Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37866 | Dansa d'Arenys de Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-darenys-de-munt | ABÀSOLO, Carles d'. (2004) La dansa d'Arenys de Munt. Fulls arenyencs de cultura, núm. 8, novembre de 2004. Ajuntament d'Arenys de Munt. | XVII | Vigent | Dansa oberta de forta tradició arenyenca que es balla per la Festa Major i per la revetlla de Sant Joan. La dansa d'Arenys de Munt es composa d'entrada, cargol, espolsada i sortida. Entren les parelles a la plaça, en direcció contrària a les agulles del rellotge, els músics toquen una introducció que serveix alhora perquè l'home fa fer risto a la balladora i s'agafen les mans esquerres pel davant i les mans dretes pel darrera, la dona recolzant-la a la seva cintura i l'home posant la seva mà amb la d'ella, i agafades les mans a la cintura d'ella disposats per fer les tres primeres figures de 16 compassos cada una. Primera melodia dels primers 16 compassos, amb la cama dreta estirada endavant i el peu en posició de punteig, amb pas de minuet, puntejant tres cops a terra, amb dos compassos, seguidament es camina tres passes petites, a la tercera passa es trobaran amb el peu esquerre al davant i també faran el mateix que han fet amb el peu dret. Alternativament fins el compàs 16, en què quedaran amb el peu esquerre al davant. Amb aquesta posició i amb els 16 compassos següents (segona melodia) en el peu esquerre saltant al costat, marcant un punt cap a l'esquerra i simultàniament s'alça el peu dret; el mateix peu esquerre, sense perdre el compàs, també saltant, marcant un punt cap al centre pel davant de la cama dreta i el peu dret torna a alçar-se igual. Tot seguit es fa 3 passes petites començant amb el peu dret com en la figura anterior quedant el peu dret al davant, i que fa el mateix que ha fet amb el peu esquerre, i així es va alternant de peu de manera continuada fins al compàs 16, en què queden amb els peus junts. La tercera melodia (16 compassos) és de ball pla, començant amb el peu dret endavant cap a l'esquerra, i després esquerra cap a la dreta, fimbrejant una mica el cos, i així fins al compàs 15 en què, deixant-se de les mans dretes en que discretament es separen una mica, en el compàs 16 queden en rodona, de peus junts, i de cara a dins, agafats de les mans. Quarta melodia (64 compassos), es fa un cargol saltant en galop en que el capdanser trenca dansa, iniciant per dins un moviment en espiral fins el compàs 16. Després es gira per la seva esquena i desfà el cargol. Al compàs 32 tots estan en rodona de cara a fora, en què entren d'esquena per fer el cargol de cara al públic, fins al compàs 48. Es torna a desfer el cargol i tornen a quedar en rodona de cara a dins. En els dos darrers compassos, l'home fa fer risto a la balladora i queden deixats anar de mans, i en dues rodones els homes a la part de dins i les dones a la part de fora encarats. La 5ª figura és l'espolsada (14 compassos), els homes anaven passant per davant de totes les balladores espolsant un xic davant de cadascuna fins a tornar a la seva. Era la part més rellevant de la dansa. Els 10 primers compassos les dones fan ball pla i els homes espolsada; al compàs 10 posen peus junts i alhora fan un petit acatament amb el cap com a salutació; amb els compassos 11 i 12, agafats de les mans fan un risto, per sota els braços procurant tenir-los ben junts al passar per sobre els caps. Els dos compassos finals, l'home agafant la mà esquerra de la dona li fa un risto senzill per sota el seu braç dret i sense deixar-se anar de la mà, va endavant i cap a l'esquerra quedant a la part de fora la rotllana, i la dona a dins. Això es va repetint fins a retrobar-se amb la parella. Per acabar, els músics tornen a fer una introducció i s'agafen novament les mans esquerres per davant i les mans dretes pel darrera a la cintura d'ella. La música és com la inicial, però utilitzant la que calgui, tota vegada que serveix per fer la sortida, en què es repeteixen els tres motius primers, o bé es fan de ball pla com la figura tercera, i així surten de plaça. | 08007-181 | Arenys de Munt | Des de la meitat del segle XIX, el Foment de Sant Martí tenia cura de la Festa Major, on la dansa n'era una gran protagonista, ja que els que ballaven gaudien de gran prestigi, sortint a ballar en primer lloc les autoritats. D' Abàsolo (2004) situa l'origen a finals del segle XVII i durant el XVIII. Antigament, la dansa era ballada per la Festa Major, l'11 de novembre (Sant Martí), en sortir de l'Ofici, i l'endemà a la tarda, sempre a la plaça de l'església. Les antigues Germandats de Sant Joan, Sant Jaume i Nostra Sra. Del Remei organitzaven ball a la plaça les tardes i les nits dels dies 24 de juny i 25 de juliol. Als anys 60 del passat segle es va deixar de fer i no es va recuperar fins l'any 1976 amb la vinguda de la flama del Canigó. | 41.6090000,2.5403400 | 461700 | 4606467 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37866-foto-08007-181-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La gent es mudava per la dansa, s'estrenaven vestits i joies i s'iniciaven prometatges. La gràcia de la dansa consisteix en cargolar-se i descargolar-se sense trencar-la mai. | 94 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||
| 37695 | Dolmen de l'Infern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-linfern | FORN i SALVÀ, Francesc (1997) Carta arqueològica d'Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Col·lecció Raimon Torroja, 1. Ajuntament d'Arenys de Munt. LLEONART, Robert (1987). El possible dolmen de l'infern. A Arennios, núm. 4, desembre de 1987. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 13-15. | Dolmen orientat a l'Est, situat just damunt la fondalada coneguda per 'l'Infern', que aprofita la presència natural de l'esqueix de roca formant un espai cobert per una llosa de pedra de grans dimensions que li proporciona una singular morfologia. El possible sediment antic s'ha perdut, ja sigui per l'erosió natural i/o antròpica. | 08007-10 | Vessant meridional del Turó de la Vilanegra | 41.6054900,2.5134400 | 459456 | 4606090 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37695-foto-08007-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37695-foto-08007-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37695-foto-08007-10-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 79|78 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||
| 37944 | El pagès que visità l'infern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pages-que-visita-linfern | ESTADELLA, J. M. i TOMEU, Xavier (no consta). La brujería y superstición en Cataluña. Pàg. 81 FORN, Francesc (1991). Personatges irreals, bruixes, bruixots i llocs fantàstics a Sant Martí d'Arenys de Munt. A Arennios, núm. 18, juny de 1992. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt. Arenys de Munt, pp. 10-12. | publicat | Un pagès que, a causa d'una mala anyada no podia pagar la contribució, acudí a l'alcalde per tal de sol·licitar la seva compassió i la perdonança del deute. L'alcalde, home de cor dur, li exigí el pagament de l'impost i se'l va treure de sobre sense miraments. El pobre pagès, desesperat, no trobà cap més solució que anar a demanar ajuda al diable. Aquest es mostrà més compassiu que l'alcalde i li lliurà els diners que necessitava. Quan el pagès anà a l'Ajuntament a pagar, l'alcalde, sorprès, li demanà d'on havia tret els diners. El pagès li respongué que de l'infern, que és on l'havia enviat l'alcalde a buscar-los. I afegí que havia pogut veure les cadires que estaven reservades per l'alcalde i el senyor rector. | 08007-259 | Arenys de Munt | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||||
| 37919 | Els Tres Turons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-turons | Malgrat estar el bon estat de conservació, cal vigilar la freqüentació, especialment motoritzada (motos, quads, 4x4, ...) tan freqüents els caps de setmana. | La zona coneguda amb el nom dels Tres Turons està situada al nord-est del municipi, dins del Parc del Montnegre i el Corredor, i comprèn el turó Villanegra (531 m), el turó del Mig (555 m) i el Turó del Montalt (596 m). És un espai forestal de gran riquesa ecològica i paisatgística, on podem trobar gran diversitat d'hàbitats. A les zones més elevades trobem boscos dominats per l'alzina (i en menor mesura de roure martinenc), a les obagues hi ha castanyedes mentre que a les zones més exposades hi apareixen pinedes de pi pinyer i alguna taca de suredes, i finalment, a les torrenteres i barrancs humits hi sovintegen les avellanoses. Cal destacar que aquesta zona està a la capçalera de la riera de Sobirans i que, per tant, en regula la qualitat i quantitat de les aigües circulants i del freàtic. | 08007-234 | Nord-est del municipi, dins del Parc del Montnegre i el Corredor. | 41.6071100,2.4994100 | 458288 | 4606277 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37919-foto-08007-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37919-foto-08007-234-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La majoria d'aquest espai es troba dins del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||||
| 37771 | Els gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants | SALVADÓ, Maria Rosa (no consta) Els gegants, a Descobriu Arenys de Munt. Ajuntament d'Arenys de Munt. | XX | Grup de gegants format per una parella de gegants, un gegantó i dos gegantons de drap per la mainada. El gegant, que es diu Martí, és un cireraire i la geganta, la Mercè, una puntaire; dues activitats molt característiques d'Arenys de Munt. Els cossos són de fibra de vidre i els cavallets són d'alumini. Tenen una alçada de 4 metres i pesen 45 i 40 kg respectivament. Estan fets per M. Àngels Mercader i Jordi Marquès, artesans geganters d'Arenys de Munt. Els noms de Martí i Remei, els patrons de la vila, es van decidir per consulta popular. La Ramona Planes i la Montserrat González van fer la perruca de la Remei; una fàbrica d'Arenys de Munt va donar les puntes utilitzades per fer la brusa de la geganta; Montserrat Artigues va fer les puntes del braç i moltes àvies van donar les puntes que porta en el cistell; Núria Salvà i Mercè Torrent van fer el vestuari dels gegants, i Paquita Roca, Patrocini Fàbregas i Assumpció Roca, de l'Esbart del Centre Moral d'Arenys de Munt, van dissenyar i confeccionar el vestuari dels geganters. | 08007-86 | Arenys de Munt | L'origen dels gegants està lligat a l'activitat del Grup d'Artistes Lliures (GALL) i al grup La Saleta, tots dos grups avui desapareguts. El compromís de tirar endavant una colla castellera es pren en una reunió en el Centre Moral, l'any 1985. Van ser presentats en societat a les Festes de Primavera de l'any 1986. Després de l'esmorzar, es va celebrar el bateig, a la plaça de l'església. Els padrins van ser els gegants d'Arenys de Mar i els de Sant Joan de Vilatorrada. A continuació van iniciar una cercavila per tota la població. La vida social d'aquests gegants és molt activa, ja que un any després del bateig (1987) ja es van casar. Mossèn Biscuter, un gegant de Mataró, oficialitzà la cerimònia. Els gegants de Canet de Mar i els de Tordera en foren els padrins. També hi va haver ball, amb una coreografia especialment creada per a l'ocasió, i un pastís de set pisos per a dues mil persones. L'any 1988 arriba un gegantó, en Tonet, que es va presentar en societat l'any 1989, durant les festes de primavera. L'any 1994 es va decidir fer dos gegantons de drap per poder ser portats per la mainada. Els van fer Maria Auladell, Pilar Perosanz, Lluís Nonell i Pere Hernàndez, i els van posar els noms de Cop i Patacada. La colla es va formar l'any 1985 i, des de llavors, hi han passat més de 60 persones. Han portat els gegants d'Arenys de Munt a Suïssa, Holanda, Bèlgica i França. L'any 2000 la Remei va ser nomenada pubilla del Maresme. | 41.6097500,2.5384900 | 461546 | 4606552 | 1986 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37771-foto-08007-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37771-foto-08007-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | M. Àngels Mercader, Jordi MarquèsMaria Auladell, Pilar Perosanz, Lluís Nonell i Pere Hernàndez | Es van guarnir gràcies a la col·laboració de molta gent. | 98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||
| 37793 | Era de Can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-can-jalpi | XVII-XVIII | Era de planta circular de 12 metres de diàmetre sense cap altre edifici relacionat al seu voltant. Les rajoles són de 20 x 20 cm i està delimitada per un petit muret d'una alçada mitjana de 50 cm. | 08007-108 | Al costat de l'arbre de Guernica | 41.5976900,2.5404700 | 461704 | 4605212 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37793-foto-08007-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37793-foto-08007-108-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||
| 37812 | Ermita de Cal Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-cal-guix | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.47. VIADER i CROUS, Montse (1986). Capella del Roser (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Ermita dedicada a la Mare de Déu del Roser; d'una sola nau amb la coberta de teules àrabs a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. A la capçalera hi ha un absis frontal i un de lateral, a l'esquerra. Campanar d'espadanya o de paret amb coberta de teules a dues vessants. Porta d'entrada amb l'arc de mig punt amb els muntants i les dovelles de pedra granítica treballada i ben escairada. Al damunt una obertura en forma d'ull de bou i al costat una petita finestra quadrada amb una reixa de forja. Escaires de la façana amb pedra granítica ben treballada. Tota emblanquinada. | 08007-127 | Torrentbó - Veïnat de Can Guix | Construcció moderna, de la segona meitat segle XX, imitant les ermites romàniques. Feta construir per la família Guix. | 41.5973200,2.5210100 | 460082 | 4605179 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37812-foto-08007-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37812-foto-08007-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Davant la façana hi ha dos xipresos i una olivera. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 37839 | Ermita de Can Bombí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-can-bombi | XX | Ermita rural d'una única nau amb absis frontal i sagristia lateral de planta quadrada. Coberta de teules a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Campanar d'espadanya o de paret en el coronament de la façana. Portal de punt rodó amb dovelles de pedra ben treballada a imitació de les portalades de les antigues masies. A l'interior es conserva una Pietat i un Sant Crist. L'altar és una pedra plana damunt un pilar circular. La imatge principal és una rèplica de la Moreneta. | 08007-154 | Damunt el Rial de Corsaví | Construïda en la segona meitat del segle XX a imitació de les ermites de l'entorn, juntament amb la masia i la masoveria, després de preparar el terreny d'unes antigues vinyes que l'avi del propietari actual tenia. Cada diumenge el mossèn de Torrentbó hi feia missa | 41.5939200,2.5309200 | 460906 | 4604797 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37839-foto-08007-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37839-foto-08007-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 37711 | Ermita de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-santa-cecilia | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 56. VIADER i CROUS, Montse (1986). Ermita de Santa Cecília (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVI | Petita ermita d'una sola nau amb la coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Accés a la porta d'entrada a través de tres esglaons. Al damunt hi ha un ull de bou. La façana s'eleva del nivell de la coberta, al damunt del capçer hi ha una campana amb un suport de ferro. Façana decorada amb arcs petits de mig punt en relleu, resseguint la forma de la coberta. A l'interior, entrant a mà esquerra, hi ha una pila baptismal de pedra, damunt una columna cilíndrica. Té cor i la sagristia s'ubica a mà dreta, al costat del presbiteri. | 08007-26 | Torrentbó - Parròquia de Santa Cecília | Capella documentada per primera vegada en el testament de Ponç de Montpalau a l'any 1230. El 24 de novembre es celebra la festa patronal, Santa Cecília. Des de l'1 de març de 1963 és parròquia canònica; erigida com a tal pel bisbe de Girona Dr. Josep Cartañà Inglés. | 41.5966000,2.5144900 | 459538 | 4605103 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37711-foto-08007-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37711-foto-08007-26-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fitxa de l'IPAC diu que a dins hi ha un retaule d'estil plateresc, però es va destruir durant la Guerra Civil. Actualment només hi ha un Sant Crist, una imatge de la Moreneta i , a la capçalera, una imatge de Santa Cecília (central), Sant Josep i Sant Antoni. Totes de factura de la segona meitat del segle XX. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 37727 | Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles | CATLLAR, Bernat et alii (2005). Fons d'arxiu Enric Catà i Catà. Catàleg de l'exposició. Col·legi d'arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona. Girona. VIADER i CROUS, Montse (1986). Escoles (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Edifici creat per acollir l'escola durant la IIa República. Planta rectangular amb planta baixa i dos pisos. Sobresurt de la línia de la façana un cos central amb acabament de frontó i teulada a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La resta és a dues aigües, però amb el carener paral·lel a la façana. | 08007-42 | Carrer Generalitat, 2 | En la sessió celebrada el dia 15 de desembre de 1931, l'ajuntament va acordar l'aprovació del projecte d'un edifici per a Escoles Graduades, obra d'Enric Catà, amb 3 seccions per a nois, 3 per a noies i 1 parvulari. El lloc escollit per emplaçar-hi l'edifici fou el terreny situat a la part posterior de l'església, propietat de Can Borrell, que era dedicat a camp de conreu. El mes de setembre de 1933 començaren les obres. El desembre de l'any 1933, l'ajuntament acordà adjudicar les obres de fonamentació del Grup Escolar a la Cooperativa de Construcció, que agrupava la majoria d'obrers en atur. Després de l'alçament militar del 18 de juliol de 1936, amb un edifici pràcticament enllestit en la seva part externa, seria el Comitè de Milícies Antifeixistes qui vetllaria per la continuació de les obres. El trasllat dels nens i nenes al nou edifici s'efectuà durant el mes d'abril de 1937. Cap a finals de 1938, l'edifici s'habilità com a hospital militar. Enric Catà i Catà havia nascut a Sant Feliu de Llobregat l'any 1878. L'any 1895 inicià la carrera d'arquitectura a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona. Des de l'any 1910 col·laborà estretament amb Lluís Domènec i Montaner. Entre els seus edificis més representatius trobem: el Teatre Principal de Terrassa, el Casino Espanya de Portbou, la Casa de Correus i Telègrafs de Girona o el Teatre Albèniz de Girona. L'obra més important, però, la portà a terme a Barcelona: el Casal del Metge, la sala de festes Zeleste i, sobretot, l'edifici emblemàtic de l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929: el Palau Nacional de Montjuïc. Fou arquitecte municipal d'Arenys de Munt des de l'any 1917 fins l'any 1937. Altres obres municipals seves seran: el pont sobre la riera de 1921, el Pla General d'Urbanització de 1932, el mercat, les Cases dels Mestres de l'any 1936. L'any 1907 ja havia intervingut en l'ampliació de Can Pau Bernadó, també en la capella del Santíssim de l'església i en un projecte de rentadors públics. | 41.6092300,2.5389500 | 461584 | 4606494 | 1937 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37727-foto-08007-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37727-foto-08007-42-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Enric Catà i Catà | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||
| 37742 | Escorxador municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-municipal | XX | Edifici format per dues ales disposades en 'L', de planta rectangular. Cobertes de teules, l'ala esquerra, a dues aigües i el carener paral·lel a les façanes llargues. L'ala central és de coberta composta; el cos central a quatre aigües amb l'encavallada de fusta i els laterals a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. El cos central de l'ala principal consta de planta baixa i altell, la resta només de planta baixa. Conserva els embarrats de l'antic escorxador. | 08007-57 | Torrent d'en Puig cantonada carrer Barbeta | Antic escorxador municipal rehabilitat per ubicar-hi entitats juvenils. Els escorxadors municipals són uns edificis sovint oblidats però que caracteritzen una època determinada de cada municipi, en alguns casos de curta durada. Formaven part important del comerç de la carn i afectava directament a productors, comerciants i usuaris locals. | 41.6057000,2.5372100 | 461437 | 4606102 | 1950 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37742-foto-08007-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37742-foto-08007-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 37802 | Escut de Ca l'Amar de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-ca-lamar-de-la-torre | <p>BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i editorial Montblanch. Barcelona. CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.42. VIADER i CROUS, Montse (1986). Ca l'Amar de la Torre (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit.</p> | XVI-XVII | <p>Escut d'armes esculpit damunt pedra d'un sol bloc, col·locat damunt fris. Escut de camper sencer, sense quarterar amb la representació a l'interior d'una torre de guaita amb portalada i finestra.</p> | 08007-117 | Sobre l'Ajup (Camí de Can Sala). | <p>Des de la Guerra pertany a la família Carsi. Actualment està a la venda.</p> | 41.6007000,2.5460300 | 462169 | 4605543 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37802-foto-08007-117-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant la setmana Santa del 2006 es van presentar a la casa descendents que portaven el cognom Amar de la Torre, procedents de Madrid, portaven el dibuix de l'escut familiar que coincidia amb el de la façana. | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||
| 37735 | Escut heràldic de Can Bellsolell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-bellsolell | <p>BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya, Editorial Montblanc. Barcelona. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Bellsolell (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit.</p> | XVIII | <p>Escut d'armes esculpit damunt pedra d'un sol bloc. Forma d' espanyol d'influència gala.Escut de camper quarterat amb 'bordura' a la boca. El primer quart representa un quadrat partit amb un arbre en el costat dret i dos en el costat esquerre. En el segon quart hi ha un lleó a la part superior i franges horitzontal a modus de faixa a la part inferior. En el tercer quart hi ha representat una torre amb un far al damunt. En el darrer quart es representa una torre amb obelisc al damunt.</p> | 08007-50 | Can Bellsolell de la Torre | <p>Les primeres notícies daten del segle X. Els Bellsolell foren familiars del Sant Ofici i conserven títols de noblesa de Carles III i posteriors. Antigament, la seva propietat arribava a la platja. És molt important l'armari-arxiu de la casa, amb un molt bon fons d'arxiu. Es conserven les memòries de Francesc Bellsolell de la Torre i Padró, que regentà la casa a la primera meitat del segle XVIII. La capella, en temps de la guerra de 1871, es va convertir en la capella del poble, ja que la parroquial era usada com a caserna militar.</p> | 41.6114400,2.5423400 | 461868 | 4606737 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37735-foto-08007-50-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||
| 37730 | Escut heràldic de Can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-jalpi | <p>CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.48. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Jalpí (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>Escut d'armes esculpit damunt pedra d'un sol bloc. Escut de camper quarterat amb escussó: els quarts superiors estan truncats; el quart inferior destre està partit i el quart inferior sinistre està quarterat. En el cor hi ha un altre escut amb dos pins. Porta espanyol d'influència gala. La part superior del quart superior destre està torrejada amb lleons rampants als costats de la torre; a la part inferior hi ha el símbol d'aigua. La part superior del quart sinistre porta un gos i a la part inferior el mateix símbol d'aigua amb un motiu floral, possiblement una rosa heràldica. El quart inferior destre està partit: a la part destre resultant porta unes aspes amb vuit quarts de lluna muntant, tres a la part superior, tres a la part inferior i una a banda i banda de les aspes. La part sinistre resultant està alhora quarterada: el quart superior destre i el quart inferior sinistre tenen un quart de lluna muntant cadascun, el quart superior sinistre i el quart inferior destre tenen la representació d'un possible animal mitològic de difícil identificació. Finalment, el quart inferior sinistre està quarterat: en el quart superior destre hi ha tres petxines; el quart superior sinistre està faixat; en el quart inferior destre hi trobem besants i en el quart inferior sinistre hi ha una torre.</p> | 08007-45 | A la façana de Can Jalpí. Al sud del terme municipal. | <p>Can Jalpí havia estat batllia d'Arenys, des del segle XIV els Tries i a partir del XVIII els Jalpí. L'aspecte actual és fruit d'una transformació de 1900 feta per August Borràs i Jalpí. Els Jalpí eren originaris de Tordera, varen entrar de propietaris l'any 1644 pel casament de Josep Jalpí i Subirós amb la pubilla Mª Àngela Trias i Sala.</p> | 41.5991100,2.5399700 | 461663 | 4605370 | 1900 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37730-foto-08007-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37730-foto-08007-45-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | August Borràs | 116|98 | 47 | 1.3 | 1769 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||
| 37822 | Escut heràldic portalada d'entrada a Can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-portalada-dentrada-a-can-jalpi | <p>CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.48. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Jalpí (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit.</p> | XIX | <p>Escut d'armes esculpit damunt pedra d'un sol bloc. Escut de camper quarterat amb escussó: els quarts superiors estan truncats; el quart inferior destre està partit i el quart inferior sinistre està quarterat. En el cor hi ha un altre escut amb dos pins. Porta espanyol d'influència gala. La part superior del quart superior destre està torrejada amb lleons rampants als costats de la torre; a la part inferior hi ha el símbol d'aigua. La part superior del quart sinistre porta un gos i a la part inferior el mateix símbol d'aigua amb un motiu floral, possiblement una rosa heràldica. El quart inferior destre està partit: a la part destre resultant porta unes aspes amb vuit quarts de lluna muntant, tres a la part superior, tres a la part inferior i una a banda i banda de les aspes. La part sinistre resultant està alhora quarterada: el quart superior destre i el quart inferior sinistre tenen un quart de lluna muntant cadascun, el quart superior sinistre i el quart inferior destre tenen la representació d'un possible animal mitològic de difícil identificació. Finalment, el quart inferior sinistre està quarterat: en el quart superior destre hi ha tres petxines; el quart superior sinistre està faixat; en el quart inferior destre hi trobem besants i en el quart inferior sinistre hi ha una torre.</p> | 08007-137 | Portalada d'accés a Can Jalpí. | <p>Can Jalpí havia estat batllia d'Arenys, des del segle XIV els Tries i a partir del XVIII els Jalpí. L'aspecte actual és fruit d'una transformació de 1900 feta per August Borràs i Jalpí. Els Jalpí eren originaris de Tordera, varen entrar de propietaris l'any 1644 pel casament de Josep Jalpí i Subirós amb la pubilla Mª Àngela Trias i Sala.</p> | 41.5929400,2.5423400 | 461857 | 4604684 | 1900 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37822-foto-08007-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37822-foto-08007-137-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | August Borràs | 116|98 | 47 | 1.3 | 1769 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||
| 37708 | Església parroquial de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-marti | FORN, Francesc (1991). Quatre façanes per a la mateixa església. A Arennios, núm. 14, juny de 1991. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt. Arenys de Munt, pp. 8-9. FORN i SALVÀ, Francesc (1994). 1544 La consagració del nou temple de Sant Martí d'Arenys. A Arennios, núm. 27, setembre de 1994. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 11 - 17. FORN i SALVÀ, Francesc (2001) La cripta de Sant Martí d'Arenys. Fulls arenyencs de cultura, núm. 3 . Ajuntament d'Arenys de Munt. MADURELL i MARIMON, Josep M (1970). L'art antic al Maresme. Del final del gòtic al barroc salomònic. Notes documentals. Premi Iluro 1968. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. VIADER i CROUS, Montse (1986). Església de Sant Martí (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. VIADER i CROUS, Montse (1987). El portal xic. A Arennios, núm. 3, juny de1987. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 26. | XVI | Edifici d'una sola nau. Façana austera i harmoniosa, flanquejada per un campanar de torre de planta quadrada. Retaule a l'interior (veure fitxa 24). Porta d'entrada d'arc de mig punt motllurada i decorada amb motius vegetals i cares. Hi ha un gran arquitrau amb timpà superior on hi havia una escultura de Sant Martí feta per Joan de Tours i que es va destruir durant la Guerra Civil. Actualment hi ha una reproducció. A la part superior central hi ha una creu i una figura de Sant Miquel Arcàngel esculpides per Jaume Safont, el mateix que va fer la porta, on hi ha ferradures antigues incrustades, algunes procedents de l'església romànica. | 08007-23 | Plaça de l'Església, s/n | Església parroquial construïda entre els anys 1531 i 1544 damunt una església anterior, probablement romànica. El mestre d'obres fou Pau Mateu, amb la col·laboració del seu germà Antoni. El campanar fou construït abans de l'església actual. Fou encarregat a Pere d'Alquier, constructor francès, el 8 de maig de 1514. Es va finalitzar l'any 1518. Originàriament constava de tres pisos amb coronament de merlets de tres esglaons. Posteriorment s'afegí el rellotge i el pinacle piramidal. Les obres de renovació de l'enllosat de l'església, l'any 1997, van permetre descobrir una cripta que travessa el subsòl del temple des de la porta fins el presbiteri. També es descobriren altres enterraments: un sepulcre davant l'altar de Sant Sebastià i el sepulcre amb ossera enfront l'altar de Sant Isidre. Sembla que aquesta cripta es construí a l'entorn de 1670. La única tapa de la cripta central amb inscripció, just davant del presbiteri és la de la família Bellsolell i diu: 'Sepultura de Casa Bellsolell de la Torre. Feta en lo any 1678'. La cripta feia 3'30 x 3 x 16 metres. Cap a 1880 es tapa la cripta amb un nou enrajolat, perdent-se la seva memòria fins a finals del segle XX. | 41.6090000,2.5399000 | 461663 | 4606468 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37708-foto-08007-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37708-foto-08007-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37708-foto-08007-23-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-06-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pau i Antoni Mateu | 94|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 37851 | Espardenyeria Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espardenyeria-soler | SILVA SOLER, Pol da (2000) Història del calçat. Treball de curs. Arenys de Munt. Inèdit. | XIX-XX | Ofici molt arrelat a Arenys de Munt a través de la família Soler, que va fundar l'espardenyeria l'any 1880. Les eines utilitzades per l'espardenyer són el cavallet per fer rompugo, el planell, fil i agulla, rodet, màquina de posar ullets, forma, sola, estenalles, màquina de ripuntar, tisores, premsadora de llatra, banc per les soles, maceta, agulla de fer soles, alena i martell. | 08007-166 | Rambla Francesc Macià, 53 | Casa fundada per Josep Maria Soler i Francisca Ferrer l'any 1880. Continuaren la tasca el Toni Soler i Rosa Bosch. La tercera generació d'espardenyers foren Jaume Soler i J. Rossell, que tingueren 13 fills, un d'ells la Teresa Soler. L'actual gerent és el seu fill Pol Da Silva Soler. Després de la guerra civil hi hagué una davallada de la demanda i Jaume Soler va aprendre a fer de rellotger per poder mantenir la família. Un fill seu va reprendre l'espardenyeria, adaptant l'espardenya als nous temps i començant a donar nom a l'empresa. L'avi d'en Pol, rebé la carta de Mestre Artesà de la mà del president de la Generalitat Molt Honorable Sr. Jordi Pujol i Solei. Han participat en diferents salons de moda per a diferents marques (TCN, Joan Miró, Lluís Generó.) | 41.6111700,2.5396500 | 461644 | 4606709 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37851-foto-08007-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37851-foto-08007-166-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 37927 | Estepa ladanífera (Cistus ladanifer) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estepa-ladanifera-cistus-ladanifer | La població és molt reduïda en individus. | L'estepa ladanífera (Cistus ladanifer) està considerada com a molt rara a Catalunya ja que apareix sempre fent poblacions de molt pocs individus en brolles silicícoles properes a la costa i de tendència àrida. En una brolla del Coll del Pollastre, l'any 1993, es van descobrir dos peus ben desenvolupats d'aquesta espècie i va suposar la primera cita d'aquesta espècie al Maresme, ja que autors anteriors no l'havien citada. Posteriorment s'ha localitzat una població més a la comarca, concretament al Coll de Cera d'Alella. | 08007-242 | Coll del Pollastre | 41.6035000,2.5267700 | 460566 | 4605863 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37927-foto-08007-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37927-foto-08007-242-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'estepa ladanífera produeix el ladan, una resina molt aromàtica que s'usa per a perfumeria i que està formada principalment per ladaniol (C17H30O), esters, sesquiterpens i tanins.Espècie protegida a les Gavarres i a la serra de Collserola pel DECRET 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||||
| 37905 | Eucaliptus de can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-can-boter | XIX-XX | Eucaliptus (Eucalitus globulus) plantat als jardins de can Boter, prop de la cantonada nord-oest de la bassa de darrera la finca. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions, de més de 25 m d'alçada, d'uns 4,30 m de perímetre i 1,37 m de diàmetre, que és visible des de diferents punts del municipi. L'escorça dels eucaliptus és llisa, de color verd cendrós, i es desfà en grans làmines que es desprenen de l'arbre. Les fulles són molt aromàtiques i tenen forma de falç. | 08007-220 | Can Boter | 41.6011400,2.5435900 | 461966 | 4605593 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37905-foto-08007-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37905-foto-08007-220-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | L'eucaliptus és una espècie originària d'Austràlia que va ser introduïda a Europa amb finalitats ornamentals, com a arbre forestal i per a usos medicinals (les fulles són emprades com a medicinals). | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 37892 | Eucaliptus de can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-can-jalpi | XIX | Eucaliptus (Eucaliptus globulus) situat als marges de l'extrem sud-est dels jardins de can Jalpí. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que destaca de la resta d'arbres del jardí per la seva alçada i envergadura. Té un perímetre de 5,18 m, un diàmetre de 1,65 m i una alçada que supera els 25 m. | 08007-207 | Parc de Can Jalpí | 41.5977600,2.5405900 | 461714 | 4605219 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37892-foto-08007-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'eucaliptus és una espècie originària d'Austràlia i que va ser introduïda a Europa amb finalitats ornamentals, com a arbre forestal i per a usos medicinals (les fulles són emprades com a medicinals). | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 37928 | Eucaliptus del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-del-remei | Eucaliptus (Eucaliptus globulus) situat a l'entrada de la finca del Remei. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que destaca de la resta d'arbres del jardí per la seva alçada i envergadura. Com tots els de la seva espècie, el que es troba a l'era del Remei, és de gran dimensions, amb una trentena de metres d'alçada i centenari. Té dues classes de fulles, les joves sense pecíol i oposades i les velles, peciolades, asimètriques, alternes i coriàcies, falciformes. Pengen cap avall i això fa que aquests arbres donin poca ombra. La seva escorça es desprèn a tires deixant el tronc llis i de colors clars. Les flors produeixen abundant nèctar que és utilitzat per les abelles per a la producció de mel. Floreix d'abril a juny. En alguns llocs, les fulles adultes, un cop dessecades en un lloc ventilat, s'utilitzen per a la fabricació de cigarretes.Té propietats antisèptiques i expectorants. També se'n fan olis i és utilitzat en aromateràpia. La fusta no s'utilitza per a fer mobles ja que no és de bona qualitat, però si per a la fabricació de pasta de paper. | 08007-243 | El Remei o Can Gibert - al sud del terme municipal | 41.5873300,2.5260400 | 460495 | 4604068 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37928-foto-08007-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37928-foto-08007-243-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'eucaliptus és una espècie originària d'Austràlia i que va ser introduïda a Europa amb finalitats ornamentals, com a arbre forestal i per a usos medicinals (les fulles són emprades com a medicinals). | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||||
| 37871 | Far de Can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/far-de-can-jalpi | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.55. | XX | S'està deteriorant per l'abandonament. | Torre de secció circular feta de maó i arrebossat imitant carreus. Cos principal on hi ha una escala de cargol que dóna accés a la part destinada a far. Cos superior de secció octogonal. Coberta de teules i embigat de fusta. Petita cornisa sortint sostinguda amb ménsules. Porta d'accés emmarcada en pedra treballada, amb arc apuntat però amb el vèrtex arrodonit. Al damunt hi ha una petita capella que no conserva l'estàtua del sant. | 08007-186 | Damunt Can Jalpí | Funcionava com a far per les barquetes del llac de la casa. Segons ens explica Gaspar Casals, sembla que va ser clausurat perquè la seva llum desorientava als navegants que passaven davant la costa d'Arenys. Ha estat un lloc típic d'excursions per la mainada. | 41.6002300,2.5393400 | 461611 | 4605494 | 1900 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37871-foto-08007-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37871-foto-08007-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37871-foto-08007-186-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||
| 37752 | Festa Major de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-marti | Es fa l'11 de novembre, sant Martí, patró de la població. Destaca la Mostra de Relleno i que és un dels pocs pobles que encara es pot trobar envelat. L'organització demana a la població que pengi domassos als balcons. El diumenge sempre hi ha, com a cosa tradicional, el concurs de colles sardanístiques a nivell català. No pot faltar l'Ofici solemne, cantat i retransmès en directe per Ràdio Arenys de Munt. Tampoc pot faltar el pregó i la ballada de la Dansa d'Arenys de Munt. També hi ha presència d'activitats dedicades a la canalla i festes populars, com la trobada de gegants o els correfocs. | 08007-67 | Arenys de Munt | Antigament es feia una fira de bestiar i de roba d'hivern. També es menjava la boia, que no és altra cosa que la dona vella del xai. No es tracta d'una carn gaire gustosa i s'acostumava a menjar en èpoques econòmicament pobres. Aviat es va deixar de menjar; no es tracta d'una menja que pugui ser motiu d'orgull. Actualment el fet més destacable és el Relleno i la Mostra que es fa al seu voltant des de l'any 1996. El Relleno és una recepta gastronòmica de pomes farcides amb un tap de carn. L'espècie de poma utilitzada és la del ciri. És un plat d'arrels medievals que combina el dolç (poma, sucre, canyella, ametlles, vi dolç, torró, melindros, galetes i xocolata) amb el salat (carn de porc). | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37752-foto-08007-67-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||||
| 37799 | Festa Major petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-petita | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 56. | XIX- XX | És la festa de primavera per excel·lència. Es tracta de l'antic vot de poble que els arenyencs van fer a la Mare de Déu del Remei com a compromís i devoció per mantenir la seva protecció contra tot tipus de mal. Es fa la setmana següent de Pasqua; concretament el diumenge després de Pasqua florida i també el dilluns. Pel matí, es fa un ofici cantat per la coral i una trobada de gegants, ball, i des de fa 16 anys, per la tarda, es fa una trobada de cant coral, amb alguna coral convidada. El dilluns pel matí s'acostuma a fer festa per la canalla i a la tarda algun espectacle teatral, pagat per l'Ajuntament. | 08007-114 | Arenys de Munt | El seu origen està en un vot de poble que la vila d'Arenys de Munt fa a la Mare de Déu del Remei, potser l'any 1846, segons la bibliografia, per tal que els deslliurés de la febre groga. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37799-foto-08007-114-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix com a Festa del Remei o Segona Festa Major. | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 37849 | Fira de les Cireres d'en Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-les-cireres-den-roca | XX | Fira que es celebra el 24 de juny, per Sant Joan, dedicada a les Cireres d'en Roca. Aquesta espècie és originària de l'Alt Empordà o dels Pirineus. A més de la Fira es pot obtenir licor de cirera d'en Roca, elaborat per les destil·leries SOREL d'Arenys de Munt. Es fan cercaviles, gegants, berenars, degustacions i espectacles varis. Es fa coincidir amb la trobada de puntaires, ofici d'una gran tradició a la població. | 08007-164 | Pl. Catalunya i voltants | A finals del segle XIX es va abandonar el conreu de la vinya, aleshores importantíssim a la comarca, per culpa de la fil·loxera. Això provocà una transformació econòmica forçosa. Una derivació professional fou l'arribada de minaires (d'aigua). Molts arenyencs van desplaçar-se a terres enllà per realitzar aquesta tasca. En una d'aquestes sortides conegueren un tipus de cirera diferent a l'autòctona. Els primers empelts d'aquesta nova espècie a la comarca van arrelar fa molts anys. Aquesta producció s'ha mantingut fins els nostres dies i ha pres el nom de la nissaga de minaires que va sembrar els primers empelts. L'any 2006 s'ha celebrat la 7a Fira. | 41.6092200,2.5398600 | 461660 | 4606492 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37849-foto-08007-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37849-foto-08007-164-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 37785 | Fondo de Can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fondo-de-can-rossell | CASALS, Gaspar i ROSSELL, Jordi (2003). Passejades a peu per Arenys de Munt. Ajuntament d'Arenys de Munt. Regidoria de Medi Ambient. FORN i SALVÀ, Francesc (2002) Entranyable riera. Col·lecció Memòria històrica, núm. 5 Llibreria El Set ciències. Arenys de Mar. | XVII-XIX | Molta brutícia de la gent i erosió. | Els fondos són un element molt singular; són vials de poca amplada (3 o 4 metres), excavats en el terrer, en aquest cas en el sauló, per facilitar el pas de persones, animals i mercaderies. Durant molts segles s'han utilitzat com a vies de comunicació. Actualment també actuen com a corredors biològics. El fondo de Can Rossell té un recorregut força rectilini des de la masia de Can Rossell fins el Collsacreu, el pas més senzill per connectar Arenys amb el Vallès. Té un desnivell de 232 m i una distància de 2.500 m. Està senyalitzat i es pot fer a peu. Es passa per sota de tres ponts de la carretera C-61, d'Arenys a Sant Celoni. | 08007-100 | Nord del terme municipal. | Aquest camí ha tingut la categoria de Camí Ral. El fondo és el paral·lel antròpic del Rial. Dins el terme d'Arenys hi ha els fondos de Can Rossell, el de la Casanova de Pibernat, el del Remei, el de l'Hostal del Sol, el de Ca l'Arquer i el dels Pedrers. El de Can Rossell és el més espectacular. L'any 1692, el marquès d'Aitona, feudal d'aquelles contrades, després d'una visita a Sant Martí d'Arenys, s'encaminà cap a Sant Celoni pel Fondo de Can Rossell. Per ell, també s'hi transportaven troncs vers les drassanes d'Arenys de Mar, fet que provocava un ràpid deteriorament del camí, segons uns testimonis escrits de l'any 1766. | 41.6143600,2.5386800 | 461565 | 4607063 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37785-foto-08007-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37785-foto-08007-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37785-foto-08007-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 37869 | Fons d'imatges referents a Arenys de Munt de l'Arxiu Històric Fidel Fita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referents-a-arenys-de-munt-de-larxiu-historic-fidel-fita | XX | Fotografies en blanc i negre d'Arenys de Munt. La majoria fetes pel propi senyor Josep Maria Pons i Guri, arxiver. D'altres fruit de donacions particulars. Segons Hug Palou responsable de l'arxiu, hi ha unes 500 fotografies. També hi ha algun clixé de vidre fets per Joaquim Castells, rander d'Arenys de Mar, amb temàtica de puntes de boixet. | 08007-184 | Riera Bisbe Pol, 10 d'Arenys de Mar (08350) | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El responsable de l'arxiu és Hug Palou i l'horari d'atenció al públic és de dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 i dimarts i dijous: de 16.00 a 19.00. Els dissabtes matí: hores convingudes.Telèfon: 93 795 95 19 Fax: 93 795 70 31 | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||||
| 37971 | Fons de la família Arquer de Goscons de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-la-familia-arquer-de-goscons-de-larxiu-nacional-de-catalunya | XIII-XVIII | Fons corresponent a la família Arquer de Goscons d'Arenys de Munt. Es tracta d'un centenar de pergamins des dels segles XIII a XVIII entre testaments, censos, plets, donacions o apoques. Les fotocòpies d'aquests documents es troben en el fons del Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt. L'Arxiu Nacional de Catalunya ingressa i custodia fons d'orígens molts diversos, pel que fa a la seva procedència, titularitat i règim jurídic, suport i format. El centre conserva més de 500 fons i col·leccions. També aplega més d'un milió i mig d'imatges, destacant els quasi dos-cents mil negatius de vidre i els quatre-cents mil positius, un milió de plànols i mapes i més de 25.000 cartells.La classificació dels fons és la següent: Fons de la Generalitat de Catalunya: comprèn 3 etapes cronològiques: la primera correspon a la documentació generada per la Generalitat durant la II República, des del 14 d'abril de 1931 fins el 1639. La segona inclou la documentació produïda a l'exili durant la dictadura franquista, de 1939 a 1977; la tercera s'inicia l'any 1977 amb el restabliment de la Generalitat. Fons de l'Administració local: en aquest grup de fons s'inclou la documentació vinculada a la institució que es considera el precedent contemporani de la Generalitat de Catalunya. Fons de l'Administració perifèrica de l'Estat: documentació generada a Catalunya durant els anys del franquisme i transferida a la Generalitat amb els traspassos de competències. Fons de l'Administració Reial i Senyorial: més de 3.000 plets de la sèrie processos civils procedents de la Reial Audiència de Catalunya, des de finals del segle XVI fins al XIX. Fons judicials: documentació dels diferents òrgans judicials radicats a Catalunya al llarg del segle XX: Jutjats Municipals, Jutjats de Districte, Jutjats de Primera Instància, Jutjats d'Instrucció i Jutjats de Primera Instrucció de Barcelona i les Magistratures de treball de Barcelona. Fons registrals: aquest fons està constituït per 2.507 llibres-registre dels Corredors Reials de Canvi de Barcelona (1780 - 1956 a més d' una col·lecció de les cotitzacions de la borsa de Barcelona i de llibres de reclamacions de valors. Fons d'institucions: fons d'organismes creats per a una funció molt específica, de servei o interès públic, vinculats en major o menor grau a la Generalitat de Catalunya. Fons d'associacions i fundacions: inclouen els arxius d'associacions i entitats, d'organitzacions sindicals, i de partits i associacions polítiques que han tingut una importància cabdal en la història contemporània de Catalunya. Fons d'empreses: integrat per unes 100 empreses de diferents sectors, a partir del segle XVIII, entre els quals sobresurt el tèxtil, el metal·lúrgic, el comercial, el químic i l'editorial. Dins d'aquest apartat destaquen grans empreses nacionals i multinacionals, com La España Industrial S.A., Manufacturas Sedó S.A., Tecla Sala, La Maquinista Terrestre y Marítima S.A., Macosa, Siemens, Castañer, La Compañía General de Tabacos de Filipinas, S.A., Cros i S.E. de Carburos Metálicos, S.A. Fons patrimonials: destaquen per la seva importància els nobiliaris: el llinatge Sentmenat, Marquesos de Castelldosrius; els Güell-López, comtes de Güell i marquesos de Comillas; el llinatge Moixó, marquesos de Sant Mori, el llinatge Oriola-Cortada, comtes de la Vall de Merlès, els Blanes-Centelles, comtes del castell de Centelles, el llinatge Despujol, marquesos de Palmerola, la baronia de l'Albi i la baronia de Ribelles, que inclouen documentació a partir del segle XII. L'ANC conserva també fons patrimonials de llinatges de la noblesa no titulada (Espona, Arquer, Milans, Rialp) i de moltes altres famílies catalanes rurals i urbanes. El conjunt d'aquests fons apleguen una col·lecció de pergamins que arriba a les 7.000 unitats. | 08007-286 | Arxiu Nacional de Catalunya (C. Jaume I, 33-5 /108195 Sant Cugat del Vallès) | Es a crear l'any 1980, adscrit al Departament de Cultura, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, l'Arxiu Nacional de Catalunya s'encarrega d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. Com a arxiu general de l'Administració, l'Arxiu Nacional de Catalunya ingressa, recupera i gestiona la documentació generada per l'acció política i administrativa dels departaments, organismes i empreses de la Generalitat, d'acord amb el que defineix el Decret 76/1996, de 5 de març, que regula els sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. L'Àrea dels Fons de l'Administració realitza els treballs relacionats amb la conservació dels testimonis documentals que, especialment al llarg del segle XX, ha produït l'Administració pública a Catalunya. En la seva condició d'arxiu històric, l'Arxiu Nacional de Catalunya recupera tota aquella altra documentació que, d'acord amb la legislació, té una especial rellevància per al coneixement de la nostra història nacional. Una faceta important d'aquesta activitat, que desenvolupa l'Àrea dels Fons Històrics, és l'ingrés d'aquells fons de propietat privada que li són donats o dipositats pels seus propietaris o posseïdors. L'Àrea dels fons d'Imatges, gràfics i audiovisuals dóna el tractament específic en funció del suport als documents i arxius d'imatge i so. Aquests han adquirit una importància creixent en el conjunt del patrimoni documental i requereixen unes condicions de conservació i descripció específiques. Aquesta àrea vetlla també per la recuperació dels fons d'aquestes característiques i pel seu ingrés a l'Arxiu Nacional. A més de les tres àrees anteriorment esmentades, i amb l'objectiu de donar resposta a la diversitat de fons i de serveis, l'ANC ha creat les àrees següents : L'Àrea de Reprografia i Noves Tecnologies, és l'encarregada de realitzar els programes de reproducció dels fons en funció de les necessitats internes i externes del centre. També té com a funció fer el seguiment de les innovacions tecnològiques en el camp de la informació i el tractament documental i elaborar programes per a la seva implementació a l'Arxiu Nacional. El Laboratori de Restauració, que fa els treballs de conservació i de consolidació dels documents i que destina una part dels seus esforços a programes de col·laboració amb institucions públiques i privades. La Biblioteca de l'Arxiu Nacional de Catalunya, integrada per la biblioteca auxiliar i els fons de reserva, que està al servei dels usuaris de l'Arxiu i en particular dels investigadors.Les diferents àrees de l'arxiu desenvolupen programes de reproducció de fons que tenen interès per al coneixement de la història de Catalunya i que, per diverses circumstàncies, no són accessibles per a la seva consulta o es troben en centres i institucions públiques i privades fora de Catalunya. El conjunt de fons i documents reproduïts, ja siguin en suport digital o en microfilm, formen l'Arxiu de Complement, que té l'objectiu fonamental d'apropar l'investigador de Catalunya a aquella part del patrimoni documental que reuneix les condicions anteriors.Un objectiu bàsic, que la legislació encomana a l'Arxiu Nacional de Catalunya, fa referència a la recuperació, en original o en còpia, de la documentació de la Generalitat de Catalunya i de les seves institucions que per diverses circumstàncies no es troba en el nostre país o no és accessible en condicions acceptables.L'Arxiu Nacional de Catalunya és, com a institució gestora d'una part del patrimoni cultural, un centre que desenvolupa la seva pròpia funció cultural transmetent i divulgant a la societat els continguts que s'hi conserven a partir d'activitats de difusió que organitza regularment. L'Àrea de Difusió i Comunicació s'encarrega de materialitzar aquesta vessant fonamental del centre. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | (Continuació descripció) Fons personals: fons de personalitats representatives de la societat catalana dels segles XIX i XX d'àmbits molt diversos. S'hi troben polítics (Francesc Macià, Prat de la Riba, Ventura Gassol, Jaume Aiguader, Josep Maria de Porcioles i Ramon Trias Fargas, entre d'altres); pensadors i pedagogs (Eugeni d'Ors i Alexandre Galí); intel·lectuals (Carles Riba, Octavi Saltor, Maurici Serrahima i Ferran Soldevila, ) i artistes (Josep Mainar, Joaquim Renart). Inclouen documentació fotogràfica.Col·leccions: provinents de recuperacions, donacions i compres, l'Arxiu Nacional de Catalunya aplega col·leccions factícies força interessants.Hi ha fotocòpies a l'arxiu del Col·lectiu pel Museu - Arxiu d'Arenys de Munt.Horari d' hivern: dilluns a divendres, 9-21h ; dissabtes, 9-14hHorari d'estiu: Mes d'agost, 9-15hTel. 93 589 77 88 Fax 93 589 80 35Mail: anc.cultura@gencat.netWeb: cultura.gencat.net/anc/ | 94 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 37953 | Fons del Museu d'Arenys de Mar referent a Arenys de Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-darenys-de-mar-referent-a-arenys-de-munt | XVI | Es tracta de peces procedents del municipi d'Arenys de Munt que es troben en el Museu d'Arenys de Mar. En concret són dues peces procedents de l'antiga església: - Clau de volta de la capella lateral de l'Església de Sant Martí que representa a Sant Pere i Sant Pau. L'autor és l'escultor Jaume Safont. - Escultura en forma de cap de vedell en pedra de color gris, enganxada en un suport de fusta (número 3805 de l'inventari del Museu d'Arenys de Mar). És obra de Jaume Safont i fa 21 x 14'5 cm i és del segon quart segle XVI. - Grup de rajoles procedents del Mas Pascual d'Arenys de Munt. Segons Pons i Guri són de finals del segle XVI. | 08007-268 | Carrer de l'Església, 43 | Segons testimoni del senyor Josep M. Pons i Guri, la clau de volta i l'escultura amb cap de vedell, les va treure de les escombraries d'unes obres que es van realitzar. La clau de volta i les rajoles del Mas Pascual estan encastades a la paret del vestíbul de l'Ajuntament, que abans era la seu de l'antic Museu d'Arenys de Mar. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37953-foto-08007-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37953-foto-08007-268-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jaume Safont (clau de volta i escultura) | 94 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 37865 | Fons documental d'Arenys de Munt de l'Arxiu Diocesà de Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-darenys-de-munt-de-larxiu-diocesa-de-girona | XIII-XX | <p>El territori de la diòcesi és diferent a la província civil: la diòcesi arriba fins a Arenys de Mar i té límits fixats des del segle IX; en canvi, la província acaba per la costa a Blanes, i s'estén per la muntanya fins a Puigcerdà. De la recerca efectuada a la Diòcesi de Girona s'han trobat dades sobre la parròquia Santa Maria d'Arenys de Mar, que ens diu que fou segregada el 1555 d'Arenys de Munt, si bé tingué la condició de sufragània d'aquesta fins al 1779. El temple es bastí de 1575 a 1628 i fou allargat el 1755; té un important retaule major barroc, obrat per Pau Costa el 1706. Durant els anys 1958-1977 pretengué al bisbat de Barcelona. Pel que fa a la parròquia de Sant Martí d'Arenys de Munt, sabem que aquesta existeix probablement el 878 i cit. amb certesa el 998. El Temple fou construït els anys 1514-1540. Hom segregà del seu terme el 1575, la parròquia d'Arenys de Mar, i el 1963, la de Santa Cecília a Torrentbó, erigida el 1963 en territori segregat d'Arenys de Munt, en una capella existent el 1287. Té dins del seu territori l'ermita del Remei, cit. El 1741. Té dins de la seva demarcació el santuari de la Mare de Déu de Lourdes, de l'any 1924. Dels repertoris antics i actes episcopals s'han trobat 78 documents: 74 Lletres ref. 1294/1913: D'entre ells destaquen la Llicència d'erigir confraria del Roser a Arenys de Munt, 16 novembre 1757 (llibre U-281/full281), la Llicència de transferir des d'Arenys de Munt a Arenys de Mar la confraria de Sant Joan, dels mestres d'aixa, i la de Sant Roc, 1576 (llibre U-207/full274), la Llicència a Antoni Bellsolell, pagès d'Arenys de Munt, de fer beneir la capella dels Sants Antoni i Pau, situada prop de casa seva, 28 gener 1593 (U-213/full144v), o encara, la Comissió per beneir la capella construïda per Francesc Sala, donzell d'Arenys de Munt, al costat de la seva casa, 3 desembre 1639 (llibre U-245/full109), o la Comissió per visitar la capella construïda al terme d'Arenys de Munt per Bernat Sala dins de casa seva, 3 desembre 1612 (=U-221, f 103) (llibre U-317/full 111v). 1 Llicència per demanar caritat sobre la Capella de Sant Miquel (1393) (llibre Q-2-1388-1410- full 17v). 3 Registres itineris, d'on cal destacar l'executòria en la causa entre Pere Cebrià, clergue de Barcelona, i Jaume Planti, prevere de Girona sobre el benefici dels sants Pere i Joan d'Arenys de Munt, Barcelona, 9 octubre 1478. Dels Cúria i Vicariat General : Destaquen els manuals de Col·lacions i Beneficis on s'han trobat 11 documents sobre dotalies de beneficis destacant la de Miquel Colomer, d'Arenys de Munt, funda el benefici de Sant Miquel a la capella de Sant Miquel del mas Colomer, dotat amb casa, terra i 3.250 lliures en censos, 1798 (llibre D-30/full 179). Dels Manuals de Col·lacions de Beneficis | Processos sobre Dret de Patronat, s'han trobat 29 documents. Com a exemple es pot citar, Jaume i Sebastià. Josep Bellsolell, prevere d'Arenys, presentat per Francesc Bellsolell. 1728 (llibre A-55/full 130). Dels Notaria / Notularum 1294 - 1947 i resta s'han trobat 60 documents, d'entre ells el de Francesc Sala, senyor del mas Sala d'Arenys de Munt, presentant Jaume Sala, clergue, per al benefici de Santa Maria, vacant per òbit de Joan Casals, rector de Vilassar, 4 novembre 1620; la col·lació, 122. (Llibre G-117/ full 99), o l' Indult d'oratori privat a favor de Ferran de Delàs i de Jalpí, de Barcelona, per Arenys de Munt, 1892. Dels Notaria / Deposita es troba un document (llibre U-324/ full 40). Dels Notaria / Liber denuntiatonum es troben 4 documents sobre el benefici fundat per F. Sabert (foli 692), l'obra (f.667), rectoria (f. 854) i Santa Maria (f. 660).</p> | 08007-180 | Pujada Sant Martí, 12. 3a Planta - 17004 GIRONA | <p>L'Arxiu Diocesà de Girona va néixer de l'activitat de govern del bisbe envers la diòcesi. Des de principis del segle XIV hom prengué acta de les visites pastorals efectuades a les parròquies. S'enregistraren les lletres amb les quals es donava resposta a peticions de capellans i fidels. Es prengué acta a través d'un notari de decisions com els nomenaments de persones a un càrrec o les aprovacions de comptes. Igualment es conservaren escriptures procedents de notaries diverses, com títols de propietat, testaments i similars. Es deixà constància de processos i de les corresponents sentències. Tal és el contingut bàsic de l'Arxiu Diocesà. Moltes informacions que una visió centralitzada de l'Església hi esperaria, restaren a les parròquies i altres organitzacions que es beneficiaven d'una gran autonomia. En els dos darrers segles l'Arxiu Diocesà ha acumulat documentació de caire divers. D'una banda, hi foren traslladats fons d'institucions religioses extingides i monestirs desamortitzats (que nosaltres anomenem arxius incorporats) i de parròquies actives però que troben ací mitjans millors de conservació i de permetre la consulta dels seus registres (arxius dipositats). D'altra, des de 1918, una còpia de les partides de baptisme, matrimoni i enterrament de cada parròquia és transmesa a l'Arxiu Diocesà; així es van poder reconstruir pels anys 1918-1936 els arxius parroquials cremats el referit 1936. Des de l'any 1980, l'arxiver actual va considerar des del principi de la seva activitat (1980) que calia donar prioritat al servei del públic. Durant aquests anys s'han transcrit 3.190 escriptures medievals, s'han resumit prop de 17.000 pergamins, i s'han extractat cap a 100.000 actes que han estat considerats d'interès de 1.354 volums diferents. Aquest arxiu va ser un dels primers que elaborà fitxes de processos (uns 12.000). Pere Trijueque s'incorporà des de 1985 a la feina de dotar els repertoris d'índexs, elaborats informàticament. Particular interès presenten les dispenses matrimonials. De vegades es demanà al bisbe que dispensés d'impediments de parentiu, cosa que implicava la presentació a la seva autoritat de dades genealògiques (dispenses de parentiu). Més sovint encara, se li demanà que dispensés de l'anunci públic del matrimoni (dispenses de proclames o d'amonestació); en la petició s'indicava el nom dels contraents i el dels seus pares. Per a moltes parròquies, els llibres de les quals se n'anaren en fum el 1936, aquest és l'únic mitjà de documentar la celebració d'uns matrimonis. Inicià la confecció d'un repertori de dispenses matrimonials el difunt Josep Tremoleda i Roca, que resumí les més primitives entre les de parentiu. L'interès que suscità aquesta eina entre els usuaris de l'arxiu estimulà l'arxiver a dedicar-hi dies i nits, completant les referides de parentiu i escometent les de proclames, fins a documentar-ne 211.129. Pere Trijueque i Fonalleras, unificà les dades en un únic instrument electrònic, que fou presentat al públic a la Fontana d'Or de Girona el 1999. La unió entre el bisbe Jaume Camprodon i el president de la Diputació, Carles Páramo, permeté de finançar i realitzar el 2002 un CD Rom que incloïa aproximadament la meitat de la informació que l'ADG posa avui a disposició del públic.</p> | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | (Continuació descripció) Obres i professions: Capellans: Es troben 28 documents amb les dades de naixement , el nom, d'on era natural, l'ordenació, data d'òbit i altres dades importants. Per exemple, Alsina i Coderch, Francesc Natural d'Arenys de Munt, Altres Tonsura: 1788 agost 17. Fill de Joan i Caterina. O bé, Martí Xicoy i Sagrera, natural d'Arenys de Munt, nascut el 1836, ordenat el 25 de maig de 1861 i data d'òbit el 1908. Monges: S'han trobat 14 documents. Entre ells, amb el nom de Mercè Baró i Tintó, natural d'Arenys de Munt, nascuda el 23 de novembre de 1909. congregada al Sagrat Cor de Banyoles. Testaments, Definicions i Resolucions: s'han trobat 6 documents, entre ells 6 testaments com el núm. 24. del Dr. Ignasi Ballester, rector d'Arenys de Munt, que funda una causa pia a favor de la família Ballester de Barcelona i mana lluir censals que li vengué la seva família a fi de permutar la rectoria, 1723, f 124-129, amb codicil, 1739, f 129-130v. Definició: Def 1741, f 251. Ing.: 1.674 ll. Desp.: 1.334. Saldo: 340 ll. Segona definició: Def 1744/1, f 208. Ing.: 374 ll. Desp.: 374 ll. També s'han trobat 3 Definicions, 14 Resolucions de marmessories, i 4 Institucions de Causes Pies com la 1.101. de Jaume Avellà, prevere d'Arenys de Munt, funda una causa pia per a donzelles descendents de Maria Botey, de Premià, Maria Vilar, de Vilassar, i dels masos Canals de Llinars i Terra d'Arenys de Munt, dotada amb 570 lliures i una terra, 1718. L. 12, f 155. Processos :Moderns (1585 - 1864) s'han trobat 18 documents, entre ells, el de Josep Bellsolell, beneficiat d'Arenys de Munt, contra Josep Rifà, diaca, i Joan Vilaseca, vicari, sobre residència, 1756 (llibre Domènic Buixons, núm. 347). Arxius Incorporats Sobre Pergamins de la Cúria i diversos s'han trobat 2 documents. Un d'ells és el Testament d'Alamanda, viuda de Ramon d'Escala, cavaller, que pren per marmessors Jaume Sala, gendre seu d'Arenys de Munt, Guillem de Palau, canonge de l'Estany i Jaume Tomàs, clergue del Castellar i sagristà de sant Mateu de Montnegre; elegeix sepultura a Sant Mateu, on funda un aniversari; institueix hereu el fill Francesc, al que substitueix la filla Alamanda, amb data de 15 de juny de 1348. El Notari fou en Ferrer Moner, sagristà de Sant Mateu de Montnegre. Sobre Pia Almoina hi ha 1 document datat del 18 de febrer de 1372 a les Corts, sobre Guillem de Palol d'Arenys, veí de Palol de Revardit, procurador de Dalmau de Palol, canonge de Tarragona, com a tutor de Felipa, filla de Ramon de Santjulià, enfranqueix Guillema, viuda de Bernat Vinyals de Munt, de Palol, que casa en segones núpcies amb Ramon Besard, de Santa Maria de Camós, per 110 sous. Dels Pergamins de Sant Feliu de Girona s'han trobat 3 documents. El primer d'ells, datat del 26 de febrer de 1353, a Hostalric. Parla de que Guillem Sala, d'Arenys de Munt, atès que Guillema, filla de Guillem Ramon de Lladó de Tordera, esposa de Pere Donadeu, de Sant Pere de Riu, ha esdevingut dona pròpia seva, l'enfranqueix per 10 sous. El Notari fou Guillem Llobet, d'Hostalric. A més de la recerca analítica també s'han pogut trobar a l'índex general 371 documents. Horari de dilluns a divendres: 10 a 13 i de 17 a 21; dissabtes: 10 a 13 Telèfon: 972 20 04 62 E-mail: bsg@telefonica.net info@arxiuadg.org Director: Dr. Josep Maria Marquès Oficial: Sr Albert Serrat | 94|98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 37868 | Fons referent a Arenys de Munt de l'Arxiu Històric Fidel Fita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-arenys-de-munt-de-larxiu-historic-fidel-fita | PONS i GURI, Josep Maria (1984). Inventari dels pergamins de l'arxiu històric Fidel Fita d'Arenys de Mar. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. PONS i GURI, Josep Maria i PALOU, Hug (1992). Catàleg de l'arxiu històric notarial d'Arenys de Mar. Inventari d'Arxius Notarials de Catalunya, 14. Fundació Noguera. Barcelona. | XII-XIX | La documentació d'aquest arxiu és molt variada i no està classificada per municipis, per tant, resulta saber amb precisió quina documentació fa referència a Arenys de Munt sense fer-ne un inventari detallat. De totes maneres, s'han pogut identificar, gràcies als índexs creats pels arxivers (veure bibliografia) una sèrie de documents que relacionem tot seguit: - Pergamins relacionats amb la jurisdicció del Castell de Montpalau: donacions, apoques, testaments, capitulacions, plets, etc. Cronològicament des del segle XII fins el XVII. Hi ha més de 400 pergamins, només buscant entrades de Sant Martí d'Arenys, Arenys de Sobirans i algú nom de família. - Documentació procedent de l'arxiu històric notarial d'Arenys de Mar. - Comptadoria d'hipoteques, dels segles XVIII i XIX, anterior al registre de la propietat. - Documentació vària no indexada. | 08007-183 | Riera Bisbe Pol, 10 d'Arenys de Mar (08350) | El patrimoni documental que integra l'Arxiu Municipal Fidel Fita té la condició de bé o domini públic que, a efectes de titularitat i de gestió, és propietat de l´Ajuntament d´Arenys de Mar, llevat d´aquelles sèries documentals custodiades i gestionades per l´Arxiu Municipal fruit de contractes de dipòsit efectuats amb institucions (Col·legi de Notaris de Barcelona, Ministeri de Justícia, Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Sant Celoni), entitats (Associació Cultural de Sant Pol) o bé particulars. L'Arxiu Municipal d'Arenys de Mar s'organitza actualment, en dos serveis separats; un de corresponent a la documentació històrica, conservant el nom d'Arxiu Històric Fidel Fita (regit per un Patronat Municipal) i l'altre on s'aplega la documentació contemporània de menys de trenta anys d´antiguitat. Fons documentals: El conjunt documental de l'Arxiu Municipal d'Arenys de Mar està integrat bàsicament pels següents fons principals ordenats cronològicament: fons factici en pergamí: segles X-XVIII. fons històric notarial: segles XIII-XIX. fons de la batllia jurisdiccional: segles XIV-XIX. fons municipal històric: segles XVI-XX. fons d´impresos: segles XVI-XX. fons de la comunitat de preveres: segles XVII-XIX. fons de la comptadoria d´hipoteques: segles XVIII-XIX. fons cartogràfic i cartogràfic factici: segles XVIII-XX. fons d´imatges: segles XIX-XX. fons municipal administratiu: segle XX. A aquests fons, s'hi afegeixen els corresponents dipòsits particulars, d´entitats i d´institucions, documentació de personatges, fons musicals, reprogràfics, videogràfics, fins a sumar aproximadament 1000 m/l de documentació. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37868-foto-08007-183-1.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El responsable de l'arxiu és Hug Palou i l'horari d'atenció al públic és de dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 i dimarts i dijous: de 16.00 a 19.00. Els dissabtes matí: hores convingudes.Telèfon: 93 795 95 19 Fax: 93 795 70 31 | 94|98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 37870 | Fons referent a Arenys de Munt de l'Arxiu Històric Municipal de Calella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-arenys-de-munt-de-larxiu-historic-municipal-de-calella | PONS i GURI, Josep Maria i RODRÍGUEZ, Jesús (1990). Inventari dels pergamins de l'Arxiu Històric Municipal de Calella. Fundació Noguera. Barcelona. | XIV-XIX | Pergamins referents a masos i cases familiars de Sant Martí d'Arenys, com els Bellsolell, els Catà. L'índex està organitzat per noms i caldria extreure'n els relacionats amb Arenys de Munt per saber-ne amb precisió la quantitat exacta. | 08007-185 | C. De les Escoles Pies, 36 (Calella) | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'horari d'atenció al públic és de dimarts a dissabte de 17.00 a 20.00 i dimarts i dijous: de 16.00 a 19.00 i diumenges i festius de 12 a 14. Aquest horari és del museu - arxiu. Per consultar a l'arxiu s'ha de fer prèvia consulta telefònica. El responsable és el senyor Jesús Rodríguez i el telèfon és 93 769 51 02. | 94|98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 37986 | Font Corrioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-corrioles | FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 33. | XIX | Bassa - safareig adossada a la casa de Can Corrioles. El galet és de ferro i la pica d'obra, el safareig és de planta rectangular. Els fonaments de la casa que hi ha al costat de la font es troben situats al fons del safareig. Aquests fonaments es sustenten per escales que des del safareig es poden observar. | 08007-301 | Fondal del Torrent d'en Terra | La font es va restaurar l'any 1982, ja que la paret de la mina i el safareig es van esfondrar. Sembla que el procés fou molt dificultós, ja que va haver-hi d'intervenir un expert en mines i ficar-se dins. | 41.6207200,2.5357300 | 461323 | 4607771 | 1882 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37986-foto-08007-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37986-foto-08007-301-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 37989 | Font Fontbona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-fontbona | FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 40. | XIX-XX | Font que en realitat es tracta d'un dipòsit de planta circular de petites dimensions (uns 3 m. de diàmetre) i sense pica, fet de maons amb l'interior arrebossat de forma impermeabilitzadora. Serveix per regar els camps de l'entorn. | 08007-304 | Al costat de l'inici del Rial de l'Hostal del Sol | Es parla de la trobada d'un cos sense vida i que una primera hipòtesi de suïcidi quedaria en entredit per les petites dimensions del dipòsit. | 41.6041100,2.5341800 | 461184 | 4605927 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37989-foto-08007-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37989-foto-08007-304-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 37873 | Font Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.55. EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. La boia negra, núm. 6. Arenys de Munt. Pàg. 50. | XIX | Edifici fet per protegir una mina d'aigua que abasteix la finca de Can Sala de Dalt, volta de quart d'esfera. Façana amb l'acabament circular. Porta d'accés reixada, a l'igual que les dues finestres a banda i banda. Les tres obertures tenen els ampits, llindes i muntants de pedra treballada. Al damunt de la porta hi ha un gran ull de bou, també amb reixa. A l'interior es veu un banc corregut i la porta de fusta d'accés a la mina. | 08007-188 | Al costat de Can Sala de Dalt | 41.6046400,2.5491800 | 462434 | 4605980 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37873-foto-08007-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37873-foto-08007-188-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Moltó Bolart | Està classificada, per error, com la Font de la Mare de Déu del Bon Tornar. A la fitxa número 30, feta per EGAM S.L es confon la mina de la Font Vella amb l'ermita de la Mare de Déu del Bon Tornar, que està dins el recinte de Can Sala de Dalt, mentre que la mina es troba a uns 200 metres de l'ermita.També coneguda com La Mitja Taronja (sic) per la seva volta de quart d'esfera. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 37990 | Font de Ca l'Eloi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-leloi | FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 35. | XX | Reformada l'any 1953. | Bassa de planta rectangular que recull l'aigua de mina i s'utilitza per regar els camps de l'entorn. Les parets laterals són més altes i segueixen el desnivell, el coronament és en pendent. Al darrera hi ha una barraca amb coberta plana. A l'interior hi ha una canalització amb coberta de mig punt que forma part de la mina. Hi ha la datació de l'any 1953 a la paret posterior. | 08007-305 | Ca l'Eloi. | 41.6017400,2.5315400 | 460962 | 4605665 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37990-foto-08007-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37990-foto-08007-305-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la bibliografia sobre fonts hi ha una petita confusió quan es parla d'aquesta font, ja que la propietat del Sr. Eloi Torrent. Es tracta d'una bassa que recull l'aigua d'una mina i la descripció que fa l'estudi de fonts es tracta d'una altra propietat. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 37969 | Font de Can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-jalpi | FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 77. | XIX-XX | No raja aigua | Antiga font, que segons la informació bibliogràfica ja fa molts anys que no raja. Es troba al costat oest del castell de Can Jalpí. Paret frontal feta a base de pedres irregulars de dimensions mitjanes a modus de sòcol, al damunt arrebossat i pintat i l'acabament és ondulat i coronat amb maons plans. El galet surt d'un emplafonat llis al damunt del qual hi ha una imatge de Sant Llorenç feta amb rajola valenciana. L'aigua aniria a parar a una pica rectangular de pedra granítica. Al davant hi ha un enllosat de pedra i unes escales a l'esquerra per salvar el desnivell del terreny ens condueixen al camí que mena al castell per l'entrada oest. | 08007-284 | Can Jalpí | 41.5991900,2.5387800 | 461564 | 4605379 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37969-foto-08007-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37969-foto-08007-284-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 37946 | Font de Can Lloveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-lloveras | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 49. | Aigua que prové del vessant de la Serra de Guinart. No està provista de pica, té un galet d'alumini protegit per un casetó d'obra del qual s'ha perdut la portella. L'aigua va a parar a un dipòsit rodó des d'on es distribueix per regar els camps del voltant. Entre el raig d'aigua i aquest dipòsit rodó hi ha les restes d'un dipòsit més antic, de planta irregular, actualment en desús. | 08007-261 | Serra Guinart - Rial de Bellsolell | Tenia fama de tenir una de les millors aigües del municipi i era molt freqüentada. El desgast que patia per aquesta freqüentació motivà la 'restauració' del casetó de maons. | 41.6131700,2.5508600 | 462579 | 4606926 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37946-foto-08007-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37946-foto-08007-261-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Entorn de canyissar, esbarzers i camps de conreu. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||
| 37988 | Font de Can Martori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-martori | FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 51. | XX | Bassa - safareig ubicada al costat de Can Martori, de planta rectangular. Té una pica doble feta d'obra, però no disposa de cap mena d'ornamentació. Només una pintada molt desgastada de color verd que indicava l'any i el propietari. | 08007-303 | Can Martori (Riera de Sobirans) | La font fou construïda per Ramon Martori l'any 1919. Masia transformada en restaurant. | 41.6176000,2.5148500 | 459581 | 4607434 | 1919 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37988-foto-08007-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37988-foto-08007-303-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 37985 | Font de Can Nissos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-nissos | FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 57. | XX | En desús | Dues fonts que aboquen l'aigua a dos safareigs de planta circular, un més gran que l'altre. Actualment estan buits i l'entorn ple d'esbarzers i vegetació que en dificulten l'aproximació. Un dels galets és una mànega i l'altre ha desaparegut. | 08007-300 | Fondal del Torrent d'en Terra | 41.6230700,2.5305300 | 460891 | 4608034 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37985-foto-08007-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37985-foto-08007-300-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 37987 | Font de Can Novas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-novas | FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 58. | XVIII-XIX | Dipòsit de planta circular que recull l'aigua de la mina de Can Parera. El galet ha estat substituït per una construcció de maons que deixa una boca perquè l'aigua arribi al safareig. Conté gradients de ferro. | 08007-302 | Riera de Sobirans | En èpoques de necessitat havia servit per abastir la població. | 41.6156800,2.5327300 | 461070 | 4607212 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37987-foto-08007-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37987-foto-08007-302-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 37943 | Font de Can Popa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-popa | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 63. | XX | Font de vessant amb l'aigua canalitzada amb un tub de plàstic. El propietari ha fet un muret de contenció del marge una mica matusser, a base de formigó, on s'encasta el tub. Al costat hi ha un càntir. Aquest mur d'uns 60 cm d'alçada i 150 de llargada és l'únic element arquitectònic de la font. No està pintat ni allisat, i al damunt hi ha maons col·locats sense lligar. | 08007-258 | Vessant del Torrent d'en Puig | L'actual propietari la va construir quan tenia 10 anys, al comprovar que hi havia un naixement d'aigua. Durant un temps restà colgada pel propietari, fart de l'incivisme de la gent que deixava els voltants bruts i plens de deixalles. Abans disposava d'una petita arcada decorada amb figures de pagesos i nans. | 41.6067900,2.5253600 | 460450 | 4606229 | 1942 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37943-foto-08007-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37943-foto-08007-258-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 37962 | Font de Can Popa o del Buldrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-popa-o-del-buldrau | XVIII | Font que neix en el Torrent de Buldrau i es recull uns 125 metres més avall mitjançant un pericó que condueix l'aigua a una pica de granit amb un sobreeixidor a una bassa de planta rectangular de 6'95 x 4'30 x 1'75 metres, amb una capacitat de 30.000 litres. Actualment, l'aigua d'aquesta bassa és bombejada a un dipòsit circulat molt més gran i modern que hi ha al costat. | 08007-277 | Can Popa | 41.6204300,2.5266100 | 460563 | 4607743 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37962-foto-08007-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37962-foto-08007-277-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Raja poquet | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 37956 | Font de Can Pugep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-pugep | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 64. | Font d'aigua de mina de 70 metres de longitud que raja per un canaló de pedra i l'aigua va a parar en una pica quadrada de pedra granítica. Després va a una bassa rectangular que serveix per regar i pel consum de la casa. Al davant de la font hi ha una taula feta a partir d'una pedra de molí, ombrejada per un taronger, i al voltant hi ha tres bancs de pedra. | 08007-271 | Can Pugep | És una de les més ben considerades del municipi, per la seva antiguitat i per la qualitat de les aigües, que diuen que són medicinals. Antigament, el jovent d'Arenys de Munt anava a les fonts la nit de Sant Joan, a menjar anissos i xocolata; una de les fonts més transitades era la de Can Pugep. | 41.6141300,2.5267400 | 460570 | 4607043 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37956-foto-08007-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37956-foto-08007-271-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També anomenada font de Can Culubret. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||
| 37948 | Font de Can Trici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-trici | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 72. | L'obertura de la pista forestal provocà esllavissades de terres que han tapat part de l'entorn. | Font de vessant que brolla directament del terra, no té cap galet i l'aigua va a parar directament en un safareig de planta rectangular que hi ha al costat i que servia per regar. Ha quedat mig colgada en les obres d'obertura de la pista forestal. Entorn de llaurers, sotabosc, alzinar, castanyers, avellaners, ... | 08007-263 | Torrent del Fangar | Es troba en un punt on antigament hi passaven ramats, a mig camí de Canet. | 41.6156100,2.5553200 | 462952 | 4607195 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37948-foto-08007-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37948-foto-08007-263-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||
| 37794 | Font de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lourdes | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 48. | XX | Font embellida arquitectònicament amb una estructura de planta rectangular. Sembla una capelleta o oratori amb una façana oberta amb un arc apuntat i una falsa coberta de teules de dues línies que la coronen. L'interior està fet amb pedra unida amb morter en forma de volta de quadrant d'esfera.Té una aixeta d'aram regulable. L'aigua neix en una mina, i s'usa en el santuari, però se n'extreuen quantitats per a viatgers i visitants perquè diuen que té propietats medicinals. | 08007-109 | Santuari de Lourdes, a la Riera de Sobirans | 41.6163800,2.5171100 | 459769 | 4607297 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37794-foto-08007-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37794-foto-08007-109-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es creu que té propietats medicinals i curatives. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 37945 | Font de l'Aigua Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laigua-roja | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 11. | No rajava | Font de vessant arranjada l'any 1995, quan li van fer una petita paret frontal d'on surt un galet de ferro que fa anar l'aigua a una pica que havia servit d'abeurador pel bestiar, ja que tenia un sobreeixidor al límit superior i sempre quedava plena d'aigua. L'aigua sobrant queia per la paret de la pica i seguia el seu curs pel sòl. Actualment, la pica té un desguàs. A la paret hi ha el nom de la font en dues rajoles: lletres blaves sobre fons blanc i revora blava. A les rajoles, també posa entre parèntesi 'ferruginosa'. | 08007-260 | Camí de la Creu de Rupit | Era una font de pas on el bestiar hi podia beure, gràcies a la pica que feia d'abeurador. El nom d'aquesta font prové de la seva ferruginositat. Restaurada l'any 1995, i arranjament de la conducció per un minaire l'any 2005. | 41.6136600,2.4994300 | 458294 | 4607004 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37945-foto-08007-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37945-foto-08007-260-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||
| 37941 | Font de l'Arquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-larquer | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 16. | XX | Font de mina amb l'entorn antropitzat per fer-hi pícnics. L'aigua sortia per un galet de tuberia, col·locat en un pedrís ornamentat amb un plafó de rajoles (4 x 3) que representa l'escut d'armes dels Arquer de Goscons. Al voltant hi ha un banc de pedra granítica i una pedra de molí, al centre, fa de taula. Entorn de castanyers, algun cirerer i presència de falgueres i lianes. | 08007-256 | Turó de Ca l'Arquer | Arranjada l'any 1947 igual que la darrera modificació de la masia de Ca l'Arquer. Era exclusivament pel consum de la casa. Actualment l'aigua es desvia per aprofitar-la per a regar els conreus. | 41.6292300,2.5365200 | 461394 | 4608715 | 1947 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37941-foto-08007-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37941-foto-08007-256-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 37938 | Font de l'Aulet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laulet | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 18. | Font de vessant amb un galet de ferro ubicat en una paret frontal feta de maons i arrebossada, amb coronament triangular. Damunt del galet hi ha una rajola que posa el nom de la font amb lletres verdes sobre fons groc. Una pica de pedra de base rectangular recull l'aigua quan raja. Al costat esquerre hi ha un banc fet de rajoles vermelles i un respatller en pedra de parament irregular. | 08007-253 | Pla de les bruixes - Nord del municipi. | L'any 1966 fou restaurada per J. Puig Tarrades, però a l'any 1992 estava molt degradada. Restaurada l'any 1995 per un grup de voluntaris i el ja desaparegut grup d'escoltes d'Arenys de Munt sota la direcció d'un minaire. L'any 2002 es va fer un manteniment consistent en fer un pou i arreglar la conducció i el 2004 es va fer un altre manteniment. | 41.6359900,2.5385800 | 461569 | 4609465 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37938-foto-08007-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37938-foto-08007-253-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antigament la zona eren horts que es van abandonar i va créixer el bosc d'alzines, plàtans, castanyers i polls. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||
| 37957 | Font de la Fontana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-fontana | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 39. | Font de vessant que brolla d'una pedrera amb un petit safareig de planta rectangular recolzat al marge i a sota del camí. La font està al darrera del safareig dins d'un fondal amb un entorn de pollancres i eucaliptus. | 08007-272 | Serra dels Termes | Segons la tradició oral es va fer explosionar una barrinada a la pedrera per treure'n més profit. El 7 de març de l'any 2004 s'inaugurava el paratge recuperat per l'entitat 'Fot-li castanya' amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Arenys de Munt, l'Ajuntament de Canet i Sàlvia Associació de dones. | 41.6097400,2.5556500 | 462976 | 4606543 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37957-foto-08007-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37957-foto-08007-272-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 160,65 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.