Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37686 | Can Jalpí (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jalpi-jaciment | BOSCH DE DÒRIA, Marc i VIDAL SÁNCHEZ, Àlex (2004). Prospecció, control d'obra i excavació arqueològica al jaciment de Can Jalpí. Arenys de Munt (El Maresme). Memòria de la intervenció arqueològica. Inèdita. CABALLÉ, Antoni. (1995). Can Jalpí., dins Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. FORN i SALVÀ, Francesc (coord.) (1997). Carta arqueològica: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Col·lecció Raimon Torroja, núm. 1. Ajuntament d'Arenys de Munt. FORN i SALVÀ, Francesc (1993). Can Jalpí: una nova vil·la romana a Arenys de Munt, a Arennios núm. 23, setembre de 1993, pp. 4-8. OLESTI i VILA, Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III - I a.C.). Estudi d'arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PONS i GURI, Josep Maria (1938). Notes per l'arqueologia del Maresme (termes d'Arenys de Mar i Arenys de Munt). Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 513-514. Barcelona. RIBAS i BERTRAN, Marià (1952) El poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'estudis Catalans. Barcelona. | IaC-IVdC | Part del jaciment està sota la urbanització. | La troballa de material arqueològic en superfície va fer pensar en una possible vila romana. Gràcies a aquestes troballes la zona es va catalogar com a jaciment arqueològic que intervencions posteriors (2002-2004) determinaren l'existència d'un establiment rural d'època romana, tot i que no s'ha fet cap excavació en extensió. Les conclusions dels darrers treballs han permès confirmar l'existència d'un establiment rural d'època romana en aquesta zona i han permès delimitar una àrea agrícola a la riba oest de la riera d'arenys que cal relacionar amb d'altres jaciments propers. Entre totes les restes arqueològiques es van identificar sis fases històriques des de la segona meitat del segle I aC. fins l'actualitat. Del segle I a.C. destaquen quatre estructures de combustió i una sèrie de murs fets en pedra seca i lligats amb fang, d'entre 40 o 50 cm d'amplada. A la fase del segle I d.C.s'han documentat els nivells d'abandonament i amortització de les estructures de la fase anterior. Bàsicament, farciment de dues sitges. En els segles II - IV d.C. es documenta una possible reocupació del territori. En destaca un llarg mur de 23 metres que serviria per delimitar els camps i protegir-los de la riera. | 08007-1 | Entre Can Jalpí i Can Sagrera | Actuacions d'aficionats i clandestins permeteren posar sobre avís de l'existència d'un possible jaciment arqueològic. Entorn l'any 1993 el 'Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt' va realitzar prospeccions arqueològiques sense permís. Segons la CCAA, els tècnics del Servei d'Arqueologia hi van fer una inspecció el 26 d'abril de 1995, i es va documentar gran concentració de materials arqueològics en uns horts entre la masoveria de Can Jalpí i un petit torrent que desemboca a la Riera d'Arenys. Els materials són, bàsicament, fragments de teules, dolia, tovots i àmfores (Pascual 1), algunes amb deformacions de cuita i/o recremades. A l'altre costat de l'esmentat torrent hi ha una petita elevació on s'hi troben materials de la mateixa tipologia. Francesc Forn informà a Toni Caballé, territorial del Servei d'Arqueologia, de la recollida de Terra Sigil·lata Sudgal·lica, Campaniana A i Sigil·lates clares. Aquesta zona fou objecte de l'execució de dos projectes urbanístics entre els anys 2002 i 2004 que han transformat completament el seu aspecte. Com a jaciment catalogat que és, fou necessària la realització d'una sèrie d'intervencions de caràcter preventiu amb l'objectiu de documentar les restes. En total s'hi ha realitzat quatre intervencions entre l'estiu de 2002 i el gener de 2004, sota la direcció de Marc Bosch i Àlex Vidal, de l'empresa Actium, patrimoni cultural, S.L. La darrera fase es va portar a terme parcialment durant la primavera del mateix any, a càrrec de l'empresa Arke S.C.P. | 41.5966100,2.5405900 | 461713 | 4605092 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37686-foto-08007-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37686-foto-08007-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37686-foto-08007-1-3.jpg | Legal | Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Material trobat en superfície a les dependències del 'Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt' en un local cedit per l'Ajuntament.El DOGC és del 16.11.1988 | 80|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 37687 | Can Bellsolell (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellsolell-jaciment | IPAC (1995). Can Bellsolell., dins Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. DÍAZ i PÉREZ Roser i FORN SALVÀ, Francesc (1986). Una vil·la romana a Arenys de Munt: Can Bellsolell. Arennios, núm. 1, juliol de 1986. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 13-16. FORN i SALVÀ, Francesc (coord.) (1997). Carta arqueològica: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Col·lecció Raimon Torroja, núm. 1. Ajuntament d'Arenys de Munt. | IaC-IIIdC | Construcció moderna a l'àrea arqueològica. | Troballes de restes arqueològiques d'època romana en el camí i bosc del vessant del Turó de Bellsolell. Va aparèixer ceràmica romana d'ús comú, teules, ceràmica feta a mà, opus signinum, dolia i mitja pedra de molí. Material rodat i desgastat degut a les feixes agrícoles. També s'observa un enfosquiment del color de la terra en punts de la part baixa dels caminets fets a la vinya. Sembla que es podria tractar d'un abocador d'un hàbitat romà. | 08007-2 | Prop del Turó d'en Bellsolell i del camí que comunica amb la Vallalta. | Primeres troballes realitzades l'any 1982. | 41.6149900,2.5457700 | 462156 | 4607130 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37687-foto-08007-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37687-foto-08007-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37687-foto-08007-2-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es troba prop d'un camí principal en l'antiguitat, com ho demostra que a l'any 1651 fos un dels sis indrets on s'instal·là un control per impedir el pas d'apestats a la població.A la zona delimitada com a jaciment arqueològic, s'hi ha construït recentment una casa. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 37688 | Confluència de la Riera amb Torrent d'en Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/confluencia-de-la-riera-amb-torrent-den-puig | MARTÍN, A. i RIGO, A. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. PONS GURI, J. M. (1938). Notes per a l'arqueologia del Maresme. BCEC XLVIII, pàg. 75. Barcelona. | I-VdC. | Edificat | Notícia antiga que dóna J.M. Pons Guri de la troballa de ceràmica romana. L'any 1987 els autors de la Carta Arqueològica ja no observaren cap resta. Es tracta d'un sector molt urbanitzat, a la confluència d'un polígon industrial i un sector d'habitatges. Pel mig passa el Torrent d'en Puig. | 08007-3 | Torrent d'en Puig | Quan es va fer la fitxa de la Carta Arqueològica, s'estava construint la zona per part de E. Mollfulleda Borrell. | 41.6050100,2.5394900 | 461627 | 4606025 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37688-foto-08007-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37688-foto-08007-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37688-foto-08007-3-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 37689 | Camí de l'ermita del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lermita-del-remei | MARTÍN, A. i RIGO, A. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. PONS GURI, J. M. (1938). Notes per a l'arqueologia del Maresme. BCEC XLVIII, pàg. 51. Barcelona. | VI-IaC. | No hi ha construccions properes i no sembla remenat. | Material trobat superficialment consistent en ceràmica ibèrica a torn i feta a mà, àmfora itàlica, àmfora púnico-ebussitana, en quantitat abundant. | 08007-4 | Al sud del municipi. En el camí del Remei | J.M. Pons Guri informa de la troballa d'un fragment de ceràmica ibèrica abans de l'any 1938. Els autors de la Carta Arqueològica (agost de 1987) constataren l'existència d'abundant ceràmica ibèrica en superfície. | 41.5887100,2.5277900 | 460642 | 4604220 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37689-foto-08007-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37689-foto-08007-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37689-foto-08007-4-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El material es troba dipositat en el Servei d'Arqueologia de Catalunya | 81|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 37690 | Mas Aiguaviva / Camí de Ca l'Arnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-aiguaviva-cami-de-ca-larnau | ALSIUS, P. (1898). La Vall de Maria. Descubrimientos arqueológicos. R.A.A.A.B, vol. 1, pp. 483-487. ESTRADA, J. (1969). Vías y poblamiento romanos en el area metropolitana de Barcelona, núm. 36. Barcelona, pàg. 28. FORN i SALVÀ, Francesc (coord.) (1997). Carta arqueològica: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Col·lecció Raimon Torroja, núm. 1. Ajuntament d'Arenys de Munt. MARTÍN, A. i RIGO, A. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. PONS GURI, J. M. (1938). Notes per a l'arqueologia del Maresme. BCEC XLVIII, pàg. 74. Barcelona. SERRA RÀFOLS, J. de C.; COLOMINAS, J. i ALMAGRO, M.(1945).Carta arqueológica de España. Madrid. | VaC-VdC. | Només es tracta de troballes superficials i es desconeix l'existència de possibles estructures. | Zona molt extensa entre els termes municipals d'Arenys de Mar i Arenys de Munt on hi ha diverses notícies antigues i on les troballes es concentren en uns punts determinats. Pons Guri (1938) diu: 'Per les immediacions del Mas Aiguaviva, propietat del senyor Vilanova, si bé no hi he fet un examen detingut, he trobat altres fragments de terrissa romana de poca importància. Al camí i rial de Can Arnau, que va de la Riera d'Arenys al rial d'en Barreu he trobat un important i característic fragment de dolium romà (terme d'Arenys de Mar)'. Durant la realització de la Carta Arqueològica, els autors van considerar l'existència de dos jaciments: Mas Aiguaviva i Camí de Ca l'Arnau. El primer correspondria a una troballa realitzada per J.M. Pons Guri que afirma que unes obres destruïren sitges ibèriques. En el segon jaciment es trobà material arqueològic en abundància: ceràmica ibèrica a torn, àmfora itàlica, una vora d'àmfora greco-itàlica, dolia, teules, Campaniana B, gris emporitana, parets fines, àmfora cartaginesa i Pascual 1. En realitat, es podria tractar d'un únic establiment. També s'han trobat monedes d'època romana al voltant de la masia. | 08007-5 | Al sud del terme municipal, vessant esquerra de la Riera. | L'any 1992 es realitzà una intervenció arqueològica perquè estava afectat per la construcció de l'autopista A-19 (actual C-32). Es van fer 44 cales de sondatge amb resultats negatius. L'any 2005, amb motiu del Projecte de relligament tècnic de Gas Natural en el tram Argentona-Canet de Mar, es va realitzar una intervenció arqueològica preventiva, consistent en una prospecció superficial de la franja d'afectació de l'obra per tal d'evidenciar l'abast del jaciment. No es va poder documentar la presència de restes arqueològiques. L'únic fet remarcable és un aflorament en tota l'àrea del substrat geològic (el sauló) a una cota molt alta. | 41.5927000,2.5464900 | 462203 | 4604655 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37690-foto-08007-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37690-foto-08007-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37690-foto-08007-5-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La segona zona identificada pels autors de la Carta Arqueològica correspon al terme municipal d'Arenys de Mar.Material dipositat en el Museu d'Arenys de Mar i segons la Carta Arqueològica en l'antic Servei d'Arqueologia de la Generalitat. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 37691 | Can Cametes (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cametes-jaciment | MARTÍN, A. i RIGO, A. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. PONS GURI, J. M. (1938). Notes per a l'arqueologia del Maresme. BCEC XLVIII, pàg. 73. Barcelona. | I-V dC. | No es veu material en superfície. | Troballes de ceràmiques romanes indeterminades en superfície des dels anys 30 del segle passat, informades per Josep Maria Pons i Guri. L'any 1987 es va trobar un fragment de ceràmica romana de parets fines i un fragment de base de ceràmica comuna africana. Per tant, sembla tractar-se d'un possible establiment d'època romana. | 08007-6 | Al sud del terme municipal, a la dreta de la Riera. | J.M. Pons Guri informa de la troballa d'un fragment de ceràmica romana. Els autors de la Carta Arqueològica (agost de 1987) trobaren un fragment de ceràmica romana de parets fines i un fragment de base de ceràmica comuna africana en superfície. | 41.5902700,2.5362000 | 461344 | 4604390 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37691-foto-08007-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37691-foto-08007-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37691-foto-08007-6-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquests dos fragments trobats pels redactors de la Carta arqueològica es van dipositar en l'antic Servei d'Arqueologia de la Generalitat. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 37692 | Can Catà de Dalt (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cata-de-dalt-jaciment | ESTRADA, J. (1969). Vías y poblamiento romanos en el area metropolitana de Barcelona, núm. 36. Barcelona, pàg. 28. FORN i SALVÀ, Francesc (coord.) (1997). Carta arqueològica: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Col·lecció Raimon Torroja, núm. 1. Ajuntament d'Arenys de Munt. GORGES, J.G. (1979). Les villes Hispano-romaines. Paris, pàg. 198. MARTÍN, A. i RIGO, A. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. PONS GURI, J. M. (1938). Notes per a l'arqueologia del Maresme. BCEC XLVIII, pàg. 74. Barcelona. SERRA RÀFOLS, J. de C.; COLOMINAS, J. i ALMAGRO, M.(1945).Carta arqueológica de España. Madrid. | I-V dC. | Només es tracta de troballes superficials i es desconeix l'existència de possibles estructures. | Troballes superficials de fragments d'àmfora, teules i ceràmica diversa realitzades per J.M Pons Guri en un bosc proper a la masia de Can Catà de Dalt. Els autors de la Carta Arqueològica (juliol de 1987) no observaren material en superfície; només veieren algun fragment de teules romanes a les parets del marge del costat de la masia. | 08007-7 | Terrenys de Can Catà de Dalt. Sobre Can Jalpí. | J.M. Pons Guri informa de la troballa de fragments d'àmfora romana a les rieres de Can Catà i Can Pica (o Cursaví), interpretant-los com a rodats del jaciment de Can Catà de Dalt. | 41.5961500,2.5313600 | 460944 | 4605045 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37692-foto-08007-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37692-foto-08007-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37692-foto-08007-7-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 37693 | Camí del Mormo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-mormo | ESTRADA, J. (1969). Vías y poblamiento romanos en el area metropolitana de Barcelona, Comisió de Urbanismo de Barcelona. Barcelona, pàg. 28. FORN i SALVÀ, Francesc (coord.) (1997). Carta arqueològica: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Col·lecció Raimon Torroja, núm. 1. Ajuntament d'Arenys de Munt. MARTÍN, A. i RIGO, A. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. PONS GURI, J. M. (1938). Notes per a l'arqueologia del Maresme. BCEC XLVIII, pàg. 74. Barcelona. MALUQUER de MOTES, J. Et alii (1982). Catálogo provisional de los poblados de la época ibérica en el Principado. Barcelona. MALUQUER de MOTES, J. Et alii (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona. | I-V dC. | Només es tracta de notícies antigues de troballes superficials que no s'han pogut confirmar a posteriori. | Troballes superficials de fragments d'àmfora romana realitzades per J.M Pons Guri. Els autors de la Carta Arqueològica (juliol de 1987) no observaren material en superfície. | 08007-8 | Camí d'Arenys a Canet | 41.6028500,2.5529300 | 462745 | 4605779 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37693-foto-08007-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37693-foto-08007-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37693-foto-08007-8-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En fer el present treball, tampoc hem observat ceràmica superficial. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 37694 | Vessant Oriental del Montalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vessant-oriental-del-montalt | FORN i SALVÀ, Francesc (coord.) (1997). Carta arqueològica: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Col·lecció Raimon Torroja, núm. 1. Ajuntament d'Arenys de Munt. MARTÍN, A. i RIGO, A. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. PONS GURI, J. M. (1938). Notes per a l'arqueologia del Maresme. BCEC XLVIII, pp. 42-43. Barcelona. RIBAS i BERTRAN, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Barcelona. SERRA RÀFOLS, J. De C. i ALMAGRO, M.(1945).Carta arqueológica de España. Madrid. | il·localitzat | Notícia antiga de J.M. Pons Guri segons la qual a la vessant del Montalt que pertany al terme municipal d'Arenys de Munt, sense que hi hagi cap altra especificació del lloc, s'hi van trobar destrals neolítiques. | 08007-9 | Turó del Montalt | Segons Francesc Forn (1997), foren trobades tres destrals al Torrentbó: una trobada al Turó del Montalt que formava part de la col·lecció Clariana de Mataró, una altra es guarda a la col·lecció Sala de Vic i una tercera destral de fibrolita que no s'ha localitzat. | 41.6055600,2.4983300 | 458197 | 4606105 | 08007 | Arenys de Munt | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37694-foto-08007-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37694-foto-08007-9-3.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons la carta arqueològica pertany a Jaume Riviere; C. Nena Casas, 76, de BCN Tel. 93 203 22 04No hi ha plànol de situació ni coordenades. Nosaltres n'hem posat de referència geogràfica. | 78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 37695 | Dolmen de l'Infern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-linfern | FORN i SALVÀ, Francesc (1997) Carta arqueològica d'Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Col·lecció Raimon Torroja, 1. Ajuntament d'Arenys de Munt. LLEONART, Robert (1987). El possible dolmen de l'infern. A Arennios, núm. 4, desembre de 1987. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 13-15. | Dolmen orientat a l'Est, situat just damunt la fondalada coneguda per 'l'Infern', que aprofita la presència natural de l'esqueix de roca formant un espai cobert per una llosa de pedra de grans dimensions que li proporciona una singular morfologia. El possible sediment antic s'ha perdut, ja sigui per l'erosió natural i/o antròpica. | 08007-10 | Vessant meridional del Turó de la Vilanegra | 41.6054900,2.5134400 | 459456 | 4606090 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37695-foto-08007-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37695-foto-08007-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37695-foto-08007-10-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 79|78 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 37696 | Can Cornell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cornell | Arxiu Parroquial d'Arenys. Llibre 2 de contractes, Inventari dels bens de Joan Corney, 8 de febrer de 1730, pàg. 185. CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.47. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Cornell (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVII | Masia de planta rectangular, consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. Portal de mig punt adovellat i finestra al seu costat amb la llinda recta. En el pis hi ha tres finestres amb els ampits, muntants i llindes de carreus de granit ben tallats; de llinda recta. A la llinda de la finestra central hi ha inscrita la data de 1642. A la façana posterior hi ha un balcó emmarcat amb pedra. Petita era al davant. A la dreta de la casa, seguint un corriol descendent, abans d'arribar als camps, trobem una font amb safareig de planta circular i una petita pica amb un galet de plom. Està datada de l'any 1725. | 08007-11 | Riera de Sobirans | Els Cornell eren originaris de Sant Esteve de Palautordera i apareixen com a propietaris de la masia als inicis del segle XVIII. El nom ha perviscut com a motiu dels masovers. | 41.6163100,2.5316100 | 460977 | 4607283 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37696-foto-08007-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37696-foto-08007-11-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 37697 | Can Colomer de Sobirans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colomer-de-sobirans | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.46. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 29. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Colomer (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVI-XVII | Masia de planta rectangular, consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. Portal rodó adovellat i una finestra a cada costat amb la llinda recta. En el pis hi ha tres finestres, dues amb els ampits, muntants i llindes de carreus de granit ben tallats; de llinda recta. La tercera és d'estil gòtic tardà. En el pis superior hi ha tres finestres amb balconada, amb la barana de balustrada. Dins el pati hi ha la font que raja a un safareig; les fonts bibliogràfiques daten la font-safareig en 400 anys, segurament associat a la casa. La boca de la mina es troba darrera mateix del safareig. Té una petita era al davant. | 08007-12 | Camí Sobirans | El cognom Colomer és molt antic i estès a Arenys de Munt. | 41.6172500,2.5247900 | 460409 | 4607390 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37697-foto-08007-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37697-foto-08007-12-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 37698 | Hostal del Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-del-sol | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 55. VIADER i CROUS, Montse (1986). Hostal del Sol (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVIII | Masia de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i golfes, i l'estructura és de planta basilical, amb el cos central més elevat. La coberta de teules a dues aigües. Porta principal d'arc de mig punt. Al damunt hi ha un balcó i dues finestres, una a cada costat. El safareig es troba passat el pati de la casa, tot seguint un corriol que fa baixada. Està datat de l'any 1792, segons la inscripció que es troba sota el galet, la pica és petita i rectangular. | 08007-13 | Sobre Can Jalpí | Antigament Can Llurià. | 41.6021800,2.5330700 | 461090 | 4605714 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37698-foto-08007-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37698-foto-08007-13-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Quan Montse Viader va fer l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, va descriure la façana de l'Hostal del Sol amb esgrafiats. Aquests van desaparèixer en una desafortunada restauració de la masia, ara fa uns anys. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 37699 | Can Sala de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala-de-baix | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 51. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Sala de Baix (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVI-XVII | Masia de planta rectangular, consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. Té dos cossos annexos a banda i banda, costen de planta baixa i pis i són de galeria porticada. No tenen tota la llargada de les façanes laterals. Les cantonades estan escairades amb pedra granítica ben treballada. Portal rodó adovellat i una finestra a cada costat amb la llinda recta. En el pis hi havia tres balcons convertits en finestres d'estil gòtic, la del mig és del tipus geminada amb arc lobulat. Al costat una altra finestra gòtica d'arc lobulat. En el segon pis o golfes, les obertures són de galeria catalana: tres petites obertures, una al costat de l'altra, de mig punt. Annexos a cada costat de la casa amb obertures porxades. Capella annexa molt restaurada. | 08007-14 | Carrer Enric Morera, 1 / Torrent d'en Puig | Formava part de les propietats de Can Sala o Can Sala de Dalt. Al segle XX va ser comprada per la família Mollfulleda que la va restaurar als anys 50 sota la direcció de l'arquitecte César Martinell. | 41.6057000,2.5382700 | 461525 | 4606102 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37699-foto-08007-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37699-foto-08007-14-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Coneguda popularment com a Can Pruna.L'afrontació dels horts amb la riera de Sobirans era coneguda pels Alocs. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 37700 | Can Vallalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vallalta | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.52. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Vallalta (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XV-XVI | Masia de planta irregular, consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. Portal rodó adovellat amb la clau de les dovelles amb un escut quatribarrat esculpit. Al damunt finestral gòtic d'arc conopial, amb dues cares esculpides a banda i banda. Té un cos afegit. Al darrera hi ha una bassa de recollida d'aigua de planta rectangular. | 08007-15 | Torrent de La Vallalta - Carretera de Sant Iscle | Pren el nom de la vall on està ubicada: Vall de Vallalta (Vall alta). | 41.6217500,2.5487400 | 462407 | 4607879 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37700-foto-08007-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37700-foto-08007-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37700-foto-08007-15-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Resta totalment amagada per la vegetació. No hi viuen i a l'interior s'hi veuen mobles, fins i tot un piano. | 93|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 37701 | Can Zariquiei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-zariquiei | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 52. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Xariquei (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Edifici aïllat, als quatre vents, de planta rectangular; consta de planta baixa, pis i pis en mansardes. Entrada amb porxo columnat (estil jònic), sobre el qual hi ha un balcó amb balustrades. Obertures del primer pis rectangulars. Balustrada envoltant tot l'edifici a nivell del segon pis. A la façana sud hi ha una galeria de planta baixa i pis, envoltada a la planta baixa per un pòrtic columnat i balconada a la planta pis. Es troba envoltat de jardí. | 08007-16 | Carretera d'Arenys a Sant Celoni (C-61) Km. 3 | Construïda sobre terrenys de Ca l'Amar de la Torre pel pediatre d'origen navarrès Ricardo Zariquiey Cenarro. La gent d'Arenys en diu can Xiriquei. | 41.5992600,2.5440200 | 462001 | 4605384 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37701-foto-08007-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37701-foto-08007-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37701-foto-08007-16-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 37702 | Can Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-forn | VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Forn (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVII | Masia de planta rectangular, consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. Portal rodó adovellat. Destaca en el pis una finestra d'estil gòtic d'arc conopial amb dues figures esculpides en forma de mènsules. La resta d'obertures són de pedra, però de llinda recta. Té un banc corregut a la façana. | 08007-17 | Torrentbó - Veïnat de Can Forn | 41.5948000,2.5209200 | 460073 | 4604900 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37702-foto-08007-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37702-foto-08007-17-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Darrera la casa hi ha un hipogeu tancat amb una porta. El cos de la dreta sembla pertànyer a un habitatge annex al costat dret. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 37703 | Can Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyals | VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Vinyals (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | es conserva la façana però no la volumetria. | Casa d'un cos, consta de planta baixa. Façana noucentista amb tres grans obertures: porta principal i dues finestres laterals amb porticons de llibret. Decoracions de relleus i esgrafiats situades damunt les obertures. Coronament ondulat amb l'encapçalament de fulles de terracota. A la part central superior hi ha l'any en relleu: 1913. | 08007-18 | Camí Sobirans, 2 | Formava part de la casa del costat; tot plegat era Can Vinyals, però per un tema d'herència es van partir. Llavors (1913) es va fer la restauració de l'antiga casa de cos. | 41.6142000,2.5369800 | 461423 | 4607046 | 1913 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37703-foto-08007-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37703-foto-08007-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37703-foto-08007-18-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conserva la façana però han aixecat un cos posterior que en sobresurt. | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 37704 | Font pública | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-publica | MISSÉ, Joan (2002). Restauració de la font pública. Amunt Arenys, núm. 24, octubre de 2002, pàg.6 VIADER i CROUS, Montse (1986). Font pública (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Font originària de 1926, restaurada l'any 2002, reemplaçant les peces de ceràmica malmeses i s'hi ha afegit uns bancs de forma circular imitant l'estil gaudinià al voltant. S'han traslladat elements urbans com la cabina telefònica i la bústia postal per alliberar l'espai del voltant. També s'han canviat les canonades i l'enllumenat públic. | 08007-19 | Cruïlla de la Rambla de l'Eixample amb el carrer Panagall | Restaurada per l'Ajuntament l'any 2002. | 41.6122100,2.5387800 | 461572 | 4606825 | 1926 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37704-foto-08007-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37704-foto-08007-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37704-foto-08007-19-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que la font té un afegit modern imitant l'estil de bancs de gaudí, el disseny original és clarament noucentista. Un moviment que neix per contraposició als ideals estètics del modernisme. | 106|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 37705 | Cases dels mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-dels-mestres | FORN i SALVÀ, Francesc (1995). Enric Catà i Catà. Arquitecte il·lustre i arenyenc oblidat (segona part). A Arennios núm. 32, desembre de 1995. Col·lectiu pel Museu - Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 12-15. | XX | Quatre grups d'habitatges de quatre cases per grup. Consten de planta baixa i pis, excepte la del número 12 que ha estat reformada amb posterioritat. L'entrada és comuna i dóna accés a dues cases de la planta baixa i les escales de les dues cases de la planta pis. Damunt la porta principal d'entrada hi ha un balcó amb la barana de ferro. Cada casa consta de dues finestres amb una distribució geomètrica a la façana. Al davant hi ha un petit pati que separa la façana de la vorera del carrer. | 08007-20 | Carrer de Les Flors, núms. 12, 14, 16 i 18 | Encarregades a l'arquitecte Enric Catà i Catà per l'alcalde Josep Maria Soler, dins un pla general del poble; en el que s'incloïa la construcció de les 'cases - habitació' per als mestres del grup escolar al carrer de les flors. L'encàrrec es va fer a l'any 1936. | 41.6101600,2.5394600 | 461627 | 4606597 | 1936 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37705-foto-08007-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37705-foto-08007-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Enric Catà i Catà | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 37706 | Can Barbeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barbeta | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.45. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Barbeta (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVII | Masia de planta rectangular amb la masoveria al costat, fent cantonada. Consta de planta baixa i dos pisos. Coberta de teules a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Porta principal de pedra i llinda recta, al costat hi ha una finestra amb reixes. En el primer pis hi ha tres balcons amb la barana de ferro i en el segon pis hi trobem una galeria amb cinc obertures d'arc de mig punt agrupades en un conjunt de tres i un altre de dos. | 08007-21 | Carrer Barbeta, 17 | El nom li ve en motiu dels propietaris. | 41.6076300,2.5386500 | 461558 | 4606316 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37706-foto-08007-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37706-foto-08007-21-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antigament tenia l'era al davant on ara hi passa el camí. Però es conserva la bassa d'aigua. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 37707 | Can Murillas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-murillas | VIADER i CROUS, Montse (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XIX | Casa entre mitgeres d'estil neoclàssic. Consta de planta baixa i coronament amb balustrada amb frontó central. Façana simètrica amb porta central de mig punt i finestres laterals amb reixa de ferro. Totes les obertures estan remarcades. En una franja superior hi ha tres ulls de bou que donen a un cel ras que fa les funcions de ventilació tèrmica. En el frontó hi ha l'any 1855 i 'M X' (Martí Xicoi). A sota hi ha relleus del corn de l'abundància i productes comercials, potser d'intercanvi amb ultramar. | 08007-22 | Riera i Penya, 23 | El primer propietari fou Martí Xicoi, familiar de la masia de Can Xicoi. | 41.6060100,2.5399900 | 461669 | 4606136 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37707-foto-08007-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37707-foto-08007-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37707-foto-08007-22-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 37708 | Església parroquial de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-marti | FORN, Francesc (1991). Quatre façanes per a la mateixa església. A Arennios, núm. 14, juny de 1991. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt. Arenys de Munt, pp. 8-9. FORN i SALVÀ, Francesc (1994). 1544 La consagració del nou temple de Sant Martí d'Arenys. A Arennios, núm. 27, setembre de 1994. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 11 - 17. FORN i SALVÀ, Francesc (2001) La cripta de Sant Martí d'Arenys. Fulls arenyencs de cultura, núm. 3 . Ajuntament d'Arenys de Munt. MADURELL i MARIMON, Josep M (1970). L'art antic al Maresme. Del final del gòtic al barroc salomònic. Notes documentals. Premi Iluro 1968. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. VIADER i CROUS, Montse (1986). Església de Sant Martí (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. VIADER i CROUS, Montse (1987). El portal xic. A Arennios, núm. 3, juny de1987. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 26. | XVI | Edifici d'una sola nau. Façana austera i harmoniosa, flanquejada per un campanar de torre de planta quadrada. Retaule a l'interior (veure fitxa 24). Porta d'entrada d'arc de mig punt motllurada i decorada amb motius vegetals i cares. Hi ha un gran arquitrau amb timpà superior on hi havia una escultura de Sant Martí feta per Joan de Tours i que es va destruir durant la Guerra Civil. Actualment hi ha una reproducció. A la part superior central hi ha una creu i una figura de Sant Miquel Arcàngel esculpides per Jaume Safont, el mateix que va fer la porta, on hi ha ferradures antigues incrustades, algunes procedents de l'església romànica. | 08007-23 | Plaça de l'Església, s/n | Església parroquial construïda entre els anys 1531 i 1544 damunt una església anterior, probablement romànica. El mestre d'obres fou Pau Mateu, amb la col·laboració del seu germà Antoni. El campanar fou construït abans de l'església actual. Fou encarregat a Pere d'Alquier, constructor francès, el 8 de maig de 1514. Es va finalitzar l'any 1518. Originàriament constava de tres pisos amb coronament de merlets de tres esglaons. Posteriorment s'afegí el rellotge i el pinacle piramidal. Les obres de renovació de l'enllosat de l'església, l'any 1997, van permetre descobrir una cripta que travessa el subsòl del temple des de la porta fins el presbiteri. També es descobriren altres enterraments: un sepulcre davant l'altar de Sant Sebastià i el sepulcre amb ossera enfront l'altar de Sant Isidre. Sembla que aquesta cripta es construí a l'entorn de 1670. La única tapa de la cripta central amb inscripció, just davant del presbiteri és la de la família Bellsolell i diu: 'Sepultura de Casa Bellsolell de la Torre. Feta en lo any 1678'. La cripta feia 3'30 x 3 x 16 metres. Cap a 1880 es tapa la cripta amb un nou enrajolat, perdent-se la seva memòria fins a finals del segle XX. | 41.6090000,2.5399000 | 461663 | 4606468 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37708-foto-08007-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37708-foto-08007-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37708-foto-08007-23-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-06-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pau i Antoni Mateu | 94|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 37709 | Retaule de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-marti | <p>MADURELL i MARIMON, Josep M (1970). L'art antic al Maresme. Del final del gòtic al barroc salomònic. Notes documentals. Premi Iluro 1968. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. VIADER i CROUS, Montse (1986). Retaule de Sant Martí (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit.</p> | XVI | <p>Retaule amb nou plafons. Figura central de Sant Martí. En el registre inferior trobem les pintures que representen a Sant Pere i Sant Pau, entre ells l'escena de la mort de Sant Martí. En el registre central dos miracles de Sant Martí: curació d'un leprós i resurrecció d'un mort. En el registre superior: Sant Martí a cavall partint la capa, Somni del Sant i Sant Martí agafat per uns lladres.</p> | 08007-24 | Església parroquial, Plaça de l'Església, s/n | <p>Aquest retaule era més gran, però la resta es va cremar durant la Guerra Civil. Joan de Tours era el responsable del retaule que va pintar Pere Serafí, conegut amb el sobrenom del 'Grec', com consta en el contracte signat el 14 de novembre de 1543. Segons Pons i Guri, no totes les taules que figuraven al retaule l'any 1936 eren pintades per Pere Serafí. Un sòcol de pedra era fet per Jaume Safont.</p> | 41.6089800,2.5397400 | 461650 | 4606465 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37709-foto-08007-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37709-foto-08007-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37709-foto-08007-24-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan de Tours i Pere Serafí | 95|94 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 37710 | Santuari de la Mare de Déu de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-de-lourdes | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 56. MISSÉ i SAÑÉ, Teresa (1986). La nostra gruta de Lourdes. A Arennios, núm. 1, juliol de1986. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 12. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Cornell (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Santuari dedicat a la Mare de Déu de Lourdes, que és una reproducció de la cova de Masabièla. Davant la gruta hi ha dues fileres de bancs de pedres. La cova està protegida per una tanca de ferro amb portelles que es poden obrir i tancar. És obra d'Enric Catà i Catà. Al costat dret de la gruta hi ha una petita habitació amb diferents exvots. El recinte està envoltat d'un petit mur de delimitació. Al voltant hi ha boscos, taules i bancs de pedra preparats per fer costellades. | 08007-25 | Riera de Sobirans | L'any 1922 (15 de juliol) es regala la primera imatge de la Mare de Déu, procedent de França. La senyora Lluïsa Colomer i Terra promou la devoció en el poble. Es construí la gruta al Sot de Sobirans o bosc de Can Amar, essent la Sra. Francesca Sabater, Vda. Font la que va regalar el terreny. Els germans Brecha van anar a prendre model a França. Les obres d'aquest santuari es van començar el dia 6 de febrer de l'any 1923, i es va inaugurar el 21 d'abril del mateix any. L'altar és obra de Francesc Cusachs i els germans Brecha. El 1r de maig de 1924 s'aconseguí l'erecció canònica de la cofraria de Ntra. Sra. de Lourdes i es va elegir la primera junta. | 41.6162600,2.5164000 | 459710 | 4607284 | 1924 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37710-foto-08007-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37710-foto-08007-25-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Enric Catà i Catà | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 37711 | Ermita de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-santa-cecilia | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 56. VIADER i CROUS, Montse (1986). Ermita de Santa Cecília (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVI | Petita ermita d'una sola nau amb la coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Accés a la porta d'entrada a través de tres esglaons. Al damunt hi ha un ull de bou. La façana s'eleva del nivell de la coberta, al damunt del capçer hi ha una campana amb un suport de ferro. Façana decorada amb arcs petits de mig punt en relleu, resseguint la forma de la coberta. A l'interior, entrant a mà esquerra, hi ha una pila baptismal de pedra, damunt una columna cilíndrica. Té cor i la sagristia s'ubica a mà dreta, al costat del presbiteri. | 08007-26 | Torrentbó - Parròquia de Santa Cecília | Capella documentada per primera vegada en el testament de Ponç de Montpalau a l'any 1230. El 24 de novembre es celebra la festa patronal, Santa Cecília. Des de l'1 de març de 1963 és parròquia canònica; erigida com a tal pel bisbe de Girona Dr. Josep Cartañà Inglés. | 41.5966000,2.5144900 | 459538 | 4605103 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37711-foto-08007-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37711-foto-08007-26-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fitxa de l'IPAC diu que a dins hi ha un retaule d'estil plateresc, però es va destruir durant la Guerra Civil. Actualment només hi ha un Sant Crist, una imatge de la Moreneta i , a la capçalera, una imatge de Santa Cecília (central), Sant Josep i Sant Antoni. Totes de factura de la segona meitat del segle XX. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 37712 | Can Bellsolell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellsolell | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya, Editorial Montblanc. Barcelona. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Bellsolell (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XV-XVII | La torre presenta esquerdes. | Casa de planta irregular amb una torre de defensa. Ha patit forces transformacions, però conserva finestres gòtiques. El portal adovellat és del segle XIV. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La restauració de la façana està feta imitant carreus, com l'església parroquial. Hi ha una finestra del s. XVII que ha estat restaurada amb motllures del s. XVIII. La façana principal està coronada per merlets que amaguen la teulada. El cos lateral esquerre té una galeria d'arcs de mig punt. La torre és de planta quadrangular, coronada de merlets esglaonats, refets a finals del segle XIX. Consta de planta baixa i quatre pisos. Als baixos, hi ha la capella amb un important retaule restaurat, amb els sants Jaume el Major, Antoni Abat, Domènech i altres. La porta és d'estil renaixentista del s. XVII, ben motllurada. El retaule té una composició clàssica, format per tres pintures grans a la part superior i tres de petites a l'inferior. Estan separades per columnes. La pintura central representa sant Antoni Abat i Sant Pere. Les dues del costat són Sant Jaume i Sant Pau. Les pintures, més petites, de sota representen els Sants Metges Cosme i Damià (al mig) i Santa Caterina i Santa Llúcia (laterals). | 08007-27 | Rial del Bellsolell | Les primeres notícies daten del segle X. Els Bellsolell foren familiars del Sant Ofici i conserven títols de noblesa de Carles III i posteriors. Antigament, la seva propietat arribava a la platja. És molt important l'armari-arxiu de la casa, amb un molt bon fons d'arxiu. Es conserven les memòries de Francesc Bellsolell de la Torre i Padró, que regentà la casa a la primera meitat del segle XVIII. La capella, en temps de la guerra de 1871, es va convertir en la capella del poble, ja que la parroquial era usada com a caserna militar. | 41.6114400,2.5423400 | 461868 | 4606737 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37712-foto-08007-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37712-foto-08007-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37712-foto-08007-27-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la banda nord hi havia un molí del que només es conserva la bassa, reconvertida en safareig. | 94|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 37713 | Torre de defensa de Can Bellsolell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-defensa-de-can-bellsolell | VIADER i CROUS, Montse (1986). Torre de defensa de Can Bellsolell (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XV-XVII | Presenta esquerdes. | Gran torre de planta rectangular coronada per merlets esglaonats, refets a finals del segle XIX. Consta de planta baixa i quatre pisos. A la planta baixa hi ha una capella, on es conserva un retaule renaixentista. La porta de la capella és del segle XVII, ben motllurada. Es troba unida a la casa mitjançant una petita i estreta porta situada en un dels angles. | 08007-28 | Can Bellsolell | Les primeres notícies daten del segle X. Els Bellsolell foren familiars del Sant Ofici i conserven títols de noblesa de Carles III i posteriors. Antigament, la seva propietat arribava a la platja. És molt important l'armari-arxiu de la casa, amb un molt bon fons d'arxiu. Es conserven les memòries de Francesc Bellsolell de la Torre i Padró, que regentà la casa a la primera meitat del segle XVIII. La capella en temps de la guerra de 1871 es va convertir en la capella del poble, ja que la parroquial era usada com a caserna militar. | 41.6114400,2.5423400 | 461868 | 4606737 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37713-foto-08007-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37713-foto-08007-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37713-foto-08007-28-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Si és una torre de defensa hauria de tenir la mateixa protecció que les altres dues torres de defensa: Torre de Ca l'Amar (fitxa 064) i Torre de Can Maiol (fitxa 063), que estan declarats Bens Culturals d'Interès Nacional (BCIN); però no figura en el llistat corresponent. | 94|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 37716 | Can Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guix | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.47. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Miró (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XV | Masia de planta rectangular, de tres cossos; consta de planta baixa, pis i golfes, coberta de teules àrabs a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Portal rodó adovellat, al damunt del qual hi ha una finestra gòtica de coronel·la de tres arcs. Aquesta finestra no és original de la casa, fou comprada a Roda de Barà i és del segle XV. Destaca, a la dreta de la finestra, un rellotge de sol pintat on s'hi pot llegir: 'Jo sense sol i tu sense fe no som re'. A l'altre costat de la finestra hi ha un plafó ceràmic de rajola valenciana ( 7 x 6 rajoles) amb la imatge d'una Mare de Déu. | 08007-31 | Torrentbó - Veïnat de Can Guix | Restaurada a principis de segle XX per la família Dorca, originaris d'Olot. El nom de Can Miró és molt antic, era un llinatge molt arrelat al Torrentbó. | 41.5967400,2.5212200 | 460099 | 4605115 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37716-foto-08007-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37716-foto-08007-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37716-foto-08007-31-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al davant hi ha una bassa amb un panell de ferro forjat a dins, també hi ha un pou de planta circular, de pedra granítica sobre un podi de dos graons, tapa de fusta i arc de ferro forjat per recolzar la corda de treure l'aigua. També es coneix com a Can Miró o Can Dorca. | 93|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 37717 | Can Catà de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cata-de-dalt | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.46. PONS i GURI, J.M. (1987). Joan Catà cabdill de remences. Arennios, núm. 3, pp. 16 - 19. Arenys de Munt. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Catà de Dalt (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XV-XVI | Masia de tres cossos, de planta rectangular, consta de planta baixa i pis, coberta de teules a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Portal rodó adovellat flaquejat per dues finestres amb els ampits, els muntants i les llindes de pedra granítica. Al damunt del portal hi ha una finestra decorada amb sanefa de mitja canya. Hi ha dues finestres més, també amb els ampits, muntants i llindes de pedra. A la façana posterior hi ha una finestra de pedra d'arc conopial tapiada. Al davant hi ha una 'font' que rajava en un safareig construït l'any 1863 i reformada l'any 1943, però actualment abandonada i saquejada ja que l'aixeta que tenia forma d'ales de rat-penat ja no existeix. | 08007-32 | Sobre Can Jalpí | El Mas Catà ja està documentat en els segle XIII. Fill d'aquesta casa fou Joan Catà, destacat cabdill de la revolta remença i que fou perseguit pel rei Ferran II. L'avi de l'Enric Catà provenia de Can Catà de Dalt. | 41.5963100,2.5313400 | 460942 | 4605063 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37717-foto-08007-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37717-foto-08007-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37717-foto-08007-32-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Possiblement estigui damunt un jaciment romà. | 94|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 37718 | Can Sala de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala-de-dalt | BELLSOLELL DE LA TORRE, Francesc (1981). La Guerra de Successió viscuda des d'Arenys de Munt. Impremta Juliana, Argentona. BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i editorial Montblanch. Barcelona. CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 52. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Sala de Dalt (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVII | Darrera restauració de l'any 1998, per Maria Font Bofill-Gasset. | Masia de planta rectangular de grans dimensions pertanyent al grup VI de Bonet Garí. Coberta de teules a quatre vessants. En un dels angles de la casa hi ha una torre mirador coberta, també a quatre aigües. Consta de planta baixa i dos pisos. Façana amb portal rodó adovellat i finestres a cada costat amb reixes de ferro forjat. En el primer pis les finestres estan emmarcades amb les pedres dels ampits, els muntants i les llindes. A la llinda de la finestra principal hi ha la data inscrita de l'any 1629. Té rellotge de sol. Es venera la imatge de la Mare de Déu del Bon Tornar, a la capella que hi ha al costat de la casa. És d'una única nau amb el campanar d'espadanya. El terra és l'original amb rajola policromada fent dibuixos geomètrics. S'hi conserven tres ex vots mariners, un d'antic. Abans de la guerra civil estava plena d'exvots. Al costat de la capella hi ha un magnífic celler d'una sola nau amb encavallada de coberta de cinc nusos, reforçada per unes bigues de ferro. S'hi conserven botes i diferents estris relacionats amb el vi i el camp. Un passadís connectava el celler amb la casa, però en l'actualitat està inutilitzat. Tota la casa està envoltada d'un mur amb dues entrades, la principal i una lateral. A les dovelles del portal d'entrada principal hi consta la data de 1638. Fora del recinte hi ha un trull de moldre olives i una magnífica era. | 08007-33 | Camí de Can Sala | Pere Blai era arquitecte i treballà a la Seu de Tarragona (1584). És considerat com el constructor de la famosa 'Creu Coberta' a l'entrada de Barcelona. Però la seva obra més important és la façana principal del Palau de la Generalitat. La primera notícia dels Sala daten de l'any 1155 i els hereus van conservar el cognom fins ben entrat el segle XVIII, que es va extingir al quedar una pubilla. | 41.6026000,2.5482800 | 462358 | 4605753 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37718-foto-08007-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37718-foto-08007-33-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pere Blai | Hi ha documents a la Biblioteca de Catalunya referents a la casa, pertanyen a l'Arxiu del Marquès de Saolin. | 94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 37719 | Can Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corbera | VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Corbera (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVI | Edifici de planta rectangular, consta de planta baixa i pis, i per un costat hi ha unes golfes. Coberta de teules a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Porta d'entrada amb els muntants de pedra ben escairada, però amb la llinda de fusta. Hi ha un finestral gòtic d'arc lobulat amb funcions decoratives. | 08007-34 | Rambla Riera i Penya, 80 | 41.6080300,2.5412600 | 461776 | 4606359 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37719-foto-08007-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37719-foto-08007-34-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ha sofert transformacions significatives. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 37720 | Mercat Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-municipal-0 | VIADER i CROUS, Montse (1986). Mercat (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Edifici d'una sola nau, que per aprofitar el desnivell té un semi soterrani on hi ha les càmeres frigorífiques del mercat i altres instal·lacions. Façanes pensades per fer entrar el màxim de llum i tenir més ventilació. Es veuen les marques del rètol antic que s'hi podia llegir: 'MERCADO DE SAN MARTIN'. A la part superior hi ha un escut amb el relleu de la imatge de Sant Martí a cavall partint la capa per compartir-la amb un pobre. | 08007-35 | Rambla de Sant Martí, 17 | Abans de la construcció del mercat, hi havia dos edificis que havien estat l'antic ajuntament. | 41.6085800,2.5404900 | 461712 | 4606421 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37720-foto-08007-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37720-foto-08007-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Malgrat ser un edifici força recent i auster arquitectònicament, la simplicitat de línies, l'amplitud de les obertures i la seva composició, en fan un edifici interessant si s'hi practica una bona rehabilitació. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 37721 | Llinda de la casa del carrer Vell, 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-la-casa-del-carrer-vell-20 | VIADER i CROUS, Montse (1986). Llinda gravada (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVII | Portal fet amb els muntants i la llinda de pedra granítica ben escairada, però amagades sota una espessa capa de pintura; però es pot veure el dibuix gravat a la llinda. Es tracta d'un calze fet en relleu en la part central de la llinda. | 08007-36 | Carrer Vell, núm. 20 | 41.6081500,2.5404400 | 461708 | 4606373 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37721-foto-08007-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37721-foto-08007-36-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 37722 | Can Parés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pares | VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Parés (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Gran edifici que dóna a dos carrers, edificat sobre un casal del segle XVII. Consta de planta baixa, pis i golfes. Totes les obertures estan remarcades per una motllura que sobresurt a la meitat superior. Façana que actualment té un eix de simetria que parteix la porta i les obertures del primer pis i de les golfes. A la planta baixa, la porta principal, d'arc apuntat, està flanquejada per dues finestres amb remarcables reixes de ferro forjat. La façana posterior té elements decoratius de ceràmiques de color. | 08007-37 | Carrer Vell, 24 | 41.6083200,2.5404500 | 461709 | 4606392 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37722-foto-08007-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37722-foto-08007-37-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Comparant fotografies de fa uns 15 anys amb l'actualitat, hem observat com una part de l'edifici ha estat enderrocat. L'àrea afectada seria la d'un cos aproximadament. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 37723 | Can Rius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rius | VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Rius (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Edifici als quatre vents, de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana i un ample ràfec amb ceràmica de colors. Porta principal accessible mitjançant escalinata amb baranes de balustrada. Té finestres a cada costat. Al damunt hi ha un balcó amb les baranes de balustrades. Les obertures del primer pis estan emmarcades amb brancals i llindes esculpides en relleus. A les golfes hi ha una triple obertura amb arcs de mig punt, a l'estil de galeria catalana. Està envoltat per un jardí. | 08007-38 | Rambla Riera i Penya, 72 - 74 | Dissenyada per Enric Catà en els anys 1920. | 41.6077600,2.5411900 | 461770 | 4606329 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37723-foto-08007-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37723-foto-08007-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37723-foto-08007-38-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Enric Catà i Catà | També es coneix amb el nom de Can Marpons. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 37724 | Ca l'Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loliver | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.43. | XVII-XIX | Masia de planta rectangular amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes a la part central. L'estat actual és fruit de diverses ampliacions. Tot i que la documentació parla de 1600, la façana i la galeria del primer pis tenen un aire romàntic propi del segle XIX. Originàriament es tractaria d'una masia amb tres crugies amb edificis annexos a l'ala lateral, que posteriorment s'integraren a l'edificació. La cort de la dreta es transformà en una galeria amb arcades de mig punt en el primer pis. La façana principal consta d'un portal rodó adovellat, vestigi de l'antiga masia, amb finestres reixades a banda i banda. Damunt mateix del portal hi ha un balcó amb la barana de ferro que es sobreposa a les dovelles centrals. Tant el balcó com la resta d'obertures dels dos pisos estan emmarcades amb una motllura pintada de vermell de formes curvilínies acabades amb elements foliformes a les cantonades. En el coronament de la façana hi ha un rellotge de sol centrat amb motius solars a banda i banda en forma de roda solar, units al rellotge amb motius vegetals. | 08007-39 | Carretera de Sant Iscle de Vallalta. | Segons informació oral de la Sra. Anna Ramírez López, la documentació antiga, del segle XVII, se la va endur la filla d'uns antics propietaris (Vilar Palasí) cap els EEUU, al voltant de l'any 1963. L'anterior propietari a aquests era el Sr. Antonio Tejero (anys 30). | 41.6198400,2.5479000 | 462336 | 4607668 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37724-foto-08007-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37724-foto-08007-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37724-foto-08007-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Davant hi havia hagut una bassa, actualment desapareguda. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 37725 | Ca l'Arquer de Goscons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larquer-de-goscons | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.42. CHECA, Martí. I SERRA, Jordi (1994). Aproximació a la funció d'uns hipogeus rurals i urbans a Catalunya. A Actes de les III Jornades d'Arqueologia de Catalunya. Col·lecció Cultura Tècnica i Societat. Enginyers Industrials de Catalunya, Sabadell, 1994; pp. 503 - 525. RIBAS, Marià i BALAGUER, Lluís (1963). Los hipogeos anhistóricos de Cataluña. A Chthonia, núm. 1, juliol de 1963. Ed. Herder. Barcelona, pp. 61 i 62. VIADER i CROUS, Montse (1986). Ca l'Arquer (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XV-XVII | Abandonada. Reformada l'any 1947. | Masia de planta quadrada, amb la coberta de teules a quatre vessants; consta de planta baixa i pis. Portal rodó adovellat. Finestra central del pis és coronella d'estil gòtic importada i finestrals gòtics d'arc conopial originaris de l'antiga masia. Conserva un important hipogeu del segle XIII. Consta d'una galeria acabada en una sala rodona, amb una columna de roca natural al mig, un banc corregut excavat a la roca i set fornícules excavades a la paret. Entre dues d'aquestes fornícules i ha una creu càtara gravada. Sembla que n'hi ha un altre mig destruït. Té rellotge de sol a la façana. | 08007-40 | Inici de La Vallalta | Entre els segles XI i XII es va fundar la primitiva casa dels Goscons i era anomenada casa Tomàs. Els Arquer, procedents de Ceret, es converteixen en els senyors del mas amb el casament, l'any 1266, de Pere Arquer amb Brunisenda de Goscons. Des de llavors, els seus propietaris són Arquer de Goscons. La primitiva masia fou restaurada i reformada en casa d'estiueig. Després es va llogar a una comunitat anomenada 'Arco Iris' per centre de cursos de meditació. Després s'hi van fer colònies. Actualment resta abandona sense habitar. | 41.6231300,2.5413500 | 461792 | 4608036 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37725-foto-08007-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37725-foto-08007-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37725-foto-08007-40-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No hem pogut entrar-hi ni veure l'hipogeu. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 37726 | Can Terrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-terrades | VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Terrades (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Edifici als quatre vents, de planta rectangular; consta de planta baixa. Coronament amb una petita cornisa i unes balustrades treballades amb motiu central decoratiu. Inscripció central amb el nom de 'Villa Cristina'. Tota la façana està esgrafiada i en la part baixa estucada. Accés a la porta principal mitjançant una escalinata de dos braços i balustrada central. Finestres a banda i banda disposades geomètricament. Totes les obertures tenen motllures que les emmarquen en la seva meitat superior. Envoltat de jardí i per un barri de paredat i pilars de maó vist. Decorat amb rajola valenciana de motius florals; barana de ferro forjat i entrada flanquejada per dos pilars acabats en pinacles de rajola. | 08007-41 | Rambla Francesc Macià, 89 - 91 | Hi treballà el paleta Quico Xano. | 41.6120500,2.5384400 | 461543 | 4606807 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37726-foto-08007-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37726-foto-08007-41-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Envoltat de jardí amb un pou de pedra i ornamentat amb ferro forjat.Antigament fou Can Boulatrons. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 37727 | Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles | CATLLAR, Bernat et alii (2005). Fons d'arxiu Enric Catà i Catà. Catàleg de l'exposició. Col·legi d'arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona. Girona. VIADER i CROUS, Montse (1986). Escoles (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Edifici creat per acollir l'escola durant la IIa República. Planta rectangular amb planta baixa i dos pisos. Sobresurt de la línia de la façana un cos central amb acabament de frontó i teulada a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La resta és a dues aigües, però amb el carener paral·lel a la façana. | 08007-42 | Carrer Generalitat, 2 | En la sessió celebrada el dia 15 de desembre de 1931, l'ajuntament va acordar l'aprovació del projecte d'un edifici per a Escoles Graduades, obra d'Enric Catà, amb 3 seccions per a nois, 3 per a noies i 1 parvulari. El lloc escollit per emplaçar-hi l'edifici fou el terreny situat a la part posterior de l'església, propietat de Can Borrell, que era dedicat a camp de conreu. El mes de setembre de 1933 començaren les obres. El desembre de l'any 1933, l'ajuntament acordà adjudicar les obres de fonamentació del Grup Escolar a la Cooperativa de Construcció, que agrupava la majoria d'obrers en atur. Després de l'alçament militar del 18 de juliol de 1936, amb un edifici pràcticament enllestit en la seva part externa, seria el Comitè de Milícies Antifeixistes qui vetllaria per la continuació de les obres. El trasllat dels nens i nenes al nou edifici s'efectuà durant el mes d'abril de 1937. Cap a finals de 1938, l'edifici s'habilità com a hospital militar. Enric Catà i Catà havia nascut a Sant Feliu de Llobregat l'any 1878. L'any 1895 inicià la carrera d'arquitectura a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona. Des de l'any 1910 col·laborà estretament amb Lluís Domènec i Montaner. Entre els seus edificis més representatius trobem: el Teatre Principal de Terrassa, el Casino Espanya de Portbou, la Casa de Correus i Telègrafs de Girona o el Teatre Albèniz de Girona. L'obra més important, però, la portà a terme a Barcelona: el Casal del Metge, la sala de festes Zeleste i, sobretot, l'edifici emblemàtic de l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929: el Palau Nacional de Montjuïc. Fou arquitecte municipal d'Arenys de Munt des de l'any 1917 fins l'any 1937. Altres obres municipals seves seran: el pont sobre la riera de 1921, el Pla General d'Urbanització de 1932, el mercat, les Cases dels Mestres de l'any 1936. L'any 1907 ja havia intervingut en l'ampliació de Can Pau Bernadó, també en la capella del Santíssim de l'església i en un projecte de rentadors públics. | 41.6092300,2.5389500 | 461584 | 4606494 | 1937 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37727-foto-08007-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37727-foto-08007-42-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Enric Catà i Catà | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 37728 | Can Vernils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vernils | VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Vernís (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Casa als quatre vents, de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis. Coronament amb balustrada decorada, medalló central amb la data de construcció. Les obertures estan emmarcades per rajoles amb escaquejat de color blau i blanc. Mur envoltant el jardí amb les mateixes rajoles. Barri metàl·lic flanquejat per dos pilars. | 08007-43 | Rambla Riera i Penya, 76 | 41.6078600,2.5411800 | 461769 | 4606341 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37728-foto-08007-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37728-foto-08007-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 37729 | Cal Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moro | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.43. VIADER i CROUS, Montse (1986). Cal Moro (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XV-XVIII | Masia de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i golfes, coberta de teules a quatre vessants. Portal rodó adovellat. Sobre d'ell, i muntant en les dovelles hi ha un balcó amb la barana de ferro. Els pisos superiors estan reformats. Coronada amb un ràfec. En una façana lateral hi ha una finestra amb la llinda de pedra amb la data de 1734 inscrita. A la teulada, hi ha una campana. Davant hi ha l'antiga era amb una font de sortidor de planta circular. També disposa d'una bassa de planta rectangular, feta de paredat i amb rajoles a la lleixa, que treu l'aigua d'un pou. | 08007-44 | Carrer de Cal Moro, s/n (Zona industrial) | El nom de Cal Moro, li ve del sobrenom del seu antic propietari, que era un indiano, que segons vox populi, havia fet fortuna amb el tràfic de negres. Antigament Can Croanyes. | 41.6044500,2.5365600 | 461382 | 4605964 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37729-foto-08007-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37729-foto-08007-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37729-foto-08007-44-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Reformada en el segle XVIII, però originàriament renaixentista.Entre la masia i el Torrent d'en Puig, hi havia una extensa plana amb molta aigua, on s'hi trobava una de les hortes més importants del poble. | 94|95|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 37730 | Escut heràldic de Can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-jalpi | <p>CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.48. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Jalpí (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>Escut d'armes esculpit damunt pedra d'un sol bloc. Escut de camper quarterat amb escussó: els quarts superiors estan truncats; el quart inferior destre està partit i el quart inferior sinistre està quarterat. En el cor hi ha un altre escut amb dos pins. Porta espanyol d'influència gala. La part superior del quart superior destre està torrejada amb lleons rampants als costats de la torre; a la part inferior hi ha el símbol d'aigua. La part superior del quart sinistre porta un gos i a la part inferior el mateix símbol d'aigua amb un motiu floral, possiblement una rosa heràldica. El quart inferior destre està partit: a la part destre resultant porta unes aspes amb vuit quarts de lluna muntant, tres a la part superior, tres a la part inferior i una a banda i banda de les aspes. La part sinistre resultant està alhora quarterada: el quart superior destre i el quart inferior sinistre tenen un quart de lluna muntant cadascun, el quart superior sinistre i el quart inferior destre tenen la representació d'un possible animal mitològic de difícil identificació. Finalment, el quart inferior sinistre està quarterat: en el quart superior destre hi ha tres petxines; el quart superior sinistre està faixat; en el quart inferior destre hi trobem besants i en el quart inferior sinistre hi ha una torre.</p> | 08007-45 | A la façana de Can Jalpí. Al sud del terme municipal. | <p>Can Jalpí havia estat batllia d'Arenys, des del segle XIV els Tries i a partir del XVIII els Jalpí. L'aspecte actual és fruit d'una transformació de 1900 feta per August Borràs i Jalpí. Els Jalpí eren originaris de Tordera, varen entrar de propietaris l'any 1644 pel casament de Josep Jalpí i Subirós amb la pubilla Mª Àngela Trias i Sala.</p> | 41.5991100,2.5399700 | 461663 | 4605370 | 1900 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37730-foto-08007-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37730-foto-08007-45-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | August Borràs | 116|98 | 47 | 1.3 | 1769 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||
| 37731 | Can Pau Bernadó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-bernado | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.50. CATLLAR, Bernat et alii (2005). Fons d'arxiu Enric Catà i Catà. Catàleg de l'exposició. Col·legi d'arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona. Girona. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Pau Bernadó (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Edifici de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i golfes. Coberta de teules a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. Per damunt la coberta, en el costat dret, s'alça una torre - mirador amb la coberta a dues vessants. Decoració feta a base de rajoles vermelles vistes i ceràmica de color verd. Coronament amb ràfec enrajolat. Destaca la porta principal de punt rodó amb dovelles de pedra granítica i una finestra a cada banda. A la plata pis hi ha tres balcons amb barana de ferro. Les obertures de les golfes recorden els cellers modernistes amb una finestra central de tres obertures separades amb dos pilars i dues obertures laterals geminades; tots els arc són apuntats amb la mateixa decoració de maons vermells. Està enganxat a una masoveria de planta rectangular amb la coberta de teules a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa i pis. Barri d'entrada amb dos pilars de maó vist vermell intercalant amb sanefes de rajoles verdes vidrades, coronats amb coberta a dues aigües amb decoració zoomorfa (aus). Porta de ferro forjat en forma de xarxa. Al costat dret hi ha un safareig rectangular amb un galet de ferro d'on brolla l'aigua que va a parar a una pica feta d'obra. | 08007-46 | Camí Orient, 2 | Aquesta casa fou reformada per l'arquitecte Enric Catà i Catà. | 41.6085300,2.5464900 | 462212 | 4606413 | 1907 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37731-foto-08007-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37731-foto-08007-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37731-foto-08007-46-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Enric Catà i Catà | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 37732 | Can Costella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-costella | VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Costella (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVIII | Can Costella o Can Oms és una casa de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos. Al costat hi ha un cos annex de planta baixa i pis on destacava una magnífica portalada d'entrada amb arc rebaixat de pedra granítica ben treballada. A la llinda hi havia gravada la data de 1787. Típica entrada de carruatges. La casa és de factura més recent, amb la porta d'accés centrada i tres esglaons. Una finestra baixa a l'esquerra, amb una persiana, i una finestra més alta a la dreta, amb porticons de llibret. En el primer pis destaca un balcó amb barana de ferro que ocupa tota l'amplada de la casa. Les quatre obertures del pis superior estan rebaixades de la línia de façana i emmarcades per columnes. Els porticons són de llibret. Coronament amb emblema central sense omplir. | 08007-47 | Av. Panagall, 47 i 49 | 41.6131700,2.5394400 | 461627 | 4606931 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37732-foto-08007-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37732-foto-08007-47-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeixem què ha passat amb aquesta portalada, però actualment hi ha una vulgar porta de garatge.També es coneix com a Can Oms, actualment una pastisseria. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 37733 | Can Peret Boira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-peret-boira | VIADER i CROUS, Montse (1986). Casa de carrer (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Casa d'un cos de planta baixa i dos pisos, molt transformada, sobretot la planta baixa. Balcó en el primer pis amb decoracions a banda i banda de terracuita; la llinda és un fris decoratiu de motius geomètrics i vegetals fets de terracuita. | 08007-48 | Riera Sant Martí, núm. 21 | 41.6093600,2.5404100 | 461706 | 4606507 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37733-foto-08007-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37733-foto-08007-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 37734 | Can Nissos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nissos | VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Corder (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Edifici gran de dos cossos, consta de planta baixa i dos pisos. Són dues cases que es comuniquen. La composició de la façana principal és simètrica. Dues portes centrals a la planta baixa i una finestra al costat de cada porta. Primer pis amb balcó corregut. Façana feta de maó vist i rajoles decoratives. Obertures emmarcades per motllures en la seva meitat superior. | 08007-49 | Rambla Sant Martí, 30 | 41.6089400,2.5408100 | 461739 | 4606461 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37734-foto-08007-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37734-foto-08007-49-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antigament conegut com a Can Farigola. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 37735 | Escut heràldic de Can Bellsolell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-bellsolell | <p>BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya, Editorial Montblanc. Barcelona. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Bellsolell (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit.</p> | XVIII | <p>Escut d'armes esculpit damunt pedra d'un sol bloc. Forma d' espanyol d'influència gala.Escut de camper quarterat amb 'bordura' a la boca. El primer quart representa un quadrat partit amb un arbre en el costat dret i dos en el costat esquerre. En el segon quart hi ha un lleó a la part superior i franges horitzontal a modus de faixa a la part inferior. En el tercer quart hi ha representat una torre amb un far al damunt. En el darrer quart es representa una torre amb obelisc al damunt.</p> | 08007-50 | Can Bellsolell de la Torre | <p>Les primeres notícies daten del segle X. Els Bellsolell foren familiars del Sant Ofici i conserven títols de noblesa de Carles III i posteriors. Antigament, la seva propietat arribava a la platja. És molt important l'armari-arxiu de la casa, amb un molt bon fons d'arxiu. Es conserven les memòries de Francesc Bellsolell de la Torre i Padró, que regentà la casa a la primera meitat del segle XVIII. La capella, en temps de la guerra de 1871, es va convertir en la capella del poble, ja que la parroquial era usada com a caserna militar.</p> | 41.6114400,2.5423400 | 461868 | 4606737 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37735-foto-08007-50-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||
| 37736 | Can Soler de Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soler-de-pages | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.52. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Soler de Pagès (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVIII-XIX | Masia de planta rectangular, consta de planta baixa i pis. Coberta de teules a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. Porta d'entrada de llinda recta i dovelles dentades treballada en pedra. Al damunt balconada amb balustrada de fusta. Cos annex de planta baixa i pis amb galeria d'arc de mig punt en la planta pis. A sota hi ha el safareig, amb un galet zoomorf de lleó molt deteriorat. El conjunt de la font ha quedat retocat per una arcada que la cobreix. Destaca un seient amb pintures amb escenes cinegètiques. | 08007-51 | Barri d'Orient, s/n | 41.6082400,2.5449700 | 462085 | 4606381 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37736-foto-08007-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37736-foto-08007-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37736-foto-08007-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 37737 | Capitell romànic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-romanic | PONS i GURI, J.M. (1944). Un siglo de arte religioso en San Martín de Arenys. Ed. Tipografia J. Tatjé. Arenys de Mar. VIADER i CROUS, Montse (1986). Capitell romànic (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XII-XIII | Capitell romànic de petites dimensions (25'5 x 17'5 x 18 cm.) amb decoració vegetal estilitzada. Procedeix de l'antiga església romànica d'Arenys de Munt, datat cap els segles XII-XIII. Té una esquerda en un costat i dues cantonades esberlades. | 08007-52 | Carrer Josep Maria Soler, 4 | 41.6097300,2.5391000 | 461597 | 4606549 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37737-foto-08007-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37737-foto-08007-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37737-foto-08007-52-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'actual propietària, Sra. Margarita Valls, diu que té intenció de fer-ne donació al poble quan hi hagi un museu registrat.És l'única peça de l'antiga església que es coneix. | 92|85 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.