Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
38261 Aixopluc de la Font del Mig https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-de-la-font-del-mig <p>VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep; i col. (1982) Les fonts d'Argentona. Editen: Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme. Barcelona</p> XIX L'obra actual és fruit d'una reconstrucció i, periòdicament, es van realitzant tasques de manteniment. <p>Construcció aïllada, amb forma d'aixopluc. L'estructura és a base de pilastres de maó vist i encavallada de fusta, amb teulada a dues vessants. Destaca el treball de l'obra vista i la decoració, a base de peces de ceràmica esmaltada de colors. Al fons, Hi ha la font, amb un frontal aplacat de pedra i dues portelles metàl·liques. A sota la teulada s'hi distribueixen taules i bancs d'obra.</p> 08009-268 Nucli urbà. Av. Burriac <p>La Font del Mig ha sigut un símbol per Argentona, tot i que fa anys que no funciona. Va ser construïda el 1869 i va explotar amb grans èxits les aigües curatives de l'anomenada font Ballot, però posteriorment i per ser regentada pel poeta argentoní Pau Gual, va ser coneguda com Font d'en Pau. També va explotar les aigües de la Font del Ferro, que les hi portava en canonada de ferro.</p> 41.5472900,2.3934300 449411.05 4599691.54 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38261-foto-08009-268-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Actualment el recinte està tancat per una reixa i barri metàl·lic, degut a les freqúents accions incíviques. 98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38194 Ajuntament Vell (El Capítol) https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-vell-el-capitol <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona.</p> XV <p>Antic edifici catalogable com a tipus V, de Bonet i Garí, de planta baixa, pis i golfes. Conserva el portal adovellat i elements decoratius d'estil gòtic en les pedres treballades de les finestres i obertures. També podem observar el treball de ferro forjat en les reixes de les plantes inferiors. A l'interior, es pot observar el saló de Pedra, una sala coberta amb volta de canó de pedra vista, recentment restaurada.</p> 08009-201 Nucli urbà. C. Gran, 61 <p>Edifici d'origen civil. Fou el 'Delme' i va pertànyer al Capítol de Canonges de la Seu de Barcelona. Utilitzat com a masia, va passar a ser Ajuntament.</p> 41.5557300,2.4004100 449999.06 4600624.53 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38194-foto-08009-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38194-foto-08009-201-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Científic Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Es tracta d'un edifici amb successives modificacions. Cisa i cisa, diputat del districte, el dóna a l'Ajuntament. La façana actual és de 1940. La reforma recent en planta baixa ha malmès part de l'estructura de voltes existent. En desafectar l'edifici com a seu principal de l'Ajuntament, s'ha enderrocar una entreplanta que impedia apreciar la volta de canó en tota la seva envergadura. 98|94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38129 Alocar de la riera de Clarà https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-de-la-riera-de-clara <p>- BOLÒS O. DE (1956). De vegetatione notulae, II. Collect. bot., V (I): 195-268. - CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. - GUARDIOLA, M. (2003) et al.. Síntsi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - SABATER, F.; AMADOR, L.; GUARDIOLA, M. (2003). Estructura i qualitat dels boscos de la conca de la riera d'Argentona, Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.</p> Caldria empendre mesures per garantir-ne la conservació. <p>Alocar (Vinco-Viticetum agnicasti), comunitat arbustiva de ribera formada principalment per l'aloc (Vitex agnus-castus), també hi podem trobar l'om (Uimus minor), magraner (Punica granatum) i alzina (Quercus ilex ilex) a l'estrat arbori-arbustiu, barrejats amb espècies al·lòctones com ara la robínia (Robinia pseudoacacia) o la canya (Arundo donax). A l'estrat herbaci trobem vinca (Vinca major), mill gruà (Lithospermum purpuro-coeruleum), sabonera (Saponaria officinalis), etc., amb presència també d'espècies al·lòctones com l'Artemisia verlotiorum ssp verlotiorum o el miraguà de jardí (Araujia sericifera).</p> 08009-136 Riera de Clarà 41.5674600,2.3938800 449464.07 4601930.54 08009 Argentona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38129-foto-08009-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38129-foto-08009-136-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). En aquest cas està sotmesa a fortes pressions pel trànsit de vehicles, expansió d'espècies al·lòctones i futures obres del nou cementiri i protecció dels marges de la llera de la riera amb escullera de blocs de granit. 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38130 Alocar de la riera de Riudameia o de Pins https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-de-la-riera-de-riudameia-o-de-pins <p>- BOLÒS O. DE (1956). De vegetatione notulae, II. Collect. bot., V (I): 195-268. - CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. - GUARDIOLA, M. (2003) et al.. Síntsi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - SABATER, F.; AMADOR, L.; GUARDIOLA, M. (2003). Estructura i qualitat dels boscos de la conca de la riera d'Argentona, Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.</p> Comunitat en retrocés degut a l'ofegament per l'alzinar, la canya i la bardissa, també és important l'agressió que suposa l'ús de la llera com a camí i pas de cotxes així com obres que s'han dut a terme prop de la riera. Caldria empendre mesures per garantir-ne la conservació. <p>Alocar (Vinco-Viticetum agnicasti), comunitat arbustiva de ribera formada principalment per l'aloc (Vitex agnus-castus), actualment només trobem retalls fragmentaris del que abans devia haver estat un alocar ben constituït. Així trobem l'alocar barrejat amb alzinar, canyar i espècies al·lòctones com ara els pollancres cultivars, la robínia o l'ailant.</p> 08009-137 Veïnat de Pins.Tram baix de la riera de Riudameia 41.5769100,2.3788600 448219.07 4602988.55 08009 Argentona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38130-foto-08009-137-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38131 Alocar del torrent de Madà https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-torrent-de-mada <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> Afectat per la proliferació del canyar i l'alzinar i per l'estassada dels marges. Caldria empendre mesures per garantir la seva conservació. <p>Alocar força fragmentat que ressegueix els dos marges de la part mitja del torrent de Madà, al tram comprès entre la carretera B-502 i can Garí. Trobem peus d'aloc barrejats amb canya, alzines, roures i bardissa.</p> 08009-138 Torrent de Madà 41.5383800,2.4122000 450969.04 4598691.52 08009 Argentona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38131-foto-08009-138-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38132 Alocar del torrent de Vera https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-torrent-de-vera <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> Caldria empendre mesures per garantir la seva conservació. <p>Alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) fortament degradat i fragmentat, quedant només peus d'aloc en alguns trams del torrent. Molt afectat per les obres de consolidació dels marges del tram baix, així com l'abocament de residus, per l'ús de la llera com a camí de vehicles i la creació de murs i reixes a les finques adjacents.</p> 08009-139 Torrent de Vera 41.5501700,2.4169900 451378.06 4599998.52 08009 Argentona Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38133 Alocar dels torrents de can Martí, can Cabanyes i de la Raimina https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-dels-torrents-de-can-marti-can-cabanyes-i-de-la-raimina <p>- DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> Afectat per la proliferació del canyar i l'alzinar i per l'ús de la llera com a camí de pas de vehicles. Caldria empendre mesures per garantir-ne la conservació. <p>Alocar fragmentari que ressegueix els dos marges de la part baixa dels tres torrents (de can Martí, can Cabanyes i de la Raimina), barrejat amb canyar, bardissa, pins i alzinar. Es pot trobar exemplars de gran port i en alguns punts formen masses força denses.</p> 08009-140 Veïnat de la Pujada. Torrents de can Martí, can Cabanyes i de la Raimina 41.5592500,2.4075200 450595.06 4601011.53 08009 Argentona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38133-foto-08009-140-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38279 Altar de la Mare de Déu de Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-de-la-mare-de-deu-de-montserrat XX <p>Altar que ocupa la totalitat del fons de la capella, realitzat en tècnica de mosaic, amb peces ceràmiques vidriades a trencadís. Al·legoria de la Mare de Déu de Montserrat.</p> 08009-286 Altar esquerre de l'Església Parroquial 41.5525400,2.4011100 450055.06 4600270.53 1980 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Família Tur 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38008 Alzina Surera de can Riera / ca l'Elies https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-can-riera-ca-lelies <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya</p> Arbre en molt mal estat, tota la capçada està morta, només es veu vida a la base del tronc doncs hi creixen rebrots molt joves. <p>Alzina surera o suro (Quercus suber) monumental situada sobre els camps de ca l'Elies. S'hi accedeix baixant pel camí que va a ca l'Elies des de la carretera d'Argentona a Vilassar, a la primera cruïlla es trenca cap a la dreta i a uns 100 metres del camí trobem l'exemplar a ma dreta sobre els camps. Actualment només en resta el tronc principal, del qual, a la base en surten petits rebrots que indiquen que encara la saba corre per l'arbre. La capçada ha estat successivament alterada (tala, llamps, descomposició, etc.), quedant només una branca de grans dimensions, trencada i sense vida, aguantada pel tronc de l'arbre i el terra. Les dimensions són perímetre: 4,08 m, DBH: 1,30 m.</p> 08009-99 Veïnat del Cros. Can Riera. 41.5447300,2.4095800 450756.05 4599398.53 08009 Argentona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38008-foto-08009-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38008-foto-08009-99-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM Inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38005 Alzina de Can Riera / Ca l'Elies https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-riera-ca-lelies <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya</p> <p>Alzina (Quercus ilex ssp ilex) localitzada a l'esplanada que hi ha entre can Riera i ca l'Elies, a uns 200 m baixant pel camí que va a ca l'Elies des de la carretera d'Argentona a Vilassar, al mig de la primera cruïlla. Dimensions: Perímetre: 3,71 m , DBH: 1,18 m.</p> 08009-96 Veïnat del Cros. Finca de can Riera 41.5450500,2.4089000 450699.05 4599434.53 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38005-foto-08009-96-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social Arbre o arbreda d'interès 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM Inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. 2151 5.2 2211 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38004 Alzina de can Castells https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-castells <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> <p>Alzina (Quercus ilex ssp ilex) localitzada al torrent de can Martí, prop del trencant que va a can Castells. Dimensions: Perímetre: 2,66 m, DBH: 0,85 m.</p> 08009-95 Veïnat de la Pujada 41.5643600,2.4069800 450554.07 4601579.53 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38004-foto-08009-95-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38006 Alzina de la Plana de l'Arròs https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-plana-de-larros A l'estar localitzada en una àrea força degradada, ha estat agredida clavat-li claus i fustes per pujar-hi i s'hi ha col·locat una plataforma de fusta a la capçada. Els insectes també n'afecten la vitalitat i l'estructura. <p>Alzina (Quercus ilex ssp ilex) de grans dimensions situada prop de la font de la Plana de l'Arròs. Aproximadament a un metre d'alçada, es ramifica en tres troncs. El que mira al nord està força afectat per nius de formigues i escarabats barrinadors (escolítids, curculiònids,etc.) que l'han foradat, el fullatge és poc vigorós i dens. Els altres dos troncs, tot i tenir també insectes, no estan tant afectats, tot i això, el tronc que mira cap SW té clavades unes fustes que condueixen a una plataforma de fusta que reposa clavada a les branques SW i S. Dimensions del tronc a 80 cm de terra: Perímetre: 5,58 m, DBH: 1,86 m; branca nord: Perímetre: 2,44 m, DBH: 0,78 m; branca SW: Perímetre: 2,80 m, DBH: 0,89 m; branca S: Perímetre: 2,30 m, DBH: 0,73 m.</p> 08009-97 Veïnat del Cros. Plana de l'Arròs 41.5370400,2.4152600 451224.04 4598541.52 08009 Argentona Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38006-foto-08009-97-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM Caldria desclavar les fustes per garantir la correcta conservació de l'arbre. 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38007 Alzina del torrent de can Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-torrent-de-can-marti <p>Alzina (Quercus ilex ssp ilex) de grans dimensions situada al marge dret del torrent de can Martí. Dimensions: Perímetre: 4,45 m, DBH: 1,42 m.</p> 08009-98 Veïnat de la Pujada. Torrent de can Martí 41.5615600,2.4067600 450533.06 4601268.53 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38007-foto-08009-98-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38009 Alzines Grans del torrent de Vera https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-grans-del-torrent-de-vera <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> <p>Conjunt d'alzines (Quercus ilex ssp ilex) que creixen als marges de la part mitja del torrent de Vera. Tot i no formar una massa contínua, ans al contrari, estan bastant esparses, tenen un tamany considerable i són un dels últims vestigis de la vegetació d'aquest curs fluvial tan transformat. Hi podem trobar també algun roure, canya, alocs i vegetació ruderal.</p> 08009-100 Torrent de Vera 41.5499600,2.4170400 451382.06 4599974.52 08009 Argentona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38009-foto-08009-100-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM S'ha observat força soques d'alzina tallades que tenen grans dimensions. Aquestes alzines estan afectades per abocaments de runa, murs, el camí que passa pel mig de la llera, la freqüentació, etc. Moltes de les alzines tenen poca vitalitat, presentant poc fullatge i algunes d'elles branques mortes o corcades. 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38287 Antic escorxador https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-escorxador A l' estar en desús, s'hi ha anat afegint construccions auxiliars al costat que han malmès l'aspecte original. Tampoc s'ha pogut accedir a l'interior. <p>Petit edifici d'una sola planta, amb el cos principal i diversos annexes, amb els elements típics del edificis de l'època. Finestrelles de ventilació amb lames, i remats de cantonades i franges decoratives en maó vist. A la coberta podem observar teules vidriades i elements de remat dels careners amb peces de terracuita esmaltada.</p> 08009-294 Nucli urbà. Ronda de Llevant, 58 41.5599400,2.4009900 450051.06 4601091.53 08009 Argentona Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38287-foto-08009-294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38287-foto-08009-294-2.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Es troba en un entorn pròxim molt degradat, quedant a les afores del poble i molt proper a una cruïlla de vials, darrera d'un edifici industrial. 105|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38088 Aplec de Sant Pere de Clarà https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-pere-de-clara LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. Aplec que es fa el 29 de juny o el diumenge següent. Es fa per la tarda i l'acte principal és una celebració eucarística. Després hi ha una ballada de sardanes, i per gentilesa de la família Figueres, es reparteix coca entre els assistents. 08009-73 Veïnat de Clarà. Ermita de Sant Pere de Clarà. Es té constància que abans de 1713 ja es feia aquest aplec, però es va abandonar l'ermita per un tema de profanació i l'aplec es va deixar de fer fins l'any 1925. En aquesta data, 29 de juny, es restitueix el culte al temple amb una solemne processó des d'Òrrius i Missa ofertda pel Dr. Vidal i Barraquer. L'any 1971, fou escenari dels Jocs Florals de Muntanya que organitza l'Agrupació Excursionista Icària. 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM Té més éxit entre els parroquians d'Òrrius que entre els d'Argentona, ja que pertany parroquialment a Sant Andreu d'Òrrius. Hi ha una dita que fa referència a aquest tema: 'De vius és d'Argentona i de morts és d'Òrrius'. 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38087 Aplec de Sant Sebastià https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-sebastia LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. Aplec que es fa per la diada de Sant Sebastià, o pel següent diumenge. Es fa una missa i a la sortida es venen sagetes de pa, beneïdes, per protegir-se de malaties contagioses, segons la creença popular. Alguns anys, també es feien sardanes i, fins fa poc, els veins del carrer de Sant Sebastià de Dalt, administradors de la festa, feien un àpat comunitari per acabar la festa. Des de l'any 1981 s'ofereix un concert coral per part de la S.C i C. Llaç d'Amistat. 08009-72 Nucli urbà. Ermita de Sant Sebastià Durant els segles XVI i XVII que s'extengué molt la devoció per aquest Sant per a tota Catalunya, ja que protegia de les epidèmies i la pesta. En moltes poblacions hi ha una ermita dedicada a aquest Sant a l'entrada del poble (p.e. Vilassar de Dalt). 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38135 Aqüífer de la riera d'Argentona https://patrimonicultural.diba.cat/element/aquifer-de-la-riera-dargentona <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - Generalitat de Catalunya (1988). DECRET 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya.</p> Les principals amenaces són la contaminació, l'excessiva extracció i l'obertura de pous ilegals. <p>Aqüífer contemplat dins l'annex 1 del DECRET 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya.</p> 08009-142 Conca de la riera d'Argentona 41.5554700,2.4003200 449992.06 4600595.53 08009 Argentona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38135-foto-08009-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38135-foto-08009-142-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM L'aqüífer de la Riera d'Argentona resta delimitat mitjançant una línia amb el traçat que segueix: Cruïlla de la línia de la costa amb el límit meridional del terme municipal de Cabrera de Mar (rodalia del quilòmetre 23 de la línia fèrria Renfe). Seguint el dit límit municipal fins a trobar el límit municipal entre Argentona i Cabrils (en el vèrtex Cirera (470 m). Seguint la dita frontera municipal entre els dos termes esmentats de Cabrils i Argentona fins a trobar el que separa el d'Òrrius del de Cabrils. Continuant pel límit occidental d'Òrrius fins a la seva cruïlla amb el d'Argentona, voltant tot el terme municipal d'Òrrius. Continuant pel dit límit municipal d'Argentona per la banda NW d'aquest terme municipal fins a la seva cruïlla amb el de Dosrius. Continuant pel dit límit municipal de Dosrius voltant tot el terme de Dosrius, pel nord i l'est del terme, fins a trobar la seva unió amb el de Mataró (rodalia del vèrtex Geodèsic Tuñi -406 m-, al NE de Mataró). Des d'aquest punt fins a arribar al mar, seguint sempre pel límit municipal entre Mataró i Sant Andreu de Llavaneres. Des de la cruïlla del dit terme municipal amb el mar fins al punt d'inici d'aquesta delimitació seguint per la línia de la costa. Els noms i els números de les carreteres esmentades, accidents topogràfics, urbanístics, etc, són els que es reflecteixen en el mapa nacional a escala 1/50.000, sèrie L, fulls 393 (37-15) Mataró i 394 (38-15) Calella. Les vies de comunicació s'han d'entendre sempre referides als seus eixos longitudinals. Termes municipals inclosos parcialment en aquesta delimitació: Cap. Termes municipals inclosos totalment en aquesta delimitació: Argentona, Mataró, Cabrera de Mar, Òrrius i Dosrius. 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38154 Arbreda de Plàtans del torrent de can Comalada https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-platans-del-torrent-de-can-comalada <p>Arbreda de Plàtans (Platanus x hispanica) de grans dimensions situats al llarg del torrent de can Comalada, des de la bassa artificial que hi ha al marge esquerre del torrent fins al camí d'aigües amunt que va de can Comalada a la Caseta, a uns 400 metres cap al NE de can Castells.</p> 08009-161 Veïnat de la Pujada. Torrent de can Comalada 41.5668500,2.4047100 450366.07 4601857.53 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38137 Arbreda del mot del Ros https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-del-mot-del-ros <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals.</p> <p>Arbreda constituïda principalment per alzines, roures martinencs i roures rebolls, amb sotabosc típic d'alzinar. El fet d'estar a la mota de la riera de Riudameia, fa que també s'hi trobin espècies arbòries, arbustives i herbàcies més típiques de ribera com ara alocs, pollancres, vinca o l'herba sabonera. Localitzada als últims 300 m de la riera de Riudameia, entre el marge dret i els camps de can Matabens.</p> 08009-144 Riera de Riudameia o de Pins 41.5717600,2.3901100 449153.07 4602410.54 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38137-foto-08009-144-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM Consolida el marge de la riera alhora que protegeix la finca de can Matabens d'avingudes d'aigua. 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38138 Arbreda del torrent de can Caramany https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-del-torrent-de-can-caramany <p>- DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> Els marges del torrent estan força degradats: obertura de camins amb eliminació de la flora, així com restes de brossa a la llera i als marges. <p>Arbreda situada a la part baixa del torrent de can Caramany, des de la carretera c-1415 fins la carretera d'accés als polígons i la deixalleria. Formada principalment per alzines i lledoners, tot i que encara s'hi pot trobar algun peu d'aloc a l'estrat arbustiu, senyal inequívoc de l'existència pretèrita d'un alocar en aquest torrent.</p> 08009-145 Veïnat de Clarà. Torrent de can Caramany 41.5633600,2.3916900 449278.06 4601476.54 08009 Argentona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38138-foto-08009-145-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM Tot i no ser una arbreda massa espectacular, té l'interès paisatgístic d'estar prop del poble i ser una zona freqüentada. Alhora que fa de frontera entre indústries i uns prats, i canalitza l'aigua cap a la riera d'Argentona evitant vessaments cap als laterals i fa de corredor biològic entre la riera d'Argentona i els boscs de can Caramany. A part de la potencialitat per reconstituir un alocar (Comunitat citada a la directriu Hàbitats Europea, codi 92D0 no prioritari). 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38139 Arbreda del torrent de can Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-del-torrent-de-can-marti <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> <p>Arbreda en galeria que ressegueix el tram mig del torrent de can Martí, constituïda principalment per pi pinyer, alzina, roures i lledoner, alguns d'ells de grans dimensions. Creen un ambient molt ombrívol i frescal, òptim pel pas de fauna, i ajuden a consolidar i evitar l'erosió dels marges de la riera en èpoques de rierades.</p> 08009-146 Veïnat de la Pujada. Torrent de can Martí 41.5663700,2.4078000 450624.07 4601801.53 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38139-foto-08009-146-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM Catalogada per l'Ajuntament d'Argentona com a arbreda del torrent de can Castells, tot i que està situada al torrent de can Martí, per tant, hem adoptat el nom del torrent on està situada l'arbreda. 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38011 Arbreda dels plàtans de can Castells https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-dels-platans-de-can-castells <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals.</p> <p>Arbreda de plàtans (Platanus x hispanica) situats a la font les Basses de can Castells, a uns 200 metres cap al NE de can Castells, també hi ha alguna alzina (Quercus ilex ssp ilex) de grans dimensions.</p> 08009-102 Veïnat de la Pujada 41.5680500,2.4073600 450588.07 4601988.53 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38011-foto-08009-102-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38012 Arbreda dels plàtans de la Plaça Nova https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-dels-platans-de-la-placa-nova <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> <p>Arbreda de plàtans (Platanus x hispanica) formant dues fileres a cada vorera de l'Avinguda Puig i Cadafalch i del carrer Sant Jaume, a l'alçada de la plaça Nova. Crea un ambient ombrívol i frescal a l'estiu, aprofitat per les terrasses de diferents restaurants.</p> 08009-103 Nucli urbà. Plaça Nova 41.5542800,2.4029300 450208.06 4600462.53 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38012-foto-08009-103-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38140 Arbreda monumental de la Brolla de l'Abril, d'en Ballot i d'en Nadal https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-monumental-de-la-brolla-de-labril-den-ballot-i-den-nadal <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> <p>Bosc més important del municipi d'Argentona, format per un conjunt de comunitats vegetals lligades a la complèxida de l'alzinar (comunitats relacionades dinàmicament, sèries de degradació), així podem trobar des de zones amb alzinar quasi pur, passant per alzinar barrejat amb pins, brolles arbrades i brolles. A l'estrat arbori trobem principalment pi pinyer (Pinus pinea) i alzina (Quercus ilex ssp ilex), amb roure martinenc (Quercus humilis), roure cerrioide (Quercus cerrioides), servera (Sorbus domestica) i arç blanc (Crataegus monogyna) a les zones més obagues i humides. Als llocs més alterats hi domina l'arboç (Arbutus unedo), el bruc boal (Erica arborea), diverses estepes (Cistus albidus, C. monspeliensis) o la gatosa (Ulex parviflorus).</p> 08009-147 Brolla de l'Abril, d'en Ballot i d'en Nadal 41.5463000,2.3690000 447372.05 4599596.55 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38140-foto-08009-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38140-foto-08009-147-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM No ens ha d'estranyar veure el topònim de brolla (que fa referència a bosquina perenifòlia mediterrània formada per arbusts i mates de fulla petita, amb algun arbre espars) on ara trobem una massa forestal densa i rica en espècies, amb zones de brolla força arbrada. Mirant fotografies aèries dels anys 60 es pot veure que en aquelles dates s'explotaven forestalment aquests boscos i per això hi havia aquestes comunitats de degradació de l'alzinar que ara trobem. Tot i això, em cregut pertinent conservar el topònim contradictori, alhora d'històric, de Brolla per referir-nos on hi ha una arbreda. La majoria d'aquesta arbreda està dins el PEIN de la Conreria -Sant Mateu -Céllecs. L'Alzinar (codi 9340 no prioritari) és un hàbitat natural d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). Propietaris: ACA, Eduard Fortí Güell, Joaquim Gallifa Saborit, Fernando Fortí Güell, Jaume Casanovas Abril, Rosario Carles-Tolrà López-Montenegro, Aigües de Mataró, S.A, Emili Fortí Ros, Josefa Güell Teixidó, Mercè Castella Font, Carme Cabot Carbonell, Enric Mallol Tolrà, Josep Roca Vilaseca, Mª Lluïsa Cunill Puig, Mª Rosa Arbex Sánchez, Pere Cañellas Viñolas, Josep Mª Busca Colell, Josep Lluís Ferrer Amor, Fernando Gallemí Prim, Francisca Mañà Turrell, Josep Mª Gallifa Espinell, Josep Casas Abril, Maria Figueras Figueras, Ramon Moré Barbarà, Jaume Casanovas Rigola, Joan Mauri Planas, Leandro Jover Andreu 2153 5.1 1785 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38060 Arxiu Diocesà de Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-diocesa-de-barcelona <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1985) 'Archivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León pp151-167. SANABRE, Rdo. José (1947) El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1975) Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. TRENS, Dr. (1926) Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> XIV-XX <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie propia amb una carpeta.</p> 08009-45 C. Del Bisbe, 5 <p>L'origen d'aquest arxiu es remonta a l'any 1107, segons consta en dos privvilegis papals de Pascual II. S'organitza en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona (Frodoino) les primerres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abad de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Bo Física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM Horari d'obertura al públic de dilluns a divendres de 9 a 13h. El responsable és el Dr. Josep Maria Martí Bonet. 94|98 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38065 Arxiu Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-2 CALVO, Oriol (2001) 'El fons fotogràfic de l'Arxiu Històric Municipal d'Argentona'. A Fonts núm.8, octubre de 2001. Argentona, pàgs. 17-18. ZAPATA BUXENS, Ma Assumpció. Arxiu històric municipal d'Argentona. Guia. Inèdit. XII-XX Arxiu format pel Fons de Documentació Municipal, pel Fons del Jutjat de Pau i pel Fons de Documentació Antiga. Tots ells ordenats per la corresponen base de dades. Del Fons de Documentació Municipal s'abasta el període comprés entre 1870 i 1960. Està ordenat pels capítols habituals: Administració general, Hisenda, Proveïments, Beneficiència i Assistència Social, Sanitat, Urbanisme, Seguretat Pública, Serveis Militars, Població, Eleccions, Instrucció pública, Cultura, Serveois agropequaris i Col·leccions fàctiques amb fotografies. El Fons del Jutjat de Pau es divideix en Serveis Jurídics i Registre Civil (naixements, matrimonis, defuncions,..). El Fons de Documentació Antiga està fomat per un llibre de capbreus i 85 pergamins des del segle XII al XIX. A més de 17 plànols. El fons d'imatges està format bàsicament per fotos positivades, no hi ha negatius. Abasta des de l'any 1896 fins els nostres dies. Destaquen les següents col·leccions: Campanya 'Argentona foto a foto' (236 fotos); Fons Francesc Masachs (258 fotos); Carlos Pérez de Rozas (22 fotos); Alfons Güell (323 fotos); Fons del Centre Excursionista de Catalunya (100 fotos). 08009-50 Nucli urbà. C. De les Parres, 25 El Fons de Documentació Antiga fou adquirit l'any 1952 a la família Moya per subhasta feta per disposicions testamentàries. 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38065-foto-08009-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38065-foto-08009-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38065-foto-08009-50-3.jpg Física Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM Es preveu el trasllat de l'arxiu municipal a les noves instal·lacions de la casa Gòtica (Plaça de l'Església) a l'estiu de 2003 94|98|85 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38064 Arxiu Parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-0 XVI-XXI <p>Arxiu format bàsicament pel llibres sacramentals del funcionament d'una parròquia: bateigs, matrimonis i òbits. Els més antics són dos llibres de 1508 i 1567, d'òbits i matrimonis respectivament. Hi ha algun del segle XVII i XVIII, però la majoria són dels segles XIX i XX. També hi ha alguna fotografia antiga d'elements com un retaule que es va cremar durant la guerra civil i algun plànol.</p> 08009-49 Nucli urbà. Pl. de l'Esgflésia, 1 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38064-foto-08009-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38064-foto-08009-49-2.jpg Física Contemporani|Modern Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM No està inventariat, ni existeix cap índex. Però està tot microfilmat i dipositat a l'Arxiu Docesà de Barcelona. S'està en vies de fer l'operació inversa. Es a dir, des de l'Ajuntament, es vol microfilmar tot l'arxiu referent a Argentona de l'Arxiu Diocesà de Barcelona i tenir-ho a la vila. 98|94 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38320 Baixets de Can Roure (Xalets Roure) https://patrimonicultural.diba.cat/element/baixets-de-can-roure-xalets-roure XX En general, en un estat acceptable, tot i la presència d'humitats que deterioren l'acabat de façana en alguns dels acroteris. <p>Conjunt de casetes entre mitgeres, de planta baixa, amb petit jardí al davant, separat per una tanca d'obra i reixa de ferro. De concepció senzilla, el que interessa és la continuítat que mantenen entre elles, donant la imatge d'una edificació única. Remats de façana amb acroteri i elements de coronació.</p> 08009-327 Nucli urbà. Primer Eixample. C. Narcís Monturiol, 8-18 41.5520700,2.4006700 450018.05 4600218.53 08009 Argentona Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38320-foto-08009-327-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2022-12-15 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Joan Pallarols i Germans Bertomeu, mestres d'obres. 98 46 1.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38093 Ball del ciri https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-ciri LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. És una versió del ball de morratxes. Es ballava el dia de l'Ascensió, en sortir de l'Ofici i amb motiu del traspàs de càrrecs dels pabordes. A les feligreses se'ls repartia clavells vemells. S'iniciava el ball amb els caps de quina sortints, que passaven els atributs als entrants (el ciri per les noies i les morratxes els nois). Després ballaven els caps de quina entrants, i finalment tots plegats. 08009-78 És un ball estés per la geografia catalana. Durant molt anys va deixar de ballar-se, però el matrimoni Clos-Muñoz d'Argentona han fet possible la seva recuperació. 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 62 4.4 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38085 Balls de Gitanes https://patrimonicultural.diba.cat/element/balls-de-gitanes AMADES , Joan (19 ) Costumari català. Vol. II, pàg. 83. LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. El carnestoltes és una festa del cicle anual que, excepte en èpoques de prohibicions, s'ha celebrat a arreu. A Argentona, però, hi ha una sèrie d'elements que el van caracteritzar. El ball de Gitanes fou un dels principals elements.'La colla surt formant dues rengleres de costat (balladors i balladores). Van de costat amb els braços en nansa i marquen un punteig molt acusat; en caure el darrer compàs de la melodia es fan una salutació especial els ballaires de cada parella... Comencen el ball amb un giravolt. Ells espolsen intensament, mentre que elles simplement paonen. S'agafen de mans, dretes amb dretes, tot movent-se .... I acaben per estendre's ... Es deixen anar de mans i s'estenen; després d'això fan ponts i evolucionen ... Finits els punts, s'agafen novament de mans i, per mitjà d'un giravolt, resten altra vegada en dues rengleres encarades, ...Mentrestant marquen el punteig i acaben agafant-se per les mans i estenen-se en dues rodones concèntriques: una de balladores dintre d'una altra més ampla formada pels balladors. En desfer els cercles tornen a disposar-se en dues rengleres i es bellugen per acabar amb una cadena, finida la qual altra vegada s'afileren, alternances que acaben amb un ball rodó ben singular. En desfer-se elcercle, les parelles giren, s'agafen de les mans dretes amb les dretes, i acaben amb unes posades en moviment de vaivé, ara endavant, ara endarrera. Joan Amades documenta el personatge de la Vella portant un càntir per sota la roba, simulant l'embaràs. En un moment àlgid del ball, aquest càntir es trenca fent cridar a la gent: - 'a la vella li han trencat el càntir'; en un doble sentit. També està documentat a Guardiolada i a Ripollet. També doumenta aquest personatge en Lladó (1992). Altres personatges que aquest darrer autor documenta com a protagonistes d'aquest Ball de Gitanes són: el Capità, els Nuvis, el Diablot i els Volants. 08009-70 El mateix Amades, documenta un grup anomenat taller La Baldufa, que organitzava balls de disfresses. Explica que un any van decorar la sala simulant la plaça Major d'Argentona, on hi havia els principals edificis: casa de la vila, església, ... I si es mirava a través del pany de la porta, semblava veure's els interiors (Vol II, pàg. 437). Pel que fa al ball de Gitanes, es tenen notícies que es ballava en el segle XIX, però testimonis gràfics i documentals no els trobem fins principis del s. XX. Lladó parla de dues entitats amb sengles colles que rivalitzaven per ballar: la colla de la Unió i la del Foment. Amb la Guerra Civil es va perdre el costum del Ball de Gitanes. Durant els anys 40 va haver-hi un intent frustrat de recuperació. Aquesta, però, va arribar en la dècada dels noranta, gràcies a l'esbart Dansaires d'Argentona. 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38085-foto-08009-70-2.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38222 Baronia de Viver https://patrimonicultural.diba.cat/element/baronia-de-viver <p>VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982</p> XIX <p>Es tracta d'una construcció neoclàssica. Dues terrasses laterals i una de posterior. Una de les laterals té sota la mateixa una àmplia escalinata que resol el desnivell del terreny. Hi ha un ampli jardí que conté altres elements arquitectònics. El templet amb arcades data de 1945. En el jardí hi treballà Nicolau Rubió, arquitecte. La capella data del s. XI</p> 08009-229 Carretera d'Argentona a Vilassar (B-502) 41.5469900,2.4072600 450564.05 4599650.53 08009 Argentona Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38222-foto-08009-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38222-foto-08009-229-3.jpg Física Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Jardins: N. Ma. Rubió i Tudurí, arquitecte. A dins de la finca hi trobem la font del Pescador i la Font del Viver, amb àmplies basses cadascun. També hi trobem altres safareigs i basses 98 46 1.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38334 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya XIX Es troba en un estat semiderruït, amb la teulada enfonsada i en perill d'acabar-se d'enrunar talús avall. <p>Petita barraca de vinya situada al marge superior del camí. De petites dimensions, està construïdda per parets d'obra de paredat, amb les obertures emmarcades per maó massís. La teulada és de volta semicircular de maó de pla. Al costat, adjacent a la casa es poden veure les restes d'una petita bassa, de la qual en queda la meitat, en esllevissar-se el marge on està situada.</p> 08009-341 Veïnat de la Pujada. Camí d'accés a Can Martí de la Pujada 41.5695700,2.4090700 450732.07 4602156.53 08009 Argentona Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38334-foto-08009-341-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2022-12-15 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Donades les seves petites dimensions, seria fàcilment recuperable. 98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38141 Bassa de la font dels Plàtans de can Castells https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-font-dels-platans-de-can-castells <p>- DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. - VIÑALS, J. &amp; PADRÓS, P. (1982). Les fonts d'Argentona. Ajuntament d'Argentona.</p> <p>Bassa creada per la font dels Plàtans de can Castells on hi creix una població molt important de l'alga carofícia asprella (Chara vulgaris), també hi trobem Cladophora sp., diverses diatomees i macroinvertebrats, la bassa també és utilitzada com a abeurador d'aus i mamífers i com a lloc de cria i alimentació d'amfibis.</p> 08009-148 Veïnat de la Pujada. Torrent de can Comalada 41.5678100,2.4051400 450403.07 4601963.53 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38141-foto-08009-148-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM La vegetació de carofícies del bentos d'aigües dolces (codi 3140) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38288 Bell Racó (Can Navas) https://patrimonicultural.diba.cat/element/bell-raco-can-navas <p>CASTILLO Ma. Josep; VILLA Cristina; 'Can Navas, un racó de bellesa a Argentona', Fonts, 7. Juliol 2001, pp. 11-17 VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982</p> XX <p>Edifici de planta quadrada, de grans dimensions, de planta baixa i dos pisos, amb teulada a quatre vessants. D'aquest volum emergeixen dos torres situades a les cantonades de la façana principal i dues garites de defensa situades als extrems superiors de la façana posterior. Es troba situada en una esplanada enlairada, que aguanten uns murs de contenció de pedra vista, formant arcades i porxos inferiors. Els jardins i camí d'accés també són destacables. Destaca l'aspecte eclèctic de l'edifici, on es combinen elements de l'arquitectura popular, gòtica, renaixentista, barroca... I on es combinen diversos tipus decoratius: pedra vista, esgrafiats, frescos, estucats...on trobem pintures de Sert i Massot.</p> 08009-295 Veïnat de Pins. Camí de la C-1415 a Can Riudemeia 41.5777500,2.3776100 448116.07 4603082.55 1942-46 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38288-foto-08009-295-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM És un clar exemple de l'arquitectura de palau residencial dels anys 40 del segle XX, on trobem la més variada combinació d'estils i volumetries contundents, en un conjunt de grans dimensions. Està construïda en el lloc de la masia original, Can Carreras, que es va substituïr per la nova construcció. Darrera Can Navas, entre altres cosntruccions, hi podem trobar una casa de pagès, Ca la Teresina. A dins de la finca hi trobem la font dels Castanyers. 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38134 Bosc de ca l'Altafulla https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ca-laltafulla <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> <p>Bosc mixt format principalment per alzina (Quercus ilex ssp ilex) amb pi pinyer (Pinus pinea), destacant la riquesa i frondositat dels fondals on apareixen roure martinenc (Quercus humilis), roure africà (Quercus canariensis) i om (Uimus minor).</p> 08009-141 Veínat de Clarà. Ca l'Altafulla 41.5535400,2.3649800 447043.05 4600402.55 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM El roure africà (Quercus canariensis) està considerat com a molt rar a nivell dels Països Catalans i la Península Ibèrica (absent a la resta d'Europa), sent més freqüent al Maresme i la Selva, estrictament sobre substrat silícic. L'Alzinar (codi 9340 no prioritari) i l'Omeda (codi 92AO no prioritari) són hàbitats naturals d'interès comunitari citats a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38142 Bosc de l'obaga de can Serra Lladó https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lobaga-de-can-serra-llado <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals.</p> <p>Bosc mixte format per alzina (Quercus ilex ssp ilex), pi pinyer (Pinus pinea), surera (Quercus suber) i, d'especial interès per la seva abundància, roure martinenc (Quercus humilis) i roure cerrioide (Quercus x cerrioides), que creix principalment a la zona més encaixonada i frescal de la vall.</p> 08009-149 Veïnat de Lladó 41.5558400,2.4146400 451186.06 4600628.52 08009 Argentona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38142-foto-08009-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38142-foto-08009-149-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM Afectat per l'ampliació d'una urbanització, la freqüentació i l'obertura de pistes i camins. L'alzinar (codi 9340 no prioritari) i les sureres (codi 9330 no prioritari) són hàbitats naturals d'interès comunitari citats a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38136 Bosc de l'obaga del Cap de la Feu - Turó de Cirés https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lobaga-del-cap-de-la-feu-turo-de-cires <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> <p>A l'obaga dels turons del Cap de la Feu i de Cirés, a les muntanyes que hi ha just al darrere del poble d'Argentona, hi ha un clima més humit, frescal i ombrívol que permet el desenvolupament d'un alzinar mixt enriquit amb caducifolis. Trobem alzina (Quercus ilex ssp ilex) amb pi pinyer (Pinus pinea) enriquit amb roure martinenc (Quercus humilis) principalment i algun roure africà (Quercus canariensis), roure cerrioide (Quercus x cerrioides), servera (Sorbus domestica) i arç blanc (Crataegus monogyna).</p> 08009-143 Obaga dels turons del Cap de la Feu i de Cirés 41.5423200,2.3803300 448314.04 4599147.54 08009 Argentona Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38136-foto-08009-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38136-foto-08009-143-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM El roure africà (Quercus canariensis) està considerat com a molt rar a nivell dels Països Catalans i la Península Ibèrica (absent a la resta d'Europa), sent més freqüent al Maresme i la Selva, estrictament sobre substrat silícic. L'Alzinar (codi 9340 no prioritari)és un hàbitat natural d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38143 Bosc dels veïnats de Traià i la Pujada https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-dels-veinats-de-traia-i-la-pujada - CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. Boscos d'especial interès geogràfico-estratègic a l'estar en contacte amb l'espai protegit del Montnegre i el Corredor, del que Argentona no en forma part. Aquests boscos podrien ser una possible via de nexe entre els dos PEIN, el de la Conreria- Sant Mateu -Céllecs i el del Montnegre i el Corredor. 08009-150 Veïnats de Traià i la Pujada 41.5383700,2.4110800 450876 4598691 08009 Argentona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38143-foto-08009-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38143-foto-08009-150-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38144 Brolla d'Albada del Pujolar i Rocar d'en Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/brolla-dalbada-del-pujolar-i-rocar-den-serra <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - LOSA, J.M. (1975). Aspectos de la vegetación del coll de Burriac. Anal. Inst. Bot. 32 (2). - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana.</p> <p>Brolla d'albada (Anthillido cytisoidis -Cistetum clusii) localitzada des de la muntanya del Pujolar fins al rocar d'en Serra, tot i no formar una massa contínua. Comunitat arbustiva d'ambients secs i assolellats, dominada per l'albada (Anthyllis cytisoides), petit arbust gris blanquinós de flors grogues, acompanyat pel llistó (Brachypodium retusum), l'estepa blanca (Cistus salvifolius), la botja d'escombres (Dorycnium pentaphyllum), el garric (Quercus coccifera), la gatosa (Ulex parviflorus) o el romaní (Rosmarinus officinalis) entre d'altres espècies.</p> 08009-151 El Pujolar i rocar d'en Serra 41.5535800,2.3858400 448783.05 4600394.54 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38144-foto-08009-151-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM La particularitat d'aquesta comunitat és que aquestes poblacions d'Argentona corresponen gairebé al límit més septentrional de la distribució als Països Catalans, a excepció d'una petita població al cap de Creus i el Rosselló. 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38200 Ca l'Alsina (Can Damn) https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalsina-can-damn XX Pel que fa als materials es conserva en bon estat, però les reformes han minvat part de l'interès del conjunt. <p>Casal d'estiueig de principis de segle, de planta baixa i dues plantes pis, amb golfes. Estil moderista, tant pel que fa als materials utilitzats com a la composició formal; persiana de llibret, ferro forjat, esgrafiats i aplacats esculpits de pedra i ceràmica. Insipiració neogòtica pel que fa als elements decoratius. Jardí al voltant.</p> 08009-207 Nucli urbà. Av. Nostra Senyora de la Salut, 18, cantonada amb Ptge. De la Salut, 5 41.5491500,2.3941400 449471.05 4599898.54 1918-20 08009 Argentona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38200-foto-08009-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38200-foto-08009-207-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Adolf Ruiz Casamitjana, arquitecte En reformes posteriors no s'han mantingut els mateixos criteris d'origen, malmetent l'aspecte unitari. Obertura de finestres i segregació de part de la finca. 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38294 Ca l'Altafulla https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laltafulla <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> XVII Tot i haver sofert moltes reformes, sobretot interiors, ha mantingut la seva volumetria original i elements característics. <p>Masia formada pel conjunt de dues edificacions, de les quals destaca la més antiga, amb la façana principal orientada a sud. L'edifici antic és una masia amb teulada a dues vessants, i l'amplada de tres cossos perpendiculars a façana. Observem el portal rodó amb onze dovelles i finestres de granit motllurat. La finestra esquerra té una espitllera sobre l'ampit i al seu dessota la porta de la quadra. A la finestra dels baixos hi ha gravat la data il·legible i l'anagrama JHS. El conjunt és del segle XVII. El segon edifici és d'una data posterior, i es construí com una ampliació del primer, comunicant-se per l'interior. Com a moltes de les masies, existeixen diversos punts d'aigua, com ara fonts, pous i safarejos associats a la propietat.</p> 08009-301 Veïnat de Clarà. Camí de Can Manyana <p>Cal destacar que durant molt de temps va ser utilitzada com a casa de colònies.</p> 41.5530700,2.3634400 446914.05 4600351.56 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38294-foto-08009-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38294-foto-08009-301-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-12-15 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM En aquest moment es troba reformant-se per distribuir tres vivendes independents en el seu interior, amb accessos i serveis separats per a cadascuna. 98|94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38304 Ca l'Avi https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lavi <p>SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> XVII Es va restaurar i reformar l'any 1995, intentant mantenir la volumetria i aspectes originals. <p>Masia senzilla, de tres cossos perpendiculars a façana, planta baixa i pis i coberta a dues vessants paral·lela a façana. Té un cos afegit de planta baixa que originalment feia les funcions de quadra per al bestiar. Conserva les obertures originals amb llindes, brancals i ampits de granit, aquests últims motllurats; i al llarg del temps s'han obert finestres de major tamany, però sense fer ús de la pedra.</p> 08009-311 Veïnat de Clarà. Camí de Ca l'Avi 41.5547200,2.3638100 446946.05 4600534.56 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38304-foto-08009-311-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-12-15 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM La data de l'edifici es podria situar a mitjans del segle XVII. 94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38253 Ca l'Elies https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lelies <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982</p> XIX La casa es troba en bon estat, però l'entorn està bastant malmès <p>Casa de pagès, de planta baixa i pis, catalogable dins del grup II, originalment de tres cossos perpendiculars a façana, que en el temps ha englobat un altre cos auxiliar sota la metixa coberta a dues aigües de teula àrab. Hi podem observar el portal d'entrada, amb llinda i brancals de pedra granítica, i el rellotge de sol recentment policromat.</p> 08009-260 Veïnat del Cros, Camí de Can Veletes 41.5459300,2.4089300 450702.05 4599531.53 08009 Argentona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38253-foto-08009-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38253-foto-08009-260-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Ca l'Elies té a la seva vora la font anomenada com la Font de l'Anguila, així com diversos safarejos i un pou d'obra al mig de les seves feixes. 119|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38292 Ca l'Espinal https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespinal <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> XVI Donat el seu estat, és pràcticament impossible recuperar res, ja que no queda cap edifici ni coberta dempeus. Només resten els murs més importants i alguns elements de pedra que voltaven finestres i portes. Cal destacar que alguns d'aquests elements han estat manllevats, ja que no queda cap peça de l'antic portal adovellat. <p>Conjunt important d'edificacions situat a la carena litoral. Es tractava d'una gran masia, amb l'edifici principal fomat per tres cossos perpendiculars a lfaçana, de planta baixa i pis, i teulada a dues vessants perpendicular a les façanes principals. Els murs són de paredat de pedra, amb grans carreus a les cantonades. En la paret portant central, es conserva encara una porta amb la llinda motllurada de peces de granit, que la podríem situar entre el segles XVI-XVII. Els cossos adossats, segurament cellers i quadres, conserven alguna part amb el sostre de planta baixa de volta ceràmica a la catalana. En un d'ells es conserva un arc parabòlic d'obra ceràmica.</p> 08009-299 Veïnat de Pins. Camí d'Òrrius i Parpers a Cardedeu <p>Per la seva situació estratègica, dominava les dues vessants de la carena litoral.</p> 41.5877100,2.3742400 447843.08 4604190.55 08009 Argentona Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38292-foto-08009-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38292-foto-08009-299-2.jpg Inexistent Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Éls camps del voltant encara es conreen, i al safareig hi raja aigua. Sembla que l'únic que s'ha abandonat és la masia. Cal destacar els grans blocs de pedra que acompanyen el camí a la casa, i les troballes de peces de ceràmica blava catalana entre les runes. 93|94|98|85 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38028 Ca l'Estrada https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestrada-0 ALMAGRO, M; COLOMINAS,J i SERRA RÀFOLS, J de C (1945) Carta arqueológica de España. Barcelona. Madrid. ALMAGRO BASCH, M (1962) 'La invasión céltica en España' Dins Historia de España dirigida per Menéndez Pidal. ALMAGRO GORBEA, M (1977) 'El Pic dels Corbs, de Sagunto, y los campos de urnas del N.E de la Península Ibérica'. Saguntum, núm. 12. Papeles del Laboratorioi de Arqueología de Valencia. Valencia. BOSCH GIMPERA, Pere (1913) 'Dos vasos de la primera edat del ferro trobats a Argentona. La ceràmica de hàllsttat a Catalunya'. Anuari de l'Institut d'Estudis catalans, Vol. V. Barcelona, pàgs. 816-819. BOSCH GIMPERA, Pere (1922) 'Ensayo de una reconstrucción de la Etnología Prehistórica de la Península Ibérica'. Boletín de la Biblioteca Menéndez Pelayo. Santander BOSCH GIMPERA, Pere (1932) ' Etnología de la Península Ibérica'. Alpha. Barcelona. ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona. JUNYENT, Emili (1978) 'L'aportació continental del Bronze Final'. Història de Catalunya Vol. I. Coordinada per maluquer de Motes. Salvat. Barcelona, pàgs. 120-139. MALUQUER DE MOTES, J (1945) 'Las culturas hallstàtticas en Cataluña'. Revista Ampurias Vols. VII-VIII. Barcelona, pàgs. 115-184. PEREZ i CONILL, Jordi (1985) 'Els vasos hallstàttics o urnes cineràries d'Argentona'. Laietania. Estudis d'història i d'arqueologia del Maresme, 1982-83. Museu Comarcal del Maresme. Mataró. PERICOT, Lluís (1967) 'Épocas primitiva y romana'. Dins Historia de España. Gran historia general de los pueblos hispanos. Vol. I. Institut Gallach. Barcelona. PETIT, M.A (1986) Contribució a l'estudi de l'Edat de Bronze a Catalunya (Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Maresme i Moianès. Tesi Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RIBAS, Marià (1934) Orígens i fets històrics de Mataró. Impremta Minerva. Mataró. Descobert a molta fondària. Jaciment del Bronze Final, corresponent molt possiblement a un Camp d'Urnes trobat a 17 metres de profunditat al fer-se un pou entre els anys 1908 i 1909 per part de la Companyia d'Aigües d'Argentona, en l'indret anomenat Ca l'Estrada. Van aparèixer dues urnes de ceràmica feta a mà i brunyides externament que corresponent al Bronze Final (1100-1000 a.C.). La 677 és de forma troncocònica invertida, amb una tendència arrodonida per fora. Les seves mesures són 150 mm d'altura, 168 mm de diàmetre de la boca i 155 mm de diàmetre de la base. L'interior del llavi presenta un tall bisellat. Paret lleugerament obliqua oberta cap a l'exterior amb la base plana. Sense agafadors. Decoració de 3 solcs acanalats a prop de la vora de forma horitzontal per damunt de 3 bandes de semicercles. La 676 és de forma bitroncocònica amb la base plana. Les seves mesures són 200mm d'altura, 140 mm de diàmetre de la boca i 80 mm de diàmetres de la base. Espatlla decorada per dos grups de solcs acanalats en els extrems perimetrals entre els quals n'hi ha d'altres que formen semicercles i diagonals. 08009-13 Veïnat de Sant Jaume Descobert a principis de s. XX en la realització d'un pou per part de la Companyia d'aigües d'Argentona. 41.5555100,2.4090700 450721 4600595 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38028-foto-08009-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38028-foto-08009-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38028-foto-08009-13-3.jpg Inexistent Antic|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Residencial 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM Dues de les urnes es conserven al Museu de Mataró amb els números 676 i 677. Hi ha la noticia d'una tercera urna amb apadora que es troba en situació desconeguda ( si més no per la majoria). 80|79 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38275 Ca l'Ànima (Can Caralt) https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lanima-can-caralt <p>SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> XVII <p>Masia pertanyent al grup I, de tres cossos de planta baixa i pis amb teulada a dues aigües. Per l'antiguitat de diversos elements arquitectònics i volumetria característics, es pot situar en el segle XVII: Portal rodó, finestres i cantonades de pedra escairada. Es poden observar diverses fases en la construcció de la casa, ja que a la part posterior conserva un cos de planta baixa, amb parets de pedra vista, que sembla bastant anterior a la resta. Com a moltes altres masies, existeixen font i safareig propis.</p> 08009-282 Veïnat de Sant Jaume. Cruïlla del camí dels contrabandistes i del de Sant Jaume 41.5539100,2.4139900 451130.06 4600415.52 1620 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38275-foto-08009-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38275-foto-08009-282-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM 94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38191 Ca la Marí https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-mari XIX Actualment s'està efectuant una rehabilitació integrall que segurament mantindrà la façana actual. <p>Casa entre mitgeres, de cós, amb planta baixa, dues plantes pis i golfes. Té una dispoció simètrica de les obertures en façana, empetitint-les a mesura que es va pujant. Destaquen els esgrafiats i els elements de pedra artificial que rematen el coronament superior de façana.</p> 08009-198 Nucli urbà. C. Gran, 37 41.5547300,2.4010200 450049.06 4600513.53 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Mestre d'obres Boada Obra del Mestre d'obres Boada, introductor de la pedra artificial en la comarca. En aquest cas, s'ultitza en profusió en els elements decoratius de la façana principal. 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38185 Cal Bolero i Can Rabassa (Can Moré) https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bolero-i-can-rabassa-can-more XVII Ha estat objecte d'una recent restauració. <p>Edifici en cantonada, de cos, planta baixa i pis. Teulada original a dues vessants, però amb una part remuntada a posteriori. És una construcció de tipus popular, amb les cantonades i remats d'obertures granit escairat. La façana principal, exenta de tribunes i voladissos, manté part de les obertures originals, adaptades als diferents canvis d'ús i necessitats. En la façana del C. Rosers destaca una llinda de granit amb la data de 1735 gravada.</p> 08009-192 Nucli urbà. C. Dels Rosers, 1, cantonada amb el C. Gran 41.5549600,2.4010600 450053.06 4600539.53 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38185-foto-08009-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38185-foto-08009-192-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Tot i que l'última restauració l'ha deixat amb un aspecte marcadament populista, amb blocs de pedra vista en el pany de façana arrebossat, s'ha sabut conservar l'aspecte original. A destacar també l'edifici del davant, al C. Rosers, 2; amb una cantonada de secció semicircular de pedra escairada. Probablement és de la mateixa època, però en aquest cas les reformes no ha respectat tant la forma i aspectes d'origen. 94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
38183 Cal Carboner - Museu del Càntir https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carboner-museu-del-cantir XV Recentment rehabilitada. <p>Edifici fruit de la reforma de l'antiga Cal Carboner; casa de planta baixa i pis, amb pati annexe lateral i posterior. Porta adovellada i finestral amb llinda, brancals i ampit de pedra treballada. La reforma, que ha afectat també la casa veïna, ha mantingut aquests elements originals, afegint un pis més d'alçada i creant una galeria vidriada a sota del nou ràfec, on es situen alguns càntirs, com a icones del Museu.</p> 08009-190 Nucli urbà. Plaça de l'Església 41.5540800,2.4004300 450000.06 4600441.53 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38183-foto-08009-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38183-foto-08009-190-2.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Científic Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Coneguda també com a Cal Cacauero. Juntament amb la seva casa veïna, Can Cella, també incorporada a la reforma, passava per ser una de les més antigues de la població, ja que estava situada al costat de l'església, en el nucli original de la vila. 94|98|85 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 158,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5