Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
40088 | Complex resclosa-rec-mina del Pont de la Terrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-resclosa-rec-mina-del-pont-de-la-terrera | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XIX | <p>Resclosa, situada a sota el Pont de la Terrera, que desvia el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a un rec. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedra i maó massís lligats amb morter de calç i fa aproximadament 2 m de llargada i uns 70 cm d'alçada. El rec, fet dels mateixos materials, i d'una amplada aproximada de 12 cm, ressegueix a cel obert el marge dret del torrent i arriba a una petita mina, situada sota el camp del davant de les Basses de la Boadella, que condueix l'aigua fins a la bassa gran.</p> | 08005-219 | Can Forns. Polígon 4, parcel·la 12 | 437823 | 612791 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40088-foto-08005-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40088-foto-08005-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40088-foto-08005-219-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
40028 | Vista panoràmica des del turó del Pollancre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vista-panoramica-des-del-turo-del-pollancre | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | <p>Des del turó del Pollancre es pot gaudir d'un camp visual magnífic i de gran abast, corresponent a la plana del Vallès en tota la seva extensió. Es tracta doncs d'un mirador privilegiat d'aquest referent paisatgístic de la comarca, que permet observar fins i tot, en un dia de cel clar, el mar.</p> | 08005-159 | Puiggraciós | <p>Aquesta situació privilegiada va condicionar l'assentament d'un poblat ibèric que buscava un lloc fàcil de defensar i amb un gran camp visual per detectar l'enemic.</p> | 41.7027900,2.2412500 | 436870 | 4617056 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40028-foto-08005-159-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
40159 | Puiggraciós (Turó del Pollancre) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puiggracios-turo-del-pollancre | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | IV-III aC | Restes estructurals situades a la part superior del turó del Pollancre o de Puiggraciós, fins arribar per la part oest a la casa del Pollancre. La major part del jaciment està situat dins el terme municipal de Figaró-Montmany, però una petita part es troba dins el de l'Ametlla. Disposem de relativament poques dades sobre el poblat del Turó de Puiggraciós. Leandre Villaronga hi va fer una petita intervenció arqueològica l'any 1950, i a partir d'aquest moment el jaciment ha estat objecte de successives destruccions i expoliacions, que van culminar amb la construcció de la torre de guaita després dels incendis de l'any 1994. Les úniques dades disponibles, doncs, són les poques publicades per Villaronga. Aquest autor divideix el poblat en dos sectors: la part més elevada, un recinte de 240 per 40 metres, recolzada a la muralla, de 240 metres de llargada i 1,60 d'amplada, que tanca l'espai per la part nord; el poblat s'estendria per la pendent que baixa en direcció sud i sud-oest, cap a la casa del Pollancre -on hi ha una important font d'aigua-, format per habitacions isolades, sense formar carrers. Les parets són de pedra seca. Aquesta zona ocuparia uns 22.300 m2 i, juntament amb la superior abans descrita, formaria un conjunt que arribaria a les 3,5 hectàrees. Aquest fet, i la troballa, al centre del recinte superior, d'una construcció singular, rectangular, de 10 per 17 metres fa pensar que el poblat de Puiggraciós es podria incloure a la categoria dels nuclis vertebradors del territori laietà. La muralla, segons Villaronga a mig construir, tanca el recinte superior només per la part nord, la menys fàcilment defensable. Tenim notícia també de la troballa d'abundant material arqueològic: ceràmica comuna i grollera ibèrica, campaniana B -una de les quals amb el grafit ibèric OL-, fusaioles, pesos de teler, un pesal de bronze que pesa exactament una unça romana. També nou monedes de bronze amb llegendes ibèriques -una de les quals de la seca de Lauro, Llerona-, la pràctica totalitat de les quals de la segona meitat del segle II a.C., tot i que n'hi ha una del segle I a.C. En definitiva, es tracta d'un poblat força important, que ocupa una superfície destacable. Actualment encara es localitza material ceràmic en superfície fins, almenys, la casa del Pollancre-, tot i que, amb les dades molt parcials de què disposem, no sembla comptar, a la zona dels habitatges, amb un urbanisme organitzat. Tot i així, hi ha un recinte diferenciat a la part més alta, amb almenys un edifici singular, protegit per una muralla, que, d'altra banda, no sabem si compta amb sistemes defensius complexos. Podria tractar-se del nucli que controlés bona part de la vall del Congost, incloent-hi a l'est tota la zona de Samalús i Marata i arribant a l'oest fins al riu Tenes. El territori actual de l'Ametlla, evidentment, en formaria part. De fet, la troballa de les monedes, pertanyents sobretot a la segona meitat del segle II a.C., evidencia la forta vitalitat i continuïtat del poblat ben entrada ja l'etapa de domini romà de la zona, fet que només es documenta normalment en assentaments d'importància, com el de la Torre Roja de Caldes, abandonat definitivament a finals del segle I a.C. Part de la zona d'habitació, a la vessant oest del turó, pertany al terme de l'Ametlla. En aquesta petita zona hi hem trobat abundant material ceràmic ibèric, principalment restes de ceràmica comuna, de pasta de sandwitch i d'àmfora. | 08005-290 | Turó del Pollancre | Excavat parcialment l'any 1950 per Leandre Villaronga. | 41.7022000,2.2402100 | 436783 | 4616992 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40159-foto-08005-290-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40159-foto-08005-290-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
40278 | Cova del Pollancre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-pollancre | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | II-I aC | Restes en superfície situades a la part oest del turó del Pollancre -Puiggraciós-. A prop de la font de la tosca i de les escaletes. Es tracta d'una cova propera a la casa del Pollancre i per tant, molt probablement relacionada amb el poblat ibèric de Puiggraciós. S'hi localitzaren restes de ceràmica ibèrica comuna i campaniana a més d'un esclat de sílex. Els materials es troben conservats al fons del Museu de Granollers, i hi destaquen dos fragments de ceràmica campaniana B. No hem pogut localitzar la cova, però per les informacions recollides i per l'orogafia del terreny és de suposar que es trobi a la zona de cinglera, amb accés des de la part inferior, venint des del Serrat de l'Ocata. | 08005-409 | Puiggraciós | 41.7019600,2.2396900 | 436740 | 4616965 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40278-foto-08005-409-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40278-foto-08005-409-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
39965 | Can Panxa Rossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-panxa-rossa | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XV | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No es troba referència d'antiguitat a la masia però, segurament és posterior, del segle XV o XIV. Actualment, primera residència. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions, amb alguna de treballada. 5 finestres i 1 porta amb brancals de pedra sorrenca vermella de la zona. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. Destaquen els sostres interiors fets amb embigat de fusta i encanyat endurit amb morter de calç per sobre i per sota. Teulada amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. En una zona ha estat reformada amb bigues de porland i matxambrat. Destaca la cuina i l'enllosat de pedra que hi havia al terra de la casa fins fa menys d'un any. Actualment, a la cuina es conserva una campana de llar de foc i forn de pa. Ocupació en planta (m2): masia 123 m2 + 210 m2 annexos. Edificacions annexes: els coberts adossats a la masia de 58 m2 en total, els galliners i naus davanteres a la casa agrupats en 2 cossos de 152 m2. | 08005-96 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 3 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.7002400,2.2432600 | 437035 | 4616772 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39965-foto-08005-96-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | Infraestructures agràries:- La bassa, situada a la part posterior de la casa. És de forma rectangular i fa aproximadament 3 m de llargada i 2 m d'amplada. Està feta amb pedra de la zona lligada amb morter de calç i té una coberta de formigó, que correspon a una reforma posterior.- El pou (vegeu fitxa 185).- Els murs de pedra seca (vegeu fitxa 248). | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
40117 | Murs de pedra seca de Can Panxa Rossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-panxa-rossa | <p>Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)</p> | 08005-248 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 3 | 41.7002400,2.2424700 | 436969 | 4616772 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40117-foto-08005-248-2.jpg | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||
40110 | Caixaruda o escaxarrotat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixaruda-o-escaxarrotat | <p>Nom local de la zona de Puiggraciós que es dona a una primitiva i universal menja, un brou que recull els elements de l'hort disponibles en el moment, trossejats i barrejats en una olla. Per donar gust s'afegeix sagí ranci que s'enfarina en forma de petites boletes. És un plat de cuina de subsistència.</p> | 08005-241 | Serrat de l'Ocata | 41.7000200,2.2441900 | 437112 | 4616747 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions orals facilitades per Pep Salsetes, cuiner i historiador gastronòmic. | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||||
39966 | Can Rit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rit | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XV | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. Es troba referència de l'any 1860 com a referència més antiga, segurament la masia és anterior, segle XV o XIV. Actualment segona residència. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de ciment i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. 4 finestres i 1 porta amb brancals de pedra i empits de pedra sorrenca a excepció d'una d'elles. A l'interior destaca la cuina amb una campana del segle XVII que recollia el fum d'un forn amb llinda de pedra de 1860 i d'una llar de foc amb un entrant per fer bullir aigua constantment. El sostres són d'embigat amb canya amorterada amb calç per sobre i sota. A l'entrada hi ha una llinda a una pedra de 1870. La teulada és reformada amb bigues de porland i matxambrat. Ocupació en planta (m2): masia 100 m2. | 08005-97 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 5 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6999400,2.2429900 | 437012 | 4616739 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39966-foto-08005-97-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | Infraestructures agràries:- La tanca de pedra (vegeu fitxa 233).- Els murs de pedra seca amb esglaons (vegeu fitxa 191). | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
40061 | Cisterna de Can Rit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-can-rit | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | <p>Cisterna subterrània situada al davant la casa. Tot i no haver pogut accedir al seu interior, des de l'exterior es pot apreciar que és de planta quadrada i té una volta feta de totxo massís i pedra rejuntats amb morter de calç. L'accés queda protegit amb una petita caseta feta de totxana i ciment, construïda fa 10 anys aproximadament. Per la seva volumetria exterior té una cabuda superior a 10 m3. Possiblement era una de les cisternes més grans del Serrat.</p> | 08005-192 | Can Rit (Serrat de l'Ocata) | 41.6999300,2.2428300 | 436999 | 4616738 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40061-foto-08005-192-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
39967 | Can Calces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calces | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XV | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No es troba referència de l'any de construcció ja que ha estat molt reformada, segurament la masia és posterior al segle XIV-XV. Actualment, primera residència. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de ciment i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada.Actualment la façana esta arrebossada. 4 finestres i 1 porta amb els elements tapats per l'arrebossat. No s'ha pogut accedir a l'interior però segurament segueix l'estructura típica de la zona amb sostres d'embigat de fusta i canya amorterada. Teulada amb embigat de fusta, canya i teula catalana a la part superior. S'aprecien unes reformes importants a lateral dret de la casa per confeccionar un petit terrat. Ocupació en planta (m2): masia 89 m2. | 08005-98 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 4 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6998200,2.2427200 | 436990 | 4616725 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39967-foto-08005-98-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | En destaquen els murs de pedra seca (vegeu fitxa 350). | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
40102 | Tanca de pedra de Can Rit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-de-pedra-de-can-rit | <p>Tanca de pedra, situada entre Can Rit i Can Calces, que separa les dues propietats. Està feta amb pedres de la zona lligades amb morter de calç, i fa aproximadament 1,2 m d'alçada, 0,3 m d'amplada, i uns 5 m de llargada.</p> | 08005-233 | Can Rit (Serrat de l'Ocata). Polígon 1, parcel·la 5 | 41.6998000,2.2428900 | 437004 | 4616723 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40102-foto-08005-233-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
40054 | Pou de Can Panxa Rossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-panxa-rossa | XX | <p>Pou situat a l'extrem de ponent de les propietats de la casa. Està fet de pedres de la zona rejuntades amb morter de calç. És de planta semicircular amb una coberta còncava. Té una obertura quadrada a la paret, per a donar accés al seu interior.</p> | 08005-185 | Can Panxa Rossa (Serrat de l'Ocata) | <p>Segons recorda la propietària, Concepció Mas, el seu oncle li va explicar que el pou s'havia construït quan ell era molt petit; així doncs el pou tindria uns 110 anys aproximadament.</p> | 41.6997700,2.2417600 | 436910 | 4616721 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40054-foto-08005-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40054-foto-08005-185-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
39964 | Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garriga | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIV | En runes | Masia en runes per les referències orals se'n pot extreure que era: una masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No consta antiguitat de l'edificació però possiblement és del segle XIV o XV. Actualment en runes. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. Les finestres i portes segurament eren amb brancal de pedra. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. No s'han conservat elements interiors per descriure. Ocupació en planta (m2): masia 152 m2. | 08005-95 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 6 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i una petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6997800,2.2439300 | 437090 | 4616720 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39964-foto-08005-95-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
40219 | Murs de pedra seca de Can Calces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-calces | Hi ha despreniments d'algunes pedres d'aquestes parets | Murs de pedra seca, fets amb pedres de la zona de color vermelloses, situats al davant de la casa. Com totes les cases del Serrat les terres s'estructuraven en feixes situades a l'entorn de la pagesia. Avui en aquesta casa ja no es treballen aquestes terres. | 08005-350 | Can Calces (Serrat Ocata). Polígon 1, parcel·la 4 | 41.6997200,2.2426900 | 436987 | 4616714 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||||
40048 | Murs de pedra seca de Can Joanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-joanet | <p>Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)</p> | 08005-179 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 7 | 41.6997200,2.2453000 | 437204 | 4616712 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-18 00:00:00 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||||||
39986 | Can Coix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coix | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVI | en runes | Només resten runes de la casa. Destaquen unes petites parets que caldria valorar si corresponen a un marge o a la casa. Apareix referència oral i escrita de l'existència de la masia. Ocupació en planta (m2): masia 48 m2. | 08005-117 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 3 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6996200,2.2423800 | 436961 | 4616704 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39986-foto-08005-117-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
40060 | Murs de pedra seca amb esglaons de Can Rit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-amb-esglaons-de-can-rit | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | Hi ha alguns despreniments de pedres de les parets. | <p>Murs de pedra seca situats a la part del davant del pla de la casa. Són ben estructurats, i tenen graons per superar-los, formats per pedres llargues que sobresurten del pla de la paret a manera de permòdols, també en sec, introduïdes al gruix de la paret. Fan més de 2 m d'alçada i 5 m de llargada. Les escales de marge són un enginy pensat per a poder accedir directament d'una feixa a una altra. Per regla general eren construïdes al mateix moment que el marge.</p> | 08005-191 | Can Rit (Serrat de l'Ocata) | 41.6996200,2.2431700 | 437027 | 4616703 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40060-foto-08005-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40060-foto-08005-191-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
40062 | Complex mina-safareig de Can Joanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-mina-safareig-de-can-joanet | XX | <p>Mina situada a una de les feixes de sota la masia de Can Joanet, en direcció cap al Mas Miquel.Té una longitud d'uns 5 m i permet l'accés de persones al seu interior. Subministrava un petit cabal d'aigua que s'emmagatzemava en un safareig rectangular, d'aproximadament 1,5 m per 1m, situat a tocar de la boca de la mina, que permetia regar els hortets que hi havia en aquestes feixes.</p> | 08005-193 | Can Joanet (Serrat de l'Ocata) | 41.6996200,2.2450700 | 437185 | 4616702 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40062-foto-08005-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40062-foto-08005-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40062-foto-08005-193-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
39963 | Can Joanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joanet | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIV | Té una biga interna corcada i la llar de foc està en molt mal estat. | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. La referència més antiga trobada a l'edificació data de 1612 i correspon a la masia de Can Simó, casa adossada a Can Joanet. De ben segur la masia és anterior, segle XV o segle XIV. Actualment, primera residència de 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. 5 finestres i 1 porta amb brancals de pedra sorrenca. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. Destaca el balcó corregut i la galeria de la casa, probablement del principis de segle XX. Sostres d'embigat de fusta, cairons i rajols. Teulada amb bigues de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. Destaca el rellotge de sol de la façana de pedra treballada. Cal fer esment de l'era de la casa que es de gran bellesa i singularitat ja que resta elevada per la inclinació del terreny. Masia original és el cos dret de la masia que correspon a Can Simó Petit. Les posteriors reformes es van realitzar de dreta a esquerra, entre les que destaca la de 1701, any de la crema del Santuari de Puiggraciós, fet que de ben segur va proporcionar les primeres matèries necessàries com per poder-la realitzar. La part pertanyent a Can Simó, es trobava en runes i no va ser fins el 1990 quan va ser reconstruïda, època on es va arreglar la teulada. Ocupació en planta (m2): cos central 227 m2 + annexos 198'8 m2 (Inclòs Can Simó). Edificacions annexes: Coberts adossats a la casa principal que segueixen el mateix pendent de la teulada. Ambdós coberts són d'ús agroalimentari (198,8m2). | 08005-94 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 7 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6995300,2.2442200 | 437114 | 4616692 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39963-foto-08005-94-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | Infraestructures agràries:- La cisterna subterrània situada a l'interior de la casa, destinada a conservar potable l'aigua de pluja. Tot i no haver pogut accedir al seu interior, des de l'exterior es pot apreciar que és de planta quadrada i té una volta, feta de pedres de la zona rejuntades amb morter de calç.- Mina i safareig (vegeu fitxa 193).- Murs de pedra seca (vegeu fitxa 179). | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
40027 | Vista panoràmica des de l'era de Can Joanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vista-panoramica-des-de-lera-de-can-joanet | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Des de la bassa de la Boadella es pot obtenir un camp visual de gran abast: al nord els camps enfeixats que suaument porten a les quadres i, finalment, a la casa pairal. Tot el conjunt queda protegit pel bosc que hi ha al fons. Es tracta doncs d'un mirador privilegiat d'aquest referent paisatgístic de l'Ametlla del Vallès, pel seu especial interès dins la fisonomia del territori. | 08005-158 | Can Joanet (Serrat de l'Ocata) | 41.6994700,2.2443100 | 437122 | 4616685 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||||
39989 | Can Vicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vicens | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVI | en runes | Només resten runes de la casa. Destaquen dues parets alçades de cara nord i oest. Fetes amb pedra de la zona. Segurament segueix la tipologia de les masies de la zona. Ocupació en planta(m2): 68 m2 de planta. | 08005-120 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 1 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu | 41.6993100,2.2422600 | 436951 | 4616669 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39989-foto-08005-120-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | En destaquen els murs de pedra seca (vegeu fitxa 250). | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
39961 | Can Xacó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xaco-0 | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVI | Problemes estructurals a la coberta | Masia de tipologia 1 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, però paral·leles a la façana. Actualment, la façana està orientada a cara oest, per qüestions d'espai del terreny. Per la configuració de la casa, parteix d'una masia amb teulada a una sola vessant que va rebre un adossat a la part oest, actual façana. No es troba referència de l'any de construcció però, a ben segur, com la resta de masies de l'entorn va ser reformada importantment al segle XVII però la masia és possiblement del segle XIV-XV. Actualment primera residència, de 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. La façana està encalada amb alguna zona on s'aprecia la pedra. Façana amb 5 finestres i 1 porta amb brancals de pedra sorrenca. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. Sostres d'embigat de fusta, cairons i rajols. Teulada amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. A partir de l'antiga masia del segle XIV-XV es va realitzar l'ampliació de la casa al 1701 aprofitant una època de bonança econòmica. En aquella època es construeix el paller. No és fins el 1950 quan es torna a reformar la casa, sobretot incidint als seus interiors. Ocupació en planta (m2): 110 m2 masia + 28,9 m2 del paller Edificacions annexes: El paller conserva un brancal de totxo a la porta d'entrada fet amb una tipologia de peces de gran valor per la seva antiguitat. | 08005-92 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 7 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6992200,2.2437200 | 437072 | 4616658 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39961-foto-08005-92-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | Infraestructures agràries:- La cisterna, situada a l'est de la casa. És de planta quadrada i està feta de pedra de la zona lligada amb morter de calç. Actualment continua subministrant aigua a la masia.-El paller (vegeu fitxa 265). | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
40119 | Murs de pedra seca de Can Vicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-vicens | <p>Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)</p> | 08005-250 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 1 | 41.6992100,2.2423800 | 436961 | 4616658 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Regular | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-18 00:00:00 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||||||
40134 | Paller de Can Xacó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paller-de-can-xaco | Problemes estructurals. | Paller situat a la part sud-oest de la casa. És de planta rectangular, i la teulada és d'un sol vessant amb embigat de fusta i teula àrab. Les façanes són de pedra de la zona lligada amb morter, i fa aproximadament7,8 m de llargada, uns 3,7 m d'amplada i uns 3 m d'alçada. La porta d'accés és amb volta de totxo. Té adossat un petit galliner fet també amb pedra de la zona. El paller està en mal estat de conservació i té problemes estructurals evidents. | 08005-265 | Can Xacó (Serrat de l'Ocata). Polígon 1, parcel·la 7 | 41.6991800,2.2435400 | 437057 | 4616654 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40134-foto-08005-265-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||
40007 | Can Gitano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gitano | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | en runes | Masia adosada al marge davant mateix de Can Xacó. Actualment amb runes. Es pot intuir que la construcció tenia dues plantes i a ben segur la teulada era a una sola vessant paral·lela a façana. No es pot fer cap més consideració de la descripció. | 08005-138 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 7 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puignonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu | 41.6991200,2.2429500 | 437008 | 4616648 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40007-foto-08005-138-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
40174 | Can Fusteret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fusteret | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | II-I aC | Estructures negatives i restes en superfície situades a l'extrem sud d'un camp situat al costat de Can Fusteret, en un marge, a l'est de la urbanització de Can Juli. Es tracta d'una zona molt apta per al conreu, amb un lleuger pendent a migdia i amb una bona insolació. En aquest indret aparegueren dues sitges de les quals no es tenen més dades que les proporcionades pels materials que contenien; Àmfores romanes Dressel, un pes de teler, fragments de dolia, una mola circular de conglomerat, fragments de ceràmica comuna ibèrica, una vora de plat, etc. Als anys 80 només es localitzava esporàdicament ceràmica ibèrica a torn. Entre el material conservat al Museu de Granollers, hi destaquen dos pondus ben conservats i ceràmica de parets fines. En la prospecció realitzada l'any 2007, i malgrat que els camps del voltant de la casa no es trobaven llaurats, s'hi ha localitzat un fragment de ceràmica comuna ibèrica i, en un marge situat just al costat de la casa, en el que sembla ser un retall indeterminat en el terreny natural, un fragment de dolium i una nansa d'una olla de ceràmica comuna ibèrica. | 08005-305 | Can Pau Adjutori | Localitzat per Josep Estrada i Emili Ramon. | 41.6991300,2.2561300 | 438105 | 4616639 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40174-foto-08005-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40174-foto-08005-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40174-foto-08005-305-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
40009 | Can Tomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tomeu | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Masia de tipus 2 segons Danès amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a façana. Actualment, presenta façana arrebossada sense pintar. Portes i finestres també estan arrebossades. L'interior està completament reformat amb materials moderns inclosos sostres i teulada. Destaca l'espai de l'antiga era que actualment forma part d'un jardí. L'any 1933 es va fer la reforma que va donar l'aspecte actual a la masia. Anteriorment la masia deuria ser de l'estil de les veïnes. Ocupació en planta (m2): masia 120m2 + 56 m2 annexos. Edificacions annexes: Destaca un cobert adossat a la part dreta de la façana de 56 m2 de superfície que actualment funciona com a garatge. | 08005-140 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 10 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i una petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6990100,2.2418800 | 436919 | 4616636 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40009-foto-08005-140-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
39962 | Ca l' Arcís o Ca l'Ermità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-l-arcis-o-ca-lermita | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XV | Problemes estructurals evidents ja que el manteniment de la casa ha sigut mínim durant molts anys. | Masia de tipologia 1 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants paral·lels a la façana. D'altra banda, té adossada la masia de Ca l'Ermità a la part nord. Aquesta és també d'una vessant i amb façana cap a sud. Actualment, la façana de ca l'Arcís està orientada a sud-est per qüestions d'espai del terreny. No es troba referència de l'any de construcció però, de ben segur, com la resta de masies de l'entorn va ser reformada importantment al segle XVII però la masia es possiblement del segle XIV-XV. Actualment primera residència. De 2 plantes. Façana i murs de pedra de la zona amb rejunt de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. La façana està arrebossada amb calç amb alguna zona on s'aprecia la pedra. Té 4 finestres i 1 porta amb brancals de pedra sorrenca tots ells pintats de blau a mode tradicional per espantar les bruixes i els mals esperits. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. Sostres d'embigat de fusta, cairons i rajols. Teulada amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. Segurament al segle XVII a la casa de ca l'Arcís se li va adossar la de Ca l'Ermità, tot i que faltaria confirmació. Ocupació en planta (m2): Ca l'Arcís 90 m2+90 m2 de l'annex de Ca l'Ermità. Edificacions annexes: Es pot considerar la casa de Ca l'Ermità com un annex ja que actualment té la funció de cobert per al bestiar. Ocupa 90 m2. | 08005-93 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 17 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6990000,2.2444000 | 437129 | 4616633 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39962-foto-08005-93-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | Infraestructures agràries:-La font: suant que neix entre dues vetes de llosa vermella per on s'escola l'aigua de pluja, que es recollida en una cisterna i permet regar els petits horts de Can Joan Badia.-El forn de coure pa, adossat a la façana principal de la casa, darrera d'uns tarongers. De planta semicircular, fa aproximadament 1,5 m d'alçada i 1 m d'amplada, i està fet de pedres lligades amb morter de calç. La coberta és d'un sol aiguavés, amb teules.-El pou situat davant la façana principal de la casa, a tocar de l'era. L'estructura exterior, de planta circular, està feta de totxo, amb una reforma posterior, de planta quadrada i feta de totxana, que la cobreix.-L'era (vegeu fitxa 225). | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
40173 | El Serrat de l'Ocata-Can Tomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serrat-de-locata-can-tomeu | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | II-I aC | Restes estructurals situades al que avui són els entorns de la masia de can Tomeu -Serrat de l'Ocata-, a tocar d'una gran bassa d'aigua feta a la propietat de Puigllonell. Molt ben ubicada ja que és la primera zona conreable per sota del poblat ibèric del Turó del Pollancre. S'hi ha trobat material ceràmic ibèric i romà republicà abundant: Kàlathos ibèric, àmfora ibèrica i àmfora romana dels tipus Dressel 1 i 2, i dolia. Antigament s'hi podien observar restes de parets seques del què podia haver estat un conjunt d'habitacions que Josep Estrada interpretava com un vicus. Als anys 80 era ja difícil identificar les restes arqueològiques, a causa de l'abundant vegetació. Actualment la finca de Can Tomeu es troba tancada i no s'hi pot realitzar una prospecció. Tanmateix s'hi observen moltes restes de parets i feixes de pedra seca, així com les restes de l'antic edifici. | 08005-304 | Serrat de l'Ocata | Localitzat per Josep Estrada. | 41.6989500,2.2417100 | 436905 | 4616630 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40173-foto-08005-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40173-foto-08005-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40173-foto-08005-304-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
40094 | Era de Ca l'Arcís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-ca-larcis | <p>Era situada a tocar de la façana principal de la masia. És de forma rectangular, amb paviment de lloses de pedra de la zona de color vermelloses. Les lloses de l'extrem de la façana són de formes regulars, rectangulars i quadrades, i les de l'extrem contrari són irregulars, de formes i tamanys diversos.</p> | 08005-225 | Ca l'Arcís (Serrat de l'Ocata) | 41.6989400,2.2444900 | 437136 | 4616626 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40094-foto-08005-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40094-foto-08005-225-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
39960 | Can Joan Badia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joan-badia | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. Referència més antiga de la masia data de 1717 però a ben segur que la masia és anterior. Actualment presenta una façana completament reformada amb pedra rejuntada amb formigó. El mur de la façana és de les mateixes característiques. 6 finestres i 1 porta amb brancals i empits de pedra. Interior reformat amb materials moderns. L'estructura està formada per 3 cossos, el de més a la dreta amb 3 voltes i un annex que era usat per coberts dels cavalls. Destaca a la façana una petita galeria formada per 4 finestrals de totxo. Els sostres i la teulada són amb materials moderns, tot i que són amb embigat de fusta i llates. Ocupació en planta (m2): masia 127 m2. Edificacions annexes: Annex antic pels cavalls (15 m2). Es va produir una primera reforma amb data de 1717, època de bonança econòmica al Vallès. La següent no es va realitzar fins al 1995, on conservant la volumetria inicial, es va refer la seva façana i sobretot els interiors. A més, es va fer el porxo amb les 4 voltes. | 08005-91 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 14 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6986600,2.2437700 | 437076 | 4616596 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | En destaca el pou situat a les feixes de sota la casa. Excavat directament en el sòl i sense revestir. Actualment ha quedat soterrat gairebé en la seva totalitat, i les herbes cobreixen part de la boca. | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||
40118 | Murs de pedra seca de Can Roses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-roses | <p>Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)</p> | 08005-249 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 8 | 41.6985700,2.2423600 | 436959 | 4616587 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Regular | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-18 00:00:00 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||||||
39958 | Can Roses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roses | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Problemes estructurals a la teulada i als sostres | Masia de dues vessant tipologia 2 segons Danès amb carener perpendicular a façana. No hi ha referències a la masia de l'antiguitat, pel context se suposa que es posterior al segle XVII. Actualment, és segona residència en desús. De 2 plantes. Façana de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. 4 finestres, 2 finestrons i 1 porta amb brancals i empits de pedra sorrenca. Teulada amb embigat de fusta, canya i teula tradicional catalana. Sostres d'embigat de fusta amb canya rejuntada amb calç. Destaca una era de gran bellesa i un cobert per guardar les eines adossat a façana. Ocupació en planta (m2): 132 masia m2 + annexos 102 m2. Edificacions annexes: Coberts annexos de la part oest fets amb totxo i paret de pedra amb una antiguitat de més de 50 anys en molt mal estat (66,5 m2). El de la part est està en millor bon estat (35,5 m2). Existeix un cobert amb volta de totxo que té valor arquitectònic; restes de l'únic trull d'oli del Serrat. | 08005-89 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 8 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6985200,2.2428300 | 436998 | 4616581 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39958-foto-08005-89-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | Infraestructures agràries:- El paller (vegeu fitxa 331).- El biot (vegeu fitxa 183).- Els murs de pedra seca (vegeu fitxa 249).- El paller (vegeu fitxa 331). | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
40200 | Paller de Can Roses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paller-de-can-roses | Paller situat a la part sud de la casa, adossat a un cobert. És de planta rectangular, i fa aproximadament 2 m de llargada, uns 2 m d'amplada i uns 3 m d'alçada. La teulada és d'un sol vessant amb embigat de fusta i teula àrab. Les parets són de pedra de la zona lligada amb morter, i la porta d'accés amb volta de totxo. | 08005-331 | Can Roses. Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 8 | 41.6984800,2.2429500 | 437008 | 4616577 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40200-foto-08005-331-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||
40052 | Biot de Can Roses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biot-de-can-roses | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XIX | <p>Biot situat a un marge de pedra seca, i construït amb pedra de la zona lligada amb morter de calç. L'entrada fa aproximadament 1,50 m d'alçada i 0,5 m d'amplada. Té uns graons de pedra que baixen i condueixen a un petita cavitat, que permet recollir l'aigua de la pluja que s'escola del buit superior.</p> | 08005-183 | Can Roses (Serrat de l'Ocata) | 41.6984600,2.2423700 | 436959 | 4616575 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40052-foto-08005-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40052-foto-08005-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40052-foto-08005-183-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
39959 | Can Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mestre | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVI | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb un gran frontó a la façana principal i en l'oposada. La referència més antiga trobada a l'edificació data de 1699 tot i que la masia és anterior. Actualment, primera residència. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. Finestres i portes amb brancals de pedra sorrenca. Les parets interiors són fetes amb pedra i aglutinades amb fang. Sostres d'embigat de fusta, cairons i rajols. Teulada amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. Ocupació en planta (m2): masia 128.16 m2 +137,84 m2 dels coberts annexos Edificacions annexes: Granja, paller i un cobert separat del cos principal en bon estat de conservació. | 08005-90 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 11 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6984200,2.2432700 | 437034 | 4616570 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | En destaca el paller adossat a la façana oest de la casa. És de planta rectangular, fa aproximadament 3 m de llargada i uns 2 m d'amplada i 3 m d'alçada. Les parets són de pedra de la zona lligada amb morter de calç, la teulada és d'un sol vessant amb embigat de fusta i l'accés és d'una amplada suficient per accedir-hi amb carro. Es troba en molt bon estat de conservació ja que ha estat recentment restaurat. | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||
39968 | Can Simó petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-simo-petit | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XV | Només resten runes | Només resten runes. Queden 4 parets i una petita estructura del que seria l'escala i possible forn. | 08005-99 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 22 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu | 41.6984000,2.2451600 | 437191 | 4616566 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39968-foto-08005-99-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
39981 | Can Bernardines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bernardines | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XV | En runes | Masia que s'alinea amb el camí d'accés al Serrat de l'Ocata des de l'Ametlla. Estan disposades en un petit turó a l'altre costat de Ca l'Arcís. Al igual que la resta de masies de l'espai la seva arquitectura pobre es veu compensada per la integració paisatgística i la magnificència del conjunt. Resten vestigis. Ocupació en planta (m2): 40 m2. | 08005-112 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 20 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puignonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6982300,2.2449000 | 437170 | 4616547 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39981-foto-08005-112-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
39923 | Camí ral de Riells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-riells | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta d'un dels antics camins de Riells. Aquest des del Serrat anava a buscar el camí ral de Riells a Puiggraciós a l'alçada de Can Berga. El ferm és de terra. El seu recorregut s'inicia pel Camí ral de Sant Bartomeu de Mont-ràs, Puigllonell fins al límit del terme (direcció Riells). El títol és de possessió immemorial. | 08005-54 | Inici: Camí ral de Sant Bartomeu de Mont-ràs / Final: límit terme (Camí ral de Riells a Puiggraciós) | Font documentals: -Cadastre rústica (1955) | 41.6980400,2.2400300 | 436764 | 4616530 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39923-foto-08005-54-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
40064 | Font de la Penyora o de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-penyora-o-de-la-teula | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | <p>Font situada a l'inici de la Vall Roja, a peu d'un marge rocós. Recull els escorrentius d'un petit torrent de la zona i raja un petit fil d'aigua (antiga font); al seu costat hi ha una aixeta de cop i a sobre un rètol amb el nom 'Font de la Penyora'.</p> | 08005-195 | Can Ciurans. Polígon 1, parcel·la 30 | 41.6975500,2.2339400 | 436257 | 4616480 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40064-foto-08005-195-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
40127 | Restes estructurals al Mas Puigllonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-estructurals-al-mas-puigllonell | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | Les restes dels dipòsits estan bastant malmeses i hi creix vegetació al seu interior. | <p>Es tracta de les restes d'un conjunt d'estructures antigues, situat per sobre de la masia, en direcció nord-est, format per tres dipòsits de decantació, un forn i un molí, de funcionalitat i cronologia indeterminades. Tots els elements estructurals són fets de pedres irregulars de la zona, lligades amb morter de calç. Els dipòsits, que són de planta quadrada, conserven les restes del revestiment intern de morter per a impermeabilitzar-los. Possiblement eren utilitzades com a basses de decantació ja que aprofiten el desnivell del terreny per a la seva construcció. A tocar del dipòsit del capdamunt, a la seva dreta, es troben les restes d'un petit forn, on s'observa una superfície rubefactada i la presència de fragments de carbó. A tocar seu, hi ha unes pedres de molí, que semblen descontextualitzades, i un element de construcció vertical, d'aproximadament 2 m d'alçada, de forma circular, que probablement servia com a suport d'una altra estructura. A nivell superficial no s'ha pogut documentar cap tipus de fragment ceràmic que permeti datar aquests vestigis. D'altra banda, l'indret no han estat mai objecte de cap tipus d'intervenció arqueològica que permeti la seva interpretació.</p> | 08005-258 | Mas Puigllonell | 41.6974800,2.2410100 | 436845 | 4616467 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40127-foto-08005-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40127-foto-08005-258-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
40133 | Pou del Mas Puigllonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-mas-puigllonell | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XV-XVI | Pou situat a la banda oest de la pallissa del Mas Puigllonell. L'estructura exterior, de forma quadrada, està feta amb pedra de la zona lligada amb morter de calç, fa aproximadament 1,8 m d'alçada, i està coberta amb una gran llosa. A banda i banda de l'obertura del pou, hi ha dos petits murs, fets també amb pedra i morter de calç, coronats amb unes pedres llises de forma regular. | 08005-264 | Mas Puigllonell. Polígon 1, parcel·la 25 | 41.6971900,2.2408500 | 436832 | 4616435 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40133-foto-08005-264-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
40010 | Pallissa del Mas Puigllonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-mas-puigllonell | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Problemes estructurals a la teulada. | Pallissa situada a la part posterior de la masia. És de planta irregular,i fa aproximadament 12 m de llargada i uns 7 m d'amplada. La teulada és a dues vessants amb embigat de fusta. Les parets són de pedra de la zona lligada amb morter de calç amb cantoneres de pedra desbastada i fan aproximadament 3 m d'alçada. L'accés és d'una amplada suficient per accedir-hi amb carro. A la seva banda sud-est té adossat un petit galliner fet també amb pedra de la zona i morter de calç. Tot i que actualment és un cobert d'eines, conserva la volumetria original i alguns elements de l'antic ús. | 08005-141 | Mas Puigllonell. Polígon 1, parcel·la 25 | 41.6971600,2.2409800 | 436842 | 4616431 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40010-foto-08005-141-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
39949 | Mas Puigllonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-puigllonell | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | X | Casa pairal amb coberta de dues vessants, amb el carener i el ràfec paral·lels a la façana (de tipologia 1 segons Danès). La referència més antiga trobada a l'edificació data de 871 (brancal façana). Actualment està en reconstrucció. Té 2 plantes. Façana i parets de pedra de la zona (gres vermell) rejuntada amb calç. Les cantoneres són de pedra tallada de la mateixa finca. Existeixen uns contraforts d'estabilització de la façana sud ja que té una gran alçada. Finestres de la façana sud amb brancal de pedra treballada de morfologia gòtica. Portal principal d'accés a la masia amb dobelles de grans dimensions. A la façana hi ha una galeria que dóna un aire senyorívol al conjunt. Sostres de la masia amb embigat i llates. D'altres part amb embigat, cairons i rajols. La teulada és reformada i feta amb embigat de fusta, cairons, rajols i teula catalana. Ocupació en planta (m2): 338,80 m2 casa pairal + pallissa 95 m2. A partir de l'evolució històrica es pot deduir que al segle XII hi hagué el primer conjunt de reformes, vers el 1599 una segona fase i possiblement al segle XVIII la gran reforma que dóna l'estructura actual del mas. Es dedueix que les successives ampliacions van ser fer la façana sud. Als anys 80 es realitza la darrera restauració per consolidar terres i teulat. | 08005-80 | Puigllonell. Polígon 1, parcel·la 25 | Al segle XII es produeix la unificació del mas Puig i Llonell que dóna nom i lloc a l'actual finca i edifici. A partir d'aquella unificació es converteix en la casa de referència del Serrat de l'Ocata i potència vitivinícola durant el segle XIX. Estilísticament és una masia que inicialment deuria ser de teulada de dues vessants però que amb la unificació de les dues unitats es va convertir amb un casal senyorívol de gran bellesa i poder, com ho demostren treballs de la pedra d'empits i finestres i festejadors. Està situada a un espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6970500,2.2408300 | 436830 | 4616419 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39949-foto-08005-80-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | Infraestructures agràries:- Pallissa (vegeu fitxa 141).- Conillar (vegeu fitxa 257).- Pou (vegeu fitxa 264). | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
40126 | Conillar de Mas Puigllonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conillar-de-mas-puigllonell | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XV-XVI | <p>Tanca situada a la part est de la masia. És un mur fet de pedra de la zona lligada amb morter de calç, que fa aproximadament 1 m d'alçada i uns 30 m de llargada. Actualment es desconeix la seva funcionalitat, que podria ser diversa, tot i que probablement s'utilitzava per a guardar el bestiar.</p> | 08005-257 | Mas Puigllonell. Polígon 1, parcel·la 25 | <p>Segons informacions orals facilitades pels propietaris de la masia, la tanca és coneguda amb el nom del conillar perquè un avantpassat seu, anomenat Genís Antoja, a finals del segle XIX, patí una malaltia que el deixà paral·lític i es distreia disparant des de la casa, amb l'escopeta, els conills que quedaven atrapats al recinte.</p> | 41.6969700,2.2404400 | 436797 | 4616411 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40126-foto-08005-257-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
40287 | Veïnat de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-sant-bartomeu | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Restes estructurals situades als voltants de l'Ermita de Sant Bartomeu, en l'espai situat dins el terme de l'Ametlla. Assentament de múltiples masies agrupades a l'entorn de l'Ermita de Sant Bartomeu. La família Ciurans afirma que entre la part de l'Ametlla i Bigues al veïnat hi havia més de 15 masies. Avui en dia, a la zona de l'Ametlla, i deixant de banda Can Ciurans, només es localitzen restes de les estructures d'aquestes cases. L'ermita es documenta des del segle XII, però el topònim apareix ja a l'acta de consagració de l'església de Sant Genís, de l'any 932. | 08005-418 | Sant Bartomeu | 41.6966500,2.2344200 | 436296 | 4616380 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40287-foto-08005-418-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40287-foto-08005-418-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40287-foto-08005-418-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 94|85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||
39957 | Can Ciurans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ciurans | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVI | Als coberts annexos es fan evidents greus problemes de sostres caiguts que requereixen reformes integrals. | Masia de tipologia 1 segons Danès, amb coberta de dues vessants, amb el carener i el ràfec paral·lels a la façana. La referència més antiga trobada a l'edificació data de 1871 (pallissa) tot i que la masia és anterior. Primera residència de 2 plantes. Façana arremoliada de color beix. Insòlitament orientada a l'est. La paret de la façana és feta amb pedra rejuntada amb calç i cantoneres de pedra tallada. 6 finestres i 2 portes amb brancals de pedra sorrenca. Les parets interiors són fetes amb pedra i aglutinades amb fang. Sostres reformats fets amb materials moderns. Resten alguns sostres antics amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. Ocupació en planta (m2): 274 m2 de la masia +241 m2 dels coberts del davant. Edificacions annexes: Pallissa de dues plantes en mal estat i 2 coberts de construcció recent amb teulada caiguda en molt mal estat. Total annexos 241m2. Es fa evident una reforma al segle XVIII on s'amplia la pallissa i algunes estances de les cases que formen l'actual unitat. Posteriorment, als any 80 es fa l'actual reforma que dóna el caràcter actual a la masia. | 08005-88 | Can Ciurans (Puigllonell). Polígon 1, parcel·la 30 | Unió de dues masies que fins a la primera meitat del segle XX van restar separades. Can Ciurans i Can Tapies. Aquest assentament de petits masos és el mateix que es repeteix al Serrat de l'Ocata. Aquest espai estava format per més de 10 masies, actualment desaparegudes, que s'aglutinaven al voltant de l'església de St. Bartomeu. En aquest sentit, el valor bé per ser la darrera estructura supervivent d'aquest conjunt constructiu. D'altra banda, a la cara de mig dia resta un petit repujat de l'estructura de la masia que fa pensar en una petita torre defensiva. Situada en un espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6965000,2.2345300 | 436305 | 4616363 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39957-foto-08005-88-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | Infraestructures agràries:- La mina, situada al sud de la masia, a un dels marges de la finca. L'entrada de la mina està feta amb totxo i s'endinsa cap a sota del turó del Pollancre. Actualment encara està en funcionament i dota d'aigua a l'explotació ramadera de la finca.- Els murs de pedra seca (vegeu fitxa 163). | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
40032 | Murs de pedra seca de Can Ciurans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-ciurans | <p>Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)</p> | 08005-163 | Can Ciurans (Puigllonell). Polígon 1, parcel·la 30 | 41.6960300,2.2363700 | 436458 | 4616309 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-18 00:00:00 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||||||
39925 | Camí ral de Bigues a Montmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-bigues-a-montmany | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta de l'antic camí ral de Bigues a Montmany. Sortia de l'esglèsia de Bigues i pel pla de la Violona primer, i després per la plana de Puiggraciós arribava al Serrat de l'Ocata; creuava entre Can Mestre i Can Roses i arribava a Can Joanet. D'allà seguia per l'actual pista de Puiggraciós, i un cop al santuari, el camí continuava cap a Montmany. Actualment està integrat dins de la trama urbana de la urbanització del Serrat com a 'Carrer Guatlla'. El tipus de ferm és aglomerat asfàltic. El seu recorregut va pel límit de terme (Bigues), coincideix amb el camí ramader, Ca l'Encís fins al límit de terme (Montmany). El seu recorregut dins del terme de l'Ametlla coincideix amb el del camí ramader. El seu títol és de possessió immemorial. | 08005-56 | Inici: límit de terme (Bigues) / Final: límit de terme (Montmany) | Font documentals: -Minutes municipals (1925) | 41.6953200,2.2398300 | 436745 | 4616228 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39925-foto-08005-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39925-foto-08005-56-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-21 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses i Virgínia Cepero González | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
39924 | Camí ral de Sant Bartomeu de Mont-ràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-sant-bartomeu-de-mont-ras | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta de l'antic camí ral de Sant Bartomeu de Mont-ràs. Actualment està integrat dins de la trama urbana de la urbanització del Serrat com a 'Carretera de Sant Bartomeu'. És un vial asfaltat (aglomerat asfàltic) El seu recorregut va pel Camí ral de Puiggraciós, travessa el camí ral de Bigues a Montmany, Església de Sant Bartomeu de Mont-ràs. El títol és de possessió immemorial. | 08005-55 | Inici: Camí ral de Puiggraciós / Final: límit terme (Sant Bartomeu de Mont-ràs) | Fonts documentals: -Cadastre de rústica (1955) -Nº 21 Artur Osona (1888) | 41.6935900,2.2449800 | 437172 | 4616032 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39924-foto-08005-55-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-21 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,52 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc