Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37980 | Pineda de Can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-can-jalpi | XIX-XX | Es tracta d'una pineda de pi pinyer (Pinus pinea) situada al NO de la finca de can Jalpí, on també hi apareixen esparsament sureres (Quercus suber) i alzines (Quercus ilex) a l'estrat arbori. Algunes zones d'aquesta arbreda fa força anys que no s'exploten forestalment i això fa que hi apareguin arbres morts, fet que explica la presència del picot garser gros (Dendrocopos major) en aquesta zona, i és una de les zones del Maresme més properes al mar on nidifica aquesta espècie segons comunicació personal de J. Rossell. | 08007-295 | Al NO de can Jalpí | Aquesta finca va ser adquirida per l'Ajuntament i és de titularitat pública. | 41.5985400,2.5382100 | 461516 | 4605307 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37980-foto-08007-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37980-foto-08007-295-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 37888 | Plafó de l'antiga font de la plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-lantiga-font-de-la-placa | XX | Rajoles picades. | Plafó de rajoles de l'antiga font de la plaça de l'església. La font es va treure quan s'urbanitzà la plaça, i les rajoles es van guardar a l'edifici de la biblioteca. Es tracta d'un plafó al·legòric a la Mare de Déu del Remei, amb un tema central de 3 x 6 rajoles que representen la Mare de Déu del Remei amb el Nen Jesús en braços, l'ermita, un pi i una puntaire. Al bell mig un goig o lloança a les virtuts de les aigües de la font del Remei. El tema figuratiu està envoltat de rajoles de color groc i verd partides diagonalment. | 08007-203 | Rial de Bellsolell, 5 | El disseny és obra de Josep Borrell, artista local i conegut pels ex vots pintats que fa. És dels anys quaranta del segle XX. | 41.6102800,2.5411400 | 461767 | 4606609 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37888-foto-08007-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37888-foto-08007-203-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Borrell | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 37914 | Pollancre del Corral d'en Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-del-corral-den-forn | XIX-XX | Proper a l'arbre hi ha abocaments de runa i deixalles que caldria enretirar. | Pollancre de notables dimensions situat davant de la masia del Corral d'en Forn, concretament entre el marge del camí i els camps de davant la casa. A 1,5m del sòl, el tronc es ramifica en tres grans branques principals que formen l'estructura bàsica de l'arbre. El tronc té unes dimensions de 2,44 m de perímetre i 0,78 m de diàmetre. | 08007-229 | El Corral d'en Forn - Vessant SO del Turó de Ca l'Amar. | 41.6095000,2.5082300 | 459025 | 4606538 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37914-foto-08007-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37914-foto-08007-229-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | Algunes de les branques estan mortes. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 37786 | Pont primer del Fondo Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-primer-del-fondo-rossell | CASALS, Gaspar i ROSSELL, Jordi (2003). Passejades a peu per Arenys de Munt. Ajuntament d'Arenys de Munt. Regidoria de Medi Ambient. FORN i SALVÀ, Francesc (2002) Entranyable riera. Col·lecció Memòria històrica, núm. 5 Llibreria El Set ciències. Arenys de Mar. | XIX | Pont construït per salvar l'esvoranc del Fondo durant la construcció de la carretera de Sant Celoni. El pont conserva l'amplada del Fondo i està fet de paredat de mamposteria i volta a plec de llibre. Aquest primer pont, que es troba seguint el Fondo de Can Rossell, fa uns 12 m de llargada, 3 m. d'amplada i 6 m. d'alçada. | 08007-101 | Al nord del terme municipal | Construït l'any 1870, amb la carretera de Sant Celoni. | 41.6213000,2.5303400 | 460874 | 4607838 | 1870 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37786-foto-08007-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37786-foto-08007-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 37787 | Pont segon del Fondo Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-segon-del-fondo-rossell | CASALS, Gaspar i ROSSELL, Jordi (2003). Passejades a peu per Arenys de Munt. Ajuntament d'Arenys de Munt. Regidoria de Medi Ambient. FORN i SALVÀ, Francesc (2002) Entranyable riera. Col·lecció Memòria històrica, núm. 5 Llibreria El Set ciències. Arenys de Mar. | XIX | Pont construït per salvar l'esvoranc del Fondo durant la construcció de la carretera de Sant Celoni. El pont conserva l'amplada del Fondo i està fet de paredat de mamposteria i volta a plec de llibre, esbiaixada. Aquest segon pont, que es troba seguint el Fondo de Can Rossell, fa uns 10 m de llargada, 4 m. d'amplada i 5 m. d'alçada. | 08007-102 | Al nord del terme municipal. | Construït l'any 1870, amb la carretera de Sant Celoni. | 41.6230700,2.5292900 | 460788 | 4608034 | 1870 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37787-foto-08007-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37787-foto-08007-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 37788 | Pont tercer del Fondo Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-tercer-del-fondo-rossell | CASALS, Gaspar i ROSSELL, Jordi (2003). Passejades a peu per Arenys de Munt. Ajuntament d'Arenys de Munt. Regidoria de Medi Ambient. FORN i SALVÀ, Francesc (2002) Entranyable riera. Col·lecció Memòria històrica, núm. 5 Llibreria El Set ciències. Arenys de Mar. | XIX | Pont construït per salvar l'esvoranc del Fondo durant la construcció de la carretera de Sant Celoni. El pont conserva l'amplada del Fondo i està fet de paredat de mamposteria i volta a plec de llibre. Aquest tercer pont, que es troba seguint el Fondo de Can Rossell, fa uns 10 m de llargada, 4 m. d'amplada i 9 m. d'alçada. | 08007-103 | Al nord del terme municipal. | Construït l'any 1870, amb la carretera de Sant Celoni. | 41.6255300,2.5273200 | 460625 | 4608308 | 1870 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37788-foto-08007-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37788-foto-08007-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 37887 | Portalada Residència Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-residencia-sant-marti | XX | Portalada amb closa que delimita l'espai de la residència Sant Martí. Construcció de maons arrebossada i pintada amb arcada de mig punt amb els laterals volats i acabament amb teules àrabs fent una doble filera i carener longitudinal. Petita cornisa dentada feta de maons vistos resegueix l'arcada i segueix el mur de la closa. La porta és de ferro de dues fulles i està emmarcada resseguint la forma de l'arc reordant el portals rodons de les masies. | 08007-202 | Carrer de les Flors, 1 | 41.6097100,2.5396300 | 461641 | 4606547 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37887-foto-08007-202-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||
| 37982 | Portalada d'accés a Can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-dacces-a-can-jalpi | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.48. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Jalpí (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XIX-XX | Antiga portalada d'accés a la finca de Can Jalpí, d'estructura rectangular amb un arc central i dues torres adosades al cos central. Construcció de maons amb revestiment simulant carreus a les torres i allisat en el cos central. | 08007-297 | Can Jalpí | L'aspecte actual és fruit d'una transformació de 1900 feta per August Borràs i Jalpí. Els Jalpí eren originaris de Tordera, i varen entrar de propietaris l'any 1644 pel casament de Josep Jalpí i Subirós amb la pubilla Mª Àngela Trias i Sala. Ha estat protagonista del rodatge d'alguna pel·lícula. | 41.5929400,2.5423400 | 461857 | 4604684 | 1900 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37982-foto-08007-297-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37982-foto-08007-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37982-foto-08007-297-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | August Borràs | 116|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||
| 37954 | Pou Francesc Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-francesc-font | XIX | Pou de recollida d'aigua de mina; de planta circular amb les parets fetes de paredat, amb pedra petita irregular unida amb morter, i arrebossades. Coberta de volta i portella de ferro amb les inicials 'F.F'. Està una mica elevat del nivell de la riera i cal pujar uns esglaons per accedir-hi. | 08007-269 | Riera de Sobirans | 41.6159900,2.5110900 | 459267 | 4607257 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37954-foto-08007-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37954-foto-08007-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37954-foto-08007-269-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||
| 37955 | Pou de Can Jaume Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-jaume-alzina | XVIII-XIX | En desús | Pou d'aigua pertanyent a l'antiga masia de Can Jaume Alzina. És de planta quadrangular. Està molt amagat per la vegetació i deteriorat. Les parets són de maons i fins fa poc es podia veure la corriola per recollir i estirar la corda. | 08007-270 | Nord-oest del municipi. | 41.6132300,2.4972800 | 458115 | 4606957 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37955-foto-08007-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37955-foto-08007-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37955-foto-08007-270-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 37845 | Protecció contra les bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/proteccio-contra-les-bruixes | BOLÒS, O. de et VIGO, J. (1998) Flora dels Països Catalans. Vol. III. Ed. Barcino. Barcelona. COLL, R. i MODOLELL, J.M. (1999) Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau. Vilassar de Mar, pàg. 183. FONT QUER, P. (1993) Plantas medicinales (el Dioscórides renovado). Vol. III. Ed. Labor. Barcelona. GOMIS, Cels (1891) Botànica popular. Ab gran nombre de confrontacions. Associació d'Excursions Catalana. Barcelona, pàgs. 54-55. GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. Barcelona, pàg. 187. MONTSERRAT, P. (1968) Flora de la Cordillera Litoral Catalana. Ed. Caixa d'estalvis Laietana. Mataró | Vigent | A Arenys de Munt, com en altres pobles del Maresme (Argentona, Dosrius,...) s'ha documentat l'ús d'una herba per protegir-se de les bruixes. L'herba s'anomena carlina (Carlina acaulis L), que s'havia de collir en flor la mateixa nit de Sant Joan. Es posava a les portes d'entrada de les cases. També era un bon baròmetre, ja que si el temps era sec les fulles s'obrien i si feia humitat es tancaven. Aquest cop s'ha documentat a l'Hostal del Sol. | 08007-160 | Hostal del Sol | 41.6021800,2.5330700 | 461090 | 4605714 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37845-foto-08007-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37845-foto-08007-160-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha tres tipus de Carlina, a Catalunya: la cínara (Carlina acanthifolia All. ssp cynara): Carlina acaulis L. ssp caulescens i la Carlina petita (Carlina vulgaris L. ssp vulgaris):Les dues primeres són les més típiques de trobar-se a les portes de les masies i pels prats dels Pirineus, però no es troben per aquí al Maresme. La que devien utilitzar, en tot cas, seria la Carlina petita que, tot i ser més petita, també té la forma de 'sol' i creix per aquestes latituds. Té propietats estomacals, colagoga (activa la secreció biliar) i febrífuga. | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||
| 37826 | Rectoria de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-santa-cecilia | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.51. | XX | Edifici de planta rectangular amb la coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. Porta d'entrada a la façana de llevant amb arc rodó i en el lloc on hi hauria la dovella principal hi ha la inscripció JG, que vol dir Joaquim Gualba, el primer capellà estadant. A sota hi ha la data de l'any 1900. Al seu costat hi ha una finestra, també de punt rodó. A la planta pis, trobem dues finestres iguals que la de baix amb un balcó que abasta l'extensió de les dues finestres. A la façana de ponent i migdia hi ha un nivell inferior. | 08007-141 | Torrentbó - Parròquia de Santa Cecília | 41.5962000,2.5147200 | 459557 | 4605058 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37826-foto-08007-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37826-foto-08007-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 37872 | Rectoria de St. Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-st-marti | XIX | Casa de planta rectangular amb la coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. Distribució geomètrica de la façana amb l'eix principal marcat per la porta d'entrada d'arc escarser, flanquejada per finestres reixades a banda i banda. A la planta pis i ha tres balcons amb barana de ferro suportats per carteles. A les golfes les obertures són de galeria amb arcs de punt rodó. La porta d'entrada té l'arc i els muntants fets de maó vist mentre que les dues finestres de la planta baixa són de pedra granítica treballada. A la finestra dreta la llinda té gravada la data de l'any 1852. | 08007-187 | Carrer Borrell, 6 | L'antiga rectoria fou cremada i destruïda l'any 1936. Després de la guerra civil, la Sra. Font (propietària del santuari de Lourdes) va fer donació d'aquesta casa al bisbat per fer les funcions de rectoria. | 41.6088300,2.5400100 | 461672 | 4606449 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37872-foto-08007-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37872-foto-08007-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 37958 | Relleno | https://patrimonicultural.diba.cat/element/relleno | CASADEMUNT i ROSSELL, Joan (1988). El relleno. A Arennios, número 6. Col·lectiu pel Museu - Arxiu d'Arenys de Munt. Pàg. 25. | XX | Consisteix en pelar pomes del 'ciri' o 'camoses'. A la part oposada al 'cupoll' de la poma, se n'extreu un tap de forma cònica per col·locar-li en el seu moment l'anomenat 'tap' del relleno. El tap consisteix en formar una massa amb els següents ingredients: 300 grams de carn trinxada, dos ous, 50 grams d'ametlles torrades i trinxades, una pela de llimona ratllada, mitja presa de xocolata ratllada, 100 grams de melindros engrunats i un polsim de sal. Un cop formada la massa, es tapa la cavitat de cadascuna de les 24 pomes. En una paella amb 200 grams de llard s'hi posen les pomes de manera que els taps estiguin capgirats. Quan els taps estiguin fregits, s'agafa una cassola de terrissa, prèviament amb el llard desfet, i a continuació s'hi posen les pomes, procurant que els taps mirin cara amunt. Tot seguit, les restes de xocolata (ratllada), de les ametlles torrades ( i picades), dels melindros (engrunats), del sucre i d'un tros de llimona ratllada, se'n fa una pasta i s'afegeix a la cassola on ja hi haurà les pomes. Es deixen coure a foc lent, fins que estiguin cuites. | 08007-273 | Arenys de Munt | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||||
| 37853 | Rellotges de sala o paret fets per la nissaga Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sala-o-paret-fets-per-la-nissaga-roca | PONS i GURI Josep Maria i RODRÍGUEZ FITA, Montserrat (2002). Una antiga rellotgeria arenyenca Arenys d'Amunt 1742-1837, Arenys de Mar, 1799-1837. Arenys de Mar. TUDURÍ VALLS, Isabel (1986). La indústria rellotgera a Arenys de Munt. A Arennios, núm. 2, desembre de 1986. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 13 i 14. | XVIII, XX | Tres exemplars de rellotges domèstics d'estil català, fabricats a Arenys a la segona meitat del segle XVIII per Francesc Roca i Tolrà, Feliu Roca i Catà i Genís Pou. Comprats per l'Ajuntament d'Arenys de Munt. Pons i Guri (2002) va estudiar i publicar un treball sobre els rellotges d'Arenys molt acurat. Ell ens explica les característiques. Els rellotges d'Arenys del segle XVIII i primer quart del XIX es presenten com uns rellotges de paret o sala. La decoració de l'esfera amb motllures cantoneres de metall, recorden els d'estil anglès. Respon al prototipus de rellotge de paret amb pèndol i corda de pesos per un dia (en realitat 30 hores). Rematen la peça dues campanes per tocar hores, quarts i despertador per mitjà de martellets de caputxina, és a dir amb peça separada de l'eix, on entra a pressió. La mida no es homogènia, aproximadament són de 30 x 21 x 18 cm, amb la gàbia de ferro, pilastres quadrades i un únic pont-platina al centre. Funcionen amb força de tres peces, pèndol, àncora i la roda de fuga, que actualment es coneix per escapament català. Al frontís dos cercles concèntrics en un àrum de zenc, l'un interior, que en els rellotges més corrents -els que tenen una busca curta horària i una de més llarga pels minuts- el cercle interior té incises les hores en xifres romanes i l'extrem els minuts en xifres aràbigues. En els escassos rellotges d'una sola busca, tant per assenyalar hores com minuts, el disseny és sense numerar al cercle interior, mentre que les hores figuren a l'exterior. Els cercles són fets a compàs i les incisions i xifres executades a pols sobre el zenc. Les busques generalment són de ferro i de disseny molt simple, amb la punta de fletxa amb una esquemàtica ornamentació que recorda la del N de la cartografia. Algun exemplar d'etapa més avançada, es mostra amb menys austeritat i a voltes en llautó o coure. Al cimal del mateix frontís, en un frontó arrodonit, hi ha clavat un disc també de zenc on, per incisió manual de punxó hi figuren, l'any de confecció, el seu origen de Catalunya o Cataluña, la localitat amb el nom d'Arenys, Arenÿs o bé Areñs i sovint el nom i el cognom del rellotger constructor. Són lletres fetes amb menys pulcritud que en l'esfera. No presenta número d'ordre de producció. En la trentena de rellotges fets a Arenys -excepte tres- hi llueix en la retolació del disc l'esment de ser fets a Catalunya o Cataluña, peculiaritat que no trobem en cap dels altres 118 exemplars catalans fins ara localitzats. En algun exemplar tardà, l'esfera és de porcellana blanca. En altres es conserva un dispositiu circular de llautó a l'entorn de l'eix de les busques per graduar el despertador. Difícilment hom trobarà aquest tipus rellotges en la seva integritat originària, tant per les renovacions de peces i reparacions, com per alguna restauració, i encara més per l'abandó sofert. La valoració d'aquests rellotges és relativament recent. El pèndol és una de les parts menys conservades dels rellotges catalans del s.XVIII, només coneixem un dels del Museu d'Arenys de Mar. La part ornamental és a base de peces de fosa de llautó, d'estil barroc. A l'entorn de l'esfera horària, quatre peces idèntiques repartides a les cantonades de la cara davantera. A cada costat del disc del frontó, hi ha dues altres peces de fosa de llautó, ben iguals en gairebé tots els rellotges fets a Arenys, a base de motius vegetals; i en l'angle de cada una de les quatre peces que fan cantó a l'esfera hi figura una testa humana de caient mitològic. Aquesta uniformitat es trenca només en un dels exemplars conservats. Sembla que aquestes peces de fosa no eren produïdes al taller del rellotger, sinó comprades a fora, ja que algun exemplar de rellotge d'altres localitats també fa ús d'idèntiques peces ornamentals. En algun exemplar es pot veure el rastre d'un disseny previ dels engranatges fet amb compàs i punxó sobre planxes metàl·liques per a la confecció d'unes peces que serien produïdes manualment amb treball de llima. | 08007-168 | Ajuntament d'Arenys de Munt , Rambla Francesc Macià, 59 | Informació de l'estudi de Pons i Guri (2002) sobre la nissaga dels Roca: La família dels Roca, és originària de Juneda (les Garrigues), i es va establir a Arenys d'Amunt a l'inici del s. XVIII. JOSEP ROCA I SANTANDREU (Juneda -1690 / Arenys d'Amunt- 1774). És el primer de la nissaga que radica a Arenys d'Amunt. El 1715 es casà amb Teresa, filla de Bernat Catà, arrelant definitivament a Arenys. En les capitulacions matrimonials consta d'ofici serraller, en documents del 1719 en endavant com a rellotger, i a vegades, serraller i rellotger. S'esmenta com a encarregat del rellotge públic de la vila, ja abans del 1742. Com a rellotger figura inscrit en la confraria gremial dels menestrals d'Arenys d'Amunt sota l'advocació de sant Joan. Tingué dos fills, Feliu i Francesc, i dues filles. Feliu, fou heretat pel pare l'any 1745 en els seus capítols matrimonials. Francesc, es casà el 1750 amb Antònia Novell, donzella de Santa Maria de Palautordera, on exercí de rellotger. Josep Roca i Santandreu morí a Arenys de Munt el 8 d'octubre de 1774. No podem atribuir-li cap dels rellotges conservats i identificats com del taller dels Roca, el més antic és datat de l'any 1775. I tampoc l'autoria dels quatre exemplars que es conserven i no porten firma ni data de fabricació. El 1752, en la plenitud de Josep Roca, trobem el seu fill Feliu, amb 32 anys, obrant com a mestre d'un rellotge dels anomenats de paret o de sala. FELIU ROCA I CATÀ (Arenys d'Amunt 1720-1792). Hereu de l'anterior. Es casà el 1745 amb Esperança Tolrà i Lledó de Vilassar de Dalt. Pertany a la confraria dels menestrals de sant Joan, tingué el càrrec de clavari. És el primer que deixa rastre documentat de la construcció de rellotges de sala, com a mínim des de 1752, quan fa lliurament de l'obra acabada a l'hisendat Bellsolell qui el qualifica de mestre. Però no podem atribuir-li l'autoria dels cinc rellotges que llueixen el nom de Feliu Roca. El cap de la família i dels negocis seguia essent el vell Josep Roca i, oficialment, Feliu Roca durant la vida del pare no prengué la categoria de mestre en la confraria i esperà el seu ascens fins a l'any 1783. Feliu va incrementar el patrimoni dels Roca i la seva participació en la vida social de la localitat. En el règim autoritari d'aleshores, hi havia dissensions i grupets que malden pel govern local. Feliu es mou en el sector que compta amb el noble i batlle natural de les viles d'Arenys d'Amunt i d'Avall, Bonaventura de Jalpí i de Vilalba i altres hisendats com els Bellsolell i els Borrell. L'any 1777, Bonaventura de Jalpí nomenà batlle d'Arenys d'Amunt Feliu Roca i el duc de Medinaceli, com a baró jurisdiccional, va confirmar el nomenament. Això portà llargs conflictes amb els regidors de l'Ajuntament que eren del grup oposat. L'any 1748 va néixer Francesc, l'hereu. Tingué dos altres fills, Josep i Feliu. El 1768, Francesc, l'hereu, va contraure matrimoni amb Teresa Fontrodona (de Caldes d'Estrac) i fou instituït hereu pel seu pare. En les capitulacions matrimonials hi fou present el vell Josep Roca per donar la seva conformitat a l'heretament. Feliu Roca, igualment, es preocupar de dotar les seves filles casadores, i de situar, els altres dos fills. Feliu fou apotecari, i li pagà el viatge i les despeses d'establir-se a Còrdova de Tocuman, a Buenos Aires. A Josep, li féu aprendre l'ofici de tirador d'or i l'establí a Barcelona. Feliu Roca i Catà, morí a Arenys d'Amunt el 2 de novembre de 1792, i el succeí el seu fill Francesc. FRANCESC ROCA I TOLRÀ (Arenys d'Amunt 1748-1807). El 1768 es casà amb Teresa Fontrodona i Ribas de Caldes d'Estrac. Van tenir quatre fills, Feliu era l'hereu, i els altres, Josep, Pere i Martí. Participa en la vida pública local i és regidor a l'Ajuntament l'any 1797. Figuren al seu nom la major part de rellotges del taller dels Roca avui coneguts, amb dotze exemplars datats que van des de l'any 1775 al 1800, i un tretzè sense data. (Continua a observacions) | 41.6113600,2.5394800 | 461630 | 4606730 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37853-foto-08007-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37853-foto-08007-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37853-foto-08007-168-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Francesc Roca, Feliu Roca i Genís Pou | (Continuació història) Al disc del frontó dels que figuren al seu nom, els anys 1775, 1777 i 1782 i en un de no datat hi posa 'Franch. Roca', en dos del 1777 'Frch. Roca' i en sis altres, datats del 1775 al 1800, 'Franch. Roca' el seu ofici 'regr.' abreviació de re[llot]g[e]r. A finals del s. XVIII, el diner aflueix a Arenys d'Avall o de Mar, arran de les travessies atlàntiques. La vila creix a llevant de la Riera, al lloc conegut per La Bomba; el 1791, Francesc hi va comprar un cós i mig de terra. S'inicia l'expansió de les activitats industrials dels Roca a Arenys de Mar. El 1800 instal·la a la casa de la Bomba d'Arenys de Mar el fill Josep, que tenia 18 anys i figura en les matrícules industrials, però en els cadastres consta l'immoble a nom de Francesc. L'hereu, el segon Feliu, segueix al capdavant del negoci a Arenys d'Amunt. L'establiment d'Arenys de Mar, fou una activitat industrial complementària de la d'Arenys d'Amunt i tant Francesc com els seus fills Feliu i Josep seguiren vivint a la vila d'origen. Francesc Roca morí a Arenys d'Amunt el 14 de gener de 1807, deixant per hereu a Feliu, qui ho era per les capitulacions matrimonials.FELIU ROCA I FONTRODONA (Arenys d'Amunt 1772- 1867). Batejat amb els noms de Francesc, Feliu i Josep, noms del seu pare, avi i besavi. Però adoptà i figurà sempre amb el de Feliu. El 1800 es casà amb Antònia, filla de Sebastià Cabot de la Creu, de Llavaneres, i seguí treballant al costat del seu pare en la rellotgeria d'Arenys d'Amunt, mentre que Josep romania en la d'Arenys de Mar. En política es situa al costat absolutista, com els més importants terratinents d'Arenys d'Amunt. El 1872 és designat batlle reial i, després de fer el jurament de fidelitat a Ferran VII i possessionar-se del càrrec, posa per secretari de l'Ajuntament el seu company de causa Ramon Bellsolell. A la caiguda del sistema anterior, compromès en conspiracions carlistes, l'any 1834, va ser represaliat pel govern liberal. D'aquest Feliu Roca, coneixem un sol rellotge de sala, datat el 1814, i localitzat al casal Ramis-Milans d'Arenys de Mar i al qual potser no fou aliè el seu germà Josep, que seguia amb la rellotgeria del carrer de la Bomba. La manca d'altres exemplars atribuïbles a aquesta darrera etapa fa pensar en una notable minva de la producció de rellotges dels Roca i potser amb una posterior extinció de l'activitat al tombar el primer quart del s.XIX. La manca de documentació a l'Arxiu Municipal d'Arenys d'Amunt, la pèrdua de la família Roca i la destrucció de protocols notarials del s. XIX a Arenys de Mar a l'estiu de 1936, no permeten aclarir les coses. La presència de Josep Roca i Fontrodona a la rellotgeria de la Bomba d'Arenys de Mar, acaba l'any 1819, i el seu lloc, el pren Feliu, que també és el titular cadastral de l'immoble. Del 1824 a 1887, Feliu Roca és propietari de quatre cases a Llevant de la Riera d'Arenys de Mar i no figura a la casa de la Bomba. Segueix tributant com a rellotger a Arenys de Mar fins el 1837. Després no figura en els padrons i llistats impositius. Feliu Roca Fontrodona, conservà i augmentà el patrimoni familiar amb nombroses propietats a Arenys d'Amunt, on morí com un veritable hisendat, més que no pas un industrial. Morí el 15 de febrer del 1867, amb 94 anys, deixant tres fills: Josep, Maria-Ventura i Teresa. L'hereu, Josep Roca i Cabot, que fou el darrer rellotger de la nissaga, es casà amb Antònia Bellsolell, morí l'any 1878, i va deixar un fill, Josep, que ja no fou rellotger i que, mort sense descendència, s'extingia la dinastia dels Roca.Pons i Guri (2002) ha fet una recerca sobre el tal Genis Pou, que signa un dels tres rellotges d'aquesta fitxa. Les seves conclusions són que es tracta d'un Genís Pou no era d'Arenys, ni del d'amunt ni del d'avall. Jaume Xarrié dóna a conèixer, d'aquells temps, un Miquel Pou que firma un rellotge a Terrassa. Tal volta, Genís pot pertànyer a la família del rellotger egarenc i estigués amb els Roca per treballar o per aprendre l'ofici. | 98|94 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||
| 37796 | Restaurant del santuari de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restaurant-del-santuari-de-lourdes | XX | Edifici aïllat de planta rectangular, força allargat. Consta d'una única planta. La major part de la coberta és d'uralita, a dues aigües. Només en un dels extrems de l'edifici, la coberta és de teules a dues vessants. Destaca la façana Est, amb un capcer esglaonat i dos blocs octogonals que en sobresurten. També destaca el pòrtic transversal amb arcades. | 08007-111 | Santuari de Lourdes, a la Riera de Sobirans. | 41.6161700,2.5172900 | 459784 | 4607274 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37796-foto-08007-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37796-foto-08007-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||
| 37709 | Retaule de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-marti | <p>MADURELL i MARIMON, Josep M (1970). L'art antic al Maresme. Del final del gòtic al barroc salomònic. Notes documentals. Premi Iluro 1968. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. VIADER i CROUS, Montse (1986). Retaule de Sant Martí (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit.</p> | XVI | <p>Retaule amb nou plafons. Figura central de Sant Martí. En el registre inferior trobem les pintures que representen a Sant Pere i Sant Pau, entre ells l'escena de la mort de Sant Martí. En el registre central dos miracles de Sant Martí: curació d'un leprós i resurrecció d'un mort. En el registre superior: Sant Martí a cavall partint la capa, Somni del Sant i Sant Martí agafat per uns lladres.</p> | 08007-24 | Església parroquial, Plaça de l'Església, s/n | <p>Aquest retaule era més gran, però la resta es va cremar durant la Guerra Civil. Joan de Tours era el responsable del retaule que va pintar Pere Serafí, conegut amb el sobrenom del 'Grec', com consta en el contracte signat el 14 de novembre de 1543. Segons Pons i Guri, no totes les taules que figuraven al retaule l'any 1936 eren pintades per Pere Serafí. Un sòcol de pedra era fet per Jaume Safont.</p> | 41.6089800,2.5397400 | 461650 | 4606465 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37709-foto-08007-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37709-foto-08007-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37709-foto-08007-24-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan de Tours i Pere Serafí | 95|94 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 37970 | Riera d'Arenys de Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-darenys-de-munt | XVII-XX | Segons el tram | En aquesta fitxa hi incloem el paisatge urbanístic creat a l'entorn de la riera d'Arenys, tant en la zona urbanitzada amb cases o edificis diversos com a les zones perifèriques, on s'hi poden documentar parets de contenció, desguassos o canalitzacions de rials i torrents. Tots aquests elements formen part de la història de la pròpia riera. | 08007-285 | Arenys de Munt | Es tracta del carrer principal a partir del qual s'ha anat urbanitzant; tenint com a eix principal l'església i el seu entorn: el carrer vell el carrer Nou, el carrer de Panagall, el carrer Sant Antoni, etc. El poblament antic d'Arenys de Munt era dispers i al voltant de la riera només hi havia camps de conreu. Les cases de Can Borrell i Can Bellsolell eren les principals propietàries de les terres, delimitades per la mateixa riera; el primer en el marge dret i els segons en el marge esquerre. La història d'Arenys de Mar i de Munt està directament vinculada a la Riera que les vertebra. El mateix nom 'arenys' es pot relacionar amb la riera. En un document del segle X, l'església de Sant Martí està referenciada com l'església 'supra arenios'. | 41.6099700,2.5404400 | 461709 | 4606575 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37970-foto-08007-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37970-foto-08007-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37970-foto-08007-285-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les coordenades només són orientatives, ja que la fita fa referència a una zona més àmplia. | 98|94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 37891 | Roure de Guernica o de can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-guernica-o-de-can-jalpi | Anònim (1986). El roure de Can Jalpí. A Arennios, núm. 2. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 19. Bolòs, O. i Vigo, J. (1990). Flora dels Països Catalans. Volum II. Ed. Barcino. | XX | Roure pènol (Quercus robur subsp. robur) situat a la plaça de Guernica, al costat de l'era, just a l'extrem superior de l'avinguda dels plàtans de can Jalpí. Està ubicat en l'interior d'una tanca metàl·lica en la que es pot llegir 'Guernicako Arbola, Ceceilla 1900'. El tronc principal es ramifica a uns 2,5 m en nombroses branques que, a la vegada, es van subdividint formant una capçada força gran i densa. Aquest exemplar està declarat arbres d'interès Comarcal i Local pel Decret 47/1988. Té unes dimensions de 1,95 m de perímetre i un diàmetre (a 1,2 m) de 0,62 m. | 08007-206 | Plaça de Guernica | Existeix la creença popular que a l'any 1900 un avantpassat de la família Jalpí va fer arribar de Guernica (poble natal de la seva dona), un esqueix del roure de Guernica en agraïment a la seva muller pel naixement del seu fill i futur hereu. | 41.5977600,2.5403400 | 461693 | 4605220 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37891-foto-08007-206-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | El roure pènol, de forma natural, a Catalunya només apareix a la Vall d'Aran, a la Garrotxa, al Ripollès, a l'Empordà i la Selva, i és una espècie poc comuna. Es diferencia dels altres roures perquè les fulles tenen un pecíol molt curt, tenen una mena d'orelletes a la base i les glans tenen un peduncle força llarg. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 37991 | Safareig de Can Barbeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-barbeta | XVIII-XIX | Amb runa i vegetació a l'interior, no conserva aigua. | Antic safareig i bassa de planta rectangular i pertanyent a Can Barbeta en estat d'abandonament. Parets de paredat mixt, maons i pedres irregulars, amb arrebossats parcials a l'exterior i arrebossats impermeabilitzants a l'interior. Elsafareig està més elevat que la bassa i era l'espai que rebia l'aigua de la minai d'on passava a la bassa a posteriori. Seria per regar l'horta circumdant, que es conserva només en part. | 08007-306 | Carrer Barbeta, davant del número 17. | 41.6076500,2.5388600 | 461576 | 4606318 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37991-foto-08007-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37991-foto-08007-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37991-foto-08007-306-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha una font de Can Barbeta a la carretera de Torrentbó. | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 37967 | Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-baptista | <p>GARRIGA I RIERA, Joaquim (1988) Escultures de Joan de Tours a Arenys de Mar. Arennios núm. 6. Col·lectiu pel Museu - Arxiu d'Arenys de Munt, desembre. Pàg.. 8-12</p> | XVI | No es disposa d'informació concreta sobre l'abast de les intervencions restauradores, però sembla que mancaven i que foren reintegrats els braços i alguns sectors no precisables del mantell. L'aspecte exterior de major impacte visual de la figura ha quedat enterament modificat per la policromia i el daurat moderns, resolts d'acord amb gustos poc exigents i amb criteris poc respectuosos de la condició històrica de l'obra. La peça ha esdevingut opaca a propòsit de caracteritzar l'estil de l'escultura cinccentista. | <p>Escultura tallada en fusta de xiprer que Joan de Tours anà a buscar a Grions, representant a Sant Joan Baptista, dempeus (115 x 58 x 36). Ha arribat als nostres dies desfigurada a causa de dues 'restauracions' sofertes fa més de quaranta anys (una abans i l'altra després de la guerra civil), que malauradament no permeten, actualment, distingir amb certesa els afegits moderns de les parts originals assignables - en hipòtesi a Joan Tours -. L'evident arcaisme d'algun dels seus trets s'explicaria remetent-los a un obrador del segle XVI.</p> | 08007-282 | Església de Sant Martí d'Arenys de Munt | <p>A les darreries de l'estiu de 1988 la família Corbera retornà a l'església de Sant Martí d'Arenys de Munt les dues escultures que segons tradició oral familiar tenien des de feia un mínim de quatre generacions. Les imatges eren relictes d'un incendi sobrevingut segurament fa uns cent cinquanta anys a la capella avui nomenada dels Dolors (la més pròxima al presbiteri a migdia de l'església). La família Corbera s'ocupà de la restauració d'aquest Sant, que cada any era dut a l'església el dia de la seva festa, tal vegada a causa d'una tradició amb llunyanes arrels de la casa. Foren lliurades juntament amb un fragment de fusta cremada (resta d'una imatge de la Mare de Déu amb el Nen, i alhora record de l'incendi) al rector de la parròquia, mossèn Pere Bellvert (que fou el primer a sospitar que aquesta escultura era obra de Joan de Tours). La imatge de Sant Joan Baptista i Sant Pere es podrien identificar amb les escultures documentades que Joan de Tours tallà en fusta de xiprer el 1542. Coincideixen la iconografia, el material i el mateix caràcter retaulístic de les peces, que també encaixen amb la tradició oral esmentada. Els trets formals, tant del disseny com de l'execució de les obres (sobretot en el cas de Sant Pere), ens remet al que es coneix de la producció catalana del Cinc-cents, i que recorden els relleus de pedra amb els bustos dels dotze apòstols que des del 1747 decoren el portal major de l'església de Calella, i realitzat per Joan de Tours després de 1553.</p> | 41.6090000,2.5399000 | 461663 | 4606468 | 1542 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37967-foto-08007-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37967-foto-08007-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37967-foto-08007-282-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Laura Bosch | Joan de Tours | 95|94 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||
| 37968 | Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere | <p>GARRIGA I RIERA, Joaquim (1988) Escultures de Joan de Tours a Arenys de Mar. Arennios núm. 6. Col·lectiu pel Museu - Arxiu d'Arenys de Munt, desembre. Pàg.. 8-12</p> | XVI | Mans amputades i pèrdua quasi total de la policromia. | <p>Escultura tallada en fusta de xiprer que Joan de Tours anà a buscar a Grions, representant a Sant Pere, dempeus (115 x 67 x 30). Manté a la vista el treball originari. Té les mans amputades i ha sofert de la pèrdua quasi total de la policromia. S'observen fissures verticals de la fusta i petites perforacions de corcs. La barba és curta i els cabells retallats tan habituals en la iconografia del Sant; manté semblances sorprenents amb quatre caps de l'Apostolat de Calella que reprenen els mateixos elements, però altres recursos de caracterització fisiognòmica de la imatge de talla - com la formació dels pòmuls, la disposició de la boca i dels ulls, les arrugues del front, els plecs de les orelles, etc. - i que es repeteixen encara més sovint en els bustos de pedra.</p> | 08007-283 | Església de Sant Martí d'Arenys de Munt | <p>A les darreries de l'estiu de 1988 la família Corbera retornà a l'església de Sant Martí d'Arenys de Munt les dues escultures que segons tradició oral familiar tenia des de feia almenys 4 generacions. Les imatges eren relictes d'un incendi sobrevingut segurament fa uns cent cinquanta anys en la capella avui nomenada dels Dolors (la més pròxima al presbiteri a migdia de l'església). Fou lliurada juntament amb la talla de Sant Joan Baptista i un fragment de fusta cremada (resta d'una imatge de la Mare de Déu amb el Nen, i alhora record de l'incendi) al rector de la parròquia, mossèn Pere Bellvert (que fou el primer a sospitar que aquesta escultura era obra de Joan de Tours). La imatge de Sant Joan Baptista i Sant Pere es podrien identificar amb les escultures documentades que Joan de Tours tallà en fusta de xiprer el 1542. Coincideixen la iconografia, el material i el mateix caràcter retaulístic de les peces, que també encaixen amb la tradició oral esmentada. Els trets formals tant del disseny com de l'execució de les obres (sobretot en el cas de Sant Pere) ens remet al que es coneix de la producció catalana del Cinc-cents, i que recorden els relleus de pedra amb els bustos dels dotze apòstols que des del 1747 decoren el portal major de l'església de Calella, i realitzat per Joan de Tours després de 1553.</p> | 41.6090000,2.5399000 | 461663 | 4606468 | 1542 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37968-foto-08007-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37968-foto-08007-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37968-foto-08007-283-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Laura Bosch | Joan de Tours | Segons Joaquim Garriga i Riera, professor del Departament d'Història de l'Art a la Universitat de Barcelona, caldria una urgent restauració de les restes de policromia que encara té adherides, i potser un tractament conservatiu de la fusta. | 95|94 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||
| 37894 | Santuari de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-lourdes | Espai força freqüentat i relativament degradat a causa de l'ús públic intens. | Espai d'esbarjo que està abrigat per una important massa arbòria. A les esplanades del voltant del Santuari de Lourdes s'han instal·lat diferents taules i barbacoes sota dels arbres que serveixen d'espai de lleure i esbarjo. Els arbres situats a l'est del santuari són pins insignes (Pinus radiata), mentre que els de l'oest estan formats principalment per alzines (Quercus ilex). | 08007-209 | Riera de Sobirans | 41.6165900,2.5170500 | 459764 | 4607321 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37894-foto-08007-209-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | Tot i que en treballs anteriors s'apuntava aquest espai com a pulmó verd del municipi, nosaltres creiem que és un espai molt artificialitzat i de dimensions relativament reduïdes que no té pas aquesta funció, que sí que tenen les masses boscoses de la zona dels Tres Turons. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||||
| 37710 | Santuari de la Mare de Déu de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-de-lourdes | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 56. MISSÉ i SAÑÉ, Teresa (1986). La nostra gruta de Lourdes. A Arennios, núm. 1, juliol de1986. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 12. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Cornell (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Santuari dedicat a la Mare de Déu de Lourdes, que és una reproducció de la cova de Masabièla. Davant la gruta hi ha dues fileres de bancs de pedres. La cova està protegida per una tanca de ferro amb portelles que es poden obrir i tancar. És obra d'Enric Catà i Catà. Al costat dret de la gruta hi ha una petita habitació amb diferents exvots. El recinte està envoltat d'un petit mur de delimitació. Al voltant hi ha boscos, taules i bancs de pedra preparats per fer costellades. | 08007-25 | Riera de Sobirans | L'any 1922 (15 de juliol) es regala la primera imatge de la Mare de Déu, procedent de França. La senyora Lluïsa Colomer i Terra promou la devoció en el poble. Es construí la gruta al Sot de Sobirans o bosc de Can Amar, essent la Sra. Francesca Sabater, Vda. Font la que va regalar el terreny. Els germans Brecha van anar a prendre model a França. Les obres d'aquest santuari es van començar el dia 6 de febrer de l'any 1923, i es va inaugurar el 21 d'abril del mateix any. L'altar és obra de Francesc Cusachs i els germans Brecha. El 1r de maig de 1924 s'aconseguí l'erecció canònica de la cofraria de Ntra. Sra. de Lourdes i es va elegir la primera junta. | 41.6162600,2.5164000 | 459710 | 4607284 | 1924 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37710-foto-08007-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37710-foto-08007-25-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Enric Catà i Catà | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||
| 37933 | Sardana 'Arenys de Munt' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-arenys-de-munt | XX | Vigent | Sardana amb música de Ricard Viladesau i lletra de Josep Martori: De poble, amics i família valedor i fidel impulsor. / Del pa de cada matí n'és un sofert i un brau guanyador; / Reprèn la feina diària rendint energia i suor. // De la raça, exponent vitalitat present. / Sempre, a l'hora precisa, puntual és l'home d'Arenys de Munt.// Llum del sol sortint matinejant, / desperta i pinta l'ample bosc ombriu,/ tot l'àmbit termenal i noves construccions;/ albada rutilant, cims i racons.// És superba festa per tothom poder contemplar/ l'esclat de la vida i del progrés per tot arreu,/ i l'afany veïnal, content, joiós de ben dotar/ El que esdevingui a ser-ne hereu.// Ja és mil·lenari d'aquest poble el naixement;/ celebrem la data agermanats i rememorant/ el coratge i el valor de tota aquella gent/ que l'han fet bo, que l'han fet gran.// Aquell home matiner que disfruta estalviant,/ enginyós i bon feiner, ara l'estem glorificant.// Torrentbó i Subirans, vells fiols d'Arenys de Munt,/ la creueta i Collsacreu, amb la puntaire sempre amunt.// Amunt, Arenys de Munt, amunt sempre, Arenys de Munt. | 08007-248 | Arenys de Munt | Sardana de Ricard Viladesau (Calonge, 1918) estrenada el 12 de novembre de l'any 1957 davant l''Hogar del Productor', actual Ajuntament. La versió coral, amb lletra de Josep Martori, fou estrenada l'1 d'agost de l'any 1981. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 1957 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ricard Viladesau (música) i Josep Martori (lletra). | Sardana enregistrada en un CD 'Arenys de Munt a toc de cobla' editat pe Audiovisuals de Sarrià, S.L. Interpretada per la cobla Principal de la Bisbal, sota la direcció de Francesc Cassú, l'any 2002. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 37931 | Sardana 'Collsacreu' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-collsacreu | XX | Sardana amb música de Rosend Martori i lletra d'Andreu Lloveras, que diu així: Salut, poble que creu/ en una terra generosa i gran! / Que el to de nostra veu/sigui una crida pels fills que vindran./ Portem un missatge a l'esperit/ que és com un ressò/ de fe, de pàtria i d'amor infinit./ I aquesta és la missió/ que dóna Déu al poble escollit. / Salut, que Déu ens dó/ Recolza't, estimada, / fes que no et rellisqui el peu,/ que aquest revolt que es veu/ a l'última pujada, ja som a l'esplanada/ del cimal de Collsacreu. / Quina armonia / de besllums i de color!/ Oidà; si ací et podia / fer el niu de nostre amor! / Dolça cabanya / batejada amb el nom teu;/ al cim de la muntanya/ serem més prop de Déu. / Les serres del Montseny / vigilaran els nostres passos. / Ens assadollarem / de la sentor que fan els pins./ I jo et cobejaré dintre els meus braços/ a ofrenar-te un idil·li bosc endins./ Vers el Llevant, fent horitzó, veurem la mar llatina/ i més ençà la nostra vall exuberant d'Arenys de Munt./ Llavors nostra cançó diamantina/ volarà ben amunt, be amunt ...! | 08007-246 | Arenys de Munt | Sardana amb partitura de Rosend Martori (Arenys de Munt, 1902 - 1979). Estrenada l'11 d'abril de 1955, a l'aplec de Lourdes de Sobirans del dilluns de Pasqua. La versió coral, amb lletra d'Andreu Lloveras, fou estrenada el 26 de juliol de l'any 1975, per la Coral del Remei dirigida per Antoni Espiell. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 1955 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Rosend Martori (música) i Andreu Lloveras (lletra) | Sardana enregistrada en un CD 'Arenys de Munt a toc de cobla' editat pe Audiovisuals de Sarrià, S.L.. Interpretada per la cobla Principal de la Bisbal, sota la direcció de Francesc Cassú, l'any 2002. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 37934 | Sardana 'La festa del Remei' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-la-festa-del-remei | XX | Vigent | Sardana de F.X. Maimí en honor a la celebració de l'Aplec de la Mare de Déu del Remei (Arenys de Munt). No es va incloure en la gravació del CD malgrat tractar-se d'un aplec que es realitza en una capella d'Arenys de Munt i que aplega gent d'Arenys de Mar i de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Vicenç de Montalt. | 08007-249 | Arenys de Munt | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | F.X. Maimí | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||||
| 37932 | Sardana 'Les puntaires d'Arenys de Munt' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-les-puntaires-darenys-de-munt | XXI | Vigent | Sardana amb música de Jordi Paolí, sense lletra, feta en honor a les moltes generacions de dones puntaires de la població. | 08007-247 | Arenys de Munt | Estrenada durant el 48 è. Concurs de Colles Sardanistes de Sant Martí, de l'any 2004. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 2004 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jordi Paolí | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 37951 | Sardana Aplec de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-aplec-de-sant-marti | XX | Sardana de Josep Maria Vilà ( L'Armentera, 1890 - L'Escala, 1969) per commemorar un aplec que avui ja no es fa, però que s'havia fet per Sant Martí, als boscos de Sobirans, al santuari de la Mare de Déu de Lourdes, el dilluns de Pasqua. | 08007-266 | Arenys de Munt | Estrenada l'any 1936. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 1936 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Maria Vilà | Sardana enregistrada en un CD 'Arenys de Munt a toc de cobla' editat pe Audiovisuals de Sarrià, S.L. Interpretada per la cobla Principal de la Bisbal, sota la direcció de Francesc Cassú, l'any 2002. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 37963 | Senyar per enyorament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/senyar-per-enyorament | Anònim (1986). Senyar per enyorament. A Arennios, núm. 2. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 15. | XX | Una nota de la revista Arennios explica el ritual seguit per treure l'enyorament dels petits. Una persona entesa en aquesta cura els senyava. En els primers temps davant la llar de foc i després a la llum del sol. S'agafava un plat ple d'aigua i es recitava una oració que deia: 'Si ets ull pres al de matí Déu te curi Sant Martí, si ets ull pres al migdia Déu te curi la Verge Maria si ets ull pres al vespre Déu te curi Sant Silvestre. En nom, honra i glòria de la Santíssima Trinitat faci la gràcia Que ... (el nom de l'enyorat) es pugui curar d'ull pres ben aviat. Tres que te'l volen prendre tres que te'l tornaran que són Pare, Fill i Esperit Sant'. Després de recitada l'oració, es feia una creu damunt del plat amb el setrill i s'hi abocaven unes gotes d'oli. Si les gotes s'aguantaven senceres volia dir que la persona ja estava curada; si les gotes es desfeien, calia repetir aquell ritual durant nou dies seguits. Si després de la novena no millorava, es descansava durant uns dies i es repetia la novena. | 08007-278 | Arenys de Munt | Segons la nota bibliogràfica, a l'any 1986 encara es practicava. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Vigent | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||
| 37972 | Serra d'en Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-den-sala | Caldria vetllar perquè no s'abandonin les activitats agrícoles i ramaderes tradicionals ja que asseguren un espai obert seminatural, tant escàs en el context del municipi. | La serra d'en Sala, amb una alçada màxima de gairebé 300 m, es troba situada a l'est del municipi d'Arenys de Munt. La seva orientació de nord a sud, fa que aquesta sigui visible des de diferents punts del municipi i de Canet. Té la particularitat de formar una mena d'altiplà, de manera que a la part més alta apareixen les Planes d'en Sala, que són aprofitades com a pastures per ramats, pel conreu de Cirerers i per conreus de secà; també hi destaca la presència de prats d'albellatge. Aquests espais oberts enmig de massa forestal són de gran importància per a la fauna, són un recurs paisatgístic d'elevat valor i permeten l'aparició de flora i hàbitats vegetals rars. | 08007-287 | Serra d'en Sala a l'est del municipi | 41.6038300,2.5537200 | 462812 | 4605888 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37972-foto-08007-287-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||||
| 37767 | Sindicat agrícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-agricola | FONTBONA MISSÉ, Núria; coord. (2002). Arenys de Munt: una història, un paisatge. Ajuntament d'Arenys de Munt. | XX | Edifici de planta rectangular en una cantonada entre el Rial Pasqual i el carrer Jacint Verdaguer, consta de planta baixa, pis i golfes. Coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, que és més estreta que les laterals. Coronament de la façana amb ondulacions. Porta d'entrada de garatge a la planta baixa i obertures laterals a gran alçada. En el primer pis, cinc obertures amb arcades. A la façana s'hi llegeix 'Hermandad Sindical del Campo'. | 08007-82 | Rial Pasqual amb Mn. Cinto Verdaguer | Antic sindicat agrícola creat l'any 1923, adherit a la Unió de Rabassaires. Actualment l'edifici és de titularitat municipal qualificat com equipaments. | 41.6065200,2.5410900 | 461761 | 4606192 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37767-foto-08007-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37767-foto-08007-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 37979 | Sot dels Llorers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-dels-llorers | Alguns trams que s'han estassat o són freqüentats. La bardissa i espècies al·lòctones (ailant, raïm de moro, ...) degraden l'ambient | El sot dels Llorers i petits sots propers tenen una vegetació i morfologia molt particulars. Es tracta de cursos d'aigua intermitents que estan molt enfonsats i encaixonats, de manera que tenen uns marges molt alts i verticals que creen un ambient molt ombrívol. La vegetació que apareix és formada majoritàriament per avellaners, cirerers i llorers, però sorprèn per la manca de sotabosc on gairebé només apareixen falgueres (polístic, falzia roja i polipodi) i càrexs (Carex pendula i C. sylvatica), i per on es pot circular sense dificultat per l'interior. Al ser ambients molt ombrívols, la bardissa no hi pot entrar. | 08007-294 | Sot dels Llorers | 41.6142400,2.5068200 | 458910 | 4607065 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37979-foto-08007-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37979-foto-08007-294-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Tot i no tenir un accés clar, aquests sots són tributaris de la riera de la Milans i es localitzen propers a la font de la Milans. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||||
| 37781 | Sínia de Can Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-can-sagrera | XVIII | No conserva la major part de la maquinària. | Estructura arquitectònica formada per una coberta octogonal de teules planes, suportada per vuit pilars de secció poligonal fets de maó. En el centre hi ha el forat on anava la maquinària. | 08007-96 | Urbanització Can Sagrera | 41.5927400,2.5385300 | 461539 | 4604663 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37781-foto-08007-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37781-foto-08007-96-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 37713 | Torre de defensa de Can Bellsolell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-defensa-de-can-bellsolell | VIADER i CROUS, Montse (1986). Torre de defensa de Can Bellsolell (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XV-XVII | Presenta esquerdes. | Gran torre de planta rectangular coronada per merlets esglaonats, refets a finals del segle XIX. Consta de planta baixa i quatre pisos. A la planta baixa hi ha una capella, on es conserva un retaule renaixentista. La porta de la capella és del segle XVII, ben motllurada. Es troba unida a la casa mitjançant una petita i estreta porta situada en un dels angles. | 08007-28 | Can Bellsolell | Les primeres notícies daten del segle X. Els Bellsolell foren familiars del Sant Ofici i conserven títols de noblesa de Carles III i posteriors. Antigament, la seva propietat arribava a la platja. És molt important l'armari-arxiu de la casa, amb un molt bon fons d'arxiu. Es conserven les memòries de Francesc Bellsolell de la Torre i Padró, que regentà la casa a la primera meitat del segle XVIII. La capella en temps de la guerra de 1871 es va convertir en la capella del poble, ja que la parroquial era usada com a caserna militar. | 41.6114400,2.5423400 | 461868 | 4606737 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37713-foto-08007-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37713-foto-08007-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37713-foto-08007-28-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Si és una torre de defensa hauria de tenir la mateixa protecció que les altres dues torres de defensa: Torre de Ca l'Amar (fitxa 064) i Torre de Can Maiol (fitxa 063), que estan declarats Bens Culturals d'Interès Nacional (BCIN); però no figura en el llistat corresponent. | 94|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||
| 37766 | Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tres-tombs | CASSADEMUNT i ROSSELL, Joan (1991). La festa de Sant Antoni Abat. A Arennios, núm. 13, març de 1991. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt. Arenys de Munt, pàg. 22. | Pels voltants de Sant Antoni Abat (17 de gener) es celebra la festa dels Tres Tombs i també una Fira de productes del camp i artesans. La celebració comença a partir de les 9 amb la inauguració de la fira. A partir de dos quarts d'11, es fa la concentració de cavalls a l'Eixample per després iniciar els tres tombs que baixen per la riera, després passen per la Plaça de l'Església, pel carrer Borrell, Josep Maria Soler i acaben el recorregut al carrer de les Flors. Després dels tres tombs, hi ha una beneïda de cavalls i animals i un refrigeri popular per a tothom. Un altre dels elements de la festa és la fira de Sant Antoni que es fa a la Plaça de l'Església. Hi haurà parades d'artesans amb productes d'alimentació i artesania, i també una demostració d'oficis com el ferrer, el bufador de vidre, el cisteller i molts d'altres. L'Agrupació de Bonsais de Caldes també han organitzat la IX Mostra de Bonsais. En aquesta fira tampoc hi faltarà el tortell típic de Sant Antoni. | 08007-81 | Casc antic | L'any 2006 s'ha celebrat la 26ª fira. | 41.6090100,2.5401000 | 461680 | 4606469 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37766-foto-08007-81-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||||
| 37850 | Trobada de puntaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-puntaires | XX | Coincidint amb la Fira de la Cirera d'en Roca, es fa la tradicional trobada de puntaires per commemorar la festivitat de Sant Joan (24 de juny) i convertint els carrers principals d'Arenys de Munt en una gran festa participativa. Les puntaires, vingudes d'arreu de Catalunya, s'arrengleren en una doble filada de taules i cadires, resseguint l'encara sorrenc perfil de la riera. Pels voltants de l'església, plaça Catalunya i carrer de la Generalitat es poden trobar parades d'artesans, venedors, i expositors del món de la punta. Per amenitzar el dia, s'organitzen activitats paral·leles: exposicions, itineraris a peu, actuacions musicals, etc. | 08007-165 | Centre del poble: riera i voltants església | En motiu de complir-se el primer centenari de la primera exposició a tot Catalunya de puntes de coixí a Arenys de Munt, l'any 2006, ha estat la seu de la 19a. Diada de la Puntaire de Catalunya. | 41.6091700,2.5405700 | 461719 | 4606486 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37850-foto-08007-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37850-foto-08007-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 37902 | Vegetació de la bassa de la font de la Fontana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vegetacio-de-la-bassa-de-la-font-de-la-fontana | DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992 | El safareig té pèrdues ja que està en mal estat de conservació i el nivell d'aigua hi és molt baix (uns 15-25 cm). Caldria reparar-ne les fuites a fi de millorar l'estat de conservació d'aquesta comunitat d'algues i també del safareig com a element arquitectònic. Aquestes comunitats d'algues són molt sensibles a la contaminació de les aigües i al dessecament, per tant s'hauria de vetllar perquè l'aigua hi arribi sempre i de qualitat. | Antic safareig abandonat que recull les aigües de la font de la Fontana i on, submergides a l'aigua, hi trobem una població d'asprelles (Chara vulgaris) que són unes algues carofícies. També hi apareixen Cladophora sp., diverses diatomees i macroinvertebrats. La bassa també deu ser utilitzada com a abeurador d'aus i mamífers i com a lloc de cria i alimentació d'amfibis. Els entorns de la font de la Fontana han estat arreglats pel grup Fot-li Castanya i la Plataforma Odeon, i hi han col·laborat els Ajuntaments d'Arenys de Munt, Canet de Mar i Sàlvia Associació de Dones. | 08007-217 | Font de la Fontana - Serra dels Termes | 41.6097500,2.5556600 | 462977 | 4606544 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37902-foto-08007-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37902-foto-08007-217-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La vegetació de carofícies del ventós d'aigües dolces amb Chara sp. és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). Aquest hàbitat és molt rar tant a nivell català com europeu, sempre ocupa petites extensions i a Catalunya es considera que té el màxim grau d'amenaça de desaparició.Té l'interès que aquestes poblacions d'asprelles retenen els sediments i n'eviten la resuspensió, produeixen oxigen al fons de les basses de tal manera que mantenen ben oxigenades les capes d'aigua profunda on arriba la llum, i també són utilitzades per alguns animals per a protegir-se dels depredadors i per a fer-hi la posta. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||
| 37924 | Vegetació de ribera de la capçalera de la conca de la riera de Sobirans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vegetacio-de-ribera-de-la-capcalera-de-la-conca-de-la-riera-de-sobirans | Tot i existir fragments ben conservats, en general apareixen degradats amb plantacions de plàtans, pollancres i castanyers. | La conca de la riera de Sobirans està formada per un eix principal, que és la riera de Sobirans, i per un entramat de torrents tributaris que es van ajuntant a aquesta riera principal a diferents nivells. És a la capçalera, però, on hi ha una veritable xarxa de torrents que drenen els cims més alts del municipi (zona dels Tres Turons i la Creu de Rupit) i condueixen l'aigua cap a la riera de sobirans. Aquesta xarxa fluvial està formada, entre altres, pel torrent de la Milans, el torrent del Jardí i el torrent de Marpons. La majoria d'aquests cursos, tot i estar mitjanament alterats per l'home amb plantacions de pollancres, plàtans i algun castanyer, encara conserven boscos de ribera naturals, principalment d'avellaners, però també hi ha petits fragments de verneda. Els avellaners són referenciables a la comunitat d'avellanosa amb polistic (Polysticho-Coryletum), dominada per l'avellaner (Corylus avellana) i una falguera de grans dimensions, el polistic (Polystichum setiferum). La verneda correspon a l'hàbitat vernedes amb ortiga morta (Lamio-Alnetum glutinosae). | 08007-239 | Capçalera de la conca de la riera de Sobirans | 41.6135500,2.4997900 | 458324 | 4606991 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37924-foto-08007-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37924-foto-08007-239-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La verneda (codi 91E0) és un hàbitat natural d'interès comunitari qualificat de conservació prioritari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||||
| 37926 | Verneda del torrent de l'Oradella i riera de Vallalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-del-torrent-de-loradella-i-riera-de-vallalta | Afectat per plantacions, tales, introducció d'espècies al·lòctones, etc. Caldria prendre mesures per assegurar i millorar la seva conservació. | Verneda (Lamio-Alnetum glutinosae) esparsa i força fragmentada que apareix a l'extrem NE de la riera de Vallalta (dins del terme d'Arenys de Mar) i al torrent de l'Oradella, una afluent de la primera. La verneda apareix degradada amb plantacions de pollancres i plàtans i molts dels peus de vern han estat tallats successives vegades i tenen nombrosos rebrots. El sotabosc és relativament ric, amb carx gran (Carex pendula), ficaria (Ranunculus ficaria), viola boscana (Viola sylvestris), polistic (Polystichum setiferum), corniol (Aquilegia vulgaris), etc. Cal destacar la gran presència de la barretera (Petasites fragrans), espècie al·lòctona que fa un tapís al sotabosc força dens i que dificulta el creixement d'altres espècies autòctones. | 08007-241 | Torrent de l'Oradella i riera de Vallalta | 41.6234900,2.5560700 | 463019 | 4608069 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37926-foto-08007-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37926-foto-08007-241-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La verneda (codi 91E0) és un hàbitat natural d'interès comunitari qualificat de conservació prioritari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||||
| 37694 | Vessant Oriental del Montalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vessant-oriental-del-montalt | FORN i SALVÀ, Francesc (coord.) (1997). Carta arqueològica: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Col·lecció Raimon Torroja, núm. 1. Ajuntament d'Arenys de Munt. MARTÍN, A. i RIGO, A. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. PONS GURI, J. M. (1938). Notes per a l'arqueologia del Maresme. BCEC XLVIII, pp. 42-43. Barcelona. RIBAS i BERTRAN, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Barcelona. SERRA RÀFOLS, J. De C. i ALMAGRO, M.(1945).Carta arqueológica de España. Madrid. | il·localitzat | Notícia antiga de J.M. Pons Guri segons la qual a la vessant del Montalt que pertany al terme municipal d'Arenys de Munt, sense que hi hagi cap altra especificació del lloc, s'hi van trobar destrals neolítiques. | 08007-9 | Turó del Montalt | Segons Francesc Forn (1997), foren trobades tres destrals al Torrentbó: una trobada al Turó del Montalt que formava part de la col·lecció Clariana de Mataró, una altra es guarda a la col·lecció Sala de Vic i una tercera destral de fibrolita que no s'ha localitzat. | 41.6055600,2.4983300 | 458197 | 4606105 | 08007 | Arenys de Munt | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37694-foto-08007-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37694-foto-08007-9-3.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons la carta arqueològica pertany a Jaume Riviere; C. Nena Casas, 76, de BCN Tel. 93 203 22 04No hi ha plànol de situació ni coordenades. Nosaltres n'hem posat de referència geogràfica. | 78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 37837 | Veïnat de Can Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-can-forn | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 58. | XVII | Veïnat format per diferents cases d'antiga tradició al voltant de la masia de Can Forn, composta a més per Cal Cotxo, Can Nualart, Ca l'Isidre i Can Ramos, Can Caló i Can Prunés. Són de planta rectangular i amb la coberta de teules a dues aigües, la majoria consten de planta baixa i pis. Can Prunés i Can Ramos estan molt transformades, però totes s'aixequen damunt antigues masies, i la primera conserva una llinda amb la data gravada de l'any 1641. | 08007-152 | Veïnat de Can Forn | Els Forn havien estat uns grans propietaris de terrenys a Torrentbó, els Tres Turons i Sobirans. Van emigrar al Baix Empordà. | 41.5947500,2.5208500 | 460067 | 4604894 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37837-foto-08007-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37837-foto-08007-152-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix com Veïnat de Baix. | 94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 37836 | Veïnat de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-santa-cecilia | XVII-XX | Veïnat format al voltant de l'ermita de Santa Cecília i que consta de la masia de Can Gabandé, Can Rata, l'antiga rectoria, el paller, i una altra casa. Can Gabandé està adossada a l'ermita fent un angle de 90 graus. Al costat hi ha Can Rata, que juntament amb l'antiga rectoria i el paller, deixant a la part posterior de Can Rata, un petit pati. | 08007-151 | Torrentbó - Parròquia de Santa Cecília | El 24 de novembre es celebra la festa patronal, Santa Cecília. Des de l'1 de març de 1963 és parròquia canònica; erigida com a tal pel bisbe de Girona, Dr. Josep Cartañà Inglés. | 41.5964000,2.5146500 | 459551 | 4605080 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37836-foto-08007-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37836-foto-08007-151-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 37886 | Veïnat de Sobirans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-sobirans | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.58. | XVIII | Conjunt de cases situades en el curs de la Riera de Sobirans, al voltant del Santuari de la Mare de Déu de Lourdes, al cantó solell de la riera. El nom de les cases que el formen són: cal Dimoni gros (can Lluiset), ca la Justa, can Janet, can Miquelet, can Batet, cal Ros (can Salses), can Quim, can Martori, can Tutó, can Pujol (ca la Pruneta), can Dents, can Comes (ca la Tona), can Valent, can Feliu (can Godino), can Tardell, can Cucut, can Colomer de Sobirans, can Mora. Algunes d'aquestes cases s'han individualitzat en fitxes, però la resta no. Generalmet es tracta de cases d'una arquitectura molt modesta, sense cap element destacable. Consten de planta baixa o planta baixa i primer pis, de planta rectangular i coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientades a la Riera de Sobirans, d'on es comuniquen a través de camins o rials. | 08007-201 | Rial de Sobirans | 41.6154600,2.5283200 | 460702 | 4607190 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37886-foto-08007-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37886-foto-08007-201-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 37977 | Xarxa fluvial d'Arenys de Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-fluvial-darenys-de-munt | Les principals amenaces són la contaminació de les aigües, l'extracció d'aigua, l'obertura de pous il·legals i la urbanització de certs trams. | Dins del municipi d'Arenys de Munt trobem principalment tres grans conques hidrològiques: els cursos d'aigua que tributen a la riera d'Arenys, les que porten les aigües a la riera de Vallalta i les que drenen les aigües cap a la riera de Caldetes, a banda de petits torrents o rials que recullen les aigües cap a cursos de menor entitat. Aquest gran entramat de rieres, torrents i rials superficialment només porta aigua en èpoques de pluges (excepte algun tram de la riera de Milans, de la riera de Vallalta, etc.). L'aigua que circula per aquests entramats de cursos hídrics, a banda de conduir l'aigua al mar, també alimenta el freàtic de l'Aqüífer de l'Alt Maresme. Aquest està contemplat dins l'annex 2 del DECRET 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner. | 08007-292 | Arenys de Munt | 41.5991600,2.5422000 | 461849 | 4605374 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37977-foto-08007-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37977-foto-08007-292-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Els hàbitats fluvials són un dels més amenaçats del planeta i l'aigua és cada cop un recurs més escàs. La conservació de les rieres i torrents de la xarxa fluvial d'Arenys de Munt garantiria un correcte funcionament del sistema hídric en èpoques de pluges, impedint problemes de riuades i revingudes, a banda que garantitza una correcta recàrrega dels aqüífers i, per tant, una reserva d'aigua per a ús agrícola, de reg o de boca. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||||
| 37878 | Xemeneia Destil·leries Sorel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-destilleries-sorel | XIX | Xemeneia industrial de secció quadrada feta de maó pla, sense arrebossar. A la part més alta hi ha una doble cornisa fetes amb el mateix maó. Pertanyia a una destileria però actualment no s'utilitza. No es troba aïllada sinó que la base està dins una nau industrial tancada a la que no hi hem tingut accés. | 08007-193 | Rial del Bellsolell, s/n | Pertanyia a les antigues destil·leries Licors Sorel, Destil·leries del Maresme, S.A. | 41.6103600,2.5419200 | 461832 | 4606618 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37878-foto-08007-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37878-foto-08007-193-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 37916 | Xiprer de Monterrey de can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-monterrey-de-can-boter | XIX-XX | Tot i gaudir de bon estat de salut, cal dir que té alguna branca morta. | Aquest arbre situat als jardins de can Boter, és un exemplar de xiprer de Monterrey (Cupressus macrocarpa) de dimensions molt notables, amb un perímetre d'uns 4,34 m i diàmetre de 1,38 m de diàmetre. El xiprer de Monterrey és originari d'Amèrica del Nord i ha estat utilitzat com a arbre forestal i ornamental. És un arbre de capçada cònica, que té les fulles en forma d'esquames, d'uns 2 mm, i que estan inflades a l'àpex. La fusta és aromàtica. | 08007-231 | Can Boter | 41.6008800,2.5437600 | 461980 | 4605564 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37916-foto-08007-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37916-foto-08007-231-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 37973 | Zona agrícola de ca l'Arquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-agricola-de-ca-larquer | Els camps situats a més pendent s'estan abandonant. | La zona agrícola de ca l'Arquer es troba situada entre dos cursos d'aigua, el Torrent de l'Aigua i el Torrent de can Vallalta, ambdós a la capçalera de la riera de Vallalta. Aquest fet fa que el nivell freàtic hi sigui somer i que hi hagi disponibilitat d'aigua per al reg tot l'any, de manera que és una zona agrícola privilegiada. En aquesta zona, doncs, apareixen successius camps situats en feixes per salvar el desnivell del terreny, on es cultiven diferents productes d'horta de manera tradicional: tomàquets, mongetes, cogombres, etc. | 08007-288 | Ca l'Arquer | 41.6220600,2.5411300 | 461773 | 4607917 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37973-foto-08007-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37973-foto-08007-288-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,20 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.