Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
37994 Paret de les mentides https://patrimonicultural.diba.cat/element/paret-de-les-mentides Lloc on tradicionalment es trobava la gent i feia petar la xerrada. S'explicaven historietes de caceres, sobretot, summament exagerades. Per això en diuen la 'paret de les mentides'. També és conegut amb el nom de Cap de Creus. Aquest nom, el va agafar la revista municipal per ser un lloc emblemàtic de la polació. La gent, però, que està a la que salta, va trobar molt adient que el butlletí de l'Ajuntament agafés com a nom el lloc que tamé era conegut com la paret de les mentides, ja que deien que les coses que explicava el butlletí eren tan aparatoses com les mentides que s'hi deien en aquell lloc. 08009-85 Nucli urbà. C. Gran 41.5548600,2.4008300 450034 4600528 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/37994-foto-08009-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/37994-foto-08009-85-2.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
37995 Monument a Blas Infante https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-blas-infante XX Bust de bronze ubicat damunt un pilar de pedra granítica. Tot plegat fa 260 cms d'alçada. En el pilar hi ha una placa, també de bronze, que llegeix: 'A Blas Infante, padre de la patria andaluza/ Casares 5-7-1825 -Málaga 11-8-1936/ 27-9-1998'. 08009-86 Veïnat del Cros. Pl. de Blas Infante 41.5317600,2.4203500 451644 4597952 1998 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/37995-foto-08009-86-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM Xavier Cuenca Iturat 98 51 2.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
37996 Placa a Mn. Jacint Verdaguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-a-mn-jacint-verdaguer XX Placa rectangular de marbre situada a la paret del carrer dedicat al poeta. S'hi llegeix: 'Mn. Cinto Verdaguer/ Folgueroles1848 Vallvidrera 1902/En recordança del seu sojorn a la nostra vila l'estiu de 1898'. També hi ha dibuixat un retrat de l'autor. 08009-87 Nucli urbà. Av. Puig i Cadafalch, 16-18 41.5539600,2.4031400 450226 4600427 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/37996-foto-08009-87-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 98 51 2.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38003 Àlber de can Marfà https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-de-can-marfa - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona. Àlber (Populus alba) situat al camí que va a can Marfà. Possiblement l'existència d'aquest arbre indiqui la vegetació que hi devia haver originàriament en aquesta zona voltant la riera d'Argentona, tot i que pot ser plantat. Dimensions: Perímetre: 2,31 m, DBH: 0,74 m. 08009-94 Veïnat de la Pujada 41.5557100,2.4093600 450746 4600618 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38003-foto-08009-94-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38004 Alzina de can Castells https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-castells <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> <p>Alzina (Quercus ilex ssp ilex) localitzada al torrent de can Martí, prop del trencant que va a can Castells. Dimensions: Perímetre: 2,66 m, DBH: 0,85 m.</p> 08009-95 Veïnat de la Pujada 41.5643600,2.4069800 450554.07 4601579.53 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38004-foto-08009-95-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38005 Alzina de Can Riera / Ca l'Elies https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-riera-ca-lelies <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya</p> <p>Alzina (Quercus ilex ssp ilex) localitzada a l'esplanada que hi ha entre can Riera i ca l'Elies, a uns 200 m baixant pel camí que va a ca l'Elies des de la carretera d'Argentona a Vilassar, al mig de la primera cruïlla. Dimensions: Perímetre: 3,71 m , DBH: 1,18 m.</p> 08009-96 Veïnat del Cros. Finca de can Riera 41.5450500,2.4089000 450699.05 4599434.53 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38005-foto-08009-96-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social Arbre o arbreda d'interès 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM Inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. 2151 5.2 2211 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38006 Alzina de la Plana de l'Arròs https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-plana-de-larros A l'estar localitzada en una àrea força degradada, ha estat agredida clavat-li claus i fustes per pujar-hi i s'hi ha col·locat una plataforma de fusta a la capçada. Els insectes també n'afecten la vitalitat i l'estructura. <p>Alzina (Quercus ilex ssp ilex) de grans dimensions situada prop de la font de la Plana de l'Arròs. Aproximadament a un metre d'alçada, es ramifica en tres troncs. El que mira al nord està força afectat per nius de formigues i escarabats barrinadors (escolítids, curculiònids,etc.) que l'han foradat, el fullatge és poc vigorós i dens. Els altres dos troncs, tot i tenir també insectes, no estan tant afectats, tot i això, el tronc que mira cap SW té clavades unes fustes que condueixen a una plataforma de fusta que reposa clavada a les branques SW i S. Dimensions del tronc a 80 cm de terra: Perímetre: 5,58 m, DBH: 1,86 m; branca nord: Perímetre: 2,44 m, DBH: 0,78 m; branca SW: Perímetre: 2,80 m, DBH: 0,89 m; branca S: Perímetre: 2,30 m, DBH: 0,73 m.</p> 08009-97 Veïnat del Cros. Plana de l'Arròs 41.5370400,2.4152600 451224.04 4598541.52 08009 Argentona Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38006-foto-08009-97-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM Caldria desclavar les fustes per garantir la correcta conservació de l'arbre. 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38007 Alzina del torrent de can Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-torrent-de-can-marti <p>Alzina (Quercus ilex ssp ilex) de grans dimensions situada al marge dret del torrent de can Martí. Dimensions: Perímetre: 4,45 m, DBH: 1,42 m.</p> 08009-98 Veïnat de la Pujada. Torrent de can Martí 41.5615600,2.4067600 450533.06 4601268.53 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38007-foto-08009-98-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38008 Alzina Surera de can Riera / ca l'Elies https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-can-riera-ca-lelies <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya</p> Arbre en molt mal estat, tota la capçada està morta, només es veu vida a la base del tronc doncs hi creixen rebrots molt joves. <p>Alzina surera o suro (Quercus suber) monumental situada sobre els camps de ca l'Elies. S'hi accedeix baixant pel camí que va a ca l'Elies des de la carretera d'Argentona a Vilassar, a la primera cruïlla es trenca cap a la dreta i a uns 100 metres del camí trobem l'exemplar a ma dreta sobre els camps. Actualment només en resta el tronc principal, del qual, a la base en surten petits rebrots que indiquen que encara la saba corre per l'arbre. La capçada ha estat successivament alterada (tala, llamps, descomposició, etc.), quedant només una branca de grans dimensions, trencada i sense vida, aguantada pel tronc de l'arbre i el terra. Les dimensions són perímetre: 4,08 m, DBH: 1,30 m.</p> 08009-99 Veïnat del Cros. Can Riera. 41.5447300,2.4095800 450756.05 4599398.53 08009 Argentona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38008-foto-08009-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38008-foto-08009-99-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM Inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38009 Alzines Grans del torrent de Vera https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-grans-del-torrent-de-vera <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> <p>Conjunt d'alzines (Quercus ilex ssp ilex) que creixen als marges de la part mitja del torrent de Vera. Tot i no formar una massa contínua, ans al contrari, estan bastant esparses, tenen un tamany considerable i són un dels últims vestigis de la vegetació d'aquest curs fluvial tan transformat. Hi podem trobar també algun roure, canya, alocs i vegetació ruderal.</p> 08009-100 Torrent de Vera 41.5499600,2.4170400 451382.06 4599974.52 08009 Argentona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38009-foto-08009-100-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM S'ha observat força soques d'alzina tallades que tenen grans dimensions. Aquestes alzines estan afectades per abocaments de runa, murs, el camí que passa pel mig de la llera, la freqüentació, etc. Moltes de les alzines tenen poca vitalitat, presentant poc fullatge i algunes d'elles branques mortes o corcades. 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38010 Camí Vell del Tramvia https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-del-tramvia <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> XIX Degut al seu ús com a vial secundari les vies de ferro estan sota la pressió constant del pas de vehicles. Tota la zona sembla un xic oblidada. <p>Es tracta d'una part de l'antic vial del tranvia que anava de Mataró a Argentona. És un espai d'uns cinc-cents metres de llargada, on encara es poden veure els rails del tranvia emmig de la sorra del vial. A banda i banda, donant ombra i acompanyant el camí, es manté l'arbreda de plàtans (Platanus x hispanica) , d'una alçada i proporcions considerables. Prop de la via, existeix una petita caseta de l'època del tranvia, amb elements típics de la decoració de l'època.</p> 08009-101 Marge dret de la Riera d'Argentona, entre Can -Saborit i Cal Pitongo. 41.5483200,2.4128200 451029.05 4599795.52 08009 Argentona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38010-foto-08009-101-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM Al marge dret de la riera d'Argentona va paral·lela al nou IES i al marge esquerre de la riera va des de can Saborit a cal Pitongo aproximadament. Encara que ha quedat en una zona un xic mal comunicada i apartada, aquest espai encara té un cert encant, gràcies especialment a l'ombra i recolliment que li donen els plàtans. 98 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38011 Arbreda dels plàtans de can Castells https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-dels-platans-de-can-castells <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals.</p> <p>Arbreda de plàtans (Platanus x hispanica) situats a la font les Basses de can Castells, a uns 200 metres cap al NE de can Castells, també hi ha alguna alzina (Quercus ilex ssp ilex) de grans dimensions.</p> 08009-102 Veïnat de la Pujada 41.5680500,2.4073600 450588.07 4601988.53 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38011-foto-08009-102-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38012 Arbreda dels plàtans de la Plaça Nova https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-dels-platans-de-la-placa-nova <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> <p>Arbreda de plàtans (Platanus x hispanica) formant dues fileres a cada vorera de l'Avinguda Puig i Cadafalch i del carrer Sant Jaume, a l'alçada de la plaça Nova. Crea un ambient ombrívol i frescal a l'estiu, aprofitat per les terrasses de diferents restaurants.</p> 08009-103 Nucli urbà. Plaça Nova 41.5542800,2.4029300 450208.06 4600462.53 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38012-foto-08009-103-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38013 Cirerer Gros de la font del Ferro https://patrimonicultural.diba.cat/element/cirerer-gros-de-la-font-del-ferro <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> Algunes de les branques semblen mortes. <p>Cirerer (Prunus avium) localitzat uns 200 m aigües amunt de la font del Ferro, al marge dret del torrent de Burriac. Dimensions: Perímetre: 2,21 m, DBH: 0,71 m.</p> 08009-104 Font del Ferro 41.5421000,2.3885700 449001.04 4599118.54 08009 Argentona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38013-foto-08009-104-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38014 Estany de Can Garí del Cros https://patrimonicultural.diba.cat/element/estany-de-can-gari-del-cros <p>- CAMPENY, R. &amp; MONTORI, A. (1985). Estructura de una población reproductora de Bufo bufo spinosus Daudin 1803, en el NE ibérico. P. Dept. Zool. Barcelona, 11. - CAMPENY, R. &amp; MONTORI, A. (1988). Periode de reproduction, ponte et distribution spatiale d'une population de Bufo bufo spinosus dans le nord-est ibérique. Vie Milieu, 1988, 38 (1).</p> <p>Estany artificial situat als jardins de can Garí del Cros, amb una superfície aproximada de 1,125 ha i una profunditat que rarament supera el metre, amb un màxim de profunditat de 1,20 m situat a la zona E, tot i això, el nivell d'aigua hi és fluctuant doncs depèn del règim pluviomètric. Una de les grans particularitats d'aquest estany és que és una de les zones reproducció del Gripau comú (Bufo bufo spinosus) més importants del Maresme. També hi podem trobar el Gripau Paridor (Alytes obstetricans), el Gripau (Bufo calamita), la Reineta (Hyla meridionalis) i la Granota Verda (Rana perezi).</p> 08009-105 Veïnat del Cros. Camí de Sant Miquel del Cros, 9 41.5355700,2.4154300 451237.04 4598378.52 08009 Argentona Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38014-foto-08009-105-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38015 Eucaliptus de can Baladia https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-can-baladia <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> <p>Eucaliptus (Eucaliptus globulus) plantat al jardí de can Baladia, entre la piscina i el passeig Baró de Viver. Dimensions: Perímetre: 4,49 m, DBH: 1,43 m.</p> 08009-106 Nucli urbà. Can Baladia 41.5495200,2.3965300 449671.05 4599937.53 08009 Argentona Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38015-foto-08009-106-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38016 Museu del Càntir https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-del-cantir <p>CALVO, Oriol (2000) Museu del Càntir d'Argentona. Inauguració del nou estatge. Museu del Càntir d'Argentona. 2000. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998) Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural.Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> XX <p>El Museu, tal i com es visita actualment, es va inaugurar el 20 de juliol de l'any 2000. La visita es comença per la planta soterrani, des d'on s'agafa un ascensor que porta a la 2a planta. D'allí es baixa per unes escales fins a la 1a planta, per finalitzar a la planta baixa, on hi ha la botiga i la sala d'exposicions temporals. A la planta soterrani s'explica la relació de la humanitat i l'aigua mitjançant atuells construïts segons els seus recursos, coneixements tècnics i conceptes culturals. En el segon àmbit d'aquesta planta es mostren diferents formes, tipologies i funcions dels atuells d'aigua. L'àmbit 3 el trobem a la segona planta, on s'explica la història del càntir. Comença amb la prehistòria fins els nostres dies. A l'àmbit 4 es mostren diferents tipologies de càntirs, fins a 30 de diferents, adaptant-se a les necessitats més diverses. L'àmbit 5 explica el procés d'elaboració d'aquests atuells. A la planta primera s'h mostren exposicions monogràfiques i canviants, d'una durada anual.</p> 08009-1 Nucli urbà. Pl. de l'Església, 9 <p>La raó per la qual existeix el Museu del Càntir a Argentona és de tipus històric i ens hem de remuntar a mitjans del segle XVII, quan les aigües d'Argentona van ser objecte d'un accident que va fer que sortissin dolentes i provoquessin una greu pesta a la població (1650 - 1652). Es va invocar a St. Domènec de Guzman, tingut com a patró de les aigües, perquè fes que aquestes tornessin a sortir bones. Argentona va fer un 'vot de poble' i posà les seves nombroses fonts sota la seva protecció amb resultats positius. Les aigües van tornar a sortir bones i des d'aleshores cada any se celebra la festivitat de St. Domènec, el 4 d'agost, en recordança i agraïment a aquest esdeveniment. A partir de la recuperació de la festa del càntir, la persona que estava al davant d'aquesta entitat 'Amics d'Argentona', Jaume Clavell, va començar a col·leccionar càntirs pel seu compte. Era un home que en sabia molt de terrissa. L'any 1975 es va plantejar la possibilitat de fer una biblioteca on ara hi va haver el primer museu; però, al final es va deixar córrer aquesta idea perquè La Caixa Laietana va equipar una biblioteca popular molt aprop. Llavors el senyor Jaume Clavell, va proposar que es creés el Museu del Càntir i la proposta va ser acceptada per l'Ajuntament. Era l'any 1975, coincidint amb el 25 è aniversari de la recuperació de la festa. Es va començar amb la col·lecció inicial d'aquest senyor, unes 300 peces; posteriorment es van aconseguir 16 peces del Museu de Ceràmica de Barcelona, de càntirs de volta (ss XIV- XVIII), dels que sortien en les voltes d'edificis antics. Llavors es va crear un concurs de ceràmica i terrissa, a nivell de tot l'Estat. Amb aquesta mecànica, on els terrissers participaven en el concurs, moltes peces ja quedaven en el Museu, sense necessitat de fer treball de camp per tota la Península. Això fou positiu perquè durant els anys 70 encara hi havia molts terrissers que actualment han deixat l'ofici; són peces que ara costarien bastant d'aconseguir. A més, també es van fer algunes compres puntuals, que amb el temps s'han anat incrementant. Cal destacar la compra d'un càntir de Pau Picasso. Actualment l'entrada de peces és molt selectiva, perquè va arribar un moment que amb això del concurs, entraven peces que ja teníen o que els terrissers ja no presentaven les peces tradicionals sinó que inventaven formes noves, que no tenien interès etnogràfic. També va baixar el nombre de participants, es repetien moltes formes,... fins que a l'any 1990 es va convocar per darrera vegada (XVI Mostra-Concurs de Ceràmica i Terrissa del Càntir). A partir de l'any 1991 es va mostrar una fira que ha funcionat molt bé. Actualment el fons del museu està compost per unes 3000 peces, agrupades en les següents col·leccions o seccions: arqueologia, terrissa medieval i moderna, terrissa contemporània i ceràmica artística.</p> 41.5541100,2.4003400 449992 4600445 1975 08009 Argentona Fàcil Bo Física Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-05-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38017 Festa del Càntir https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-cantir CALVO, Oriol (2000) Museu del Càntir d'Argentona. Inauguració del nou estatge. Museu del Càntir d'Argentona. 2000. CALVO, Oriol (2000) 'Reflexions entorn de la festa del càntir i la festa major'. A Fonts, núm. , juliol de 2000. Argentona, pàgs. 16-17. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998) Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural.Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit. MONTLLÓ BOLART, Jordi (2002) 'Aguas y botijos milagrosos'. Turismo Rural, núm. 58, agost de 2002, pàgs. 12 i 13. Madrid. VILLÀ, Francesc (2000) 'Sant Domingo de Guzman i el vot de poble'. A Fonts, núm. 3, juliol de 2000. Argentona, pàgs. 14-15. XVII-XXI L'acte principal de la Festa és la benedicció de les aigües de la font de sant Domènech, per tal de protegir-les de qualsevol mal i donar salut als qui en beguin amb un càntir nou de trinca. És per aquest motiu que a la vila es fa la Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa, amb terrissers d'arreu. En les darreres edicions ha estat visitada per unes 100.000 persones. La Fira es completa amb moltes altres activitats: exposicions, demostracions en viu, tallers de torn, de rakú, jocs diversos relacinats amb els càntirs i un concurs d'aparadors de la vila. 08009-2 La Festa del Càntir és continuadora de l'antic Aplec de Sant Domènec d'Argentona, que es va començar a celebrar en el s. XVII (el 4 d'agost Festa Major d'estiu de la vila). L'origen d'aquest Aplec cal buscar-lo quan les aigües d'Argentona van ser objecte d'un accident que va fer que sortissin dolentes i provoquessin una greu pesta a la població (1650 - 1652). Es va invocar a St. Domènec de Guzman, tingut com a patró de les aigües, perquè fes que aquestes tornessin a sortir bones. Argentona va fer un 'vot de poble' i posà les seves nombroses fonts sota la seva protecció amb resultats positius. Les aigües van tornar a sortir bones i des d'aleshores cada any se celebra la festivitat de St. Domènec, el 4 d'agost, en recordança i agraïment a aquest esdeveniment. Aquest aplec de fet no era exclusiu d'Argentona, sinó que es feia en altres llocs, en honor a St. Domènec i consistia en beneir les aigües de la font principal del poble, per la seva protecció. Hi havia la creença de que si aquestes aigües es posaven en un càntir que fos nou, la gent que en begués podria guarir-se de malalties, protegir-se de mals, dolors,... A partir d'aquí es va originar un primer mercat de càntirs d'Argentona, ja que els terrissers de les rodalies aprofitaven per vendre la seva producció. Venia gent de tot arreu i compraven el càntir i es feia una festa. Amb el temps aquesta festa, sobretot a finals de segle passat i durant bona part d'aquest, va anar molt de davallada però es va sostenir, no va desaparèixer mai, sobretot el fet ritual de beneir les aigües. Va ajudar a això el fet que fos Festa Major d'Argentona; va arribar a ser tant important aquest aplec de St. Domènec que va esdevenir la principal festa, ja que després hi ha la festa patronal de St. Julià, que s'ha continuat celebrant, però sense tanta importància com la de St. Domènec. Tots els elements relacionats amb l'aigua (com per exemple els càntirs) van quedar molt marginats, fins que l'any 1951 una colla de gent 'Amics d'Argentona' van voler recuperar tot l'antic esplendor que havia tingut la festa, i la van reformar una mica. Li van dir la Festa del Càntir ja que va passar a ser l'element principal de la festa. A partir de llavors es va intentar recuperar aquell mercat de càntirs i de terrissa i des de l'any 1951 es treu cada any un model de càntir que durant els primers anys representava formes tradicionals de Catalunya, però que després es va estendre a d'altres regions. El primer any es van vendre 200 càntirs i els anys següents va anar a més, fins que l'any 1993 es van vendre més de 8.000 exemplars. 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38017-foto-08009-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38017-foto-08009-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38017-foto-08009-2-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 98|94 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38020 Can Tomàs (II) https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tomas-ii RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró Jaciment d'interpretació incerta i situació inexacta. 08009-5 Finca de Can Tomàs 41.5756400,2.3812000 448413 4602847 08009 Argentona Fàcil https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38020-foto-08009-5-2.jpg Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38021 Can Blanch (II) https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-blanch-ii ALMAGRO, M; COLOMINAS,J i SERRA RÀFOLS, J de C (1945) Carta arqueológica de España. Barcelona. Madrid. BALIL, A (1953) 'Arqueologia de la Maresma'. Archivo Español de Arqueologia XXVI. Madrid. BONAMUSA, J (1972) 'Descoberta de noves vil·les romanes a la comarca del Maresme'. Cingles, vol. III, núm. II. Mataró. CARRERAS, Núria i RIGO, Antoni (1994) 'Can Blanc (Argentona, Maresme). Una vil·la romana de mitjans del segle Id.C. A inicis del segle III d.C'. A Laietania. Estudis d'història ia rqueologia del Maresme, núm. 9, pàgs. 181-213. Mataró. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. GORGES (1979) Les villes Hispano-romaines. Inventaire et problemàtique archéologique PELLICER , J.M (1887) Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro, antigua ciudad de la España Tarraconense, región Layetana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1933) 'La romana Iluro' a La Paraula Cristiana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. SERRA RÀFOLS, J de C (1928) Forma Conventus Tarraconensis I: Baetulo-Blanda. I-III d.C. Es troba excavat i soterrat per la C-60 Jaciment conegut des de finals del segle XIX i principis del XX, amb prospeccions recents (anys 80) que en confirmaren l'existència. Quan es va fer la construcció de la C-60 de Mataró a Granollers, es va excavar (1993), posant al descobert una vil·la romana. Aquesta es presenta de forma rectangular amb set habitacions d'entre 30 i 45 m2, però amb dues fases constructives i una fase d'abandonament. La fase constructiva de la finca s'ha de situar dins el tercer quart del s. I d.C. La segona fase o fase de reformes data del primer quart del segle II d.C. Finalment s'abandona paulatinament a partir del primer quart del s. III d.C. Es tracta d'una vil·la rural vinculada a un eix viari important (riera d'Argentona-via de parpers) i a una zona de producció agrícola de primer ordre. S'han identificat diverses estructures amb funcions industrials. 08009-6 Finca de Can Blanc Jaciment referenciat a la bibliografia des d'antic (Pellicer,1887; Serra Ràfols, 1928; Ribas, 1933) tot i fer servir diferents noms. Marta Prevosti (1981) comenta que es tractaria del mateix jaciment. 41.5751900,2.3859000 448805 4602794 08009 Argentona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38021-foto-08009-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38021-foto-08009-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38021-foto-08009-6-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Social 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38022 Can Matavents (II) https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-matavents-ii PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona IIa.C-Vd.C Marià Ribas parla d'un forn ceràmic romà descobert arrel d'unes obres de la Companyia d'Aigües d'Argentona, a més de molta ceràmica escampada al voltant. Es podria tractar d'una casa i un pou que hi ha al sud de la finca, però prospeccions recents no han aportat més informació. 08009-7 Finca de Can Matavens 41.5713900,2.3919800 449309 4602368 08009 Argentona Fàcil https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38022-foto-08009-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38022-foto-08009-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38022-foto-08009-7-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38023 Can Bellatriu (II) https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellatriu-ii PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona Ia.C-IId.C Per excavar. Possible establiment rural d'època romana, per les notícies del propietari de la finca que ha anat trobant diferents materials al conreuar les terres. També informa que hi ha materials romans incrustats a les parets dela finca. Entre els materials trobats i que guarda el propietari hi ha fragments d'àmfora romana (Dressel 7/11, Dressel 20), gressols de ceràmica i dues monedes. També s'esmenta la troballa de murs. 08009-8 Veïnat de Sant Jaume Marià Ribas ja esmentava la troballa de ceràmica superficial en aquest indret. 41.5571700,2.4095800 450765 4600780 08009 Argentona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38023-foto-08009-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38023-foto-08009-8-2.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38024 Can Notxa https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-notxa MESTRE, J.M. (1978) 'Un forn de ceràmica romana a Argentona'. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, núms. 5-6, pàg. 171. Museu Municipal de Mataró. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1933) 'La romana Iluro' a La Paraula Cristiana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona Ia.C-IId.C Excavat. Restes d'una possible vil·la romana i d'un forn descobertes per la construcció de la carretera 1415, amb anterioritat a l'any 1933, i la posterior ampliació l'any 1978. Abans de la construcció de la C-60 s'esmenta que encara es podien veure restes del forn al marge de la carretera, per aquest motiu es van fer excavacions els anys 1993 i 1994. Donat el resultat de les excavacions, podem parlar d'un establiment romà que testimonia l'activitat industrial a partir de les restes trobades: sitges, dipòsits, forn, abocador. 08009-9 Veïnat de Sant Jaume Les primeres notícies són de l'any 1933. L'any 1978 en eixamplar la carretera 1415 queda al descobert part d'un forn. 41.5497900,2.4126900 451019 4599958 08009 Argentona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38024-foto-08009-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38024-foto-08009-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38024-foto-08009-9-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38025 Carrer del Molí https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-moli RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona IIa.C-Vd.C Il·localitzat el lloc exacte ja que està urbanitzat. Jaciment d'incerta atribució. La única noticia és la troballa superficial que esmenta Marià Ribas. 08009-10 Nucli urbà. 41.5561500,2.4059700 450463 4600668 08009 Argentona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38025-foto-08009-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38025-foto-08009-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38025-foto-08009-10-3.jpg Inexistent Ibèric|Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 81|83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38026 Sant Sebastià (II) https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-ii BALIL, A (1953) 'Arqueologia de la Maresma'. Archivo Español de Arqueologia XXVI. Madrid. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. GORGES (1979) Les villes Hispano-romaines. Inventaire et problemàtique archéologique PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RIBAS, Marià (1964) Els orígens de Mataró. RIBAS, Marià (1975) El Maresme en els primers segles del Cristianisme. IIa.C-Vd.C L'any 1948 es va descobrir a 6 m. De profunditat, una àmfora romana sencera, al fer-se un pou. Als anys 50 continuaren les descobertes i M. Ribas parla enterraments, un forn i altres restes. Dels objectes descoberts cal destacar la gran quantitat de ceràmica i en especial la de cuita deficient i les marques d'àmfora: POL, ASC, S i CL. També una sivella de bronze tardoromana. 08009-11 Nucli urbà. 41.5584100,2.4008800 450041 4600922 08009 Argentona Fàcil https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38026-foto-08009-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38026-foto-08009-11-3.jpg Inexistent Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38027 Can Comalada (II) https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comalada-ii PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona troballes superficials Troballes superficials de ceràmica romana citades per M. Ribas (1952). Les prospeccions fetes recentment han confirmat l'existència d'un jaciment possiblement d'època romana. Han aparegut frament d'àmfora tarraconense (Dressel 2-4), itàlica (Dressel 1), ceràmica ibèrica, Clara C i materials construcctius. 08009-12 Veïnat de la Pujada. 41.5642900,2.4004800 450012 4601575 08009 Argentona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38027-foto-08009-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38027-foto-08009-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38027-foto-08009-12-3.jpg Inexistent Ibèric|Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM Abans d'autoritzar nous rebaixos com els realitzats pel camp de futbol caldrà fer excavacions preventives. 81|83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38028 Ca l'Estrada https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestrada-0 ALMAGRO, M; COLOMINAS,J i SERRA RÀFOLS, J de C (1945) Carta arqueológica de España. Barcelona. Madrid. ALMAGRO BASCH, M (1962) 'La invasión céltica en España' Dins Historia de España dirigida per Menéndez Pidal. ALMAGRO GORBEA, M (1977) 'El Pic dels Corbs, de Sagunto, y los campos de urnas del N.E de la Península Ibérica'. Saguntum, núm. 12. Papeles del Laboratorioi de Arqueología de Valencia. Valencia. BOSCH GIMPERA, Pere (1913) 'Dos vasos de la primera edat del ferro trobats a Argentona. La ceràmica de hàllsttat a Catalunya'. Anuari de l'Institut d'Estudis catalans, Vol. V. Barcelona, pàgs. 816-819. BOSCH GIMPERA, Pere (1922) 'Ensayo de una reconstrucción de la Etnología Prehistórica de la Península Ibérica'. Boletín de la Biblioteca Menéndez Pelayo. Santander BOSCH GIMPERA, Pere (1932) ' Etnología de la Península Ibérica'. Alpha. Barcelona. ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona. JUNYENT, Emili (1978) 'L'aportació continental del Bronze Final'. Història de Catalunya Vol. I. Coordinada per maluquer de Motes. Salvat. Barcelona, pàgs. 120-139. MALUQUER DE MOTES, J (1945) 'Las culturas hallstàtticas en Cataluña'. Revista Ampurias Vols. VII-VIII. Barcelona, pàgs. 115-184. PEREZ i CONILL, Jordi (1985) 'Els vasos hallstàttics o urnes cineràries d'Argentona'. Laietania. Estudis d'història i d'arqueologia del Maresme, 1982-83. Museu Comarcal del Maresme. Mataró. PERICOT, Lluís (1967) 'Épocas primitiva y romana'. Dins Historia de España. Gran historia general de los pueblos hispanos. Vol. I. Institut Gallach. Barcelona. PETIT, M.A (1986) Contribució a l'estudi de l'Edat de Bronze a Catalunya (Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Maresme i Moianès. Tesi Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RIBAS, Marià (1934) Orígens i fets històrics de Mataró. Impremta Minerva. Mataró. Descobert a molta fondària. Jaciment del Bronze Final, corresponent molt possiblement a un Camp d'Urnes trobat a 17 metres de profunditat al fer-se un pou entre els anys 1908 i 1909 per part de la Companyia d'Aigües d'Argentona, en l'indret anomenat Ca l'Estrada. Van aparèixer dues urnes de ceràmica feta a mà i brunyides externament que corresponent al Bronze Final (1100-1000 a.C.). La 677 és de forma troncocònica invertida, amb una tendència arrodonida per fora. Les seves mesures són 150 mm d'altura, 168 mm de diàmetre de la boca i 155 mm de diàmetre de la base. L'interior del llavi presenta un tall bisellat. Paret lleugerament obliqua oberta cap a l'exterior amb la base plana. Sense agafadors. Decoració de 3 solcs acanalats a prop de la vora de forma horitzontal per damunt de 3 bandes de semicercles. La 676 és de forma bitroncocònica amb la base plana. Les seves mesures són 200mm d'altura, 140 mm de diàmetre de la boca i 80 mm de diàmetres de la base. Espatlla decorada per dos grups de solcs acanalats en els extrems perimetrals entre els quals n'hi ha d'altres que formen semicercles i diagonals. 08009-13 Veïnat de Sant Jaume Descobert a principis de s. XX en la realització d'un pou per part de la Companyia d'aigües d'Argentona. 41.5555100,2.4090700 450721 4600595 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38028-foto-08009-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38028-foto-08009-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38028-foto-08009-13-3.jpg Inexistent Antic|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Residencial 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM Dues de les urnes es conserven al Museu de Mataró amb els números 676 i 677. Hi ha la noticia d'una tercera urna amb apadora que es troba en situació desconeguda ( si més no per la majoria). 80|79 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38029 Can Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-0 PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona Jaciment d'emplaçament inexacte referenciat per M. Ribas a partir de troballes superficials de petits fragments de ceràmica. 08009-14 Finca de Can Serra 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38029-foto-08009-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38029-foto-08009-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38029-foto-08009-14-3.jpg Inexistent Ibèric|Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 81|83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38030 Font Ballot https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-ballot PELLICER , J.M (1887) Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro, antigua ciudad de la España Tarraconense, región Layetana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona La única noticia que tenim d'aquest jaciment ens la proporciona Pellicer, a finals del segle XIX. Ens diu que es va trobar un sarcòfag, 'amb un esquelet amb corona d'estany subjectada amb claus de coure al peu'. Atribuït de forma molt relativa al període romà. 08009-15 Veïnat de Lladó 41.5497100,2.3843900 448659 4599966 08009 Argentona Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38031 Sant Pere de Clarà (II) https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-clara-ii PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Segons M. Ribas, als voltants de l'església de Sant Pere de Clarà es trobava ceràmica romana barrejada amb medieval. La documentació de l'església, parla d'una fundació al s. IX i Marta Prevosti considera que és possible una continuïtat d'ocupació des d'època romana. Però això només és una hipotesi que caldria comprovar en futures recerques. 08009-16 Veïnat de Clarà 41.5579600,2.3800600 448304 4600884 08009 Argentona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38031-foto-08009-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38031-foto-08009-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38031-foto-08009-16-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38032 Jaciment Ibèric de Can Bartrina https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-iberic-de-can-bartrina VI-I a.C. Camps de conreu. Camps de conreu al nord de la casa de Can Bartrina en els que s'hi ha trobat superficialment fragments de ceràmica ibèrica i un fragment d'àmfora itàlica. 08009-17 Veïnat del Cros En una prospecció realitzada el setembre de l'any 1987 es van trobar materials superficials. 41.5349700,2.4113700 450898 4598314 08009 Argentona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38032-foto-08009-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38032-foto-08009-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38032-foto-08009-17-3.jpg Inexistent Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM En alguna bibliografia es confon el jaciment de la vil·la romana de Madà, que apareix amb el nom de Can Bartrina, amb aquest. 81|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38033 Can Serra de Lledó https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-de-lledo BALIL, A (1953) 'Arqueologia de la Maresma'. Archivo Español de Arqueologia XXVI. Madrid. NN.CC(1974) 'Una nova vil·la rural iluronesa a Argentona'. Memoria d'activitats de la Secció Arqueològica del Museu Comarcal del Maresme. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. GORGES (1979) Les villes Hispano-romaines. Inventaire et problemàtique archéologique PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. IIaC-IIIdC A sobre hi ha una urbanització L'any 1952, M., Ribas ja publicava la noticia de troballes superficials en l'àrea de la Baronia de Viver. Quan es va urbanitzar el sector oest de la carretera B-502 es van documentar ceràmiques (Dressel 1, TS Africana C) i material constructiu. 08009-18 Veïnat del Cros 41.5451800,2.4038200 450276 4599452 08009 Argentona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38033-foto-08009-18-2.jpg Inexistent Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Residencial 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38034 Vil·la del Veïnat de Madà https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-del-veinat-de-mada BONAMUSA, J (1972) 'Descoberta de noves vil·les romanes a la comarca del Maresme'. Cingles, vol. III, núm. II. Mataró. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. GORGES (1979) Les villes Hispano-romaines. Inventaire et problemàtique archéologique PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RIBAS, Marià (1964) Els orígens de Mataró. IIaC-Vd.C Urbanitzat Es dona la noticia de troballes vàries des dels anys 60. Primer M. Ribas cita unes troballes d'àmfores, materials constructius i dolia a Can Bartrina, perquè aquests terrenys l'hi pertanyien. Més tard Bonamussa (1972) ens explica que en unes excavacions es van descobrir estructures constructives. Unes darreres excavacions de l'any 1979 per part de J. Mestre posaren al descobert tres dipòsits, un hipocaust i un forn. 08009-19 Veïnat del Cros 41.5395600,2.4093800 450735 4598825 08009 Argentona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38034-foto-08009-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38034-foto-08009-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38034-foto-08009-19-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Residencial 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM Tot i que la zona de la urbanització deu haver destruït totes aquestes restes, no és descartable que tinguin continuïtat en els camps del davant. Això s'hauria de tenir en compte si es preveu qualsevol altre construcció i no repetir els errors del passat. 83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38035 Sant Miquel del Cros (II) https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-del-cros-ii PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RIBAS, Marià (1964) Els orígens de Mataró. IIaC-Vd.C Les troballes publicades s'han destruït, però n'hi poden haver més. La construcció de la capella i d'una piscina(1963), posaren al descobert enterraments i estructures d'època romana. Destaquen un dipòsit amb opus signinum, una conducció d'aigua i tres tombes de tegulae. A la zona de la piscina sembla que va aparèixer un angle de paret amb dues habitacions pavimentades d'opus signinum i una altra tomba. 08009-20 Veïnat del Cros 41.5361100,2.4130200 451036 4598439 08009 Argentona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38035-foto-08009-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38035-foto-08009-20-2.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Religiós 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM Segons J. Ventura, paleta que construí la piscina, i els propietaris de la finca, les notícies són falses. El Sr. Ventura diu que ni M. Ribas ni cap arqueòleg va veure les restes. 83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38036 Pla dels Matxos https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-matxos ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. MALUQUER DE MOTES,J et alii (1982) Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. SANMARTÍ, J (1986) La Laietània ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. Tesi doctoral. TOBIAS, M (1962) Estudio del poblamiento layetano en el Maresme y sus estribaciones. Tesi de llicenciatura. M. Ribas parla d'haver-hi trobat restes de parets i una sitja amb ceràmica àtica de figures roges, ceràmica ibèrica, una destral de pedra, plom i estes de fauna,... 08009-21 Veïnat de Clarà 41.5487200,2.3773300 448069 4599860 08009 Argentona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38036-foto-08009-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38036-foto-08009-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38036-foto-08009-21-3.jpg Inexistent Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 81|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38037 Sant Jaume de Traià https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-traia ALBERT, Esteve (1973) D'Iluro a mataró. El Maresme dels segles V a XIII. BALIL, A (1953) 'Arqueologia de la Maresma'. Archivo Español de Arqueologia XXVI. Madrid. BARRAL, Xavier (1978) 'Les mosaïques romains et médiévals de la Regio Laietana (Barcelone et ses environs)'. Publicaciones eventuales, 29. Universitat de Barcelona, Instituto de Arqueología y Prehistoria. Barcelona. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. FERRER i CLARIANA, Lluís (1968) 'Mataró a l'edat Mitjana' Analecta Sacra tarraconensia, Vol. XL. Barcelona. GORGES (1979) Les villes Hispano-romaines. Inventaire et problemàtique archéologique PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró PREVOSTI, Marta (1981) 'Sobre una possible mensa de Sant Jaume de Traià (Argentona)' Laietania. Estudis d'arqueologia del Maresme. 1981. Museu Comarcal del Maresme. Mataró, pàgs. 193-195. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RIBAS, Marià (1955) 'Mataró (Barcelona) Sant Cugat' núm. 1057 del Noticiario Arqueológico Hispánico III-IV, pàg. 308. Madrid. RIBAS, Marià (1956) 'Mataró' Comunicació a la VIII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. Informes y memorias, 32, pàgs. 89-95. Madrid. RIBAS, Marià (1964) Els orígens de Mataró. RIBAS, Marià (1965) 'ceràmica vidriada romana en Mataró' Pyrenae I, pàg. 162. RIBAS, Marià (1975) El Maresme en els primers segles del Cristianisme. III-V d.C S'està perdent irremisiblement el poc que quedava. La troballa superficial de materials romans que s'efectuava en el turó on hi ha l'ermita de Sant Jaume de Traià, des del s. XIX, motivà que a l'any 1953, Marià Ribas efectués una excavació. Aquestes excavacions van posar al descobert cinc sitges o fosses, un dipòsit i quatre sepultures antropomorfes, que es datarien entre els segles IX i X. Entre els elements més destacables podem parlar de dos possibles fragments de mensae, publicats per Marta Prevosti (1981). De les restes de l'edifici en podem deduïr que es tractava d'una nau rectangular, suposadament coberta amb estructura de fusta i absis trapezoidal. La porta original devia ser a Sud, però havia sigut tapiada. L'aparell utilitzat és de pedres sense tallar, formant filades i lligades amb morter de calç. Trobem blocs d'origen romà, reutilitzats a angles i portes, incloent dos fragments de làpides romanes de marès, reutlitzades. 08009-22 Veïnat de Sant Jaume 41.5525000,2.4160800 451304 4600257 08009 Argentona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38037-foto-08009-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38037-foto-08009-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38037-foto-08009-22-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM Tot i les excavacions realitzades les dades que es tenen són escases en quan a l'estratigrafia, les fases constructives, els elements existents. Només intuim la importància del lloc i la poca recerca que s'hi ha fet. Degut a la manca de manteniment, els murs s'han anat obrint i desmuntant-se, a banda de les bretolades que ha anat sofrint en els últims anys. Com una societat que es creu modèlica pot tolerar aquesta agonia cultural? 83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38038 Entre el Pujolar i el Rocar d'En Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/entre-el-pujolar-i-el-rocar-den-serra PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. SANMARTÍ, J (1986) La Laietània ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. Tesi doctoral. Jaciment d'adscripció incerta. M. Ribas assenyala restes romanes indeterminades i Prevosti o Sanmartí no aporten dades noves. 08009-23 Veïnat de Clarà 41.5575300,2.3955000 449591 4600828 08009 Argentona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38038-foto-08009-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38038-foto-08009-23-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38039 Can Martí de la Pujada (II) https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marti-de-la-pujada-ii BALIL, A (1953) 'Arqueologia de la Maresma'. Archivo Español de Arqueologia XXVI. Madrid. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. GORGES (1979) Les villes Hispano-romaines. Inventaire et problemàtique archéologique PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RIBAS, Marià (1975) El Maresme en els primers segles del Cristianisme. I-Vd.C Les noticies ens les dona M. Ribas (1952). Esmenta troballes de ceràmica romana i enterraments. A les seves notes es diu que la majoria de troballes es van fer al turó al N de la masia. En documentació del s. IX es parla d'un temple. Prospeccions modernes que s'hi ha realitzat no han pogut aportar noves dades. 08009-24 Veïnat de la Pujada 41.5727700,2.4121900 450995 4602510 08009 Argentona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38039-foto-08009-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38039-foto-08009-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38039-foto-08009-24-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38040 Can Cabanyes (II) https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabanyes-ii ALMAGRO, M; COLOMINAS,J i SERRA RÀFOLS, J de C (1945) Carta arqueológica de España. Barcelona. Madrid. BALIL, A (1953) 'Arqueologia de la Maresma'. Archivo Español de Arqueologia XXVI. Madrid. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. GORGES (1979) Les villes Hispano-romaines. Inventaire et problemàtique archéologique PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RIBAS, Marià (1975) El Maresme en els primers segles del Cristianisme. RIBAS, Marià (1933) 'La romana Iluro' a La Paraula Cristiana. Mataró SERRA RÀFOLS, J de C (1928) Forma Conventus Tarraconensis I: Baetulo-Blanda. I-Vd.C Existeixen noticies des de Serra Ràfols fins marià Ribas de l'aparició de ceràmica romana en superfície en una gran àrea d'extensió que aniria des del sud de Can cabanyes fins a Can Castells, al nord. M. Ribas, també cita l'existència d'enterraments i marta Prevosti fa l'estudi de les ceràmiques dibuixades per m. Ribas, sobretot de les sigillades. S'han realitzat prospeccions modernes sense resultats positius, però això no vol dir que no hi hagi jaciment. 08009-25 Veïnat de la Pujada 41.5674900,2.4105300 450852 4601925 08009 Argentona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38040-foto-08009-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38040-foto-08009-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38040-foto-08009-25-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38041 Sot de l'Aigüeró https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-de-laiguero BONAMUSSA, J. (1976) troballa d'un jacimentarqueològic a l'Aigüeró. A Memòria d'activitats, núm. 8, S.A.M.M, pàgs. 37. Mataró. CARRERAS CANDI, F (1893) Cabrera de Mataró. LLEONART i CASADEVALL, Robert (1973) Una destral de mà al 'Sot de l'Aigüerol'. A Memòria d'activitats, núm. 5, S.A.M.M, pàgs. 57 i 58 . Mataró. LLEONART i CASADEVALL, Robert (1977) Una destral de mà al 'Sot de l'Aigüerol'. A Quaderns de prehistòria i arqueologia de Mataró i el Maresme, núm. 2, maig-setembre de 1977, pàgs. 32 i 33 . Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. ???? (1978) 'Argentona' Información Arqueológica. Perilla pels furtius, clandestins i curiosos. Les primeres notícies les dóna F. Carreras Candi. A la Carta dels vestigis arqueològics de Mataró (1978) es parla d'un mur que tanca un espai rectangular i que s'hi ha recollit molts fragments de ceràmica comuna (sense més concrecions). Crida l'atenció el gran escampall de tegulae i de la troballa superficial d'una destral de sílex. Quan es va fer la Carta Arqueològica de la Generalitat encara es podia observar ceràmica abundant en superfície. També es pot trobar com a Sot de l'aigüerol. 08009-26 Veïnat de Sant Jaume 41.5582200,2.4215600 451765 4600889 08009 Argentona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38041-foto-08009-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38041-foto-08009-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38041-foto-08009-26-3.jpg Inexistent Ibèric|Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM La presència de ceràmica en superficie és motiu suficient per atraure tot tipus de personatges, sobretot clandestins, que fan perillar seriosament el jaciment. Això sol, seria motiu suficient per haver-hi fet una excavació d'urgència, la qual cosa recomanem es faci el més aviat possible. A fi i efecte de documentar científicament un jaciment que fa més de 100 anys que es cita en la bibliografoia històrica de la comarca. 81|83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38042 Inici del Torrent Bo https://patrimonicultural.diba.cat/element/inici-del-torrent-bo PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Jaciment de difícil adscripció, documentat només per la menció del Sr. M. Ribas de la troballa d'una ceràmica romana solta, sense cap més tipus d'informació. 08009-27 Veïnat de Pins 41.5669400,2.3733400 447751 4601885 08009 Argentona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38042-foto-08009-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38042-foto-08009-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38042-foto-08009-27-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Social 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38043 Inici de la Riera de Clarà https://patrimonicultural.diba.cat/element/inici-de-la-riera-de-clara PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Jaciment de difícil adscripció ja que només es parla d'una troballa solta d'època romana en aquest indret, molt aprop d'Òrrius. 08009-28 Veïnat de Clarà 41.5539000,2.3592600 446566 4600446 08009 Argentona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38043-foto-08009-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38043-foto-08009-28-2.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38044 Can Cabot (II) https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabot-ii ALMAGRO, M; COLOMINAS,J i SERRA RÀFOLS, J de C (1945) Carta arqueológica de España. Barcelona. Madrid. ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. MALUQUER DE MOTES,J et alii (1982) Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RIBAS, Marià (1934) Origen i fets històrics de Mataró. Mataró. SANMARTÍ, J (1986) La Laietània ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. Tesi doctoral. SERRA RÀFOLS, J de C (1942) El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante. Les notícies de M. Ribas sobre aquest jaciment són poc concretes: habitacions, muralla, sitja i ceràmica sense precisar a quin moment cronològic pertanyen, encara que també menciona alguna troballa romana solta. M. Prevosti recull el jaciment com a romà. Altra bibliografia el recull com d'època ibèrica, però el cert és que no s'ha fer recerca. 08009-29 Veïnat de Clarà 41.5610200,2.3800300 448304 4601224 08009 Argentona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38044-foto-08009-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38044-foto-08009-29-2.jpg Inexistent Ibèric|Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 81|83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38045 Part Baixa d'Argentona https://patrimonicultural.diba.cat/element/part-baixa-dargentona RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Jaciment il·localitzable per la manca de dades que ens dona M. Ribas, que parla de la troballa de tres destrals de basalt i ceràmica eneolítica. 08009-30 Sud d'Argentona, prop de la Riera 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38046 Nord d'Argentona https://patrimonicultural.diba.cat/element/nord-dargentona ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. La noticia ens la proporciona M. Ribas i parla de les restes d'una possible vil·la romana, ja que s'hi van trobar ceràmica, paviments i material constructiu. A la carta arqueològica es diu que podria tractar-se del mateix indret de Can Matavents. 08009-31 Al N. De la població i a la vessant dreta de la Riera 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Dolent Inexistent Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 83 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38047 Nord-Oest de Burriac https://patrimonicultural.diba.cat/element/nord-oest-de-burriac PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Jaciment de difícil adscripció per lecasedat de les notícies que ens dóna M. Ribas, que parla de troballes soltes. 08009-32 Al NO de Burriac, al vessant al sud del Turó de l'Esquei de la Fou 41.5486100,2.3807700 448356 4599846 08009 Argentona Fàcil Dolent Inexistent Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 81 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38048 Coll de Gironella https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-gironella PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Jaciment de difícil adscripció. M. Ribas esmenta troballes soltes. M. Prevosti defineix el jaciment com a romà, però no sembla gaire adient. A la CC.AA snyalen paral·lelismes amb el jaciment de Cabrils. 08009-33 En algún punt del Coll de la Gironella, a prop de Cabrils. 41.5433100,2.3673300 447231 4599266 08009 Argentona Difícil https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38048-foto-08009-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38048-foto-08009-33-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38049 Can Riudemeia (II) https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riudemeia-ii BALIL, A (1953) 'Arqueologia de la Maresma'. Archivo Español de Arqueologia XXVI. Madrid. GORGES (1979) Les villes Hispano-romaines. Inventaire et problemàtique archéologique PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1933) 'La romana Iluro' a La Paraula Cristiana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. A simple vista no es veu res Marià Ribas parla de restes d'una possible vil·la romana, amb molta ceràmica, paviments, enterraments de tegulae. 08009-34 Veïnat de Pins 41.5700000,2.3771800 448074 4602223 08009 Argentona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38049-foto-08009-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38049-foto-08009-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38049-foto-08009-34-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM El coneixement que tenim dels llocs on no s'han fet carreteres és de fa 50 anys. Des de llavors o s'ha fet gaire recerca que diguem. 83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38050 Via romana de Parpers https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-romana-de-parpers <p>ALMAGRO, M; COLOMINAS,J i SERRA RÀFOLS, J de C (1945) Carta arqueológica de España. Barcelona. Madrid. BONAMUSSA, J (1978) 'La via romana de Parpers, un nou element arqueològic en risc' Secció Arqueològica del Museu Comarcal del Maresme: Memòria d'activitats. CARRERAS CANDI, F (1904) Orígens de la Riera d'Argentona. CARRERAS CANDI, F (?) Contestación al discurso de J. Rubió de la Serna: los primeros habitantes de España. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. FARELL, David i LLADÓ, Francesc (2000) 'La via romana de parpers'. A Fonts, núm. 2, abril de 2000. Argentona, pàgs. 17-18. GOMIS,C (1911) Geografia General de Catalunya: la província de Barcelona. Sota la direcció de Carreras Candi. NAVARRO, F (1978) Xerrada - col·loqui a Argentona sobre la Via romana de parpers. A Quaderns de prehistòria i arqueologia del Maresme, núm.4, pàg. 123. Museu Municipal de Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RODRÍGUEZ ALMEIDA, E (1980) Una inscripció d'àmfora trpbada en la Via Romana de Parpers (Argentona). A Quaderns de Prehistòria i arqueologia del Maresme, núm. 10, pàg. 350. Museu Municipal de Mataró. SERRA RÀFOLS, J de C (1928) Forma Conventus Tarraconensis I: Baetulo-Blanda.</p> Existeix un projecte de restauració i musealització del jaciment. <p>Antiga via o camí que unia Mataró amb Granollers. Ja d'antic (s. XIX) els erudits locals com Pellicre o Carreras Candi, citaven aquesta via com a restes romanes. El cert és que durant molts anys era la única possibilitat d'accedir al Vallès per Argentona. El trajecte ha de salvar dos accidents naturals i ho fa amb dos ponts. El de la part nord es va enfonsar i terraplenar. El del sud també es va enfonsar al segle XVI, però es va reparar i es conserva íntegre. Es tracta d'un pont d'un sol ull i d'una tècnica força acurada. Altres elements destacables són els 17 desguassos, 10 contraforts, 23 guardarodes i nombrosos llenços de parets o murs de contenció. La via té 5 metres d'amplada, igual que les millors de l'imperi.</p> 08009-35 Veïnat de Pins <p>Està documentada la seva existència durant l'Edat Mitjana, així com una restauració del segle XVI. Es va abandonar arran de la construcció de la C-1415, i restà en l'oblit. Les restes visibles avui en dia podrien tractar-se de reparacions fetes al llarg dels molts segles d'utilització d'aquest vial. La via de Parpers consta com a monument Històric-Artístic incoat per la Generalitat des de 1983 (Reg. 13-1-1983 DOGC 23-2-1983). Recentment l'empresa d'arqueologia ATICS S.L. ha fet excavacions i està elaborant un projecte de musealització a instàncies de l'Ajuntament d'Argentona.</p> 41.5796700,2.3718500 447637 4603300 08009 Argentona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38050-foto-08009-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38050-foto-08009-35-3.jpg Legal Patrimoni immoble Obra civil Privada Social BCIN National Monument Record Comunicacions 2019-12-11 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM La hipòtesi amb la que es treballa és que es tractés d'un tram de la Via Sergia que comunicava Ausa (Vic), Aqua Calidae (Caldes de Montbui), Semproniana (Granollers), La Roca del Vallès i Iluro (Mataró). Així sembla indicar-ho un miliari trovat a Santa Eulàlia de Ronçana, (Vallès Oriental), on figurava l'epígraf 'MV SERGIUS', el qual hom suposa que es tracta del cònsul que pels voltants del 120 aC regia l'Hispania Citerior, també hi figuren les XXI milles romanes que separaven de Mataró. 49 1.5 1770 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
38051 Turó dels Oriols https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-dels-oriols ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. MALUQUER DE MOTES,J et alii (1982) Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RIBAS, Marià (1994) Restes ibèriques en el Turó dels Oriols (Cabrera de Mar). Laietania. Estudis d'història i d'arqueologia del Maresme, núm. 9. Museu Comarcal del Maresme. Mataró, pàgs. 7-17. M. Ribas hi detectà la presència de murs i tres sitges que va excavar. El resultat d'aquesta excavació fou publicat l'any 1994. A banda d'això, moltes de les parets podrien ser de vinya. 08009-36 Al vessant est del turó dels Oriols que s'extén entre Cabrera i Argentona. 41.5385300,2.3944900 449492 4598719 08009 Argentona Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38051-foto-08009-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38051-foto-08009-36-2.jpg Inexistent Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Social 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 81|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 153,90 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc