Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40099 | Biot de les serps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biot-de-les-serps | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | <p>Biot situat a tocar del Camí Antic de Bigues, en un indret proper a la barraca d'en Feliu (Bigues i Riells). És un petit clot natural, de poca profunditat, que acumula aigua bastant neta i sense moviment.</p> | 08005-230 | Camí ral de Bigues. Polígon 1, parcel·la 44 | 41.6745100,2.2416300 | 436874 | 4613916 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40099-foto-08005-230-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 40100 | Bassa de Can Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-coromines | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | La vegetació que creix a l'interior de la bassa està malmetent la seva estructura. | <p>Bassa situada a sobre la masia, en direcció nord-oest, a una parcel·la del carrer de Salvador Millet. És de forma rectangular i de grans dimensions, i s'omplia amb aigua del torrent del Verder. Actualment resta buida, abandonada i en mal estat de conservació degut a que la vegetació que creix al seu interior malmet la seva estructura.</p> | 08005-231 | Can Coromines | <p>Segons informacions orals recopilades per Jordi Puig Roca, durant els estius de la dècada dels anys trenta, la bassa era utilitzada com a piscina per bona part dels habitants del poble.</p> | 41.6736400,2.2570300 | 438155 | 4613808 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40100-foto-08005-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40100-foto-08005-231-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||
| 40101 | Forn del Verder (Can Coromines) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-verder-can-coromines | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | Estat d'abandó. Només queden algunes restes de l'estructura. | <p>Restes d'un forn situat a peu del torrent del Verder, a un marge proper a Can Muntaner. És una estructura de planta quadrada, amb restes de cendres al seu interior, que conserva part de les quatre parets, fetes de tàpia i revestides amb una capa de morter de calç. Al seu davant, a un lloc planer a tocar del marge, destaca una era amb un fi estrat de carbons a tota la seva superfície.</p> | 08005-232 | Torrent del Verder. Polígon 1, parcel·la 47 | 41.6726200,2.2557200 | 438045 | 4613696 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40101-foto-08005-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40101-foto-08005-232-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 40108 | Pantà de Can Millet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-can-millet | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Pantà situat al mig del torrent de Can Millet, poc més amunt de l'aqüeducte. Recollia l'aigua de la pluja que baixa pel torrent i la subministrava a Can Xammar de Dalt (Can Millet). És construït amb una gran resclosa, feta de paredat comú, de gairebé 2 m d'amplada, i més de 2 m d'alçada, amb una paret de maó a mode de barana, que voreja aquest espai elevat. Actualment resta inutilitzat, ja que tot i que emmagatzema aigua, el seu interior està ple de sorra.</p> | 08005-239 | Torrent de Can Millet | <p>PUIG J. (2007:81) l'obra va ser dissenyada pel Sr. Sabater durant la primera meitat dels anys quaranta. La realització material va ser feta per Jaume Soler 'Paleta'. Va ser una obra que va donar feina a unes 30 persones i 8 o 10 carros. La construcció va durar un any i mig i, durant aquell temps la quantitat de feina fou tan gran que sorgí la necessitat que hi hagués un aiguader que s'encarregués de transportar càntirs d'aigua del Verder cap a l'obra. Cal dir que va ser un autèntic fracàs ja que en pocs anys va quedar omplert de la sorra que arrossegava el torrent.</p> | 41.6825800,2.2501500 | 437591 | 4614806 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40108-foto-08005-239-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40108-foto-08005-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40108-foto-08005-239-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||
| 40109 | Complex mina de l'Alba-aqüeducte del Verder o de Can Millet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-mina-de-lalba-aqueducte-del-verder-o-de-can-millet | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>La mina de l'Alba, construïda cap als anys quaranta del segle XX, recollia els escorrentius del torrent de l'Alba i d'allà l'aigua anava, per mitjà de canonades, directament cap a Can Millet. L'aqüeducte, situat a llevant del camí del Verder, salva el desnivell del terreny al pas del torrent de Can Millet. Condueix les aigües provinents de la mina de l'Alba cap a la bassa dels peixos de Can Xammar de Dalt (Can Millet) per mitjà d'una canonada. És una construcció allargada i estreta, feta de pedres lligades amb morter de calç, amb volta apuntada de totxo.</p> | 08005-240 | Can Millet | 41.6818300,2.2492300 | 437514 | 4614723 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40109-foto-08005-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40109-foto-08005-240-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González i Jordi Puig Roca | Les coordenades UTM són les de l'aqüeducte. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||
| 40127 | Restes estructurals al Mas Puigllonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-estructurals-al-mas-puigllonell | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | Les restes dels dipòsits estan bastant malmeses i hi creix vegetació al seu interior. | <p>Es tracta de les restes d'un conjunt d'estructures antigues, situat per sobre de la masia, en direcció nord-est, format per tres dipòsits de decantació, un forn i un molí, de funcionalitat i cronologia indeterminades. Tots els elements estructurals són fets de pedres irregulars de la zona, lligades amb morter de calç. Els dipòsits, que són de planta quadrada, conserven les restes del revestiment intern de morter per a impermeabilitzar-los. Possiblement eren utilitzades com a basses de decantació ja que aprofiten el desnivell del terreny per a la seva construcció. A tocar del dipòsit del capdamunt, a la seva dreta, es troben les restes d'un petit forn, on s'observa una superfície rubefactada i la presència de fragments de carbó. A tocar seu, hi ha unes pedres de molí, que semblen descontextualitzades, i un element de construcció vertical, d'aproximadament 2 m d'alçada, de forma circular, que probablement servia com a suport d'una altra estructura. A nivell superficial no s'ha pogut documentar cap tipus de fragment ceràmic que permeti datar aquests vestigis. D'altra banda, l'indret no han estat mai objecte de cap tipus d'intervenció arqueològica que permeti la seva interpretació.</p> | 08005-258 | Mas Puigllonell | 41.6974800,2.2410100 | 436845 | 4616467 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40127-foto-08005-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40127-foto-08005-258-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 40133 | Pou del Mas Puigllonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-mas-puigllonell | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XV-XVI | Pou situat a la banda oest de la pallissa del Mas Puigllonell. L'estructura exterior, de forma quadrada, està feta amb pedra de la zona lligada amb morter de calç, fa aproximadament 1,8 m d'alçada, i està coberta amb una gran llosa. A banda i banda de l'obertura del pou, hi ha dos petits murs, fets també amb pedra i morter de calç, coronats amb unes pedres llises de forma regular. | 08005-264 | Mas Puigllonell. Polígon 1, parcel·la 25 | 41.6971900,2.2408500 | 436832 | 4616435 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40133-foto-08005-264-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 40143 | Era de Can Plandolit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-can-plandolit | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIX | Moltes de les rajoles estan fragmentades. | Era situada a la part oest de la masia, a un pla superior respecte a la casa. És de forma circular, el paviment està enrajolat amb cairons, i reforçada per un petit mur perimetral, fet de pedra lligada amb morter de calç i coronat amb totxo. Fa aproximadament 30 m de llargada i 10 d'amplada. | 08005-274 | Can Plandolit. Polígon 3, parcel·la 116 | 41.6489800,2.2518700 | 437702 | 4611074 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40143-foto-08005-274-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40143-foto-08005-274-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 40144 | Forn d'obra de Can Plandolit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-plandolit | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Forn d'obra situat a tocar dels pins pinyers del davant de la casa. L'estructura, feta de totxo i ciment i d'aproximadament 2 m de llargada i 2 m d'amplada, està formada per un petit dipòsit d'aigua, que s'omple a partir d'un pou situat al torrent, i al davant l'estructura semicircular del forn. | 08005-275 | Can Plandolit. Polígon 3, parcel·la 86 | PUIG, J (2007: 153): al mateix indret on es situa aquest forn hi havia hagut l'antic forn que, com a totes les cases fortes del sud del municipi, permetia extreure'n beneficis extraordinaris en una època en que els materials de construcció escassejaven. Als anys quaranta, fruit de la important demanda de materials de construcció que hi havia al poble, els germans Moreno van reactivar el forn fins a la dècada dels vuitanta. | 41.6477600,2.2518700 | 437701 | 4610939 | 1960 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40144-foto-08005-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40144-foto-08005-275-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 40152 | Bassa del bosc de Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-bosc-de-can-plantada | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Bassa, feta de pedra i morter de calç, situada al mig del Bosc de Can Plantada. Només se'n conserven els vestigis d'un mur, que fa aproximadament 1,5 m de llargada per 1 m d'alçada. | 08005-283 | Can Plantada | Segons informacions orals recopilades per Jordi Puig Roca, la bassa ja existia abans de l'artigatge del bosc durant la Guerra Civil; cosa que corroboraria l'existència de cultiu en aquesta zona molts anys enrere i posaria de manifest la gran quantitat de canvis que ha sofert el paisatge d'aquesta plana agroforestal. | 41.6544200,2.2467900 | 437284 | 4611682 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40152-foto-08005-283-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 40161 | Pla de la Violona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-la-violona | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Restes en superfície situades a la zona central del Pla de la Violona. Per l'orografia de la zona s'ha marcat la zona més planera del terreny pertanyent al municipi de l'Ametlla. En aquesta zona actualment emboscada però relativament plana i apta per al conreu s'hi localitzaven fragments de ceràmica ibèrica comuna en superfície. Es conserven els materials al Museu de Granollers, cedits per Josep Estrada. Hi ha fragments de ceràmica comuna ibèrica, grollera i a torn, i també fragments de sílex. Actualment no es localitza ceràmica en superfície. Tanmateix, la vegetació impedeix la realització d'una prospecció de manera correcta. | 08005-292 | Pla de la Violona | 41.6836600,2.2390400 | 436668 | 4614934 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40161-foto-08005-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40161-foto-08005-292-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||
| 40162 | Ermita / Serrat de Santa Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-serrat-de-santa-creu | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Restes en superfície situades al que són les restes de l'ermita de Santa Creu i les proximitats de l'assentament. Es tracta d'un espai aturonat, ara completament cobert pel bosc, a tocar del terme de Bigues. En aquesta zona, als anys 80, es localitzaven alguns fragments dispersos de ceràmica medieval, però era difícil la localització de cap estructura, per la densa vegetació de l'espai. En aquest turó es localitzava probablement l'antiga ermita de Santa Creu, refernciada documentalment en època medieval. Durant els anys 70, a ponent del camí del Pla de la Violona, en una vessant orientada a llevant i ocupada antigament per vinyes, era freqüent la troballa de restes de sílex de cronologia indeterminada en superfície. Dalt del turó, amb una panoràmica privilegiada vers Nord, Sud i Oest, es conserva un pany de paret de construcció molt sòlida que es pot atribuir a l'antiga ermita. El parament del mur és de pedra, lligada amb morter de calç i intercalant-hi alguns fragments de teula. El pany de paret està orientat Sudoest-Nordest, té uns 6 metres de llargada i uns 70-80 cm de gruix. Seguint la carena en direcció a ponent, a pocs metres, es localitzen algunes acumulacions de pedres que podrien correspondre a antigues estructures. | 08005-293 | Santa Creu | Jaciment descobert als anys 70 del segle XX per A. Valldeoriola. Propsectat en diverses ocasions per Emili Ramon, Josep Estrada i P. Font. | 41.6738600,2.2483300 | 437431 | 4613839 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40162-foto-08005-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40162-foto-08005-293-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 40166 | Complex mina-bassa de les Tires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-mina-bassa-de-les-tires | XX | estat d'abandó | Mina que naixia sota l'actual cementiri, rebia l'aigua del sot dels Roures, i omplia la bassa de les Tires. La bassa, situada dins una parcel·la del carrer de les Tires, és de forma rectangular, feta d'obra, i actualment resta buida i abandonada. L'aigua que sortia de la bassa era canalitzada fins a la mina de Ca l'Arenys. | 08005-297 | Les Tires | Segons informacions orals recopilades per Jordi Puig Roca, la bassa regava un tros relativament petit d'horta i fruiters, i tenia com a aiguarregants la família Carbonell i la família Mas. El Sr. Maties Barres va comprar bona part de les propietats de Can Viver, va gestionar la urbanització de Les Tires, i més endavant, realitzà la connexió de la mina de Ca l'Arenys i la de les Tires. Amb aquesta operació s'assegurà aprofitar l'aigua de la mina de les Tires que ja ningú utilitzava per regar. | 41.6711300,2.2648000 | 438800 | 4613524 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40166-foto-08005-297-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 40171 | Can Forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-forns-0 | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | IIaC-IdC | Restes estructurals situades al voltant de l'actual masia de can Forns, del torrent que hi ha a llevant de la casa i també als camps de Can Forns Nou. Es tracta d'una zona ideal per a l'establiment rural, amb un suau pendent al sud, amb camps de conreu, espais forestals i molt bona disponibilitat d'aigua Prop de la casa de Can Forns, Josep Estrada hi localitzà diversos forns de ceràmica de tipus ibèric i romà que, evidentment, s'han de relacionar amb el nom de la finca, documentat a partir del segle X. En un marge proper a la casa hi aparegueren paviments d'opus testaceum, fragments de dolia, ceràmica ibèrica, campaniana, sigilata hispànica i sudgàl·lica. També s'hi localitzà una moneda de la seca d'Emporiton -Empúries-. Els materials conservats al Museu de Granollers corresponen en general a una cronologia que abarcaria també del segle II a.C. a l'I d.C, malgrat que també s'hi troba una vora d'un recipient de ceràmica africana de cuina. El senyor Manel Calbó va confirmar que als camps del voltant de la casa s'hi localitzava abundant material ceràmic, i també algunes monedes. Segons ell mateix, davant l'entrada a la casa, en el decurs d'unes obres, aparegué una sitja buida. Totes aquestes troballes fan pensar en l'existència d'una vil·la republicana, en una zona molt favorable per al conreu, però també molt favorable per a l'existència de forns de ceràmica: es tracta d'un terreny molt argilós, just al costat d'un torrent amb una bona disponibilitat d'aigua i ben a prop de les masses boscoses que s'estenen a les vessants dels turons situats just al nord de la casa. La cronologia del material trobat en superfície sobrepassa només esporàdicament el segle I d.C. D'altra banda, cal fer notar que es tracta d'un assentament situat just al costat de la via que creuaria l'Ametlla d'Est a Oest en direcció a Bigues. Actualment, però, només localitzem un forn d'aparença moderna, molt ben conservat, que aprofita en part el terreny natural endinsant-se en un marge i en part és construït amb maó, al costat del camí que, des de la casa, segueix el torrent en direcció nord, prop d'una bassa i unes restes estructurals que, probablement també actuaven com a basses. Probablement, les restes dels forns antics hagin quedat cobertes per la vegetació. El senyor Jordi Puig, d'altra banda, informava que als camps de Can Forns hi apareixien força fagments de ceràmica que identificaven com a ibèrica. Nosaltres no n'hem localitzat. Can Forns s'identifica també amb el vil·lar alt-medieval de Furnos, mencionat a l'acta de conagració de l'església de Sant Genís de l'Ametlla d'any 932.Es conserven alguns materials al Museu de Granollers. Pel que fa a Can Forns Nou, als camps situats davant de la casa s'hi localitza material de cronologia romana. Apareix de forma especialment abundant a la zona més propera a l'inici del camí de la bassa gran, on, barrejat amb força quantitat de pedres, hi hem localitzat ceràmica comuna i, sobretot, molt material constructiu -tègula, fragments de maons de grans dimensions i fragments d'opus signinum-. També hi hem localitzat un pivot d'àmfora, fragments de dolia i un tros d'una tapa ceràmica de dolia. A l'altra banda dels camps, a la part més propera a Can Forns, també hi hem localitzat algun fragment aïllat de ceràmica comuna. | 08005-302 | Can Forns | El jaciment de Can Forns fou localitzat per Josep Estrada. El de Can Forns Nou fou localitzat per Virgínia Cepero. | 41.6658500,2.2482100 | 437414 | 4612950 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40171-foto-08005-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40171-foto-08005-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40171-foto-08005-302-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 40172 | Complex mina-conducte-bassa de Can Mitjans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-mina-conducte-bassa-de-can-mitjans | PUIG ROCA, J. (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant 1000 anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | La vegetació creix al seu interior i les arrels dels arbres estan fent malbé l'estructura. | Mina que neix per la banda de llevant del turó de Sant Nicolau. Té una longitud d'uns 30 m i permetia l'accés de persones al seu interior. Des d'aquest punt l'aigua era conduïda, per mitjà d'un conducte cobert fet de totxo, fins a la bassa de Can Mitjans, per a regar les feixes conreades que hi havia als voltants de la la masia. La bassa, situada a l'est de la casa, és rectangular, fa aproximadament 8 m de llarg, 5 m d'amplada i 1,5 m de profunditat, i està feta de pedra lligada amb morter de calç i coronada amb totxo, amb els interiors arrebossats. | 08005-303 | Can Mitjans. Polígon 1, parcel·la 72 | 41.6763900,2.2618800 | 438562 | 4614110 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40172-foto-08005-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40172-foto-08005-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40172-foto-08005-303-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González i Jordi Puig Roca | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 40178 | Torregassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torregassa | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | IIaC-IIIdC | Restes estructurals situades a les illes compreses entre l'actual can Muntanyola i l'antic escorxador municipal (C/ Sebastià Bassa i C/ Josep Carreras) i els carrers Torregassa i Alzina. Les troballes al jaciment de la Torregassa o e la Torre Maragall són nombroses. En una excavació d'abans de 1892 s'hi localitzà ceràmica romana, ossos i cendres, pesos de teler, una moneda ibèrica i d'altres de romanes i, el més important, aparegueren murs a flor de terra. Posteriorment s'hi localitzaren paviments d'opus signinum i d'opus sectile, paviment que sembla que als anys 80 del segle XX encara es conservava i que Josep Estrada datava al segle II a.C. També s'hi trobaren abundants fragments de terra sigillata. Entre el material del jaciment conservat al Museu de Granollers hi hem pogut identificar fragments de ceràmica ibèrica pintada i de campaniana B, que confirmarien la datació antiga de l'establiment, així com de sigilata africana, que podem datar a partir del segle II d.C. El senyor Manel Calbó ens ha confirmat que una de les zones amb més abundància de material arqueològic era el marge que separa l'actual Torre Maragall de la parcel·la inferior. En aquest indret, entre d'altres, hi aparegueren monedes i dues tombes de tègula. Les tegulae eren tan nombroses que a meitat del segle XX s'utilitzaven com a recolzament i tapa dels nombrosos ruscs d'abelles que tenia el propietari del terreny. Molt més recentment, els constructors ens han comunicat que en el curs de les obres de construcció d'un habitatge al carrer Joan Guarch, a la part posterior de Can Feliuà, hi aparegué una altra tomba de tègula, que sembla que fou respectada. Es conserven alguns materials al Museu de Granollers. Les troballes de cronologia romana de la Torregassa fan suposar l'existència d'una important vil·la, en un indret privilegiat, amb una etapa inicial molt primerenca, del segle II a.C., però amb una durada important en el temps -com a mínim durant tot l'Alt Imperi-. | 08005-309 | carrers Sebastià Bassa, Josep Carreras,Torregassa i Alzina. | Excavació anterior a 1892. A meitat del segle XX s'utilitzaven tegulae per a a suportar i tapar els ruscos d'abelles que hi havia a la zona. L'any 2005 es descobrí una de les tombes de tegula localitzades en aquest indret. El constructor, sr. Arisa, confirma que la tomba fou respectada i que es troba en un solar encara per a urbanitzar, entre els carrers Torregassa i dr. Guarch. | 41.6700700,2.2617600 | 438546 | 4613409 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40178-foto-08005-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40178-foto-08005-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40178-foto-08005-309-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 40184 | Sot d'en Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-den-torres | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Restes estructurals situades a la part final de la Quintana de Can Draper. A tocar de l'Autovia i del camí del Pou de Glaç. Es tracta d'un indret amb bona disponibilitat d'aigua, però lleugerament ensotat respecte dels camps més plans propers. Josep Estrada documentà en aquest indret l'aparició en superfície de fragments de ceràmica comuna romana i de tegula, sense cap tipus d'estructura associada. Al vessant meridional del Sot d'en Torres, a tocar del Camí del Pou de Glaç, es troba el pou de glaç de Can Draper, construït al segle XVII. L'any 2006 es va netejar la vegetació que havia crescut sobre la coberta. L'estructura es troba en bon estat. A la part baixa de la torrentera es localitzaven les basses on es feia glaçar l'aigua que, a través del rec draper, es feia arribar fins a l'indret. Actualment, l'abundant vegetació no en permet veure cap resta. L'any 2007, el camp de conreu es troba erm i, amb la vegetació crescuda, no es localitza cap tipus de resta arqueològica en superfície. Pel que fa al torrent, la densa vegetació fa impossible la prospecció de la zona. | 08005-315 | Quintana de Can Draper | El jaciment fou documentat per Josep Estrada. El pou de glaç i les estructures associades, documentades per Jordi Puig. | 41.6550900,2.2661500 | 438897 | 4611743 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40184-foto-08005-315-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40184-foto-08005-315-2.jpg | Inexistent | Romà|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83|94|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 40197 | Complex bassa-rec de Can Moret de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-bassa-rec-de-can-moret-de-baix | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Bassa, de forma rectangular, situada a la confluència la torrentera de Can Sever amb el torrent de Can Carlons. S'omplia amb l'aigua captada per una petita resclosa que hi havia a la torrentera. Fa aproximadament 4 m d'amplada, 8 m de llargada i 1,5 m de profunditat, i actualment resta buida i sense ús. De la bassa sortia un rec que arribava fins a les propietats del carrer de Santa Eulàlia com ara Can Xicó, Can Moret del Carrer, Can Molins, Can Vicari, etc. Es conserven alguns trams d'aquest rec. | 08005-328 | Can Moret de Baix. Polígon 5, parcel·la 50 | 41.6634200,2.2376500 | 436532 | 4612688 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40197-foto-08005-328-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 40198 | Trull de Can Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-can-coromines | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVIII | Es troba en estat ruïnós. | Restes del trull situat a uns metres al sud-oest de la masia. Només conserva part dels murs del cobert, de la bassa que servia per a netejar les olives i decantar les impureses de l'oli, i d'una pica excavada a terra per guardar-hi l'oli procedent de la premsa. El trull rebia aigua del rec Draper. | 08005-329 | Can Coromines. Polígon 1 , parcel·la 50 | PUIG, J. (2007: 63). Durant els anys trenta albergà Ramon Marxant, un home amb dificultats econòmiques que es dedicava a la recol·lecció i a la venda de pinyons, especialment els dies de missa. | 41.6722600,2.2569100 | 438144 | 4613655 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40198-foto-08005-329-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40198-foto-08005-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40198-foto-08005-329-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 40204 | Bassa dels Boscos de la Vivera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-dels-boscos-de-la-vivera | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Bassa situada a tocar del circuit de motocròs del Bosc de Can Carlons. És de forma rectangular i fa aproximadament 5 m d'amplada i 8 m de llargada. S'omplia a partir d'aigua bombejada d'un pou, construït per Josep Maragall al torrent del Sot de la Barca, als anys cinquanta. Actualment resta buida i en estat d'abandó, tot i que està en bon estat de conservació. | 08005-335 | Can Carlons. Polígon 5, parcel·la 77 | 41.6703600,2.2439500 | 437063 | 4613454 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40204-foto-08005-335-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 40205 | Bassa de Can Moret de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-moret-de-dalt | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIX | La bassa pràcticament ha desaparegut. | Bassa situada entre Can Sever i Can Moret de Dalt, en un indret embardissat i difícil d'accedir. És de forma rectangular i aprofita el clot natural del marge, voltat de material d'obra. L'aigua que omplia aquesta bassa servia d'una banda, per a regar els camps enfeixats que baixaven fins a la carretera, i de l'altre, de rentador per a les dones de Can Moret. La bassa pràcticament ha desaparegut, i resta buida, abandonada i en molt mal estat de conservació. La vegetació que creix descontroladament al seu interior està malmetent l'estructura. | 08005-336 | Can Moret. Polígon 5, parcel·la 87 | 41.6642500,2.2386400 | 436615 | 4612779 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40205-foto-08005-336-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40205-foto-08005-336-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 40207 | Complex mina de la font del Gat-bassa gran de Can Xammar de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-mina-de-la-font-del-gat-bassa-gran-de-can-xammar-de-dalt | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Només es conserva una paret sencera de la bassa. | La mina drenava el torrent de la font del Gat i portava les seves aigües a la bassa gran de Can Xammar. La bassa, situada a l'encreuament del camí del Verder amb el camí del refugi de Laila, només conserva dues de les parets, fetes de paredat comú. A més de les aigües de la mina de la font del Gat, recollia també les de la mina de l'Alba. | 08005-338 | La Miranda | 41.6777400,2.2528000 | 437807 | 4614267 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40207-foto-08005-338-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40207-foto-08005-338-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González i Jordi Puig Roca | Les coordenades UTM són les de la bassa. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 40208 | Canal de rec de Can Mitjans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-rec-de-can-mitjans | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIX-XX | Només queden restes molt fragmentades del canaló en petits trams. | Canal de rec, situat a pocs metres al sud de Can Mitjans. És fet de rajoles quadrades, de terra cuita, lligades amb morter de calç. Només conserva petits trams del seu recorregut, en molt mal estat -els cairons estan molt fragmentats-. El canaló regava, amb l'aigua provinent de la bassa, les feixes conreades de la casa. | 08005-339 | Can Mitjans | 41.6753200,2.2620800 | 438577 | 4613991 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40208-foto-08005-339-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40208-foto-08005-339-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40208-foto-08005-339-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 40214 | Xarxa de recs de Can Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-de-recs-de-can-pages | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIX | en estat d'abandó | Xarxa de recs situada entre Can Pagès Vell i Can Pagès Nou, que permetia regar bona part dels camps de la zona, amb l'aigua provinent del pou gros. Les sèquies són fetes de paredat comú, coronades amb rajola i de mides variables segons els trams -oscil·len entre 70 cm i 1m d'amplada i 50-80 cm d'alçada-. | 08005-345 | Can Pagès. Polígon 2, parcel·les 102 i 103 | 41.6388300,2.2757400 | 439680 | 4609931 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40214-foto-08005-345-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40214-foto-08005-345-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40214-foto-08005-345-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 40225 | Bassa del torrent de Can Moret de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-torrent-de-can-moret-de-dalt | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIX | Les bardisses estan deteriorant l'estructura i el caient del marge l'està soterrant lentament. | Bassa situada al torrent de Can Carlons, a un clot embardissat i difícil d'accedir. Agafava l'aigua d'una mina, la boca de la qual està situada al seu interior, i permetia regar les feixes de Can Moret fins arran de la carretera. És de planta irregular i aprofita el caient del marge com a estructura, amb tres parets d'obra, de pedres lligades amb morter de calç. La bassa té un rentador a una de les parets laterals, fet amb una gran llosa. Actualment resta buida, abandonada i en mal estat de conservació, degut a que el caient del marge està soterrant part de la bassa. | 08005-356 | Can Moret. Polígon 5, parcel·la 87 | 41.6642500,2.2386400 | 436615 | 4612779 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40225-foto-08005-356-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40225-foto-08005-356-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40225-foto-08005-356-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 40230 | Festa de Canaletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-canaletes | XX | Actualment no es celebra. | La festa de Canaletes va néixer l'any 1942 i va durar aproximadament 3 anys. Es celebrava cada 15 d'agost. Es feia a l'actual carrer Major, concretament a la zona on s'ubicaven les botigues del poble en aquella època i que gràcies a l'estraperlo d'aquells anys passaven per un moment econòmic molt més bo que el de la majoria de la població. Un dels propietaris d'aquestes botigues, un lampista anomenat Medí Verdaguer, aprofitant aquesta relativa bonança econòmica va tenir la idea de muntar una festa i, com que era molt de la broma, va proposar el nom de Festa de Canaletes. La festa era finançada pels propietaris de les botigues d'aquesta zona que engalanaven el carrer Major, portaven orquestres de música i fins i tot algun any van utilitzar el pati de ca l'Anglada com a jardí on fer-hi part de la festa. Quan l'estraperlo va anar de baixa la situació econòmica d'aquests botiguers se'n va ressentir i es va deixar de fer. | 08005-361 | C/ Major | Informació facilitada per Josep Calbó. | 41.6721300,2.2603100 | 438427 | 4613638 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40230-foto-08005-361-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Crisant Tengo Valleoriola | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 40234 | Resclosa de la bassa de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-bassa-de-la-coma | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Al torrent de Sant Nicolau, a l'alçada del camí del cementiri, hi ha una resclosa que desviava el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a un rec que omplia la bassa que es situava al costat dels 'Pisos de la Coma'. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter de calç, i fa aproximadament 2 m de llarg i 1 m d'alçada. | 08005-365 | Torrent de Sant Nicolau | 41.6750900,2.2617100 | 438546 | 4613966 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40234-foto-08005-365-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 40247 | Basses de Can Panedes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-can-panedes | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Bassa situada ran el camí de Can Panedes, en direcció als horts del metge, un cop superat el torrent del Sorral. S'omplia de l'aigua captada per la resclosa dels horts del Metge i servia per a regar aquests camps i per a rentar. És de forma rectangular, construïda amb pedra i totxo lligats amb morter de calç,i coronada amb totxo. Té un rentador fet de cairons, i un petit contrafort de pedra a un dels seus laterals. Una reforma posterior, la va dividir en dos amb un mur de formigó, per tal de separar la zona del rentador de la resta. Actualment és buida i abandonada. | 08005-378 | Can Panedes. Polígon 4, parcel·la 36 | 41.6593800,2.2456200 | 437192 | 4612234 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40247-foto-08005-378-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40247-foto-08005-378-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 40251 | Bassa Drapera Primera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-drapera-primera | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIX | Bassa situada al sudest de la font del Racó, a pocs metres de la resclosa, i a una zona plena de bardisses i de difícil accés. Acumulava l'aigua captada per la resclosa i l'enviava amb més força rec avall. És una bassa de planta rectangular feta de pedra lligada amb morter de calç, amb les parets d'aproximadament 0,7 m d'amplada i 1 m d'alçada. Conserva el bonó que enviava l'aigua de la bassa al rec draper. | 08005-382 | torrent del Verder | 41.6747600,2.2551300 | 437998 | 4613934 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40251-foto-08005-382-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40251-foto-08005-382-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 40252 | Bassa Drapera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-drapera | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIX | La vegetació que creix al seu interior ha anat malmeten la seva estructura. | Bassa situada darrere de la casa, al seu costat nord-est. S'omplia amb l'aigua provinent del rec draper, i subministrava l'aigua, a la avui dia desapareguda, bassa de l'hort, regava la Quintana fins arribar a les també desaparegudes basses del pou de glaç. És de forma rectangular, feta de paredat comú coronat amb totxo, amb els rentadors de cairons al seu costat oest. Actualment resta buida, abandonada i en un precari estat de conservació. | 08005-383 | Can Draper | Segons documentació escrita de l'any 1881, l'aigua d'aquesta bassa era desviada cap a la Quintana de Baix o cap l'altre costat de l'autovia per regar la zona de les saleres. | 41.6629300,2.2652700 | 438831 | 4612614 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40252-foto-08005-383-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40252-foto-08005-383-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 40255 | Resclosa dels Aiguarregants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-dels-aiguarregants | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Resclosa situada a l'encreuament del camí de Laila. Desviava el curs d'aigua del torrent del Verder per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a un rec que omplia la bassa gran de Can Xammar perquè els regants del poble en fessin ús. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter de calç, i fa aproximadament 2 m de llarg i 0,3 mm d'alçada. | 08005-386 | Torrent del Verder | 41.6751200,2.2548200 | 437973 | 4613974 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40255-foto-08005-386-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40255-foto-08005-386-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 40256 | Resclosa i rec del Repartidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-del-repartidor | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Resclosa situada al torrent del Verder, més amunt de la resclosa dels Aiguarregants. Desviava el curs d'aigua del torrent del Verder i la derivava cap a un rec que la conduïa fins al Repartidor. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter de calç, i fa aproximadament 2 m de llarg i 2 m d'alçada. | 08005-387 | Torrent del Verder | Entre els anys 1924 i 1925 mossèn Lluís paradell va encarregar la construcció d'una resclosa al torrent del Verder, just a sobre de l'actual camí del refugi de Laila. D'aquesta resclosa en sortia un rec amb diversos decantadors per a sorres que portava l'aigua, en paral·lel | 41.6802500,2.2494600 | 437532 | 4614548 | 1924 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40256-foto-08005-387-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40256-foto-08005-387-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 40263 | Resclosa de la bassa de Can Pertegàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-bassa-de-can-pertegas | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Sota el pont situat en el pas del camí de la Mina, es conserva part de la paret de la resclosa de la bassa de Can Pertegàs. Desviava el curs del torrent per tal de derivar l'aigua cap a un rec que omplia la bassa. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter de calç, i fa aproximadament 2 m de llarg i 1,2 m d'alçada. Actualment, només es conserva part de la resclosa, i evidentment ja no envia aigua a la bassa. | 08005-394 | Zona de la Mina | 41.6706400,2.2580100 | 438234 | 4613475 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40263-foto-08005-394-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40263-foto-08005-394-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 40265 | Resclosa del Rec Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-rec-draper | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Al torrent del Verder, just a sobre de la Font del Racó, hi ha una resclosa que desviava el curs del torrent per tal de derivar l'aigua cap al rec draper. La paret de la resclosa és transversal al curs de l'aigua i està feta de pedres lligades amb morter de calç. Actualment la resclosa, el rec i les basses draperes resten abandonades. | 08005-396 | Torrent del Verder | 41.6750200,2.2548000 | 437971 | 4613963 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40265-foto-08005-396-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40265-foto-08005-396-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40265-foto-08005-396-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 40266 | Rec Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-draper | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIX | només es conserven petits trams del seu recorregut. | El rec de Can Draper naixia a la resclosa situada a sobre de la Font de Racó (torrent del Verder), travessava l'Ametlla i finalitzava a la Bassa Drapera, ja dins la finca. Actualment ha quedat engolit per la pròpia xarxa urbana, i només es conserven determinats trams del seu recorregut, com en el seu naixement, a la resclosa i a la bassa drapera primera. | 08005-397 | Torrent del Verder | PUIG, J (2007:109). L'any 1881, hi havia 14 propietats del municipi que podien regar gràcies a aquest rec. Creuava el poble per sota Can Coromines, passava a prop de la plaça de l'Ajuntament i seguia al biaix fins que passava entre Can Martí i l'actual dispensari municipal. D'allà seguia pel carrer Pompeu Fabra, creuava la carretera per mitjà d'un sifó i baixava cap a la masia. Un cop passat el Trull hi havia un decantador de sorres. | 41.6748700,2.2549700 | 437985 | 4613947 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40266-foto-08005-397-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 40267 | Cobert del celler de Can Pau Adjutori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-del-celler-de-can-pau-adjutori | XIX | problemes estructurals molt greus; un dels sostres s'ha ensorrat recentment. | Cobert annex a la masia, de gran interès ja que al seu interior hi havia l'antic trull d'oli i vi i el celler. És una construcció de planta quadrada, de dos nivells, i teulada a dues vessants amb coberta de teula àrab. Les parets de la planta baixa, de pedra i morter, corresponen a una antiga edificació amortitzada posteriorment per a construir aquest cobert de totxo. | 08005-398 | Can Pau Adjutori. Polígon 3, parcel·la 62 | 41.6389700,2.2540500 | 437874 | 4609961 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40267-foto-08005-398-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 40272 | Basses de Can Pau Adjutori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-can-pau-adjutori | XX | Bassa i safareig, situats a prop del torrent del Sot d'en Girbau, a tocar de la sínia. S'omplien amb l'aigua provinent de l'aqüífer del torrent. La bassa, de planta rectangular, és feta de maó massís lligat amb ciment, i fa aproximadament 4 m de llargada, 3 m d'amplada i 1 m de fondària. Adossat a la bassa, hi ha el safareig, que s'omplia a través del bonó de la bassa. És de planta rectangular, de totxo, i fa aproximadament 2 m d'amplada, 2 m de llargada i 1 m de fondària, amb el rentador fet de cairons. Actualment la bassa i el safareig resten buits i abandonats. | 08005-403 | Can Pau Adjutori. Polígon 3, parcel·la 62 | 41.6395800,2.2579300 | 438198 | 4610026 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40272-foto-08005-403-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40272-foto-08005-403-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||
| 40276 | Sant Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-nicolau-0 | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | II - I aC | Estructures negatives situades al turó de sant Nicolau. Per la seva situació elevada té una visibilitat excepcional de la plana del Vallès i també compta amb terrenys de cultiu a les proximitats. El poblat ibèric del Turó de Sant Nicolau es dividia en dos jaciments als inventaris arqueològics fets fins al moment. Per la curta distància entre ambdós, menys de 100 metres, i per la homogeneïtat dels materials trobats, s'infereix que es tracta del mateix jaciment. En aquest indret, ben a prop de l'ermita, es localitzaven fins fa relativament pocs anys, tot i que amb dificultats, algunes parets seques formant un conjunt de dues o tres habitacions. També hi ha notícies que a l'entorn immediat de l'ermita antigament s'hi podien veure restes de murs. Així mateix, el jaciment ha proporcionat abundant material ceràmic: ceràmica d'importació itàlica -campanianes A amb estampetes, i C-, kalathos ibèrics pintats, ceràmica comuna ibèrica i romana, grollera ibèrica.També, per exemple s'hi han localitzat pondera, pesos de teler. Aquestes restes localitzades, juntament amb la situació del jaciment, que compta amb un camp visual amplíssim sobre la plana del Vallès, i la seva superfície, ens fa pensar que es podria tractar d'un vilatge fortificat ibèric. En aquest cas, seria lògic pensar que, com en molts dels assentaments d'aquest tipus, el poblat comptés amb una muralla de protecció pel seu costat nord, el menys fàcilment defensable. Es conserven alguns materials recollits per Josep Estrada al fons del Museu de Granollers. Actualment, l'any 2007, en el camí d'accés i al voltant de l'ermita, semblen endevinar-se encara algunes traces de murs. A la zona boscosa la vegetació és tan densa que hi impossibilita cap tipus de recerca. Es troben alguns materials constructius en superfície. | 08005-407 | turó de Sant Nicolau | Localitzat per Josep Estrada. | 41.6777400,2.2601900 | 438422 | 4614261 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40276-foto-08005-407-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40276-foto-08005-407-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40276-foto-08005-407-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 40278 | Cova del Pollancre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-pollancre | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | II-I aC | Restes en superfície situades a la part oest del turó del Pollancre -Puiggraciós-. A prop de la font de la tosca i de les escaletes. Es tracta d'una cova propera a la casa del Pollancre i per tant, molt probablement relacionada amb el poblat ibèric de Puiggraciós. S'hi localitzaren restes de ceràmica ibèrica comuna i campaniana a més d'un esclat de sílex. Els materials es troben conservats al fons del Museu de Granollers, i hi destaquen dos fragments de ceràmica campaniana B. No hem pogut localitzar la cova, però per les informacions recollides i per l'orogafia del terreny és de suposar que es trobi a la zona de cinglera, amb accés des de la part inferior, venint des del Serrat de l'Ocata. | 08005-409 | Puiggraciós | 41.7019600,2.2396900 | 436740 | 4616965 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40278-foto-08005-409-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40278-foto-08005-409-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 40279 | Peça de la Cervera/ Camp de la Serbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peca-de-la-cervera-camp-de-la-serbera | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | III - IV | Restes estructurals situades a prop de la urbanització de can Reixac, a la zona aturonada que ocupa la casa de Can Serral, força planera i ben insolada. Fou descobert en un marge l'any 1975, en el curs de les obres d'urbanització de la zona. Situat a tocar dels assentaments de Can Serral i Can Catafau Vell i de la urbanització de Can Reixac. S'hi localitzà un enterrament de tègula, documentat per Jordi Pardo i Emili Ramon, amb la tomba orientada a ponent i sense cap tipus d'aixovar. La tipologia dels fragments de tegulae i la pasta d'aquestes, així com la morfologia de l'enterrament dataren la troballa entre finals del segle III i principis del IV. Al voltant apareixien algunes restes ceràmiques. Sembla que en aquesta mateixa zona, anys abans, Emili Valls, avi d'Emili Ramon, hi havia localitzat una segona tomba, en desboscar una zona per convertir-la en camp de conreu. La tomba es va atribuir a un soldat romà per l'aixovar que contenia: casc, cuirassa, llança i espasa curta. No obstant, se'n desconeix la ubicació exacta. Actualment no es localitzen restes arqueològiques en superfície. | 08005-410 | Can Reixac | Localitzat i documentat per Jordi Pardo i Emili Ramon, que van aixecar una secció i un petit informe durant la inspecció de les obres d'urbanització. | 41.6529900,2.2655600 | 438846 | 4611510 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40279-foto-08005-410-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 40287 | Veïnat de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-sant-bartomeu | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Restes estructurals situades als voltants de l'Ermita de Sant Bartomeu, en l'espai situat dins el terme de l'Ametlla. Assentament de múltiples masies agrupades a l'entorn de l'Ermita de Sant Bartomeu. La família Ciurans afirma que entre la part de l'Ametlla i Bigues al veïnat hi havia més de 15 masies. Avui en dia, a la zona de l'Ametlla, i deixant de banda Can Ciurans, només es localitzen restes de les estructures d'aquestes cases. L'ermita es documenta des del segle XII, però el topònim apareix ja a l'acta de consagració de l'església de Sant Genís, de l'any 932. | 08005-418 | Sant Bartomeu | 41.6966500,2.2344200 | 436296 | 4616380 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40287-foto-08005-418-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40287-foto-08005-418-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40287-foto-08005-418-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 94|85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||
| 40288 | Camí del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-cementiri | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Espai arqueològic localitzat als camps situats al sud de Can Xammar de Baix i a llevant de l'església de Sant Genís, en un espai amb lleuger pendent en direcció a migdia i amb bona disponibilitat d'aigua. En el decurs de les obres d'urbanització d'aquest sector, l'any 2007, es localitzà una sitja seccionada, amb material ibèric i ossos al seu interior, així com el que semblaven restes d'algun altre retall o cubeta també seccionades. Aquestes restes foren excavades i es dataren al voltant del segle IV a.C. Sembla que la sitja podria formar part d'un conjunt de sitges que haurien estat arrasades per la urbanització. Prop d'aquest punt es localitzà també un forn d'obra seccionat per un dels nous vials, que una vegada excavat, es datà al segle XVII. Tot l'espai ocupat pel desenvolupament d'aquest Pla Parcial, així com les feixes situades immediatament sota la casa de Can Xammar de Baix, presenten unes condicions immillorables per a l'assentament humà. | 08005-419 | Can Xammar de Baix | Jaciment localitzat per Arantza Guilera i Enric Costa l'any 2007. | 41.6742900,2.2606800 | 438460 | 4613878 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40288-foto-08005-419-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40288-foto-08005-419-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40288-foto-08005-419-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|94|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 39922 | Camí ral de Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-puiggracios | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta del camí ral de l'Ametlla a Puiggraciós. Actualment té una funcionalitat veïnal. És un vial asfaltat (aglomerat asfàltic), la 'carretera de Puiggraciós', que comunica el poble amb les urbanitzacions de la Fusteria, la Miranda i el Serrat. El seu recorregut va per La Sagrera, la carretera de Puiggraciós, Can Sous el camí de Puiggraciós, Serrat d'Ocata, can Joanet del Serrat i l'Església de Puiggraciós. La naturalesa del camí és de domini públic. El títol és de possessió immemorial | 08005-53 | Inici: La Sagrera / Final: Límit de terme (Puiggraciós) | Fonts documentals: -Minutes municipals (1925) -Nº 25 Artur Osona (1888) | 41.6904200,2.2506100 | 437637 | 4615676 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39922-foto-08005-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39922-foto-08005-53-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 39923 | Camí ral de Riells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-riells | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta d'un dels antics camins de Riells. Aquest des del Serrat anava a buscar el camí ral de Riells a Puiggraciós a l'alçada de Can Berga. El ferm és de terra. El seu recorregut s'inicia pel Camí ral de Sant Bartomeu de Mont-ràs, Puigllonell fins al límit del terme (direcció Riells). El títol és de possessió immemorial. | 08005-54 | Inici: Camí ral de Sant Bartomeu de Mont-ràs / Final: límit terme (Camí ral de Riells a Puiggraciós) | Font documentals: -Cadastre rústica (1955) | 41.6980400,2.2400300 | 436764 | 4616530 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39923-foto-08005-54-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 39924 | Camí ral de Sant Bartomeu de Mont-ràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-sant-bartomeu-de-mont-ras | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta de l'antic camí ral de Sant Bartomeu de Mont-ràs. Actualment està integrat dins de la trama urbana de la urbanització del Serrat com a 'Carretera de Sant Bartomeu'. És un vial asfaltat (aglomerat asfàltic) El seu recorregut va pel Camí ral de Puiggraciós, travessa el camí ral de Bigues a Montmany, Església de Sant Bartomeu de Mont-ràs. El títol és de possessió immemorial. | 08005-55 | Inici: Camí ral de Puiggraciós / Final: límit terme (Sant Bartomeu de Mont-ràs) | Fonts documentals: -Cadastre de rústica (1955) -Nº 21 Artur Osona (1888) | 41.6935900,2.2449800 | 437172 | 4616032 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39924-foto-08005-55-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-21 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 39925 | Camí ral de Bigues a Montmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-bigues-a-montmany | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta de l'antic camí ral de Bigues a Montmany. Sortia de l'esglèsia de Bigues i pel pla de la Violona primer, i després per la plana de Puiggraciós arribava al Serrat de l'Ocata; creuava entre Can Mestre i Can Roses i arribava a Can Joanet. D'allà seguia per l'actual pista de Puiggraciós, i un cop al santuari, el camí continuava cap a Montmany. Actualment està integrat dins de la trama urbana de la urbanització del Serrat com a 'Carrer Guatlla'. El tipus de ferm és aglomerat asfàltic. El seu recorregut va pel límit de terme (Bigues), coincideix amb el camí ramader, Ca l'Encís fins al límit de terme (Montmany). El seu recorregut dins del terme de l'Ametlla coincideix amb el del camí ramader. El seu títol és de possessió immemorial. | 08005-56 | Inici: límit de terme (Bigues) / Final: límit de terme (Montmany) | Font documentals: -Minutes municipals (1925) | 41.6953200,2.2398300 | 436745 | 4616228 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39925-foto-08005-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39925-foto-08005-56-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-21 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses i Virgínia Cepero González | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 39926 | Camí ramader o camí Pla de la Violona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-o-cami-pla-de-la-violona | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta d'un tram del camí ramader que baixa per la carena del Serrat de Santa Creu passant pel Pla de la Violona. El camí ramader travessa després l'Ametlla bifurcant-se en direcció a Santa Eulàlia de Ronçana i Rosanes. El seu recorregut va pel límit de terme (Puiggraciós), límit de terme (Bigues), segueix resseguint el límit de terme fins que es troba amb el camí de Santa Creu, Santa Creu de l'Ametlla, Sant Genís i el Raval de l'Ametlla. És un vial asfaltat (aglomerat asfàltic), el 'Camí del Pla de la Violona', que comunica el poble amb la urbanització del Serrat. Enllaça amb el camí del Rieral i amb el camí ramader de Rosanes que s'agafa des del camí ral de Granollers. El títol és de possessió immemorial. | 08005-57 | Inici: límit de terme (Puiggraciós) / Final: Raval de l'Ametlla | Font documentals: -Cadastre de rústica (1955) | 41.6757600,2.2499200 | 437566 | 4614049 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39926-foto-08005-57-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-21 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 39927 | Camí ral de Bigues o camí de Pinar i Portús a l'Ametlla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-bigues-o-cami-de-pinar-i-portus-a-lametlla | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta del camí ral de l'Ametlla a Bigues. És un vial de terra que actualment presenta un tram d'enllaç amb la urbanització de Pinar i Portús. El camí original segueix cap a ponent en direcció al límit de terme (Bigues), mentre un tram més modern i principal trenca del camí antic cap a migdia i es dirigeix a la urbanització. El recorregut va per la Sagrera, Santa Creu de l'Ametlla (Puig de la Creu), creua el Camí de Santa Creu (camí 25), Pinar i Portús o límit de terme (Bigues). Coincideix parcialment amb el camí ramader o camí del Pla de la Violona. El títol és de possessió immemorial | 08005-58 | Inici: La Sagrera / Final: límit de terme (Bigues) | Fonts documentals: -Minutes municipals (1925) -Nº 24 Artur Osona (1888), i Nº 76 (1896) | 41.6728600,2.2418700 | 436893 | 4613733 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39927-foto-08005-58-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 39928 | Camí del Verder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-verder | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Aquest camí enllaça la Sagrera amb el camí ramader i constitueix un itinerari alternatiu al camí de Sant Bartomeu de Mont-ràs (camí 3). Actualment està integrat parcialment dins de la trama urbana de la urbanització La Miranda com a 'Camí del Verder'. La resta de trams mantenen llur caràcter original. El tram urbanitzat presenta un paviment asfàltic, la resta de terra. El recorregut va per la Sagrera, pel Camí del Verder fins a creuar el torrent del Verder i camí ramader (límit de terme, Bigues). El títol és de possessió immemorial. | 08005-59 | Inici: la Sagrera / Final: camí ramader | Fonts documentals: -Cadastre de rústica (1955) | 41.6780300,2.2521200 | 437751 | 4614299 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39928-foto-08005-59-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 39929 | Camí del Rec Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-rec-draper | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta de l'antic camí de servei del rec del Verder. El seu recorregut va de la Sagrera al torrent del Verder. El ferm és de terra. El títol és de possessió immemorial. | 08005-60 | Inici: La Sagrera / Final: Torrent del Verder | Font documentals: -Cadastre de rústica (1955) | 41.6741900,2.2556700 | 438043 | 4613871 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39929-foto-08005-60-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,06 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml