Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
38016 Museu del Càntir https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-del-cantir <p>CALVO, Oriol (2000) Museu del Càntir d'Argentona. Inauguració del nou estatge. Museu del Càntir d'Argentona. 2000. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998) Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural.Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> XX <p>El Museu, tal i com es visita actualment, es va inaugurar el 20 de juliol de l'any 2000. La visita es comença per la planta soterrani, des d'on s'agafa un ascensor que porta a la 2a planta. D'allí es baixa per unes escales fins a la 1a planta, per finalitzar a la planta baixa, on hi ha la botiga i la sala d'exposicions temporals. A la planta soterrani s'explica la relació de la humanitat i l'aigua mitjançant atuells construïts segons els seus recursos, coneixements tècnics i conceptes culturals. En el segon àmbit d'aquesta planta es mostren diferents formes, tipologies i funcions dels atuells d'aigua. L'àmbit 3 el trobem a la segona planta, on s'explica la història del càntir. Comença amb la prehistòria fins els nostres dies. A l'àmbit 4 es mostren diferents tipologies de càntirs, fins a 30 de diferents, adaptant-se a les necessitats més diverses. L'àmbit 5 explica el procés d'elaboració d'aquests atuells. A la planta primera s'h mostren exposicions monogràfiques i canviants, d'una durada anual.</p> 08009-1 Nucli urbà. Pl. de l'Església, 9 <p>La raó per la qual existeix el Museu del Càntir a Argentona és de tipus històric i ens hem de remuntar a mitjans del segle XVII, quan les aigües d'Argentona van ser objecte d'un accident que va fer que sortissin dolentes i provoquessin una greu pesta a la població (1650 - 1652). Es va invocar a St. Domènec de Guzman, tingut com a patró de les aigües, perquè fes que aquestes tornessin a sortir bones. Argentona va fer un 'vot de poble' i posà les seves nombroses fonts sota la seva protecció amb resultats positius. Les aigües van tornar a sortir bones i des d'aleshores cada any se celebra la festivitat de St. Domènec, el 4 d'agost, en recordança i agraïment a aquest esdeveniment. A partir de la recuperació de la festa del càntir, la persona que estava al davant d'aquesta entitat 'Amics d'Argentona', Jaume Clavell, va començar a col·leccionar càntirs pel seu compte. Era un home que en sabia molt de terrissa. L'any 1975 es va plantejar la possibilitat de fer una biblioteca on ara hi va haver el primer museu; però, al final es va deixar córrer aquesta idea perquè La Caixa Laietana va equipar una biblioteca popular molt aprop. Llavors el senyor Jaume Clavell, va proposar que es creés el Museu del Càntir i la proposta va ser acceptada per l'Ajuntament. Era l'any 1975, coincidint amb el 25 è aniversari de la recuperació de la festa. Es va començar amb la col·lecció inicial d'aquest senyor, unes 300 peces; posteriorment es van aconseguir 16 peces del Museu de Ceràmica de Barcelona, de càntirs de volta (ss XIV- XVIII), dels que sortien en les voltes d'edificis antics. Llavors es va crear un concurs de ceràmica i terrissa, a nivell de tot l'Estat. Amb aquesta mecànica, on els terrissers participaven en el concurs, moltes peces ja quedaven en el Museu, sense necessitat de fer treball de camp per tota la Península. Això fou positiu perquè durant els anys 70 encara hi havia molts terrissers que actualment han deixat l'ofici; són peces que ara costarien bastant d'aconseguir. A més, també es van fer algunes compres puntuals, que amb el temps s'han anat incrementant. Cal destacar la compra d'un càntir de Pau Picasso. Actualment l'entrada de peces és molt selectiva, perquè va arribar un moment que amb això del concurs, entraven peces que ja teníen o que els terrissers ja no presentaven les peces tradicionals sinó que inventaven formes noves, que no tenien interès etnogràfic. També va baixar el nombre de participants, es repetien moltes formes,... fins que a l'any 1990 es va convocar per darrera vegada (XVI Mostra-Concurs de Ceràmica i Terrissa del Càntir). A partir de l'any 1991 es va mostrar una fira que ha funcionat molt bé. Actualment el fons del museu està compost per unes 3000 peces, agrupades en les següents col·leccions o seccions: arqueologia, terrissa medieval i moderna, terrissa contemporània i ceràmica artística.</p> 41.5541100,2.4003400 449992 4600445 1975 08009 Argentona Fàcil Bo Física Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-05-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38030 Font Ballot https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-ballot PELLICER , J.M (1887) Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro, antigua ciudad de la España Tarraconense, región Layetana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona La única noticia que tenim d'aquest jaciment ens la proporciona Pellicer, a finals del segle XIX. Ens diu que es va trobar un sarcòfag, 'amb un esquelet amb corona d'estany subjectada amb claus de coure al peu'. Atribuït de forma molt relativa al període romà. 08009-15 Veïnat de Lladó 41.5497100,2.3843900 448659 4599966 08009 Argentona Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38045 Part Baixa d'Argentona https://patrimonicultural.diba.cat/element/part-baixa-dargentona RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Jaciment il·localitzable per la manca de dades que ens dona M. Ribas, que parla de la troballa de tres destrals de basalt i ceràmica eneolítica. 08009-30 Sud d'Argentona, prop de la Riera 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38046 Nord d'Argentona https://patrimonicultural.diba.cat/element/nord-dargentona ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. La noticia ens la proporciona M. Ribas i parla de les restes d'una possible vil·la romana, ja que s'hi van trobar ceràmica, paviments i material constructiu. A la carta arqueològica es diu que podria tractar-se del mateix indret de Can Matavents. 08009-31 Al N. De la població i a la vessant dreta de la Riera 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Dolent Inexistent Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 83 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38047 Nord-Oest de Burriac https://patrimonicultural.diba.cat/element/nord-oest-de-burriac PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Jaciment de difícil adscripció per lecasedat de les notícies que ens dóna M. Ribas, que parla de troballes soltes. 08009-32 Al NO de Burriac, al vessant al sud del Turó de l'Esquei de la Fou 41.5486100,2.3807700 448356 4599846 08009 Argentona Fàcil Dolent Inexistent Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 81 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38057 Fons d'imatges del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-del-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local XX Important conjunt fotogràfic d'Argentona i del seu terme municipal, des dels anys 1920 fins els 70 i de procedències molt diverses: donacions d'A.Güell, J.Alegret, P.Pujol. J.Puig i Cadafalch, J.Bonet i Garí, de l'arxiu Mas i del mateix fons del SPAL. D'entre les fotografies hi ha sèries de reportatges de les cases Puig i Cadafalch, Garí, Moió (antiga seu del Museu del Càntir), de les cases de la plaça de l'Església i de la mateixa Església de Sant Julià (dels efectes devastadors de la guerra i de la reconstrucció) i de l'antic Ajuntament. També hi trobem imatges de les masies de Can Cabanyes, Can Comalada, Can Portell, Can Martí de la Pujada, Can Sirés, Can Saborit, Can Riera, Can Palau, Cal Coix, de l'exposició de llits antics a Can Calopa (1950), del castell de Burriac (foto de grup: Reinoso, Barrie, Bonet i Garí, Bartrina, Moragas, 1919) i de l'antic escorxador municipal. És interessant també el recull de postals antigues d'Argentona d'entre els anys 1920 i 1930 en les que s'observen imatges del poble, de Sant Miquel del Cros, Església de Sant Julià, Can Cabanyes, cases Puig i Cadafalch i Garí, i la Font Picant d'Argentona. També hi trobem retalls de revistes i diaris d'època dels que destaquen la 'Ilustració Catalana', el Calendari de la Mancomunitat de Catalunya de 1916, la 'Geografia General de Catalunya' de F.Carreras Candi i el 'Bloc Mataroní' amb dibuixos de M.Ribas. El fons del SPAL també inclou planimetria que, en el cas d'Argentona, compta amb documents de Can Cabanyes (probablement de J.Puig i Cadafalch), de Can Gallifa (1960), de Can Moió (1959 i 1966) i de les cases de la plaça de l'Església fetes pel projecte de reordenació de la zona (1971). 