Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73774 | Torre de Cal Magre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-cal-magre | Amb el pas del temps, els murs cauran degut a l'estat de conservació en que es troben. | Estructura de planta rectangular, d'una gran alçada. Esta alçada per carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. Els murs es troben en un estat de conservació deficients, sobretot en les parts més altes. El mur est, es troba pràcticament a terra, donant-nos una visió de l'interior d'aquest edifici. Es poden observar a primera vista, que hi havia dues plantes. Es troba envoltada de vegetació del bosc, que envaeix també l'espai interior de l'edifici. Davant del mur nord, hi ha un barranc força pronunciat. | 08008-20 | Camí de Clariana a Contrast | 41.5881600,1.4729700 | 372721 | 4605178 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73774-foto-08008-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73774-foto-08008-20-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 73780 | Torre de Mas d'en Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-mas-den-torre | S'han restaurat algunes obertures de la planta baixa, i s'ha apuntalat l'arc adovellat de mig punt de l'entrada. | Queden les restes del que havia estat una torre medieval. De planta rectangular, conserva part dels quatre murs, tot i que la majoria d'aquests estan caiguts. L'entrada s'orienta al sud-oest i presenta un arc adovellat de mig punt. | 08008-26 | Pla de Cameta | Tot i que no s'han trobat dades documentals d'aquest edifici, l'estructura arquitectònica mostra clarament característiques medievals. | 41.5890600,1.4609600 | 371722 | 4605295 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73780-foto-08008-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73780-foto-08008-26-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 73798 | Casa d'Albarells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dalbarells | La façana forma part d'un edifici en ruïnes. La resta d'estructures estan quasi a terra. | En aquest edifici de planta quadrada, pràcticament en ruïnes, situat a la part alta del nucli d'Albarells, cal destacar-hi alguns elements que es troben a la façana d'ingrés a l'edifici orientada l'est. També però alguns elements just davant d'aquesta. La façana, alçada amb carreus irregulars de pedra, i disposats horitzontalment , és de grans dimensions. Un gran portal adovellat de mig punt, dona accés a l'interior. Es curiós que en aquesta façana, no hi trobem cap obertura, i solsament petites espitlleres. Un altre aspecte curiós, són el gran nombres de cavitats corresponents a l'encaix o encastat de bigues d'edificis adossats. La coberta s'observa, que havia crescut en alçada pel nord, ja que el ràfec sud, es més baix que el que el nord. Però el que potser cal destacar més, és l'accés cap aquesta entrada. Un pont amb dues arcades de mig punt unia la casa amb l'exterior. No s'aprecia la part inferior d'aquest, ja que actualment resta colgada per la runa de part de l'edifici. | 08008-44 | Albarells | 41.6223300,1.4759900 | 373040 | 4608967 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73798-foto-08008-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73798-foto-08008-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73798-foto-08008-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Les interpretacions fetes, sobre les estructures de davant de la façana, són poc precises, ja que és a primera vista, sense cap tipus d'estudi, ni anàlisi més acurat. La runa ja compactada pels pas dels anys, dificulta aquesta interpretació. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 73813 | Sepulcre Megalític dels Plans de Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-megalitic-dels-plans-de-ferran | Aquest sepulcre és de tipus petit quadrangular i tancat, format per una llosa de capçalera, i una a cada costat formant els laterals, dues de més petites com a tancament i la de la coberta que conserva un gravat en forma de creu, d'època incerta. És un sepulcre múltiple, en el qual es van enterrar fins a 9 individus, acompanyats de vasos ceràmics i objectes d'ornament. És del Bronze antic-mitjà i per tant corresponent al II mil·leni aC. | 08008-59 | Plans de Ferran | A començament de l'Edat del Bronze l'home deixa de viure a l'aire lliure o en abrics i comença a establir-se en valls que possibiliten el conreu, en poblats formats per cabanes circulars. És el moment que comença a mesurar el temps mitjançant l'observació atenta del sol i de les estrelles. La població creix i s'inicien els canvis socials, polítics i religiosos que havien de menar a la civilització urbana. Així les creences a l'entorn de Més Enllà, van fer que els seus monuments sepulcrals, anomenats dòlmens, i els ritus funeraris formessin part indestriable de la vida quotidiana. Testimoni d'aquest període que abasta entre els IV i II mil·leni aC. són aquestes grans tombes monumentals. El sistema per a la seva construcció es basava en l'arrossegament dels bloc de pedra amb cordes fins a un talús de terra; una vegada a dalt es deixava caure la llosa verticalment dins d'un forat fet prèviament i es falcava amb pedres i terra. Així es muntava la cambra i amb la mateixa tècnica del talús es situava la pedra de la coberta. | 41.5692100,1.4536400 | 371072 | 4603102 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73813-foto-08008-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73813-foto-08008-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73813-foto-08008-59-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Actualment hi ha controvèrsia sobre la propietat del Dolmen. Uns estudis de delimitació entre termes municipals duts a terme per la Generalitat han revelat que el sepulcre està a la comarca de la Conca de Barberà i no a la de l'Anoia. El sepulcre megalític, conegut com Plans de Ferran, fins ara localitzat a Argençola, es troba en realitat dins dels límits de Santa Coloma de Queralt. És a dir, el monument funerari ha passat de la demarcació de Barcelona a la de Tarragona. | 79|80|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 73860 | Jaciment de Cal Casanovas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-cal-casanovas | Costa diferenciar les estructures. El pas dels anys les han integrat per complet en el paisatge. | Construcció localitzada uns 300 metres a ponent de la masia de Cal Casanovas, a prop del camí que mena a Cal Gotzo de Dalt i als Plans d'en Ferran. Uns 300 metres al nord de l'esmentada masia passa la riera de Clariana i la vall homònima. Es tracta d'un lloc de bosc de pins molt clar i conreus a la part baixa, situat a mig camí d'un dels contraforts de l'altiplà d'en Ferran. Durant la visita a l'indret amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia l'any 1984, s'observaren les restes d'una construcció a base de dos murs de pedra seca, en angle recte, que formarien part d'una estructura rectangular de la que han desaparegut totalment, a causa de l'erosió, els paraments dels costats sud i est. Del mur del sector nord només es conserva una llargària de 7 metres per 0'65 metres d'amplada per uns 0'50 metres d'alçada, construït a base de dues filades horitzontals i paral·leles de pedres sense cairejar en sec, d'aparell irregular, de mides desiguals i amb un farciment intern a base de pedres més petites i terra. En algun sector ha desaparegut el parament extern d'aquest mur. El mur de ponent conserva dues filades verticals, l'exterior i l'interior, a base de carreus més grans (d'aspecte ciclopi) amb una tècnica diferent car hi ha un colzat. Són uns blocs més cairejats que els del mur anteriorment esmentat. La connexió entre els dos murs no és clara. El mur de ponent té una llargària de 2'50 metres per 1 metre d'amplada i l'alçada és de 0'65 metres, amb dues filades verticals. Com a conseqüència de l'erosió, en el sector interior de la construcció surten arran de terra uns indicis de probable jaciment de terra batuda amb alguns indicis de restes carbonoses i fragments de ceràmica ibèrica feta a torn, d'ús comú, d'argila dura i uniforme amb desgreixant de quars pertanyents a vasos o urnes bicòniques o lleugerament carenades o ovoïdes, amb fons còncau, així com un fragment d'àmfora que probablement seria una forma Dressel I, de parets molt gruixudes. A pocs metres d'aquest lloc es recolliren superficialment uns esclats de sílex, ceràmica ibèrica feta a mà i a torn. Pels materials recollits, es tracta d'un jaciment ibèric; tanmateix, es fa molt difícil establir el tipus de jaciment o utilitat d'aquesta construcció aïllada, tot i que per les restes de les estructures conservades, probablement seria un lloc d'habitació. | 08008-106 | Camí de Cal Casanoves | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 14 d'agost del 1977. | 41.5839100,1.4733600 | 372745 | 4604705 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73860-foto-08008-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73860-foto-08008-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73860-foto-08008-106-3.jpg | Inexistent | Antic|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 80|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 73864 | Fornot de Cal Riquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornot-de-cal-riquer | La vegetació i l'arbrat ha envaït tot l'espai. | Es tracta d'un eremitori situat al peu del camí d'Albarells a Cal Riquer, en una zona de camps. Aquesta estructura apareix molt degradada per la vegetació en la part frontal. En l'interior esquerre hi ha petits solcs; a l'exterior hi ha un canal de recollida d'aigües. Amida 150 cm. Uns 50 metres més avall, a l'esquerra del camí, s'observen tres sepultures excavades en la roca, seccionades i de planta rectangular; la seva orientació és EW. | 08008-110 | Albarells | Jaciment descobert per membres de la secció d'arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. | 41.6204200,1.4772000 | 373137 | 4608753 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73864-foto-08008-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73864-foto-08008-110-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 73865 | Poblat d'Albarells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-dalbarells | Costa diferenciar les estructures. El pas dels anys les han integrat per complet en el paisatge. | El jaciment està situat en el vessant d'un turó davant d'Albarells, a prop de la font. Es conserven restes de murs; també es van localitzar restes ceràmiques i sílex. | 08008-111 | Albarells | Descobert per la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. | 41.6188000,1.4735900 | 372833 | 4608579 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73865-foto-08008-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73865-foto-08008-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73865-foto-08008-111-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | L'entorn està molt descuidat, fet que dificulta la interpretació dels elements que hi ha al turó. Els materials trobats estan dipositats al Museu de la Pell d´Igualada i Comarcal de l´Anoia amb Números de referència: M-357 i M-446 | 79|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 73866 | Vall de Freixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-freixa | No es pot observar l'estat actual, ja que hi ha camps de conreu. | Camp situat sota la Vall de Freixa, a prop de la població d'Argençola. Hi apareixen fragments de ceràmica romana, un penjoll de 5 cm d'alt x 3 cm d'ample, que consisteix en una figureta de bronze que representa un brau. | 08008-112 | Argençola | 41.5921900,1.4388700 | 369887 | 4605676 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73866-foto-08008-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73866-foto-08008-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73866-foto-08008-112-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 73867 | A ponent del Mas de la Gallina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-ponent-del-mas-de-la-gallina | No es pot observar l'estat de conservació ja que no es distingeixen les estructures amb el propi entorn. | En aquest indret s'han localitzat estructures de pedra seca en l'extrem SE i NW. Entre el material arqueològic documentat, cal destacar àmfora itàlica, ceràmiques ibèriques oxidades, ceràmiques de vernís negre i de parets fines; entre les ceràmiques ibèriques s'ha trobat 'kalathos' de tipus reentrant. Aquest lloc és conegut com a Pla de Cameta. | 08008-113 | Cal Serrats/ Mas de la Gallina | Jaciment descobert per la secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el juliol del 1992. | 41.5961900,1.4637100 | 371965 | 4606083 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73867-foto-08008-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73867-foto-08008-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73867-foto-08008-113-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Els materials trobats estan dipositats al Museu de la Pell d´Igualada i Comarcal de l´Anoia amb Números de referència: M-571 i M-563 | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 73868 | Jaciment de Cal Macari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-cal-macari | Situat en una zona de bosc. Costa apreciar les estrucutures. | Sepultura de lloses excavada pel propietari de Cal Macari. La sepultura conserva íntegrament la seva estructura i l'esquelet en el seu interior. Està formada per una caixa de lloses de 70 cm x 150 cm, amb una sola llosa de coberta. És molt possible que hi hagi més sepultures en el turó, ja que afloren altres lloses. La sepultura està situada en el vessant de migdia del primer turó que hi ha a la dreta en el camí de Cal Macari a la pista forestal d'Argençola. | 08008-114 | Camí d'Argençola a Clariana. | Jaciment descobert pel Sr. Ramon Farrés. | 41.5991400,1.4563600 | 371358 | 4606421 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73868-foto-08008-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73868-foto-08008-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73868-foto-08008-114-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Els materials trobats estan dipositats al Museu de la Pell d´Igualada i Comarcal de l´Anoia amb Número de referència: C-110 | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 73870 | Les Roques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-roques | No es poden observar les estructures ja que es troba en una zona boscosa on la vegetació és abundant. | Jaciment situat al costat esquerre del camí que transcorre d'Argençola a Contrast. És una zona de bosc entre dos camps de conreu. S'han trobat nombrosos fragments de ceràmica: vernís negre, 'sigillata' sud-gàl·lica, fragments de vidre, ceràmica comuna romana, ceràmica ibèrica oxidada. | 08008-116 | Constrast | Jaciment descobert pel Sr. Joan Marmi l'any 1999. | 41.5819900,1.4272500 | 368898 | 4604561 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73870-foto-08008-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73870-foto-08008-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73870-foto-08008-116-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 73871 | Camps a l'est del Mas Segura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camps-a-lest-del-mas-segura | Actualment hi ha un camp de conreu i no es poden observar les estructures. | Jaciment situat a l'est del Mas Segura, en una explotació agropecuària, en un camp situat al vessant de la muntanya on hi apareixen restes de ceràmica feta a mà amb decoracions de cordó. Aquesta ceràmica correspondria, cronològicament, al període de l'Edat del Bronze. | 08008-117 | Rocamora | Jaciment descobert pel Sr. Joan Marmi l'any 1999. | 41.6019300,1.4251900 | 368766 | 4606778 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73871-foto-08008-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73871-foto-08008-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73871-foto-08008-117-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Actualment a abril de 2011 el cultiu de cereal que hi ha en aquest camp, degut a la seva alçada impedeix visualitzar-ho ' in situ' | 79|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 73872 | Camp del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-del-rector | Actualment hi ha un camp de conreu i no es poden observar les estructures. | Situat en una explotació agropecuària que consta de dos camps. A migdia a Mon romà, en el camí que porta a Cal Jerònim. El material trobat consta de fragments de ceràmica de vernís negre, àmfora itàlica, ceràmica ibèrica oxidada. | 08008-118 | Argençola | Jaciment descobert pel Sr. Joan Marmi l'any 1999. | 41.5927500,1.4439700 | 370313 | 4605731 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73872-foto-08008-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73872-foto-08008-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73872-foto-08008-118-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 73875 | Terrasses de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrasses-de-sant-marc | NADAL, E.; PASCUAL, S.; VILLENA, N . Actuacions arqueològiques d'urgència a l'autovia N-II. El mas ibèric de Can Rossó i el conjunt medieval de Sant Marc (Argençola, Anoia). A:Tribuna d'Arqueologia 2002-2003 . Barcelona .Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura . 2005, p.161-182 . | No es conserva res. | Els treballs arqueològics en aquest jaciment ha posat de manifest un assentament on, clarament s'han diferenciat tres zones funcionals: una zona d'hàbitat, la zona de tallers i tres grans àrees d'emmagatzematge. La importància de la zona d'estocatge es manifesta en la troballa de 203 retalls de planta circular destinats a l'emmagatzematge de productes agraris. Aquest sistema combina dues solucions diferents: les sitges i els forats per a encaixar al seu interior una tenalla, per a la contenció de productes agraris. Amb l'estudi de les sitges, s'han pogut documentar àmpliament els tractaments i acabats que rebien per a impermeabilitzar el contingut: amb revestiment d'argamassa, arrebossat de les parets amb argiles, reparacions amb murs que reforçaven les parets de les sitges i, finalment, el reutilització d'algunes de les sitges com a estructures de combustió. Les estructures de caire residencial que confeccionaven l'urbanisme originari de l'assentament corresponen a habitatges de planta única, amb parets fetes de pedres poc treballades, unides amb argila i sense morter, formant una habitació, en algunes de les quals s'aprecia una llar adossada en una de les parets, tenalles encastades on s'emmagatzemava aigua i dipòsits de cendres, molt freqüents en època medieval per a transformar-les en lleixiu. Posteriorment, entre finals del segle XIII i inicis del XIV es documenten diverses reformes arquitectòniques de gran entitat; es constitueixen estances dedicades a la transformació i producció d'aliments. Cal destacar d'aquestes noves estances el canvi qualitatiu en les tècniques constructives; els paraments mostren ara pedres escairades i apareixen edificis de dues plantes, sostingudes per mitjà d'arcades ogivals. Durant el segle XIV el jaciment torna a patir canvis en què es documenta una davallada demogràfica, que es pot llegir en una reducció de l'espai d'hàbitat, disminuint el nombre d'hàbitats en les terrasses. Finalment, en el segle XV s'observa un abandonament del turó, moment a partir del qual la població passa a establir-se a la plana, al costat del camí ral, actual població de Porquerisses. Aquest canvi d'emplaçament coincideix amb l'evolució de molts poblats que a les acaballes de l'època medieval s'establiren a banda i banda d'una via de comunicació. L'estudi del material ceràmic documentat en el jaciment indica una realitat cronològica per al període inicial cap al segle XI manifestat per la troballa de ceràmica de cocció reduïda, i un moment d'abandonament en al segle XV, determinat per l'existència de ceràmica amb acabats vidrats d'època gòtica, decorat amb motius d'influència valenciana. Pel que fa al material metàl·lic trobat, cal destacar un pic, una arada i restes d'un podall de ferro que corroboren la funcionalitat agropecuària de l'assentament. | 08008-121 | Porquerisses | El jaciment fou descobert l'any 2002 en el transcurs de les prospeccions de l'Autovia Lleida - Barcelona N-II (tram Cervera - Santa Maria del Camí), que van permetre documentar l'existència de diferents jaciments, entre ells, aquest, que juntament amb l'església de Sant Marc i la necròpolis propera formaven un conjunt arqueològic d'hàbitat i zona de culte situats al nord de l'actual nucli de Porquerisses. | 41.6262400,1.4588300 | 371618 | 4609427 | 08008 | Argençola | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73875-foto-08008-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73875-foto-08008-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73875-foto-08008-121-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Actualment hi passa l'autovia A-2 Lleida-Barcelona | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 73887 | PEIN Carbasí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-carbasi | La conservació de l'espai és bona, però les ventades del gener del 2009 i les nevades del març de 2010 han fet malbé gran quantitat d'arbres que romanen arrencats al mig del bosc embrutant-lo considerablement i constituint un perill potencial cara a la propagació d'incendis forestals. | <p>L'espai de Carbasí reuneix un conjunt d'obagues del sector de la Panadella, entre l'Anoia i la Segarra, riques en vegetals submediterranis. En aquest cas els roures perden importància i només són freqüents en el sotabosc de les magnífiques pinedes de pinassa (Pinus nigra sp. salzmanii). Aquestes pinedes de pinassa probablement són, en part, resultat de la substitució de la roureda submediterrània del Violo-Quercetum fagineae, que te aquí una riquesa i exuberància que rarament es retroba en terres més meridionals. L'estrat arbustiu i herbaci d'aquestes pinedes és ric en plantes de l'Europa Central, així per exemple cal destacar la gran abundància del grèvol (Ilex aquifolium) -una planta protegida per la llei que assoleix en aquesta localitat un dels límits meridionals de la seva àrea de distribució- i la presència d'espècies molt poc freqüents en aquestes contrades, com l'auró blanc (Acer campestre), el xuclamel xilosti (Lonicera xylosteum), el Lithospermum pupurocoeruleum i tantes d'altres. Si el bosc desapareix predominen els prats mediterranis muntanyencs de fenàs de marge i jonça (Brachypodio-Aphyllantheum). Les plantes submediterrànies que viuen en aquestes posicions extremes necessiten de la protecció del bosc, i la desaparició d'aquest significa el seu desplaçament en benefici dels vegetals mediterranis propis de les comunitats obertes. Carbasí presenta, doncs, l'interès de reunir en una superfície reduïda un nucli de vegetació forestal característica del paisatge de l'altiplà segàrric, dedicat intensament als conreus de secà. Més a ponent de l'espai, predomina un paisatge totalment mediterrani, progressivament més sec i continental. L'interès d'aquest espai, des del punt de vista faunístic, rau en les seves comunitats ornítiques ben representatives de la zona. Destaca l'abundància d'alguna espècie d'ocell rapinyaire, com ara l'astor, que assoleix una elevada densitat (no només a l'espai estricte, sinó a l'àrea general on és immers). Inclou els termes de Montmaneu i Argençola.</p> | 08008-133 | Carbasí | <p>El Pla d'Espai Naturals (PEIN) estableix la xarxa d'espais naturals protegits de Catalunya, amb l'objectiu de conservar el patrimoni geològic, els hàbitats i els ecosistemes més representatius del país. El PEIN Ancosa-Montagut, Carbasí, Serra de Miralles, Queralt fou aprovat definitivament el 14/03/2000 i es correspon al núm. 42 del mapa dels espais inclosos al PEIN.</p> | 41.6167000,1.4371300 | 369791 | 4608400 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73887-foto-08008-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73887-foto-08008-133-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Els límits en el terme d' Argençola són els següents: Segueix el marge sud de la carretera N-II en direcció E durant un petit tram, per sortir-ne, en direcció SE per una pista que apareix abans d'arribar a l'Hostal del Violí. Segueix aquesta pista fins que es creua amb un torrent, torrent que esdevé el nou límit, (l'eix de la llera) seguint-lo en direcció NE fins a morir al torrent del molí, nou límit (l'eix) resseguit en direcció SE fins arribar a un nou torrent tributari del molí, que el límit segueix (també per l'eix) en un petit tram en direcció NO, fins arribar a una pista que en direcció SO va seguint de forma paral·lela el torrent del molí. Segueix en aquesta direcció pel marges O la pista fins arribar a una canal, a la zona dels forns de la Calç. Aleshores el límit puja per la canal (ambdós marges), en direcció NO, fins arribar a la plana del turó de Carbasí, ben aprop del nucli poblat. El límit segueix el marge E d'aquesta pista en direcció NE, passant pel costat S de cal Borràs, i l'abandona per seguir la corba de nivell 720, en la que es produeix el canvi de zona cultivada a bosc; amb aquest criteri el límit ressegueix una petita llengua de terra situada a l'E de cal Borràs fins arribar a un petit turonet situat per sobre dels 725 metres. En aquest punt el límit ressegueix l'extrem O del turó en direcció N, fins a tocar de nou el canvi de zona cultivada i bosc, en la cota 720, que ressegueix ara en direcció O, fins arribar a una nova pista forestal que descendeix per la massa forestal, a l'alçada de la coma del Balcells. Descendeix en direcció NE pel marge E d'aquesta pista, fins a creuar-se amb una de nova, que pren en direcció NE, i que ressegueix una corba de nivell, fins arribar a creuar-se amb un torrent, a dalt de la zona de les Costes. Des d'aquest torrent el límit segueix una linia recta en direcció NE fins arribar al punt més meridional de la pista que surt del pla de Penes. El límit de l'espai continua per aquesta pista en direcció est, primer i nord, després, durant uns 150 metres fins que s'arriba al límit entre els camps de conreu i el bosc del Solà de la Mussolenca. A partir d'aquest punt, el límit de l'espai ressegueix la divisòria entre els camps i el bosc, en direcció nord i vorejant el Pla de l'Àliga. Es deixa enrere el mateix Pla de l'Àliga i els Clots del Ferrer, i, continuant entre la divisòria camps/bosc, s'arriba a una pista que voreja, pel vessant est, el Clot del Pou. Un cop en aquesta pista, el límit de l'espai abandona la divisòria entre camps i bosc i la ressegueix al llarg d'uns 600 metres fins al punt on s'acaba la pista, just en l'inici de la rasa del Clot del Pou. En aquest punt el límit descriu una recta en direcció O, fins arribar al punt de bifurcació d'una nova pista forestal, de la qual segueix el marge E de la bifurcació occidental en direcció N, vers la zona coneguda com la Solana. Abandona aquesta pista, en prendre una nova bifurcació en direcció NO, fins arribar a una corba molt pronunciada, des de la qual el límit descriu una recta en direcció SO, fins arribar a una nova pista carenera, que ressegueix pel marge E en direcció N, fins arribar al límit del terme municipal de Montmaneu. | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 73888 | Riera de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-clariana | La conservació de l'espai és bona, però les ventades del gener del 2009 i les nevades del març de 2010 han fet malbé gran quantitat d'arbres que romanen arrencats al mig del bosc embrutant-lo considerablement i constituint un perill potencial cara a la propagació d'incendis forestals. | <p>Aquesta àrea està assentada sobre un material sedimentari de l'oligocè amb litologia de roques calcàries, lutites, gresos i guixos, accentuant la litologia superficial d'aquests últims en la conca i en el llit del riu. Són guixos formats per precipitació i sedimentació de les sals marines en l'oligocè, en evaporar les últimes llacunes d'aigües de mar que cobrien aquesta zona, i que suggereixen elevades concentracions de sulfat de calci i carbonats en els sediments del riu. Flora característica de guixos amb abundants endemismes. Formacions de pineda de pi blanc, coscollars, romerars i pastures gipsícola. Entre la fauna cal destacar la presència del cranc de riu. Espai caracteritzat per l'abundància de guixos, el que determina el seu paisatge i la flora gipsícola que s'assenta sobre ell. Existeix a més una població important de cranc autòcton al Clariana.</p> | 08008-134 | Tram de la Riera de Clariana | 41.5885400,1.4895900 | 374107 | 4605196 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73888-foto-08008-134-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Aquesta zona el 62% de l'extensió la formen camps de cereals, un 22% matolls, garrigues, maquis, un 11% de bosc de coníferes, etc. Presenta una superfície total de 463.27 Ha | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 73889 | Riera de la Goda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-goda | La conservació de l'espai és bona, però les ventades del gener del 2009 i les nevades del març de 2010 han fet malbé gran quantitat d'arbres que romanen arrencats al mig del bosc embrutant-lo considerablement i constituint un perill potencial cara a la propagació d'incendis forestals. | <p>Es tracta d'un espai definit per a la protecció d'una de les poblacions més ben conservades de cranc de riu autòcton de Catalunya.</p> | 08008-135 | Zona a l'entorn de la Riera de la Goda | 41.5637600,1.4530000 | 371008 | 4602498 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73889-foto-08008-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73889-foto-08008-135-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2020-01-29 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Presenta una superfície total de 38 Ha | 2153 | 5.1 | 1786 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 73903 | Col·lecció d'objectes d'Argençola al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-dargencola-al-museu-de-la-pell-digualada-i-comarcal-de-lanoia | El material es conserva en general en bon estat. | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es troba dipositat part del material arqueològic dels jaciments d' Argençola que va excavar Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada entre els anys 70 i 90 del segle XX. S'hi poden trobar materials de diferents cronologia, des de prehistòria fins a medieval. El jaciments del municipi d' Argençola amb materials dipositats en aquest museu són: Cal Casanovas amb referència P-47 Cista megalítica dels Plans d'en Ferran amb referència núm. P-3(4) i M-32 Cal Mensa amb referència núm. M-2. Camí de Cal Gotzo de Dalt amb referència: 108. Poblat d'Albarells amb referència: M-357 i M-446 A Ponent del Mas Gallina amb referència: M-571 i M-563 Cal Macari amb referència: C-110 | 08008-149 | Dr. Joan Mercader, s/n 08700 Igualada | El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia és un dels tres primers d'aquesta especialitat existents a Europa i té els seus orígens a l'any 1954. Les col·leccions estan repartides en dos edificis d'Igualada: la fàbrica de Cal Boyer i l'antiga adoberia de Cal Granotes. Des de l'any 1996 és una secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Cal Boyer és una antiga fàbrica tèxtil cotonera de finals del segle XIX. Conserva dues naus i una xemeneia, amb columnes de ferro colat a la planta baixa i encavallades de fusta a les quadres superiors. En aquest edifici es pot visitar el Museu de la Pell, on dos àmbits configuren un recorregut pel món de la pell: la pell en la història, la producció, la utilitat i la significació cultural de la pell en la nostra civilització mediterrània, i un univers de pell que ens acosta a la diversitat dels seus usos. També es pot visitar la secció L'Home i l'Aigua que dona una visió de diferents aspectes del món de l'aigua relacionats amb la nostra societat. Cal Granotes és una de les adoberies més antigues d'Europa. Fou construïda en el segle XVIII i conserva les dues plantes típiques d'una adoberia: la ribera i l'estenedor. Actualment mostra l'antic sistema d'adobar vegetalment les pells utilitzat abans de la industrialització. El Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, fundat l'any 1947, va impulsar la creació d'una infraestructura museística per a Igualada i la seva comarca. Fruit d'aquesta activitat fou la inauguració del Museu de la Ciutat l'any 1949. Aquest museu es va instal·lar a l'edifici que Artur Garcia Fossas havia edificat a Igualada en la dècada de 1930, amb l'objectiu inicial de servir com orfenat, però que funcionà com a escola a partir de 1941. Les seccions o temàtiques del museu eren ciències naturals, arqueologia, art antic i art modern, història i folklore local i cartografia comarcal. L'any 1954 es va obrir al públic el Museu monogràfic de la Pell, únic a la Península Ibèrica i tercer d'Europa, ubicat inicialment al tercer pis de l'edifici Garcia Fossas. Les sales tèxtils del Museu de la Ciutat es varen inaugurar l'any 1955, també en el tercer pis, a base de maquinària industrial, matèries i fibres tèxtils, teixits, miniatures i diorames i documentació tècnica. Finalment, fruit d'aquesta tasca fou la creació, l'any 1982, de la Fundació Pública Municipal Museu Comarcal de l'Anoia, regida per un patronat autònom presidit per l'Alcalde d'Igualada. El Ple de la Junta de Museus de Catalunya, en data 12 de gener de 1996 va donar la seva conformitat per tal que el Museu Comarcal de l'Anoia fos declarat secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. La Junta del patronat, per tal d'adaptar el Museu Comarcal de l'Anoia a la nova situació museística del país, va acordar en data 25 de novembre de 1997 el canvi de denominació pel de Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Les temàtiques desenvolupades en el conjunt del museu són bàsicament tres. Les dues primeres resten plantejades des d'un punt de vista del patrimoni industrial i tecnològic i comprenen un àmbit de caràcter nacional per la seva temàtica: són la pell i l'aigua. El tercer punt a tractar, encara no obert al públic, és una síntesi comarcal, un breu recorregut històric pel medi humà i físic de la ciutat d'Igualada i comarca d'abast geogràfic més restringit. Actualment es poden visitar tres espais: El Museu de la Pell, l'adoberia de 'Cal Granotes' i 'L'Home i l'Aigua'. | 41.5982000,1.4432200 | 370261 | 4606337 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | Legal i física | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 78|79|80|81|83|85 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 73863 | Jaciment del Mas Segura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-mas-segura | I-IV | Es troba situat en un camp de conreu de cereals que en aquesta època de l'any està bastant crescut. | En un camp situat a l'esquerra del torrent de les vinyes i a la dreta del camí de Can Segura s'han localitzat fragments de ceràmica comuna romana i monedes datades a l'època del baix-imperi. | 08008-109 | Rocamora | La localització de les monedes les va efectuar un afeccionat local amb un detector de metalls. | 41.6009400,1.4284000 | 369032 | 4606663 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73863-foto-08008-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73863-foto-08008-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73863-foto-08008-109-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 73876 | Jaciment de Can Rossó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-rosso | NADAL, E.; PASCUAL, S.; VILLENA, N . Actuacions arqueològiques d'urgència a l'autovia N-II. El mas ibèric de Can Rossó i el conjunt medieval de Sant Marc (Argençola, Anoia). A:Tribuna d'Arqueologia 2002-2003 . Barcelona .Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura . 2005, p.161-182 . | II-I aC | Parcialment destruït. Hi passa l'actual Autovia A-2 Lleida-Barcelona. | El jaciment ibèric de Can Rossó es troba sota l'antiga era del mas de Can Rossó i els camps de conreu adjacents, en el marge esquerre de l'actual N-II, al vessant esquerre de la vall del riu Anoia, en el terme municipal d'Argençola. El terreny es caracteritza per grans extensions forestals formades per pinars i rouredes, amb alternança de camps de conreu. Les tasques de neteja i d'excavació arqueològica realitzades al jaciment arran de la seva detecció durant les obres de construcció del l'Autovia Lleida - Barcelona N-II, (Tram Cervera - Santa Maria del Camí) han posat de manifest l'existència d'un mas ibèric. Tot i el grau de destrucció s'han diferenciat quatre sectors, dues zones d'habitació i una zona de treball al voltant d'un pati central. Sector 1: Es documenten diferents àmbits ( A2, A3, A4, A5, A9, A10) que conformarien la zona d'habitació distribuïts al voltant del pati central format el nucli principal de l'hàbitat, però no es pot veure la funcionalitat d'aquests. En l'àmbit A3 s'han trobat estructures de mur en molt mal estat, a l'interior d'aquest àmbit s'ha documentat un foc situat a la part central de l'habitació, una lloses que podrien formar part d'un canal de desaigües (que es troba també a l'àmbit A4) i desemboca en un petit dipòsit situat a la zona central, en el considerat pati obert. En aquest àmbit també s'ha pogut documentar una reforma en el mur nord possiblement relacionada amb el funcionament del canal. A l'interior d'aquest àmbit s'han trobat 7 monedes ibèriques al costat del mur de tancament sud. En l'àmbit A5, al costat est de l'A4, s'ha pogut documentar l'existència d'una llar de foc adossada al mur oest; la porta d'accés a aquest àmbit es troba al mur sud i presenta un forat de pal que podria anar relacionat amb la coberta de l'habitació. Els àmbits A9 i A10 presenten un mal estat de conservació per les tasques de conreu. Cal assenyalar la presència d'una sepultura però sense cap mostra antropomorfa, i possiblement infantil. Sector 2: Situat a la part nord del jaciment, és format per un conjunt d'estructures aïllades, restes de mur, tres fosses, una sitja o fossa; es suposa que aquest espai estava destinat a zona d'emmagatzematge. Sector 3: Sector que correspon als àmbits A6, A7 i A8. Presenten una cota inferior a la resta d'estructures. En l'àmbit A6 s'ha documentat l'existència d'un foc i una cendrera, fet que permet relacionar la zona com a taller. L'àmbit A7 presenta una planta el·líptica amb murs molts irregulars. Finalment l'àmbit A8 esta delimitat per tres murs . Sector 4: A l'exterior de l'àmbit A1 s'han documentat forats de pal alineats al mur fa pensar en la possible existència d'una coberta amb porxo que formaria part del pati central. Destaca l'existència d'un retall circular, potser relacionat amb la col·locació d'una tenalla per recollir aigua de pluja. Al costat d'aquest àmbit hi ha el A11 on s'han trobat un forats circulars de petites dimensions que podien estat utilitzats per col·locar àmfores. El grau de destrucció de les estructures no permet esbrinar amb exactitud l'extensió ni la funcionalitat del jaciment, però es pot deduir que es tracta d'un assentament típic rural de la zona, que prolifera a partir de la segona meitat del segle II aC i perdura fins a mitjans segle I aC. | 08008-122 | Can Rossó. Antiga N-II km 539 | Jaciment detectat durant el seguiment arqueològic de les obres de construcció de l'Autovia Lleida - Barcelona, N-II, tram Cervera - Santa Maria del Camí. | 41.6301700,1.4674800 | 372346 | 4609850 | 08008 | Argençola | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73876-foto-08008-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73876-foto-08008-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73876-foto-08008-122-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Actualment és impossible interpretar res. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 73873 | Camps a migdia del Mas de Segura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camps-a-migdia-del-mas-de-segura | II-V | Actualment hi ha un camp de conreu i no es poden observar les estructures. | Jaciment situat a migdia del Mas Segura, en una explotació agropecuària que consta de tres camps ubicats en el vessant de la muntanya. A cada camp apareixen concentracions de ceràmica: comuna romana, àmfora itàlica, 'sigillata' africana. Aquestes concentracions fan pensar en l'existència d'un jaciment de grans proporcions. Amb la ceràmica anomenada 'sigillata' africana, hi ha dos fragments que corresponen a: - 'Sigillata' africana del grup A, concretament la forma Hayes 27. - 'Sigillata' africana del grup D, que correspon a la forma Hayes 59. Això permet situar el jaciment entre finals del segle II dC i inicis del V dC. Cal destacar l'aparició de dues peces de bronze: un aplic d'arrencament de nansa d'una sítula i un aplic d'una cara femenina. | 08008-119 | Rocamora | Jaciment descobert pel Sr. Joan Marmi l'any 1999. | 41.6020100,1.4234000 | 368617 | 4606790 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73873-foto-08008-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73873-foto-08008-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73873-foto-08008-119-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Actualment a abril de 2011 el cultiu de cereal que hi ha en aquest camp, degut a la seva alçada impedeix visualitzar-ho ' in situ' | 83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 73869 | Turó al nord-oest de la Freixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-al-nord-oest-de-la-freixa | IaC-IdC | No s'observen les estructures que es troben integrades en l'entorn. | El jaciment està ubicat en un turó dominant. Superficialment s'han documentat fragments de dolia, àmfora itàlica, ceràmica ibèrica pintada, comuna romana i restes de 'tegula'. No s'han observat estructures. També va aparèixer una peça de bronze. El conjunt ofereix una cronologia entre els segles I aC i I dC. | 08008-115 | Argençola | 41.5879200,1.4373000 | 369747 | 4605204 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73869-foto-08008-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73869-foto-08008-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73869-foto-08008-115-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 73818 | Nucli de la Goda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-la-goda | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | X | Totes les estructures estan en ruïnes | Entorn l'església de Sant Pere de la Goda, hi ha les restes del que havia estat el nucli o poble de la Goda. Les restes que hi ha actualment deuen ser més contemporànies, però segurament s'alçaren sobre vestigis més antics. En aquest indret també hi ha les restes del Castell de la Goda, però que no es poden identificar degut a l'estat de conservació de l'entorn, ple de vegetació i bosc. Tot aquest conjunt es troba aturonat i envoltat de vegetació i bosc. | 08008-64 | La Goda | L'indret de la Goda ja apareix document al 960. Les notícies però d'aquest nucli i el seu castell són ben escasses. Al segle XII pertanyia a la família Queralt, atès que en testar Pere de Queralt el 1166 el llegà en franc alou a la seva germana Dolça. Al segle XIV, i l'infant Joan vengué a Dalmau de Queralt la jurisdicció de diversos termes i castells, entre els quals hi havia el de 'Segoda'. A inicis del segle XVII, el terme de la Goda era de J. Moxona. L'antic terme formà, al s. XIX, un municipi amb la Clariana (Clariana i la Goda). | 41.5623600,1.4506100 | 370806 | 4602346 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73818-foto-08008-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73818-foto-08008-64-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 73862 | Camí de Cal Gotzo de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-cal-gotzo-de-dalt | X-XI | El bosc on es troba situat el jaciment no està gens cuidat. Cal sumar-hi l'efecte de la ventada i nevada del 2010, amb arbres caiguts. | Jaciment situat al costat dret del camí que de Cal Jan o Cal Mariano, als Plans d'en Ferran, mena a Cal Gotzo de Dalt, situat a la part plana d'aquest camí, abans d'iniciar el pendent que porta a Cal Gotzo de Baix, en unes roques ubicades en un bosc de pins. En aquest indret s'observen els indicis arqueològics següents: 1.- Conjunt de roques amb clars indicis d'habitació, amb renglera de forats buidats a la roca per allotjar els caps de les bigues de fusta que servirien per a suportar un cobert. També s'observen les restes d'uns murs que segurament servien de tancament del recinte, construïts a base de carreus en sec i de mitjanes proporcions, no uniformes, escairats a cop de martell i sense polir. Les filades proven de seguir la línia horitzontal. S'observen també unes petites balmes i en algun lloc es pot apreciar un possible lloc d'accés al recinte. 2.- Base circular d'una premsa excavada en el cim d'una roca. 3.- Dipòsits d'aigua. 4.- Una creu retallada a la roca. També s'han recollit diversos fragments de ceràmica grisa alt-medieval, fets a torn lent, pastes poc depurades i amb desgreixant de quars, formes globulars i carenades, vores enfora i llavis plans. Sembla, per tant, un nucli de poblament dispers alt-medieval, propi dels segles X-XI, segles de gran inestabilitat. | 08008-108 | Plans de Ferran | Estació descoberta per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 14 d'agost del 1977. | 41.5781500,1.4731800 | 372719 | 4604066 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73862-foto-08008-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73862-foto-08008-108-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 73789 | Torre del Castell de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-castell-de-clariana | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | X-XII | Les estructures estan en un estat de conservació deficient. L'entorn està ple d'enderroc dels murs i la torre. | <p>Poc queda dels que havia estat el Castell de Clariana. S'observa una torre circular, feta amb carreus irregulars, ben escairats i disposats en filades horitzontals ben alineades. D'aquesta torre la part més conservada és l'orientada a l'est, la resta ha caigut en part. En l'entorn de la torre, s'observen estructures quasi en ruïnes en forma de murs.</p> | 08008-35 | Clariana | <p>La primera referència d'aquest castell data de l'any 989, quan el levita Eldemarel llegà al seu germà Sesmon d'Oló, amb l'obligació que donés 300 sous a la catedral de Vic. L'any 1002, el papa Silvestre II confirmà aquest castell com una possessió del cenobi de Sant Cugat. L'any 1015 n'era castlà d'aquest castell i del de Mediona, el levita Guillem. L'any 1084, Maiamburgs i Belessem juraren fidelitat a Berenguer, abat de Sant Cugat, pel castello Cleriana. L'any 1098, el papa Urbà II confirmà aquest castell com una possessió del cenobi de Sant Cugat. L'any 1193, quan finà Berenguer de Clariana, llegà aquest castell al seu fill homònim. L'any 1206, Berengarius de Villafrancha jurà fidelitat per aquest castell a l'abat del monestir de Sant Cugat. L'any 1234, el rei Jaume I el Conqueridor confirmà aquest castell com una possessió del cenobi de Sant Cugat. A començaments del segle XVII pertanyia a J. Moxona.</p> | 41.5865000,1.5005300 | 375015 | 4604953 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73789-foto-08008-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73789-foto-08008-35-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Situat en un indret boscos, l'abandó de l'entorn més immediat ha provocat l'ocupació de l'indret per vegetació i arbrat, que acceleren la destrucció de les estructures. L'enderroc de la majoria d'estructures, sumat a l'estat de l'indret, dificulta la identificació de les estructures. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||
| 73902 | Sant Bartomeu de Carbasí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-bartomeu-de-carbasi | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | X-XII | Església que ha patit nombroses modificacions al llarg del temps. Una d'aquestes modificacions consistí en capgirar l'orientació de manera que la porta actual s'obre al que fou el primitiu absis, rectangular. De totes maneres conserva la seva estructura romànica. D'una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada amb arc torals lleugerament apuntats. Sobre el mur oest hi trobem un campanar d'espadanya de dos ulls. L'església presenta una patologia constructiva amb un desplom dels arcs i els murs cap al costat sud, solucionant aquest problema amb la construcció de contraforts tancats per un altre mur. Posteriorment s'utilitzà aquest mur com a sagristia. | 08008-148 | Carbasí | Aquesta església es troba en l'antic terme del castell de Carbasí. Tingué funcions parroquials, que ha conservat en l'actualitat. L'església depengué del priorat o monestir de Santa Maria de Montserrat. El lloc es documenta a partir de l'any 1032, quan en el testament sagramental de Maier de Clariana, el difunt tenia drets a Carbasí. L'església i les funcions parroquials que tenia es comproven en una llista de parròquies del Bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, ja que hi consta la parròquia de Carbasin. Encara que en les llistes parroquials no hi consta l'advocació, per altres fonts d'informació es comprova que el titular primitiu de l'església parroquial era Santa Maria. Així, l'any 1129 en el testament sagramental de Roland consta que el difunt havia de deixar les primícies de la seva honor Blancafort a Santa Maria de Carbasí. L'any 1114 Berenguer Tedmar i la seva muller Sicarda feren testament i deixaren a l'església de Santa Maria de Carbasí tres emines de blat i un bou a repartir entre els clergues, per misses i per l'obra del temple. En un altre testament fet per Peratal l'any 1160, el testador deixà dos sous a Santa Maria de Carbasí. Igualment es comprova en la visita pastoral que l'any 1331 realitzà el Bisbe de Vic, Galceran Sacosta, que l'advocació de la parròquia era la de Santa Maria de Carbasí. Posteriorment féu l'aparició de l'advocació de Sant Bartomeu, que substituí la de Santa Maria. | 41.6103100,1.4306800 | 369241 | 4607700 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73902-foto-08008-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73902-foto-08008-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73902-foto-08008-148-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 73758 | Fortificació de Rocamora o Viladaspis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fortificacio-de-rocamora-o-viladaspis | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | X-XIV | L'arbrat i la vegetació de l'indret empitjoren les estructures del mur que resta dempeu. | Actualment només s'observa un mur en peus. Es troba situat a la part alta d'un turó boscós al sud-est de Rocamora. El mur que resta dempeus es caracteritza per un alçat de carreus horitzontals i irregulars, units per morter. L'entorn més immediat hi trobem enderroc de la mateixa construcció, així com estructures sense identificar. Estudis anteriors la descriuen com una fortificació de planta rectangular. | 08008-4 | Rocamora | Les dades documentals sobre aquesta fortificació son bastant escasses. Al segle XI senyorejava el castell Maier, germà d'Ermernir de Castellet, tal com consta en el seu testament sagramental datat l'any 1031. No hi ha més noticies fins al segle XIV, quan l'any 1322 l'Infant Joan vengué la jurisdicció dels Castells d'Albarells, Carbasí i Rocamora al prior del Monestir de Montserrat . | 41.5924100,1.4244100 | 368682 | 4605722 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73758-foto-08008-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73758-foto-08008-4-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Les estructures sense identificar poden correspondre a les restes d'habitacions, així com a la desapareguda església de Sant Jaume. La vegetació que actualment ocupa l'indret, dificulta la interpretació in situ d'aquestes estructures. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 73861 | Jaciment de Cal Mensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-cal-mensa | XI-XII | No és pot apreciar l'estat ja que actualment hi ha un camp de blat. | Aquest enterament aïllat està situat a prop del camí que de Santa Coloma de Queralt mena a Argençola, a la vora de Cal Mensa i del petit agregat de Contrast, a l'extrem meridional del municipi, en un lloc erm, entre bosc i camps de conreu. Com a resultat de la visita a l'indret, amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica al 1984, es pot dir que es tracta d'un enterrament en cista medieval, no antropomorf, de planta rectangular i amb les parets formades per peces posades verticalment; la coberta era una llosa sencera. També s'ha recollit un fragment de ceràmica alt-medieval en aquest lloc. Aquest tipus d'enterrament és propi dels segles XI i XII d.C. El fragment de ceràmica és a torn, té forma globular, pasta de color grisa-marró i amb desgreixant de quars i mica daurada, amb una decoració incisa a base d'una línia horitzontal | 08008-107 | Contrast | Enterrament descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada l'any 1966. En la revisió de la Carta Arqueològica realitzada l'any 1991 es desmenteix que fos un enterrament aïllat. En la visita dels arqueòlegs que varen revisar la Carta no varen poder localitzar l'enterrament, el qual devia estar tapat, ja que s'han tirat terres des del camp superior. Segons informacions del propietari, quan es va fer el camp de conreu, abans de la Guerra Civil espanyola, varen aparèixer un total de 18 sepultures de lloses, de les quals unes 10 eren d'adults i la resta d'infants, pel que la sepultura descoberta per la secció d'arqueologia del CECI, devia ser una de les poques que no es va destruir, i per tant no és un enterrament aïllat, sinó que formava part d'una necròpolis. | 41.5818100,1.4243600 | 368656 | 4604546 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73861-foto-08008-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73861-foto-08008-107-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Actualment no s'hi observa res. Al camp s'hi conrea blat, que en aquesta època de l'any està bastant alt. El material trobat es conserva al Museu Comarcal. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 73891 | Castell d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-dargencola | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XI-XII | No hi ha estructures exteriors visibles, exceptuant les esmentades anteriorment. La majoria restes colgades o desaparegudes, degut a la utilització de la pedra del castell, per alçar edificacions a l'entorn d'aquest, com l'església | <p>Situat a la part més alta del poble d'Argençola. Avui en dia pràcticament en ruïnes, solament es conserven estructures a l'interior del turó. Tal com és descriu a la Catalunya Romànica, cal destacar els basaments d'una torre rodona d'uns 7,30 m de diàmetre extern i d'uns 1,70 m de diàmetre intern, amb un mur de 2,85 m de gruix. L'aparell dels paraments interns és fet amb blocs de pedra de petites dimensions i ben escairats disposats horitzontalment. A tocar d'aquesta torre, s'hi troben les restes d'un espai de perímetre irregular amb un mur perforat per una porta, delimitada superiorment amb una llinda de fusta. L'aparell és semblant al de la torre. Prop d'aquestes es conserva una construcció rectangular coberta amb una volta de pedra, amb una obertura a la part superior a mode d'esvoranc, que podria tractar-se d'una cisterna.</p> | 08008-137 | Argençola | <p>El terme d'Argençola apareix documentat per primera vegada a l'any 1012. La primera referència del castell és del 1031, quan va morir Mager, germà del senyor d'Argençola, Clariana i Rocamora, i fou jurat el seu testament en la primitiva església.</p> | 41.5979400,1.4427500 | 370222 | 4606309 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73891-foto-08008-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73891-foto-08008-137-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||
| 73775 | Sant Maure de Contrast | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-maure-de-contrast | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XI-XIX | A inicis del anys 90 del segle XX, fou restaurada. | Petita capella situada al nord del nucli de Contrast. D'origen romànica, ha patit intervencions que han modificat la seva forma original, sobretot al segle XIX. Consta d'una sola nau, volta de canó de mig punt, i finalitza amb un absis semicircular. La coberta és a un vessant (sud) feta amb teula àrab, i presenta un ràfec d'una sola filada. Entrada actual amb arc escarser que s'orienta a l'oest. Té a sobre una petita obertura circular, i culmina la façana amb un petit campanar d'espadanya d'un sol ull. L'entrada original estava al mur sud, i actualment es pot observar tapiada en aquest mur. En aquest mateix mur s'observen dos petits contraforts que ajuden a contrarestar el nivell del terreny. En aquest mateix mur, però a l'interior, hi ha una petita capella on hi trobem una imatge d'una verge a l'interior d'una vitrina de fusta. A l'interior de la capella, hi trobem també un imatge gòtica de Sant Maure, una pica baptismal de pedra adossada al mur, i una placa amb una inscripció que menciona l'ampliació d'aquesta capella, l'any 1802. | 08008-21 | Contrast | L'indret de Contrast ja és citat a l'any 1241, però de la capella no és fins a l'any 1443 quan es cita per primera vegada . A inicis del segle XIX, exactament l'any 1802, s'hi realitzaren diverses intervencions: allargament de la nau, aixecament del campanar, alçament de murs i canvi d'accés. L'any 1991 a iniciativa dels veïns de Contrast, es van començar les obres de restauració de la capella. Un any més tard, ja tornava a estar oberta al culte i la pregària. | 41.5814200,1.4338100 | 369443 | 4604488 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73775-foto-08008-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73775-foto-08008-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73775-foto-08008-21-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 73817 | Sant Pere de la Goda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-la-goda | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XII-XIII | No perilla la seva integritat, però s'hauria d'actuar en el seu exterior. Sobretot la neteja del seu entorn més immediat. | Té una sola nau, sense absis, coberta amb volta de canó apuntada. A la capçalera hi ha una finestra de doble esqueixada que dóna al mas, ara enrunat, que es va construir adossat a la capella. La porta és de mig punt, adovellada, amb una arquivolta a l'extradós. El campanar, restaurat, és de doble espadanya. En el seu interior no hi ha cap element. Es tracta d'una obra romànica força tardana, bastida segurament a finals del segle XII o XIII. Pels voltants hi ha les restes de les cases del poble, tot plegat envaït per la vegetació i d'accés força complicat. | 08008-63 | La Goda | Aquesta església es trobava situada dins l'antic terme del castell de la Goda. Inicialment tingué la consideració de parròquia, però la perdé posteriorment per passar a sufragània. La primera vegada que es cita el terme és l'any 960, en què el Comte Borrell donà al seu fidel Isarn, fill de Sala de Conflent, el Castell de la Roqueta, en el terme de Fontanet, que el seu pare havia aprisiat. El castell donat afrontava amb el terme anomenat Hort de Goda ( Orto de Goda). L'existència de l'església i de la seva consideració de parròquia es troba en una llista de parròquies del Bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, on apareix la parròquia de la Goda. La darrera confirmació com a parròquia és anterior a 1145. Després deixa d'aparèixer en les llistes parroquials dels segles XIV i XV, i tampoc figura en la visita pastoral que l'any 1331 realitzà el bisbe de Vic, Galceran Sacosta. Així entre els segles XIII i principis del XIV passà a ser sufragània de Fiol. | 41.5623900,1.4508300 | 370824 | 4602349 | 08008 | Argençola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73817-foto-08008-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73817-foto-08008-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73817-foto-08008-63-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 73804 | Molí d'Albarells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-dalbarells | VALLS I SUBIRA, Oriol (1970). Paper and Watermarks in Catalonia, Amsterdam. | XII-XVII | Poc queda del que havia estat aquest molí, però s'intueix per les restes existents, la seva importància. Aquest element resta avui en dia a mercè del seu entorn, ple de vegetació i arbrat. Destaca la seva enorme bassa, que conserva encara el folre de pedres en les seves parets. Les mides d'aquesta bassa de forma el·líptica són enormes: 40 metres de llargada, per uns 10 metres d'ample aproximadament. Pel que fa l'edifici, resten dempeus quatre parets, en un estat precari. L'interior és ple de runa de les estances superior i la coberta. Cal sumar-hi la vegetació que s'ha apoderat d'aquest espai. Es conserva encara l'entrada, orientada al sud-est. En aquesta mateixa orientació, hi ha les estructures per on desaiguava el molí, amb obertures amb arc de mig punt, mig colgades pel terreny. Un metres més enllà hi ha el riu Anoia, que és on anava a parar l'aigua sobrant d'aquest molí. | 08008-50 | Porquerisses | La primera menció concreta i documentada on es troba «un molí paperer» a Catalunya, correspon al Molí d'Albarells. Un document de l'any 1193 tracta de la concessió de 'ipsa aqua et de capud regum de ipso moli de papirum' en una concòrdia entre Ramon d'Albarells, Bertran de Montfalcó i Berenguera de Copons. És doncs la primera notícia que tenim d'un molí paperer mitjançant un plet per qüestió d'aigües. Un fragment d'aquest plet diu això: Notum sit omnibus hominibus, quoniam fuerunt contenciones et placita multa inter Raimundo de Albarells et Bertrando de Montalcó et Berengaria de Copons de ipsa aqua et de capud regum de ipso molí de papirum... qui fuit de Joanne Amil. Ita accipiant iam dicta aqua cum resclosa et sine resclosa...Actum est hoc in mensis februarii anno Dni MCX C III. Sig+num... Durant el segle XII depengué del Castell d'Albarells, però segons notícies de l'any 1343, en aquell any el propietari el Monestir de Montserrat, qui cedí el seu ús a un paperer d'Igualada: Francesc Faber. Aquest solament feina el paper per al Monestir de Montserrat. És continuen tenint notícies d'aquest molí fins al segle XVII, amb petits rebuts i factures. Com molts molins, va evolucionar, i es va convertir en molí fariner. Una prova d'això, la trobem en una mola que encara es conserva a l'interior. En una comarca com l'Anoia, on el món del paper sempre ha tingut un paper rellevant en la seva història, el Molí d'Albarells, hi juga un paper important, com a testimoni històric d'aquest passat gloriós. Actualment, tot i que conservar-se la bassa, part de l'edifici moliner, i algunes estructures de desguàs, és poc visible, a primera vista, de totes les estructures que formaven aquest espai, degut en primer lloc a l'espessa vegetació que hi trobem, i la pèrdua d'alguns espais que formaven el conjunt. Segons una imatge de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, a finals dels anys 80 del segle XX, encara funcionava la bassa, ja que es trobava plena d'aigua. | 41.6273400,1.4739900 | 372883 | 4609526 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73804-foto-08008-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73804-foto-08008-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73804-foto-08008-50-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | En l'inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat, surt esmentat com a Molí del Jaume Joan. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 73776 | Torre de Contrast | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-contrast | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XII-XX | El seu propietari, en Joan Cortés va restaurar la torre, donant-li el seu estat actual. S'utilitza com a dipòsit d'aigua, tot i això no ha patit cap desperfecte. | <p>Torre de planta circular i forma cilíndrica, d'uns 20 metres d'alçada i uns 7 metres de diàmetres aproximadament. Actualment hi ha un edifici adossat a la torre: Cal Cortés. Consta de tres nivells separats per voltes cupulars de pedra. La porta es troba al nivell intermedi. És de mig punt i està envoltada d'espitlleres. Al segon pis hi ha una finestra oberta en època posterior. La part superior de la torre, resta oberta.</p> | 08008-22 | Contrast | <p>L'indret apareix datat per primera vegada l'any 1241. Al segle XIV, és convertí en una possessió del Monestir de Montserrat. Posteriorment les famílies Jorba i Rocaberti s'ocuparen de la torre. Actualment la família Cortés, que viu a la casa adossada a la torre, son els actuals propietaris de la mateixa, i van dur a terme la restauració d'aquesta.</p> | 41.5811100,1.4336000 | 369425 | 4604454 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73776-foto-08008-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73776-foto-08008-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73776-foto-08008-22-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | En algunes publicacions es parla d'altres característiques de la Torre. El gruix dels murs és de dos metres. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||
| 73928 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-24 | Mapa de Patrimoni Cultural d'Abrera. Ajuntament d'Abrera i Diputació de Barcelona. Barcelona 2007. Fitxes fetes per Natàlia Salazar. HURTADO, Víctor; MESTRE, Jesús; MISERACHS, Toni (1995): Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, Barcelona, p. 70 i 170. RIERA, Antoni (2003): 'La red viaria de la Corona Catalanoaragonesa en la Baja Edad Media', dins de Acta Historica et Archaelogica Mediaevalia, 23/24. Publicacions de la Universitat de Barcelona, pp.441-463. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | XII-XXI | Pel terme municipal d'Argençola, hi passava l'antic Camí Ral de Barcelona a Lleida. Segueix el mateix tram que la carretera N-II. Entrava al municipi per Santa Maria del Camí, passava per Porquerisses, i deixava el terme per entrar al terme veí de Montmaneu. En el municipi d'Argençola hi havia l'Hostal del Violí que era un indret de parada en el transcurs del recorregut. Aquest tram direcció a Lleida era d'un pendent considerable. | 08008-174 | Argençola | El Camí Ral que anava de Barcelona a Saragossa passant per Lleida és d'origen medieval, tot i que els camins medievals seguien bàsicament la xarxa de vies d'època romana. Al segle XII, l'usatge 'Camini et Stratae' establí que els camins públics eren de la potestat del rei. Ja a partir del segle XIII les constitucions donades a les corts per Pere II (1283), Alfons II (1289) i Jaume II (1299) asseguraven el lliure pas i el comerç pels camins que estaven sota la jurisdicció reial. El tràfic entre Barcelona i Lleida, un dels principals enclaus de comunicacions de tota la Corona Catalanoaragonesa durant la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV), es canalitzava pel camí Ral de Saragossa i per dues rutes alternatives: la primera remuntava el riu Llobregat fins a Manresa passant per Abrera, travessava la Serralada Prelitoral per la Segarra, enfilava cap a Cervera i Tàrrega, i assolia Lleida per la plana de l'Urgell; la segona sortia del Barcelonès per l'eix del Llobregat, del qual seguia només un tram de 30 Km, entrava a la vall del riu Anoia per Martorell, passava per Igualada, travessava la Serralada Prelitoral pel Coll de la Panadella i s'unia, a Cervera, a la ruta anterior. Ambdues rutes van ser utilitzades bàsicament pel trànsit de mercaderies, pels correus ràpids i pel monarca en els seus desplaçaments urgents. El Camí Ral Barcelona-Lleida era un camí de titularitat reial, molt segur, donat que les persones i mercaderies que hi circulaven estaven sota la protecció directa del monarca, qui exigia, a canvi, nombrosos impostos de pas. Ja en època moderna, la construcció de la carretera N-II es projectà, seguint el traçat d'aquest camí ral amb alguna variació, cap a l'any 1761, durant el regnat de Carles III, i finalitzaren les obres l'any 1802, amb una interrupció durant la guerra amb França (1793-95). La carretera fou utilitzada fins a inicis del segle XXI quan s'enllestí el darrer tram de l'Autovia A-2 Lleida- Barcelona. Actualment l'antiga N-II s'utilitza per accedir al terme municipal d'Argençola. | 41.6181100,1.4460900 | 370540 | 4608543 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73928-foto-08008-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73928-foto-08008-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73928-foto-08008-174-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 73929 | Santa Maria del Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-cami-1 | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIII | Al nucli de Santa Maria del Camí. Antiga N-II km 539.5. | L'església, adossada a un mas, amb el qual es comunicava per una porta situada a ponent, ara tapiada, és un edifici d'estructura simple, compost d'una sola nau acabada, a llevant, amb un absis semicircular que s'obre a la nau mitjançant un arc de mig punt originat a partir d'uns ressalts que fan la degradació entre els dos cossos bàsics de l'edifici. La nau és coberta amb una volta de mig punt i l'absis amb una volta d'un quart d'esfera, que arrenca d'una cornisa que s'estén fins als ressalts pre- absidals, sense incloure la nau que, com l'absis, és enlluïda per un arrebossat modern. Els murs laterals de la nau han estat descarregats per dues arcades afrontades, disposades a manera de capelles, que apunten lleugerament un creuer que només afecta la col·locació i composició internes de l'edifici. Llevat d'un ull de bou modern, desclòs a la capella de migdia, l'única finestra que dóna llum al recinte és la que hi ha al centre de l'absis. D'estructura circular, formada per dovelles radials, solcades per tres filets concèntrics, és tota emmarcada per un ressalt decorat per una sanefa en relleu, que consisteix en la repetició seriada de puntes de diamant o estrelles. Aquest tipus de decoració és molt freqüent en el període romànic i en moltes esglésies de la comarca. La porta, que en aquest cas és situada al mur nord, és formada per una sèrie d'arcs de mig punt adovellats i en degradació, amb un escut heràldic --el de Santa Cecília de Montserrat- superposat al centre. Tant l'absis com el mur nord, que ha estat engruixit, són ornats a la part superior amb mènsules, absents al mur sud, i refet parcialment, amb la inclusió d'una arcada. El mur de ponent, juxtaposat al mas del costat, el corona un campanar d'espadanya modern. L'aparell de l'absis és fet amb carreus ben voluminosos, ben carejats i polits, col·locats en perfectes filades horitzontals, que contrasten amb l'aparell del mur sud, molt retocat, i el del mur nord, engruixit, tot i que aquest darrer també ha estat ben obrat en filades horitzontals, però formades per carreus més petits i no tan ben polits com els de l'absis. En conjunt, deixant de banda els remodelatges patents en l'aparell, aquest edifici s'adapta a les obres romàniques del segle XII, tal com es desprèn deis recursos tècnics i constructius, malgrat la seva simplicitat conceptual. Actualment s'utilitza com a magatzem. | 08008-175 | Santa Maria del Cami. Argençola. | Aquest petit priorat sorgí a partir d'una capella de camí que es trobava a l'antic terme del castell d'Albarells. Inicialment degué ser una capella o hospital de camí, que es convertí en un petit priorat per la donació que es féu de la capella al monestir de Santa Cecília de Montserrat. Aquesta església abans de l'any 1228 era una capella que feia les funcions d'hospital als viatgers que passaven pel camí ral de Barcelona a Lleida. L'any 1259 es féu donació a Santa Cecília de totes les terres i possessions, exceptuant la jurisdicció ordinària. El fet que a partir de l'esmentat any 1228 l'església de Santa Maria del Camí es concedís al monestir de Santa Cecília de Montserrat motiva el monestir a la construcció d'un petit priorat. Es coneixen algunes col·lacions del priorat que es feien a monjos del monestir de Santa Cecília, com la de l'any 1322 i la del 1333 que es féu a fra Pere de Concha, monjo del dit monestir. El 1383 se' n féu una altra de semblant. Quan el monestir de Santa Cecília s'incorpora al de Santa Maria de Montserrat, el priorat de Santa Maria seguí el mateix camí, però en aquest moment ja no posseïa cap tipus de comunitat, i el culte fou encomanat al rector de l'església de Sant Martí d'Albarells, sufragània de Santa Maria. En la disposició parroquial del 1868 féu que s'elegís aquest antic priorat com a centre d'una nova parròquia, que s'incorporà a l'antiga parròquia de Sant Martí d'Albarells i la sufragània de Sant Jaume de Castellnou. L'antiga església prioral deixa de tenir culte l'any 1919 i es construí una nova parròquia, ja que l'augment de feligresos ho requerí. No obstant això, per l'interès que té l'edifici antic, fa uns anys que es va restaurar. Fins fa ben poc, es creia que es trobava inclòs en el terme de Veciana. Així es pot veure en publicacions com la Catalunya Romànica, i altres publicacions relacionades amb el patrimoni i l'arquitectura romànica. | 41.6285200,1.4736300 | 372855 | 4609658 | 08008 | Argençola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73929-foto-08008-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73929-foto-08008-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73929-foto-08008-175-3.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. INSITU PATRIMONI I TURISME | Cal esmentar la ubicació d'un pou circular, a tocar de la unió del temple i l'habitatge. Estructuralment l'edifici es troba en un correcte estat de conservació. Als murs exteriors, convindria un repàs als junts del paredat de la cara nord i l'absis, on s'ha perdut molt material. A l'interior, s'ha perdut l'arrebossat en moltes superfícies, i el que resta es troba molt degradat; a més a més, es troba cobert en gran part per sutge.Cal afegir-hi que actualment l'interior s'ha convertit en un magatzem agrícola on s'acumulen estris varis, i on fa anys que no es neteja ni es fa cap manteniment, convertint l'espai en un cúmul de pols i brutícia. | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 73874 | Jaciment església de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-esglesia-de-sant-marc | NADAL, E.; PASCUAL, S.; VILLENA, N . Actuacions arqueològiques d'urgència a l'autovia N-II. El mas ibèric de Can Rossó i el conjunt medieval de Sant Marc (Argençola, Anoia). A:Tribuna d'Arqueologia 2002-2003 . Barcelona .Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura . 2005, p.161-182 . NADAL, E.; SERRA, J . . A:Memòria de les actuacions arqueològiques a l'autovia de Lleida-Barcelona (CN-II), tram Cervera Santa Maria del Camí. Sant Marc (Argençola) . Igualada .Inèdit . 2003 . URBIOLA, M . . A:Projecte de trasllat de l'església de Sant Marc. Municipi d'Argençola. Anoia . Manresa .Inèdit . 2003 | XIII-XVIII | Després de les excavacions és va restituir | L'església presenta dues fases constructives, la primera correspon a la construcció d'una església romànica, i la segona a una ampliació del segle XVI, en la que es va duplicar l'espai interior i es va construir una petita capella. Sembla, segons els resultats de l'excavació, que quan es va construir l'església, l'espai ja havia estat utilitzat amb anterioritat com a necròpolis. A l'exterior del recinte, i tocant a la banda nord, es van documentar dues sitges, que es poden atribuir al període cronològic del Bronze antic. Es tracta d'una església, de planta irregular que conservava uns murs amb una alçada entre 20 i 80 cm, i una amplada també variable que arriba fins a 1'30 m. La nau romànica primitiva era orientada en sentit est/oest, i a aquesta estava associada una construcció d'època moderna per la seva banda nord. | 08008-120 | Porquerisses | De l'existència d'aquesta església no en quedava cap constància , si bé restava alguna notícia oral. Va ser l'any 2003 durant el seguiment arqueològic de les obres de l'autovia de Lleida a Barcelona (N-II) quan es va efectuar la troballa de les restes de l'església de Sant Marc i d'una necròpolis associada a aquesta, amb un total de 347 enterraments. Un cop realitzada l'excavació i documentació de l'església, i, com que la seva ubicació es trobava dins el traçat de la nova autovia, la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya va decidir salvaguardar les restes d'aquesta edificació, optant pel seu trasllat a una nova ubicació. Aquesta és a uns 60 m al nord-oest de l'inicial localització de l'església, i a la banda oposada del petit cementiri del nucli de Porquerisses, agregat de població del mateix terme municipal d'Argençola. La cronologia de l'església abarca des del segle XIII fins el XVIII aproximadament, moment en que el culte va traspassar d'aquesta construcció a l'església de Sant Genís de Porquerisses. | 41.6271200,1.4600300 | 371720 | 4609522 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73874-foto-08008-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73874-foto-08008-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73874-foto-08008-120-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Medieval|Romànic|Modern|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 79|80|81|85|92|94|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 73919 | Fons documentals de les Parròquies del municipi d'Argençola a l'ABEV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documentals-de-les-parroquies-del-municipi-dargencola-a-labev | XIII-XX | Depèn de la documentació. En tot cas no corren perill de desaparició. | <p>Així, pel que fa a la parròquia d'Argençola es conserva a l'ABEV ben poca cosa, només baptismes a partir de 1876. D'Albarells també només hi ha a l'ABEV baptismes des de 1876 (i consta que són reconstruïts a partir del Registre Civil); de Carbasí només defuncions a partir de 1861 i documentació d'administració parroquial també a partir de segona meitat del XIX. Santa Maria de Clariana és l'única parròquia que sí que ha conservat força documentació, amb llibres sagramentals i administració parroquial des del XVI, notaria parroquial des del s. XV, i pergamins des del XIII. A banda d'aquesta documentació procedent de l'àmbit territorial del municipi d'Argençola, en altres fons de l'ABEV es pot trobar també, lògicament, informació sobre les parròquies del municipi, especialment en la documentació generada per la cúria diocesana en les seves funcions o activitats de gestió o govern de la diòcesi i les activitats d'inspecció. Així hi són lògicament recollides les relacions econòmiques entre les parròquies i el bisbat, també la informació derivada de les visites pastorals que portava a terme periòdicament el bisbe o un delegat seu i en què s'auditaven tant aspectes materials (estat del temple parroquial i dels ornaments), com econòmics (gestió de les rendes parroquials etc.) i, en algunes èpoques, també de moralitat. També hi pot haver, ocasionalment, documentació derivada de nomenaments o de conflictes entre el bisbat i les parròquies o entre les parròquies i altres persones o entitats. PARRÒQUIA DE SANT MARTÍ D'ALBARELLS. Llibres sacramentals. A 1876-1939 (reconstruït a partir de Registre Civil). PARRÒQUIA DE SANT LLORENÇ D'ARGENÇOLA. Llibres sacramentals. A/ 1 (1876-1895); 2 (1886-1935, reconstruït). PARRÒQUIA DE SANT BARTOMEU DE CARBASÍ. Llibres sacramentals. D-P/D 1861-1935, P, bací d'ànimes, 1865-1943). Administració H(851-1939). P-Bací d'ànimes. Vegeu D-P Llibres notarials T(1841-1953) PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DE CLARIANA Llibres sacramentals (1553-1935). Administració(1501-1931). Llibres notarials (1415-1924). Pergamins (1278-1634).</p> | 08008-165 | Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. 08500 Vic | <p>Els llibres d'Albarells, Argençola i Carbasí van ingressar a l'ABEV l'octubre de 2003 (junt amb els de Copons, Jorba, Miralles, Montmaneu, Rubió i Veciana), excepte el llibre de visites pastorals de Carbasí que va ingressar el setembre de 2008. Pel que fa al fons de la parròquia de Santa Maria de Clariana, va ingressar a l'ABEV amb anterioritat al 1988. La documentació d'algunes d'aquestes parròquies va ser destruïda durant la guerra civil 1936-1939 i en alguns casos se n'ha conservat ben poca cosa.</p> | 41.5982000,1.4432200 | 370261 | 4606337 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Classificació Llibres sacramentals A. Baptismes B. Confirmacions C. Matrimonis D. Defuncions E. Vària: compliment pasqual, comunions, etc. Administració F. Aniversaris i celebracions G. Llibre de l'obra H. Visita pastoral i documents episcopals I. Consueta J. Inventaris parroquials K. Comptes i factures L. Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials, etc. M. Llegats piadosos, causes pies, fundacions de beneficis, etc. N. Correspondència O. Cens parroquial P. Confraries i associacions Q. Vària Llibres notarials R. Manuals S. Capítols matrimonials T. Testaments U. Actes notarials V. Capbreus W. Processos X. Registres de documents i formularis Y. Vària Pergamins Z. Pergamins | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 73755 | Creu de Terme d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-dargencola-0 | XIV | La part central de la columna ha estat restaurada recentment. | <p>Situada a la falda del turó del nucli d'Argençola, a l'inici del carrer que porta al nucli urbà. Feta amb pedra treballada. S'estructura en una triple base octogonal esglaonada, la columna i el capitell també són octogonals. Corona l'element una creu llatina amb decoracions florals. La seva orientació és al nord-est.</p> | 08008-1 | Cruïlla entre la BV-2231 i l'entrada al nucli d'Argençola | <p>Ha estat restaurada en el darrers anys.</p> | 41.5971000,1.4414800 | 370114 | 4606217 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73755-foto-08008-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73755-foto-08008-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73755-foto-08008-1-3.jpg | Legal | Medieval|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-30 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Al costat hi té una pilona de pedra. | 85|93 | 47 | 1.3 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||
| 73855 | Cal Manaco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manaco | XIV-XIX | L'estat de conservació és deficient. Les edificacions annexes han estat enderrocades i les que no ho estan, presenten greus problemes en les estructures tant horitzontals com verticals. | Cal Manaco havia estat una masia important de Rocamora, amb un gran nombre d'edificacions annexes, que a dia d'avui han estat enderrocades. Situat al nord de Rocamora, conserva tres cossos d'habitatge, en un estat de conservació deficient. Alçat amb carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment, conserva part de l'arrebossat en algunes façanes. Les cobertes estaven orientades (nord-sud) i amb teula àrab. L'edifici primitiu és el situat al centre, i com tret més característic, és el portal d'entrada situat a la façana sud, amb un arc de mig punt adovellat. Posteriorment és va ampliar l'edificació per l'oest, afegint un cos de dimensions similars. La façana sud d'aquest, s'ha perdut en gran part. A finals del segle XIX es va afegir un altre cos, a l'est, i amb una diferent orientació que els dos cossos esmentats anteriorment. La coberta s'orienta cap a l'est, i destaca per tenir una alçada superior als altres cossos, i pel gran nombre de finestres a la façana d'ingrés orientada a l'est. Hi havia diverses construccions annexes que varen ser enderrocades recentment. La més evident, estava adossada entre les façanes sud dels dos cossos més antics, on s'observa clarament la forma de l'edificació. | 08008-101 | Rocamora | Es remunta al segle XIV, on només hi havia el cos central. Posteriorment s'hi va afegir el cos oest, i a finals del XIX el de l'est. | 41.5942900,1.4189700 | 368232 | 4605939 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73855-foto-08008-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73855-foto-08008-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73855-foto-08008-101-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | No s'ha pogut identificar per l'estat deficient d'algunes parts del conjunt, però el propietari indica que hi ha dos cups de vi, i una premsa, així com una sitja. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 73781 | Molí Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-vell-2 | XIV-XV | Esta envoltada de vegetació, que a curt termini afectarà les estructures que resten dempeus. | Conjunt de restes del que havia estat un molí. Altres restes a l'entorn indicarien que aquest tenia altres dependències. Aquestes estructures estan completament envaïdes per la vegetació i l'arbrat. | 08008-27 | Camí de Contrast a Clariana | Tot i que no s'han trobat dades documentals d'aquest edifici, l'estructura arquitectònica mostra clarament característiques medievals. | 41.5872000,1.4567200 | 371365 | 4605095 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73781-foto-08008-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73781-foto-08008-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73781-foto-08008-27-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 73797 | Cal Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-morera-2 | XIV-XV | Les façanes presenten un estat de conservació millorable, sobretot la nord. La coberta encara es conserva però comença a presentar signes de desgast, degut a l'estat de l'embigat. | Gran edifici de planta quadrada situat a l'entrada del nucli d'Albarells. Presenta soterrani, planta baixa, dues plantes de pis i golfes. La coberta és a quatre vessants amb teula àrab. Solament és visible el ràfec de la façana nord. Les façanes originalment arrebossades, estan perdent aquest atribut, degut a l'abandonament. Presenta molts elements interessants, tot i que ha patit moltes modificacions en les façanes (que s'observen a primera vista). La façana d'ingrés s'orienta al sud, i s'accedeix a l'edifici a través d'un porxo, on trobem un seguits d'arcs apuntats, formant una volta de creueria. Cal esmentar, que les obertures del porxo, són amb arc rebaixat de pedra. En aquest espai, hi trobem també un forn, actualment tapiat. Aquest porxo actualment està ple de caixes que no deixen veure altres elements. A la façana exterior, hi trobem diverses finestres amb brancals, i llinda de pedra, així com ampit pronunciat. Destacar-hi també a la primera planta un gran finestral amb arc rebaixat, i a la planta superior, dues finestres bessones amb arc de mig punt. A la planta baixa, al costat de l'entrada al porxo, hi ha adossada una construcció més recent. La resta de façanes, presenten algunes finestres amb brancals i llinda de pedra, així com ampit pronunciat. Tant la façana est, com la nord, estan cobertes per una abundosa vegetació. | 08008-43 | Albarells | És una de les cases més antigues del que havia estat el poble d'Albarells. No és descartable, que s'hagués construït o evolucionat sobre alguna estructura més antiga. | 41.6221300,1.4763800 | 373072 | 4608944 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73797-foto-08008-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73797-foto-08008-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73797-foto-08008-43-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 73895 | Cal Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-riba | XIV-XVII | Ha estat restaurada recentment conservant els trets originals. Una de les voltes apuntades del celler, es va haver de desmuntar la part superior ja que sobresortia en una habitació que s'havia reformat. | Cal Riba és troba situada al nord-oest del nucli de Clariana, al costat de la Rectoria. És una edificació que tot i els canvis i adaptacions als nous temps, presenta encara elements arquitectònics destacats del seu passat. Consta d'un edifici principal ( format per dos cossos), un secundari i un petit espai obert tancat per murs que donen accés a l'interior del recinte. L'edifici principal consta de planta baixa, i dues plantes de pis. Les façanes a pedra vista, es caracteritzen per petits carreus irregulars disposats horitzontalment. La coberta presenta diverses orientacions, segons el cos. El cos més a l'oest (nord -sud) i el cos més a l'est (nord-est), acabades amb teula àrab. Cal destacar la portada d'ingrés a la façana sud, amb grans dovelles, on a la dovella central hi trobem esculpida una creu i el nom de Joseph Riba, juntament amb la data de 1751. La façana nord, dona amb un cobert més modern. Aquesta façana es possible que fos l'accés primitiu, i cal destacar-hi un entrada amb volta apuntada i carreus ben treballats. Les finestres presenten brancals i llinda de pedra. A l'interior de l'habitatge cal destacar-hi el celler, on s'observen diferents voltes apuntades, així com botes de vi bastant antigues. En altres espais interior, s'observen altres voltes apuntades. Altes estances a destacar es l'antiga quadra, amb n gran embigat de fusta i la menjadora de pedra de grans dimensions, el forn de pa, amb la boca de pedra. | 08008-141 | Clariana | Es desconeix amb exactitud la història d'aquest edifici. Tot fa pensar que és dels edificis més antics de l'indret de Clariana, i que possiblement des de l'Edat Mitjana hi hagi hagut una evolució constructiva en l'espai que ocupa l'edifici. Durant la Guerra Civil, l'àvia de l'actual propietari va cremar nombrosa documentació històrica de la casa, per por a represàlies. | 41.5910400,1.4978600 | 374801 | 4605461 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73895-foto-08008-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73895-foto-08008-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73895-foto-08008-141-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 73760 | Cal Tolosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tolosa | XIV-XVIII | Ha estat restaurada en els darrers anys, exceptuant les edificacions auxiliars. | Conjunt arquitectònic imponent, format per l'edifici principal i diverses construccions complementàries. S'observen diferents evolucions de l'edifici principal, amb una primera construcció i diferents ampliacions posteriors. L'accés a l'interior del conjunt es situa a l'oest, on dues edificacions formen un tipus de baluard d'entrada. Les façanes són a pedra vista, exceptuant la d'accés a l'interior de l'edifici principal, actualment arrebossada. Elements exteriors a destacar, solsament podríem citar dos ampits, un a la façana principal, orientada al sud, i un altre a la façana nord. Annex amb aquestes, hi trobem una petita cabana de pedra seca, amb una volta de canó apuntada. | 08008-6 | Carretera BV-2234 km 2. Carbasí. | L'edifici actual segurament és del segle XVII o XVIII. No obstant és possible que hi hagués alguna construcció més antiga, ja que l'indret de Tolosa és citat amb anterioritat. | 41.6087000,1.4176900 | 368155 | 4607541 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73760-foto-08008-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73760-foto-08008-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73760-foto-08008-6-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 93|94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 73850 | Cal Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sole-1 | XIV-XXI | Tot el conjunt ha estat restaurat | Situat a les afores del nucli Clariana, Cal Solé és una conjunt arquitectònic que mostra una evolució arquitectònica des del segle XV fins al segle XXI. Exteriorment sembla una edificació moderna degut a la seva recent restauració, però els seus elements interiors, ens mostra aquesta evolució. Format per l'edifici amb funció d'habitatge, i diferents edificacions annexes que es varen anar construint segons les necessitats de l'economia familiar. Un entrada amb blancals i llinda de pedra i un petit voladís dona accés a l'interior del recinte on hi ha l'accés a l'habitatge i les diferents construccions annexes. L'edifici principal alçat amb carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment, presenta planta baixa, planta de pis i golfes. La coberta és a dues vessants(est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al nord, i presenta una entrada amb arc escarser. Ha canviat bastant arran de la ultima restauració, i això s'observa en les obertures de les façanes, que són bastant senzilles. En aquest edifici cal destacar-hi però altres elements importants que es troben el seu interior. En un espai que s'utilitza com a menjador hi trobem dues voltes apuntades, amb carreus ben treballats. Esmentar també l'embigat que presideix aquest espai. En una sala al costat d'aquest espai, hi trobem el que havia estat el celler de la casa, on hi destaquen també unes voltes més arrodonides, i amb carreus treballats. Com en l'espai anterior, un gran embigat destaca en aquest espai. En aquest conjunt, però hi trobem altres construccions destacades, com és el cas d'un antic molí d'oli situat davant de la façana est, on sol es conserva la sotamola, una petita mola, i la part del rodet. A dia d'avui s'utilitza per ficar-hi les torretes de les plantes. En un extrem d'aquest pati hi trobem un cup circular de gran bellesa. Tots els espais interiors es troben pavimentats amb pedra ( possiblement l'original). A l'exterior hi ha l'antiga pallissa, reconvertida avui en un habitatge, així com altres construccions que es segueixen utilitzant per les activitats agrícoles. | 08008-96 | Clariana | Segons els seus propietaris, Cal Solé ha estat en mans de la mateixa família durant més de 20 generacions. Es poden observar tres evolucions arquitectòniques pel que fa al conjunt, Una primera on la mostra més clara son les voltes apuntades que es conserven en el seu interior, i que es podrien remuntar al segle XV. Un altra que ens porta a finals del segle XIX amb la construcció de tots els coberts agrícoles, que explica un creixement de l'activitat econòmica familiar, i una darrera a finals del segle XX amb la restauració de l'edifici principal, adaptant-se a les noves necessitats, molt allunyades de les originals. El Mas Soler, ja s'esmenta en un capbreu de l'Arxiu de la Parròquia de Clariana a l'any 1499 on hi ha una recull de tots aquells que posseeixen masos o terres pels senyors del terme del Castell de Clariana i pagaments als quals estaven subjecte. En el capbreu de 1606 torna a sortir esmentat, en aquest cas com a Mas Soler de Vilanova. | 41.5916200,1.5010900 | 375072 | 4605521 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73850-foto-08008-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73850-foto-08008-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73850-foto-08008-96-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 93|94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 73757 | Sant Jaume de Rocamora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-rocamora | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIX | Restaurada l'any 1991. | Edifici de petites dimensions, consta d'una sola nau, portal de llinda recta amb marcs laterals motllurats. Sobre l'entrada, hi ha una petita obertura rectangular, així com una placa de marbre que indica la data de la darrera restauració. Culmina la façana una campanar d'espadanya d'una sola obertura. La coberta és dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Al seu interior s'hi observa una volta de canó actualment estucada i sense pintar, i cal destacar-hi dues capelles laterals de petites dimensions. Altres elements a destacar, són una pica baptismal amb unes inscripcions il·legibles, així com una imatge de Sant Jaume. Adossat al mur sud, hi ha un petit cementiri. | 08008-3 | Rocamora | L'església de Sant Jaume està documentada des del segle XI. S'esmenta en una llista de parròquies del Bisbat de Vic datable entre els anys 1025 i 1050 amb la grafia de Rocha Maura. L'advocació del temple apareix l'any 1197 en el testament de Pere de Rocamora, el qual féu una deixa piadosa a l'església de Sant Jaume de Rocamora. Aquesta església va tenir la condició de parròquia fins al segle XV i després passà a ser sufragània de Bellmunt. La darrera aparició com a tal és en una llista de parròquies del Bisbat de Vic de l'any 1438. Una antiga tradició diu que el lloc originari de la capella era el conjunt de ruïnes conegudes com a Sant Jaume de Viladaspis, on hi havia el castell de Rocamora. El trasllat a l'indret actual seria probablement anterior al 1685, quan s'esmenta la capella de Sant Jaume amb quatre famílies a l'entorn seu. L'any 1991 es va realitzar la darrera restauració. | 41.5937300,1.4190600 | 368239 | 4605877 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73757-foto-08008-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73757-foto-08008-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73757-foto-08008-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | La placa de marbre que hi ha a sobre l'entrada, conté la següent inscripció: El Sr Bisbe Antoni Deig inaugura les obres de restauració de la Capella de Sant Jaume. Rocamora 3-11-1991 | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 73762 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-95 | XIX | Ha perdut part de la coberta, així com l'entrada. | Barraca de pedra seca de grans dimensions i planta circular. És troba al centre d'un camp de cultiu entre Cal Tolosa i Cal Manuel. Coberta interior de falsa cúpula, en força mal estat. L'entrada s'orienta al nord-est i presenta un estat deficient. | 08008-8 | Carbasí | Tot i que se'n deuen haver fet des de l'antiguitat, la majoria de les barraques que es conserven es van ser construir en el moment de la màxima expansió de la vinya a mitjans del segle XIX. Els constructors de les barraques podien ser els mateixos pagesos, però sovint es contractaven els serveis d'un barracaire amb experiència. La seva principal funció era servir d'aixopluc durant els dies de feina a la vinya, tant per protegir-se de la pluja com per escalfar-se vora el foc a l'hivern o per estar una estona fresc a l'estiu. També servien per guardar eines o altres objectes relacionats amb la feina. | 41.6100700,1.4212900 | 368458 | 4607688 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73762-foto-08008-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73762-foto-08008-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73762-foto-08008-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | La tècnica constructiva es basa en la col·locació de pedres cohesionades amb falques també de pedra introduïdes a pressió. Les pedres que formen les filades, es collen unes amb les altres per tal de aportar fermesa a la filada, i es situen lleugerament inclinades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 73769 | Creu de Terme la Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-la-creueta | XIX | Es parla que un llamp va impactar amb la creu, i la va partir. A l'estar situada quasi al límit del cingle, despreniments posteriors van provocar que parts de la creu caiguessin a la carretera, perdent-se per sempre. | Poc queda de la creu de terme coneguda com la ' creueta'. Sols queden alguns elements de la base. Es troba a peu de la carretera d'Argençola a Clariana, en un petit cingle elevat. | 08008-15 | Carretera d'Argençola a Clariana | Es desconeix quan va ser construïda i quan va es va destruir. | 41.6000600,1.4657500 | 372143 | 4606510 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73769-foto-08008-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73769-foto-08008-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73769-foto-08008-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | A l'entrada de la Masia Serrats, pròxima a l'indret original de la creu, hi ha altres parts de la creu. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 73770 | Creu de Terme 'la Creueta' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-la-creueta-0 | XIX | Hi ha fongs i líquens en tota l'estructura. | <p>Es tracta del peu de la creu de terme coneguda com la 'Creueta'. Aquest element era on reposava el fust de la creu de terme. Es troba com a element decoratiu, a la propietat de la Masia Serrats. No s'observa be la inscripció, però sembla indicar '1891'. Es troba als peus d'una alzina, i al costat d'un pou.</p> | 08008-16 | Carretera Argençola a Clariana. | <p>Es desconeix quan va ser portada aquesta part de la creu a la Masia Serrats.</p> | 41.6001400,1.4611600 | 371760 | 4606525 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73770-foto-08008-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73770-foto-08008-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73770-foto-08008-16-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | No es conserva el fust ni la creu ornamental. | 119|98 | 52 | 2.2 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||
| 73784 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-96 | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | La solidesa de l'estructura, ha permès que es conservi en bon estat. Tot i això la presència d'arbrat, pot provocar que les arrels d'aquests facin malbé la barraca. | Barraca de pedra seca, situada en una de les propietats de Cal Biosca de la Nau. Situada a peu del camí, està integrada en el marge. Alçada amb petits carreus irregulars de pedra, presenta una volta de canó al seu interior, que dona solidesa a la coberta. Això cal sumar-hi també un estrep a cada lateral que reforçaven l'estructura de la barraca. A la part exterior de la coberta, es reomplia de terra, integrant-la en el paisatge de la terrassa superior. A l'interior, veiem una obertura quadrada que servia per dipositar objectes. Aquest tipus de cabanes s'anomenen de boca oberta, ja que no hi ha mur d'ingrés. Al estar integrada al marge, normalment, estaven situades sota de la feixa o bancal superior el qual s'hi treballava. | 08008-30 | Clariana | La barraca de marge té com a principal tret diferenciador de les altres barraques el fet d'estar construïda dins d'un marge. Per tant, la seva construcció anava lligada a la construcció del propi marge. És habitual aquest tipus de barraca en indrets més muntanyencs | 41.5764100,1.4990000 | 374868 | 4603835 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73784-foto-08008-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73784-foto-08008-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73784-foto-08008-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 73785 | Pou de Ca l'Aribau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-ca-laribau | XIX | Al fons del pou, hi ha brossa que la gent ha anat llençant al llarg del temps. | Estructura de planta circular alçada en mur de parament irregular a base de pedres. Presenta la boca orientada al sud, aquesta obertura té llinda de pedra on hi trobem la data de 1883. Un petit mur que s'alça a l'entrada per evitar que entrin animals. La part superior del pou presenta una falsa cúpula. A l'interior del pou, hi ha una petita pica rectangular de pedra. Com la majoria de pous, s'excavava una cavitat en forma circular en el sòl fins a trobar la veta d'aigua, posteriorment les parets de la cavitat es folraven amb pedra, per evitar que caigués terra a l'interior. Destacar a la cara nord, hi ha una entrada tapiada, i que donava accés a la pica abans esmentada. | 08008-31 | Clariana | Pertanyia a les possessions de Ca l'Aribau fins que fou traspassat amb totes les terres adjacents als propietaris de Cal Biosca de la Nou. | 41.5837200,1.5074600 | 375587 | 4604634 | 1883 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73785-foto-08008-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73785-foto-08008-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73785-foto-08008-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Situat a l'entorn d'uns camps de cultiu. El camí d'accés s'ha colgat de terra llaurada, que fa impossible l'accés a tot vehicle que no sigui un tot terreny. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/