Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37843 | Mas Aiguaviva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-aiguaviva | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya, Editorial Montblanc. Barcelona. CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.42. | XVII-XIX | Masia molt reformada en el tombant del segle XIX al XX, segurament havia estat una masia del tipus I de Bonet Garí, amb la planta baixa i el pis i la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. Actualment el cos central s'avança de l'eix de la resta de la façana i s'eleva un pis més. D'aquesta manera consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta del cos central s'eleva per sobre de la resta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. La coberta dels cossos laterals manté l'orientació de l'antiga masia amb el carener paral·lel. A finals del s. XIX o principis del XX va patir una reforma considerable que la va deixar tal com ara es pot veure. En aquella reforma s'eliminà el portal rodó que tenia i les dovelles es conserven en forma de paviment adossat a l'actual façana.Té una entrada a l'est per un barri amb dos pilars als costat. Un cop a dins, a l'esquerra hi havia un paller que s'hi accedia per unes escales des de l'altre costat del barri. A la dreta, dins el recinte, hi ha una caldera d'aram feta damunt una construcció d'obra que servia per suportar la caldera i fer el foc de llenya al mig. Servia per fer bullir el vi, per fer conserves i pels productes de la matança del porc. Davant la casa hi ha un safareig rodó amb tres rentadores, amb rajoles a la lleixa (1901).L'obra és de paredat mixt, amb pedres petites i irregulars am restes de maons i unit amb argamassa. A banda i banda del raig d'aigua provinent de mina hi ha sengles piques granítiques de planta rectangular, on es recull l'aigua per després enviar-la en el dipòsit principal. Als camps de sota hi ha una bassa rodona que extreu l'aigua d'una mina i s'utilitza pel rec. A l'interior hi ha un hipogeu amb una petita sala al fons que no hem pogut veure, segons Casals (2006). | 08007-158 | Al sud del terme municipal | 41.5939200,2.5440100 | 461997 | 4604792 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37843-foto-08007-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37843-foto-08007-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37843-foto-08007-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha un petit arxiu de 4 o 5 pergamins des del segle XVII, que no hem pogut veure.L'era antiga, desplaçada a l'est de la casa, era de tova, però actualment està pavimentada i conserva una roda de molí al bell mig.En el segle XIX es deia Can Rossell, després va recuperar el nom d'Aiguaviva. El topònim ha donat lloc a una urbanització. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 37844 | Can Gispert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gispert | XX | Casa de planta rectangular amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. Té dos cossos annexos: un a l'esquerra i l'altre a la dreta. Ambdós únicament de planta baixa i la coberta seguint la mateixa orientació que el cos principal. Al costat del torrent hi ha un antic barri amb la porta de ferro i a la part superior hi ha la data de 1867. Es podria tractar de l'antiga entrada. | 08007-159 | Barri d'Orient, 41 | 41.5949400,2.5485000 | 462372 | 4604903 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37844-foto-08007-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37844-foto-08007-159-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No ens han deixat entrar i només hem pogut veure la casa de lluny. Els propietaris insisteixen que es tracta d'una edificació del s. XX, però està en el precatàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable del terme municipal de l'Ajuntament. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 37845 | Protecció contra les bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/proteccio-contra-les-bruixes | BOLÒS, O. de et VIGO, J. (1998) Flora dels Països Catalans. Vol. III. Ed. Barcino. Barcelona. COLL, R. i MODOLELL, J.M. (1999) Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau. Vilassar de Mar, pàg. 183. FONT QUER, P. (1993) Plantas medicinales (el Dioscórides renovado). Vol. III. Ed. Labor. Barcelona. GOMIS, Cels (1891) Botànica popular. Ab gran nombre de confrontacions. Associació d'Excursions Catalana. Barcelona, pàgs. 54-55. GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. Barcelona, pàg. 187. MONTSERRAT, P. (1968) Flora de la Cordillera Litoral Catalana. Ed. Caixa d'estalvis Laietana. Mataró | Vigent | A Arenys de Munt, com en altres pobles del Maresme (Argentona, Dosrius,...) s'ha documentat l'ús d'una herba per protegir-se de les bruixes. L'herba s'anomena carlina (Carlina acaulis L), que s'havia de collir en flor la mateixa nit de Sant Joan. Es posava a les portes d'entrada de les cases. També era un bon baròmetre, ja que si el temps era sec les fulles s'obrien i si feia humitat es tancaven. Aquest cop s'ha documentat a l'Hostal del Sol. | 08007-160 | Hostal del Sol | 41.6021800,2.5330700 | 461090 | 4605714 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37845-foto-08007-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37845-foto-08007-160-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha tres tipus de Carlina, a Catalunya: la cínara (Carlina acanthifolia All. ssp cynara): Carlina acaulis L. ssp caulescens i la Carlina petita (Carlina vulgaris L. ssp vulgaris):Les dues primeres són les més típiques de trobar-se a les portes de les masies i pels prats dels Pirineus, però no es troben per aquí al Maresme. La que devien utilitzar, en tot cas, seria la Carlina petita que, tot i ser més petita, també té la forma de 'sol' i creix per aquestes latituds. Té propietats estomacals, colagoga (activa la secreció biliar) i febrífuga. | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 37846 | Caseta de Can Bombí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-can-bombi | XIX | Porta trencada, arrebossat perdut en part i vegetació intrusiva. | Edifici de planta rectangular en estat d'abandó, possiblement un antic pou, però la porta estava travada i no es va poder entrar. Per informació de la masovera de Can Bombí, era un pou d'aigua. Consta de planta baixa i terrat, que es puja per una escala exterior feta d'obra amb el passamà de ceràmica vidrada. Interior d'una sola nau amb volta de punt rodó i un banc d'obra adossat a la paret lateral. Exterior amb petit espai de distribució per accedir a les escales i a la sala. Aquest recinte està delimitat amb una petita barana d'obra. Damunt la porta d'entrada, que és de llinda recta, hi ha una petita roseta d'obra. | 08007-161 | Damunt el Rial de Corsaví. | 41.5927100,2.5338500 | 461149 | 4604662 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37846-foto-08007-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37846-foto-08007-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37846-foto-08007-161-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'ampliació del camí d'accés a Can Bombí ha deixat aquesta caseta suspesa i enlairada respecte el camí deixant tres esglaons colgats en el marge. | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 37847 | Masoveria de Can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-can-jalpi | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.54. | XIX | En restauració. | Edifici de planta rectangular, irregular, consta d'una única planta. La coberta està dividida en tres cossos, tots a quatre vessants, però el central més elevat sobre un embigat de fusta, i té un parallamps. Obertures dobles o geminades amb arcs deprimits però d'angles rectes. A la part posterior hi ha l'antiga comuna. | 08007-162 | Parc de Can Jalpí | Era l'antiga masoveria de Can Jalpí. En el seu origen estava destinada a la fabricació de corrent elèctric pel castell de Can Jalpí, el primer edifici del municipi que va gaudir d'aquest avenç. Per aquest motiu també es coneix com La Central. | 41.5989700,2.5418300 | 461818 | 4605353 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37847-foto-08007-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37847-foto-08007-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37847-foto-08007-162-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Rehabilitada l'any 2006. | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 37848 | Can Xicoi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xicoi | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 52. | XIX | abandonada i en ruïnes. | Edifici de planta rectangular, consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Estructura principal de tres cossos. A la dreta s'han afegit dos cossos per dependències funcionals. A l'esquerra hi ha un cos amb la coberta 50 cm per sobre de la principal. Aquest cos consta de planta baixa, pis i golfes amb obertures de galeria de tres arcs de punt rodó. Façana principal amb la porta d'entrada de llinda d'arc escarser. Al damunt hi ha un balcó amb la barana de ferro. | 08007-163 | Rial de la Rectoria | 41.6043000,2.5425700 | 461883 | 4605945 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37848-foto-08007-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37848-foto-08007-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Davant la casa hi ha una bassa de planta circular. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 37849 | Fira de les Cireres d'en Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-les-cireres-den-roca | XX | Fira que es celebra el 24 de juny, per Sant Joan, dedicada a les Cireres d'en Roca. Aquesta espècie és originària de l'Alt Empordà o dels Pirineus. A més de la Fira es pot obtenir licor de cirera d'en Roca, elaborat per les destil·leries SOREL d'Arenys de Munt. Es fan cercaviles, gegants, berenars, degustacions i espectacles varis. Es fa coincidir amb la trobada de puntaires, ofici d'una gran tradició a la població. | 08007-164 | Pl. Catalunya i voltants | A finals del segle XIX es va abandonar el conreu de la vinya, aleshores importantíssim a la comarca, per culpa de la fil·loxera. Això provocà una transformació econòmica forçosa. Una derivació professional fou l'arribada de minaires (d'aigua). Molts arenyencs van desplaçar-se a terres enllà per realitzar aquesta tasca. En una d'aquestes sortides conegueren un tipus de cirera diferent a l'autòctona. Els primers empelts d'aquesta nova espècie a la comarca van arrelar fa molts anys. Aquesta producció s'ha mantingut fins els nostres dies i ha pres el nom de la nissaga de minaires que va sembrar els primers empelts. L'any 2006 s'ha celebrat la 7a Fira. | 41.6092200,2.5398600 | 461660 | 4606492 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37849-foto-08007-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37849-foto-08007-164-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 37850 | Trobada de puntaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-puntaires | XX | Coincidint amb la Fira de la Cirera d'en Roca, es fa la tradicional trobada de puntaires per commemorar la festivitat de Sant Joan (24 de juny) i convertint els carrers principals d'Arenys de Munt en una gran festa participativa. Les puntaires, vingudes d'arreu de Catalunya, s'arrengleren en una doble filada de taules i cadires, resseguint l'encara sorrenc perfil de la riera. Pels voltants de l'església, plaça Catalunya i carrer de la Generalitat es poden trobar parades d'artesans, venedors, i expositors del món de la punta. Per amenitzar el dia, s'organitzen activitats paral·leles: exposicions, itineraris a peu, actuacions musicals, etc. | 08007-165 | Centre del poble: riera i voltants església | En motiu de complir-se el primer centenari de la primera exposició a tot Catalunya de puntes de coixí a Arenys de Munt, l'any 2006, ha estat la seu de la 19a. Diada de la Puntaire de Catalunya. | 41.6091700,2.5405700 | 461719 | 4606486 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37850-foto-08007-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37850-foto-08007-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 37851 | Espardenyeria Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espardenyeria-soler | SILVA SOLER, Pol da (2000) Història del calçat. Treball de curs. Arenys de Munt. Inèdit. | XIX-XX | Ofici molt arrelat a Arenys de Munt a través de la família Soler, que va fundar l'espardenyeria l'any 1880. Les eines utilitzades per l'espardenyer són el cavallet per fer rompugo, el planell, fil i agulla, rodet, màquina de posar ullets, forma, sola, estenalles, màquina de ripuntar, tisores, premsadora de llatra, banc per les soles, maceta, agulla de fer soles, alena i martell. | 08007-166 | Rambla Francesc Macià, 53 | Casa fundada per Josep Maria Soler i Francisca Ferrer l'any 1880. Continuaren la tasca el Toni Soler i Rosa Bosch. La tercera generació d'espardenyers foren Jaume Soler i J. Rossell, que tingueren 13 fills, un d'ells la Teresa Soler. L'actual gerent és el seu fill Pol Da Silva Soler. Després de la guerra civil hi hagué una davallada de la demanda i Jaume Soler va aprendre a fer de rellotger per poder mantenir la família. Un fill seu va reprendre l'espardenyeria, adaptant l'espardenya als nous temps i començant a donar nom a l'empresa. L'avi d'en Pol, rebé la carta de Mestre Artesà de la mà del president de la Generalitat Molt Honorable Sr. Jordi Pujol i Solei. Han participat en diferents salons de moda per a diferents marques (TCN, Joan Miró, Lluís Generó.) | 41.6111700,2.5396500 | 461644 | 4606709 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37851-foto-08007-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37851-foto-08007-166-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 37852 | Corral del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-forn | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 55. | XVII-XVIII | Abandonat | Masia de planta rectangular amb la coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana de migdia. Consta de planta baixa i pis. Entrada principal per la façana de ponent, amb porta d'arc escarser. El vessant septentrional de la coberta està més baix que el meridional. Edifici complementari a l'oest, també de planta rectangular i coberta d'un sol aiguavés, d'orientació oest-est. Eren els antics estables. Al davant hi ha un safareig amb les corresponents rentadores, un galet de plom i una pica de pòrtland. Fa temps que no s'utilitza i el seu deteriorament és notable. | 08007-167 | Vessant SO del Turó de Ca l'Amar | 41.6096300,2.5083400 | 459034 | 4606552 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37852-foto-08007-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37852-foto-08007-167-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El seu nom prové dels antics propietaris que eren els Forn de Torrentbó. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 37853 | Rellotges de sala o paret fets per la nissaga Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sala-o-paret-fets-per-la-nissaga-roca | PONS i GURI Josep Maria i RODRÍGUEZ FITA, Montserrat (2002). Una antiga rellotgeria arenyenca Arenys d'Amunt 1742-1837, Arenys de Mar, 1799-1837. Arenys de Mar. TUDURÍ VALLS, Isabel (1986). La indústria rellotgera a Arenys de Munt. A Arennios, núm. 2, desembre de 1986. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 13 i 14. | XVIII, XX | Tres exemplars de rellotges domèstics d'estil català, fabricats a Arenys a la segona meitat del segle XVIII per Francesc Roca i Tolrà, Feliu Roca i Catà i Genís Pou. Comprats per l'Ajuntament d'Arenys de Munt. Pons i Guri (2002) va estudiar i publicar un treball sobre els rellotges d'Arenys molt acurat. Ell ens explica les característiques. Els rellotges d'Arenys del segle XVIII i primer quart del XIX es presenten com uns rellotges de paret o sala. La decoració de l'esfera amb motllures cantoneres de metall, recorden els d'estil anglès. Respon al prototipus de rellotge de paret amb pèndol i corda de pesos per un dia (en realitat 30 hores). Rematen la peça dues campanes per tocar hores, quarts i despertador per mitjà de martellets de caputxina, és a dir amb peça separada de l'eix, on entra a pressió. La mida no es homogènia, aproximadament són de 30 x 21 x 18 cm, amb la gàbia de ferro, pilastres quadrades i un únic pont-platina al centre. Funcionen amb força de tres peces, pèndol, àncora i la roda de fuga, que actualment es coneix per escapament català. Al frontís dos cercles concèntrics en un àrum de zenc, l'un interior, que en els rellotges més corrents -els que tenen una busca curta horària i una de més llarga pels minuts- el cercle interior té incises les hores en xifres romanes i l'extrem els minuts en xifres aràbigues. En els escassos rellotges d'una sola busca, tant per assenyalar hores com minuts, el disseny és sense numerar al cercle interior, mentre que les hores figuren a l'exterior. Els cercles són fets a compàs i les incisions i xifres executades a pols sobre el zenc. Les busques generalment són de ferro i de disseny molt simple, amb la punta de fletxa amb una esquemàtica ornamentació que recorda la del N de la cartografia. Algun exemplar d'etapa més avançada, es mostra amb menys austeritat i a voltes en llautó o coure. Al cimal del mateix frontís, en un frontó arrodonit, hi ha clavat un disc també de zenc on, per incisió manual de punxó hi figuren, l'any de confecció, el seu origen de Catalunya o Cataluña, la localitat amb el nom d'Arenys, Arenÿs o bé Areñs i sovint el nom i el cognom del rellotger constructor. Són lletres fetes amb menys pulcritud que en l'esfera. No presenta número d'ordre de producció. En la trentena de rellotges fets a Arenys -excepte tres- hi llueix en la retolació del disc l'esment de ser fets a Catalunya o Cataluña, peculiaritat que no trobem en cap dels altres 118 exemplars catalans fins ara localitzats. En algun exemplar tardà, l'esfera és de porcellana blanca. En altres es conserva un dispositiu circular de llautó a l'entorn de l'eix de les busques per graduar el despertador. Difícilment hom trobarà aquest tipus rellotges en la seva integritat originària, tant per les renovacions de peces i reparacions, com per alguna restauració, i encara més per l'abandó sofert. La valoració d'aquests rellotges és relativament recent. El pèndol és una de les parts menys conservades dels rellotges catalans del s.XVIII, només coneixem un dels del Museu d'Arenys de Mar. La part ornamental és a base de peces de fosa de llautó, d'estil barroc. A l'entorn de l'esfera horària, quatre peces idèntiques repartides a les cantonades de la cara davantera. A cada costat del disc del frontó, hi ha dues altres peces de fosa de llautó, ben iguals en gairebé tots els rellotges fets a Arenys, a base de motius vegetals; i en l'angle de cada una de les quatre peces que fan cantó a l'esfera hi figura una testa humana de caient mitològic. Aquesta uniformitat es trenca només en un dels exemplars conservats. Sembla que aquestes peces de fosa no eren produïdes al taller del rellotger, sinó comprades a fora, ja que algun exemplar de rellotge d'altres localitats també fa ús d'idèntiques peces ornamentals. En algun exemplar es pot veure el rastre d'un disseny previ dels engranatges fet amb compàs i punxó sobre planxes metàl·liques per a la confecció d'unes peces que serien produïdes manualment amb treball de llima. | 08007-168 | Ajuntament d'Arenys de Munt , Rambla Francesc Macià, 59 | Informació de l'estudi de Pons i Guri (2002) sobre la nissaga dels Roca: La família dels Roca, és originària de Juneda (les Garrigues), i es va establir a Arenys d'Amunt a l'inici del s. XVIII. JOSEP ROCA I SANTANDREU (Juneda -1690 / Arenys d'Amunt- 1774). És el primer de la nissaga que radica a Arenys d'Amunt. El 1715 es casà amb Teresa, filla de Bernat Catà, arrelant definitivament a Arenys. En les capitulacions matrimonials consta d'ofici serraller, en documents del 1719 en endavant com a rellotger, i a vegades, serraller i rellotger. S'esmenta com a encarregat del rellotge públic de la vila, ja abans del 1742. Com a rellotger figura inscrit en la confraria gremial dels menestrals d'Arenys d'Amunt sota l'advocació de sant Joan. Tingué dos fills, Feliu i Francesc, i dues filles. Feliu, fou heretat pel pare l'any 1745 en els seus capítols matrimonials. Francesc, es casà el 1750 amb Antònia Novell, donzella de Santa Maria de Palautordera, on exercí de rellotger. Josep Roca i Santandreu morí a Arenys de Munt el 8 d'octubre de 1774. No podem atribuir-li cap dels rellotges conservats i identificats com del taller dels Roca, el més antic és datat de l'any 1775. I tampoc l'autoria dels quatre exemplars que es conserven i no porten firma ni data de fabricació. El 1752, en la plenitud de Josep Roca, trobem el seu fill Feliu, amb 32 anys, obrant com a mestre d'un rellotge dels anomenats de paret o de sala. FELIU ROCA I CATÀ (Arenys d'Amunt 1720-1792). Hereu de l'anterior. Es casà el 1745 amb Esperança Tolrà i Lledó de Vilassar de Dalt. Pertany a la confraria dels menestrals de sant Joan, tingué el càrrec de clavari. És el primer que deixa rastre documentat de la construcció de rellotges de sala, com a mínim des de 1752, quan fa lliurament de l'obra acabada a l'hisendat Bellsolell qui el qualifica de mestre. Però no podem atribuir-li l'autoria dels cinc rellotges que llueixen el nom de Feliu Roca. El cap de la família i dels negocis seguia essent el vell Josep Roca i, oficialment, Feliu Roca durant la vida del pare no prengué la categoria de mestre en la confraria i esperà el seu ascens fins a l'any 1783. Feliu va incrementar el patrimoni dels Roca i la seva participació en la vida social de la localitat. En el règim autoritari d'aleshores, hi havia dissensions i grupets que malden pel govern local. Feliu es mou en el sector que compta amb el noble i batlle natural de les viles d'Arenys d'Amunt i d'Avall, Bonaventura de Jalpí i de Vilalba i altres hisendats com els Bellsolell i els Borrell. L'any 1777, Bonaventura de Jalpí nomenà batlle d'Arenys d'Amunt Feliu Roca i el duc de Medinaceli, com a baró jurisdiccional, va confirmar el nomenament. Això portà llargs conflictes amb els regidors de l'Ajuntament que eren del grup oposat. L'any 1748 va néixer Francesc, l'hereu. Tingué dos altres fills, Josep i Feliu. El 1768, Francesc, l'hereu, va contraure matrimoni amb Teresa Fontrodona (de Caldes d'Estrac) i fou instituït hereu pel seu pare. En les capitulacions matrimonials hi fou present el vell Josep Roca per donar la seva conformitat a l'heretament. Feliu Roca, igualment, es preocupar de dotar les seves filles casadores, i de situar, els altres dos fills. Feliu fou apotecari, i li pagà el viatge i les despeses d'establir-se a Còrdova de Tocuman, a Buenos Aires. A Josep, li féu aprendre l'ofici de tirador d'or i l'establí a Barcelona. Feliu Roca i Catà, morí a Arenys d'Amunt el 2 de novembre de 1792, i el succeí el seu fill Francesc. FRANCESC ROCA I TOLRÀ (Arenys d'Amunt 1748-1807). El 1768 es casà amb Teresa Fontrodona i Ribas de Caldes d'Estrac. Van tenir quatre fills, Feliu era l'hereu, i els altres, Josep, Pere i Martí. Participa en la vida pública local i és regidor a l'Ajuntament l'any 1797. Figuren al seu nom la major part de rellotges del taller dels Roca avui coneguts, amb dotze exemplars datats que van des de l'any 1775 al 1800, i un tretzè sense data. (Continua a observacions) | 41.6113600,2.5394800 | 461630 | 4606730 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37853-foto-08007-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37853-foto-08007-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37853-foto-08007-168-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Francesc Roca, Feliu Roca i Genís Pou | (Continuació història) Al disc del frontó dels que figuren al seu nom, els anys 1775, 1777 i 1782 i en un de no datat hi posa 'Franch. Roca', en dos del 1777 'Frch. Roca' i en sis altres, datats del 1775 al 1800, 'Franch. Roca' el seu ofici 'regr.' abreviació de re[llot]g[e]r. A finals del s. XVIII, el diner aflueix a Arenys d'Avall o de Mar, arran de les travessies atlàntiques. La vila creix a llevant de la Riera, al lloc conegut per La Bomba; el 1791, Francesc hi va comprar un cós i mig de terra. S'inicia l'expansió de les activitats industrials dels Roca a Arenys de Mar. El 1800 instal·la a la casa de la Bomba d'Arenys de Mar el fill Josep, que tenia 18 anys i figura en les matrícules industrials, però en els cadastres consta l'immoble a nom de Francesc. L'hereu, el segon Feliu, segueix al capdavant del negoci a Arenys d'Amunt. L'establiment d'Arenys de Mar, fou una activitat industrial complementària de la d'Arenys d'Amunt i tant Francesc com els seus fills Feliu i Josep seguiren vivint a la vila d'origen. Francesc Roca morí a Arenys d'Amunt el 14 de gener de 1807, deixant per hereu a Feliu, qui ho era per les capitulacions matrimonials.FELIU ROCA I FONTRODONA (Arenys d'Amunt 1772- 1867). Batejat amb els noms de Francesc, Feliu i Josep, noms del seu pare, avi i besavi. Però adoptà i figurà sempre amb el de Feliu. El 1800 es casà amb Antònia, filla de Sebastià Cabot de la Creu, de Llavaneres, i seguí treballant al costat del seu pare en la rellotgeria d'Arenys d'Amunt, mentre que Josep romania en la d'Arenys de Mar. En política es situa al costat absolutista, com els més importants terratinents d'Arenys d'Amunt. El 1872 és designat batlle reial i, després de fer el jurament de fidelitat a Ferran VII i possessionar-se del càrrec, posa per secretari de l'Ajuntament el seu company de causa Ramon Bellsolell. A la caiguda del sistema anterior, compromès en conspiracions carlistes, l'any 1834, va ser represaliat pel govern liberal. D'aquest Feliu Roca, coneixem un sol rellotge de sala, datat el 1814, i localitzat al casal Ramis-Milans d'Arenys de Mar i al qual potser no fou aliè el seu germà Josep, que seguia amb la rellotgeria del carrer de la Bomba. La manca d'altres exemplars atribuïbles a aquesta darrera etapa fa pensar en una notable minva de la producció de rellotges dels Roca i potser amb una posterior extinció de l'activitat al tombar el primer quart del s.XIX. La manca de documentació a l'Arxiu Municipal d'Arenys d'Amunt, la pèrdua de la família Roca i la destrucció de protocols notarials del s. XIX a Arenys de Mar a l'estiu de 1936, no permeten aclarir les coses. La presència de Josep Roca i Fontrodona a la rellotgeria de la Bomba d'Arenys de Mar, acaba l'any 1819, i el seu lloc, el pren Feliu, que també és el titular cadastral de l'immoble. Del 1824 a 1887, Feliu Roca és propietari de quatre cases a Llevant de la Riera d'Arenys de Mar i no figura a la casa de la Bomba. Segueix tributant com a rellotger a Arenys de Mar fins el 1837. Després no figura en els padrons i llistats impositius. Feliu Roca Fontrodona, conservà i augmentà el patrimoni familiar amb nombroses propietats a Arenys d'Amunt, on morí com un veritable hisendat, més que no pas un industrial. Morí el 15 de febrer del 1867, amb 94 anys, deixant tres fills: Josep, Maria-Ventura i Teresa. L'hereu, Josep Roca i Cabot, que fou el darrer rellotger de la nissaga, es casà amb Antònia Bellsolell, morí l'any 1878, i va deixar un fill, Josep, que ja no fou rellotger i que, mort sense descendència, s'extingia la dinastia dels Roca.Pons i Guri (2002) ha fet una recerca sobre el tal Genis Pou, que signa un dels tres rellotges d'aquesta fitxa. Les seves conclusions són que es tracta d'un Genís Pou no era d'Arenys, ni del d'amunt ni del d'avall. Jaume Xarrié dóna a conèixer, d'aquells temps, un Miquel Pou que firma un rellotge a Terrassa. Tal volta, Genís pot pertànyer a la família del rellotger egarenc i estigués amb els Roca per treballar o per aprendre l'ofici. | 98|94 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 37854 | Can Pau Vergés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-verges | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.50. | XX | Masia de planta rectangular amb la coberta de teules a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. Parets d'obra arrebossades i pintades de blanc. A la façana principa hi ha la porta d'accés amb arc escarcer i dues finestres a banda i banda. La planta pis disposa de tres finestres amb ampit de pedra. Només hi ha una obertura a les golfes. A les façanes laterals també hi ha finestres, però sense pedres ben escairades. Hi ha un cos annex a la part dreta de la casa que s'utilitza de garatge. Al davant hi ha l'era de la casa. Hi ha dos safareigs, un de planta circular al costat de la casa i un altre de planta rectangular a uns 30 metres, que s'abasteixen d'aigua de mines diferents. | 08007-169 | Vessant dret de la Riera de Sobirans | 41.6140600,2.5289000 | 460750 | 4607034 | 1900 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37854-foto-08007-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37854-foto-08007-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 37855 | Ca l'Angelina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-langelina | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.42. | XIX | Totes les obertures, portes i finestres, estan desaparegudes o trencades, parets esbotzades, grafittis, elements arquitectònics caiguts o trencats. | Torre d'estiueig de planta quadrada amb torre central de forma piramidal que sobresurt de la coberta amb ràfec. Teules àrabs vidrades en blau fosc. Consta de planta baixa, pis i golfes. Està molt malmesa per abandonament i saqueig. Destaca el treball del ferro de baranes i aplics. | 08007-170 | Al sud del terme, prop de la C-32 | 41.5910100,2.5390300 | 461580 | 4604471 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37855-foto-08007-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37855-foto-08007-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37855-foto-08007-170-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 37856 | Capella de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-miquel | XIII | Enrunada | Antiga capella dedicada a Sant Miquel, actualment en estat ruïnós i coberta per la vegetació. Impossible descriure'n les restes per manca de visibilitat. | 08007-171 | Riera de Sobirans | S'esmenta l'any 1230 en el testament del cavaller Ponç de Montpalau. Damunt l'entrada s'hi llegia: 'És ditxós aquest veïnat de Subirans de tenir per patró Sant Miquel, que vosguardarà la collita si el teniu en devoció, entrant amb tota atenció'. | 41.6165200,2.5215300 | 460137 | 4607311 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37856-foto-08007-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37856-foto-08007-171-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També anomenada 'des Tabustols'. | 85 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 37857 | Can Mora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mora | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.50. | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular, formada per dos cossos d'edificis: un amb la coberta de teules a dues aigües i el carener perpendicular a la façana, i el davanter, amb la coberta a una sola vessant. Consta de planta baixa i pis. La vegetació cobreix la façana principal i la de ponent. Entorn molt ben cuidat i arreglat, amb annexos a la part posterior. Al davant hi ha una bassa o safareig de planta rectangular, feta de paredat i rajoles a la lleixa, amb unes petites escales al costat que comuniquen amb el pati de la casa. Des d'aquest punt, l'aigua va a parar a una bassa de planta circular destinada a usos agrícoles. A llevant, adossat a la façana de llevant, hi ha un sistema de recollida i conducció de l'aigua pluvial i, potser d'una vella mina. | 08007-172 | Riera de Sobirans | 41.6204000,2.5189100 | 459921 | 4607743 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37857-foto-08007-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37857-foto-08007-172-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 37858 | Ca l'Escabellat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescabellat | XIX | Edifici format per dos cossos adossats, l'un de planta quadrada i coberta de teules a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, i l'altre de planta rectangular amb la coberta a una vessant. El primer consta de planta baixa i dos pisos i està destinat a habitatge. El segon, consta de planta baixa i pis. Hi ha un rellotge de sol a la façana de ponent. Al costat esquerre hi ha una bassa de planta rectangular i feta de paredat amb rajoles a la lleixa, servida per aigua d'una mina que hi ha al seu darrera. A la seva capçalera hi ha un esgrafiat en molt mal estat de conservació amb la data de l'any 1861. | 08007-173 | Riera de Sobirans | El propietari actual, n'és des de fa 10 anys, però la seva família ja en feia 80 que treballaven la terra com arrendataris. No en sabem l'origen del malnom, Ca l'Escabellat, però ara es pot conèixer com a Can Miró, pel nom de l'actual propietari. | 41.6168600,2.5244500 | 460381 | 4607347 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37858-foto-08007-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37858-foto-08007-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la documentació facilitada per l'Ajuntament figura, per error, com a Can Missé.Abans també es coneixia com a Can Vernís. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 37859 | Can Ramon Cot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ramon-cot | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 43. | XIX | Obertures tapiades, elements arquitectònics deteriorats i vegetació intrusiva. | Edifici d'estil imitació andalusí, de planta rectangular i de difícil visibilitat per estar cobert de vegetació. Coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana de migdia; façana coronada amb merlets. Consta de planta baixa i pis. Entrada a la façana de ponent per carruatges amb els muntants, la llinda de pedra granítica treballada. A la llinda hi ha l'any gravat de 1858. Al darrera, a ponent,hi ha una bassa de planta rectangular (9 x 4'5 m.) d'aigua que s'abasteix de dos raigs d'aigua. Conserva rajols rectangulars en part de la lleixa, però la resta està encimentada. Sembla bastant profunda i l'aigua no circula gaire ja que hi ha molt de verdeig. També corresponen a la mateixa casa un parell d'edificis en direcció ponent. | 08007-174 | Riera de Sobirans, Camí de la Creu | Antiga masia de Can Cot. Actualment és propietat de la família Artés. El Sr. Artés fou qui feu reconstruir (1935) la casa a imitació andalusí per recordar la seva terra d'origen, Almeria. Després de la guerra civil, l'amistat del Sr. Artés amb Franco fa que aquest cedeixi la casa a la Guàrdia Civil, amb l'objectiu de fer-hi una residència per a orfes de la Benemèrita. La casa es comença a adequar per aquesta finalitat però mai assoleix l'objectiu. La casa resta abandonada i amb el temps es comença a malmetre, fins que la darrera intervenció consisteix en tapiar amb maons totes les obertures. Popularment es coneix com El Cortijo. | 41.6164100,2.5099100 | 459169 | 4607304 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37859-foto-08007-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37859-foto-08007-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37859-foto-08007-174-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 37860 | Can Framis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-framis | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.48. | XIX | Edifici de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana de migdia. Consta de planta baixa i pis. A la façana posterior hi ha un porxo adossat amb la coberta de teules. Actualment l'edifici està partit per la meitat en dos habitatges. Una mina subministra aigua a les dues propietats; a dues basses respectivament, una de planta circular i l'altra de planta rectangular. | 08007-175 | Riera de Sobirans, Camí de la Creu | 41.6165000,2.5085000 | 459052 | 4607315 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37860-foto-08007-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37860-foto-08007-175-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Abans es coneixia amb el nom de Ca l'Oliveres, pel seu primer propietari, el senyor Ramon Oliveras. Des de l'any 1934 hi resideix la família Framis. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 37861 | Can Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujol | XV-XVIII | Masia de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Ha sofert ampliacions amb el pas dels anys fins arribar a la situació actual. Consta de planta baixa i pis. Destaca el portal rodó adovellat i una finestra gòtica d'arc lobulat a la planta pis, just damunt el portal. La resta de finestres, dues a la planta baixa i tres a la planta pis, tenen els ampits, brancals i llindes de pedra granítica treballada. S'ha ampliat pels dos extrems, segurament adequant antigues dependències de treball en estatges residencials; amb obertures fets amb falsos arcs de maó vist. | 08007-176 | Riera de Sobirans | 41.6174400,2.5138900 | 459501 | 4607417 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37861-foto-08007-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37861-foto-08007-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37861-foto-08007-176-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El finestral gòtic i portal rodó són moderns, comprats a La Bisbal.També es coneix amb el nom de Can Framis. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 37862 | Col·lecció de l'Associació de Puntaires d'Arenys de Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-lassociacio-de-puntaires-darenys-de-munt | <p>FORN i SALVÀ, Francesc (1994). La col·lecció Vinyals de puntes. A Arennios, núm. 25, març de 1994. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 8 - 9.</p> | XIX-XX | <p>Col·lecció de peces relacionades amb l'activitat de fer puntes de boixet. Els patrons i les matrius són els elements més abundants. Tot i que no està inventariat, es podria parlar d'uns dos mil exemplars de cada. La majoria estan guardats en planeres, calaixos metàl·lics plans i amples, d'altres amb carpetes. També hi ha puntes antigues i modernes; per exemple un cos de vestit del segle XI o una tovallola de combregar o una mantellina. També disposen d'un mostrari i fotografies antigues i modernes de puntaires d'Arenys de Munt.</p> | 08007-177 | Can Borrell | <p>L'entitat fou fundada l'any 1991 i ha anat recollint material procedent de donacions particulars i, sobretot, de la col·lecció Badia-Viñals. Altres peces són comprades: Les germanes Maria i Mercè Badia, nétes d'uns randers d'Arenys de Munt (Josep Viñals i Josepa Rossell) van fer donació d'un miler de patrons i fulls i de dos mostraris al Col·lectiu per al Museu Arxiu d'Arenys de Munt, i aquests la cediren en dipòsit a l'Associació de Puntaires d'Arenys de Munt.</p> | 41.6097300,2.5384900 | 461546 | 4606549 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37862-foto-08007-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37862-foto-08007-177-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 37863 | Artesania de la punta de boixet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/artesania-de-la-punta-de-boixet | FERRAN, Elena i SALVADÓ, Maria Rosa (no consta). Les puntaires, a la Col·lecció Descobriu Arenys de Munt. FORN i SALVÀ, Francesc (2006). L'art de la punta a Arenys de Munt, a Filigrana, núm. 1, juny de 2006, Associació de Puntaires d'Arenys de Munt. OLLER i ARTIGAS, Xavier (1994). La col·lecció Vinyals de puntes. A Arennios, núm. 25, març de 1994. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 20- 21. PONS i GURI, Josep Maria (1994). Algunes consideracions i suggeriments per a la història de l'art de la punta al coixí a Arenys de Munt. A Arennios, núm. 25, març de 1994. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 10 - 15. | XVII-XX | Les puntes de coixí són un teixit que resulta d'encreuar fils enrotllats en boixets, tot seguint el dibuix d'un patró; formant torsions, trenes, tramats i diversos punts. Els materials indispensables són un coixí rodó (no usat a Catalunya) o allargat, boixets, un patró, fil i agulles. Els fils, de cotó o de seda, es subjecten al coixí amb les agulles i es treballen en parells. També es poden utilitzar fils metàl·lics, de llana i de fibres sintètiques. Els colors més freqüents són el blanc i el negre; les agulles són de cap (abans eren de llautó però ara són d'acer inoxidable). També es poden fer servir el que se'n diu agulles de 'guarniment', els mata-sogres (amb el cap de vidre o plàstic) i els perpals, que són més grossos i s'usen per fixar els patrons al coixí. La tècnica de fer puntes presenta moltes varietats; sempre hi ha una combinació de punts bàsics: punt sencer (creu, volta i reu) i mig punt o vol i boixet (volta i creu). La punta resultant es divideix en peu, cos o fons i cap, excepte l'entredós que té dos peus i no té cap. Els punts i les puntes tenen noms posats per les mateixes puntaires a fi i efecte de diferenciar-ne entre la gran varietat que hi ha. Els noms poden ser ben curiosos: gra d'ordi, el sepulcre, el campanar de St. Iscle, la flor d'ametller, la barca, la petxina, el cul de gallina, els mirallets, el cargol, l'oliva, etc. Les puntaires d'Arenys van donar fama internacional al ret fi català o punta d'Arenys, que s'assembla a la blonda però es diferencia pel fons de tul adornat amb punt d'esperit, que es fa amb fil de cotó blanc molt fi. La Generalitat ha reconegut el treball d'artesania nomenant Mestres Artesanes dues puntaires d'Arenys de Munt: Paquita Mora i Bigorra i Esperança Artigas i Catarineu. La continuïtat de l'ofici està assegurat a Arenys de Munt durant molts anys, no només per la transmissió de mares a filles i nétes, sinó per les escoles de puntes que hi ha a la població. | 08007-178 | Arenys de Munt | L'elaboració de puntes de coixí o de boixet és una de les tradicions documentades més antigues d'Arenys. La primera documentació on figuren puntaires d'Arenys de Munt és al llibre de comptes del rander Joan Clavell, de l'any 1698. S'hi especifica el lliurament de fil i l'encàrrec de la mostra 'les dues roses' a la puntaire Maria Horta. Altres puntaires d'Arenys de Munt referides en aquest volum són: Teresa Bellsolell, Caterina Menestrala, Margarida Giralt, Mariana Lapeira, Teresa Vall, Isabel Aiguaviva i Coloma Carana. En el 'Diario de viajes hechos en Cataluña' de Francisco de Zamora (1785-1790) també es parla de les puntaires d'Arenys. Les puntes de boixet, dites així, per la fusta de boix amb què es feien els boixets, eren un producte molt apreciat en el comerç amb les amèriques. Però el punt més àlgid a Arenys, es desenvolupa en els tombants del segle XX (1900). Els randers eren els comerciants que venien les puntes; donaven el fil a les puntaires i recollien el producte final a canvi d'un mòdic preu. Un dels randers més importants fou la família Castells, que inicien el negoci l'any 1862. La producció de puntaires i randers va crear una important indústria que va obrir camí a l'exportació. Un altre rander, aquest instal·lat a Arenys de Munt, és Josep Viñals i la seva esposa Josepa Rossell. El negoci iniciat l'any 1880 va continuar fins l'any 1989 per la néta Mercè Badia. Aquesta activitat no era pas lúdica, com ara, sinó un complement econòmic molt important per les famílies. Només així es pot entendre el canvi de dedicació de tota aquesta mà d'obra femenina a la incipient industrialització del municipi. La relació temps de dedicació - benefici econòmic no deixava cap mena de dubte. Era més rendible treballar a la fàbrica. Tot i que no es va perdre mai la tradició de fer puntes, ara potser amb d'altres objectius. Un dels esdeveniments històricament més importants dins el món de la punta, és l'exposició que es va fer a Arenys de Munt, l'any 1906, inaugurada l'1 de juliol per Trinidad M. De Oms, president accidental de la Diputació de Barcelona; Joaquim Sostals, governador interí de Barcelona i Joaquim Sagnier i Pio Valls, diputats del districte. L'exposició va tenir un important ressò mediàtic a la premsa de l'època. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37863-foto-08007-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37863-foto-08007-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37863-foto-08007-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment hi ha dues entitats de puntaires a Arenys de Munt: l'Associació de Puntaires d'Arenys de Munt i l'Associació de Puntaires Verge del Remei. Entre les dues sumen més de 400 associats. | 98|94 | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 37864 | Arxiu històric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-historic | XVIII-XX | El gruix de la documentació que es conserva és d'àmbit municipal i segueix els mateixos criteris classificatoris que un arxiu municipal. No hi ha, però, cap criteri o protocol establert pel traspàs de la documentació de l'arxiu administratiu a l'arxiu històric. Destaquen els llibres d'actes fins l'any 1973. Els més antics conservats són de 1770 i 1823. També hi ha un fons del Jutjat de Pau entre l'any 1930 i 1960; un fons de l'antiga biblioteca de la República; l'arxiu de la Falange; fons d'entitats i associacions d'entre les que destaca la Cooperativa La Econòmica (anys 20 i 30); un petit fons notarial; el fons de la Cambra Agrària Local (1940-63); diversos llegats patrimonials (Pere Salvat i Agustí Barrera); el fons Corbera (1840-1930) amb una petita part notarial que va des de l'any 1760; també es conserva un fons gràfic compost de fotografies en blanc i negre i en color; de temàtica local, sobretot a partir dels anys 40, amb una petita mostra d'un reportatge de l'escola republicana. | 08007-179 | Can Borrell | L'arxiu es crea l'any 2001 i es troba en procés d'inventari i catalogació. Aquesta feina la fa el senyor Francesc Forn els dijous i dissabtes de 18 a 20 hores. No hi ha establerts protocols de traspàs de la documentació de l'arxiu administratiu a l'arxiu històric. | 41.6097300,2.5384900 | 461546 | 4606549 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37864-foto-08007-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37864-foto-08007-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37864-foto-08007-179-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada pel Sr. Francesc Forn. | 98|94 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 37865 | Fons documental d'Arenys de Munt de l'Arxiu Diocesà de Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-darenys-de-munt-de-larxiu-diocesa-de-girona | XIII-XX | <p>El territori de la diòcesi és diferent a la província civil: la diòcesi arriba fins a Arenys de Mar i té límits fixats des del segle IX; en canvi, la província acaba per la costa a Blanes, i s'estén per la muntanya fins a Puigcerdà. De la recerca efectuada a la Diòcesi de Girona s'han trobat dades sobre la parròquia Santa Maria d'Arenys de Mar, que ens diu que fou segregada el 1555 d'Arenys de Munt, si bé tingué la condició de sufragània d'aquesta fins al 1779. El temple es bastí de 1575 a 1628 i fou allargat el 1755; té un important retaule major barroc, obrat per Pau Costa el 1706. Durant els anys 1958-1977 pretengué al bisbat de Barcelona. Pel que fa a la parròquia de Sant Martí d'Arenys de Munt, sabem que aquesta existeix probablement el 878 i cit. amb certesa el 998. El Temple fou construït els anys 1514-1540. Hom segregà del seu terme el 1575, la parròquia d'Arenys de Mar, i el 1963, la de Santa Cecília a Torrentbó, erigida el 1963 en territori segregat d'Arenys de Munt, en una capella existent el 1287. Té dins del seu territori l'ermita del Remei, cit. El 1741. Té dins de la seva demarcació el santuari de la Mare de Déu de Lourdes, de l'any 1924. Dels repertoris antics i actes episcopals s'han trobat 78 documents: 74 Lletres ref. 1294/1913: D'entre ells destaquen la Llicència d'erigir confraria del Roser a Arenys de Munt, 16 novembre 1757 (llibre U-281/full281), la Llicència de transferir des d'Arenys de Munt a Arenys de Mar la confraria de Sant Joan, dels mestres d'aixa, i la de Sant Roc, 1576 (llibre U-207/full274), la Llicència a Antoni Bellsolell, pagès d'Arenys de Munt, de fer beneir la capella dels Sants Antoni i Pau, situada prop de casa seva, 28 gener 1593 (U-213/full144v), o encara, la Comissió per beneir la capella construïda per Francesc Sala, donzell d'Arenys de Munt, al costat de la seva casa, 3 desembre 1639 (llibre U-245/full109), o la Comissió per visitar la capella construïda al terme d'Arenys de Munt per Bernat Sala dins de casa seva, 3 desembre 1612 (=U-221, f 103) (llibre U-317/full 111v). 1 Llicència per demanar caritat sobre la Capella de Sant Miquel (1393) (llibre Q-2-1388-1410- full 17v). 3 Registres itineris, d'on cal destacar l'executòria en la causa entre Pere Cebrià, clergue de Barcelona, i Jaume Planti, prevere de Girona sobre el benefici dels sants Pere i Joan d'Arenys de Munt, Barcelona, 9 octubre 1478. Dels Cúria i Vicariat General : Destaquen els manuals de Col·lacions i Beneficis on s'han trobat 11 documents sobre dotalies de beneficis destacant la de Miquel Colomer, d'Arenys de Munt, funda el benefici de Sant Miquel a la capella de Sant Miquel del mas Colomer, dotat amb casa, terra i 3.250 lliures en censos, 1798 (llibre D-30/full 179). Dels Manuals de Col·lacions de Beneficis | Processos sobre Dret de Patronat, s'han trobat 29 documents. Com a exemple es pot citar, Jaume i Sebastià. Josep Bellsolell, prevere d'Arenys, presentat per Francesc Bellsolell. 1728 (llibre A-55/full 130). Dels Notaria / Notularum 1294 - 1947 i resta s'han trobat 60 documents, d'entre ells el de Francesc Sala, senyor del mas Sala d'Arenys de Munt, presentant Jaume Sala, clergue, per al benefici de Santa Maria, vacant per òbit de Joan Casals, rector de Vilassar, 4 novembre 1620; la col·lació, 122. (Llibre G-117/ full 99), o l' Indult d'oratori privat a favor de Ferran de Delàs i de Jalpí, de Barcelona, per Arenys de Munt, 1892. Dels Notaria / Deposita es troba un document (llibre U-324/ full 40). Dels Notaria / Liber denuntiatonum es troben 4 documents sobre el benefici fundat per F. Sabert (foli 692), l'obra (f.667), rectoria (f. 854) i Santa Maria (f. 660).</p> | 08007-180 | Pujada Sant Martí, 12. 3a Planta - 17004 GIRONA | <p>L'Arxiu Diocesà de Girona va néixer de l'activitat de govern del bisbe envers la diòcesi. Des de principis del segle XIV hom prengué acta de les visites pastorals efectuades a les parròquies. S'enregistraren les lletres amb les quals es donava resposta a peticions de capellans i fidels. Es prengué acta a través d'un notari de decisions com els nomenaments de persones a un càrrec o les aprovacions de comptes. Igualment es conservaren escriptures procedents de notaries diverses, com títols de propietat, testaments i similars. Es deixà constància de processos i de les corresponents sentències. Tal és el contingut bàsic de l'Arxiu Diocesà. Moltes informacions que una visió centralitzada de l'Església hi esperaria, restaren a les parròquies i altres organitzacions que es beneficiaven d'una gran autonomia. En els dos darrers segles l'Arxiu Diocesà ha acumulat documentació de caire divers. D'una banda, hi foren traslladats fons d'institucions religioses extingides i monestirs desamortitzats (que nosaltres anomenem arxius incorporats) i de parròquies actives però que troben ací mitjans millors de conservació i de permetre la consulta dels seus registres (arxius dipositats). D'altra, des de 1918, una còpia de les partides de baptisme, matrimoni i enterrament de cada parròquia és transmesa a l'Arxiu Diocesà; així es van poder reconstruir pels anys 1918-1936 els arxius parroquials cremats el referit 1936. Des de l'any 1980, l'arxiver actual va considerar des del principi de la seva activitat (1980) que calia donar prioritat al servei del públic. Durant aquests anys s'han transcrit 3.190 escriptures medievals, s'han resumit prop de 17.000 pergamins, i s'han extractat cap a 100.000 actes que han estat considerats d'interès de 1.354 volums diferents. Aquest arxiu va ser un dels primers que elaborà fitxes de processos (uns 12.000). Pere Trijueque s'incorporà des de 1985 a la feina de dotar els repertoris d'índexs, elaborats informàticament. Particular interès presenten les dispenses matrimonials. De vegades es demanà al bisbe que dispensés d'impediments de parentiu, cosa que implicava la presentació a la seva autoritat de dades genealògiques (dispenses de parentiu). Més sovint encara, se li demanà que dispensés de l'anunci públic del matrimoni (dispenses de proclames o d'amonestació); en la petició s'indicava el nom dels contraents i el dels seus pares. Per a moltes parròquies, els llibres de les quals se n'anaren en fum el 1936, aquest és l'únic mitjà de documentar la celebració d'uns matrimonis. Inicià la confecció d'un repertori de dispenses matrimonials el difunt Josep Tremoleda i Roca, que resumí les més primitives entre les de parentiu. L'interès que suscità aquesta eina entre els usuaris de l'arxiu estimulà l'arxiver a dedicar-hi dies i nits, completant les referides de parentiu i escometent les de proclames, fins a documentar-ne 211.129. Pere Trijueque i Fonalleras, unificà les dades en un únic instrument electrònic, que fou presentat al públic a la Fontana d'Or de Girona el 1999. La unió entre el bisbe Jaume Camprodon i el president de la Diputació, Carles Páramo, permeté de finançar i realitzar el 2002 un CD Rom que incloïa aproximadament la meitat de la informació que l'ADG posa avui a disposició del públic.</p> | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | (Continuació descripció) Obres i professions: Capellans: Es troben 28 documents amb les dades de naixement , el nom, d'on era natural, l'ordenació, data d'òbit i altres dades importants. Per exemple, Alsina i Coderch, Francesc Natural d'Arenys de Munt, Altres Tonsura: 1788 agost 17. Fill de Joan i Caterina. O bé, Martí Xicoy i Sagrera, natural d'Arenys de Munt, nascut el 1836, ordenat el 25 de maig de 1861 i data d'òbit el 1908. Monges: S'han trobat 14 documents. Entre ells, amb el nom de Mercè Baró i Tintó, natural d'Arenys de Munt, nascuda el 23 de novembre de 1909. congregada al Sagrat Cor de Banyoles. Testaments, Definicions i Resolucions: s'han trobat 6 documents, entre ells 6 testaments com el núm. 24. del Dr. Ignasi Ballester, rector d'Arenys de Munt, que funda una causa pia a favor de la família Ballester de Barcelona i mana lluir censals que li vengué la seva família a fi de permutar la rectoria, 1723, f 124-129, amb codicil, 1739, f 129-130v. Definició: Def 1741, f 251. Ing.: 1.674 ll. Desp.: 1.334. Saldo: 340 ll. Segona definició: Def 1744/1, f 208. Ing.: 374 ll. Desp.: 374 ll. També s'han trobat 3 Definicions, 14 Resolucions de marmessories, i 4 Institucions de Causes Pies com la 1.101. de Jaume Avellà, prevere d'Arenys de Munt, funda una causa pia per a donzelles descendents de Maria Botey, de Premià, Maria Vilar, de Vilassar, i dels masos Canals de Llinars i Terra d'Arenys de Munt, dotada amb 570 lliures i una terra, 1718. L. 12, f 155. Processos :Moderns (1585 - 1864) s'han trobat 18 documents, entre ells, el de Josep Bellsolell, beneficiat d'Arenys de Munt, contra Josep Rifà, diaca, i Joan Vilaseca, vicari, sobre residència, 1756 (llibre Domènic Buixons, núm. 347). Arxius Incorporats Sobre Pergamins de la Cúria i diversos s'han trobat 2 documents. Un d'ells és el Testament d'Alamanda, viuda de Ramon d'Escala, cavaller, que pren per marmessors Jaume Sala, gendre seu d'Arenys de Munt, Guillem de Palau, canonge de l'Estany i Jaume Tomàs, clergue del Castellar i sagristà de sant Mateu de Montnegre; elegeix sepultura a Sant Mateu, on funda un aniversari; institueix hereu el fill Francesc, al que substitueix la filla Alamanda, amb data de 15 de juny de 1348. El Notari fou en Ferrer Moner, sagristà de Sant Mateu de Montnegre. Sobre Pia Almoina hi ha 1 document datat del 18 de febrer de 1372 a les Corts, sobre Guillem de Palol d'Arenys, veí de Palol de Revardit, procurador de Dalmau de Palol, canonge de Tarragona, com a tutor de Felipa, filla de Ramon de Santjulià, enfranqueix Guillema, viuda de Bernat Vinyals de Munt, de Palol, que casa en segones núpcies amb Ramon Besard, de Santa Maria de Camós, per 110 sous. Dels Pergamins de Sant Feliu de Girona s'han trobat 3 documents. El primer d'ells, datat del 26 de febrer de 1353, a Hostalric. Parla de que Guillem Sala, d'Arenys de Munt, atès que Guillema, filla de Guillem Ramon de Lladó de Tordera, esposa de Pere Donadeu, de Sant Pere de Riu, ha esdevingut dona pròpia seva, l'enfranqueix per 10 sous. El Notari fou Guillem Llobet, d'Hostalric. A més de la recerca analítica també s'han pogut trobar a l'índex general 371 documents. Horari de dilluns a divendres: 10 a 13 i de 17 a 21; dissabtes: 10 a 13 Telèfon: 972 20 04 62 E-mail: bsg@telefonica.net info@arxiuadg.org Director: Dr. Josep Maria Marquès Oficial: Sr Albert Serrat | 94|98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 37866 | Dansa d'Arenys de Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-darenys-de-munt | ABÀSOLO, Carles d'. (2004) La dansa d'Arenys de Munt. Fulls arenyencs de cultura, núm. 8, novembre de 2004. Ajuntament d'Arenys de Munt. | XVII | Vigent | Dansa oberta de forta tradició arenyenca que es balla per la Festa Major i per la revetlla de Sant Joan. La dansa d'Arenys de Munt es composa d'entrada, cargol, espolsada i sortida. Entren les parelles a la plaça, en direcció contrària a les agulles del rellotge, els músics toquen una introducció que serveix alhora perquè l'home fa fer risto a la balladora i s'agafen les mans esquerres pel davant i les mans dretes pel darrera, la dona recolzant-la a la seva cintura i l'home posant la seva mà amb la d'ella, i agafades les mans a la cintura d'ella disposats per fer les tres primeres figures de 16 compassos cada una. Primera melodia dels primers 16 compassos, amb la cama dreta estirada endavant i el peu en posició de punteig, amb pas de minuet, puntejant tres cops a terra, amb dos compassos, seguidament es camina tres passes petites, a la tercera passa es trobaran amb el peu esquerre al davant i també faran el mateix que han fet amb el peu dret. Alternativament fins el compàs 16, en què quedaran amb el peu esquerre al davant. Amb aquesta posició i amb els 16 compassos següents (segona melodia) en el peu esquerre saltant al costat, marcant un punt cap a l'esquerra i simultàniament s'alça el peu dret; el mateix peu esquerre, sense perdre el compàs, també saltant, marcant un punt cap al centre pel davant de la cama dreta i el peu dret torna a alçar-se igual. Tot seguit es fa 3 passes petites començant amb el peu dret com en la figura anterior quedant el peu dret al davant, i que fa el mateix que ha fet amb el peu esquerre, i així es va alternant de peu de manera continuada fins al compàs 16, en què queden amb els peus junts. La tercera melodia (16 compassos) és de ball pla, començant amb el peu dret endavant cap a l'esquerra, i després esquerra cap a la dreta, fimbrejant una mica el cos, i així fins al compàs 15 en què, deixant-se de les mans dretes en que discretament es separen una mica, en el compàs 16 queden en rodona, de peus junts, i de cara a dins, agafats de les mans. Quarta melodia (64 compassos), es fa un cargol saltant en galop en que el capdanser trenca dansa, iniciant per dins un moviment en espiral fins el compàs 16. Després es gira per la seva esquena i desfà el cargol. Al compàs 32 tots estan en rodona de cara a fora, en què entren d'esquena per fer el cargol de cara al públic, fins al compàs 48. Es torna a desfer el cargol i tornen a quedar en rodona de cara a dins. En els dos darrers compassos, l'home fa fer risto a la balladora i queden deixats anar de mans, i en dues rodones els homes a la part de dins i les dones a la part de fora encarats. La 5ª figura és l'espolsada (14 compassos), els homes anaven passant per davant de totes les balladores espolsant un xic davant de cadascuna fins a tornar a la seva. Era la part més rellevant de la dansa. Els 10 primers compassos les dones fan ball pla i els homes espolsada; al compàs 10 posen peus junts i alhora fan un petit acatament amb el cap com a salutació; amb els compassos 11 i 12, agafats de les mans fan un risto, per sota els braços procurant tenir-los ben junts al passar per sobre els caps. Els dos compassos finals, l'home agafant la mà esquerra de la dona li fa un risto senzill per sota el seu braç dret i sense deixar-se anar de la mà, va endavant i cap a l'esquerra quedant a la part de fora la rotllana, i la dona a dins. Això es va repetint fins a retrobar-se amb la parella. Per acabar, els músics tornen a fer una introducció i s'agafen novament les mans esquerres per davant i les mans dretes pel darrera a la cintura d'ella. La música és com la inicial, però utilitzant la que calgui, tota vegada que serveix per fer la sortida, en què es repeteixen els tres motius primers, o bé es fan de ball pla com la figura tercera, i així surten de plaça. | 08007-181 | Arenys de Munt | Des de la meitat del segle XIX, el Foment de Sant Martí tenia cura de la Festa Major, on la dansa n'era una gran protagonista, ja que els que ballaven gaudien de gran prestigi, sortint a ballar en primer lloc les autoritats. D' Abàsolo (2004) situa l'origen a finals del segle XVII i durant el XVIII. Antigament, la dansa era ballada per la Festa Major, l'11 de novembre (Sant Martí), en sortir de l'Ofici, i l'endemà a la tarda, sempre a la plaça de l'església. Les antigues Germandats de Sant Joan, Sant Jaume i Nostra Sra. Del Remei organitzaven ball a la plaça les tardes i les nits dels dies 24 de juny i 25 de juliol. Als anys 60 del passat segle es va deixar de fer i no es va recuperar fins l'any 1976 amb la vinguda de la flama del Canigó. | 41.6090000,2.5403400 | 461700 | 4606467 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37866-foto-08007-181-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La gent es mudava per la dansa, s'estrenaven vestits i joies i s'iniciaven prometatges. La gràcia de la dansa consisteix en cargolar-se i descargolar-se sense trencar-la mai. | 94 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 37868 | Fons referent a Arenys de Munt de l'Arxiu Històric Fidel Fita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-arenys-de-munt-de-larxiu-historic-fidel-fita | PONS i GURI, Josep Maria (1984). Inventari dels pergamins de l'arxiu històric Fidel Fita d'Arenys de Mar. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. PONS i GURI, Josep Maria i PALOU, Hug (1992). Catàleg de l'arxiu històric notarial d'Arenys de Mar. Inventari d'Arxius Notarials de Catalunya, 14. Fundació Noguera. Barcelona. | XII-XIX | La documentació d'aquest arxiu és molt variada i no està classificada per municipis, per tant, resulta saber amb precisió quina documentació fa referència a Arenys de Munt sense fer-ne un inventari detallat. De totes maneres, s'han pogut identificar, gràcies als índexs creats pels arxivers (veure bibliografia) una sèrie de documents que relacionem tot seguit: - Pergamins relacionats amb la jurisdicció del Castell de Montpalau: donacions, apoques, testaments, capitulacions, plets, etc. Cronològicament des del segle XII fins el XVII. Hi ha més de 400 pergamins, només buscant entrades de Sant Martí d'Arenys, Arenys de Sobirans i algú nom de família. - Documentació procedent de l'arxiu històric notarial d'Arenys de Mar. - Comptadoria d'hipoteques, dels segles XVIII i XIX, anterior al registre de la propietat. - Documentació vària no indexada. | 08007-183 | Riera Bisbe Pol, 10 d'Arenys de Mar (08350) | El patrimoni documental que integra l'Arxiu Municipal Fidel Fita té la condició de bé o domini públic que, a efectes de titularitat i de gestió, és propietat de l´Ajuntament d´Arenys de Mar, llevat d´aquelles sèries documentals custodiades i gestionades per l´Arxiu Municipal fruit de contractes de dipòsit efectuats amb institucions (Col·legi de Notaris de Barcelona, Ministeri de Justícia, Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Sant Celoni), entitats (Associació Cultural de Sant Pol) o bé particulars. L'Arxiu Municipal d'Arenys de Mar s'organitza actualment, en dos serveis separats; un de corresponent a la documentació històrica, conservant el nom d'Arxiu Històric Fidel Fita (regit per un Patronat Municipal) i l'altre on s'aplega la documentació contemporània de menys de trenta anys d´antiguitat. Fons documentals: El conjunt documental de l'Arxiu Municipal d'Arenys de Mar està integrat bàsicament pels següents fons principals ordenats cronològicament: fons factici en pergamí: segles X-XVIII. fons històric notarial: segles XIII-XIX. fons de la batllia jurisdiccional: segles XIV-XIX. fons municipal històric: segles XVI-XX. fons d´impresos: segles XVI-XX. fons de la comunitat de preveres: segles XVII-XIX. fons de la comptadoria d´hipoteques: segles XVIII-XIX. fons cartogràfic i cartogràfic factici: segles XVIII-XX. fons d´imatges: segles XIX-XX. fons municipal administratiu: segle XX. A aquests fons, s'hi afegeixen els corresponents dipòsits particulars, d´entitats i d´institucions, documentació de personatges, fons musicals, reprogràfics, videogràfics, fins a sumar aproximadament 1000 m/l de documentació. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37868-foto-08007-183-1.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El responsable de l'arxiu és Hug Palou i l'horari d'atenció al públic és de dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 i dimarts i dijous: de 16.00 a 19.00. Els dissabtes matí: hores convingudes.Telèfon: 93 795 95 19 Fax: 93 795 70 31 | 94|98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 37869 | Fons d'imatges referents a Arenys de Munt de l'Arxiu Històric Fidel Fita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referents-a-arenys-de-munt-de-larxiu-historic-fidel-fita | XX | Fotografies en blanc i negre d'Arenys de Munt. La majoria fetes pel propi senyor Josep Maria Pons i Guri, arxiver. D'altres fruit de donacions particulars. Segons Hug Palou responsable de l'arxiu, hi ha unes 500 fotografies. També hi ha algun clixé de vidre fets per Joaquim Castells, rander d'Arenys de Mar, amb temàtica de puntes de boixet. | 08007-184 | Riera Bisbe Pol, 10 d'Arenys de Mar (08350) | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El responsable de l'arxiu és Hug Palou i l'horari d'atenció al públic és de dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 i dimarts i dijous: de 16.00 a 19.00. Els dissabtes matí: hores convingudes.Telèfon: 93 795 95 19 Fax: 93 795 70 31 | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||||
| 37870 | Fons referent a Arenys de Munt de l'Arxiu Històric Municipal de Calella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-arenys-de-munt-de-larxiu-historic-municipal-de-calella | PONS i GURI, Josep Maria i RODRÍGUEZ, Jesús (1990). Inventari dels pergamins de l'Arxiu Històric Municipal de Calella. Fundació Noguera. Barcelona. | XIV-XIX | Pergamins referents a masos i cases familiars de Sant Martí d'Arenys, com els Bellsolell, els Catà. L'índex està organitzat per noms i caldria extreure'n els relacionats amb Arenys de Munt per saber-ne amb precisió la quantitat exacta. | 08007-185 | C. De les Escoles Pies, 36 (Calella) | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'horari d'atenció al públic és de dimarts a dissabte de 17.00 a 20.00 i dimarts i dijous: de 16.00 a 19.00 i diumenges i festius de 12 a 14. Aquest horari és del museu - arxiu. Per consultar a l'arxiu s'ha de fer prèvia consulta telefònica. El responsable és el senyor Jesús Rodríguez i el telèfon és 93 769 51 02. | 94|98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 37871 | Far de Can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/far-de-can-jalpi | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.55. | XX | S'està deteriorant per l'abandonament. | Torre de secció circular feta de maó i arrebossat imitant carreus. Cos principal on hi ha una escala de cargol que dóna accés a la part destinada a far. Cos superior de secció octogonal. Coberta de teules i embigat de fusta. Petita cornisa sortint sostinguda amb ménsules. Porta d'accés emmarcada en pedra treballada, amb arc apuntat però amb el vèrtex arrodonit. Al damunt hi ha una petita capella que no conserva l'estàtua del sant. | 08007-186 | Damunt Can Jalpí | Funcionava com a far per les barquetes del llac de la casa. Segons ens explica Gaspar Casals, sembla que va ser clausurat perquè la seva llum desorientava als navegants que passaven davant la costa d'Arenys. Ha estat un lloc típic d'excursions per la mainada. | 41.6002300,2.5393400 | 461611 | 4605494 | 1900 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37871-foto-08007-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37871-foto-08007-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37871-foto-08007-186-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 37872 | Rectoria de St. Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-st-marti | XIX | Casa de planta rectangular amb la coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. Distribució geomètrica de la façana amb l'eix principal marcat per la porta d'entrada d'arc escarser, flanquejada per finestres reixades a banda i banda. A la planta pis i ha tres balcons amb barana de ferro suportats per carteles. A les golfes les obertures són de galeria amb arcs de punt rodó. La porta d'entrada té l'arc i els muntants fets de maó vist mentre que les dues finestres de la planta baixa són de pedra granítica treballada. A la finestra dreta la llinda té gravada la data de l'any 1852. | 08007-187 | Carrer Borrell, 6 | L'antiga rectoria fou cremada i destruïda l'any 1936. Després de la guerra civil, la Sra. Font (propietària del santuari de Lourdes) va fer donació d'aquesta casa al bisbat per fer les funcions de rectoria. | 41.6088300,2.5400100 | 461672 | 4606449 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37872-foto-08007-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37872-foto-08007-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 37873 | Font Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.55. EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. La boia negra, núm. 6. Arenys de Munt. Pàg. 50. | XIX | Edifici fet per protegir una mina d'aigua que abasteix la finca de Can Sala de Dalt, volta de quart d'esfera. Façana amb l'acabament circular. Porta d'accés reixada, a l'igual que les dues finestres a banda i banda. Les tres obertures tenen els ampits, llindes i muntants de pedra treballada. Al damunt de la porta hi ha un gran ull de bou, també amb reixa. A l'interior es veu un banc corregut i la porta de fusta d'accés a la mina. | 08007-188 | Al costat de Can Sala de Dalt | 41.6046400,2.5491800 | 462434 | 4605980 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37873-foto-08007-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37873-foto-08007-188-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Moltó Bolart | Està classificada, per error, com la Font de la Mare de Déu del Bon Tornar. A la fitxa número 30, feta per EGAM S.L es confon la mina de la Font Vella amb l'ermita de la Mare de Déu del Bon Tornar, que està dins el recinte de Can Sala de Dalt, mentre que la mina es troba a uns 200 metres de l'ermita.També coneguda com La Mitja Taronja (sic) per la seva volta de quart d'esfera. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 37874 | Can Corder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corder | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.47. | XVIII | Coberta ensorrada. | Masia de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa i pis. La part de la coberta està ensorrada.Té un cos afegit a la part posterior, també amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel. | 08007-189 | final del Torrent d'en Puig | 41.6069600,2.5311600 | 460934 | 4606245 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37874-foto-08007-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37874-foto-08007-189-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 37875 | Casa Nova de Pibernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-de-pibernat | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.54. | XX | Masia de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa, pis i golfes. Damunt la porta d'entrada hi ha una inscripció en pedra que posa: 'Casanova de Pibernat reedificada per R de V., any 1903'. Les obertures no són significatives; però al costat hi ha una era de secció circular. | 08007-190 | al Nord del Terme municipal, límit amb Vallgorguina | Les inicials R. i V. fan referència al propietari de la casa Ramon de Valls, hisendat d'Olzinelles. | 41.6253200,2.5082900 | 459040 | 4608294 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37875-foto-08007-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37875-foto-08007-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 37876 | Bassa de la Casa Nova d'en Pibernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-casa-nova-den-pibernat | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.39. EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 26. | XX | Bassa de planta rectangular que recull l'aigua d'una mina natural. Està coberta per una esplèndida volta de maó pla que suporta alhora una feixa de conreu, esglaonant el desnivell. L'aigua de la bassa és de bona qualitat ja que hi creixen multitud de cap-grossos. Al seu davant s'estén una altra feixa de conreu continguda per un imponent mur de paredat, travat per dos grans contraforts situats per damunt del mateix torrent.Es tracta d'una obra de considerables dimensions, tenint en compte la dificultat que comporta el lloc on està ubicat i el rendiment potencial. | 08007-191 | Casa Nova d'en Pibernat | Possiblement es fes a principis de segle XX, conjuntament amb la reedificació de la casa. | 41.6247100,2.5082600 | 459037 | 4608226 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37876-foto-08007-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37876-foto-08007-191-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 37877 | Can Matalí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-matali | XIX | Casa de planta rectangular amb la coberta de terrat pla; consta de planta baixa, pis i golfes. Fa cantonada amb la riera i la plaça de l'església. Es tracta d'una de les cases més antigues del poble. Ha sofert moltes reformes interiors. Les obertures de les façanes es mantenen. A la planta pis hi ha dos balcons amb barana de ferro a la cantonada, un a cada façana. | 08007-192 | Rambla Sant Martí, 19 | El nom de la casa li ve del Sr. Matalí, que va viure fa 200 anys i que en l'actualitat ningú sap qui era, però ha conservat el nom. Fa uns 70 o 80 anys hi havia una botiga de roba. | 41.6103600,2.5404500 | 461710 | 4606618 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37877-foto-08007-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37877-foto-08007-192-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 37878 | Xemeneia Destil·leries Sorel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-destilleries-sorel | XIX | Xemeneia industrial de secció quadrada feta de maó pla, sense arrebossar. A la part més alta hi ha una doble cornisa fetes amb el mateix maó. Pertanyia a una destileria però actualment no s'utilitza. No es troba aïllada sinó que la base està dins una nau industrial tancada a la que no hi hem tingut accés. | 08007-193 | Rial del Bellsolell, s/n | Pertanyia a les antigues destil·leries Licors Sorel, Destil·leries del Maresme, S.A. | 41.6103600,2.5419200 | 461832 | 4606618 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37878-foto-08007-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37878-foto-08007-193-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 37879 | Can Tutó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tuto | XVIII | La coberta és de fibrociment. | Masia de planta rectangular, que originàriament tindria la coberta de teules, a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Ha perdut la coberta de teules i ha estat substituïda per una de fibrociment. Consta de planta baixa i pis. Tot i tenir les obertures amb pedra escairada ha estat pintada barroerament cobrint tots els carreus, les llindes, ampits i muntants. La llinda de la porta d'entrada és recta. | 08007-194 | Veïnat de Sobirans | El nom li ve de l'antiga família propietària. | 41.6174600,2.5145100 | 459553 | 4607418 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37879-foto-08007-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37879-foto-08007-194-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 37880 | Can Pauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pauet | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.50. | XIX | Edifici de planta quadrada d'estil historicista, imitant el model romàntic dels castells medievals. Consta de planta baixa, pis i golfes. Coberta de terrat pla amb quatre garites a les cantonades i merlets entre torricó i torricó. Parets de maons vistos de color vermell; les obertures estan emmarcades amb sanefes llises d'obra. Les obertures de les golfes són de galeria amb pilars de secció quadrada i amb vidres de protecció. Les finestres disposen de baranes de ferro forjat, però estan una mica deteriorades. | 08007-195 | A l'Est del municipi, dreta del Rial de Can Pauet. A tocar amb el límit municipal de Canet. | 41.6069800,2.5604500 | 463374 | 4606234 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37880-foto-08007-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37880-foto-08007-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37880-foto-08007-195-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No hem pogut accedir-hi.El topònim prové del diminutiu del seu propietari Pau Font. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 37881 | Masoveria de Can Pauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-can-pauet | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.50. | XIX | Edifici de construcció moderna que imita les típiques masies de planta basilical amb les proporcions desvirtuades. Consta de tres crugies amb planta baixa, pis i golfes. Coberta de teules amb el cos central més elevat i el carener perpendicular a la façana principal. A banda i banda s'hi afegeixen cossos annexos destinats a la producció agrícola: magatzems, corts, estables. Són de coberta plana amb accés des dels cossos laterals de la casa. Balustrada d'obra. Façana principal arrebossada, sense pintar, amb les portes i finestres emmarcades amb maons. A la part superior tenen decoracions de ceràmica amb motius geomètrics. | 08007-196 | A l'Est del municipi, dreta del Rial de Can Pauet. A tocar amb el límit municipal de Canet. | 41.6073500,2.5603800 | 463369 | 4606276 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37881-foto-08007-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37881-foto-08007-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37881-foto-08007-196-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 37882 | Can Corbera de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corbera-de-dalt | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.47. | XVIII | Restaurat fa poc | Mas de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. Té un petit annex contigu a la seva dreta, amb la coberta més baixa que l'edifici principal. Totes les obertures són de llinda recta. No són amb pedra escairada. Entorn enjardinat. | 08007-197 | A l'Est del municipi, dreta del Rial de Can Pauet. A tocar amb el límit municipal de Canet. | El nom de Corbera es pot trobar en documentació (censos) molt antiga, segons ens informà en Gaspar Casals sense especificar-nos la cronologia. | 41.6085200,2.5592200 | 463273 | 4606406 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37882-foto-08007-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37882-foto-08007-197-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'ha restaurat recentment, fent porticons nous de fusta. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 37883 | Font de la Teixonera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teixonera | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 71. | Font de vessant que brolla directament del terra i els propietaris l'han canalitzada amb tub de plàstic i la deriven a una bassa que hi ha uns metres més avall per regar els camps de conreu. | 08007-198 | Vessant Torrent d'en Puig | El seu nom és motiu de polèmica; segons alguns es deu a la forma que té de teixó, però el motiu més probable és la seva proximitat amb el Turó de la Teixonera d'Arenys de Mar. | 41.6047400,2.5290300 | 460755 | 4606000 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37883-foto-08007-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37883-foto-08007-198-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 37884 | Can Gallineta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gallineta | XIX | Casa de planta rectangular a tres vents, d'una única planta i coberta de terrat pla. Façana asimètrica amb una porta d'entrada i tres finestres, una a la seva dreta i dues a l'esquerra, amb coronament de balustrada. Per accedir a l'entrada cal pujar tres esgalons. | 08007-199 | C. Borrell, 2 | 41.6088300,2.5401700 | 461686 | 4606449 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37884-foto-08007-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37884-foto-08007-199-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 37885 | Casa del carrer Borrell, núm. 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-borrell-num-4 | XVIII | Humitats, pèrdues de l'arrebossat i vegetació intrusiva. | Típica casa de cos del carrer Borrell amb les parets fetes de tàpia. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta amb ràfec, de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Porta d'entrada amb la llinda recta; la pintura cobreix les pedres escairades de muntants i llinda. Al seu damunt hi ha una finestra amb arc deprimit convex. | 08007-200 | C. Borrell, 4 | 41.6088200,2.5401100 | 461681 | 4606448 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37885-foto-08007-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37885-foto-08007-200-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 37886 | Veïnat de Sobirans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-sobirans | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.58. | XVIII | Conjunt de cases situades en el curs de la Riera de Sobirans, al voltant del Santuari de la Mare de Déu de Lourdes, al cantó solell de la riera. El nom de les cases que el formen són: cal Dimoni gros (can Lluiset), ca la Justa, can Janet, can Miquelet, can Batet, cal Ros (can Salses), can Quim, can Martori, can Tutó, can Pujol (ca la Pruneta), can Dents, can Comes (ca la Tona), can Valent, can Feliu (can Godino), can Tardell, can Cucut, can Colomer de Sobirans, can Mora. Algunes d'aquestes cases s'han individualitzat en fitxes, però la resta no. Generalmet es tracta de cases d'una arquitectura molt modesta, sense cap element destacable. Consten de planta baixa o planta baixa i primer pis, de planta rectangular i coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientades a la Riera de Sobirans, d'on es comuniquen a través de camins o rials. | 08007-201 | Rial de Sobirans | 41.6154600,2.5283200 | 460702 | 4607190 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37886-foto-08007-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37886-foto-08007-201-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 37887 | Portalada Residència Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-residencia-sant-marti | XX | Portalada amb closa que delimita l'espai de la residència Sant Martí. Construcció de maons arrebossada i pintada amb arcada de mig punt amb els laterals volats i acabament amb teules àrabs fent una doble filera i carener longitudinal. Petita cornisa dentada feta de maons vistos resegueix l'arcada i segueix el mur de la closa. La porta és de ferro de dues fulles i està emmarcada resseguint la forma de l'arc reordant el portals rodons de les masies. | 08007-202 | Carrer de les Flors, 1 | 41.6097100,2.5396300 | 461641 | 4606547 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37887-foto-08007-202-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 37888 | Plafó de l'antiga font de la plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-lantiga-font-de-la-placa | XX | Rajoles picades. | Plafó de rajoles de l'antiga font de la plaça de l'església. La font es va treure quan s'urbanitzà la plaça, i les rajoles es van guardar a l'edifici de la biblioteca. Es tracta d'un plafó al·legòric a la Mare de Déu del Remei, amb un tema central de 3 x 6 rajoles que representen la Mare de Déu del Remei amb el Nen Jesús en braços, l'ermita, un pi i una puntaire. Al bell mig un goig o lloança a les virtuts de les aigües de la font del Remei. El tema figuratiu està envoltat de rajoles de color groc i verd partides diagonalment. | 08007-203 | Rial de Bellsolell, 5 | El disseny és obra de Josep Borrell, artista local i conegut pels ex vots pintats que fa. És dels anys quaranta del segle XX. | 41.6102800,2.5411400 | 461767 | 4606609 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37888-foto-08007-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37888-foto-08007-203-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Borrell | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 37889 | Can Victoriano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-victoriano | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.52. | XIX | Mas de planta rectangular molt transformat, sobretot les finestres i obertures que són de factura moderna i no conserven ampits o muntants de pedra treballada. Consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Té un cos annex a l'esquerra de planta baixa i pis. Al davant, on abans hi havia terres de conreu, s'hi ha construït un polígon industrial, quedant la casa elevada. | 08007-204 | Al costat del polígon industrial del Torrent d'e Puig. | El topònim té l'origen en el nom de pila del seu propietari en el segle XIX, Victoriano Fornaguera. En els anys vuitanta del segle XX, a les hortes del davant de la masia, s'hi cultivaren les primeres plantes ornamentals. | 41.6031100,2.5395000 | 461626 | 4605814 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37889-foto-08007-204-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 37890 | Avinguda de plàtans de can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-de-platans-de-can-jalpi | XX | Arbreda de plàtans (Platanus x hispànica) situada als camins d'accés al castell Jalpí. Es tracta d'una plantació ornamental a banda i banda dels marges dels dos camins d'entrada a la finca de can Jalpí, amb 156 peus al camí d'entrada pel sud i de 78 peus a l'entrada nord. Aquestes avingudes són observables des de la carretera d'entrada al poble i amb el temps ha esdevingut una icona del municipi. | 08007-205 | Parc de Can Jalpí | S'estima que majoritàriament van ser plantats al voltant del 1900. El plàtan (Platanus x hispànica) és un híbrid entre Platanus orientalis i Platanus occidentalis i s'ha usat com a ornamental i en explotacions fusteres. | 41.5968300,2.5408400 | 461734 | 4605116 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37890-foto-08007-205-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 37891 | Roure de Guernica o de can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-guernica-o-de-can-jalpi | Anònim (1986). El roure de Can Jalpí. A Arennios, núm. 2. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 19. Bolòs, O. i Vigo, J. (1990). Flora dels Països Catalans. Volum II. Ed. Barcino. | XX | Roure pènol (Quercus robur subsp. robur) situat a la plaça de Guernica, al costat de l'era, just a l'extrem superior de l'avinguda dels plàtans de can Jalpí. Està ubicat en l'interior d'una tanca metàl·lica en la que es pot llegir 'Guernicako Arbola, Ceceilla 1900'. El tronc principal es ramifica a uns 2,5 m en nombroses branques que, a la vegada, es van subdividint formant una capçada força gran i densa. Aquest exemplar està declarat arbres d'interès Comarcal i Local pel Decret 47/1988. Té unes dimensions de 1,95 m de perímetre i un diàmetre (a 1,2 m) de 0,62 m. | 08007-206 | Plaça de Guernica | Existeix la creença popular que a l'any 1900 un avantpassat de la família Jalpí va fer arribar de Guernica (poble natal de la seva dona), un esqueix del roure de Guernica en agraïment a la seva muller pel naixement del seu fill i futur hereu. | 41.5977600,2.5403400 | 461693 | 4605220 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37891-foto-08007-206-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | El roure pènol, de forma natural, a Catalunya només apareix a la Vall d'Aran, a la Garrotxa, al Ripollès, a l'Empordà i la Selva, i és una espècie poc comuna. Es diferencia dels altres roures perquè les fulles tenen un pecíol molt curt, tenen una mena d'orelletes a la base i les glans tenen un peduncle força llarg. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 37892 | Eucaliptus de can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-can-jalpi | XIX | Eucaliptus (Eucaliptus globulus) situat als marges de l'extrem sud-est dels jardins de can Jalpí. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que destaca de la resta d'arbres del jardí per la seva alçada i envergadura. Té un perímetre de 5,18 m, un diàmetre de 1,65 m i una alçada que supera els 25 m. | 08007-207 | Parc de Can Jalpí | 41.5977600,2.5405900 | 461714 | 4605219 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37892-foto-08007-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'eucaliptus és una espècie originària d'Austràlia i que va ser introduïda a Europa amb finalitats ornamentals, com a arbre forestal i per a usos medicinals (les fulles són emprades com a medicinals). | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 37893 | Cirerers d'en Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cirerers-den-roca | CASALS, Gaspar (2001). Parc del Montnegre i el Corredor. El fondo de Can Rossell. Excursions senyalitzades. Diputació de Barcelona. | XX | Hi ha un progressiu abandonament de la pagesia i, amb ell, de les explotacions de fruiters, de tal manera que hi ha algunes parcel·les amb cireres que estan abandonades o en procés d'abandonament. | Plantació de cirerers (Prunus avium) de la varietat cultivar coneguda amb el nom de Cirerers d'en Roca, que és pròpia del municipi (veure apartat d'Història). Tot i que el topònim conegut amb el nom de Cirerers d'en Roca es troba localitzat entre el fondo de can Rossell i el rial de can Cornell, existeixen altres zones del municipi on es cultiven aquests cirerers d'en Roca: serra d'en Sala, Serra dels Termes, ... | 08007-208 | Entre el fondo de can Rossell i el rial de can Cornell | Les cireres d'en Roca són un conreu típic del terme d'Arenys de Munt. Va ser introduït a final del segle XIX per dos germans que es deien Roca de cognom, van portar esqueixos d'un cirerer d'una masia de l'Empordà i els van empeltar en un de bord de manera que van obtenir un fruit superior a la de les classes que es plantaven habitualment. A base d'empelts, aquest conreu es va escampar per tot el poble i, com que aquesta classe ningú no la coneixia, li van dir cirera d'en Roca, en honor als seus introductors. | 41.6185100,2.5339100 | 461170 | 4607526 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37893-foto-08007-208-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/