Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38043 | Inici de la Riera de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inici-de-la-riera-de-clara | PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. | Jaciment de difícil adscripció ja que només es parla d'una troballa solta d'època romana en aquest indret, molt aprop d'Òrrius. | 08009-28 | Veïnat de Clarà | 41.5539000,2.3592600 | 446566 | 4600446 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38043-foto-08009-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38043-foto-08009-28-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 38152 | Verneda de Riudameia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-de-riudameia | <p>- BASSA, O.; FARELL, D.; PUJOL, J. (1997). Coneguem Argentona. Itineraris de natura, història i paisatge. Ajuntament d'Argentona i Diputació de Barcelona. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. - GUARDIOLA, M. (2003) et al.. Síntsi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - SABATER, F.; AMADOR, L.; GUARDIOLA, M. (2003). Estructura i qualitat dels boscos de la conca de la riera d'Argentona, Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.</p> | <p>Verneda (Lamio-Alnetum glutinosae) força degradada amb plantacions i bardissa, localitzada aigües amunt de can Riudameia. Podem trobar força espècies pròpies de verneda i comunitats de ribera humides com ara el vern (Alnus glutinosa), l'avellaner (Corylus avellana), els penjolls (Carex pendula), el dorònic (Doronicum pardalianches), la consolda (Symphytum tuberosum), la ficària (Ranunculus ficaria) o l'ortiga borda (Lamium flexuosum).</p> | 08009-159 | Veïnat de Pins. Riera de Riudameia | 41.5678300,2.3608000 | 446706.06 | 4601991.56 | 08009 | Argentona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38152-foto-08009-159-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | La verneda (codi 91E0) és un hàbitat natural d'interès comunitari qualificat de conservació prioritari, inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). Caldria prendre mesures per assegurar i millorar la seva conservació. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 38209 | Can Riudemeia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riudemeia | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. GRAUPERA, Joaquim. 'Els molins medievals d'Argentona', Fonts, 11. Juliol 2002, pp. 19-26 ROQUÉ MARGENAT, Josep Ma. 'Desaparició de Can Riudemeia medieval', Fonts, 8. Octubre 2002, p. 16 SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15 VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982</p> | XIII - XIX | Volumetria i elements específics | <p>Agrupació de construccions de diferents períodes amb successives ampliacions, tot i que es conserva apreciable la tipologia inicial de la nau longitudinal i transversal. La façana principal, d'una masia catalogable dins el grup II, amb portal adovellat i finestres amb àmbit del segle XVIII, té teulada a dues vessants i està dividida en dues parts. El cos de la dreta presenta un portal amb la data de 1280, igual al de l'entrada del pati principal. Les principals modificacions de l'interior de la casa són de comunicació entre les dues unitats. L'afegit d'una escala destinada als senyors ha modificat el celler. El porxo data del 1880.</p> | 08009-216 | Veïnat de Pins. Capçalera de la Riera de Riudemeia | <p>L'antiga masia va pertànyer al guerrer Bernat de Riudemeia, que després es va anomenar d'Argentona, i que es va distingir a la conquesta de Mallorca, en temps de Jaume I.</p> | 41.5688500,2.3630700 | 446896.06 | 4602103.56 | 08009 | Argentona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38209-foto-08009-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38209-foto-08009-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38209-foto-08009-216-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Es tracta d'un edifici que s'ha anat adaptant a les circumstàncies. Tot i no conservar el seu aspecte original, manté una coherència en la seva imatge de conjunt ja que, malgrat tot, ha mantingut els elements específics més característics. S'han perdut, però, el molí i la bassa. A dins de la finca hi trobem dues fonts, la del pou i la de la resclosa. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||
| 38294 | Ca l'Altafulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laltafulla | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVII | Tot i haver sofert moltes reformes, sobretot interiors, ha mantingut la seva volumetria original i elements característics. | <p>Masia formada pel conjunt de dues edificacions, de les quals destaca la més antiga, amb la façana principal orientada a sud. L'edifici antic és una masia amb teulada a dues vessants, i l'amplada de tres cossos perpendiculars a façana. Observem el portal rodó amb onze dovelles i finestres de granit motllurat. La finestra esquerra té una espitllera sobre l'ampit i al seu dessota la porta de la quadra. A la finestra dels baixos hi ha gravat la data il·legible i l'anagrama JHS. El conjunt és del segle XVII. El segon edifici és d'una data posterior, i es construí com una ampliació del primer, comunicant-se per l'interior. Com a moltes de les masies, existeixen diversos punts d'aigua, com ara fonts, pous i safarejos associats a la propietat.</p> | 08009-301 | Veïnat de Clarà. Camí de Can Manyana | <p>Cal destacar que durant molt de temps va ser utilitzada com a casa de colònies.</p> | 41.5530700,2.3634400 | 446914.05 | 4600351.56 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38294-foto-08009-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38294-foto-08009-301-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | En aquest moment es troba reformant-se per distribuir tres vivendes independents en el seu interior, amb accessos i serveis separats per a cadascuna. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||
| 38332 | Font de Dalt de Can Altafulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-dalt-de-can-altafulla | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep; i col. (1982) Les fonts d'Argentona. Editen: Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme. Barcelona</p> | XVIII-XIX | En tractar-se d'elements de pedra, es troben en un relatiu bon estat, no així el pou, que s'ha ensorrat, ni el safareig de sota, fet d'obra, que està ple de runa i malesa. | <p>Font constituïda per un pou, actualment en runes, que es troba al marge superior del camí, i per una font brollador, amb unes piques de pedra granítica treballada, situades al marge inferior. L'aigua que vessa d'aquestes piques va a parar a un safareig situat a sota, al talús del camí, d'on es devia recollir l'aigua que anava a la casa.</p> | 08009-339 | Veïnat de Clarà. Camí de Can Manyana | 41.5519000,2.3635100 | 446919.05 | 4600221.56 | 08009 | Argentona | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38332-foto-08009-339-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38332-foto-08009-339-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38332-foto-08009-339-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | L'aigua neix d'una mina | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
| 38304 | Ca l'Avi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lavi | <p>SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVII | Es va restaurar i reformar l'any 1995, intentant mantenir la volumetria i aspectes originals. | <p>Masia senzilla, de tres cossos perpendiculars a façana, planta baixa i pis i coberta a dues vessants paral·lela a façana. Té un cos afegit de planta baixa que originalment feia les funcions de quadra per al bestiar. Conserva les obertures originals amb llindes, brancals i ampits de granit, aquests últims motllurats; i al llarg del temps s'han obert finestres de major tamany, però sense fer ús de la pedra.</p> | 08009-311 | Veïnat de Clarà. Camí de Ca l'Avi | 41.5547200,2.3638100 | 446946.05 | 4600534.56 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38304-foto-08009-311-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | La data de l'edifici es podria situar a mitjans del segle XVII. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
| 38116 | Pi de can Riudameia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-can-riudameia | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya</p> | <p>Pi pinyer (Pinus pinea) situat al marge del camí d'accés a can Riudameia. Dimensions: Perímetre: 3,15 m, DBH: 1,00 m.</p> | 08009-123 | Veïnat de Pins. Finca de Can Riudameia | 41.5689200,2.3638500 | 446961.06 | 4602111.56 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | El propietari de la finca de Can Riudameia, Sr. Xavier Homar, on es troba aquest pi, ha fet constar que no està d'acord en què aquest pi estigui catalogat com a arbre monumental. Tot i això, a l'estar inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunyamarcat, hem considerat pertinent incloure'l en aquest inventari. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||
| 38134 | Bosc de ca l'Altafulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ca-laltafulla | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> | <p>Bosc mixt format principalment per alzina (Quercus ilex ssp ilex) amb pi pinyer (Pinus pinea), destacant la riquesa i frondositat dels fondals on apareixen roure martinenc (Quercus humilis), roure africà (Quercus canariensis) i om (Uimus minor).</p> | 08009-141 | Veínat de Clarà. Ca l'Altafulla | 41.5535400,2.3649800 | 447043.05 | 4600402.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | El roure africà (Quercus canariensis) està considerat com a molt rar a nivell dels Països Catalans i la Península Ibèrica (absent a la resta d'Europa), sent més freqüent al Maresme i la Selva, estrictament sobre substrat silícic. L'Alzinar (codi 9340 no prioritari) i l'Omeda (codi 92AO no prioritari) són hàbitats naturals d'interès comunitari citats a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||
| 38293 | Can Fuyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fuyo | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982 SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVI | Es troba en bon estat de conservació ja que es va restaurar en canviar de propietaris. | <p>Conjunt de construccions entre les que destaca l'edifici principal; una masia de tres cossos perpendiculars a façana i un cos posterior paral·lel, destinat a celler. L'edifici és de planta baixa i pis i té teulada a dues vessants Es conserven les finestres i cantonades amb pedra motllurada, i el portal adovellat. També es pot veure el rellotge de sol amb esgrafiats decoratius, tot i que són molt posteriors, fruit de l'última reforma efectuada.</p> | 08009-300 | Veïnat de Clarà. Ctra. BV-5106, a Òrrius | 41.5621600,2.3670300 | 447221.06 | 4601358.56 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38293-foto-08009-300-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Són destacables també els diversos cossos auxiliars, situats a prop de la casa, vora el camí d'accés i que, tot i ser posteriors, són una bona mostra del tipus constructiu de finals de segle XIX; amb parets de pedra de paredar i els angles i remats d'obertures acabats amb obra de maó vist. També coneguda per Can Folló, Can Foió. A dins de la finca hi trobem la font de les Tres Mines. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
| 38048 | Coll de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-gironella | PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. | Jaciment de difícil adscripció. M. Ribas esmenta troballes soltes. M. Prevosti defineix el jaciment com a romà, però no sembla gaire adient. A la CC.AA snyalen paral·lelismes amb el jaciment de Cabrils. | 08009-33 | En algún punt del Coll de la Gironella, a prop de Cabrils. | 41.5433100,2.3673300 | 447231 | 4599266 | 08009 | Argentona | Difícil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38048-foto-08009-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38048-foto-08009-33-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||
| 38213 | Sant Pere de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-clara | <p>Gran enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1973. Vol 5. P. 204 Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1982. Vol. 6: El Vallès i el Maresme. BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona.</p> | XIII | Es troba en un relatiu bon estat, però tant la teulada com alguns elements de façana necessiten una restauració i consoldació, ja que amenacen despreniments. No obstant, s'observa que periòdicament s'han realitzat tasques de manteniment. | <p>L'únic edifici que es conserva de l'antic convent. Es tracta d'una petita capelleta, d'estil gòtic, que ha aprofitat elements anteriors de tipus romànic. Nau pràcticament quadrada, amb accés lateral, connectada a est amb el presbiteri, d'origen romànic.</p> | 08009-220 | Veïnat de Clarà. Ctra. BV-5106, a Òrrius | <p>L'any 1080 Adelaida Guadald cedí el lloc al monestir de l'orde de Cluny, sotmès a Sant Pere de Casserres fins el 1359. En el 1597 va passar a dependre del Bisbat de Solsona, que l'arrendà als March d'Òrrius. Al 1730, sense culte i degradat per usos utilitaris, fins que per compra de la família Figueres es restaurà. Possiblement sota la direcció de l'arquitecte Rubió i Bellver, que era l'arquitecte de la família.</p> | 41.5580800,2.3684100 | 447333.06 | 4600904.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38213-foto-08009-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38213-foto-08009-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38213-foto-08009-220-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
| 38140 | Arbreda monumental de la Brolla de l'Abril, d'en Ballot i d'en Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-monumental-de-la-brolla-de-labril-den-ballot-i-den-nadal | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> | <p>Bosc més important del municipi d'Argentona, format per un conjunt de comunitats vegetals lligades a la complèxida de l'alzinar (comunitats relacionades dinàmicament, sèries de degradació), així podem trobar des de zones amb alzinar quasi pur, passant per alzinar barrejat amb pins, brolles arbrades i brolles. A l'estrat arbori trobem principalment pi pinyer (Pinus pinea) i alzina (Quercus ilex ssp ilex), amb roure martinenc (Quercus humilis), roure cerrioide (Quercus cerrioides), servera (Sorbus domestica) i arç blanc (Crataegus monogyna) a les zones més obagues i humides. Als llocs més alterats hi domina l'arboç (Arbutus unedo), el bruc boal (Erica arborea), diverses estepes (Cistus albidus, C. monspeliensis) o la gatosa (Ulex parviflorus).</p> | 08009-147 | Brolla de l'Abril, d'en Ballot i d'en Nadal | 41.5463000,2.3690000 | 447372.05 | 4599596.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38140-foto-08009-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38140-foto-08009-147-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | No ens ha d'estranyar veure el topònim de brolla (que fa referència a bosquina perenifòlia mediterrània formada per arbusts i mates de fulla petita, amb algun arbre espars) on ara trobem una massa forestal densa i rica en espècies, amb zones de brolla força arbrada. Mirant fotografies aèries dels anys 60 es pot veure que en aquelles dates s'explotaven forestalment aquests boscos i per això hi havia aquestes comunitats de degradació de l'alzinar que ara trobem. Tot i això, em cregut pertinent conservar el topònim contradictori, alhora d'històric, de Brolla per referir-nos on hi ha una arbreda. La majoria d'aquesta arbreda està dins el PEIN de la Conreria -Sant Mateu -Céllecs. L'Alzinar (codi 9340 no prioritari) és un hàbitat natural d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). Propietaris: ACA, Eduard Fortí Güell, Joaquim Gallifa Saborit, Fernando Fortí Güell, Jaume Casanovas Abril, Rosario Carles-Tolrà López-Montenegro, Aigües de Mataró, S.A, Emili Fortí Ros, Josefa Güell Teixidó, Mercè Castella Font, Carme Cabot Carbonell, Enric Mallol Tolrà, Josep Roca Vilaseca, Mª Lluïsa Cunill Puig, Mª Rosa Arbex Sánchez, Pere Cañellas Viñolas, Josep Mª Busca Colell, Josep Lluís Ferrer Amor, Fernando Gallemí Prim, Francisca Mañà Turrell, Josep Mª Gallifa Espinell, Josep Casas Abril, Maria Figueras Figueras, Ramon Moré Barbarà, Jaume Casanovas Rigola, Joan Mauri Planas, Leandro Jover Andreu | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 38303 | Can Manyana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manyana | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982</p> | La teulada és nova, i actualment té les façanes arrebossades amb morter de ciment Portland. | <p>Es tracta d'una masia senzilla, de tres cossos i planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües perpendicular a la façana principal, orientada a sud. Es troba reformada com a vivenda, però conserva la volumetria i part de les obertures originals, amb les petites finestres de brancals i ampits adovellats amb peces de granit.</p> | 08009-310 | Veïnat de Clarà. Final del Camí de Can Manyana | 41.5490300,2.3702300 | 447477.05 | 4599898.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | És probable que es tracti d'un edifici d'entre els segles XVI-XVII, com molts del veïnat, però en tractar-se d'una construcció més humil, té pocs elements característics que ajudin a la seva datació. A dins de la finca hi trobem la font del Roure. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 38211 | Can March (Can Figueres) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-march-can-figueres | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982 SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVII/1925 | <p>Es tracta d'una construcció del s. XVI de planta baixa, pis i golfes, amb coberta dues aigües. Distribució clàssica de tres cossos perpendiculars a façana. En l'any 1920 fou reformada elevant el cos central, introduïnt una gran arcada vidriada i altres elements en la façana principal, així com millores en l'interior. Es poden veure el portal adovellat original i algunes de les finestres amb motllures gòtiques en granit. Tot i el temps, es conserva l'era pavimentada, amb pou i safareig propis.</p> | 08009-218 | Ctra. BV-5106 | <p>Originalment era propietat de la família March, ara bé, en passar a mans de la família Figueres, es va fer una reforma de la casa i a la vegada es va restaurar l'ermita de Sant Pere de Clarà, situada just al costat. L'autor de la restauració va ser Joan Rubió i Bellver, en aquells moments arquitecte de la família.</p> | 41.5577400,2.3709500 | 447544.06 | 4600865.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38211-foto-08009-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38211-foto-08009-218-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | A dins de la finca hi trobem la font i el safareig, així com la Font de Sant Pere de Clarà | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
| 38333 | Font del Manantial de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-manantial-de-clara | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep; i col. (1982) Les fonts d'Argentona. Editen: Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme. Barcelona</p> | XX | Es troba en un estat ruïnós. Tot i que la teulada encara aguanta, és impossible accedir a l'interior per la porta, ja que està coberta per la brolla.A banda d'això, hi ha diversos esvorancs oberts en els murs laterals, i a l'interior està tot ple de brutícia i desmantellat. | <p>Es tracta d'una petita construcció i el seu entorn proper, situats en una esplanada a l'ombra d'alts plataners. L'edifici està construït amb murs d'obra de maó massís, que en alguns panys de paret és treballat com una gelosia, deixant passar la llum i ventilant l'interior. La coberta, a dues aigües, s'aguanta per unes bigues de fusta ben escairades. L'entrada a l'edifici es feia a través d'un arc parabòlic de maó a sardinell, que tanca un barri de ferro forjat on es pot llegir la data de 1929 i dues incials. A l'interior, encara es poden veure les dues escales semicirculars que baixaven fins la font, que queda uns 2-3 metres per sota la cota d'accés.</p> | 08009-340 | Veïnat de Clarà.Al marge esquerre de la Riera de Clarà, davant de Ca l'Ermità, al final de Can Raimi | 41.5565900,2.3714900 | 447588.05 | 4600737.55 | 1929 | 08009 | Argentona | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38333-foto-08009-340-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38333-foto-08009-340-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Just al darrera s'hi alça la planta embotelladora, avui en desús, que trenca amb tota l'harmonia del lloc. A l'esplanada del darrera hi havia, no gaire temps ençà, unes taules i bancs d'obra per passar la fresca que avui han desaparegut. No obstant és un lloc recuperable, tot i estar situada a les afores d'una urbanització de segones residències d'un nivell adquisitiu baix-mitjà. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||
| 38050 | Via romana de Parpers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-romana-de-parpers | <p>ALMAGRO, M; COLOMINAS,J i SERRA RÀFOLS, J de C (1945) Carta arqueológica de España. Barcelona. Madrid. BONAMUSSA, J (1978) 'La via romana de Parpers, un nou element arqueològic en risc' Secció Arqueològica del Museu Comarcal del Maresme: Memòria d'activitats. CARRERAS CANDI, F (1904) Orígens de la Riera d'Argentona. CARRERAS CANDI, F (?) Contestación al discurso de J. Rubió de la Serna: los primeros habitantes de España. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. FARELL, David i LLADÓ, Francesc (2000) 'La via romana de parpers'. A Fonts, núm. 2, abril de 2000. Argentona, pàgs. 17-18. GOMIS,C (1911) Geografia General de Catalunya: la província de Barcelona. Sota la direcció de Carreras Candi. NAVARRO, F (1978) Xerrada - col·loqui a Argentona sobre la Via romana de parpers. A Quaderns de prehistòria i arqueologia del Maresme, núm.4, pàg. 123. Museu Municipal de Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RODRÍGUEZ ALMEIDA, E (1980) Una inscripció d'àmfora trpbada en la Via Romana de Parpers (Argentona). A Quaderns de Prehistòria i arqueologia del Maresme, núm. 10, pàg. 350. Museu Municipal de Mataró. SERRA RÀFOLS, J de C (1928) Forma Conventus Tarraconensis I: Baetulo-Blanda.</p> | Existeix un projecte de restauració i musealització del jaciment. | <p>Antiga via o camí que unia Mataró amb Granollers. Ja d'antic (s. XIX) els erudits locals com Pellicre o Carreras Candi, citaven aquesta via com a restes romanes. El cert és que durant molts anys era la única possibilitat d'accedir al Vallès per Argentona. El trajecte ha de salvar dos accidents naturals i ho fa amb dos ponts. El de la part nord es va enfonsar i terraplenar. El del sud també es va enfonsar al segle XVI, però es va reparar i es conserva íntegre. Es tracta d'un pont d'un sol ull i d'una tècnica força acurada. Altres elements destacables són els 17 desguassos, 10 contraforts, 23 guardarodes i nombrosos llenços de parets o murs de contenció. La via té 5 metres d'amplada, igual que les millors de l'imperi.</p> | 08009-35 | Veïnat de Pins | <p>Està documentada la seva existència durant l'Edat Mitjana, així com una restauració del segle XVI. Es va abandonar arran de la construcció de la C-1415, i restà en l'oblit. Les restes visibles avui en dia podrien tractar-se de reparacions fetes al llarg dels molts segles d'utilització d'aquest vial. La via de Parpers consta com a monument Històric-Artístic incoat per la Generalitat des de 1983 (Reg. 13-1-1983 DOGC 23-2-1983). Recentment l'empresa d'arqueologia ATICS S.L. ha fet excavacions i està elaborant un projecte de musealització a instàncies de l'Ajuntament d'Argentona.</p> | 41.5796700,2.3718500 | 447637 | 4603300 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38050-foto-08009-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38050-foto-08009-35-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | BCIN | National Monument Record | Comunicacions | 2019-12-11 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | La hipòtesi amb la que es treballa és que es tractés d'un tram de la Via Sergia que comunicava Ausa (Vic), Aqua Calidae (Caldes de Montbui), Semproniana (Granollers), La Roca del Vallès i Iluro (Mataró). Així sembla indicar-ho un miliari trovat a Santa Eulàlia de Ronçana, (Vallès Oriental), on figurava l'epígraf 'MV SERGIUS', el qual hom suposa que es tracta del cònsul que pels voltants del 120 aC regia l'Hispania Citerior, també hi figuren les XXI milles romanes que separaven de Mataró. | 49 | 1.5 | 1770 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
| 38042 | Inici del Torrent Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inici-del-torrent-bo | PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. | Jaciment de difícil adscripció, documentat només per la menció del Sr. M. Ribas de la troballa d'una ceràmica romana solta, sense cap més tipus d'informació. | 08009-27 | Veïnat de Pins | 41.5669400,2.3733400 | 447751 | 4601885 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38042-foto-08009-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38042-foto-08009-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38042-foto-08009-27-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 38118 | Pi pinyoner de Ca l'Espinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyoner-de-ca-lespinal | <p>Pi pinyer (Pinus pinea) localitzat prop del camí d'entrada a ca l'Espinal. Dimensions: Perímetre: 3,14 m, DBH: 1 m.</p> | 08009-125 | Veïnat de Pins. Ca l'Espinal | 41.5871100,2.3737500 | 447801.08 | 4604124.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38118-foto-08009-125-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 38329 | Caseta d'aigües | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-daigues | XX | Sembla que hagi estat recentment restaurada | <p>Petita construcció de planta rectangular, d'una sola alçada, amb dues obertures frontals amb marc d'obra, que és l'única decoració visible en l'arrebossat de la façana.</p> | 08009-336 | Veïnat de Pins. Camí de Can Riudemeia | 41.5734500,2.3741200 | 447821.07 | 4602607.55 | 1909 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 38292 | Ca l'Espinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespinal | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVI | Donat el seu estat, és pràcticament impossible recuperar res, ja que no queda cap edifici ni coberta dempeus. Només resten els murs més importants i alguns elements de pedra que voltaven finestres i portes. Cal destacar que alguns d'aquests elements han estat manllevats, ja que no queda cap peça de l'antic portal adovellat. | <p>Conjunt important d'edificacions situat a la carena litoral. Es tractava d'una gran masia, amb l'edifici principal fomat per tres cossos perpendiculars a lfaçana, de planta baixa i pis, i teulada a dues vessants perpendicular a les façanes principals. Els murs són de paredat de pedra, amb grans carreus a les cantonades. En la paret portant central, es conserva encara una porta amb la llinda motllurada de peces de granit, que la podríem situar entre el segles XVI-XVII. Els cossos adossats, segurament cellers i quadres, conserven alguna part amb el sostre de planta baixa de volta ceràmica a la catalana. En un d'ells es conserva un arc parabòlic d'obra ceràmica.</p> | 08009-299 | Veïnat de Pins. Camí d'Òrrius i Parpers a Cardedeu | <p>Per la seva situació estratègica, dominava les dues vessants de la carena litoral.</p> | 41.5877100,2.3742400 | 447843.08 | 4604190.55 | 08009 | Argentona | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38292-foto-08009-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38292-foto-08009-299-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Éls camps del voltant encara es conreen, i al safareig hi raja aigua. Sembla que l'únic que s'ha abandonat és la masia. Cal destacar els grans blocs de pedra que acompanyen el camí a la casa, i les troballes de peces de ceràmica blava catalana entre les runes. | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||
| 38036 | Pla dels Matxos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-matxos | ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. MALUQUER DE MOTES,J et alii (1982) Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. SANMARTÍ, J (1986) La Laietània ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. Tesi doctoral. TOBIAS, M (1962) Estudio del poblamiento layetano en el Maresme y sus estribaciones. Tesi de llicenciatura. | M. Ribas parla d'haver-hi trobat restes de parets i una sitja amb ceràmica àtica de figures roges, ceràmica ibèrica, una destral de pedra, plom i estes de fauna,... | 08009-21 | Veïnat de Clarà | 41.5487200,2.3773300 | 448069 | 4599860 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38036-foto-08009-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38036-foto-08009-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38036-foto-08009-21-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 81|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 38049 | Can Riudemeia (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riudemeia-ii | BALIL, A (1953) 'Arqueologia de la Maresma'. Archivo Español de Arqueologia XXVI. Madrid. GORGES (1979) Les villes Hispano-romaines. Inventaire et problemàtique archéologique PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1933) 'La romana Iluro' a La Paraula Cristiana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. | A simple vista no es veu res | Marià Ribas parla de restes d'una possible vil·la romana, amb molta ceràmica, paviments, enterraments de tegulae. | 08009-34 | Veïnat de Pins | 41.5700000,2.3771800 | 448074 | 4602223 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38049-foto-08009-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38049-foto-08009-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38049-foto-08009-34-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | El coneixement que tenim dels llocs on no s'han fet carreteres és de fa 50 anys. Des de llavors o s'ha fet gaire recerca que diguem. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 38295 | Can Raimí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-raimi | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVII | Tot i que ha sofert algunes modificacions importants, sobretot a l'interior, conserva encara la volumetria i aspectes originals. | <p>Petita masia amb els tres cossos perpendiculars a façana i celler posterior de planta i pis. Teulada assimètrica a dues vessants, fruit segurament d'una substitució o reconstrucció tardana. En la façana principal es poden veure el portal adovellat, i un finestral amb la llinda, brancals i ampit de granit motllurat a l'estil gòtic. La resta de fienstres i obertures estan envoltades de peces de pedra, però amb un tractament de la pedra mínim. També es conserva un rellotge de sol</p> | 08009-302 | Veïnat de Clarà. Urbanització Can Raimí | <p>Antigament Can Raimi disposava dels terrenys que actualment ocupa la urbanització que porta el seu nom.</p> | 41.5591500,2.3776300 | 448102.06 | 4601017.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38295-foto-08009-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38295-foto-08009-302-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | En la façana s'hi han afegit elements de forja que distorsionen bastant l'aspecte rústic de la masia, com ara un gan cartell just a sobre del portal de la casa, amb la inscripció del nom, i dos fanals a banda i banda. Antigament es coneixia com a Can Reymir. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||
| 38288 | Bell Racó (Can Navas) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bell-raco-can-navas | <p>CASTILLO Ma. Josep; VILLA Cristina; 'Can Navas, un racó de bellesa a Argentona', Fonts, 7. Juliol 2001, pp. 11-17 VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrada, de grans dimensions, de planta baixa i dos pisos, amb teulada a quatre vessants. D'aquest volum emergeixen dos torres situades a les cantonades de la façana principal i dues garites de defensa situades als extrems superiors de la façana posterior. Es troba situada en una esplanada enlairada, que aguanten uns murs de contenció de pedra vista, formant arcades i porxos inferiors. Els jardins i camí d'accés també són destacables. Destaca l'aspecte eclèctic de l'edifici, on es combinen elements de l'arquitectura popular, gòtica, renaixentista, barroca... I on es combinen diversos tipus decoratius: pedra vista, esgrafiats, frescos, estucats...on trobem pintures de Sert i Massot.</p> | 08009-295 | Veïnat de Pins. Camí de la C-1415 a Can Riudemeia | 41.5777500,2.3776100 | 448116.07 | 4603082.55 | 1942-46 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38288-foto-08009-295-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | És un clar exemple de l'arquitectura de palau residencial dels anys 40 del segle XX, on trobem la més variada combinació d'estils i volumetries contundents, en un conjunt de grans dimensions. Està construïda en el lloc de la masia original, Can Carreras, que es va substituïr per la nova construcció. Darrera Can Navas, entre altres cosntruccions, hi podem trobar una casa de pagès, Ca la Teresina. A dins de la finca hi trobem la font dels Castanyers. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
| 38109 | Lledoner de can Raimí I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-raimi-i | <p>Lledoner (Celtis australis) situat entre can Raimí i la llera de la riera de Clarà, la base ha estat tallada, per tant, les dimensions del tronc actual són inferiors a les que tindria si no hagués estat tallat. Dimensions: Perímetre: 2,82 m, DBH: 0,90 m.</p> | 08009-116 | Veïnat de Clarà. Can Raimí | 41.5585500,2.3780100 | 448134.06 | 4600951.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38109-foto-08009-116-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Sota mateix de l'arbre hi ha contenidors de brossa i de recollida selectiva, els lixiviats i sucs dels quals, a l'infiltrar-se a terra, poden arribar a matar l'arbre. Caldria traslladar aquests contenidors a un altre lloc. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 38056 | La Pedra gravada de Parpers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-gravada-de-parpers | BASSOLS, I.; LLEONART, R. (1993) IX Sessió d'Estudis Mataronins. Museu arxiu de Santa Maria i Patronat Municipal de Cultura. Mataró. | Pedra granítica rectangular (129 x 85 x 27,5 cms) de superfície plana amb decoració gravada. El gravat està format per tres cassoletes (de 18´5,14 i 16 cms de diàmetre i 4´5,3 i 5´5 de fondària) en forma de vèrtex d'un hipotètic triangle.Els fons de les cassoletes insinuen un pla circular de diàmetre més petit que el de la boca del clot. Uns acanalats uneixen les cassoletes entre elles. Aquestes serveixen de base a una profusió de gravats consistents en reguerons menys profunds. De cadascuna de les cassoletes neixen incisions de perfil suau que tanquen una àrea el·líptica. Pel centre puja una incisió que no arriba a dividir-la del tot. Els dos motius pseudo-el·líptics són tangents i suggereixen la idea d'unes ales esteses. | 08009-41 | Veïnat de Pins | 41.5935500,2.3782500 | 448182 | 4604837 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38056-foto-08009-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38056-foto-08009-41-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||
| 38130 | Alocar de la riera de Riudameia o de Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-de-la-riera-de-riudameia-o-de-pins | <p>- BOLÒS O. DE (1956). De vegetatione notulae, II. Collect. bot., V (I): 195-268. - CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. - GUARDIOLA, M. (2003) et al.. Síntsi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - SABATER, F.; AMADOR, L.; GUARDIOLA, M. (2003). Estructura i qualitat dels boscos de la conca de la riera d'Argentona, Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.</p> | Comunitat en retrocés degut a l'ofegament per l'alzinar, la canya i la bardissa, també és important l'agressió que suposa l'ús de la llera com a camí i pas de cotxes així com obres que s'han dut a terme prop de la riera. Caldria empendre mesures per garantir-ne la conservació. | <p>Alocar (Vinco-Viticetum agnicasti), comunitat arbustiva de ribera formada principalment per l'aloc (Vitex agnus-castus), actualment només trobem retalls fragmentaris del que abans devia haver estat un alocar ben constituït. Així trobem l'alocar barrejat amb alzinar, canyar i espècies al·lòctones com ara els pollancres cultivars, la robínia o l'ailant.</p> | 08009-137 | Veïnat de Pins.Tram baix de la riera de Riudameia | 41.5769100,2.3788600 | 448219.07 | 4602988.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38130-foto-08009-137-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 38080 | Forn de l'Espinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-lespinal | En runes i deteriorament progressiu. | Passat el Pont de l'Espinal per la C-1415 es troba al marge dret de la carretera en direcció a Granollers les restes d'una antiga edificació. Es veuen dues estances rectangulars, comunicades entre elles. Les parets són de tàpia, però en molts llocs sembla endurida per l'acció de el calor. S'intueix una mena de cambra per sota d'aquestes dues estances. L'estat de conservació no permet veure'n res més. | 08009-65 | Veïnat de Pins. Ctra. De Granollers C-1415. | 41.5869600,2.3790600 | 448244 | 4604105 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38080-foto-08009-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38080-foto-08009-65-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | No s'ha trobat cap referència escrita i sembla que tampoc era conegut. Es podria tractar d'un forn de ceràmica, però d'una cronologia, si més no, posterior a l'alta Edat mitjana. Malgrat tot,per fer-ne una anàlisi més detallada csaldria una excavació arqueològica.Caldria, també, inclore'l en la Carta Arqueològica. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 38146 | Frare cugot (Arisarum vulgare ssp simorrhinum) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/frare-cugot-arisarum-vulgare-ssp-simorrhinum | <p>- BOLÒS, O i VIGO, J. (2001). Flora dels Països Catalans, Volum IV. Ed. Barcino. - CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - LOIRE, R. (2001). Conservació de la diversitat biològica al parc de la Serralada Litoral. Atzavara nº9. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - TARRUELLA, X i GUERRERO, M. (2000). Projecte flora amenaçada, memòria de l'any 2000. Parc de la Serralada Litoral.</p> | Les poblacions es troben en recessió pel creixement de la pedrera de la Feu, pel creixement de l'alzinar i la bardissa (que tapa la llum) i per abocaments de residus | <p>Especie vegetal de distribució relictual a Europa, considerat molt rar a nivell dels Països Catalans, localitzant-se únicament poblacions molt esparses a punts concrets del litoral mediterrani, on viu en espais oberts, més o menys assolellats, sobre sòls sorrencs o pedregosos. A Argentona trobem com a mínim tres poblacions ben constituïdes, una a la pedrera de la Feu, l'altra prop del pont de l'Espinal i la tercera a la Brolla d'en Ballot.</p> | 08009-153 | Pont de l'Espinal, pedrera de la Feu i brolla d'en Ballot | 41.5850700,2.3791800 | 448252.08 | 4603894.55 | 08009 | Argentona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38146-foto-08009-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38146-foto-08009-153-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Es diferencia de la subespècie 'vulgare', més comuna, per tenir l'apèndix de l'espàdix inflat i no ser exsert. El Parc de la Serralada Litoral està duent a terme accions d'estudi i conservació d'aquesta espècie. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 38110 | Lledoner de can Raimí II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-raimi-ii | <p>Lledoner (Celtis australis) situat uns 200 m aigües avall de can Raimí, al costat de la llera de la riera de Clarà. Dimensions: Perímetre: 4,53 m, DBH: 1,45 m</p> | 08009-117 | Veïnat de Clarà. Urbanització de Can Raimí | 41.5597700,2.3797800 | 448282.06 | 4601085.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38110-foto-08009-117-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 38289 | Can Tomàs Rajoler (Can Cabot de Pins) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tomas-rajoler-can-cabot-de-pins | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982</p> | XIX | <p>Agrupació irregular de construccions de diverses èpoques. Les trobem situades damunt d'un turonet al marge dret de la Riera de Riudemeia, en uan esplanada que contenen uns murs de paredat que acompanyen el camí d'accés. L'edifici més antic, englobable dins la categoria I de Bonet i Garí, presenta la tipologia clàssica de tres cossos perpendiculars a façana, de planta baixa i pis i teulada a dues vessants. L'edifici principal es va construïr imitant l'estil popular d'emmarcar obertures amb pedra vista, però tant les proporcions com els detalls de ràfec i porxo posterior són típicament de finals del segle XIX</p> | 08009-296 | Veïnat de Pins | 41.5759200,2.3796800 | 448287.07 | 4602878.55 | 08009 | Argentona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38289-foto-08009-296-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38289-foto-08009-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38289-foto-08009-296-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | En l'era de l'edifici principal hi trobem la Font de Can Tomàs, al costat d'una pedra de molí, que marca l'entrada. També és destacable la zona de camps i jardí que envolta les edificacions. A dins de la finca hi trobem la font i el safareig. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 38031 | Sant Pere de Clarà (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-clara-ii | PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. | Segons M. Ribas, als voltants de l'església de Sant Pere de Clarà es trobava ceràmica romana barrejada amb medieval. La documentació de l'església, parla d'una fundació al s. IX i Marta Prevosti considera que és possible una continuïtat d'ocupació des d'època romana. Però això només és una hipotesi que caldria comprovar en futures recerques. | 08009-16 | Veïnat de Clarà | 41.5579600,2.3800600 | 448304 | 4600884 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38031-foto-08009-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38031-foto-08009-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38031-foto-08009-16-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 38044 | Can Cabot (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabot-ii | ALMAGRO, M; COLOMINAS,J i SERRA RÀFOLS, J de C (1945) Carta arqueológica de España. Barcelona. Madrid. ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. MALUQUER DE MOTES,J et alii (1982) Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RIBAS, Marià (1934) Origen i fets històrics de Mataró. Mataró. SANMARTÍ, J (1986) La Laietània ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. Tesi doctoral. SERRA RÀFOLS, J de C (1942) El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante. | Les notícies de M. Ribas sobre aquest jaciment són poc concretes: habitacions, muralla, sitja i ceràmica sense precisar a quin moment cronològic pertanyen, encara que també menciona alguna troballa romana solta. M. Prevosti recull el jaciment com a romà. Altra bibliografia el recull com d'època ibèrica, però el cert és que no s'ha fer recerca. | 08009-29 | Veïnat de Clarà | 41.5610200,2.3800300 | 448304 | 4601224 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38044-foto-08009-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38044-foto-08009-29-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 38296 | Can Cabot (Cal Llentisclar de Clarà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabot-cal-llentisclar-de-clara | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982 SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVII | La teulada està parcialment ensorrada, i en general, està en un estat ruinós. La majoria de construccions auxiliars originals o posteriors es troben abandonades i parcialment abandonades. | <p>Conjunt de diverses edificacions adossades entre les quals destaca el casal principal, de tres cossos perpendiculars a façana, de planta baixa i pis, aquestes edificacions conserven encara la distribució interior original, així com l'escala de pedra gòtica, amb el seu espiell de pedra treballada. En algun moment que es podria situar al segle XIX, es va enderrocar part del cos lateral dret per a construir-hi un nou edifici amb entrada independent. La teulada d'aquest cos s'ha ensorrat recentment. Malgrat el seu estat ruinós, el conjunt conserva força elements originals, com ara el pou, trull d'oli, safareig i font, i l'era pavimentada, on just a l'entrada, hi destaca un lledoner impressionant.</p> | 08009-303 | Ctra. BV-5106, d'accés a Òrrius | 41.5612400,2.3800800 | 448308.06 | 4601248.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38296-foto-08009-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38296-foto-08009-303-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Es podria tractar d'una masia construïda com a ampliació d'una masia anterior, que la podríem identificar parcialment en el cos posterior, de tres cossos perpendiculars a façana, de planta baixa i pis, amb les cantonades i les vores de les obertures en granit escairat, que tenia la seva pròpia façana d'on es va traslladar el rellotge de sol a la façana a ponent. Pel seu estil rústic, es podria situar pels volts del segle XIV. A dins de la finca hi trobem la font del Gavatx. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
| 38136 | Bosc de l'obaga del Cap de la Feu - Turó de Cirés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lobaga-del-cap-de-la-feu-turo-de-cires | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> | <p>A l'obaga dels turons del Cap de la Feu i de Cirés, a les muntanyes que hi ha just al darrere del poble d'Argentona, hi ha un clima més humit, frescal i ombrívol que permet el desenvolupament d'un alzinar mixt enriquit amb caducifolis. Trobem alzina (Quercus ilex ssp ilex) amb pi pinyer (Pinus pinea) enriquit amb roure martinenc (Quercus humilis) principalment i algun roure africà (Quercus canariensis), roure cerrioide (Quercus x cerrioides), servera (Sorbus domestica) i arç blanc (Crataegus monogyna).</p> | 08009-143 | Obaga dels turons del Cap de la Feu i de Cirés | 41.5423200,2.3803300 | 448314.04 | 4599147.54 | 08009 | Argentona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38136-foto-08009-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38136-foto-08009-143-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | El roure africà (Quercus canariensis) està considerat com a molt rar a nivell dels Països Catalans i la Península Ibèrica (absent a la resta d'Europa), sent més freqüent al Maresme i la Selva, estrictament sobre substrat silícic. L'Alzinar (codi 9340 no prioritari)és un hàbitat natural d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 38107 | Lledoner de can Cabot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-cabot | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya</p> | Arbre força vell, amb l'escorça clivellada i morta en algúna part. | <p>Lledoner (Celtis australis) de grans dimensions situat a l'era de can Cabot, just a l'entrada venint del camí. Té l'escorça molt clivellada, trencada i fins i tot morta en alguna part; presenta alguna branca morta i una de tombada que encara s'aguanta al tronc. Dimensions: Perímetre: 5,80 m, DBH: 1,85 m.</p> | 08009-114 | Veïnat de Clarà. Finca de Can Cabot | 41.5612700,2.3803300 | 448329.06 | 4601251.55 | 08009 | Argentona | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38107-foto-08009-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38107-foto-08009-114-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Arbre inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 38148 | Lloreda de l'Espinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lloreda-de-lespinal | <p>- GUARDIOLA, M. (2003) et al.. Síntsi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - HERNÁNDEZ, A.M. (1995). Les lloredes del Montnegre i el Corredor, fragments de la laurisilva mediterrània. II Trobada d'estudiosos del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - SABATER, F.; AMADOR, L.; GUARDIOLA, M. (2003). Estructura i qualitat dels boscos de la conca de la riera d'Argentona, Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.</p> | Tot i estar en bon estat, molt a prop hi ha abocaments de residus així com pistes de motos i la urbanització Sant Carles. | <p>Conjunt de llorers (Laurus nobilis) subespontanis més important de la conca de la riera d'Argentona, arribant a tenir zones amb cobertures superiors al 75%. Els trobem barrejats, amb major o menor grau, amb oms (Ulmus minor), plàtans (Platanus x hispanica) i alzines (Quercus ilex ssp ilex). La riera de l'Espinal permet el desenvolupament d'aquesta arbreda ja que aquí troba un ambient ombrívol, amb una humitat freàtica òptima per créixer bé i no ser desplaçats per espècies més higròfiles, i una exposició solar que fa que les temperatures a l'hivern siguin suaus.</p> | 08009-155 | Veïnat de Pins. Riera de l'Espinal | 41.5889500,2.3802900 | 448348.08 | 4604324.55 | 08009 | Argentona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38148-foto-08009-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38148-foto-08009-155-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | El llorer és un arbre més aviat rar als Països Catalans, que creix als boscs humits de la mediterrània. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 38047 | Nord-Oest de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nord-oest-de-burriac | PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. | Jaciment de difícil adscripció per lecasedat de les notícies que ens dóna M. Ribas, que parla de troballes soltes. | 08009-32 | Al NO de Burriac, al vessant al sud del Turó de l'Esquei de la Fou | 41.5486100,2.3807700 | 448356 | 4599846 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 38020 | Can Tomàs (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tomas-ii | RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró | Jaciment d'interpretació incerta i situació inexacta. | 08009-5 | Finca de Can Tomàs | 41.5756400,2.3812000 | 448413 | 4602847 | 08009 | Argentona | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38020-foto-08009-5-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||
| 38297 | Mas Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vinyals | <p>SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVII | <p>Masia catalogable com a tipus II, segons Bonet i Garí; de planta baixa i pis, amb golfes, i teulada a dues aigües. Conserva elements característics de l'època gòtica en façana, com ara el portal adovellat i les finestres amb pedra treballada. També podem observar els carreus vistos a les cantonades.</p> | 08009-304 | Veïnat de Clarà. Ctra. BV-1506 | 41.5646700,2.3814300 | 448424.06 | 4601628.55 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38297-foto-08009-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38297-foto-08009-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38297-foto-08009-304-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | No s'hi ha pogut accedir. Informació i documentació gràfica cedida per Oriol Calvo | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 38330 | Mur de contenció de Can Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-contencio-de-can-pins | Es troba en bastant bon estat, però hi manca manteniment. Això es deu segurament a que des de fa molt de temps no hi ha perill de cap riuada, en quedar la riera molt més avall que el nivell original. | <p>Es tracta d'un petit tros de mur, amb contraforts, que separa les terres de conreu de la zona d'influència de la riera de l'Espinal. Està construït amb murs de paredat, i té uns dos metres d'alçada, amb contraforts d'un metre i mig cada vuit o deu metres. Darrera, hi ha un petit talús de terra, amb vegetació autòctona.</p> | 08009-337 | Veïnat de Pins | 41.5772700,2.3821500 | 448494.07 | 4603026.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38330-foto-08009-337-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 38151 | Roques d'en Vivó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-den-vivo | <p>- AA.VV. ()199). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Dept.Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. - CAMPENY, R. (Coord.) (1992). EL Maresme, en viu. Museu Comarcal del Maresme-Mataró. Secció de Ciències Naturals - CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals.)</p> | <p>Aflorament granític situat entre el coll de Burriac i el turó de Cirés. Concretament, es tracta de leucogranits, granits de color clar formats per abundant feldspat potàssic i quarç, que el fa més resistent a l'erosió que els demés materials de la zona, d'aquesta manera sobresurt formant un turó.</p> | 08009-158 | Roques d'en Vivó | 41.5416300,2.3835600 | 448583.04 | 4599069.54 | 08009 | Argentona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38151-foto-08009-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38151-foto-08009-158-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | L'aflorament leucogranític de les roques d'en Vivó només la part més NE reta dins del terme municipal d'Argentona, la resta (l major part de l'aflorament) és dins del terme de Cabrera de Mar. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 38208 | Can Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pins | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVII-XIX | És probable que, si no es segueixen mantenint, els elements de fusteria i la teulada de l'edifici principal es vagin deteriorant. | <p>Edifici principal reformat de principis de segle. Edifici original del tipus VI, segons Bonet i Garí. Planta pràcticament quadrada, de tres cossos d'amplada, amb planta baixa i dues plantes pis. Torre adossada en una de les cantonades de la façana principal, que, com la resta de façanes d'aquesta construcció, mostra una composició historicista eclèctica. Adossada a aquesta edificació, hi trobem els cellers, de dues plantes d'alçada, que conserven en el forjat de planta semisoterrada els arcs de fàbrica de pedra i les voltes de ceràmica originals, de maó de pla. En aquests cellers també s'hi guarden les bótes de vi i dues tines d'obra. Propera al cos principal, trobem un cos auxiliar, també del segle XVII, que conserva els dos arcs apuntats de pedra, tot i que la teulada original ha estat reformada.</p> | 08009-215 | Veïnat de Pins. Ctra. De Parpers | <p>Segons comentaris amb els masovers i documentació existent, en la masia ha anat recollint documentació des del 1131. L'estat i localització d'aquests document són incerts.</p> | 41.5762300,2.3834200 | 448599.07 | 4602910.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38208-foto-08009-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38208-foto-08009-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38208-foto-08009-215-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Historicista|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | La família de masovers actuals són els qui vetllen per les terres i l'edifici, on resideixen, però el futur d'aquesta finca és incert, ja que el propietari n'és l'únic i últim hereu. | 98|116|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||
| 38219 | Can Patet (Can Ballot del Cros) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-patet-can-ballot-del-cros | BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15 | XVII | Masia agrupable dins el tipus V. Amb tres cossos perpendiculars a façana i el cos central més elevat i la teulada perpendicular a façana. Conserva un carreu datat del 1627-3. En la façana, tot i tractar-se d'una construcció senzilla destaquen el portal rodó i els brancals de pedra amb motllures. Conserva la llar de foc amb el forn adossat al darrera, usual en les cases pairals de l'època. | 08009-226 | Veinat del Cros. Antic Camí de Sant Miquel del Cros. | Aquesta masia, situada al grup de les que formen l'entorn de la capella de Sant Miquel Arcàngel, pertanyent a la parròquia d'Argentona, estava antigament en possessió de la senyoria del castell de Sant Vicenç, de Vilassar de Dalt. Que al llarg de successius canvis de propietat, pertany actualment a la finca de Can Garí del Cros | 41.5724400,2.3840600 | 448649 | 4602490 | 1627 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38219-foto-08009-226-1.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 38210 | Can Bramona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bramona | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982 SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVI | Es troba en molt bon estat de conservació. | <p>Es tracta d'una masia de grans dimensions, de tres cossos i amb planta baixa i pis, amb diversos cossos afegits. És del tipus basilical, amb el cos central elevat, agrupada en el tipus IV. Pel que fa a elements específics, destaquem a la façana principal els finestrals gòtics amb pedra treballada i el portal amb arc de mig punt adovellat. A l'interior, es conserven els arcs rebaixats i la pilastra central de pedra del celler, així com l'espiell de l'escala.</p> | 08009-217 | Veïnat de Pins | <p>Segons recull Bonet i Garí; es conserva l'existència dels Bramona d'Argentona, pel 'benifet' fundat per Bartomeu Bramona l'any 1623, dins de la invocació dels sants Abdon i Senén. Deixà el dret de patronat a l'hereu d'en Bramona, pagès de la parròquia d'Argentona. D'aquesta manera, es pot constatar l'existència de la casa, que perdura encara amb el mateix nom.</p> | 41.5724400,2.3840600 | 448649.07 | 4602489.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38210-foto-08009-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38210-foto-08009-217-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Hi ha elements, com el portal rodó que poden ser d'època romànica (S. XIII), Se'n té coneixement escrit des del 1623. Finestres gòtiques possiblement del segle XV. Com en molts altres casos, l'edifici original, més senzill, va passar a adoptar la forma basilical. En aquest cas s'aprofita també per obrir tres finestres porxades. A dins de la finca hi trobem la font i el safareig. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||
| 38030 | Font Ballot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-ballot | PELLICER , J.M (1887) Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro, antigua ciudad de la España Tarraconense, región Layetana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona | La única noticia que tenim d'aquest jaciment ens la proporciona Pellicer, a finals del segle XIX. Ens diu que es va trobar un sarcòfag, 'amb un esquelet amb corona d'estany subjectada amb claus de coure al peu'. Atribuït de forma molt relativa al període romà. | 08009-15 | Veïnat de Lladó | 41.5497100,2.3843900 | 448659 | 4599966 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||
| 38331 | Can Febrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-febrer | <p>SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XIV-XVI | Està actualment abandonada com a vivenda, per tant, s'ha suprimit el manteniment habitual i es limita aquest al mínim per evitar la ruïna total. | <p>Edifici catalogable com a masia del tipus II, de planta baixa i pis, amb un cos annex amb terrassa, segurament afegit al segle XIX, per les balaustrades que fan de barana. Sembla de construcció popular senzilla, que pels elements de pedra que es poden veure en les façanes, podríem datar entre els segles XIV i XVI. Conserva l'era, un xic malmesa, amb el típic safareig.</p> | 08009-338 | Veïnat de Pins, més avall que Can Pins | 41.5746600,2.3853300 | 448757.07 | 4602735.55 | 08009 | Argentona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38331-foto-08009-338-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38331-foto-08009-338-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Les terres de conreu de la seva propietat , situades a l'esplanada de la riera de l'Espinal, es segueixen cultivant, havent-se abandonat l'ús de la casa com a vivenda. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
| 38291 | Can Blanch (Can Saladriga) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-blanch-can-saladriga | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982 SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVII | En general, s'hi nota un bon manteniment | <p>Es tracta d'una masia, de planta baixa, pis i golfes, constituïda per diversos cossos, dels quals el principal es podria catalogar com a tipus II, on destaquem els elements decoratius dels segle XIX, presents en la façana principal: els esgrafiats, el rellotge de sol, i el ferro forjat en les reixes. De la construcció anterior en queden les llindes, ampits i brancals de pedra vista, amb motllures. En una de les façanes també es pot observar la petita torreta mirador, amb merlets i pedra vista, en un estil historiscista</p> | 08009-298 | Veïnat de Pins | 41.5756700,2.3855800 | 448778.07 | 4602847.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38291-foto-08009-298-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38291-foto-08009-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38291-foto-08009-298-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | La finca és de grans dimensions, i s'hi poden observar diverses construccions de diferents èpoques, potser la més interessant és la capella, situada una mica enllà darrera la casa principal. A dins de la finca hi trobem la font i el safareig. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
| 38144 | Brolla d'Albada del Pujolar i Rocar d'en Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brolla-dalbada-del-pujolar-i-rocar-den-serra | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - LOSA, J.M. (1975). Aspectos de la vegetación del coll de Burriac. Anal. Inst. Bot. 32 (2). - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana.</p> | <p>Brolla d'albada (Anthillido cytisoidis -Cistetum clusii) localitzada des de la muntanya del Pujolar fins al rocar d'en Serra, tot i no formar una massa contínua. Comunitat arbustiva d'ambients secs i assolellats, dominada per l'albada (Anthyllis cytisoides), petit arbust gris blanquinós de flors grogues, acompanyat pel llistó (Brachypodium retusum), l'estepa blanca (Cistus salvifolius), la botja d'escombres (Dorycnium pentaphyllum), el garric (Quercus coccifera), la gatosa (Ulex parviflorus) o el romaní (Rosmarinus officinalis) entre d'altres espècies.</p> | 08009-151 | El Pujolar i rocar d'en Serra | 41.5535800,2.3858400 | 448783.05 | 4600394.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38144-foto-08009-151-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | La particularitat d'aquesta comunitat és que aquestes poblacions d'Argentona corresponen gairebé al límit més septentrional de la distribució als Països Catalans, a excepció d'una petita població al cap de Creus i el Rosselló. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 38021 | Can Blanch (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-blanch-ii | ALMAGRO, M; COLOMINAS,J i SERRA RÀFOLS, J de C (1945) Carta arqueológica de España. Barcelona. Madrid. BALIL, A (1953) 'Arqueologia de la Maresma'. Archivo Español de Arqueologia XXVI. Madrid. BONAMUSA, J (1972) 'Descoberta de noves vil·les romanes a la comarca del Maresme'. Cingles, vol. III, núm. II. Mataró. CARRERAS, Núria i RIGO, Antoni (1994) 'Can Blanc (Argentona, Maresme). Una vil·la romana de mitjans del segle Id.C. A inicis del segle III d.C'. A Laietania. Estudis d'història ia rqueologia del Maresme, núm. 9, pàgs. 181-213. Mataró. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. GORGES (1979) Les villes Hispano-romaines. Inventaire et problemàtique archéologique PELLICER , J.M (1887) Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro, antigua ciudad de la España Tarraconense, región Layetana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1933) 'La romana Iluro' a La Paraula Cristiana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. SERRA RÀFOLS, J de C (1928) Forma Conventus Tarraconensis I: Baetulo-Blanda. | I-III d.C. | Es troba excavat i soterrat per la C-60 | Jaciment conegut des de finals del segle XIX i principis del XX, amb prospeccions recents (anys 80) que en confirmaren l'existència. Quan es va fer la construcció de la C-60 de Mataró a Granollers, es va excavar (1993), posant al descobert una vil·la romana. Aquesta es presenta de forma rectangular amb set habitacions d'entre 30 i 45 m2, però amb dues fases constructives i una fase d'abandonament. La fase constructiva de la finca s'ha de situar dins el tercer quart del s. I d.C. La segona fase o fase de reformes data del primer quart del segle II d.C. Finalment s'abandona paulatinament a partir del primer quart del s. III d.C. Es tracta d'una vil·la rural vinculada a un eix viari important (riera d'Argentona-via de parpers) i a una zona de producció agrícola de primer ordre. S'han identificat diverses estructures amb funcions industrials. | 08009-6 | Finca de Can Blanc | Jaciment referenciat a la bibliografia des d'antic (Pellicer,1887; Serra Ràfols, 1928; Ribas, 1933) tot i fer servir diferents noms. Marta Prevosti (1981) comenta que es tractaria del mateix jaciment. | 41.5751900,2.3859000 | 448805 | 4602794 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38021-foto-08009-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38021-foto-08009-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38021-foto-08009-6-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/