Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37826 | Rectoria de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-santa-cecilia | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.51. | XX | Edifici de planta rectangular amb la coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. Porta d'entrada a la façana de llevant amb arc rodó i en el lloc on hi hauria la dovella principal hi ha la inscripció JG, que vol dir Joaquim Gualba, el primer capellà estadant. A sota hi ha la data de l'any 1900. Al seu costat hi ha una finestra, també de punt rodó. A la planta pis, trobem dues finestres iguals que la de baix amb un balcó que abasta l'extensió de les dues finestres. A la façana de ponent i migdia hi ha un nivell inferior. | 08007-141 | Torrentbó - Parròquia de Santa Cecília | 41.5962000,2.5147200 | 459557 | 4605058 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37826-foto-08007-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37826-foto-08007-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | ||||||||||
| 37838 | Can Bombí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bombi | XX | Casa de planta rectangular amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal; consta de planta baixa i pis. A la dreta hi ha un porxo amb coberta de teules. Al darrera de la casa hi ha un annex que fa les funcions de garatge. La part del davant està enjardinada amb gespa. Rellotge de sol a la façana. Penell en forma de gall en el carener. | 08007-153 | Damunt el Rial de Corsaví | Construïda en la segona meitat del segle XX, juntament amb l'ermita i la masoveria, després de preparar el terreny d'unes antigues vinyes que l'avi del propietari actual tenia. | 41.5944000,2.5318800 | 460986 | 4604850 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37838-foto-08007-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37838-foto-08007-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al darrera hi ha la masoveria, petita casa de planta rectangular de planta baixa que incloem en aquesta fitxa per no tenir prou interès arquitectònic per individualitzar-la. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | |||||||||
| 37839 | Ermita de Can Bombí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-can-bombi | XX | Ermita rural d'una única nau amb absis frontal i sagristia lateral de planta quadrada. Coberta de teules a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Campanar d'espadanya o de paret en el coronament de la façana. Portal de punt rodó amb dovelles de pedra ben treballada a imitació de les portalades de les antigues masies. A l'interior es conserva una Pietat i un Sant Crist. L'altar és una pedra plana damunt un pilar circular. La imatge principal és una rèplica de la Moreneta. | 08007-154 | Damunt el Rial de Corsaví | Construïda en la segona meitat del segle XX a imitació de les ermites de l'entorn, juntament amb la masia i la masoveria, després de preparar el terreny d'unes antigues vinyes que l'avi del propietari actual tenia. Cada diumenge el mossèn de Torrentbó hi feia missa | 41.5939200,2.5309200 | 460906 | 4604797 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37839-foto-08007-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37839-foto-08007-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | ||||||||||
| 37844 | Can Gispert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gispert | XX | Casa de planta rectangular amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. Té dos cossos annexos: un a l'esquerra i l'altre a la dreta. Ambdós únicament de planta baixa i la coberta seguint la mateixa orientació que el cos principal. Al costat del torrent hi ha un antic barri amb la porta de ferro i a la part superior hi ha la data de 1867. Es podria tractar de l'antiga entrada. | 08007-159 | Barri d'Orient, 41 | 41.5949400,2.5485000 | 462372 | 4604903 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37844-foto-08007-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37844-foto-08007-159-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No ens han deixat entrar i només hem pogut veure la casa de lluny. Els propietaris insisteixen que es tracta d'una edificació del s. XX, però està en el precatàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable del terme municipal de l'Ajuntament. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | ||||||||||
| 37849 | Fira de les Cireres d'en Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-les-cireres-den-roca | XX | Fira que es celebra el 24 de juny, per Sant Joan, dedicada a les Cireres d'en Roca. Aquesta espècie és originària de l'Alt Empordà o dels Pirineus. A més de la Fira es pot obtenir licor de cirera d'en Roca, elaborat per les destil·leries SOREL d'Arenys de Munt. Es fan cercaviles, gegants, berenars, degustacions i espectacles varis. Es fa coincidir amb la trobada de puntaires, ofici d'una gran tradició a la població. | 08007-164 | Pl. Catalunya i voltants | A finals del segle XIX es va abandonar el conreu de la vinya, aleshores importantíssim a la comarca, per culpa de la fil·loxera. Això provocà una transformació econòmica forçosa. Una derivació professional fou l'arribada de minaires (d'aigua). Molts arenyencs van desplaçar-se a terres enllà per realitzar aquesta tasca. En una d'aquestes sortides conegueren un tipus de cirera diferent a l'autòctona. Els primers empelts d'aquesta nova espècie a la comarca van arrelar fa molts anys. Aquesta producció s'ha mantingut fins els nostres dies i ha pres el nom de la nissaga de minaires que va sembrar els primers empelts. L'any 2006 s'ha celebrat la 7a Fira. | 41.6092200,2.5398600 | 461660 | 4606492 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37849-foto-08007-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37849-foto-08007-164-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | ||||||||||
| 37850 | Trobada de puntaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-puntaires | XX | Coincidint amb la Fira de la Cirera d'en Roca, es fa la tradicional trobada de puntaires per commemorar la festivitat de Sant Joan (24 de juny) i convertint els carrers principals d'Arenys de Munt en una gran festa participativa. Les puntaires, vingudes d'arreu de Catalunya, s'arrengleren en una doble filada de taules i cadires, resseguint l'encara sorrenc perfil de la riera. Pels voltants de l'església, plaça Catalunya i carrer de la Generalitat es poden trobar parades d'artesans, venedors, i expositors del món de la punta. Per amenitzar el dia, s'organitzen activitats paral·leles: exposicions, itineraris a peu, actuacions musicals, etc. | 08007-165 | Centre del poble: riera i voltants església | En motiu de complir-se el primer centenari de la primera exposició a tot Catalunya de puntes de coixí a Arenys de Munt, l'any 2006, ha estat la seu de la 19a. Diada de la Puntaire de Catalunya. | 41.6091700,2.5405700 | 461719 | 4606486 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37850-foto-08007-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37850-foto-08007-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | ||||||||||
| 37854 | Can Pau Vergés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-verges | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.50. | XX | Masia de planta rectangular amb la coberta de teules a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. Parets d'obra arrebossades i pintades de blanc. A la façana principa hi ha la porta d'accés amb arc escarcer i dues finestres a banda i banda. La planta pis disposa de tres finestres amb ampit de pedra. Només hi ha una obertura a les golfes. A les façanes laterals també hi ha finestres, però sense pedres ben escairades. Hi ha un cos annex a la part dreta de la casa que s'utilitza de garatge. Al davant hi ha l'era de la casa. Hi ha dos safareigs, un de planta circular al costat de la casa i un altre de planta rectangular a uns 30 metres, que s'abasteixen d'aigua de mines diferents. | 08007-169 | Vessant dret de la Riera de Sobirans | 41.6140600,2.5289000 | 460750 | 4607034 | 1900 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37854-foto-08007-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37854-foto-08007-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | |||||||||
| 37869 | Fons d'imatges referents a Arenys de Munt de l'Arxiu Històric Fidel Fita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referents-a-arenys-de-munt-de-larxiu-historic-fidel-fita | XX | Fotografies en blanc i negre d'Arenys de Munt. La majoria fetes pel propi senyor Josep Maria Pons i Guri, arxiver. D'altres fruit de donacions particulars. Segons Hug Palou responsable de l'arxiu, hi ha unes 500 fotografies. També hi ha algun clixé de vidre fets per Joaquim Castells, rander d'Arenys de Mar, amb temàtica de puntes de boixet. | 08007-184 | Riera Bisbe Pol, 10 d'Arenys de Mar (08350) | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El responsable de l'arxiu és Hug Palou i l'horari d'atenció al públic és de dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 i dimarts i dijous: de 16.00 a 19.00. Els dissabtes matí: hores convingudes.Telèfon: 93 795 95 19 Fax: 93 795 70 31 | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | |||||||||||||
| 37871 | Far de Can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/far-de-can-jalpi | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.55. | XX | S'està deteriorant per l'abandonament. | Torre de secció circular feta de maó i arrebossat imitant carreus. Cos principal on hi ha una escala de cargol que dóna accés a la part destinada a far. Cos superior de secció octogonal. Coberta de teules i embigat de fusta. Petita cornisa sortint sostinguda amb ménsules. Porta d'accés emmarcada en pedra treballada, amb arc apuntat però amb el vèrtex arrodonit. Al damunt hi ha una petita capella que no conserva l'estàtua del sant. | 08007-186 | Damunt Can Jalpí | Funcionava com a far per les barquetes del llac de la casa. Segons ens explica Gaspar Casals, sembla que va ser clausurat perquè la seva llum desorientava als navegants que passaven davant la costa d'Arenys. Ha estat un lloc típic d'excursions per la mainada. | 41.6002300,2.5393400 | 461611 | 4605494 | 1900 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37871-foto-08007-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37871-foto-08007-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37871-foto-08007-186-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | |||||||
| 37875 | Casa Nova de Pibernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-de-pibernat | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.54. | XX | Masia de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa, pis i golfes. Damunt la porta d'entrada hi ha una inscripció en pedra que posa: 'Casanova de Pibernat reedificada per R de V., any 1903'. Les obertures no són significatives; però al costat hi ha una era de secció circular. | 08007-190 | al Nord del Terme municipal, límit amb Vallgorguina | Les inicials R. i V. fan referència al propietari de la casa Ramon de Valls, hisendat d'Olzinelles. | 41.6253200,2.5082900 | 459040 | 4608294 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37875-foto-08007-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37875-foto-08007-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | |||||||||
| 37876 | Bassa de la Casa Nova d'en Pibernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-casa-nova-den-pibernat | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.39. EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 26. | XX | Bassa de planta rectangular que recull l'aigua d'una mina natural. Està coberta per una esplèndida volta de maó pla que suporta alhora una feixa de conreu, esglaonant el desnivell. L'aigua de la bassa és de bona qualitat ja que hi creixen multitud de cap-grossos. Al seu davant s'estén una altra feixa de conreu continguda per un imponent mur de paredat, travat per dos grans contraforts situats per damunt del mateix torrent.Es tracta d'una obra de considerables dimensions, tenint en compte la dificultat que comporta el lloc on està ubicat i el rendiment potencial. | 08007-191 | Casa Nova d'en Pibernat | Possiblement es fes a principis de segle XX, conjuntament amb la reedificació de la casa. | 41.6247100,2.5082600 | 459037 | 4608226 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37876-foto-08007-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37876-foto-08007-191-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | |||||||||
| 37887 | Portalada Residència Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-residencia-sant-marti | XX | Portalada amb closa que delimita l'espai de la residència Sant Martí. Construcció de maons arrebossada i pintada amb arcada de mig punt amb els laterals volats i acabament amb teules àrabs fent una doble filera i carener longitudinal. Petita cornisa dentada feta de maons vistos resegueix l'arcada i segueix el mur de la closa. La porta és de ferro de dues fulles i està emmarcada resseguint la forma de l'arc reordant el portals rodons de les masies. | 08007-202 | Carrer de les Flors, 1 | 41.6097100,2.5396300 | 461641 | 4606547 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37887-foto-08007-202-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | |||||||||||
| 37888 | Plafó de l'antiga font de la plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-lantiga-font-de-la-placa | XX | Rajoles picades. | Plafó de rajoles de l'antiga font de la plaça de l'església. La font es va treure quan s'urbanitzà la plaça, i les rajoles es van guardar a l'edifici de la biblioteca. Es tracta d'un plafó al·legòric a la Mare de Déu del Remei, amb un tema central de 3 x 6 rajoles que representen la Mare de Déu del Remei amb el Nen Jesús en braços, l'ermita, un pi i una puntaire. Al bell mig un goig o lloança a les virtuts de les aigües de la font del Remei. El tema figuratiu està envoltat de rajoles de color groc i verd partides diagonalment. | 08007-203 | Rial de Bellsolell, 5 | El disseny és obra de Josep Borrell, artista local i conegut pels ex vots pintats que fa. És dels anys quaranta del segle XX. | 41.6102800,2.5411400 | 461767 | 4606609 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37888-foto-08007-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37888-foto-08007-203-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Borrell | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | ||||||||
| 37890 | Avinguda de plàtans de can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-de-platans-de-can-jalpi | XX | Arbreda de plàtans (Platanus x hispànica) situada als camins d'accés al castell Jalpí. Es tracta d'una plantació ornamental a banda i banda dels marges dels dos camins d'entrada a la finca de can Jalpí, amb 156 peus al camí d'entrada pel sud i de 78 peus a l'entrada nord. Aquestes avingudes són observables des de la carretera d'entrada al poble i amb el temps ha esdevingut una icona del municipi. | 08007-205 | Parc de Can Jalpí | S'estima que majoritàriament van ser plantats al voltant del 1900. El plàtan (Platanus x hispànica) és un híbrid entre Platanus orientalis i Platanus occidentalis i s'ha usat com a ornamental i en explotacions fusteres. | 41.5968300,2.5408400 | 461734 | 4605116 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37890-foto-08007-205-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | ||||||||||
| 37891 | Roure de Guernica o de can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-guernica-o-de-can-jalpi | Anònim (1986). El roure de Can Jalpí. A Arennios, núm. 2. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 19. Bolòs, O. i Vigo, J. (1990). Flora dels Països Catalans. Volum II. Ed. Barcino. | XX | Roure pènol (Quercus robur subsp. robur) situat a la plaça de Guernica, al costat de l'era, just a l'extrem superior de l'avinguda dels plàtans de can Jalpí. Està ubicat en l'interior d'una tanca metàl·lica en la que es pot llegir 'Guernicako Arbola, Ceceilla 1900'. El tronc principal es ramifica a uns 2,5 m en nombroses branques que, a la vegada, es van subdividint formant una capçada força gran i densa. Aquest exemplar està declarat arbres d'interès Comarcal i Local pel Decret 47/1988. Té unes dimensions de 1,95 m de perímetre i un diàmetre (a 1,2 m) de 0,62 m. | 08007-206 | Plaça de Guernica | Existeix la creença popular que a l'any 1900 un avantpassat de la família Jalpí va fer arribar de Guernica (poble natal de la seva dona), un esqueix del roure de Guernica en agraïment a la seva muller pel naixement del seu fill i futur hereu. | 41.5977600,2.5403400 | 461693 | 4605220 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37891-foto-08007-206-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | El roure pènol, de forma natural, a Catalunya només apareix a la Vall d'Aran, a la Garrotxa, al Ripollès, a l'Empordà i la Selva, i és una espècie poc comuna. Es diferencia dels altres roures perquè les fulles tenen un pecíol molt curt, tenen una mena d'orelletes a la base i les glans tenen un peduncle força llarg. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | ||||||||
| 37893 | Cirerers d'en Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cirerers-den-roca | CASALS, Gaspar (2001). Parc del Montnegre i el Corredor. El fondo de Can Rossell. Excursions senyalitzades. Diputació de Barcelona. | XX | Hi ha un progressiu abandonament de la pagesia i, amb ell, de les explotacions de fruiters, de tal manera que hi ha algunes parcel·les amb cireres que estan abandonades o en procés d'abandonament. | Plantació de cirerers (Prunus avium) de la varietat cultivar coneguda amb el nom de Cirerers d'en Roca, que és pròpia del municipi (veure apartat d'Història). Tot i que el topònim conegut amb el nom de Cirerers d'en Roca es troba localitzat entre el fondo de can Rossell i el rial de can Cornell, existeixen altres zones del municipi on es cultiven aquests cirerers d'en Roca: serra d'en Sala, Serra dels Termes, ... | 08007-208 | Entre el fondo de can Rossell i el rial de can Cornell | Les cireres d'en Roca són un conreu típic del terme d'Arenys de Munt. Va ser introduït a final del segle XIX per dos germans que es deien Roca de cognom, van portar esqueixos d'un cirerer d'una masia de l'Empordà i els van empeltar en un de bord de manera que van obtenir un fruit superior a la de les classes que es plantaven habitualment. A base d'empelts, aquest conreu es va escampar per tot el poble i, com que aquesta classe ningú no la coneixia, li van dir cirera d'en Roca, en honor als seus introductors. | 41.6185100,2.5339100 | 461170 | 4607526 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37893-foto-08007-208-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | ||||||||
| 37896 | Perera del Mas Aiguaviva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/perera-del-mas-aiguaviva | XX | La base del tronc està esberlada i part de l'arbre està mort. | Perera (Pyrus communis subsp. communis) plantada als camps de ca l'Aiguaviva, concretament al marge dels camps de davant la casa, entre l'era i la bassa. La part bassal del tronc està esberlada i inicialment creix amb el tronc ajagut a terra, tot i que després es ramifica en dos troncs principals que creixen ja verticals. Segons els propietaris, hi ha una part de la perera que recentment s'ha mort. | 08007-211 | Al sud del terme municipal, vessant esquerra de la Riera. | 41.5937200,2.5443000 | 462021 | 4604769 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37896-foto-08007-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37896-foto-08007-211-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | ||||||||||
| 37897 | Garroferar del Mas Aiguaviva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garroferar-del-mas-aiguaviva | XX | Tot i que els arbres estan en bon estat, ja no se'n treu profit i molts arbres estan enmig de bardissa. | Conjunt de garrofers (Ceratonia siliqua) situats esparsament als voltants de la masia de ca l'Aiguaviva. Antigament es plantaven ja que el seu fruit, les garrofes, eren utilitzades per al bestiar i també per elaborar xocolata de garrofa amb les granes (garrofins). | 08007-212 | Al sud del terme municipal, vessant esquerra de la Riera. | 41.5936800,2.5443300 | 462023 | 4604765 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37897-foto-08007-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37897-foto-08007-212-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | Les garrofes s'utilitzen per alimentar el bestiar. Els garrofins (granes) serveixen per elaborar xocolata de garrofa i també s'utilitza com a additiu alimentari amb la denominació E-410. | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | |||||||||
| 37898 | Palmera de ventall de can Zariquiei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-de-ventall-de-can-zariquiei | XX | Palmera de ventall (Washingtonia filifera) situada al pati de can Zariquiei, que té un tronc esvelt, relativament ample a la base i es va aprimant fins la capçalera, on neixen totes les fulles. Les fulles són palmades i profundament dividides (en forma de ventall), i té espines grogues al pecíol. Destaca per la seva alçada ja que sobrepassa l'edifici. El tronc té un perímetre de 1,20 m i un diàmetre de 0,30 m | 08007-213 | Can Zariquiei - Carretera d'Arenys a Sant Celoni (C-61) Km. 3 | 41.5993000,2.5439500 | 461995 | 4605389 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37898-foto-08007-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37898-foto-08007-213-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | |||||||||||
| 37899 | Pi pinyer de ca l'Amar de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyer-de-ca-lamar-de-la-torre | XX | Pi pinyer (Pinus pinea) situat als boscos de la finca de ca l'Amar de la Torre, concretament en un corriol que neix prop de la mina de la casa (al nord de la casa, a l'altra banda del camí d'accés a la casa), a uns 200 metres de la mina. Es troba en una massa boscosa que havia estat explotada forestalment i on hi ha barreja de pi pinyer i arboços amb alzines i alzines sureres.Té unes dimensions de 2,21 m de perímetre i de 0,71 m de diàmetre. | 08007-214 | Ca l'Amar de la Torre | 41.6028200,2.5466900 | 462225 | 4605779 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37899-foto-08007-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37899-foto-08007-214-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | |||||||||||
| 37906 | Iuca pota d'elefant de la Torre de Can Montfulleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/iuca-pota-delefant-de-la-torre-de-can-montfulleda | XX | Iuca pota d'elefant (Yucca elephantipes) plantada als jardins de la Torre de Can Montfulleda, a tocar de la façana de la casa. Aquest exemplar té cinc branques principals que es ramifiquen poc i a l'extrem superior hi neixen les fulles. El nom de pota d'elefant fa referència a la semblança del tronc d'aquesta espècie amb les potes dels elefants. | 08007-221 | Torre de Can Montfulleda | 41.6056500,2.5384500 | 461540 | 4606096 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37906-foto-08007-221-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | La iuca pota d'elefant és una espècie originària de Centreamèrica, on és coneguda amb en nom d'Izote o Itabo. Les flors són comestibles i força apreciades en la seva àrea d'origen. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | ||||||||||
| 37908 | Magnòlia de can Bellsolell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magnolia-de-can-bellsolell | XX | Magnòlia (Magnolia grandiflora) situada als jardins de can Bellsolell. Arbre centenari, perennifoli d'uns 20 metres d'alçada amb copa molt densa de forma cònica. L'escorça és lleugerament grisàcia/amarronada i escamosa, amb fulles grosses de 15 a 25 cm de longitud i 6 a 9 cm d'amplada de forma ovalada, amb l'anvers de color verd brillant i el revers mate i nervi central molt marcat. Les flors poden tenir de 20 a 25 cm de diàmetre i són molt aromàtiques. Floreixen durant el mes de maig a juny. Els fruits tenen forma de pinya i són de color marró, mesurant entre 5 a 7,5 cm de longitud. El diàmetre total de l'arbre és de 1,85 cm. El diàmetre de les branques és de 1 m i 1,25 cm respectivament. | 08007-223 | Can Bellsolell | Aquesta magnòlia té un tronc del qual en sortien tres branques. Una d'elles fa uns anys va patir la ferida d'un llamp i la van haver de tallar. | 41.6113400,2.5420400 | 461843 | 4606726 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37908-foto-08007-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37908-foto-08007-223-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez i Jordi Montlló Bolart | L'escorça té propietats medicinals. És originari dels Estats Units. Es tracta d'un arbre elegant, molt apreciat en jardineria, amb vistoses i oloroses flors. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | |||||||||
| 37909 | Margalló de la Torre de Can Montfulleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/margallo-de-la-torre-de-can-montfulleda | XX | Margalló (Chamaerops humilis) que creix als jardins de la Torre de Can Montfulleda, entre la iuca pota d'elefant i la cica. En realitat es tracta de 4 exemplars que neixen d'un mateix punt, i que tenen una alçada d'uns 2-3 m. | 08007-224 | Torre de Can Montfulleda | 41.6056000,2.5384900 | 461544 | 4606091 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37909-foto-08007-224-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | El margalló és l'única palmera autòctona d'Europa i creix a la costa mediterrània de la península Ibèrica i Itàlica. S'utilitza com a ornamental i pels brots tendres que són comestibles.Espècie protegida, en estat silvestre, per la legislació catalana segons l'ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada (DOGC, 12.12.1984). Arbre inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | ||||||||||
| 37910 | Palmera de Canàries de la Torre de Can Montfulleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-de-canaries-de-la-torre-de-can-montfulleda | XX | Palmera de Canàries (Phoenix canariensis) plantada al costat oest de la Torre de Can Montfulleda, a la banda del safareig. Es tracta d'un exemplar de dimensions relativament grans ja que té un perímetre de 2,39 m i un diàmetre de 0,76 m. La palmera de Canàries, tal i com indica el seu nom, és originària de les Illes Canàries, i és una de les palmeres que resisteix millor tot tipus de climes i de sòls, per això és la més utilitzada en jardineria. Es caracteritza per no ser excessivament alta, té el tronc gruixut format per les restes foliars de les fulles, la capçada és esfèrica ja que les fulles superiors neixen erectes mentre que les inferiors creixen pèndules, aquestes fulles tenen entre 3 i 5 m de llargada i tenen nombrosos folíols en nombre imparell (imparipinnats), els inferiors són espinosos. Els fruits són uns dàtils de 2-3 cm, que creixen reunits en llargs raïms i no són comestibles ja que tenen gust desagradable. | 08007-225 | Torre de Can Montfulleda | 41.6056700,2.5380900 | 461510 | 4606099 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37910-foto-08007-225-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | |||||||||||
| 37911 | Palmeres de Canàries de can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-de-canaries-de-can-boter | XX | Conjunt de palmeres de Canàries (Phoenix canariensis) repartides pels jardins de can Boter. La palmera de Canàries, tal i com indica el seu nom, és originària de les Illes Canàries, i és una de les palmeres que resisteix millor tot tipus de climes i de sòls, per això és la més utilitzada en jardineria. Es caracteritza per no ser excessivament alta, té el tronc gruixut format per les restes foliars de les fulles, la capçada és esfèrica ja que les fulles superiors neixen erectes mentre que les inferiors creixen pèndules, aquestes fulles tenen entre 3 i 5 m de llargada i tenen nombrosos folíols en nombre imparell (imparipinnats), els inferiors són espinosos. Els fruits són uns dàtils de 2-3 cm, que creixen reunits en llargs raïms i no són comestibles ja que tenen gust desagradable. | 08007-226 | Can Boter | 41.6012100,2.5435300 | 461961 | 4605601 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37911-foto-08007-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37911-foto-08007-226-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | |||||||||||
| 37912 | Palmeres de Can Bellsolell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-de-can-bellsolell | XX | Palmeres situades als jardins de Can Bellsolell. Les dues primeres, són les anomenades de canàries (Pheonix canariensis) al costat d'una magnòlia, i la segona, més cap a la façana, al costat de dues moreres una datilera (Phoenix dactylifera). Les mides de les dues primeres són de 1,75 cm i 2,50 de diàmetre respectivament. La tercera fa 1,05 cm de diàmetre. La palmera datilera té un tronc esvelt, cilíndric i senzill, sense ramificacions, coronat per una roseta de grans fulles palmades. | 08007-227 | Can Bellsolell | 41.6113000,2.5417700 | 461820 | 4606722 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37912-foto-08007-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37912-foto-08007-227-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch i Martínez i Jordi Montlló Bolart | La palmera datilera ha estat conreada des d'antic a les zones càlides del sud de la regió mediterrània. D'aquesta s'aprofiten els dàtils (que en molts països formen part de les persones i animals). Les palmes també serveixen per a construir sostres de les cabanes i alimentar el foc de la llar.Les palmeres de Canàries, originàries de les illes que porten el seu nom, tenen un aspecte semblant a la datilera, però posseeixen un tronc més curt i robust. De columna gruixuda i decorada per cicatrius foliars. La copa està formada per més palmes que la dactylifera. la capçada és esfèrica ja que les fulles superiors neixen erectes mentre que les inferiors creixen pèndules, aquestes fulles tenen entre 3 i 5 m de llargada i tenen nombrosos folíols en nombre imparell (imparipinnats), els inferiors són espinosos. Els fruits són uns dàtils de 2-3 cm, que creixen reunits en llargs raïms i no són comestibles ja que tenen gust desagradable. La palma és més ampla i d'un verd intens amb major quantitat i densitat de folíols que són rígids i punteguts. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | ||||||||||
| 37913 | Perera de l'Hostal del Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/perera-de-lhostal-del-sol | XX | Perera (Pyrus communis subsp. communis) que creix en un marge d'un dels camps de l'Hostal del Sol, a la vessant que mira cap a Arenys de Mar. El tronc principal té un perímetre de 1.11 m i un diàmetre d'uns 0,35 m i, a una alçada d'entre 1 i 1,5 m, es ramifica en 6 branques principals que creixen molt obertes. | 08007-228 | Hostal del Sol | 41.6017500,2.5328100 | 461068 | 4605666 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37913-foto-08007-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37913-foto-08007-228-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | Val a dir que la perera coneguda amb aquest nom fa uns 2 anys va morir i posteriorment va ser tallada pels propietaris de la finca. Bo i això, existeix una altra perera propera a l'anterior que, si bé és més jove, els propietaris de la finca estimen que té uns 100 anys d'edat, per tant, hem fitxat aquesta perera amb el nom de l'anterior. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | ||||||||||
| 37915 | Alocar del rial de Betlem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-rial-de-betlem | XX | Afectat per nombroses estassades i pel creixement de la canya. | Alocar molt fragmentat situat a la part baixa del rial de Betlem. Alguns peus d'aloc tenen unes dimensions notables, tot i que a l'estar successivament tallats, aquest fet només és observable si ens fixem amb la soca d'aquests arbustos, que en alguns casos és molt grossa. La part aèria, però, en general està formada per branques de no massa alçada ni gruix que provenen de rebrot. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres, rambles i rials eixutes del litoral silícic català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una mà oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre. | 08007-230 | Torrent d'en Puig | 41.6014400,2.5394500 | 461621 | 4605629 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37915-foto-08007-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37915-foto-08007-230-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch i Jordi Montlló | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | |||||||||
| 37917 | Alocar del rial de ca l'Amar de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-rial-de-ca-lamar-de-la-torre | XX | Afectat per nombroses estassades i pel creixement de l'alzinar i la canya. | Alocar molt fragmentat situat a la part baixa del rial de ca l'Amar. Al tram baix d'aquest rial, el marge dret té un mur de ciment (separa la finca de can Boter), i el marge esquerre està format per un alzinar on apareixen peus d'aloc i en alguns trams força canyes. Alguns peus d'aloc tenen unes dimensions molt notables, tot i que a l'estar successivament tallats, aquest fet només és observable si ens fixem amb la soca d'aquests arbustos, que en alguns casos és molt grossa. La part aèria però, en general està formada per branques de no massa alçada ni gruix que provenen de rebrot. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres, rambles i rials eixutes del litoral silícic Català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una ma oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre. | 08007-232 | Rial de ca l'Amar | 41.6004700,2.5433700 | 461947 | 4605519 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37917-foto-08007-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37917-foto-08007-232-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | |||||||||
| 37922 | Castanyers de cal Cintet de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyers-de-cal-cintet-de-rupit | XX | Castanyers (Castanea sativa) situats al costat del camí de la masia de cal Cintet de Rupit. Tot i no quedar clar si es tracta de dos individus que neixen junts o d'un individu ramificat des de la base, neixen molt junts dos troncs principals de grans dimensions que posteriorment es van ramificant en branques menors. Un dels troncs té 2,85 m de perímetre (0,91 de diàmetre) i l'altre 2,52 m de perímetre (0,80 de diàmetre). | 08007-237 | Cal Cintet de Rupit | 41.6116600,2.4972000 | 458107 | 4606783 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37922-foto-08007-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37922-foto-08007-237-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | |||||||||||
| 37923 | Alzina surera de la carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-la-carretera-darenys-de-munt-a-sant-vicenc-de-montalt | XX | Alzina surera situada al marge de la carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt, entre el Pont d'en Barbeta i el Masjoan, al costat d'un camí que baixa als camps que queden a l'esquerra del rial d'en Puig. El tronc té unes dimensions de 2,44 m de perímetre i 0,78 m de diàmetre, a una alçada d'uns 2 metres es ramifica en nombroses branques, algunes creixen verticalment i d'altres creixen obertes formant una gran capçada que fa ombra a la carretera. Fa temps que no se li ha extret el suro, i això fa que en tingui un bon gruix. | 08007-238 | Carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt | 41.6078400,2.5240200 | 460339 | 4606346 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37923-foto-08007-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37923-foto-08007-238-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | ||||||||||||
| 37930 | Concurs de Sardanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/concurs-de-sardanes | XX | Concurs de colles sardanistes que es celebra per Sant Martí (el diumenge de la Festa Major), el novembre. Està organitzat per la Unió de Colles Sardanistes, entitat catalana de caire federatiu. És el darrer concurs de la temporada i correspon a la categoria principal de colles, és a dir, 'Bàsic d'honor'. Dins de la competició de colles sardanistes es divideix en diverses categories i la més important - la 1ª divisió - és la bàsica d'honor. Participen una vintena de les millors colles de Catalunya, si la inscripció supera aquest número, que és el màxim de capacitat de la plaça, es fan eliminatòries. | 08007-245 | Plaça de l'Església | Per Sant Martí de l'any 2006 es celebrarà el 50 è Concurs de Colles Sardanistes. Es va iniciar els anys quaranta del segle XX i no es va realitzar continuadament, ja que durant una temporada es va interrompre. Per celebrar aquest 50è Concurs, l'Agrupació Sardanista d'Arenys de Munt, que és una secció del Centre Moral, està preparant una exposició, que s'inaugurarà el cinc de novembre, i una memòria històrica. Exceptuant un lapsus de temps de 6 o 7 anys que es va fer en el camp de futbol, sempre s'ha fet a la Plaça de l'Església. | 41.6090000,2.5403500 | 461701 | 4606467 | 1940 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37930-foto-08007-245-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | |||||||||
| 37931 | Sardana 'Collsacreu' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-collsacreu | XX | Sardana amb música de Rosend Martori i lletra d'Andreu Lloveras, que diu així: Salut, poble que creu/ en una terra generosa i gran! / Que el to de nostra veu/sigui una crida pels fills que vindran./ Portem un missatge a l'esperit/ que és com un ressò/ de fe, de pàtria i d'amor infinit./ I aquesta és la missió/ que dóna Déu al poble escollit. / Salut, que Déu ens dó/ Recolza't, estimada, / fes que no et rellisqui el peu,/ que aquest revolt que es veu/ a l'última pujada, ja som a l'esplanada/ del cimal de Collsacreu. / Quina armonia / de besllums i de color!/ Oidà; si ací et podia / fer el niu de nostre amor! / Dolça cabanya / batejada amb el nom teu;/ al cim de la muntanya/ serem més prop de Déu. / Les serres del Montseny / vigilaran els nostres passos. / Ens assadollarem / de la sentor que fan els pins./ I jo et cobejaré dintre els meus braços/ a ofrenar-te un idil·li bosc endins./ Vers el Llevant, fent horitzó, veurem la mar llatina/ i més ençà la nostra vall exuberant d'Arenys de Munt./ Llavors nostra cançó diamantina/ volarà ben amunt, be amunt ...! | 08007-246 | Arenys de Munt | Sardana amb partitura de Rosend Martori (Arenys de Munt, 1902 - 1979). Estrenada l'11 d'abril de 1955, a l'aplec de Lourdes de Sobirans del dilluns de Pasqua. La versió coral, amb lletra d'Andreu Lloveras, fou estrenada el 26 de juliol de l'any 1975, per la Coral del Remei dirigida per Antoni Espiell. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 1955 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Rosend Martori (música) i Andreu Lloveras (lletra) | Sardana enregistrada en un CD 'Arenys de Munt a toc de cobla' editat pe Audiovisuals de Sarrià, S.L.. Interpretada per la cobla Principal de la Bisbal, sota la direcció de Francesc Cassú, l'any 2002. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | ||||||||||
| 37933 | Sardana 'Arenys de Munt' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-arenys-de-munt | XX | Vigent | Sardana amb música de Ricard Viladesau i lletra de Josep Martori: De poble, amics i família valedor i fidel impulsor. / Del pa de cada matí n'és un sofert i un brau guanyador; / Reprèn la feina diària rendint energia i suor. // De la raça, exponent vitalitat present. / Sempre, a l'hora precisa, puntual és l'home d'Arenys de Munt.// Llum del sol sortint matinejant, / desperta i pinta l'ample bosc ombriu,/ tot l'àmbit termenal i noves construccions;/ albada rutilant, cims i racons.// És superba festa per tothom poder contemplar/ l'esclat de la vida i del progrés per tot arreu,/ i l'afany veïnal, content, joiós de ben dotar/ El que esdevingui a ser-ne hereu.// Ja és mil·lenari d'aquest poble el naixement;/ celebrem la data agermanats i rememorant/ el coratge i el valor de tota aquella gent/ que l'han fet bo, que l'han fet gran.// Aquell home matiner que disfruta estalviant,/ enginyós i bon feiner, ara l'estem glorificant.// Torrentbó i Subirans, vells fiols d'Arenys de Munt,/ la creueta i Collsacreu, amb la puntaire sempre amunt.// Amunt, Arenys de Munt, amunt sempre, Arenys de Munt. | 08007-248 | Arenys de Munt | Sardana de Ricard Viladesau (Calonge, 1918) estrenada el 12 de novembre de l'any 1957 davant l''Hogar del Productor', actual Ajuntament. La versió coral, amb lletra de Josep Martori, fou estrenada l'1 d'agost de l'any 1981. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 1957 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ricard Viladesau (música) i Josep Martori (lletra). | Sardana enregistrada en un CD 'Arenys de Munt a toc de cobla' editat pe Audiovisuals de Sarrià, S.L. Interpretada per la cobla Principal de la Bisbal, sota la direcció de Francesc Cassú, l'any 2002. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | |||||||||
| 37934 | Sardana 'La festa del Remei' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-la-festa-del-remei | XX | Vigent | Sardana de F.X. Maimí en honor a la celebració de l'Aplec de la Mare de Déu del Remei (Arenys de Munt). No es va incloure en la gravació del CD malgrat tractar-se d'un aplec que es realitza en una capella d'Arenys de Munt i que aplega gent d'Arenys de Mar i de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Vicenç de Montalt. | 08007-249 | Arenys de Munt | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | F.X. Maimí | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | ||||||||||||
| 37937 | Arxiu del Centre Moral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-del-centre-moral | <p>AA.VV (1988). 75è aniversari del Centre Moral (1913 - 1988). Centre Moral d'Arenys de Munt.</p> | XX | <p>Arxiu format a partir de la història de la pròpia entitat, fundada l'any 1913. Destaquen els llibres d'actes, cartells de cinema, programes de les diferents activitats, correspondència i fotografies, sobretot de les activitats realitzades des de les seves diverses i múltiples seccions.</p> | 08007-252 | Rbla. Francesc Macià, 57 | <p>El Centre Moral es crea l'any 1913 per iniciativa de Mossèn Narcís Farró, amb un marcat caràcter religiós i moral i amb una clara vessant cultural i recreativa. La primera seu fou a la Rambla Jalpí, número 9 (ara Rambla Francesc Macià). El 18 de juliol de l'any 1986 es fa la compra de Can Corrioles, el local que fins aquell moment havia ocupat el Centre Democràtic. Es van fer obres de reforma i restauració de la sala antiga, respectant-ne la coberta embigada amb la cúpula de fusta, gràcies en part a una subvenció de tres milions de pessetes de la Generalitat de Catalunya. Actualment té 3.295 socis hi diverses seccions (Esbart, Associació Sardanista, Coral, etc.).</p> | 41.6112500,2.5395300 | 461634 | 4606718 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37937-foto-08007-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37937-foto-08007-252-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | |||||||||
| 37941 | Font de l'Arquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-larquer | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 16. | XX | Font de mina amb l'entorn antropitzat per fer-hi pícnics. L'aigua sortia per un galet de tuberia, col·locat en un pedrís ornamentat amb un plafó de rajoles (4 x 3) que representa l'escut d'armes dels Arquer de Goscons. Al voltant hi ha un banc de pedra granítica i una pedra de molí, al centre, fa de taula. Entorn de castanyers, algun cirerer i presència de falgueres i lianes. | 08007-256 | Turó de Ca l'Arquer | Arranjada l'any 1947 igual que la darrera modificació de la masia de Ca l'Arquer. Era exclusivament pel consum de la casa. Actualment l'aigua es desvia per aprofitar-la per a regar els conreus. | 41.6292300,2.5365200 | 461394 | 4608715 | 1947 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37941-foto-08007-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37941-foto-08007-256-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | ||||||||
| 37943 | Font de Can Popa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-popa | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 63. | XX | Font de vessant amb l'aigua canalitzada amb un tub de plàstic. El propietari ha fet un muret de contenció del marge una mica matusser, a base de formigó, on s'encasta el tub. Al costat hi ha un càntir. Aquest mur d'uns 60 cm d'alçada i 150 de llargada és l'únic element arquitectònic de la font. No està pintat ni allisat, i al damunt hi ha maons col·locats sense lligar. | 08007-258 | Vessant del Torrent d'en Puig | L'actual propietari la va construir quan tenia 10 anys, al comprovar que hi havia un naixement d'aigua. Durant un temps restà colgada pel propietari, fart de l'incivisme de la gent que deixava els voltants bruts i plens de deixalles. Abans disposava d'una petita arcada decorada amb figures de pagesos i nans. | 41.6067900,2.5253600 | 460450 | 4606229 | 1942 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37943-foto-08007-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37943-foto-08007-258-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | ||||||||
| 37951 | Sardana Aplec de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-aplec-de-sant-marti | XX | Sardana de Josep Maria Vilà ( L'Armentera, 1890 - L'Escala, 1969) per commemorar un aplec que avui ja no es fa, però que s'havia fet per Sant Martí, als boscos de Sobirans, al santuari de la Mare de Déu de Lourdes, el dilluns de Pasqua. | 08007-266 | Arenys de Munt | Estrenada l'any 1936. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 1936 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Maria Vilà | Sardana enregistrada en un CD 'Arenys de Munt a toc de cobla' editat pe Audiovisuals de Sarrià, S.L. Interpretada per la cobla Principal de la Bisbal, sota la direcció de Francesc Cassú, l'any 2002. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | ||||||||||
| 37958 | Relleno | https://patrimonicultural.diba.cat/element/relleno | CASADEMUNT i ROSSELL, Joan (1988). El relleno. A Arennios, número 6. Col·lectiu pel Museu - Arxiu d'Arenys de Munt. Pàg. 25. | XX | Consisteix en pelar pomes del 'ciri' o 'camoses'. A la part oposada al 'cupoll' de la poma, se n'extreu un tap de forma cònica per col·locar-li en el seu moment l'anomenat 'tap' del relleno. El tap consisteix en formar una massa amb els següents ingredients: 300 grams de carn trinxada, dos ous, 50 grams d'ametlles torrades i trinxades, una pela de llimona ratllada, mitja presa de xocolata ratllada, 100 grams de melindros engrunats i un polsim de sal. Un cop formada la massa, es tapa la cavitat de cadascuna de les 24 pomes. En una paella amb 200 grams de llard s'hi posen les pomes de manera que els taps estiguin capgirats. Quan els taps estiguin fregits, s'agafa una cassola de terrissa, prèviament amb el llard desfet, i a continuació s'hi posen les pomes, procurant que els taps mirin cara amunt. Tot seguit, les restes de xocolata (ratllada), de les ametlles torrades ( i picades), dels melindros (engrunats), del sucre i d'un tros de llimona ratllada, se'n fa una pasta i s'afegeix a la cassola on ja hi haurà les pomes. Es deixen coure a foc lent, fins que estiguin cuites. | 08007-273 | Arenys de Munt | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | |||||||||||||
| 37963 | Senyar per enyorament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/senyar-per-enyorament | Anònim (1986). Senyar per enyorament. A Arennios, núm. 2. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 15. | XX | Una nota de la revista Arennios explica el ritual seguit per treure l'enyorament dels petits. Una persona entesa en aquesta cura els senyava. En els primers temps davant la llar de foc i després a la llum del sol. S'agafava un plat ple d'aigua i es recitava una oració que deia: 'Si ets ull pres al de matí Déu te curi Sant Martí, si ets ull pres al migdia Déu te curi la Verge Maria si ets ull pres al vespre Déu te curi Sant Silvestre. En nom, honra i glòria de la Santíssima Trinitat faci la gràcia Que ... (el nom de l'enyorat) es pugui curar d'ull pres ben aviat. Tres que te'l volen prendre tres que te'l tornaran que són Pare, Fill i Esperit Sant'. Després de recitada l'oració, es feia una creu damunt del plat amb el setrill i s'hi abocaven unes gotes d'oli. Si les gotes s'aguantaven senceres volia dir que la persona ja estava curada; si les gotes es desfeien, calia repetir aquell ritual durant nou dies seguits. Si després de la novena no millorava, es descansava durant uns dies i es repetia la novena. | 08007-278 | Arenys de Munt | Segons la nota bibliogràfica, a l'any 1986 encara es practicava. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Vigent | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | |||||||||||
| 37984 | Barraca de Can Nissos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-nissos | XX | Barraca de pagès, de vinya o pastor de planta rectangular feta de maons i amb les parets arrebossades. Coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. La coberta no disposa de teules, que només es troben en el carener. Porta d'entrada de fusta i de llinda recta. | 08007-299 | Fondal del Torrent d'en Terra | Porta l'any 1912 esgrafiat damunt la porta, que podria tractar-se de la data de construcció de la barraca. | 41.6233700,2.5308500 | 460918 | 4608067 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37984-foto-08007-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37984-foto-08007-299-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | ||||||||||
| 37985 | Font de Can Nissos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-nissos | FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 57. | XX | En desús | Dues fonts que aboquen l'aigua a dos safareigs de planta circular, un més gran que l'altre. Actualment estan buits i l'entorn ple d'esbarzers i vegetació que en dificulten l'aproximació. Un dels galets és una mànega i l'altre ha desaparegut. | 08007-300 | Fondal del Torrent d'en Terra | 41.6230700,2.5305300 | 460891 | 4608034 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37985-foto-08007-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37985-foto-08007-300-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | |||||||||
| 37988 | Font de Can Martori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-martori | FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 51. | XX | Bassa - safareig ubicada al costat de Can Martori, de planta rectangular. Té una pica doble feta d'obra, però no disposa de cap mena d'ornamentació. Només una pintada molt desgastada de color verd que indicava l'any i el propietari. | 08007-303 | Can Martori (Riera de Sobirans) | La font fou construïda per Ramon Martori l'any 1919. Masia transformada en restaurant. | 41.6176000,2.5148500 | 459581 | 4607434 | 1919 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37988-foto-08007-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37988-foto-08007-303-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | ||||||||
| 37990 | Font de Ca l'Eloi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-leloi | FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 35. | XX | Reformada l'any 1953. | Bassa de planta rectangular que recull l'aigua de mina i s'utilitza per regar els camps de l'entorn. Les parets laterals són més altes i segueixen el desnivell, el coronament és en pendent. Al darrera hi ha una barraca amb coberta plana. A l'interior hi ha una canalització amb coberta de mig punt que forma part de la mina. Hi ha la datació de l'any 1953 a la paret posterior. | 08007-305 | Ca l'Eloi. | 41.6017400,2.5315400 | 460962 | 4605665 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37990-foto-08007-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37990-foto-08007-305-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la bibliografia sobre fonts hi ha una petita confusió quan es parla d'aquesta font, ja que la propietat del Sr. Eloi Torrent. Es tracta d'una bassa que recull l'aigua d'una mina i la descripció que fa l'estudi de fonts es tracta d'una altra propietat. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | ||||||||
| 37758 | Monument a la puntaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-puntaire | XXI | Monument al·legòric a les moltes generacions de puntaires de la població que han donat a conèixer el nom d'Arenys arreu, i al seu treball artesanal que durant molts anys fou un motor econòmic per la població. Està fet a la Xina en vuit peces i unides un cop a lloc. És marbre pulimentat amb una base ovalada damunt la qual hi ha una puntaire asseguda amb el seu coixí de boixets, fent una mena d'ona que ens podria recordar el destí de moltes d'aquestes puntes a ultramar. | 08007-73 | Plaça Catalunya, s/n | Aquest monument és l'assoliment d'una fita perseguida per les puntaires d'Arenys durant molts anys. Per aconseguir-ho van haver de fer una recol·lecta de diners. Van encarregar el treball a Etsuro Sotoo, que va viure durant set anys a Arenys i és l'escultor, juntament amb Subirats, de la Sagrada Família. El cost fou de 60.000 euros. | 41.6092800,2.5396600 | 461643 | 4606499 | 2004 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37758-foto-08007-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37758-foto-08007-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Etsuro Sotoo | Dimensions de 4 x 3'5 metres. | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | |||||||
| 37782 | Monument Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-jacint-verdaguer | XXI | Pilar de planta rectangular d'1'60 m d'alçada, aproximadament, fet de maons posats plans o horitzontals; acabat amb falsa volta feta de rajoles vidrades de color marró. A la part frontal hi ha un plafó fet de rajola blanca valenciana (4 x 3) on es pot llegir un text de Mn. Jacint Verdaguer; voltat d'una sanefa de rajoles (6 x 5) amb motius florals. | 08007-97 | Camí del Remei | Es va inaugurar en motiu de l'any Verdaguer, ja que mossèn Cinto visità diverses vegades l'ermita del Remei. | 41.5887000,2.5276700 | 460632 | 4604219 | 2003 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37782-foto-08007-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37782-foto-08007-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 | |||||||||
| 37932 | Sardana 'Les puntaires d'Arenys de Munt' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-les-puntaires-darenys-de-munt | XXI | Vigent | Sardana amb música de Jordi Paolí, sense lletra, feta en honor a les moltes generacions de dones puntaires de la població. | 08007-247 | Arenys de Munt | Estrenada durant el 48 è. Concurs de Colles Sardanistes de Sant Martí, de l'any 2004. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 2004 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jordi Paolí | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 163,71 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml