Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38017 | Festa del Càntir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-cantir | CALVO, Oriol (2000) Museu del Càntir d'Argentona. Inauguració del nou estatge. Museu del Càntir d'Argentona. 2000. CALVO, Oriol (2000) 'Reflexions entorn de la festa del càntir i la festa major'. A Fonts, núm. , juliol de 2000. Argentona, pàgs. 16-17. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998) Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural.Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit. MONTLLÓ BOLART, Jordi (2002) 'Aguas y botijos milagrosos'. Turismo Rural, núm. 58, agost de 2002, pàgs. 12 i 13. Madrid. VILLÀ, Francesc (2000) 'Sant Domingo de Guzman i el vot de poble'. A Fonts, núm. 3, juliol de 2000. Argentona, pàgs. 14-15. | XVII-XXI | L'acte principal de la Festa és la benedicció de les aigües de la font de sant Domènech, per tal de protegir-les de qualsevol mal i donar salut als qui en beguin amb un càntir nou de trinca. És per aquest motiu que a la vila es fa la Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa, amb terrissers d'arreu. En les darreres edicions ha estat visitada per unes 100.000 persones. La Fira es completa amb moltes altres activitats: exposicions, demostracions en viu, tallers de torn, de rakú, jocs diversos relacinats amb els càntirs i un concurs d'aparadors de la vila. | 08009-2 | La Festa del Càntir és continuadora de l'antic Aplec de Sant Domènec d'Argentona, que es va començar a celebrar en el s. XVII (el 4 d'agost Festa Major d'estiu de la vila). L'origen d'aquest Aplec cal buscar-lo quan les aigües d'Argentona van ser objecte d'un accident que va fer que sortissin dolentes i provoquessin una greu pesta a la població (1650 - 1652). Es va invocar a St. Domènec de Guzman, tingut com a patró de les aigües, perquè fes que aquestes tornessin a sortir bones. Argentona va fer un 'vot de poble' i posà les seves nombroses fonts sota la seva protecció amb resultats positius. Les aigües van tornar a sortir bones i des d'aleshores cada any se celebra la festivitat de St. Domènec, el 4 d'agost, en recordança i agraïment a aquest esdeveniment. Aquest aplec de fet no era exclusiu d'Argentona, sinó que es feia en altres llocs, en honor a St. Domènec i consistia en beneir les aigües de la font principal del poble, per la seva protecció. Hi havia la creença de que si aquestes aigües es posaven en un càntir que fos nou, la gent que en begués podria guarir-se de malalties, protegir-se de mals, dolors,... A partir d'aquí es va originar un primer mercat de càntirs d'Argentona, ja que els terrissers de les rodalies aprofitaven per vendre la seva producció. Venia gent de tot arreu i compraven el càntir i es feia una festa. Amb el temps aquesta festa, sobretot a finals de segle passat i durant bona part d'aquest, va anar molt de davallada però es va sostenir, no va desaparèixer mai, sobretot el fet ritual de beneir les aigües. Va ajudar a això el fet que fos Festa Major d'Argentona; va arribar a ser tant important aquest aplec de St. Domènec que va esdevenir la principal festa, ja que després hi ha la festa patronal de St. Julià, que s'ha continuat celebrant, però sense tanta importància com la de St. Domènec. Tots els elements relacionats amb l'aigua (com per exemple els càntirs) van quedar molt marginats, fins que l'any 1951 una colla de gent 'Amics d'Argentona' van voler recuperar tot l'antic esplendor que havia tingut la festa, i la van reformar una mica. Li van dir la Festa del Càntir ja que va passar a ser l'element principal de la festa. A partir de llavors es va intentar recuperar aquell mercat de càntirs i de terrissa i des de l'any 1951 es treu cada any un model de càntir que durant els primers anys representava formes tradicionals de Catalunya, però que després es va estendre a d'altres regions. El primer any es van vendre 200 càntirs i els anys següents va anar a més, fins que l'any 1993 es van vendre més de 8.000 exemplars. | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38017-foto-08009-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38017-foto-08009-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38017-foto-08009-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98|94 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 38061 | Solució Remeiera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/solucio-remeiera | COLL, R. i MODOLELL, J.M. (1999) Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau. Vilassar de Mar, pàg. 152. GOMIS, Cels (1891) Botànica popular. Ab gran nombre de confrontacions. Associació d'Excursions Catalana. Barcelona, pàg. 142. GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. Barcelona, pàgs. 168-169. | Alguns autors han recollit una solució remeiera que es practicava a Argentona per què els nadons tinguessin bon color de pell. Consistia en penjar d'un roser la placenta de la criatura acabada de néixer. | 08009-46 | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||||
| 38062 | Protecció contra les bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/proteccio-contra-les-bruixes-0 | BOLÒS, O. de et VIGO, J. (1998) Flora dels Països Catalans. Vol. III. Ed. Barcino. Barcelona. COLL, R. i MODOLELL, J.M. (1999) Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau. Vilassar de Mar, pàg. 183. FONT QUER, P. (1993) Plantas medicinales (el Dioscórides renovado). Vol. III. Ed. Labor. Barcelona. GOMIS, Cels (1891) Botànica popular. Ab gran nombre de confrontacions. Associació d'Excursions Catalana. Barcelona, pàgs. 54-55. GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. Barcelona, pàg. 187. MONTSERRAT, P. (1968) Flora de la Cordillera Litoral Catalana. Ed. Caixa d'estalvis Laietana. Mataró | A Argentona, com en altres pobles (Dosrius,...) s'ha documentat l'ús d'una herba per protegir-se de les bruixes. L'herba s'anomena carlina (Carlina acaulis L), que s¡'havia de collir en flor la mateixa nit de Sant Joan. Es posava en les portes d'entrada de les cases. També era un bon baròmetre, ja que si el temps era sec les fulles s'obrien i si feia humitat es tancaven. | 08009-47 | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38062-foto-08009-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38062-foto-08009-47-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Hi ha tres tipus de Carlina, a Catalunya: la cínara (Carlina acanthifolia All. ssp cynara): Carlina acaulis L. ssp caulescens i la Carlina petita (Carlina vulgaris L. ssp vulgaris):Les dues primeres són les més típiques de trobar-se a les portes de les masies i pels prats dels Pirineus, però no es troben per aquí al Maresme. La que devien utilitzar, en tot cas, seria la Carlina petita que, tot i ser més petita, també te la forma de 'sol' i creix per aquestes latituds. Te propietats: estomacal, colagoga (activa la secreció biliar) i febrífuga. | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||
| 38063 | Llegenda de la Creu del Bey | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-creu-del-bey | CABANYES, J. DE (1926) La creu del Bey o de la Beya. Llegenda de Burriach. A Bloc Mataroní. Mataró, pàg 685-688. CARRERAS CANDI, Francesc (1980) Lo castell de Burriach o de Sant Vicents. Argentona, pàgs.275-280. Edició facsímil (1a edició de 1908). CLAVELL, J. (1976) La xarbotada. La festa del càntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant Domingo. Argentona, pàgs. 87-93. COLL, R. i MODOLELL, J.M. (1999) Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau. Vilassar de Mar, pàg. 183. GALVANY, J. (1964) Historietes i llegendes. A Portantveu de Cabrils, núms. 11 i 12. Cabrils, octubre i novembre de 1964, pàgs. 3 i 2 respectivament. GINESTA, S. (1968) El Maresme. Comarca privilegiada. Ed. Selecta. Barcelona, pàgs 142-143. RIPOLL, J. (1992) Històries, llegendes i ... De Burriac, Montcabrer i pobles de la rodalia. Argentona, pàgs.83-94. TOLRÀ, J. (1983) Cabrils. El poble i els homes. Cabrils, pàgs 179-182. | Lo Bey de Burriach, era lo més famós cavaller de la terra. Ardit en les empreses, lleuger genetari, dextre en manejar la ballesta y bon galan per les dames. Mes de tot ne patien sos vasalls, que gens l'aymaven. Ab lo Bei hi havía uns quants scelerats los qui tenien atemordits los entorns ab llur malifetes. Sonen les trompes de cassa. Lo Bey arriva cavalcant sens fré, seguit de la gossada, com lo damnat cassador de les llegendes, que corre sens treva ni descans. Tres servidors lo seguexen ab falcons y pesses mortes. En les masies y en la vila, tothom cuyta a amagarse a llur passatge. ¿Qué fa la gentil donzella, que no se'n entra en la casa y tanca bé lo portal? ¿Tant la capfica son trevall de puntes? Lo Bey s'acosta: alça los ulls la donzella y s'ajunten llurs mirades. Sobtadament lo cavaller se detura. - Celestial nina dels ulls blaus: jo depós, admirat, a tos peus, lo resultat de ma jornada. De molt més n'ets digne: pro per ara, altre no't pot oferir un cavaller, qui en avant restará ferit per ton encís. No's pot desitjar de les huries de la vida eterna, sino que sigan a imatge tus. Los esclaus de ta bellesa han de superar a les arenes del mar; cap mortal te veurá sense sentirse encadenat a ta hermosura. Jo't proclam senyora de mos pensaments ya nom teu serán trencades mes primeres llances en la gran festa dels cavallers. A una indicació del Bey, la sustada donzella vegé a sos peus, apilotats, gran nombre de pesses de cassa. Ses galtes se colorejaven vivament, intentant pronunciar algunes paraules, pró la veu no li sortí. Lo Bey esperonant sa hermos aeuga blanca, acabá d'atravessar a trot llerch la vila d'Argentona, tombantse a saludar carinyosament a la donzella, alçant son guant de cuyr tou, fins que la perdé de vista. Quan Timboreta retornà de son aturdiment, prengué ab presse, de terra, tots lo caps de cassa, entrantlos al alberch. No volgué se'n enterás lo vehinat, temerosa de les murmuracions. Mes. Desde llunyana finestra, una havia contemplá tota la escena, referintla tost a un rotlle de gent y a poch la vila ho comentava, capgirantho tot y engrandint lo fet. Quan lo germà de Timboreta retorná del travall, ja ho sabía. Ella li referí la escena tal com s'esdevingué. - Estem perduts, clamá lo minyó. No sé que m'ha detingut tant temps en aquesta terra malehida. Fugimne, fugim depressa. Si avuy lo Bey se t'ha mostrat cautiu galan, demá se't presentará déspota, tirá, sens més lley ni fré que la sua omnímoda voluntat. Plorosa y desconsolada, Timboreta, passà la nit en vetlla. No li recava dexar la terra pró sí allunyarse de son aymat Mir, ab qui no devia tardar en caserse. La jornada següent se passá en los preparatoris de la aprtida fets a porta tancada. Lo Bey passá al matí y no veyenthi a ningú hi torná a la tarde, trucant diferents vegades, sense obtenir resposta. Los germans, que l'observaven d'amagat, activaren la marxa, comprenent que lo perill s'acostava depressa. Era tart del vespre, quant mir, retornant d'un petit viatge, oygué esplicar ço que era general motiu de murmuració: lo present del Bey y son rondar la casa al endemá. Anguniós trucá a la porta del alberch de sa aymada, sense obtenir resposta. Reiteradament clamá a Timboreta. Les batents de la porta llavors s'obriren una mica per donarli pas, tancantse novament. Enterat del fet, los ajudar a acabar los bagatges y a mitja nit, s'encaminaren al vehí castell de la Roca, quin poderós senyor, com a enemich declarat del bey, no rebutjaría tenirlos sots la sua salvaguardia. La fosca protegí als fugitius, Mir los dexá dalt de la sobtada costa. Quan los cregué fora de perill, retorná capficat a argentona. Al passar davant l'alberch de sa aymada hi entrá a resseguir y tancar portes y finestres. En un racó de la cuyna, començava a consumirse la fatídica cassa. La sua vista li revoltá la sanch y domina per una idea negra, fentne un farcell, sortí ab ella defora, quan les boyres, pintantse de roig, assenyalaven l'aparició del sol. | 08009-48 | (Continuació descripció) Los argentonins l'enteraren de la mort d'en Mir. Més avant pogué contemplar les cendres de sa casa payral. Agitat ab cent progectes de venjança, seguí sa ruta vers les platges de Cabrera, hont s'hostatjá en la solitaria cova del Montcabré, convertit en guardador de remats. La major part del dia lo passava exercitantse en lo meneig de la fona. De tanta manera s'hi perfeccionà, que, la brunzidora pedra rara vegada errava lo punt de mira. Segur de si mateix, una tarde esperá lo retorn del Bey qui devía pujar de Cabrils. Lo sol anava a la posta, quan la propera remor de cavalls l'indicá que s'acostava. Obría la comitiva lo Bey. Quan lo tingué a tret, lo minyó, amagat entre la brolla, feu giravoltar la fona, enlayrantse la pedra impulsada per son ferm braç. - Malehit! Mir y Timboreta te la envíen. Al sentir, lo Bey, estes paraules, ni temps tingué per alçar la mirada vers la brolla, puix petantli al front lo còdol venjador, caygué sens vida del cavall. Restà memoria del fet: y allí hont morí, hi claváren una creu per eterna recordança, conexentla ab lo nom de creu del Bey. Quina paraula, transmudada en creu de la Beya ha restat designativa del lloch de son emplaçament. Versió publicada per F. Carreras Candi (1980), conservant la grafia original. També es pot trobar a Coll i Modolell(1999) juntament amb una altra versió i la bibliografia corresponent. | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | (Continuació descripció) No foren ells tres qui passaren aquella nit desvetllats. També lo Bey se revolcá neguitós en son llit, fixat son pensament en la hermos adonzella dels ulls de cel, a la que vegé en somnis, escaparse de sas mans. Al primer cant del gall, ajuntá a sos servidors y fentlos pendre ballestes y destrals y cavalcar en lleugers rocins, arrivaren a primera hora del dia a la Vila. Los vehins que'ls veyen passar, armats, invocaren los divinals auxilis comprenent amenaçava algun perill. No es tardá en conexer hont se trovava la vicima, al veure, que, la comitiva, deturá a casa de Timboreta. Lo picaport sigué febrosament agitat: com ningú respongués, les fulles de la porta a colps de destral se'n vingueren, astellades, a terra. Regirats tots los racons y enderrocades algunes parets cercanthi amagatalls, maná calar foch al alberch, rabiós de veure confirmat son somni.-Ola mos servidors! No dexau camí per seguir: qui'm porti Timboreta haurá cent unses d'or. Vía, vía, que al coll del Castell me trovareu.La gent se distribuí en parelles a fi de no dexar rés per esplorar. La parella que recorría a Parpers, fou sorpresa al turó dels Castellans, per gent de La Roca menantlos al fortí de Çéllecs, hont estava llavors lo Senyor. Hu d'ells fou penjat a la torra, remetent, lo segon al Bey, ab ordre de dirli, que, si volía a Timboreta, podia anarla a pendre dintre los murs de La Roca.En lo matí de tant agitada jornada, mentres lo Bey baxava al pla, Mir pujava al Castell per altre viarany. Sa esquena sa corvava al pes del sach hont hi duya lo resultat de la cassera de tant desagradables conseqüencies. Pujava, pujava, calmós en apariencia, pro bullintli la testa en tant encontrats pensaments. Ab justesa no savia ell que's proposava al empendre aquella ascenció. De tant en tant, un nerviós somriure li agitava los llavis, al remembrar com burlaren ells, los malvats propósits del Bey, alçant una pregaria al Altíssim que'ls permeté la salvació de Timboreta. Lo minyó pujava y pujava montanya amunt a ficarse a la gola del llop. Malaventurat Mir! La porta del castell tan facilment oberta a ta arrivada, tornarás a traspassarla?Lo Bey no hi era y fins passades dugues hores, LO BADE O GUARDIÁ DE LA TORRE, NO ANUNCIÁ SA PRESENCIA. Arrivá al coll del castell, esperanthi bona estona lo retorn dels exploradors. No fou dels darres l'home vingut de Çéllecs, ab noves de Timboreta y de la execució de son company. De terrible talant pujá lo Bey a Burriach. Les voltes del passadís que enmenava de la plassa d'armes als estatges sobirans, cruxien al galopar de son esperonat cavall. Cert que rumiava sinistres progectes de venjança. Ab lo gest, comprengueren sos servidors que esclataria forta tempesta.Al entrar a ses habitacions se trová ab Mir.-¿Qué hi cerques aquí home del infern?Una benvinguda tan apropiada a dit lloch y a aytal home, feu crexer lo coratge de Mir, qui, llençantli als peus la corrompuda cassa, li replicá ab la major fermesa:- A retornarvos ço que Timboreta no podía acceptar.- Timboreta !¿Y ara goses tú pronunciar son nom? Ola!! Mos servidors!! A la forca de Llevant penjau a aquest mesquí.- Cobard mor com un gos a mes mans! Cridá Mir, apunyant la daga y llensantse ab llestess damunt del Bey.La lluyta no fou llarga. Les espases dels servidors del Bey cuydaren escursarla passant de part a part al minyó. Aquella mitjdiada, los vehins d'Argentona contemplaren ab horror, en la enmerlatada muralla del Castell, com s'hi gronxava un cos humá.Timboreta estranyava no veure arrivar a Mir en cap de les festes sobrevingudes després de la partida. Vehentla morirse, son germá ne prengué comiat, prometent no retorná sense lo fadrí. Vestit de pexeter, ab la canasta al cap, feu vía als dominis del Bey. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||
| 38079 | Festa dels Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-tres-tombs | LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. SERRA, Lluís (2002) 'Els tres tombs'. A Fonts, núm. 9, gener de 2002. Argentona, pàgs. 16-17. | Festa dedicada a Sant Anton Abat, que es celebra el 17 de gener, o, en aquest cas, ho fancoincidir amb la Festa Major d'hiven. Primer es fa un ofici en honor al sant. En acabar, comença la cavalcada. Es fan tres passades per davan una imatge del sant que es col·loca a la plaça. El capellà beneeix els animals en passar. La cavalcada es concentrava davant la casa del banderer, que des del matí lluïa en el balcó la senyera o pannó de la cofraria. Encapçalava la comitiva el capità, seguit de l'abanderat i de dos cordonistes. Després del darrer tomb el banderer obsequiava amb un refresc els seus companys. Havia estat costum menjar pinyons torrats mentre s'esperava el pas. I a la nit es feia un ball. | 08009-64 | L'any 1880 es va estrenar l'estendard que encara es conserva i que es va salvar de la crema de 1936 gràcies a la intervenció de Lluís Soler (en Xiru). Ara se n'ha fet una reproducció, perquè no es malmeti l'original, que ha passat així a esdevenir un element simbòlic. De l'any 1940 al 1960 organitzava la festa la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos. Però a partir de l'any 1961 ho fa una comissió cívica. | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||
| 38085 | Balls de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balls-de-gitanes | AMADES , Joan (19 ) Costumari català. Vol. II, pàg. 83. LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. | El carnestoltes és una festa del cicle anual que, excepte en èpoques de prohibicions, s'ha celebrat a arreu. A Argentona, però, hi ha una sèrie d'elements que el van caracteritzar. El ball de Gitanes fou un dels principals elements.'La colla surt formant dues rengleres de costat (balladors i balladores). Van de costat amb els braços en nansa i marquen un punteig molt acusat; en caure el darrer compàs de la melodia es fan una salutació especial els ballaires de cada parella... Comencen el ball amb un giravolt. Ells espolsen intensament, mentre que elles simplement paonen. S'agafen de mans, dretes amb dretes, tot movent-se .... I acaben per estendre's ... Es deixen anar de mans i s'estenen; després d'això fan ponts i evolucionen ... Finits els punts, s'agafen novament de mans i, per mitjà d'un giravolt, resten altra vegada en dues rengleres encarades, ...Mentrestant marquen el punteig i acaben agafant-se per les mans i estenen-se en dues rodones concèntriques: una de balladores dintre d'una altra més ampla formada pels balladors. En desfer els cercles tornen a disposar-se en dues rengleres i es bellugen per acabar amb una cadena, finida la qual altra vegada s'afileren, alternances que acaben amb un ball rodó ben singular. En desfer-se elcercle, les parelles giren, s'agafen de les mans dretes amb les dretes, i acaben amb unes posades en moviment de vaivé, ara endavant, ara endarrera. Joan Amades documenta el personatge de la Vella portant un càntir per sota la roba, simulant l'embaràs. En un moment àlgid del ball, aquest càntir es trenca fent cridar a la gent: - 'a la vella li han trencat el càntir'; en un doble sentit. També està documentat a Guardiolada i a Ripollet. També doumenta aquest personatge en Lladó (1992). Altres personatges que aquest darrer autor documenta com a protagonistes d'aquest Ball de Gitanes són: el Capità, els Nuvis, el Diablot i els Volants. | 08009-70 | El mateix Amades, documenta un grup anomenat taller La Baldufa, que organitzava balls de disfresses. Explica que un any van decorar la sala simulant la plaça Major d'Argentona, on hi havia els principals edificis: casa de la vila, església, ... I si es mirava a través del pany de la porta, semblava veure's els interiors (Vol II, pàg. 437). Pel que fa al ball de Gitanes, es tenen notícies que es ballava en el segle XIX, però testimonis gràfics i documentals no els trobem fins principis del s. XX. Lladó parla de dues entitats amb sengles colles que rivalitzaven per ballar: la colla de la Unió i la del Foment. Amb la Guerra Civil es va perdre el costum del Ball de Gitanes. Durant els anys 40 va haver-hi un intent frustrat de recuperació. Aquesta, però, va arribar en la dècada dels noranta, gràcies a l'esbart Dansaires d'Argentona. | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38085-foto-08009-70-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||
| 38086 | Festa Major d'hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern | LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. | Festa patronal del poble en honor a Sant Julià, que es celebra el 7 de gener. A partir de l'any 1969, el Consistori Municipal decideix traslladar la festa al segon dissabte del mes. Però no ha estat mai una festa amb molt de ressò (Lladó, 1992). Potser per l'època o potser per haver acabat de sortir de les festes nadalenques. Els actes celebrats són: missa solemne amb veneració de les relíquies i cant dels goigs, cercavila de gegants, sardanes i concerts. | 08009-71 | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||||
| 38089 | Llegenda de la Mare de Déu del Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mare-de-deu-del-viver | LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. | 'En temps molt, molt, reculats, un bover de la masia de can Serra de Lladó que portava els bous a pasturar per l'indret conegut pel Viver, s'adonà que una de les bèsties gratava amb la peülla en un lloc determinat. Encuriosit, s'hi atansà en el precís moment que el bou, amb la seva insitència, deixava al descobert el brocal d'un pou fins aleshores desconegut. Del seu interior n'eixia una gran resplandor i una suau fragància, que feren comprendre al pastor que es trobava davant un fet insòlit i misteriós. Encuriosit anà a tancar les bèsties i avisà l'amo de la descoberta que havia fet; a aquest amo no li mancà temps per anar-ho a contar al senyor rector, el qual es personà a l'indret acompanyat d'alguns feligresos. -Ací s'hi amaga un tresor del cel! - exclamà contemplant el prodigi. I manant que algú baixés al pou, fou trobada la bella imatge de Nostra Senyora amb el nen Jesús als braços, tal com encara la venerem. Plens d'alegria i fervor, els assitents cuidaren d'avisar tot el veïnatge, que acudí avenerar-la i, desitjosos de poder donar-li culte permanent, decidiren traslladar-la al temple en processó solemne, on havia de quedar per sempre a la veneració dels fidels. Però heus ací que un dia que anava el mossèn cap a la rectoria, quan passava pel davant de l''alzina rodona' (era pels voltants de can Camps) se li aparegué la sagrada imatge que tot amoixant el Nen que portava als braços anava camí del Viver. Malgrat el seu astorament, l'home encara gosà preguntar-li: - On aneu, Senyora? Ella el mirà somrient i li respongué: - Torno a casa meva. I desaparegué. Refent-se de la sorpresa que li havia produït el que acabava de veure i oir, el bon rector accelerà el pas cap a la parròquia contant el fet a tot aquell que trobava. Ambuns quants que l'havien seguit entrà a l'Església i trobaren buit el lloc que havia ocupat la sagrada imatge; anaren cap el pou del Viver i allà la retrobaren, interpretant amb això la voluntat celestial de ser venerada en el mateix indret de la troballa. Començà de seguida la construcció de la capella i és creença popular que l'altar reposa damunt el brocal del pou que descobrí, ja fa tants i tants d'anys, aquell bou de la desapareguda masia de Can Serra de Lladó'. | 08009-74 | La imatge fou salvada de la Guerra Civil a través dels masovers. La seva festa s'escau el primer diumenge després de la Mare de Déu de setembre, entre els dies 10 i 15. Abans es feia un aplec molt concorregut. A les darreries del segle XIX s'hi feien ballades amb orquestres. Però actualment s'ha reduït a actes de caire íntim i familiar. | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||||
| 38092 | Diada de Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-de-corpus | AMADES , Joan (19 ) Costumari català. Vol. II, pàg. 83. LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. VERDAGUER i SANTALÓ, Mn. Jacint (1899) La creu del Montseny. Reeditat per l'Ajntament d'Argentona i l'Aixernador Edicions l'any 1995, en motiu del 150 aniversari del seu naixement. | Uns dies abans de la festa, cinc parelles de nois i noies (quinaires o caps de quina) recollien per la població les aportacions per la festa. La proclamació pública dels quinaires es feia el dia de l'Ascensió. A La vigília de Corpus es feia una repicada grossa de campanes i es feia la sortida de les colles de ginestaires per buscar ginesta. Mentrestant es preparava l'església per a l'encesa, tot posant-hi el màxim de ciris possibles. L'Ofici solemne estava oficiat per tres sacerdots i la missa era cantada pel cor parroquial. A l'hora del sermó els nois caps de quina i els administradors, acompanyaven el pare predicador, que era un personatge eminent, fins a la trona. Quan es cantava el Glòria, els nois escampaven la ginesta per l'església. El diumenge següent, el protagonisme el tenien les noies caps de quina, per això era conegut com el diumenge de les noies. Per la tarda del dia de Corpus es feia la processó. Acompanyaven el tàlem els quatre gonfarrons capdavanters (dos de lancs i dos de vermells), la bandera del santíssim, la de sant Julià, la de Sant Domènec, Sant Antoni, Sant isidre i la del Roser. | 08009-77 | L'any 1888 Mn. Jacint Verdaguer participà en la festivitat de Corpus de la vila d'Argentona, ja que hi feia una estada. El fervor per aquesta festa passà per tota mena de gradacions. La Guerra ho aturà tot, però, sobretot a partir de 1949 va revifar-se, convertint-se durant els vint propers anys en una festa que portava gent de fora. A partir dels anys 70 va decaient. | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||||
| 38093 | Ball del ciri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-ciri | LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. | És una versió del ball de morratxes. Es ballava el dia de l'Ascensió, en sortir de l'Ofici i amb motiu del traspàs de càrrecs dels pabordes. A les feligreses se'ls repartia clavells vemells. S'iniciava el ball amb els caps de quina sortints, que passaven els atributs als entrants (el ciri per les noies i les morratxes els nois). Després ballaven els caps de quina entrants, i finalment tots plegats. | 08009-78 | És un ball estés per la geografia catalana. Durant molt anys va deixar de ballar-se, però el matrimoni Clos-Muñoz d'Argentona han fet possible la seva recuperació. | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||||
| 38094 | La bruixa de la pinta d'or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bruixa-de-la-pinta-dor | CARRERAS CANDI, Francesc (1980) Lo castell de Burriach o de Sant Vicents. Argentona. Edició facsímil (1a edició de 1908). CLAVELL, J. (1976) La xarbotada. La festa del càntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant Domingo. Argentona. COLL, R. i MODOLELL, J.M. (1999) Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau. Vilassar de Mar. | El dolor i la pena per haver perdut prematurament el seu jove estimat, argentoní, la van empènyer a la bruixeria. Li fou lliurat un talismà, una pinta d'or, que portava coquetament en el monyo, recollits els cabells. Els argentonins la consideraven un ésser protector del seu terme. 'Dihuen si fou á inducció de la bruixa de la pinta d'or, que los argentonins conegueren certs procehiments, per salvar llurs culites d'aytal flagell. Les branques de llorer, olivera y ars, benehídes lo 29 d'abril, diada de Sant Pere màrtir, son posades en reu, dalt de canyetes, en los llocs més alterosos de les vinyes que desitgen preservar de la pedregada, extenent al seu damun la benedicció rebuda. Los qui tenen armes de foch, se fan benehir bales, en la diada del dijous Sant, per enjegarles á les menaçants boyres negres y ab lo contacte de la benedicció, allunyar los mals esperits'. En relació a la pinta, la història més coneguda és da d'en Vellot, un vellet de 70 anys amb dos nets que amb prou feines podia mantenir. En el poble aquest pobre home era considerat un bruixot i era utilitzat per espantar les criatures que no es portaven bé. Durant una vigília de Sant Joan, quan l'hereu de Can Genís de la Serra, tenint la mare malata, l'anà a cercar. Després d'haver-la atès, quan tornava cap acasa es va perdre per la foscor i va caure dormit i fatigat en arribar a la collada del Malpàs. Li va semblar que somniava amb brogits i uns éssers que ballaven al seu voltant. Que desapareixien i que se li apareixia la bruixa de la pinta d'or, la qual li digué: -Tants anys com grans de sorra hi ha a baix, a la riera, he esperat aquest instant, per tal de complir una prometença que sols en aquest dia i hora podia tenir virtut (...) pren sense cap recel aquesta penyora que des de fa molts anys mai s'ha separat de mi. Fou rebuda d'un dels teus avantpassats en dies d'eterna recordança. Retornada a vosaltres en el lloc, dia i hora en què jo la vaig rebre, us donarà poder tal que, mentre no la perdeu, mai podreu empobrir. En arribar l'albada es va despertar en el seu llit, però al veure lapinta entre les seves mans s'adonà que allò havia estat real. Tot seguit anà a conreuar la vinya i va trobar un tresoret de monedes d'or. Per no perdre la pinta, la soterrà en els fonaments d'un ou mas que construí, cosa que els apartat per sempre més de la misèria. | 08009-79 | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Versió publicada per F. Carreras Candi (1980), conservant la grafia original. També es pot trobar a Coll i Modolell(1999) juntament amb una altra versió i la bibliografia corresponent. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||||
| 38095 | Llegenda dels repica truges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-repica-truges | CLAVELL, J. (1976) La xarbotada. La festa del càntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant Domingo. Argentona. | Mal nom pel qual es coneix als argentonins. 'Conta la llegenda, que trobant-se reunides les autoritats eclesiàstiques i civils amb un nombrós estol de feligresos a la plaça de l'església, esperaven l'arribada del senyor Bisbe que venia de la veïna ciutat de Mataró per fer la visita Pastoral a la nostra Parròquia. Per tal de saber el moment que aquest entrava en el terme de la vila, s'havia convingut amb el campaner, tan bon punt veiés la polseguera de la carrossa, senyal d'arribada de la il·lustre personalitat, llancés les campanes al vol. I tal dit tal fet, el campaner així que veié el núvol de pols que aixecava el vehicle passant més o menys l'alçada de la capella del Sant Crist, es repenjà a les cordes de les campanes, i vinga repicar ... Les autoritats i els veïns, es dirigiren vers Cap de Creus a retre homenatge al Prelat, però, !oh dissort i sorpresa. Resultà ésser un carro que portava un parell de truges camí al mercat de Graollers!' | 08009-80 | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||||
| 38096 | Llegenda de Bernat de Riudemeia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-bernat-de-riudemeia | RIPOLL, J. (1992) Històries, llegendes i ... De Burriac, Montcabrer i pobles de la rodalia. Argentona. | La llegenda, car no és unfet provat,diu que Bernat de Riudemeia (d'Argentona) fou el primer en trepitjar la platja de santa Ponça en la conquesta de Jaume I 'El conqueridor', i que per aquest motiu, el rei, li atorgà el títol de Cavaller de Santa Ponça. | 08009-81 | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||||
| 38046 | Nord d'Argentona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nord-dargentona | ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. | La noticia ens la proporciona M. Ribas i parla de les restes d'una possible vil·la romana, ja que s'hi van trobar ceràmica, paviments i material constructiu. A la carta arqueològica es diu que podria tractar-se del mateix indret de Can Matavents. | 08009-31 | Al N. De la població i a la vessant dreta de la Riera | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 38047 | Nord-Oest de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nord-oest-de-burriac | PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. | Jaciment de difícil adscripció per lecasedat de les notícies que ens dóna M. Ribas, que parla de troballes soltes. | 08009-32 | Al NO de Burriac, al vessant al sud del Turó de l'Esquei de la Fou | 41.5486100,2.3807700 | 448356 | 4599846 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 38051 | Turó dels Oriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-dels-oriols | ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. MALUQUER DE MOTES,J et alii (1982) Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RIBAS, Marià (1994) Restes ibèriques en el Turó dels Oriols (Cabrera de Mar). Laietania. Estudis d'història i d'arqueologia del Maresme, núm. 9. Museu Comarcal del Maresme. Mataró, pàgs. 7-17. | M. Ribas hi detectà la presència de murs i tres sitges que va excavar. El resultat d'aquesta excavació fou publicat l'any 1994. A banda d'això, moltes de les parets podrien ser de vinya. | 08009-36 | Al vessant est del turó dels Oriols que s'extén entre Cabrera i Argentona. | 41.5385300,2.3944900 | 449492 | 4598719 | 08009 | Argentona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38051-foto-08009-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38051-foto-08009-36-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 81|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 38279 | Altar de la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-de-la-mare-de-deu-de-montserrat | XX | <p>Altar que ocupa la totalitat del fons de la capella, realitzat en tècnica de mosaic, amb peces ceràmiques vidriades a trencadís. Al·legoria de la Mare de Déu de Montserrat.</p> | 08009-286 | Altar esquerre de l'Església Parroquial | 41.5525400,2.4011100 | 450055.06 | 4600270.53 | 1980 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Família Tur | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 38058 | Plànols dels Dominis de Cartellà i de Moja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/planols-dels-dominis-de-cartella-i-de-moja | CASTILLO, M.J i ZAPATA, A (2002) Argentona al 1800. Cartografia històrica a partir de plànols del marquesat de Moja. Ajuntament d'Argentona. LLOVET i Verdura, Joaquim (1999) Mataró, Argentona, Cabrera i Vilassar 200 anys enrera. Els plànols dels dominis de Cartellà i de Moja. Patronat Municipal de Cultura. Mataró. | XVIII-XIX | Conjunt de 60 folis numerats més 19 folis amb els plànols a doble pàgina o de major format plegats. També consta de 6 pàgines manuscrites amb un índex amb descripcions molt detallades dels plànols i gran quantitat de topònims. L'índex dels plànols és el següent: 1. Vilassar de Dalt. 2. Mataró: entre el carrer de Lepant, la Rambla, la plaça de Santa Anna, el carrer de Sant Antoni i la platja. Concorda amb el num. 18. 3. Mataró: entre el torrent de la Gatassa, el camí del Mig, ronda Barceló i la platja. Concorda amb el núms. 4 i 6. 4. Mataró: entre el camí del Sant Crist, el camí del Mig, torrent de la Gataza i la platja. Concorda amb el núms. 3, 5, 6 i 7. 5. Mataró: entre la riera d'Argentona, el camí del Sant Crist, el camí del Mig i la platja. Concorda amb el núms. 7 i 19. 6. Mataró: entre el torrent de la Gataza, la carretera d'Argentona, la plaça Granollers, la ronda Prim i el camí del mig. Concorda amb el núms.. 3, 4, 7 i 8. 7. Mataró: entre la riera d'Argentona, el torrent d'en Vera, el torrent de la Gataza i el camí del Mig. Concorda amb el núms. 4, 5, 6, 8, 9 i 19. 8. Mataró: entre la ronda Bellavista, la ronda Roca Blanca, la urbanització Sant Salvador i l'avinguda de Puig i Cadafalch. Concorda amb el núms. 6 i 7. 9. Argentona i Traià: entre la riera d'Argentona, el camí d'en Cruanyes i el torrent d'en Vera. Concorda amb els núms.. 7 i 10. 10. Argentona: veïnats d'Agell, el Cros i Madà i baronia de Viver. Entre el torrent d'en Boba, la riera d'Argentona i la riera d'en Lladó. Concorda amb els núms. 9, 12 i 19. 11. Argentona i castell de Burriac: entre el torrent d'en Lladó, de la Casella, de la Feu i el turó de Burriac. Concorda amb els núms. 12 i 13. 12. Argentona i baronia de Viver: entre el torrent d'en Lladó, la carena de muntanya, el nucli urbà i la riera d'Argentona. Concorda amb els núms. 10, 11, 13, 14 i 15. 13. Argentona i vessant del turó de Burriac: entre la carena de muntanya, el torrent de la Pastanaga i eltorrent de la Casella. Concorda amb els núms. 11, 12 i 14. 14. Argentona: nucli urbà. Entre el torrent de la Pastanaga, la carena de muntanya, el torrent d'en Serra i la carretera de Granollers. Concorda amb els núms. 12, 13 i 15. 15. Argentona: nucli urbà. Entre el camí de Can Beatriu, el torrent de la Serra, el torrent de Sant Sebastià i la riera d'Argentona. Concorda amb els núms. 12, 14 i 16. 16. Argentona i camí de Granollers: entre el torrent de Sant Sebastià, la carena de muntanya, el trencant d'Òrrius i la carretera de Granollers. Concorda amb els núms.15 i 17. 17. Argentona i riera de Clarà: entre la riera de Clarà i la carretera de Granollers. Concorda amb el núm. 16. 18. Mataró: entre els carrers de la Riera, d'en Palau, de Sant Cristòfol i de Barcelona. Concorda amb el núm. 2 19.Cabrera de Mar i Argentona: entre la platja, la riera d'Argentona i el camí del Cros. Concorda amb els núms.. 5, 7 i 10. | 08009-43 | Arxiu Municipal de Mataró | Adquisició de l'Ajuntament de Mataró a través de l'oferiment d'un llibreria d'antic. Sembla ser que són de principis del segle XIX (probablement de 1806), quan era propietària dels castells de Vilassar i Burriac Maria Lluïsa de Copons, Oms, Desbosc, marquesa de Cartellà i de Moja. La seva finalitat era conèixer els dominis que tenien i els noms antics i més comuns de les diferents partides. | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38058-foto-08009-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38058-foto-08009-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38058-foto-08009-43-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Mides 46x32x5 cm. Enquadernat amb nervis i tapes de cartró, sense cobrir. El paper és de bona qualitat, amb marca d'aigua IHS-ER. | 98|94 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 38215 | Can Serra (Can Collet Serra, Cal Rei) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-can-collet-serra-cal-rei | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVIII | <p>Masia catalogable com a tipus IV, de tres cossos perpendiculars a façana, i planta baixa i pis i golfes. Coberta a dues aigües i cos central aixecat. Diversos cossos adossats a la banda posterior, com el del celler i estable. Finestrals de pedra treballada amb dates de 1741 i 1777. Portal adovellat rodó. Brancals i angles dels murs amb carreus de pedra. Ferro forjat a les reixes de les obertures de planta baixa. Elements decoratius interiors de diferents èpoques.</p> | 08009-222 | Barri del Puig. Camí de la Plana | <p>La família Serra, ha estat des de sempre propietària de la casa, hi va estar emparentada amb la família de Can Cabanyes.</p> | 41.5554100,2.3973600 | 449745.06 | 4600591.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38215-foto-08009-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38215-foto-08009-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38215-foto-08009-222-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | L'edifici s'adapta a la topografia ascendent. S'ha modificat la situació de l'escala interior, que ha passat al cos lateral. | 95|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
| 38140 | Arbreda monumental de la Brolla de l'Abril, d'en Ballot i d'en Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-monumental-de-la-brolla-de-labril-den-ballot-i-den-nadal | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> | <p>Bosc més important del municipi d'Argentona, format per un conjunt de comunitats vegetals lligades a la complèxida de l'alzinar (comunitats relacionades dinàmicament, sèries de degradació), així podem trobar des de zones amb alzinar quasi pur, passant per alzinar barrejat amb pins, brolles arbrades i brolles. A l'estrat arbori trobem principalment pi pinyer (Pinus pinea) i alzina (Quercus ilex ssp ilex), amb roure martinenc (Quercus humilis), roure cerrioide (Quercus cerrioides), servera (Sorbus domestica) i arç blanc (Crataegus monogyna) a les zones més obagues i humides. Als llocs més alterats hi domina l'arboç (Arbutus unedo), el bruc boal (Erica arborea), diverses estepes (Cistus albidus, C. monspeliensis) o la gatosa (Ulex parviflorus).</p> | 08009-147 | Brolla de l'Abril, d'en Ballot i d'en Nadal | 41.5463000,2.3690000 | 447372.05 | 4599596.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38140-foto-08009-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38140-foto-08009-147-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | No ens ha d'estranyar veure el topònim de brolla (que fa referència a bosquina perenifòlia mediterrània formada per arbusts i mates de fulla petita, amb algun arbre espars) on ara trobem una massa forestal densa i rica en espècies, amb zones de brolla força arbrada. Mirant fotografies aèries dels anys 60 es pot veure que en aquelles dates s'explotaven forestalment aquests boscos i per això hi havia aquestes comunitats de degradació de l'alzinar que ara trobem. Tot i això, em cregut pertinent conservar el topònim contradictori, alhora d'històric, de Brolla per referir-nos on hi ha una arbreda. La majoria d'aquesta arbreda està dins el PEIN de la Conreria -Sant Mateu -Céllecs. L'Alzinar (codi 9340 no prioritari) és un hàbitat natural d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). Propietaris: ACA, Eduard Fortí Güell, Joaquim Gallifa Saborit, Fernando Fortí Güell, Jaume Casanovas Abril, Rosario Carles-Tolrà López-Montenegro, Aigües de Mataró, S.A, Emili Fortí Ros, Josefa Güell Teixidó, Mercè Castella Font, Carme Cabot Carbonell, Enric Mallol Tolrà, Josep Roca Vilaseca, Mª Lluïsa Cunill Puig, Mª Rosa Arbex Sánchez, Pere Cañellas Viñolas, Josep Mª Busca Colell, Josep Lluís Ferrer Amor, Fernando Gallemí Prim, Francisca Mañà Turrell, Josep Mª Gallifa Espinell, Josep Casas Abril, Maria Figueras Figueras, Ramon Moré Barbarà, Jaume Casanovas Rigola, Joan Mauri Planas, Leandro Jover Andreu | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 38216 | Can Cirés (Can Nadal) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cires-can-nadal | <p>SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVII-XIX | Regular tirant a dolent. Actualment només s'utilitza com a vivenda habitual un dels edificis, i la resta, en semiabandó es va deteriorant lentament. S'observen part de teulada en un estat precari, i nombroses esquerdes. Moltes de les obertures estan tapiades, i l'interior d'alguna de les cases està totalement modificat i subdividit pels locals d'assaig. | <p>L'edifici central, catalogable com a tipus III, de tres cossos perpendiculars a façana, i planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues vessants, conserva el portal adovellat amb arc de mig punt i les obertures envoltades per pedra vista escairada. Es conserven també, en molt mal estat, els esgrafiats de la façana principal, de tons rosats, i part de l'era original i la zona ajardinada de l'enton més proper de les construccions, quedant com un conjunt aïllat emmig de les parcel·les de la urbanització posterior. La última de les construccions té data de 1835.</p> | 08009-223 | C. Cirés | <p>El veïnat i la casa de Cirés ja apareix en plànols antics, del segle XVII, i probablement es tracta d´'un edifici anterior, probablement de mitjans del segle XV.</p> | 41.5480700,2.4018700 | 450115 | 4599774 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38216-foto-08009-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38216-foto-08009-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38216-foto-08009-223-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Es tracta d'un conjunt arquitectònic amb un valor afegit, ja que ha sabut mantenir la seva morfologia original. En aquest cas, però , ha perdut l'ús d'origen, ja que la majoria de les construccions són llogades per a locals d'assaig de grups de música o de caseta d'eines. Sense un projecte de fons, la desídia dels propietaris i dels usuaris va malmentent el conjunt. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||
| 38060 | Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-diocesa-de-barcelona | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1985) 'Archivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León pp151-167. SANABRE, Rdo. José (1947) El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1975) Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. TRENS, Dr. (1926) Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XIV-XX | <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie propia amb una carpeta.</p> | 08009-45 | C. Del Bisbe, 5 | <p>L'origen d'aquest arxiu es remonta a l'any 1107, segons consta en dos privvilegis papals de Pascual II. S'organitza en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona (Frodoino) les primerres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abad de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Horari d'obertura al públic de dilluns a divendres de 9 a 13h. El responsable és el Dr. Josep Maria Martí Bonet. | 94|98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 38349 | Cal Guardià (Can Gallemí) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guardia-can-gallemi | <p>SUBIÑÀ I COLL, Enric. 'Argentona de la sagrera a la vila (1295-1900)'Premi Burriac, 2001. Ajuntament d'Argentona, 2002. VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982.</p> | XVII-XX | En general, l'edifici es troba en bon estat, amb algunes deficiències derivades de la falta d'ús. | <p>Cal Guardià està integrat dins un conjunt d'edificacions de diverses èpoques, situat en un solar irregular que connecta el C. Gran, on trobem la façana principal, i el C. Dolors Monserdà. El cos principal és un edifici de planta baixa i pis, de planta més o menys quadrada, en la que és possible identificar dues crugies perpendiculars a façana, ben definides en planta baixa i pis, localitzades a la part nord de l'edifici. La coberta és de teula àrab, a dues aigües, amb el carener perpendicular i centrat a la façana. Aquesta clara configuració es desdibuixa a partir de la crugia central cap a sud-est, amb l'annexió de construccions d'època posterior. El tipus constructiu general és de parets de càrrega i forjats unidireccionals de bigues de fusta i entrebigat d'empostissat de fusta o bé revoltó ceràmic. Les cobertes són de teula àrab, a una o dues aigües. La fusteria és de fusta, amb elements envidrats i metàl·lics. Els paviments són de rajola catalana, substituït recentment per gres en algunes zones de planta baixa. El revestiment exterior és arrebossat i pintat, essent la façana interior simplement arrebossada amb morter de ciment Portland d'acabat molt vast, deixant vistos els elements originals de pedra. El revestiment interior és enguixat i pintat. De l'edifici més antic resta relativament ben conservat el cos central. En la façana hi podem veure el portal de mig punt, amb onze dovelles de pedra granítica, sense cap inscripció o marca i, situat a sobre, un finestral amb brancals i llinda treballats, en un estil gòtic tardà, incorporant motius renaixentistes. En el rebedor trobem dues portes d'accés als cossos laterals, ambdues amb brancals de pedra i una d'elles, la de l'esquerra, amb una llinda formada per una sola peça de granit actualment esquerdada, amb un únic motiu treballat. A la cuina hi trobem vestigis dels antics forn de pa i cuina de llenya. A partir d'aquest cos central, la distribució i l'estructura es desdibuixen, especialment en la planta pis, on el cos més septentrional queda totalment independitzat del conjunt, formant part de la propietat veïna i el cos central té tapiats tots els passos cap a aquesta banda. A partir de la crugia central i cap a la banda sud es van succeïnt diferents estances, de dimensions diverses i obertures a la façana del C. Gran, connectades per un llarg passadís. Els locals de planta baixa tenen un accés independent. Aquesta distribució és el resultat de les reformes per adequar els edificis a hosta</p> | 08009-356 | C. Gran, 43-45 | <p>L'origen històric de les edificacions que avui configuren Cal Guardià, es remunta a mitjans del segle XVI, quan el 1560 la família Volart va aconseguir els terrenys de la 'Feixa de La Font', propietat del Mas Portal. Aquests terrenys són els que formen el triangle delimitat per Can Catà, al ponent, el solar de Can Doro, a migdia i els edificis de Can Guardià a llevant. La família Volart va dividir el terreny en parts que després va establir a altres propietaris; el 1576 s'estableix la part de ponent al pagès Joan Moyó, i el 1578,.la part corresponent a Can Doro al pagès Bernat Lloberons, La següent notícia ja és de 1790, quan l'hereu Volart ven la propietat a un comerciant de Barcelona, Josep Bertran. El seu fill, Josep Bertran i Ros, realitza obres de reforma entre el 1824 i el 1855; resultant-ne l'actual façana al C. Gran. El 1861, el conjunt passa a mans de Sebastià Gallemí i Muné, que realitza reformes interiors el 1885. Pels volts del 1960 es reforma tot el pis superior per adequar-lo com a hostal. Des d'aquesta època també es coneix l'edifici com a Can Gallemí.</p> | 41.5551000,2.4006000 | 450015.06 | 4600554.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38349-foto-08009-356-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38349-foto-08009-356-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38349-foto-08009-356-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Desconegut | A banda del valor patrimonial dels elements arquitectònics de la façana posterior, el portal i la finestra gòtics, Cal Guardià constitueix un testimoni de l'evolució històrica de la vila, ja que forma part del nucli urbà generat al voltant de l'església de Sant Julià a mitjans dels segle XVI. | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||
| 38057 | Fons d'imatges del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-del-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local | XX | Important conjunt fotogràfic d'Argentona i del seu terme municipal, des dels anys 1920 fins els 70 i de procedències molt diverses: donacions d'A.Güell, J.Alegret, P.Pujol. J.Puig i Cadafalch, J.Bonet i Garí, de l'arxiu Mas i del mateix fons del SPAL. D'entre les fotografies hi ha sèries de reportatges de les cases Puig i Cadafalch, Garí, Moió (antiga seu del Museu del Càntir), de les cases de la plaça de l'Església i de la mateixa Església de Sant Julià (dels efectes devastadors de la guerra i de la reconstrucció) i de l'antic Ajuntament. També hi trobem imatges de les masies de Can Cabanyes, Can Comalada, Can Portell, Can Martí de la Pujada, Can Sirés, Can Saborit, Can Riera, Can Palau, Cal Coix, de l'exposició de llits antics a Can Calopa (1950), del castell de Burriac (foto de grup: Reinoso, Barrie, Bonet i Garí, Bartrina, Moragas, 1919) i de l'antic escorxador municipal. És interessant també el recull de postals antigues d'Argentona d'entre els anys 1920 i 1930 en les que s'observen imatges del poble, de Sant Miquel del Cros, Església de Sant Julià, Can Cabanyes, cases Puig i Cadafalch i Garí, i la Font Picant d'Argentona. També hi trobem retalls de revistes i diaris d'època dels que destaquen la 'Ilustració Catalana', el Calendari de la Mancomunitat de Catalunya de 1916, la 'Geografia General de Catalunya' de F.Carreras Candi i el 'Bloc Mataroní' amb dibuixos de M.Ribas. El fons del SPAL també inclou planimetria que, en el cas d'Argentona, compta amb documents de Can Cabanyes (probablement de J.Puig i Cadafalch), de Can Gallifa (1960), de Can Moió (1959 i 1966) i de les cases de la plaça de l'Església fetes pel projecte de reordenació de la zona (1971). | 08009-42 | C.Urgell, 187 (08036 Barcelona) - Edifici del Rellotge | El Servei del Patrimoni Arquitectònic Local fou creat l'any 1914 per la Diputació de Barcelona, aleshores presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans. Amb la denominació de Servei de Catalogació i Conservació de Monuments fins 1986, va ser pionera a l'Estat Espanyol en la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental. Durant aquests pràcticament nou decennis el Servei ha tingut tres directors: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978), i des de l'any 1981, Antoni González Moreno-Navarro. La seu de la institució ha estat al Palau de la Generalitat (1915 a 1929), a la Casa dels Canonges (fins l'any 1989) i a la planta baixa de l'edifici principal de l'antiga fàbrica Batlló (1868), conegut com l'Edifici del Rellotge. El SPAL compta amb diversos equips pluridisciplinaris per a realitzar estudis de caràcter històric i tècnic per a la definició dels objectius de les intervencions, redacta els projectes i duu la direcció dels treballs de restauració. La institució, petició dels ens locals, realitza també estudis d'inventari del patrimoni arquitectònic. L'SPAL disposa a més d'un important fons de documentació (gràfic, fotogràfic i escrit) de temes relacionats amb amb el patrimoni o la restauració monumental. Formen part d'aquests fons l'arxiu de materials provinents de l'IEC i de diversos arxius particulars adquirits o llegats al Servei, l'arxiu de materials produïts pel mateix Servei des de 1915 i el llegat de J.Martorell que conté la documentació de la seva obra aliena al Servei. | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | El Museu Municipal d'Argentona té la reproducció d'algunes de les imatges del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 38326 | Finca de Can Garí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finca-de-can-gari | XIX | <p>Finca de gran extensió, situada al marge dret de la riera d'Argentona, al sud del terme municipal. A dins hi podem trobar els edificis modernistes de Can Garí i la seva masoveria i, de resultes d'una modificació dels seus límits, l'ermita de Sant Miquel del Cros, i Can Patet. La finca es troba envoltada en el perímetre que correspon al Camí del Cros amb una tanca d'obra i ferro forjat, d'estil modernista, amb elements de remat destacats, amb acabats de ceràmica vidriada i un treball acurat amb maó massís i forja. Cal ressaltar la qualitat dels jardins de la finca, realitzats per l'arquitecte Rubió i Tudurí, que combina zones de descans i zones de passeig, amb presència d'estanys i zones humides, decorats amb escultures de l'època.</p> | 08009-333 | Camí del Cros, al marge dret de la Riera | 41.5483300,2.4117800 | 450942.05 | 4599796.52 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38326-foto-08009-333-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 38278 | Can Boba de Sant Jaume (Mas Font) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boba-de-sant-jaume-mas-font | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982</p> | XIX | En general es manté en bon estat, però es troba un xic descuidada, amb perill de que es vagi deteriorant amb el temps. | <p>Casal sezill d'un sol cos, de planta baixa i pis, amb teulada a dues aigües. Es tracta probablement d'un edifici de finals del segle XIX, d'obra de fàbrica de maó amb un acabat arrebossat. Disposa de diversos cossos auxiliars a una banda de l'era, segurament estances per al bestiar. Es podria catalogar dins del grup II de Bonet i Garí.</p> | 08009-285 | Camí dels Contrabandistes | 41.5526100,2.4139000 | 451122.06 | 4600270.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38278-foto-08009-285-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Com a element destacable podríem anomenar la Font de Sant Jaume, que es troba just darrera de la casa, al costat del camí. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
| 38106 | Jardins del Baró de Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-del-baro-de-viver | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | <p>De grans extensions, la finca es divideix principalment en la zona ajardinada del voltant de l'edifici principal i les seves avingudes i una part més boscosa, en la resta. Destaca la plataneda del davant de la casa. Dins aquests jardins també trobem multitud d'espais humits, distribuïts en safarejos i estanyols, destacant l'estany que s'ha creat a la zona est, on s'han pogut observar alguns exemplars d'aus acuàtiques migratòries.</p> | 08009-113 | Carretera d'Argentona a Vilassar (B-502) | 41.5478900,2.4069500 | 450539.05 | 4599750.53 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | En la realització d'aquest inventari no s'ha pogut accedir als jardins de la Baronia de Viver. Ens basem en la bibliografia existent. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||
| 38222 | Baronia de Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baronia-de-viver | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982</p> | XIX | <p>Es tracta d'una construcció neoclàssica. Dues terrasses laterals i una de posterior. Una de les laterals té sota la mateixa una àmplia escalinata que resol el desnivell del terreny. Hi ha un ampli jardí que conté altres elements arquitectònics. El templet amb arcades data de 1945. En el jardí hi treballà Nicolau Rubió, arquitecte. La capella data del s. XI</p> | 08009-229 | Carretera d'Argentona a Vilassar (B-502) | 41.5469900,2.4072600 | 450564.05 | 4599650.53 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38222-foto-08009-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38222-foto-08009-229-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Jardins: N. Ma. Rubió i Tudurí, arquitecte. | A dins de la finca hi trobem la font del Pescador i la Font del Viver, amb àmplies basses cadascun. També hi trobem altres safareigs i basses | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
| 38266 | Santa Maria del Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-viver | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. GINESTÀ, S.(1968) El maresme, comarca privilegiada. Ed. Selecta. Barcelona Fundació Enciclopèdia Catalana, (1982). Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Vol VI. El Vallès i el Maresme CASTILLO Ma. Josep. 'El Viver', Fonts, 4. Octubre 2000, pp. 8-10</p> | XII | <p>Petita església de planta rectangular, d'una sola nau, cobert amb volta de canó, , amb un absis semicircular i dues absidioles laterals, donant una forma trilobular a la capçalera de l'edifici. Teulada a dues vessants i campanar de cadireta Molt modificada i restaurada, conserva un portal del segle XVII, gòtic, amb una llinda formada per una sola peça de pedra carejada, amb motllures. A l'interior destaca un altar amb el frontal d'alabastre policromat, de l'escultor Frederic Marés, que imita la disposició d'un altar romànic. També hi podem trobar un baldaquí de fusta policromada, còpia de l'original de Sant Sadurní de Tavèrnoles; així com un senzill cor i part d'un retaule del segle XVI.</p> | 08009-273 | Carretera d'Argentona a Vilassar (B-502) | <p>Ja esmentada al segle XII, i posteriorment en un testament de l'any 1270, al segle XVII s'estableix el dret de patronatge als hereus i successors del mas Vinyals, del veïnat de Clarà. Fou centre de devoció mariana, celebrant-s'hi aplecs.</p> | 41.5466000,2.4073500 | 450571.05 | 4599607.53 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38266-foto-08009-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38266-foto-08009-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38266-foto-08009-273-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Capella de la Baronia de Viver. Es coneix que antigament hi havia un edifici adossat, on vivia la persona que tenia cura de l'indret. D'aquest edifici només en queden algunes traces en el mur exterior i la portella, avui tapiada, que es troba en una de les absidiones laterals. La imatge de la Verge Maria que s'hi venera és l'original, d'estil romànic, que va ser guardada durant la guerra civil i després retornada a l'església. Tal i com indica la llegenda sembla que, en realitzar la restauració, es va trobar un pou molt a prop de l'església. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
| 38135 | Aqüífer de la riera d'Argentona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aquifer-de-la-riera-dargentona | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - Generalitat de Catalunya (1988). DECRET 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya.</p> | Les principals amenaces són la contaminació, l'excessiva extracció i l'obertura de pous ilegals. | <p>Aqüífer contemplat dins l'annex 1 del DECRET 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya.</p> | 08009-142 | Conca de la riera d'Argentona | 41.5554700,2.4003200 | 449992.06 | 4600595.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38135-foto-08009-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38135-foto-08009-142-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | L'aqüífer de la Riera d'Argentona resta delimitat mitjançant una línia amb el traçat que segueix: Cruïlla de la línia de la costa amb el límit meridional del terme municipal de Cabrera de Mar (rodalia del quilòmetre 23 de la línia fèrria Renfe). Seguint el dit límit municipal fins a trobar el límit municipal entre Argentona i Cabrils (en el vèrtex Cirera (470 m). Seguint la dita frontera municipal entre els dos termes esmentats de Cabrils i Argentona fins a trobar el que separa el d'Òrrius del de Cabrils. Continuant pel límit occidental d'Òrrius fins a la seva cruïlla amb el d'Argentona, voltant tot el terme municipal d'Òrrius. Continuant pel dit límit municipal d'Argentona per la banda NW d'aquest terme municipal fins a la seva cruïlla amb el de Dosrius. Continuant pel dit límit municipal de Dosrius voltant tot el terme de Dosrius, pel nord i l'est del terme, fins a trobar la seva unió amb el de Mataró (rodalia del vèrtex Geodèsic Tuñi -406 m-, al NE de Mataró). Des d'aquest punt fins a arribar al mar, seguint sempre pel límit municipal entre Mataró i Sant Andreu de Llavaneres. Des de la cruïlla del dit terme municipal amb el mar fins al punt d'inici d'aquesta delimitació seguint per la línia de la costa. Els noms i els números de les carreteres esmentades, accidents topogràfics, urbanístics, etc, són els que es reflecteixen en el mapa nacional a escala 1/50.000, sèrie L, fulls 393 (37-15) Mataró i 394 (38-15) Calella. Les vies de comunicació s'han d'entendre sempre referides als seus eixos longitudinals. Termes municipals inclosos parcialment en aquesta delimitació: Cap. Termes municipals inclosos totalment en aquesta delimitació: Argentona, Mataró, Cabrera de Mar, Òrrius i Dosrius. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 38147 | La Conreria -Sant Mateu -Céllecs / Parc Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-conreria-sant-mateu-cellecs-parc-serralada-litoral | <p>- AA.VV (2001) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Inèdit.</p> | <p>La Conreria -Sant Mateu -Céllecs és un Espai d'Interès Natural (EIN) inclòs dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) aprovat el 14 de desembre del 1992 per la Generalitat de Catalunya. Uns mesos abans, els municipis van crear el Consorci del Parc Serralada Litoral per gestionar el patrimoni natural i cultural d'aquest espai. Els límits dins d'Argentona són: des del punt on conflueixen als termes municipals de Dosrius, la Roca del Vallès i d'Argentona, abandona el terme a les Malloles per descendir en carena fins a la carretera B-1415 i la C-60, travessa els vials i envolta els terrenys qualificats com a 7-Zona de valor agrícola- en el planejament municipal. Més al sud s'ajusta al límit dels sòls urbans i urbanitzables d'Argentona fins a trobar la carretera d'Òrrius (BV-5106).Voreja aquesta carretera pel seu marge nord en direcció oest. L'abandona més endavant, coincidint amb el límit nord de la zona 12-Usos compatibles- i arriba al terme d'Òrrius. Des del sector el Morro Negre d'Òrrius, el límit continua al nord pel terme municipal d'Òrrius fins a trobar la divisòria entre les zones 12-Usos compatibles- i 8-Zona d'interès geogràfic i històric-. Continua a l'est per aquesta divisòria fins el límit del sòl urbà. S'ajusta a aquest límit en un petit tram, l'abandona i s'orienta al sud seguint el límit urbanístic de la zona 8. Deixa el límit esmentat quan aquest se separa de la pista que porta al pla dels Matxos. Des d'aquí enllaça seguint un barranc amb la pista que envolta el pla dels Alemanys. Descendeix per aquesta pista fins trobar el límit establert entre les zones 11 i 8 del planejament. Segueix aquest límit en direcció sud-est fins la urbanització de Can Serra Lledó. Així mateix inclou amb el domini públic hidràulic del Torrent de Burriac fins a la seva confluència amb el Torrent de Cirés. A la urbanització de can Serra Lledó, el límit s'ajusta al sòl urbà i continua per la cota 200 fins arribar al terme municipal de Cabrera de Mar.</p> | 08009-154 | Ctra de Cabrera, 52 1r (Cabrera de Mar), Seu Institucional | <p>L'any 1989, alguns ajuntaments van començar a unir esforços per afrontar els problemes de territori. El 15 de maig de 1992, aquesta coordinació va donar lloc a la creació del Consorci del Parc Serralada Litoral. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria - Sant Mateu - Céllecs s'ha redactat en desenvolupament del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) - decret 328/1992-, el qual ha estat redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12/1985, d'espais naturals. La Llei 1271985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. Es potenciaran segons aquestes finalitats els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques i de turisme rural, principals fonts de vida de la majoria d'habitants d'aquests municipis, s'impulsarà el desenvolupament dels territoris de la zona per tal d'evitar el despoblament rural, i es promouran les activitats descontaminants del medi.</p> | 41.5554700,2.4003200 | 449992.06 | 4600595.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | El parc és un espai protegit de 4.707,8 hectàrees, repartides entre el Maresme i el Vallès Oriental. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya. És característic de la zona els sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins els nostres dies. El clima del parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima a la vessant del Maresme i una tendència continental a la vessant del Vallès El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 38211 | Can March (Can Figueres) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-march-can-figueres | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982 SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVII/1925 | <p>Es tracta d'una construcció del s. XVI de planta baixa, pis i golfes, amb coberta dues aigües. Distribució clàssica de tres cossos perpendiculars a façana. En l'any 1920 fou reformada elevant el cos central, introduïnt una gran arcada vidriada i altres elements en la façana principal, així com millores en l'interior. Es poden veure el portal adovellat original i algunes de les finestres amb motllures gòtiques en granit. Tot i el temps, es conserva l'era pavimentada, amb pou i safareig propis.</p> | 08009-218 | Ctra. BV-5106 | <p>Originalment era propietat de la família March, ara bé, en passar a mans de la família Figueres, es va fer una reforma de la casa i a la vegada es va restaurar l'ermita de Sant Pere de Clarà, situada just al costat. L'autor de la restauració va ser Joan Rubió i Bellver, en aquells moments arquitecte de la família.</p> | 41.5577400,2.3709500 | 447544.06 | 4600865.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38211-foto-08009-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38211-foto-08009-218-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | A dins de la finca hi trobem la font i el safareig, així com la Font de Sant Pere de Clarà | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
| 38296 | Can Cabot (Cal Llentisclar de Clarà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabot-cal-llentisclar-de-clara | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982 SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVII | La teulada està parcialment ensorrada, i en general, està en un estat ruinós. La majoria de construccions auxiliars originals o posteriors es troben abandonades i parcialment abandonades. | <p>Conjunt de diverses edificacions adossades entre les quals destaca el casal principal, de tres cossos perpendiculars a façana, de planta baixa i pis, aquestes edificacions conserven encara la distribució interior original, així com l'escala de pedra gòtica, amb el seu espiell de pedra treballada. En algun moment que es podria situar al segle XIX, es va enderrocar part del cos lateral dret per a construir-hi un nou edifici amb entrada independent. La teulada d'aquest cos s'ha ensorrat recentment. Malgrat el seu estat ruinós, el conjunt conserva força elements originals, com ara el pou, trull d'oli, safareig i font, i l'era pavimentada, on just a l'entrada, hi destaca un lledoner impressionant.</p> | 08009-303 | Ctra. BV-5106, d'accés a Òrrius | 41.5612400,2.3800800 | 448308.06 | 4601248.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38296-foto-08009-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38296-foto-08009-303-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Es podria tractar d'una masia construïda com a ampliació d'una masia anterior, que la podríem identificar parcialment en el cos posterior, de tres cossos perpendiculars a façana, de planta baixa i pis, amb les cantonades i les vores de les obertures en granit escairat, que tenia la seva pròpia façana d'on es va traslladar el rellotge de sol a la façana a ponent. Pel seu estil rústic, es podria situar pels volts del segle XIV. A dins de la finca hi trobem la font del Gavatx. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
| 38212 | Can Carmany (Mas Rovira) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carmany-mas-rovira | <p>SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVI | Degut a l'abandó successiu dels diferents cossos, s'està produïnt un enrunament generalitzat de teulades i elements sobresortints de façanes, com balcons i ampits. | <p>Masia de planta baixa, pis i golfes, de dos cossos principals formant angle, que es podria catalogar com del tipus II si ens fixem en el cos que presenta el portal principal, adovellat. Conserva les obertures emmarcades amb pedra treballada, així com un rellotge de sol. La resta de construccions s'han anat realitzant adossades a aquests primers, formant una agrupació d'edificis de diferents factures i èpoques. L'era és conjunta per a totes elles, quedant sobreelevada respecte als terrenys de conreu, aguantada per uns murs de contenció que remata una tanca d'obra i reixes de ferro forjat, com el que podem observar en el barri d'accés des de la carretera, realitzat a finals del segle XIX. A la part de darrera de la masia s'hi troben les restes de la bassa per als camps i la casa.</p> | 08009-219 | Ctra. C-1415. Veïnat de Clarà. | 41.5635300,2.3945200 | 449514.06 | 4601494.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38212-foto-08009-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38212-foto-08009-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38212-foto-08009-219-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | La seva localització la convertia fita visual de la sortida d'Argentona cap a Dosrius. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
| 38144 | Brolla d'Albada del Pujolar i Rocar d'en Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brolla-dalbada-del-pujolar-i-rocar-den-serra | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - LOSA, J.M. (1975). Aspectos de la vegetación del coll de Burriac. Anal. Inst. Bot. 32 (2). - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana.</p> | <p>Brolla d'albada (Anthillido cytisoidis -Cistetum clusii) localitzada des de la muntanya del Pujolar fins al rocar d'en Serra, tot i no formar una massa contínua. Comunitat arbustiva d'ambients secs i assolellats, dominada per l'albada (Anthyllis cytisoides), petit arbust gris blanquinós de flors grogues, acompanyat pel llistó (Brachypodium retusum), l'estepa blanca (Cistus salvifolius), la botja d'escombres (Dorycnium pentaphyllum), el garric (Quercus coccifera), la gatosa (Ulex parviflorus) o el romaní (Rosmarinus officinalis) entre d'altres espècies.</p> | 08009-151 | El Pujolar i rocar d'en Serra | 41.5535800,2.3858400 | 448783.05 | 4600394.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38144-foto-08009-151-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | La particularitat d'aquesta comunitat és que aquestes poblacions d'Argentona corresponen gairebé al límit més septentrional de la distribució als Països Catalans, a excepció d'una petita població al cap de Creus i el Rosselló. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 38048 | Coll de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-gironella | PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. | Jaciment de difícil adscripció. M. Ribas esmenta troballes soltes. M. Prevosti defineix el jaciment com a romà, però no sembla gaire adient. A la CC.AA snyalen paral·lelismes amb el jaciment de Cabrils. | 08009-33 | En algún punt del Coll de la Gironella, a prop de Cabrils. | 41.5433100,2.3673300 | 447231 | 4599266 | 08009 | Argentona | Difícil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38048-foto-08009-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38048-foto-08009-33-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||
| 38021 | Can Blanch (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-blanch-ii | ALMAGRO, M; COLOMINAS,J i SERRA RÀFOLS, J de C (1945) Carta arqueológica de España. Barcelona. Madrid. BALIL, A (1953) 'Arqueologia de la Maresma'. Archivo Español de Arqueologia XXVI. Madrid. BONAMUSA, J (1972) 'Descoberta de noves vil·les romanes a la comarca del Maresme'. Cingles, vol. III, núm. II. Mataró. CARRERAS, Núria i RIGO, Antoni (1994) 'Can Blanc (Argentona, Maresme). Una vil·la romana de mitjans del segle Id.C. A inicis del segle III d.C'. A Laietania. Estudis d'història ia rqueologia del Maresme, núm. 9, pàgs. 181-213. Mataró. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. GORGES (1979) Les villes Hispano-romaines. Inventaire et problemàtique archéologique PELLICER , J.M (1887) Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro, antigua ciudad de la España Tarraconense, región Layetana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1933) 'La romana Iluro' a La Paraula Cristiana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. SERRA RÀFOLS, J de C (1928) Forma Conventus Tarraconensis I: Baetulo-Blanda. | I-III d.C. | Es troba excavat i soterrat per la C-60 | Jaciment conegut des de finals del segle XIX i principis del XX, amb prospeccions recents (anys 80) que en confirmaren l'existència. Quan es va fer la construcció de la C-60 de Mataró a Granollers, es va excavar (1993), posant al descobert una vil·la romana. Aquesta es presenta de forma rectangular amb set habitacions d'entre 30 i 45 m2, però amb dues fases constructives i una fase d'abandonament. La fase constructiva de la finca s'ha de situar dins el tercer quart del s. I d.C. La segona fase o fase de reformes data del primer quart del segle II d.C. Finalment s'abandona paulatinament a partir del primer quart del s. III d.C. Es tracta d'una vil·la rural vinculada a un eix viari important (riera d'Argentona-via de parpers) i a una zona de producció agrícola de primer ordre. S'han identificat diverses estructures amb funcions industrials. | 08009-6 | Finca de Can Blanc | Jaciment referenciat a la bibliografia des d'antic (Pellicer,1887; Serra Ràfols, 1928; Ribas, 1933) tot i fer servir diferents noms. Marta Prevosti (1981) comenta que es tractaria del mateix jaciment. | 41.5751900,2.3859000 | 448805 | 4602794 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38021-foto-08009-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38021-foto-08009-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38021-foto-08009-6-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 38101 | Eucaliptus de can Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-can-marfa | <p>Parella d'eucaliptus (Eucaliptus globulus) localitzats a uns 200 m de l'entrada del camí que va a can Marfà des de la Riera d'Argentona, tenen un diàmetre aproximat de 4,50 m i 1,44 m de DBH.</p> | 08009-108 | Finca de Can Marfà | 41.5560200,2.4113300 | 450910.06 | 4600650.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||||
| 38022 | Can Matavents (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-matavents-ii | PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona | IIa.C-Vd.C | Marià Ribas parla d'un forn ceràmic romà descobert arrel d'unes obres de la Companyia d'Aigües d'Argentona, a més de molta ceràmica escampada al voltant. Es podria tractar d'una casa i un pou que hi ha al sud de la finca, però prospeccions recents no han aportat més informació. | 08009-7 | Finca de Can Matavens | 41.5713900,2.3919800 | 449309 | 4602368 | 08009 | Argentona | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38022-foto-08009-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38022-foto-08009-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38022-foto-08009-7-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 38029 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-0 | PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona | Jaciment d'emplaçament inexacte referenciat per M. Ribas a partir de troballes superficials de petits fragments de ceràmica. | 08009-14 | Finca de Can Serra | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38029-foto-08009-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38029-foto-08009-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38029-foto-08009-14-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 38020 | Can Tomàs (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tomas-ii | RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró | Jaciment d'interpretació incerta i situació inexacta. | 08009-5 | Finca de Can Tomàs | 41.5756400,2.3812000 | 448413 | 4602847 | 08009 | Argentona | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38020-foto-08009-5-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||
| 38013 | Cirerer Gros de la font del Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cirerer-gros-de-la-font-del-ferro | <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | Algunes de les branques semblen mortes. | <p>Cirerer (Prunus avium) localitzat uns 200 m aigües amunt de la font del Ferro, al marge dret del torrent de Burriac. Dimensions: Perímetre: 2,21 m, DBH: 0,71 m.</p> | 08009-104 | Font del Ferro | 41.5421000,2.3885700 | 449001.04 | 4599118.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38013-foto-08009-104-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 38010 | Camí Vell del Tramvia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-del-tramvia | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | XIX | Degut al seu ús com a vial secundari les vies de ferro estan sota la pressió constant del pas de vehicles. Tota la zona sembla un xic oblidada. | <p>Es tracta d'una part de l'antic vial del tranvia que anava de Mataró a Argentona. És un espai d'uns cinc-cents metres de llargada, on encara es poden veure els rails del tranvia emmig de la sorra del vial. A banda i banda, donant ombra i acompanyant el camí, es manté l'arbreda de plàtans (Platanus x hispanica) , d'una alçada i proporcions considerables. Prop de la via, existeix una petita caseta de l'època del tranvia, amb elements típics de la decoració de l'època.</p> | 08009-101 | Marge dret de la Riera d'Argentona, entre Can -Saborit i Cal Pitongo. | 41.5483200,2.4128200 | 451029.05 | 4599795.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38010-foto-08009-101-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Al marge dret de la riera d'Argentona va paral·lela al nou IES i al marge esquerre de la riera va des de can Saborit a cal Pitongo aproximadament. Encara que ha quedat en una zona un xic mal comunicada i apartada, aquest espai encara té un cert encant, gràcies especialment a l'ombra i recolliment que li donen els plàtans. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
| 38121 | Pollancre del mot del Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-del-mot-del-ros | <p>Pollancre (Populus x canadensis) situat a la part baixa del mot del Ros, l'arbre està format per quatre grans branques que se separen del tronc des del nivell de terra. Dimensions de la base: Perímetre: 5,50 m, DBH: 1,80 m. Dimensions mitges de les quatre branques: Perímetre: 2,04 m, DBH: 0,65 m.</p> | 08009-128 | Mot del Ros | 41.5717300,2.3910200 | 449229.07 | 4602406.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38121-foto-08009-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38121-foto-08009-128-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 38125 | Roure martinenc del mot del Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-martinenc-del-mot-del-ros | <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | <p>Roure martinenc (Quercus humilis) situat al mot del Ros (part baixa de la riera de Riudameia), uns 200 m cap al W de Can Matavents. Dimensions: Perímetre: 2,67 m, DBH: 0,85 m.</p> | 08009-132 | Mot del Ros | 41.5717100,2.3889100 | 449053.07 | 4602405.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38125-foto-08009-132-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 38126 | Roure reboll del mot del Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-reboll-del-mot-del-ros | <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | <p>Roure reboll (Quercus pyrenaica) situat al mot del Ros (part baixa de la riera de Riudameia), uns 200 m cap al W de Can Matavents. Dimensions: Perímetre: 2,33 m, DBH: 0,74 m</p> | 08009-133 | Mot del Ros | 41.5716800,2.3893000 | 449085.07 | 4602402.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38126-foto-08009-133-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | El roure reboll (Quercus pyrenaica) està considerat com a raríssim a nivell dels Països Catalans, localitzant-se només a les serres de Prades. La presència d'aquest individu deu estar lligada a l'home. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 38257 | Can Caballé (Mas Novell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-caballe-mas-novell | XX | És un edifici que s'ha anat mantenint amb el temps, pel seu propi ús diari. Alguns cossos, que han quedat obsolets, s'han deixat abandonats. | <p>Masia situada en un terreny amb força pendent, en una terrassa, i està formada per la unió de diferents cossos. L'edifici principal és una casa de tres cossos, de planta baixa i pis, amb teulada a dues aigües. Hi podem trobar la utilització mixta de pedra i maó massís, tant a les cantonades com a les vores de les obertures.</p> | 08009-264 | Nucli Urbà. Primer Eixample. Av. Nostra Senyora de la Salut, 12 | 41.5495800,2.3949200 | 449537.05 | 4599945.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | És una mostra de les cases pairals de finals del segle XIX o principis del XX. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 38025 | Carrer del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-moli | RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona | IIa.C-Vd.C | Il·localitzat el lloc exacte ja que està urbanitzat. | Jaciment d'incerta atribució. La única noticia és la troballa superficial que esmenta Marià Ribas. | 08009-10 | Nucli urbà. | 41.5561500,2.4059700 | 450463 | 4600668 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38025-foto-08009-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38025-foto-08009-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38025-foto-08009-10-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 38026 | Sant Sebastià (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-ii | BALIL, A (1953) 'Arqueologia de la Maresma'. Archivo Español de Arqueologia XXVI. Madrid. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. GORGES (1979) Les villes Hispano-romaines. Inventaire et problemàtique archéologique PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RIBAS, Marià (1964) Els orígens de Mataró. RIBAS, Marià (1975) El Maresme en els primers segles del Cristianisme. | IIa.C-Vd.C | L'any 1948 es va descobrir a 6 m. De profunditat, una àmfora romana sencera, al fer-se un pou. Als anys 50 continuaren les descobertes i M. Ribas parla enterraments, un forn i altres restes. Dels objectes descoberts cal destacar la gran quantitat de ceràmica i en especial la de cuita deficient i les marques d'àmfora: POL, ASC, S i CL. També una sivella de bronze tardoromana. | 08009-11 | Nucli urbà. | 41.5584100,2.4008800 | 450041 | 4600922 | 08009 | Argentona | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38026-foto-08009-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38026-foto-08009-11-3.jpg | Inexistent | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 38115 | Pi de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-burriac | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya</p> | <p>Pi pinyer (Pinus pinea) situat al mig de la rotonda que hi ha al passatge Gallifa Ballot cantonada amb el passeig Baró de Viver, camí d'accés a Burriac des d'Argentona. Dimensions: Perímetre: 2,19 m, DBH: 0,70 m.</p> | 08009-122 | Nucli urbà. | 41.5485500,2.3951800 | 449558.05 | 4599830.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38115-foto-08009-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38115-foto-08009-122-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Tot i no tenir dimensions massa remarcables, el fet d'estar ubicat al camí d'accés a Burriac, fa que tingui alt valor simbòlic. Arbre inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.