08009-42 C.Urgell, 187 (08036 Barcelona) - Edifici del Rellotge El Servei del Patrimoni Arquitectònic Local fou creat l'any 1914 per la Diputació de Barcelona, aleshores presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans. Amb la denominació de Servei de Catalogació i Conservació de Monuments fins 1986, va ser pionera a l'Estat Espanyol en la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental. Durant aquests pràcticament nou decennis el Servei ha tingut tres directors: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978), i des de l'any 1981, Antoni González Moreno-Navarro. La seu de la institució ha estat al Palau de la Generalitat (1915 a 1929), a la Casa dels Canonges (fins l'any 1989) i a la planta baixa de l'edifici principal de l'antiga fàbrica Batlló (1868), conegut com l'Edifici del Rellotge. El SPAL compta amb diversos equips pluridisciplinaris per a realitzar estudis de caràcter històric i tècnic per a la definició dels objectius de les intervencions, redacta els projectes i duu la direcció dels treballs de restauració. La institució, petició dels ens locals, realitza també estudis d'inventari del patrimoni arquitectònic. L'SPAL disposa a més d'un important fons de documentació (gràfic, fotogràfic i escrit) de temes relacionats amb amb el patrimoni o la restauració monumental. Formen part d'aquests fons l'arxiu de materials provinents de l'IEC i de diversos arxius particulars adquirits o llegats al Servei, l'arxiu de materials produïts pel mateix Servei des de 1915 i el llegat de J.Martorell que conté la documentació de la seva obra aliena al Servei. 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM El Museu Municipal d'Argentona té la reproducció d'algunes de les imatges del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. 55 3.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38060 Arxiu Diocesà de Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-diocesa-de-barcelona <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1985) 'Archivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León pp151-167. SANABRE, Rdo. José (1947) El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1975) Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. TRENS, Dr. (1926) Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> XIV-XX <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie propia amb una carpeta.</p> 08009-45 C. Del Bisbe, 5 <p>L'origen d'aquest arxiu es remonta a l'any 1107, segons consta en dos privvilegis papals de Pascual II. S'organitza en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona (Frodoino) les primerres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abad de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Bo Física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM Horari d'obertura al públic de dilluns a divendres de 9 a 13h. El responsable és el Dr. Josep Maria Martí Bonet. 94|98 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38061 Solució Remeiera https://patrimonicultural.diba.cat/element/solucio-remeiera COLL, R. i MODOLELL, J.M. (1999) Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau. Vilassar de Mar, pàg. 152. GOMIS, Cels (1891) Botànica popular. Ab gran nombre de confrontacions. Associació d'Excursions Catalana. Barcelona, pàg. 142. GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. Barcelona, pàgs. 168-169. Alguns autors han recollit una solució remeiera que es practicava a Argentona per què els nadons tinguessin bon color de pell. Consistia en penjar d'un roser la placenta de la criatura acabada de néixer. 08009-46 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 63 4.5 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38063 Llegenda de la Creu del Bey https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-creu-del-bey CABANYES, J. DE (1926) La creu del Bey o de la Beya. Llegenda de Burriach. A Bloc Mataroní. Mataró, pàg 685-688. CARRERAS CANDI, Francesc (1980) Lo castell de Burriach o de Sant Vicents. Argentona, pàgs.275-280. Edició facsímil (1a edició de 1908). CLAVELL, J. (1976) La xarbotada. La festa del càntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant Domingo. Argentona, pàgs. 87-93. COLL, R. i MODOLELL, J.M. (1999) Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau. Vilassar de Mar, pàg. 183. GALVANY, J. (1964) Historietes i llegendes. A Portantveu de Cabrils, núms. 11 i 12. Cabrils, octubre i novembre de 1964, pàgs. 3 i 2 respectivament. GINESTA, S. (1968) El Maresme. Comarca privilegiada. Ed. Selecta. Barcelona, pàgs 142-143. RIPOLL, J. (1992) Històries, llegendes i ... De Burriac, Montcabrer i pobles de la rodalia. Argentona, pàgs.83-94. TOLRÀ, J. (1983) Cabrils. El poble i els homes. Cabrils, pàgs 179-182. Lo Bey de Burriach, era lo més famós cavaller de la terra. Ardit en les empreses, lleuger genetari, dextre en manejar la ballesta y bon galan per les dames. Mes de tot ne patien sos vasalls, que gens l'aymaven. Ab lo Bei hi havía uns quants scelerats los qui tenien atemordits los entorns ab llur malifetes. Sonen les trompes de cassa. Lo Bey arriva cavalcant sens fré, seguit de la gossada, com lo damnat cassador de les llegendes, que corre sens treva ni descans. Tres servidors lo seguexen ab falcons y pesses mortes. En les masies y en la vila, tothom cuyta a amagarse a llur passatge. ¿Qué fa la gentil donzella, que no se'n entra en la casa y tanca bé lo portal? ¿Tant la capfica son trevall de puntes? Lo Bey s'acosta: alça los ulls la donzella y s'ajunten llurs mirades. Sobtadament lo cavaller se detura. - Celestial nina dels ulls blaus: jo depós, admirat, a tos peus, lo resultat de ma jornada. De molt més n'ets digne: pro per ara, altre no't pot oferir un cavaller, qui en avant restará ferit per ton encís. No's pot desitjar de les huries de la vida eterna, sino que sigan a imatge tus. Los esclaus de ta bellesa han de superar a les arenes del mar; cap mortal te veurá sense sentirse encadenat a ta hermosura. Jo't proclam senyora de mos pensaments ya nom teu serán trencades mes primeres llances en la gran festa dels cavallers. A una indicació del Bey, la sustada donzella vegé a sos peus, apilotats, gran nombre de pesses de cassa. Ses galtes se colorejaven vivament, intentant pronunciar algunes paraules, pró la veu no li sortí. Lo Bey esperonant sa hermos aeuga blanca, acabá d'atravessar a trot llerch la vila d'Argentona, tombantse a saludar carinyosament a la donzella, alçant son guant de cuyr tou, fins que la perdé de vista. Quan Timboreta retornà de son aturdiment, prengué ab presse, de terra, tots lo caps de cassa, entrantlos al alberch. No volgué se'n enterás lo vehinat, temerosa de les murmuracions. Mes. Desde llunyana finestra, una havia contemplá tota la escena, referintla tost a un rotlle de gent y a poch la vila ho comentava, capgirantho tot y engrandint lo fet. Quan lo germà de Timboreta retorná del travall, ja ho sabía. Ella li referí la escena tal com s'esdevingué. - Estem perduts, clamá lo minyó. No sé que m'ha detingut tant temps en aquesta terra malehida. Fugimne, fugim depressa. Si avuy lo Bey se t'ha mostrat cautiu galan, demá se't presentará déspota, tirá, sens més lley ni fré que la sua omnímoda voluntat. Plorosa y desconsolada, Timboreta, passà la nit en vetlla. No li recava dexar la terra pró sí allunyarse de son aymat Mir, ab qui no devia tardar en caserse. La jornada següent se passá en los preparatoris de la aprtida fets a porta tancada. Lo Bey passá al matí y no veyenthi a ningú hi torná a la tarde, trucant diferents vegades, sense obtenir resposta. Los germans, que l'observaven d'amagat, activaren la marxa, comprenent que lo perill s'acostava depressa. Era tart del vespre, quant mir, retornant d'un petit viatge, oygué esplicar ço que era general motiu de murmuració: lo present del Bey y son rondar la casa al endemá. Anguniós trucá a la porta del alberch de sa aymada, sense obtenir resposta. Reiteradament clamá a Timboreta. Les batents de la porta llavors s'obriren una mica per donarli pas, tancantse novament. Enterat del fet, los ajudar a acabar los bagatges y a mitja nit, s'encaminaren al vehí castell de la Roca, quin poderós senyor, com a enemich declarat del bey, no rebutjaría tenirlos sots la sua salvaguardia. La fosca protegí als fugitius, Mir los dexá dalt de la sobtada costa. Quan los cregué fora de perill, retorná capficat a argentona. Al passar davant l'alberch de sa aymada hi entrá a resseguir y tancar portes y finestres. En un racó de la cuyna, començava a consumirse la fatídica cassa. La sua vista li revoltá la sanch y domina per una idea negra, fentne un farcell, sortí ab ella defora, quan les boyres, pintantse de roig, assenyalaven l'aparició del sol. 08009-48 (Continuació descripció) Los argentonins l'enteraren de la mort d'en Mir. Més avant pogué contemplar les cendres de sa casa payral. Agitat ab cent progectes de venjança, seguí sa ruta vers les platges de Cabrera, hont s'hostatjá en la solitaria cova del Montcabré, convertit en guardador de remats. La major part del dia lo passava exercitantse en lo meneig de la fona. De tanta manera s'hi perfeccionà, que, la brunzidora pedra rara vegada errava lo punt de mira. Segur de si mateix, una tarde esperá lo retorn del Bey qui devía pujar de Cabrils. Lo sol anava a la posta, quan la propera remor de cavalls l'indicá que s'acostava. Obría la comitiva lo Bey. Quan lo tingué a tret, lo minyó, amagat entre la brolla, feu giravoltar la fona, enlayrantse la pedra impulsada per son ferm braç. - Malehit! Mir y Timboreta te la envíen. Al sentir, lo Bey, estes paraules, ni temps tingué per alçar la mirada vers la brolla, puix petantli al front lo còdol venjador, caygué sens vida del cavall. Restà memoria del fet: y allí hont morí, hi claváren una creu per eterna recordança, conexentla ab lo nom de creu del Bey. Quina paraula, transmudada en creu de la Beya ha restat designativa del lloch de son emplaçament. Versió publicada per F. Carreras Candi (1980), conservant la grafia original. També es pot trobar a Coll i Modolell(1999) juntament amb una altra versió i la bibliografia corresponent. 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM (Continuació descripció) No foren ells tres qui passaren aquella nit desvetllats. També lo Bey se revolcá neguitós en son llit, fixat son pensament en la hermos adonzella dels ulls de cel, a la que vegé en somnis, escaparse de sas mans. Al primer cant del gall, ajuntá a sos servidors y fentlos pendre ballestes y destrals y cavalcar en lleugers rocins, arrivaren a primera hora del dia a la Vila. Los vehins que'ls veyen passar, armats, invocaren los divinals auxilis comprenent amenaçava algun perill. No es tardá en conexer hont se trovava la vicima, al veure, que, la comitiva, deturá a casa de Timboreta. Lo picaport sigué febrosament agitat: com ningú respongués, les fulles de la porta a colps de destral se'n vingueren, astellades, a terra. Regirats tots los racons y enderrocades algunes parets cercanthi amagatalls, maná calar foch al alberch, rabiós de veure confirmat son somni.-Ola mos servidors! No dexau camí per seguir: qui'm porti Timboreta haurá cent unses d'or. Vía, vía, que al coll del Castell me trovareu.La gent se distribuí en parelles a fi de no dexar rés per esplorar. La parella que recorría a Parpers, fou sorpresa al turó dels Castellans, per gent de La Roca menantlos al fortí de Çéllecs, hont estava llavors lo Senyor. Hu d'ells fou penjat a la torra, remetent, lo segon al Bey, ab ordre de dirli, que, si volía a Timboreta, podia anarla a pendre dintre los murs de La Roca.En lo matí de tant agitada jornada, mentres lo Bey baxava al pla, Mir pujava al Castell per altre viarany. Sa esquena sa corvava al pes del sach hont hi duya lo resultat de la cassera de tant desagradables conseqüencies. Pujava, pujava, calmós en apariencia, pro bullintli la testa en tant encontrats pensaments. Ab justesa no savia ell que's proposava al empendre aquella ascenció. De tant en tant, un nerviós somriure li agitava los llavis, al remembrar com burlaren ells, los malvats propósits del Bey, alçant una pregaria al Altíssim que'ls permeté la salvació de Timboreta. Lo minyó pujava y pujava montanya amunt a ficarse a la gola del llop. Malaventurat Mir! La porta del castell tan facilment oberta a ta arrivada, tornarás a traspassarla?Lo Bey no hi era y fins passades dugues hores, LO BADE O GUARDIÁ DE LA TORRE, NO ANUNCIÁ SA PRESENCIA. Arrivá al coll del castell, esperanthi bona estona lo retorn dels exploradors. No fou dels darres l'home vingut de Çéllecs, ab noves de Timboreta y de la execució de son company. De terrible talant pujá lo Bey a Burriach. Les voltes del passadís que enmenava de la plassa d'armes als estatges sobirans, cruxien al galopar de son esperonat cavall. Cert que rumiava sinistres progectes de venjança. Ab lo gest, comprengueren sos servidors que esclataria forta tempesta.Al entrar a ses habitacions se trová ab Mir.-¿Qué hi cerques aquí home del infern?Una benvinguda tan apropiada a dit lloch y a aytal home, feu crexer lo coratge de Mir, qui, llençantli als peus la corrompuda cassa, li replicá ab la major fermesa:- A retornarvos ço que Timboreta no podía acceptar.- Timboreta !¿Y ara goses tú pronunciar son nom? Ola!! Mos servidors!! A la forca de Llevant penjau a aquest mesquí.- Cobard mor com un gos a mes mans! Cridá Mir, apunyant la daga y llensantse ab llestess damunt del Bey.La lluyta no fou llarga. Les espases dels servidors del Bey cuydaren escursarla passant de part a part al minyó. Aquella mitjdiada, los vehins d'Argentona contemplaren ab horror, en la enmerlatada muralla del Castell, com s'hi gronxava un cos humá.Timboreta estranyava no veure arrivar a Mir en cap de les festes sobrevingudes després de la partida. Vehentla morirse, son germá ne prengué comiat, prometent no retorná sense lo fadrí. Vestit de pexeter, ab la canasta al cap, feu vía als dominis del Bey. 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38079 Festa dels Tres Tombs https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-tres-tombs LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. SERRA, Lluís (2002) 'Els tres tombs'. A Fonts, núm. 9, gener de 2002. Argentona, pàgs. 16-17. Festa dedicada a Sant Anton Abat, que es celebra el 17 de gener, o, en aquest cas, ho fancoincidir amb la Festa Major d'hiven. Primer es fa un ofici en honor al sant. En acabar, comença la cavalcada. Es fan tres passades per davan una imatge del sant que es col·loca a la plaça. El capellà beneeix els animals en passar. La cavalcada es concentrava davant la casa del banderer, que des del matí lluïa en el balcó la senyera o pannó de la cofraria. Encapçalava la comitiva el capità, seguit de l'abanderat i de dos cordonistes. Després del darrer tomb el banderer obsequiava amb un refresc els seus companys. Havia estat costum menjar pinyons torrats mentre s'esperava el pas. I a la nit es feia un ball. 08009-64 L'any 1880 es va estrenar l'estendard que encara es conserva i que es va salvar de la crema de 1936 gràcies a la intervenció de Lluís Soler (en Xiru). Ara se n'ha fet una reproducció, perquè no es malmeti l'original, que ha passat així a esdevenir un element simbòlic. De l'any 1940 al 1960 organitzava la festa la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos. Però a partir de l'any 1961 ho fa una comissió cívica. 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38086 Festa Major d'hivern https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. Festa patronal del poble en honor a Sant Julià, que es celebra el 7 de gener. A partir de l'any 1969, el Consistori Municipal decideix traslladar la festa al segon dissabte del mes. Però no ha estat mai una festa amb molt de ressò (Lladó, 1992). Potser per l'època o potser per haver acabat de sortir de les festes nadalenques. Els actes celebrats són: missa solemne amb veneració de les relíquies i cant dels goigs, cercavila de gegants, sardanes i concerts. 08009-71 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38087 Aplec de Sant Sebastià https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-sebastia LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. Aplec que es fa per la diada de Sant Sebastià, o pel següent diumenge. Es fa una missa i a la sortida es venen sagetes de pa, beneïdes, per protegir-se de malaties contagioses, segons la creença popular. Alguns anys, també es feien sardanes i, fins fa poc, els veins del carrer de Sant Sebastià de Dalt, administradors de la festa, feien un àpat comunitari per acabar la festa. Des de l'any 1981 s'ofereix un concert coral per part de la S.C i C. Llaç d'Amistat. 08009-72 Nucli urbà. Ermita de Sant Sebastià Durant els segles XVI i XVII que s'extengué molt la devoció per aquest Sant per a tota Catalunya, ja que protegia de les epidèmies i la pesta. En moltes poblacions hi ha una ermita dedicada a aquest Sant a l'entrada del poble (p.e. Vilassar de Dalt). 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38088 Aplec de Sant Pere de Clarà https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-pere-de-clara LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. Aplec que es fa el 29 de juny o el diumenge següent. Es fa per la tarda i l'acte principal és una celebració eucarística. Després hi ha una ballada de sardanes, i per gentilesa de la família Figueres, es reparteix coca entre els assistents. 08009-73 Veïnat de Clarà. Ermita de Sant Pere de Clarà. Es té constància que abans de 1713 ja es feia aquest aplec, però es va abandonar l'ermita per un tema de profanació i l'aplec es va deixar de fer fins l'any 1925. En aquesta data, 29 de juny, es restitueix el culte al temple amb una solemne processó des d'Òrrius i Missa ofertda pel Dr. Vidal i Barraquer. L'any 1971, fou escenari dels Jocs Florals de Muntanya que organitza l'Agrupació Excursionista Icària. 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM Té més éxit entre els parroquians d'Òrrius que entre els d'Argentona, ja que pertany parroquialment a Sant Andreu d'Òrrius. Hi ha una dita que fa referència a aquest tema: 'De vius és d'Argentona i de morts és d'Òrrius'. 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38089 Llegenda de la Mare de Déu del Viver https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mare-de-deu-del-viver LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. 'En temps molt, molt, reculats, un bover de la masia de can Serra de Lladó que portava els bous a pasturar per l'indret conegut pel Viver, s'adonà que una de les bèsties gratava amb la peülla en un lloc determinat. Encuriosit, s'hi atansà en el precís moment que el bou, amb la seva insitència, deixava al descobert el brocal d'un pou fins aleshores desconegut. Del seu interior n'eixia una gran resplandor i una suau fragància, que feren comprendre al pastor que es trobava davant un fet insòlit i misteriós. Encuriosit anà a tancar les bèsties i avisà l'amo de la descoberta que havia fet; a aquest amo no li mancà temps per anar-ho a contar al senyor rector, el qual es personà a l'indret acompanyat d'alguns feligresos. -Ací s'hi amaga un tresor del cel! - exclamà contemplant el prodigi. I manant que algú baixés al pou, fou trobada la bella imatge de Nostra Senyora amb el nen Jesús als braços, tal com encara la venerem. Plens d'alegria i fervor, els assitents cuidaren d'avisar tot el veïnatge, que acudí avenerar-la i, desitjosos de poder donar-li culte permanent, decidiren traslladar-la al temple en processó solemne, on havia de quedar per sempre a la veneració dels fidels. Però heus ací que un dia que anava el mossèn cap a la rectoria, quan passava pel davant de l''alzina rodona' (era pels voltants de can Camps) se li aparegué la sagrada imatge que tot amoixant el Nen que portava als braços anava camí del Viver. Malgrat el seu astorament, l'home encara gosà preguntar-li: - On aneu, Senyora? Ella el mirà somrient i li respongué: - Torno a casa meva. I desaparegué. Refent-se de la sorpresa que li havia produït el que acabava de veure i oir, el bon rector accelerà el pas cap a la parròquia contant el fet a tot aquell que trobava. Ambuns quants que l'havien seguit entrà a l'Església i trobaren buit el lloc que havia ocupat la sagrada imatge; anaren cap el pou del Viver i allà la retrobaren, interpretant amb això la voluntat celestial de ser venerada en el mateix indret de la troballa. Començà de seguida la construcció de la capella i és creença popular que l'altar reposa damunt el brocal del pou que descobrí, ja fa tants i tants d'anys, aquell bou de la desapareguda masia de Can Serra de Lladó'. 08009-74 La imatge fou salvada de la Guerra Civil a través dels masovers. La seva festa s'escau el primer diumenge després de la Mare de Déu de setembre, entre els dies 10 i 15. Abans es feia un aplec molt concorregut. A les darreries del segle XIX s'hi feien ballades amb orquestres. Però actualment s'ha reduït a actes de caire íntim i familiar. 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38092 Diada de Corpus https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-de-corpus AMADES , Joan (19 ) Costumari català. Vol. II, pàg. 83. LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. VERDAGUER i SANTALÓ, Mn. Jacint (1899) La creu del Montseny. Reeditat per l'Ajntament d'Argentona i l'Aixernador Edicions l'any 1995, en motiu del 150 aniversari del seu naixement. Uns dies abans de la festa, cinc parelles de nois i noies (quinaires o caps de quina) recollien per la població les aportacions per la festa. La proclamació pública dels quinaires es feia el dia de l'Ascensió. A La vigília de Corpus es feia una repicada grossa de campanes i es feia la sortida de les colles de ginestaires per buscar ginesta. Mentrestant es preparava l'església per a l'encesa, tot posant-hi el màxim de ciris possibles. L'Ofici solemne estava oficiat per tres sacerdots i la missa era cantada pel cor parroquial. A l'hora del sermó els nois caps de quina i els administradors, acompanyaven el pare predicador, que era un personatge eminent, fins a la trona. Quan es cantava el Glòria, els nois escampaven la ginesta per l'església. El diumenge següent, el protagonisme el tenien les noies caps de quina, per això era conegut com el diumenge de les noies. Per la tarda del dia de Corpus es feia la processó. Acompanyaven el tàlem els quatre gonfarrons capdavanters (dos de lancs i dos de vermells), la bandera del santíssim, la de sant Julià, la de Sant Domènec, Sant Antoni, Sant isidre i la del Roser. 08009-77 L'any 1888 Mn. Jacint Verdaguer participà en la festivitat de Corpus de la vila d'Argentona, ja que hi feia una estada. El fervor per aquesta festa passà per tota mena de gradacions. La Guerra ho aturà tot, però, sobretot a partir de 1949 va revifar-se, convertint-se durant els vint propers anys en una festa que portava gent de fora. A partir dels anys 70 va decaient. 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38093 Ball del ciri https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-ciri LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. És una versió del ball de morratxes. Es ballava el dia de l'Ascensió, en sortir de l'Ofici i amb motiu del traspàs de càrrecs dels pabordes. A les feligreses se'ls repartia clavells vemells. S'iniciava el ball amb els caps de quina sortints, que passaven els atributs als entrants (el ciri per les noies i les morratxes els nois). Després ballaven els caps de quina entrants, i finalment tots plegats. 08009-78 És un ball estés per la geografia catalana. Durant molt anys va deixar de ballar-se, però el matrimoni Clos-Muñoz d'Argentona han fet possible la seva recuperació. 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 62 4.4 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38094 La bruixa de la pinta d'or https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bruixa-de-la-pinta-dor CARRERAS CANDI, Francesc (1980) Lo castell de Burriach o de Sant Vicents. Argentona. Edició facsímil (1a edició de 1908). CLAVELL, J. (1976) La xarbotada. La festa del càntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant Domingo. Argentona. COLL, R. i MODOLELL, J.M. (1999) Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau. Vilassar de Mar. El dolor i la pena per haver perdut prematurament el seu jove estimat, argentoní, la van empènyer a la bruixeria. Li fou lliurat un talismà, una pinta d'or, que portava coquetament en el monyo, recollits els cabells. Els argentonins la consideraven un ésser protector del seu terme. 'Dihuen si fou á inducció de la bruixa de la pinta d'or, que los argentonins conegueren certs procehiments, per salvar llurs culites d'aytal flagell. Les branques de llorer, olivera y ars, benehídes lo 29 d'abril, diada de Sant Pere màrtir, son posades en reu, dalt de canyetes, en los llocs més alterosos de les vinyes que desitgen preservar de la pedregada, extenent al seu damun la benedicció rebuda. Los qui tenen armes de foch, se fan benehir bales, en la diada del dijous Sant, per enjegarles á les menaçants boyres negres y ab lo contacte de la benedicció, allunyar los mals esperits'. En relació a la pinta, la història més coneguda és da d'en Vellot, un vellet de 70 anys amb dos nets que amb prou feines podia mantenir. En el poble aquest pobre home era considerat un bruixot i era utilitzat per espantar les criatures que no es portaven bé. Durant una vigília de Sant Joan, quan l'hereu de Can Genís de la Serra, tenint la mare malata, l'anà a cercar. Després d'haver-la atès, quan tornava cap acasa es va perdre per la foscor i va caure dormit i fatigat en arribar a la collada del Malpàs. Li va semblar que somniava amb brogits i uns éssers que ballaven al seu voltant. Que desapareixien i que se li apareixia la bruixa de la pinta d'or, la qual li digué: -Tants anys com grans de sorra hi ha a baix, a la riera, he esperat aquest instant, per tal de complir una prometença que sols en aquest dia i hora podia tenir virtut (...) pren sense cap recel aquesta penyora que des de fa molts anys mai s'ha separat de mi. Fou rebuda d'un dels teus avantpassats en dies d'eterna recordança. Retornada a vosaltres en el lloc, dia i hora en què jo la vaig rebre, us donarà poder tal que, mentre no la perdeu, mai podreu empobrir. En arribar l'albada es va despertar en el seu llit, però al veure lapinta entre les seves mans s'adonà que allò havia estat real. Tot seguit anà a conreuar la vinya i va trobar un tresoret de monedes d'or. Per no perdre la pinta, la soterrà en els fonaments d'un ou mas que construí, cosa que els apartat per sempre més de la misèria. 08009-79 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM Versió publicada per F. Carreras Candi (1980), conservant la grafia original. També es pot trobar a Coll i Modolell(1999) juntament amb una altra versió i la bibliografia corresponent. 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38095 Llegenda dels repica truges https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-repica-truges CLAVELL, J. (1976) La xarbotada. La festa del càntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant Domingo. Argentona. Mal nom pel qual es coneix als argentonins. 'Conta la llegenda, que trobant-se reunides les autoritats eclesiàstiques i civils amb un nombrós estol de feligresos a la plaça de l'església, esperaven l'arribada del senyor Bisbe que venia de la veïna ciutat de Mataró per fer la visita Pastoral a la nostra Parròquia. Per tal de saber el moment que aquest entrava en el terme de la vila, s'havia convingut amb el campaner, tan bon punt veiés la polseguera de la carrossa, senyal d'arribada de la il·lustre personalitat, llancés les campanes al vol. I tal dit tal fet, el campaner així que veié el núvol de pols que aixecava el vehicle passant més o menys l'alçada de la capella del Sant Crist, es repenjà a les cordes de les campanes, i vinga repicar ... Les autoritats i els veïns, es dirigiren vers Cap de Creus a retre homenatge al Prelat, però, !oh dissort i sorpresa. Resultà ésser un carro que portava un parell de truges camí al mercat de Graollers!' 08009-80 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38096 Llegenda de Bernat de Riudemeia https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-bernat-de-riudemeia RIPOLL, J. (1992) Històries, llegendes i ... De Burriac, Montcabrer i pobles de la rodalia. Argentona. La llegenda, car no és unfet provat,diu que Bernat de Riudemeia (d'Argentona) fou el primer en trepitjar la platja de santa Ponça en la conquesta de Jaume I 'El conqueridor', i que per aquest motiu, el rei, li atorgà el títol de Cavaller de Santa Ponça. 08009-81 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38101 Eucaliptus de can Marfà https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-can-marfa <p>Parella d'eucaliptus (Eucaliptus globulus) localitzats a uns 200 m de l'entrada del camí que va a can Marfà des de la Riera d'Argentona, tenen un diàmetre aproximat de 4,50 m i 1,44 m de DBH.</p> 08009-108 Finca de Can Marfà 41.5560200,2.4113300 450910.06 4600650.53 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38106 Jardins del Baró de Viver https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-del-baro-de-viver <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> <p>De grans extensions, la finca es divideix principalment en la zona ajardinada del voltant de l'edifici principal i les seves avingudes i una part més boscosa, en la resta. Destaca la plataneda del davant de la casa. Dins aquests jardins també trobem multitud d'espais humits, distribuïts en safarejos i estanyols, destacant l'estany que s'ha creat a la zona est, on s'han pogut observar alguns exemplars d'aus acuàtiques migratòries.</p> 08009-113 Carretera d'Argentona a Vilassar (B-502) 41.5478900,2.4069500 450539.05 4599750.53 08009 Argentona Restringit Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM En la realització d'aquest inventari no s'ha pogut accedir als jardins de la Baronia de Viver. Ens basem en la bibliografia existent. 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38111 Lledoner del Puig https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-puig <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> <p>Lledoner (Celtis australis) situat prop de can Serra. No s'ha pogut mesurar la seva dimensió per la dificultat d'accés.</p> 08009-118 Veïnat del Puig. Finca de Can Serra 41.5554400,2.3977100 449774.06 4600594.53 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38116 Pi de can Riudameia https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-can-riudameia <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya</p> <p>Pi pinyer (Pinus pinea) situat al marge del camí d'accés a can Riudameia. Dimensions: Perímetre: 3,15 m, DBH: 1,00 m.</p> 08009-123 Veïnat de Pins. Finca de Can Riudameia 41.5689200,2.3638500 446961.06 4602111.56 08009 Argentona Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM El propietari de la finca de Can Riudameia, Sr. Xavier Homar, on es troba aquest pi, ha fet constar que no està d'acord en què aquest pi estigui catalogat com a arbre monumental. Tot i això, a l'estar inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunyamarcat, hem considerat pertinent incloure'l en aquest inventari. 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38132 Alocar del torrent de Vera https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-torrent-de-vera <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> Caldria empendre mesures per garantir la seva conservació. <p>Alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) fortament degradat i fragmentat, quedant només peus d'aloc en alguns trams del torrent. Molt afectat per les obres de consolidació dels marges del tram baix, així com l'abocament de residus, per l'ús de la llera com a camí de vehicles i la creació de murs i reixes a les finques adjacents.</p> 08009-139 Torrent de Vera 41.5501700,2.4169900 451378.06 4599998.52 08009 Argentona Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38134 Bosc de ca l'Altafulla https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ca-laltafulla <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> <p>Bosc mixt format principalment per alzina (Quercus ilex ssp ilex) amb pi pinyer (Pinus pinea), destacant la riquesa i frondositat dels fondals on apareixen roure martinenc (Quercus humilis), roure africà (Quercus canariensis) i om (Uimus minor).</p> 08009-141 Veínat de Clarà. Ca l'Altafulla 41.5535400,2.3649800 447043.05 4600402.55 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM El roure africà (Quercus canariensis) està considerat com a molt rar a nivell dels Països Catalans i la Península Ibèrica (absent a la resta d'Europa), sent més freqüent al Maresme i la Selva, estrictament sobre substrat silícic. L'Alzinar (codi 9340 no prioritari) i l'Omeda (codi 92AO no prioritari) són hàbitats naturals d'interès comunitari citats a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38147 La Conreria -Sant Mateu -Céllecs / Parc Serralada Litoral https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-conreria-sant-mateu-cellecs-parc-serralada-litoral <p>- AA.VV (2001) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Inèdit.</p> <p>La Conreria -Sant Mateu -Céllecs és un Espai d'Interès Natural (EIN) inclòs dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) aprovat el 14 de desembre del 1992 per la Generalitat de Catalunya. Uns mesos abans, els municipis van crear el Consorci del Parc Serralada Litoral per gestionar el patrimoni natural i cultural d'aquest espai. Els límits dins d'Argentona són: des del punt on conflueixen als termes municipals de Dosrius, la Roca del Vallès i d'Argentona, abandona el terme a les Malloles per descendir en carena fins a la carretera B-1415 i la C-60, travessa els vials i envolta els terrenys qualificats com a 7-Zona de valor agrícola- en el planejament municipal. Més al sud s'ajusta al límit dels sòls urbans i urbanitzables d'Argentona fins a trobar la carretera d'Òrrius (BV-5106).Voreja aquesta carretera pel seu marge nord en direcció oest. L'abandona més endavant, coincidint amb el límit nord de la zona 12-Usos compatibles- i arriba al terme d'Òrrius. Des del sector el Morro Negre d'Òrrius, el límit continua al nord pel terme municipal d'Òrrius fins a trobar la divisòria entre les zones 12-Usos compatibles- i 8-Zona d'interès geogràfic i històric-. Continua a l'est per aquesta divisòria fins el límit del sòl urbà. S'ajusta a aquest límit en un petit tram, l'abandona i s'orienta al sud seguint el límit urbanístic de la zona 8. Deixa el límit esmentat quan aquest se separa de la pista que porta al pla dels Matxos. Des d'aquí enllaça seguint un barranc amb la pista que envolta el pla dels Alemanys. Descendeix per aquesta pista fins trobar el límit establert entre les zones 11 i 8 del planejament. Segueix aquest límit en direcció sud-est fins la urbanització de Can Serra Lledó. Així mateix inclou amb el domini públic hidràulic del Torrent de Burriac fins a la seva confluència amb el Torrent de Cirés. A la urbanització de can Serra Lledó, el límit s'ajusta al sòl urbà i continua per la cota 200 fins arribar al terme municipal de Cabrera de Mar.</p> 08009-154 Ctra de Cabrera, 52 1r (Cabrera de Mar), Seu Institucional <p>L'any 1989, alguns ajuntaments van començar a unir esforços per afrontar els problemes de territori. El 15 de maig de 1992, aquesta coordinació va donar lloc a la creació del Consorci del Parc Serralada Litoral. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria - Sant Mateu - Céllecs s'ha redactat en desenvolupament del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) - decret 328/1992-, el qual ha estat redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12/1985, d'espais naturals. La Llei 1271985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. Es potenciaran segons aquestes finalitats els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques i de turisme rural, principals fonts de vida de la majoria d'habitants d'aquests municipis, s'impulsarà el desenvolupament dels territoris de la zona per tal d'evitar el despoblament rural, i es promouran les activitats descontaminants del medi.</p> 41.5554700,2.4003200 449992.06 4600595.53 08009 Argentona Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM El parc és un espai protegit de 4.707,8 hectàrees, repartides entre el Maresme i el Vallès Oriental. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya. És característic de la zona els sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins els nostres dies. El clima del parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima a la vessant del Maresme i una tendència continental a la vessant del Vallès El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats. 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38153 Viola suau (Viola suavis ssp catalonica) https://patrimonicultural.diba.cat/element/viola-suau-viola-suavis-ssp-catalonica <p>- BOLÒS, O i VIGO, J. (1990). Flora dels Països Catalans, Volum II. Ed. Barcino. - CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - LOIRE, R. (2001). Conservació de la diversitat biològica al parc de la Serralada Litoral. Atzavara nº9. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - TARRUELLA, X i GUERRERO, M. (2000). Projecte flora amenaçada, memòria de l'any 2000. Parc de la Serralada Litoral.</p> Creix prop de cases d'una urbanització i d'un camí de sorra, s'han observat abocamants de residus prop de l'espècie i l'esbarzer entra en competència per l'espai <p>Viola de flors blanques considerada molt rara i endemisme dels Països Catalans. Només s'ha trobat un rodal de no més de 4 m2 al torrent de Cirés, prop d'uns habitatges i d'un camí, cosa que agreugen la seva conservació.</p> 08009-160 Torrent de Cirés 41.5475200,2.3960000 449625.05 4599715.53 08009 Argentona Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Científic 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM Caldria emprendre mesures de cara a assegurar la seva conservació. 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38154 Arbreda de Plàtans del torrent de can Comalada https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-platans-del-torrent-de-can-comalada <p>Arbreda de Plàtans (Platanus x hispanica) de grans dimensions situats al llarg del torrent de can Comalada, des de la bassa artificial que hi ha al marge esquerre del torrent fins al camí d'aigües amunt que va de can Comalada a la Caseta, a uns 400 metres cap al NE de can Castells.</p> 08009-161 Veïnat de la Pujada. Torrent de can Comalada 41.5668500,2.4047100 450366.07 4601857.53 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38155 Lledoner del torrent de can Comalada https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-torrent-de-can-comalada <p>Lledoner (Celtis australis) de grans dimensions localitzat al torrent de can Comalada, a l'alçada de la bifurcació dels camins que van a la font dels Plàtans de can Castells i el que va a la Caseta. Presenta dues grans branques principals, una de les quals està morta. No s'ha pogut mesurar-ne les dimensions ja que està envoltat de bardissa.</p> 08009-162 Veïnat de la Pujada. Torrent de can Comalada 41.5657500,2.4043600 450336.07 4601735.53 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38166 Villa Maricel (Ca la Rosa, Cal Ferrero) https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-maricel-ca-la-rosa-cal-ferrero XX <p>Torre residencial en cantonada, amb petit pati d'accés al davant i gran zona ajardinada al darrera. Casa de planta baixa i pis, amb motius de decoració classicistes. Façanes arrebossades amb un esgrafiat senzill, pedra artificial i balaustrades.</p> 08009-173 Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 1 41.5521300,2.3988300 449865.05 4600226.53 1917 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38172 Casa situada al C. Cristòfor Colom, 9 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-situada-al-c-cristofor-colom-9 XX <p>Edifici de dos cossos, de planta baixa i pis. Es tracta d'una construcció entre mitgeres, on destaca la decoració classicista, molt sòbria, de la seva façana. Es pot observar en els esgrafiats en franges ornamentals, elements de pedra artificial, i a les reixes de ferro de les obertures i en la balconada.</p> 08009-179 Nucli urbà. C. Cristòfor Colom, 9 41.5539900,2.3994500 449918.06 4600432.53 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38173 Xalets populars https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalets-populars XX En general en bon estat, però alguna d'elles necessita un bon manteniment d'elements de façana i de tanca, especialment Villa Olga. <p>Conjunt de casetes populars de planta baixa, amb jardí anterior i posterior i entre mitgeres. Es poden observar elements decoratius característics de l'arquitectura dels principis de segle XX en façanes i tanques del pati d'accés: rajoles esmaltades, combinació de pedra vista, ferro forjat...etc.</p> 08009-180 Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 3-13 41.5519500,2.3987900 449861.05 4600206.53 1910-15 08009 Argentona Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38174 Cases de Can Quim https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-can-quim XX <p>Cases populars de planta baixa i pis entre mitgeres. Anomenades barates per l'economia en la seva construcció, feta en bloc, i per les seves petites dimensions. Coberta a dues vessants, pati del davant a nivell del carrer, sense elevar-se com la resta d'edificis senyorials del passeig. Mantenen, dins la seva escassetat de mitjans,els trets característics de l'epoca, diferenciant-se d'altres cases similars de més categoria pels acabats, materials i dimensions.</p> 08009-181 Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 25-41 41.5502400,2.3976500 449765.05 4600016.53 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM És interessant la imatge de continuïtat que donen les tanques a carrer, amb les seves reixes i barris, i el ritme d'obertures en la façana. 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38177 Can Banquelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-banquelles XX <p>Casa d'estiueig de tipus benestant, de planta baixa i pis. En aquest cas la decoració, un xic austera, és a base d'elements d'inspiració clàssica, amb arrebossat imitant pedra artificial i reixes de fosa i balaustrades en la tanca de carrer. Es manté la tipologia de petit pati d'accés frontal i jardí al darrera.</p> 08009-184 Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 8 41.5518200,2.3982100 449813.05 4600192.53 1910 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38178 Can Rectoret Comas https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rectoret-comas XX <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i pis, que correpon a una tipologia residencial de principis de segle XX. Façana amb organització clàssica; correspondència entre obertures i decoració de l'època, ben conservada: imitació de pedra en l'estucat de façana, combinació d'estils clàsics i elements de fosa en reixes i balcons.</p> 08009-185 Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 38 41.5503100,2.3974000 449744.05 4600024.53 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38191 Ca la Marí https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-mari XIX Actualment s'està efectuant una rehabilitació integrall que segurament mantindrà la façana actual. <p>Casa entre mitgeres, de cós, amb planta baixa, dues plantes pis i golfes. Té una dispoció simètrica de les obertures en façana, empetitint-les a mesura que es va pujant. Destaquen els esgrafiats i els elements de pedra artificial que rematen el coronament superior de façana.</p> 08009-198 Nucli urbà. C. Gran, 37 41.5547300,2.4010200 450049.06 4600513.53 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Mestre d'obres Boada Obra del Mestre d'obres Boada, introductor de la pedra artificial en la comarca. En aquest cas, s'ultitza en profusió en els elements decoratius de la façana principal. 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38197 Villa Josefina https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-josefina XX Malgrat es troba en un relatiu bon estat, manca el mínim manteniment. <p>Barri i tanca d'un xalet, actualment desaparegut. Brancals del barri d'obra de fàbrica de maó massís, vist, i barri de dues fulles batents de ferro forjat, d'estil noucentista, de quasi 3 metres d'alçada. La part baixa d'aquest barri es troba en bastant mal estat.</p> 08009-204 Nucli urbà. Av. Nostra Senyora de la Salut, 10 41.5489900,2.3945100 449502.05 4599879.54 08009 Argentona Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Anònim, probablement disseny d'Adolf Ruiz i Casamitjana, arquitecte 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38226 Tapissos de Grau Garriga https://patrimonicultural.diba.cat/element/tapissos-de-grau-garriga XX <p>Tres tapissos, situats darrera de l'altar major, realitzats en tècnica mitxta.</p> 08009-233 Nucli urbà. Altar Major de Sant Julià 41.5541600,2.4011200 450057.06 4600450.53 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Grau Garriga 52 2.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38228 Edifici situat al C. Cristòfor Colom, 11 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-situat-al-c-cristofor-colom-11 XX <p>Edifici de cos ample, de planta baixa i pis, amb un pati lateral. Pel que fa a la façana de carrer, presenta una tribuna vidriada, coberta amb una semicúpula de rajoles de color esmaltades; la seva decoració es basa principalment en elements en volum formant frisos i balaustrades; també destquem el fanal de ferro forjat que penja de l'esmentada tribuna. Podem veure la data de 1920 escrita en el medalló. La finca també ocupa un pati adossat, que separa del carrer una tanca d'obra i ferro forjat, amb motius escultòrics coronant les pilastres d'obra.</p> 08009-235 Nucli urbà. C. Cristòfor Colom 11 41.5539200,2.3992100 449898.06 4600424.53 1920 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM El conjunt format amb la casa del núm. 13 era conegut com les Cases Català-Marfà Muniesa. 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38232 Casa al carrer Sant Domènech, 11 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-sant-domenech-11 XX <p>Petita construcció aïllada, envoltada de pati, de cos més ample de l'habitual, de planta baixa; amb una galeria posterior. Destaca el perfil del remat de coberta, a dues aigües. Ha sofert algunes reformes, però en tot cas conserva l'aire original.</p> 08009-239 Nucli urbà. C. Sant Domènec, 11 41.5540800,2.3983000 449822.06 4600442.53 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38233 Tram del C. Santa Sofia https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-c-santa-sofia XX <p>Cases de cos, prototipus de les cases tradicionals. De planta baixa i pis, amb el ritme regular de les façanes i tractament similar del remats superiors.</p> 08009-240 Nucli urbà. C. Santa Sofia, 3-13 41.5543300,2.3988800 449871.06 4600470.53 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38234 Tram del C. Sant Domènec https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-c-sant-domenec XX <p>Cases de cos, originalment de planta baixa, construïdes en sèrie. Algunes d'elles han aixecat una planta més, però es manté la línia de ràfec original. La casa de la cantonada pertany a la finca del C. Santa Sofia, 4, amb la mateixa decoració de rajoles vidriades i elements de ferro forjat a les reixes.</p> 08009-241 Nucli urbà. C. Sant Domènec, 3-9 41.5541800,2.3982000 449814.06 4600454.53 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38246 Tram del C. Baró de Viver https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-c-baro-de-viver XX <p>Cases de cós de gran sobrietat. Són de cos ample, de planta baixa i pis, però per la seva configuració de façana, amb les obertures classiques de portal i reixa en planta baixa i balcó i finestra en planta pis, sense cap concessió a la decoració o detalls ornamentals, contrasta fortament amb els xalets d'estiueig de la resta del carrer.</p> 08009-253 Pg. Baronia de Viver, 40-42 41.5502300,2.3973400 449739.05 4600015.53 1900-20 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38247 Masoveria de Can Gaillard https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-can-gaillard XX Es troba en estat de semiabandó, començant-se a deteriorar els elements més febles, com ara les teulades, i les peces de fusta de la façana. També s'hi poden observar grans desperfectes causats per humitats, degudes al mal estat de les canals i canonades de teulades i terrats. La major part de les obertures de planta baixa accessibles des del carrer han estat tapiades. Cal avisar sobre el seu estat cada cop més precari, i l'existència d'esquerdes considerables en alguna de les façanes. <p>Es tracta d'una construcció de planta més o menys regular, de planta baixa i pis, amb una petita torreta mirador central. Teulada particular, combinant parts de teulada inclinada amb parts de terrat a la catalana. Els careners superiors, així com elements decoratius de les façanes, són fets amb peces de ceràmica vidriada de colors verd i blau. Hi ha bon treball d'obra ceràmica vista, en arcs i remats. En general, té molts punts de similitud amb Can Gaillard.</p> 08009-254 Nucli urbà. Av. Espanya, 1 <p>Inicialment formava part de la finca de Can Gaillard.</p> 41.5533700,2.4048500 450368.06 4600360.53 1917 08009 Argentona Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM En no haver estat mai reformada ni resturada, conserva els elements d'origen, essent un bon exemple de l'arquitectura senyorial del principis de segle XX. 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38251 Can Massot https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-massot XX <p>Casa aïllada situada a la línia de carrer, de planta baixa i pis. Decoració sòbria en la façana, caracteritzada pel balcó central i per la línia de balustres que remata la façana.</p> 08009-258 Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 26 41.5509900,2.3978200 449780.05 4600100.53 1910 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Coneguda per aquest nom perquè hi va fer estances periòdiques el pintor Massot Zanefa. 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38254 Can Zacarini https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-zacarini XX S'han efectuat uns recents treballs de manteniment. <p>Edifici de planta baixa i pis que respon a la tipologia de xalet d'estiueig de tipus aïllat. Incorporació de tribuna en una façana simètrica, emmarcant l'entrada. Disposa d'un pati d'accés elevat, a qual s'arriba amb una escalinata des del carrer. La tanca és a base de balaustrades, d'un estil bastant sobri que contrasta amb els vitralls acolorits de la fusteria de la tribuna.</p> 08009-261 Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 36 41.5504100,2.3973000 449736.05 4600036.53 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38257 Can Caballé (Mas Novell) https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-caballe-mas-novell XX És un edifici que s'ha anat mantenint amb el temps, pel seu propi ús diari. Alguns cossos, que han quedat obsolets, s'han deixat abandonats. <p>Masia situada en un terreny amb força pendent, en una terrassa, i està formada per la unió de diferents cossos. L'edifici principal és una casa de tres cossos, de planta baixa i pis, amb teulada a dues aigües. Hi podem trobar la utilització mixta de pedra i maó massís, tant a les cantonades com a les vores de les obertures.</p> 08009-264 Nucli Urbà. Primer Eixample. Av. Nostra Senyora de la Salut, 12 41.5495800,2.3949200 449537.05 4599945.54 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM És una mostra de les cases pairals de finals del segle XIX o principis del XX. 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38259 Llar d'avis https://patrimonicultural.diba.cat/element/llar-davis XX Recentment ha estat reformada per adaptar-la com a llar d'avis, i s'han realitzat tasques de manteniment en façanes i teulades. Així com una reestructuració del jardí. <p>Edifici aïllat, a quatre vents, de planta rbaixa i pis, amb una torre mirador en cantonada. Teulada a quatre aigües, amb faldons i teules careneres i remats de ceràmica vidriada de color verd. Conserva part de les obertures i accessos originals, adapats al seu nou ús. Envoltada d'un jardí important.</p> 08009-266 Nucli urbà. Avda. Burriach, 7; cantonada amb Ptge. Gallifa-Ballot 41.5476800,2.3954400 449579.05 4599734.53 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Social 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Lluís Gallifa Grezner, arquitecte 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38263 Can Roqueta (Can Quatrecases) https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roqueta-can-quatrecases XVII <p>Conjunt eclèctic que incorpora elements antics, amb una composició volumètrica interessant</p> 08009-270 Nucli urbà. C. Mestre de Falla 41.5469800,2.3980100 449792.05 4599654.53 08009 Argentona Restringit Bo Física Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM 119 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38264 Can Peix (Can Jover, Mas Ribas de Lladó) https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-peix-can-jover-mas-ribas-de-llado <p>VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982</p> XX Recentment ha estat objecte d'una restauració, s'han mantingut aspecte i volumetria originals. <p>Conjunt de finca d'estiueig, format per casa i ermita. L'edifici principal, de planta baixa, dos pisos i golfes, té una torre mirador en una de les cantonades. La coberta combina teulada a quatre aigües i terrasses amb balaustrada. En les façanes destaquen els motius neogòtics de decoració de les obertures i remats.</p> 08009-271 Nucli urbà. Ptge. Jover 41.5488500,2.3975000 449751.05 4599862.53 08009 Argentona Restringit Bo Física Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Jardí d'estil colonial, amb espècies arbòries tropicals i autòctones, a la manera dels jardins exòtics de l'època. A dins de la finca hi trobem la font i el safareig. 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 158,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml