Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40184 | Sot d'en Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-den-torres | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Restes estructurals situades a la part final de la Quintana de Can Draper. A tocar de l'Autovia i del camí del Pou de Glaç. Es tracta d'un indret amb bona disponibilitat d'aigua, però lleugerament ensotat respecte dels camps més plans propers. Josep Estrada documentà en aquest indret l'aparició en superfície de fragments de ceràmica comuna romana i de tegula, sense cap tipus d'estructura associada. Al vessant meridional del Sot d'en Torres, a tocar del Camí del Pou de Glaç, es troba el pou de glaç de Can Draper, construït al segle XVII. L'any 2006 es va netejar la vegetació que havia crescut sobre la coberta. L'estructura es troba en bon estat. A la part baixa de la torrentera es localitzaven les basses on es feia glaçar l'aigua que, a través del rec draper, es feia arribar fins a l'indret. Actualment, l'abundant vegetació no en permet veure cap resta. L'any 2007, el camp de conreu es troba erm i, amb la vegetació crescuda, no es localitza cap tipus de resta arqueològica en superfície. Pel que fa al torrent, la densa vegetació fa impossible la prospecció de la zona. | 08005-315 | Quintana de Can Draper | El jaciment fou documentat per Josep Estrada. El pou de glaç i les estructures associades, documentades per Jordi Puig. | 41.6550900,2.2661500 | 438897 | 4611743 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40184-foto-08005-315-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40184-foto-08005-315-2.jpg | Inexistent | Romà|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83|94|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40183 | Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-draper-0 | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Restes estructurals situades als voltants de la masia de can Draper. Fins arribar a la bassa Drapera i el seu conjunt de recs i basses cap al nord, i a l'espai ocupat per una plantació d'oliveres, al sud-oest. Es tracta d'una zona pràcticament planera, molt apta per al conreu, ocupada per un dels masos medievals més importants del municipi, l'edifici del qual està catalogat com a BCIN. Josep Estrada localitzà l'any 1949 un fragment d'opus testaceum a la paret de tanca de la casa. L'arrebossat actual de les estructures de la casa fa impossible localitzar aquest fragment. Malgrat això, esporàdicament es localitzen fragments de tegula i de ceràmica comuna rodada. Així mateix, l'any 2007, en realitzar una rasa d'uns 40 cm de profunditat a la zona de la plantació d'oliveres, en un sector han aparegut nombroses restes de tegula romana i importants acumulacions de morter de calç que fan pensar en la possible preexistència d'algun tipus d'estructura. En superfície també es troben restes disperses de ceràmica blava catalana, i als camps situats al nord de la casa, són destacables les restes de la bassa drapera i del rec draper, una de les infrastructures hidràuliques més important del municipi. | 08005-314 | Can Draper | 41.6620700,2.2651300 | 438819 | 4612518 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40183-foto-08005-314-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40183-foto-08005-314-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40183-foto-08005-314-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83|85|94|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 40191 | Mas Fabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-fabrera-0 | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Restes en superfície situades a prop de la masia de mas Fabrera, en una zona avui urbanitzada. Es tracta d'una petita fondalada, amb bona disponibilitat d'aigua, però lleugerament ensotada respecte els camps de conreu, força planers, del voltant. A la fondalada del Mas Farbera s'hi han localitzat restes romanes molt disperses. Josep Estrada hi localitzà, sempre en superfície fragments de tegulae, dolia, àmfora i un fragment desprès de paviment d'opus testaceum. La pobresa i la poca definició de les troballes no permeten especificar el tipus de jaciment, més tenint en compte que es tracta d'una zona urbanitzada on actualment no es localitzen més restes. Així mateix, el Mas Fabrera s'identifica amb la vil·la altmedieval de Vilalba, que apareix citada a l'acta de consagració de l'església parroquial de Sant Genís de l'Ametlla, de l'any 932. | 08005-322 | Mas Fabrera | Localitzat per Josep Estrada. | 41.6432500,2.2586400 | 438260 | 4610433 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40191-foto-08005-322-1.jpg | Inexistent | Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83|85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40124 | Col·lecció arqueològica de l'Ametlla del Vallès al Museu Can Xifreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-lametlla-del-valles-al-museu-can-xifreda | <p>BUSTAMANTE I PICAÑOL, Martí (1988). Materials i jaciments arqueològics de Sant Feliu de Codines. Museu Arqueològic Municipal, Ajuntament de Sant Feliu de Codines. http://www.ictisp.com/~xifreda/</p> | I-III dC | <p>L'origen del Museu de Can Xifreda prové d'una col·lecció arqueològica de les troballes provinents de les prospeccions o excavacions fetes pel Grup Talp, afeccionats locals a l'arqueologia, entre les dècades dels anys 50 i 70 del segle passat. L'abast geogràfic s'estén per Sant Feliu de Codines i pels municipis pròxims. El material de l'Ametlla del Vallès va entrar sense una documentació sistemàtica, però recull el nom del jaciment o del lloc de trobada: - Can Tiano. Són materials d'època romana provinents d'una tomba, datada entre els segles II-III dC, que fou excavada als anys 70. Es tracta d'una gerra íntegra de ceràmica comuna, diversos fragments de terra sigil·lada, un sílex i una tègula completa. - Pla de Can Carlons. Són materials ibèrics i romans provinents d'una sitja, datada cap als segles I-II dC, que fou excavada als anys 70. Es tracta d'una boca de dolia i quatre pesos de teler.</p> | 08005-255 | Museu Can Xifreda (Sant Feliu de Codines) | <p>Aquest petit museu municipal va néixer gràcies a l'impuls del Sr. Martí Garriga, afeccionat local. La col·lecció de troballes fetes pel Grup Talp al llarg dels anys 50, 60 i 70 van esdevenir patrimoni municipal l'any 1970, i des de l'any1988 estan ubicades a l'edifici modernista de Can Xifreda.</p> | 41.6695600,2.2614600 | 438520 | 4613352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40124-foto-08005-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40124-foto-08005-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40124-foto-08005-255-3.jpg | Física | Romà|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 83|80 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 40175 | Can Palau de la Carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palau-de-la-carretera-0 | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | I aC | Restes estructurals situades al que és avui la masia de Can Palau i les granges que hi ha al voltant. Es tracta d'una zona immillorable per a l'establiment d'una explotació rural, amb camps en lleuger pendent a migdia, molt bona insolació i disponibilitat d'aigua just al costat. Situat, a més, al costat de l'antic camí romà. Si bé la bibliografia posa de manifest l'abundant material ceràmic imperial -terra sigil·lata sud-gàl·lica, hispànica i africana, dolia, tegulae- i el fragment de paviment d'opus testaceum que s'hi havia localitzat, al Museu de Granollers també s'hi conserva ceràmica campaniana i ibèrica, que ens podria fer endarrerir la fundació de l'establiment al segle I a.C. Tanmateix, diverses fonts orals ens han confirmat que, sobretot en el moment de construir la granja que hi ha al costat de la masia, aparegueren nombrosos paviments, murs -dels quals es podia observar la secció tallada als marges- i fins i tot es parla de banys o estructures amb paviments hidràulics -piscines? dipòsits?-. Les diferents fonts també confirmen la troballa de diversos enterraments de tègula. Es tracta d'un establiment, altra vegada, immillorablement situat per al conreu, ben encarat, amb disponibilitat d'aigua i pendents molt suaus. I just al costat de l'antiga via romana. Can Palau de la Carretera s'identifica també amb el vil·la altmedieval de Palacio, que apareix citat a l'acta de consagració de l'església de Sant Genís, de l'any 932. Aquest topònim permet també aportar la hipòtesi que es tractés anteriorment d'un palau visigòtic, encarregat de fiscalitzar el pas per lantic camí. En la prospecció realitzada l'any 2007, malgrat només prospectar la feixa situada més al sud, a tocar de la carretera i, per tant, més allunyada de les troballes realitzades fins al moment, hi hem localitzat diversos fragments de ceràmica comuna, un fragment de tègula, altre material constructiu i un petit fragment d'opus signinum, així com una acumulació destacable de pedres de dimensions més aviat reduïdes. | 08005-306 | Can Palau | Fou localitzat per Josep Estrada. | 41.6630200,2.2456400 | 437197 | 4612638 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40175-foto-08005-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40175-foto-08005-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40175-foto-08005-306-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40176 | Els Rourets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-rourets | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | IaC-IIdC | Restes estructurals situades a la darrera terrassa del terme de l'Ametlla abans d'entrar al pla de Llerona baixant a mà esquerra de la carretera. Davant de la caseta de les aigües de SOREA i a tocar dels termes de Llerona i la Garriga. Es tracta d'una zona de suau pendent en direcció sud-est, amb espais molt aptes per al conreu i amb una bona disponibilitat d'aigua. Jaciment que la bibliografia situa en època alt-imperial. S'hi localitza gran quantitat de material ceràmic d'època alt-imperial -tègula, dolia, ceràmica comuna romana i terra sigil·lata hispànica-, així com una gran quantitat de còdols, alguns d'ells lleugerament escairejats i amb restes de morter, i és dels pocs jaciments ametllatans que conserva alguns murs visibles, sota uns ametllers. A més, el senyor Emili Ramon explicava que, a la part nord, s'hi observava un camp de sitges i dolia, que es trobava tapat per un femer. Es tracta doncs, molt probablement, d'una vil·la -o potser un establiment més petit- que potser té origen republicà- ja que al Museu de Granollers es conserven alguns materials de tradició ibèrica, al fons cedit per Josep Estrada- i que sembla que no sobrepassà el període alt-imperial. Entre els materials del Museu de Granollers també hi ha alguns fragments de sílex. Actualment -any 2007-, encara es localitza un fragment de mur sota uns ametllers, que n'estan malmetent l'estructura ràpidament. Així mateix, al voltant dels ametllers es continua trobant un gran cloper de pedres, majoritàriament còdols de riu, i es localitzen força fragments de tegula, dolia i ceràmica comuna romana, malgrat que la vegetació i l'herbassar són molt abundants i dificulten molt la prospecció. Immediatament al nord, segueix havent-hi el femer que tapava el camp de dolia i sitges documentat per Emili Ramon. Encara més al nord d'aquest femer, a l'inici d'un camp de conreu encara treballat, s'observa un gran nombre de pedres i fragments dispersos de material constructiu. | 08005-307 | a tocar dels termes de Llerona i la Garriga | Documentat als anys 70 del segle XX per Mn. Joan Vallicrosa. Posteriorment documentat i prospectat per Josep Estrada. | 41.6580000,2.2765700 | 439767 | 4612058 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40176-foto-08005-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40176-foto-08005-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40176-foto-08005-307-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40179 | Can Catalán | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-catalan | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | I aC | Zona d'inhumació situada a Can Catalán, a l'encreuament entre l'antic camí romà i el Passeig. Es tracta d'una zona amb suau pendent a sud, ben assolellada, i avui completament urbanitzada. Jaciment del qual s'ha tingut notícia per diversos veïns del poble. Es localitzà en construir una de les cases que fan cantonada entre el Passeig i l'Antic Camí de Caldes. En aquest lloc es trobaren diverses tombes, també de tègula. No en coneixem, però, el nombre exacte. Algunes notícies apunten la possibilitat que les tombes continguessin, a banda dels esquelets, algun tipus d'aixovar, i que, a més, s'hi localitzessin associades d'altres tipus d'estructures. També es té notícia de la troballa d'alguns objectes de vidre. D'altres notícies parlen de la troballa de monedes d'or associades a aquest jaciment. La zona presenta unes condicions molt bones per a l'assentament. L'any 2006 es realitzà el seguiment arqueològic d'unes rases de serveis en aquest encreuament. S'hi localitzà algun fragment dispers d'opus signinum. Tanmaeix, es tractava d'un espai ja modificat en anteriors obres, i per tant, el material apareixia descontextualitzat. | 08005-310 | Can Catalán | El jaciment fou localitzat entre els anys 60 i 70 del segle XX. | 41.6679700,2.2619200 | 438557 | 4613175 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40179-foto-08005-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40179-foto-08005-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40179-foto-08005-310-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40180 | L'Areny (Cal Arenys) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lareny-cal-arenys | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | II - I aC | Restes estructurals situades sobre la carretera de la Garriga en direcció a can Barretó i al que pot ser l'àmbit del que es coneix com les cases de la Tasana, en un espai de suau pendent cap al sud, ben assolellat, actualment en bona part urbanitzat. Es tracta d'un establiment situat prop de Ca l'Arenys, a l'altre costat del torrent del mateix nom i just a sobre de la carretera de la Garriga. En aquest indret, en un marge, es localitzaren paviments d'opus testaceum i ceràmica ibèrica. Això, efectivament, ens fa parlar d'un establiment d'arrel republicana. Tanmateix, entre els materials conservats al Museu de Granollers hi destaquen uns claus que podrien correspondre al tancament d'un taüt de fusta. Així mateix, notícies orals proporcionades pels senyors Esteve Argemí i Gepis Flaqué ens fan parlar de la troballa, durant la construcció de les cases de la Tasana, a l'altre costat de la carretera, just al marge inferior, d'almenys una inhumació en una tomba de lloses -en realitat còdols de riera sense treballar- que es deixà in situ, i de diversos murs que formaven habitacions. Aquestes informacions- sobretot la tipologia de l'enterrament- ens fan apuntar la possibilitat que aquest establiment hagués perdurat en el temps fins l'Antiguitat tardana. Malgrat això, la migradesa de les troballes i la parcialitat de les informacions ens fan deixar aquestes argumentacions en meres hipòtesis. | 08005-311 | Ca l'arenys | Localitzat per Josep Estrada. | 41.6678100,2.2706300 | 439282 | 4613152 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40180-foto-08005-311-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40180-foto-08005-311-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40180-foto-08005-311-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40182 | Can Tiano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tiano | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | IIaC-VdC | Restes estructurals situades entre el pont de la Terrera i el Carrer Raval i el carrer Avellaners i el carrer Pollancre. S'estén fins arribar al torrent del Sorral. Zona de pendent suau cap al sud-oest, ben assolellada i amb bona disponibilitat d'aigua. La bibliografia situa el jaciment de Can Tiano davant de la casa del mateix nom, just al marge nord de la carretera de Bigues. Tanmateix, per les informacions que hem anat recollint, l'ampliem a tot l'espai comprès entre el pont de la Terrera i el camí de Can Guineu, sobretot al costat nord de la carretera i almenys fins arribar a la casa de Can Tiano. El senyor Esteve Argemí ens ha explicat que, en obrir la carretera actual, les troballes de ceràmica antiga en tot aquest sector eren molt abundants. En el sector més proper a l'encreuament entre l'Antic Camí de Caldes i la carretera s'hi ha localitzat abundant material ceràmic d'època republicana, així com escòria de ferro i material ceràmic imperial -per exemple, sigilata africana-. Així mateix, l'any 1976, en fer els fonaments d'una torre en aquell sector, es localitzà una paviment d'opus testaceum i un petit cap esculturat representant un silè, actualment desaparegut. D'altres notícies diuen que en aquest mateix moment també aparegué una olla sencera i el que es va identificar com un possible forn. També durant les obres de construcció de dues cases al carrer Avellaners, davant de Can Suari, el mateix Esteve Argemí ens ha confirmat que aparegueren algunes tombes de tègula, força quantitat de tègules i una mena de pica de pedra amb un forat -probablement el desaigüe-. El senyor Terricabras, de la Garriga, ens ha confirmat la troballa en aquesta mateixa zona, d'una mena de canalitzacions de tegula, durant les obres d'urbanització de Can Camp, en què realitzava les tasques de lampisteria. També en aquesta zona es realitzà l'any 2006 una petita excavació arqueològica que documentà diversos espais d'habitació, amb paviments d'opus signinum, i restes d'una premsa i d'espais probablement dedicats a la producció de vi. Més a prop del pont de la Terrera i també al marge nord de la carretera, un equip vinculat al que després ha estat el Museu de Sant Feliu de Codines, format entre d'altres pels senyors Martí Garriga i Joan Grau hi va excavar una altra tomba de tègula, que entre d'altres materials va proporcionar una bonica gerra de ceràmica comuna quasi sencera, i que es datà entre els segles II i III d.C. Una tomba molt similar a aquesta és la que aparegué en decurs de les obres d'urbanització realitzades l'any 2006 al tram final del Carrer Antic Camí de Caldes. Així mateix, es conserven dos fragments de bases de sigil·lata africana D1, que Ramon Járrega datà entre els anys 350 i 450. Finalment, pel que fa al marge sud, a la zona de l'antic camp de futbol, diverses fonts asseguren que durant els treballs agrícoles s'hi localitzaven nombrosos paviments de molt bona qualitat, que identificaren en alguns casos amb dipòsits, cisternes o, potser, banys. Entre el material conservat al Museu de Granollers, hi destaquen alguns materials que demostren l'amplitud cronològica del jaciment: un pondus ibèric o fragments de ceràmica grisa de la costa catalana, al costat de sigil·lates africanes, per exemple. Ens trobem, doncs, davant d'una altra vil·la important i amb una àmplia cronologia, que començaria al segle II a.C. i que, almenys, encara continuaria ocupada durant la segona meitat del segle IV o la primera del V. Actualment resten encara alguns solars d'aquesta zona per urbanitzar. | 08005-313 | pont de la Terrera | Localitzat per Josep Estrada. | 41.6659000,2.2556400 | 438032 | 4612950 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40182-foto-08005-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40182-foto-08005-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40182-foto-08005-313-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40185 | Can Focs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-focs | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | I aC | Restes en superfície situades prop de l'actual residència de Can Focs. Es tracta d'un indret immillorable per al conreu, a la segona terrassa sobre el Congost i amb un suau penedent al sud-est, just a l'inici de l'actual carretera de Llerona. En aquest indret, a tocar del jaciment dels Casalots I i ben a prop del de Rourets, es localitza material ceràmic romà imperial en supefície, molt dipers. El Museu de Granollers en conserva algunes mostres, aportades per Josep Estrada. No hi ha cap resta estructural. L'any 2007, en realitzar la prospecció pels camps llaurats del voltant de la residència, no s'han trobat restes arqueològiques. Per les poques referències que en tenim, situem el jaciment sota la mateixa residència, i a les finques, actualment inaccessibles, de Can Bergu i d'una casa de nova construcció situada al nord de la mateixa. | 08005-316 | Can Focs | Localitzat per Josep Estrada. | 41.6577300,2.2727700 | 439451 | 4612031 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40185-foto-08005-316-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40185-foto-08005-316-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40188 | Can Pagès Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pages-vell-0 | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | II - I aC | Restes en superfície situades prop de la masia de Can Pagès Vell, en un indret immillorable per a l'establiment d'una explotació rural, amb camps de conreu planers, amb una bona insolació i disposició d'aigua. Abans de l'any 1948, aparegueren en aquesta zona nombrosos fragments de tegulae, dolia, ceràmica comuna romana i alguns fragments de paviment arrencats. La zona se segueix conreant intensivament, però actualment no es localitzen restes arqueològiques en superfície. | 08005-319 | Can Pagès | Documentat per Josep Estrada. | 41.6384100,2.2721900 | 439384 | 4609886 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40188-foto-08005-319-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40188-foto-08005-319-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40188-foto-08005-319-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40189 | Can Màrgens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-margens | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | II-I aC | Restes en superfície situades a les proximitats de la masia de can Màrgens, pertanyent a Llerona, al començament del Pla de Llerona, en un espai pla molt apte per al conreu, tant de secà com de regadiu. L'any 1949 Josep Estrada hi localitzà un fragment d'opus testaceum. Als anys 80 no es localitzaven restes d'estructures, però sí que s'observen fragments de tegulae aïllats escampats als camps del voltant. En la prospecció realitzada l'any 2007 s'han localitzat només dos fragments de ceràmica comuna, i en un espai proper als coberts dels animals, una acumulació important de pedres, al mig dels camps de conreu. | 08005-320 | Can Màrgens | Localitzat l'any 1949 per Josep Estrada. | 41.6447200,2.2765900 | 439757 | 4610584 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40189-foto-08005-320-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40189-foto-08005-320-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40190 | Can Plandolit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-plandolit-0 | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | II - I aC | En la prospecció realitzada l'any 2007 només hi hem localitzat un petit fragment informe de terra sigil·lata hispànica. | Restes en superfície situades als voltants de la masia de can Plandolit, especialment als camps situats en direcció sud-oest respecte de l'edificació. Com en el cas del jaciment de Can Ponet, les condicions de la zona són immilorables per a l'establiment d'una explotació rural. El jaciment se situa a banda i banda del camí de Can Parellada. Jaciment situat a tocar del de Can Ponet. Als camps situats al sud-oest de Can Plandolit s'hi localitzaren fragments de tegula, d'àmfora i de dolia dispersos i pobres. En la prospecció realitzada l'any 2007 només hi hem localitzat un petit fragment informe de terra sigil·lata hispànica. | 08005-321 | Can Plandolit | Localitzat per Josep Estrada i Emili Ramon. | 41.6488600,2.2518100 | 437697 | 4611061 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40190-foto-08005-321-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40190-foto-08005-321-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40190-foto-08005-321-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 40282 | Can Ponet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ponet-0 | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | II- I aC | Restes en superfície situades als voltants de la casa de can Ponet i els camps de can Plandolit que van des de can Ganduxé fins a la bassa de can Plandolit. Es tracta d'un espai immillorable per a l'emplaçament d'una explotació rural, amb uns camps plans i fèrtils, molt bona insolació i bona disposició d'aigua, situat a banda i banda de l'antic camí de Santa Eulàlia. Josep Estrada documentà la localització, als camps de sota de Can Ganduxé, de nombroses troballes de fragments de ceràmica comuna romana, tegula i un peu de premsa, avui desaparegut. Així mateix, prop de can Ponet, algunes notícies parlen de la localització d'estructures i paviments que fan pensar en possibles edificacions. La família Ganduxé, a més, afirma que quan es van aplanar les feixes de sota la casa -aproximadament el mateix lloc on va documentar les restes Josep Estrada- van aparèixer grans quantitats de tegula. En la prospecció realitzada l'any 2007 no hem localitzat cap tipus de resta arqueològica en superfície. | 08005-413 | can Ponet | Documentat per Josep Estrada. Emili Ramon recordava també l'existència de restes d'una necòpolis visigòtica en un indret per determinar proper a Can Ponet. | 41.6525200,2.2544200 | 437918 | 4611466 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40282-foto-08005-413-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40282-foto-08005-413-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40282-foto-08005-413-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40283 | Els Casalots I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-casalots-i | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | IaC-IVdC | Restes estructurals situades a la zona dels casalots de can Draper. Actualment, són els camps que hi ha davant de la residència de can Focs, solapant en part el jaciment dels Casalots II. Es tracta d'un indret immillorable per al conreu, a la segona terrassa sobre el Congost i amb un suau penedent al sud-est, just a l'inici de l'actual carretera de Llerona. El sol fet del topònim, que ja apareix en un plànol de la finca de Can Draper de meitat del segle XIX -tot i que en aquell moment es tractava d'una zona boscosa-, fa pensar en la possibilitat que ja llavors es tingués constància d'estructures i murs antics. S'hi han localitzat dolia, àmfora, ceràmica comuna africana, sigilates itàliques, hispàniques i africanes.També hi ha notícia de la troballa d'una moneda de la seca de Lauro. Emili Ramon recordava també la troballa per part d'Eusebi Álvarez en aquest indret, en el moment en què s'obrí la carretera, d'un enterrament de tègula amb una llàntia d'aixovar. Precisament, entre els materials que hem localitzat al Museu de Granollers hi destaca un fragment d'una llàntia africana. Però probablement el material més destacat és el fragment escultòric representant dos cavalls marins enfrontats que encara es conserva encastat al mur de tancament del barri de la masia de Can Draper. Josep Estrada, pels materials trobats, situava el jaciment -probablement una vil·la- entre els segles I i IV d. C. Ramon Járrega identifica una vora de sigil·lata africana datada, com a mínim, al segle IV-. Tanmateix, revisats els materials conservats al Museu de Granollers, es podria avançar la fundació de l'assentament al segle I a.C., potser a l'inici de l'època imperial. En la prospecció realitzada l'any 2007 no s'han localitzat restes ceràmiques antigues. Tanmateix, al voltant de la barraca agrícola es localitzen gran nombre de pedres, algunes de grans dimensions i amb restes de morter de calç. | 08005-414 | Can Focs | Documentat per Josep Estrada. | 41.6577300,2.2727700 | 439451 | 4612031 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40283-foto-08005-414-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40283-foto-08005-414-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40283-foto-08005-414-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40284 | Coll de Can Sous II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-can-sous-ii | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | II - I aC | Probablement el jaciment està destruït, ja que actualment tot aquest espai es troba urbanitzat. | Estructures negatives situades a les proximitats de la masia de Can Sous, als camps situats al sud de la mateixa, un dels pocs indrets planers de la zona, apte per al conreu. En aquest indret, un equip d'arqueòlegs vinculat al Museu de Sant Feliu de Codines, als anys 60 o 70 del segle XX, localitzà i excavà una sitja plena de materials ceràmics datables entre els segles II i I a.C., encara exposats, en part, al citat museu. El jaciment coincideix en part amb el del Coll de Can Sous I, datat al Bronze. Actualment tot aquest espai es troba urbanitzat excepte dues parcel·les que conserven, abandonats, els antics avellaners. No s'hi localitza cap resta en superfície, però l'estat d'abandonament de les parcel·les ho dificulta. | 08005-415 | Can Sous | Localitzat i documentat per Martí Garriga. | 41.6875100,2.2521300 | 437761 | 4615352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40284-foto-08005-415-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40284-foto-08005-415-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40284-foto-08005-415-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 40285 | Camí romà de l'Ametlla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-roma-de-lametlla | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Camí que, seguint en part l'antic camí de la Garriga i, a partir de Can Tiano, a grans trets, l'actual carretera de Bigues, uniria la Garriga amb la zona de Sant Feliu de Codines i Caldes de Montbui. Com ja hipotetizaven Marc Mayer i Isabel Rodà, es tractaria d'una via secundària però relativament important que, seguint a grans trets l'actual carretera, uniria Llinars del Vallès i Sant Feliu de Codines, i que travessaria l'Ametlla d'Est a Oest. Des de la Garriga seguiria el traçat de l'antic camí de l'Ametlla, passant per Can Burbó i Can Busquets, i entraria al nostre terme municipal per Can Barretó. Prop de Ca l'Arenys agafaria el traçat que ha quedat fossilitzat en el carrer Antic Camí de Caldes, fins a unir-se a l'actual carretera davant de Can Tiano. A partir d'aquí seguiria, amb algunes petites variacions, l'actual traçat en direcció a Bigues. La nombrosa presència de villae i la troballa d'enterraments en diversos llocs al llarg de l'itinerari descrit almenys vuit tombes hi ha estat localitzades, als jaciments de Can Catalan, Can Tiano, Can Palau i Can Melitre, a més de la lògica d'aquest traçat, ens fan advocar per l'existència d'aquesta via. | 08005-416 | carretera de Bigues | 41.6648500,2.2559900 | 438060 | 4612833 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40285-foto-08005-416-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40285-foto-08005-416-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa i Argemí | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 40279 | Peça de la Cervera/ Camp de la Serbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peca-de-la-cervera-camp-de-la-serbera | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | III - IV | Restes estructurals situades a prop de la urbanització de can Reixac, a la zona aturonada que ocupa la casa de Can Serral, força planera i ben insolada. Fou descobert en un marge l'any 1975, en el curs de les obres d'urbanització de la zona. Situat a tocar dels assentaments de Can Serral i Can Catafau Vell i de la urbanització de Can Reixac. S'hi localitzà un enterrament de tègula, documentat per Jordi Pardo i Emili Ramon, amb la tomba orientada a ponent i sense cap tipus d'aixovar. La tipologia dels fragments de tegulae i la pasta d'aquestes, així com la morfologia de l'enterrament dataren la troballa entre finals del segle III i principis del IV. Al voltant apareixien algunes restes ceràmiques. Sembla que en aquesta mateixa zona, anys abans, Emili Valls, avi d'Emili Ramon, hi havia localitzat una segona tomba, en desboscar una zona per convertir-la en camp de conreu. La tomba es va atribuir a un soldat romà per l'aixovar que contenia: casc, cuirassa, llança i espasa curta. No obstant, se'n desconeix la ubicació exacta. Actualment no es localitzen restes arqueològiques en superfície. | 08005-410 | Can Reixac | Localitzat i documentat per Jordi Pardo i Emili Ramon, que van aixecar una secció i un petit informe durant la inspecció de les obres d'urbanització. | 41.6529900,2.2655600 | 438846 | 4611510 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40279-foto-08005-410-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40280 | Can Catafau Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-catafau-vell | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | I aC | Restes en superfície situades a prop de la urbanització de can Reixac i en part engolit per la mateixa, a la zona aturonada que ocupa la casa de Can Serral, força planera i ben insolada. En aquesta zona, a tocar dels jaciments de Can Serral i de la Peça de la Cervera, actualment pràcticament engolida per la urbanització de Can Reixac, apareixien fragments de tegulae, ceràmica comuna romana i cèramica rogenca grollera, feta a mà, ibèrica. No hi apareixia, no obstant, cap estructura. Actualment, a la part més alta del camp de conreu situat a tocar de la urbanització de Can Reixac, al voltant d'un ametller, es localitzen moltes pedres, algunes de dimensions importants. Sembla que algunes presenten restes de morter de calç. No obstant, no es localitzen materials ceràmics antics. | 08005-411 | Can Reixac | Localitzat per Emili Ramon. | 41.6529100,2.2619400 | 438544 | 4611503 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40280-foto-08005-411-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40281 | Mas Dorca II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-dorca-ii | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Restes estructurals situades entre Can Màrgens, el Mas Dorca i la carretera C-17, ben a prop del restaurant la Quaranya. Les condicions per a l'agricultura i l'accés als recursos que presenta aquesta zona són immillorables. Josep Estrada documentà en una de les feixes de vinya d'aquesta zona, avui desapareguda, restes de parets, de paviments d'opus testaceum, tegula i dolia, elements que fan pensar en la possibilitat de l'existència d'algun establiment romà en aquest indret. A causa de l'abandonament dels camps de conreu molts anys enrere, als anys 80 es feia difícil localitzar material arqueològic en superfície. Actualment la zona està parcialment emboscada, i en part es troba sota el nou polígon industrial recentment urbanitzat No es localitzen restes arqueològiques en superfície. | 08005-412 | Entre Can Màrgens, el Mas Dorca i la carretera C-17 | Jaciment documentat per Josep Estrada l'any 1948. | 41.6516000,2.2695000 | 439173 | 4611353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40281-foto-08005-412-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 40295 | Can Xammar de Baix o Casal de la Visitació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xammar-de-baix-o-casal-de-la-visitacio | <p>AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XVII | <p>Masia de planta rectangular amb estructura formada per tres crugies i tres plantes. La teulada és a quatre aigües sense alçament central. La façana està presidida per un portal adovellat de punt rodó a sobre del qual hi ha l'escut heràldic dels Xammar. Hi ha nou finestres que es reparteixen als tres pisos, les de la sala del segon pis i les balconeres. L'interior de l'edifici és imponent, i l'antiga bodega, actual capella, és un dels elements més destacables de la masia, per la seva volumetria, els seus mosaics i la seva cripta.</p> | 08005-426 | C/ Mare de Déu de Puiggraciós, 4 | <p>El seu origen es remunta a la segregació de la casa pairal Can Xammar de Dalt, que s'havia produït a meitat del segle XVI; el poder econòmic de la nova branca familiar va permetre construir la masia actual. En els segles XVI i XVII fou reconstruïda amb una gran esplendidesa, com molts dels masos de la baronia i en general del Vallès.</p> | 41.6746300,2.2604900 | 438444 | 4613916 | 1649 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40295-foto-08005-426-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40295-foto-08005-426-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40295-foto-08005-426-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | En destaquen les tres fonts construïdes pel lleure de la finca al segle XX. Es situen, més amunt de la cova de la Mare de Déu de Lurdes, punt on finia la mina i aflorava l'aigua. Totes tenen un mosaic de rajoles esmaltades amb imatges religioses, una d'elles amb el nom de La Font dels Àngels i les restants amb la figura de la Mare de Déu. Actualment ja no raja l'aigua i resten abandonades i en mal estat. En quant a infraestructures agràries, en destaquen els dos pous. El més antic es troba a la banda de llevant de la casa, dins d'un cobert a sota de l'escala que hi ha a tocar de la cova de Lurdes. L'altre pou, construït poc després de la Guerra Civil, està al costat del torrent de Sant Nicolau. | 95|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||
| 40034 | Creu d'Albats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-dalbats | <p>Bellavista, Joan (2000). La Creu de la Parròquia de L'Ametlla. Dins del Programa parroquial de la Festa Major de L'Ametlla. L'Ametlla del Vallès.</p> | XVII | <p>Creu processional, creada l'any 1621 per l'argenter Guilem Canas. És de plata repujada enriquida amb dosserets i imatgeria. El seu nom prové del fet que es feia servir en les exèquies, cerimònies funerals, dels infants. El nus de la creu és de forma convexa. A l'anvers de la creu, al centre, hi ha la figura de Jesucrist, i al revers hi ha la Mare de Déu coronada, amb el nen Jesús als braços. Els travessers, que estan decorats amb motius florals i geomètrics, acaben en forma de flor de lis, amb uns caps d'àngels als dos costats.</p> | 08005-165 | Església de Sant Genís | 41.6739500,2.2600500 | 438407 | 4613841 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40034-foto-08005-165-1.jpg | Física | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Guilem Canas | 95 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 40049 | Retaule de la Mare de Déu del Roser de Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-mare-de-deu-del-roser-de-can-draper | XVI | <p>Retaule de la Mare de Déu del Roser de la capella de la masia de Can Draper. És d'autor anònim i datat al segle XVI. Al centre del retaule hi ha la imatge de la Verge del Roser amb el Nen, envoltada d'àngels i altres personatges. Està asseguda, i al seu voltant hi ha una corona de flors on hi apareixen imatges de la seva vida. Les seves dimensions són 167 x 157 cm.</p> | 08005-180 | Museu de Granollers | <p>És desconeguda la forma en que el retaule va arribar a parar al fons de l'Antic Museu de Granollers; l'única notícia que tenim és que es va entregar probablement l'any 1936 per a salvaguardar-lo durant la Guerra Civil. Segons informacions facilitades pel Museu de Granollers, l'any 1983 va ser sotmès a una restauració (consolidació, neteja i reintegració pictòrica) duta a terme per la restauradora del Museu d'Art Modern de Barcelona, Marisa Sainz de la Maza.</p> | 41.6695600,2.2614600 | 438520 | 4613352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40049-foto-08005-180-1.jpg | Inexistent | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia del retaule facilitada pel Museu de Granollers. | 95 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 40071 | Pou de glaç de Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-can-draper | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XVII | <p>Pou de glaç situat al final de la propietat de Can Darper, proper a Can Reixac, i a la banda nord del Camí del pou de Glaç. Fou construït possiblement al segle XVII, està fet de pedres lligades amb morter de calç i està en bon estat de conservació. És de planta rodona, amb coberta còncava, i fa aproximadament 10 m de diàmetre i 10 m de profunditat. Té dues boques d'accés.</p> | 08005-202 | Camí del Pou de Glaç | <p>El pou de glaç servia per a emmagatzemar els blocs de gel que es treien del torrent del Sot d'en Torres. En aquest espai hi havia unes basses que s'omplien amb l'aigua del rec Draper i el gel obtingut s'empouava de novembre a març, i s'extreia de maig a agost.</p> | 41.6547400,2.2627200 | 438611 | 4611706 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40071-foto-08005-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40071-foto-08005-202-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 39952 | Can Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parellada | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIII | Casa pairal amb teulada a dues vessants paral·leles a façana i de molt poca inclinació. Alçat basilical transversal a façana; posterior a la reforma que va aplanar la teulada. Masia de gran valor històrico-arquitectònic que data dels segle XII-XIV, però que la seva morfologia de caràcter indià, amb 3 pisos, és deguda a la reforma realitzada l'any 1854 per Tomàs Parellada. El revestiment de la seva façana és arrebossat amb murs de pedra. Com a elements singulars a la façana trobem una cornisa de pedra treballada que dóna la volta a tota la teulada i un balcó corregut que dóna la volta a la façana principal que acaba en una terrassa lateral. A més a més, es troben un total de 6 finestres balconeres més 2 finestres amb brancals de pedra i un portal adobellat amb porta de fusta. A l'interior trobem parets de pedra, al primer pis, 3 cossos amb volta catalana de totxo i al segon i tercer pis bigues de fusta escairades amb volta de totxo. La teulada, plana, amb teules es troba decantada amb pendent cap a cara nord. Actualment, Can Parellada és una residència de desintoxicació. La masia conserva uns trets nobles molt destacats i d'un gran valor arquitectònic. Ocupació en planta (m2): 260 m2 masia no s'inclouen volums annexos. La principal reforma es va produir l'any 1854 i li va conferir un aspecte d'estil indià. La darrera va ser als anys 70 per condicionar-la com a residència. | 08005-83 | Can Plantada | La majestuositat arquitectònica de la masia a dues vessants va ser modificada al segles XIX per donar-li una configuració de masia 'd'indians' propi de l'època colonial que dóna un especial valor per la seva singularitat al municipi. Només aquesta masia i Can Pagès Nou poden ostentar aquesta categoria colonial al municipi. Amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos). Masos com Can Jaumira o Can Parellada, pot ser no del mateix rang que les 3 cases fortes del sud del municipi, arriben a assolir cotes de desenvolupament importants tot i que es deslliguen de la influència de l'Ametlla per ser més pròximes als àmbits de Sta. Eulàlia i Canovelles. | 41.6436300,2.2477000 | 437350 | 4610483 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39952-foto-08005-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39952-foto-08005-83-2.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 39884 | Complex mina-bassa rodona de Can Forns Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-mina-bassa-rodona-de-can-forns-nou | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Bassa rodona de grans dimensions, uns 30m de diàmetre i 3 m de fondària, situada a ponent del camí d'entrada a Can Forns Nou. La bassa s'omple actualment de l'aigua provinent d'una mina i, quan no hi ha sequera, de la resclosa del Bosc Negre. | 08005-15 | Can Forns Nou. Polígon 5, parcel·la 18 | Segons informacions recollides per Jordi Puig Roca, als anys cinquanta el Sr.Millet va fer excavar una mina, canalitzà l'aigua amb un tub de formigó i hi construí la gran bassa rodona uns metres més avall de l'antiga bassa (avui desapareguda). Aquesta obra va permetre regar una bona part d'un camp situat al pla de la carretera. | 41.6640700,2.2516200 | 437696 | 4612750 | 1950 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39884-foto-08005-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39884-foto-08005-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39884-foto-08005-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 39977 | Complex bassa-rec de Can Pertegàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-bassa-rec-de-can-pertegas | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | En estat d'abandó. | Bassa situada al carreró de Can Pertegàs, a tocar de la tanca del jardí de la casa. És de forma trapezoidal i allargada, i fa aproximadament 15 m de llargada, 6 d'amplada i 1,20 m de fondària. S'omplia, per la seva cara nord, amb l'aigua procedent de la resclosa de la bassa de Can Pertegàs i de la font de la Mina, i es buidava pel costat sud-est, per tal de distrubuir l'aigua al Raval. Actualment està buida i abandonada. | 08005-108 | Carreró de Can Pertegàs | 41.6677100,2.2594400 | 438350 | 4613148 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39977-foto-08005-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39977-foto-08005-108-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40025 | Basses de Can Carlons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-can-carlons | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Es tracta de dues basses situade, una a tocar de l'altra, a les proximitats del bosc de Can Carlons. Les basses són de formes i tamanys diferents. La bassa més petita, de forma quadrada, fa aproximadament 4 m de llargada, 4 m d'amplada i 1,5 m de fondària. Actualment resta buida i abandonada. La bassa més gran, de forma rectangular, fa aproximadament 8 m de llargada, 4 m d'amplada i 2,5 m de fondària. Tot i estar abandonada encara té aigua. | 08005-156 | Can Carlons | Probablement les basses estaven en funcionament fins fa aproximadament 10 anys, ja que estan situades a una zona boscosa a la qual encara s'intueixen camps enfeixats. L'aigua de les basses devia de servir per a regar aquests camps. | 41.6659600,2.2397400 | 436709 | 4612968 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40025-foto-08005-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40025-foto-08005-156-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40030 | Resclosa del Bosc Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-bosc-negre | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Al torrent del Bosc Negre, just a sota de la vinya de Can Forns, hi ha una resclosa que desvia el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a un rec que omple la gran bassa rodona. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter de calç, i fa aproximadament 2 m de llarg i 0,8 m d'alçada. Actualment, no baixa aigua pel torrent i resta temporalment inutilitzada.</p> | 08005-161 | Can Forns Nou. Polígon 5, parcel·la 15 | 41.6685000,2.2529200 | 437808 | 4613241 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40030-foto-08005-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40030-foto-08005-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40030-foto-08005-161-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 40037 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-1 | <p>BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XVIII-XXI | <p>La Festa Major de l'Ametlla es celebra en honor al seu patró, Sant Genís, el dia 25 d'agost. A mitjans del segle XX, la festa durava aproximadament tres dies i s'organitzaven diferents activitats festives: el gran dinar popular, el torneig de futbol i es muntava un envelat de fusta per la orquestra i el ball, ocasió que els habitants del municipi aprofitaven per a estrenar vestits i arreglar-se molt. La festa concloïa amb el Ball de Nit i la Batalla de confeti. Actualment és similar a les que es fan arreu de Catalunya, amb el pregó, la popular Lluita de Barris entre els de Dalt i el de Baix, la fira, el ball amb orquestra, un sopar popular, la missa en honor dels Sants Patrons, els espectacles i concerts de música, els tallers, contes i jocs per a infants, torneigs esportius, trobada de puntaires i altres activitats lúdiques.</p> | 08005-168 | L'Ametlla del Vallès | 41.6695600,2.2614600 | 438520 | 4613352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40037-foto-08005-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40037-foto-08005-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40037-foto-08005-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies antigues de l'envelat al 1942, i de la dansa de Festa Major al 1914-15 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès) i fotografia actual facilitada per l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 40038 | Carnaval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnaval | <p>BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XVIII-XXI | <p>El carnaval, anomenat també carnestoltes, és una festa popular de caràcter lúdic que troba el seu origen en antigues festes paganes d'hivern, de celebracions dionisíaques gregues o de festes romanes. En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el Carnestoltes oferia un petit espai de temps de permissivitat que s'oposava a la severa formalitat litúrgica de la Quaresma. L'Ametlla del Vallès, durant la postguerra i la dictadura franquista, de forma excepcional va conservar el privilegi de celebrar aquesta festa; convertint-se així en un gran esdeveniment popular. És una celebració que pertany al culte lunar, i per aquest motiu, és una festa mòbil, que s'ha d'emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Entre els actes, organitzats per la Comissió de Carnaval i Gitanes, destaquen: el Ball de Gitanes, la Cercavila Nocturna amb música,on els participants es disfressen i ballen, l'escudellada popular, la Gran Cercavila amb disfresses, carrosses i comparses, el Ball al pavelló i, finalment, la Gran Cremada del Carnestoltes. El Ball de Gitanes que es balla per Carnestoltes està molt estès per diferents poblacions del Vallès, tant Oriental com Occidental. Hi participen diferents personatges com els nuvis, els diablots, el vell i la vella, el capità de cavall o els nuvis del darrera. El ball es composa de diferents parts, com el pas o pasdoble d'entrada i sortida, les contradanses, els xotis, les catxutxes i la jota.</p> | 08005-169 | L'Ametlla del Vallès | 41.6695600,2.2614600 | 438520 | 4613352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40038-foto-08005-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40038-foto-08005-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40038-foto-08005-169-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies antigues de la festa al 1951 i al 1961 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès), i fotografia actual facilitada per l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 40043 | Homenatge a la vellesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-vellesa | <p>BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX-XXI | <p>Es tracta d'una celebració anual en homenatge a la gent gran del municipi. Fou impulsada a principis dels anys cinquanta per l'empresari Feliu Badaló, juntament amb una comissió representativa del poble. Antigament la festa, que era gestionada per un padrí i per La Caixa de Pensions i Estalvis, s'iniciava amb la reunió dels participants a la plaça de Can Bahcs, en processó i amb un acompanyant jove, anaven a l'església a celebrar la missa. Un cop finalitzada, es feia la tradicional fotografia de tots els participants a l'escalinata de l'església, i en processó anaven a la Sala, on es celebraven els parlaments i els discursos; després, també en processó, anaven fins a la plaça de l'Ajuntament on es feien els Balls de Gitanes. Aquesta continuava amb el dinar al parvulari i amb un sorteig de diners. Actualment, la festa consisteix en la reunió dels participants a un restaurant, on es duen a terme primer els parlaments de l'alcalde i regidors, després el dinar de germanor seguit per la celebració de les noces d'or d'algunes parelles i pel ball de cloenda.</p> | 08005-174 | L'Ametlla del Vallès | 41.6695600,2.2614600 | 438520 | 4613352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40043-foto-08005-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40043-foto-08005-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40043-foto-08005-174-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies antigues de l'any 1954 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 40050 | Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes | <p>BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XIX-XXI | <p>El Ball de gitanes - d'origen vuitcentista-, és una de les manifestacions més antigues del folklore català, i alhora una de les més vives i dinàmiques, molt estesa per diferents poblacions del Vallès, tant Oriental com Occidental. És una evolució d'anteriors formes de ball popular. L'origen del seu nom, tot i que hi ha diverses interpretacions, podria provenir de les castanyoles que fan sonar i de les faldilles que porten les noies, que són de vius colors. No eren considerades pròpiament com un ball sinó com un espectacle tradicional celebrat anyalment per Carnestoltes, on hi participaven colles de diferents pobles del Vallès, donant a la festa un sentit competitiu, rivalitzant en la riquesa de vestuari com ideant noves combinacions que fessin més atractiu i remarcable el ball. A les Gitanes del Vallès hi figura un casori, i es per això que la primera parella són els nuvis que van al davant, seguits dels padrins i dels convidats. Es composa de diferents passos: la Jota, la Caxutxada, la Contradansa, la polca, la Mazurka. D'altra banda, el Ball Mut, que té com a so només les castanyoles, restant la cobla callada. El vestuari té sempre uns trets comuns: les espardenyes amb picarols cosits, les castanyoles, la faixa del balladors i les faldilles voladores de les noies. Aquestes danses tenen un caire alegre, vistós i vigorós, i tot i que es ballen amb la mateixa música, cada poble hi aporta la seva particularitat coreogràfica. A l'Ametlla, sempre s'inicia amb l'anomenat 'Pas de l'Ametlla'. El municipi, que té una gran tradició de gitanes, compta amb quatre colles: la dels Plançons, que va dels 3 als 6 anys, la dels Petits, de 7 a 10 anys, la dels Mitjans de 11 a 15 anys i la de Joves i Grans.</p> | 08005-181 | l'Ametlla del Vallès | 438520 | 461335 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40050-foto-08005-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40050-foto-08005-181-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia del Ball de gitanes davant la plaça de l'Ajuntament al 1943 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès). | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 40052 | Biot de Can Roses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biot-de-can-roses | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XIX | <p>Biot situat a un marge de pedra seca, i construït amb pedra de la zona lligada amb morter de calç. L'entrada fa aproximadament 1,50 m d'alçada i 0,5 m d'amplada. Té uns graons de pedra que baixen i condueixen a un petita cavitat, que permet recollir l'aigua de la pluja que s'escola del buit superior.</p> | 08005-183 | Can Roses (Serrat de l'Ocata) | 41.6984600,2.2423700 | 436959 | 4616575 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40052-foto-08005-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40052-foto-08005-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40052-foto-08005-183-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 40054 | Pou de Can Panxa Rossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-panxa-rossa | XX | <p>Pou situat a l'extrem de ponent de les propietats de la casa. Està fet de pedres de la zona rejuntades amb morter de calç. És de planta semicircular amb una coberta còncava. Té una obertura quadrada a la paret, per a donar accés al seu interior.</p> | 08005-185 | Can Panxa Rossa (Serrat de l'Ocata) | <p>Segons recorda la propietària, Concepció Mas, el seu oncle li va explicar que el pou s'havia construït quan ell era molt petit; així doncs el pou tindria uns 110 anys aproximadament.</p> | 41.6997700,2.2417600 | 436910 | 4616721 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40054-foto-08005-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40054-foto-08005-185-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 40062 | Complex mina-safareig de Can Joanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-mina-safareig-de-can-joanet | XX | <p>Mina situada a una de les feixes de sota la masia de Can Joanet, en direcció cap al Mas Miquel.Té una longitud d'uns 5 m i permet l'accés de persones al seu interior. Subministrava un petit cabal d'aigua que s'emmagatzemava en un safareig rectangular, d'aproximadament 1,5 m per 1m, situat a tocar de la boca de la mina, que permetia regar els hortets que hi havia en aquestes feixes.</p> | 08005-193 | Can Joanet (Serrat de l'Ocata) | 41.6996200,2.2450700 | 437185 | 4616702 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40062-foto-08005-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40062-foto-08005-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40062-foto-08005-193-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40065 | Font del Desmai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-desmai | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XIX | Només queden restes de l'estructura de la bassa. | <p>Es tracta de les restes de la font i la bassa del Desmai, situades a l'est de Can Diví del Sot, a tocar del torrent. La font recollia aigua de l'escorrentiu del torrent i omplia una gran bassa rectangular, situada a la part davantera, que quedava resguardada per un desmai (Salix babylonica) de grans dimensions. Actualment la font ja no raja i només es conserven algunes restes de l'estructura de la bassa, feta amb pedres irregulars lligades amb morter de calç, i del revestiment intern de morter per a impermeabilitzar-la. Els murs fan aproximadament 0,45 m d'amplada i 1,4 m d'alçada; a nivell superficial, un d'ells conserva 1 m de llargada i l'altre uns 9 m.</p> | 08005-196 | Can Diví del Sot | <p>Emblemàtic espai que antigament realitzava una doble funció -productiva i d'esbarjo-. La bassa emmagatzemava l'aigua utilitzada per a regar els horts que hi havia a banda i banda del torrent. També era un indret d'esbarjo de les famílies pageses del poble. La bassa fou destruïda en el decurs de les obres d'urbanització de Can Diví, a finals dels anys vuitanta del segle passat.</p> | 41.6598800,2.2625200 | 438599 | 4612277 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40065-foto-08005-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40065-foto-08005-196-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
| 40070 | Pont-passera del torrent de Can Diví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-passera-del-torrent-de-can-divi | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Petit pont-passera d'un ull, que salva el torrent de Can Diví en el pas del camí que porta a Can Reixac. Està fet d'obra, de maó massís lligat amb morter de calç i volta també de maó massís; fa aproximadament 1 m d'alçada, 2 m de llargada i 2 m d'amplada.</p> | 08005-201 | Can Diví del Sot | 41.6562800,2.2601000 | 438394 | 4611879 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40070-foto-08005-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40070-foto-08005-201-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 40072 | Font de Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-draper | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Font ubicada gairebé al mig del torrent de Can Reixac, a un punt més baix respecte al nivell del pla. Es troba dins d'una estructura de planta de semicircular allargada, amb parets laterals fetes de pedra i coronades amb totxo, que fa aproximadament 3 m de llargada per 2 m d'amplada, i 1 m d'alçada. S'hi accedeix a través d'una escala de cinc graons fets de maó massís. Al seu voltant hi havia un banc i una taula de pedra, actualment desaparegudes. L'aigua arribava al broc, a través d'una petita mina que la recollia del torrent, i rajava a una petita pica de secció quadrada feta de pedra. La mina va quedar inutilitzada i actualment la font no raja i resta abandonada.</p> | 08005-203 | Can Draper. Polígon 3, parcel·la 1 | <p>Emblemàtic espai d'esbarjo de les famílies pageses del poble, on antigament s'organitzaven festes populars i sardanes.</p> | 41.6619800,2.2632900 | 438665 | 4612509 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40072-foto-08005-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40072-foto-08005-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40072-foto-08005-203-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 40073 | Forn de Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-draper | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XIX | En estat ruïnós. | <p>Forn d'obra de grans dimensions, situat més avall de la font de can Draper, al marge del costat de ponent del torrent de Can Diví. Encara es conserva bona part de la seva estructura original caracteritzada per una boca d'entrada en forma d'arc, de grans dimensions (aproximadament 2,5 per 2,5 m), construïda amb pedra lligada amb morter de calç, i la part superior construïda amb totxo Actualment, està envoltat d'espessa vegetació, per la qual cosa no resulta fàcil accedir a les seves proximitats.</p> | 08005-204 | Can Draper. Polígon 3, parcel·la 1 | <p>Regentat pels de Can Campaner, servia per a confeccionar material de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració d'aquest material era totalment manual: primer s'anava a buscar la primera matèria a un torrent proper, just darrera dels forn, conegut com el Terral. Posteriorment, es garbellava la terra per a netejar-la d'impureses i tot seguit es col·locava a unes basses per extreure'n el fang. L'aigua necessària per a mullar l'obra i fer-ne argila s'obtenia del rec de can Draper i era traslladada en carro fins al forn. La llenya per coure l'argila provenia del bosc de la mateixa propietat. El forn no s'utilitza des dels anys trenta, quan en Padrós el Campaner va deixar de treballar-hi. Més recentment, alguns sense sostre aprofitaren la infraestructura per passar la nit sota el seu arc. L'últim d'aquests pidolaires, ara fa aproximadament vint anys, durant el dia recollia pel poble tot allò que podia, mentre que per la nit dormia sota el forn en companyia dels seus gossos. Actualment, està envoltat d'espessa vegetació, per la qual cosa no resulta fàcil accedir a les seves proximitats.</p> | 41.6617000,2.2624700 | 438597 | 4612479 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40073-foto-08005-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40073-foto-08005-204-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
| 40076 | Sínia de Can Pau Adjutori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-can-pau-adjutori | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | en estat d'abandó | <p>Sínia situada a les proximitats del torrent del Sot d'en Girbau. Es tracta d'una màquina d'elevar aigua formada per una roda horitzontal que, accionada per mitjà d'un animal que donava voltes fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, engranava amb una altra roda vertical i movia una cadena, l'extrem inferior de la qual era submergida a l'aigua del pou. Avui dia, la sínia resta abandonada i tot els seus elements estan molt malmesos.</p> | 08005-207 | Can Pau Adjutori. Polígon 3, parcel·la 62 | <p>Segons Joaquim Batlles Jo, propietari de la masia, la sínia bombejava aigua, primer per mitjà d'un animal i, anys després, amb un motor.</p> | 41.6395700,2.2579300 | 438198 | 4610025 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40076-foto-08005-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40076-foto-08005-207-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
| 40077 | Rescloses menors del Verder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rescloses-menors-del-verder | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Resclosses situades al llarg del torrent del Verder, construïdes per tal de derivar l'aigua cap als recs dels petits horts que hi havia a les ribes. Es conserven algunes parets d'aquestes petites rescloses, transversals al curs de l'aigua del torrent, fetes de pedres lligades amb morter de calç. Actualment ja no es conrea cap horta tocar del torrent, i les recloses estan abandonades.</p> | 08005-208 | Torrent del Verder | 41.6814800,2.2488900 | 437485 | 4614685 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40077-foto-08005-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40077-foto-08005-208-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 40078 | Basses de la Boadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-la-boadella | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XIX | <p>Són dues basses, situades a la Boadella, de forma quadrada i fetes de pedres lligades amb morter de calç. Una bassa gran, la més antiga, i a tocar d'aquesta, una bassa més petita. S'omplen per mitjà d'un rec que transporta l'aigua recollida a la resclosa del pont de la Terrera i d'una mina. Des de les basses l'aigua es distribuïda a una comunitat de més de deu regants mitjançant un complex entramat de recs, que permeten regar entre 12 i 13 parcel·les d'una superfície variable (entre 2000 i 2500m2). Només 3 parcel·les reguen amb la bassa gran i la resta amb la petita. Segons la proximitat a les basses, les hores d'aigua són variables entre: 9'5h les parcel·les més properes i 11h les més allunyades.</p> | 08005-209 | La Boadella | 41.6623400,2.2500400 | 437563 | 4612559 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40078-foto-08005-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40078-foto-08005-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40078-foto-08005-209-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González i Jordi Puig Roca | Des de les basses de la Boadella es pot gaudir d'un camp visual de gran abast: al nord els camps enfeixats que suaument porten a les quadres de Can Forns i a la casa pairal, i finalment, el bosc que hi ha al fons. Es tracta doncs d'un mirador privilegiat d'aquest referent paisatgístic de l'Ametlla del Vallès, pel seu especial interès dins la fisonomia del territori. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 40079 | Safareig de Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-plantada | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Safareig situat dins el pati cobert de la masia. És de forma rectangular, fet de pedra, amb el broc de coure allargat i estret. El bonó, situat a un dels extrems, omple un altre safareig, petit i quadrat, que se li adosa.</p> | 08005-210 | Can Plantada. Polígon 6, parcel·la 61 | 41.6517900,2.2494500 | 437503 | 4611388 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40079-foto-08005-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40079-foto-08005-210-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 40080 | Carregador de porcs de Can Fàbregas del bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carregador-de-porcs-de-can-fabregas-del-bosc | XIX-XX | <p>Carregador de porcs situat a tocar de les corts de la masia de Can Fàbregas del Bosc. És tracta d'una estructura de planta quadrada, d'aproximadament 1,2 m de llargada per 1,2 m d'amplada, feta amb còdols de riu lligats amb morter de calç. Al seu interior hi ha una rampa, feta de terres atapeïdes, que a la seva alçada màxima fa aproximadament 1 m sobre el nivell del pla, per tal de facilitar la càrrega dels porcs al carro. Una restauració recent ha reforçat la junta de les pedres amb pòrtland.</p> | 08005-211 | Can Fàbregas del Bosc | 41.6664600,2.2348000 | 436298 | 4613028 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40080-foto-08005-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40080-foto-08005-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40080-foto-08005-211-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40081 | Cobert agrícola de Can Fàbregas del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-agricola-de-can-fabregas-del-bosc | XX | <p>Cobert agrícola, construït l'any 1933, situat a pocs metres al nord-est de la masia, i a tocar de la bassa. És de planta rectangular, d'un sol nivell, i fa 60 m2 de superfície. La teulada és d'un sol aiguavés, amb coberta de teula àrab. Les façanes del davant i posterior són fetes de pedra de la zona, lligada amb morter de calç i les laterals de maó massís. Les cantoneres són també de totxo. Hi ha tres portes d'accés, situades a la façana principal del cobert, amb llinda i brancals de maó massís, i tres petites finestres amb llinda, brancals i ampit del mateix material, a la façana posterior.</p> | 08005-212 | Can Fàbregas del Bosc. Polígon 5, parcel·la 67 | 41.6663900,2.2351400 | 436326 | 4613020 | 1933 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40081-foto-08005-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40081-foto-08005-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40081-foto-08005-212-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 40083 | Complex mina-bassa-rec de Can Fàbregas del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-mina-bassa-rec-de-can-fabregas-del-bosc | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>La mina, situada uns metres més amunt de la casa, drena aigua del torrent i, mitjançant una canalització, omple la bassa. Avui dia, tot i que està en ús, la mina queda totalment soterrada degut a les remocions de terres de les obres dels darrers anys. La bassa, situada a tocar del cobert agrícola, és de planta rectangular i ocupa una superfície de 52,8 m2. A la seva banda meridional, i al seu interior, hi ha un safareig de planta quadrada, que permetia obtenir aigua neta per abeurar el bestiar, evitant que es barregés amb l'aigua de la bassa, bruta pels ànecs que criaven els propietaris. A un dels laterals, hi ha una rampa d'accés pels anàtids, feta de rajoles. A la paret on s'hi adossa la rampa hi ha dos gravats, de molt petit tamany, amb l'any d'inici (1929) i el del final (1930) de la construcció de la bassa. El rec baixa, des d'uns metres més avall de la bassa, creua la carretera i va paral·lel al camí que duu en direcció al riu Tenes. Just en el tram que va per sota la carretera, passa per un tub que rega les feixes de la part baixa de la finca.</p> | 08005-214 | Can Fàbregas del Bosc. Polígon 5, parcel·la 67 | 41.6663800,2.2349900 | 436314 | 4613019 | 1930 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40083-foto-08005-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40083-foto-08005-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40083-foto-08005-214-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 40085 | Rec de Can Radissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-can-radissa | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Canal de regatge format per una cavitat oberta a terra, estreta, poc profunda i sense revestir, que condueix l'aigua captada per la resclosa del pont de Ca l'Unyó (Santa Eulàlia de Ronçana), fins a Ca l'Hermano i Can Donat, on es situen els Horts de Can Radissa, part dels quals pertanyen a Can Plantada. A les propietats de Can Sagimon, dins del rec, hi ha un safareig amb un rentador, fet amb còdols lligats amb morter de calç i arrebossat amb una capa de morter gruixat, que fa aproximadament 1 m de llargada i uns 0,4 m d'amplada.</p> | 08005-216 | Can Fàbregas del Bosc | <p>A la zona dels Horts de Can Radissa hi tenien hort moltes famílies de l'Ametlla, com els de Can Muntaner, els de Can Ganduxé o els de Can Casanoves.</p> | 41.6648500,2.2333000 | 436171 | 4612850 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40085-foto-08005-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40085-foto-08005-216-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 40086 | Font de Can Moret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-moret | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | en estat ruïnós | <p>Font, mig soterrada, situada a tocar del torrent de Can Carlons, al nordoest de Can Moret de Dalt, a un indret gairebé inaccessible degut a les bardisses. Es tracta d'una construcció proveïda d'una canal feta de maó massís, per on raja un filet d'aigua que cau a un seti de pedres. Al voltant de la font, hi ha les restes d'una estructura feta de totxo i morter relacionada directament amb aquesta. El seu estat ruïnós dificulta la seva interpretació; podria tractar-se dels bancs o de la coberta de la font.</p> | 08005-217 | Can Moret. Polígon 5, parcel·la 57 | 41.6640400,2.2383100 | 436588 | 4612756 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40086-foto-08005-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40086-foto-08005-217-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 40088 | Complex resclosa-rec-mina del Pont de la Terrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-resclosa-rec-mina-del-pont-de-la-terrera | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XIX | <p>Resclosa, situada a sota el Pont de la Terrera, que desvia el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a un rec. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedra i maó massís lligats amb morter de calç i fa aproximadament 2 m de llargada i uns 70 cm d'alçada. El rec, fet dels mateixos materials, i d'una amplada aproximada de 12 cm, ressegueix a cel obert el marge dret del torrent i arriba a una petita mina, situada sota el camp del davant de les Basses de la Boadella, que condueix l'aigua fins a la bassa gran.</p> | 08005-219 | Can Forns. Polígon 4, parcel·la 12 | 437823 | 612791 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40088-foto-08005-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40088-foto-08005-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40088-foto-08005-219-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,27 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml