Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40029 | Vista panoràmica des del turó de la Santa Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vista-panoramica-des-del-turo-de-la-santa-creu | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | <p>El turó de Santa Creu està situat al final del pla de la Violona, en un petit aixecament de la topografia on antigament hi havia emplaçada una petita ermita. Des d'aquest punt es pot gaudir d'una impressionant vista sobre la plana del Vallès i, especialment, de la vall del Tenes.</p> | 08005-160 | Turó de la Santa Creu | <p>Segurament l'emplaçament de l'ermita no va ser escollit a l'atzar. Segons les antigues referències documentals, es constata l'existència de la capella des de principis del segle XII. A mitjans del segle XVI, concretament l'any 1563, en desaparegué el culte i les relíquies es traslladaren a la parròquia de Bigues.</p> | 41.6738500,2.2483300 | 437431 | 4613838 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-01-18 00:00:00 | Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||
| 40159 | Puiggraciós (Turó del Pollancre) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puiggracios-turo-del-pollancre | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | IV-III aC | Restes estructurals situades a la part superior del turó del Pollancre o de Puiggraciós, fins arribar per la part oest a la casa del Pollancre. La major part del jaciment està situat dins el terme municipal de Figaró-Montmany, però una petita part es troba dins el de l'Ametlla. Disposem de relativament poques dades sobre el poblat del Turó de Puiggraciós. Leandre Villaronga hi va fer una petita intervenció arqueològica l'any 1950, i a partir d'aquest moment el jaciment ha estat objecte de successives destruccions i expoliacions, que van culminar amb la construcció de la torre de guaita després dels incendis de l'any 1994. Les úniques dades disponibles, doncs, són les poques publicades per Villaronga. Aquest autor divideix el poblat en dos sectors: la part més elevada, un recinte de 240 per 40 metres, recolzada a la muralla, de 240 metres de llargada i 1,60 d'amplada, que tanca l'espai per la part nord; el poblat s'estendria per la pendent que baixa en direcció sud i sud-oest, cap a la casa del Pollancre -on hi ha una important font d'aigua-, format per habitacions isolades, sense formar carrers. Les parets són de pedra seca. Aquesta zona ocuparia uns 22.300 m2 i, juntament amb la superior abans descrita, formaria un conjunt que arribaria a les 3,5 hectàrees. Aquest fet, i la troballa, al centre del recinte superior, d'una construcció singular, rectangular, de 10 per 17 metres fa pensar que el poblat de Puiggraciós es podria incloure a la categoria dels nuclis vertebradors del territori laietà. La muralla, segons Villaronga a mig construir, tanca el recinte superior només per la part nord, la menys fàcilment defensable. Tenim notícia també de la troballa d'abundant material arqueològic: ceràmica comuna i grollera ibèrica, campaniana B -una de les quals amb el grafit ibèric OL-, fusaioles, pesos de teler, un pesal de bronze que pesa exactament una unça romana. També nou monedes de bronze amb llegendes ibèriques -una de les quals de la seca de Lauro, Llerona-, la pràctica totalitat de les quals de la segona meitat del segle II a.C., tot i que n'hi ha una del segle I a.C. En definitiva, es tracta d'un poblat força important, que ocupa una superfície destacable. Actualment encara es localitza material ceràmic en superfície fins, almenys, la casa del Pollancre-, tot i que, amb les dades molt parcials de què disposem, no sembla comptar, a la zona dels habitatges, amb un urbanisme organitzat. Tot i així, hi ha un recinte diferenciat a la part més alta, amb almenys un edifici singular, protegit per una muralla, que, d'altra banda, no sabem si compta amb sistemes defensius complexos. Podria tractar-se del nucli que controlés bona part de la vall del Congost, incloent-hi a l'est tota la zona de Samalús i Marata i arribant a l'oest fins al riu Tenes. El territori actual de l'Ametlla, evidentment, en formaria part. De fet, la troballa de les monedes, pertanyents sobretot a la segona meitat del segle II a.C., evidencia la forta vitalitat i continuïtat del poblat ben entrada ja l'etapa de domini romà de la zona, fet que només es documenta normalment en assentaments d'importància, com el de la Torre Roja de Caldes, abandonat definitivament a finals del segle I a.C. Part de la zona d'habitació, a la vessant oest del turó, pertany al terme de l'Ametlla. En aquesta petita zona hi hem trobat abundant material ceràmic ibèric, principalment restes de ceràmica comuna, de pasta de sandwitch i d'àmfora. | 08005-290 | Turó del Pollancre | Excavat parcialment l'any 1950 per Leandre Villaronga. | 41.7022000,2.2402100 | 436783 | 4616992 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40159-foto-08005-290-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40159-foto-08005-290-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||
| 39886 | Bosc d' Alzines Sureres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-d-alzines-sureres | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XX | La major part dels peus es troben en un estat de salut pobre, fet que pot ser provocat per un sotabosc bastant dens, format principalment per brucs, i una elevada concentració de pins. | Comunitat d'alzines sureres (Quercus Suber) que ocupa 1 hectàrea de terreny amb característiques similars: Alçada de 5 a 20 m, volta de Canó de 0,3 m, classe diametral de 5-25 cm, diàmetre de 9,8 cm, perímetre de capçada de 9,4 m i una edat aproximada de 40 anys | 08005-17 | Turó situat entre el Refugi de Laila i l' Institut d'Educació Secundària. | 41.6749700,2.2533100 | 437847 | 4613959 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39886-foto-08005-17-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||
| 39916 | Glicina Villa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/glicina-villa-eulalia | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XX | L'edat avançada de l'individu format per dos peus ha produït un seguit de malalties que han portat a la degeneració d'aquesta planta enfiladissa. | 2 exemplars de glicina (Wisteria sinensis) de 5 m d'alçada, 1,6 m de volta de Canó, 50-55 cm de classe diametral, 50 cm de diàmetre, 16 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 90 anys. | 08005-47 | Villa Eulàlia | 41.6697300,2.2602500 | 438420 | 4613372 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||
| 40263 | Resclosa de la bassa de Can Pertegàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-bassa-de-can-pertegas | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Sota el pont situat en el pas del camí de la Mina, es conserva part de la paret de la resclosa de la bassa de Can Pertegàs. Desviava el curs del torrent per tal de derivar l'aigua cap a un rec que omplia la bassa. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter de calç, i fa aproximadament 2 m de llarg i 1,2 m d'alçada. Actualment, només es conserva part de la resclosa, i evidentment ja no envia aigua a la bassa. | 08005-394 | Zona de la Mina | 41.6706400,2.2580100 | 438234 | 4613475 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40263-foto-08005-394-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40263-foto-08005-394-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||
| 40111 | Torrent del Verder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-verder | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | <p>El seu nom segurament és derivat de l'exuberància de la vegetació que creixia i creix a les ribes del torrent de Verder. L'existència d'aigua durant tot l'any fan que sigui un dels torrent amb major concentració d'infraestrucutres hidràuliques del municipi i, segurament, els primers pobladors de la zona ja s'abastiren de l'aigua d'aquest torrent. En bona part, l'emplaçament de l'Ametlla podria estar condicionat per la proximitat d'accés a l'aigua del Verder.</p> | 08005-242 | Zona del Verder | 41.6802300,2.2494300 | 437529 | 4614546 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40111-foto-08005-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40111-foto-08005-242-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||
| 40176 | Els Rourets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-rourets | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | IaC-IIdC | Restes estructurals situades a la darrera terrassa del terme de l'Ametlla abans d'entrar al pla de Llerona baixant a mà esquerra de la carretera. Davant de la caseta de les aigües de SOREA i a tocar dels termes de Llerona i la Garriga. Es tracta d'una zona de suau pendent en direcció sud-est, amb espais molt aptes per al conreu i amb una bona disponibilitat d'aigua. Jaciment que la bibliografia situa en època alt-imperial. S'hi localitza gran quantitat de material ceràmic d'època alt-imperial -tègula, dolia, ceràmica comuna romana i terra sigil·lata hispànica-, així com una gran quantitat de còdols, alguns d'ells lleugerament escairejats i amb restes de morter, i és dels pocs jaciments ametllatans que conserva alguns murs visibles, sota uns ametllers. A més, el senyor Emili Ramon explicava que, a la part nord, s'hi observava un camp de sitges i dolia, que es trobava tapat per un femer. Es tracta doncs, molt probablement, d'una vil·la -o potser un establiment més petit- que potser té origen republicà- ja que al Museu de Granollers es conserven alguns materials de tradició ibèrica, al fons cedit per Josep Estrada- i que sembla que no sobrepassà el període alt-imperial. Entre els materials del Museu de Granollers també hi ha alguns fragments de sílex. Actualment -any 2007-, encara es localitza un fragment de mur sota uns ametllers, que n'estan malmetent l'estructura ràpidament. Així mateix, al voltant dels ametllers es continua trobant un gran cloper de pedres, majoritàriament còdols de riu, i es localitzen força fragments de tegula, dolia i ceràmica comuna romana, malgrat que la vegetació i l'herbassar són molt abundants i dificulten molt la prospecció. Immediatament al nord, segueix havent-hi el femer que tapava el camp de dolia i sitges documentat per Emili Ramon. Encara més al nord d'aquest femer, a l'inici d'un camp de conreu encara treballat, s'observa un gran nombre de pedres i fragments dispersos de material constructiu. | 08005-307 | a tocar dels termes de Llerona i la Garriga | Documentat als anys 70 del segle XX per Mn. Joan Vallicrosa. Posteriorment documentat i prospectat per Josep Estrada. | 41.6580000,2.2765700 | 439767 | 4612058 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40176-foto-08005-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40176-foto-08005-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40176-foto-08005-307-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||
| 40158 | Km 32 de l'autovia de l'Ametlla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/km-32-de-lautovia-de-lametlla | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Estructures negatives situades al Km 32 de l'autovia, en una zona que correspon a una carena que fragmenta la vall del Congost amb la del Tenes. Bona insolació, terres de cultiu relativament planes i poca persistència de la boira de les fondalades. Durant la construcció de l'autovia, al marge, es van detectar dues sitges amb ceràmica feta a mà, sense decoració. També hi van aparèixer fragments d'ossos. Les sitges van ser destruïdes durant les obres i actualment, amb la zona urbanitzada, no es localitzen restes arqueològiques en superfície. Es conserven els materials al Museu de Granollers. | 08005-289 | autovia C-17 | Jaciment documentat l'any 1964 per Josep Estrada | 41.6449900,2.2674700 | 438997 | 4610620 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40158-foto-08005-289-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||
| 39919 | Roure del camí antic de Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-cami-antic-de-can-plantada | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XX | No s'aprecien problemes greus de salut | Roure (Quercus puvescens) de 10 a 12 m d'alçada, 2,2 m de volta de Canó, 60-65 i 79-75 cm de classe diametral, 60 i 70 cm de diàmetre, 31 a 38 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 80 a 90 anys. Té triple ramificació. Presenta una capçada molt ben conformada així com un galzerà de grans dimensions a la base del seu peu i un petit cerber | 08005-50 | camí antic de Can Plantada | 41.6553800,2.2549300 | 437963 | 4611783 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39919-foto-08005-50-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||
| 40282 | Can Ponet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ponet-0 | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | II- I aC | Restes en superfície situades als voltants de la casa de can Ponet i els camps de can Plandolit que van des de can Ganduxé fins a la bassa de can Plandolit. Es tracta d'un espai immillorable per a l'emplaçament d'una explotació rural, amb uns camps plans i fèrtils, molt bona insolació i bona disposició d'aigua, situat a banda i banda de l'antic camí de Santa Eulàlia. Josep Estrada documentà la localització, als camps de sota de Can Ganduxé, de nombroses troballes de fragments de ceràmica comuna romana, tegula i un peu de premsa, avui desaparegut. Així mateix, prop de can Ponet, algunes notícies parlen de la localització d'estructures i paviments que fan pensar en possibles edificacions. La família Ganduxé, a més, afirma que quan es van aplanar les feixes de sota la casa -aproximadament el mateix lloc on va documentar les restes Josep Estrada- van aparèixer grans quantitats de tegula. En la prospecció realitzada l'any 2007 no hem localitzat cap tipus de resta arqueològica en superfície. | 08005-413 | can Ponet | Documentat per Josep Estrada. Emili Ramon recordava també l'existència de restes d'una necòpolis visigòtica en un indret per determinar proper a Can Ponet. | 41.6525200,2.2544200 | 437918 | 4611466 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40282-foto-08005-413-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40282-foto-08005-413-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40282-foto-08005-413-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||
| 40178 | Torregassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torregassa | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | IIaC-IIIdC | Restes estructurals situades a les illes compreses entre l'actual can Muntanyola i l'antic escorxador municipal (C/ Sebastià Bassa i C/ Josep Carreras) i els carrers Torregassa i Alzina. Les troballes al jaciment de la Torregassa o e la Torre Maragall són nombroses. En una excavació d'abans de 1892 s'hi localitzà ceràmica romana, ossos i cendres, pesos de teler, una moneda ibèrica i d'altres de romanes i, el més important, aparegueren murs a flor de terra. Posteriorment s'hi localitzaren paviments d'opus signinum i d'opus sectile, paviment que sembla que als anys 80 del segle XX encara es conservava i que Josep Estrada datava al segle II a.C. També s'hi trobaren abundants fragments de terra sigillata. Entre el material del jaciment conservat al Museu de Granollers hi hem pogut identificar fragments de ceràmica ibèrica pintada i de campaniana B, que confirmarien la datació antiga de l'establiment, així com de sigilata africana, que podem datar a partir del segle II d.C. El senyor Manel Calbó ens ha confirmat que una de les zones amb més abundància de material arqueològic era el marge que separa l'actual Torre Maragall de la parcel·la inferior. En aquest indret, entre d'altres, hi aparegueren monedes i dues tombes de tègula. Les tegulae eren tan nombroses que a meitat del segle XX s'utilitzaven com a recolzament i tapa dels nombrosos ruscs d'abelles que tenia el propietari del terreny. Molt més recentment, els constructors ens han comunicat que en el curs de les obres de construcció d'un habitatge al carrer Joan Guarch, a la part posterior de Can Feliuà, hi aparegué una altra tomba de tègula, que sembla que fou respectada. Es conserven alguns materials al Museu de Granollers. Les troballes de cronologia romana de la Torregassa fan suposar l'existència d'una important vil·la, en un indret privilegiat, amb una etapa inicial molt primerenca, del segle II a.C., però amb una durada important en el temps -com a mínim durant tot l'Alt Imperi-. | 08005-309 | carrers Sebastià Bassa, Josep Carreras,Torregassa i Alzina. | Excavació anterior a 1892. A meitat del segle XX s'utilitzaven tegulae per a a suportar i tapar els ruscos d'abelles que hi havia a la zona. L'any 2005 es descobrí una de les tombes de tegula localitzades en aquest indret. El constructor, sr. Arisa, confirma que la tomba fou respectada i que es troba en un solar encara per a urbanitzar, entre els carrers Torregassa i dr. Guarch. | 41.6700700,2.2617600 | 438546 | 4613409 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40178-foto-08005-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40178-foto-08005-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40178-foto-08005-309-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||
| 39898 | Plataners carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-carretera | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XX | La majoria d'arbres presenten orificis i perforacions del tronc per on s'escola l'aigua i produeix la podridura de l'interior. Presenta afectació per Chorytuca ciliata. Les podes successives que han patit han afavorit la perforació de la part superior del tronc. | Conjunt format per més de 160 exemplars de plataners (Platanusxhispanica), amb una alçada de 5 a 10 m, 2,3 m de volta de Canó, classe diametral de 70-75 cm, diàmetre de 73,2 cm i perímetre de capçada de 22,6 m. | 08005-29 | carretera de Bigues | 41.6655600,2.2625500 | 438607 | 4612907 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39898-foto-08005-29-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||
| 40285 | Camí romà de l'Ametlla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-roma-de-lametlla | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Camí que, seguint en part l'antic camí de la Garriga i, a partir de Can Tiano, a grans trets, l'actual carretera de Bigues, uniria la Garriga amb la zona de Sant Feliu de Codines i Caldes de Montbui. Com ja hipotetizaven Marc Mayer i Isabel Rodà, es tractaria d'una via secundària però relativament important que, seguint a grans trets l'actual carretera, uniria Llinars del Vallès i Sant Feliu de Codines, i que travessaria l'Ametlla d'Est a Oest. Des de la Garriga seguiria el traçat de l'antic camí de l'Ametlla, passant per Can Burbó i Can Busquets, i entraria al nostre terme municipal per Can Barretó. Prop de Ca l'Arenys agafaria el traçat que ha quedat fossilitzat en el carrer Antic Camí de Caldes, fins a unir-se a l'actual carretera davant de Can Tiano. A partir d'aquí seguiria, amb algunes petites variacions, l'actual traçat en direcció a Bigues. La nombrosa presència de villae i la troballa d'enterraments en diversos llocs al llarg de l'itinerari descrit almenys vuit tombes hi ha estat localitzades, als jaciments de Can Catalan, Can Tiano, Can Palau i Can Melitre, a més de la lògica d'aquest traçat, ens fan advocar per l'existència d'aquesta via. | 08005-416 | carretera de Bigues | 41.6648500,2.2559900 | 438060 | 4612833 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40285-foto-08005-416-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40285-foto-08005-416-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa i Argemí | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||
| 40116 | Els Casalots II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-casalots-ii | <p>COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Restes en superfície situades als terrenys compresos a banda i banda del camí d'accés a l'actual granja Tilmar en una petita elevació del terreny natural - carena que separa la conca del Congost i del Tenes-. Avui en dia hi ha com a referència una petita barraca agrícola. Àrea on apareixen mòduls i peces de sílex dispersos en superfície. Moltes vegades les peces presenten tosca -concrecions calcàries-. Alguns exemplars provenen de la zona del Brull, Aiguafreda i el Figaró, i sembla que podien haver estat transportats pel riu Congost. Alguns d'ells tenen indicis d'haver estat treballats o utilitzats. Les dimensions de les peces no superen els 600 o 700 mm. L'any 1982 Maria Victòria Gràcia revisà els materials i els situà cronològicament a l'Epipaleolític-Neolític Antic, fet que els podria convertir en els materials més antics trobats al municipi. Malgrat que és freqüent la localització de noves peces quan els caps són llaurats, en la prospecció realitzada l'any 2007 no se'n han trobat. El jaciment se sobreposa en part a l'espai ocupat pel jaciment romà dels Casalots I. Actualment els materials recollits es troben en dipòsit al Museu de Granollers, cedits per Josep Estrada. Consisteixen en tres bosses de materials: una de fragments de sílex, una altra de nuclis i encara una altra de peces retocades.</p> | 08005-247 | granja Tilmar | <p>El jaciment fou localitzat per Emili Ramon i Jordi Pardo, i els materials els revisà l'any 1982 Maria Victòria Gràcia.</p> | 41.6580800,2.2712000 | 439320 | 4612071 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40116-foto-08005-247-1.jpg | Inexistent | Paleolític|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 77|78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||
| 39948 | Camí de Pinar i Portús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-pinar-i-portus | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta del camí que comunica la carretera BP-1432 amb la urbanització de Pinar i Portús. El camí és asfaltat i té una funció veïnal. | 08005-79 | inici: carretera BP-1432 / Final: límit de terme (Bigues) | 41.6661600,2.2355000 | 436356 | 4612994 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39948-foto-08005-79-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||
| 39918 | Oliveres Can Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-can-muntanyola | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XIX | Estat de salut excel·lent degut als tractaments que reben ja que formen part de l'arbrat de la via publica. | 5 exemplars d'olivera (Olea europea) de 3,5 m d'alçada, 2,5 m de volta de Canó, 80-85 i 90-95 cm de classe diametral, 80-90 cm de diàmetre, 17,6 m de perímetre de capçada i més de 120 anys d'edat. | 08005-49 | jardins de Can Muntanyola | 41.6695100,2.2623700 | 438596 | 4613346 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||
| 40050 | Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes | <p>BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XIX-XXI | <p>El Ball de gitanes - d'origen vuitcentista-, és una de les manifestacions més antigues del folklore català, i alhora una de les més vives i dinàmiques, molt estesa per diferents poblacions del Vallès, tant Oriental com Occidental. És una evolució d'anteriors formes de ball popular. L'origen del seu nom, tot i que hi ha diverses interpretacions, podria provenir de les castanyoles que fan sonar i de les faldilles que porten les noies, que són de vius colors. No eren considerades pròpiament com un ball sinó com un espectacle tradicional celebrat anyalment per Carnestoltes, on hi participaven colles de diferents pobles del Vallès, donant a la festa un sentit competitiu, rivalitzant en la riquesa de vestuari com ideant noves combinacions que fessin més atractiu i remarcable el ball. A les Gitanes del Vallès hi figura un casori, i es per això que la primera parella són els nuvis que van al davant, seguits dels padrins i dels convidats. Es composa de diferents passos: la Jota, la Caxutxada, la Contradansa, la polca, la Mazurka. D'altra banda, el Ball Mut, que té com a so només les castanyoles, restant la cobla callada. El vestuari té sempre uns trets comuns: les espardenyes amb picarols cosits, les castanyoles, la faixa del balladors i les faldilles voladores de les noies. Aquestes danses tenen un caire alegre, vistós i vigorós, i tot i que es ballen amb la mateixa música, cada poble hi aporta la seva particularitat coreogràfica. A l'Ametlla, sempre s'inicia amb l'anomenat 'Pas de l'Ametlla'. El municipi, que té una gran tradició de gitanes, compta amb quatre colles: la dels Plançons, que va dels 3 als 6 anys, la dels Petits, de 7 a 10 anys, la dels Mitjans de 11 a 15 anys i la de Joves i Grans.</p> | 08005-181 | l'Ametlla del Vallès | 438520 | 461335 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40050-foto-08005-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40050-foto-08005-181-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia del Ball de gitanes davant la plaça de l'Ajuntament al 1943 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès). | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||
| 39908 | Pi de la Boadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-boadella | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XX | S'observen una gran quantitat de perforacions a l'escorça del tronc. Això ens indica la presència de paràsits que, a la llarga, poden acabar amb l'individu. | Pi (Pinus pinea) de 20 a 25 m d'alçada, 2,6 m de volta de canó, 80-85 cm de classe diametral, 83 cm de diàmetre, 48,7 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 90-110 anys. | 08005-39 | la Boadella | 41.6632900,2.2485900 | 437443 | 4612665 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39908-foto-08005-39-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||
| 40182 | Can Tiano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tiano | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | IIaC-VdC | Restes estructurals situades entre el pont de la Terrera i el Carrer Raval i el carrer Avellaners i el carrer Pollancre. S'estén fins arribar al torrent del Sorral. Zona de pendent suau cap al sud-oest, ben assolellada i amb bona disponibilitat d'aigua. La bibliografia situa el jaciment de Can Tiano davant de la casa del mateix nom, just al marge nord de la carretera de Bigues. Tanmateix, per les informacions que hem anat recollint, l'ampliem a tot l'espai comprès entre el pont de la Terrera i el camí de Can Guineu, sobretot al costat nord de la carretera i almenys fins arribar a la casa de Can Tiano. El senyor Esteve Argemí ens ha explicat que, en obrir la carretera actual, les troballes de ceràmica antiga en tot aquest sector eren molt abundants. En el sector més proper a l'encreuament entre l'Antic Camí de Caldes i la carretera s'hi ha localitzat abundant material ceràmic d'època republicana, així com escòria de ferro i material ceràmic imperial -per exemple, sigilata africana-. Així mateix, l'any 1976, en fer els fonaments d'una torre en aquell sector, es localitzà una paviment d'opus testaceum i un petit cap esculturat representant un silè, actualment desaparegut. D'altres notícies diuen que en aquest mateix moment també aparegué una olla sencera i el que es va identificar com un possible forn. També durant les obres de construcció de dues cases al carrer Avellaners, davant de Can Suari, el mateix Esteve Argemí ens ha confirmat que aparegueren algunes tombes de tègula, força quantitat de tègules i una mena de pica de pedra amb un forat -probablement el desaigüe-. El senyor Terricabras, de la Garriga, ens ha confirmat la troballa en aquesta mateixa zona, d'una mena de canalitzacions de tegula, durant les obres d'urbanització de Can Camp, en què realitzava les tasques de lampisteria. També en aquesta zona es realitzà l'any 2006 una petita excavació arqueològica que documentà diversos espais d'habitació, amb paviments d'opus signinum, i restes d'una premsa i d'espais probablement dedicats a la producció de vi. Més a prop del pont de la Terrera i també al marge nord de la carretera, un equip vinculat al que després ha estat el Museu de Sant Feliu de Codines, format entre d'altres pels senyors Martí Garriga i Joan Grau hi va excavar una altra tomba de tègula, que entre d'altres materials va proporcionar una bonica gerra de ceràmica comuna quasi sencera, i que es datà entre els segles II i III d.C. Una tomba molt similar a aquesta és la que aparegué en decurs de les obres d'urbanització realitzades l'any 2006 al tram final del Carrer Antic Camí de Caldes. Així mateix, es conserven dos fragments de bases de sigil·lata africana D1, que Ramon Járrega datà entre els anys 350 i 450. Finalment, pel que fa al marge sud, a la zona de l'antic camp de futbol, diverses fonts asseguren que durant els treballs agrícoles s'hi localitzaven nombrosos paviments de molt bona qualitat, que identificaren en alguns casos amb dipòsits, cisternes o, potser, banys. Entre el material conservat al Museu de Granollers, hi destaquen alguns materials que demostren l'amplitud cronològica del jaciment: un pondus ibèric o fragments de ceràmica grisa de la costa catalana, al costat de sigil·lates africanes, per exemple. Ens trobem, doncs, davant d'una altra vil·la important i amb una àmplia cronologia, que començaria al segle II a.C. i que, almenys, encara continuaria ocupada durant la segona meitat del segle IV o la primera del V. Actualment resten encara alguns solars d'aquesta zona per urbanitzar. | 08005-313 | pont de la Terrera | Localitzat per Josep Estrada. | 41.6659000,2.2556400 | 438032 | 4612950 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40182-foto-08005-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40182-foto-08005-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40182-foto-08005-313-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||
| 40012 | Piscines de Ca l'Arenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/piscines-de-ca-larenys | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX-XXI | Les piscines de Ca l'Arenys, caracteritzades per les majestuoses alzines i l'imponent aqüeducte que porta l'aigua al complex, generen un conjunt de gran interès que ha sabut ser aprofitat per al lleure del poble des dels anys cinquanta del segle XX. Anteriorment, a Ca l'Arenys havia tres basses. La primera, la bassa dels roures, era la més petita i era on queia l'aigua que sortia de la font de la mina. La segona era una bassa més gran que servia de rentador i que actualment està reconvertida en dipòsit enterrat. Finalment, hi havia la bassa gran d'emmagatzematge que és la que equival a l'actual piscina. | 08005-143 | torrent de Ca l'Arenys | L'any 1961 es van inaugurar les noves piscines. Foren construïdes per Maties Barres, propietari de la finca i constructor de renom del poble. La celebració a les piscines públiques del Festival de la Cançó Catalana, el 24 d'agost de 1963, que portà a l'Ametlla artistes de la Nova Cançó tan significats com Raimon o Josep M. Espinàs i que va atreure uns quatre mil assistents, va posar en entredit les autoritats locals per la falta de control envers els promotors del festival i la seva significació política, i des d'aquell moment, les autoritats franquistes van perdre la confiança a Josep Felibadaló i Ferrer. Durant pràcticament la dècada dels anys 90 del s.XX, les piscines van caure en l'oblit i restaren pràcticament abandonades. No fou fins a finals d'aquesta dècada que reobriren i ja des d'una òptica municipal. | 41.6694800,2.2670900 | 438989 | 4613339 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40012-foto-08005-143-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | Fotografia antiga de les piscines a finals de la dècada dels anys 60, principis dels anys 70 del segle XX, (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès). | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||
| 39915 | Roures del torrent de Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-del-torrent-de-can-plantada | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XX | La proximitat al curs d'aigua ha propiciat aquesta situació | Es tracta de 8 exemplars de roure (Quercus puvescens) de 10 a 15 m d'alçada, 1,7 a 2,7 m de volta de Canó, 55-60 a 85-90 cm de classe diametral, 55 a 85 cm de diàmetre, 38 a 50 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 70 a 150 anys. | 08005-46 | torrent de Can Plantada | 41.6530600,2.2468300 | 437286 | 4611531 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39915-foto-08005-46-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||
| 40022 | Torrent del Sorral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-sorral | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Anomenat d'aquesta manera per la gran quantitat de sorres que al llarg del seu curs es dipositen per efecte de l'erosió. Essencialment, els materials granítics de la part nord del municipi són arrossegats pel torrent i, històricament, s'han acumulat en importants dipòsits de sorres a la part sud del municipi. Fins fa pocs anys, aquestes sorres eren emprades per a la construcció. | 08005-153 | torrent del Sorral | 41.6559900,2.2453100 | 437163 | 4611857 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40022-foto-08005-153-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||
| 40013 | Plaça carbonera del Verder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-del-verder | XX | Antiga plaça carbonera, situada a uns 200 m al nord-oest del camp de futbol municipal, molt pròxima al torrent, a la seva banda de ponent. Aquest element conserva la petita cavitat de sòl aplanat per a bastir-hi la carbonera, la qual és de forma rectangular i fa aproximadament 2 m de llargada per 1 m d'amplada i uns 60 cm de profunditat. | 08005-144 | torrent del Verder | 41.6729100,2.2558000 | 438052 | 4613728 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40013-foto-08005-144-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||
| 40251 | Bassa Drapera Primera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-drapera-primera | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIX | Bassa situada al sudest de la font del Racó, a pocs metres de la resclosa, i a una zona plena de bardisses i de difícil accés. Acumulava l'aigua captada per la resclosa i l'enviava amb més força rec avall. És una bassa de planta rectangular feta de pedra lligada amb morter de calç, amb les parets d'aproximadament 0,7 m d'amplada i 1 m d'alçada. Conserva el bonó que enviava l'aigua de la bassa al rec draper. | 08005-382 | torrent del Verder | 41.6747600,2.2551300 | 437998 | 4613934 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40251-foto-08005-382-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40251-foto-08005-382-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||
| 40276 | Sant Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-nicolau-0 | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | II - I aC | Estructures negatives situades al turó de sant Nicolau. Per la seva situació elevada té una visibilitat excepcional de la plana del Vallès i també compta amb terrenys de cultiu a les proximitats. El poblat ibèric del Turó de Sant Nicolau es dividia en dos jaciments als inventaris arqueològics fets fins al moment. Per la curta distància entre ambdós, menys de 100 metres, i per la homogeneïtat dels materials trobats, s'infereix que es tracta del mateix jaciment. En aquest indret, ben a prop de l'ermita, es localitzaven fins fa relativament pocs anys, tot i que amb dificultats, algunes parets seques formant un conjunt de dues o tres habitacions. També hi ha notícies que a l'entorn immediat de l'ermita antigament s'hi podien veure restes de murs. Així mateix, el jaciment ha proporcionat abundant material ceràmic: ceràmica d'importació itàlica -campanianes A amb estampetes, i C-, kalathos ibèrics pintats, ceràmica comuna ibèrica i romana, grollera ibèrica.També, per exemple s'hi han localitzat pondera, pesos de teler. Aquestes restes localitzades, juntament amb la situació del jaciment, que compta amb un camp visual amplíssim sobre la plana del Vallès, i la seva superfície, ens fa pensar que es podria tractar d'un vilatge fortificat ibèric. En aquest cas, seria lògic pensar que, com en molts dels assentaments d'aquest tipus, el poblat comptés amb una muralla de protecció pel seu costat nord, el menys fàcilment defensable. Es conserven alguns materials recollits per Josep Estrada al fons del Museu de Granollers. Actualment, l'any 2007, en el camí d'accés i al voltant de l'ermita, semblen endevinar-se encara algunes traces de murs. A la zona boscosa la vegetació és tan densa que hi impossibilita cap tipus de recerca. Es troben alguns materials constructius en superfície. | 08005-407 | turó de Sant Nicolau | Localitzat per Josep Estrada. | 41.6777400,2.2601900 | 438422 | 4614261 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40276-foto-08005-407-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40276-foto-08005-407-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40276-foto-08005-407-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||
| 40289 | Can Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-camp-0 | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Estructures negatives situades al mig de l'actual urbanització a la qual dóna nom la casa. Es tracta d'una zona força planera, amb només un suau pendent a migdia, amb una bona insolació i disponibilitat d'aigua. A banda de les restes del mas medieval, un dels més importants de l'Ametlla, el senyor Manel Calbó va informar de la troballa de dues sitges en el decurs d'unes obres. Les sitges es trobaven just davant de l'entrada de la casa i estaven buides. Per tant, no s'hi va trobar cap tipus de material. | 08005-420 | urbanització Can Camp | 41.6624200,2.2594100 | 438343 | 4612561 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40289-foto-08005-420-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40289-foto-08005-420-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||
| 40309 | Museu virtual de la targeta postal de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-virtual-de-la-targeta-postal-de-catalunya | Es tracta d'un fons d'imatges integrat per targetes postals antigues, totes elles anteriors a l'any 1940. Són postals de diferents poblacions de Catalunya digitalitzades per l'envers i pel revers. Actualment el fons conté gairebé 7000 postals i progressivament la xifra anirà augmentant. Les imatges estan catalogades en base a diferents criteris: població, comarca, nom de l'editor, any, etc. | 08005-440 | www.postalsdecatalunya.cat | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Crisant Tengo Valleoriola | Fons públic creat a partir del conveni de col·laboració signat entre l'ajuntament de l'Ametlla del Vallès i el Cercle Cartòfil de Catalunya, el principal organisme del país pel que fa al col·leccionisme, investigació i divulgació de la targeta postal a Catalunya. En origen, algunes de les postals procedeixen de fons públics, mentres que d'altres procedeixen de fons o col·leccions privades que han cedit els drets de visualització de les mateixes. Les postals podran consultar-se en breu a través de la web: www.postalsdecatalunya.cat | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc