Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
37994 Paret de les mentides https://patrimonicultural.diba.cat/element/paret-de-les-mentides Lloc on tradicionalment es trobava la gent i feia petar la xerrada. S'explicaven historietes de caceres, sobretot, summament exagerades. Per això en diuen la 'paret de les mentides'. També és conegut amb el nom de Cap de Creus. Aquest nom, el va agafar la revista municipal per ser un lloc emblemàtic de la polació. La gent, però, que està a la que salta, va trobar molt adient que el butlletí de l'Ajuntament agafés com a nom el lloc que tamé era conegut com la paret de les mentides, ja que deien que les coses que explicava el butlletí eren tan aparatoses com les mentides que s'hi deien en aquell lloc. 08009-85 Nucli urbà. C. Gran 41.5548600,2.4008300 450034 4600528 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/37994-foto-08009-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/37994-foto-08009-85-2.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38003 Àlber de can Marfà https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-de-can-marfa - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona. Àlber (Populus alba) situat al camí que va a can Marfà. Possiblement l'existència d'aquest arbre indiqui la vegetació que hi devia haver originàriament en aquesta zona voltant la riera d'Argentona, tot i que pot ser plantat. Dimensions: Perímetre: 2,31 m, DBH: 0,74 m. 08009-94 Veïnat de la Pujada 41.5557100,2.4093600 450746 4600618 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38003-foto-08009-94-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38004 Alzina de can Castells https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-castells <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> <p>Alzina (Quercus ilex ssp ilex) localitzada al torrent de can Martí, prop del trencant que va a can Castells. Dimensions: Perímetre: 2,66 m, DBH: 0,85 m.</p> 08009-95 Veïnat de la Pujada 41.5643600,2.4069800 450554.07 4601579.53 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38004-foto-08009-95-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38005 Alzina de Can Riera / Ca l'Elies https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-riera-ca-lelies <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya</p> <p>Alzina (Quercus ilex ssp ilex) localitzada a l'esplanada que hi ha entre can Riera i ca l'Elies, a uns 200 m baixant pel camí que va a ca l'Elies des de la carretera d'Argentona a Vilassar, al mig de la primera cruïlla. Dimensions: Perímetre: 3,71 m , DBH: 1,18 m.</p> 08009-96 Veïnat del Cros. Finca de can Riera 41.5450500,2.4089000 450699.05 4599434.53 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38005-foto-08009-96-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social Arbre o arbreda d'interès 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM Inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. 2151 5.2 2211 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38006 Alzina de la Plana de l'Arròs https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-plana-de-larros A l'estar localitzada en una àrea força degradada, ha estat agredida clavat-li claus i fustes per pujar-hi i s'hi ha col·locat una plataforma de fusta a la capçada. Els insectes també n'afecten la vitalitat i l'estructura. <p>Alzina (Quercus ilex ssp ilex) de grans dimensions situada prop de la font de la Plana de l'Arròs. Aproximadament a un metre d'alçada, es ramifica en tres troncs. El que mira al nord està força afectat per nius de formigues i escarabats barrinadors (escolítids, curculiònids,etc.) que l'han foradat, el fullatge és poc vigorós i dens. Els altres dos troncs, tot i tenir també insectes, no estan tant afectats, tot i això, el tronc que mira cap SW té clavades unes fustes que condueixen a una plataforma de fusta que reposa clavada a les branques SW i S. Dimensions del tronc a 80 cm de terra: Perímetre: 5,58 m, DBH: 1,86 m; branca nord: Perímetre: 2,44 m, DBH: 0,78 m; branca SW: Perímetre: 2,80 m, DBH: 0,89 m; branca S: Perímetre: 2,30 m, DBH: 0,73 m.</p> 08009-97 Veïnat del Cros. Plana de l'Arròs 41.5370400,2.4152600 451224.04 4598541.52 08009 Argentona Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38006-foto-08009-97-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM Caldria desclavar les fustes per garantir la correcta conservació de l'arbre. 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38007 Alzina del torrent de can Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-torrent-de-can-marti <p>Alzina (Quercus ilex ssp ilex) de grans dimensions situada al marge dret del torrent de can Martí. Dimensions: Perímetre: 4,45 m, DBH: 1,42 m.</p> 08009-98 Veïnat de la Pujada. Torrent de can Martí 41.5615600,2.4067600 450533.06 4601268.53 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38007-foto-08009-98-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38008 Alzina Surera de can Riera / ca l'Elies https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-can-riera-ca-lelies <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya</p> Arbre en molt mal estat, tota la capçada està morta, només es veu vida a la base del tronc doncs hi creixen rebrots molt joves. <p>Alzina surera o suro (Quercus suber) monumental situada sobre els camps de ca l'Elies. S'hi accedeix baixant pel camí que va a ca l'Elies des de la carretera d'Argentona a Vilassar, a la primera cruïlla es trenca cap a la dreta i a uns 100 metres del camí trobem l'exemplar a ma dreta sobre els camps. Actualment només en resta el tronc principal, del qual, a la base en surten petits rebrots que indiquen que encara la saba corre per l'arbre. La capçada ha estat successivament alterada (tala, llamps, descomposició, etc.), quedant només una branca de grans dimensions, trencada i sense vida, aguantada pel tronc de l'arbre i el terra. Les dimensions són perímetre: 4,08 m, DBH: 1,30 m.</p> 08009-99 Veïnat del Cros. Can Riera. 41.5447300,2.4095800 450756.05 4599398.53 08009 Argentona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38008-foto-08009-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38008-foto-08009-99-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM Inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38009 Alzines Grans del torrent de Vera https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-grans-del-torrent-de-vera <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> <p>Conjunt d'alzines (Quercus ilex ssp ilex) que creixen als marges de la part mitja del torrent de Vera. Tot i no formar una massa contínua, ans al contrari, estan bastant esparses, tenen un tamany considerable i són un dels últims vestigis de la vegetació d'aquest curs fluvial tan transformat. Hi podem trobar també algun roure, canya, alocs i vegetació ruderal.</p> 08009-100 Torrent de Vera 41.5499600,2.4170400 451382.06 4599974.52 08009 Argentona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38009-foto-08009-100-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM S'ha observat força soques d'alzina tallades que tenen grans dimensions. Aquestes alzines estan afectades per abocaments de runa, murs, el camí que passa pel mig de la llera, la freqüentació, etc. Moltes de les alzines tenen poca vitalitat, presentant poc fullatge i algunes d'elles branques mortes o corcades. 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38011 Arbreda dels plàtans de can Castells https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-dels-platans-de-can-castells <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals.</p> <p>Arbreda de plàtans (Platanus x hispanica) situats a la font les Basses de can Castells, a uns 200 metres cap al NE de can Castells, també hi ha alguna alzina (Quercus ilex ssp ilex) de grans dimensions.</p> 08009-102 Veïnat de la Pujada 41.5680500,2.4073600 450588.07 4601988.53 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38011-foto-08009-102-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38012 Arbreda dels plàtans de la Plaça Nova https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-dels-platans-de-la-placa-nova <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> <p>Arbreda de plàtans (Platanus x hispanica) formant dues fileres a cada vorera de l'Avinguda Puig i Cadafalch i del carrer Sant Jaume, a l'alçada de la plaça Nova. Crea un ambient ombrívol i frescal a l'estiu, aprofitat per les terrasses de diferents restaurants.</p> 08009-103 Nucli urbà. Plaça Nova 41.5542800,2.4029300 450208.06 4600462.53 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38012-foto-08009-103-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38013 Cirerer Gros de la font del Ferro https://patrimonicultural.diba.cat/element/cirerer-gros-de-la-font-del-ferro <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> Algunes de les branques semblen mortes. <p>Cirerer (Prunus avium) localitzat uns 200 m aigües amunt de la font del Ferro, al marge dret del torrent de Burriac. Dimensions: Perímetre: 2,21 m, DBH: 0,71 m.</p> 08009-104 Font del Ferro 41.5421000,2.3885700 449001.04 4599118.54 08009 Argentona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38013-foto-08009-104-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38014 Estany de Can Garí del Cros https://patrimonicultural.diba.cat/element/estany-de-can-gari-del-cros <p>- CAMPENY, R. &amp; MONTORI, A. (1985). Estructura de una población reproductora de Bufo bufo spinosus Daudin 1803, en el NE ibérico. P. Dept. Zool. Barcelona, 11. - CAMPENY, R. &amp; MONTORI, A. (1988). Periode de reproduction, ponte et distribution spatiale d'une population de Bufo bufo spinosus dans le nord-est ibérique. Vie Milieu, 1988, 38 (1).</p> <p>Estany artificial situat als jardins de can Garí del Cros, amb una superfície aproximada de 1,125 ha i una profunditat que rarament supera el metre, amb un màxim de profunditat de 1,20 m situat a la zona E, tot i això, el nivell d'aigua hi és fluctuant doncs depèn del règim pluviomètric. Una de les grans particularitats d'aquest estany és que és una de les zones reproducció del Gripau comú (Bufo bufo spinosus) més importants del Maresme. També hi podem trobar el Gripau Paridor (Alytes obstetricans), el Gripau (Bufo calamita), la Reineta (Hyla meridionalis) i la Granota Verda (Rana perezi).</p> 08009-105 Veïnat del Cros. Camí de Sant Miquel del Cros, 9 41.5355700,2.4154300 451237.04 4598378.52 08009 Argentona Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38014-foto-08009-105-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38015 Eucaliptus de can Baladia https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-can-baladia <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> <p>Eucaliptus (Eucaliptus globulus) plantat al jardí de can Baladia, entre la piscina i el passeig Baró de Viver. Dimensions: Perímetre: 4,49 m, DBH: 1,43 m.</p> 08009-106 Nucli urbà. Can Baladia 41.5495200,2.3965300 449671.05 4599937.53 08009 Argentona Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38015-foto-08009-106-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38016 Museu del Càntir https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-del-cantir <p>CALVO, Oriol (2000) Museu del Càntir d'Argentona. Inauguració del nou estatge. Museu del Càntir d'Argentona. 2000. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998) Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural.Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> XX <p>El Museu, tal i com es visita actualment, es va inaugurar el 20 de juliol de l'any 2000. La visita es comença per la planta soterrani, des d'on s'agafa un ascensor que porta a la 2a planta. D'allí es baixa per unes escales fins a la 1a planta, per finalitzar a la planta baixa, on hi ha la botiga i la sala d'exposicions temporals. A la planta soterrani s'explica la relació de la humanitat i l'aigua mitjançant atuells construïts segons els seus recursos, coneixements tècnics i conceptes culturals. En el segon àmbit d'aquesta planta es mostren diferents formes, tipologies i funcions dels atuells d'aigua. L'àmbit 3 el trobem a la segona planta, on s'explica la història del càntir. Comença amb la prehistòria fins els nostres dies. A l'àmbit 4 es mostren diferents tipologies de càntirs, fins a 30 de diferents, adaptant-se a les necessitats més diverses. L'àmbit 5 explica el procés d'elaboració d'aquests atuells. A la planta primera s'h mostren exposicions monogràfiques i canviants, d'una durada anual.</p> 08009-1 Nucli urbà. Pl. de l'Església, 9 <p>La raó per la qual existeix el Museu del Càntir a Argentona és de tipus històric i ens hem de remuntar a mitjans del segle XVII, quan les aigües d'Argentona van ser objecte d'un accident que va fer que sortissin dolentes i provoquessin una greu pesta a la població (1650 - 1652). Es va invocar a St. Domènec de Guzman, tingut com a patró de les aigües, perquè fes que aquestes tornessin a sortir bones. Argentona va fer un 'vot de poble' i posà les seves nombroses fonts sota la seva protecció amb resultats positius. Les aigües van tornar a sortir bones i des d'aleshores cada any se celebra la festivitat de St. Domènec, el 4 d'agost, en recordança i agraïment a aquest esdeveniment. A partir de la recuperació de la festa del càntir, la persona que estava al davant d'aquesta entitat 'Amics d'Argentona', Jaume Clavell, va començar a col·leccionar càntirs pel seu compte. Era un home que en sabia molt de terrissa. L'any 1975 es va plantejar la possibilitat de fer una biblioteca on ara hi va haver el primer museu; però, al final es va deixar córrer aquesta idea perquè La Caixa Laietana va equipar una biblioteca popular molt aprop. Llavors el senyor Jaume Clavell, va proposar que es creés el Museu del Càntir i la proposta va ser acceptada per l'Ajuntament. Era l'any 1975, coincidint amb el 25 è aniversari de la recuperació de la festa. Es va començar amb la col·lecció inicial d'aquest senyor, unes 300 peces; posteriorment es van aconseguir 16 peces del Museu de Ceràmica de Barcelona, de càntirs de volta (ss XIV- XVIII), dels que sortien en les voltes d'edificis antics. Llavors es va crear un concurs de ceràmica i terrissa, a nivell de tot l'Estat. Amb aquesta mecànica, on els terrissers participaven en el concurs, moltes peces ja quedaven en el Museu, sense necessitat de fer treball de camp per tota la Península. Això fou positiu perquè durant els anys 70 encara hi havia molts terrissers que actualment han deixat l'ofici; són peces que ara costarien bastant d'aconseguir. A més, també es van fer algunes compres puntuals, que amb el temps s'han anat incrementant. Cal destacar la compra d'un càntir de Pau Picasso. Actualment l'entrada de peces és molt selectiva, perquè va arribar un moment que amb això del concurs, entraven peces que ja teníen o que els terrissers ja no presentaven les peces tradicionals sinó que inventaven formes noves, que no tenien interès etnogràfic. També va baixar el nombre de participants, es repetien moltes formes,... fins que a l'any 1990 es va convocar per darrera vegada (XVI Mostra-Concurs de Ceràmica i Terrissa del Càntir). A partir de l'any 1991 es va mostrar una fira que ha funcionat molt bé. Actualment el fons del museu està compost per unes 3000 peces, agrupades en les següents col·leccions o seccions: arqueologia, terrissa medieval i moderna, terrissa contemporània i ceràmica artística.</p> 41.5541100,2.4003400 449992 4600445 1975 08009 Argentona Fàcil Bo Física Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-05-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38020 Can Tomàs (II) https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tomas-ii RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró Jaciment d'interpretació incerta i situació inexacta. 08009-5 Finca de Can Tomàs 41.5756400,2.3812000 448413 4602847 08009 Argentona Fàcil https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38020-foto-08009-5-2.jpg Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38030 Font Ballot https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-ballot PELLICER , J.M (1887) Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro, antigua ciudad de la España Tarraconense, región Layetana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona La única noticia que tenim d'aquest jaciment ens la proporciona Pellicer, a finals del segle XIX. Ens diu que es va trobar un sarcòfag, 'amb un esquelet amb corona d'estany subjectada amb claus de coure al peu'. Atribuït de forma molt relativa al període romà. 08009-15 Veïnat de Lladó 41.5497100,2.3843900 448659 4599966 08009 Argentona Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38038 Entre el Pujolar i el Rocar d'En Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/entre-el-pujolar-i-el-rocar-den-serra PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. SANMARTÍ, J (1986) La Laietània ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. Tesi doctoral. Jaciment d'adscripció incerta. M. Ribas assenyala restes romanes indeterminades i Prevosti o Sanmartí no aporten dades noves. 08009-23 Veïnat de Clarà 41.5575300,2.3955000 449591 4600828 08009 Argentona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38038-foto-08009-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38038-foto-08009-23-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38045 Part Baixa d'Argentona https://patrimonicultural.diba.cat/element/part-baixa-dargentona RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Jaciment il·localitzable per la manca de dades que ens dona M. Ribas, que parla de la troballa de tres destrals de basalt i ceràmica eneolítica. 08009-30 Sud d'Argentona, prop de la Riera 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38048 Coll de Gironella https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-gironella PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Jaciment de difícil adscripció. M. Ribas esmenta troballes soltes. M. Prevosti defineix el jaciment com a romà, però no sembla gaire adient. A la CC.AA snyalen paral·lelismes amb el jaciment de Cabrils. 08009-33 En algún punt del Coll de la Gironella, a prop de Cabrils. 41.5433100,2.3673300 447231 4599266 08009 Argentona Difícil https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38048-foto-08009-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38048-foto-08009-33-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38050 Via romana de Parpers https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-romana-de-parpers <p>ALMAGRO, M; COLOMINAS,J i SERRA RÀFOLS, J de C (1945) Carta arqueológica de España. Barcelona. Madrid. BONAMUSSA, J (1978) 'La via romana de Parpers, un nou element arqueològic en risc' Secció Arqueològica del Museu Comarcal del Maresme: Memòria d'activitats. CARRERAS CANDI, F (1904) Orígens de la Riera d'Argentona. CARRERAS CANDI, F (?) Contestación al discurso de J. Rubió de la Serna: los primeros habitantes de España. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. FARELL, David i LLADÓ, Francesc (2000) 'La via romana de parpers'. A Fonts, núm. 2, abril de 2000. Argentona, pàgs. 17-18. GOMIS,C (1911) Geografia General de Catalunya: la província de Barcelona. Sota la direcció de Carreras Candi. NAVARRO, F (1978) Xerrada - col·loqui a Argentona sobre la Via romana de parpers. A Quaderns de prehistòria i arqueologia del Maresme, núm.4, pàg. 123. Museu Municipal de Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RODRÍGUEZ ALMEIDA, E (1980) Una inscripció d'àmfora trpbada en la Via Romana de Parpers (Argentona). A Quaderns de Prehistòria i arqueologia del Maresme, núm. 10, pàg. 350. Museu Municipal de Mataró. SERRA RÀFOLS, J de C (1928) Forma Conventus Tarraconensis I: Baetulo-Blanda.</p> Existeix un projecte de restauració i musealització del jaciment. <p>Antiga via o camí que unia Mataró amb Granollers. Ja d'antic (s. XIX) els erudits locals com Pellicre o Carreras Candi, citaven aquesta via com a restes romanes. El cert és que durant molts anys era la única possibilitat d'accedir al Vallès per Argentona. El trajecte ha de salvar dos accidents naturals i ho fa amb dos ponts. El de la part nord es va enfonsar i terraplenar. El del sud també es va enfonsar al segle XVI, però es va reparar i es conserva íntegre. Es tracta d'un pont d'un sol ull i d'una tècnica força acurada. Altres elements destacables són els 17 desguassos, 10 contraforts, 23 guardarodes i nombrosos llenços de parets o murs de contenció. La via té 5 metres d'amplada, igual que les millors de l'imperi.</p> 08009-35 Veïnat de Pins <p>Està documentada la seva existència durant l'Edat Mitjana, així com una restauració del segle XVI. Es va abandonar arran de la construcció de la C-1415, i restà en l'oblit. Les restes visibles avui en dia podrien tractar-se de reparacions fetes al llarg dels molts segles d'utilització d'aquest vial. La via de Parpers consta com a monument Històric-Artístic incoat per la Generalitat des de 1983 (Reg. 13-1-1983 DOGC 23-2-1983). Recentment l'empresa d'arqueologia ATICS S.L. ha fet excavacions i està elaborant un projecte de musealització a instàncies de l'Ajuntament d'Argentona.</p> 41.5796700,2.3718500 447637 4603300 08009 Argentona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38050-foto-08009-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38050-foto-08009-35-3.jpg Legal Patrimoni immoble Obra civil Privada Social BCIN National Monument Record Comunicacions 2019-12-11 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM La hipòtesi amb la que es treballa és que es tractés d'un tram de la Via Sergia que comunicava Ausa (Vic), Aqua Calidae (Caldes de Montbui), Semproniana (Granollers), La Roca del Vallès i Iluro (Mataró). Així sembla indicar-ho un miliari trovat a Santa Eulàlia de Ronçana, (Vallès Oriental), on figurava l'epígraf 'MV SERGIUS', el qual hom suposa que es tracta del cònsul que pels voltants del 120 aC regia l'Hispania Citerior, també hi figuren les XXI milles romanes que separaven de Mataró. 49 1.5 1770 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38056 La Pedra gravada de Parpers https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-gravada-de-parpers BASSOLS, I.; LLEONART, R. (1993) IX Sessió d'Estudis Mataronins. Museu arxiu de Santa Maria i Patronat Municipal de Cultura. Mataró. Pedra granítica rectangular (129 x 85 x 27,5 cms) de superfície plana amb decoració gravada. El gravat està format per tres cassoletes (de 18´5,14 i 16 cms de diàmetre i 4´5,3 i 5´5 de fondària) en forma de vèrtex d'un hipotètic triangle.Els fons de les cassoletes insinuen un pla circular de diàmetre més petit que el de la boca del clot. Uns acanalats uneixen les cassoletes entre elles. Aquestes serveixen de base a una profusió de gravats consistents en reguerons menys profunds. De cadascuna de les cassoletes neixen incisions de perfil suau que tanquen una àrea el·líptica. Pel centre puja una incisió que no arriba a dividir-la del tot. Els dos motius pseudo-el·líptics són tangents i suggereixen la idea d'unes ales esteses. 08009-41 Veïnat de Pins 41.5935500,2.3782500 448182 4604837 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38056-foto-08009-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38056-foto-08009-41-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38057 Fons d'imatges del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-del-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local XX Important conjunt fotogràfic d'Argentona i del seu terme municipal, des dels anys 1920 fins els 70 i de procedències molt diverses: donacions d'A.Güell, J.Alegret, P.Pujol. J.Puig i Cadafalch, J.Bonet i Garí, de l'arxiu Mas i del mateix fons del SPAL. D'entre les fotografies hi ha sèries de reportatges de les cases Puig i Cadafalch, Garí, Moió (antiga seu del Museu del Càntir), de les cases de la plaça de l'Església i de la mateixa Església de Sant Julià (dels efectes devastadors de la guerra i de la reconstrucció) i de l'antic Ajuntament. També hi trobem imatges de les masies de Can Cabanyes, Can Comalada, Can Portell, Can Martí de la Pujada, Can Sirés, Can Saborit, Can Riera, Can Palau, Cal Coix, de l'exposició de llits antics a Can Calopa (1950), del castell de Burriac (foto de grup: Reinoso, Barrie, Bonet i Garí, Bartrina, Moragas, 1919) i de l'antic escorxador municipal. És interessant també el recull de postals antigues d'Argentona d'entre els anys 1920 i 1930 en les que s'observen imatges del poble, de Sant Miquel del Cros, Església de Sant Julià, Can Cabanyes, cases Puig i Cadafalch i Garí, i la Font Picant d'Argentona. També hi trobem retalls de revistes i diaris d'època dels que destaquen la 'Ilustració Catalana', el Calendari de la Mancomunitat de Catalunya de 1916, la 'Geografia General de Catalunya' de F.Carreras Candi i el 'Bloc Mataroní' amb dibuixos de M.Ribas. El fons del SPAL també inclou planimetria que, en el cas d'Argentona, compta amb documents de Can Cabanyes (probablement de J.Puig i Cadafalch), de Can Gallifa (1960), de Can Moió (1959 i 1966) i de les cases de la plaça de l'Església fetes pel projecte de reordenació de la zona (1971). 08009-42 C.Urgell, 187 (08036 Barcelona) - Edifici del Rellotge El Servei del Patrimoni Arquitectònic Local fou creat l'any 1914 per la Diputació de Barcelona, aleshores presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans. Amb la denominació de Servei de Catalogació i Conservació de Monuments fins 1986, va ser pionera a l'Estat Espanyol en la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental. Durant aquests pràcticament nou decennis el Servei ha tingut tres directors: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978), i des de l'any 1981, Antoni González Moreno-Navarro. La seu de la institució ha estat al Palau de la Generalitat (1915 a 1929), a la Casa dels Canonges (fins l'any 1989) i a la planta baixa de l'edifici principal de l'antiga fàbrica Batlló (1868), conegut com l'Edifici del Rellotge. El SPAL compta amb diversos equips pluridisciplinaris per a realitzar estudis de caràcter històric i tècnic per a la definició dels objectius de les intervencions, redacta els projectes i duu la direcció dels treballs de restauració. La institució, petició dels ens locals, realitza també estudis d'inventari del patrimoni arquitectònic. L'SPAL disposa a més d'un important fons de documentació (gràfic, fotogràfic i escrit) de temes relacionats amb amb el patrimoni o la restauració monumental. Formen part d'aquests fons l'arxiu de materials provinents de l'IEC i de diversos arxius particulars adquirits o llegats al Servei, l'arxiu de materials produïts pel mateix Servei des de 1915 i el llegat de J.Martorell que conté la documentació de la seva obra aliena al Servei. 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM El Museu Municipal d'Argentona té la reproducció d'algunes de les imatges del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. 55 3.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38061 Solució Remeiera https://patrimonicultural.diba.cat/element/solucio-remeiera COLL, R. i MODOLELL, J.M. (1999) Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau. Vilassar de Mar, pàg. 152. GOMIS, Cels (1891) Botànica popular. Ab gran nombre de confrontacions. Associació d'Excursions Catalana. Barcelona, pàg. 142. GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. Barcelona, pàgs. 168-169. Alguns autors han recollit una solució remeiera que es practicava a Argentona per què els nadons tinguessin bon color de pell. Consistia en penjar d'un roser la placenta de la criatura acabada de néixer. 08009-46 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 63 4.5 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38062 Protecció contra les bruixes https://patrimonicultural.diba.cat/element/proteccio-contra-les-bruixes-0 BOLÒS, O. de et VIGO, J. (1998) Flora dels Països Catalans. Vol. III. Ed. Barcino. Barcelona. COLL, R. i MODOLELL, J.M. (1999) Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau. Vilassar de Mar, pàg. 183. FONT QUER, P. (1993) Plantas medicinales (el Dioscórides renovado). Vol. III. Ed. Labor. Barcelona. GOMIS, Cels (1891) Botànica popular. Ab gran nombre de confrontacions. Associació d'Excursions Catalana. Barcelona, pàgs. 54-55. GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. Barcelona, pàg. 187. MONTSERRAT, P. (1968) Flora de la Cordillera Litoral Catalana. Ed. Caixa d'estalvis Laietana. Mataró A Argentona, com en altres pobles (Dosrius,...) s'ha documentat l'ús d'una herba per protegir-se de les bruixes. L'herba s'anomena carlina (Carlina acaulis L), que s¡'havia de collir en flor la mateixa nit de Sant Joan. Es posava en les portes d'entrada de les cases. També era un bon baròmetre, ja que si el temps era sec les fulles s'obrien i si feia humitat es tancaven. 08009-47 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38062-foto-08009-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38062-foto-08009-47-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Simbòlic 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM Hi ha tres tipus de Carlina, a Catalunya: la cínara (Carlina acanthifolia All. ssp cynara): Carlina acaulis L. ssp caulescens i la Carlina petita (Carlina vulgaris L. ssp vulgaris):Les dues primeres són les més típiques de trobar-se a les portes de les masies i pels prats dels Pirineus, però no es troben per aquí al Maresme. La que devien utilitzar, en tot cas, seria la Carlina petita que, tot i ser més petita, també te la forma de 'sol' i creix per aquestes latituds. Te propietats: estomacal, colagoga (activa la secreció biliar) i febrífuga. 63 4.5 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38063 Llegenda de la Creu del Bey https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-creu-del-bey CABANYES, J. DE (1926) La creu del Bey o de la Beya. Llegenda de Burriach. A Bloc Mataroní. Mataró, pàg 685-688. CARRERAS CANDI, Francesc (1980) Lo castell de Burriach o de Sant Vicents. Argentona, pàgs.275-280. Edició facsímil (1a edició de 1908). CLAVELL, J. (1976) La xarbotada. La festa del càntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant Domingo. Argentona, pàgs. 87-93. COLL, R. i MODOLELL, J.M. (1999) Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau. Vilassar de Mar, pàg. 183. GALVANY, J. (1964) Historietes i llegendes. A Portantveu de Cabrils, núms. 11 i 12. Cabrils, octubre i novembre de 1964, pàgs. 3 i 2 respectivament. GINESTA, S. (1968) El Maresme. Comarca privilegiada. Ed. Selecta. Barcelona, pàgs 142-143. RIPOLL, J. (1992) Històries, llegendes i ... De Burriac, Montcabrer i pobles de la rodalia. Argentona, pàgs.83-94. TOLRÀ, J. (1983) Cabrils. El poble i els homes. Cabrils, pàgs 179-182. Lo Bey de Burriach, era lo més famós cavaller de la terra. Ardit en les empreses, lleuger genetari, dextre en manejar la ballesta y bon galan per les dames. Mes de tot ne patien sos vasalls, que gens l'aymaven. Ab lo Bei hi havía uns quants scelerats los qui tenien atemordits los entorns ab llur malifetes. Sonen les trompes de cassa. Lo Bey arriva cavalcant sens fré, seguit de la gossada, com lo damnat cassador de les llegendes, que corre sens treva ni descans. Tres servidors lo seguexen ab falcons y pesses mortes. En les masies y en la vila, tothom cuyta a amagarse a llur passatge. ¿Qué fa la gentil donzella, que no se'n entra en la casa y tanca bé lo portal? ¿Tant la capfica son trevall de puntes? Lo Bey s'acosta: alça los ulls la donzella y s'ajunten llurs mirades. Sobtadament lo cavaller se detura. - Celestial nina dels ulls blaus: jo depós, admirat, a tos peus, lo resultat de ma jornada. De molt més n'ets digne: pro per ara, altre no't pot oferir un cavaller, qui en avant restará ferit per ton encís. No's pot desitjar de les huries de la vida eterna, sino que sigan a imatge tus. Los esclaus de ta bellesa han de superar a les arenes del mar; cap mortal te veurá sense sentirse encadenat a ta hermosura. Jo't proclam senyora de mos pensaments ya nom teu serán trencades mes primeres llances en la gran festa dels cavallers. A una indicació del Bey, la sustada donzella vegé a sos peus, apilotats, gran nombre de pesses de cassa. Ses galtes se colorejaven vivament, intentant pronunciar algunes paraules, pró la veu no li sortí. Lo Bey esperonant sa hermos aeuga blanca, acabá d'atravessar a trot llerch la vila d'Argentona, tombantse a saludar carinyosament a la donzella, alçant son guant de cuyr tou, fins que la perdé de vista. Quan Timboreta retornà de son aturdiment, prengué ab presse, de terra, tots lo caps de cassa, entrantlos al alberch. No volgué se'n enterás lo vehinat, temerosa de les murmuracions. Mes. Desde llunyana finestra, una havia contemplá tota la escena, referintla tost a un rotlle de gent y a poch la vila ho comentava, capgirantho tot y engrandint lo fet. Quan lo germà de Timboreta retorná del travall, ja ho sabía. Ella li referí la escena tal com s'esdevingué. - Estem perduts, clamá lo minyó. No sé que m'ha detingut tant temps en aquesta terra malehida. Fugimne, fugim depressa. Si avuy lo Bey se t'ha mostrat cautiu galan, demá se't presentará déspota, tirá, sens més lley ni fré que la sua omnímoda voluntat. Plorosa y desconsolada, Timboreta, passà la nit en vetlla. No li recava dexar la terra pró sí allunyarse de son aymat Mir, ab qui no devia tardar en caserse. La jornada següent se passá en los preparatoris de la aprtida fets a porta tancada. Lo Bey passá al matí y no veyenthi a ningú hi torná a la tarde, trucant diferents vegades, sense obtenir resposta. Los germans, que l'observaven d'amagat, activaren la marxa, comprenent que lo perill s'acostava depressa. Era tart del vespre, quant mir, retornant d'un petit viatge, oygué esplicar ço que era general motiu de murmuració: lo present del Bey y son rondar la casa al endemá. Anguniós trucá a la porta del alberch de sa aymada, sense obtenir resposta. Reiteradament clamá a Timboreta. Les batents de la porta llavors s'obriren una mica per donarli pas, tancantse novament. Enterat del fet, los ajudar a acabar los bagatges y a mitja nit, s'encaminaren al vehí castell de la Roca, quin poderós senyor, com a enemich declarat del bey, no rebutjaría tenirlos sots la sua salvaguardia. La fosca protegí als fugitius, Mir los dexá dalt de la sobtada costa. Quan los cregué fora de perill, retorná capficat a argentona. Al passar davant l'alberch de sa aymada hi entrá a resseguir y tancar portes y finestres. En un racó de la cuyna, començava a consumirse la fatídica cassa. La sua vista li revoltá la sanch y domina per una idea negra, fentne un farcell, sortí ab ella defora, quan les boyres, pintantse de roig, assenyalaven l'aparició del sol. 08009-48 (Continuació descripció) Los argentonins l'enteraren de la mort d'en Mir. Més avant pogué contemplar les cendres de sa casa payral. Agitat ab cent progectes de venjança, seguí sa ruta vers les platges de Cabrera, hont s'hostatjá en la solitaria cova del Montcabré, convertit en guardador de remats. La major part del dia lo passava exercitantse en lo meneig de la fona. De tanta manera s'hi perfeccionà, que, la brunzidora pedra rara vegada errava lo punt de mira. Segur de si mateix, una tarde esperá lo retorn del Bey qui devía pujar de Cabrils. Lo sol anava a la posta, quan la propera remor de cavalls l'indicá que s'acostava. Obría la comitiva lo Bey. Quan lo tingué a tret, lo minyó, amagat entre la brolla, feu giravoltar la fona, enlayrantse la pedra impulsada per son ferm braç. - Malehit! Mir y Timboreta te la envíen. Al sentir, lo Bey, estes paraules, ni temps tingué per alçar la mirada vers la brolla, puix petantli al front lo còdol venjador, caygué sens vida del cavall. Restà memoria del fet: y allí hont morí, hi claváren una creu per eterna recordança, conexentla ab lo nom de creu del Bey. Quina paraula, transmudada en creu de la Beya ha restat designativa del lloch de son emplaçament. Versió publicada per F. Carreras Candi (1980), conservant la grafia original. També es pot trobar a Coll i Modolell(1999) juntament amb una altra versió i la bibliografia corresponent. 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM (Continuació descripció) No foren ells tres qui passaren aquella nit desvetllats. També lo Bey se revolcá neguitós en son llit, fixat son pensament en la hermos adonzella dels ulls de cel, a la que vegé en somnis, escaparse de sas mans. Al primer cant del gall, ajuntá a sos servidors y fentlos pendre ballestes y destrals y cavalcar en lleugers rocins, arrivaren a primera hora del dia a la Vila. Los vehins que'ls veyen passar, armats, invocaren los divinals auxilis comprenent amenaçava algun perill. No es tardá en conexer hont se trovava la vicima, al veure, que, la comitiva, deturá a casa de Timboreta. Lo picaport sigué febrosament agitat: com ningú respongués, les fulles de la porta a colps de destral se'n vingueren, astellades, a terra. Regirats tots los racons y enderrocades algunes parets cercanthi amagatalls, maná calar foch al alberch, rabiós de veure confirmat son somni.-Ola mos servidors! No dexau camí per seguir: qui'm porti Timboreta haurá cent unses d'or. Vía, vía, que al coll del Castell me trovareu.La gent se distribuí en parelles a fi de no dexar rés per esplorar. La parella que recorría a Parpers, fou sorpresa al turó dels Castellans, per gent de La Roca menantlos al fortí de Çéllecs, hont estava llavors lo Senyor. Hu d'ells fou penjat a la torra, remetent, lo segon al Bey, ab ordre de dirli, que, si volía a Timboreta, podia anarla a pendre dintre los murs de La Roca.En lo matí de tant agitada jornada, mentres lo Bey baxava al pla, Mir pujava al Castell per altre viarany. Sa esquena sa corvava al pes del sach hont hi duya lo resultat de la cassera de tant desagradables conseqüencies. Pujava, pujava, calmós en apariencia, pro bullintli la testa en tant encontrats pensaments. Ab justesa no savia ell que's proposava al empendre aquella ascenció. De tant en tant, un nerviós somriure li agitava los llavis, al remembrar com burlaren ells, los malvats propósits del Bey, alçant una pregaria al Altíssim que'ls permeté la salvació de Timboreta. Lo minyó pujava y pujava montanya amunt a ficarse a la gola del llop. Malaventurat Mir! La porta del castell tan facilment oberta a ta arrivada, tornarás a traspassarla?Lo Bey no hi era y fins passades dugues hores, LO BADE O GUARDIÁ DE LA TORRE, NO ANUNCIÁ SA PRESENCIA. Arrivá al coll del castell, esperanthi bona estona lo retorn dels exploradors. No fou dels darres l'home vingut de Çéllecs, ab noves de Timboreta y de la execució de son company. De terrible talant pujá lo Bey a Burriach. Les voltes del passadís que enmenava de la plassa d'armes als estatges sobirans, cruxien al galopar de son esperonat cavall. Cert que rumiava sinistres progectes de venjança. Ab lo gest, comprengueren sos servidors que esclataria forta tempesta.Al entrar a ses habitacions se trová ab Mir.-¿Qué hi cerques aquí home del infern?Una benvinguda tan apropiada a dit lloch y a aytal home, feu crexer lo coratge de Mir, qui, llençantli als peus la corrompuda cassa, li replicá ab la major fermesa:- A retornarvos ço que Timboreta no podía acceptar.- Timboreta !¿Y ara goses tú pronunciar son nom? Ola!! Mos servidors!! A la forca de Llevant penjau a aquest mesquí.- Cobard mor com un gos a mes mans! Cridá Mir, apunyant la daga y llensantse ab llestess damunt del Bey.La lluyta no fou llarga. Les espases dels servidors del Bey cuydaren escursarla passant de part a part al minyó. Aquella mitjdiada, los vehins d'Argentona contemplaren ab horror, en la enmerlatada muralla del Castell, com s'hi gronxava un cos humá.Timboreta estranyava no veure arrivar a Mir en cap de les festes sobrevingudes després de la partida. Vehentla morirse, son germá ne prengué comiat, prometent no retorná sense lo fadrí. Vestit de pexeter, ab la canasta al cap, feu vía als dominis del Bey. 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38067 Font de Sant Sebastià https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-sebastia VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep (1994) Les fonts d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. Construcció d'obra amb una aixeta de llautó. L'aigua cau en una pica. La paret està decorada amb rajola de colors groc i verd formant triangles. A la part superior hi ha la imatge de Sant Sebastià feta amb rajola de València, així com la inscripció del seu nom, feta de la mateixa manera. Es tracta d'un arranjament recent 08009-52 Nucli urbà. C. Gran 41.5576300,2.4008200 450035 4600836 08009 Argentona Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38067-foto-08009-52-2.jpg Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 51 2.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38077 Monument a Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-montserrat Hi ha pintades Pedra de grans dimensions posada verticalment en un racó de la plaça. S'hi ha esculpit una al·legoria de Montserrat amb les muntanyes i al damunt la serra. A sota s'hi llegeix 'A la Mare de Déu de Montserrat'. 08009-62 Nucli urbà. Pl. Mare de Déu de Montserrat 41.5525500,2.4018000 450113 4600271 08009 Argentona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38077-foto-08009-62-2.jpg Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 51 2.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38079 Festa dels Tres Tombs https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-tres-tombs LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. SERRA, Lluís (2002) 'Els tres tombs'. A Fonts, núm. 9, gener de 2002. Argentona, pàgs. 16-17. Festa dedicada a Sant Anton Abat, que es celebra el 17 de gener, o, en aquest cas, ho fancoincidir amb la Festa Major d'hiven. Primer es fa un ofici en honor al sant. En acabar, comença la cavalcada. Es fan tres passades per davan una imatge del sant que es col·loca a la plaça. El capellà beneeix els animals en passar. La cavalcada es concentrava davant la casa del banderer, que des del matí lluïa en el balcó la senyera o pannó de la cofraria. Encapçalava la comitiva el capità, seguit de l'abanderat i de dos cordonistes. Després del darrer tomb el banderer obsequiava amb un refresc els seus companys. Havia estat costum menjar pinyons torrats mentre s'esperava el pas. I a la nit es feia un ball. 08009-64 L'any 1880 es va estrenar l'estendard que encara es conserva i que es va salvar de la crema de 1936 gràcies a la intervenció de Lluís Soler (en Xiru). Ara se n'ha fet una reproducció, perquè no es malmeti l'original, que ha passat així a esdevenir un element simbòlic. De l'any 1940 al 1960 organitzava la festa la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos. Però a partir de l'any 1961 ho fa una comissió cívica. 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38080 Forn de l'Espinal https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-lespinal En runes i deteriorament progressiu. Passat el Pont de l'Espinal per la C-1415 es troba al marge dret de la carretera en direcció a Granollers les restes d'una antiga edificació. Es veuen dues estances rectangulars, comunicades entre elles. Les parets són de tàpia, però en molts llocs sembla endurida per l'acció de el calor. S'intueix una mena de cambra per sota d'aquestes dues estances. L'estat de conservació no permet veure'n res més. 08009-65 Veïnat de Pins. Ctra. De Granollers C-1415. 41.5869600,2.3790600 448244 4604105 08009 Argentona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38080-foto-08009-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38080-foto-08009-65-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM No s'ha trobat cap referència escrita i sembla que tampoc era conegut. Es podria tractar d'un forn de ceràmica, però d'una cronologia, si més no, posterior a l'alta Edat mitjana. Malgrat tot,per fer-ne una anàlisi més detallada csaldria una excavació arqueològica.Caldria, també, inclore'l en la Carta Arqueològica. 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38085 Balls de Gitanes https://patrimonicultural.diba.cat/element/balls-de-gitanes AMADES , Joan (19 ) Costumari català. Vol. II, pàg. 83. LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. El carnestoltes és una festa del cicle anual que, excepte en èpoques de prohibicions, s'ha celebrat a arreu. A Argentona, però, hi ha una sèrie d'elements que el van caracteritzar. El ball de Gitanes fou un dels principals elements.'La colla surt formant dues rengleres de costat (balladors i balladores). Van de costat amb els braços en nansa i marquen un punteig molt acusat; en caure el darrer compàs de la melodia es fan una salutació especial els ballaires de cada parella... Comencen el ball amb un giravolt. Ells espolsen intensament, mentre que elles simplement paonen. S'agafen de mans, dretes amb dretes, tot movent-se .... I acaben per estendre's ... Es deixen anar de mans i s'estenen; després d'això fan ponts i evolucionen ... Finits els punts, s'agafen novament de mans i, per mitjà d'un giravolt, resten altra vegada en dues rengleres encarades, ...Mentrestant marquen el punteig i acaben agafant-se per les mans i estenen-se en dues rodones concèntriques: una de balladores dintre d'una altra més ampla formada pels balladors. En desfer els cercles tornen a disposar-se en dues rengleres i es bellugen per acabar amb una cadena, finida la qual altra vegada s'afileren, alternances que acaben amb un ball rodó ben singular. En desfer-se elcercle, les parelles giren, s'agafen de les mans dretes amb les dretes, i acaben amb unes posades en moviment de vaivé, ara endavant, ara endarrera. Joan Amades documenta el personatge de la Vella portant un càntir per sota la roba, simulant l'embaràs. En un moment àlgid del ball, aquest càntir es trenca fent cridar a la gent: - 'a la vella li han trencat el càntir'; en un doble sentit. També està documentat a Guardiolada i a Ripollet. També doumenta aquest personatge en Lladó (1992). Altres personatges que aquest darrer autor documenta com a protagonistes d'aquest Ball de Gitanes són: el Capità, els Nuvis, el Diablot i els Volants. 08009-70 El mateix Amades, documenta un grup anomenat taller La Baldufa, que organitzava balls de disfresses. Explica que un any van decorar la sala simulant la plaça Major d'Argentona, on hi havia els principals edificis: casa de la vila, església, ... I si es mirava a través del pany de la porta, semblava veure's els interiors (Vol II, pàg. 437). Pel que fa al ball de Gitanes, es tenen notícies que es ballava en el segle XIX, però testimonis gràfics i documentals no els trobem fins principis del s. XX. Lladó parla de dues entitats amb sengles colles que rivalitzaven per ballar: la colla de la Unió i la del Foment. Amb la Guerra Civil es va perdre el costum del Ball de Gitanes. Durant els anys 40 va haver-hi un intent frustrat de recuperació. Aquesta, però, va arribar en la dècada dels noranta, gràcies a l'esbart Dansaires d'Argentona. 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38085-foto-08009-70-2.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38086 Festa Major d'hivern https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. Festa patronal del poble en honor a Sant Julià, que es celebra el 7 de gener. A partir de l'any 1969, el Consistori Municipal decideix traslladar la festa al segon dissabte del mes. Però no ha estat mai una festa amb molt de ressò (Lladó, 1992). Potser per l'època o potser per haver acabat de sortir de les festes nadalenques. Els actes celebrats són: missa solemne amb veneració de les relíquies i cant dels goigs, cercavila de gegants, sardanes i concerts. 08009-71 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38087 Aplec de Sant Sebastià https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-sebastia LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. Aplec que es fa per la diada de Sant Sebastià, o pel següent diumenge. Es fa una missa i a la sortida es venen sagetes de pa, beneïdes, per protegir-se de malaties contagioses, segons la creença popular. Alguns anys, també es feien sardanes i, fins fa poc, els veins del carrer de Sant Sebastià de Dalt, administradors de la festa, feien un àpat comunitari per acabar la festa. Des de l'any 1981 s'ofereix un concert coral per part de la S.C i C. Llaç d'Amistat. 08009-72 Nucli urbà. Ermita de Sant Sebastià Durant els segles XVI i XVII que s'extengué molt la devoció per aquest Sant per a tota Catalunya, ja que protegia de les epidèmies i la pesta. En moltes poblacions hi ha una ermita dedicada a aquest Sant a l'entrada del poble (p.e. Vilassar de Dalt). 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38088 Aplec de Sant Pere de Clarà https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-pere-de-clara LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. Aplec que es fa el 29 de juny o el diumenge següent. Es fa per la tarda i l'acte principal és una celebració eucarística. Després hi ha una ballada de sardanes, i per gentilesa de la família Figueres, es reparteix coca entre els assistents. 08009-73 Veïnat de Clarà. Ermita de Sant Pere de Clarà. Es té constància que abans de 1713 ja es feia aquest aplec, però es va abandonar l'ermita per un tema de profanació i l'aplec es va deixar de fer fins l'any 1925. En aquesta data, 29 de juny, es restitueix el culte al temple amb una solemne processó des d'Òrrius i Missa ofertda pel Dr. Vidal i Barraquer. L'any 1971, fou escenari dels Jocs Florals de Muntanya que organitza l'Agrupació Excursionista Icària. 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM Té més éxit entre els parroquians d'Òrrius que entre els d'Argentona, ja que pertany parroquialment a Sant Andreu d'Òrrius. Hi ha una dita que fa referència a aquest tema: 'De vius és d'Argentona i de morts és d'Òrrius'. 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38089 Llegenda de la Mare de Déu del Viver https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mare-de-deu-del-viver LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. 'En temps molt, molt, reculats, un bover de la masia de can Serra de Lladó que portava els bous a pasturar per l'indret conegut pel Viver, s'adonà que una de les bèsties gratava amb la peülla en un lloc determinat. Encuriosit, s'hi atansà en el precís moment que el bou, amb la seva insitència, deixava al descobert el brocal d'un pou fins aleshores desconegut. Del seu interior n'eixia una gran resplandor i una suau fragància, que feren comprendre al pastor que es trobava davant un fet insòlit i misteriós. Encuriosit anà a tancar les bèsties i avisà l'amo de la descoberta que havia fet; a aquest amo no li mancà temps per anar-ho a contar al senyor rector, el qual es personà a l'indret acompanyat d'alguns feligresos. -Ací s'hi amaga un tresor del cel! - exclamà contemplant el prodigi. I manant que algú baixés al pou, fou trobada la bella imatge de Nostra Senyora amb el nen Jesús als braços, tal com encara la venerem. Plens d'alegria i fervor, els assitents cuidaren d'avisar tot el veïnatge, que acudí avenerar-la i, desitjosos de poder donar-li culte permanent, decidiren traslladar-la al temple en processó solemne, on havia de quedar per sempre a la veneració dels fidels. Però heus ací que un dia que anava el mossèn cap a la rectoria, quan passava pel davant de l''alzina rodona' (era pels voltants de can Camps) se li aparegué la sagrada imatge que tot amoixant el Nen que portava als braços anava camí del Viver. Malgrat el seu astorament, l'home encara gosà preguntar-li: - On aneu, Senyora? Ella el mirà somrient i li respongué: - Torno a casa meva. I desaparegué. Refent-se de la sorpresa que li havia produït el que acabava de veure i oir, el bon rector accelerà el pas cap a la parròquia contant el fet a tot aquell que trobava. Ambuns quants que l'havien seguit entrà a l'Església i trobaren buit el lloc que havia ocupat la sagrada imatge; anaren cap el pou del Viver i allà la retrobaren, interpretant amb això la voluntat celestial de ser venerada en el mateix indret de la troballa. Començà de seguida la construcció de la capella i és creença popular que l'altar reposa damunt el brocal del pou que descobrí, ja fa tants i tants d'anys, aquell bou de la desapareguda masia de Can Serra de Lladó'. 08009-74 La imatge fou salvada de la Guerra Civil a través dels masovers. La seva festa s'escau el primer diumenge després de la Mare de Déu de setembre, entre els dies 10 i 15. Abans es feia un aplec molt concorregut. A les darreries del segle XIX s'hi feien ballades amb orquestres. Però actualment s'ha reduït a actes de caire íntim i familiar. 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38092 Diada de Corpus https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-de-corpus AMADES , Joan (19 ) Costumari català. Vol. II, pàg. 83. LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. VERDAGUER i SANTALÓ, Mn. Jacint (1899) La creu del Montseny. Reeditat per l'Ajntament d'Argentona i l'Aixernador Edicions l'any 1995, en motiu del 150 aniversari del seu naixement. Uns dies abans de la festa, cinc parelles de nois i noies (quinaires o caps de quina) recollien per la població les aportacions per la festa. La proclamació pública dels quinaires es feia el dia de l'Ascensió. A La vigília de Corpus es feia una repicada grossa de campanes i es feia la sortida de les colles de ginestaires per buscar ginesta. Mentrestant es preparava l'església per a l'encesa, tot posant-hi el màxim de ciris possibles. L'Ofici solemne estava oficiat per tres sacerdots i la missa era cantada pel cor parroquial. A l'hora del sermó els nois caps de quina i els administradors, acompanyaven el pare predicador, que era un personatge eminent, fins a la trona. Quan es cantava el Glòria, els nois escampaven la ginesta per l'església. El diumenge següent, el protagonisme el tenien les noies caps de quina, per això era conegut com el diumenge de les noies. Per la tarda del dia de Corpus es feia la processó. Acompanyaven el tàlem els quatre gonfarrons capdavanters (dos de lancs i dos de vermells), la bandera del santíssim, la de sant Julià, la de Sant Domènec, Sant Antoni, Sant isidre i la del Roser. 08009-77 L'any 1888 Mn. Jacint Verdaguer participà en la festivitat de Corpus de la vila d'Argentona, ja que hi feia una estada. El fervor per aquesta festa passà per tota mena de gradacions. La Guerra ho aturà tot, però, sobretot a partir de 1949 va revifar-se, convertint-se durant els vint propers anys en una festa que portava gent de fora. A partir dels anys 70 va decaient. 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38093 Ball del ciri https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-ciri LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. És una versió del ball de morratxes. Es ballava el dia de l'Ascensió, en sortir de l'Ofici i amb motiu del traspàs de càrrecs dels pabordes. A les feligreses se'ls repartia clavells vemells. S'iniciava el ball amb els caps de quina sortints, que passaven els atributs als entrants (el ciri per les noies i les morratxes els nois). Després ballaven els caps de quina entrants, i finalment tots plegats. 08009-78 És un ball estés per la geografia catalana. Durant molt anys va deixar de ballar-se, però el matrimoni Clos-Muñoz d'Argentona han fet possible la seva recuperació. 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 62 4.4 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38094 La bruixa de la pinta d'or https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bruixa-de-la-pinta-dor CARRERAS CANDI, Francesc (1980) Lo castell de Burriach o de Sant Vicents. Argentona. Edició facsímil (1a edició de 1908). CLAVELL, J. (1976) La xarbotada. La festa del càntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant Domingo. Argentona. COLL, R. i MODOLELL, J.M. (1999) Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau. Vilassar de Mar. El dolor i la pena per haver perdut prematurament el seu jove estimat, argentoní, la van empènyer a la bruixeria. Li fou lliurat un talismà, una pinta d'or, que portava coquetament en el monyo, recollits els cabells. Els argentonins la consideraven un ésser protector del seu terme. 'Dihuen si fou á inducció de la bruixa de la pinta d'or, que los argentonins conegueren certs procehiments, per salvar llurs culites d'aytal flagell. Les branques de llorer, olivera y ars, benehídes lo 29 d'abril, diada de Sant Pere màrtir, son posades en reu, dalt de canyetes, en los llocs més alterosos de les vinyes que desitgen preservar de la pedregada, extenent al seu damun la benedicció rebuda. Los qui tenen armes de foch, se fan benehir bales, en la diada del dijous Sant, per enjegarles á les menaçants boyres negres y ab lo contacte de la benedicció, allunyar los mals esperits'. En relació a la pinta, la història més coneguda és da d'en Vellot, un vellet de 70 anys amb dos nets que amb prou feines podia mantenir. En el poble aquest pobre home era considerat un bruixot i era utilitzat per espantar les criatures que no es portaven bé. Durant una vigília de Sant Joan, quan l'hereu de Can Genís de la Serra, tenint la mare malata, l'anà a cercar. Després d'haver-la atès, quan tornava cap acasa es va perdre per la foscor i va caure dormit i fatigat en arribar a la collada del Malpàs. Li va semblar que somniava amb brogits i uns éssers que ballaven al seu voltant. Que desapareixien i que se li apareixia la bruixa de la pinta d'or, la qual li digué: -Tants anys com grans de sorra hi ha a baix, a la riera, he esperat aquest instant, per tal de complir una prometença que sols en aquest dia i hora podia tenir virtut (...) pren sense cap recel aquesta penyora que des de fa molts anys mai s'ha separat de mi. Fou rebuda d'un dels teus avantpassats en dies d'eterna recordança. Retornada a vosaltres en el lloc, dia i hora en què jo la vaig rebre, us donarà poder tal que, mentre no la perdeu, mai podreu empobrir. En arribar l'albada es va despertar en el seu llit, però al veure lapinta entre les seves mans s'adonà que allò havia estat real. Tot seguit anà a conreuar la vinya i va trobar un tresoret de monedes d'or. Per no perdre la pinta, la soterrà en els fonaments d'un ou mas que construí, cosa que els apartat per sempre més de la misèria. 08009-79 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM Versió publicada per F. Carreras Candi (1980), conservant la grafia original. També es pot trobar a Coll i Modolell(1999) juntament amb una altra versió i la bibliografia corresponent. 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38095 Llegenda dels repica truges https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-repica-truges CLAVELL, J. (1976) La xarbotada. La festa del càntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant Domingo. Argentona. Mal nom pel qual es coneix als argentonins. 'Conta la llegenda, que trobant-se reunides les autoritats eclesiàstiques i civils amb un nombrós estol de feligresos a la plaça de l'església, esperaven l'arribada del senyor Bisbe que venia de la veïna ciutat de Mataró per fer la visita Pastoral a la nostra Parròquia. Per tal de saber el moment que aquest entrava en el terme de la vila, s'havia convingut amb el campaner, tan bon punt veiés la polseguera de la carrossa, senyal d'arribada de la il·lustre personalitat, llancés les campanes al vol. I tal dit tal fet, el campaner així que veié el núvol de pols que aixecava el vehicle passant més o menys l'alçada de la capella del Sant Crist, es repenjà a les cordes de les campanes, i vinga repicar ... Les autoritats i els veïns, es dirigiren vers Cap de Creus a retre homenatge al Prelat, però, !oh dissort i sorpresa. Resultà ésser un carro que portava un parell de truges camí al mercat de Graollers!' 08009-80 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38096 Llegenda de Bernat de Riudemeia https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-bernat-de-riudemeia RIPOLL, J. (1992) Històries, llegendes i ... De Burriac, Montcabrer i pobles de la rodalia. Argentona. La llegenda, car no és unfet provat,diu que Bernat de Riudemeia (d'Argentona) fou el primer en trepitjar la platja de santa Ponça en la conquesta de Jaume I 'El conqueridor', i que per aquest motiu, el rei, li atorgà el títol de Cavaller de Santa Ponça. 08009-81 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38100 Eucaliptus de can Balançó https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-can-balanco <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> <p>Eucaliptus (Eucaliptus globulus) plantat al jardí de can Balançór. Dimensions: Perímetre: 7,84 m, DBH: 2,50 m.</p> 08009-107 Veïnat de Sant Jaume. Finca de Can Balançó 41.5467100,2.4199400 451621.05 4599612.52 08009 Argentona Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38100-foto-08009-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38100-foto-08009-107-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM A principi de l'any 2003 durant un aiguat, va caure una branca força grossa de l'arbre, enderrocant un mur del jardí, tot i això, l'arbre gaudeix de bona salut. 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38101 Eucaliptus de can Marfà https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-can-marfa <p>Parella d'eucaliptus (Eucaliptus globulus) localitzats a uns 200 m de l'entrada del camí que va a can Marfà des de la Riera d'Argentona, tenen un diàmetre aproximat de 4,50 m i 1,44 m de DBH.</p> 08009-108 Finca de Can Marfà 41.5560200,2.4113300 450910.06 4600650.53 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38102 Eucaliptus de can Pardal https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-can-pardal <p>Eucaliptus (Eucaliptus globulus) situat a l'entrada de can Pardal, just abans de l'era. Dimensions: Perímetre: 5,00 m, DBH: 1,60 m.</p> 08009-109 Veïnat de Sant Jaume. Finca de Can Pardal 41.5355700,2.4126500 451005.04 4598379.52 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38102-foto-08009-109-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38103 Eucaliptus de la Caseta https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-la-caseta <p>Eucaliptus (Eucaliptus globulus) que creix entre la Caseta i el camí d'accés. Dimensions: Perímetre: 4,08 m, DBH: 1,30 m.</p> 08009-110 Veïnat de la Pujada. Finca de La Caseta 41.5639700,2.4056900 450446.07 4601536.53 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38103-foto-08009-110-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38104 Eucaliptus del camí de can Pardal https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-del-cami-de-can-pardal <p>Eucaliptus (Eucaliptus globulus) localitzat al camí de can Pardal, prop del rec d'aigua que baixa de la font de can Pardal. Dimensions: Perímetre: 4,92 m, DBH: 1,57 m.</p> 08009-111 Veïnat de Sant Jaume. Camí de can Pardal 41.5534200,2.4118900 450955.06 4600361.53 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38104-foto-08009-111-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38106 Jardins del Baró de Viver https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-del-baro-de-viver <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> <p>De grans extensions, la finca es divideix principalment en la zona ajardinada del voltant de l'edifici principal i les seves avingudes i una part més boscosa, en la resta. Destaca la plataneda del davant de la casa. Dins aquests jardins també trobem multitud d'espais humits, distribuïts en safarejos i estanyols, destacant l'estany que s'ha creat a la zona est, on s'han pogut observar alguns exemplars d'aus acuàtiques migratòries.</p> 08009-113 Carretera d'Argentona a Vilassar (B-502) 41.5478900,2.4069500 450539.05 4599750.53 08009 Argentona Restringit Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM En la realització d'aquest inventari no s'ha pogut accedir als jardins de la Baronia de Viver. Ens basem en la bibliografia existent. 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38107 Lledoner de can Cabot https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-cabot <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya</p> Arbre força vell, amb l'escorça clivellada i morta en algúna part. <p>Lledoner (Celtis australis) de grans dimensions situat a l'era de can Cabot, just a l'entrada venint del camí. Té l'escorça molt clivellada, trencada i fins i tot morta en alguna part; presenta alguna branca morta i una de tombada que encara s'aguanta al tronc. Dimensions: Perímetre: 5,80 m, DBH: 1,85 m.</p> 08009-114 Veïnat de Clarà. Finca de Can Cabot 41.5612700,2.3803300 448329.06 4601251.55 08009 Argentona Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38107-foto-08009-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38107-foto-08009-114-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM Arbre inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38108 Lledoner de can Marfà https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-marfa <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> <p>Lledoner (Celtis australis) situat al camí d'accés a can Marfà. Dimensions: Perímetre: 2,27 m, DBH: 0,72 m.</p> 08009-115 Veïnat de la Pujada, Finca de Can Marfà 41.5557400,2.4099300 450793.06 4600620.53 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38108-foto-08009-115-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38109 Lledoner de can Raimí I https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-raimi-i <p>Lledoner (Celtis australis) situat entre can Raimí i la llera de la riera de Clarà, la base ha estat tallada, per tant, les dimensions del tronc actual són inferiors a les que tindria si no hagués estat tallat. Dimensions: Perímetre: 2,82 m, DBH: 0,90 m.</p> 08009-116 Veïnat de Clarà. Can Raimí 41.5585500,2.3780100 448134.06 4600951.55 08009 Argentona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38109-foto-08009-116-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM Sota mateix de l'arbre hi ha contenidors de brossa i de recollida selectiva, els lixiviats i sucs dels quals, a l'infiltrar-se a terra, poden arribar a matar l'arbre. Caldria traslladar aquests contenidors a un altre lloc. 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38110 Lledoner de can Raimí II https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-raimi-ii <p>Lledoner (Celtis australis) situat uns 200 m aigües avall de can Raimí, al costat de la llera de la riera de Clarà. Dimensions: Perímetre: 4,53 m, DBH: 1,45 m</p> 08009-117 Veïnat de Clarà. Urbanització de Can Raimí 41.5597700,2.3797800 448282.06 4601085.55 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38110-foto-08009-117-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38111 Lledoner del Puig https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-puig <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> <p>Lledoner (Celtis australis) situat prop de can Serra. No s'ha pogut mesurar la seva dimensió per la dificultat d'accés.</p> 08009-118 Veïnat del Puig. Finca de Can Serra 41.5554400,2.3977100 449774.06 4600594.53 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 158,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml