Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37976 | Alocar de la riera de Caldetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-de-la-riera-de-caldetes | Alocar degradat per la presència de la canya, abocaments, estassades, etc. | <p>Alocar molt fragmentat situat als marges de la riera de Caldetes o de Torrentbò; el marge esquerre és arenyenc mentre que el dret pertany a Sant Vicenç de Montalt. Malgrat no fer cap franja contínua, apareixen trams amb força alocs i de dimensions notables. L'aloc antigament havia estat usat per la pagesia per consolidar les motes de terra, així com per fer estris de vímet i foragitar els polls del bestiar.</p> | 08007-291 | Riera de Caldetes | 41.5859400,2.5213200 | 460101 | 4603916 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37976-foto-08007-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37976-foto-08007-291-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 37978 | Alocar del rial d'en Piteu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-rial-den-piteu | Alocar degradat per la presència de la canya, abocaments, estassades, etc. | Alocar molt fragmentat que apareix esparsament entre el canyar dels marges del rial d'en Piteu. Les successives estassades, la crema de marges i els abocaments estan fent desaparèixer aquest arbust propi de les rieres del maresme i, per contra, afavoreixen l'expansió de la canya, espècie al·lòctona originària d'Àsia. | 08007-293 | Rial d'en Piteu | 41.5948400,2.5471700 | 462261 | 4604892 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37978-foto-08007-293-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 37915 | Alocar del rial de Betlem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-rial-de-betlem | XX | Afectat per nombroses estassades i pel creixement de la canya. | Alocar molt fragmentat situat a la part baixa del rial de Betlem. Alguns peus d'aloc tenen unes dimensions notables, tot i que a l'estar successivament tallats, aquest fet només és observable si ens fixem amb la soca d'aquests arbustos, que en alguns casos és molt grossa. La part aèria, però, en general està formada per branques de no massa alçada ni gruix que provenen de rebrot. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres, rambles i rials eixutes del litoral silícic català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una mà oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre. | 08007-230 | Torrent d'en Puig | 41.6014400,2.5394500 | 461621 | 4605629 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37915-foto-08007-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37915-foto-08007-230-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch i Jordi Montlló | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 37917 | Alocar del rial de ca l'Amar de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-rial-de-ca-lamar-de-la-torre | XX | Afectat per nombroses estassades i pel creixement de l'alzinar i la canya. | Alocar molt fragmentat situat a la part baixa del rial de ca l'Amar. Al tram baix d'aquest rial, el marge dret té un mur de ciment (separa la finca de can Boter), i el marge esquerre està format per un alzinar on apareixen peus d'aloc i en alguns trams força canyes. Alguns peus d'aloc tenen unes dimensions molt notables, tot i que a l'estar successivament tallats, aquest fet només és observable si ens fixem amb la soca d'aquests arbustos, que en alguns casos és molt grossa. La part aèria però, en general està formada per branques de no massa alçada ni gruix que provenen de rebrot. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres, rambles i rials eixutes del litoral silícic Català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una ma oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre. | 08007-232 | Rial de ca l'Amar | 41.6004700,2.5433700 | 461947 | 4605519 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37917-foto-08007-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37917-foto-08007-232-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 37900 | Alzina surera de ca l'Amar de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-ca-lamar-de-la-torre | XIX-XX | Alzina surera de ca l'Amar de la Torre (Quercus suber) situada als boscos de la finca de ca l'Amar de la Torre, concretament en un corriol que neix prop de la mina de la casa (al nord de la casa, a l'altra banda del camí d'accés a la casa), a uns 200 metres de la mina. Es troba en una massa boscosa que havia estat explotada forestalment i on hi ha barreja de pi pinyer i arboços amb alzines i alzines sureres. Té unes dimensions de 1,96 m de perímetre i de 0,63 m de diàmetre. | 08007-215 | Ca l'Amar de la Torre | 41.6025600,2.5464700 | 462207 | 4605750 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37900-foto-08007-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37900-foto-08007-215-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | Recentment se li ha extret el suro (igual que a la resta de sureres d'aquesta finca), de manera que si sumem el gruix del suro (uns 6 cm de mitjana en el propi arbre), el diàmetre de l'arbre seria d'uns 0,75 m i un perímetre d'uns 2,35 m. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 37923 | Alzina surera de la carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-la-carretera-darenys-de-munt-a-sant-vicenc-de-montalt | XX | Alzina surera situada al marge de la carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt, entre el Pont d'en Barbeta i el Masjoan, al costat d'un camí que baixa als camps que queden a l'esquerra del rial d'en Puig. El tronc té unes dimensions de 2,44 m de perímetre i 0,78 m de diàmetre, a una alçada d'uns 2 metres es ramifica en nombroses branques, algunes creixen verticalment i d'altres creixen obertes formant una gran capçada que fa ombra a la carretera. Fa temps que no se li ha extret el suro, i això fa que en tingui un bon gruix. | 08007-238 | Carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt | 41.6078400,2.5240200 | 460339 | 4606346 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37923-foto-08007-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37923-foto-08007-238-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 37974 | Alzinar del Turó del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-del-turo-del-mig | <p>BOLÒS, O; VIGO, J. i CARRERAS, J. (2004). Mapa de vegetació potencial de Catalunya. 1:250.000. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona</p> | Pel seu interior hi ha diferents circuits de motocicletes que en degraden el sòl i la vegetació i que causen molèsties a la fauna. Caldria posar tanques perquè no hi circulessin vehicles motoritzats. | <p>Al sector NO del turó del Mig apareix una massa d'alzinar força particular ja que, per una banda, fa temps que no s'explota forestalment i hi apareixen individus de grans proporcions i, per altra banda, és referible a un d'Alzinar Muntanyenc (Aplenio-Quercetum ilicis), hàbitat molt rar en el context de la serralada litoral catalana ja que és propi de muntanyes més elevades i interiors com el Montseny o les muntanyes de Prades. Probablement és la massa d'alzinar muntanyenc de Catalunya més proper a la costa.</p> | 08007-289 | Els Tres Turons - Turó del Mig. | 41.6076700,2.4983300 | 458199 | 4606339 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37974-foto-08007-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37974-foto-08007-289-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Es troba dins l'espai del PEIN el Parc del Montnegre i el Corredor. L'alzinar muntanyenc és un Hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva d'Hàbitats Europea. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 37841 | Annex de Can Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/annex-de-can-vives | XVII-XVIII | Edifici de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a una vessant, i la façana principal orientada al nord. Parets d'obra arrebossada i sense pintar. Consta de tres cossos, els laterals sobresurten per la façana de migdia. Precisament en aquest punt s'hi adosa una construcció de troncs i coberta de bruc, utilitzada com a marquesina. Actualment s'utilitza com a magatzem, però correspondria a les antigues cavalleries. | 08007-156 | Al costat de Can Catà de Dalt. | 41.5964600,2.5301700 | 460845 | 4605080 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37841-foto-08007-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37841-foto-08007-156-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 37797 | Annex del santuari de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/annex-del-santuari-de-lourdes | XX | Edifici de planta rectangular format per la suma de dos elements de plata quadrada i un afegit que els uneix i n'amplia l'espai. Els dos cossos de planta quadrada tenen la coberta de teules a quatre aigües; un d'ells té la coberta piramidal amb teules planes i l'altre és de quatre aigües amb teules àrabs. L'afegit té la coberta d'uralita suportada per pilars. No hi ha gairebé paret, tot són obertures. Davant l'entrada hi ha un estanyol fet d'obra, de planta circular. | 08007-112 | Santuari de Lourdes, a la Riera de Sobirans. | 41.6163200,2.5168000 | 459743 | 4607291 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37797-foto-08007-112-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 37772 | Aplec del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-remei | PONS i GURI, J.M i FON, Francesc (2003) El santuari de la Verge del Remei del terme d'Arenys de Munt. Ajuntament d'Arenys de Munt. | XX | Vigent | Aplec que es celebra el segon diumenge d'octubre a la capella del Remei. Un grup surt d'Arenys de Munt i un altre d'Arenys de Mar. A les 10'30 es celebra l'Eucaristia, davant la capella, amb cantada de goigs final; l'any 2002 es va llegir un poema de Jacint Verdaguer que fa referència al Remei. Finalment es fa una audició de sardanes. Antigament es feia l'ofici, també al matí; però a la tarda es passava el Rosari. Alguna vegada es feia cant coral. El ball, per ser una activitat pagana es feia fora del recinte de l'ermita; a l'esplanada del davant. | 08007-87 | Capella del Remei | Es tenen notícies d'aquest aplec des de la segona meitat del segle XIX. Abans es feia el primer diumenge d'octubre, amb la concurrència de gent d'Arenys de Munt, Arenys de Mar, Caldes d'Estrac i Sant Vicenç de Montalt. L'aplec de 1886 va tenir molt d'èxit i ressò mediàtic local. Ja en el segle XX es va fer algun aplec polític: l'11 de setembre de 1920 i l'any 1923 pels Pomells de Joventut. En els anys 30 la secció excursionista de l'Ateneu arenyenc n'organitzà, el setembre de 1932 a 1935. L'any 1959 es va estrenar la sardana de Xavier Maimí 'La festa del Remei'. L'any 2002 es tornava a recuperar aquesta celebració després de 22 anys sense aplec. L'any 1980 fou la darrera vegada que es va fer l'aplec. Fou gràcies a una comissió formada per Joan Bibolas, Josep Montmany, Climent Colomer, Francesc Forn, Joan Puigdoví, Ferran Soler i Mn. Josep Playa. | 41.5872800,2.5257600 | 460472 | 4604063 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37772-foto-08007-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37772-foto-08007-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 37925 | Arbres monumentals de la C-61 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbres-monumentals-de-la-c-61 | XIX-XX | Conjunt d'arbres de grans dimensions situats al llarg dels marges de la carretera C-61, entre el poble d'Arenys de Munt i laurbanització Collsacreu. Es tracta majoritàriament de pins pinyers (Pinus pinea), tot i que també hi ha alguna surera (Quercus suber) i alzina (Quercus ilex) que apareixen esparsament als marges d'aquesta carretera. A banda de l'atractiu estètic d'uns arbres d'aquestes dimensions, ofereixen una bona ombra a l'estiu. | 08007-240 | Al llarg de la carretera C-61 | 41.6211400,2.5300400 | 460849 | 4607820 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37925-foto-08007-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37925-foto-08007-240-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 37863 | Artesania de la punta de boixet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/artesania-de-la-punta-de-boixet | FERRAN, Elena i SALVADÓ, Maria Rosa (no consta). Les puntaires, a la Col·lecció Descobriu Arenys de Munt. FORN i SALVÀ, Francesc (2006). L'art de la punta a Arenys de Munt, a Filigrana, núm. 1, juny de 2006, Associació de Puntaires d'Arenys de Munt. OLLER i ARTIGAS, Xavier (1994). La col·lecció Vinyals de puntes. A Arennios, núm. 25, març de 1994. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 20- 21. PONS i GURI, Josep Maria (1994). Algunes consideracions i suggeriments per a la història de l'art de la punta al coixí a Arenys de Munt. A Arennios, núm. 25, març de 1994. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 10 - 15. | XVII-XX | Les puntes de coixí són un teixit que resulta d'encreuar fils enrotllats en boixets, tot seguint el dibuix d'un patró; formant torsions, trenes, tramats i diversos punts. Els materials indispensables són un coixí rodó (no usat a Catalunya) o allargat, boixets, un patró, fil i agulles. Els fils, de cotó o de seda, es subjecten al coixí amb les agulles i es treballen en parells. També es poden utilitzar fils metàl·lics, de llana i de fibres sintètiques. Els colors més freqüents són el blanc i el negre; les agulles són de cap (abans eren de llautó però ara són d'acer inoxidable). També es poden fer servir el que se'n diu agulles de 'guarniment', els mata-sogres (amb el cap de vidre o plàstic) i els perpals, que són més grossos i s'usen per fixar els patrons al coixí. La tècnica de fer puntes presenta moltes varietats; sempre hi ha una combinació de punts bàsics: punt sencer (creu, volta i reu) i mig punt o vol i boixet (volta i creu). La punta resultant es divideix en peu, cos o fons i cap, excepte l'entredós que té dos peus i no té cap. Els punts i les puntes tenen noms posats per les mateixes puntaires a fi i efecte de diferenciar-ne entre la gran varietat que hi ha. Els noms poden ser ben curiosos: gra d'ordi, el sepulcre, el campanar de St. Iscle, la flor d'ametller, la barca, la petxina, el cul de gallina, els mirallets, el cargol, l'oliva, etc. Les puntaires d'Arenys van donar fama internacional al ret fi català o punta d'Arenys, que s'assembla a la blonda però es diferencia pel fons de tul adornat amb punt d'esperit, que es fa amb fil de cotó blanc molt fi. La Generalitat ha reconegut el treball d'artesania nomenant Mestres Artesanes dues puntaires d'Arenys de Munt: Paquita Mora i Bigorra i Esperança Artigas i Catarineu. La continuïtat de l'ofici està assegurat a Arenys de Munt durant molts anys, no només per la transmissió de mares a filles i nétes, sinó per les escoles de puntes que hi ha a la població. | 08007-178 | Arenys de Munt | L'elaboració de puntes de coixí o de boixet és una de les tradicions documentades més antigues d'Arenys. La primera documentació on figuren puntaires d'Arenys de Munt és al llibre de comptes del rander Joan Clavell, de l'any 1698. S'hi especifica el lliurament de fil i l'encàrrec de la mostra 'les dues roses' a la puntaire Maria Horta. Altres puntaires d'Arenys de Munt referides en aquest volum són: Teresa Bellsolell, Caterina Menestrala, Margarida Giralt, Mariana Lapeira, Teresa Vall, Isabel Aiguaviva i Coloma Carana. En el 'Diario de viajes hechos en Cataluña' de Francisco de Zamora (1785-1790) també es parla de les puntaires d'Arenys. Les puntes de boixet, dites així, per la fusta de boix amb què es feien els boixets, eren un producte molt apreciat en el comerç amb les amèriques. Però el punt més àlgid a Arenys, es desenvolupa en els tombants del segle XX (1900). Els randers eren els comerciants que venien les puntes; donaven el fil a les puntaires i recollien el producte final a canvi d'un mòdic preu. Un dels randers més importants fou la família Castells, que inicien el negoci l'any 1862. La producció de puntaires i randers va crear una important indústria que va obrir camí a l'exportació. Un altre rander, aquest instal·lat a Arenys de Munt, és Josep Viñals i la seva esposa Josepa Rossell. El negoci iniciat l'any 1880 va continuar fins l'any 1989 per la néta Mercè Badia. Aquesta activitat no era pas lúdica, com ara, sinó un complement econòmic molt important per les famílies. Només així es pot entendre el canvi de dedicació de tota aquesta mà d'obra femenina a la incipient industrialització del municipi. La relació temps de dedicació - benefici econòmic no deixava cap mena de dubte. Era més rendible treballar a la fàbrica. Tot i que no es va perdre mai la tradició de fer puntes, ara potser amb d'altres objectius. Un dels esdeveniments històricament més importants dins el món de la punta, és l'exposició que es va fer a Arenys de Munt, l'any 1906, inaugurada l'1 de juliol per Trinidad M. De Oms, president accidental de la Diputació de Barcelona; Joaquim Sostals, governador interí de Barcelona i Joaquim Sagnier i Pio Valls, diputats del districte. L'exposició va tenir un important ressò mediàtic a la premsa de l'època. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37863-foto-08007-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37863-foto-08007-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37863-foto-08007-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment hi ha dues entitats de puntaires a Arenys de Munt: l'Associació de Puntaires d'Arenys de Munt i l'Associació de Puntaires Verge del Remei. Entre les dues sumen més de 400 associats. | 98|94 | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 37937 | Arxiu del Centre Moral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-del-centre-moral | <p>AA.VV (1988). 75è aniversari del Centre Moral (1913 - 1988). Centre Moral d'Arenys de Munt.</p> | XX | <p>Arxiu format a partir de la història de la pròpia entitat, fundada l'any 1913. Destaquen els llibres d'actes, cartells de cinema, programes de les diferents activitats, correspondència i fotografies, sobretot de les activitats realitzades des de les seves diverses i múltiples seccions.</p> | 08007-252 | Rbla. Francesc Macià, 57 | <p>El Centre Moral es crea l'any 1913 per iniciativa de Mossèn Narcís Farró, amb un marcat caràcter religiós i moral i amb una clara vessant cultural i recreativa. La primera seu fou a la Rambla Jalpí, número 9 (ara Rambla Francesc Macià). El 18 de juliol de l'any 1986 es fa la compra de Can Corrioles, el local que fins aquell moment havia ocupat el Centre Democràtic. Es van fer obres de reforma i restauració de la sala antiga, respectant-ne la coberta embigada amb la cúpula de fusta, gràcies en part a una subvenció de tres milions de pessetes de la Generalitat de Catalunya. Actualment té 3.295 socis hi diverses seccions (Esbart, Associació Sardanista, Coral, etc.).</p> | 41.6112500,2.5395300 | 461634 | 4606718 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37937-foto-08007-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37937-foto-08007-252-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 37864 | Arxiu històric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-historic | XVIII-XX | El gruix de la documentació que es conserva és d'àmbit municipal i segueix els mateixos criteris classificatoris que un arxiu municipal. No hi ha, però, cap criteri o protocol establert pel traspàs de la documentació de l'arxiu administratiu a l'arxiu històric. Destaquen els llibres d'actes fins l'any 1973. Els més antics conservats són de 1770 i 1823. També hi ha un fons del Jutjat de Pau entre l'any 1930 i 1960; un fons de l'antiga biblioteca de la República; l'arxiu de la Falange; fons d'entitats i associacions d'entre les que destaca la Cooperativa La Econòmica (anys 20 i 30); un petit fons notarial; el fons de la Cambra Agrària Local (1940-63); diversos llegats patrimonials (Pere Salvat i Agustí Barrera); el fons Corbera (1840-1930) amb una petita part notarial que va des de l'any 1760; també es conserva un fons gràfic compost de fotografies en blanc i negre i en color; de temàtica local, sobretot a partir dels anys 40, amb una petita mostra d'un reportatge de l'escola republicana. | 08007-179 | Can Borrell | L'arxiu es crea l'any 2001 i es troba en procés d'inventari i catalogació. Aquesta feina la fa el senyor Francesc Forn els dijous i dissabtes de 18 a 20 hores. No hi ha establerts protocols de traspàs de la documentació de l'arxiu administratiu a l'arxiu històric. | 41.6097300,2.5384900 | 461546 | 4606549 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37864-foto-08007-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37864-foto-08007-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37864-foto-08007-179-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada pel Sr. Francesc Forn. | 98|94 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 37756 | Arxiu parroquial de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-marti | <p>FORN i SALVÀ, Francesc (1992). Guia-inventari de l'arxiu parroquial d'Arenys de Munt. Col·lecció Francesc Eiximenis. Edita Parròquia de Sant Martí d'Arenys de Munt.</p> | XV-XIX | Hi ha documents que estan tan malmesos que es desfan. | <p>Està dividit en vuit seccions bàsiques: 1. Llibres sacramentals 2.Notarials 3.Obra i administració 4.Confraries 5.Fundacions de sufragis 6.Govern 7.Divers 8.Fotografies, fonoteca, biblioteca i videoteca. Pel que fa als llibres sacramentals, trobem llibres de baptismes des de 1530, Òbits des de 1567, Albats des de 1758, Matrimonis des de 1566, Confirmacions des de 1673 i compliment Pasqual des de 1940. La secció de notarials esta formada per 23 llibres de testaments des de 1490 i 4 lliures de contractes des de 1686. La secció d'Obra i administració és la més delmada: un llibre de Clavaria de 1531, cinc llibres d'Obra i un llibre de pòlisses dels residents. La secció de Confraries conté informació de la confraria del Roser, del Remei, de Sant Isidre, de Sant Joan i Nostra Senyora del Carme, de Sant Sebastià, del Terç Ordre de Sant Francesc i la confraria del Santíssim Sagrament. La secció de les Fundacions de sufragis conté informació de censals i fundacions de misses i aniversaris dels segles XVII a XIX. La secció de Govern conté informació de les visites pastorals dels segles XVII a XIX, Consuetes i sinodals.</p> | 08007-71 | Rectoria, Plaça de l'Església, s/n. | <p>Es va salvar de la destrucció durant la guerra civil gràcies a que molts vilatans el van amagar a diversos indrets. El primer inventari global de l'arxiu el va fer mossèn Gelpí, l'any 1977.</p> | 41.6088400,2.5399900 | 461671 | 4606450 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37756-foto-08007-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37756-foto-08007-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37756-foto-08007-71-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En aquests moments s'està procedint a la seva digitalització per part dels senyors Antoni Marpons (jutge de pau) i Miquel Huges. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 37918 | Avellanosa del torrent del Fangar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellanosa-del-torrent-del-fangar | Caldria recuperar aquesta comunitat eliminant la bardissa, plantacions i espècies al·lòctones com la barretera (Petasites fragans). | Avellanosa (Polysticho-Coryletum) força fragmentada i degradada que apareix al llarg del torrent del Fangar. Aquest torrent és tributari de la riera de Vallalta i recull les aigües del Turó del Fangar (319 m), del turó d'en Noè (298 m) i els Termes Llargs (277 m). Hi circula un cabal d'aigua petit en èpoques de pluja però resta sec a l'estiu, tot i que hi ha certa humitat freàtica, fet que permet la presència d'aquesta avellanosa. Tot i estar força degradada amb plantacions de plàtans i pollancres, tallades arreu, bardissa, etc., apareixen petits fragments d'avellaners (Corylus avellana) amb un seguit de plantes pròpies de les avellanoses i boscos de ribera com el polistic (Polystichum setiferum), la viola de bosc (Viola sylvestris), la gatassa (Ranunculus ficaria), la mèlica (Melica uniflora) o el corniol (Aquilegia vulgaris ). | 08007-233 | Torrent del Fangar | 41.6214600,2.5555500 | 462974 | 4607844 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37918-foto-08007-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37918-foto-08007-233-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | Les avellanoses són boscos que suposen penetracions de flora centreuropea al país de l'alzinar.Malgrat ser l'única avellanosa fitxada en el Pla General d'Ordenació d'Arenys, 7/05/2003, tot i tenir cert interès, aquesta avellanosa està força degradada i, al nostre parer, tenen més interès les avellanoses que apareixen a la part alta de la conca de la riera de Sobirans. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 37890 | Avinguda de plàtans de can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-de-platans-de-can-jalpi | XX | Arbreda de plàtans (Platanus x hispànica) situada als camins d'accés al castell Jalpí. Es tracta d'una plantació ornamental a banda i banda dels marges dels dos camins d'entrada a la finca de can Jalpí, amb 156 peus al camí d'entrada pel sud i de 78 peus a l'entrada nord. Aquestes avingudes són observables des de la carretera d'entrada al poble i amb el temps ha esdevingut una icona del municipi. | 08007-205 | Parc de Can Jalpí | S'estima que majoritàriament van ser plantats al voltant del 1900. El plàtan (Platanus x hispànica) és un híbrid entre Platanus orientalis i Platanus occidentalis i s'ha usat com a ornamental i en explotacions fusteres. | 41.5968300,2.5408400 | 461734 | 4605116 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37890-foto-08007-205-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 37743 | Barraca de Can Lloveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-lloveras | XIX | Barraca de vinya o de pagès de planta rectangular (3'2 x 2'3 m. ) amb la coberta de volta de tartana amb maó pla. Per la part exterior ha estat arrebossada i té un annex afegit a la banda dreta, de planta rectangular, sense tancament i amb la coberta de fibrociment recobert de pòrtland. A l'interior és visible la volta de maó pla i en el racó de l'entrada, a la dreta, és on es feia foc. | 08007-58 | Tercer bosc de Bellsolell | Feta pel besavi del senyor Pere Marpons Colomer, el senyor Ramon Marpons. Aquest va plantar vinya fins que la fil·loxera la va matar. Després va plantar garrofers, fins la gelada de l'any 1956. Finalment es cultiven maduixers. La família Marpons ha treballat aquesta terra des de fa generacions sota arrendament. La propietat de la finca és de Can Bellsolell. | 41.6133700,2.5512100 | 462608 | 4606948 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37743-foto-08007-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37743-foto-08007-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37743-foto-08007-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment s'hi guarden les eines del camp, però durant uns anys es feia servir de cort per l'ase. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 37984 | Barraca de Can Nissos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-nissos | XX | Barraca de pagès, de vinya o pastor de planta rectangular feta de maons i amb les parets arrebossades. Coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. La coberta no disposa de teules, que només es troben en el carener. Porta d'entrada de fusta i de llinda recta. | 08007-299 | Fondal del Torrent d'en Terra | Porta l'any 1912 esgrafiat damunt la porta, que podria tractar-se de la data de construcció de la barraca. | 41.6233700,2.5308500 | 460918 | 4608067 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37984-foto-08007-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37984-foto-08007-299-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 37940 | Barraca del Sot de les Basses d'en Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-sot-de-les-basses-den-sants | FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 49. | XIX-XX | Barraca de vinya o de pagès destinada a l'aixopluc o el magatzem d'eines del camp. Planta rectangular amb la coberta a un vessant de fibrociment, tot i que conserva embigat de fusta. Parets de paredat i arrebossades a l'interior. La vegetació l'envolta en la seva quasi totalitat. No conserva porta d'entrada, tot i que l'obertura és de llinda recta. | 08007-255 | Torrent de les Basses d'en Sants | 41.6304000,2.5379300 | 461512 | 4608844 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37940-foto-08007-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37940-foto-08007-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37940-foto-08007-255-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 37992 | Barraca del Turó del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-turo-del-mig | XIX-XX | Coberta destruïda, sense porta i parets patint pressions. | Barraca de pagès, pastor o vinya de planta rectangular ( 5'15 x 4'2 m.) en paredat mixt (pedres petites i irregulars amb maons) sense arrebossar unides amb fang. No conserva la coberta, però per les restes que hi ha al voltant seria de teules àrabs. La paret posterior es conserva en una alçada de tres metres. Obertura d'entrada (1'3 d'amplada) de llinda recta, no conserva la porta. Muntats de pedra granítica treballada, escairats. A l'interior hi ha una paret mitgera conservada d'1 metre d'alçada. Al costat esquerre de la barraca hi ha parets de pedra seca que deixen al descobert una cavitat de petites dimensions. | 08007-307 | Turó del Mig | Està situada prop d'un camí molt concorregut en èpoques pretèrites, conegut amb el nom de Camí Ral o Camí del Montalt. Es diu que hi passaren les tropes napoleòniques durant la Guerra del Francès. | 41.6028500,2.5058400 | 458821 | 4605801 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37992-foto-08007-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37992-foto-08007-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37992-foto-08007-307-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 37950 | Barraca del carrer Marià Fortuny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-carrer-maria-fortuny | XVIII-XIX | Escletxes estructurals | Barraca de vinya o de pagès, de planta rectangular ( x m.), que presenta la volta de maó pla del tipus 'de tartana'. Parets de paredat mixt (pedres petites irregulars i maons unides amb morter) amb morter sense cobrir les pedres del tot. La porta és d'arc escarser fet de maons a l'igual que el marc de la part dels muntants. Damunt la porta hi ha un ull de bou fet de maons plans de forma radial. L'accés està una mica elevat i s'hi ha posat un esglaó aprofitat. | 08007-265 | Carrer Marià Fortuny, 8-10 (darrera la casa) | 41.5949700,2.5460900 | 462171 | 4604907 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37950-foto-08007-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37950-foto-08007-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37950-foto-08007-265-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La porta està tancada. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 37876 | Bassa de la Casa Nova d'en Pibernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-casa-nova-den-pibernat | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.39. EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 26. | XX | Bassa de planta rectangular que recull l'aigua d'una mina natural. Està coberta per una esplèndida volta de maó pla que suporta alhora una feixa de conreu, esglaonant el desnivell. L'aigua de la bassa és de bona qualitat ja que hi creixen multitud de cap-grossos. Al seu davant s'estén una altra feixa de conreu continguda per un imponent mur de paredat, travat per dos grans contraforts situats per damunt del mateix torrent.Es tracta d'una obra de considerables dimensions, tenint en compte la dificultat que comporta el lloc on està ubicat i el rendiment potencial. | 08007-191 | Casa Nova d'en Pibernat | Possiblement es fes a principis de segle XX, conjuntament amb la reedificació de la casa. | 41.6247100,2.5082600 | 459037 | 4608226 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37876-foto-08007-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37876-foto-08007-191-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 37835 | Bassa del Torrentbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-torrentbo | XVIII | Bassa de recollida d'aigua de pou (que està al costat). És de planta rectangular (10 x 6'6 m.). Està envoltada d'una tanca reixada. Hi ha cinc bancs d'obra adossats a la paret nord; escala al sector oest per salvar el desnivell del sòl. | 08007-150 | Torrentbó - Parròquia de Santa Cecília | 41.5972000,2.5109900 | 459247 | 4605171 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37835-foto-08007-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37835-foto-08007-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37835-foto-08007-150-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 37800 | Bredes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bredes | FORN i SALVÀ, Francesc (1987). Les Bredes. A Arennios, núm. 4, desembre de 1987. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp.8 - 10. | XX | Festes de barri que es realitzen al voltant de la festivitat de Corpus. Es segueix l'esquema d'una petita festa major concentrada en tres dies (divendres, dissabte i diumenge). La Breda de la Plaça és la més important i la que marca una mica la pauta. També és la més espectacular pel lloc on es fa (plaça de l'església) i la cúpula de papers que alcen al mig i la típica font amb l'ou com balla. El divendres a la nit es fa la festa jove amb concerts i un sopar popular. El dissabte comença amb una jornada esportiva, espectacle infantil a la tarda i un sopar de germanor al vespre amb concert i ball. El diumenge comença amb una missa d'enramada, xocolatada, baixada de carretons, cercavila, gegants, etc. Al vespre ball de comiat i castell de focs artificials. | 08007-115 | Arenys de Munt | La paraula Breda deriva etimològicament de 'vereda', que eren sectors de divisió territorial del municipi. En el segle XVIII, Arenys de Munt estava dividit en 'veredas'. La transformació del mot en Breda es documenta l'any 1841. Avui és sinònim d'enramada. Tradicionalment, després del dijous de Corpus, cada dia es feia la festa d'una 'vereda' o breda diferent, fins arribar a la vuitena de Corpus que es feia la festa més espectacular, que era la Breda de la plaça de l'església. Al llibre segon de la Confraria del Santíssim Sagrament, trobem la primera referència a les veredas que s'anaven celebrant dins de l'octava de Corpus. En aquest llibre de l'any 1723 s'anomenen les veredes de Panagall, dels Fadrins, del carrer St. Antoni, del carrer Vell, carrer de l'Olivera i Sala i una darrera de les cases de Josep Jalpí, Catà, Puig i altres. A partir dels anys 30, arrel d'una visita a Barcelona per part d'uns arenyencs, es va incorporar l'ou com balla. Als anys 60 es deixen de fer, no de cop però sí de mica en mica, va perdent empenta. A l'any 1978 la Sra. Mercè Colomer i el seu marit convoquen una sèrie de veïns per mirar de recuperar la festa i es parla de fer-ho en cap de setmana i no en dies feiners. Aquell any ja van aconseguir la orquestra Plateria i va tenir molt d'èxit. Dos anys després s'hi van afegir els de la Breda de la Riera. En el llistat d'entitats de l'Ajuntament figuren les bredes de la Plaça, de la Riera, de l'Eixample, del Sindicat, de l'Ajup, del Pi gros, del Torrentbó i dels Tres Turons. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37800-foto-08007-115-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 37795 | Ca l'Amar de Sobirans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamar-de-sobirans | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 42. | XX | Està abandonat i amb les obertures tapiades. | Casa aïllada de planta rectangular, consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. Les façanes, a l'alçada de la planta baixa, estan revestides de paredat. Les obertures estan emmarcades per maons a plec de llibre. Té afegits per darrera posteriors a la construcció de l'edifici i un afegit frontal coetani. | 08007-110 | Santuari de Lourdes, a la Riera de Sobirans. | Els Amar eren els propietaris de la finca on posteriorment la família Font de Badalona va construir el santuari de Lourdes. | 41.6159700,2.5180600 | 459848 | 4607251 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37795-foto-08007-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37795-foto-08007-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Figura en el llistat del pre-catàleg de l'Ajuntament. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 37749 | Ca l'Amar de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamar-de-la-torre | <p>BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i editorial Montblanch. Barcelona. CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.42. VIADER i CROUS, Montse (1986). Ca l'Amar de la Torre (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit.</p> | XVI-XVII | <p>Masia de planta rectangular amb una torre de defensa annexa. La masia consta de tres cossos, planta baixa i dos pisos. Coberta de teules a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Portal rodó adovellat. Obertures de pedra granítica treballada. La finestra que hi ha damunt el portal rodó porta la data de 1632. A la façana de migdia hi ha un rellotge de sol pintat l'any 1814. Torre de defensa adossada, de planta quadrangular, consta de planta baixa i tres pisos i acabada amb merlets. Escut familiar esculpit en pedra ubicat damunt l'entrada. A l'interior, el cos central és el vestíbul, on hi entrava el carro i d'on surt l'escala que puja als pisos superiors, on hi ha les dependències dels senyors. Al fons hi ha la cuina. En el cos de l'esquerra hi havia els estables i el celler on es conserva el cup i la premsa. Del celler o de la cuina, no ens ho han deixat veure, surt l'hipogeu. El cos de la dreta està destinat a la masoveria. Davant la casa hi ha un safareig de planta rectangular, en un extrem hi ha el galet en forma de boca de peix, d'on surt l'aigua d'una mina. A l'altre costat hi ha tres rentadores: dues pels senyors i una pels masovers. L'obra és de paredat i amb rajoles a la lleixa.</p> | 08007-64 | Sobre l'Ajup (Camí de Can Sala). | <p>Des de la Guerra pertany a la família Carsi. Actualment està a la venda.</p> | 41.6007000,2.5460300 | 462169 | 4605543 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37749-foto-08007-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37749-foto-08007-64-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant la setmana Santa del 2006 es van presentar a la casa descendents que portaven el cognom Amar de la Torre, procedents de Madrid, portaven el dibuix de l'escut familiar que coincidia amb el de la façana. | 94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||
| 37855 | Ca l'Angelina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-langelina | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.42. | XIX | Totes les obertures, portes i finestres, estan desaparegudes o trencades, parets esbotzades, grafittis, elements arquitectònics caiguts o trencats. | Torre d'estiueig de planta quadrada amb torre central de forma piramidal que sobresurt de la coberta amb ràfec. Teules àrabs vidrades en blau fosc. Consta de planta baixa, pis i golfes. Està molt malmesa per abandonament i saqueig. Destaca el treball del ferro de baranes i aplics. | 08007-170 | Al sud del terme, prop de la C-32 | 41.5910100,2.5390300 | 461580 | 4604471 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37855-foto-08007-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37855-foto-08007-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37855-foto-08007-170-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 37725 | Ca l'Arquer de Goscons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larquer-de-goscons | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.42. CHECA, Martí. I SERRA, Jordi (1994). Aproximació a la funció d'uns hipogeus rurals i urbans a Catalunya. A Actes de les III Jornades d'Arqueologia de Catalunya. Col·lecció Cultura Tècnica i Societat. Enginyers Industrials de Catalunya, Sabadell, 1994; pp. 503 - 525. RIBAS, Marià i BALAGUER, Lluís (1963). Los hipogeos anhistóricos de Cataluña. A Chthonia, núm. 1, juliol de 1963. Ed. Herder. Barcelona, pp. 61 i 62. VIADER i CROUS, Montse (1986). Ca l'Arquer (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XV-XVII | Abandonada. Reformada l'any 1947. | Masia de planta quadrada, amb la coberta de teules a quatre vessants; consta de planta baixa i pis. Portal rodó adovellat. Finestra central del pis és coronella d'estil gòtic importada i finestrals gòtics d'arc conopial originaris de l'antiga masia. Conserva un important hipogeu del segle XIII. Consta d'una galeria acabada en una sala rodona, amb una columna de roca natural al mig, un banc corregut excavat a la roca i set fornícules excavades a la paret. Entre dues d'aquestes fornícules i ha una creu càtara gravada. Sembla que n'hi ha un altre mig destruït. Té rellotge de sol a la façana. | 08007-40 | Inici de La Vallalta | Entre els segles XI i XII es va fundar la primitiva casa dels Goscons i era anomenada casa Tomàs. Els Arquer, procedents de Ceret, es converteixen en els senyors del mas amb el casament, l'any 1266, de Pere Arquer amb Brunisenda de Goscons. Des de llavors, els seus propietaris són Arquer de Goscons. La primitiva masia fou restaurada i reformada en casa d'estiueig. Després es va llogar a una comunitat anomenada 'Arco Iris' per centre de cursos de meditació. Després s'hi van fer colònies. Actualment resta abandona sense habitar. | 41.6231300,2.5413500 | 461792 | 4608036 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37725-foto-08007-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37725-foto-08007-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37725-foto-08007-40-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No hem pogut entrar-hi ni veure l'hipogeu. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 37858 | Ca l'Escabellat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescabellat | XIX | Edifici format per dos cossos adossats, l'un de planta quadrada i coberta de teules a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, i l'altre de planta rectangular amb la coberta a una vessant. El primer consta de planta baixa i dos pisos i està destinat a habitatge. El segon, consta de planta baixa i pis. Hi ha un rellotge de sol a la façana de ponent. Al costat esquerre hi ha una bassa de planta rectangular i feta de paredat amb rajoles a la lleixa, servida per aigua d'una mina que hi ha al seu darrera. A la seva capçalera hi ha un esgrafiat en molt mal estat de conservació amb la data de l'any 1861. | 08007-173 | Riera de Sobirans | El propietari actual, n'és des de fa 10 anys, però la seva família ja en feia 80 que treballaven la terra com arrendataris. No en sabem l'origen del malnom, Ca l'Escabellat, però ara es pot conèixer com a Can Miró, pel nom de l'actual propietari. | 41.6168600,2.5244500 | 460381 | 4607347 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37858-foto-08007-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37858-foto-08007-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la documentació facilitada per l'Ajuntament figura, per error, com a Can Missé.Abans també es coneixia com a Can Vernís. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 37816 | Ca l'Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lisidre | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya, Editorial Montblanc. Barcelona. | XVII | Esquerdes a les parets i façana desgastada. | Masia del tipus II de Bonet Garí, de tres cossos i planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis.Té un annex a l'esquerra amb la coberta de teules a una vessant i el costat més alt a la dreta i el més baix a l'esquerra. Porta de llinda recta, amb una finestra a banda i banda a la planta baixa i dues finestres a la planta pis. A l'era hi ha una pèrgola de ferro amb una vinya verge. Part de l'era està emportlanada i es pot llegir 'CAN ISIDRE', amb la 'S' girada. | 08007-131 | Torrentbó - Veïnat de Can Forn | 41.5949700,2.5207200 | 460056 | 4604919 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37816-foto-08007-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37816-foto-08007-131-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'hi accedeix a través d'unes escaletes que comencen davant de Can Forn. Al costat de l'era hi ha un cirerer. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 37724 | Ca l'Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loliver | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.43. | XVII-XIX | Masia de planta rectangular amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes a la part central. L'estat actual és fruit de diverses ampliacions. Tot i que la documentació parla de 1600, la façana i la galeria del primer pis tenen un aire romàntic propi del segle XIX. Originàriament es tractaria d'una masia amb tres crugies amb edificis annexos a l'ala lateral, que posteriorment s'integraren a l'edificació. La cort de la dreta es transformà en una galeria amb arcades de mig punt en el primer pis. La façana principal consta d'un portal rodó adovellat, vestigi de l'antiga masia, amb finestres reixades a banda i banda. Damunt mateix del portal hi ha un balcó amb la barana de ferro que es sobreposa a les dovelles centrals. Tant el balcó com la resta d'obertures dels dos pisos estan emmarcades amb una motllura pintada de vermell de formes curvilínies acabades amb elements foliformes a les cantonades. En el coronament de la façana hi ha un rellotge de sol centrat amb motius solars a banda i banda en forma de roda solar, units al rellotge amb motius vegetals. | 08007-39 | Carretera de Sant Iscle de Vallalta. | Segons informació oral de la Sra. Anna Ramírez López, la documentació antiga, del segle XVII, se la va endur la filla d'uns antics propietaris (Vilar Palasí) cap els EEUU, al voltant de l'any 1963. L'anterior propietari a aquests era el Sr. Antonio Tejero (anys 30). | 41.6198400,2.5479000 | 462336 | 4607668 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37724-foto-08007-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37724-foto-08007-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37724-foto-08007-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Davant hi havia hagut una bassa, actualment desapareguda. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 37762 | Ca la Mercè Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-merce-borrell | XX | Casa a tres vents de plata quadrada, consta de plata baixa, pis i terrat d'estil català. Cos més elevat per accedir al terrat. El coronament va fent lobulacions en positiu i en negatiu; en els espais hi ha baranes de ferro. Porta principal de llinda recta amb una finestra a banda i banda, de forma simètrica i amb reixa de ferro forjat. En el pis hi ha tres obertures més, la central, damunt de la porta, amb balcó. Totes amb la llinda recta. Totes les obertures tenen una decoració geomètrica pintada en la seva part superior. Pati envoltant la casa en tres dels costats. Tanca d'obra amb barana de ferro entre pilars. | 08007-77 | Carrer Barbeta, 7 | 41.6073900,2.5385400 | 461549 | 4606290 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37762-foto-08007-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37762-foto-08007-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Damunt la porta hi ha una placa de llautó amb el fons blau i els números blancs que posa 1917. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 37814 | Cal Cotxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cotxo | XVII | Masia de planta rectangular formada per dos cossos annexos de planta rectangular, de diferents alçades. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. En el cos septentrional, hi ha la porta d'entrada, de llinda recta, i consta de planta baixa i pis. El cos meridional disposa d'una terrassa a la dreta. Consta d'un pou i una bassa. | 08007-129 | Torrentbó - Veïnat de Can Forn | 41.5945700,2.5209600 | 460076 | 4604874 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37814-foto-08007-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37814-foto-08007-129-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 37729 | Cal Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moro | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.43. VIADER i CROUS, Montse (1986). Cal Moro (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XV-XVIII | Masia de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i golfes, coberta de teules a quatre vessants. Portal rodó adovellat. Sobre d'ell, i muntant en les dovelles hi ha un balcó amb la barana de ferro. Els pisos superiors estan reformats. Coronada amb un ràfec. En una façana lateral hi ha una finestra amb la llinda de pedra amb la data de 1734 inscrita. A la teulada, hi ha una campana. Davant hi ha l'antiga era amb una font de sortidor de planta circular. També disposa d'una bassa de planta rectangular, feta de paredat i amb rajoles a la lleixa, que treu l'aigua d'un pou. | 08007-44 | Carrer de Cal Moro, s/n (Zona industrial) | El nom de Cal Moro, li ve del sobrenom del seu antic propietari, que era un indiano, que segons vox populi, havia fet fortuna amb el tràfic de negres. Antigament Can Croanyes. | 41.6044500,2.5365600 | 461382 | 4605964 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37729-foto-08007-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37729-foto-08007-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37729-foto-08007-44-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Reformada en el segle XVIII, però originàriament renaixentista.Entre la masia i el Torrent d'en Puig, hi havia una extensa plana amb molta aigua, on s'hi trobava una de les hortes més importants del poble. | 94|95|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 37993 | Cal Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rei | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.45. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 66. | XVIII-XIX | Masia de planta rectangular irregular, fent una petita entrada a la part posterior dreta. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Sembla reformada recentment, per l'arrebossat de les façanes. Dues portes d'entrada a la façana principal sense dovelles, de llinda recta; una d'elles sembla tenir els muntants, el llindar i la llinda originals de pedra granítica treballada; l'altra té els muntants simulant els antics, però són moderns. Aquest mateix procediment s'ha aplicat a les quatre finestres de la planta pis i a dues de la planta baixa. En resta una amb l'ampit i els muntants originals. Al costat dret, separada de la casa, hi ha una bassa-safareig de planta rectangular, que recull l'aigua de la mina que hi ha al darrera. A l'era hi ha un lledoner de dimensions considerables. | 08007-308 | Rial de la Font de Flàvia | 41.6000900,2.5487700 | 462397 | 4605475 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37993-foto-08007-308-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37993-foto-08007-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37993-foto-08007-308-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 37770 | Campana de Can Guasch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-de-can-guasch | XX | Presenta oxidació. | Campana situada a la coberta de l'antiga fàbrica de Can Rius que servia per avisar del començament de l'horari laboral. Avui n'és el darrer testimoni. | 08007-85 | Carrer. Enric Morera, sota Can Barbeta | 41.6074400,2.5396300 | 461640 | 4606295 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37770-foto-08007-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37770-foto-08007-85-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 37689 | Camí de l'ermita del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lermita-del-remei | MARTÍN, A. i RIGO, A. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. PONS GURI, J. M. (1938). Notes per a l'arqueologia del Maresme. BCEC XLVIII, pàg. 51. Barcelona. | VI-IaC. | No hi ha construccions properes i no sembla remenat. | Material trobat superficialment consistent en ceràmica ibèrica a torn i feta a mà, àmfora itàlica, àmfora púnico-ebussitana, en quantitat abundant. | 08007-4 | Al sud del municipi. En el camí del Remei | J.M. Pons Guri informa de la troballa d'un fragment de ceràmica ibèrica abans de l'any 1938. Els autors de la Carta Arqueològica (agost de 1987) constataren l'existència d'abundant ceràmica ibèrica en superfície. | 41.5887100,2.5277900 | 460642 | 4604220 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37689-foto-08007-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37689-foto-08007-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37689-foto-08007-4-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El material es troba dipositat en el Servei d'Arqueologia de Catalunya | 81|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 37693 | Camí del Mormo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-mormo | ESTRADA, J. (1969). Vías y poblamiento romanos en el area metropolitana de Barcelona, Comisió de Urbanismo de Barcelona. Barcelona, pàg. 28. FORN i SALVÀ, Francesc (coord.) (1997). Carta arqueològica: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Col·lecció Raimon Torroja, núm. 1. Ajuntament d'Arenys de Munt. MARTÍN, A. i RIGO, A. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. PONS GURI, J. M. (1938). Notes per a l'arqueologia del Maresme. BCEC XLVIII, pàg. 74. Barcelona. MALUQUER de MOTES, J. Et alii (1982). Catálogo provisional de los poblados de la época ibérica en el Principado. Barcelona. MALUQUER de MOTES, J. Et alii (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona. | I-V dC. | Només es tracta de notícies antigues de troballes superficials que no s'han pogut confirmar a posteriori. | Troballes superficials de fragments d'àmfora romana realitzades per J.M Pons Guri. Els autors de la Carta Arqueològica (juliol de 1987) no observaren material en superfície. | 08007-8 | Camí d'Arenys a Canet | 41.6028500,2.5529300 | 462745 | 4605779 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37693-foto-08007-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37693-foto-08007-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37693-foto-08007-8-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En fer el present treball, tampoc hem observat ceràmica superficial. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 37775 | Can Artigas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-artigas | XX | Casa entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules i el carener paral·lel a la façana. Destaca per la simetria i la senzillesa i pulcretat de les seves línies. Ha estat restaurada recentment i s'ha pintat façana i tancaments amb colors molt adients, destacant el marc de les obertures en blanc i el fons de la façana de color ocre clar, contrastant amb el verd Cadaqués de portes i finestres. Planta baixa amb la porta principal d'entrada centrada i amb dues finestres a banda i banda. Al damunt de la porta d'entrada una petita finestra amb lleixa sostinguda per dues carteles. A cada costat dues finestres amb balcons, amb la barana de ferro. Aquesta distribució li dóna un aspecte inusual, acostumats a veure els balcons damunt la porta. Les obertures del pis superior estan acabades en arcades. | 08007-90 | Av. Panagall, 51 | Actualment hi ha un taller de vidre tallat: 'R. Artigas'. | 41.6133200,2.5395200 | 461634 | 4606947 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37775-foto-08007-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37775-foto-08007-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 37706 | Can Barbeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barbeta | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.45. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Barbeta (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVII | Masia de planta rectangular amb la masoveria al costat, fent cantonada. Consta de planta baixa i dos pisos. Coberta de teules a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Porta principal de pedra i llinda recta, al costat hi ha una finestra amb reixes. En el primer pis hi ha tres balcons amb la barana de ferro i en el segon pis hi trobem una galeria amb cinc obertures d'arc de mig punt agrupades en un conjunt de tres i un altre de dos. | 08007-21 | Carrer Barbeta, 17 | El nom li ve en motiu dels propietaris. | 41.6076300,2.5386500 | 461558 | 4606316 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37706-foto-08007-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37706-foto-08007-21-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antigament tenia l'era al davant on ara hi passa el camí. Però es conserva la bassa d'aigua. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 37712 | Can Bellsolell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellsolell | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya, Editorial Montblanc. Barcelona. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Bellsolell (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XV-XVII | La torre presenta esquerdes. | Casa de planta irregular amb una torre de defensa. Ha patit forces transformacions, però conserva finestres gòtiques. El portal adovellat és del segle XIV. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La restauració de la façana està feta imitant carreus, com l'església parroquial. Hi ha una finestra del s. XVII que ha estat restaurada amb motllures del s. XVIII. La façana principal està coronada per merlets que amaguen la teulada. El cos lateral esquerre té una galeria d'arcs de mig punt. La torre és de planta quadrangular, coronada de merlets esglaonats, refets a finals del segle XIX. Consta de planta baixa i quatre pisos. Als baixos, hi ha la capella amb un important retaule restaurat, amb els sants Jaume el Major, Antoni Abat, Domènech i altres. La porta és d'estil renaixentista del s. XVII, ben motllurada. El retaule té una composició clàssica, format per tres pintures grans a la part superior i tres de petites a l'inferior. Estan separades per columnes. La pintura central representa sant Antoni Abat i Sant Pere. Les dues del costat són Sant Jaume i Sant Pau. Les pintures, més petites, de sota representen els Sants Metges Cosme i Damià (al mig) i Santa Caterina i Santa Llúcia (laterals). | 08007-27 | Rial del Bellsolell | Les primeres notícies daten del segle X. Els Bellsolell foren familiars del Sant Ofici i conserven títols de noblesa de Carles III i posteriors. Antigament, la seva propietat arribava a la platja. És molt important l'armari-arxiu de la casa, amb un molt bon fons d'arxiu. Es conserven les memòries de Francesc Bellsolell de la Torre i Padró, que regentà la casa a la primera meitat del segle XVIII. La capella, en temps de la guerra de 1871, es va convertir en la capella del poble, ja que la parroquial era usada com a caserna militar. | 41.6114400,2.5423400 | 461868 | 4606737 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37712-foto-08007-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37712-foto-08007-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37712-foto-08007-27-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la banda nord hi havia un molí del que només es conserva la bassa, reconvertida en safareig. | 94|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 37687 | Can Bellsolell (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellsolell-jaciment | IPAC (1995). Can Bellsolell., dins Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. DÍAZ i PÉREZ Roser i FORN SALVÀ, Francesc (1986). Una vil·la romana a Arenys de Munt: Can Bellsolell. Arennios, núm. 1, juliol de 1986. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 13-16. FORN i SALVÀ, Francesc (coord.) (1997). Carta arqueològica: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Col·lecció Raimon Torroja, núm. 1. Ajuntament d'Arenys de Munt. | IaC-IIIdC | Construcció moderna a l'àrea arqueològica. | Troballes de restes arqueològiques d'època romana en el camí i bosc del vessant del Turó de Bellsolell. Va aparèixer ceràmica romana d'ús comú, teules, ceràmica feta a mà, opus signinum, dolia i mitja pedra de molí. Material rodat i desgastat degut a les feixes agrícoles. També s'observa un enfosquiment del color de la terra en punts de la part baixa dels caminets fets a la vinya. Sembla que es podria tractar d'un abocador d'un hàbitat romà. | 08007-2 | Prop del Turó d'en Bellsolell i del camí que comunica amb la Vallalta. | Primeres troballes realitzades l'any 1982. | 41.6149900,2.5457700 | 462156 | 4607130 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37687-foto-08007-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37687-foto-08007-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37687-foto-08007-2-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es troba prop d'un camí principal en l'antiguitat, com ho demostra que a l'any 1651 fos un dels sis indrets on s'instal·là un control per impedir el pas d'apestats a la població.A la zona delimitada com a jaciment arqueològic, s'hi ha construït recentment una casa. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 37764 | Can Blanch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-blanch | XIX | Casa de tres cossos, de planta rectangular i coberta de teules a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Consta de plata baixa i pis. Porta amb els brancals i la llinda de pedra granítica treballada, la llinda és recta. A banda i banda hi ha finestres amb reixa de ferro i l'ampit i brancals de pedra granítica ben escairada. En el primer pis hi ha una balconada damunt la porta i dues finestres col·locades simètricament. Totes amb pedra escairada. En el primer pis, al costat de la finestra de més a l'esquerra, hi ha una capelleta, tancada amb una porta de fusta. A l'interior hi ha la imatge de Sant Miquel. La capella s'obre i s'il·lumina per la festa del patró, el dia de Sant Miquel. També hi ha un safareig. | 08007-79 | Rambla Riera i Penya, 60 | L'antiga propietària era Dolors Borrell, mare dels actuals amos. | 41.6073800,2.5411500 | 461766 | 4606287 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37764-foto-08007-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37764-foto-08007-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 37755 | Can Boira Minaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boira-minaire | XX | Casa entre mitgeres de planta rectangular, consta de planta baixa i pis. Coronament amb balustrada amb panell central amb l'any 1917. Planta baixa amb porta principal i finestra lateral. Primer pis amb dues obertures emmarcades per pilastres i llindes ornamentats amb motius florals, que donen a la balconada. | 08007-70 | Rambla de Sant Martí, 50 | 41.6094400,2.5406700 | 461728 | 4606516 | 1917 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37755-foto-08007-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37755-foto-08007-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37755-foto-08007-70-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conegut actualment com a Can Pujol. | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 37838 | Can Bombí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bombi | XX | Casa de planta rectangular amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal; consta de planta baixa i pis. A la dreta hi ha un porxo amb coberta de teules. Al darrera de la casa hi ha un annex que fa les funcions de garatge. La part del davant està enjardinada amb gespa. Rellotge de sol a la façana. Penell en forma de gall en el carener. | 08007-153 | Damunt el Rial de Corsaví | Construïda en la segona meitat del segle XX, juntament amb l'ermita i la masoveria, després de preparar el terreny d'unes antigues vinyes que l'avi del propietari actual tenia. | 41.5944000,2.5318800 | 460986 | 4604850 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37838-foto-08007-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37838-foto-08007-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al darrera hi ha la masoveria, petita casa de planta rectangular de planta baixa que incloem en aquesta fitxa per no tenir prou interès arquitectònic per individualitzar-la. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 37739 | Can Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borrell | BONET i GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. OLLER, Marc i RODRÍGUEZ, Josep Lluís (1991). Can Borrell. A Arennios, núm. 14, juny de 1991. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt. Arenys de Munt, pp. 22-23. PARERA i COROMINAS, Domènec (1992). Can Borrell, un centre cultural i d'esbarjo. A Arennios, núm. 17, març de 1992. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt. Arenys de Munt, pàg. 3. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Borrell (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVI | Masia del grup II de Bonet Garí, de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. Formada per tres cossos; el cos de la dreta aprofita el desnivell del terreny i té una planta amb entrada pel celler en un pla inferior. Façana principal amb portal rodó adovellat, bancs laterals correguts i rellotge de sol. Els edifici que donen al pati consten de planta baixa i pis, el darrer amb porxada de quatre arcs. El segon cos consta de tres pisos, comunicats per una escala. Porta interior amb la data gravada de 1597. | 08007-54 | Avinguda del Remei, s/n | A principis dels noranta passa a ser pública i es restaura; això si, sense respectar gaire l'estructura dels edificis de masoveria o serveis. L'any 1991 es reclama des del Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt la seva utilització com a seu del futur museu. | 41.6097300,2.5384900 | 461546 | 4606549 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37739-foto-08007-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37739-foto-08007-54-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 37760 | Can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boter | CATLLAR, Bernat et alii (2005). Fons d'arxiu Enric Catà i Catà. Catàleg de l'exposició. Col·legi d'arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona. Girona. | XX | Edifici aïllat, als quatre vents. Consta d'un doble cos posat en 'L'. Cobertes de teules a quatre vessants. Consta de planta baixa i dos pisos, coronament de tot el perímetre amb balustrada. Entrada amb porxo columnat, sobre el qual hi ha un balcó amb balustrades. Obertures del primer pis amb llindes i emmarcades lateralment amb pilars. Les obertures del segon pis amb arcs de mig punt i, també emmarcades amb pilars. | 08007-75 | Carretera d'Arenys a Sant Celoni, a 100 m del Km. 3 | Antiga villa Mercedes, obra d'Enric Catà. | 41.6013400,2.5433800 | 461949 | 4605616 | 1933 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37760-foto-08007-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37760-foto-08007-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37760-foto-08007-75-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Enric Catà i Catà | La font està al costat de la casa amb un safareig que es construí amb l'antiga masia i es reformà juntament amb la casa. Per aquest motiu porta el nom de Fuente Mercedes, pel nom de la mestressa. S'abasteix d'aigua d'una mina situada al capdamunt del barri de Sant Carles. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||
| 37779 | Can Cametes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cametes | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.46. | XX | Mas de planta rectangular, consta de planta baixa i pis, coberta de teules a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. No conserva cap element destacable, però es troba en el precatàleg de l'Ajuntament. Al seu darrera i ha una fresquera excavada en el sauló. També hi ha un pou. | 08007-94 | Al sud del terme municipal, per damunt de la C-32 | Masia construïda a l'entorn de 1900, avui desapareguda sota una de nova. El nom li ve del seu propietari, conegut per l'aspecte físic com un home corpulent i camacurt. | 41.5901300,2.5364900 | 461368 | 4604374 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37779-foto-08007-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37779-foto-08007-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'una explotació ramadera de carn de vedella.Té associat un jaciment arqueològic (veure fitxa 6) | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 37691 | Can Cametes (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cametes-jaciment | MARTÍN, A. i RIGO, A. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. PONS GURI, J. M. (1938). Notes per a l'arqueologia del Maresme. BCEC XLVIII, pàg. 73. Barcelona. | I-V dC. | No es veu material en superfície. | Troballes de ceràmiques romanes indeterminades en superfície des dels anys 30 del segle passat, informades per Josep Maria Pons i Guri. L'any 1987 es va trobar un fragment de ceràmica romana de parets fines i un fragment de base de ceràmica comuna africana. Per tant, sembla tractar-se d'un possible establiment d'època romana. | 08007-6 | Al sud del terme municipal, a la dreta de la Riera. | J.M. Pons Guri informa de la troballa d'un fragment de ceràmica romana. Els autors de la Carta Arqueològica (agost de 1987) trobaren un fragment de ceràmica romana de parets fines i un fragment de base de ceràmica comuna africana en superfície. | 41.5902700,2.5362000 | 461344 | 4604390 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37691-foto-08007-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37691-foto-08007-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37691-foto-08007-6-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquests dos fragments trobats pels redactors de la Carta arqueològica es van dipositar en l'antic Servei d'Arqueologia de la Generalitat. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml