Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38104 | Eucaliptus del camí de can Pardal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-del-cami-de-can-pardal | <p>Eucaliptus (Eucaliptus globulus) localitzat al camí de can Pardal, prop del rec d'aigua que baixa de la font de can Pardal. Dimensions: Perímetre: 4,92 m, DBH: 1,57 m.</p> | 08009-111 | Veïnat de Sant Jaume. Camí de can Pardal | 41.5534200,2.4118900 | 450955.06 | 4600361.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38104-foto-08009-111-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||||
| 38086 | Festa Major d'hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern | LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. | Festa patronal del poble en honor a Sant Julià, que es celebra el 7 de gener. A partir de l'any 1969, el Consistori Municipal decideix traslladar la festa al segon dissabte del mes. Però no ha estat mai una festa amb molt de ressò (Lladó, 1992). Potser per l'època o potser per haver acabat de sortir de les festes nadalenques. Els actes celebrats són: missa solemne amb veneració de les relíquies i cant dels goigs, cercavila de gegants, sardanes i concerts. | 08009-71 | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||||||
| 38017 | Festa del Càntir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-cantir | CALVO, Oriol (2000) Museu del Càntir d'Argentona. Inauguració del nou estatge. Museu del Càntir d'Argentona. 2000. CALVO, Oriol (2000) 'Reflexions entorn de la festa del càntir i la festa major'. A Fonts, núm. , juliol de 2000. Argentona, pàgs. 16-17. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998) Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural.Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit. MONTLLÓ BOLART, Jordi (2002) 'Aguas y botijos milagrosos'. Turismo Rural, núm. 58, agost de 2002, pàgs. 12 i 13. Madrid. VILLÀ, Francesc (2000) 'Sant Domingo de Guzman i el vot de poble'. A Fonts, núm. 3, juliol de 2000. Argentona, pàgs. 14-15. | XVII-XXI | L'acte principal de la Festa és la benedicció de les aigües de la font de sant Domènech, per tal de protegir-les de qualsevol mal i donar salut als qui en beguin amb un càntir nou de trinca. És per aquest motiu que a la vila es fa la Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa, amb terrissers d'arreu. En les darreres edicions ha estat visitada per unes 100.000 persones. La Fira es completa amb moltes altres activitats: exposicions, demostracions en viu, tallers de torn, de rakú, jocs diversos relacinats amb els càntirs i un concurs d'aparadors de la vila. | 08009-2 | La Festa del Càntir és continuadora de l'antic Aplec de Sant Domènec d'Argentona, que es va començar a celebrar en el s. XVII (el 4 d'agost Festa Major d'estiu de la vila). L'origen d'aquest Aplec cal buscar-lo quan les aigües d'Argentona van ser objecte d'un accident que va fer que sortissin dolentes i provoquessin una greu pesta a la població (1650 - 1652). Es va invocar a St. Domènec de Guzman, tingut com a patró de les aigües, perquè fes que aquestes tornessin a sortir bones. Argentona va fer un 'vot de poble' i posà les seves nombroses fonts sota la seva protecció amb resultats positius. Les aigües van tornar a sortir bones i des d'aleshores cada any se celebra la festivitat de St. Domènec, el 4 d'agost, en recordança i agraïment a aquest esdeveniment. Aquest aplec de fet no era exclusiu d'Argentona, sinó que es feia en altres llocs, en honor a St. Domènec i consistia en beneir les aigües de la font principal del poble, per la seva protecció. Hi havia la creença de que si aquestes aigües es posaven en un càntir que fos nou, la gent que en begués podria guarir-se de malalties, protegir-se de mals, dolors,... A partir d'aquí es va originar un primer mercat de càntirs d'Argentona, ja que els terrissers de les rodalies aprofitaven per vendre la seva producció. Venia gent de tot arreu i compraven el càntir i es feia una festa. Amb el temps aquesta festa, sobretot a finals de segle passat i durant bona part d'aquest, va anar molt de davallada però es va sostenir, no va desaparèixer mai, sobretot el fet ritual de beneir les aigües. Va ajudar a això el fet que fos Festa Major d'Argentona; va arribar a ser tant important aquest aplec de St. Domènec que va esdevenir la principal festa, ja que després hi ha la festa patronal de St. Julià, que s'ha continuat celebrant, però sense tanta importància com la de St. Domènec. Tots els elements relacionats amb l'aigua (com per exemple els càntirs) van quedar molt marginats, fins que l'any 1951 una colla de gent 'Amics d'Argentona' van voler recuperar tot l'antic esplendor que havia tingut la festa, i la van reformar una mica. Li van dir la Festa del Càntir ja que va passar a ser l'element principal de la festa. A partir de llavors es va intentar recuperar aquell mercat de càntirs i de terrissa i des de l'any 1951 es treu cada any un model de càntir que durant els primers anys representava formes tradicionals de Catalunya, però que després es va estendre a d'altres regions. El primer any es van vendre 200 càntirs i els anys següents va anar a més, fins que l'any 1993 es van vendre més de 8.000 exemplars. | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38017-foto-08009-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38017-foto-08009-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38017-foto-08009-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98|94 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 38079 | Festa dels Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-tres-tombs | LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. SERRA, Lluís (2002) 'Els tres tombs'. A Fonts, núm. 9, gener de 2002. Argentona, pàgs. 16-17. | Festa dedicada a Sant Anton Abat, que es celebra el 17 de gener, o, en aquest cas, ho fancoincidir amb la Festa Major d'hiven. Primer es fa un ofici en honor al sant. En acabar, comença la cavalcada. Es fan tres passades per davan una imatge del sant que es col·loca a la plaça. El capellà beneeix els animals en passar. La cavalcada es concentrava davant la casa del banderer, que des del matí lluïa en el balcó la senyera o pannó de la cofraria. Encapçalava la comitiva el capità, seguit de l'abanderat i de dos cordonistes. Després del darrer tomb el banderer obsequiava amb un refresc els seus companys. Havia estat costum menjar pinyons torrats mentre s'esperava el pas. I a la nit es feia un ball. | 08009-64 | L'any 1880 es va estrenar l'estendard que encara es conserva i que es va salvar de la crema de 1936 gràcies a la intervenció de Lluís Soler (en Xiru). Ara se n'ha fet una reproducció, perquè no es malmeti l'original, que ha passat així a esdevenir un element simbòlic. De l'any 1940 al 1960 organitzava la festa la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos. Però a partir de l'any 1961 ho fa una comissió cívica. | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||||||
| 38326 | Finca de Can Garí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finca-de-can-gari | XIX | <p>Finca de gran extensió, situada al marge dret de la riera d'Argentona, al sud del terme municipal. A dins hi podem trobar els edificis modernistes de Can Garí i la seva masoveria i, de resultes d'una modificació dels seus límits, l'ermita de Sant Miquel del Cros, i Can Patet. La finca es troba envoltada en el perímetre que correspon al Camí del Cros amb una tanca d'obra i ferro forjat, d'estil modernista, amb elements de remat destacats, amb acabats de ceràmica vidriada i un treball acurat amb maó massís i forja. Cal ressaltar la qualitat dels jardins de la finca, realitzats per l'arquitecte Rubió i Tudurí, que combina zones de descans i zones de passeig, amb presència d'estanys i zones humides, decorats amb escultures de l'època.</p> | 08009-333 | Camí del Cros, al marge dret de la Riera | 41.5483300,2.4117800 | 450942.05 | 4599796.52 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38326-foto-08009-333-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 38231 | Fleca Casabella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fleca-casabella | <p>BANÚS, Joan; BOSCH, Marc; VERA, Pilar. (2001). Guia Puig i Cadafalch Mataró-Argentona. Editen: Ajuntaments d'Argentona i de Mataró</p> | XX | <p>Porta de l'establiment, realitzada en fusta i vidre. Formes ondulants i encintades típiques de principis del segle XX</p> | 08009-238 | Nucli urbà. C. Josep Solé, 2. | 41.5535000,2.4001300 | 449974.06 | 4600377.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38231-foto-08009-238-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Projecte d'Emili Cabanyes | 105 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||
| 38081 | Fons d'art de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dart-de-lajuntament | Fons d'art de l'Ajuntament format bàsicament per pintura, en diferents de les seves tècniques: aquarel·la, olis, gravat, carbó,... El modus d'adquisició és bàsicament a partir del concurs anual de pintura ràpida. Però també hi ha donacions. La més important fou la de l'Aixernador, amb més d'un centenar d'obres de diverses tècniques: olis, aquarel·les, gouache, carbó, pastel serigrafia, gravat, acrílic, fotografia, ceràmica i escltura. Amb la donació també hi anaven 292 arxivadors i 37 capses, que han passat a l'arxiu. Destaquen alguns autors com Martí Alzina, Rovira Brull , Yago Vilamañà, Vila Arrufat, Raul Capitani,... | 08009-66 | Varia | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38081-foto-08009-66-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Es troba en diferents dependències municipals i en els magatzems de la Velcro. | 98 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||
| 38057 | Fons d'imatges del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-del-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local | XX | Important conjunt fotogràfic d'Argentona i del seu terme municipal, des dels anys 1920 fins els 70 i de procedències molt diverses: donacions d'A.Güell, J.Alegret, P.Pujol. J.Puig i Cadafalch, J.Bonet i Garí, de l'arxiu Mas i del mateix fons del SPAL. D'entre les fotografies hi ha sèries de reportatges de les cases Puig i Cadafalch, Garí, Moió (antiga seu del Museu del Càntir), de les cases de la plaça de l'Església i de la mateixa Església de Sant Julià (dels efectes devastadors de la guerra i de la reconstrucció) i de l'antic Ajuntament. També hi trobem imatges de les masies de Can Cabanyes, Can Comalada, Can Portell, Can Martí de la Pujada, Can Sirés, Can Saborit, Can Riera, Can Palau, Cal Coix, de l'exposició de llits antics a Can Calopa (1950), del castell de Burriac (foto de grup: Reinoso, Barrie, Bonet i Garí, Bartrina, Moragas, 1919) i de l'antic escorxador municipal. És interessant també el recull de postals antigues d'Argentona d'entre els anys 1920 i 1930 en les que s'observen imatges del poble, de Sant Miquel del Cros, Església de Sant Julià, Can Cabanyes, cases Puig i Cadafalch i Garí, i la Font Picant d'Argentona. També hi trobem retalls de revistes i diaris d'època dels que destaquen la 'Ilustració Catalana', el Calendari de la Mancomunitat de Catalunya de 1916, la 'Geografia General de Catalunya' de F.Carreras Candi i el 'Bloc Mataroní' amb dibuixos de M.Ribas. El fons del SPAL també inclou planimetria que, en el cas d'Argentona, compta amb documents de Can Cabanyes (probablement de J.Puig i Cadafalch), de Can Gallifa (1960), de Can Moió (1959 i 1966) i de les cases de la plaça de l'Església fetes pel projecte de reordenació de la zona (1971). | 08009-42 | C.Urgell, 187 (08036 Barcelona) - Edifici del Rellotge | El Servei del Patrimoni Arquitectònic Local fou creat l'any 1914 per la Diputació de Barcelona, aleshores presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans. Amb la denominació de Servei de Catalogació i Conservació de Monuments fins 1986, va ser pionera a l'Estat Espanyol en la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental. Durant aquests pràcticament nou decennis el Servei ha tingut tres directors: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978), i des de l'any 1981, Antoni González Moreno-Navarro. La seu de la institució ha estat al Palau de la Generalitat (1915 a 1929), a la Casa dels Canonges (fins l'any 1989) i a la planta baixa de l'edifici principal de l'antiga fàbrica Batlló (1868), conegut com l'Edifici del Rellotge. El SPAL compta amb diversos equips pluridisciplinaris per a realitzar estudis de caràcter històric i tècnic per a la definició dels objectius de les intervencions, redacta els projectes i duu la direcció dels treballs de restauració. La institució, petició dels ens locals, realitza també estudis d'inventari del patrimoni arquitectònic. L'SPAL disposa a més d'un important fons de documentació (gràfic, fotogràfic i escrit) de temes relacionats amb amb el patrimoni o la restauració monumental. Formen part d'aquests fons l'arxiu de materials provinents de l'IEC i de diversos arxius particulars adquirits o llegats al Servei, l'arxiu de materials produïts pel mateix Servei des de 1915 i el llegat de J.Martorell que conté la documentació de la seva obra aliena al Servei. | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | El Museu Municipal d'Argentona té la reproducció d'algunes de les imatges del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||||
| 38030 | Font Ballot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-ballot | PELLICER , J.M (1887) Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro, antigua ciudad de la España Tarraconense, región Layetana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona | La única noticia que tenim d'aquest jaciment ens la proporciona Pellicer, a finals del segle XIX. Ens diu que es va trobar un sarcòfag, 'amb un esquelet amb corona d'estany subjectada amb claus de coure al peu'. Atribuït de forma molt relativa al període romà. | 08009-15 | Veïnat de Lladó | 41.5497100,2.3843900 | 448659 | 4599966 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||||||
| 38340 | Font de Ca l'Ànima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lanima | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep; i col. (1982) Les fonts d'Argentona. Editen: Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme. Barcelona</p> | XVIII | Manca manteniment de les peces ceràmiques i de l'estructura formal de la font. | <p>El suport de la font és una pilastra d'obra de paredat de secció quadrada, d'uns dos metres d'açada, coronada per una piràmide que remata una peça ornamental de ceràmica. Aquesta piràmide superior està revestida de rajoles policromades, que tornem a trobar a sota de la cornisa ornamental, en un frontal del segle XVIII, amb al·legories de Sant Joan, Sant Miquel i l'Esperit Sant. L'aigua vessa en un pica de granit, d'on es reparteix als safarejos posteriors.</p> | 08009-347 | Veïnat de Sant Jaume. Finca de Ca l'Ànima | 41.5538400,2.4139300 | 451125.06 | 4600407.52 | 1765 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38340-foto-08009-347-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | L'aigua és de mina, barrejada amb aigua de la Companyia d'aigües de Dosrius. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||
| 38337 | Font de Can Cabanyes (Font del lleó) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-cabanyes-font-del-lleo | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982</p> | XVIII | <p>Safareig de pedra granítica treballada, de forma quadrada, amb una columna de tronc quadrat esculpida amb una cara humana en cadascuna de les cares situada en el centre del safareig.</p> | 08009-344 | Veïnat de la Pujada. Finca de Can Cabanyes | 41.5647000,2.4110100 | 450890.07 | 4601614.53 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38337-foto-08009-344-2.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Destaca la magnitud del plàtan que ha anat creixent al costat del safareig. A dins de la finca hi trobem la font d'En Guineu o d'En Boter | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||
| 38332 | Font de Dalt de Can Altafulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-dalt-de-can-altafulla | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep; i col. (1982) Les fonts d'Argentona. Editen: Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme. Barcelona</p> | XVIII-XIX | En tractar-se d'elements de pedra, es troben en un relatiu bon estat, no així el pou, que s'ha ensorrat, ni el safareig de sota, fet d'obra, que està ple de runa i malesa. | <p>Font constituïda per un pou, actualment en runes, que es troba al marge superior del camí, i per una font brollador, amb unes piques de pedra granítica treballada, situades al marge inferior. L'aigua que vessa d'aquestes piques va a parar a un safareig situat a sota, al talús del camí, d'on es devia recollir l'aigua que anava a la casa.</p> | 08009-339 | Veïnat de Clarà. Camí de Can Manyana | 41.5519000,2.3635100 | 446919.05 | 4600221.56 | 08009 | Argentona | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38332-foto-08009-339-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38332-foto-08009-339-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38332-foto-08009-339-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | L'aigua neix d'una mina | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||
| 38070 | Font de Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-llado | VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep (1994) Les fonts d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. | XX | Font emprotada a la paret de la finca de Can Calopa. Està emmarcada per pedra de granit simulant dovelles. La paret del fons està decorada amb rajola de València, de color groc i verd, formant triangles. Es llegeix una inscripció amb el nom de la font, feta també de rajoles. L'aixeta és de llautó i aboca l'aigua damunt una pica de pedra. | 08009-55 | Nucli urbà. C. Josep Soler / Lladó / Riudemeia | No fa massa anys que va estar reformada, donant-li l'aspecte actual. Abans havia estat un abeurador per animals. | 41.5534600,2.4002900 | 449988 | 4600373 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38070-foto-08009-55-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 38066 | Font de Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-domenec | SUBIÑÀ i COLL, Enric (2000) 'La font de Sant Domingo'. A Fonts, núm. 3, juliol de 2000. Argentona, pàgs. 18-19. VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep (1994) Les fonts d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. | XIX | Es troba a uns tres metres sota el nivell del carrer. L'accés es fa per una escala que dona a la boca de mina, tapada amb una porta de ferro. A sota hi ha dos galets acanalats de ferro que aboquen l'aigua a una pica de pedra i obra. A nivell de carrer hi ha la capella amb la imatge de Sant Domènech, amb una inscripció feta en unes rajoles de València que diu: 'Font de Sant Domingo'. | 08009-51 | Nucli urbà. C. Gran | Antigament la font no estava dedicada a Sant Domènec, ni estava en aquest lloc. La seva situació primitiva estaria aprop del creuament entre els carrers Torres i Bages i Dolors Montserdà. Els seus orígens com a font pública es poden remuntar fins el segle XV, però la primera referència documental no és fins l'any 1639. La primera referència a Sant Domènec o Sant Domingo és de l'any 1751. | 41.5551700,2.4007500 | 450027 | 4600563 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38066-foto-08009-51-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Probablement la darrera reforma va ser durant els anys 50-60. | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 38341 | Font de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-jaume | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep; i col. (1982) Les fonts d'Argentona. Editen: Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme. Barcelona</p> | XVIII | Està actualment molt cuidat, amb una tauleta i uns petits seients, però al recinte li faltaria una actuació global. | <p>Petit muret de paredat, amb un estil naturalista, on destaca un frontal de rajoles policromades amb la imatge de Sant Jaume, l'aigua que es recull va a parar al safareig del darrera, al pati de Can Boba. Es troba en un acollidor entorn, envoltat de tanques de fusta, i a l'ombra dels petits arbres del recinte.</p> | 08009-348 | Veïnat de Sant Jaume. Finca de Can Boba | 41.5526700,2.4140400 | 451134.06 | 4600277.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38341-foto-08009-348-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | La meitat de l'aigua de la Font es reparteix amb la Font de Sant Franscesc, situada un xic més avall. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||
| 38067 | Font de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-sebastia | VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep (1994) Les fonts d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. | Construcció d'obra amb una aixeta de llautó. L'aigua cau en una pica. La paret està decorada amb rajola de colors groc i verd formant triangles. A la part superior hi ha la imatge de Sant Sebastià feta amb rajola de València, així com la inscripció del seu nom, feta de la mateixa manera. Es tracta d'un arranjament recent | 08009-52 | Nucli urbà. C. Gran | 41.5576300,2.4008200 | 450035 | 4600836 | 08009 | Argentona | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38067-foto-08009-52-2.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||||
| 38069 | Font de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa | VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep (1994) Les fonts d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. | La base de l'estructura és un pilar de ciment armat amb dos galets de ferro, un a cada banda, que aboquen l'aigua a sengles piques, també de ferro. Aquest pilar sosté un ornament de ferro colat. Es tracta d'una farola amb tres llums. | 08009-54 | Nucli urbà. Plaça Nova | En aquest lloc abans hi havia un safareig públic i més tard un abeurador per als animals. | 41.5543900,2.4027000 | 450189 | 4600475 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38069-foto-08009-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38069-foto-08009-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 38068 | Font de la Plaça Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-mare-de-deu-de-montserrat | Típica font de fundició amb brollador manual i desaigua. | 08009-53 | Nucli urbà. Pl. Mare de Déu de Montserrat | 41.5525500,2.4018000 | 450113 | 4600271 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38068-foto-08009-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38068-foto-08009-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||||
| 38097 | Font de la Plaça de Vendre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-vendre | Típica font de ferro fos. Al costat hi ha unes rajoles amb el nom de la font. Treu aigua de la xarxa municipal per abastir les necessitats pràctiques de les parades del mercat. | 08009-82 | Nucli urbà. Pl. de Vendre | 41.5546700,2.4005700 | 450012 | 4600507 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38097-foto-08009-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38097-foto-08009-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||||
| 38091 | Font de la família Busquets-Gallego | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-familia-busquets-gallego | XXI | Font ornamental amb el surtidor de ferro colat a la manera antiga, que funcionava l'extracció d'aigua amb la manxada del mànec. L'aigua va a parar sobre una antiga pedra de molí, donada per la família Busquets-Gallego. Després l'aigua cau en un petit estany rectangular amb el fons de còdols. Hi ha una placa que resa: 'En agraïment a la família Busquets-Gallego per la generosa donació d'aquesta antiga pedra de molí. Argentona, agost de 2002'. | 08009-76 | Nucli urbà. Plaça de Vendre | 41.5547000,2.4008600 | 450036 | 4600510 | 2002 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38091-foto-08009-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | En aquesta plaça hi ha dues fonts la de la plaça de vendre, pròpiament, i aquesta. | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 38223 | Font de la plaça de l'arròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-larros | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep; i col. (1982) Les fonts d'Argentona. Editen: Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme. Barcelona</p> | XIX | Es troba ple de deixalles i en runes. No obstant podria ser un espai recuperable | <p>Es tracta d'una font i el seu recinte d'esbarjo, on antigament hi havia uns bancs i taules fets d'obra, al costat de la font pròpiament dita. Aquesta volia prendre la imatge naturalista d'un mur de rocalla petita, d'on sortien dos galets de gerra, abocant l'aigua a la pica de granit de sota. Destaquen els magnífics exemplars arboris que donen, avui encara, ombra a aquest espai; especialment l'alzina.</p> | 08009-230 | Veïnat del Cros | 41.5371600,2.4148200 | 451187.04 | 4598555.52 | 08009 | Argentona | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38223-foto-08009-230-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||
| 38158 | Font del Ferro (Font de Dalt) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ferro-font-de-dalt | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep; i col. (1982) Les fonts d'Argentona. Editen: Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme. Barcelona</p> | XX | Reconstruïda de fa poc | <p>Construcció popular d'una sola planta, avui restaurada, de parets de paredat i maó massís, amb teulada a dues aigües. S'hi pot observar una certa similitud amb la Font del Manantial de Clarà, sobretot pel que fa a l'ús de l'arc apuntat.</p> | 08009-165 | Torrent de Burriac | 41.5422500,2.3885500 | 449000.04 | 4599135.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38158-foto-08009-165-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||
| 38333 | Font del Manantial de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-manantial-de-clara | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep; i col. (1982) Les fonts d'Argentona. Editen: Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme. Barcelona</p> | XX | Es troba en un estat ruïnós. Tot i que la teulada encara aguanta, és impossible accedir a l'interior per la porta, ja que està coberta per la brolla.A banda d'això, hi ha diversos esvorancs oberts en els murs laterals, i a l'interior està tot ple de brutícia i desmantellat. | <p>Es tracta d'una petita construcció i el seu entorn proper, situats en una esplanada a l'ombra d'alts plataners. L'edifici està construït amb murs d'obra de maó massís, que en alguns panys de paret és treballat com una gelosia, deixant passar la llum i ventilant l'interior. La coberta, a dues aigües, s'aguanta per unes bigues de fusta ben escairades. L'entrada a l'edifici es feia a través d'un arc parabòlic de maó a sardinell, que tanca un barri de ferro forjat on es pot llegir la data de 1929 i dues incials. A l'interior, encara es poden veure les dues escales semicirculars que baixaven fins la font, que queda uns 2-3 metres per sota la cota d'accés.</p> | 08009-340 | Veïnat de Clarà.Al marge esquerre de la Riera de Clarà, davant de Ca l'Ermità, al final de Can Raimi | 41.5565900,2.3714900 | 447588.05 | 4600737.55 | 1929 | 08009 | Argentona | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38333-foto-08009-340-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38333-foto-08009-340-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Just al darrera s'hi alça la planta embotelladora, avui en desús, que trenca amb tota l'harmonia del lloc. A l'esplanada del darrera hi havia, no gaire temps ençà, unes taules i bancs d'obra per passar la fresca que avui han desaparegut. No obstant és un lloc recuperable, tot i estar situada a les afores d'una urbanització de segones residències d'un nivell adquisitiu baix-mitjà. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||
| 38071 | Font del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli | Font de la xarxa d'aigües d'Argentona feta a partir d'un bloc granític, amb aixeta manual d'aram. Per sota de l'aixeta hi ha una rajola on es llegeix 'Font del Molí, 1986'. Desaigua fet amb contorn de pedra granítica. | 08009-56 | Nucli urbà. Pl. del Molí | 41.5544000,2.4058700 | 450454 | 4600474 | 1986 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38071-foto-08009-56-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||
| 38336 | Font dels plàtans de Can Castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-platans-de-can-castells | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep; i col. (1982) Les fonts d'Argentona. Editen: Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme. Barcelona</p> | XIX | Degut al seu abandó creixent, proliferen les mostres de brutícia i manca de civisme. No obstant, els afarejos mantenen els seus pedrissos originals, i la caseta de distribució de l'aigua encara no està esbotzada. | <p>La font és en realitat el conjunt format per dos grans safarejos, de forma quadrangular, situats de costat, i de la petita caseta que aixopluga la canalització de l'aigua. L'entorn on està situada és realment agradable, sota l'ombra dels grans plàtans s'hi desenvolupa una esplanada d'esbarjo, tot i que actualment està molt abandonada.</p> | 08009-343 | Veïnat de la Pujada | 41.5680500,2.4073600 | 450588.07 | 4601988.53 | 08009 | Argentona | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38336-foto-08009-343-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||
| 38299 | Font i elements del jardí de Can Cusani | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-elements-del-jardi-de-can-cusani | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep; i col. (1982) Les fonts d'Argentona. Editen: Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme. Barcelona</p> | XIX-XX | Es troba en estat de total abandó, parcialment en runes o sota els efectes de bretolades. | <p>La Font és realment d'un safareig, que rebia l'aigua d'una mina. El que es detaca és l'entorn proper de la font, on trobem una mena de glorieta, un dipòsit elevador d'obra de maó massís adossat al seu recinte de maquinàries, i l'ajardinament amb exemplars d'eucaliptus, plataners, palmeres, destacant un magnífic xiprer. Prop del safareig també hi podem trobar les cavallerisses de la propietat; uns estables amb coberta a dues aigües i decoració a la façana, on s'hi pot veure un cap de cavall fet de ceràmica.</p> | 08009-306 | Veïnat del Cros. Camí del Cros, al costat de Can Bartrina | 41.5365900,2.4115600 | 450915.04 | 4598493.52 | 08009 | Argentona | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Actualment sembla que la conducció de l'aigua està trencada, ja que no raja pel broc del safareig. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||
| 38052 | Forn de Can Portell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-portell | AA.VV (1995) Forn de Can Portell. Autopistas i arqueologia.Mmòria de les excavacions en la prolongació de l'autopista A-19. Autopistas C.E.S.A i Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona, pàgs. 43-55. BENET, C et alii (1993) La intervenció arqueològica a la variant de Mataró de la carretera N-II'. Tribuna d'Arqueologia 1991-1992. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. DEFAUS, J.M; MARTIN, A. (1989) Memòria de les prospeccions realitzades en l'itinerari de la futura autovia de Mataró a Palafolls (juliol-setembre1989). Dipositada al servei d'Arqueologia de la Generalitat de catalunya. Inèdit. | Ia.C-Id.C. | Soterrat per la C-32 | En motiu de la construcció de l'autopista de Mataró a Palafolls es van realitzar unes prospeccions arqueològiques que van posar al descobert el jaciment del Forn de Can Portell, on s'havia descobert forta presència d'àmfora romana (Pascual 1), així com una estructura associada a les restes ceràmiques. L'excavació realitzada l'any 1991 va permetre identificar el jaciment com un abocador de ceràmica d'un centre productor proper, que produïa àmfores i ceràmica comuna. La principal producció d'aquest forn serien les formes Pascual 1 i Dressel 2-4 i a nivell d'hipotesi Dressel 1 i Laietana 1. El marc cronològic inicial s'emmarcaria a finals del s. I a.C. I s'abandonaria entorn el 15-20 d.C. | 08009-37 | Veïnat del Cros | 41.5487900,2.4142200 | 451146 | 4599847 | 08009 | Argentona | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38052-foto-08009-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38052-foto-08009-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38052-foto-08009-37-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | En les prospeccions es van trobar altres estructures que podrien tractar-se de cambres de combustió en una zona no afectada per l'autopista i per tant, no documentada. Cal tenir-ho present per a futures intervencions. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 38080 | Forn de l'Espinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-lespinal | En runes i deteriorament progressiu. | Passat el Pont de l'Espinal per la C-1415 es troba al marge dret de la carretera en direcció a Granollers les restes d'una antiga edificació. Es veuen dues estances rectangulars, comunicades entre elles. Les parets són de tàpia, però en molts llocs sembla endurida per l'acció de el calor. S'intueix una mena de cambra per sota d'aquestes dues estances. L'estat de conservació no permet veure'n res més. | 08009-65 | Veïnat de Pins. Ctra. De Granollers C-1415. | 41.5869600,2.3790600 | 448244 | 4604105 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38080-foto-08009-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38080-foto-08009-65-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | No s'ha trobat cap referència escrita i sembla que tampoc era conegut. Es podria tractar d'un forn de ceràmica, però d'una cronologia, si més no, posterior a l'alta Edat mitjana. Malgrat tot,per fer-ne una anàlisi més detallada csaldria una excavació arqueològica.Caldria, també, inclore'l en la Carta Arqueològica. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||||
| 38146 | Frare cugot (Arisarum vulgare ssp simorrhinum) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/frare-cugot-arisarum-vulgare-ssp-simorrhinum | <p>- BOLÒS, O i VIGO, J. (2001). Flora dels Països Catalans, Volum IV. Ed. Barcino. - CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - LOIRE, R. (2001). Conservació de la diversitat biològica al parc de la Serralada Litoral. Atzavara nº9. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - TARRUELLA, X i GUERRERO, M. (2000). Projecte flora amenaçada, memòria de l'any 2000. Parc de la Serralada Litoral.</p> | Les poblacions es troben en recessió pel creixement de la pedrera de la Feu, pel creixement de l'alzinar i la bardissa (que tapa la llum) i per abocaments de residus | <p>Especie vegetal de distribució relictual a Europa, considerat molt rar a nivell dels Països Catalans, localitzant-se únicament poblacions molt esparses a punts concrets del litoral mediterrani, on viu en espais oberts, més o menys assolellats, sobre sòls sorrencs o pedregosos. A Argentona trobem com a mínim tres poblacions ben constituïdes, una a la pedrera de la Feu, l'altra prop del pont de l'Espinal i la tercera a la Brolla d'en Ballot.</p> | 08009-153 | Pont de l'Espinal, pedrera de la Feu i brolla d'en Ballot | 41.5850700,2.3791800 | 448252.08 | 4603894.55 | 08009 | Argentona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38146-foto-08009-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38146-foto-08009-153-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Es diferencia de la subespècie 'vulgare', més comuna, per tenir l'apèndix de l'espàdix inflat i no ser exsert. El Parc de la Serralada Litoral està duent a terme accions d'estudi i conservació d'aquesta espècie. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 38201 | Glorieta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/glorieta | XX | Hi ha alguns elements desapareguts, segurament per despreniments, i alguna part malmesa. Necessitaria una restauració. | <p>Glorieta d'estil modernista, de maó vist i ferro forjat, amb aplacats decoratius de peces ceràmiques. Es troba en la terrassa de la finca, al costat de la casa.</p> | 08009-208 | Nucli urbà. Primer Eixample. Avda. Nostra Senyora de la Salut, 14 | 41.5493000,2.3944600 | 449498.05 | 4599914.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38201-foto-08009-208-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | És probable que originalment fos inclosa dins el jardí de Ca l'Alsina, però que en segregar la finca, passés a la nova parcel·la veïna. | 105 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||
| 38348 | Glorieta de jardí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/glorieta-de-jardi | XX | S'ha pintat només la part que quedava de cara al públic, però faltaria un manteniment general en la coberta i en la fusteria, molt malmesa. | <p>Glorieta d'obra, de planta octogonal, amb tancament practicable de fusta i vidres acolorits a totes les façanes, policromades amb motius clàssics. Teulada de peces ceràmiques de colors vidriades.</p> | 08009-355 | Nucli urbà. Pg. Baró de Viver, 14 | 41.5514500,2.3968200 | 449697.05 | 4600151.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38348-foto-08009-355-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38348-foto-08009-355-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Recentment, en la obertura d'un nou carrer que li passa pel costat, ha quedat descoberta als vianants. | 102|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||
| 38256 | Hotel Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-sole | XIX | Es manté en bon estat, tant l'edifici hoteler com els edificis que es troben dins del recinte. | <p>En realitat es tracta d'una gran finca, amb diverses edificacions, entre les quals es poden destacar l'edifici de l'hotel i l'ermita. La casa principal, de planta baixa i tres pisos ha sigut objecte de diverses reformes. A destacar els porxos d'accés des del carrer Pg. Baró de Viver, realitzats a mitjans del segle XX, característics d'aquella època. Així com part de la decoració interior.</p> | 08009-263 | Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 58; Torrent de la Salut, s/n | <p>Edifici de gran interès històric, ja que l'existència de l'hotel, on sojornaven diverses personalitats, va marcar el creixement de la població. Era un especial punt de referència en ser el final del recorregut del Tramvia de Mataró a Argentona.</p> | 41.5490800,2.3958400 | 449613.05 | 4599889.53 | 1850 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38256-foto-08009-263-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Mostra curiosa de cotxes de principis de segle XX que es troben dipositats en l'aparcament, propietat de l'hotel. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||
| 38161 | Hotel Colon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-colon | XX | <p>Edifici en cantonada, de planta baixa i dues plantes pis. S'adapta amb una corba i un cos elevat a la cantonada, portant aquesta corba a les llindes de les obetures de planta baixa, àmplies i vidriades, separant-se formalment dels pisos superiors per la línia d'un balcó corregut a nivell del primer pis. De pocs elements decoratius, inspirats en un estil modernista, destaca el treball de maó, col·locat a sardinell .</p> | 08009-168 | Nucli urbà. Av. Puig i Cadafalch, 16-18 | 41.5539800,2.4029200 | 450207.06 | 4600429.53 | 1920-30 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38161-foto-08009-168-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 105 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 38043 | Inici de la Riera de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inici-de-la-riera-de-clara | PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. | Jaciment de difícil adscripció ja que només es parla d'una troballa solta d'època romana en aquest indret, molt aprop d'Òrrius. | 08009-28 | Veïnat de Clarà | 41.5539000,2.3592600 | 446566 | 4600446 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38043-foto-08009-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38043-foto-08009-28-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||
| 38042 | Inici del Torrent Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inici-del-torrent-bo | PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. | Jaciment de difícil adscripció, documentat només per la menció del Sr. M. Ribas de la troballa d'una ceràmica romana solta, sense cap més tipus d'informació. | 08009-27 | Veïnat de Pins | 41.5669400,2.3733400 | 447751 | 4601885 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38042-foto-08009-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38042-foto-08009-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38042-foto-08009-27-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||
| 38032 | Jaciment Ibèric de Can Bartrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-iberic-de-can-bartrina | VI-I a.C. | Camps de conreu. | Camps de conreu al nord de la casa de Can Bartrina en els que s'hi ha trobat superficialment fragments de ceràmica ibèrica i un fragment d'àmfora itàlica. | 08009-17 | Veïnat del Cros | En una prospecció realitzada el setembre de l'any 1987 es van trobar materials superficials. | 41.5349700,2.4113700 | 450898 | 4598314 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38032-foto-08009-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38032-foto-08009-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38032-foto-08009-17-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | En alguna bibliografia es confon el jaciment de la vil·la romana de Madà, que apareix amb el nom de Can Bartrina, amb aquest. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 38105 | Jardins de can Garí del Cros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-can-gari-del-cros | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals.</p> | XX | <p>D'una gran extensió, es tracta d'un espai verd concebut com un petit jardí botànic. Està organitzat per zones; jardí mediterrani, oriental, amb cítrics, exòtic, amb cactus, centreeuropeu, amb diverses espècies de coníferes i caducifolis... També destaca la zona de l'estany, tant per la seva vegetació acuàtica com per les espècies autòctones d'amfibis que hi habiten. En els últims anys s'ha constituït com a zona de pas d'algunes aus migratòries.</p> | 08009-112 | Veïnat del Cros. Camí de Sant Miquel del Cros, 9 | 41.5355800,2.4141500 | 451130.04 | 4598379.52 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38105-foto-08009-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38105-foto-08009-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | No s'hi ha pogut accedir per a la realització de l'inventari. La descripció s'ha basat en la bibliografia existent i les fotografies són de visites anteriors. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||
| 38106 | Jardins del Baró de Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-del-baro-de-viver | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | <p>De grans extensions, la finca es divideix principalment en la zona ajardinada del voltant de l'edifici principal i les seves avingudes i una part més boscosa, en la resta. Destaca la plataneda del davant de la casa. Dins aquests jardins també trobem multitud d'espais humits, distribuïts en safarejos i estanyols, destacant l'estany que s'ha creat a la zona est, on s'han pogut observar alguns exemplars d'aus acuàtiques migratòries.</p> | 08009-113 | Carretera d'Argentona a Vilassar (B-502) | 41.5478900,2.4069500 | 450539.05 | 4599750.53 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | En la realització d'aquest inventari no s'ha pogut accedir als jardins de la Baronia de Viver. Ens basem en la bibliografia existent. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||||
| 38147 | La Conreria -Sant Mateu -Céllecs / Parc Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-conreria-sant-mateu-cellecs-parc-serralada-litoral | <p>- AA.VV (2001) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Inèdit.</p> | <p>La Conreria -Sant Mateu -Céllecs és un Espai d'Interès Natural (EIN) inclòs dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) aprovat el 14 de desembre del 1992 per la Generalitat de Catalunya. Uns mesos abans, els municipis van crear el Consorci del Parc Serralada Litoral per gestionar el patrimoni natural i cultural d'aquest espai. Els límits dins d'Argentona són: des del punt on conflueixen als termes municipals de Dosrius, la Roca del Vallès i d'Argentona, abandona el terme a les Malloles per descendir en carena fins a la carretera B-1415 i la C-60, travessa els vials i envolta els terrenys qualificats com a 7-Zona de valor agrícola- en el planejament municipal. Més al sud s'ajusta al límit dels sòls urbans i urbanitzables d'Argentona fins a trobar la carretera d'Òrrius (BV-5106).Voreja aquesta carretera pel seu marge nord en direcció oest. L'abandona més endavant, coincidint amb el límit nord de la zona 12-Usos compatibles- i arriba al terme d'Òrrius. Des del sector el Morro Negre d'Òrrius, el límit continua al nord pel terme municipal d'Òrrius fins a trobar la divisòria entre les zones 12-Usos compatibles- i 8-Zona d'interès geogràfic i històric-. Continua a l'est per aquesta divisòria fins el límit del sòl urbà. S'ajusta a aquest límit en un petit tram, l'abandona i s'orienta al sud seguint el límit urbanístic de la zona 8. Deixa el límit esmentat quan aquest se separa de la pista que porta al pla dels Matxos. Des d'aquí enllaça seguint un barranc amb la pista que envolta el pla dels Alemanys. Descendeix per aquesta pista fins trobar el límit establert entre les zones 11 i 8 del planejament. Segueix aquest límit en direcció sud-est fins la urbanització de Can Serra Lledó. Així mateix inclou amb el domini públic hidràulic del Torrent de Burriac fins a la seva confluència amb el Torrent de Cirés. A la urbanització de can Serra Lledó, el límit s'ajusta al sòl urbà i continua per la cota 200 fins arribar al terme municipal de Cabrera de Mar.</p> | 08009-154 | Ctra de Cabrera, 52 1r (Cabrera de Mar), Seu Institucional | <p>L'any 1989, alguns ajuntaments van començar a unir esforços per afrontar els problemes de territori. El 15 de maig de 1992, aquesta coordinació va donar lloc a la creació del Consorci del Parc Serralada Litoral. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria - Sant Mateu - Céllecs s'ha redactat en desenvolupament del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) - decret 328/1992-, el qual ha estat redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12/1985, d'espais naturals. La Llei 1271985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. Es potenciaran segons aquestes finalitats els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques i de turisme rural, principals fonts de vida de la majoria d'habitants d'aquests municipis, s'impulsarà el desenvolupament dels territoris de la zona per tal d'evitar el despoblament rural, i es promouran les activitats descontaminants del medi.</p> | 41.5554700,2.4003200 | 449992.06 | 4600595.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | El parc és un espai protegit de 4.707,8 hectàrees, repartides entre el Maresme i el Vallès Oriental. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya. És característic de la zona els sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins els nostres dies. El clima del parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima a la vessant del Maresme i una tendència continental a la vessant del Vallès El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||||
| 38268 | La Fabriqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabriqueta | XVIII | En aquest moment s'està reformant i restaurant pels nous propietaris | <p>Casa pairal, catalogable coma tipus II, de tres cossos i un afegit, amb planta baixa i pis i teulada a dues vessants. Conserva el rellotge de sol. El nom li ve d'una petita edificació propera, d'una planta, amb teulada a dues aigües, que a principis de segle XX s'utilitzava com a generador d'electricitat, així com el cos afegit, que va ser utilitzat com a fàbrica.</p> | 08009-275 | Veïnat del Cros. Camí de Can Riera | 41.5469800,2.4098600 | 450781.05 | 4599648.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||||
| 38262 | La Font Picant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-picant | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep; i col. (1982) Les fonts d'Argentona. Editen: Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme. Barcelona</p> | XX | Tot i que la font s'ha mantigut en millor estat que la resta del conjunt, actualment no raja, i al recinte dels sortidors hi manca restauració. | <p>Es troba al final d'una avinguda, en un recinte tancat per un barri de ferro forjat, d'estil modernista. Actualment el mostrador original es troba tapiat o enderrocat, només podent-se observar els murs realitzats amb pedra vista, de carreus desiguals, com si es tractés d'un mur de rocalla, que envolten el recinte semicircular. També es poden veure els pedrissos que feien de banc, a banda i banda del mostrador.</p> | 08009-269 | Torrent de la Feu | 41.5468700,2.3968700 | 449697.05v | 4599643.53 | 08009 | Argentona | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38262-foto-08009-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38262-foto-08009-269-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Antigament, el mostrador estava protegit per una portella reixada de ferro, i a l'interior hi havia les aixetes de la font, que rebia l'aigua d'una mina. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||
| 38056 | La Pedra gravada de Parpers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-gravada-de-parpers | BASSOLS, I.; LLEONART, R. (1993) IX Sessió d'Estudis Mataronins. Museu arxiu de Santa Maria i Patronat Municipal de Cultura. Mataró. | Pedra granítica rectangular (129 x 85 x 27,5 cms) de superfície plana amb decoració gravada. El gravat està format per tres cassoletes (de 18´5,14 i 16 cms de diàmetre i 4´5,3 i 5´5 de fondària) en forma de vèrtex d'un hipotètic triangle.Els fons de les cassoletes insinuen un pla circular de diàmetre més petit que el de la boca del clot. Uns acanalats uneixen les cassoletes entre elles. Aquestes serveixen de base a una profusió de gravats consistents en reguerons menys profunds. De cadascuna de les cassoletes neixen incisions de perfil suau que tanquen una àrea el·líptica. Pel centre puja una incisió que no arriba a dividir-la del tot. Els dos motius pseudo-el·líptics són tangents i suggereixen la idea d'unes ales esteses. | 08009-41 | Veïnat de Pins | 41.5935500,2.3782500 | 448182 | 4604837 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38056-foto-08009-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38056-foto-08009-41-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||||
| 38163 | La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-0 | <p>Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1982. (Vol. 6: El Vallès i el Maresme). BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. CARRERAS CANDI, F. Argentona històrica, Ed. C.E.C. Barcelona</p> | XVII | <p>Edifici de planta quasi quadrada, amb dues plantes pis. La coberta és a quatre aigües, de teula àrab. S'hi poden observar elements de pedra treballada en les cantonades escairades i els dintells de les fienstres i balconades, així com el portal principal adovellat, destacant sobre un fons arrebossat. Els balcons són de ferro forjat. Ha sofert diverses transformacions, en la seva ampliació posterior, problablement del segle XVII i XVIII, tals com la distribució dels elements de la façana, (finestres, balconades), però en general conserva l'estil original.</p> | 08009-170 | Nucli urbà. C. Bernat Riudemeia. | <p>Va ser incendiada el 1936, i la seva restauració es va realitzar el 1940, per l'arquitecte Miquel Brullet i el contractista Pallarolas.</p> | 41.5540600,2.4011800 | 450062.06 | 4600438.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38163-foto-08009-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38163-foto-08009-170-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Tipologia de casal senyorial assimilable a Can Comalada antic o Can Calopa. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||
| 38302 | La Sala (Sala d'espectacles) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-sala-despectacles | XX | <p>Edifici per a sala d'espectacles de principis de segle XX. D'estil neoclàssic amb influències d'inspiració industrial, es podria incloure dins el conjunt d'edficis monumentals construïts sota l'impuls de l'administració durant els anys 30-40 del segle XX. Aspecte exterior sobri, acabat arrebossat de les façanes, obertures allargades, sobredimensionades... Donen una imatge rotunda en un poble relativament petit.</p> | 08009-309 | Nucli urbà. Av. Puig i Cadafalch, 1-3 | 41.5542600,2.4034400 | 450251.06 | 4600459.53 | 1948 | 08009 | Argentona | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38302-foto-08009-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38302-foto-08009-309-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Manel Brullet i Monmany, arquitecte | Actualment està en rehabilitació. S'ha enderrocat tot l'interior, deixant les façanes intactes, per tal d'adecuar-lo a les exigències dels espectacles actuals. | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||
| 38094 | La bruixa de la pinta d'or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bruixa-de-la-pinta-dor | CARRERAS CANDI, Francesc (1980) Lo castell de Burriach o de Sant Vicents. Argentona. Edició facsímil (1a edició de 1908). CLAVELL, J. (1976) La xarbotada. La festa del càntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant Domingo. Argentona. COLL, R. i MODOLELL, J.M. (1999) Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau. Vilassar de Mar. | El dolor i la pena per haver perdut prematurament el seu jove estimat, argentoní, la van empènyer a la bruixeria. Li fou lliurat un talismà, una pinta d'or, que portava coquetament en el monyo, recollits els cabells. Els argentonins la consideraven un ésser protector del seu terme. 'Dihuen si fou á inducció de la bruixa de la pinta d'or, que los argentonins conegueren certs procehiments, per salvar llurs culites d'aytal flagell. Les branques de llorer, olivera y ars, benehídes lo 29 d'abril, diada de Sant Pere màrtir, son posades en reu, dalt de canyetes, en los llocs més alterosos de les vinyes que desitgen preservar de la pedregada, extenent al seu damun la benedicció rebuda. Los qui tenen armes de foch, se fan benehir bales, en la diada del dijous Sant, per enjegarles á les menaçants boyres negres y ab lo contacte de la benedicció, allunyar los mals esperits'. En relació a la pinta, la història més coneguda és da d'en Vellot, un vellet de 70 anys amb dos nets que amb prou feines podia mantenir. En el poble aquest pobre home era considerat un bruixot i era utilitzat per espantar les criatures que no es portaven bé. Durant una vigília de Sant Joan, quan l'hereu de Can Genís de la Serra, tenint la mare malata, l'anà a cercar. Després d'haver-la atès, quan tornava cap acasa es va perdre per la foscor i va caure dormit i fatigat en arribar a la collada del Malpàs. Li va semblar que somniava amb brogits i uns éssers que ballaven al seu voltant. Que desapareixien i que se li apareixia la bruixa de la pinta d'or, la qual li digué: -Tants anys com grans de sorra hi ha a baix, a la riera, he esperat aquest instant, per tal de complir una prometença que sols en aquest dia i hora podia tenir virtut (...) pren sense cap recel aquesta penyora que des de fa molts anys mai s'ha separat de mi. Fou rebuda d'un dels teus avantpassats en dies d'eterna recordança. Retornada a vosaltres en el lloc, dia i hora en què jo la vaig rebre, us donarà poder tal que, mentre no la perdeu, mai podreu empobrir. En arribar l'albada es va despertar en el seu llit, però al veure lapinta entre les seves mans s'adonà que allò havia estat real. Tot seguit anà a conreuar la vinya i va trobar un tresoret de monedes d'or. Per no perdre la pinta, la soterrà en els fonaments d'un ou mas que construí, cosa que els apartat per sempre més de la misèria. | 08009-79 | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Versió publicada per F. Carreras Candi (1980), conservant la grafia original. També es pot trobar a Coll i Modolell(1999) juntament amb una altra versió i la bibliografia corresponent. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||||||
| 38259 | Llar d'avis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llar-davis | XX | Recentment ha estat reformada per adaptar-la com a llar d'avis, i s'han realitzat tasques de manteniment en façanes i teulades. Així com una reestructuració del jardí. | <p>Edifici aïllat, a quatre vents, de planta rbaixa i pis, amb una torre mirador en cantonada. Teulada a quatre aigües, amb faldons i teules careneres i remats de ceràmica vidriada de color verd. Conserva part de les obertures i accessos originals, adapats al seu nou ús. Envoltada d'un jardí important.</p> | 08009-266 | Nucli urbà. Avda. Burriach, 7; cantonada amb Ptge. Gallifa-Ballot | 41.5476800,2.3954400 | 449579.05 | 4599734.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Lluís Gallifa Grezner, arquitecte | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||||
| 38107 | Lledoner de can Cabot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-cabot | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya</p> | Arbre força vell, amb l'escorça clivellada i morta en algúna part. | <p>Lledoner (Celtis australis) de grans dimensions situat a l'era de can Cabot, just a l'entrada venint del camí. Té l'escorça molt clivellada, trencada i fins i tot morta en alguna part; presenta alguna branca morta i una de tombada que encara s'aguanta al tronc. Dimensions: Perímetre: 5,80 m, DBH: 1,85 m.</p> | 08009-114 | Veïnat de Clarà. Finca de Can Cabot | 41.5612700,2.3803300 | 448329.06 | 4601251.55 | 08009 | Argentona | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38107-foto-08009-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38107-foto-08009-114-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Arbre inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 38108 | Lledoner de can Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-marfa | <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | <p>Lledoner (Celtis australis) situat al camí d'accés a can Marfà. Dimensions: Perímetre: 2,27 m, DBH: 0,72 m.</p> | 08009-115 | Veïnat de la Pujada, Finca de Can Marfà | 41.5557400,2.4099300 | 450793.06 | 4600620.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38108-foto-08009-115-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||
| 38109 | Lledoner de can Raimí I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-raimi-i | <p>Lledoner (Celtis australis) situat entre can Raimí i la llera de la riera de Clarà, la base ha estat tallada, per tant, les dimensions del tronc actual són inferiors a les que tindria si no hagués estat tallat. Dimensions: Perímetre: 2,82 m, DBH: 0,90 m.</p> | 08009-116 | Veïnat de Clarà. Can Raimí | 41.5585500,2.3780100 | 448134.06 | 4600951.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38109-foto-08009-116-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Sota mateix de l'arbre hi ha contenidors de brossa i de recollida selectiva, els lixiviats i sucs dels quals, a l'infiltrar-se a terra, poden arribar a matar l'arbre. Caldria traslladar aquests contenidors a un altre lloc. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||
| 38110 | Lledoner de can Raimí II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-raimi-ii | <p>Lledoner (Celtis australis) situat uns 200 m aigües avall de can Raimí, al costat de la llera de la riera de Clarà. Dimensions: Perímetre: 4,53 m, DBH: 1,45 m</p> | 08009-117 | Veïnat de Clarà. Urbanització de Can Raimí | 41.5597700,2.3797800 | 448282.06 | 4601085.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38110-foto-08009-117-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc