Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37949 | Font de la Milans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-milans | CASADEMUNT i ROSSELL, Joan (1989). Font de la Milans. A Arennios, núm. 7, juny de 1989. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 30. EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 52. | Font de vessant a l'inici de la Riera de Sobirans que raja d'un galet de ferro i cau en el propi torrent. Un parell de rajoles indiquen el nom de la font amb lletres verdes sobre fons blanc. Al costat, en un marge una mica més amunt, hi ha una taula feta amb una roda de molí i un banc de pedra. | 08007-264 | Riera de Sobirans | Es parla d'una antiguitat de 400 o 500 anys i que es tracta d'una de les fonts més populars d'Arenys de Munt. En obrir el camí de Rupit quedà colgada, però el treball i l'interès d'uns voluntaris arenyencs va fer possible la seva recuperació. | 41.6143100,2.5055000 | 458800 | 4607073 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37949-foto-08007-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37949-foto-08007-264-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||||
| 37942 | Font de la Polla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-polla | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 62. | Aigua de mina que raja per un galet d'alumini i cau damunt una petita pica de pedra granítica. Al costat hi ha un safareig de planta irregular que utilitza l'aigua pel rec dels camps. Entorn d'alzinar, castanyers i falgueres. A dins la bassa hi ha nenúfars i serps verdes. | 08007-257 | Riera de Sobirans | Es considera que l'aigua té propietats medicinals i curatives. Per aquest motiu era visitada per viatgers i pelegrins que anaven a l'ermita de Sant Miquel. Es va arranjar l'any 1996. | 41.6149000,2.5212000 | 460109 | 4607131 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37942-foto-08007-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37942-foto-08007-257-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||||
| 37883 | Font de la Teixonera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teixonera | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 71. | Font de vessant que brolla directament del terra i els propietaris l'han canalitzada amb tub de plàstic i la deriven a una bassa que hi ha uns metres més avall per regar els camps de conreu. | 08007-198 | Vessant Torrent d'en Puig | El seu nom és motiu de polèmica; segons alguns es deu a la forma que té de teixó, però el motiu més probable és la seva proximitat amb el Turó de la Teixonera d'Arenys de Mar. | 41.6047400,2.5290300 | 460755 | 4606000 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37883-foto-08007-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37883-foto-08007-198-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||||
| 37939 | Font de les Basses d'en Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-basses-den-sants | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 21. | Bassa de planta rectangular feta per recollir l'aigua que surt del vessant en una cantonada de la bassa. Abans també hi havia un bidonet de plàstic, però ha desaparegut. En la visita del juliol de 2006 hem pogut comprovar que rajava aigua. | 08007-254 | Al nord del municipi. | El nom s'atribueix perquè abans aquest torrent era ple de petites basses o safareigs que recollien l'aigua. Es diu que les basses han desaparegut a causa de la mà de l'home, però la quantitat de vegetació que cobreix el terreny, també podria amagar alguna sorpresa. | 41.6307000,2.5376700 | 461490 | 4608878 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37939-foto-08007-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37939-foto-08007-254-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Entorn de castanyers i avellaners i canyissars. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||
| 37704 | Font pública | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-publica | MISSÉ, Joan (2002). Restauració de la font pública. Amunt Arenys, núm. 24, octubre de 2002, pàg.6 VIADER i CROUS, Montse (1986). Font pública (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Font originària de 1926, restaurada l'any 2002, reemplaçant les peces de ceràmica malmeses i s'hi ha afegit uns bancs de forma circular imitant l'estil gaudinià al voltant. S'han traslladat elements urbans com la cabina telefònica i la bústia postal per alliberar l'espai del voltant. També s'han canviat les canonades i l'enllumenat públic. | 08007-19 | Cruïlla de la Rambla de l'Eixample amb el carrer Panagall | Restaurada per l'Ajuntament l'any 2002. | 41.6122100,2.5387800 | 461572 | 4606825 | 1926 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37704-foto-08007-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37704-foto-08007-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37704-foto-08007-19-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que la font té un afegit modern imitant l'estil de bancs de gaudí, el disseny original és clarament noucentista. Un moviment que neix per contraposició als ideals estètics del modernisme. | 106|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||
| 37805 | Fàbrica Grober | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-grober | FORN, Francesc (1999) Petita història d'Arenys de Munt. Col·lecció Memòria històrica, núm. 2. Els llibres dels Set ciències. Arenys de Munt. RODRÍGUEZ, Pilar i NUALART, Eva (1994). La col·lecció Vinyals de puntes. A Arennios, núm. 28, desembre de 1994. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 6 -7. | XX | Nau industrial de grans dimensions, és de planta rectangular i s'aixeca quatre plantes. La coberta és de teules a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que és menys ampla que les laterals. Obertures de grans dimensions i rectangulars, amb vidres i sense porticons, per deixar passar la llum. Cos annex al principi de planta rectangular i coberta plana. A l'extrem oposat hi ha dos edificis més adjunts posats perpendiculars l'un de l'altre, amb les cobertes de teules a dues vessants. Al costat hi ha la xemeneia de maons. | 08007-120 | Carretera de Sant Celoni (C-61) | L'origen d'aquesta indústria cal buscar-lo en els germans Colomer de Mataró; 'Manufacturas Colomer, S.A' començà a funcionar l'any 1929 amb una plantilla de 28 treballadors, però a principis dels anys 30 s'aturava la producció. L'empresa Grober va néixer a Girona l'any 1890. A mitjans dels anys quaranta del segle XX es va instal·lar a Arenys de Munt. Així, l'edifici tingué múltiples usos (magatzem, hospital a la Guerra Civil,...) fins que es va instal·lar la Grober, a l'any 1950. La Grober tenia habitatges per treballadors i una guarderia. Entre l'any 1955 i 1965 es va arribar als 300 treballadors; d'aquí la necessitat de la guarderia. | 41.6148300,2.5410400 | 461762 | 4607114 | 1927 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37805-foto-08007-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37805-foto-08007-120-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Andreu Roca | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||
| 37901 | Garrofer de can Sala de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-de-can-sala-de-dalt | XIX-XX | Garrofer (Ceratonia siliqua) situat als jardins de can Sala de Dalt, just entre el camí d'accés a la finca i la bassa. Està format per dos troncs principals, separats a nivell de terra, que creixen ajaguts a terra i posteriorment giren cap amunt, subdividint-se successives vegades i formant una única capçada. | 08007-216 | Can Sala de Dalt | 41.6023900,2.5479700 | 462332 | 4605730 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37901-foto-08007-216-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | Com que està situat dins d'una finca privada, no s'hi ha pogut accedir i només s'ha pogut observar de lluny. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 37897 | Garroferar del Mas Aiguaviva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garroferar-del-mas-aiguaviva | XX | Tot i que els arbres estan en bon estat, ja no se'n treu profit i molts arbres estan enmig de bardissa. | Conjunt de garrofers (Ceratonia siliqua) situats esparsament als voltants de la masia de ca l'Aiguaviva. Antigament es plantaven ja que el seu fruit, les garrofes, eren utilitzades per al bestiar i també per elaborar xocolata de garrofa amb les granes (garrofins). | 08007-212 | Al sud del terme municipal, vessant esquerra de la Riera. | 41.5936800,2.5443300 | 462023 | 4604765 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37897-foto-08007-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37897-foto-08007-212-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | Les garrofes s'utilitzen per alimentar el bestiar. Els garrofins (granes) serveixen per elaborar xocolata de garrofa i també s'utilitza com a additiu alimentari amb la denominació E-410. | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 37811 | Glorieta de Cal Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/glorieta-de-cal-guix | XVI-XVII | Edifici situat en un costat, al davant de la masia de Can Guix, de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a una vessant amb la part més elevada a la façana principal. Consta de planta baixa i pis, que s'hi accedeix per unes escales exteriors a l'esquerra amb una barana de ferro. La planta baixa té l'accés per la façana posterior. El pis és una estança lúdica i de descans oberta a través de tres arcades frontals i dues de laterals, amb arc de mig punt, una a cada costat. Destaca a la façana, un plafó de rajola valenciana dedicat a la Mare de Déu, ubicat a la paret o respatller d'un banc d'obra amb una falsa arcada. L'emblema de la Mare de Déu és de 4 x 3 rajoles, resseguit d'una sanefa; el fons són rajoles de fruites. | 08007-126 | Torrentbó - Veïnat de Can Guix | 41.5966900,2.5210100 | 460082 | 4605110 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37811-foto-08007-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37811-foto-08007-126-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha un llorer a la façana. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 37964 | Hipogeu del carrer Panagall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-del-carrer-panagall | FORN I SALVÀ, Francesc (1990) Un nou hipogeu a Arenys de Munt. Super Arennios núm. 9. Col·lectiu pel Museu - Arxiu d'Arenys de Munt. Pàg. 16-17. | XVII | L'entrada es conserva en bon estat. Les parets i el sostre estan erosionats. A l' entrada hi ha restes de runa de la masia on es trobava dit hipogeu. El marge dret que de fet era el fons de la masia va caure parcialment amb les últimes pluges. El propietari vol consolidar-ho i netejar l'interior de l'hipogeu. | Es tracta d'un hipogeu, excavat en el sauló. Té una llargada de 7'65 metres. L'entrada fa 0'96 m d'amplada per 1,64 m d'alçada. Part superior closa amb pedres en forma d'arc molt obert (escarser). Les parets estan força erosionades. El sostre té marques de l'escoda. L'hipogeu fa un zig-zag i al final d'ell, hi ha una mena de graó ample, tot penetrant en la paret a banda i banda (uns 15 cm); damunt d'aquest petit taulell, es pot observar una fornícula (57 cm ample x 35 cm d'alçada x 27 cm de fondària) excavada al centre de la paret i que tanca el recinte. Sembla que no estigui acabat. | 08007-279 | Carrer Panagall, 71 | El conjunt de la masia enderrocada l'any 1990 datava de finals del segle XVI i començaments del segle XVII. L'hipogeu hauria estat construït als voltants del 1600. Es tractava d'una masia on hi havia viscut l'àvia del Sr. Xavier Catà. Les pedres de la porta de la masia, es troben al costat de l'entrada de l'hipogeu, pendents de ser col·locades a la casa actual. Les pedres de les finestres van ser recuperades i col·locades a la façana de l'actual casa de carrer. | 41.6141400,2.5392600 | 461613 | 4607039 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37964-foto-08007-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37964-foto-08007-279-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch | Al municipi d'Arenys de Munt s'han pogut documentar els següents hipogeus: Ca l'Arquer, Can Sala de Baix, Ca n' Aiguaviva, Can Bellsolell, Can Catà de Dalt, Can Gualba (Can Goytisolo) | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||
| 37698 | Hostal del Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-del-sol | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 55. VIADER i CROUS, Montse (1986). Hostal del Sol (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVIII | Masia de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i golfes, i l'estructura és de planta basilical, amb el cos central més elevat. La coberta de teules a dues aigües. Porta principal d'arc de mig punt. Al damunt hi ha un balcó i dues finestres, una a cada costat. El safareig es troba passat el pati de la casa, tot seguint un corriol que fa baixada. Està datat de l'any 1792, segons la inscripció que es troba sota el galet, la pica és petita i rectangular. | 08007-13 | Sobre Can Jalpí | Antigament Can Llurià. | 41.6021800,2.5330700 | 461090 | 4605714 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37698-foto-08007-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37698-foto-08007-13-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Quan Montse Viader va fer l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, va descriure la façana de l'Hostal del Sol amb esgrafiats. Aquests van desaparèixer en una desafortunada restauració de la masia, ara fa uns anys. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 37906 | Iuca pota d'elefant de la Torre de Can Montfulleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/iuca-pota-delefant-de-la-torre-de-can-montfulleda | XX | Iuca pota d'elefant (Yucca elephantipes) plantada als jardins de la Torre de Can Montfulleda, a tocar de la façana de la casa. Aquest exemplar té cinc branques principals que es ramifiquen poc i a l'extrem superior hi neixen les fulles. El nom de pota d'elefant fa referència a la semblança del tronc d'aquesta espècie amb les potes dels elefants. | 08007-221 | Torre de Can Montfulleda | 41.6056500,2.5384500 | 461540 | 4606096 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37906-foto-08007-221-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | La iuca pota d'elefant és una espècie originària de Centreamèrica, on és coneguda amb en nom d'Izote o Itabo. Les flors són comestibles i força apreciades en la seva àrea d'origen. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 37936 | Les bruixes d'Arenys de Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-bruixes-darenys-de-munt | COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau, Vilassar de Mar. FORN, Francesc (1991). Personatges irreals, bruixes, bruixots i llocs fantàstics a Sant Martí d'Arenys de Munt. A Arennios, núm. 18, juny de 1992. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt. Arenys de Munt, pp. 10-12. GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla, 2ª edició. | Publicat | Recull de Cels Gomis (1987). En el primer explica que uns carboners que buscaven llenya al bosc de Sant Celoni, quan eren a prop de Sant Iscle va passar al seu costat la Xica Camps, que tenia fama de bruixa i que anava carregada amb un feix de gatoses. Les mules dels carboners es van posar de morro a terra sense moure's. Aquest fet l'associaren amb la Xica Camps i corregueren cap a ella amb amenaces de que els tornés la normalitat a les bèsties. Explica també que un dia el capellà d'Arenys de Munt volia saber si havien bruixes dins l'església amb la vella fórmula de deixar el missal obert damunt l'altar. D'aquesta manera no podien sortir de l'edifici. Pel que sembla n'hi deuria haver alguna. Francesc Forn (1992) també recull de Cels Gomis dues històries del bruixot Blanquillo i la Martina. La seva mare li havia explicat que enmig d'una tempesta de trons i llamps se sentia una veu que deia 'Passeu!'! I una altra veu que responia - 'No puc per què la Martina toca'. La Martina era la campana més famosa del campanar d'Arenys de Munt que deien tenia poders per espantar les bruixes. I també que 'Un dia van congriar un gran temporal (bruixes i bruixots) i en voler entrar a Arenys de Munt, va començar a tocar la Martina; i d'un cop de batall en Blanquillo, que era un dels bruixots que l'havia congriat, va anar a parar al Sot d'en Bancó, a l'altra banda de la muntanya de la Serra del Corredor'. | 08007-251 | Arenys de Munt | Cels Gomis recull aquestes rondalles sobre bruixes a Arenys de Munt, tot i que el Pla de les Bruixes, que és on alguns situen aquest fet, parteix els municipis d'Arenys de Munt i Vallgorguina. Nosaltres n'hem tret la referència bibliogràfica a COLL i MODOLELL (1999) | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||||
| 37907 | Lledoner de can Pau Bernadó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-pau-bernado | XIX-XX | Lledoner (Celtis australis) situat al marge del camí d'entrada a la finca de can Pau Bernadó, just al final del carrer del Rial Pasqual. Té unes dimensions d'uns 3,08 m de perímetre i 0,98 m de diàmetre. A uns 2 metres de la base, el tronc principal es ramifica en nombroses branques secundàries que es van subdividint nombrosament formant una gran capçada ovoide. El creixement de l'arbre ha fet que actualment la base del tronc d'un dels costats de l'arbre estigui aixafada per un mur de ciment. | 08007-222 | Can Pau Bernadó | 41.6077600,2.5450100 | 462088 | 4606328 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37907-foto-08007-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37907-foto-08007-222-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | El lledoner és un arbre d'origen oriental que va ser plantat, sobretot al voltant de les masies, ja que la fusta és compacte i flexible i era molt usada per a fabricar eines de camp. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 37721 | Llinda de la casa del carrer Vell, 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-la-casa-del-carrer-vell-20 | VIADER i CROUS, Montse (1986). Llinda gravada (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVII | Portal fet amb els muntants i la llinda de pedra granítica ben escairada, però amagades sota una espessa capa de pintura; però es pot veure el dibuix gravat a la llinda. Es tracta d'un calze fet en relleu en la part central de la llinda. | 08007-36 | Carrer Vell, núm. 20 | 41.6081500,2.5404400 | 461708 | 4606373 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37721-foto-08007-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37721-foto-08007-36-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 37908 | Magnòlia de can Bellsolell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magnolia-de-can-bellsolell | XX | Magnòlia (Magnolia grandiflora) situada als jardins de can Bellsolell. Arbre centenari, perennifoli d'uns 20 metres d'alçada amb copa molt densa de forma cònica. L'escorça és lleugerament grisàcia/amarronada i escamosa, amb fulles grosses de 15 a 25 cm de longitud i 6 a 9 cm d'amplada de forma ovalada, amb l'anvers de color verd brillant i el revers mate i nervi central molt marcat. Les flors poden tenir de 20 a 25 cm de diàmetre i són molt aromàtiques. Floreixen durant el mes de maig a juny. Els fruits tenen forma de pinya i són de color marró, mesurant entre 5 a 7,5 cm de longitud. El diàmetre total de l'arbre és de 1,85 cm. El diàmetre de les branques és de 1 m i 1,25 cm respectivament. | 08007-223 | Can Bellsolell | Aquesta magnòlia té un tronc del qual en sortien tres branques. Una d'elles fa uns anys va patir la ferida d'un llamp i la van haver de tallar. | 41.6113400,2.5420400 | 461843 | 4606726 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37908-foto-08007-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37908-foto-08007-223-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez i Jordi Montlló Bolart | L'escorça té propietats medicinals. És originari dels Estats Units. Es tracta d'un arbre elegant, molt apreciat en jardineria, amb vistoses i oloroses flors. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 37909 | Margalló de la Torre de Can Montfulleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/margallo-de-la-torre-de-can-montfulleda | XX | Margalló (Chamaerops humilis) que creix als jardins de la Torre de Can Montfulleda, entre la iuca pota d'elefant i la cica. En realitat es tracta de 4 exemplars que neixen d'un mateix punt, i que tenen una alçada d'uns 2-3 m. | 08007-224 | Torre de Can Montfulleda | 41.6056000,2.5384900 | 461544 | 4606091 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37909-foto-08007-224-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | El margalló és l'única palmera autòctona d'Europa i creix a la costa mediterrània de la península Ibèrica i Itàlica. S'utilitza com a ornamental i pels brots tendres que són comestibles.Espècie protegida, en estat silvestre, per la legislació catalana segons l'ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada (DOGC, 12.12.1984). Arbre inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 37843 | Mas Aiguaviva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-aiguaviva | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya, Editorial Montblanc. Barcelona. CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.42. | XVII-XIX | Masia molt reformada en el tombant del segle XIX al XX, segurament havia estat una masia del tipus I de Bonet Garí, amb la planta baixa i el pis i la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. Actualment el cos central s'avança de l'eix de la resta de la façana i s'eleva un pis més. D'aquesta manera consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta del cos central s'eleva per sobre de la resta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. La coberta dels cossos laterals manté l'orientació de l'antiga masia amb el carener paral·lel. A finals del s. XIX o principis del XX va patir una reforma considerable que la va deixar tal com ara es pot veure. En aquella reforma s'eliminà el portal rodó que tenia i les dovelles es conserven en forma de paviment adossat a l'actual façana.Té una entrada a l'est per un barri amb dos pilars als costat. Un cop a dins, a l'esquerra hi havia un paller que s'hi accedia per unes escales des de l'altre costat del barri. A la dreta, dins el recinte, hi ha una caldera d'aram feta damunt una construcció d'obra que servia per suportar la caldera i fer el foc de llenya al mig. Servia per fer bullir el vi, per fer conserves i pels productes de la matança del porc. Davant la casa hi ha un safareig rodó amb tres rentadores, amb rajoles a la lleixa (1901).L'obra és de paredat mixt, amb pedres petites i irregulars am restes de maons i unit amb argamassa. A banda i banda del raig d'aigua provinent de mina hi ha sengles piques granítiques de planta rectangular, on es recull l'aigua per després enviar-la en el dipòsit principal. Als camps de sota hi ha una bassa rodona que extreu l'aigua d'una mina i s'utilitza pel rec. A l'interior hi ha un hipogeu amb una petita sala al fons que no hem pogut veure, segons Casals (2006). | 08007-158 | Al sud del terme municipal | 41.5939200,2.5440100 | 461997 | 4604792 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37843-foto-08007-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37843-foto-08007-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37843-foto-08007-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha un petit arxiu de 4 o 5 pergamins des del segle XVII, que no hem pogut veure.L'era antiga, desplaçada a l'est de la casa, era de tova, però actualment està pavimentada i conserva una roda de molí al bell mig.En el segle XIX es deia Can Rossell, després va recuperar el nom d'Aiguaviva. El topònim ha donat lloc a una urbanització. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 37690 | Mas Aiguaviva / Camí de Ca l'Arnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-aiguaviva-cami-de-ca-larnau | ALSIUS, P. (1898). La Vall de Maria. Descubrimientos arqueológicos. R.A.A.A.B, vol. 1, pp. 483-487. ESTRADA, J. (1969). Vías y poblamiento romanos en el area metropolitana de Barcelona, núm. 36. Barcelona, pàg. 28. FORN i SALVÀ, Francesc (coord.) (1997). Carta arqueològica: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Col·lecció Raimon Torroja, núm. 1. Ajuntament d'Arenys de Munt. MARTÍN, A. i RIGO, A. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. PONS GURI, J. M. (1938). Notes per a l'arqueologia del Maresme. BCEC XLVIII, pàg. 74. Barcelona. SERRA RÀFOLS, J. de C.; COLOMINAS, J. i ALMAGRO, M.(1945).Carta arqueológica de España. Madrid. | VaC-VdC. | Només es tracta de troballes superficials i es desconeix l'existència de possibles estructures. | Zona molt extensa entre els termes municipals d'Arenys de Mar i Arenys de Munt on hi ha diverses notícies antigues i on les troballes es concentren en uns punts determinats. Pons Guri (1938) diu: 'Per les immediacions del Mas Aiguaviva, propietat del senyor Vilanova, si bé no hi he fet un examen detingut, he trobat altres fragments de terrissa romana de poca importància. Al camí i rial de Can Arnau, que va de la Riera d'Arenys al rial d'en Barreu he trobat un important i característic fragment de dolium romà (terme d'Arenys de Mar)'. Durant la realització de la Carta Arqueològica, els autors van considerar l'existència de dos jaciments: Mas Aiguaviva i Camí de Ca l'Arnau. El primer correspondria a una troballa realitzada per J.M. Pons Guri que afirma que unes obres destruïren sitges ibèriques. En el segon jaciment es trobà material arqueològic en abundància: ceràmica ibèrica a torn, àmfora itàlica, una vora d'àmfora greco-itàlica, dolia, teules, Campaniana B, gris emporitana, parets fines, àmfora cartaginesa i Pascual 1. En realitat, es podria tractar d'un únic establiment. També s'han trobat monedes d'època romana al voltant de la masia. | 08007-5 | Al sud del terme municipal, vessant esquerra de la Riera. | L'any 1992 es realitzà una intervenció arqueològica perquè estava afectat per la construcció de l'autopista A-19 (actual C-32). Es van fer 44 cales de sondatge amb resultats negatius. L'any 2005, amb motiu del Projecte de relligament tècnic de Gas Natural en el tram Argentona-Canet de Mar, es va realitzar una intervenció arqueològica preventiva, consistent en una prospecció superficial de la franja d'afectació de l'obra per tal d'evidenciar l'abast del jaciment. No es va poder documentar la presència de restes arqueològiques. L'únic fet remarcable és un aflorament en tota l'àrea del substrat geològic (el sauló) a una cota molt alta. | 41.5927000,2.5464900 | 462203 | 4604655 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37690-foto-08007-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37690-foto-08007-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37690-foto-08007-5-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La segona zona identificada pels autors de la Carta Arqueològica correspon al terme municipal d'Arenys de Mar.Material dipositat en el Museu d'Arenys de Mar i segons la Carta Arqueològica en l'antic Servei d'Arqueologia de la Generalitat. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||
| 37818 | Mas Gabana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-gabana | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya, Editorial Montblanc. Barcelona. CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 52. | XVII | Masia de cinc cossos, variant del tipus I de Bonet Garí, de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb coberta de teules àrabs inclinada a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. A la façana de migdia hi ha dues portes d'entrada amb una finestra a banda i banda, a l'extrem dret hi ha una entrada de carros. A la planta pis hi ha cinc obertures que es corresponen amb els cinc eixos verticals, totes amb balconades i porticons de llibret. Totes les obertures tenen el contorn pintat en vermell. Destaquen els tres fanals de la façana de ferro forjat. A la façana de ponent hi ha una altra entrada, actualment sembla que és la que s'utilitza, amb una petita obertura al costat i una finestra més gran a continuació; a la planta pis hi altres finestres de les mateixes dimensions. Totes aquestes obertures són posteriors i tenen decoració de pedra treballada imitant ampits i muntants de pedra. A la part posterior hi ha dos cossos annexos, a l'oest un portal d'accés al pati septentrional delimitat per diferents construccions, i a l'est per un edifici de dependències funcionals. L'accés oficial a la casa es fa per un barri amb dos pilars de maons plans d'estil 'modernista' on s'hi pot llegir 'MAS GABANA' amb trencadís de rajoles, una paraula a cada pilar sobre un fons el·líptic. | 08007-133 | Torrentbó - Residencial Tres Turons | Va ser comprada en temps de guerra pels Gabana, que van ser uns dels promotors de la urbanització Santa Rosa, que es troba sobre la masia. | 41.5987900,2.5154400 | 459619 | 4605345 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37818-foto-08007-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37818-foto-08007-133-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca el jardí ben atès, quatre plataners a l'era i dues moreres i un plataner davant la façana de ponent. També hi ha piscina i frontó.També va portar el nom de Can Serra i Cap de Ferro. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 37821 | Mas Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-grau-0 | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.48. | XVI-XVII | Masia de planta rectangular, amb la coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. És de quatre cossos i consta de planta baixa i pis. A la planta baixa hi ha dues portes, la principal amb la llinda recta de pedra igual que els muntants i el llindar. La segona porta no té pedra al voltant però té una balconada al damunt. A la planta pis hi ha dues finestres i dues balconades. Rellotge de sol amb la data de l'any 1857. Al davant hi ha l'antiga era amb pou i l'antiga bassa transformada en un espai obert. També hi ha vuit moreres. A l'interior del cos principal té el sostre de volta catalana i hi ha l'escala que dóna accés al pis superior. Conserva el cup de vi i la premsa. Al darrera hi ha un hipogeu o fresquera, de planta circular amb un petit passadís d'entrada. | 08007-136 | Torrentbó - Residencial Tres Turons | Antigament pertanyia al Mas Gabana i des del 2001 és restaurant. A l'arxiu d'Arenys de Mar hi ha documentació referent a aquest mas del segle XIV. Entre les seves propietats hi havia la capella de Santa Cecília. | 41.5978300,2.5142000 | 459515 | 4605239 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37821-foto-08007-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37821-foto-08007-136-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tancat el dimarts. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 37807 | Mas Noé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-noe | XVI-XIX | Masia de planta rectangular i tres cossos, consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teules a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. Hi trobem elements arquitectònics força interessants; arcades gòtiques del segle XV o XVI, com una porta amb arc conopial en el lateral esquerre i una altra a la part posterior. A finals del segle XIX o principis del segle XX hauria estat reformada, incorporant les reixes forjades d'algunes finestres, una escala interior i, possiblement, més tard s'afegiria el pòrtic frontal amb les arcades. També hi ha un pou amb l'estètica historicista de la reforma del XIX-XX. | 08007-122 | Avinguda del Panagall, 85 | Des de l'any 1997 és una escola Bressol privada concertada. | 41.6152000,2.5392400 | 461612 | 4607156 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37807-foto-08007-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37807-foto-08007-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37807-foto-08007-122-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Mas Ferran de Pol perquè l'escriptor hi va viure entre els anys 49 i 60 del segle XX. També s'anomena 'La caseta amagada'. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 37813 | Masia 2 de Cal Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-2-de-cal-guix | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya, Editorial Montblanc. Barcelona. | XVI - XVII | Masia del tipus II de Bonet Garí, de tres cossos i planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. Portal rodó adovellat de factura moderna, al damunt hi ha una finestra amb l'arc de mig punt. Destaca de la façana un rellotge de sol amb la inscripció: 'de sol ixent a sol ponent / lloat sigui l'omnipotent'. | 08007-128 | Torrentbó - Veïnat de Can Guix | 41.5972200,2.5218600 | 460153 | 4605168 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37813-foto-08007-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37813-foto-08007-128-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 37828 | Masia sector Sta. Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-sector-sta-cecilia | XVIII | Masia de planta rectangular amb la coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a les façanes llargues. Consta de planta baixa i pis. La planta pis està dividida; la meitat és construcció per habitatge i l'altra meitat és un terrat pla amb barana de balustrada. La porta d'accés està ubicada en una façana lateral i té quatre esglaons per accedir-hi. Té una finestra per banda. Tant la porta com les finestres tenen porticons de llibret. Damunt la porta hi ha un balcó. La façana de ponent té tres finestres, dues amb arcs escarsers i una amb llinda recta. A la façana posterior hi ha dues finestres amb reixa. Té una era circular envoltada de vuit plataners i una palmera. | 08007-143 | Torrentbó - Parròquia de Santa Cecília | 41.5964800,2.5139400 | 459492 | 4605090 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37828-foto-08007-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37828-foto-08007-143-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Reformada en el segle XIX-XX. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 37819 | Masoveria Mas Gabana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-mas-gabana | XVII-XVIII | Parts de l'arrebossat perdut. | Edifici de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a una vessant amb la part alta pel costat de la façana principal. Consta de planta baixa i pis i està adossada al Mas Gabana en forma de 'L' pel costat dret. Està dividida en dos cossos o sectors, un amb la coberta més elevada que l'altra. El primer és la masoveria pròpiament dita i l'altra s'utilitza per magatzem, corts, etc. Façana arrebossada i esgrafiada imitant carreus. Portes i finestres de llinda recta, exceptuant unes obertures a la planta baixa en forma d'arc apuntat. | 08007-134 | Torrentbó - Residencial Tres Turons | 41.5990600,2.5154300 | 459618 | 4605375 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37819-foto-08007-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37819-foto-08007-134-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 37810 | Masoveria de Cal Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-cal-guix | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya, Editorial Montblanc. Barcelona. | XVI-XVII | Masia del tipus II de Bonet Garí, de tres cossos i planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. Porta d'entrada de llinda recta amb una finestra a banda i banda; a la planta pis hi ha tres finestres. Cap obertura disposa de muntants, llindes o ampits de pedra treballada. Destaquen els dos canalons de desguàs de la coberta que hi ha a les cantonades amb la façana posterior que són de ceràmica. | 08007-125 | Torrentbó - Veïnat de Can Guix | 41.5966000,2.5213800 | 460112 | 4605099 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37810-foto-08007-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37810-foto-08007-125-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 37847 | Masoveria de Can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-can-jalpi | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.54. | XIX | En restauració. | Edifici de planta rectangular, irregular, consta d'una única planta. La coberta està dividida en tres cossos, tots a quatre vessants, però el central més elevat sobre un embigat de fusta, i té un parallamps. Obertures dobles o geminades amb arcs deprimits però d'angles rectes. A la part posterior hi ha l'antiga comuna. | 08007-162 | Parc de Can Jalpí | Era l'antiga masoveria de Can Jalpí. En el seu origen estava destinada a la fabricació de corrent elèctric pel castell de Can Jalpí, el primer edifici del municipi que va gaudir d'aquest avenç. Per aquest motiu també es coneix com La Central. | 41.5989700,2.5418300 | 461818 | 4605353 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37847-foto-08007-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37847-foto-08007-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37847-foto-08007-162-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Rehabilitada l'any 2006. | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||
| 37830 | Masoveria de Can Palomé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-can-palome | XIX-XX | Edifici de planta rectangular distribuït en diferents nivells. El nivell inferior és el garatge, que consta de tres naus amb volta de maó pla. En un costat hi ha una petita nau, també amb volta de maó pla, destinada a capella. Hi ha una imatge central del Sagrat Cor i una imatge lateral de la Moreneta. Petit altar format per dues columnetes i una taula de marbre. La porta és de vidre. El segon nivell és el destinat a l'habitatge de la masoveria. Actualment en un annex hi ha instal·lat un jacuzzi. El nivell superior era l'antic garatge dels carruatges, i actualment funciona de magatzem. Del nivell inferior al nivell intermedi hi ha unes escales laterals exteriors. A la façana de ponent, en el nivell superior, hi ha un plafó ceràmic (6 x 2 rajoles) de rajola valenciana amb la imatge de la Sagrada Família. | 08007-145 | Torrentbó - Davant Restaurant Els Tres Turons | 41.5963800,2.5115700 | 459295 | 4605080 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37830-foto-08007-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37830-foto-08007-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||
| 37881 | Masoveria de Can Pauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-can-pauet | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.50. | XIX | Edifici de construcció moderna que imita les típiques masies de planta basilical amb les proporcions desvirtuades. Consta de tres crugies amb planta baixa, pis i golfes. Coberta de teules amb el cos central més elevat i el carener perpendicular a la façana principal. A banda i banda s'hi afegeixen cossos annexos destinats a la producció agrícola: magatzems, corts, estables. Són de coberta plana amb accés des dels cossos laterals de la casa. Balustrada d'obra. Façana principal arrebossada, sense pintar, amb les portes i finestres emmarcades amb maons. A la part superior tenen decoracions de ceràmica amb motius geomètrics. | 08007-196 | A l'Est del municipi, dreta del Rial de Can Pauet. A tocar amb el límit municipal de Canet. | 41.6073500,2.5603800 | 463369 | 4606276 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37881-foto-08007-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37881-foto-08007-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37881-foto-08007-196-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 37842 | Masoveria de Can Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-can-vives | XVII | Edifici de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, que és lateral, orientada a ponent, on hi ha la porta d'accés i una finestra en el costat dret. Té dos nivells, a l'inferior s'hi accedeix per un pati interior entre la masoveria i la masia i està destinat a garatge. El nivell superior és l'habitatge dels masovers, i des del camí està a nivell del sòl. | 08007-157 | Al costat de Can Catà de Dalt. | 41.5966800,2.5305100 | 460873 | 4605104 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37842-foto-08007-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37842-foto-08007-157-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||
| 37720 | Mercat Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-municipal-0 | VIADER i CROUS, Montse (1986). Mercat (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Edifici d'una sola nau, que per aprofitar el desnivell té un semi soterrani on hi ha les càmeres frigorífiques del mercat i altres instal·lacions. Façanes pensades per fer entrar el màxim de llum i tenir més ventilació. Es veuen les marques del rètol antic que s'hi podia llegir: 'MERCADO DE SAN MARTIN'. A la part superior hi ha un escut amb el relleu de la imatge de Sant Martí a cavall partint la capa per compartir-la amb un pobre. | 08007-35 | Rambla de Sant Martí, 17 | Abans de la construcció del mercat, hi havia dos edificis que havien estat l'antic ajuntament. | 41.6085800,2.5404900 | 461712 | 4606421 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37720-foto-08007-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37720-foto-08007-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Malgrat ser un edifici força recent i auster arquitectònicament, la simplicitat de línies, l'amplitud de les obertures i la seva composició, en fan un edifici interessant si s'hi practica una bona rehabilitació. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 37947 | Mina de l'Horteta de Ca l'Amar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-lhorteta-de-ca-lamar | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 46. | Aigua de mina que raja abundantment per un galet de ferro i va a parar en una bassa circular que hi ha al costat. Abans, però, omple una pica rectangular de pedra granítica. L'aigua és conduïda des d'una mina que hi ha a l'altre costat de la Riera, del Torrent d'en Puig. | 08007-262 | Serra d'en Sala, a l'Est del municipi | 41.6030800,2.5438600 | 461990 | 4605809 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37947-foto-08007-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37947-foto-08007-262-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||||
| 37782 | Monument Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-jacint-verdaguer | XXI | Pilar de planta rectangular d'1'60 m d'alçada, aproximadament, fet de maons posats plans o horitzontals; acabat amb falsa volta feta de rajoles vidrades de color marró. A la part frontal hi ha un plafó fet de rajola blanca valenciana (4 x 3) on es pot llegir un text de Mn. Jacint Verdaguer; voltat d'una sanefa de rajoles (6 x 5) amb motius florals. | 08007-97 | Camí del Remei | Es va inaugurar en motiu de l'any Verdaguer, ja que mossèn Cinto visità diverses vegades l'ermita del Remei. | 41.5887000,2.5276700 | 460632 | 4604219 | 2003 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37782-foto-08007-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37782-foto-08007-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 37809 | Monument a Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-companys | XX | Monument dedicat a Lluís Companys i Jover (1882-1940), President de la Generalitat de Catalunya. Construcció de base rectangular, es tracta d'un monòlit granític del que parteixen cap amunt quatre pilars com un símil de les quatre barres de l'escut de Catalunya. | 08007-124 | Plaça de Lluís Companys | Inaugurat el 15 d'octubre de l'any 2000, en el 60 è aniversari del seu afusellament per l'exèrcit colpista del dictador Francisco Franco. | 41.6164700,2.5419700 | 461840 | 4607296 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37809-foto-08007-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37809-foto-08007-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 37758 | Monument a la puntaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-puntaire | XXI | Monument al·legòric a les moltes generacions de puntaires de la població que han donat a conèixer el nom d'Arenys arreu, i al seu treball artesanal que durant molts anys fou un motor econòmic per la població. Està fet a la Xina en vuit peces i unides un cop a lloc. És marbre pulimentat amb una base ovalada damunt la qual hi ha una puntaire asseguda amb el seu coixí de boixets, fent una mena d'ona que ens podria recordar el destí de moltes d'aquestes puntes a ultramar. | 08007-73 | Plaça Catalunya, s/n | Aquest monument és l'assoliment d'una fita perseguida per les puntaires d'Arenys durant molts anys. Per aconseguir-ho van haver de fer una recol·lecta de diners. Van encarregar el treball a Etsuro Sotoo, que va viure durant set anys a Arenys i és l'escultor, juntament amb Subirats, de la Sagrada Família. El cost fou de 60.000 euros. | 41.6092800,2.5396600 | 461643 | 4606499 | 2004 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37758-foto-08007-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37758-foto-08007-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Etsuro Sotoo | Dimensions de 4 x 3'5 metres. | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||
| 37806 | Naus Grober | https://patrimonicultural.diba.cat/element/naus-grober | XX | Conjunt de deu naus industrials, de planta rectangular, amb la coberta semblant a dents de serra però arrodonides. Grans obertures per deixar passar la llum zenital. La coberta és de fibrociment. | 08007-121 | Carrer Sant Antoni Maria Claret, 57 | Pertanyen a la fàbrica Grober. | 41.6157600,2.5411900 | 461775 | 4607218 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37806-foto-08007-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37806-foto-08007-121-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 37798 | Nit de naps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nit-de-naps | LLORET, Vicenç (1991). Nit de reis, nit de naps. A Arennios, núm. 13, març de 1991. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt. Arenys de Munt, pp. 8 -10. | XX | La nit de reis a Arenys es coneix amb el nom de la Nit dels Naps, ja que els joves surten en colles per penjar un nap en el balcó o finestra d'algunes noies: alguna estimada per algun membre de la colla, solteres, ... Darrerament, les noies s'han incorporat a la festa i pengen cols als balcons dels nois. Un altre aspecte de la festa és la crítica política i social a diferents aspectes de la vida local, sobretot de polítics del poble. Darrerament, però, s'ha convertit en una nit en què tot s'hi val, incrementant la desmesura i obrint un nou debat ciutadà. | 08007-113 | Arenys de Munt | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37798-foto-08007-113-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 37738 | Número 1 del carrer de les Flors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/numero-1-del-carrer-de-les-flors | VIADER i CROUS, Montse (1986). Finestra (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVIII | Finestra de pedra granítica amb llinda recta, motllurada amb sanefa de mitja canya. A la lleixa hi ha decoració de tres medallons. | 08007-53 | Carrer de les Flors, 1 | Recuperada pel pare de la Sra. Margarita Valls de l'enderroc d'una casa antiga del carrer Nou o del carrer Vell. | 41.6097900,2.5394100 | 461623 | 4606556 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37738-foto-08007-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37738-foto-08007-53-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No està en el seu lloc originari. | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 37768 | Número 53 del carrer de l'Olivera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/numero-53-del-carrer-de-lolivera | XVI-XVII | Portal rodó dovellat d'una casa de cos de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. El carrer on hi ha la casa comença amb un fort desnivell i el portal resta mig amagat per la pendent. | 08007-83 | Carrer de l'Olivera, 53 | 41.6076100,2.5403900 | 461703 | 4606313 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37768-foto-08007-83-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Val la pena mantenir aquest element enfront qualsevol possible modificació de la façana.Es tracta de Can Prats. | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 37827 | Paller sector Sta. Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paller-sector-sta-cecilia | XVI-XVII | Al costat de l'antiga rectoria i davant la part posterior de Can Rata, hi ha l'edifici del paller. És de planta rectangular amb la coberta de teules a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. Per la part de la rectoria consta d'una sola planta més elevada que s'hi accedeix per unes escales exteriors, però per la part de migdia, consta de planta i altell per la palla. | 08007-142 | Torrentbó - Parròquia de Santa Cecília | 41.5962100,2.5148700 | 459570 | 4605059 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37827-foto-08007-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37827-foto-08007-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37827-foto-08007-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||
| 37910 | Palmera de Canàries de la Torre de Can Montfulleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-de-canaries-de-la-torre-de-can-montfulleda | XX | Palmera de Canàries (Phoenix canariensis) plantada al costat oest de la Torre de Can Montfulleda, a la banda del safareig. Es tracta d'un exemplar de dimensions relativament grans ja que té un perímetre de 2,39 m i un diàmetre de 0,76 m. La palmera de Canàries, tal i com indica el seu nom, és originària de les Illes Canàries, i és una de les palmeres que resisteix millor tot tipus de climes i de sòls, per això és la més utilitzada en jardineria. Es caracteritza per no ser excessivament alta, té el tronc gruixut format per les restes foliars de les fulles, la capçada és esfèrica ja que les fulles superiors neixen erectes mentre que les inferiors creixen pèndules, aquestes fulles tenen entre 3 i 5 m de llargada i tenen nombrosos folíols en nombre imparell (imparipinnats), els inferiors són espinosos. Els fruits són uns dàtils de 2-3 cm, que creixen reunits en llargs raïms i no són comestibles ja que tenen gust desagradable. | 08007-225 | Torre de Can Montfulleda | 41.6056700,2.5380900 | 461510 | 4606099 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37910-foto-08007-225-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||
| 37898 | Palmera de ventall de can Zariquiei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-de-ventall-de-can-zariquiei | XX | Palmera de ventall (Washingtonia filifera) situada al pati de can Zariquiei, que té un tronc esvelt, relativament ample a la base i es va aprimant fins la capçalera, on neixen totes les fulles. Les fulles són palmades i profundament dividides (en forma de ventall), i té espines grogues al pecíol. Destaca per la seva alçada ja que sobrepassa l'edifici. El tronc té un perímetre de 1,20 m i un diàmetre de 0,30 m | 08007-213 | Can Zariquiei - Carretera d'Arenys a Sant Celoni (C-61) Km. 3 | 41.5993000,2.5439500 | 461995 | 4605389 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37898-foto-08007-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37898-foto-08007-213-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||
| 37912 | Palmeres de Can Bellsolell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-de-can-bellsolell | XX | Palmeres situades als jardins de Can Bellsolell. Les dues primeres, són les anomenades de canàries (Pheonix canariensis) al costat d'una magnòlia, i la segona, més cap a la façana, al costat de dues moreres una datilera (Phoenix dactylifera). Les mides de les dues primeres són de 1,75 cm i 2,50 de diàmetre respectivament. La tercera fa 1,05 cm de diàmetre. La palmera datilera té un tronc esvelt, cilíndric i senzill, sense ramificacions, coronat per una roseta de grans fulles palmades. | 08007-227 | Can Bellsolell | 41.6113000,2.5417700 | 461820 | 4606722 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37912-foto-08007-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37912-foto-08007-227-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch i Martínez i Jordi Montlló Bolart | La palmera datilera ha estat conreada des d'antic a les zones càlides del sud de la regió mediterrània. D'aquesta s'aprofiten els dàtils (que en molts països formen part de les persones i animals). Les palmes també serveixen per a construir sostres de les cabanes i alimentar el foc de la llar.Les palmeres de Canàries, originàries de les illes que porten el seu nom, tenen un aspecte semblant a la datilera, però posseeixen un tronc més curt i robust. De columna gruixuda i decorada per cicatrius foliars. La copa està formada per més palmes que la dactylifera. la capçada és esfèrica ja que les fulles superiors neixen erectes mentre que les inferiors creixen pèndules, aquestes fulles tenen entre 3 i 5 m de llargada i tenen nombrosos folíols en nombre imparell (imparipinnats), els inferiors són espinosos. Els fruits són uns dàtils de 2-3 cm, que creixen reunits en llargs raïms i no són comestibles ja que tenen gust desagradable. La palma és més ampla i d'un verd intens amb major quantitat i densitat de folíols que són rígids i punteguts. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 37911 | Palmeres de Canàries de can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-de-canaries-de-can-boter | XX | Conjunt de palmeres de Canàries (Phoenix canariensis) repartides pels jardins de can Boter. La palmera de Canàries, tal i com indica el seu nom, és originària de les Illes Canàries, i és una de les palmeres que resisteix millor tot tipus de climes i de sòls, per això és la més utilitzada en jardineria. Es caracteritza per no ser excessivament alta, té el tronc gruixut format per les restes foliars de les fulles, la capçada és esfèrica ja que les fulles superiors neixen erectes mentre que les inferiors creixen pèndules, aquestes fulles tenen entre 3 i 5 m de llargada i tenen nombrosos folíols en nombre imparell (imparipinnats), els inferiors són espinosos. Els fruits són uns dàtils de 2-3 cm, que creixen reunits en llargs raïms i no són comestibles ja que tenen gust desagradable. | 08007-226 | Can Boter | 41.6012100,2.5435300 | 461961 | 4605601 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37911-foto-08007-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37911-foto-08007-226-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||
| 37920 | Parc del Montnegre i el Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-montnegre-i-el-corredor | Malgrat estar el bon estat de conservació, cal vigilar la freqüentació, especialment motoritzada (motos, quads, 4x4, ...) tan freqüents els caps de setmana. | <p>Els massissos del Montnegre i el Corredor són dues unitats de relleu que es disposen alineades en paral·lel a la costa, formant part de la Serralada Litoral Catalana que s'aixequen entre el mar, la riera d'Argentona i el riu Tordera, i constitueixen una barrera natural entre la plana litoral del Maresme i la depressió del Vallès i la Selva. Part de les serres del Montnegre i el Corredor estan incloses dins del Parc del Montnegre i el Corredor. El Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina), derivat de la Llei del Sòl, va ser aprovat el 20 de juliol de 1989. El Parc es consolida amb l'aplicació de la Llei 12/1985 d'Espais Naturals i es contempla dins el PEIN Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. La seva superfície total és d'unes 15.000 hectàrees i inclou part dels municipis d'Arenys de Munt, Dosrius, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Tordera, a la comarca del Maresme; Llinars del Vallès, Sant Celoni, Vallgorguina i Villalba Sasserra, a la comarca del Vallès Oriental; i Fogars de Tordera, a la comarca de la Selva. El Parc acull nombroses espècies de caràcter mediterrani, però també centreuropeu i, fins i tot, atlàntic (unes 1300 espècies de flora vascular, més de 200 espècies de briòfits i unes 167 espècies de vertebrats).</p> | 08007-235 | Parc del Montnegre i el Corredor | 41.6107200,2.5001200 | 458350 | 4606677 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37920-foto-08007-235-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Els límits del Parc dins del municipi són els següents, baixa pel torrent que va a parar a la riera que baixa del Pla de Carcassers i fa de límit entre els termes de Sant Iscle i Arenys de Munt; segueix la riera fins a la carretera Arenys de Munt-Sant Pol. A partir d'aquí, la carretera fa de límit en direcció O uns 150 m fins arribar a la primera corba, on el límit s'enfila fins a la carena que limita la conca de la riera abans esmentada, i segueix al N i NO per aquesta carena, fins arribar al Pla de l'Arquer, on després de creuar la línia d'alta tensió es segueix el camí que, més o menys per la carena, porta a la urbanització Collsacreu; allà, el límit gira a l'E per tal de voltar els carrers i les parcel·les de la urbanització, i rodejant-les puja fins al Pla de les Bruixes per on passa el límit de terme amb Vallgorguina. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 37895 | Passeig de plàtans de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-platans-de-la-riera | XIX | Arbreda de plàtans (Platanus x hispànica) situada al llarg de la riera d'Arenys de Munt. Plantats a la zona de la rambla de l'Eixample, la rambla de Francesc Macià i la rambla de Sant Martí, unint les rieres d'Arenys de Mar i la de Sobirans. Es té constància d'aquest passeig arbrat des dels s. XV-XVI, malgrat que els arbres actuals són, evidentment, més moderns. En llur origen, a banda de ser plantats per motius ornamentals, també es devien plantar per tenir funcions de protecció dels marges de la riera i de control de les revingudes. Aquest passeig és un element identificatiu del municipi d'Arenys de Munt que crea un espai ombrívol i fresc molt agradable a l'estiu. | 08007-210 | Riera d'Arenys de Munt | 41.6089400,2.5406800 | 461728 | 4606461 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37895-foto-08007-210-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | Plantats l'any 1888. | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 37913 | Perera de l'Hostal del Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/perera-de-lhostal-del-sol | XX | Perera (Pyrus communis subsp. communis) que creix en un marge d'un dels camps de l'Hostal del Sol, a la vessant que mira cap a Arenys de Mar. El tronc principal té un perímetre de 1.11 m i un diàmetre d'uns 0,35 m i, a una alçada d'entre 1 i 1,5 m, es ramifica en 6 branques principals que creixen molt obertes. | 08007-228 | Hostal del Sol | 41.6017500,2.5328100 | 461068 | 4605666 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37913-foto-08007-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37913-foto-08007-228-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | Val a dir que la perera coneguda amb aquest nom fa uns 2 anys va morir i posteriorment va ser tallada pels propietaris de la finca. Bo i això, existeix una altra perera propera a l'anterior que, si bé és més jove, els propietaris de la finca estimen que té uns 100 anys d'edat, per tant, hem fitxat aquesta perera amb el nom de l'anterior. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 37896 | Perera del Mas Aiguaviva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/perera-del-mas-aiguaviva | XX | La base del tronc està esberlada i part de l'arbre està mort. | Perera (Pyrus communis subsp. communis) plantada als camps de ca l'Aiguaviva, concretament al marge dels camps de davant la casa, entre l'era i la bassa. La part bassal del tronc està esberlada i inicialment creix amb el tronc ajagut a terra, tot i que després es ramifica en dos troncs principals que creixen ja verticals. Segons els propietaris, hi ha una part de la perera que recentment s'ha mort. | 08007-211 | Al sud del terme municipal, vessant esquerra de la Riera. | 41.5937200,2.5443000 | 462021 | 4604769 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37896-foto-08007-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37896-foto-08007-211-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 37981 | Pi Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-gros | XIX-XX | Pi pinyer (Pinus pinea) situat a la confluència dels carrers Panagall i Lluís Companys. Malgrat no tractar-se d'un arbre monumental -ja que és un exemplar relativament jove-, té la importància de donar nom a un veïnat. Fa 1'55 metres de perímetre. | 08007-296 | Confluència dels carrers Panagall i Lluís Companys | 41.6156500,2.5399100 | 461668 | 4607206 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37981-foto-08007-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37981-foto-08007-296-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||
| 37899 | Pi pinyer de ca l'Amar de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyer-de-ca-lamar-de-la-torre | XX | Pi pinyer (Pinus pinea) situat als boscos de la finca de ca l'Amar de la Torre, concretament en un corriol que neix prop de la mina de la casa (al nord de la casa, a l'altra banda del camí d'accés a la casa), a uns 200 metres de la mina. Es troba en una massa boscosa que havia estat explotada forestalment i on hi ha barreja de pi pinyer i arboços amb alzines i alzines sureres.Té unes dimensions de 2,21 m de perímetre i de 0,71 m de diàmetre. | 08007-214 | Ca l'Amar de la Torre | 41.6028200,2.5466900 | 462225 | 4605779 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37899-foto-08007-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37899-foto-08007-214-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 160,65 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/