Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37922 | Castanyers de cal Cintet de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyers-de-cal-cintet-de-rupit | XX | Castanyers (Castanea sativa) situats al costat del camí de la masia de cal Cintet de Rupit. Tot i no quedar clar si es tracta de dos individus que neixen junts o d'un individu ramificat des de la base, neixen molt junts dos troncs principals de grans dimensions que posteriorment es van ramificant en branques menors. Un dels troncs té 2,85 m de perímetre (0,91 de diàmetre) i l'altre 2,52 m de perímetre (0,80 de diàmetre). | 08007-237 | Cal Cintet de Rupit | 41.6116600,2.4972000 | 458107 | 4606783 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37922-foto-08007-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37922-foto-08007-237-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||
| 37923 | Alzina surera de la carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-la-carretera-darenys-de-munt-a-sant-vicenc-de-montalt | XX | Alzina surera situada al marge de la carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt, entre el Pont d'en Barbeta i el Masjoan, al costat d'un camí que baixa als camps que queden a l'esquerra del rial d'en Puig. El tronc té unes dimensions de 2,44 m de perímetre i 0,78 m de diàmetre, a una alçada d'uns 2 metres es ramifica en nombroses branques, algunes creixen verticalment i d'altres creixen obertes formant una gran capçada que fa ombra a la carretera. Fa temps que no se li ha extret el suro, i això fa que en tingui un bon gruix. | 08007-238 | Carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt | 41.6078400,2.5240200 | 460339 | 4606346 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37923-foto-08007-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37923-foto-08007-238-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||||
| 37924 | Vegetació de ribera de la capçalera de la conca de la riera de Sobirans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vegetacio-de-ribera-de-la-capcalera-de-la-conca-de-la-riera-de-sobirans | Tot i existir fragments ben conservats, en general apareixen degradats amb plantacions de plàtans, pollancres i castanyers. | La conca de la riera de Sobirans està formada per un eix principal, que és la riera de Sobirans, i per un entramat de torrents tributaris que es van ajuntant a aquesta riera principal a diferents nivells. És a la capçalera, però, on hi ha una veritable xarxa de torrents que drenen els cims més alts del municipi (zona dels Tres Turons i la Creu de Rupit) i condueixen l'aigua cap a la riera de sobirans. Aquesta xarxa fluvial està formada, entre altres, pel torrent de la Milans, el torrent del Jardí i el torrent de Marpons. La majoria d'aquests cursos, tot i estar mitjanament alterats per l'home amb plantacions de pollancres, plàtans i algun castanyer, encara conserven boscos de ribera naturals, principalment d'avellaners, però també hi ha petits fragments de verneda. Els avellaners són referenciables a la comunitat d'avellanosa amb polistic (Polysticho-Coryletum), dominada per l'avellaner (Corylus avellana) i una falguera de grans dimensions, el polistic (Polystichum setiferum). La verneda correspon a l'hàbitat vernedes amb ortiga morta (Lamio-Alnetum glutinosae). | 08007-239 | Capçalera de la conca de la riera de Sobirans | 41.6135500,2.4997900 | 458324 | 4606991 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37924-foto-08007-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37924-foto-08007-239-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La verneda (codi 91E0) és un hàbitat natural d'interès comunitari qualificat de conservació prioritari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||||
| 37925 | Arbres monumentals de la C-61 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbres-monumentals-de-la-c-61 | XIX-XX | Conjunt d'arbres de grans dimensions situats al llarg dels marges de la carretera C-61, entre el poble d'Arenys de Munt i laurbanització Collsacreu. Es tracta majoritàriament de pins pinyers (Pinus pinea), tot i que també hi ha alguna surera (Quercus suber) i alzina (Quercus ilex) que apareixen esparsament als marges d'aquesta carretera. A banda de l'atractiu estètic d'uns arbres d'aquestes dimensions, ofereixen una bona ombra a l'estiu. | 08007-240 | Al llarg de la carretera C-61 | 41.6211400,2.5300400 | 460849 | 4607820 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37925-foto-08007-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37925-foto-08007-240-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||
| 37926 | Verneda del torrent de l'Oradella i riera de Vallalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-del-torrent-de-loradella-i-riera-de-vallalta | Afectat per plantacions, tales, introducció d'espècies al·lòctones, etc. Caldria prendre mesures per assegurar i millorar la seva conservació. | Verneda (Lamio-Alnetum glutinosae) esparsa i força fragmentada que apareix a l'extrem NE de la riera de Vallalta (dins del terme d'Arenys de Mar) i al torrent de l'Oradella, una afluent de la primera. La verneda apareix degradada amb plantacions de pollancres i plàtans i molts dels peus de vern han estat tallats successives vegades i tenen nombrosos rebrots. El sotabosc és relativament ric, amb carx gran (Carex pendula), ficaria (Ranunculus ficaria), viola boscana (Viola sylvestris), polistic (Polystichum setiferum), corniol (Aquilegia vulgaris), etc. Cal destacar la gran presència de la barretera (Petasites fragrans), espècie al·lòctona que fa un tapís al sotabosc força dens i que dificulta el creixement d'altres espècies autòctones. | 08007-241 | Torrent de l'Oradella i riera de Vallalta | 41.6234900,2.5560700 | 463019 | 4608069 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37926-foto-08007-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37926-foto-08007-241-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La verneda (codi 91E0) és un hàbitat natural d'interès comunitari qualificat de conservació prioritari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||||
| 37927 | Estepa ladanífera (Cistus ladanifer) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estepa-ladanifera-cistus-ladanifer | La població és molt reduïda en individus. | L'estepa ladanífera (Cistus ladanifer) està considerada com a molt rara a Catalunya ja que apareix sempre fent poblacions de molt pocs individus en brolles silicícoles properes a la costa i de tendència àrida. En una brolla del Coll del Pollastre, l'any 1993, es van descobrir dos peus ben desenvolupats d'aquesta espècie i va suposar la primera cita d'aquesta espècie al Maresme, ja que autors anteriors no l'havien citada. Posteriorment s'ha localitzat una població més a la comarca, concretament al Coll de Cera d'Alella. | 08007-242 | Coll del Pollastre | 41.6035000,2.5267700 | 460566 | 4605863 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37927-foto-08007-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37927-foto-08007-242-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'estepa ladanífera produeix el ladan, una resina molt aromàtica que s'usa per a perfumeria i que està formada principalment per ladaniol (C17H30O), esters, sesquiterpens i tanins.Espècie protegida a les Gavarres i a la serra de Collserola pel DECRET 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||||
| 37928 | Eucaliptus del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-del-remei | Eucaliptus (Eucaliptus globulus) situat a l'entrada de la finca del Remei. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que destaca de la resta d'arbres del jardí per la seva alçada i envergadura. Com tots els de la seva espècie, el que es troba a l'era del Remei, és de gran dimensions, amb una trentena de metres d'alçada i centenari. Té dues classes de fulles, les joves sense pecíol i oposades i les velles, peciolades, asimètriques, alternes i coriàcies, falciformes. Pengen cap avall i això fa que aquests arbres donin poca ombra. La seva escorça es desprèn a tires deixant el tronc llis i de colors clars. Les flors produeixen abundant nèctar que és utilitzat per les abelles per a la producció de mel. Floreix d'abril a juny. En alguns llocs, les fulles adultes, un cop dessecades en un lloc ventilat, s'utilitzen per a la fabricació de cigarretes.Té propietats antisèptiques i expectorants. També se'n fan olis i és utilitzat en aromateràpia. La fusta no s'utilitza per a fer mobles ja que no és de bona qualitat, però si per a la fabricació de pasta de paper. | 08007-243 | El Remei o Can Gibert - al sud del terme municipal | 41.5873300,2.5260400 | 460495 | 4604068 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37928-foto-08007-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37928-foto-08007-243-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'eucaliptus és una espècie originària d'Austràlia i que va ser introduïda a Europa amb finalitats ornamentals, com a arbre forestal i per a usos medicinals (les fulles són emprades com a medicinals). | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||||
| 37930 | Concurs de Sardanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/concurs-de-sardanes | XX | Concurs de colles sardanistes que es celebra per Sant Martí (el diumenge de la Festa Major), el novembre. Està organitzat per la Unió de Colles Sardanistes, entitat catalana de caire federatiu. És el darrer concurs de la temporada i correspon a la categoria principal de colles, és a dir, 'Bàsic d'honor'. Dins de la competició de colles sardanistes es divideix en diverses categories i la més important - la 1ª divisió - és la bàsica d'honor. Participen una vintena de les millors colles de Catalunya, si la inscripció supera aquest número, que és el màxim de capacitat de la plaça, es fan eliminatòries. | 08007-245 | Plaça de l'Església | Per Sant Martí de l'any 2006 es celebrarà el 50 è Concurs de Colles Sardanistes. Es va iniciar els anys quaranta del segle XX i no es va realitzar continuadament, ja que durant una temporada es va interrompre. Per celebrar aquest 50è Concurs, l'Agrupació Sardanista d'Arenys de Munt, que és una secció del Centre Moral, està preparant una exposició, que s'inaugurarà el cinc de novembre, i una memòria històrica. Exceptuant un lapsus de temps de 6 o 7 anys que es va fer en el camp de futbol, sempre s'ha fet a la Plaça de l'Església. | 41.6090000,2.5403500 | 461701 | 4606467 | 1940 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37930-foto-08007-245-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 37931 | Sardana 'Collsacreu' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-collsacreu | XX | Sardana amb música de Rosend Martori i lletra d'Andreu Lloveras, que diu així: Salut, poble que creu/ en una terra generosa i gran! / Que el to de nostra veu/sigui una crida pels fills que vindran./ Portem un missatge a l'esperit/ que és com un ressò/ de fe, de pàtria i d'amor infinit./ I aquesta és la missió/ que dóna Déu al poble escollit. / Salut, que Déu ens dó/ Recolza't, estimada, / fes que no et rellisqui el peu,/ que aquest revolt que es veu/ a l'última pujada, ja som a l'esplanada/ del cimal de Collsacreu. / Quina armonia / de besllums i de color!/ Oidà; si ací et podia / fer el niu de nostre amor! / Dolça cabanya / batejada amb el nom teu;/ al cim de la muntanya/ serem més prop de Déu. / Les serres del Montseny / vigilaran els nostres passos. / Ens assadollarem / de la sentor que fan els pins./ I jo et cobejaré dintre els meus braços/ a ofrenar-te un idil·li bosc endins./ Vers el Llevant, fent horitzó, veurem la mar llatina/ i més ençà la nostra vall exuberant d'Arenys de Munt./ Llavors nostra cançó diamantina/ volarà ben amunt, be amunt ...! | 08007-246 | Arenys de Munt | Sardana amb partitura de Rosend Martori (Arenys de Munt, 1902 - 1979). Estrenada l'11 d'abril de 1955, a l'aplec de Lourdes de Sobirans del dilluns de Pasqua. La versió coral, amb lletra d'Andreu Lloveras, fou estrenada el 26 de juliol de l'any 1975, per la Coral del Remei dirigida per Antoni Espiell. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 1955 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Rosend Martori (música) i Andreu Lloveras (lletra) | Sardana enregistrada en un CD 'Arenys de Munt a toc de cobla' editat pe Audiovisuals de Sarrià, S.L.. Interpretada per la cobla Principal de la Bisbal, sota la direcció de Francesc Cassú, l'any 2002. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 37932 | Sardana 'Les puntaires d'Arenys de Munt' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-les-puntaires-darenys-de-munt | XXI | Vigent | Sardana amb música de Jordi Paolí, sense lletra, feta en honor a les moltes generacions de dones puntaires de la població. | 08007-247 | Arenys de Munt | Estrenada durant el 48 è. Concurs de Colles Sardanistes de Sant Martí, de l'any 2004. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 2004 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jordi Paolí | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 37933 | Sardana 'Arenys de Munt' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-arenys-de-munt | XX | Vigent | Sardana amb música de Ricard Viladesau i lletra de Josep Martori: De poble, amics i família valedor i fidel impulsor. / Del pa de cada matí n'és un sofert i un brau guanyador; / Reprèn la feina diària rendint energia i suor. // De la raça, exponent vitalitat present. / Sempre, a l'hora precisa, puntual és l'home d'Arenys de Munt.// Llum del sol sortint matinejant, / desperta i pinta l'ample bosc ombriu,/ tot l'àmbit termenal i noves construccions;/ albada rutilant, cims i racons.// És superba festa per tothom poder contemplar/ l'esclat de la vida i del progrés per tot arreu,/ i l'afany veïnal, content, joiós de ben dotar/ El que esdevingui a ser-ne hereu.// Ja és mil·lenari d'aquest poble el naixement;/ celebrem la data agermanats i rememorant/ el coratge i el valor de tota aquella gent/ que l'han fet bo, que l'han fet gran.// Aquell home matiner que disfruta estalviant,/ enginyós i bon feiner, ara l'estem glorificant.// Torrentbó i Subirans, vells fiols d'Arenys de Munt,/ la creueta i Collsacreu, amb la puntaire sempre amunt.// Amunt, Arenys de Munt, amunt sempre, Arenys de Munt. | 08007-248 | Arenys de Munt | Sardana de Ricard Viladesau (Calonge, 1918) estrenada el 12 de novembre de l'any 1957 davant l''Hogar del Productor', actual Ajuntament. La versió coral, amb lletra de Josep Martori, fou estrenada l'1 d'agost de l'any 1981. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 1957 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ricard Viladesau (música) i Josep Martori (lletra). | Sardana enregistrada en un CD 'Arenys de Munt a toc de cobla' editat pe Audiovisuals de Sarrià, S.L. Interpretada per la cobla Principal de la Bisbal, sota la direcció de Francesc Cassú, l'any 2002. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 37934 | Sardana 'La festa del Remei' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-la-festa-del-remei | XX | Vigent | Sardana de F.X. Maimí en honor a la celebració de l'Aplec de la Mare de Déu del Remei (Arenys de Munt). No es va incloure en la gravació del CD malgrat tractar-se d'un aplec que es realitza en una capella d'Arenys de Munt i que aplega gent d'Arenys de Mar i de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Vicenç de Montalt. | 08007-249 | Arenys de Munt | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | F.X. Maimí | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||||
| 37950 | Barraca del carrer Marià Fortuny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-carrer-maria-fortuny | XVIII-XIX | Escletxes estructurals | Barraca de vinya o de pagès, de planta rectangular ( x m.), que presenta la volta de maó pla del tipus 'de tartana'. Parets de paredat mixt (pedres petites irregulars i maons unides amb morter) amb morter sense cobrir les pedres del tot. La porta és d'arc escarser fet de maons a l'igual que el marc de la part dels muntants. Damunt la porta hi ha un ull de bou fet de maons plans de forma radial. L'accés està una mica elevat i s'hi ha posat un esglaó aprofitat. | 08007-265 | Carrer Marià Fortuny, 8-10 (darrera la casa) | 41.5949700,2.5460900 | 462171 | 4604907 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37950-foto-08007-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37950-foto-08007-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37950-foto-08007-265-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La porta està tancada. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 37951 | Sardana Aplec de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-aplec-de-sant-marti | XX | Sardana de Josep Maria Vilà ( L'Armentera, 1890 - L'Escala, 1969) per commemorar un aplec que avui ja no es fa, però que s'havia fet per Sant Martí, als boscos de Sobirans, al santuari de la Mare de Déu de Lourdes, el dilluns de Pasqua. | 08007-266 | Arenys de Munt | Estrenada l'any 1936. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 1936 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Maria Vilà | Sardana enregistrada en un CD 'Arenys de Munt a toc de cobla' editat pe Audiovisuals de Sarrià, S.L. Interpretada per la cobla Principal de la Bisbal, sota la direcció de Francesc Cassú, l'any 2002. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 37953 | Fons del Museu d'Arenys de Mar referent a Arenys de Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-darenys-de-mar-referent-a-arenys-de-munt | XVI | Es tracta de peces procedents del municipi d'Arenys de Munt que es troben en el Museu d'Arenys de Mar. En concret són dues peces procedents de l'antiga església: - Clau de volta de la capella lateral de l'Església de Sant Martí que representa a Sant Pere i Sant Pau. L'autor és l'escultor Jaume Safont. - Escultura en forma de cap de vedell en pedra de color gris, enganxada en un suport de fusta (número 3805 de l'inventari del Museu d'Arenys de Mar). És obra de Jaume Safont i fa 21 x 14'5 cm i és del segon quart segle XVI. - Grup de rajoles procedents del Mas Pascual d'Arenys de Munt. Segons Pons i Guri són de finals del segle XVI. | 08007-268 | Carrer de l'Església, 43 | Segons testimoni del senyor Josep M. Pons i Guri, la clau de volta i l'escultura amb cap de vedell, les va treure de les escombraries d'unes obres que es van realitzar. La clau de volta i les rajoles del Mas Pascual estan encastades a la paret del vestíbul de l'Ajuntament, que abans era la seu de l'antic Museu d'Arenys de Mar. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37953-foto-08007-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37953-foto-08007-268-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jaume Safont (clau de volta i escultura) | 94 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 37954 | Pou Francesc Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-francesc-font | XIX | Pou de recollida d'aigua de mina; de planta circular amb les parets fetes de paredat, amb pedra petita irregular unida amb morter, i arrebossades. Coberta de volta i portella de ferro amb les inicials 'F.F'. Està una mica elevat del nivell de la riera i cal pujar uns esglaons per accedir-hi. | 08007-269 | Riera de Sobirans | 41.6159900,2.5110900 | 459267 | 4607257 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37954-foto-08007-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37954-foto-08007-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37954-foto-08007-269-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||
| 37955 | Pou de Can Jaume Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-jaume-alzina | XVIII-XIX | En desús | Pou d'aigua pertanyent a l'antiga masia de Can Jaume Alzina. És de planta quadrangular. Està molt amagat per la vegetació i deteriorat. Les parets són de maons i fins fa poc es podia veure la corriola per recollir i estirar la corda. | 08007-270 | Nord-oest del municipi. | 41.6132300,2.4972800 | 458115 | 4606957 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37955-foto-08007-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37955-foto-08007-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37955-foto-08007-270-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 37959 | Can Jaume Alsina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaume-alsina | XVIII | Coberta i parets enderrocades. | Masia enderrocada de la que només es conserven les parets, envoltada d'exuberant vegetació que n'impossibilita l'accés sense un equipament específic. La seva planta, pel que es pot entreveure, seria rectanglar. Per la forma del que semblen les façanes laterals tindria una coberta a dues aigües. Al costat hi havia un pou per subministrament d'aigua. La vista sobre la vall de Sobirans és magnífica, però és impossible entrar a la casa per culpa de la vegetació. | 08007-274 | Capçalera de la Riera de Sobirans | 41.6132400,2.4976100 | 458142 | 4606958 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37959-foto-08007-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37959-foto-08007-274-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 37960 | Cova de sauló núm. 1 de Can Popa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-saulo-num-1-de-can-popa | XIX-XX | Sostre caigut des de fa molts anys | Cova excavada en el sauló que servia per guardar-hi estris del camp o aixoplugar-se, ja que en temps pretèrits les distàncies eren més llargues i la jornada laboral del camp requereix llargues estades sobre el terreny. Un passadís o corredor de 70 cm d'amplada i 170 cm de llargada donava accés a una cambra circular d'un diàmetre irregular d'uns 160 cm. En aquest cas, trobem un petit apèndix a la dreta (les 2 en posició horària). L'actual propietari ens ha dit que ell sempre l'ha vist amb el sostre caigut. La utilitza per emmagatzemar-hi patates. | 08007-275 | Can Popa | 41.6200500,2.5271300 | 460606 | 4607700 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37960-foto-08007-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37960-foto-08007-275-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 37961 | Cova de sauló núm. 2 de Can Popa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-saulo-num-2-de-can-popa | XIX-XX | Cova excavada en el sauló que servia per guardar-hi estris del camp o aixoplugar-se, ja que en temps pretèrits les distàncies eren més llargues i la jornada laboral del camp requereix llargues estades sobre el terreny. Un passadís o corredor de 80 cm d'amplada i 250 cm de llargada dóna accés a una cambra circular d'un diàmetre irregular d'uns 170 cm. A l'interior hi ha un petit banc excavat en el sauló. L'actual propietari la utilitza per emmagatzemar-hi portadores, botes i altres estris. | 08007-276 | Can Popa | 41.6202700,2.5273800 | 460627 | 4607724 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37961-foto-08007-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37961-foto-08007-276-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||
| 37962 | Font de Can Popa o del Buldrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-popa-o-del-buldrau | XVIII | Font que neix en el Torrent de Buldrau i es recull uns 125 metres més avall mitjançant un pericó que condueix l'aigua a una pica de granit amb un sobreeixidor a una bassa de planta rectangular de 6'95 x 4'30 x 1'75 metres, amb una capacitat de 30.000 litres. Actualment, l'aigua d'aquesta bassa és bombejada a un dipòsit circulat molt més gran i modern que hi ha al costat. | 08007-277 | Can Popa | 41.6204300,2.5266100 | 460563 | 4607743 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37962-foto-08007-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37962-foto-08007-277-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Raja poquet | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 37965 | Cova del Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-llop | Mig colgada | Cova excavada en el sauló mig ensorrada. Només es conserva part de la cavitat principal i no es veu si hi havia passadís d'accés. El sostre s'ha enfonsat a causa de les arrels. A l'esquerra hi ha una espècie de menjadora. | 08007-280 | Turó del Llop | 41.6083300,2.5553600 | 462951 | 4606387 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37965-foto-08007-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37965-foto-08007-280-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch i Jordi Montlló | Als voltants hi ha un parell de clots fets en el sauló, també mig colgats, que podrien haver estat altres coves de sauló. Els hem llistat com elements no fitxats. | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 37970 | Riera d'Arenys de Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-darenys-de-munt | XVII-XX | Segons el tram | En aquesta fitxa hi incloem el paisatge urbanístic creat a l'entorn de la riera d'Arenys, tant en la zona urbanitzada amb cases o edificis diversos com a les zones perifèriques, on s'hi poden documentar parets de contenció, desguassos o canalitzacions de rials i torrents. Tots aquests elements formen part de la història de la pròpia riera. | 08007-285 | Arenys de Munt | Es tracta del carrer principal a partir del qual s'ha anat urbanitzant; tenint com a eix principal l'església i el seu entorn: el carrer vell el carrer Nou, el carrer de Panagall, el carrer Sant Antoni, etc. El poblament antic d'Arenys de Munt era dispers i al voltant de la riera només hi havia camps de conreu. Les cases de Can Borrell i Can Bellsolell eren les principals propietàries de les terres, delimitades per la mateixa riera; el primer en el marge dret i els segons en el marge esquerre. La història d'Arenys de Mar i de Munt està directament vinculada a la Riera que les vertebra. El mateix nom 'arenys' es pot relacionar amb la riera. En un document del segle X, l'església de Sant Martí està referenciada com l'església 'supra arenios'. | 41.6099700,2.5404400 | 461709 | 4606575 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37970-foto-08007-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37970-foto-08007-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37970-foto-08007-285-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les coordenades només són orientatives, ja que la fita fa referència a una zona més àmplia. | 98|94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 37971 | Fons de la família Arquer de Goscons de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-la-familia-arquer-de-goscons-de-larxiu-nacional-de-catalunya | XIII-XVIII | Fons corresponent a la família Arquer de Goscons d'Arenys de Munt. Es tracta d'un centenar de pergamins des dels segles XIII a XVIII entre testaments, censos, plets, donacions o apoques. Les fotocòpies d'aquests documents es troben en el fons del Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt. L'Arxiu Nacional de Catalunya ingressa i custodia fons d'orígens molts diversos, pel que fa a la seva procedència, titularitat i règim jurídic, suport i format. El centre conserva més de 500 fons i col·leccions. També aplega més d'un milió i mig d'imatges, destacant els quasi dos-cents mil negatius de vidre i els quatre-cents mil positius, un milió de plànols i mapes i més de 25.000 cartells.La classificació dels fons és la següent: Fons de la Generalitat de Catalunya: comprèn 3 etapes cronològiques: la primera correspon a la documentació generada per la Generalitat durant la II República, des del 14 d'abril de 1931 fins el 1639. La segona inclou la documentació produïda a l'exili durant la dictadura franquista, de 1939 a 1977; la tercera s'inicia l'any 1977 amb el restabliment de la Generalitat. Fons de l'Administració local: en aquest grup de fons s'inclou la documentació vinculada a la institució que es considera el precedent contemporani de la Generalitat de Catalunya. Fons de l'Administració perifèrica de l'Estat: documentació generada a Catalunya durant els anys del franquisme i transferida a la Generalitat amb els traspassos de competències. Fons de l'Administració Reial i Senyorial: més de 3.000 plets de la sèrie processos civils procedents de la Reial Audiència de Catalunya, des de finals del segle XVI fins al XIX. Fons judicials: documentació dels diferents òrgans judicials radicats a Catalunya al llarg del segle XX: Jutjats Municipals, Jutjats de Districte, Jutjats de Primera Instància, Jutjats d'Instrucció i Jutjats de Primera Instrucció de Barcelona i les Magistratures de treball de Barcelona. Fons registrals: aquest fons està constituït per 2.507 llibres-registre dels Corredors Reials de Canvi de Barcelona (1780 - 1956 a més d' una col·lecció de les cotitzacions de la borsa de Barcelona i de llibres de reclamacions de valors. Fons d'institucions: fons d'organismes creats per a una funció molt específica, de servei o interès públic, vinculats en major o menor grau a la Generalitat de Catalunya. Fons d'associacions i fundacions: inclouen els arxius d'associacions i entitats, d'organitzacions sindicals, i de partits i associacions polítiques que han tingut una importància cabdal en la història contemporània de Catalunya. Fons d'empreses: integrat per unes 100 empreses de diferents sectors, a partir del segle XVIII, entre els quals sobresurt el tèxtil, el metal·lúrgic, el comercial, el químic i l'editorial. Dins d'aquest apartat destaquen grans empreses nacionals i multinacionals, com La España Industrial S.A., Manufacturas Sedó S.A., Tecla Sala, La Maquinista Terrestre y Marítima S.A., Macosa, Siemens, Castañer, La Compañía General de Tabacos de Filipinas, S.A., Cros i S.E. de Carburos Metálicos, S.A. Fons patrimonials: destaquen per la seva importància els nobiliaris: el llinatge Sentmenat, Marquesos de Castelldosrius; els Güell-López, comtes de Güell i marquesos de Comillas; el llinatge Moixó, marquesos de Sant Mori, el llinatge Oriola-Cortada, comtes de la Vall de Merlès, els Blanes-Centelles, comtes del castell de Centelles, el llinatge Despujol, marquesos de Palmerola, la baronia de l'Albi i la baronia de Ribelles, que inclouen documentació a partir del segle XII. L'ANC conserva també fons patrimonials de llinatges de la noblesa no titulada (Espona, Arquer, Milans, Rialp) i de moltes altres famílies catalanes rurals i urbanes. El conjunt d'aquests fons apleguen una col·lecció de pergamins que arriba a les 7.000 unitats. | 08007-286 | Arxiu Nacional de Catalunya (C. Jaume I, 33-5 /108195 Sant Cugat del Vallès) | Es a crear l'any 1980, adscrit al Departament de Cultura, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, l'Arxiu Nacional de Catalunya s'encarrega d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. Com a arxiu general de l'Administració, l'Arxiu Nacional de Catalunya ingressa, recupera i gestiona la documentació generada per l'acció política i administrativa dels departaments, organismes i empreses de la Generalitat, d'acord amb el que defineix el Decret 76/1996, de 5 de març, que regula els sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. L'Àrea dels Fons de l'Administració realitza els treballs relacionats amb la conservació dels testimonis documentals que, especialment al llarg del segle XX, ha produït l'Administració pública a Catalunya. En la seva condició d'arxiu històric, l'Arxiu Nacional de Catalunya recupera tota aquella altra documentació que, d'acord amb la legislació, té una especial rellevància per al coneixement de la nostra història nacional. Una faceta important d'aquesta activitat, que desenvolupa l'Àrea dels Fons Històrics, és l'ingrés d'aquells fons de propietat privada que li són donats o dipositats pels seus propietaris o posseïdors. L'Àrea dels fons d'Imatges, gràfics i audiovisuals dóna el tractament específic en funció del suport als documents i arxius d'imatge i so. Aquests han adquirit una importància creixent en el conjunt del patrimoni documental i requereixen unes condicions de conservació i descripció específiques. Aquesta àrea vetlla també per la recuperació dels fons d'aquestes característiques i pel seu ingrés a l'Arxiu Nacional. A més de les tres àrees anteriorment esmentades, i amb l'objectiu de donar resposta a la diversitat de fons i de serveis, l'ANC ha creat les àrees següents : L'Àrea de Reprografia i Noves Tecnologies, és l'encarregada de realitzar els programes de reproducció dels fons en funció de les necessitats internes i externes del centre. També té com a funció fer el seguiment de les innovacions tecnològiques en el camp de la informació i el tractament documental i elaborar programes per a la seva implementació a l'Arxiu Nacional. El Laboratori de Restauració, que fa els treballs de conservació i de consolidació dels documents i que destina una part dels seus esforços a programes de col·laboració amb institucions públiques i privades. La Biblioteca de l'Arxiu Nacional de Catalunya, integrada per la biblioteca auxiliar i els fons de reserva, que està al servei dels usuaris de l'Arxiu i en particular dels investigadors.Les diferents àrees de l'arxiu desenvolupen programes de reproducció de fons que tenen interès per al coneixement de la història de Catalunya i que, per diverses circumstàncies, no són accessibles per a la seva consulta o es troben en centres i institucions públiques i privades fora de Catalunya. El conjunt de fons i documents reproduïts, ja siguin en suport digital o en microfilm, formen l'Arxiu de Complement, que té l'objectiu fonamental d'apropar l'investigador de Catalunya a aquella part del patrimoni documental que reuneix les condicions anteriors.Un objectiu bàsic, que la legislació encomana a l'Arxiu Nacional de Catalunya, fa referència a la recuperació, en original o en còpia, de la documentació de la Generalitat de Catalunya i de les seves institucions que per diverses circumstàncies no es troba en el nostre país o no és accessible en condicions acceptables.L'Arxiu Nacional de Catalunya és, com a institució gestora d'una part del patrimoni cultural, un centre que desenvolupa la seva pròpia funció cultural transmetent i divulgant a la societat els continguts que s'hi conserven a partir d'activitats de difusió que organitza regularment. L'Àrea de Difusió i Comunicació s'encarrega de materialitzar aquesta vessant fonamental del centre. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | (Continuació descripció) Fons personals: fons de personalitats representatives de la societat catalana dels segles XIX i XX d'àmbits molt diversos. S'hi troben polítics (Francesc Macià, Prat de la Riba, Ventura Gassol, Jaume Aiguader, Josep Maria de Porcioles i Ramon Trias Fargas, entre d'altres); pensadors i pedagogs (Eugeni d'Ors i Alexandre Galí); intel·lectuals (Carles Riba, Octavi Saltor, Maurici Serrahima i Ferran Soldevila, ) i artistes (Josep Mainar, Joaquim Renart). Inclouen documentació fotogràfica.Col·leccions: provinents de recuperacions, donacions i compres, l'Arxiu Nacional de Catalunya aplega col·leccions factícies força interessants.Hi ha fotocòpies a l'arxiu del Col·lectiu pel Museu - Arxiu d'Arenys de Munt.Horari d' hivern: dilluns a divendres, 9-21h ; dissabtes, 9-14hHorari d'estiu: Mes d'agost, 9-15hTel. 93 589 77 88 Fax 93 589 80 35Mail: anc.cultura@gencat.netWeb: cultura.gencat.net/anc/ | 94 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 37972 | Serra d'en Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-den-sala | Caldria vetllar perquè no s'abandonin les activitats agrícoles i ramaderes tradicionals ja que asseguren un espai obert seminatural, tant escàs en el context del municipi. | La serra d'en Sala, amb una alçada màxima de gairebé 300 m, es troba situada a l'est del municipi d'Arenys de Munt. La seva orientació de nord a sud, fa que aquesta sigui visible des de diferents punts del municipi i de Canet. Té la particularitat de formar una mena d'altiplà, de manera que a la part més alta apareixen les Planes d'en Sala, que són aprofitades com a pastures per ramats, pel conreu de Cirerers i per conreus de secà; també hi destaca la presència de prats d'albellatge. Aquests espais oberts enmig de massa forestal són de gran importància per a la fauna, són un recurs paisatgístic d'elevat valor i permeten l'aparició de flora i hàbitats vegetals rars. | 08007-287 | Serra d'en Sala a l'est del municipi | 41.6038300,2.5537200 | 462812 | 4605888 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37972-foto-08007-287-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||||
| 37973 | Zona agrícola de ca l'Arquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-agricola-de-ca-larquer | Els camps situats a més pendent s'estan abandonant. | La zona agrícola de ca l'Arquer es troba situada entre dos cursos d'aigua, el Torrent de l'Aigua i el Torrent de can Vallalta, ambdós a la capçalera de la riera de Vallalta. Aquest fet fa que el nivell freàtic hi sigui somer i que hi hagi disponibilitat d'aigua per al reg tot l'any, de manera que és una zona agrícola privilegiada. En aquesta zona, doncs, apareixen successius camps situats en feixes per salvar el desnivell del terreny, on es cultiven diferents productes d'horta de manera tradicional: tomàquets, mongetes, cogombres, etc. | 08007-288 | Ca l'Arquer | 41.6220600,2.5411300 | 461773 | 4607917 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37973-foto-08007-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37973-foto-08007-288-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||||
| 37975 | Castanyers d'en Ponet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyers-den-ponet | Plantacions de castanyers que apareixen disseminades per les obagues de les zones més altes del municipi, especialment a la zona dels Tres Turons. Actualment estan abandonades i més o menys naturalitzades, ja que en el seu interior hi creixen amb força algunes alzines i roures. Aquestes plantacions es plantaven a les zones més humides, on apareixien rouredes o alzinars muntanyencs, ja que antigament se'n treia profit forestal per a obtenir fusta per fer botes o rodells i també per a obtenir-ne aliment (castanyes). Això fa que a moltes zones del Montnegre i del Corredor no es trobin rouredes i que, per contra, apareguin castanyers. | 08007-290 | Obaga dels Tres Turons i altres obagues | 41.6081000,2.5022900 | 458529 | 4606385 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37975-foto-08007-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37975-foto-08007-290-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | En general, es fan en indrets força inaccessibles ja que, en abandonar-se l'esplotació forestal que se'n feia, la majoria de camins que s'utilitzaven per desemboscar s'han perdut. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||||
| 37976 | Alocar de la riera de Caldetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-de-la-riera-de-caldetes | Alocar degradat per la presència de la canya, abocaments, estassades, etc. | <p>Alocar molt fragmentat situat als marges de la riera de Caldetes o de Torrentbò; el marge esquerre és arenyenc mentre que el dret pertany a Sant Vicenç de Montalt. Malgrat no fer cap franja contínua, apareixen trams amb força alocs i de dimensions notables. L'aloc antigament havia estat usat per la pagesia per consolidar les motes de terra, així com per fer estris de vímet i foragitar els polls del bestiar.</p> | 08007-291 | Riera de Caldetes | 41.5859400,2.5213200 | 460101 | 4603916 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37976-foto-08007-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37976-foto-08007-291-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||||
| 37977 | Xarxa fluvial d'Arenys de Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-fluvial-darenys-de-munt | Les principals amenaces són la contaminació de les aigües, l'extracció d'aigua, l'obertura de pous il·legals i la urbanització de certs trams. | Dins del municipi d'Arenys de Munt trobem principalment tres grans conques hidrològiques: els cursos d'aigua que tributen a la riera d'Arenys, les que porten les aigües a la riera de Vallalta i les que drenen les aigües cap a la riera de Caldetes, a banda de petits torrents o rials que recullen les aigües cap a cursos de menor entitat. Aquest gran entramat de rieres, torrents i rials superficialment només porta aigua en èpoques de pluges (excepte algun tram de la riera de Milans, de la riera de Vallalta, etc.). L'aigua que circula per aquests entramats de cursos hídrics, a banda de conduir l'aigua al mar, també alimenta el freàtic de l'Aqüífer de l'Alt Maresme. Aquest està contemplat dins l'annex 2 del DECRET 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner. | 08007-292 | Arenys de Munt | 41.5991600,2.5422000 | 461849 | 4605374 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37977-foto-08007-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37977-foto-08007-292-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Els hàbitats fluvials són un dels més amenaçats del planeta i l'aigua és cada cop un recurs més escàs. La conservació de les rieres i torrents de la xarxa fluvial d'Arenys de Munt garantiria un correcte funcionament del sistema hídric en èpoques de pluges, impedint problemes de riuades i revingudes, a banda que garantitza una correcta recàrrega dels aqüífers i, per tant, una reserva d'aigua per a ús agrícola, de reg o de boca. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||||
| 37978 | Alocar del rial d'en Piteu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-rial-den-piteu | Alocar degradat per la presència de la canya, abocaments, estassades, etc. | Alocar molt fragmentat que apareix esparsament entre el canyar dels marges del rial d'en Piteu. Les successives estassades, la crema de marges i els abocaments estan fent desaparèixer aquest arbust propi de les rieres del maresme i, per contra, afavoreixen l'expansió de la canya, espècie al·lòctona originària d'Àsia. | 08007-293 | Rial d'en Piteu | 41.5948400,2.5471700 | 462261 | 4604892 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37978-foto-08007-293-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||||
| 37979 | Sot dels Llorers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-dels-llorers | Alguns trams que s'han estassat o són freqüentats. La bardissa i espècies al·lòctones (ailant, raïm de moro, ...) degraden l'ambient | El sot dels Llorers i petits sots propers tenen una vegetació i morfologia molt particulars. Es tracta de cursos d'aigua intermitents que estan molt enfonsats i encaixonats, de manera que tenen uns marges molt alts i verticals que creen un ambient molt ombrívol. La vegetació que apareix és formada majoritàriament per avellaners, cirerers i llorers, però sorprèn per la manca de sotabosc on gairebé només apareixen falgueres (polístic, falzia roja i polipodi) i càrexs (Carex pendula i C. sylvatica), i per on es pot circular sense dificultat per l'interior. Al ser ambients molt ombrívols, la bardissa no hi pot entrar. | 08007-294 | Sot dels Llorers | 41.6142400,2.5068200 | 458910 | 4607065 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37979-foto-08007-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37979-foto-08007-294-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Tot i no tenir un accés clar, aquests sots són tributaris de la riera de la Milans i es localitzen propers a la font de la Milans. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||||
| 37980 | Pineda de Can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-can-jalpi | XIX-XX | Es tracta d'una pineda de pi pinyer (Pinus pinea) situada al NO de la finca de can Jalpí, on també hi apareixen esparsament sureres (Quercus suber) i alzines (Quercus ilex) a l'estrat arbori. Algunes zones d'aquesta arbreda fa força anys que no s'exploten forestalment i això fa que hi apareguin arbres morts, fet que explica la presència del picot garser gros (Dendrocopos major) en aquesta zona, i és una de les zones del Maresme més properes al mar on nidifica aquesta espècie segons comunicació personal de J. Rossell. | 08007-295 | Al NO de can Jalpí | Aquesta finca va ser adquirida per l'Ajuntament i és de titularitat pública. | 41.5985400,2.5382100 | 461516 | 4605307 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37980-foto-08007-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37980-foto-08007-295-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 37981 | Pi Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-gros | XIX-XX | Pi pinyer (Pinus pinea) situat a la confluència dels carrers Panagall i Lluís Companys. Malgrat no tractar-se d'un arbre monumental -ja que és un exemplar relativament jove-, té la importància de donar nom a un veïnat. Fa 1'55 metres de perímetre. | 08007-296 | Confluència dels carrers Panagall i Lluís Companys | 41.6156500,2.5399100 | 461668 | 4607206 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37981-foto-08007-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37981-foto-08007-296-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||
| 37984 | Barraca de Can Nissos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-nissos | XX | Barraca de pagès, de vinya o pastor de planta rectangular feta de maons i amb les parets arrebossades. Coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. La coberta no disposa de teules, que només es troben en el carener. Porta d'entrada de fusta i de llinda recta. | 08007-299 | Fondal del Torrent d'en Terra | Porta l'any 1912 esgrafiat damunt la porta, que podria tractar-se de la data de construcció de la barraca. | 41.6233700,2.5308500 | 460918 | 4608067 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37984-foto-08007-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37984-foto-08007-299-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 37991 | Safareig de Can Barbeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-barbeta | XVIII-XIX | Amb runa i vegetació a l'interior, no conserva aigua. | Antic safareig i bassa de planta rectangular i pertanyent a Can Barbeta en estat d'abandonament. Parets de paredat mixt, maons i pedres irregulars, amb arrebossats parcials a l'exterior i arrebossats impermeabilitzants a l'interior. Elsafareig està més elevat que la bassa i era l'espai que rebia l'aigua de la minai d'on passava a la bassa a posteriori. Seria per regar l'horta circumdant, que es conserva només en part. | 08007-306 | Carrer Barbeta, davant del número 17. | 41.6076500,2.5388600 | 461576 | 4606318 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37991-foto-08007-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37991-foto-08007-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37991-foto-08007-306-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha una font de Can Barbeta a la carretera de Torrentbó. | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 37992 | Barraca del Turó del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-turo-del-mig | XIX-XX | Coberta destruïda, sense porta i parets patint pressions. | Barraca de pagès, pastor o vinya de planta rectangular ( 5'15 x 4'2 m.) en paredat mixt (pedres petites i irregulars amb maons) sense arrebossar unides amb fang. No conserva la coberta, però per les restes que hi ha al voltant seria de teules àrabs. La paret posterior es conserva en una alçada de tres metres. Obertura d'entrada (1'3 d'amplada) de llinda recta, no conserva la porta. Muntats de pedra granítica treballada, escairats. A l'interior hi ha una paret mitgera conservada d'1 metre d'alçada. Al costat esquerre de la barraca hi ha parets de pedra seca que deixen al descobert una cavitat de petites dimensions. | 08007-307 | Turó del Mig | Està situada prop d'un camí molt concorregut en èpoques pretèrites, conegut amb el nom de Camí Ral o Camí del Montalt. Es diu que hi passaren les tropes napoleòniques durant la Guerra del Francès. | 41.6028500,2.5058400 | 458821 | 4605801 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37992-foto-08007-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37992-foto-08007-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37992-foto-08007-307-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 37937 | Arxiu del Centre Moral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-del-centre-moral | <p>AA.VV (1988). 75è aniversari del Centre Moral (1913 - 1988). Centre Moral d'Arenys de Munt.</p> | XX | <p>Arxiu format a partir de la història de la pròpia entitat, fundada l'any 1913. Destaquen els llibres d'actes, cartells de cinema, programes de les diferents activitats, correspondència i fotografies, sobretot de les activitats realitzades des de les seves diverses i múltiples seccions.</p> | 08007-252 | Rbla. Francesc Macià, 57 | <p>El Centre Moral es crea l'any 1913 per iniciativa de Mossèn Narcís Farró, amb un marcat caràcter religiós i moral i amb una clara vessant cultural i recreativa. La primera seu fou a la Rambla Jalpí, número 9 (ara Rambla Francesc Macià). El 18 de juliol de l'any 1986 es fa la compra de Can Corrioles, el local que fins aquell moment havia ocupat el Centre Democràtic. Es van fer obres de reforma i restauració de la sala antiga, respectant-ne la coberta embigada amb la cúpula de fusta, gràcies en part a una subvenció de tres milions de pessetes de la Generalitat de Catalunya. Actualment té 3.295 socis hi diverses seccions (Esbart, Associació Sardanista, Coral, etc.).</p> | 41.6112500,2.5395300 | 461634 | 4606718 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37937-foto-08007-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37937-foto-08007-252-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 37929 | Col·lecció del Museu Arxiu d'Arenys de Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-arxiu-darenys-de-munt | <p>BARRERA, Agustí (1996). 10 anys d'Arennios, 11 anys de Col·lectiu, 15 anys de defensa del nostre patrimoni històric, cultural i natural. A Arennios, núm. 35, setembre de 1996. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 12-15. VIADER, Montserrat i FORN, Francesc (1986). Les pedres renaixentistes de l'Altar Major de Sant Martí d'Arenys. A Arennios, núm. 2. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp.9 i 10.</p> | I-XIX | Objectes que no tenen les mesures preventives de conservació necessàries. | <p>Col·leccions variades referents a la història local d'Arenys de Munt. Una part de la col·lecció és arqueològica, dels jaciments romans de Can Jalpí i Can Bellsolell. També hi ha documentació i objectes diversos. Destaca una talla policroma del segle XVII de la Mare de Déu del Roser. No es coneix l'origen d'aquesta talla, però era d'una família d'Arenys que se la volien vendre a un antiquari. La gent del Col·lectiu va aconseguir comprar-la al mateix preu (75.000 ptes de l'any 1987) gràcies a un donatiu particular. També és remarcable les pedres corresponents a l'altar major de l'església fet per Jaume Safont, que a l'any 1936 es va desmuntar i s'utilitzaren per fer un mur. No s'han pogut recuperar totes, només una petita part. Entre els objectes també hi ha un alambí, ampolletes i cartells pulicitaris provinents de Licors Lladó; una ventadora, arades i altra maquinària, eines agrícoles, i ceràmica popular. Hi ha una considerable quantitat de documentació, alguna fotocopiada, i separada de l'arxiu històric. Destaca un conjunt de cartes (fotocòpies) entre Joaquín de Arquer i Joan de Borbó; fons de l'empresa tèxtil Can Borés; programes de Festa Major i Bredes; documentació de les eleccions municipals des de 1987; fons de la Germandat del Remei (1899-1959); fotocòpies d'un centenar de pergamins de Ca l'Arquer des dels segles XIII a XVIII (els originals estan a l'Arxiu Nacional de Catalunya). També conserven tres o quatre centenars de fotografies de tema local: masies, fets i esdeveniments socials i culturals, etc.</p> | 08007-244 | Can Borrell | <p>El grup del Col·lectiu es comença a formar arrel de la primera exposició d'eines i objectes locals que es va fer l'any 1981. Aquest procés culminà l'any 1985 amb la creació del Col·lectiu pel Museu-arxiu d'Arenys de Munt, i l'any 1986 amb el primer número de la revista Arennios. Pel que fa a les pedres renaixentistes de l'Altar Major de Sant Martí, van restar entaforades durant més de 50 anys en el mur de contenció del pati de les escoles. Els treballs per extreure-les van començar el setembre de l'any 1980 i es van allargar fins el desembre. Es van recuperar uns 26 fragments en relleu i els que participaren d'aquesta tasca diuen que una altra vintena van quedar per sempre més sota una capa de formigó a causa de les obres que s'estaven realitzant en aquells moments.</p> | 41.6097300,2.5384900 | 461546 | 4606549 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37929-foto-08007-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37929-foto-08007-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37929-foto-08007-244-3.jpg | Física | Romà|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|94|98|80 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 37974 | Alzinar del Turó del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-del-turo-del-mig | <p>BOLÒS, O; VIGO, J. i CARRERAS, J. (2004). Mapa de vegetació potencial de Catalunya. 1:250.000. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona</p> | Pel seu interior hi ha diferents circuits de motocicletes que en degraden el sòl i la vegetació i que causen molèsties a la fauna. Caldria posar tanques perquè no hi circulessin vehicles motoritzats. | <p>Al sector NO del turó del Mig apareix una massa d'alzinar força particular ja que, per una banda, fa temps que no s'explota forestalment i hi apareixen individus de grans proporcions i, per altra banda, és referible a un d'Alzinar Muntanyenc (Aplenio-Quercetum ilicis), hàbitat molt rar en el context de la serralada litoral catalana ja que és propi de muntanyes més elevades i interiors com el Montseny o les muntanyes de Prades. Probablement és la massa d'alzinar muntanyenc de Catalunya més proper a la costa.</p> | 08007-289 | Els Tres Turons - Turó del Mig. | 41.6076700,2.4983300 | 458199 | 4606339 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37974-foto-08007-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37974-foto-08007-289-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Es troba dins l'espai del PEIN el Parc del Montnegre i el Corredor. L'alzinar muntanyenc és un Hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva d'Hàbitats Europea. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||
| 37749 | Ca l'Amar de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamar-de-la-torre | <p>BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i editorial Montblanch. Barcelona. CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.42. VIADER i CROUS, Montse (1986). Ca l'Amar de la Torre (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit.</p> | XVI-XVII | <p>Masia de planta rectangular amb una torre de defensa annexa. La masia consta de tres cossos, planta baixa i dos pisos. Coberta de teules a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Portal rodó adovellat. Obertures de pedra granítica treballada. La finestra que hi ha damunt el portal rodó porta la data de 1632. A la façana de migdia hi ha un rellotge de sol pintat l'any 1814. Torre de defensa adossada, de planta quadrangular, consta de planta baixa i tres pisos i acabada amb merlets. Escut familiar esculpit en pedra ubicat damunt l'entrada. A l'interior, el cos central és el vestíbul, on hi entrava el carro i d'on surt l'escala que puja als pisos superiors, on hi ha les dependències dels senyors. Al fons hi ha la cuina. En el cos de l'esquerra hi havia els estables i el celler on es conserva el cup i la premsa. Del celler o de la cuina, no ens ho han deixat veure, surt l'hipogeu. El cos de la dreta està destinat a la masoveria. Davant la casa hi ha un safareig de planta rectangular, en un extrem hi ha el galet en forma de boca de peix, d'on surt l'aigua d'una mina. A l'altre costat hi ha tres rentadores: dues pels senyors i una pels masovers. L'obra és de paredat i amb rajoles a la lleixa.</p> | 08007-64 | Sobre l'Ajup (Camí de Can Sala). | <p>Des de la Guerra pertany a la família Carsi. Actualment està a la venda.</p> | 41.6007000,2.5460300 | 462169 | 4605543 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37749-foto-08007-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37749-foto-08007-64-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant la setmana Santa del 2006 es van presentar a la casa descendents que portaven el cognom Amar de la Torre, procedents de Madrid, portaven el dibuix de l'escut familiar que coincidia amb el de la façana. | 94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||
| 37802 | Escut de Ca l'Amar de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-ca-lamar-de-la-torre | <p>BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i editorial Montblanch. Barcelona. CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.42. VIADER i CROUS, Montse (1986). Ca l'Amar de la Torre (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit.</p> | XVI-XVII | <p>Escut d'armes esculpit damunt pedra d'un sol bloc, col·locat damunt fris. Escut de camper sencer, sense quarterar amb la representació a l'interior d'una torre de guaita amb portalada i finestra.</p> | 08007-117 | Sobre l'Ajup (Camí de Can Sala). | <p>Des de la Guerra pertany a la família Carsi. Actualment està a la venda.</p> | 41.6007000,2.5460300 | 462169 | 4605543 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37802-foto-08007-117-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant la setmana Santa del 2006 es van presentar a la casa descendents que portaven el cognom Amar de la Torre, procedents de Madrid, portaven el dibuix de l'escut familiar que coincidia amb el de la façana. | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||
| 37735 | Escut heràldic de Can Bellsolell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-bellsolell | <p>BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya, Editorial Montblanc. Barcelona. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Bellsolell (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit.</p> | XVIII | <p>Escut d'armes esculpit damunt pedra d'un sol bloc. Forma d' espanyol d'influència gala.Escut de camper quarterat amb 'bordura' a la boca. El primer quart representa un quadrat partit amb un arbre en el costat dret i dos en el costat esquerre. En el segon quart hi ha un lleó a la part superior i franges horitzontal a modus de faixa a la part inferior. En el tercer quart hi ha representat una torre amb un far al damunt. En el darrer quart es representa una torre amb obelisc al damunt.</p> | 08007-50 | Can Bellsolell de la Torre | <p>Les primeres notícies daten del segle X. Els Bellsolell foren familiars del Sant Ofici i conserven títols de noblesa de Carles III i posteriors. Antigament, la seva propietat arribava a la platja. És molt important l'armari-arxiu de la casa, amb un molt bon fons d'arxiu. Es conserven les memòries de Francesc Bellsolell de la Torre i Padró, que regentà la casa a la primera meitat del segle XVIII. La capella, en temps de la guerra de 1871, es va convertir en la capella del poble, ja que la parroquial era usada com a caserna militar.</p> | 41.6114400,2.5423400 | 461868 | 4606737 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37735-foto-08007-50-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||
| 37730 | Escut heràldic de Can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-jalpi | <p>CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.48. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Jalpí (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>Escut d'armes esculpit damunt pedra d'un sol bloc. Escut de camper quarterat amb escussó: els quarts superiors estan truncats; el quart inferior destre està partit i el quart inferior sinistre està quarterat. En el cor hi ha un altre escut amb dos pins. Porta espanyol d'influència gala. La part superior del quart superior destre està torrejada amb lleons rampants als costats de la torre; a la part inferior hi ha el símbol d'aigua. La part superior del quart sinistre porta un gos i a la part inferior el mateix símbol d'aigua amb un motiu floral, possiblement una rosa heràldica. El quart inferior destre està partit: a la part destre resultant porta unes aspes amb vuit quarts de lluna muntant, tres a la part superior, tres a la part inferior i una a banda i banda de les aspes. La part sinistre resultant està alhora quarterada: el quart superior destre i el quart inferior sinistre tenen un quart de lluna muntant cadascun, el quart superior sinistre i el quart inferior destre tenen la representació d'un possible animal mitològic de difícil identificació. Finalment, el quart inferior sinistre està quarterat: en el quart superior destre hi ha tres petxines; el quart superior sinistre està faixat; en el quart inferior destre hi trobem besants i en el quart inferior sinistre hi ha una torre.</p> | 08007-45 | A la façana de Can Jalpí. Al sud del terme municipal. | <p>Can Jalpí havia estat batllia d'Arenys, des del segle XIV els Tries i a partir del XVIII els Jalpí. L'aspecte actual és fruit d'una transformació de 1900 feta per August Borràs i Jalpí. Els Jalpí eren originaris de Tordera, varen entrar de propietaris l'any 1644 pel casament de Josep Jalpí i Subirós amb la pubilla Mª Àngela Trias i Sala.</p> | 41.5991100,2.5399700 | 461663 | 4605370 | 1900 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37730-foto-08007-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37730-foto-08007-45-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | August Borràs | 116|98 | 47 | 1.3 | 1769 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||
| 37822 | Escut heràldic portalada d'entrada a Can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-portalada-dentrada-a-can-jalpi | <p>CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.48. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Jalpí (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit.</p> | XIX | <p>Escut d'armes esculpit damunt pedra d'un sol bloc. Escut de camper quarterat amb escussó: els quarts superiors estan truncats; el quart inferior destre està partit i el quart inferior sinistre està quarterat. En el cor hi ha un altre escut amb dos pins. Porta espanyol d'influència gala. La part superior del quart superior destre està torrejada amb lleons rampants als costats de la torre; a la part inferior hi ha el símbol d'aigua. La part superior del quart sinistre porta un gos i a la part inferior el mateix símbol d'aigua amb un motiu floral, possiblement una rosa heràldica. El quart inferior destre està partit: a la part destre resultant porta unes aspes amb vuit quarts de lluna muntant, tres a la part superior, tres a la part inferior i una a banda i banda de les aspes. La part sinistre resultant està alhora quarterada: el quart superior destre i el quart inferior sinistre tenen un quart de lluna muntant cadascun, el quart superior sinistre i el quart inferior destre tenen la representació d'un possible animal mitològic de difícil identificació. Finalment, el quart inferior sinistre està quarterat: en el quart superior destre hi ha tres petxines; el quart superior sinistre està faixat; en el quart inferior destre hi trobem besants i en el quart inferior sinistre hi ha una torre.</p> | 08007-137 | Portalada d'accés a Can Jalpí. | <p>Can Jalpí havia estat batllia d'Arenys, des del segle XIV els Tries i a partir del XVIII els Jalpí. L'aspecte actual és fruit d'una transformació de 1900 feta per August Borràs i Jalpí. Els Jalpí eren originaris de Tordera, varen entrar de propietaris l'any 1644 pel casament de Josep Jalpí i Subirós amb la pubilla Mª Àngela Trias i Sala.</p> | 41.5929400,2.5423400 | 461857 | 4604684 | 1900 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37822-foto-08007-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37822-foto-08007-137-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | August Borràs | 116|98 | 47 | 1.3 | 1769 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||
| 37748 | Can Maiol de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maiol-de-la-torre | <p>CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.50. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Maiol de la Torre (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit.</p> | XVI | <p>Casa i torre de defensa annexa. La torre és de planta quadrada, consta de planta baixa i dos pisos. Dins de la torre es conserva un interessant sostre de fusta. Sobre el finestral inferior encara s'hi pot veure una pedra amb un dibuix de la primitiva masia. La casa consta de planta baixa i pis i ha estat modificada en la seva estructura. La façana principal té un portal rodó adovellat i al damunt una finestra de pedra granítica treballada amb motllures. El capcer de la façana és pla, ocultant la coberta de teules àrabs.</p> | 08007-63 | Barri de Sant Carles | 41.6062600,2.5422100 | 461854 | 4606162 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37748-foto-08007-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37748-foto-08007-63-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Abans es coneixia amb el nom de Can Pasqual de la Torre; donant nom al rial i al carrer Pasqual. | 94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||
| 37756 | Arxiu parroquial de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-marti | <p>FORN i SALVÀ, Francesc (1992). Guia-inventari de l'arxiu parroquial d'Arenys de Munt. Col·lecció Francesc Eiximenis. Edita Parròquia de Sant Martí d'Arenys de Munt.</p> | XV-XIX | Hi ha documents que estan tan malmesos que es desfan. | <p>Està dividit en vuit seccions bàsiques: 1. Llibres sacramentals 2.Notarials 3.Obra i administració 4.Confraries 5.Fundacions de sufragis 6.Govern 7.Divers 8.Fotografies, fonoteca, biblioteca i videoteca. Pel que fa als llibres sacramentals, trobem llibres de baptismes des de 1530, Òbits des de 1567, Albats des de 1758, Matrimonis des de 1566, Confirmacions des de 1673 i compliment Pasqual des de 1940. La secció de notarials esta formada per 23 llibres de testaments des de 1490 i 4 lliures de contractes des de 1686. La secció d'Obra i administració és la més delmada: un llibre de Clavaria de 1531, cinc llibres d'Obra i un llibre de pòlisses dels residents. La secció de Confraries conté informació de la confraria del Roser, del Remei, de Sant Isidre, de Sant Joan i Nostra Senyora del Carme, de Sant Sebastià, del Terç Ordre de Sant Francesc i la confraria del Santíssim Sagrament. La secció de les Fundacions de sufragis conté informació de censals i fundacions de misses i aniversaris dels segles XVII a XIX. La secció de Govern conté informació de les visites pastorals dels segles XVII a XIX, Consuetes i sinodals.</p> | 08007-71 | Rectoria, Plaça de l'Església, s/n. | <p>Es va salvar de la destrucció durant la guerra civil gràcies a que molts vilatans el van amagar a diversos indrets. El primer inventari global de l'arxiu el va fer mossèn Gelpí, l'any 1977.</p> | 41.6088400,2.5399900 | 461671 | 4606450 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37756-foto-08007-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37756-foto-08007-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37756-foto-08007-71-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En aquests moments s'està procedint a la seva digitalització per part dels senyors Antoni Marpons (jutge de pau) i Miquel Huges. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||
| 37862 | Col·lecció de l'Associació de Puntaires d'Arenys de Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-lassociacio-de-puntaires-darenys-de-munt | <p>FORN i SALVÀ, Francesc (1994). La col·lecció Vinyals de puntes. A Arennios, núm. 25, març de 1994. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 8 - 9.</p> | XIX-XX | <p>Col·lecció de peces relacionades amb l'activitat de fer puntes de boixet. Els patrons i les matrius són els elements més abundants. Tot i que no està inventariat, es podria parlar d'uns dos mil exemplars de cada. La majoria estan guardats en planeres, calaixos metàl·lics plans i amples, d'altres amb carpetes. També hi ha puntes antigues i modernes; per exemple un cos de vestit del segle XI o una tovallola de combregar o una mantellina. També disposen d'un mostrari i fotografies antigues i modernes de puntaires d'Arenys de Munt.</p> | 08007-177 | Can Borrell | <p>L'entitat fou fundada l'any 1991 i ha anat recollint material procedent de donacions particulars i, sobretot, de la col·lecció Badia-Viñals. Altres peces són comprades: Les germanes Maria i Mercè Badia, nétes d'uns randers d'Arenys de Munt (Josep Viñals i Josepa Rossell) van fer donació d'un miler de patrons i fulls i de dos mostraris al Col·lectiu per al Museu Arxiu d'Arenys de Munt, i aquests la cediren en dipòsit a l'Associació de Puntaires d'Arenys de Munt.</p> | 41.6097300,2.5384900 | 461546 | 4606549 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37862-foto-08007-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37862-foto-08007-177-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 37967 | Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-baptista | <p>GARRIGA I RIERA, Joaquim (1988) Escultures de Joan de Tours a Arenys de Mar. Arennios núm. 6. Col·lectiu pel Museu - Arxiu d'Arenys de Munt, desembre. Pàg.. 8-12</p> | XVI | No es disposa d'informació concreta sobre l'abast de les intervencions restauradores, però sembla que mancaven i que foren reintegrats els braços i alguns sectors no precisables del mantell. L'aspecte exterior de major impacte visual de la figura ha quedat enterament modificat per la policromia i el daurat moderns, resolts d'acord amb gustos poc exigents i amb criteris poc respectuosos de la condició històrica de l'obra. La peça ha esdevingut opaca a propòsit de caracteritzar l'estil de l'escultura cinccentista. | <p>Escultura tallada en fusta de xiprer que Joan de Tours anà a buscar a Grions, representant a Sant Joan Baptista, dempeus (115 x 58 x 36). Ha arribat als nostres dies desfigurada a causa de dues 'restauracions' sofertes fa més de quaranta anys (una abans i l'altra després de la guerra civil), que malauradament no permeten, actualment, distingir amb certesa els afegits moderns de les parts originals assignables - en hipòtesi a Joan Tours -. L'evident arcaisme d'algun dels seus trets s'explicaria remetent-los a un obrador del segle XVI.</p> | 08007-282 | Església de Sant Martí d'Arenys de Munt | <p>A les darreries de l'estiu de 1988 la família Corbera retornà a l'església de Sant Martí d'Arenys de Munt les dues escultures que segons tradició oral familiar tenien des de feia un mínim de quatre generacions. Les imatges eren relictes d'un incendi sobrevingut segurament fa uns cent cinquanta anys a la capella avui nomenada dels Dolors (la més pròxima al presbiteri a migdia de l'església). La família Corbera s'ocupà de la restauració d'aquest Sant, que cada any era dut a l'església el dia de la seva festa, tal vegada a causa d'una tradició amb llunyanes arrels de la casa. Foren lliurades juntament amb un fragment de fusta cremada (resta d'una imatge de la Mare de Déu amb el Nen, i alhora record de l'incendi) al rector de la parròquia, mossèn Pere Bellvert (que fou el primer a sospitar que aquesta escultura era obra de Joan de Tours). La imatge de Sant Joan Baptista i Sant Pere es podrien identificar amb les escultures documentades que Joan de Tours tallà en fusta de xiprer el 1542. Coincideixen la iconografia, el material i el mateix caràcter retaulístic de les peces, que també encaixen amb la tradició oral esmentada. Els trets formals, tant del disseny com de l'execució de les obres (sobretot en el cas de Sant Pere), ens remet al que es coneix de la producció catalana del Cinc-cents, i que recorden els relleus de pedra amb els bustos dels dotze apòstols que des del 1747 decoren el portal major de l'església de Calella, i realitzat per Joan de Tours després de 1553.</p> | 41.6090000,2.5399000 | 461663 | 4606468 | 1542 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37967-foto-08007-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37967-foto-08007-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37967-foto-08007-282-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Laura Bosch | Joan de Tours | 95|94 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||
| 37968 | Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere | <p>GARRIGA I RIERA, Joaquim (1988) Escultures de Joan de Tours a Arenys de Mar. Arennios núm. 6. Col·lectiu pel Museu - Arxiu d'Arenys de Munt, desembre. Pàg.. 8-12</p> | XVI | Mans amputades i pèrdua quasi total de la policromia. | <p>Escultura tallada en fusta de xiprer que Joan de Tours anà a buscar a Grions, representant a Sant Pere, dempeus (115 x 67 x 30). Manté a la vista el treball originari. Té les mans amputades i ha sofert de la pèrdua quasi total de la policromia. S'observen fissures verticals de la fusta i petites perforacions de corcs. La barba és curta i els cabells retallats tan habituals en la iconografia del Sant; manté semblances sorprenents amb quatre caps de l'Apostolat de Calella que reprenen els mateixos elements, però altres recursos de caracterització fisiognòmica de la imatge de talla - com la formació dels pòmuls, la disposició de la boca i dels ulls, les arrugues del front, els plecs de les orelles, etc. - i que es repeteixen encara més sovint en els bustos de pedra.</p> | 08007-283 | Església de Sant Martí d'Arenys de Munt | <p>A les darreries de l'estiu de 1988 la família Corbera retornà a l'església de Sant Martí d'Arenys de Munt les dues escultures que segons tradició oral familiar tenia des de feia almenys 4 generacions. Les imatges eren relictes d'un incendi sobrevingut segurament fa uns cent cinquanta anys en la capella avui nomenada dels Dolors (la més pròxima al presbiteri a migdia de l'església). Fou lliurada juntament amb la talla de Sant Joan Baptista i un fragment de fusta cremada (resta d'una imatge de la Mare de Déu amb el Nen, i alhora record de l'incendi) al rector de la parròquia, mossèn Pere Bellvert (que fou el primer a sospitar que aquesta escultura era obra de Joan de Tours). La imatge de Sant Joan Baptista i Sant Pere es podrien identificar amb les escultures documentades que Joan de Tours tallà en fusta de xiprer el 1542. Coincideixen la iconografia, el material i el mateix caràcter retaulístic de les peces, que també encaixen amb la tradició oral esmentada. Els trets formals tant del disseny com de l'execució de les obres (sobretot en el cas de Sant Pere) ens remet al que es coneix de la producció catalana del Cinc-cents, i que recorden els relleus de pedra amb els bustos dels dotze apòstols que des del 1747 decoren el portal major de l'església de Calella, i realitzat per Joan de Tours després de 1553.</p> | 41.6090000,2.5399000 | 461663 | 4606468 | 1542 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37968-foto-08007-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37968-foto-08007-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37968-foto-08007-283-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Laura Bosch | Joan de Tours | Segons Joaquim Garriga i Riera, professor del Departament d'Història de l'Art a la Universitat de Barcelona, caldria una urgent restauració de les restes de policromia que encara té adherides, i potser un tractament conservatiu de la fusta. | 95|94 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||
| 37709 | Retaule de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-marti | <p>MADURELL i MARIMON, Josep M (1970). L'art antic al Maresme. Del final del gòtic al barroc salomònic. Notes documentals. Premi Iluro 1968. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. VIADER i CROUS, Montse (1986). Retaule de Sant Martí (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit.</p> | XVI | <p>Retaule amb nou plafons. Figura central de Sant Martí. En el registre inferior trobem les pintures que representen a Sant Pere i Sant Pau, entre ells l'escena de la mort de Sant Martí. En el registre central dos miracles de Sant Martí: curació d'un leprós i resurrecció d'un mort. En el registre superior: Sant Martí a cavall partint la capa, Somni del Sant i Sant Martí agafat per uns lladres.</p> | 08007-24 | Església parroquial, Plaça de l'Església, s/n | <p>Aquest retaule era més gran, però la resta es va cremar durant la Guerra Civil. Joan de Tours era el responsable del retaule que va pintar Pere Serafí, conegut amb el sobrenom del 'Grec', com consta en el contracte signat el 14 de novembre de 1543. Segons Pons i Guri, no totes les taules que figuraven al retaule l'any 1936 eren pintades per Pere Serafí. Un sòcol de pedra era fet per Jaume Safont.</p> | 41.6089800,2.5397400 | 461650 | 4606465 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37709-foto-08007-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37709-foto-08007-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37709-foto-08007-24-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan de Tours i Pere Serafí | 95|94 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,06 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml