Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
37894 Santuari de Lourdes https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-lourdes Espai força freqüentat i relativament degradat a causa de l'ús públic intens. Espai d'esbarjo que està abrigat per una important massa arbòria. A les esplanades del voltant del Santuari de Lourdes s'han instal·lat diferents taules i barbacoes sota dels arbres que serveixen d'espai de lleure i esbarjo. Els arbres situats a l'est del santuari són pins insignes (Pinus radiata), mentre que els de l'oest estan formats principalment per alzines (Quercus ilex). 08007-209 Riera de Sobirans 41.6165900,2.5170500 459764 4607321 08007 Arenys de Munt Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37894-foto-08007-209-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart Tot i que en treballs anteriors s'apuntava aquest espai com a pulmó verd del municipi, nosaltres creiem que és un espai molt artificialitzat i de dimensions relativament reduïdes que no té pas aquesta funció, que sí que tenen les masses boscoses de la zona dels Tres Turons. 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37895 Passeig de plàtans de la Riera https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-platans-de-la-riera XIX Arbreda de plàtans (Platanus x hispànica) situada al llarg de la riera d'Arenys de Munt. Plantats a la zona de la rambla de l'Eixample, la rambla de Francesc Macià i la rambla de Sant Martí, unint les rieres d'Arenys de Mar i la de Sobirans. Es té constància d'aquest passeig arbrat des dels s. XV-XVI, malgrat que els arbres actuals són, evidentment, més moderns. En llur origen, a banda de ser plantats per motius ornamentals, també es devien plantar per tenir funcions de protecció dels marges de la riera i de control de les revingudes. Aquest passeig és un element identificatiu del municipi d'Arenys de Munt que crea un espai ombrívol i fresc molt agradable a l'estiu. 08007-210 Riera d'Arenys de Munt 41.6089400,2.5406800 461728 4606461 08007 Arenys de Munt Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37895-foto-08007-210-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart Plantats l'any 1888. 98 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37896 Perera del Mas Aiguaviva https://patrimonicultural.diba.cat/element/perera-del-mas-aiguaviva XX La base del tronc està esberlada i part de l'arbre està mort. Perera (Pyrus communis subsp. communis) plantada als camps de ca l'Aiguaviva, concretament al marge dels camps de davant la casa, entre l'era i la bassa. La part bassal del tronc està esberlada i inicialment creix amb el tronc ajagut a terra, tot i que després es ramifica en dos troncs principals que creixen ja verticals. Segons els propietaris, hi ha una part de la perera que recentment s'ha mort. 08007-211 Al sud del terme municipal, vessant esquerra de la Riera. 41.5937200,2.5443000 462021 4604769 08007 Arenys de Munt Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37896-foto-08007-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37896-foto-08007-211-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart 98 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37897 Garroferar del Mas Aiguaviva https://patrimonicultural.diba.cat/element/garroferar-del-mas-aiguaviva XX Tot i que els arbres estan en bon estat, ja no se'n treu profit i molts arbres estan enmig de bardissa. Conjunt de garrofers (Ceratonia siliqua) situats esparsament als voltants de la masia de ca l'Aiguaviva. Antigament es plantaven ja que el seu fruit, les garrofes, eren utilitzades per al bestiar i també per elaborar xocolata de garrofa amb les granes (garrofins). 08007-212 Al sud del terme municipal, vessant esquerra de la Riera. 41.5936800,2.5443300 462023 4604765 08007 Arenys de Munt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37897-foto-08007-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37897-foto-08007-212-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2020-10-07 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart Les garrofes s'utilitzen per alimentar el bestiar. Els garrofins (granes) serveixen per elaborar xocolata de garrofa i també s'utilitza com a additiu alimentari amb la denominació E-410. 98 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37898 Palmera de ventall de can Zariquiei https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-de-ventall-de-can-zariquiei XX Palmera de ventall (Washingtonia filifera) situada al pati de can Zariquiei, que té un tronc esvelt, relativament ample a la base i es va aprimant fins la capçalera, on neixen totes les fulles. Les fulles són palmades i profundament dividides (en forma de ventall), i té espines grogues al pecíol. Destaca per la seva alçada ja que sobrepassa l'edifici. El tronc té un perímetre de 1,20 m i un diàmetre de 0,30 m 08007-213 Can Zariquiei - Carretera d'Arenys a Sant Celoni (C-61) Km. 3 41.5993000,2.5439500 461995 4605389 08007 Arenys de Munt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37898-foto-08007-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37898-foto-08007-213-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart 98 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37899 Pi pinyer de ca l'Amar de la Torre https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyer-de-ca-lamar-de-la-torre XX Pi pinyer (Pinus pinea) situat als boscos de la finca de ca l'Amar de la Torre, concretament en un corriol que neix prop de la mina de la casa (al nord de la casa, a l'altra banda del camí d'accés a la casa), a uns 200 metres de la mina. Es troba en una massa boscosa que havia estat explotada forestalment i on hi ha barreja de pi pinyer i arboços amb alzines i alzines sureres.Té unes dimensions de 2,21 m de perímetre i de 0,71 m de diàmetre. 08007-214 Ca l'Amar de la Torre 41.6028200,2.5466900 462225 4605779 08007 Arenys de Munt Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37899-foto-08007-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37899-foto-08007-214-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart 98 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37900 Alzina surera de ca l'Amar de la Torre https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-ca-lamar-de-la-torre XIX-XX Alzina surera de ca l'Amar de la Torre (Quercus suber) situada als boscos de la finca de ca l'Amar de la Torre, concretament en un corriol que neix prop de la mina de la casa (al nord de la casa, a l'altra banda del camí d'accés a la casa), a uns 200 metres de la mina. Es troba en una massa boscosa que havia estat explotada forestalment i on hi ha barreja de pi pinyer i arboços amb alzines i alzines sureres. Té unes dimensions de 1,96 m de perímetre i de 0,63 m de diàmetre. 08007-215 Ca l'Amar de la Torre 41.6025600,2.5464700 462207 4605750 08007 Arenys de Munt Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37900-foto-08007-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37900-foto-08007-215-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart Recentment se li ha extret el suro (igual que a la resta de sureres d'aquesta finca), de manera que si sumem el gruix del suro (uns 6 cm de mitjana en el propi arbre), el diàmetre de l'arbre seria d'uns 0,75 m i un perímetre d'uns 2,35 m. 98 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37901 Garrofer de can Sala de Dalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-de-can-sala-de-dalt XIX-XX Garrofer (Ceratonia siliqua) situat als jardins de can Sala de Dalt, just entre el camí d'accés a la finca i la bassa. Està format per dos troncs principals, separats a nivell de terra, que creixen ajaguts a terra i posteriorment giren cap amunt, subdividint-se successives vegades i formant una única capçada. 08007-216 Can Sala de Dalt 41.6023900,2.5479700 462332 4605730 08007 Arenys de Munt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37901-foto-08007-216-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart Com que està situat dins d'una finca privada, no s'hi ha pogut accedir i només s'ha pogut observar de lluny. 98 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37902 Vegetació de la bassa de la font de la Fontana https://patrimonicultural.diba.cat/element/vegetacio-de-la-bassa-de-la-font-de-la-fontana DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992 El safareig té pèrdues ja que està en mal estat de conservació i el nivell d'aigua hi és molt baix (uns 15-25 cm). Caldria reparar-ne les fuites a fi de millorar l'estat de conservació d'aquesta comunitat d'algues i també del safareig com a element arquitectònic. Aquestes comunitats d'algues són molt sensibles a la contaminació de les aigües i al dessecament, per tant s'hauria de vetllar perquè l'aigua hi arribi sempre i de qualitat. Antic safareig abandonat que recull les aigües de la font de la Fontana i on, submergides a l'aigua, hi trobem una població d'asprelles (Chara vulgaris) que són unes algues carofícies. També hi apareixen Cladophora sp., diverses diatomees i macroinvertebrats. La bassa també deu ser utilitzada com a abeurador d'aus i mamífers i com a lloc de cria i alimentació d'amfibis. Els entorns de la font de la Fontana han estat arreglats pel grup Fot-li Castanya i la Plataforma Odeon, i hi han col·laborat els Ajuntaments d'Arenys de Munt, Canet de Mar i Sàlvia Associació de Dones. 08007-217 Font de la Fontana - Serra dels Termes 41.6097500,2.5556600 462977 4606544 08007 Arenys de Munt Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37902-foto-08007-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37902-foto-08007-217-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí La vegetació de carofícies del ventós d'aigües dolces amb Chara sp. és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). Aquest hàbitat és molt rar tant a nivell català com europeu, sempre ocupa petites extensions i a Catalunya es considera que té el màxim grau d'amenaça de desaparició.Té l'interès que aquestes poblacions d'asprelles retenen els sediments i n'eviten la resuspensió, produeixen oxigen al fons de les basses de tal manera que mantenen ben oxigenades les capes d'aigua profunda on arriba la llum, i també són utilitzades per alguns animals per a protegir-se dels depredadors i per a fer-hi la posta. 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37903 Cedre de l'Atlas de can Boter https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-de-latlas-de-can-boter Cedre de l'Atlas (Cedrus atlantica) plantat als jardins de can Boter, a la banda sud-est, just a tocar del rial de ca l'Amar i al davant dels camps de conreu. Tot i no tenir unes grans dimensions (2,51 m de perímetre i 0,80 m de diàmetre), el cedre de l'atlas és una espècie de creixement molt lent i, per tant, aquest individu té una edat molt considerable. El cedre de l'atlas és una espècie originària de les muntanyes de l'Atlas (al nord d'Àfrica), que pot viure més de 500 anys i arribar als 40 m d'alçada. Es caracteritza per tenir la capçada en forma cònica, les fulles són de color verd blavós i creixen reunides en un pecíol curt que neix d'una branca. Les pinyes creixen verticals damunt les branques i inicialment tenen un color violaci, però acaben enfosquint-se. 08007-218 Can Boter 41.6007600,2.5435200 461960 4605551 08007 Arenys de Munt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37903-foto-08007-218-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37904 Cica de la Torre de Can Montfulleda https://patrimonicultural.diba.cat/element/cica-de-la-torre-de-can-montfulleda Cica (Cycas revoluta) que creix als jardins de la Torre de Can Montfulleda. Es tracta d'un exemplar d'uns 1,5 m d'alçada que al voltant té 3 individus més però de dimensions força més petites. La cica és una planta al·lòctona que té aparença de petita palmera (tot i que en realitat no ho és), que creix en forma de para-sol, ja que té un tronc coronat per fulles llargues. Aquest tronc conserva les restes de la base de les fulles mortes que li confereix una textura aspre i punxent. Les fulles són compostes, tenen forma de ploma, i els folíols són rígids, punxents i de color verd esgrogueït. 08007-219 Torre de Can Montfulleda 41.6055800,2.5386100 461554 4606089 08007 Arenys de Munt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37904-foto-08007-219-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37905 Eucaliptus de can Boter https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-can-boter XIX-XX Eucaliptus (Eucalitus globulus) plantat als jardins de can Boter, prop de la cantonada nord-oest de la bassa de darrera la finca. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions, de més de 25 m d'alçada, d'uns 4,30 m de perímetre i 1,37 m de diàmetre, que és visible des de diferents punts del municipi. L'escorça dels eucaliptus és llisa, de color verd cendrós, i es desfà en grans làmines que es desprenen de l'arbre. Les fulles són molt aromàtiques i tenen forma de falç. 08007-220 Can Boter 41.6011400,2.5435900 461966 4605593 08007 Arenys de Munt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37905-foto-08007-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37905-foto-08007-220-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart L'eucaliptus és una espècie originària d'Austràlia que va ser introduïda a Europa amb finalitats ornamentals, com a arbre forestal i per a usos medicinals (les fulles són emprades com a medicinals). 98 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37906 Iuca pota d'elefant de la Torre de Can Montfulleda https://patrimonicultural.diba.cat/element/iuca-pota-delefant-de-la-torre-de-can-montfulleda XX Iuca pota d'elefant (Yucca elephantipes) plantada als jardins de la Torre de Can Montfulleda, a tocar de la façana de la casa. Aquest exemplar té cinc branques principals que es ramifiquen poc i a l'extrem superior hi neixen les fulles. El nom de pota d'elefant fa referència a la semblança del tronc d'aquesta espècie amb les potes dels elefants. 08007-221 Torre de Can Montfulleda 41.6056500,2.5384500 461540 4606096 08007 Arenys de Munt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37906-foto-08007-221-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart La iuca pota d'elefant és una espècie originària de Centreamèrica, on és coneguda amb en nom d'Izote o Itabo. Les flors són comestibles i força apreciades en la seva àrea d'origen. 98 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37907 Lledoner de can Pau Bernadó https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-pau-bernado XIX-XX Lledoner (Celtis australis) situat al marge del camí d'entrada a la finca de can Pau Bernadó, just al final del carrer del Rial Pasqual. Té unes dimensions d'uns 3,08 m de perímetre i 0,98 m de diàmetre. A uns 2 metres de la base, el tronc principal es ramifica en nombroses branques secundàries que es van subdividint nombrosament formant una gran capçada ovoide. El creixement de l'arbre ha fet que actualment la base del tronc d'un dels costats de l'arbre estigui aixafada per un mur de ciment. 08007-222 Can Pau Bernadó 41.6077600,2.5450100 462088 4606328 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37907-foto-08007-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37907-foto-08007-222-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí El lledoner és un arbre d'origen oriental que va ser plantat, sobretot al voltant de les masies, ja que la fusta és compacte i flexible i era molt usada per a fabricar eines de camp. 98 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37908 Magnòlia de can Bellsolell https://patrimonicultural.diba.cat/element/magnolia-de-can-bellsolell XX Magnòlia (Magnolia grandiflora) situada als jardins de can Bellsolell. Arbre centenari, perennifoli d'uns 20 metres d'alçada amb copa molt densa de forma cònica. L'escorça és lleugerament grisàcia/amarronada i escamosa, amb fulles grosses de 15 a 25 cm de longitud i 6 a 9 cm d'amplada de forma ovalada, amb l'anvers de color verd brillant i el revers mate i nervi central molt marcat. Les flors poden tenir de 20 a 25 cm de diàmetre i són molt aromàtiques. Floreixen durant el mes de maig a juny. Els fruits tenen forma de pinya i són de color marró, mesurant entre 5 a 7,5 cm de longitud. El diàmetre total de l'arbre és de 1,85 cm. El diàmetre de les branques és de 1 m i 1,25 cm respectivament. 08007-223 Can Bellsolell Aquesta magnòlia té un tronc del qual en sortien tres branques. Una d'elles fa uns anys va patir la ferida d'un llamp i la van haver de tallar. 41.6113400,2.5420400 461843 4606726 08007 Arenys de Munt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37908-foto-08007-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37908-foto-08007-223-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez i Jordi Montlló Bolart L'escorça té propietats medicinals. És originari dels Estats Units. Es tracta d'un arbre elegant, molt apreciat en jardineria, amb vistoses i oloroses flors. 98 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37909 Margalló de la Torre de Can Montfulleda https://patrimonicultural.diba.cat/element/margallo-de-la-torre-de-can-montfulleda XX Margalló (Chamaerops humilis) que creix als jardins de la Torre de Can Montfulleda, entre la iuca pota d'elefant i la cica. En realitat es tracta de 4 exemplars que neixen d'un mateix punt, i que tenen una alçada d'uns 2-3 m. 08007-224 Torre de Can Montfulleda 41.6056000,2.5384900 461544 4606091 08007 Arenys de Munt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37909-foto-08007-224-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart El margalló és l'única palmera autòctona d'Europa i creix a la costa mediterrània de la península Ibèrica i Itàlica. S'utilitza com a ornamental i pels brots tendres que són comestibles.Espècie protegida, en estat silvestre, per la legislació catalana segons l'ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada (DOGC, 12.12.1984). Arbre inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. 98 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37910 Palmera de Canàries de la Torre de Can Montfulleda https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-de-canaries-de-la-torre-de-can-montfulleda XX Palmera de Canàries (Phoenix canariensis) plantada al costat oest de la Torre de Can Montfulleda, a la banda del safareig. Es tracta d'un exemplar de dimensions relativament grans ja que té un perímetre de 2,39 m i un diàmetre de 0,76 m. La palmera de Canàries, tal i com indica el seu nom, és originària de les Illes Canàries, i és una de les palmeres que resisteix millor tot tipus de climes i de sòls, per això és la més utilitzada en jardineria. Es caracteritza per no ser excessivament alta, té el tronc gruixut format per les restes foliars de les fulles, la capçada és esfèrica ja que les fulles superiors neixen erectes mentre que les inferiors creixen pèndules, aquestes fulles tenen entre 3 i 5 m de llargada i tenen nombrosos folíols en nombre imparell (imparipinnats), els inferiors són espinosos. Els fruits són uns dàtils de 2-3 cm, que creixen reunits en llargs raïms i no són comestibles ja que tenen gust desagradable. 08007-225 Torre de Can Montfulleda 41.6056700,2.5380900 461510 4606099 08007 Arenys de Munt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37910-foto-08007-225-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart 98 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37911 Palmeres de Canàries de can Boter https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-de-canaries-de-can-boter XX Conjunt de palmeres de Canàries (Phoenix canariensis) repartides pels jardins de can Boter. La palmera de Canàries, tal i com indica el seu nom, és originària de les Illes Canàries, i és una de les palmeres que resisteix millor tot tipus de climes i de sòls, per això és la més utilitzada en jardineria. Es caracteritza per no ser excessivament alta, té el tronc gruixut format per les restes foliars de les fulles, la capçada és esfèrica ja que les fulles superiors neixen erectes mentre que les inferiors creixen pèndules, aquestes fulles tenen entre 3 i 5 m de llargada i tenen nombrosos folíols en nombre imparell (imparipinnats), els inferiors són espinosos. Els fruits són uns dàtils de 2-3 cm, que creixen reunits en llargs raïms i no són comestibles ja que tenen gust desagradable. 08007-226 Can Boter 41.6012100,2.5435300 461961 4605601 08007 Arenys de Munt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37911-foto-08007-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37911-foto-08007-226-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart 98 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37912 Palmeres de Can Bellsolell https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-de-can-bellsolell XX Palmeres situades als jardins de Can Bellsolell. Les dues primeres, són les anomenades de canàries (Pheonix canariensis) al costat d'una magnòlia, i la segona, més cap a la façana, al costat de dues moreres una datilera (Phoenix dactylifera). Les mides de les dues primeres són de 1,75 cm i 2,50 de diàmetre respectivament. La tercera fa 1,05 cm de diàmetre. La palmera datilera té un tronc esvelt, cilíndric i senzill, sense ramificacions, coronat per una roseta de grans fulles palmades. 08007-227 Can Bellsolell 41.6113000,2.5417700 461820 4606722 08007 Arenys de Munt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37912-foto-08007-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37912-foto-08007-227-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch i Martínez i Jordi Montlló Bolart La palmera datilera ha estat conreada des d'antic a les zones càlides del sud de la regió mediterrània. D'aquesta s'aprofiten els dàtils (que en molts països formen part de les persones i animals). Les palmes també serveixen per a construir sostres de les cabanes i alimentar el foc de la llar.Les palmeres de Canàries, originàries de les illes que porten el seu nom, tenen un aspecte semblant a la datilera, però posseeixen un tronc més curt i robust. De columna gruixuda i decorada per cicatrius foliars. La copa està formada per més palmes que la dactylifera. la capçada és esfèrica ja que les fulles superiors neixen erectes mentre que les inferiors creixen pèndules, aquestes fulles tenen entre 3 i 5 m de llargada i tenen nombrosos folíols en nombre imparell (imparipinnats), els inferiors són espinosos. Els fruits són uns dàtils de 2-3 cm, que creixen reunits en llargs raïms i no són comestibles ja que tenen gust desagradable. La palma és més ampla i d'un verd intens amb major quantitat i densitat de folíols que són rígids i punteguts. 98 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37913 Perera de l'Hostal del Sol https://patrimonicultural.diba.cat/element/perera-de-lhostal-del-sol XX Perera (Pyrus communis subsp. communis) que creix en un marge d'un dels camps de l'Hostal del Sol, a la vessant que mira cap a Arenys de Mar. El tronc principal té un perímetre de 1.11 m i un diàmetre d'uns 0,35 m i, a una alçada d'entre 1 i 1,5 m, es ramifica en 6 branques principals que creixen molt obertes. 08007-228 Hostal del Sol 41.6017500,2.5328100 461068 4605666 08007 Arenys de Munt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37913-foto-08007-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37913-foto-08007-228-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart Val a dir que la perera coneguda amb aquest nom fa uns 2 anys va morir i posteriorment va ser tallada pels propietaris de la finca. Bo i això, existeix una altra perera propera a l'anterior que, si bé és més jove, els propietaris de la finca estimen que té uns 100 anys d'edat, per tant, hem fitxat aquesta perera amb el nom de l'anterior. 98 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37914 Pollancre del Corral d'en Forn https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-del-corral-den-forn XIX-XX Proper a l'arbre hi ha abocaments de runa i deixalles que caldria enretirar. Pollancre de notables dimensions situat davant de la masia del Corral d'en Forn, concretament entre el marge del camí i els camps de davant la casa. A 1,5m del sòl, el tronc es ramifica en tres grans branques principals que formen l'estructura bàsica de l'arbre. El tronc té unes dimensions de 2,44 m de perímetre i 0,78 m de diàmetre. 08007-229 El Corral d'en Forn - Vessant SO del Turó de Ca l'Amar. 41.6095000,2.5082300 459025 4606538 08007 Arenys de Munt Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37914-foto-08007-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37914-foto-08007-229-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart Algunes de les branques estan mortes. 98 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37915 Alocar del rial de Betlem https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-rial-de-betlem XX Afectat per nombroses estassades i pel creixement de la canya. Alocar molt fragmentat situat a la part baixa del rial de Betlem. Alguns peus d'aloc tenen unes dimensions notables, tot i que a l'estar successivament tallats, aquest fet només és observable si ens fixem amb la soca d'aquests arbustos, que en alguns casos és molt grossa. La part aèria, però, en general està formada per branques de no massa alçada ni gruix que provenen de rebrot. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres, rambles i rials eixutes del litoral silícic català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una mà oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre. 08007-230 Torrent d'en Puig 41.6014400,2.5394500 461621 4605629 08007 Arenys de Munt Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37915-foto-08007-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37915-foto-08007-230-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch i Jordi Montlló L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). 98 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37916 Xiprer de Monterrey de can Boter https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-monterrey-de-can-boter XIX-XX Tot i gaudir de bon estat de salut, cal dir que té alguna branca morta. Aquest arbre situat als jardins de can Boter, és un exemplar de xiprer de Monterrey (Cupressus macrocarpa) de dimensions molt notables, amb un perímetre d'uns 4,34 m i diàmetre de 1,38 m de diàmetre. El xiprer de Monterrey és originari d'Amèrica del Nord i ha estat utilitzat com a arbre forestal i ornamental. És un arbre de capçada cònica, que té les fulles en forma d'esquames, d'uns 2 mm, i que estan inflades a l'àpex. La fusta és aromàtica. 08007-231 Can Boter 41.6008800,2.5437600 461980 4605564 08007 Arenys de Munt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37916-foto-08007-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37916-foto-08007-231-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart 98 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37917 Alocar del rial de ca l'Amar de la Torre https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-rial-de-ca-lamar-de-la-torre XX Afectat per nombroses estassades i pel creixement de l'alzinar i la canya. Alocar molt fragmentat situat a la part baixa del rial de ca l'Amar. Al tram baix d'aquest rial, el marge dret té un mur de ciment (separa la finca de can Boter), i el marge esquerre està format per un alzinar on apareixen peus d'aloc i en alguns trams força canyes. Alguns peus d'aloc tenen unes dimensions molt notables, tot i que a l'estar successivament tallats, aquest fet només és observable si ens fixem amb la soca d'aquests arbustos, que en alguns casos és molt grossa. La part aèria però, en general està formada per branques de no massa alçada ni gruix que provenen de rebrot. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres, rambles i rials eixutes del litoral silícic Català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una ma oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre. 08007-232 Rial de ca l'Amar 41.6004700,2.5433700 461947 4605519 08007 Arenys de Munt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37917-foto-08007-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37917-foto-08007-232-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-07 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). 98 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37918 Avellanosa del torrent del Fangar https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellanosa-del-torrent-del-fangar Caldria recuperar aquesta comunitat eliminant la bardissa, plantacions i espècies al·lòctones com la barretera (Petasites fragans). Avellanosa (Polysticho-Coryletum) força fragmentada i degradada que apareix al llarg del torrent del Fangar. Aquest torrent és tributari de la riera de Vallalta i recull les aigües del Turó del Fangar (319 m), del turó d'en Noè (298 m) i els Termes Llargs (277 m). Hi circula un cabal d'aigua petit en èpoques de pluja però resta sec a l'estiu, tot i que hi ha certa humitat freàtica, fet que permet la presència d'aquesta avellanosa. Tot i estar força degradada amb plantacions de plàtans i pollancres, tallades arreu, bardissa, etc., apareixen petits fragments d'avellaners (Corylus avellana) amb un seguit de plantes pròpies de les avellanoses i boscos de ribera com el polistic (Polystichum setiferum), la viola de bosc (Viola sylvestris), la gatassa (Ranunculus ficaria), la mèlica (Melica uniflora) o el corniol (Aquilegia vulgaris ). 08007-233 Torrent del Fangar 41.6214600,2.5555500 462974 4607844 08007 Arenys de Munt Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37918-foto-08007-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37918-foto-08007-233-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-07 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart Les avellanoses són boscos que suposen penetracions de flora centreuropea al país de l'alzinar.Malgrat ser l'única avellanosa fitxada en el Pla General d'Ordenació d'Arenys, 7/05/2003, tot i tenir cert interès, aquesta avellanosa està força degradada i, al nostre parer, tenen més interès les avellanoses que apareixen a la part alta de la conca de la riera de Sobirans. 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37919 Els Tres Turons https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-turons Malgrat estar el bon estat de conservació, cal vigilar la freqüentació, especialment motoritzada (motos, quads, 4x4, ...) tan freqüents els caps de setmana. La zona coneguda amb el nom dels Tres Turons està situada al nord-est del municipi, dins del Parc del Montnegre i el Corredor, i comprèn el turó Villanegra (531 m), el turó del Mig (555 m) i el Turó del Montalt (596 m). És un espai forestal de gran riquesa ecològica i paisatgística, on podem trobar gran diversitat d'hàbitats. A les zones més elevades trobem boscos dominats per l'alzina (i en menor mesura de roure martinenc), a les obagues hi ha castanyedes mentre que a les zones més exposades hi apareixen pinedes de pi pinyer i alguna taca de suredes, i finalment, a les torrenteres i barrancs humits hi sovintegen les avellanoses. Cal destacar que aquesta zona està a la capçalera de la riera de Sobirans i que, per tant, en regula la qualitat i quantitat de les aigües circulants i del freàtic. 08007-234 Nord-est del municipi, dins del Parc del Montnegre i el Corredor. 41.6071100,2.4994100 458288 4606277 08007 Arenys de Munt Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37919-foto-08007-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37919-foto-08007-234-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí La majoria d'aquest espai es troba dins del Parc del Montnegre i el Corredor. 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37920 Parc del Montnegre i el Corredor https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-montnegre-i-el-corredor Malgrat estar el bon estat de conservació, cal vigilar la freqüentació, especialment motoritzada (motos, quads, 4x4, ...) tan freqüents els caps de setmana. <p>Els massissos del Montnegre i el Corredor són dues unitats de relleu que es disposen alineades en paral·lel a la costa, formant part de la Serralada Litoral Catalana que s'aixequen entre el mar, la riera d'Argentona i el riu Tordera, i constitueixen una barrera natural entre la plana litoral del Maresme i la depressió del Vallès i la Selva. Part de les serres del Montnegre i el Corredor estan incloses dins del Parc del Montnegre i el Corredor. El Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina), derivat de la Llei del Sòl, va ser aprovat el 20 de juliol de 1989. El Parc es consolida amb l'aplicació de la Llei 12/1985 d'Espais Naturals i es contempla dins el PEIN Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. La seva superfície total és d'unes 15.000 hectàrees i inclou part dels municipis d'Arenys de Munt, Dosrius, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Tordera, a la comarca del Maresme; Llinars del Vallès, Sant Celoni, Vallgorguina i Villalba Sasserra, a la comarca del Vallès Oriental; i Fogars de Tordera, a la comarca de la Selva. El Parc acull nombroses espècies de caràcter mediterrani, però també centreuropeu i, fins i tot, atlàntic (unes 1300 espècies de flora vascular, més de 200 espècies de briòfits i unes 167 espècies de vertebrats).</p> 08007-235 Parc del Montnegre i el Corredor 41.6107200,2.5001200 458350 4606677 08007 Arenys de Munt Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37920-foto-08007-235-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí Els límits del Parc dins del municipi són els següents, baixa pel torrent que va a parar a la riera que baixa del Pla de Carcassers i fa de límit entre els termes de Sant Iscle i Arenys de Munt; segueix la riera fins a la carretera Arenys de Munt-Sant Pol. A partir d'aquí, la carretera fa de límit en direcció O uns 150 m fins arribar a la primera corba, on el límit s'enfila fins a la carena que limita la conca de la riera abans esmentada, i segueix al N i NO per aquesta carena, fins arribar al Pla de l'Arquer, on després de creuar la línia d'alta tensió es segueix el camí que, més o menys per la carena, porta a la urbanització Collsacreu; allà, el límit gira a l'E per tal de voltar els carrers i les parcel·les de la urbanització, i rodejant-les puja fins al Pla de les Bruixes per on passa el límit de terme amb Vallgorguina. 2153 5.1 1785 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37921 Carex grioletii https://patrimonicultural.diba.cat/element/carex-grioletii BOLÒS, O i VIGO, J. (2001). Flora dels Països Catalans, Volum IV. Ed. Barcino. GUTIÉRREZ, C. (2004). Aplicació del Pla de conservació de la flora vascular al Parc Natural del Montnegre i el Corredor. IV Trobada d'estudiosos del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona. MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. SAEZ, LL. i SORIANO, I. (2000). Catàleg de plantes vasculars endèmiques, rares o amenaçades de Catalunya. II. Tàxons no endèmics en situació de risc. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 68: 35-50. TARRUELLA, X i GUERRERO, M. (2000). Projecte flora amenaçada, memòria de l'any 2000. Parc de la Serralada Litoral. VV. AA. 2000. Lista Roja de la Flora Vascular Española (valoración según categorias UICN). Conservación Vegetal, 6 (extra). Es troba en un talús d'una pista forestal que està esllavissat. Si es repara l'esllavissada amb maquinària es podria eliminar aquesta població. Ciperàcia molt rara als Països Catalans que es troba fent petites poblacions de molt pocs individus a la Serralada Litoral i a un punt de la Garrotxa. Al Parc del Montnegre i el Corredor només es coneixia una única població a una riera tributària de la riera de Canyamars, i fruit del treball de camp n'hem localitzat una segona població dins del Parc, concretament a la conca de la riera de Sobirans d'Arenys de Munt, al marge d'una pista forestal (esllavissada) que va del Corral d'en Forn cap al Montalt, prop d'un torrentet. 08007-236 Pista forestal que va del Corral d'en Forn cap al Montalt 41.6084400,2.5051800 458770 4606421 08007 Arenys de Munt Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37921-foto-08007-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37921-foto-08007-236-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí Al Maresme no havia estat retrobat fins fa pocs anys (1998) d'ençà del seu descobriment pel monjo botànic Sennen el 10 d'abril de l'any 1917.És un tàxon inclòs a la Lista Roja de la Flora Vascular Española i al Catàleg de plantes vasculars endèmiques, rares o amenaçades de Catalunya, Tàxons no endèmics en situació de risc, en ambdós casos dins de la categoria VU: Alc, B1+2bc, D2 que correspon a: VU = vulnerable, B1+2bc = Distribució petita i disminució o fluctuació de les poblacions (fragmentació severa amb no més de 10 localitats i declinació contínua segons àrea, extensió i/o qualitat de l'hàbitat i per ocupació de l'hàbitat). D2 = Població molt petita o restringida amb àrea d'ocupació inferior a 100 km2 o menys de 5 localitats.El Carex grioletii també està inclòs al Catàleg de Flora Amenaçada del Parc de la Serralada Litoral i al Pla de Conservació de la Flora del Parc Natural del Montnege-Corredor, en aquest darrer cas, com a espècie de presència probable al Parc però no segura, per tant, aquesta cita confirma la seva presència dins del Parc del Montnegre-Corredor. 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37922 Castanyers de cal Cintet de Rupit https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyers-de-cal-cintet-de-rupit XX Castanyers (Castanea sativa) situats al costat del camí de la masia de cal Cintet de Rupit. Tot i no quedar clar si es tracta de dos individus que neixen junts o d'un individu ramificat des de la base, neixen molt junts dos troncs principals de grans dimensions que posteriorment es van ramificant en branques menors. Un dels troncs té 2,85 m de perímetre (0,91 de diàmetre) i l'altre 2,52 m de perímetre (0,80 de diàmetre). 08007-237 Cal Cintet de Rupit 41.6116600,2.4972000 458107 4606783 08007 Arenys de Munt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37922-foto-08007-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37922-foto-08007-237-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 98 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37923 Alzina surera de la carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-la-carretera-darenys-de-munt-a-sant-vicenc-de-montalt XX <p>Alzina surera situada al marge de la carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt, entre el Pont d'en Barbeta i el Masjoan, al costat d'un camí que baixa als camps que queden a l'esquerra del rial d'en Puig. El tronc té unes dimensions de 2,44 m de perímetre i 0,78 m de diàmetre, a una alçada d'uns 2 metres es ramifica en nombroses branques, algunes creixen verticalment i d'altres creixen obertes formant una gran capçada que fa ombra a la carretera. Fa temps que no se li ha extret el suro, i això fa que en tingui un bon gruix.</p> 08007-238 Carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt 41.6078400,2.5240200 460339 4606346 08007 Arenys de Munt Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37923-foto-08007-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37923-foto-08007-238-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social Inexistent 2024-11-18 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 98 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37924 Vegetació de ribera de la capçalera de la conca de la riera de Sobirans https://patrimonicultural.diba.cat/element/vegetacio-de-ribera-de-la-capcalera-de-la-conca-de-la-riera-de-sobirans Tot i existir fragments ben conservats, en general apareixen degradats amb plantacions de plàtans, pollancres i castanyers. <p>La conca de la riera de Sobirans està formada per un eix principal, que és la riera de Sobirans, i per un entramat de torrents tributaris que es van ajuntant a aquesta riera principal a diferents nivells. És a la capçalera, però, on hi ha una veritable xarxa de torrents que drenen els cims més alts del municipi (zona dels Tres Turons i la Creu de Rupit) i condueixen l'aigua cap a la riera de sobirans. Aquesta xarxa fluvial està formada, entre altres, pel torrent de la Milans, el torrent del Jardí i el torrent de Marpons. La majoria d'aquests cursos, tot i estar mitjanament alterats per l'home amb plantacions de pollancres, plàtans i algun castanyer, encara conserven boscos de ribera naturals, principalment d'avellaners, però també hi ha petits fragments de verneda. Els avellaners són referenciables a la comunitat d'avellanosa amb polistic (Polysticho-Coryletum), dominada per l'avellaner (Corylus avellana) i una falguera de grans dimensions, el polistic (Polystichum setiferum). La verneda correspon a l'hàbitat vernedes amb ortiga morta (Lamio-Alnetum glutinosae).</p> 08007-239 Capçalera de la conca de la riera de Sobirans 41.6135500,2.4997900 458324 4606991 08007 Arenys de Munt Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37924-foto-08007-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37924-foto-08007-239-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social Inexistent 2024-11-18 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí La verneda (codi 91E0) és un hàbitat natural d'interès comunitari qualificat de conservació prioritari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37925 Arbres monumentals de la C-61 https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbres-monumentals-de-la-c-61 XIX-XX Conjunt d'arbres de grans dimensions situats al llarg dels marges de la carretera C-61, entre el poble d'Arenys de Munt i laurbanització Collsacreu. Es tracta majoritàriament de pins pinyers (Pinus pinea), tot i que també hi ha alguna surera (Quercus suber) i alzina (Quercus ilex) que apareixen esparsament als marges d'aquesta carretera. A banda de l'atractiu estètic d'uns arbres d'aquestes dimensions, ofereixen una bona ombra a l'estiu. 08007-240 Al llarg de la carretera C-61 41.6211400,2.5300400 460849 4607820 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37925-foto-08007-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37925-foto-08007-240-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 98 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37926 Verneda del torrent de l'Oradella i riera de Vallalta https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-del-torrent-de-loradella-i-riera-de-vallalta Afectat per plantacions, tales, introducció d'espècies al·lòctones, etc. Caldria prendre mesures per assegurar i millorar la seva conservació. <p>Verneda (Lamio-Alnetum glutinosae) esparsa i força fragmentada que apareix a l'extrem NE de la riera de Vallalta (dins del terme d'Arenys de Mar) i al torrent de l'Oradella, una afluent de la primera. La verneda apareix degradada amb plantacions de pollancres i plàtans i molts dels peus de vern han estat tallats successives vegades i tenen nombrosos rebrots. El sotabosc és relativament ric, amb carx gran (Carex pendula), ficaria (Ranunculus ficaria), viola boscana (Viola sylvestris), polistic (Polystichum setiferum), corniol (Aquilegia vulgaris), etc. Cal destacar la gran presència de la barretera (Petasites fragrans), espècie al·lòctona que fa un tapís al sotabosc força dens i que dificulta el creixement d'altres espècies autòctones.</p> 08007-241 Torrent de l'Oradella i riera de Vallalta 41.6234900,2.5560700 463019 4608069 08007 Arenys de Munt Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37926-foto-08007-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37926-foto-08007-241-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2024-11-18 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí La verneda (codi 91E0) és un hàbitat natural d'interès comunitari qualificat de conservació prioritari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37927 Estepa ladanífera (Cistus ladanifer) https://patrimonicultural.diba.cat/element/estepa-ladanifera-cistus-ladanifer La població és molt reduïda en individus. <p>L'estepa ladanífera (Cistus ladanifer) està considerada com a molt rara a Catalunya ja que apareix sempre fent poblacions de molt pocs individus en brolles silicícoles properes a la costa i de tendència àrida. En una brolla del Coll del Pollastre, l'any 1993, es van descobrir dos peus ben desenvolupats d'aquesta espècie i va suposar la primera cita d'aquesta espècie al Maresme, ja que autors anteriors no l'havien citada. Posteriorment s'ha localitzat una població més a la comarca, concretament al Coll de Cera d'Alella.</p> 08007-242 Coll del Pollastre 41.6035000,2.5267700 460566 4605863 08007 Arenys de Munt Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37927-foto-08007-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37927-foto-08007-242-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social Inexistent 2024-11-18 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí L'estepa ladanífera produeix el ladan, una resina molt aromàtica que s'usa per a perfumeria i que està formada principalment per ladaniol (C17H30O), esters, sesquiterpens i tanins. Espècie protegida a les Gavarres i a la serra de Collserola pel DECRET 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37928 Eucaliptus del Remei https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-del-remei Eucaliptus (Eucaliptus globulus) situat a l'entrada de la finca del Remei. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que destaca de la resta d'arbres del jardí per la seva alçada i envergadura. Com tots els de la seva espècie, el que es troba a l'era del Remei, és de gran dimensions, amb una trentena de metres d'alçada i centenari. Té dues classes de fulles, les joves sense pecíol i oposades i les velles, peciolades, asimètriques, alternes i coriàcies, falciformes. Pengen cap avall i això fa que aquests arbres donin poca ombra. La seva escorça es desprèn a tires deixant el tronc llis i de colors clars. Les flors produeixen abundant nèctar que és utilitzat per les abelles per a la producció de mel. Floreix d'abril a juny. En alguns llocs, les fulles adultes, un cop dessecades en un lloc ventilat, s'utilitzen per a la fabricació de cigarretes.Té propietats antisèptiques i expectorants. També se'n fan olis i és utilitzat en aromateràpia. La fusta no s'utilitza per a fer mobles ja que no és de bona qualitat, però si per a la fabricació de pasta de paper. 08007-243 El Remei o Can Gibert - al sud del terme municipal 41.5873300,2.5260400 460495 4604068 08007 Arenys de Munt Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37928-foto-08007-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37928-foto-08007-243-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'eucaliptus és una espècie originària d'Austràlia i que va ser introduïda a Europa amb finalitats ornamentals, com a arbre forestal i per a usos medicinals (les fulles són emprades com a medicinals). 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37929 Col·lecció del Museu Arxiu d'Arenys de Munt https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-arxiu-darenys-de-munt <p>BARRERA, Agustí (1996). 10 anys d'Arennios, 11 anys de Col·lectiu, 15 anys de defensa del nostre patrimoni històric, cultural i natural. A Arennios, núm. 35, setembre de 1996. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 12-15. VIADER, Montserrat i FORN, Francesc (1986). Les pedres renaixentistes de l'Altar Major de Sant Martí d'Arenys. A Arennios, núm. 2. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp.9 i 10.</p> I-XIX Objectes que no tenen les mesures preventives de conservació necessàries. <p>Col·leccions variades referents a la història local d'Arenys de Munt. Una part de la col·lecció és arqueològica, dels jaciments romans de Can Jalpí i Can Bellsolell. També hi ha documentació i objectes diversos. Destaca una talla policroma del segle XVII de la Mare de Déu del Roser. No es coneix l'origen d'aquesta talla, però era d'una família d'Arenys que se la volien vendre a un antiquari. La gent del Col·lectiu va aconseguir comprar-la al mateix preu (75.000 ptes de l'any 1987) gràcies a un donatiu particular. També és remarcable les pedres corresponents a l'altar major de l'església fet per Jaume Safont, que a l'any 1936 es va desmuntar i s'utilitzaren per fer un mur. No s'han pogut recuperar totes, només una petita part. Entre els objectes també hi ha un alambí, ampolletes i cartells pulicitaris provinents de Licors Lladó; una ventadora, arades i altra maquinària, eines agrícoles, i ceràmica popular. Hi ha una considerable quantitat de documentació, alguna fotocopiada, i separada de l'arxiu històric. Destaca un conjunt de cartes (fotocòpies) entre Joaquín de Arquer i Joan de Borbó; fons de l'empresa tèxtil Can Borés; programes de Festa Major i Bredes; documentació de les eleccions municipals des de 1987; fons de la Germandat del Remei (1899-1959); fotocòpies d'un centenar de pergamins de Ca l'Arquer des dels segles XIII a XVIII (els originals estan a l'Arxiu Nacional de Catalunya). També conserven tres o quatre centenars de fotografies de tema local: masies, fets i esdeveniments socials i culturals, etc.</p> 08007-244 Can Borrell <p>El grup del Col·lectiu es comença a formar arrel de la primera exposició d'eines i objectes locals que es va fer l'any 1981. Aquest procés culminà l'any 1985 amb la creació del Col·lectiu pel Museu-arxiu d'Arenys de Munt, i l'any 1986 amb el primer número de la revista Arennios. Pel que fa a les pedres renaixentistes de l'Altar Major de Sant Martí, van restar entaforades durant més de 50 anys en el mur de contenció del pati de les escoles. Els treballs per extreure-les van començar el setembre de l'any 1980 i es van allargar fins el desembre. Es van recuperar uns 26 fragments en relleu i els que participaren d'aquesta tasca diuen que una altra vintena van quedar per sempre més sota una capa de formigó a causa de les obres que s'estaven realitzant en aquells moments.</p> 41.6097300,2.5384900 461546 4606549 08007 Arenys de Munt Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37929-foto-08007-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37929-foto-08007-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37929-foto-08007-244-3.jpg Física Romà|Modern|Contemporani|Antic Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 83|94|98|80 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37930 Concurs de Sardanes https://patrimonicultural.diba.cat/element/concurs-de-sardanes XX Concurs de colles sardanistes que es celebra per Sant Martí (el diumenge de la Festa Major), el novembre. Està organitzat per la Unió de Colles Sardanistes, entitat catalana de caire federatiu. És el darrer concurs de la temporada i correspon a la categoria principal de colles, és a dir, 'Bàsic d'honor'. Dins de la competició de colles sardanistes es divideix en diverses categories i la més important - la 1ª divisió - és la bàsica d'honor. Participen una vintena de les millors colles de Catalunya, si la inscripció supera aquest número, que és el màxim de capacitat de la plaça, es fan eliminatòries. 08007-245 Plaça de l'Església Per Sant Martí de l'any 2006 es celebrarà el 50 è Concurs de Colles Sardanistes. Es va iniciar els anys quaranta del segle XX i no es va realitzar continuadament, ja que durant una temporada es va interrompre. Per celebrar aquest 50è Concurs, l'Agrupació Sardanista d'Arenys de Munt, que és una secció del Centre Moral, està preparant una exposició, que s'inaugurarà el cinc de novembre, i una memòria històrica. Exceptuant un lapsus de temps de 6 o 7 anys que es va fer en el camp de futbol, sempre s'ha fet a la Plaça de l'Església. 41.6090000,2.5403500 461701 4606467 1940 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37930-foto-08007-245-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 62 4.4 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37931 Sardana 'Collsacreu' https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-collsacreu XX Sardana amb música de Rosend Martori i lletra d'Andreu Lloveras, que diu així: Salut, poble que creu/ en una terra generosa i gran! / Que el to de nostra veu/sigui una crida pels fills que vindran./ Portem un missatge a l'esperit/ que és com un ressò/ de fe, de pàtria i d'amor infinit./ I aquesta és la missió/ que dóna Déu al poble escollit. / Salut, que Déu ens dó/ Recolza't, estimada, / fes que no et rellisqui el peu,/ que aquest revolt que es veu/ a l'última pujada, ja som a l'esplanada/ del cimal de Collsacreu. / Quina armonia / de besllums i de color!/ Oidà; si ací et podia / fer el niu de nostre amor! / Dolça cabanya / batejada amb el nom teu;/ al cim de la muntanya/ serem més prop de Déu. / Les serres del Montseny / vigilaran els nostres passos. / Ens assadollarem / de la sentor que fan els pins./ I jo et cobejaré dintre els meus braços/ a ofrenar-te un idil·li bosc endins./ Vers el Llevant, fent horitzó, veurem la mar llatina/ i més ençà la nostra vall exuberant d'Arenys de Munt./ Llavors nostra cançó diamantina/ volarà ben amunt, be amunt ...! 08007-246 Arenys de Munt Sardana amb partitura de Rosend Martori (Arenys de Munt, 1902 - 1979). Estrenada l'11 d'abril de 1955, a l'aplec de Lourdes de Sobirans del dilluns de Pasqua. La versió coral, amb lletra d'Andreu Lloveras, fou estrenada el 26 de juliol de l'any 1975, per la Coral del Remei dirigida per Antoni Espiell. 41.6113800,2.5394700 461629 4606732 1955 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Rosend Martori (música) i Andreu Lloveras (lletra) Sardana enregistrada en un CD 'Arenys de Munt a toc de cobla' editat pe Audiovisuals de Sarrià, S.L.. Interpretada per la cobla Principal de la Bisbal, sota la direcció de Francesc Cassú, l'any 2002. 62 4.4 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37932 Sardana 'Les puntaires d'Arenys de Munt' https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-les-puntaires-darenys-de-munt XXI Vigent Sardana amb música de Jordi Paolí, sense lletra, feta en honor a les moltes generacions de dones puntaires de la població. 08007-247 Arenys de Munt Estrenada durant el 48 è. Concurs de Colles Sardanistes de Sant Martí, de l'any 2004. 41.6113800,2.5394700 461629 4606732 2004 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Jordi Paolí 62 4.4 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37933 Sardana 'Arenys de Munt' https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-arenys-de-munt XX Vigent Sardana amb música de Ricard Viladesau i lletra de Josep Martori: De poble, amics i família valedor i fidel impulsor. / Del pa de cada matí n'és un sofert i un brau guanyador; / Reprèn la feina diària rendint energia i suor. // De la raça, exponent vitalitat present. / Sempre, a l'hora precisa, puntual és l'home d'Arenys de Munt.// Llum del sol sortint matinejant, / desperta i pinta l'ample bosc ombriu,/ tot l'àmbit termenal i noves construccions;/ albada rutilant, cims i racons.// És superba festa per tothom poder contemplar/ l'esclat de la vida i del progrés per tot arreu,/ i l'afany veïnal, content, joiós de ben dotar/ El que esdevingui a ser-ne hereu.// Ja és mil·lenari d'aquest poble el naixement;/ celebrem la data agermanats i rememorant/ el coratge i el valor de tota aquella gent/ que l'han fet bo, que l'han fet gran.// Aquell home matiner que disfruta estalviant,/ enginyós i bon feiner, ara l'estem glorificant.// Torrentbó i Subirans, vells fiols d'Arenys de Munt,/ la creueta i Collsacreu, amb la puntaire sempre amunt.// Amunt, Arenys de Munt, amunt sempre, Arenys de Munt. 08007-248 Arenys de Munt Sardana de Ricard Viladesau (Calonge, 1918) estrenada el 12 de novembre de l'any 1957 davant l''Hogar del Productor', actual Ajuntament. La versió coral, amb lletra de Josep Martori, fou estrenada l'1 d'agost de l'any 1981. 41.6113800,2.5394700 461629 4606732 1957 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Ricard Viladesau (música) i Josep Martori (lletra). Sardana enregistrada en un CD 'Arenys de Munt a toc de cobla' editat pe Audiovisuals de Sarrià, S.L. Interpretada per la cobla Principal de la Bisbal, sota la direcció de Francesc Cassú, l'any 2002. 62 4.4 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37934 Sardana 'La festa del Remei' https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-la-festa-del-remei XX Vigent Sardana de F.X. Maimí en honor a la celebració de l'Aplec de la Mare de Déu del Remei (Arenys de Munt). No es va incloure en la gravació del CD malgrat tractar-se d'un aplec que es realitza en una capella d'Arenys de Munt i que aplega gent d'Arenys de Mar i de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Vicenç de Montalt. 08007-249 Arenys de Munt 41.6113800,2.5394700 461629 4606732 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart F.X. Maimí 62 4.4 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37935 Can Corrioles https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corrioles AA.VV (1988). 75è aniversari del Centre Moral (1913 - 1988). Centre Moral d'Arenys de Munt. CASADEMUNT i ROSELL, Josep (1986). La nissaga Corrioles. A Arennios, núm. 3, juny de1987. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 7-9. XIX-XX Edifici format per diferents dependències d'interès identitari, però també amb alguns detalls tècnics interessants. D'entrada, l'antiga sala de Can Corrioles, avui del Centre Moral, amb la coberta encavallada amb cúpula rectangular, tot de fusta. És la sala petita on assaja l'esbart, es fan recitals, teatre de petit format o campionats de tennis taula. També destaca un sistema mecànic a la sala gran per tal d'elevar o baixar el sòl de la sala a fi i efecte de poder fer ball i cinema o espectacles, segons les necessitats del moment. També hi ha celler, vestuaris i altres dependències. 08007-250 Rambla Francesc Macià, 57 L'antic cafè de Can Corrioles era un punt de trobada en el poble; parlar de Can Corrioles era parlar del Local. El Cafè començà a primers de segle XX amb un grup de nacionalistes amb aportacions per formar el 'Centre Nacionalista'. En Josep Colomer i Borrell es va fer càrrec dels deutes generats i es va quedar amb el local. Als anys 20 tingué una gran incidència de personatges del món cultural: Rusiñol, Casas, Huguet, Gargallo, Casanovas i la família López de la 'Campana de Gràcia', que estiuejaven a Arenys de Munt. En el seu teatre s'hi representà sarsuela; hi passà Margarida Xirgu, els germans Borras, etc. El 18 de juliol de 1986 el Centre Moral compra l'edifici. Es van fer obres de reforma i restauració de la sala antiga, respectant-ne la coberta embigada amb la cúpula de fusta, gràcies en part a una subvenció de tres milions de pessetes de la Generalitat de Catalunya. 41.6112500,2.5395300 461634 4606718 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37935-foto-08007-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37935-foto-08007-250-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37936 Les bruixes d'Arenys de Munt https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-bruixes-darenys-de-munt COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau, Vilassar de Mar. FORN, Francesc (1991). Personatges irreals, bruixes, bruixots i llocs fantàstics a Sant Martí d'Arenys de Munt. A Arennios, núm. 18, juny de 1992. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt. Arenys de Munt, pp. 10-12. GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla, 2ª edició. Publicat Recull de Cels Gomis (1987). En el primer explica que uns carboners que buscaven llenya al bosc de Sant Celoni, quan eren a prop de Sant Iscle va passar al seu costat la Xica Camps, que tenia fama de bruixa i que anava carregada amb un feix de gatoses. Les mules dels carboners es van posar de morro a terra sense moure's. Aquest fet l'associaren amb la Xica Camps i corregueren cap a ella amb amenaces de que els tornés la normalitat a les bèsties. Explica també que un dia el capellà d'Arenys de Munt volia saber si havien bruixes dins l'església amb la vella fórmula de deixar el missal obert damunt l'altar. D'aquesta manera no podien sortir de l'edifici. Pel que sembla n'hi deuria haver alguna. Francesc Forn (1992) també recull de Cels Gomis dues històries del bruixot Blanquillo i la Martina. La seva mare li havia explicat que enmig d'una tempesta de trons i llamps se sentia una veu que deia 'Passeu!'! I una altra veu que responia - 'No puc per què la Martina toca'. La Martina era la campana més famosa del campanar d'Arenys de Munt que deien tenia poders per espantar les bruixes. I també que 'Un dia van congriar un gran temporal (bruixes i bruixots) i en voler entrar a Arenys de Munt, va començar a tocar la Martina; i d'un cop de batall en Blanquillo, que era un dels bruixots que l'havia congriat, va anar a parar al Sot d'en Bancó, a l'altra banda de la muntanya de la Serra del Corredor'. 08007-251 Arenys de Munt Cels Gomis recull aquestes rondalles sobre bruixes a Arenys de Munt, tot i que el Pla de les Bruixes, que és on alguns situen aquest fet, parteix els municipis d'Arenys de Munt i Vallgorguina. Nosaltres n'hem tret la referència bibliogràfica a COLL i MODOLELL (1999) 41.6113800,2.5394700 461629 4606732 08007 Arenys de Munt Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37937 Arxiu del Centre Moral https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-del-centre-moral <p>AA.VV (1988). 75è aniversari del Centre Moral (1913 - 1988). Centre Moral d'Arenys de Munt.</p> XX <p>Arxiu format a partir de la història de la pròpia entitat, fundada l'any 1913. Destaquen els llibres d'actes, cartells de cinema, programes de les diferents activitats, correspondència i fotografies, sobretot de les activitats realitzades des de les seves diverses i múltiples seccions.</p> 08007-252 Rbla. Francesc Macià, 57 <p>El Centre Moral es crea l'any 1913 per iniciativa de Mossèn Narcís Farró, amb un marcat caràcter religiós i moral i amb una clara vessant cultural i recreativa. La primera seu fou a la Rambla Jalpí, número 9 (ara Rambla Francesc Macià). El 18 de juliol de l'any 1986 es fa la compra de Can Corrioles, el local que fins aquell moment havia ocupat el Centre Democràtic. Es van fer obres de reforma i restauració de la sala antiga, respectant-ne la coberta embigada amb la cúpula de fusta, gràcies en part a una subvenció de tres milions de pessetes de la Generalitat de Catalunya. Actualment té 3.295 socis hi diverses seccions (Esbart, Associació Sardanista, Coral, etc.).</p> 41.6112500,2.5395300 461634 4606718 08007 Arenys de Munt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37937-foto-08007-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37937-foto-08007-252-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37938 Font de l'Aulet https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laulet EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 18. Font de vessant amb un galet de ferro ubicat en una paret frontal feta de maons i arrebossada, amb coronament triangular. Damunt del galet hi ha una rajola que posa el nom de la font amb lletres verdes sobre fons groc. Una pica de pedra de base rectangular recull l'aigua quan raja. Al costat esquerre hi ha un banc fet de rajoles vermelles i un respatller en pedra de parament irregular. 08007-253 Pla de les bruixes - Nord del municipi. L'any 1966 fou restaurada per J. Puig Tarrades, però a l'any 1992 estava molt degradada. Restaurada l'any 1995 per un grup de voluntaris i el ja desaparegut grup d'escoltes d'Arenys de Munt sota la direcció d'un minaire. L'any 2002 es va fer un manteniment consistent en fer un pou i arreglar la conducció i el 2004 es va fer un altre manteniment. 41.6359900,2.5385800 461569 4609465 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37938-foto-08007-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37938-foto-08007-253-3.jpg Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2019-11-20 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Antigament la zona eren horts que es van abandonar i va créixer el bosc d'alzines, plàtans, castanyers i polls. 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37939 Font de les Basses d'en Sants https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-basses-den-sants EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 21. Bassa de planta rectangular feta per recollir l'aigua que surt del vessant en una cantonada de la bassa. Abans també hi havia un bidonet de plàstic, però ha desaparegut. En la visita del juliol de 2006 hem pogut comprovar que rajava aigua. 08007-254 Al nord del municipi. El nom s'atribueix perquè abans aquest torrent era ple de petites basses o safareigs que recollien l'aigua. Es diu que les basses han desaparegut a causa de la mà de l'home, però la quantitat de vegetació que cobreix el terreny, també podria amagar alguna sorpresa. 41.6307000,2.5376700 461490 4608878 08007 Arenys de Munt Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37939-foto-08007-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37939-foto-08007-254-3.jpg Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2019-11-20 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Entorn de castanyers i avellaners i canyissars. 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37940 Barraca del Sot de les Basses d'en Sants https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-sot-de-les-basses-den-sants FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 49. XIX-XX Barraca de vinya o de pagès destinada a l'aixopluc o el magatzem d'eines del camp. Planta rectangular amb la coberta a un vessant de fibrociment, tot i que conserva embigat de fusta. Parets de paredat i arrebossades a l'interior. La vegetació l'envolta en la seva quasi totalitat. No conserva porta d'entrada, tot i que l'obertura és de llinda recta. 08007-255 Torrent de les Basses d'en Sants 41.6304000,2.5379300 461512 4608844 08007 Arenys de Munt Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37940-foto-08007-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37940-foto-08007-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37940-foto-08007-255-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 119|98 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37941 Font de l'Arquer https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-larquer EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 16. XX Font de mina amb l'entorn antropitzat per fer-hi pícnics. L'aigua sortia per un galet de tuberia, col·locat en un pedrís ornamentat amb un plafó de rajoles (4 x 3) que representa l'escut d'armes dels Arquer de Goscons. Al voltant hi ha un banc de pedra granítica i una pedra de molí, al centre, fa de taula. Entorn de castanyers, algun cirerer i presència de falgueres i lianes. 08007-256 Turó de Ca l'Arquer Arranjada l'any 1947 igual que la darrera modificació de la masia de Ca l'Arquer. Era exclusivament pel consum de la casa. Actualment l'aigua es desvia per aprofitar-la per a regar els conreus. 41.6292300,2.5365200 461394 4608715 1947 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37941-foto-08007-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37941-foto-08007-256-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37942 Font de la Polla https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-polla EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 62. Aigua de mina que raja per un galet d'alumini i cau damunt una petita pica de pedra granítica. Al costat hi ha un safareig de planta irregular que utilitza l'aigua pel rec dels camps. Entorn d'alzinar, castanyers i falgueres. A dins la bassa hi ha nenúfars i serps verdes. 08007-257 Riera de Sobirans Es considera que l'aigua té propietats medicinals i curatives. Per aquest motiu era visitada per viatgers i pelegrins que anaven a l'ermita de Sant Miquel. Es va arranjar l'any 1996. 41.6149000,2.5212000 460109 4607131 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37942-foto-08007-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37942-foto-08007-257-3.jpg Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
37943 Font de Can Popa https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-popa EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 63. XX Font de vessant amb l'aigua canalitzada amb un tub de plàstic. El propietari ha fet un muret de contenció del marge una mica matusser, a base de formigó, on s'encasta el tub. Al costat hi ha un càntir. Aquest mur d'uns 60 cm d'alçada i 150 de llargada és l'únic element arquitectònic de la font. No està pintat ni allisat, i al damunt hi ha maons col·locats sense lligar. 08007-258 Vessant del Torrent d'en Puig L'actual propietari la va construir quan tenia 10 anys, al comprovar que hi havia un naixement d'aigua. Durant un temps restà colgada pel propietari, fart de l'incivisme de la gent que deixava els voltants bruts i plens de deixalles. Abans disposava d'una petita arcada decorada amb figures de pagesos i nans. 41.6067900,2.5253600 460450 4606229 1942 08007 Arenys de Munt Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37943-foto-08007-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37943-foto-08007-258-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2026-02-13 02:17
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural

Mitjana 2026: 2,66 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/