Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38052 | Forn de Can Portell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-portell | AA.VV (1995) Forn de Can Portell. Autopistas i arqueologia.Mmòria de les excavacions en la prolongació de l'autopista A-19. Autopistas C.E.S.A i Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona, pàgs. 43-55. BENET, C et alii (1993) La intervenció arqueològica a la variant de Mataró de la carretera N-II'. Tribuna d'Arqueologia 1991-1992. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. DEFAUS, J.M; MARTIN, A. (1989) Memòria de les prospeccions realitzades en l'itinerari de la futura autovia de Mataró a Palafolls (juliol-setembre1989). Dipositada al servei d'Arqueologia de la Generalitat de catalunya. Inèdit. | Ia.C-Id.C. | Soterrat per la C-32 | En motiu de la construcció de l'autopista de Mataró a Palafolls es van realitzar unes prospeccions arqueològiques que van posar al descobert el jaciment del Forn de Can Portell, on s'havia descobert forta presència d'àmfora romana (Pascual 1), així com una estructura associada a les restes ceràmiques. L'excavació realitzada l'any 1991 va permetre identificar el jaciment com un abocador de ceràmica d'un centre productor proper, que produïa àmfores i ceràmica comuna. La principal producció d'aquest forn serien les formes Pascual 1 i Dressel 2-4 i a nivell d'hipotesi Dressel 1 i Laietana 1. El marc cronològic inicial s'emmarcaria a finals del s. I a.C. I s'abandonaria entorn el 15-20 d.C. | 08009-37 | Veïnat del Cros | 41.5487900,2.4142200 | 451146 | 4599847 | 08009 | Argentona | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38052-foto-08009-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38052-foto-08009-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38052-foto-08009-37-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | En les prospeccions es van trobar altres estructures que podrien tractar-se de cambres de combustió en una zona no afectada per l'autopista i per tant, no documentada. Cal tenir-ho present per a futures intervencions. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||
| 38053 | Sitges de la Por | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-de-la-por | AA.VV (1995) Sitges de la Por. Autopistas i arqueologia.Mmòria de les excavacions en la prolongació de l'autopista A-19. Autopistas C.E.S.A i Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona, pàgs. 39-42. BENET, C et alii (1993) La intervenció arqueològica a la variant de Mataró de la carretera N-II'. Tribuna d'Arqueologia 1991-1992. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. DEFAUS, J.M; MARTIN, A. (1989) Memòria de les prospeccions realitzades en l'itinerari de la futura autovia de Mataró a Palafolls (juliol-setembre1989). Dipositada al servei d'Arqueologia de la Generalitat de catalunya. Inèdit. | Ia.C | Soterrat per la C-32 | En motiu de la construcció de l'autopista de Mataró a Palafolls es van realitzar unes prospeccions arqueològiques que van posar al descobert el jaciment de les Sitges de la Por. S va trobar força material superficial des de la carretera B-502 (PK-5,000) fins el punt afectat per la nova autopista. També es va trobar una sitja d'època ibèrica; la qual cosa feia pensar en un camp de sitges. En el punt on esvan realtzar les excavacions arqueològiques durant l'any 1991 no es van trobar ni sitges ni cap estructura d'hàbitat, però sí material ceràmic força significatiu que pot fer pensar en un nivell de freqüentació antic. | 08009-38 | Veïnat del Cros | 41.5436800,2.4140500 | 451128 | 4599279 | 08009 | Argentona | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38053-foto-08009-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38053-foto-08009-38-3.jpg | Inexistent | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Donada l'extensió de terreny que queda per sondejar, no és descartable la presència del lloc de procedència d'aquests materials trobats en cotes inferiors. Cal tenir-ho present a l'hora de planejar urbanísticament aquesta zona Des del PK-5,000 de la B-502 fins la C-32. | 80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||
| 38054 | Can Balançó (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-balanco-ii | AA.VV (1995) Can Balençó. Autopistas i arqueologia.Mmòria de les excavacions en la prolongació de l'autopista A-19. Autopistas C.E.S.A i Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona, pàgs. 57-88. BENET, C et alii (1993) La intervenció arqueològica a la variant de Mataró de la carretera N-II'. Tribuna d'Arqueologia 1991-1992. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. DEFAUS, J.M; MARTIN, A. (1989) Memòria de les prospeccions realitzades en l'itinerari de la futura autovia de Mataró a Palafolls (juliol-setembre1989). Dipositada al servei d'Arqueologia de la Generalitat de catalunya. Inèdit. OLESTI, Oriol (19??) El territori del maresme en època republicana (s. III-I a.C.): estudi d'arqueomorfologia i historia. Caixa Laietana. Mataró. | II-Ia.C. | Soterrat per la C-32 | En motiu de la construcció de l'autopista de Mataró a Palafolls es van realitzar unes prospeccions arqueològiques que van posar al descobert el jaciment de Can Balençó. Per aquest motiu es va efectuar una excavació l'any 1991 que va permetre identificar un establiment ibèric d'època republicana, datat entre els segles II i I a. C. Estava format per un conjunt habitatges construïts a la part baixa del Turó de Cerdanyola. L'establiment presentava dues fases de construcció diferenciades, però de difícil identificació pel seu estat de conservació i les posterior modificacions dels camps de conreu. La tècnica constructiva de les dues fases és idèntica: murs de pedres calcàries i fragments de tegulae lligats amb argila, formant la fonemanteció i aixecats amb parets de tovots o tàpia. Pel que fa a la funcionalitat dels diferents àmbits, s'han identificat habitacions amb llars de foc, identificació amb una unitat habitacional. Però també s'han identificat zones productives i d'emmagatzematge. | 08009-39 | Veïnat de Sant Jaume | 41.5488200,2.4192600 | 451566 | 4599847 | 08009 | Argentona | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38054-foto-08009-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38054-foto-08009-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38054-foto-08009-39-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Es tracta d'un jaciment molt important pel seu marc cronològic.A dins de la finca hi trobem la font i el safareig. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||
| 38055 | Can Portell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-portell | DEFAUS, J.M; MARTIN, A. (1989) Memòria de les prospeccions realitzades en l'itinerari de la futura autovia de Mataró a Palafolls (juliol-setembre1989). Dipositada al servei d'Arqueologia de la Generalitat de catalunya. Inèdit. | Al fer-se els treballs arqueològics en motiu de la construcció de la C-32, només va quedar afectada una part del jaciment prèviament prospectat i que la bibliografia antiga citava. Corresponia als terrenys situats a prop de la masia, avui desapareguda, de Can Portell. Al descobrir-se l'abocador ceràmic del 'Forn de Can Portell', calia distingir-ho amb fitxes separades. Així tenim per un costat el 'Forn de Can Portell' (fitxa 1037) i Can Portell (1040), ja que poden haver-hi altres restes romanes. | 08009-40 | Veïnat del Cros | 41.5422300,2.4137700 | 451103 | 4599118 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38055-foto-08009-40-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||||
| 38056 | La Pedra gravada de Parpers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-gravada-de-parpers | BASSOLS, I.; LLEONART, R. (1993) IX Sessió d'Estudis Mataronins. Museu arxiu de Santa Maria i Patronat Municipal de Cultura. Mataró. | Pedra granítica rectangular (129 x 85 x 27,5 cms) de superfície plana amb decoració gravada. El gravat està format per tres cassoletes (de 18´5,14 i 16 cms de diàmetre i 4´5,3 i 5´5 de fondària) en forma de vèrtex d'un hipotètic triangle.Els fons de les cassoletes insinuen un pla circular de diàmetre més petit que el de la boca del clot. Uns acanalats uneixen les cassoletes entre elles. Aquestes serveixen de base a una profusió de gravats consistents en reguerons menys profunds. De cadascuna de les cassoletes neixen incisions de perfil suau que tanquen una àrea el·líptica. Pel centre puja una incisió que no arriba a dividir-la del tot. Els dos motius pseudo-el·líptics són tangents i suggereixen la idea d'unes ales esteses. | 08009-41 | Veïnat de Pins | 41.5935500,2.3782500 | 448182 | 4604837 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38056-foto-08009-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38056-foto-08009-41-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||||||
| 38057 | Fons d'imatges del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-del-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local | XX | Important conjunt fotogràfic d'Argentona i del seu terme municipal, des dels anys 1920 fins els 70 i de procedències molt diverses: donacions d'A.Güell, J.Alegret, P.Pujol. J.Puig i Cadafalch, J.Bonet i Garí, de l'arxiu Mas i del mateix fons del SPAL. D'entre les fotografies hi ha sèries de reportatges de les cases Puig i Cadafalch, Garí, Moió (antiga seu del Museu del Càntir), de les cases de la plaça de l'Església i de la mateixa Església de Sant Julià (dels efectes devastadors de la guerra i de la reconstrucció) i de l'antic Ajuntament. També hi trobem imatges de les masies de Can Cabanyes, Can Comalada, Can Portell, Can Martí de la Pujada, Can Sirés, Can Saborit, Can Riera, Can Palau, Cal Coix, de l'exposició de llits antics a Can Calopa (1950), del castell de Burriac (foto de grup: Reinoso, Barrie, Bonet i Garí, Bartrina, Moragas, 1919) i de l'antic escorxador municipal. És interessant també el recull de postals antigues d'Argentona d'entre els anys 1920 i 1930 en les que s'observen imatges del poble, de Sant Miquel del Cros, Església de Sant Julià, Can Cabanyes, cases Puig i Cadafalch i Garí, i la Font Picant d'Argentona. També hi trobem retalls de revistes i diaris d'època dels que destaquen la 'Ilustració Catalana', el Calendari de la Mancomunitat de Catalunya de 1916, la 'Geografia General de Catalunya' de F.Carreras Candi i el 'Bloc Mataroní' amb dibuixos de M.Ribas. El fons del SPAL també inclou planimetria que, en el cas d'Argentona, compta amb documents de Can Cabanyes (probablement de J.Puig i Cadafalch), de Can Gallifa (1960), de Can Moió (1959 i 1966) i de les cases de la plaça de l'Església fetes pel projecte de reordenació de la zona (1971). | 08009-42 | C.Urgell, 187 (08036 Barcelona) - Edifici del Rellotge | El Servei del Patrimoni Arquitectònic Local fou creat l'any 1914 per la Diputació de Barcelona, aleshores presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans. Amb la denominació de Servei de Catalogació i Conservació de Monuments fins 1986, va ser pionera a l'Estat Espanyol en la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental. Durant aquests pràcticament nou decennis el Servei ha tingut tres directors: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978), i des de l'any 1981, Antoni González Moreno-Navarro. La seu de la institució ha estat al Palau de la Generalitat (1915 a 1929), a la Casa dels Canonges (fins l'any 1989) i a la planta baixa de l'edifici principal de l'antiga fàbrica Batlló (1868), conegut com l'Edifici del Rellotge. El SPAL compta amb diversos equips pluridisciplinaris per a realitzar estudis de caràcter històric i tècnic per a la definició dels objectius de les intervencions, redacta els projectes i duu la direcció dels treballs de restauració. La institució, petició dels ens locals, realitza també estudis d'inventari del patrimoni arquitectònic. L'SPAL disposa a més d'un important fons de documentació (gràfic, fotogràfic i escrit) de temes relacionats amb amb el patrimoni o la restauració monumental. Formen part d'aquests fons l'arxiu de materials provinents de l'IEC i de diversos arxius particulars adquirits o llegats al Servei, l'arxiu de materials produïts pel mateix Servei des de 1915 i el llegat de J.Martorell que conté la documentació de la seva obra aliena al Servei. | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | El Museu Municipal d'Argentona té la reproducció d'algunes de les imatges del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||||||
| 38058 | Plànols dels Dominis de Cartellà i de Moja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/planols-dels-dominis-de-cartella-i-de-moja | CASTILLO, M.J i ZAPATA, A (2002) Argentona al 1800. Cartografia històrica a partir de plànols del marquesat de Moja. Ajuntament d'Argentona. LLOVET i Verdura, Joaquim (1999) Mataró, Argentona, Cabrera i Vilassar 200 anys enrera. Els plànols dels dominis de Cartellà i de Moja. Patronat Municipal de Cultura. Mataró. | XVIII-XIX | Conjunt de 60 folis numerats més 19 folis amb els plànols a doble pàgina o de major format plegats. També consta de 6 pàgines manuscrites amb un índex amb descripcions molt detallades dels plànols i gran quantitat de topònims. L'índex dels plànols és el següent: 1. Vilassar de Dalt. 2. Mataró: entre el carrer de Lepant, la Rambla, la plaça de Santa Anna, el carrer de Sant Antoni i la platja. Concorda amb el num. 18. 3. Mataró: entre el torrent de la Gatassa, el camí del Mig, ronda Barceló i la platja. Concorda amb el núms. 4 i 6. 4. Mataró: entre el camí del Sant Crist, el camí del Mig, torrent de la Gataza i la platja. Concorda amb el núms. 3, 5, 6 i 7. 5. Mataró: entre la riera d'Argentona, el camí del Sant Crist, el camí del Mig i la platja. Concorda amb el núms. 7 i 19. 6. Mataró: entre el torrent de la Gataza, la carretera d'Argentona, la plaça Granollers, la ronda Prim i el camí del mig. Concorda amb el núms.. 3, 4, 7 i 8. 7. Mataró: entre la riera d'Argentona, el torrent d'en Vera, el torrent de la Gataza i el camí del Mig. Concorda amb el núms. 4, 5, 6, 8, 9 i 19. 8. Mataró: entre la ronda Bellavista, la ronda Roca Blanca, la urbanització Sant Salvador i l'avinguda de Puig i Cadafalch. Concorda amb el núms. 6 i 7. 9. Argentona i Traià: entre la riera d'Argentona, el camí d'en Cruanyes i el torrent d'en Vera. Concorda amb els núms.. 7 i 10. 10. Argentona: veïnats d'Agell, el Cros i Madà i baronia de Viver. Entre el torrent d'en Boba, la riera d'Argentona i la riera d'en Lladó. Concorda amb els núms. 9, 12 i 19. 11. Argentona i castell de Burriac: entre el torrent d'en Lladó, de la Casella, de la Feu i el turó de Burriac. Concorda amb els núms. 12 i 13. 12. Argentona i baronia de Viver: entre el torrent d'en Lladó, la carena de muntanya, el nucli urbà i la riera d'Argentona. Concorda amb els núms. 10, 11, 13, 14 i 15. 13. Argentona i vessant del turó de Burriac: entre la carena de muntanya, el torrent de la Pastanaga i eltorrent de la Casella. Concorda amb els núms. 11, 12 i 14. 14. Argentona: nucli urbà. Entre el torrent de la Pastanaga, la carena de muntanya, el torrent d'en Serra i la carretera de Granollers. Concorda amb els núms. 12, 13 i 15. 15. Argentona: nucli urbà. Entre el camí de Can Beatriu, el torrent de la Serra, el torrent de Sant Sebastià i la riera d'Argentona. Concorda amb els núms. 12, 14 i 16. 16. Argentona i camí de Granollers: entre el torrent de Sant Sebastià, la carena de muntanya, el trencant d'Òrrius i la carretera de Granollers. Concorda amb els núms.15 i 17. 17. Argentona i riera de Clarà: entre la riera de Clarà i la carretera de Granollers. Concorda amb el núm. 16. 18. Mataró: entre els carrers de la Riera, d'en Palau, de Sant Cristòfol i de Barcelona. Concorda amb el núm. 2 19.Cabrera de Mar i Argentona: entre la platja, la riera d'Argentona i el camí del Cros. Concorda amb els núms.. 5, 7 i 10. | 08009-43 | Arxiu Municipal de Mataró | Adquisició de l'Ajuntament de Mataró a través de l'oferiment d'un llibreria d'antic. Sembla ser que són de principis del segle XIX (probablement de 1806), quan era propietària dels castells de Vilassar i Burriac Maria Lluïsa de Copons, Oms, Desbosc, marquesa de Cartellà i de Moja. La seva finalitat era conèixer els dominis que tenien i els noms antics i més comuns de les diferents partides. | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38058-foto-08009-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38058-foto-08009-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38058-foto-08009-43-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Mides 46x32x5 cm. Enquadernat amb nervis i tapes de cartró, sense cobrir. El paper és de bona qualitat, amb marca d'aigua IHS-ER. | 98|94 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||
| 38059 | Can Cusani (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cusani-ii | Antics camps de conreu. | Troballes superficials de ceràmica ibèrica i àmfora itàlica. Interpretació incerta. | 08009-44 | Veïnat del Cros | 41.5369500,2.4120400 | 450955 | 4598533 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38059-foto-08009-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38059-foto-08009-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38059-foto-08009-44-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Caldria fer alguna recerca més determinant per aclarir aquest sector: Can Bartrina-Can Cusani. Podria tractar-se d'una mateixa zona o jaciment amb troballes a diferents propietats veïnes. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||||
| 38060 | Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-diocesa-de-barcelona | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1985) 'Archivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León pp151-167. SANABRE, Rdo. José (1947) El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1975) Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. TRENS, Dr. (1926) Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XIV-XX | <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie propia amb una carpeta.</p> | 08009-45 | C. Del Bisbe, 5 | <p>L'origen d'aquest arxiu es remonta a l'any 1107, segons consta en dos privvilegis papals de Pascual II. S'organitza en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona (Frodoino) les primerres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abad de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Horari d'obertura al públic de dilluns a divendres de 9 a 13h. El responsable és el Dr. Josep Maria Martí Bonet. | 94|98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||
| 38061 | Solució Remeiera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/solucio-remeiera | <p>COLL, R. i MODOLELL, J.M. (1999) Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau. Vilassar de Mar, pàg. 152. GOMIS, Cels (1891) Botànica popular. Ab gran nombre de confrontacions. Associació d'Excursions Catalana. Barcelona, pàg. 142. GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. Barcelona, pàgs. 168-169.</p> | Sembla que ja no es fa. | <p>Alguns autors han recollit una solució remeiera que es practicava a Argentona per què els nadons tinguessin bon color de pell. Consistia en penjar d'un roser la placenta de la criatura acabada de néixer.</p> | 08009-46 | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||||||||
| 38062 | Protecció contra les bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/proteccio-contra-les-bruixes-0 | <p>BOLÒS, O. de et VIGO, J. (1998) Flora dels Països Catalans. Vol. III. Ed. Barcino. Barcelona. COLL, R. i MODOLELL, J.M. (1999) Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau. Vilassar de Mar, pàg. 183. FONT QUER, P. (1993) Plantas medicinales (el Dioscórides renovado). Vol. III. Ed. Labor. Barcelona. GOMIS, Cels (1891) Botànica popular. Ab gran nombre de confrontacions. Associació d'Excursions Catalana. Barcelona, pàgs. 54-55. GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. Barcelona, pàg. 187. MONTSERRAT, P. (1968) Flora de la Cordillera Litoral Catalana. Ed. Caixa d'estalvis Laietana. Mataró</p> | Es desconeix si encara es practica | <p>A Argentona, com en altres pobles (Dosrius,...) s'ha documentat l'ús d'una herba per protegir-se de les bruixes. L'herba s'anomena carlina (Carlina acaulis L), que s¡'havia de collir en flor la mateixa nit de Sant Joan. Es posava en les portes d'entrada de les cases. També era un bon baròmetre, ja que si el temps era sec les fulles s'obrien i si feia humitat es tancaven.</p> | 08009-47 | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38062-foto-08009-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38062-foto-08009-47-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Hi ha tres tipus de Carlina, a Catalunya: la cínara (Carlina acanthifolia All. ssp cynara): Carlina acaulis L. ssp caulescens i la Carlina petita (Carlina vulgaris L. ssp vulgaris): Les dues primeres són les més típiques de trobar-se a les portes de les masies i pels prats dels Pirineus, però no es troben per aquí al Maresme. La que devien utilitzar, en tot cas, seria la Carlina petita que, tot i ser més petita, també te la forma de 'sol' i creix per aquestes latituds. Te propietats: estomacal, colagoga (activa la secreció biliar) i febrífuga. | 63 | 4.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||||
| 38063 | Llegenda de la Creu del Bey | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-creu-del-bey | <p>CABANYES, J. DE (1926) La creu del Bey o de la Beya. Llegenda de Burriach. A Bloc Mataroní. Mataró, pàg 685-688.</p> <p>CARRERAS CANDI, Francesc (1980) Lo castell de Burriach o de Sant Vicents. Argentona, pàgs.275-280. Edició facsímil (1a edició de 1908).</p> <p>CLAVELL, J. (1976) La xarbotada. La festa del càntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant Domingo. Argentona, pàgs. 87-93.</p> <p>COLL, R. i MODOLELL, J.M. (1999) Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau. Vilassar de Mar, pàg. 183.</p> <p>GALVANY, J. (1964) Historietes i llegendes. A Portantveu de Cabrils, núms. 11 i 12. Cabrils, octubre i novembre de 1964, pàgs. 3 i 2 respectivament.</p> <p>GINESTA, S. (1968) El Maresme. Comarca privilegiada. Ed. Selecta. Barcelona, pàgs 142-143.</p> <p>RIPOLL, J. (1992) Històries, llegendes i ... De Burriac, Montcabrer i pobles de la rodalia. Argentona, pàgs.83-94.</p> <p>TOLRÀ, J. (1983) Cabrils. El poble i els homes. Cabrils, pàgs 179-182.</p> | <p>Lo Bey de Burriach, era lo més famós cavaller de la terra. Ardit en les empreses, lleuger genetari, dextre en manejar la ballesta y bon galan per les dames. Mes de tot ne patien sos vasalls, que gens l'aymaven. Ab lo Bei hi havía uns quants scelerats los qui tenien atemordits los entorns ab llur malifetes. Sonen les trompes de cassa. Lo Bey arriva cavalcant sens fré, seguit de la gossada, com lo damnat cassador de les llegendes, que corre sens treva ni descans. Tres servidors lo seguexen ab falcons y pesses mortes. En les masies y en la vila, tothom cuyta a amagarse a llur passatge. ¿Qué fa la gentil donzella, que no se'n entra en la casa y tanca bé lo portal? ¿Tant la capfica son trevall de puntes? Lo Bey s'acosta: alça los ulls la donzella y s'ajunten llurs mirades. Sobtadament lo cavaller se detura. - Celestial nina dels ulls blaus: jo depós, admirat, a tos peus, lo resultat de ma jornada. De molt més n'ets digne: pro per ara, altre no't pot oferir un cavaller, qui en avant restará ferit per ton encís. No's pot desitjar de les huries de la vida eterna, sino que sigan a imatge tus. Los esclaus de ta bellesa han de superar a les arenes del mar; cap mortal te veurá sense sentirse encadenat a ta hermosura. Jo't proclam senyora de mos pensaments ya nom teu serán trencades mes primeres llances en la gran festa dels cavallers. A una indicació del Bey, la sustada donzella vegé a sos peus, apilotats, gran nombre de pesses de cassa. Ses galtes se colorejaven vivament, intentant pronunciar algunes paraules, pró la veu no li sortí. Lo Bey esperonant sa hermos aeuga blanca, acabá d'atravessar a trot llerch la vila d'Argentona, tombantse a saludar carinyosament a la donzella, alçant son guant de cuyr tou, fins que la perdé de vista. Quan Timboreta retornà de son aturdiment, prengué ab presse, de terra, tots lo caps de cassa, entrantlos al alberch. No volgué se'n enterás lo vehinat, temerosa de les murmuracions. Mes. Desde llunyana finestra, una havia contemplá tota la escena, referintla tost a un rotlle de gent y a poch la vila ho comentava, capgirantho tot y engrandint lo fet. Quan lo germà de Timboreta retorná del travall, ja ho sabía. Ella li referí la escena tal com s'esdevingué. - Estem perduts, clamá lo minyó. No sé que m'ha detingut tant temps en aquesta terra malehida. Fugimne, fugim depressa. Si avuy lo Bey se t'ha mostrat cautiu galan, demá se't presentará déspota, tirá, sens més lley ni fré que la sua omnímoda voluntat. Plorosa y desconsolada, Timboreta, passà la nit en vetlla. No li recava dexar la terra pró sí allunyarse de son aymat Mir, ab qui no devia tardar en caserse. La jornada següent se passá en los preparatoris de la aprtida fets a porta tancada. Lo Bey passá al matí y no veyenthi a ningú hi torná a la tarde, trucant diferents vegades, sense obtenir resposta. Los germans, que l'observaven d'amagat, activaren la marxa, comprenent que lo perill s'acostava depressa. Era tart del vespre, quant mir, retornant d'un petit viatge, oygué esplicar ço que era general motiu de murmuració: lo present del Bey y son rondar la casa al endemá. Anguniós trucá a la porta del alberch de sa aymada, sense obtenir resposta. Reiteradament clamá a Timboreta. Les batents de la porta llavors s'obriren una mica per donarli pas, tancantse novament. Enterat del fet, los ajudar a acabar los bagatges y a mitja nit, s'encaminaren al vehí castell de la Roca, quin poderós senyor, com a enemich declarat del bey, no rebutjaría tenirlos sots la sua salvaguardia. La fosca protegí als fugitius, Mir los dexá dalt de la sobtada costa. Quan los cregué fora de perill, retorná capficat a argentona. Al passar davant l'alberch de sa aymada hi entrá a resseguir y tancar portes y finestres. En un racó de la cuyna, començava a consumirse la fatídica cassa. La sua vista li revoltá la sanch y domina per una idea negra, fentne un farcell, sortí ab ella defora, quan les boyres, pintantse de roig, assenyalaven l'aparició del sol.</p> | 08009-48 | <p>(Continuació descripció) Los argentonins l'enteraren de la mort d'en Mir. Més avant pogué contemplar les cendres de sa casa payral. Agitat ab cent progectes de venjança, seguí sa ruta vers les platges de Cabrera, hont s'hostatjá en la solitaria cova del Montcabré, convertit en guardador de remats. La major part del dia lo passava exercitantse en lo meneig de la fona. De tanta manera s'hi perfeccionà, que, la brunzidora pedra rara vegada errava lo punt de mira. Segur de si mateix, una tarde esperá lo retorn del Bey qui devía pujar de Cabrils. Lo sol anava a la posta, quan la propera remor de cavalls l'indicá que s'acostava. Obría la comitiva lo Bey. Quan lo tingué a tret, lo minyó, amagat entre la brolla, feu giravoltar la fona, enlayrantse la pedra impulsada per son ferm braç. - Malehit! Mir y Timboreta te la envíen. Al sentir, lo Bey, estes paraules, ni temps tingué per alçar la mirada vers la brolla, puix petantli al front lo còdol venjador, caygué sens vida del cavall. Restà memoria del fet: y allí hont morí, hi claváren una creu per eterna recordança, conexentla ab lo nom de creu del Bey. Quina paraula, transmudada en creu de la Beya ha restat designativa del lloch de son emplaçament. Versió publicada per F. Carreras Candi (1980), conservant la grafia original. També es pot trobar a Coll i Modolell(1999) juntament amb una altra versió i la bibliografia corresponent.</p> | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | (Continuació descripció) No foren ells tres qui passaren aquella nit desvetllats. També lo Bey se revolcá neguitós en son llit, fixat son pensament en la hermos adonzella dels ulls de cel, a la que vegé en somnis, escaparse de sas mans. Al primer cant del gall, ajuntá a sos servidors y fentlos pendre ballestes y destrals y cavalcar en lleugers rocins, arrivaren a primera hora del dia a la Vila. Los vehins que'ls veyen passar, armats, invocaren los divinals auxilis comprenent amenaçava algun perill. No es tardá en conexer hont se trovava la vicima, al veure, que, la comitiva, deturá a casa de Timboreta. Lo picaport sigué febrosament agitat: com ningú respongués, les fulles de la porta a colps de destral se'n vingueren, astellades, a terra. Regirats tots los racons y enderrocades algunes parets cercanthi amagatalls, maná calar foch al alberch, rabiós de veure confirmat son somni. -Ola mos servidors! No dexau camí per seguir: qui'm porti Timboreta haurá cent unses d'or. Vía, vía, que al coll del Castell me trovareu. La gent se distribuí en parelles a fi de no dexar rés per esplorar. La parella que recorría a Parpers, fou sorpresa al turó dels Castellans, per gent de La Roca menantlos al fortí de Çéllecs, hont estava llavors lo Senyor. Hu d'ells fou penjat a la torra, remetent, lo segon al Bey, ab ordre de dirli, que, si volía a Timboreta, podia anarla a pendre dintre los murs de La Roca. En lo matí de tant agitada jornada, mentres lo Bey baxava al pla, Mir pujava al Castell per altre viarany. Sa esquena sa corvava al pes del sach hont hi duya lo resultat de la cassera de tant desagradables conseqüencies. Pujava, pujava, calmós en apariencia, pro bullintli la testa en tant encontrats pensaments. Ab justesa no savia ell que's proposava al empendre aquella ascenció. De tant en tant, un nerviós somriure li agitava los llavis, al remembrar com burlaren ells, los malvats propósits del Bey, alçant una pregaria al Altíssim que'ls permeté la salvació de Timboreta. Lo minyó pujava y pujava montanya amunt a ficarse a la gola del llop. Malaventurat Mir! La porta del castell tan facilment oberta a ta arrivada, tornarás a traspassarla? Lo Bey no hi era y fins passades dugues hores, LO BADE O GUARDIÁ DE LA TORRE, NO ANUNCIÁ SA PRESENCIA. Arrivá al coll del castell, esperanthi bona estona lo retorn dels exploradors. No fou dels darres l'home vingut de Çéllecs, ab noves de Timboreta y de la execució de son company. De terrible talant pujá lo Bey a Burriach. Les voltes del passadís que enmenava de la plassa d'armes als estatges sobirans, cruxien al galopar de son esperonat cavall. Cert que rumiava sinistres progectes de venjança. Ab lo gest, comprengueren sos servidors que esclataria forta tempesta. Al entrar a ses habitacions se trová ab Mir. -¿Qué hi cerques aquí home del infern? Una benvinguda tan apropiada a dit lloch y a aytal home, feu crexer lo coratge de Mir, qui, llençantli als peus la corrompuda cassa, li replicá ab la major fermesa: - A retornarvos ço que Timboreta no podía acceptar. - Timboreta !¿Y ara goses tú pronunciar son nom? Ola!! Mos servidors!! A la forca de Llevant penjau a aquest mesquí. - Cobard mor com un gos a mes mans! Cridá Mir, apunyant la daga y llensantse ab llestess damunt del Bey. La lluyta no fou llarga. Les espases dels servidors del Bey cuydaren escursarla passant de part a part al minyó. Aquella mitjdiada, los vehins d'Argentona contemplaren ab horror, en la enmerlatada muralla del Castell, com s'hi gronxava un cos humá. Timboreta estranyava no veure arrivar a Mir en cap de les festes sobrevingudes després de la partida. Vehentla morirse, son germá ne prengué comiat, prometent no retorná sense lo fadrí. Vestit de pexeter, ab la canasta al cap, feu vía als dominis del Bey. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||||||
| 38064 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-0 | XVI-XXI | <p>Arxiu format bàsicament pel llibres sacramentals del funcionament d'una parròquia: bateigs, matrimonis i òbits. Els més antics són dos llibres de 1508 i 1567, d'òbits i matrimonis respectivament. Hi ha algun del segle XVII i XVIII, però la majoria són dels segles XIX i XX. També hi ha alguna fotografia antiga d'elements com un retaule que es va cremar durant la guerra civil i algun plànol.</p> | 08009-49 | Nucli urbà. Pl. de l'Esgflésia, 1 | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38064-foto-08009-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38064-foto-08009-49-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | No està inventariat, ni existeix cap índex. Però està tot microfilmat i dipositat a l'Arxiu Docesà de Barcelona. S'està en vies de fer l'operació inversa. Es a dir, des de l'Ajuntament, es vol microfilmar tot l'arxiu referent a Argentona de l'Arxiu Diocesà de Barcelona i tenir-ho a la vila. | 98|94 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||||
| 38065 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-2 | CALVO, Oriol (2001) 'El fons fotogràfic de l'Arxiu Històric Municipal d'Argentona'. A Fonts núm.8, octubre de 2001. Argentona, pàgs. 17-18. ZAPATA BUXENS, Ma Assumpció. Arxiu històric municipal d'Argentona. Guia. Inèdit. | XII-XX | Arxiu format pel Fons de Documentació Municipal, pel Fons del Jutjat de Pau i pel Fons de Documentació Antiga. Tots ells ordenats per la corresponen base de dades. Del Fons de Documentació Municipal s'abasta el període comprés entre 1870 i 1960. Està ordenat pels capítols habituals: Administració general, Hisenda, Proveïments, Beneficiència i Assistència Social, Sanitat, Urbanisme, Seguretat Pública, Serveis Militars, Població, Eleccions, Instrucció pública, Cultura, Serveois agropequaris i Col·leccions fàctiques amb fotografies. El Fons del Jutjat de Pau es divideix en Serveis Jurídics i Registre Civil (naixements, matrimonis, defuncions,..). El Fons de Documentació Antiga està fomat per un llibre de capbreus i 85 pergamins des del segle XII al XIX. A més de 17 plànols. El fons d'imatges està format bàsicament per fotos positivades, no hi ha negatius. Abasta des de l'any 1896 fins els nostres dies. Destaquen les següents col·leccions: Campanya 'Argentona foto a foto' (236 fotos); Fons Francesc Masachs (258 fotos); Carlos Pérez de Rozas (22 fotos); Alfons Güell (323 fotos); Fons del Centre Excursionista de Catalunya (100 fotos). | 08009-50 | Nucli urbà. C. De les Parres, 25 | El Fons de Documentació Antiga fou adquirit l'any 1952 a la família Moya per subhasta feta per disposicions testamentàries. | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38065-foto-08009-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38065-foto-08009-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38065-foto-08009-50-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Es preveu el trasllat de l'arxiu municipal a les noves instal·lacions de la casa Gòtica (Plaça de l'Església) a l'estiu de 2003 | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||
| 38066 | Font de Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-domenec | SUBIÑÀ i COLL, Enric (2000) 'La font de Sant Domingo'. A Fonts, núm. 3, juliol de 2000. Argentona, pàgs. 18-19. VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep (1994) Les fonts d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. | XIX | Es troba a uns tres metres sota el nivell del carrer. L'accés es fa per una escala que dona a la boca de mina, tapada amb una porta de ferro. A sota hi ha dos galets acanalats de ferro que aboquen l'aigua a una pica de pedra i obra. A nivell de carrer hi ha la capella amb la imatge de Sant Domènech, amb una inscripció feta en unes rajoles de València que diu: 'Font de Sant Domingo'. | 08009-51 | Nucli urbà. C. Gran | Antigament la font no estava dedicada a Sant Domènec, ni estava en aquest lloc. La seva situació primitiva estaria aprop del creuament entre els carrers Torres i Bages i Dolors Montserdà. Els seus orígens com a font pública es poden remuntar fins el segle XV, però la primera referència documental no és fins l'any 1639. La primera referència a Sant Domènec o Sant Domingo és de l'any 1751. | 41.5551700,2.4007500 | 450027 | 4600563 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38066-foto-08009-51-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Probablement la darrera reforma va ser durant els anys 50-60. | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||
| 38067 | Font de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-sebastia | VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep (1994) Les fonts d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. | Construcció d'obra amb una aixeta de llautó. L'aigua cau en una pica. La paret està decorada amb rajola de colors groc i verd formant triangles. A la part superior hi ha la imatge de Sant Sebastià feta amb rajola de València, així com la inscripció del seu nom, feta de la mateixa manera. Es tracta d'un arranjament recent | 08009-52 | Nucli urbà. C. Gran | 41.5576300,2.4008200 | 450035 | 4600836 | 08009 | Argentona | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38067-foto-08009-52-2.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||||||
| 38068 | Font de la Plaça Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-mare-de-deu-de-montserrat | Típica font de fundició amb brollador manual i desaigua. | 08009-53 | Nucli urbà. Pl. Mare de Déu de Montserrat | 41.5525500,2.4018000 | 450113 | 4600271 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38068-foto-08009-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38068-foto-08009-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||||||
| 38069 | Font de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa | VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep (1994) Les fonts d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. | La base de l'estructura és un pilar de ciment armat amb dos galets de ferro, un a cada banda, que aboquen l'aigua a sengles piques, també de ferro. Aquest pilar sosté un ornament de ferro colat. Es tracta d'una farola amb tres llums. | 08009-54 | Nucli urbà. Plaça Nova | En aquest lloc abans hi havia un safareig públic i més tard un abeurador per als animals. | 41.5543900,2.4027000 | 450189 | 4600475 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38069-foto-08009-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38069-foto-08009-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||||
| 38070 | Font de Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-llado | VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep (1994) Les fonts d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. | XX | Font emprotada a la paret de la finca de Can Calopa. Està emmarcada per pedra de granit simulant dovelles. La paret del fons està decorada amb rajola de València, de color groc i verd, formant triangles. Es llegeix una inscripció amb el nom de la font, feta també de rajoles. L'aixeta és de llautó i aboca l'aigua damunt una pica de pedra. | 08009-55 | Nucli urbà. C. Josep Soler / Lladó / Riudemeia | No fa massa anys que va estar reformada, donant-li l'aspecte actual. Abans havia estat un abeurador per animals. | 41.5534600,2.4002900 | 449988 | 4600373 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38070-foto-08009-55-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||
| 38071 | Font del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli | Font de la xarxa d'aigües d'Argentona feta a partir d'un bloc granític, amb aixeta manual d'aram. Per sota de l'aixeta hi ha una rajola on es llegeix 'Font del Molí, 1986'. Desaigua fet amb contorn de pedra granítica. | 08009-56 | Nucli urbà. Pl. del Molí | 41.5544000,2.4058700 | 450454 | 4600474 | 1986 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38071-foto-08009-56-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||||
| 38072 | Tramvia Mataró-Argentona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tramvia-mataro-argentona | ARMENGOL, F; HARO, M.A i URQUIOLA, C (1992) El tramvia Mataró- Argentona (Síntesi històrica 1928-1965). L'Aixernador Edicions. Col·lecció El Montalt, 11. Argentona. | XX | Cotxe núm. 2 que feia el trajecte Mataró-Argentona. Es va restaurar i s'instal·la l'any 1991, en commemoració d'aquest tramvia. | 08009-57 | Nucli urbà. Av. Puig i Cadafalch ( a prop de la Plaça Nova) | Armengol, F. et alii (1992) han recopilat la història d'aquest mitjà de transport que uní durant molts anys les dues poblacions. L'any 1917 ja s'havia inaugurat un de molt semblant entre Montgat i Tiana. Precisament, Antoni Gaillard i Cluchier, industrial químic resident a Montgat i estiuejant a Argentona, fou el seu promotor. Aquest, juntament amb l'enginyer Josep Jener, redactaren el primer projecte (1 de juliol de 1917). Per Reial Ordre de 23 d'agost de 1919 s'aprobava el projecte amb algunes esmenes que recolliria el nou projecte de Gaudencio Zopetti. La concesió de la línia fou per Antoni Gaillard per 65 anys. El 3 d'agost de 1926 es constitueix l'empresa 'Tranvía de Mataró a Argentona,S.A' (TRANMASA) amb els socis fundadors Gaillard, Fortí, Carreras, J.M de Nadal, Albvert Marchal, Manuel Soler i Joan Estrada. | 41.5541100,2.4033300 | 450242 | 4600443 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38072-foto-08009-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38072-foto-08009-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||
| 38073 | Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme | CALVO VERGÉS, Oriol (2002) 'Fa cinquanta anys: la santa Missió i la creu de terme de Moragas i Clavell'. Fonts, núm. 10, abril de 2002. Argentona, pàgs. 11-13. | XX | Restaurada l'any 2000 | Creu de fusta tallada,suportada per un fust d'uns tres metres d'alçada, en el que s'integren nou escultures fetes de pedra, que representen diversos sants relacionats amb Argentona. A la base, unes pedres de petit tamany, formen un petit turó que representa el Mont Calvari. Té una coberta de fusta a quatre aigües, amb teules vidrades, aguantada amb uns pilars de fusta creuats. Les escultures dels sants les va realitzar Jaume Clavell i Nogueras. Representen Sant Julià, Sant Domènech, Sant Vicenç, Sant Cugat, Sant Jame, Sant Martí, Sant Sebastià i Sant Pere. A dalt, en fusta, el Crist clavat a la creu per una cara i la Verge de la Magrana per l'altra. | 08009-58 | Nucli urbà. C. Gran | Inaugurada el 17 de febrer de l'any 1952 com a cloenda dels actes de la Santa Missió. El 20 de gener de 2002 es va tornar a inaugurar després de patir una profunda restauració, donat el mal estat que tenia. La restauració l'encapçalava Miquel Arnau. Les escultures de pedra se'n va encarregar Elisabeth Pous. El cost total fou de 6.000 euros, pagats íntegrament per l'Ajuntament. | 41.5574400,2.4007500 | 450029 | 4600815 | 1952 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38073-foto-08009-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38073-foto-08009-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Antoni de Moragas i Gallissà | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||
| 38074 | Capella del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-sant-crist-0 | Capella feta d'obra, de planta quadrangular, amb coberta de teules a doble vessant, coronada per una creu de ferro. Basament de pedra granítica amb dos esglaons que apropen a la fornícula, tancada per un vidre i un reixat de ferro. | 08009-59 | Nucli urbà. Av. Puig i Cadafalch / Ctra. Vilassar | 41.5521300,2.4041800 | 450311 | 4600223 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38074-foto-08009-59-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||||||
| 38075 | Monument a Rafael de Casanovas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-rafael-de-casanovas | XX | Bloc poligonal de granit d'uns 2 metres d'alçada. Es llegeix: 'En memòria a Rafael de Casanova' . Aquesta inscripció es troba dins un baix relleu amb la forma de Catalunya, i acompanyada per les 4 barres. En un lateral, a la part de baix es pot llegir 'Exc. Ajt. Argentona / 11 - 09 -93. El monolit està envoltat de pedres a nivell del sòl. | 08009-60 | Nucli urbà. Pl. del Molí | 41.5546900,2.4058100 | 450449 | 4600506 | 1993 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38075-foto-08009-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38075-foto-08009-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||||
| 38076 | Monument a Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-companys-0 | XX | Bloc de pedra de forma trapezoidal. En relleu hi ha la cara de Lluís Companys (President de la Generalitat assassinat per l'exèrcit colpista del General Franco, a Montjuic). Es llegeix la següent inscripció: 'Lluís Companys i Jover/1882-1940/President de la Generalitat de Catalunya'. A sota: 'Tornarem a sofrir/Tornarem a lluitar/tornarem a guanyar'. | 08009-61 | Nucli urbà. Plaça Nova | Monument erigit el 19 d'octubre de l'any 1997. | 41.5543900,2.4027000 | 450189 | 4600475 | 1997 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38076-foto-08009-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38076-foto-08009-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Damià Rodríguez | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||
| 38077 | Monument a Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-montserrat | Hi ha pintades | Pedra de grans dimensions posada verticalment en un racó de la plaça. S'hi ha esculpit una al·legoria de Montserrat amb les muntanyes i al damunt la serra. A sota s'hi llegeix 'A la Mare de Déu de Montserrat'. | 08009-62 | Nucli urbà. Pl. Mare de Déu de Montserrat | 41.5525500,2.4018000 | 450113 | 4600271 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38077-foto-08009-62-2.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||||||
| 38078 | Monument a la Trobada Gegantera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-trobada-gegantera | XXI | Perfil de càntir amb cara dibuixada, posat sobre un basament polit de granit de base quadrangular. Placa que diu: ' II Trobada de nans i capgrossos de Catalunya. Argentona 2002'. | 08009-63 | Nucli urbà. Av. Puig i Cadafalch/C. Barcelona | 41.5527800,2.4040700 | 450302 | 4600295 | 2002 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38078-foto-08009-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||||
| 38079 | Festa dels Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-tres-tombs | LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. SERRA, Lluís (2002) 'Els tres tombs'. A Fonts, núm. 9, gener de 2002. Argentona, pàgs. 16-17. | Festa dedicada a Sant Anton Abat, que es celebra el 17 de gener, o, en aquest cas, ho fancoincidir amb la Festa Major d'hiven. Primer es fa un ofici en honor al sant. En acabar, comença la cavalcada. Es fan tres passades per davan una imatge del sant que es col·loca a la plaça. El capellà beneeix els animals en passar. La cavalcada es concentrava davant la casa del banderer, que des del matí lluïa en el balcó la senyera o pannó de la cofraria. Encapçalava la comitiva el capità, seguit de l'abanderat i de dos cordonistes. Després del darrer tomb el banderer obsequiava amb un refresc els seus companys. Havia estat costum menjar pinyons torrats mentre s'esperava el pas. I a la nit es feia un ball. | 08009-64 | L'any 1880 es va estrenar l'estendard que encara es conserva i que es va salvar de la crema de 1936 gràcies a la intervenció de Lluís Soler (en Xiru). Ara se n'ha fet una reproducció, perquè no es malmeti l'original, que ha passat així a esdevenir un element simbòlic. De l'any 1940 al 1960 organitzava la festa la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos. Però a partir de l'any 1961 ho fa una comissió cívica. | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||||||||
| 38080 | Forn de l'Espinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-lespinal | En runes i deteriorament progressiu. | Passat el Pont de l'Espinal per la C-1415 es troba al marge dret de la carretera en direcció a Granollers les restes d'una antiga edificació. Es veuen dues estances rectangulars, comunicades entre elles. Les parets són de tàpia, però en molts llocs sembla endurida per l'acció de el calor. S'intueix una mena de cambra per sota d'aquestes dues estances. L'estat de conservació no permet veure'n res més. | 08009-65 | Veïnat de Pins. Ctra. De Granollers C-1415. | 41.5869600,2.3790600 | 448244 | 4604105 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38080-foto-08009-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38080-foto-08009-65-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | No s'ha trobat cap referència escrita i sembla que tampoc era conegut. Es podria tractar d'un forn de ceràmica, però d'una cronologia, si més no, posterior a l'alta Edat mitjana. Malgrat tot,per fer-ne una anàlisi més detallada csaldria una excavació arqueològica.Caldria, també, inclore'l en la Carta Arqueològica. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||||||
| 38081 | Fons d'art de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dart-de-lajuntament | Fons d'art de l'Ajuntament format bàsicament per pintura, en diferents de les seves tècniques: aquarel·la, olis, gravat, carbó,... El modus d'adquisició és bàsicament a partir del concurs anual de pintura ràpida. Però també hi ha donacions. La més important fou la de l'Aixernador, amb més d'un centenar d'obres de diverses tècniques: olis, aquarel·les, gouache, carbó, pastel serigrafia, gravat, acrílic, fotografia, ceràmica i escltura. Amb la donació també hi anaven 292 arxivadors i 37 capses, que han passat a l'arxiu. Destaquen alguns autors com Martí Alzina, Rovira Brull , Yago Vilamañà, Vila Arrufat, Raul Capitani,... | 08009-66 | Varia | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38081-foto-08009-66-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Es troba en diferents dependències municipals i en els magatzems de la Velcro. | 98 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||||
| 38082 | Capella de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-roser | Fornícula que entra a la paret d'una casa amb la Mare de Déu del Roser, sobre un basament de fusta semicircular. Té una coberta de teules a una vessant sustentada per viguetes i entramat, també de fusta. La imatge de la Mare de Déu és de pedra. El fons de la fornícula és blau, i per sota del basament hi ha les rajoles amb el nom del carrer. | 08009-67 | Nucli urbà. C. Dels Rosers | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38082-foto-08009-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38082-foto-08009-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||||||
| 38083 | Capella de la Mare de Déu dels Dolors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-dels-dolors | XIX | Capelleta votiva de la Mare de Déu dels Dolors. Tapada amb una portella de vidre. Coberta a dues aigües i decorada amb rajoles de valència. | 08009-68 | Nucli urbà. Pl. de l' Església | 41.5541900,2.4007300 | 450025 | 4600454 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38083-foto-08009-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38083-foto-08009-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||||
| 38084 | Monument Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-guerra-civil | XX | Ha estat estat pintat amb esprai en diverses ocasions (segons informacions de 2021 del Cens de Simbologia Franquista del Memorial Democràtic) | <p>Creu feta de pedra de granit. Les inscripcions que hi podem veure avui dia són posteriors al franquisme. En una cara es llegeix: '<em>A tots els que ens deixaren a conseqüència d'un fet que no s'ha d'esdevenir</em>'. A l'altre costat, es llegeix: '<em>Que trobin en el seu repòs la pau que la vida els negà</em>'. En un lateral hi ha l'any 1936 i en l'altre, l'any 1975.</p> | 08009-69 | Nucli urbà. Pl. de l'Església | <p>Segons les informacions del monument que recull el Cens de simbologia franquista del Memorial Democràtic (2021): '<em>No consta si originàriament havia inclòs algun tipus d'iconografia franquista</em>'. El que sí sabem és que durant el període democràtic es va modificar per incorporar-hi unes inscripcions que fan referència a totes les víctimes. </p> | 41.5541200,2.4006200 | 450016 | 4600446 | 1975 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38084-foto-08009-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38084-foto-08009-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38084-foto-08009-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-04-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||
| 38085 | Balls de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balls-de-gitanes | <p>AMADES , Joan (19 ) Costumari català. Vol. II, pàg. 83. LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona.</p> | <p>El carnestoltes és una festa del cicle anual que, excepte en èpoques de prohibicions, s'ha celebrat a arreu. A Argentona, però, hi ha una sèrie d'elements que el van caracteritzar. El ball de Gitanes fou un dels principals elements.'La colla surt formant dues rengleres de costat (balladors i balladores). Van de costat amb els braços en nansa i marquen un punteig molt acusat; en caure el darrer compàs de la melodia es fan una salutació especial els ballaires de cada parella... Comencen el ball amb un giravolt. Ells espolsen intensament, mentre que elles simplement paonen. S'agafen de mans, dretes amb dretes, tot movent-se .... I acaben per estendre's ... Es deixen anar de mans i s'estenen; després d'això fan ponts i evolucionen ... Finits els punts, s'agafen novament de mans i, per mitjà d'un giravolt, resten altra vegada en dues rengleres encarades, ...Mentrestant marquen el punteig i acaben agafant-se per les mans i estenen-se en dues rodones concèntriques: una de balladores dintre d'una altra més ampla formada pels balladors. En desfer els cercles tornen a disposar-se en dues rengleres i es bellugen per acabar amb una cadena, finida la qual altra vegada s'afileren, alternances que acaben amb un ball rodó ben singular. En desfer-se elcercle, les parelles giren, s'agafen de les mans dretes amb les dretes, i acaben amb unes posades en moviment de vaivé, ara endavant, ara endarrera. Joan Amades documenta el personatge de la Vella portant un càntir per sota la roba, simulant l'embaràs. En un moment àlgid del ball, aquest càntir es trenca fent cridar a la gent: - 'a la vella li han trencat el càntir'; en un doble sentit. També està documentat a Guardiolada i a Ripollet. També doumenta aquest personatge en Lladó (1992). Altres personatges que aquest darrer autor documenta com a protagonistes d'aquest Ball de Gitanes són: el Capità, els Nuvis, el Diablot i els Volants.</p> | 08009-70 | <p>El mateix Amades, documenta un grup anomenat taller La Baldufa, que organitzava balls de disfresses. Explica que un any van decorar la sala simulant la plaça Major d'Argentona, on hi havia els principals edificis: casa de la vila, església, ... I si es mirava a través del pany de la porta, semblava veure's els interiors (Vol II, pàg. 437). Pel que fa al ball de Gitanes, es tenen notícies que es ballava en el segle XIX, però testimonis gràfics i documentals no els trobem fins principis del s. XX. Lladó parla de dues entitats amb sengles colles que rivalitzaven per ballar: la colla de la Unió i la del Foment. Amb la Guerra Civil es va perdre el costum del Ball de Gitanes. Durant els anys 40 va haver-hi un intent frustrat de recuperació. Aquesta, però, va arribar en la dècada dels noranta, gràcies a l'esbart Dansaires d'Argentona.</p> | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38085-foto-08009-70-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||||
| 38086 | Festa Major d'hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern | LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. | Festa patronal del poble en honor a Sant Julià, que es celebra el 7 de gener. A partir de l'any 1969, el Consistori Municipal decideix traslladar la festa al segon dissabte del mes. Però no ha estat mai una festa amb molt de ressò (Lladó, 1992). Potser per l'època o potser per haver acabat de sortir de les festes nadalenques. Els actes celebrats són: missa solemne amb veneració de les relíquies i cant dels goigs, cercavila de gegants, sardanes i concerts. | 08009-71 | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||||||||
| 38087 | Aplec de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-sebastia | <p>LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona.</p> | <p>Aplec que es fa per la diada de Sant Sebastià, o pel següent diumenge. Es fa una missa i a la sortida es venen sagetes de pa, beneïdes, per protegir-se de malaties contagioses, segons la creença popular. Alguns anys, també es feien sardanes i, fins fa poc, els veins del carrer de Sant Sebastià de Dalt, administradors de la festa, feien un àpat comunitari per acabar la festa. Des de l'any 1981 s'ofereix un concert coral per part de la S.C i C. Llaç d'Amistat.</p> | 08009-72 | Nucli urbà. Ermita de Sant Sebastià | <p>Durant els segles XVI i XVII que s'extengué molt la devoció per aquest Sant per a tota Catalunya, ja que protegia de les epidèmies i la pesta. En moltes poblacions hi ha una ermita dedicada a aquest Sant a l'entrada del poble (p.e. Vilassar de Dalt).</p> | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||||||
| 38088 | Aplec de Sant Pere de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-pere-de-clara | <p>LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona.</p> | <p>Aplec que es fa el 29 de juny o el diumenge següent. Es fa per la tarda i l'acte principal és una celebració eucarística. Després hi ha una ballada de sardanes, i per gentilesa de la família Figueres, es reparteix coca entre els assistents.</p> | 08009-73 | Veïnat de Clarà. Ermita de Sant Pere de Clarà. | <p>Es té constància que abans de 1713 ja es feia aquest aplec, però es va abandonar l'ermita per un tema de profanació i l'aplec es va deixar de fer fins l'any 1925. En aquesta data, 29 de juny, es restitueix el culte al temple amb una solemne processó des d'Òrrius i Missa ofertda pel Dr. Vidal i Barraquer. L'any 1971, fou escenari dels Jocs Florals de Muntanya que organitza l'Agrupació Excursionista Icària.</p> | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Té més éxit entre els parroquians d'Òrrius que entre els d'Argentona, ja que pertany parroquialment a Sant Andreu d'Òrrius. Hi ha una dita que fa referència a aquest tema: 'De vius és d'Argentona i de morts és d'Òrrius'. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||||||
| 38089 | Llegenda de la Mare de Déu del Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mare-de-deu-del-viver | <p>LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona.</p> | A les darreries del segle XIX s'hi feien ballades amb orquestres. Però actualment s'ha reduït a actes de caire íntim i familiar. | <p>'En temps molt, molt, reculats, un bover de la masia de can Serra de Lladó que portava els bous a pasturar per l'indret conegut pel Viver, s'adonà que una de les bèsties gratava amb la peülla en un lloc determinat. Encuriosit, s'hi atansà en el precís moment que el bou, amb la seva insitència, deixava al descobert el brocal d'un pou fins aleshores desconegut. Del seu interior n'eixia una gran resplandor i una suau fragància, que feren comprendre al pastor que es trobava davant un fet insòlit i misteriós. Encuriosit anà a tancar les bèsties i avisà l'amo de la descoberta que havia fet; a aquest amo no li mancà temps per anar-ho a contar al senyor rector, el qual es personà a l'indret acompanyat d'alguns feligresos. -Ací s'hi amaga un tresor del cel! - exclamà contemplant el prodigi. I manant que algú baixés al pou, fou trobada la bella imatge de Nostra Senyora amb el nen Jesús als braços, tal com encara la venerem. Plens d'alegria i fervor, els assitents cuidaren d'avisar tot el veïnatge, que acudí avenerar-la i, desitjosos de poder donar-li culte permanent, decidiren traslladar-la al temple en processó solemne, on havia de quedar per sempre a la veneració dels fidels. Però heus ací que un dia que anava el mossèn cap a la rectoria, quan passava pel davant de l''alzina rodona' (era pels voltants de can Camps) se li aparegué la sagrada imatge que tot amoixant el Nen que portava als braços anava camí del Viver. Malgrat el seu astorament, l'home encara gosà preguntar-li: - On aneu, Senyora? Ella el mirà somrient i li respongué: - Torno a casa meva. I desaparegué. Refent-se de la sorpresa que li havia produït el que acabava de veure i oir, el bon rector accelerà el pas cap a la parròquia contant el fet a tot aquell que trobava. Ambuns quants que l'havien seguit entrà a l'Església i trobaren buit el lloc que havia ocupat la sagrada imatge; anaren cap el pou del Viver i allà la retrobaren, interpretant amb això la voluntat celestial de ser venerada en el mateix indret de la troballa. Començà de seguida la construcció de la capella i és creença popular que l'altar reposa damunt el brocal del pou que descobrí, ja fa tants i tants d'anys, aquell bou de la desapareguda masia de Can Serra de Lladó'.</p> | 08009-74 | <p>La imatge fou salvada de la Guerra Civil a través dels masovers. La seva festa s'escau el primer diumenge després de la Mare de Déu de setembre, entre els dies 10 i 15. Abans es feia un aplec molt concorregut. A les darreries del segle XIX s'hi feien ballades amb orquestres. Però actualment s'ha reduït a actes de caire íntim i familiar.</p> | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||||||
| 38090 | Monument a Joan Maragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-joan-maragall | XX | Pilar de pedra amb motius al·legòrics. Es llegeix la inscripció següent: Argentona/al poeta/Maragall/1961. | 08009-75 | Nucli urbà. Pl. de Vendre | 41.5547000,2.4007100 | 450024 | 4600510 | 1961 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38090-foto-08009-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38090-foto-08009-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Jaume Clavell | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||
| 38091 | Font de la família Busquets-Gallego | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-familia-busquets-gallego | XXI | Font ornamental amb el surtidor de ferro colat a la manera antiga, que funcionava l'extracció d'aigua amb la manxada del mànec. L'aigua va a parar sobre una antiga pedra de molí, donada per la família Busquets-Gallego. Després l'aigua cau en un petit estany rectangular amb el fons de còdols. Hi ha una placa que resa: 'En agraïment a la família Busquets-Gallego per la generosa donació d'aquesta antiga pedra de molí. Argentona, agost de 2002'. | 08009-76 | Nucli urbà. Plaça de Vendre | 41.5547000,2.4008600 | 450036 | 4600510 | 2002 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38091-foto-08009-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | En aquesta plaça hi ha dues fonts la de la plaça de vendre, pròpiament, i aquesta. | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||
| 38092 | Diada de Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-de-corpus | <p>AMADES , Joan (19 ) Costumari català. Vol. II, pàg. 83. LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. VERDAGUER i SANTALÓ, Mn. Jacint (1899) La creu del Montseny. Reeditat per l'Ajntament d'Argentona i l'Aixernador Edicions l'any 1995, en motiu del 150 aniversari del seu naixement.</p> | A partir dels anys 70 va decaient. | <p>Uns dies abans de la festa, cinc parelles de nois i noies (quinaires o caps de quina) recollien per la població les aportacions per la festa. La proclamació pública dels quinaires es feia el dia de l'Ascensió. A La vigília de Corpus es feia una repicada grossa de campanes i es feia la sortida de les colles de ginestaires per buscar ginesta. Mentrestant es preparava l'església per a l'encesa, tot posant-hi el màxim de ciris possibles. L'Ofici solemne estava oficiat per tres sacerdots i la missa era cantada pel cor parroquial. A l'hora del sermó els nois caps de quina i els administradors, acompanyaven el pare predicador, que era un personatge eminent, fins a la trona. Quan es cantava el Glòria, els nois escampaven la ginesta per l'església. El diumenge següent, el protagonisme el tenien les noies caps de quina, per això era conegut com el diumenge de les noies. Per la tarda del dia de Corpus es feia la processó. Acompanyaven el tàlem els quatre gonfarrons capdavanters (dos de lancs i dos de vermells), la bandera del santíssim, la de sant Julià, la de Sant Domènec, Sant Antoni, Sant isidre i la del Roser.</p> | 08009-77 | <p>L'any 1888 Mn. Jacint Verdaguer participà en la festivitat de Corpus de la vila d'Argentona, ja que hi feia una estada. El fervor per aquesta festa passà per tota mena de gradacions. La Guerra ho aturà tot, però, sobretot a partir de 1949 va revifar-se, convertint-se durant els vint propers anys en una festa que portava gent de fora. A partir dels anys 70 va decaient.</p> | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||||||
| 38093 | Ball del ciri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-ciri | <p>LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona.</p> | <p>És una versió del ball de morratxes. Es ballava el dia de l'Ascensió, en sortir de l'Ofici i amb motiu del traspàs de càrrecs dels pabordes. A les feligreses se'ls repartia clavells vemells. S'iniciava el ball amb els caps de quina sortints, que passaven els atributs als entrants (el ciri per les noies i les morratxes els nois). Després ballaven els caps de quina entrants, i finalment tots plegats.</p> | 08009-78 | <p>És un ball estés per la geografia catalana. Durant molt anys va deixar de ballar-se, però el matrimoni Clos-Muñoz d'Argentona han fet possible la seva recuperació.</p> | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||||||||
| 38094 | La bruixa de la pinta d'or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bruixa-de-la-pinta-dor | <p>CARRERAS CANDI, Francesc (1980) Lo castell de Burriach o de Sant Vicents. Argentona. Edició facsímil (1a edició de 1908). CLAVELL, J. (1976) La xarbotada. La festa del càntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant Domingo. Argentona. COLL, R. i MODOLELL, J.M. (1999) Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau. Vilassar de Mar.</p> | <p>El dolor i la pena per haver perdut prematurament el seu jove estimat, argentoní, la van empènyer a la bruixeria. Li fou lliurat un talismà, una pinta d'or, que portava coquetament en el monyo, recollits els cabells. Els argentonins la consideraven un ésser protector del seu terme. 'Dihuen si fou á inducció de la bruixa de la pinta d'or, que los argentonins conegueren certs procehiments, per salvar llurs culites d'aytal flagell. Les branques de llorer, olivera y ars, benehídes lo 29 d'abril, diada de Sant Pere màrtir, son posades en reu, dalt de canyetes, en los llocs més alterosos de les vinyes que desitgen preservar de la pedregada, extenent al seu damun la benedicció rebuda. Los qui tenen armes de foch, se fan benehir bales, en la diada del dijous Sant, per enjegarles á les menaçants boyres negres y ab lo contacte de la benedicció, allunyar los mals esperits'. En relació a la pinta, la història més coneguda és da d'en Vellot, un vellet de 70 anys amb dos nets que amb prou feines podia mantenir. En el poble aquest pobre home era considerat un bruixot i era utilitzat per espantar les criatures que no es portaven bé. Durant una vigília de Sant Joan, quan l'hereu de Can Genís de la Serra, tenint la mare malata, l'anà a cercar. Després d'haver-la atès, quan tornava cap acasa es va perdre per la foscor i va caure dormit i fatigat en arribar a la collada del Malpàs. Li va semblar que somniava amb brogits i uns éssers que ballaven al seu voltant. Que desapareixien i que se li apareixia la bruixa de la pinta d'or, la qual li digué: -Tants anys com grans de sorra hi ha a baix, a la riera, he esperat aquest instant, per tal de complir una prometença que sols en aquest dia i hora podia tenir virtut (...) pren sense cap recel aquesta penyora que des de fa molts anys mai s'ha separat de mi. Fou rebuda d'un dels teus avantpassats en dies d'eterna recordança. Retornada a vosaltres en el lloc, dia i hora en què jo la vaig rebre, us donarà poder tal que, mentre no la perdeu, mai podreu empobrir. En arribar l'albada es va despertar en el seu llit, però al veure lapinta entre les seves mans s'adonà que allò havia estat real. Tot seguit anà a conreuar la vinya i va trobar un tresoret de monedes d'or. Per no perdre la pinta, la soterrà en els fonaments d'un ou mas que construí, cosa que els apartat per sempre més de la misèria.</p> | 08009-79 | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Versió publicada per F. Carreras Candi (1980), conservant la grafia original. També es pot trobar a Coll i Modolell(1999) juntament amb una altra versió i la bibliografia corresponent. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||||||||
| 38095 | Llegenda dels repica truges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-repica-truges | <p>CLAVELL, J. (1976) La xarbotada. La festa del càntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant Domingo. Argentona.</p> | <p>Mal nom pel qual es coneix als argentonins. 'Conta la llegenda, que trobant-se reunides les autoritats eclesiàstiques i civils amb un nombrós estol de feligresos a la plaça de l'església, esperaven l'arribada del senyor Bisbe que venia de la veïna ciutat de Mataró per fer la visita Pastoral a la nostra Parròquia. Per tal de saber el moment que aquest entrava en el terme de la vila, s'havia convingut amb el campaner, tan bon punt veiés la polseguera de la carrossa, senyal d'arribada de la il·lustre personalitat, llancés les campanes al vol. I tal dit tal fet, el campaner així que veié el núvol de pols que aixecava el vehicle passant més o menys l'alçada de la capella del Sant Crist, es repenjà a les cordes de les campanes, i vinga repicar ... Les autoritats i els veïns, es dirigiren vers Cap de Creus a retre homenatge al Prelat, però, !oh dissort i sorpresa. Resultà ésser un carro que portava un parell de truges camí al mercat de Granollers!'</p> | 08009-80 | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||||||||
| 38096 | Llegenda de Bernat de Riudemeia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-bernat-de-riudemeia | <p>RIPOLL, J. (1992) Històries, llegendes i ... De Burriac, Montcabrer i pobles de la rodalia. Argentona.</p> | <p>La llegenda, car no és unfet provat,diu que Bernat de Riudemeia (d'Argentona) fou el primer en trepitjar la platja de santa Ponça en la conquesta de Jaume I 'El conqueridor', i que per aquest motiu, el rei, li atorgà el títol de Cavaller de Santa Ponça.</p> | 08009-81 | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||||||||
| 38097 | Font de la Plaça de Vendre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-vendre | Típica font de ferro fos. Al costat hi ha unes rajoles amb el nom de la font. Treu aigua de la xarxa municipal per abastir les necessitats pràctiques de les parades del mercat. | 08009-82 | Nucli urbà. Pl. de Vendre | 41.5546700,2.4005700 | 450012 | 4600507 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38097-foto-08009-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38097-foto-08009-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||||||
| 38098 | Dona Vegetal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dona-vegetal | XX | Escultura feta de bronze de 4 metres d'alçada. És una figura femenina molt esquematitzada. | 08009-83 | Nucli urbà. C. Gran /Ctra.1415 | Xavier Cuenca turat va néixer a Vilanova i la Geltrú l'any 1958. | 41.5608600,2.3990000 | 449886 | 4601195 | 1999 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38098-foto-08009-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38098-foto-08009-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Xavier Cuenca Iturat | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||
| 38099 | Monument a la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-santa-missio | XX | Mare de Deu de pedra commemorativa de la santa Missió de l'any 1961 | 08009-84 | Nucli urbà. Pl. Jaume Fontanet | 41.5540000,2.4010100 | 450048 | 4600432 | 1961 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38099-foto-08009-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Jaume Clavell | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||
| 38100 | Eucaliptus de can Balançó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-can-balanco | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | <p>Eucaliptus (Eucaliptus globulus) plantat al jardí de can Balançór. Dimensions: Perímetre: 7,84 m, DBH: 2,50 m.</p> | 08009-107 | Veïnat de Sant Jaume. Finca de Can Balançó | 41.5467100,2.4199400 | 451621.05 | 4599612.52 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38100-foto-08009-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38100-foto-08009-107-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | A principi de l'any 2003 durant un aiguat, va caure una branca força grossa de l'arbre, enderrocant un mur del jardí, tot i això, l'arbre gaudeix de bona salut. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||||
| 38101 | Eucaliptus de can Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-can-marfa | <p>Parella d'eucaliptus (Eucaliptus globulus) localitzats a uns 200 m de l'entrada del camí que va a can Marfà des de la Riera d'Argentona, tenen un diàmetre aproximat de 4,50 m i 1,44 m de DBH.</p> | 08009-108 | Finca de Can Marfà | 41.5560200,2.4113300 | 450910.06 | 4600650.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.