Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37694 | Vessant Oriental del Montalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vessant-oriental-del-montalt | FORN i SALVÀ, Francesc (coord.) (1997). Carta arqueològica: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Col·lecció Raimon Torroja, núm. 1. Ajuntament d'Arenys de Munt. MARTÍN, A. i RIGO, A. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. PONS GURI, J. M. (1938). Notes per a l'arqueologia del Maresme. BCEC XLVIII, pp. 42-43. Barcelona. RIBAS i BERTRAN, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Barcelona. SERRA RÀFOLS, J. De C. i ALMAGRO, M.(1945).Carta arqueológica de España. Madrid. | il·localitzat | Notícia antiga de J.M. Pons Guri segons la qual a la vessant del Montalt que pertany al terme municipal d'Arenys de Munt, sense que hi hagi cap altra especificació del lloc, s'hi van trobar destrals neolítiques. | 08007-9 | Turó del Montalt | Segons Francesc Forn (1997), foren trobades tres destrals al Torrentbó: una trobada al Turó del Montalt que formava part de la col·lecció Clariana de Mataró, una altra es guarda a la col·lecció Sala de Vic i una tercera destral de fibrolita que no s'ha localitzat. | 41.6055600,2.4983300 | 458197 | 4606105 | 08007 | Arenys de Munt | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37694-foto-08007-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37694-foto-08007-9-3.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons la carta arqueològica pertany a Jaume Riviere; C. Nena Casas, 76, de BCN Tel. 93 203 22 04No hi ha plànol de situació ni coordenades. Nosaltres n'hem posat de referència geogràfica. | 78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 37695 | Dolmen de l'Infern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-linfern | FORN i SALVÀ, Francesc (1997) Carta arqueològica d'Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Col·lecció Raimon Torroja, 1. Ajuntament d'Arenys de Munt. LLEONART, Robert (1987). El possible dolmen de l'infern. A Arennios, núm. 4, desembre de 1987. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 13-15. | Dolmen orientat a l'Est, situat just damunt la fondalada coneguda per 'l'Infern', que aprofita la presència natural de l'esqueix de roca formant un espai cobert per una llosa de pedra de grans dimensions que li proporciona una singular morfologia. El possible sediment antic s'ha perdut, ja sigui per l'erosió natural i/o antròpica. | 08007-10 | Vessant meridional del Turó de la Vilanegra | 41.6054900,2.5134400 | 459456 | 4606090 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37695-foto-08007-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37695-foto-08007-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37695-foto-08007-10-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 79|78 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 37751 | Col·lecció de Fauna Jordi Puigduví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fauna-jordi-puigduvi | Petita col·lecció d'ous, nius i animals dissecats. Bàsicament ocells i algun petit mamífer. Estan presentats en petites escenografies reproduint paisatges i ecosistemes. L'exposició està dividida en dos àmbits, per una banda la col·lecció d'ous i nius d'ocells i per l'altre la col·lecció d'aus i mamífers més propis dels nostres paisatges mediterranis. La col·lecció d'ous i nius d'ocells està formada per 150 nius i 1500 ous de diferents espècies, ordenats segons el lloc on es fa el niu i el material utilitzat en la seva construcció. La col·lecció d'aus i mamífers es mostra presentant les diferents espècies en els ambients on viuen: alzinars i pinedes, zones humides, bosc de ribera, medi urbà, alta muntanya, conreus i erms. Així com una mostra de les diferents espècies d'ànecs que es poden trobar a Catalunya. Aquesta exposició 'Fauna vertebrada' té com a objectiu mostrar la diversitat d'espècies d'aus i mamífers presents a les contrades del Maresme, i per extensió d'altres comarques de Catalunya. Existeix, també, un important fons museístic d'exemplars naturalitzats d'espècies de mamífers i aus, ous i nius que resten emmagatzemats, com fons de material científic, a l'abast d'estudiosos de la zoologia i més concretament de l'ornitologia. | 08007-66 | Rial de Bellsolell, 5 | La col·lecció de Fauna vertebrada porta el nom de Jordi Puigduví, veí d'Arenys de Munt, que va fer possible aquest fons museístic. La compra es realitzà l'any 1991 per un import de 2 milions de les antigues pessetes. | 41.6102800,2.5411400 | 461767 | 4606609 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37751-foto-08007-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37751-foto-08007-66-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Gratuït | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 37752 | Festa Major de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-marti | Es fa l'11 de novembre, sant Martí, patró de la població. Destaca la Mostra de Relleno i que és un dels pocs pobles que encara es pot trobar envelat. L'organització demana a la població que pengi domassos als balcons. El diumenge sempre hi ha, com a cosa tradicional, el concurs de colles sardanístiques a nivell català. No pot faltar l'Ofici solemne, cantat i retransmès en directe per Ràdio Arenys de Munt. Tampoc pot faltar el pregó i la ballada de la Dansa d'Arenys de Munt. També hi ha presència d'activitats dedicades a la canalla i festes populars, com la trobada de gegants o els correfocs. | 08007-67 | Arenys de Munt | Antigament es feia una fira de bestiar i de roba d'hivern. També es menjava la boia, que no és altra cosa que la dona vella del xai. No es tracta d'una carn gaire gustosa i s'acostumava a menjar en èpoques econòmicament pobres. Aviat es va deixar de menjar; no es tracta d'una menja que pugui ser motiu d'orgull. Actualment el fet més destacable és el Relleno i la Mostra que es fa al seu voltant des de l'any 1996. El Relleno és una recepta gastronòmica de pomes farcides amb un tap de carn. L'espècie de poma utilitzada és la del ciri. És un plat d'arrels medievals que combina el dolç (poma, sucre, canyella, ametlles, vi dolç, torró, melindros, galetes i xocolata) amb el salat (carn de porc). | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37752-foto-08007-67-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||||
| 37766 | Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tres-tombs | CASSADEMUNT i ROSSELL, Joan (1991). La festa de Sant Antoni Abat. A Arennios, núm. 13, març de 1991. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt. Arenys de Munt, pàg. 22. | Pels voltants de Sant Antoni Abat (17 de gener) es celebra la festa dels Tres Tombs i també una Fira de productes del camp i artesans. La celebració comença a partir de les 9 amb la inauguració de la fira. A partir de dos quarts d'11, es fa la concentració de cavalls a l'Eixample per després iniciar els tres tombs que baixen per la riera, després passen per la Plaça de l'Església, pel carrer Borrell, Josep Maria Soler i acaben el recorregut al carrer de les Flors. Després dels tres tombs, hi ha una beneïda de cavalls i animals i un refrigeri popular per a tothom. Un altre dels elements de la festa és la fira de Sant Antoni que es fa a la Plaça de l'Església. Hi haurà parades d'artesans amb productes d'alimentació i artesania, i també una demostració d'oficis com el ferrer, el bufador de vidre, el cisteller i molts d'altres. L'Agrupació de Bonsais de Caldes també han organitzat la IX Mostra de Bonsais. En aquesta fira tampoc hi faltarà el tortell típic de Sant Antoni. | 08007-81 | Casc antic | L'any 2006 s'ha celebrat la 26ª fira. | 41.6090100,2.5401000 | 461680 | 4606469 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37766-foto-08007-81-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 37845 | Protecció contra les bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/proteccio-contra-les-bruixes | BOLÒS, O. de et VIGO, J. (1998) Flora dels Països Catalans. Vol. III. Ed. Barcino. Barcelona. COLL, R. i MODOLELL, J.M. (1999) Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau. Vilassar de Mar, pàg. 183. FONT QUER, P. (1993) Plantas medicinales (el Dioscórides renovado). Vol. III. Ed. Labor. Barcelona. GOMIS, Cels (1891) Botànica popular. Ab gran nombre de confrontacions. Associació d'Excursions Catalana. Barcelona, pàgs. 54-55. GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. Barcelona, pàg. 187. MONTSERRAT, P. (1968) Flora de la Cordillera Litoral Catalana. Ed. Caixa d'estalvis Laietana. Mataró | Vigent | A Arenys de Munt, com en altres pobles del Maresme (Argentona, Dosrius,...) s'ha documentat l'ús d'una herba per protegir-se de les bruixes. L'herba s'anomena carlina (Carlina acaulis L), que s'havia de collir en flor la mateixa nit de Sant Joan. Es posava a les portes d'entrada de les cases. També era un bon baròmetre, ja que si el temps era sec les fulles s'obrien i si feia humitat es tancaven. Aquest cop s'ha documentat a l'Hostal del Sol. | 08007-160 | Hostal del Sol | 41.6021800,2.5330700 | 461090 | 4605714 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37845-foto-08007-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37845-foto-08007-160-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha tres tipus de Carlina, a Catalunya: la cínara (Carlina acanthifolia All. ssp cynara): Carlina acaulis L. ssp caulescens i la Carlina petita (Carlina vulgaris L. ssp vulgaris):Les dues primeres són les més típiques de trobar-se a les portes de les masies i pels prats dels Pirineus, però no es troben per aquí al Maresme. La que devien utilitzar, en tot cas, seria la Carlina petita que, tot i ser més petita, també té la forma de 'sol' i creix per aquestes latituds. Té propietats estomacals, colagoga (activa la secreció biliar) i febrífuga. | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 37883 | Font de la Teixonera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teixonera | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 71. | Font de vessant que brolla directament del terra i els propietaris l'han canalitzada amb tub de plàstic i la deriven a una bassa que hi ha uns metres més avall per regar els camps de conreu. | 08007-198 | Vessant Torrent d'en Puig | El seu nom és motiu de polèmica; segons alguns es deu a la forma que té de teixó, però el motiu més probable és la seva proximitat amb el Turó de la Teixonera d'Arenys de Mar. | 41.6047400,2.5290300 | 460755 | 4606000 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37883-foto-08007-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37883-foto-08007-198-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 37894 | Santuari de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-lourdes | Espai força freqüentat i relativament degradat a causa de l'ús públic intens. | Espai d'esbarjo que està abrigat per una important massa arbòria. A les esplanades del voltant del Santuari de Lourdes s'han instal·lat diferents taules i barbacoes sota dels arbres que serveixen d'espai de lleure i esbarjo. Els arbres situats a l'est del santuari són pins insignes (Pinus radiata), mentre que els de l'oest estan formats principalment per alzines (Quercus ilex). | 08007-209 | Riera de Sobirans | 41.6165900,2.5170500 | 459764 | 4607321 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37894-foto-08007-209-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | Tot i que en treballs anteriors s'apuntava aquest espai com a pulmó verd del municipi, nosaltres creiem que és un espai molt artificialitzat i de dimensions relativament reduïdes que no té pas aquesta funció, que sí que tenen les masses boscoses de la zona dels Tres Turons. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 37902 | Vegetació de la bassa de la font de la Fontana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vegetacio-de-la-bassa-de-la-font-de-la-fontana | DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992 | El safareig té pèrdues ja que està en mal estat de conservació i el nivell d'aigua hi és molt baix (uns 15-25 cm). Caldria reparar-ne les fuites a fi de millorar l'estat de conservació d'aquesta comunitat d'algues i també del safareig com a element arquitectònic. Aquestes comunitats d'algues són molt sensibles a la contaminació de les aigües i al dessecament, per tant s'hauria de vetllar perquè l'aigua hi arribi sempre i de qualitat. | Antic safareig abandonat que recull les aigües de la font de la Fontana i on, submergides a l'aigua, hi trobem una població d'asprelles (Chara vulgaris) que són unes algues carofícies. També hi apareixen Cladophora sp., diverses diatomees i macroinvertebrats. La bassa també deu ser utilitzada com a abeurador d'aus i mamífers i com a lloc de cria i alimentació d'amfibis. Els entorns de la font de la Fontana han estat arreglats pel grup Fot-li Castanya i la Plataforma Odeon, i hi han col·laborat els Ajuntaments d'Arenys de Munt, Canet de Mar i Sàlvia Associació de Dones. | 08007-217 | Font de la Fontana - Serra dels Termes | 41.6097500,2.5556600 | 462977 | 4606544 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37902-foto-08007-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37902-foto-08007-217-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La vegetació de carofícies del ventós d'aigües dolces amb Chara sp. és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). Aquest hàbitat és molt rar tant a nivell català com europeu, sempre ocupa petites extensions i a Catalunya es considera que té el màxim grau d'amenaça de desaparició.Té l'interès que aquestes poblacions d'asprelles retenen els sediments i n'eviten la resuspensió, produeixen oxigen al fons de les basses de tal manera que mantenen ben oxigenades les capes d'aigua profunda on arriba la llum, i també són utilitzades per alguns animals per a protegir-se dels depredadors i per a fer-hi la posta. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 37903 | Cedre de l'Atlas de can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-de-latlas-de-can-boter | Cedre de l'Atlas (Cedrus atlantica) plantat als jardins de can Boter, a la banda sud-est, just a tocar del rial de ca l'Amar i al davant dels camps de conreu. Tot i no tenir unes grans dimensions (2,51 m de perímetre i 0,80 m de diàmetre), el cedre de l'atlas és una espècie de creixement molt lent i, per tant, aquest individu té una edat molt considerable. El cedre de l'atlas és una espècie originària de les muntanyes de l'Atlas (al nord d'Àfrica), que pot viure més de 500 anys i arribar als 40 m d'alçada. Es caracteritza per tenir la capçada en forma cònica, les fulles són de color verd blavós i creixen reunides en un pecíol curt que neix d'una branca. Les pinyes creixen verticals damunt les branques i inicialment tenen un color violaci, però acaben enfosquint-se. | 08007-218 | Can Boter | 41.6007600,2.5435200 | 461960 | 4605551 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37903-foto-08007-218-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||||
| 37904 | Cica de la Torre de Can Montfulleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cica-de-la-torre-de-can-montfulleda | Cica (Cycas revoluta) que creix als jardins de la Torre de Can Montfulleda. Es tracta d'un exemplar d'uns 1,5 m d'alçada que al voltant té 3 individus més però de dimensions força més petites. La cica és una planta al·lòctona que té aparença de petita palmera (tot i que en realitat no ho és), que creix en forma de para-sol, ja que té un tronc coronat per fulles llargues. Aquest tronc conserva les restes de la base de les fulles mortes que li confereix una textura aspre i punxent. Les fulles són compostes, tenen forma de ploma, i els folíols són rígids, punxents i de color verd esgrogueït. | 08007-219 | Torre de Can Montfulleda | 41.6055800,2.5386100 | 461554 | 4606089 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37904-foto-08007-219-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||||
| 37918 | Avellanosa del torrent del Fangar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellanosa-del-torrent-del-fangar | Caldria recuperar aquesta comunitat eliminant la bardissa, plantacions i espècies al·lòctones com la barretera (Petasites fragans). | Avellanosa (Polysticho-Coryletum) força fragmentada i degradada que apareix al llarg del torrent del Fangar. Aquest torrent és tributari de la riera de Vallalta i recull les aigües del Turó del Fangar (319 m), del turó d'en Noè (298 m) i els Termes Llargs (277 m). Hi circula un cabal d'aigua petit en èpoques de pluja però resta sec a l'estiu, tot i que hi ha certa humitat freàtica, fet que permet la presència d'aquesta avellanosa. Tot i estar força degradada amb plantacions de plàtans i pollancres, tallades arreu, bardissa, etc., apareixen petits fragments d'avellaners (Corylus avellana) amb un seguit de plantes pròpies de les avellanoses i boscos de ribera com el polistic (Polystichum setiferum), la viola de bosc (Viola sylvestris), la gatassa (Ranunculus ficaria), la mèlica (Melica uniflora) o el corniol (Aquilegia vulgaris ). | 08007-233 | Torrent del Fangar | 41.6214600,2.5555500 | 462974 | 4607844 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37918-foto-08007-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37918-foto-08007-233-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | Les avellanoses són boscos que suposen penetracions de flora centreuropea al país de l'alzinar.Malgrat ser l'única avellanosa fitxada en el Pla General d'Ordenació d'Arenys, 7/05/2003, tot i tenir cert interès, aquesta avellanosa està força degradada i, al nostre parer, tenen més interès les avellanoses que apareixen a la part alta de la conca de la riera de Sobirans. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 37919 | Els Tres Turons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-turons | Malgrat estar el bon estat de conservació, cal vigilar la freqüentació, especialment motoritzada (motos, quads, 4x4, ...) tan freqüents els caps de setmana. | La zona coneguda amb el nom dels Tres Turons està situada al nord-est del municipi, dins del Parc del Montnegre i el Corredor, i comprèn el turó Villanegra (531 m), el turó del Mig (555 m) i el Turó del Montalt (596 m). És un espai forestal de gran riquesa ecològica i paisatgística, on podem trobar gran diversitat d'hàbitats. A les zones més elevades trobem boscos dominats per l'alzina (i en menor mesura de roure martinenc), a les obagues hi ha castanyedes mentre que a les zones més exposades hi apareixen pinedes de pi pinyer i alguna taca de suredes, i finalment, a les torrenteres i barrancs humits hi sovintegen les avellanoses. Cal destacar que aquesta zona està a la capçalera de la riera de Sobirans i que, per tant, en regula la qualitat i quantitat de les aigües circulants i del freàtic. | 08007-234 | Nord-est del municipi, dins del Parc del Montnegre i el Corredor. | 41.6071100,2.4994100 | 458288 | 4606277 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37919-foto-08007-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37919-foto-08007-234-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La majoria d'aquest espai es troba dins del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 37920 | Parc del Montnegre i el Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-montnegre-i-el-corredor | Malgrat estar el bon estat de conservació, cal vigilar la freqüentació, especialment motoritzada (motos, quads, 4x4, ...) tan freqüents els caps de setmana. | <p>Els massissos del Montnegre i el Corredor són dues unitats de relleu que es disposen alineades en paral·lel a la costa, formant part de la Serralada Litoral Catalana que s'aixequen entre el mar, la riera d'Argentona i el riu Tordera, i constitueixen una barrera natural entre la plana litoral del Maresme i la depressió del Vallès i la Selva. Part de les serres del Montnegre i el Corredor estan incloses dins del Parc del Montnegre i el Corredor. El Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina), derivat de la Llei del Sòl, va ser aprovat el 20 de juliol de 1989. El Parc es consolida amb l'aplicació de la Llei 12/1985 d'Espais Naturals i es contempla dins el PEIN Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. La seva superfície total és d'unes 15.000 hectàrees i inclou part dels municipis d'Arenys de Munt, Dosrius, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Tordera, a la comarca del Maresme; Llinars del Vallès, Sant Celoni, Vallgorguina i Villalba Sasserra, a la comarca del Vallès Oriental; i Fogars de Tordera, a la comarca de la Selva. El Parc acull nombroses espècies de caràcter mediterrani, però també centreuropeu i, fins i tot, atlàntic (unes 1300 espècies de flora vascular, més de 200 espècies de briòfits i unes 167 espècies de vertebrats).</p> | 08007-235 | Parc del Montnegre i el Corredor | 41.6107200,2.5001200 | 458350 | 4606677 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37920-foto-08007-235-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Els límits del Parc dins del municipi són els següents, baixa pel torrent que va a parar a la riera que baixa del Pla de Carcassers i fa de límit entre els termes de Sant Iscle i Arenys de Munt; segueix la riera fins a la carretera Arenys de Munt-Sant Pol. A partir d'aquí, la carretera fa de límit en direcció O uns 150 m fins arribar a la primera corba, on el límit s'enfila fins a la carena que limita la conca de la riera abans esmentada, i segueix al N i NO per aquesta carena, fins arribar al Pla de l'Arquer, on després de creuar la línia d'alta tensió es segueix el camí que, més o menys per la carena, porta a la urbanització Collsacreu; allà, el límit gira a l'E per tal de voltar els carrers i les parcel·les de la urbanització, i rodejant-les puja fins al Pla de les Bruixes per on passa el límit de terme amb Vallgorguina. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 37921 | Carex grioletii | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carex-grioletii | BOLÒS, O i VIGO, J. (2001). Flora dels Països Catalans, Volum IV. Ed. Barcino. GUTIÉRREZ, C. (2004). Aplicació del Pla de conservació de la flora vascular al Parc Natural del Montnegre i el Corredor. IV Trobada d'estudiosos del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona. MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. SAEZ, LL. i SORIANO, I. (2000). Catàleg de plantes vasculars endèmiques, rares o amenaçades de Catalunya. II. Tàxons no endèmics en situació de risc. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 68: 35-50. TARRUELLA, X i GUERRERO, M. (2000). Projecte flora amenaçada, memòria de l'any 2000. Parc de la Serralada Litoral. VV. AA. 2000. Lista Roja de la Flora Vascular Española (valoración según categorias UICN). Conservación Vegetal, 6 (extra). | Es troba en un talús d'una pista forestal que està esllavissat. Si es repara l'esllavissada amb maquinària es podria eliminar aquesta població. | Ciperàcia molt rara als Països Catalans que es troba fent petites poblacions de molt pocs individus a la Serralada Litoral i a un punt de la Garrotxa. Al Parc del Montnegre i el Corredor només es coneixia una única població a una riera tributària de la riera de Canyamars, i fruit del treball de camp n'hem localitzat una segona població dins del Parc, concretament a la conca de la riera de Sobirans d'Arenys de Munt, al marge d'una pista forestal (esllavissada) que va del Corral d'en Forn cap al Montalt, prop d'un torrentet. | 08007-236 | Pista forestal que va del Corral d'en Forn cap al Montalt | 41.6084400,2.5051800 | 458770 | 4606421 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37921-foto-08007-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37921-foto-08007-236-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Al Maresme no havia estat retrobat fins fa pocs anys (1998) d'ençà del seu descobriment pel monjo botànic Sennen el 10 d'abril de l'any 1917.És un tàxon inclòs a la Lista Roja de la Flora Vascular Española i al Catàleg de plantes vasculars endèmiques, rares o amenaçades de Catalunya, Tàxons no endèmics en situació de risc, en ambdós casos dins de la categoria VU: Alc, B1+2bc, D2 que correspon a: VU = vulnerable, B1+2bc = Distribució petita i disminució o fluctuació de les poblacions (fragmentació severa amb no més de 10 localitats i declinació contínua segons àrea, extensió i/o qualitat de l'hàbitat i per ocupació de l'hàbitat). D2 = Població molt petita o restringida amb àrea d'ocupació inferior a 100 km2 o menys de 5 localitats.El Carex grioletii també està inclòs al Catàleg de Flora Amenaçada del Parc de la Serralada Litoral i al Pla de Conservació de la Flora del Parc Natural del Montnege-Corredor, en aquest darrer cas, com a espècie de presència probable al Parc però no segura, per tant, aquesta cita confirma la seva presència dins del Parc del Montnegre-Corredor. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 37924 | Vegetació de ribera de la capçalera de la conca de la riera de Sobirans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vegetacio-de-ribera-de-la-capcalera-de-la-conca-de-la-riera-de-sobirans | Tot i existir fragments ben conservats, en general apareixen degradats amb plantacions de plàtans, pollancres i castanyers. | La conca de la riera de Sobirans està formada per un eix principal, que és la riera de Sobirans, i per un entramat de torrents tributaris que es van ajuntant a aquesta riera principal a diferents nivells. És a la capçalera, però, on hi ha una veritable xarxa de torrents que drenen els cims més alts del municipi (zona dels Tres Turons i la Creu de Rupit) i condueixen l'aigua cap a la riera de sobirans. Aquesta xarxa fluvial està formada, entre altres, pel torrent de la Milans, el torrent del Jardí i el torrent de Marpons. La majoria d'aquests cursos, tot i estar mitjanament alterats per l'home amb plantacions de pollancres, plàtans i algun castanyer, encara conserven boscos de ribera naturals, principalment d'avellaners, però també hi ha petits fragments de verneda. Els avellaners són referenciables a la comunitat d'avellanosa amb polistic (Polysticho-Coryletum), dominada per l'avellaner (Corylus avellana) i una falguera de grans dimensions, el polistic (Polystichum setiferum). La verneda correspon a l'hàbitat vernedes amb ortiga morta (Lamio-Alnetum glutinosae). | 08007-239 | Capçalera de la conca de la riera de Sobirans | 41.6135500,2.4997900 | 458324 | 4606991 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37924-foto-08007-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37924-foto-08007-239-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La verneda (codi 91E0) és un hàbitat natural d'interès comunitari qualificat de conservació prioritari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||||
| 37926 | Verneda del torrent de l'Oradella i riera de Vallalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-del-torrent-de-loradella-i-riera-de-vallalta | Afectat per plantacions, tales, introducció d'espècies al·lòctones, etc. Caldria prendre mesures per assegurar i millorar la seva conservació. | Verneda (Lamio-Alnetum glutinosae) esparsa i força fragmentada que apareix a l'extrem NE de la riera de Vallalta (dins del terme d'Arenys de Mar) i al torrent de l'Oradella, una afluent de la primera. La verneda apareix degradada amb plantacions de pollancres i plàtans i molts dels peus de vern han estat tallats successives vegades i tenen nombrosos rebrots. El sotabosc és relativament ric, amb carx gran (Carex pendula), ficaria (Ranunculus ficaria), viola boscana (Viola sylvestris), polistic (Polystichum setiferum), corniol (Aquilegia vulgaris), etc. Cal destacar la gran presència de la barretera (Petasites fragrans), espècie al·lòctona que fa un tapís al sotabosc força dens i que dificulta el creixement d'altres espècies autòctones. | 08007-241 | Torrent de l'Oradella i riera de Vallalta | 41.6234900,2.5560700 | 463019 | 4608069 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37926-foto-08007-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37926-foto-08007-241-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La verneda (codi 91E0) és un hàbitat natural d'interès comunitari qualificat de conservació prioritari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||||
| 37927 | Estepa ladanífera (Cistus ladanifer) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estepa-ladanifera-cistus-ladanifer | La població és molt reduïda en individus. | L'estepa ladanífera (Cistus ladanifer) està considerada com a molt rara a Catalunya ja que apareix sempre fent poblacions de molt pocs individus en brolles silicícoles properes a la costa i de tendència àrida. En una brolla del Coll del Pollastre, l'any 1993, es van descobrir dos peus ben desenvolupats d'aquesta espècie i va suposar la primera cita d'aquesta espècie al Maresme, ja que autors anteriors no l'havien citada. Posteriorment s'ha localitzat una població més a la comarca, concretament al Coll de Cera d'Alella. | 08007-242 | Coll del Pollastre | 41.6035000,2.5267700 | 460566 | 4605863 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37927-foto-08007-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37927-foto-08007-242-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'estepa ladanífera produeix el ladan, una resina molt aromàtica que s'usa per a perfumeria i que està formada principalment per ladaniol (C17H30O), esters, sesquiterpens i tanins.Espècie protegida a les Gavarres i a la serra de Collserola pel DECRET 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||||
| 37928 | Eucaliptus del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-del-remei | Eucaliptus (Eucaliptus globulus) situat a l'entrada de la finca del Remei. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que destaca de la resta d'arbres del jardí per la seva alçada i envergadura. Com tots els de la seva espècie, el que es troba a l'era del Remei, és de gran dimensions, amb una trentena de metres d'alçada i centenari. Té dues classes de fulles, les joves sense pecíol i oposades i les velles, peciolades, asimètriques, alternes i coriàcies, falciformes. Pengen cap avall i això fa que aquests arbres donin poca ombra. La seva escorça es desprèn a tires deixant el tronc llis i de colors clars. Les flors produeixen abundant nèctar que és utilitzat per les abelles per a la producció de mel. Floreix d'abril a juny. En alguns llocs, les fulles adultes, un cop dessecades en un lloc ventilat, s'utilitzen per a la fabricació de cigarretes.Té propietats antisèptiques i expectorants. També se'n fan olis i és utilitzat en aromateràpia. La fusta no s'utilitza per a fer mobles ja que no és de bona qualitat, però si per a la fabricació de pasta de paper. | 08007-243 | El Remei o Can Gibert - al sud del terme municipal | 41.5873300,2.5260400 | 460495 | 4604068 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37928-foto-08007-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37928-foto-08007-243-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'eucaliptus és una espècie originària d'Austràlia i que va ser introduïda a Europa amb finalitats ornamentals, com a arbre forestal i per a usos medicinals (les fulles són emprades com a medicinals). | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||||
| 37936 | Les bruixes d'Arenys de Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-bruixes-darenys-de-munt | COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau, Vilassar de Mar. FORN, Francesc (1991). Personatges irreals, bruixes, bruixots i llocs fantàstics a Sant Martí d'Arenys de Munt. A Arennios, núm. 18, juny de 1992. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt. Arenys de Munt, pp. 10-12. GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla, 2ª edició. | Publicat | Recull de Cels Gomis (1987). En el primer explica que uns carboners que buscaven llenya al bosc de Sant Celoni, quan eren a prop de Sant Iscle va passar al seu costat la Xica Camps, que tenia fama de bruixa i que anava carregada amb un feix de gatoses. Les mules dels carboners es van posar de morro a terra sense moure's. Aquest fet l'associaren amb la Xica Camps i corregueren cap a ella amb amenaces de que els tornés la normalitat a les bèsties. Explica també que un dia el capellà d'Arenys de Munt volia saber si havien bruixes dins l'església amb la vella fórmula de deixar el missal obert damunt l'altar. D'aquesta manera no podien sortir de l'edifici. Pel que sembla n'hi deuria haver alguna. Francesc Forn (1992) també recull de Cels Gomis dues històries del bruixot Blanquillo i la Martina. La seva mare li havia explicat que enmig d'una tempesta de trons i llamps se sentia una veu que deia 'Passeu!'! I una altra veu que responia - 'No puc per què la Martina toca'. La Martina era la campana més famosa del campanar d'Arenys de Munt que deien tenia poders per espantar les bruixes. I també que 'Un dia van congriar un gran temporal (bruixes i bruixots) i en voler entrar a Arenys de Munt, va començar a tocar la Martina; i d'un cop de batall en Blanquillo, que era un dels bruixots que l'havia congriat, va anar a parar al Sot d'en Bancó, a l'altra banda de la muntanya de la Serra del Corredor'. | 08007-251 | Arenys de Munt | Cels Gomis recull aquestes rondalles sobre bruixes a Arenys de Munt, tot i que el Pla de les Bruixes, que és on alguns situen aquest fet, parteix els municipis d'Arenys de Munt i Vallgorguina. Nosaltres n'hem tret la referència bibliogràfica a COLL i MODOLELL (1999) | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 37938 | Font de l'Aulet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laulet | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 18. | Font de vessant amb un galet de ferro ubicat en una paret frontal feta de maons i arrebossada, amb coronament triangular. Damunt del galet hi ha una rajola que posa el nom de la font amb lletres verdes sobre fons groc. Una pica de pedra de base rectangular recull l'aigua quan raja. Al costat esquerre hi ha un banc fet de rajoles vermelles i un respatller en pedra de parament irregular. | 08007-253 | Pla de les bruixes - Nord del municipi. | L'any 1966 fou restaurada per J. Puig Tarrades, però a l'any 1992 estava molt degradada. Restaurada l'any 1995 per un grup de voluntaris i el ja desaparegut grup d'escoltes d'Arenys de Munt sota la direcció d'un minaire. L'any 2002 es va fer un manteniment consistent en fer un pou i arreglar la conducció i el 2004 es va fer un altre manteniment. | 41.6359900,2.5385800 | 461569 | 4609465 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37938-foto-08007-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37938-foto-08007-253-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antigament la zona eren horts que es van abandonar i va créixer el bosc d'alzines, plàtans, castanyers i polls. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 37939 | Font de les Basses d'en Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-basses-den-sants | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 21. | Bassa de planta rectangular feta per recollir l'aigua que surt del vessant en una cantonada de la bassa. Abans també hi havia un bidonet de plàstic, però ha desaparegut. En la visita del juliol de 2006 hem pogut comprovar que rajava aigua. | 08007-254 | Al nord del municipi. | El nom s'atribueix perquè abans aquest torrent era ple de petites basses o safareigs que recollien l'aigua. Es diu que les basses han desaparegut a causa de la mà de l'home, però la quantitat de vegetació que cobreix el terreny, també podria amagar alguna sorpresa. | 41.6307000,2.5376700 | 461490 | 4608878 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37939-foto-08007-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37939-foto-08007-254-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Entorn de castanyers i avellaners i canyissars. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 37942 | Font de la Polla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-polla | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 62. | Aigua de mina que raja per un galet d'alumini i cau damunt una petita pica de pedra granítica. Al costat hi ha un safareig de planta irregular que utilitza l'aigua pel rec dels camps. Entorn d'alzinar, castanyers i falgueres. A dins la bassa hi ha nenúfars i serps verdes. | 08007-257 | Riera de Sobirans | Es considera que l'aigua té propietats medicinals i curatives. Per aquest motiu era visitada per viatgers i pelegrins que anaven a l'ermita de Sant Miquel. Es va arranjar l'any 1996. | 41.6149000,2.5212000 | 460109 | 4607131 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37942-foto-08007-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37942-foto-08007-257-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 37944 | El pagès que visità l'infern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pages-que-visita-linfern | ESTADELLA, J. M. i TOMEU, Xavier (no consta). La brujería y superstición en Cataluña. Pàg. 81 FORN, Francesc (1991). Personatges irreals, bruixes, bruixots i llocs fantàstics a Sant Martí d'Arenys de Munt. A Arennios, núm. 18, juny de 1992. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt. Arenys de Munt, pp. 10-12. | publicat | Un pagès que, a causa d'una mala anyada no podia pagar la contribució, acudí a l'alcalde per tal de sol·licitar la seva compassió i la perdonança del deute. L'alcalde, home de cor dur, li exigí el pagament de l'impost i se'l va treure de sobre sense miraments. El pobre pagès, desesperat, no trobà cap més solució que anar a demanar ajuda al diable. Aquest es mostrà més compassiu que l'alcalde i li lliurà els diners que necessitava. Quan el pagès anà a l'Ajuntament a pagar, l'alcalde, sorprès, li demanà d'on havia tret els diners. El pagès li respongué que de l'infern, que és on l'havia enviat l'alcalde a buscar-los. I afegí que havia pogut veure les cadires que estaven reservades per l'alcalde i el senyor rector. | 08007-259 | Arenys de Munt | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||||
| 37945 | Font de l'Aigua Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laigua-roja | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 11. | No rajava | Font de vessant arranjada l'any 1995, quan li van fer una petita paret frontal d'on surt un galet de ferro que fa anar l'aigua a una pica que havia servit d'abeurador pel bestiar, ja que tenia un sobreeixidor al límit superior i sempre quedava plena d'aigua. L'aigua sobrant queia per la paret de la pica i seguia el seu curs pel sòl. Actualment, la pica té un desguàs. A la paret hi ha el nom de la font en dues rajoles: lletres blaves sobre fons blanc i revora blava. A les rajoles, també posa entre parèntesi 'ferruginosa'. | 08007-260 | Camí de la Creu de Rupit | Era una font de pas on el bestiar hi podia beure, gràcies a la pica que feia d'abeurador. El nom d'aquesta font prové de la seva ferruginositat. Restaurada l'any 1995, i arranjament de la conducció per un minaire l'any 2005. | 41.6136600,2.4994300 | 458294 | 4607004 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37945-foto-08007-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37945-foto-08007-260-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 37946 | Font de Can Lloveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-lloveras | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 49. | Aigua que prové del vessant de la Serra de Guinart. No està provista de pica, té un galet d'alumini protegit per un casetó d'obra del qual s'ha perdut la portella. L'aigua va a parar a un dipòsit rodó des d'on es distribueix per regar els camps del voltant. Entre el raig d'aigua i aquest dipòsit rodó hi ha les restes d'un dipòsit més antic, de planta irregular, actualment en desús. | 08007-261 | Serra Guinart - Rial de Bellsolell | Tenia fama de tenir una de les millors aigües del municipi i era molt freqüentada. El desgast que patia per aquesta freqüentació motivà la 'restauració' del casetó de maons. | 41.6131700,2.5508600 | 462579 | 4606926 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37946-foto-08007-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37946-foto-08007-261-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Entorn de canyissar, esbarzers i camps de conreu. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 37947 | Mina de l'Horteta de Ca l'Amar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-lhorteta-de-ca-lamar | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 46. | Aigua de mina que raja abundantment per un galet de ferro i va a parar en una bassa circular que hi ha al costat. Abans, però, omple una pica rectangular de pedra granítica. L'aigua és conduïda des d'una mina que hi ha a l'altre costat de la Riera, del Torrent d'en Puig. | 08007-262 | Serra d'en Sala, a l'Est del municipi | 41.6030800,2.5438600 | 461990 | 4605809 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37947-foto-08007-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37947-foto-08007-262-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||||
| 37948 | Font de Can Trici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-trici | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 72. | L'obertura de la pista forestal provocà esllavissades de terres que han tapat part de l'entorn. | Font de vessant que brolla directament del terra, no té cap galet i l'aigua va a parar directament en un safareig de planta rectangular que hi ha al costat i que servia per regar. Ha quedat mig colgada en les obres d'obertura de la pista forestal. Entorn de llaurers, sotabosc, alzinar, castanyers, avellaners, ... | 08007-263 | Torrent del Fangar | Es troba en un punt on antigament hi passaven ramats, a mig camí de Canet. | 41.6156100,2.5553200 | 462952 | 4607195 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37948-foto-08007-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37948-foto-08007-263-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 37949 | Font de la Milans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-milans | CASADEMUNT i ROSSELL, Joan (1989). Font de la Milans. A Arennios, núm. 7, juny de 1989. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 30. EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 52. | Font de vessant a l'inici de la Riera de Sobirans que raja d'un galet de ferro i cau en el propi torrent. Un parell de rajoles indiquen el nom de la font amb lletres verdes sobre fons blanc. Al costat, en un marge una mica més amunt, hi ha una taula feta amb una roda de molí i un banc de pedra. | 08007-264 | Riera de Sobirans | Es parla d'una antiguitat de 400 o 500 anys i que es tracta d'una de les fonts més populars d'Arenys de Munt. En obrir el camí de Rupit quedà colgada, però el treball i l'interès d'uns voluntaris arenyencs va fer possible la seva recuperació. | 41.6143100,2.5055000 | 458800 | 4607073 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37949-foto-08007-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37949-foto-08007-264-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 37956 | Font de Can Pugep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-pugep | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 64. | Font d'aigua de mina de 70 metres de longitud que raja per un canaló de pedra i l'aigua va a parar en una pica quadrada de pedra granítica. Després va a una bassa rectangular que serveix per regar i pel consum de la casa. Al davant de la font hi ha una taula feta a partir d'una pedra de molí, ombrejada per un taronger, i al voltant hi ha tres bancs de pedra. | 08007-271 | Can Pugep | És una de les més ben considerades del municipi, per la seva antiguitat i per la qualitat de les aigües, que diuen que són medicinals. Antigament, el jovent d'Arenys de Munt anava a les fonts la nit de Sant Joan, a menjar anissos i xocolata; una de les fonts més transitades era la de Can Pugep. | 41.6141300,2.5267400 | 460570 | 4607043 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37956-foto-08007-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37956-foto-08007-271-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També anomenada font de Can Culubret. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 37957 | Font de la Fontana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-fontana | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 39. | Font de vessant que brolla d'una pedrera amb un petit safareig de planta rectangular recolzat al marge i a sota del camí. La font està al darrera del safareig dins d'un fondal amb un entorn de pollancres i eucaliptus. | 08007-272 | Serra dels Termes | Segons la tradició oral es va fer explosionar una barrinada a la pedrera per treure'n més profit. El 7 de març de l'any 2004 s'inaugurava el paratge recuperat per l'entitat 'Fot-li castanya' amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Arenys de Munt, l'Ajuntament de Canet i Sàlvia Associació de dones. | 41.6097400,2.5556500 | 462976 | 4606543 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37957-foto-08007-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37957-foto-08007-272-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 37965 | Cova del Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-llop | Mig colgada | Cova excavada en el sauló mig ensorrada. Només es conserva part de la cavitat principal i no es veu si hi havia passadís d'accés. El sostre s'ha enfonsat a causa de les arrels. A l'esquerra hi ha una espècie de menjadora. | 08007-280 | Turó del Llop | 41.6083300,2.5553600 | 462951 | 4606387 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37965-foto-08007-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37965-foto-08007-280-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch i Jordi Montlló | Als voltants hi ha un parell de clots fets en el sauló, també mig colgats, que podrien haver estat altres coves de sauló. Els hem llistat com elements no fitxats. | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 37972 | Serra d'en Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-den-sala | Caldria vetllar perquè no s'abandonin les activitats agrícoles i ramaderes tradicionals ja que asseguren un espai obert seminatural, tant escàs en el context del municipi. | La serra d'en Sala, amb una alçada màxima de gairebé 300 m, es troba situada a l'est del municipi d'Arenys de Munt. La seva orientació de nord a sud, fa que aquesta sigui visible des de diferents punts del municipi i de Canet. Té la particularitat de formar una mena d'altiplà, de manera que a la part més alta apareixen les Planes d'en Sala, que són aprofitades com a pastures per ramats, pel conreu de Cirerers i per conreus de secà; també hi destaca la presència de prats d'albellatge. Aquests espais oberts enmig de massa forestal són de gran importància per a la fauna, són un recurs paisatgístic d'elevat valor i permeten l'aparició de flora i hàbitats vegetals rars. | 08007-287 | Serra d'en Sala a l'est del municipi | 41.6038300,2.5537200 | 462812 | 4605888 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37972-foto-08007-287-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||||
| 37973 | Zona agrícola de ca l'Arquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-agricola-de-ca-larquer | Els camps situats a més pendent s'estan abandonant. | La zona agrícola de ca l'Arquer es troba situada entre dos cursos d'aigua, el Torrent de l'Aigua i el Torrent de can Vallalta, ambdós a la capçalera de la riera de Vallalta. Aquest fet fa que el nivell freàtic hi sigui somer i que hi hagi disponibilitat d'aigua per al reg tot l'any, de manera que és una zona agrícola privilegiada. En aquesta zona, doncs, apareixen successius camps situats en feixes per salvar el desnivell del terreny, on es cultiven diferents productes d'horta de manera tradicional: tomàquets, mongetes, cogombres, etc. | 08007-288 | Ca l'Arquer | 41.6220600,2.5411300 | 461773 | 4607917 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37973-foto-08007-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37973-foto-08007-288-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||||
| 37974 | Alzinar del Turó del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-del-turo-del-mig | <p>BOLÒS, O; VIGO, J. i CARRERAS, J. (2004). Mapa de vegetació potencial de Catalunya. 1:250.000. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona</p> | Pel seu interior hi ha diferents circuits de motocicletes que en degraden el sòl i la vegetació i que causen molèsties a la fauna. Caldria posar tanques perquè no hi circulessin vehicles motoritzats. | <p>Al sector NO del turó del Mig apareix una massa d'alzinar força particular ja que, per una banda, fa temps que no s'explota forestalment i hi apareixen individus de grans proporcions i, per altra banda, és referible a un d'Alzinar Muntanyenc (Aplenio-Quercetum ilicis), hàbitat molt rar en el context de la serralada litoral catalana ja que és propi de muntanyes més elevades i interiors com el Montseny o les muntanyes de Prades. Probablement és la massa d'alzinar muntanyenc de Catalunya més proper a la costa.</p> | 08007-289 | Els Tres Turons - Turó del Mig. | 41.6076700,2.4983300 | 458199 | 4606339 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37974-foto-08007-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37974-foto-08007-289-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Es troba dins l'espai del PEIN el Parc del Montnegre i el Corredor. L'alzinar muntanyenc és un Hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva d'Hàbitats Europea. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 37975 | Castanyers d'en Ponet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyers-den-ponet | Plantacions de castanyers que apareixen disseminades per les obagues de les zones més altes del municipi, especialment a la zona dels Tres Turons. Actualment estan abandonades i més o menys naturalitzades, ja que en el seu interior hi creixen amb força algunes alzines i roures. Aquestes plantacions es plantaven a les zones més humides, on apareixien rouredes o alzinars muntanyencs, ja que antigament se'n treia profit forestal per a obtenir fusta per fer botes o rodells i també per a obtenir-ne aliment (castanyes). Això fa que a moltes zones del Montnegre i del Corredor no es trobin rouredes i que, per contra, apareguin castanyers. | 08007-290 | Obaga dels Tres Turons i altres obagues | 41.6081000,2.5022900 | 458529 | 4606385 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37975-foto-08007-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37975-foto-08007-290-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | En general, es fan en indrets força inaccessibles ja que, en abandonar-se l'esplotació forestal que se'n feia, la majoria de camins que s'utilitzaven per desemboscar s'han perdut. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||||
| 37976 | Alocar de la riera de Caldetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-de-la-riera-de-caldetes | Alocar degradat per la presència de la canya, abocaments, estassades, etc. | <p>Alocar molt fragmentat situat als marges de la riera de Caldetes o de Torrentbò; el marge esquerre és arenyenc mentre que el dret pertany a Sant Vicenç de Montalt. Malgrat no fer cap franja contínua, apareixen trams amb força alocs i de dimensions notables. L'aloc antigament havia estat usat per la pagesia per consolidar les motes de terra, així com per fer estris de vímet i foragitar els polls del bestiar.</p> | 08007-291 | Riera de Caldetes | 41.5859400,2.5213200 | 460101 | 4603916 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37976-foto-08007-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37976-foto-08007-291-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 37977 | Xarxa fluvial d'Arenys de Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-fluvial-darenys-de-munt | Les principals amenaces són la contaminació de les aigües, l'extracció d'aigua, l'obertura de pous il·legals i la urbanització de certs trams. | Dins del municipi d'Arenys de Munt trobem principalment tres grans conques hidrològiques: els cursos d'aigua que tributen a la riera d'Arenys, les que porten les aigües a la riera de Vallalta i les que drenen les aigües cap a la riera de Caldetes, a banda de petits torrents o rials que recullen les aigües cap a cursos de menor entitat. Aquest gran entramat de rieres, torrents i rials superficialment només porta aigua en èpoques de pluges (excepte algun tram de la riera de Milans, de la riera de Vallalta, etc.). L'aigua que circula per aquests entramats de cursos hídrics, a banda de conduir l'aigua al mar, també alimenta el freàtic de l'Aqüífer de l'Alt Maresme. Aquest està contemplat dins l'annex 2 del DECRET 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner. | 08007-292 | Arenys de Munt | 41.5991600,2.5422000 | 461849 | 4605374 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37977-foto-08007-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37977-foto-08007-292-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Els hàbitats fluvials són un dels més amenaçats del planeta i l'aigua és cada cop un recurs més escàs. La conservació de les rieres i torrents de la xarxa fluvial d'Arenys de Munt garantiria un correcte funcionament del sistema hídric en èpoques de pluges, impedint problemes de riuades i revingudes, a banda que garantitza una correcta recàrrega dels aqüífers i, per tant, una reserva d'aigua per a ús agrícola, de reg o de boca. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 37978 | Alocar del rial d'en Piteu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-rial-den-piteu | Alocar degradat per la presència de la canya, abocaments, estassades, etc. | Alocar molt fragmentat que apareix esparsament entre el canyar dels marges del rial d'en Piteu. Les successives estassades, la crema de marges i els abocaments estan fent desaparèixer aquest arbust propi de les rieres del maresme i, per contra, afavoreixen l'expansió de la canya, espècie al·lòctona originària d'Àsia. | 08007-293 | Rial d'en Piteu | 41.5948400,2.5471700 | 462261 | 4604892 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37978-foto-08007-293-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 37979 | Sot dels Llorers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-dels-llorers | Alguns trams que s'han estassat o són freqüentats. La bardissa i espècies al·lòctones (ailant, raïm de moro, ...) degraden l'ambient | El sot dels Llorers i petits sots propers tenen una vegetació i morfologia molt particulars. Es tracta de cursos d'aigua intermitents que estan molt enfonsats i encaixonats, de manera que tenen uns marges molt alts i verticals que creen un ambient molt ombrívol. La vegetació que apareix és formada majoritàriament per avellaners, cirerers i llorers, però sorprèn per la manca de sotabosc on gairebé només apareixen falgueres (polístic, falzia roja i polipodi) i càrexs (Carex pendula i C. sylvatica), i per on es pot circular sense dificultat per l'interior. Al ser ambients molt ombrívols, la bardissa no hi pot entrar. | 08007-294 | Sot dels Llorers | 41.6142400,2.5068200 | 458910 | 4607065 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37979-foto-08007-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37979-foto-08007-294-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Tot i no tenir un accés clar, aquests sots són tributaris de la riera de la Milans i es localitzen propers a la font de la Milans. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||||
| 37691 | Can Cametes (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cametes-jaciment | MARTÍN, A. i RIGO, A. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. PONS GURI, J. M. (1938). Notes per a l'arqueologia del Maresme. BCEC XLVIII, pàg. 73. Barcelona. | I-V dC. | No es veu material en superfície. | Troballes de ceràmiques romanes indeterminades en superfície des dels anys 30 del segle passat, informades per Josep Maria Pons i Guri. L'any 1987 es va trobar un fragment de ceràmica romana de parets fines i un fragment de base de ceràmica comuna africana. Per tant, sembla tractar-se d'un possible establiment d'època romana. | 08007-6 | Al sud del terme municipal, a la dreta de la Riera. | J.M. Pons Guri informa de la troballa d'un fragment de ceràmica romana. Els autors de la Carta Arqueològica (agost de 1987) trobaren un fragment de ceràmica romana de parets fines i un fragment de base de ceràmica comuna africana en superfície. | 41.5902700,2.5362000 | 461344 | 4604390 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37691-foto-08007-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37691-foto-08007-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37691-foto-08007-6-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquests dos fragments trobats pels redactors de la Carta arqueològica es van dipositar en l'antic Servei d'Arqueologia de la Generalitat. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 37692 | Can Catà de Dalt (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cata-de-dalt-jaciment | ESTRADA, J. (1969). Vías y poblamiento romanos en el area metropolitana de Barcelona, núm. 36. Barcelona, pàg. 28. FORN i SALVÀ, Francesc (coord.) (1997). Carta arqueològica: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Col·lecció Raimon Torroja, núm. 1. Ajuntament d'Arenys de Munt. GORGES, J.G. (1979). Les villes Hispano-romaines. Paris, pàg. 198. MARTÍN, A. i RIGO, A. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. PONS GURI, J. M. (1938). Notes per a l'arqueologia del Maresme. BCEC XLVIII, pàg. 74. Barcelona. SERRA RÀFOLS, J. de C.; COLOMINAS, J. i ALMAGRO, M.(1945).Carta arqueológica de España. Madrid. | I-V dC. | Només es tracta de troballes superficials i es desconeix l'existència de possibles estructures. | Troballes superficials de fragments d'àmfora, teules i ceràmica diversa realitzades per J.M Pons Guri en un bosc proper a la masia de Can Catà de Dalt. Els autors de la Carta Arqueològica (juliol de 1987) no observaren material en superfície; només veieren algun fragment de teules romanes a les parets del marge del costat de la masia. | 08007-7 | Terrenys de Can Catà de Dalt. Sobre Can Jalpí. | J.M. Pons Guri informa de la troballa de fragments d'àmfora romana a les rieres de Can Catà i Can Pica (o Cursaví), interpretant-los com a rodats del jaciment de Can Catà de Dalt. | 41.5961500,2.5313600 | 460944 | 4605045 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37692-foto-08007-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37692-foto-08007-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37692-foto-08007-7-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 37693 | Camí del Mormo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-mormo | ESTRADA, J. (1969). Vías y poblamiento romanos en el area metropolitana de Barcelona, Comisió de Urbanismo de Barcelona. Barcelona, pàg. 28. FORN i SALVÀ, Francesc (coord.) (1997). Carta arqueològica: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Col·lecció Raimon Torroja, núm. 1. Ajuntament d'Arenys de Munt. MARTÍN, A. i RIGO, A. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. PONS GURI, J. M. (1938). Notes per a l'arqueologia del Maresme. BCEC XLVIII, pàg. 74. Barcelona. MALUQUER de MOTES, J. Et alii (1982). Catálogo provisional de los poblados de la época ibérica en el Principado. Barcelona. MALUQUER de MOTES, J. Et alii (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona. | I-V dC. | Només es tracta de notícies antigues de troballes superficials que no s'han pogut confirmar a posteriori. | Troballes superficials de fragments d'àmfora romana realitzades per J.M Pons Guri. Els autors de la Carta Arqueològica (juliol de 1987) no observaren material en superfície. | 08007-8 | Camí d'Arenys a Canet | 41.6028500,2.5529300 | 462745 | 4605779 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37693-foto-08007-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37693-foto-08007-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37693-foto-08007-8-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En fer el present treball, tampoc hem observat ceràmica superficial. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 37688 | Confluència de la Riera amb Torrent d'en Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/confluencia-de-la-riera-amb-torrent-den-puig | MARTÍN, A. i RIGO, A. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. PONS GURI, J. M. (1938). Notes per a l'arqueologia del Maresme. BCEC XLVIII, pàg. 75. Barcelona. | I-VdC. | Edificat | Notícia antiga que dóna J.M. Pons Guri de la troballa de ceràmica romana. L'any 1987 els autors de la Carta Arqueològica ja no observaren cap resta. Es tracta d'un sector molt urbanitzat, a la confluència d'un polígon industrial i un sector d'habitatges. Pel mig passa el Torrent d'en Puig. | 08007-3 | Torrent d'en Puig | Quan es va fer la fitxa de la Carta Arqueològica, s'estava construint la zona per part de E. Mollfulleda Borrell. | 41.6050100,2.5394900 | 461627 | 4606025 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37688-foto-08007-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37688-foto-08007-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37688-foto-08007-3-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 37929 | Col·lecció del Museu Arxiu d'Arenys de Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-arxiu-darenys-de-munt | <p>BARRERA, Agustí (1996). 10 anys d'Arennios, 11 anys de Col·lectiu, 15 anys de defensa del nostre patrimoni històric, cultural i natural. A Arennios, núm. 35, setembre de 1996. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 12-15. VIADER, Montserrat i FORN, Francesc (1986). Les pedres renaixentistes de l'Altar Major de Sant Martí d'Arenys. A Arennios, núm. 2. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp.9 i 10.</p> | I-XIX | Objectes que no tenen les mesures preventives de conservació necessàries. | <p>Col·leccions variades referents a la història local d'Arenys de Munt. Una part de la col·lecció és arqueològica, dels jaciments romans de Can Jalpí i Can Bellsolell. També hi ha documentació i objectes diversos. Destaca una talla policroma del segle XVII de la Mare de Déu del Roser. No es coneix l'origen d'aquesta talla, però era d'una família d'Arenys que se la volien vendre a un antiquari. La gent del Col·lectiu va aconseguir comprar-la al mateix preu (75.000 ptes de l'any 1987) gràcies a un donatiu particular. També és remarcable les pedres corresponents a l'altar major de l'església fet per Jaume Safont, que a l'any 1936 es va desmuntar i s'utilitzaren per fer un mur. No s'han pogut recuperar totes, només una petita part. Entre els objectes també hi ha un alambí, ampolletes i cartells pulicitaris provinents de Licors Lladó; una ventadora, arades i altra maquinària, eines agrícoles, i ceràmica popular. Hi ha una considerable quantitat de documentació, alguna fotocopiada, i separada de l'arxiu històric. Destaca un conjunt de cartes (fotocòpies) entre Joaquín de Arquer i Joan de Borbó; fons de l'empresa tèxtil Can Borés; programes de Festa Major i Bredes; documentació de les eleccions municipals des de 1987; fons de la Germandat del Remei (1899-1959); fotocòpies d'un centenar de pergamins de Ca l'Arquer des dels segles XIII a XVIII (els originals estan a l'Arxiu Nacional de Catalunya). També conserven tres o quatre centenars de fotografies de tema local: masies, fets i esdeveniments socials i culturals, etc.</p> | 08007-244 | Can Borrell | <p>El grup del Col·lectiu es comença a formar arrel de la primera exposició d'eines i objectes locals que es va fer l'any 1981. Aquest procés culminà l'any 1985 amb la creació del Col·lectiu pel Museu-arxiu d'Arenys de Munt, i l'any 1986 amb el primer número de la revista Arennios. Pel que fa a les pedres renaixentistes de l'Altar Major de Sant Martí, van restar entaforades durant més de 50 anys en el mur de contenció del pati de les escoles. Els treballs per extreure-les van començar el setembre de l'any 1980 i es van allargar fins el desembre. Es van recuperar uns 26 fragments en relleu i els que participaren d'aquesta tasca diuen que una altra vintena van quedar per sempre més sota una capa de formigó a causa de les obres que s'estaven realitzant en aquells moments.</p> | 41.6097300,2.5384900 | 461546 | 4606549 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37929-foto-08007-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37929-foto-08007-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37929-foto-08007-244-3.jpg | Física | Romà|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|94|98|80 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 37687 | Can Bellsolell (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellsolell-jaciment | IPAC (1995). Can Bellsolell., dins Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. DÍAZ i PÉREZ Roser i FORN SALVÀ, Francesc (1986). Una vil·la romana a Arenys de Munt: Can Bellsolell. Arennios, núm. 1, juliol de 1986. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 13-16. FORN i SALVÀ, Francesc (coord.) (1997). Carta arqueològica: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Col·lecció Raimon Torroja, núm. 1. Ajuntament d'Arenys de Munt. | IaC-IIIdC | Construcció moderna a l'àrea arqueològica. | Troballes de restes arqueològiques d'època romana en el camí i bosc del vessant del Turó de Bellsolell. Va aparèixer ceràmica romana d'ús comú, teules, ceràmica feta a mà, opus signinum, dolia i mitja pedra de molí. Material rodat i desgastat degut a les feixes agrícoles. També s'observa un enfosquiment del color de la terra en punts de la part baixa dels caminets fets a la vinya. Sembla que es podria tractar d'un abocador d'un hàbitat romà. | 08007-2 | Prop del Turó d'en Bellsolell i del camí que comunica amb la Vallalta. | Primeres troballes realitzades l'any 1982. | 41.6149900,2.5457700 | 462156 | 4607130 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37687-foto-08007-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37687-foto-08007-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37687-foto-08007-2-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es troba prop d'un camí principal en l'antiguitat, com ho demostra que a l'any 1651 fos un dels sis indrets on s'instal·là un control per impedir el pas d'apestats a la població.A la zona delimitada com a jaciment arqueològic, s'hi ha construït recentment una casa. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 37686 | Can Jalpí (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jalpi-jaciment | BOSCH DE DÒRIA, Marc i VIDAL SÁNCHEZ, Àlex (2004). Prospecció, control d'obra i excavació arqueològica al jaciment de Can Jalpí. Arenys de Munt (El Maresme). Memòria de la intervenció arqueològica. Inèdita. CABALLÉ, Antoni. (1995). Can Jalpí., dins Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. FORN i SALVÀ, Francesc (coord.) (1997). Carta arqueològica: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Col·lecció Raimon Torroja, núm. 1. Ajuntament d'Arenys de Munt. FORN i SALVÀ, Francesc (1993). Can Jalpí: una nova vil·la romana a Arenys de Munt, a Arennios núm. 23, setembre de 1993, pp. 4-8. OLESTI i VILA, Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III - I a.C.). Estudi d'arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PONS i GURI, Josep Maria (1938). Notes per l'arqueologia del Maresme (termes d'Arenys de Mar i Arenys de Munt). Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 513-514. Barcelona. RIBAS i BERTRAN, Marià (1952) El poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'estudis Catalans. Barcelona. | IaC-IVdC | Part del jaciment està sota la urbanització. | La troballa de material arqueològic en superfície va fer pensar en una possible vila romana. Gràcies a aquestes troballes la zona es va catalogar com a jaciment arqueològic que intervencions posteriors (2002-2004) determinaren l'existència d'un establiment rural d'època romana, tot i que no s'ha fet cap excavació en extensió. Les conclusions dels darrers treballs han permès confirmar l'existència d'un establiment rural d'època romana en aquesta zona i han permès delimitar una àrea agrícola a la riba oest de la riera d'arenys que cal relacionar amb d'altres jaciments propers. Entre totes les restes arqueològiques es van identificar sis fases històriques des de la segona meitat del segle I aC. fins l'actualitat. Del segle I a.C. destaquen quatre estructures de combustió i una sèrie de murs fets en pedra seca i lligats amb fang, d'entre 40 o 50 cm d'amplada. A la fase del segle I d.C.s'han documentat els nivells d'abandonament i amortització de les estructures de la fase anterior. Bàsicament, farciment de dues sitges. En els segles II - IV d.C. es documenta una possible reocupació del territori. En destaca un llarg mur de 23 metres que serviria per delimitar els camps i protegir-los de la riera. | 08007-1 | Entre Can Jalpí i Can Sagrera | Actuacions d'aficionats i clandestins permeteren posar sobre avís de l'existència d'un possible jaciment arqueològic. Entorn l'any 1993 el 'Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt' va realitzar prospeccions arqueològiques sense permís. Segons la CCAA, els tècnics del Servei d'Arqueologia hi van fer una inspecció el 26 d'abril de 1995, i es va documentar gran concentració de materials arqueològics en uns horts entre la masoveria de Can Jalpí i un petit torrent que desemboca a la Riera d'Arenys. Els materials són, bàsicament, fragments de teules, dolia, tovots i àmfores (Pascual 1), algunes amb deformacions de cuita i/o recremades. A l'altre costat de l'esmentat torrent hi ha una petita elevació on s'hi troben materials de la mateixa tipologia. Francesc Forn informà a Toni Caballé, territorial del Servei d'Arqueologia, de la recollida de Terra Sigil·lata Sudgal·lica, Campaniana A i Sigil·lates clares. Aquesta zona fou objecte de l'execució de dos projectes urbanístics entre els anys 2002 i 2004 que han transformat completament el seu aspecte. Com a jaciment catalogat que és, fou necessària la realització d'una sèrie d'intervencions de caràcter preventiu amb l'objectiu de documentar les restes. En total s'hi ha realitzat quatre intervencions entre l'estiu de 2002 i el gener de 2004, sota la direcció de Marc Bosch i Àlex Vidal, de l'empresa Actium, patrimoni cultural, S.L. La darrera fase es va portar a terme parcialment durant la primavera del mateix any, a càrrec de l'empresa Arke S.C.P. | 41.5966100,2.5405900 | 461713 | 4605092 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37686-foto-08007-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37686-foto-08007-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37686-foto-08007-1-3.jpg | Legal | Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Material trobat en superfície a les dependències del 'Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt' en un local cedit per l'Ajuntament.El DOGC és del 16.11.1988 | 80|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 37689 | Camí de l'ermita del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lermita-del-remei | MARTÍN, A. i RIGO, A. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. PONS GURI, J. M. (1938). Notes per a l'arqueologia del Maresme. BCEC XLVIII, pàg. 51. Barcelona. | VI-IaC. | No hi ha construccions properes i no sembla remenat. | Material trobat superficialment consistent en ceràmica ibèrica a torn i feta a mà, àmfora itàlica, àmfora púnico-ebussitana, en quantitat abundant. | 08007-4 | Al sud del municipi. En el camí del Remei | J.M. Pons Guri informa de la troballa d'un fragment de ceràmica ibèrica abans de l'any 1938. Els autors de la Carta Arqueològica (agost de 1987) constataren l'existència d'abundant ceràmica ibèrica en superfície. | 41.5887100,2.5277900 | 460642 | 4604220 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37689-foto-08007-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37689-foto-08007-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37689-foto-08007-4-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El material es troba dipositat en el Servei d'Arqueologia de Catalunya | 81|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 37690 | Mas Aiguaviva / Camí de Ca l'Arnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-aiguaviva-cami-de-ca-larnau | ALSIUS, P. (1898). La Vall de Maria. Descubrimientos arqueológicos. R.A.A.A.B, vol. 1, pp. 483-487. ESTRADA, J. (1969). Vías y poblamiento romanos en el area metropolitana de Barcelona, núm. 36. Barcelona, pàg. 28. FORN i SALVÀ, Francesc (coord.) (1997). Carta arqueològica: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Col·lecció Raimon Torroja, núm. 1. Ajuntament d'Arenys de Munt. MARTÍN, A. i RIGO, A. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. PONS GURI, J. M. (1938). Notes per a l'arqueologia del Maresme. BCEC XLVIII, pàg. 74. Barcelona. SERRA RÀFOLS, J. de C.; COLOMINAS, J. i ALMAGRO, M.(1945).Carta arqueológica de España. Madrid. | VaC-VdC. | Només es tracta de troballes superficials i es desconeix l'existència de possibles estructures. | Zona molt extensa entre els termes municipals d'Arenys de Mar i Arenys de Munt on hi ha diverses notícies antigues i on les troballes es concentren en uns punts determinats. Pons Guri (1938) diu: 'Per les immediacions del Mas Aiguaviva, propietat del senyor Vilanova, si bé no hi he fet un examen detingut, he trobat altres fragments de terrissa romana de poca importància. Al camí i rial de Can Arnau, que va de la Riera d'Arenys al rial d'en Barreu he trobat un important i característic fragment de dolium romà (terme d'Arenys de Mar)'. Durant la realització de la Carta Arqueològica, els autors van considerar l'existència de dos jaciments: Mas Aiguaviva i Camí de Ca l'Arnau. El primer correspondria a una troballa realitzada per J.M. Pons Guri que afirma que unes obres destruïren sitges ibèriques. En el segon jaciment es trobà material arqueològic en abundància: ceràmica ibèrica a torn, àmfora itàlica, una vora d'àmfora greco-itàlica, dolia, teules, Campaniana B, gris emporitana, parets fines, àmfora cartaginesa i Pascual 1. En realitat, es podria tractar d'un únic establiment. També s'han trobat monedes d'època romana al voltant de la masia. | 08007-5 | Al sud del terme municipal, vessant esquerra de la Riera. | L'any 1992 es realitzà una intervenció arqueològica perquè estava afectat per la construcció de l'autopista A-19 (actual C-32). Es van fer 44 cales de sondatge amb resultats negatius. L'any 2005, amb motiu del Projecte de relligament tècnic de Gas Natural en el tram Argentona-Canet de Mar, es va realitzar una intervenció arqueològica preventiva, consistent en una prospecció superficial de la franja d'afectació de l'obra per tal d'evidenciar l'abast del jaciment. No es va poder documentar la presència de restes arqueològiques. L'únic fet remarcable és un aflorament en tota l'àrea del substrat geològic (el sauló) a una cota molt alta. | 41.5927000,2.5464900 | 462203 | 4604655 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37690-foto-08007-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37690-foto-08007-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37690-foto-08007-5-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La segona zona identificada pels autors de la Carta Arqueològica correspon al terme municipal d'Arenys de Mar.Material dipositat en el Museu d'Arenys de Mar i segons la Carta Arqueològica en l'antic Servei d'Arqueologia de la Generalitat. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 37737 | Capitell romànic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-romanic | PONS i GURI, J.M. (1944). Un siglo de arte religioso en San Martín de Arenys. Ed. Tipografia J. Tatjé. Arenys de Mar. VIADER i CROUS, Montse (1986). Capitell romànic (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XII-XIII | Capitell romànic de petites dimensions (25'5 x 17'5 x 18 cm.) amb decoració vegetal estilitzada. Procedeix de l'antiga església romànica d'Arenys de Munt, datat cap els segles XII-XIII. Té una esquerda en un costat i dues cantonades esberlades. | 08007-52 | Carrer Josep Maria Soler, 4 | 41.6097300,2.5391000 | 461597 | 4606549 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37737-foto-08007-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37737-foto-08007-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37737-foto-08007-52-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'actual propietària, Sra. Margarita Valls, diu que té intenció de fer-ne donació al poble quan hi hagi un museu registrat.És l'única peça de l'antiga església que es coneix. | 92|85 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml