Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40028 | Vista panoràmica des del turó del Pollancre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vista-panoramica-des-del-turo-del-pollancre | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | <p>Des del turó del Pollancre es pot gaudir d'un camp visual magnífic i de gran abast, corresponent a la plana del Vallès en tota la seva extensió. Es tracta doncs d'un mirador privilegiat d'aquest referent paisatgístic de la comarca, que permet observar fins i tot, en un dia de cel clar, el mar.</p> | 08005-159 | Puiggraciós | <p>Aquesta situació privilegiada va condicionar l'assentament d'un poblat ibèric que buscava un lloc fàcil de defensar i amb un gran camp visual per detectar l'enemic.</p> | 41.7027900,2.2412500 | 436870 | 4617056 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40028-foto-08005-159-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
| 40030 | Resclosa del Bosc Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-bosc-negre | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Al torrent del Bosc Negre, just a sota de la vinya de Can Forns, hi ha una resclosa que desvia el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a un rec que omple la gran bassa rodona. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter de calç, i fa aproximadament 2 m de llarg i 0,8 m d'alçada. Actualment, no baixa aigua pel torrent i resta temporalment inutilitzada.</p> | 08005-161 | Can Forns Nou. Polígon 5, parcel·la 15 | 41.6685000,2.2529200 | 437808 | 4613241 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40030-foto-08005-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40030-foto-08005-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40030-foto-08005-161-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 40033 | Quintana de Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quintana-de-can-draper | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | <p>Espai agrari de prop de 20 ha de superfície, a cavall entre la C-17 i la urbanització de Can Camp i Can Diví. Tant a la part nord - quintana de dalt-, com a la part sud -quintana de baix- de la masia de Can Draper s'estenia la terra de major valor i intensitat productiva de la finca. Aquesta terra fou, a partir del segle XVIII regada per mitjà del rec Draper. Una infraestructura que naixia a la torrent del Verder, creuava el poble i finalitzava als peus del Pou de Glaç de Can Draper. Des del mig dels camps de la Quintana hi ha una vista privilegiada de la masia, del poble i, al fons, dels Cingles de Bertí. Aquest punt de la finca evoca el paisatge d'altres temps.</p> | 08005-164 | Can Draper | 41.6592300,2.2653500 | 438834 | 4612203 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40033-foto-08005-164-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Jordi Puig i Roca | 119 | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 40034 | Creu d'Albats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-dalbats | <p>Bellavista, Joan (2000). La Creu de la Parròquia de L'Ametlla. Dins del Programa parroquial de la Festa Major de L'Ametlla. L'Ametlla del Vallès.</p> | XVII | <p>Creu processional, creada l'any 1621 per l'argenter Guilem Canas. És de plata repujada enriquida amb dosserets i imatgeria. El seu nom prové del fet que es feia servir en les exèquies, cerimònies funerals, dels infants. El nus de la creu és de forma convexa. A l'anvers de la creu, al centre, hi ha la figura de Jesucrist, i al revers hi ha la Mare de Déu coronada, amb el nen Jesús als braços. Els travessers, que estan decorats amb motius florals i geomètrics, acaben en forma de flor de lis, amb uns caps d'àngels als dos costats.</p> | 08005-165 | Església de Sant Genís | 41.6739500,2.2600500 | 438407 | 4613841 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40034-foto-08005-165-1.jpg | Física | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Guilem Canas | 95 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 40036 | Vista panoràmica des de l'era de Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vista-panoramica-des-de-lera-de-can-plantada | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | <p>Des de l'era de la masia de Can Plantada es pot gaudir de la Quintana, amb els camps d'avellaners al fons i el bosc de Can Plandolit a l'est. Aquests formen una vall conreada que es configura com una de les poques àrees agroforestals que actualment es mantenen a l'Àrea Metropolitana i són un referent paisatgístic per la multiplicitat de colors que adquireixen a mesura que passen les estacions.</p> | 08005-167 | Can Plantada | 41.6516700,2.2495900 | 437515 | 4611375 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40036-foto-08005-167-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||
| 40037 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-1 | <p>BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XVIII-XXI | <p>La Festa Major de l'Ametlla es celebra en honor al seu patró, Sant Genís, el dia 25 d'agost. A mitjans del segle XX, la festa durava aproximadament tres dies i s'organitzaven diferents activitats festives: el gran dinar popular, el torneig de futbol i es muntava un envelat de fusta per la orquestra i el ball, ocasió que els habitants del municipi aprofitaven per a estrenar vestits i arreglar-se molt. La festa concloïa amb el Ball de Nit i la Batalla de confeti. Actualment és similar a les que es fan arreu de Catalunya, amb el pregó, la popular Lluita de Barris entre els de Dalt i el de Baix, la fira, el ball amb orquestra, un sopar popular, la missa en honor dels Sants Patrons, els espectacles i concerts de música, els tallers, contes i jocs per a infants, torneigs esportius, trobada de puntaires i altres activitats lúdiques.</p> | 08005-168 | L'Ametlla del Vallès | 41.6695600,2.2614600 | 438520 | 4613352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40037-foto-08005-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40037-foto-08005-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40037-foto-08005-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies antigues de l'envelat al 1942, i de la dansa de Festa Major al 1914-15 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès) i fotografia actual facilitada per l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 40038 | Carnaval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnaval | <p>BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XVIII-XXI | <p>El carnaval, anomenat també carnestoltes, és una festa popular de caràcter lúdic que troba el seu origen en antigues festes paganes d'hivern, de celebracions dionisíaques gregues o de festes romanes. En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el Carnestoltes oferia un petit espai de temps de permissivitat que s'oposava a la severa formalitat litúrgica de la Quaresma. L'Ametlla del Vallès, durant la postguerra i la dictadura franquista, de forma excepcional va conservar el privilegi de celebrar aquesta festa; convertint-se així en un gran esdeveniment popular. És una celebració que pertany al culte lunar, i per aquest motiu, és una festa mòbil, que s'ha d'emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Entre els actes, organitzats per la Comissió de Carnaval i Gitanes, destaquen: el Ball de Gitanes, la Cercavila Nocturna amb música,on els participants es disfressen i ballen, l'escudellada popular, la Gran Cercavila amb disfresses, carrosses i comparses, el Ball al pavelló i, finalment, la Gran Cremada del Carnestoltes. El Ball de Gitanes que es balla per Carnestoltes està molt estès per diferents poblacions del Vallès, tant Oriental com Occidental. Hi participen diferents personatges com els nuvis, els diablots, el vell i la vella, el capità de cavall o els nuvis del darrera. El ball es composa de diferents parts, com el pas o pasdoble d'entrada i sortida, les contradanses, els xotis, les catxutxes i la jota.</p> | 08005-169 | L'Ametlla del Vallès | 41.6695600,2.2614600 | 438520 | 4613352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40038-foto-08005-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40038-foto-08005-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40038-foto-08005-169-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies antigues de la festa al 1951 i al 1961 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès), i fotografia actual facilitada per l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 40041 | Festa de la camioneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-camioneta | <p>BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | Actualment no es celebra. | <p>Es tracta d'una festa anual, avui dia desapareguda, organitzada per la Germandat de Camioners de Nostra Senyora de Puiggraciós. Aquesta associació va néixer durant el mes de setembre de l'any 1939 a iniciativa d'un grup d'estiuejants que s'havien instal·lat a l'Ametlla durant la Guerra Civil i que, per motius de feina havien de desplaçar-se diàriament a Barcelona. Al no existir transport públic per a fer el trajecte, van contractar una camioneta. En un d'aquets viatges els va sorprendre una tempesta i van haver de refugiar-se sota el pont de Parets que s'estava inundant per moments però, gràcies als precs que van fer a la Verge de Puiggraciós, es van salvar miraculosament, i per agrair-li li van dedicar una festa en el seu honor. Els actes de la festa començaven amb una missa solemne en honor a la Verge de Puiggraciós; després un berenar sardanista a l'era de Can Sous i una processó amb torxes fins a la parròquia de l'Ametlla amb una rebuda amb focs d'artifici i escopetades dels homes del sometent; la festa finalitzava amb una vetllada teatral a la Sala de Can Bassa.</p> | 08005-172 | Puiggraciós | 41.6695600,2.2614600 | 438520 | 4613352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40041-foto-08005-172-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia antiga de la Festa de la camioneta l'any 1947 (arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès). | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||
| 40042 | Festa Major del Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-serrat | <p>BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XVIII-XXI | <p>La Festa Major del Serrat es celebra el segon diumenge de setembre, durant l'Aplec de Puiggraciós. A mitjans del segle XX, la festa començava amb la missa al Santuari, continuava amb el ball a l'alzinar del darrera del temple i després la processó amb la Verge fins a Can Joanet. Finalment, a l'era de Can Mestre, on es muntava per a l'ocasió un envelat (fet de branques, palla, falgueres, esparregueres i mata) es feia l'últim ball. Actualment és similar a les que es fan arreu de la comarca, amb el pregó, un sopar de germanor, ball i discoteca a la fresca, la misa al santuari de Puiggraciós, botifarrada popular i Ball de fi de festa.</p> | 08005-173 | Serrat de l'Ocata | 41.6695600,2.2614600 | 438520 | 4613352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 40043 | Homenatge a la vellesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-vellesa | <p>BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX-XXI | <p>Es tracta d'una celebració anual en homenatge a la gent gran del municipi. Fou impulsada a principis dels anys cinquanta per l'empresari Feliu Badaló, juntament amb una comissió representativa del poble. Antigament la festa, que era gestionada per un padrí i per La Caixa de Pensions i Estalvis, s'iniciava amb la reunió dels participants a la plaça de Can Bahcs, en processó i amb un acompanyant jove, anaven a l'església a celebrar la missa. Un cop finalitzada, es feia la tradicional fotografia de tots els participants a l'escalinata de l'església, i en processó anaven a la Sala, on es celebraven els parlaments i els discursos; després, també en processó, anaven fins a la plaça de l'Ajuntament on es feien els Balls de Gitanes. Aquesta continuava amb el dinar al parvulari i amb un sorteig de diners. Actualment, la festa consisteix en la reunió dels participants a un restaurant, on es duen a terme primer els parlaments de l'alcalde i regidors, després el dinar de germanor seguit per la celebració de les noces d'or d'algunes parelles i pel ball de cloenda.</p> | 08005-174 | L'Ametlla del Vallès | 41.6695600,2.2614600 | 438520 | 4613352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40043-foto-08005-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40043-foto-08005-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40043-foto-08005-174-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies antigues de l'any 1954 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 40046 | Font de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Font situada a l'indret de la Mina. L'aigua arriba a una aixeta de cop i raja a un nivell inferior al carrer. En aquest punt més baix respecte al nivell del pla s'hi baixa a través de la doble escala d'onze graons. Probablement anomenada així perquè l'aigua de la font venia a través d'una mina del pou de Ca l'Anglada.</p> | 08005-177 | La Mina | <p>La font de la Mina és un espai d'esbarjo emblemàtic dels veïns de l'Ametlla, on els estiuejants anaven a passejar i a berenar. La font s'alimentava amb aigua que procedia del sobreeixidor del pou de Ca l'Anglada. A partir d'aquí l'aigua es canalitzava fins a la bassa de can Partegàs i es distribuïa al Raval a través d'un rec.</p> | 41.6704900,2.2590700 | 438322 | 4613457 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40046-foto-08005-177-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 40047 | Aplec Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-pasqual | <p>BADIA I MORET, J. (1991). Una crònica del nostre temps. L'Ametlla del Vallès (1936-1975). Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | Actualment no es celebra. | <p>Es tracta d'un concurs coral impulsat per Fèlix Millet i Marestany, i celebrat des de 1944 fins 1953, el diumenge o el dilluns de Pasqua, al pati de Can Xammar de Dalt o Can Millet. Els aples pasquals van constituir una festa popular amb un gran nombre de participants tant del municipi, com vinguts d'altres comarques. Els foranis dinaven a la Font de la Mina o a la Font de Can Draper, on tot seguit s'organitzaven coples, balls i sardanes. A la tarda, a l'escenari muntat per l'ocasió al pati de Can Millet, es celebrava el concurs coral i després es feia el repatiment de premis. L'acte finalitzava amb un discurs del senyor Millet exaltant Catalunya, fet extraordinari per aquella època. L'aplec era presentat oficialment com un concurso de caramellas, però a la pràctica era l'excusa per recuperar tradicions catalanes i escoltar música en català.</p> | 08005-178 | Can Millet | 41.6743700,2.2582800 | 438260 | 4613889 | 1944 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40047-foto-08005-178-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fèlix Millet i Maristany | Fotografia antiga de la Coral lo Lliri a l'Aplec Pasqual de Can Millet l'any 1948 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès). | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||
| 40049 | Retaule de la Mare de Déu del Roser de Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-mare-de-deu-del-roser-de-can-draper | XVI | <p>Retaule de la Mare de Déu del Roser de la capella de la masia de Can Draper. És d'autor anònim i datat al segle XVI. Al centre del retaule hi ha la imatge de la Verge del Roser amb el Nen, envoltada d'àngels i altres personatges. Està asseguda, i al seu voltant hi ha una corona de flors on hi apareixen imatges de la seva vida. Les seves dimensions són 167 x 157 cm.</p> | 08005-180 | Museu de Granollers | <p>És desconeguda la forma en que el retaule va arribar a parar al fons de l'Antic Museu de Granollers; l'única notícia que tenim és que es va entregar probablement l'any 1936 per a salvaguardar-lo durant la Guerra Civil. Segons informacions facilitades pel Museu de Granollers, l'any 1983 va ser sotmès a una restauració (consolidació, neteja i reintegració pictòrica) duta a terme per la restauradora del Museu d'Art Modern de Barcelona, Marisa Sainz de la Maza.</p> | 41.6695600,2.2614600 | 438520 | 4613352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40049-foto-08005-180-1.jpg | Inexistent | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia del retaule facilitada pel Museu de Granollers. | 95 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 40050 | Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes | <p>BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XIX-XXI | <p>El Ball de gitanes - d'origen vuitcentista-, és una de les manifestacions més antigues del folklore català, i alhora una de les més vives i dinàmiques, molt estesa per diferents poblacions del Vallès, tant Oriental com Occidental. És una evolució d'anteriors formes de ball popular. L'origen del seu nom, tot i que hi ha diverses interpretacions, podria provenir de les castanyoles que fan sonar i de les faldilles que porten les noies, que són de vius colors. No eren considerades pròpiament com un ball sinó com un espectacle tradicional celebrat anyalment per Carnestoltes, on hi participaven colles de diferents pobles del Vallès, donant a la festa un sentit competitiu, rivalitzant en la riquesa de vestuari com ideant noves combinacions que fessin més atractiu i remarcable el ball. A les Gitanes del Vallès hi figura un casori, i es per això que la primera parella són els nuvis que van al davant, seguits dels padrins i dels convidats. Es composa de diferents passos: la Jota, la Caxutxada, la Contradansa, la polca, la Mazurka. D'altra banda, el Ball Mut, que té com a so només les castanyoles, restant la cobla callada. El vestuari té sempre uns trets comuns: les espardenyes amb picarols cosits, les castanyoles, la faixa del balladors i les faldilles voladores de les noies. Aquestes danses tenen un caire alegre, vistós i vigorós, i tot i que es ballen amb la mateixa música, cada poble hi aporta la seva particularitat coreogràfica. A l'Ametlla, sempre s'inicia amb l'anomenat 'Pas de l'Ametlla'. El municipi, que té una gran tradició de gitanes, compta amb quatre colles: la dels Plançons, que va dels 3 als 6 anys, la dels Petits, de 7 a 10 anys, la dels Mitjans de 11 a 15 anys i la de Joves i Grans.</p> | 08005-181 | l'Ametlla del Vallès | 438520 | 461335 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40050-foto-08005-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40050-foto-08005-181-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia del Ball de gitanes davant la plaça de l'Ajuntament al 1943 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès). | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 40052 | Biot de Can Roses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biot-de-can-roses | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XIX | <p>Biot situat a un marge de pedra seca, i construït amb pedra de la zona lligada amb morter de calç. L'entrada fa aproximadament 1,50 m d'alçada i 0,5 m d'amplada. Té uns graons de pedra que baixen i condueixen a un petita cavitat, que permet recollir l'aigua de la pluja que s'escola del buit superior.</p> | 08005-183 | Can Roses (Serrat de l'Ocata) | 41.6984600,2.2423700 | 436959 | 4616575 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40052-foto-08005-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40052-foto-08005-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40052-foto-08005-183-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 40054 | Pou de Can Panxa Rossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-panxa-rossa | XX | <p>Pou situat a l'extrem de ponent de les propietats de la casa. Està fet de pedres de la zona rejuntades amb morter de calç. És de planta semicircular amb una coberta còncava. Té una obertura quadrada a la paret, per a donar accés al seu interior.</p> | 08005-185 | Can Panxa Rossa (Serrat de l'Ocata) | <p>Segons recorda la propietària, Concepció Mas, el seu oncle li va explicar que el pou s'havia construït quan ell era molt petit; així doncs el pou tindria uns 110 anys aproximadament.</p> | 41.6997700,2.2417600 | 436910 | 4616721 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40054-foto-08005-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40054-foto-08005-185-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 40058 | Turó de la Majordoma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-majordoma | <p>COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Restes en superfície ubicades al turó situat al final de la pujada de la Crta. de Puiggraciós i l'accés al C/Bertí. Es tracta d'un espai amb una immillorable visibilitat sobre la plana del Vallès. Troballes indeterminades. L'orografia fa que sigui un lloc excepcional per a possibles assentaments. Hi ha notícia de troballes de materials arqueològics indeterminats en superfície. En la prospecció realitzada l'any 2007 no s'hi ha localitzat cap tipus de resta en superfície. Tanmateix, s'observa que recentment s'ha obert un camí fins al cim del turó, que s'ha aplanat, eliminant-hi l'estratigrafia més superficial.</p> | 08005-189 | Turó de la Majordoma | 41.6799600,2.2554000 | 438026 | 4614511 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40058-foto-08005-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40058-foto-08005-189-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Enric Costa i Argemí | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||
| 40060 | Murs de pedra seca amb esglaons de Can Rit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-amb-esglaons-de-can-rit | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | Hi ha alguns despreniments de pedres de les parets. | <p>Murs de pedra seca situats a la part del davant del pla de la casa. Són ben estructurats, i tenen graons per superar-los, formats per pedres llargues que sobresurten del pla de la paret a manera de permòdols, també en sec, introduïdes al gruix de la paret. Fan més de 2 m d'alçada i 5 m de llargada. Les escales de marge són un enginy pensat per a poder accedir directament d'una feixa a una altra. Per regla general eren construïdes al mateix moment que el marge.</p> | 08005-191 | Can Rit (Serrat de l'Ocata) | 41.6996200,2.2431700 | 437027 | 4616703 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40060-foto-08005-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40060-foto-08005-191-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 40061 | Cisterna de Can Rit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-can-rit | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | <p>Cisterna subterrània situada al davant la casa. Tot i no haver pogut accedir al seu interior, des de l'exterior es pot apreciar que és de planta quadrada i té una volta feta de totxo massís i pedra rejuntats amb morter de calç. L'accés queda protegit amb una petita caseta feta de totxana i ciment, construïda fa 10 anys aproximadament. Per la seva volumetria exterior té una cabuda superior a 10 m3. Possiblement era una de les cisternes més grans del Serrat.</p> | 08005-192 | Can Rit (Serrat de l'Ocata) | 41.6999300,2.2428300 | 436999 | 4616738 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40061-foto-08005-192-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 40062 | Complex mina-safareig de Can Joanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-mina-safareig-de-can-joanet | XX | <p>Mina situada a una de les feixes de sota la masia de Can Joanet, en direcció cap al Mas Miquel.Té una longitud d'uns 5 m i permet l'accés de persones al seu interior. Subministrava un petit cabal d'aigua que s'emmagatzemava en un safareig rectangular, d'aproximadament 1,5 m per 1m, situat a tocar de la boca de la mina, que permetia regar els hortets que hi havia en aquestes feixes.</p> | 08005-193 | Can Joanet (Serrat de l'Ocata) | 41.6996200,2.2450700 | 437185 | 4616702 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40062-foto-08005-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40062-foto-08005-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40062-foto-08005-193-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 40064 | Font de la Penyora o de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-penyora-o-de-la-teula | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | <p>Font situada a l'inici de la Vall Roja, a peu d'un marge rocós. Recull els escorrentius d'un petit torrent de la zona i raja un petit fil d'aigua (antiga font); al seu costat hi ha una aixeta de cop i a sobre un rètol amb el nom 'Font de la Penyora'.</p> | 08005-195 | Can Ciurans. Polígon 1, parcel·la 30 | 41.6975500,2.2339400 | 436257 | 4616480 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40064-foto-08005-195-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 40065 | Font del Desmai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-desmai | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XIX | Només queden restes de l'estructura de la bassa. | <p>Es tracta de les restes de la font i la bassa del Desmai, situades a l'est de Can Diví del Sot, a tocar del torrent. La font recollia aigua de l'escorrentiu del torrent i omplia una gran bassa rectangular, situada a la part davantera, que quedava resguardada per un desmai (Salix babylonica) de grans dimensions. Actualment la font ja no raja i només es conserven algunes restes de l'estructura de la bassa, feta amb pedres irregulars lligades amb morter de calç, i del revestiment intern de morter per a impermeabilitzar-la. Els murs fan aproximadament 0,45 m d'amplada i 1,4 m d'alçada; a nivell superficial, un d'ells conserva 1 m de llargada i l'altre uns 9 m.</p> | 08005-196 | Can Diví del Sot | <p>Emblemàtic espai que antigament realitzava una doble funció -productiva i d'esbarjo-. La bassa emmagatzemava l'aigua utilitzada per a regar els horts que hi havia a banda i banda del torrent. També era un indret d'esbarjo de les famílies pageses del poble. La bassa fou destruïda en el decurs de les obres d'urbanització de Can Diví, a finals dels anys vuitanta del segle passat.</p> | 41.6598800,2.2625200 | 438599 | 4612277 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40065-foto-08005-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40065-foto-08005-196-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||
| 40066 | Pont de la Font del Desmai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-font-del-desmai | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Pont d'un ull, que salva el torrent de Can Diví, situat en el pas de l'antic camí de Can Camp a Llerona, a tocar de la bassa i la font del Desmai. Les parets són fetes de pedres i totxos lligats amb morter de calç, i volta de maó massís. Fa aproximadament 3 m d'amplada i 4 m de llargada.</p> | 08005-197 | Can Diví del Sot | 41.6598800,2.2625200 | 438599 | 4612277 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40066-foto-08005-197-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 40067 | Bassa de les Pomeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-les-pomeres | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Bassa, feta de totxo i morter de calç, situada a sota la font del Desmai, al marge del torrent més proper a la masia de Can Diví del Sot. Està soterrada gairebé en la seva totalitat, menys una de les parets laterals, que fa més de 5 m de llargada i més de 2 m d'alçada. S'omplia per mitjà d'un pou que hi havia uns metres més amunt.</p> | 08005-198 | Can Diví del Sot | <p>Segons informacions recopilades per Jordi Puig Roca, aquesta bassa durant anys s'emprà per a regar una gran quantitat de pomeres que es plantaren al torrent. Els propietaris de la finca, la família Girgau, decidiren plantar pomeres perquè tenien parades de fruita a Barcelona, en concret a la Boqueria, al carrer Casp i al Mercat de la Concepció. Finalment optaren per arrencar-les ja que el torrent, que quedava molt ensotat, feia que la fruita agafés malures i no fos apta per vendre.</p> | 41.6578000,2.2612700 | 438493 | 4612047 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40067-foto-08005-198-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 40070 | Pont-passera del torrent de Can Diví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-passera-del-torrent-de-can-divi | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Petit pont-passera d'un ull, que salva el torrent de Can Diví en el pas del camí que porta a Can Reixac. Està fet d'obra, de maó massís lligat amb morter de calç i volta també de maó massís; fa aproximadament 1 m d'alçada, 2 m de llargada i 2 m d'amplada.</p> | 08005-201 | Can Diví del Sot | 41.6562800,2.2601000 | 438394 | 4611879 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40070-foto-08005-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40070-foto-08005-201-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 40071 | Pou de glaç de Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-can-draper | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XVII | <p>Pou de glaç situat al final de la propietat de Can Darper, proper a Can Reixac, i a la banda nord del Camí del pou de Glaç. Fou construït possiblement al segle XVII, està fet de pedres lligades amb morter de calç i està en bon estat de conservació. És de planta rodona, amb coberta còncava, i fa aproximadament 10 m de diàmetre i 10 m de profunditat. Té dues boques d'accés.</p> | 08005-202 | Camí del Pou de Glaç | <p>El pou de glaç servia per a emmagatzemar els blocs de gel que es treien del torrent del Sot d'en Torres. En aquest espai hi havia unes basses que s'omplien amb l'aigua del rec Draper i el gel obtingut s'empouava de novembre a març, i s'extreia de maig a agost.</p> | 41.6547400,2.2627200 | 438611 | 4611706 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40071-foto-08005-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40071-foto-08005-202-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 40072 | Font de Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-draper | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Font ubicada gairebé al mig del torrent de Can Reixac, a un punt més baix respecte al nivell del pla. Es troba dins d'una estructura de planta de semicircular allargada, amb parets laterals fetes de pedra i coronades amb totxo, que fa aproximadament 3 m de llargada per 2 m d'amplada, i 1 m d'alçada. S'hi accedeix a través d'una escala de cinc graons fets de maó massís. Al seu voltant hi havia un banc i una taula de pedra, actualment desaparegudes. L'aigua arribava al broc, a través d'una petita mina que la recollia del torrent, i rajava a una petita pica de secció quadrada feta de pedra. La mina va quedar inutilitzada i actualment la font no raja i resta abandonada.</p> | 08005-203 | Can Draper. Polígon 3, parcel·la 1 | <p>Emblemàtic espai d'esbarjo de les famílies pageses del poble, on antigament s'organitzaven festes populars i sardanes.</p> | 41.6619800,2.2632900 | 438665 | 4612509 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40072-foto-08005-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40072-foto-08005-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40072-foto-08005-203-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 40073 | Forn de Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-draper | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XIX | En estat ruïnós. | <p>Forn d'obra de grans dimensions, situat més avall de la font de can Draper, al marge del costat de ponent del torrent de Can Diví. Encara es conserva bona part de la seva estructura original caracteritzada per una boca d'entrada en forma d'arc, de grans dimensions (aproximadament 2,5 per 2,5 m), construïda amb pedra lligada amb morter de calç, i la part superior construïda amb totxo Actualment, està envoltat d'espessa vegetació, per la qual cosa no resulta fàcil accedir a les seves proximitats.</p> | 08005-204 | Can Draper. Polígon 3, parcel·la 1 | <p>Regentat pels de Can Campaner, servia per a confeccionar material de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració d'aquest material era totalment manual: primer s'anava a buscar la primera matèria a un torrent proper, just darrera dels forn, conegut com el Terral. Posteriorment, es garbellava la terra per a netejar-la d'impureses i tot seguit es col·locava a unes basses per extreure'n el fang. L'aigua necessària per a mullar l'obra i fer-ne argila s'obtenia del rec de can Draper i era traslladada en carro fins al forn. La llenya per coure l'argila provenia del bosc de la mateixa propietat. El forn no s'utilitza des dels anys trenta, quan en Padrós el Campaner va deixar de treballar-hi. Més recentment, alguns sense sostre aprofitaren la infraestructura per passar la nit sota el seu arc. L'últim d'aquests pidolaires, ara fa aproximadament vint anys, durant el dia recollia pel poble tot allò que podia, mentre que per la nit dormia sota el forn en companyia dels seus gossos. Actualment, està envoltat d'espessa vegetació, per la qual cosa no resulta fàcil accedir a les seves proximitats.</p> | 41.6617000,2.2624700 | 438597 | 4612479 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40073-foto-08005-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40073-foto-08005-204-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||
| 40074 | Mina de Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-plantada | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XVIII | Molts trams de la mina s'han anat ensorrant. | <p>Mina que drenava l'aigua del torrent del Sorral i el de Can Plantada, per tal de subministrar-la a la masia. Fou construïda a finals del segle XVIII. Està bastida amb peces de maó massís amb grans juntes, i volta de peces ceràmiques apuntades. Fa aproximadament 0,6 m d'amplada i alçades diferents segons els trams. Ara resta abandonada i en un estat de conservació precari, degut a que molts trams del seu traçat s'han anat ensorrant. Neix just a sota de la resclosa dels horts del Metge, continua per sota de Can Saniqueda i Can Panedes, fins al pla de l'Arcada, on creua el torrent de Can Plantada i arriba a la bassa de la masia. Al darrere de Can Codina hi ha un dels nombrosos pous de registre que permetien la seva neteja. Abans d'entrar a la bassa de Can Plantada, la mina tenia un repartidor que derivava un part de l'aigua i, per mitja d'un tub enterrat, la feien passar pel mig dels camps fins a la bassa de Can Gafa.</p> | 08005-205 | Can Plantada | <p>Segons textos antics provinent de l'Arxiu de Can Plantada, les obres de construcció de la mina van finalitzar l'any 1795.</p> | 41.6568000,2.2506700 | 437610 | 4611943 | 1795 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40074-foto-08005-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40074-foto-08005-205-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | 94 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||
| 40076 | Sínia de Can Pau Adjutori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-can-pau-adjutori | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | en estat d'abandó | <p>Sínia situada a les proximitats del torrent del Sot d'en Girbau. Es tracta d'una màquina d'elevar aigua formada per una roda horitzontal que, accionada per mitjà d'un animal que donava voltes fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, engranava amb una altra roda vertical i movia una cadena, l'extrem inferior de la qual era submergida a l'aigua del pou. Avui dia, la sínia resta abandonada i tot els seus elements estan molt malmesos.</p> | 08005-207 | Can Pau Adjutori. Polígon 3, parcel·la 62 | <p>Segons Joaquim Batlles Jo, propietari de la masia, la sínia bombejava aigua, primer per mitjà d'un animal i, anys després, amb un motor.</p> | 41.6395700,2.2579300 | 438198 | 4610025 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40076-foto-08005-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40076-foto-08005-207-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||
| 40077 | Rescloses menors del Verder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rescloses-menors-del-verder | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Resclosses situades al llarg del torrent del Verder, construïdes per tal de derivar l'aigua cap als recs dels petits horts que hi havia a les ribes. Es conserven algunes parets d'aquestes petites rescloses, transversals al curs de l'aigua del torrent, fetes de pedres lligades amb morter de calç. Actualment ja no es conrea cap horta tocar del torrent, i les recloses estan abandonades.</p> | 08005-208 | Torrent del Verder | 41.6814800,2.2488900 | 437485 | 4614685 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40077-foto-08005-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40077-foto-08005-208-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 40078 | Basses de la Boadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-la-boadella | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XIX | <p>Són dues basses, situades a la Boadella, de forma quadrada i fetes de pedres lligades amb morter de calç. Una bassa gran, la més antiga, i a tocar d'aquesta, una bassa més petita. S'omplen per mitjà d'un rec que transporta l'aigua recollida a la resclosa del pont de la Terrera i d'una mina. Des de les basses l'aigua es distribuïda a una comunitat de més de deu regants mitjançant un complex entramat de recs, que permeten regar entre 12 i 13 parcel·les d'una superfície variable (entre 2000 i 2500m2). Només 3 parcel·les reguen amb la bassa gran i la resta amb la petita. Segons la proximitat a les basses, les hores d'aigua són variables entre: 9'5h les parcel·les més properes i 11h les més allunyades.</p> | 08005-209 | La Boadella | 41.6623400,2.2500400 | 437563 | 4612559 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40078-foto-08005-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40078-foto-08005-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40078-foto-08005-209-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González i Jordi Puig Roca | Des de les basses de la Boadella es pot gaudir d'un camp visual de gran abast: al nord els camps enfeixats que suaument porten a les quadres de Can Forns i a la casa pairal, i finalment, el bosc que hi ha al fons. Es tracta doncs d'un mirador privilegiat d'aquest referent paisatgístic de l'Ametlla del Vallès, pel seu especial interès dins la fisonomia del territori. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 40079 | Safareig de Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-plantada | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Safareig situat dins el pati cobert de la masia. És de forma rectangular, fet de pedra, amb el broc de coure allargat i estret. El bonó, situat a un dels extrems, omple un altre safareig, petit i quadrat, que se li adosa.</p> | 08005-210 | Can Plantada. Polígon 6, parcel·la 61 | 41.6517900,2.2494500 | 437503 | 4611388 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40079-foto-08005-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40079-foto-08005-210-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 40080 | Carregador de porcs de Can Fàbregas del bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carregador-de-porcs-de-can-fabregas-del-bosc | XIX-XX | <p>Carregador de porcs situat a tocar de les corts de la masia de Can Fàbregas del Bosc. És tracta d'una estructura de planta quadrada, d'aproximadament 1,2 m de llargada per 1,2 m d'amplada, feta amb còdols de riu lligats amb morter de calç. Al seu interior hi ha una rampa, feta de terres atapeïdes, que a la seva alçada màxima fa aproximadament 1 m sobre el nivell del pla, per tal de facilitar la càrrega dels porcs al carro. Una restauració recent ha reforçat la junta de les pedres amb pòrtland.</p> | 08005-211 | Can Fàbregas del Bosc | 41.6664600,2.2348000 | 436298 | 4613028 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40080-foto-08005-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40080-foto-08005-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40080-foto-08005-211-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 40081 | Cobert agrícola de Can Fàbregas del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-agricola-de-can-fabregas-del-bosc | XX | <p>Cobert agrícola, construït l'any 1933, situat a pocs metres al nord-est de la masia, i a tocar de la bassa. És de planta rectangular, d'un sol nivell, i fa 60 m2 de superfície. La teulada és d'un sol aiguavés, amb coberta de teula àrab. Les façanes del davant i posterior són fetes de pedra de la zona, lligada amb morter de calç i les laterals de maó massís. Les cantoneres són també de totxo. Hi ha tres portes d'accés, situades a la façana principal del cobert, amb llinda i brancals de maó massís, i tres petites finestres amb llinda, brancals i ampit del mateix material, a la façana posterior.</p> | 08005-212 | Can Fàbregas del Bosc. Polígon 5, parcel·la 67 | 41.6663900,2.2351400 | 436326 | 4613020 | 1933 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40081-foto-08005-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40081-foto-08005-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40081-foto-08005-212-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 40082 | Restes estructurals a Can Fàbregas del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-estructurals-a-can-fabregas-del-bosc | Està en estat ruïnós | <p>Es tracta de les restes d'un cobert situat a uns 40 m al nord-est de la masia. És una estructura de planta quadrada, feta amb pedres irregulars lligades amb morter de calç, que conserva part dels quatre murs de façana, dos dels quals de més de 3 m d'alçada. A l'interior de l'estança hi ha una pedra de molí hidràulic que, a simple vista, no sembla tenir cap mena de relació amb l'estructura. A nivell superficial no s'ha pogut documentar cap tipus de fragment ceràmic que permeti datar aquests vestigis.</p> | 08005-213 | Can Fàbregas del Bosc. Polígon 5, parcel·la 67 | <p>Segons la propietària del terreny, Teresa Barbany Torell, el seu padrastre, nascut al 1912, no havia vist mai l'estructura dempeus però sempre l'havia conegut com 'les restes del molí'.</p> | 41.6665900,2.2351000 | 436323 | 4613042 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40082-foto-08005-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40082-foto-08005-213-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 40083 | Complex mina-bassa-rec de Can Fàbregas del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-mina-bassa-rec-de-can-fabregas-del-bosc | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>La mina, situada uns metres més amunt de la casa, drena aigua del torrent i, mitjançant una canalització, omple la bassa. Avui dia, tot i que està en ús, la mina queda totalment soterrada degut a les remocions de terres de les obres dels darrers anys. La bassa, situada a tocar del cobert agrícola, és de planta rectangular i ocupa una superfície de 52,8 m2. A la seva banda meridional, i al seu interior, hi ha un safareig de planta quadrada, que permetia obtenir aigua neta per abeurar el bestiar, evitant que es barregés amb l'aigua de la bassa, bruta pels ànecs que criaven els propietaris. A un dels laterals, hi ha una rampa d'accés pels anàtids, feta de rajoles. A la paret on s'hi adossa la rampa hi ha dos gravats, de molt petit tamany, amb l'any d'inici (1929) i el del final (1930) de la construcció de la bassa. El rec baixa, des d'uns metres més avall de la bassa, creua la carretera i va paral·lel al camí que duu en direcció al riu Tenes. Just en el tram que va per sota la carretera, passa per un tub que rega les feixes de la part baixa de la finca.</p> | 08005-214 | Can Fàbregas del Bosc. Polígon 5, parcel·la 67 | 41.6663800,2.2349900 | 436314 | 4613019 | 1930 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40083-foto-08005-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40083-foto-08005-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40083-foto-08005-214-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 40084 | Els Quatre Cantons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-quatre-cantons | <p>COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Estructures negatives situades a prop de la cruïlla entre la carretera BP-1432 i la via que dóna entrada al poble des de la carretera C-17. No es coneix el lloc exacte de la troballa. Sepulcre de fossa amb un esquelet localitzat a uns 3 metres de profunditat. Estava cobert amb una llosa grisa. Es desconeix si tenia aixovar associat, però en tot cas no se'n conserven restes. No es coneixen d'altres troballes posteriors en indrets propers, i actualment no s'observa cap tipus de resta en superfície, ja que la zona està totalment urbanitzada. Malgrat això, es mantenen algunes parcel·les molt properes a la cruïlla amb una densitat baixa de construcció, en especial el Parc públic de Maria Lluïsa.</p> | 08005-215 | A prop de la cruïlla entre la carretera BP 1432 i la via dóna entrada al poble des de la C-17. | <p>El jaciment el localitzà el sr. Maties Barres l'any 1948, mentre construïa un pou. Comunicà la troballa al sr. Josep Estrada</p> | 41.6659500,2.2657400 | 438873 | 4612949 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40084-foto-08005-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40084-foto-08005-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40084-foto-08005-215-3.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 78|76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 40085 | Rec de Can Radissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-can-radissa | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Canal de regatge format per una cavitat oberta a terra, estreta, poc profunda i sense revestir, que condueix l'aigua captada per la resclosa del pont de Ca l'Unyó (Santa Eulàlia de Ronçana), fins a Ca l'Hermano i Can Donat, on es situen els Horts de Can Radissa, part dels quals pertanyen a Can Plantada. A les propietats de Can Sagimon, dins del rec, hi ha un safareig amb un rentador, fet amb còdols lligats amb morter de calç i arrebossat amb una capa de morter gruixat, que fa aproximadament 1 m de llargada i uns 0,4 m d'amplada.</p> | 08005-216 | Can Fàbregas del Bosc | <p>A la zona dels Horts de Can Radissa hi tenien hort moltes famílies de l'Ametlla, com els de Can Muntaner, els de Can Ganduxé o els de Can Casanoves.</p> | 41.6648500,2.2333000 | 436171 | 4612850 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40085-foto-08005-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40085-foto-08005-216-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 40086 | Font de Can Moret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-moret | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | en estat ruïnós | <p>Font, mig soterrada, situada a tocar del torrent de Can Carlons, al nordoest de Can Moret de Dalt, a un indret gairebé inaccessible degut a les bardisses. Es tracta d'una construcció proveïda d'una canal feta de maó massís, per on raja un filet d'aigua que cau a un seti de pedres. Al voltant de la font, hi ha les restes d'una estructura feta de totxo i morter relacionada directament amb aquesta. El seu estat ruïnós dificulta la seva interpretació; podria tractar-se dels bancs o de la coberta de la font.</p> | 08005-217 | Can Moret. Polígon 5, parcel·la 57 | 41.6640400,2.2383100 | 436588 | 4612756 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40086-foto-08005-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40086-foto-08005-217-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 40087 | Complex mina-font de Can Forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-mina-font-de-can-forns | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | <p>Mina bastida que segueix el curs del torrent de Can Forns. La boca de la mina, feta de totxos lligats amb morter de calç, fa aproximadament 1m d'alçada i 50 cm d'amplada. La mina enviava l'aigua cap a la font, proveïda per un broc de pedra de color vermellosa, per on brollava l'aigua. Actualment la font no raja.</p> | 08005-218 | Can Forns. Polígon 5, parcel·la 19 | <p>Segons informacions orals recollides per Jordi Puig Roca, antigament dins d'aquesta mina hi havia un repartidor que per mitjà d'una canonada de plom enviava l'aigua a la casa (dipòsits del celler) per al consum domèstic.</p> | 41.6670900,2.2495700 | 437528 | 4613087 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40087-foto-08005-218-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 40088 | Complex resclosa-rec-mina del Pont de la Terrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-resclosa-rec-mina-del-pont-de-la-terrera | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XIX | <p>Resclosa, situada a sota el Pont de la Terrera, que desvia el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a un rec. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedra i maó massís lligats amb morter de calç i fa aproximadament 2 m de llargada i uns 70 cm d'alçada. El rec, fet dels mateixos materials, i d'una amplada aproximada de 12 cm, ressegueix a cel obert el marge dret del torrent i arriba a una petita mina, situada sota el camp del davant de les Basses de la Boadella, que condueix l'aigua fins a la bassa gran.</p> | 08005-219 | Can Forns. Polígon 4, parcel·la 12 | 437823 | 612791 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40088-foto-08005-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40088-foto-08005-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40088-foto-08005-219-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 40089 | Bassa de Can Forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-forns | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Bassa situada entre la font i els forns de Can Forns, davant de l'aqüeducte. La part sud és rectangular i la part nord, que s'adapta al desnivell del terreny, és de forma trapezoïdal. Al seu interior hi ha una paret de mamposteria, que la subdivideix en dues basses. Fa aproximadament 15 m de llargada, 8 m d'amplada i 1,5 m de fondària. Conserva el bonó amb el mecanisme metàl·lic, que donava sortida de l'aigua pel rec i l'aqüeducte.</p> | 08005-220 | Can Forns | 41.6672500,2.2495900 | 437530 | 4613104 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40089-foto-08005-220-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 40090 | Complex piscina-canalitzacions de Can Forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-piscina-canalitzacions-de-can-forns | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | actualment aquest complex resta en estat d'abandó. | <p>Piscina de grans dimensions, amb una capacitat per a 30.000 litres, que s'omplia amb l'aigua provinent de dos pous, un situat davant de la casa, prop del torrent de la font, i l'altre, al torrent de Can Feliu. Permetia regar els jardins dissenyats per Nicolau Maria Rubió i Tudurí i tots els camps de davant de la casa, amb un sistema de canalització, que encara es conserva. Aquest complex salva els desnivells del terreny a través de diversos petits aqüeductes, d'una alçada aproximada d'1 m, fets de maó massís lligat amb morter. Actualment resta abandonat.</p> | 08005-221 | Can Forns. Polígon 5, parcel·la 19 | 41.6666500,2.2474500 | 437351 | 4613039 | 1960 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40090-foto-08005-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40090-foto-08005-221-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||
| 40091 | Aqüeducte de Can Forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-can-forns | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Aqüeducte d'un arc de mig punt, en forma de pont, que salva el desnivell del terreny al pas del torrent de la font. Conduïa l'aigua del rec que sortia de la bassa de Can Forns fins als horts que hi havia a l'altre costat del torrent. És fet de paredat comú, amb l'arcada de totxo a plec de llibre. Actualment només es fa servir com a pont i té les baranes metàl·liques a mode de passamà, tot i que inicialment eren de fusta.</p> | 08005-222 | Can Forns | <p>La seva construcció va ser encarregada per en Salvador Millet Maristany.</p> | 41.6669800,2.2495800 | 437529 | 4613074 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40091-foto-08005-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40091-foto-08005-222-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 40092 | Forn de Can Forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-forns | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XVIII | <p>Restes d'un forn situat a migdia de la bassa de Can Forns. És una estructura que conserva les dues boques d'enfornar, construïdes amb els brancals de pedra i la part superior en forma d'arc, feta de totxo a plec de llibre. El seu interior està dividit en dos forns separats per un petit mur, fet de pedra lligada amb morter de calç i coronat amb totxo, d'aproximadament 60 cm d'alçada. La paret on es situen les boques d'enfornar està feta de totxo lligat amb morter de calç, i les tres restants tenen la part inferior feta de tàpia i la superior del mateix materials que la primera.</p> | 08005-223 | Can Forns. Polígon 5, parcel·la 19 | 41.6670800,2.2495200 | 437524 | 4613086 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40092-foto-08005-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40092-foto-08005-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40092-foto-08005-223-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 40093 | Bassa de sota Cal Forcaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-sota-cal-forcaire | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Bassa situada sota Cal Forcaire, dins de les propietats de Can Bachs. Probablement s'omplia de l'aigua que baixava del torrent del Verder. És de forma rectangular, fa aproximadament 5 m de llargada i 2 m d'amplada, i està feta de totxo. Actualment resta buida i abandonada.</p> | 08005-224 | Cal Forcaire | 41.6745000,2.2593200 | 438347 | 4613902 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40093-foto-08005-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40093-foto-08005-224-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 40094 | Era de Ca l'Arcís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-ca-larcis | <p>Era situada a tocar de la façana principal de la masia. És de forma rectangular, amb paviment de lloses de pedra de la zona de color vermelloses. Les lloses de l'extrem de la façana són de formes regulars, rectangulars i quadrades, i les de l'extrem contrari són irregulars, de formes i tamanys diversos.</p> | 08005-225 | Ca l'Arcís (Serrat de l'Ocata) | 41.6989400,2.2444900 | 437136 | 4616626 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40094-foto-08005-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40094-foto-08005-225-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
| 40095 | Pontet del torrent de Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontet-del-torrent-de-can-plantada | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Pont d'un ull que salva el torrent de Can Plantada en el pas del camí de Can Guineu. Les parets són de pedra i morter i la volta de maó. Fa aproximadament uns 2 m d'alçada, 4 m de llargada i uns 4 m d'amplada.</p> | 08005-226 | Can Plantada. Polígon 4, parcel·la 9005 | <p>Segons informacions orals recollides per Jordi Puig Roca, als anys quaranta, Ventura Ganduxé va fer construir aquest pont que va suposar una millora important al camí i va permetre abolir el gual del torrent.</p> | 41.6537700,2.2487000 | 437443 | 4611609 | 1940 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40095-foto-08005-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40095-foto-08005-226-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||
| 40098 | Pou del carrer Poeta Maragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-carrer-poeta-maragall | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XIX | <p>Pou, construït amb totxo i morter, situat al carrer del Poeta Maragall nº 6. Té dues obertures tancades amb reixa de ferro, la més gran dóna al carrer i la més petita dóna al pati de la casa. La gran, tancada amb vidre, amb ampit i llinda de pedra -té una inscripció amb l'any 1876-; la més petita, de forma semicircular i amb ampit de pedra, permetia omplir una petita pica de pedra que hi ha adossada al pou. Té una placa commemorativa de la història de la seva construcció, en el seu 133è aniversari.</p> | 08005-229 | C/ Poeta Maragall, 6. | <p>Segons la placa commemorativa, l'any 1876 un conjunt de veïns de la zona (Joan Carbonell, Sebastià Parera, Pere Cariteu, Josep Cariteu, Josepa Montcada de Pujol, Domingo Subirana, Genís Riera i Teresa Croquí i Jansana) van finançar la construcció del pou per tal de solucionar la manca d'abastament d'aigua potable. En el document contractual de l'època es regulava d'una manera detallada el procés constructiu i la posterior explotació del pou.</p> | 41.6732200,2.2595800 | 438367 | 4613760 | 1876 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40098-foto-08005-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40098-foto-08005-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40098-foto-08005-229-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml