Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
38350 Torre del Turó del Pla de Can Vila https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-turo-del-pla-de-can-vila GUÀRDIA, Jordi (1999). 'Torre del Turó del Pla de Can Vila'; dins Carta Arqueològica Bages: Artés. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. V-XV dC. No es pot observar cap resta per la vegetació. Restes d'una torre de defensa o hàbitat, possiblement medieval. S'observa l'enderroc de carreus de pedra concentrat en el vessant d'un turó de forma cònica. La vegetació cobreix en gran part aquest enderroc. També hi ha marges de vinya que es poden confondre amb parets de la construcció. Destaca la presència d'una base de premsa o 'torculus' a peu de l'enderroc. 08010-1 Torrent de Les Tàpies 41.7802800,1.9321100 411256 4625932 08010 Artés Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38350-foto-08010-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38350-foto-08010-1-2.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Notícies aportades per Eduard Sánchez. Està molt a la vora del jaciment de Matacans.Per la realització del present inventari es va fer una inspecció sobre el terreny a partir de les dades de la Carta Arqueològica, però no es va detectar cap resta de les descrites. Fa dos hiverns una nevada va matar molts arbres (pins) que han quedat trencats a terra cobrint bona part del sòl i dificultant la visibilitat i , fins i tot, el pas. 85 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38351 Forns del Camí de Les Tàpies https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-del-cami-de-les-tapies GIBERT ARISSA, Jaume (1981). 'Reconeixement dels límits del terme d'Artés al segle X'; dins Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 1, pp. 141-148. GUÀRDIA, Jordi et alii (1988). 'Forns del camí de Les Tàpies'; dins Carta Arqueològica Bages: Artés. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. XI-XIX El primer en mal estat i els altres dos no conserven la volta i estan plens de deixalles. Es tracta de tres forns de calç de planta circular excavats en el marge del turó on posteriorment s'hi obrí un camí, l'actual PR-C135. A mesura que s'extreia la pedra calcària es cremava in situ, fent-se el forat cada cop més fondo. Tenen un diàmetre mig de 3'25 metres. Estan coberts de runa, vegetació (principalment esbarzers) i, en el segon, restes de ferralla diversa. El primer es troba en mal estat, molt desfet, i no conserva ni la paret anterior ni la volta. El segon té 3'5 metres de fondària aproximada, es troba a 10 metres del primer en el mateix marge i conserva part de la volta i de la part anterior d'accés. Fins la nevada de l'any 2005, conservava la volta sencera. El tercer mesura 4 metres de fondària i s'ubica a 5 metres a la dreta del segon. 08010-2 Camí de Can Vila a la Font de les Tàpies Hi ha documentació de l'any 938 que parla d'uns forns en la delimitació del terme d'Artés. La zona podria haver tingut un ús similar al llarg dels segles. 41.7803500,1.9386100 411796 4625934 08010 Artés Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38351-foto-08010-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38351-foto-08010-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38351-foto-08010-2-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart A 100 metres, però dins el terme municipal de Calders, n'hi ha un altre que es cita en la documentació antiga. 94|98|85 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38352 Torre del Serrat de la Cabra d'Or https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-serrat-de-la-cabra-dor GUÀRDIA, Jordi (1999). 'Torre del Serrat de la Cabra d'Or'; dins Carta Arqueològica Bages: Artés. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. V-XV dC No coneixem la potència estratigràfica i hi ha molta vegetació. Possible torre de vigilància d'època medieval. S'observa l'enderroc ubicat en el cim del Turó del Serrat de la Cabra, des d'on es domina la vila d'Artés i la vall de la Riera de Malrubí. Per la disposició dels carreus de pedra caiguts, es podria tractar d'un edifici de planta rectangular o quadrangular. Es conserven algunes filades a l'alçada dels fonaments, però molt coberts per la vegetació. 08010-3 Serrat de la Cabra 41.7924700,1.9659800 414087 4627252 08010 Artés Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38352-foto-08010-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38352-foto-08010-3-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Notícies aportades per Eduard Sánchez. No s'ha fet mai cap intervenció. 85 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38353 Castell Bisbal o Castellot https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-bisbal-o-castellot <p>BENET, Albert i CASÒLIVA, Goretti (1986). 'Artés'; dins Història del Bages, vol. I. Parcir Edicions Selectes. Manresa. DAURA, Antoni i GALOBART, Joan (1983). ' L'arqueologia al Bages: Manresa', 2 vols. dins Les Fonts. Quaderns de Recerca i divulgació. Col·legi de Doctors i Llicenciats. FABRE, Georges; MAYER, Marc i RODÀ, Isabel (1984). 'Epigrafia romana de la comarca del Bages'; dins Miscel·lània d'Estudis Bagencs (Comunicacions de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Manresa, 1981), núm. 3, pp. 229-241. GUÀRDIA, Jordi et alii (1988). 'Castell Bisbal'; dins Carta Arqueològica Bages: Artés. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. JUNYENT, Francesc et alii (1984). El Bages; dins Catalunya Romànica, vol XI. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. SITGES, Xavier (1976). 'Troballa de tres làpides romanes a Artés'; dins Ausa, núm. 84, pp. 88 i 89.</p> VIII-XIVdC No es coneix l'estat del jaciment com a tal. <p>Castell de planta irregular de diferents plantes. No s'hi han realitzat excavacions arqueològiques, però Xavier Sitges localitzà tres làpides romanes amb textos epigràfics, a l'exterior del mur de tramuntana del castell. Una és de tipus votiu i les altres dues funeràries. Al segle XIV hi hagué diferents reformes i s'aixecaren dues torres. Posteriorment s'han fet reformes que han malmès l'aspecte de castell, que s'ha perdut del tot.</p> 08010-4 Plaça Vella - nucli antic <p>Era un castell termenat dins el comtat de Manresa. Segons Albert Benet, hi havia al mateix lloc una edificació romana de tipus militar. El castell fou erigit després de regir el bisbe de Vic, l'any 1195. De l'edifici primitiu només es conserven les estances de la planta baixa. Els bisbes foren els propietaris del castell fins la desamortització de Mendizábal a mitjans de segle XIX.</p> 41.7993800,1.9503700 412799 4628034 08010 Artés Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38353-foto-08010-4-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial BCIN National Monument Record Defensa 2020-07-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Material ubicat dins el Museu Comarcal de Manresa. Consta com a jaciment arqueològic i com a BCIN en la categoria de Monument històric. Per aquest motiu s'han obert dues fitxes diferents: la número 4 i la número 31. 85 1754 1.4 1771 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38354 Plaça Vella https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-vella BENET, Albert i CASÒLIVA, Goretti (1986). 'Artés'; dins Història del Bages, vol. I. Parcir Edicions Selectes. Manresa. DAURA, Antoni i PARDO, Dolors (1991). ' Les restes romanes baix imperials a la Conca mitjana-alta del riu Llobregat'; dins Estrat, revista d'arqueologia, prehistòria i història antiga, núm. 4, octubre de 1991, pàg. 42. GUÀRDIA, Jordi et alii (1988). 'Plaça Vella'; dins Carta Arqueològica Bages: Artés. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. JULIÀ, Josep Ramon i KLIEMANN, Katia (1984). 'El temple paleocristià d'Artés'; dins Dovella: revista cultural de la Catalunya Central, II època, any IV, núm. 14, desembre de 1984, pp. 7-12. JULIÀ, Josep Ramon i KLIEMANN, Katia (1985). 'Excavación de urgencia de la Plaça Vella de Artés (Bages)'; dins Acta Historica et Archaelogica Mediavalia, núm. 5-6, pp. 451 i 452. JULIÀ, Josep Ramon i KLIEMANN, Katia (1992). 'Excavacions arqueològiques a la Plaça Vella de Artés (Bages)'; dins Arqueologia i patrimoni a la Catalunya interior. Últimes investigacions. Miscelània d'Estudis Bagencs, núm. 8. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, pp. 37-74.. JUNYENT, Francesc et alii (1984). El Bages; dins Catalunya Romànica, vol XI. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VI-XIIIdC La construcció d'un dipòsit a la part central de la plaça va malmetre importants restes arqueològiques. Restes de l'antiga església de Santa Maria i necròpolis. Durant les obres de construcció a càrrec de l'Ajuntament i la Generalitat d'uns dipòsits d'aigua nous i la remodelació del casc antic d'Artés (conegut com el poble vell), es van localitzar unes restes, al solar que havia estat ocupat per l'antiga parròquia de Santa Maria (ensorrada l'any 1914) i que s'excavaren d'urgència. El resultat fou la localització de les restes d'un temple paleocristià, amb la presència d'un absis en forma de ferradura, per sota dels estrats de reompliment i de l'absis posterior de planta poligonal de l'església romànica del segle XIII. Al presbiteri s'observaren marques produïdes pels dos tenents de l'ara o altar. Aquest absis, datat entre els segles VI-VII, va ser construït directament sobre les marges del terreny. El sector del presbiteri era el més ben conservat, amb un paviment d'opus signinum, destruït en part com a conseqüència de la construcció d'unes canonades d'aigua l'any 1936. Amb la construcció de l'església medieval posterior no es poden distingir les dimensions generals del temple paleocristià. Malgrat això, es pogué identificar la presència d'un hipotètic 'pastofori' al cantó sud. La cronologia d'aquest temple, segons l'estudi comparatiu de l'absis, caldria situar-la entre els segles VI i VII d.C. Pel costat de ponent, al costat de les restes de l'opus, aparegué una necròpolis de 8 metres per 6 metres, amb un total de vint enterraments. La tipologia es pot resumir de la següent manera: 1) Una cista conformada per set maons per banda, dos de tancament i quatre teules al fons. Damunt hi ha les lloses de coberta i una capa de morter. Els maons presentaven motius ornamentals (llaços, creus de Sant Andreu, etc.). L'orientació seguia l'eix de llevant-ponent. 2) Dues sepultures de 'tegulae' de secció triangular, amb la mateixa posició de la precedent, i també amb ditades a les teules. 3) 8 cistes pètries rectangulars, quatre d'elles infantils, una amb 'tegulae' reaprofitada al fons i dues que eren una simple fossa amb cobertura de lloses. La cronologia de la necròpolis es pot situar entre els segles VII i XIII com a mínim. Pel que fa al material ceràmic aparegut, es recollí una part a l'estrat argilós adossat a la paret exterior de l'absis i, l'altra a la zona de ponent, entre dues cistes allí existents. Al primer punt s'identificà grisa emporitana, sigil·lada clara, sigil·lada sud-gàl·lica i grisa medieval. Pel que sembla, aquests fragments de terrissa estaven barrejats i podria demostrar l'ocupació antiga del lloc. 08010-5 Plaça Vella - Casc antic Excavacions d'urgència realitzades del 10 de maig al 4 de juliol de 1984 i dirigides per Josep Ramon Julià i Katia Kliemann. 41.7993300,1.9506700 412824 4628029 08010 Artés Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38354-foto-08010-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38354-foto-08010-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38354-foto-08010-5-3.jpg Inexistent Romà|Medieval|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 83|85|80 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38355 Matacans https://patrimonicultural.diba.cat/element/matacans BENET, Albert i CASÒLIVA, Goretti (1986). 'Artés'; dins Història del Bages, vol. I. Parcir Edicions Selectes. Manresa. BUIXEDA, J. i SAGRISTÀ, A. (1992). ' Caracterització arqueomètrica de vuit mostres ceràmiques procedents de Matacans (Artés, Bages)', dins Arqueologia i patrimoni a la Catalunya interior. Últimes investigacions. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 8. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, pp. 193-206. DAURA, Antoni i PARDO, Dolors (1991). ' Les restes romanes baix imperials a la Conca mitjana-alta del riu Llobregat'; dins Estrat, revista d'arqueologia, prehistòria i història antiga, núm. 4, octubre de 1991, pàg. 42. DAURA, Antoni i PARDO, Dolors (nn.cc). 'El coneixement de l'alt imperi romà a la Catalunya interior. L'exemple de la comarca del Bages. DAURA, Antoni i GALOBART, Joan (1983). ' L'arqueologia al Bages: Manresa', 2 vols. dins Les Fonts. Quaderns de Recerca i divulgació. Col·legi de Doctors i Llicenciats. DAURA, Antoni ; PARDO, Dolors i PIÑERO, Jordi (1992). ' El jaciment arqueològic de Matacans (Artés). Ressenya dels treballs realitzats entre 1988 i 1991', dins Arqueologia i patrimoni a la Catalunya interior. Últimes investigacions. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 8. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, pp. 149-190. GIBERT ARISSA, Jaume (1981). 'Reconeixement dels límits del terme d'Artés al segle X'; dins Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 1, pp. 141-148. SANCHEZ CAMPOY, Eduard (nn.cc) Precedents indígenes en vil·les romanes de l'interior. IIIaC-XVId Van estar al descobert durant molt de temps, fins que el pagès les va tapar. Vil·la romana ubicada en el Pla del Bages. Part de les estructures arquitectòniques es descobriren a una profunditat entre 30 i 80 cm. de la superfície, per sondejos d'aficionats. Es descobrí un forn de ceràmica i unes sitges, sense que se n'especifiqués la seva quantitat. Els carreus dels murs eren de dimensions identificables entre l'opus mixtum vittatum i l'opus mixtum incertum. Pel que fa al material recollit, consistia en algunes peces campanianes, grises emporitanes, terra sigil·lada antiga (sud-gàl·lica i Hispànica), sigil·lada clara D (alguna estampada), comuna de cuina, romana, africana, dolia, tegulae, pondus i monedes (asos d'Agrippa, Valentinià, Honori i un antoninià de Dioclecià). Els seus excavadors divideixen les etapes cronològiques del jaciment en quatre fases: fase ibèrica i romana, fase alt medieval, fase baix medieval i fase de reaprofitament del mas i abandonament. Els únics testimonis ibèrics corresponen a fragments ceràmics de la darrera fase del món ibèric (ss. III-I a.C). L'element constructiu més antic del jaciment és un forn romà i l'únic testimoni estructural d'aquesta època. Totes les construccions a un nivell superior de la graella d'aquest forn es van destruir per la construcció d'un mas, i amb les restes de la vil·la romana s'anivellà un esvoranc. Daten aquesta vil·la entre els segles I i VI d.C. La fase alt medieval està representada per una habitació i sitges, i es data entre els segles IX i XII. Les estructures corresponents a un mas baix medieval són les més ben conservades. L'abandonament es produiria en el segle XVI. Sembla ser que l'any 1986 es colgaren les parets de terra per poder-hi conrear. 08010-6 Pla de Matacans, al SO del terme municipal. Es tenen referències del lloc des del segle X. En una delimitació de l'antic terme d'Artés; amb data del dia set de febrer de l'any 938 apareixen topònims indicatius de jaciments arqueològics antics. Sembla que en referència a això la vil·la Matacanis correspondria amb la vil·la aquí descoberta. Entre 1977 i 1981 un grup d'aficionats realitzaren alguns sondeigs. Més tard, l'any 1987, es dugué a terme una prospecció elèctrica dirigida per Antoni Daurà en el marc de les Jornades Arqueofísiques i Tècniques d'Investigació Geofísiques aplicades a l'Arqueologia i organitzades per l'Escola Universitària de Manresa entre el dia 1 al 3 de maig. L'any 1988 es dugué a terme una excavació dirigida per Antoni Daurà i D. Pardo. L'any 1989 i 1990, s'efectuaren dues excavacions dirigides per Antoni Daurà, D. Pardo i J. Piñero. Finalment, del 12 al 19 de desembre i del 21de setembre al 5 d'octubre de l'any 1991 es realitzà una excavació d'urgència dirigida per Antoni Daurà i es tornà a tapar el jaciment. 41.7825900,1.9361900 411598 4626185 08010 Artés Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38355-foto-08010-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38355-foto-08010-6-2.jpg Legal Ibèric|Romà|Medieval|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Materials localitzats en el Museu Municipal del Pare Faura. 81|83|85|80 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38356 Capella de Sant Pelegrí https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-pelegri No consta (1963) Petit diccionari dels Sants de cada dia. Edicions Occident, S.A. Vilassar de Mar. XIX Capella devocional de camí feta d'obra. La façana té el capcer en forma de teulada a dues aigües amb una creu en el punt més alt. L'interior té forma de fornícula, però en el lloc de l'estàtua, hi ha un plafó de rajoles. La boca està protegida amb una reixa de ferro pintada de blanc. Es tracta d'una representació de Sant Pelegrí ascendint als cels per obra d'uns àngels i presentat davant Jesús en Creu que el beneeix. Aquesta escena es desenvolupa sobre un plafó de rajoles valencianes policromades en un quadre de cinc rajoles de costat i envoltat d'una sanefa de rajoles (7 x 6). Hi ha dos fanalets de ferro a cada costat del plafó. 08010-7 Carrer Rocafort, 73 Fins la Guerra Civil de 1936, hi havia la imatge del sant i, en aquella època, no hi havia cap construcció al voltant. 41.7964500,1.9504200 412799 4627709 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38356-foto-08010-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38356-foto-08010-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38356-foto-08010-7-3.jpg Inexistent Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2019-11-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Hi ha un Sant Pelegrí l'1 d'agost i un altre el 13 de juny. El primer fou ermità als Apenins i l'altre bisbe d'Amiterno. 116|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38357 Parc municipal de Can Cruselles https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-municipal-de-can-cruselles FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 261. XX Antiga finca de Can Cruselles formada per la casa, la portalada d'accés i els jardins que l'envoltaven. La casa ha estat molt reformada, perdent gran part del seu valor arquitectònic, tot i mantenir el seu valor històric i simbòlic pel municipi. Habitatge exempt construït a finals del segle XIX i reformat a finals del segle XX. Pensat com a segona residència a prop del nucli industrial, ara fa les funcions de centre cívic. Consta d'un planta quadrangular, de planta baixa i dos pisos. Els únics elements originals conservats són dues portes d'accés i part de la tanca al recinte. La porta d'accés de carruatges és de ferro; i la seva planta és rectangular i disposa d'un pis al damunt al que s'hi accedeix per unes escales laterals. A dalt hi ha una balconada amb barana de fusta i una finestra amb arc apuntat. La coberta és a una única vessant, força pronunciada. Uns metres a la seva esquerra hi ha una petita entrada amb porta de fusta i arc apuntat amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel al carrer. Al bell mig del parc hi ha l'edifici nou, i tot el conjunt està envoltat de jardins. En un racó hi ha una zona infantil i a la resta vegetació variada: alzines, pins blancs, pins negres, plataners, til·lers, moreres, nogueres, llorers i xiprers. 08010-8 Can Cruselles, a la carretera de Calders És fruit del creixement industrial del municipi arrel de la instal·lació de les primeres fàbriques de filats i de teixits que enriquiren la llarga tradició tèxtil d'Artés originada en el segle XVII. Josep Berenguer i Caba, propietari de la fàbrica de Can Berenguer, era el propietari dels terrenys on fou edificada la casa de Can Cruselles. Segons J. Gibert (FERRER, 1990:261), els Cruselles van fer fortuna a Cuba. Joan Cruselles Vidal, vidu comerciant de 43 anys, es va casar amb Maria Cruselles Faura, de 20 anys i filla de Francesc i Maria, el 9 de gener de 1878. L'abril de 1907, la Maria demanava permís per reformar la finca. Rosa Crusellas i Crusellas, filla d'en Joan i la Maria, n'era la propietària l'any 1931. Després passà a Josep Clapers Cruselles, Maria Algué Sanllehí i l'empresa Jaume Sitges S.A. Els darrers propietaris, l'any 1976, volien parcel·lar la finca i construir pisos. Mitjançant un acord entre l'Ajuntament i la Caixa de Pensions, que comprà el local i el revengué a l'ajuntament amb un crèdit a 11 anys, passà a ser propietat municipal. 41.7976500,1.9550600 413186 4627838 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38357-foto-08010-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38357-foto-08010-8-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38358 Carrer del Doctor Francesc Ferrer i Solervicens https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-doctor-francesc-ferrer-i-solervicens 'Tot d'Aquí', número 3, desembre de 1985, pp. 3-5. Artés. XVI Conjunt urbanístic format per cases entre mitgeres amb planta baixa i dos pisos, amb balcons oberts al carrer. La majoria de les plantes baixes estan formades per àmplies portalades, moltes de les quals han esdevingut comerços. D'aquest petit carrer cal destacar les cases núm. 8, 10 i 11. De la casa núm. 8 destaca el portal de punt rodó, amb petites dovelles. La casa fou comprada pel Sr. Jaume Gibert, propietari de les caves Gibert, ubicades al núm. 10 del mateix carrer. El portal de dovelles de la casa núm. 8 fou restaurat pel seu propietari. Antigament, aquesta casa tenia un casino a la planta baixa i un teatre al pis superior. Actualment es comunica amb la casa núm. 10, tant per les caves com per l'habitatge. Les balconades són originals, però com que estaven malmeses pel pas del temps, el propietari les va restaurar (ell mateix). La casa núm. 10 són les caves Gibert (veure fitxa 13). La casa núm. 11, situada davant de les caves, es remarca la part superior d' un portal de dovelles restaurades. Les cases núms. 15 i 17 destaquen perquè, a més de la planta baixa i dos pisos, encara conserven les golfes o paller a l'aire lliure. La última fa cantonada amb el carrer de La Roca. 08010-9 Carrer del Doctor Francesc Ferrer i Solervicenç - Casc antic - Es tracta d'un carrer documentat des de l'any 1590 amb el nom de carrer Ample, ja que fou a la part baixa del municipi, al peu del castell i a prop del Camí ral, on comença el creixement de l'Artés modern. En aquest carrer hi va néixer el Pare Jesuïta Frederic Faura i Prat (1840-1877), meteoròleg i inventor del baròmetre que serví als mariners de Manila i Filipines per advertir-los de les proximitats de tempestes i ciclons. També hi va néixer, del qual porta el seu nom, el Doctor Francesc Ferrer i Solervicenç (1885-1943), catedràtic de patologia mèdica de la Universitat de Barcelona. 41.7991000,1.9528700 413006 4628001 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38358-foto-08010-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38358-foto-08010-9-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 94 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38359 Església parroquial de Santa Maria d'Artés https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-maria-dartes XX Es tracta d'una església neobizantina amb elements noucentistes que consta de tres naus cobertes amb volta de canó i decorades amb elements propis del romànic, com arcuacions, columnes, i arcs de mig punt. A la façana principal es presenta un pòrtic amb tres arcades de mig punt. Al seu damunt s'obre un finestral triple. A la dreta hi ha el campanar, de planta octogonal amb coberta a quatre vessants i una llanterna sostinguda per quatre columnes. Cada cara de l'octògon està oberta per un arc de mig punt que el travessa. Tant l'octògon com la llanterna són rematats amb un fris d'arquacions cegues. Al costat oposat del campanar hi ha el baptisteri. A l'interior destaca l'orgue, les vidrieres i les pintures de l'absis. L'orgue és romàntic i data de l'any 1922. La majoria de les vidrieres són de l'època de construcció de l'església, d'estil modernista. Estaven en molt mal estat i s'han restaurat recentment per part de l'empresa Vicus. Les pintures del baptisteri són de l'any 1934, obra de Llucià Costa i representen l'ascensió i entronització de la Mare de Déu. En el nivell inferior hi ha la representació de la ciutat de Jerusalem i el sepulcre buit de la Mare de Déu; als costats hi ha els dotze apòstols. En el nivell mig, ens trobem el tema central envoltat d'una anella ametllada. En el nivell superior hi ha la figura de l'esperit sant. 08010-10 Plaça de l'Església, s/n La construcció de la nova església es deu al creixement industrial d'Artés durant el segle XIX, i està vinculada a la voluntat empresarial del moment. Els plànols de l'església són de Claudi Duran i Ventosa, de l'any 1892. El 4 de setembre de l'any 1892, el bisbe Morgades i Gili en posava la primera pedra i, el 14 de setembre de 1912, consagrada pel bisbe Josep Torras i Bages. L'any 1914, es va enderrocar l'antiga església parroquial. El campanar és obra de Josep Coll i Vilaclara; es té constància que a l'any 1916 s'estava acabant. 41.7983700,1.9533200 413043 4627919 1912 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38359-foto-08010-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38359-foto-08010-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38359-foto-08010-10-3.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Claudi Duran i Ventosa i Josep Coll i Vilaclara Claudi Duran i Ventosa fou arquitecte i fill del polític Duran i Bas. Lluís Duran i Ventosa, polític, advocat i periodista, era el seu germà. 102|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38360 La Fassina https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fassina FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 209. XIX-XX Es troba semi abandonat Construcció formada per diversos cossos en forma de 'T' que servien per fabricar aiguardent. La coberta és a una aigua. Consta de planta baixa i dos pisos. Les seves obertures no destaquen per les seves llindes o muntants. Els murs són fets de paredat mixt, amb la fassana principal arrebossada i pintada. Destaca un gran passadís porticat i exterior al damunt del qual i al seu costat hi ha part de les dependències de la fassina. Ha patit ampliacions i reformes posteriors, de les que destaca la reconversió en habitatges, actualment abandonats i només utilitzats com a magatzem. 08010-11 Carrer de La Fassina, s/n A Artés s'ha documentat l'existència de dues fàbriques dedicades a l'aiguardent: la fassina de Cal Posa i la de Cal Serrallonga o 'La Fassina'. Comença a funcionar en la segona meitat del segle XIX, als afores de la població, segons la Reial Ordre de 1860. En alguns moments va provocar la queixa dels veïns per la contaminació de les aigües del Torrent de Malla i Sala. Deixà de funcionar a les primeres dècades del segle XX i fou comprada per la fàbrica Berenguer, els propietaris de la qual construïren habitatges pels seus treballadors al mateix recinte de La Fassina. 41.7994000,1.9573400 413378 4628030 08010 Artés Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38360-foto-08010-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38360-foto-08010-11-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38361 Carrer Fort https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-fort XVI-XVIII Carrer d'habitatges format per cases mitgeres, generalment, de tres plantes (planta baixa i dos pisos, algunes amb golfes) i cobertes de teules àrabs a dues aigües. Està orientat a llevant, cosa que fa que, malgrat la poca amplada, les cases multipliquin les seves obertures. Destaca una casa de planta baixa, amb dos pisos i golfes, amb el portal de punt rodó adovellat i al centre de la portalada la data inscrita en la pedra portant l'any 1586. Les finestres del primer pis d'aquesta casa tenen els ampits i muntants treballats. Algunes de les cases que composen aquest carrer han sofert reformes en els darrers anys, sense respectar l'arquitectura antiga. Les parets de les façanes estan arrebossades i pintades. Algunes de les balconades tenen baranes de ferro forjat. 08010-12 Carrer Fort - Casc antic Es tracta d'un dels carrers més antics d'Artés. Està situat dins el casc antic i comunica la plaça major amb el carrer del Portal. S'hi poden veure llindes amb dates des del segle XVI. L'any 1555 vivien a Artés 31 famílies distribuïdes pels carrers antics: carrer del Portal de Sta. Maria, carrer del Portal de Salavert, del Fort i del Padró. 41.7991900,1.9503000 412793 4628013 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38361-foto-08010-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38361-foto-08010-12-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 94 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38362 Caves Gibert https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-gibert GIBERT, Josep (1982). 'Inicis de la indústria xampanyera al Bages (Artés)', dins Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 2. Centre d'Estudis Bagencs. Manresa, pp. 165-167. GIBERT, Josep (1987). 'Inicis del cava al Bages', dins Dovella, núm. 24. Manresa. XVI-XIX Casa entre mitgeres orientada a migdia del carrer Francesc Ferrer i Solervicens. Consta de planta baixa, dos pisos, golfes, i dos soterranis destinats a caves. Té la coberta de teules àrabs a dues aigües. A la façana principal hi ha la portalada d'entrada a la casa, que consta de la pedra adovellada originària. La pedra on es troba situat el rètol de les caves Gibert, és una pedra afegida que va fer el Sr. Gibert personalment. A la dreta també, per sobre del rètol, encara es pot llegir la paraula que fou gravada a la pedra, 'OFICIAL', que sembla ser que dataria d'època carlina. El seu propietari creu que si encara ha conservat el relleu és perquè havia estat pintada. A la dreta de la portalada d'aquesta casa hi ha una finestra que de fet fou construïda pel propietari aprofitant un altre antic portal, on havia viscut un sastre de la família (el Sr. Gibert ho esbrinà en els documents que té de la casa). Les finestres del primer pis disposen de balcons i són posteriors. Les finestres del segon pis són asimètriques. Als soterranis hi ha les caves, amb entrada pel carrer del mig i pel carrer Dr. Francesc Ferrer. Es tracta de dues plantes situades a diferents nivells, on es realitzen tots els processos per l'elaboració de cava; foren construïts amb dinamita a inicis del segle XX pel Sr. Ramon Trullàs. El seu propietari comprà la casa núm. 8 per poder engrandir els cellers. Els sostres combinen les voltes de canó amb els sostres plans. En el nivell superior s'hi fa el desgorjament, s'hi posa el licor i es prepara l'ampolla per comercialitzar. En el nivell inferior és on reposa el cava. 08010-13 Carrer Francesc Ferrer i Solervicens, núm. 10 També conegut com Cal Posa, està documentada des de l'any 1590 (abans el nom del carrer era el de carrer Ample). L'any 1845 s'hi va fer una destil·leria d'aiguardent i a començaments del segle XX s'inicià l'elaboració de xampany per iniciativa de Josep Gibert Galobardes. Les seves caves foren les primeres del Bages especialitzades en aquest producte. L'any 1922 compraven una màquina d'embotellar. Avui continua l'elaboració de cava sota la marca 'Gibert'. L'exposició Internacional de Mostres de Barcelona de l'any 1929 va premiar el seu cava amb la medalla d'or. Durant la Guerra Civil, les caves es van emparedar. L'any 1942, es recupera la producció i s'engrandeixen adquirint nova maquinària i barriques bordaleses de roure. 41.7991400,1.9532300 413036 4628005 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38362-foto-08010-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38362-foto-08010-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38362-foto-08010-13-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38363 Fàbrica de Cal Berenguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-berenguer BENET i CLARÀ, A. (1987).Història del Bages I. Ed. Selectes Parcir, Manresa. FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. GIRBAU i FONTS, Gerard (2006). La revolta dels burots (1917). Episodi singular de la història d'Artés. Col·lecció Temes d'Artés, núm. 2. Ajuntament d'Artés i Centre d'Estudis del Bages. Artés. SERRA COMA, Rosa (1990). Fàbrica de Cal Berenguer. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XIX Fàbrica amb una nau de planta rectangular amb la coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a les façanes longitudinals. Consta de planta baixa, pis i golfes. Actualment està reformada com a pisos independents. Els murs són d'obra de maó vermell vist amb plaques de pedra combinant amb formes geomètriques. A la planta baixa es troba la porta d'entrada, que és comunitària i està més o menys centrada, amb tres finestres a la seva esquerra i quatre a la seva dreta. Totes tenen una reixa de ferro. A la planta pis hi ha vuit finestres amb porticons de fusta de llibret. A la banda nord occidental hi ha una antiga entrada amb porta de fusta que donava a una nau de terrat pla, que ara s'utilitza de terrasses dels pisos. 08010-14 Carretera de Prats cantonada carrer St. Víctor Fàbrica creada per la família Berenguer, però el veritable artífex de la qual fou Josep Berenguer Vilarassau (1815-1895). La família estava arrelada a Artés des de feia temps i ja tenia tradició tèxtil, en concret de paraires. La fàbrica d'Artés es dedicà al cotó. La sol·licitud del permís data de l'any 1871 i l'any 1882 ja es feia una primera ampliació. Disposava de fusteria, serralleria, tint. El 10 de gener de l'any 1873 es constitueix la societat amb Josep Berenguer Vilaresau, Josep Berenguer i Caba i Ramon de Rocafort, propietari del Mas Ferreres. Però a l'any 1901, Josep Berenguer i Caba esdevé propietari únic. Els Berenguer tenien altres fàbriques: una a Cabrianes i l'altra a Pont de Cabrianes, al costat del riu Llobregat, per aprofitar l'energia hidràulica en la filatura, que en requeria més. La fàbrica d'Artés va arribar a tenir més de 700 treballadors i ostentava el monopoli de la contractació industrial del municipi. La família Berenguer, a més, acaparava directa o indirectament tots els altres càrrecs de poder municipal: càrrec a l'ajuntament, jutge, metge i, fins i tot, el rector. El poder polític i social dels Berenguer era absolut i es mantenia gràcies a la pràctica del caciquisme electoral a favor de la Lliga Regionalista. L'any 1917 fou protagonista colateral de la Revolta dels Burots, vaga on a part de manifestar el malestar social de l'època, es reflectia un rebuig al caciquisme dels Berenguer. Aquell any protagonitza un locaut o tancament temporal, per tal d'evitar la creació d'una cooperativa tèxtil. L'estratègia no va funcionar, ja que la Revolta dels Burots va aconseguir canviar el govern municipal a favor d'una nova gestora allunyada de les urpes burgeses dels Berenguer. Finalment, l'any 1920, es converteix en una societat anònima: 'Manufacturas Berenguer, SA', concentrada en la productivitat i deixant de banda velles i obsoletes ingerències caciquils. 41.8001300,1.9550800 413191 4628113 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38363-foto-08010-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38363-foto-08010-14-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Fou l'escenari de la pel·lícula 'La teranyina' d'Antoni Verdaguer, basada en la novel·la homònima de Jaume Cabré. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38364 Torre del Felipet https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-felipet FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. SERRA COMA, Rosa (1990). Torre del Felipet. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XX Torre d'estiueig a quatre vents, de planta quadrada, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta finalitza amb un ràfec. El cos central sobresurt un pis més que els laterals, formant una galeria il·luminada per sis finestres separades per pilars. Al costat de llevant, s'aixeca una torreta de planta quadrada i coberta de teules a quatre aigües. El portal d'entrada de mig punt està emmarcat per motllures i guardapols. En el primer i segon pis hi ha dos balcons motllurats, també amb guardapols. A cada lateral hi ha tres finestres, totes amb guardapols. L'interior és distribueix en tres cossos. La planta baixa conserva treballs en guix, a la part central dels sostres, en gairebé totes les dependències. 08010-15 Carrer Rocafort, núms. 25-27 Construcció paral·lela a la nova església parroquial. Fou la primera casa del que després seria l'eixample d'Artés. El carrer Rocafort i el carrer Catalunya no s'urbanitzaren fins després de la Guerra Civil, entre els anys 1940 i 1945. La va fer construir Felip Vergés, de Barcelona, casat amb una hereva del Mas Ferreres. En temps de guerra fou col·lectivitzada i fou la seu de la CNT-FAI. Passada la guerra se n'apropià la Falange Española, que la va vendre a un particular, en Jaume Serra i Lladó, avantpassat dels actuals propietaris. 41.7974700,1.9533900 413047 4627819 1914 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38364-foto-08010-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38364-foto-08010-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38364-foto-08010-15-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 106|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38365 Mas Canet https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-canet FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. IGLESIAS, J (1979). El fogatge de 1553, vol. I. Barcelona. SERRA COMA, Rosa (1985). Mas Canet. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XVIII-XIX Actualment la casa està essent restaurada pel mateix propietari. Masia de planta quadrada amb la façana principal orientada a migdia i coberta de teules a quatre aigües amb els careners paral·lels. Consta de planta baixa i dos pisos. Té una torratxa o llanterna que s'eleva per la part central de la coberta i il·lumina l'escala interior. El propietari explica que la casa no té fonamentació, sinó que ha estat construïda damunt de la roca mare. A l'entrada de la casa, s'observa un arc ogival postís. A la planta baixa també queden les restes del forn de pa, les corts de les vaques i una habitació a mà esquerra, antiga cort on al picar el mur va aparèixer una portalada molt antiga, de dovelles, tapiada, que segons el propietari podria ser la més antiga de la casa. Al primer pis es pot observar un pou amb la data a la pedra del 1773, i també es poden observar les restes, tapades, d'un broc encara més antic. A tramuntana té un cos adossat amb un porxo d'arcs de mig punt que continua a la façana de ponent i que fa de galeria, precedint l'entrada de la casa. Murs exteriors arrebossats i pintats. L'aspecte actual de la casa és fruit de diverses modificacions patides al llarg dels segles, les de 1773 i 1777 en deixaren empremta en algunes llindes. En les reformes que s'estan realitzant en aquests moments, es conserven elements antics, però es varia la seva situació en funció de les noves necessitats. Hi ha una bassa a la part septentrional d'uns 12 metres de llargada per 4 d'amplada. 08010-16 Afores, per sobre el Torrent del Mig Es documenta des del segle XVI, en el fogatge de 1553, com 'Onophre Canet', un dels habitants de la parròquia i terme d'Artés i Horta. En el capbreu de 1693, el propietari és Joan Canet, fill i hereu de Bernat Canet. L'any 1774 n'era l'amo en Joan Canet i sabem que residia al mas. A principis de segle XIX, passa per dificultats econòmiques, i l'any 1872 consta com a propietari el darrer Canet, Josep Canet. L'any 1954 la propietat ja estava a mans d'un Vila, Francesc Vila i Batlle; desconeixem quan comença aquest cognom (el Sr. Lluís Oliveras ens deia que des de finals de segle XIX). Des de l'any 1982 el Sr. Lluís Oliveras Calafell n'és el propietari. 41.8008600,1.9380700 411779 4628211 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38365-foto-08010-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38365-foto-08010-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38365-foto-08010-16-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Hi ha documents que surt com a Can Canet i d'altres com a Mas Canet. 98|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38366 Casanova https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. SERRA COMA, Rosa (1990). Casanova. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XVII-XIX Masia construïda en diverses fases. La seva estructura aprofita la roca natural com a mur. El cos principal és de planta rectangular, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües acabada en un petit ràfec i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. Els murs exteriors estan fets de paredat mixt sense arrebossar. El portal actual data de l'any 1841 i es construí damunt d'un anterior. Un cos semiporxat, a la planta baixa, i estret i amb una galeria a la planta pis, s'adossen al mur septentrional. Es tracta de l'accés actual. A la banda Est s'adossa un cos rectangular de forma perpendicular. També hi ha altres annexos de menor importància. La façana sud té una gran galeria. La majoria de les obertures estan emmarcades amb pedres ben escairades i algunes amb la llinda motllurada; a la llinda d'una finestra del pis segon hi ha la data de 1691 gravada. Un mur envolta i delimita tot el recinte en el que s'hi accedeix a través d'un barri cobert amb teules a dues aigües. Al costat hi ha un pou aixecat de maons i elevat fins el nivell de pas de la casa, des d'on s'hi accedeix a través d'un pas elevat. El pou està cobert amb una teulada de teules àrabs a dues aigües, suportada per quatre pilars als angles. 08010-17 Camí de Salabernada Casa documentada des del segle XIV. Es tractava d'un mas fort econòmicament; pràcticament tot el que és horta d'Artés era de la seva propietat. Joan Casanova declarava que aquest mas tenia 100 jornals de terra. L'any 1774 n'era la propietària Mariàngela Casanoves, i Valentí Prat i Riera ho era l'any 1870, per herència del seu pare Francesc Prat i Casanoves. L'any 1954 Josep Bofill i Galés n'era el propietari. El mas havia estat venut pels Prats als Bofill. Segons informació oral de Joan Maria Gasòliba, el seu pare, Joan Gasòliba Marsinyach, va comprar el mas l'any 1959; però segons Ferrer (1990:152) fou a l'any 1960. 41.8086700,1.9588100 413513 4629057 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38366-foto-08010-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38366-foto-08010-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38366-foto-08010-17-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38367 El Colomer https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colomer-0 FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. IGLESIAS, J (1979). El fogatge de 1553, vol. I. Barcelona. SERRA COMA, Rosa (1985). El Colomer. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XVI-XX Masia de planta gairebé quadrada que s'enlaira com una torre de caràcter baix medieval, tot i que s'atribueix la seva construcció al segle XVI, i ampliada al segle XVIII. Consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La planta superior presenta a la façana de llevant una galeria de quatre arcs de mig punt que formen una balconada. A la resta de pisos s'obren obertures irregulars i modernes que trenquen l'aspecte fortificat de la primigènia construcció. La casa antiga hauria estat originàriament de planta baixa. La resta s'hauria construït l'any 1940 . Només es conserven les dovelles superiors del portal principal d'entrada. Les parets estan arrebossades i pintades. 08010-18 Pla de Salavés S'esmenta en el fogatge de 1553 'Sebastià Colomer' figura com a cap d'una de les 54 cases que surten inscrites en aquesta data en el terme parroquial d'Artés. Però en el capbreu de 1693 ja ha canviat de família; el declaren Joan Plans de Sant Joan d'Oló i Josep Coromines de Moià com a tutors de Jaume Tàpies, pagès de Viladecavalls i possessor del mas Tàpies. En el cadastre de 1774, el mas consta a nom de Joan Berenguer, família acomodada d'Artés que combina els oficis de pagès i paraire. L'any 1872, el mas Colomer és propietat de Francesc i Sebastià Vintró i Gili. L'any 1954 era propietat de Joan Gual Riba de Manresa. L'actual propietari, Pere Canet, és la quarta generació, i va comprar la casa l'any 1972; abans n'havien estat els masovers. No recorda tenir documentació antiga de la casa o la família. Però la família Canet està documentada com a masovers del mas des de 1889. 41.7822800,1.9110900 409512 4626176 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38367-foto-08010-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38367-foto-08010-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38367-foto-08010-18-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Passat al km. 4 per la s, al Pla de Salavés. 98|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38368 Malla https://patrimonicultural.diba.cat/element/malla FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. IGLESIAS, J (1979). El fogatge de 1553, vol. I. Barcelona. SERRA COMA, Rosa (1985). Malla. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XVIII-XX Masia de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a quatre aigües. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Cada planta és de 400 m2. La façana principal està orientada a migdia. En el segle XIX es va afegir un cos paral·lel amb la prolongació de la coberta. La façana de migdia està totalment arrebossada, totes les seves obertures són amb arc apuntat de clara inspiració medievalista amb un esquema geomètric de la disposició. Les de la planta pis són a modus de balconada amb barana de ferro. 08010-19 Serrat de La Malla Construcció del segle XVIII amb afegits posteriors molt importants. Però el nom de la masia es documenta des del segle XVI, ja que a l'any 1553 s'esmenta en el fogatge 'Joan do qui ista a Malla' dins el terme i parròquia d'Artés. En el capbreu de 1693, el mas és declarat per Isidre Malla i Joan Malla. L'any 1774, el propietari era Josep Malla, pagès; l'any 1872, Josep Malla Xipell, casat amb Maria Riera Comes de Sant Joan d'Oló. La filla d'aquest matrimoni, Rosa Malla i Riera, es va casar amb Josep Rovira, hereu i propietari d'Olost. L'any 1889 la família s'empadronava a Artés. L'amillarament de 1954 donava 39 Ha. al mas i el propietari era Lluís Rovira Malla de Sagàs. Actualment Thomas Melchert és el llogater, que hi té un taller de fusteria des de fa cinc anys. 41.7937900,1.9596600 413563 4627404 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38368-foto-08010-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38368-foto-08010-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38368-foto-08010-19-3.jpg Legal Contemporani|Historicista|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Conserva una premsa, un celler amb botes i quatre cisternes de 10.000 litres: tres tines i una cisterna d'aigua. 98|116|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38369 Cases del Carrer de La Fassina https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-la-fassina XX Conjunt de tres blocs o edificis d'habitatges aïllats o als quatre vents, de planta baixa i pis. Les cobertes són de teules a quatre vessants. Cada edifici consta de quatre habitatges: dos a la planta baixa i dos a la planta pis. Els habitatges de la planta baixa tenen l'entrada per la façana del carrer de La Fassina de Baix i els de la planta pis tenen l'entrada pel darrera, mitjançant unes escales exteriors. L'edifici més oriental és més gran: consta de vuit habitatges: quatre a la planta baixa i quatre a la planta pis. 08010-20 Carrer de La Fassina de baix, núm.. 22, 24 i 26 41.7997500,1.9568000 413334 4628069 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38369-foto-08010-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38369-foto-08010-20-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38370 Can Pujol Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujol-vell IGLESIAS, J (1979). El fogatge de 1553, vol. I. Barcelona. SERRA COMA, Rosa (1985). Cal Pujol Vell. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XVIII Masia de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa i dos pisos. Murs arrebossats llevat dels carreus regulars dels escaires i de les llindes de les obertures. En la llinda d'una finestra del primer pis hi ha la següent inscripció: 'Maria Anna / Any 1759 / feu / P. Magi Pujol '. Cos annex en forma de 'L' a llevant. Tanca al voltant en forma de closa amb la paret feta de paredat i arrebossada amb un barri d'entrada amb portes metàl·liques i pilars laterals, de secció de creu grega, fets de maons i acabats en forma de pinacles. 08010-21 Afores, al nord del municipi. Documentada des del segle XVI; en el fogatge de 1553 apareix un tal 'Matias Pujoll' com un dels fogatges de la 'Parròquia y terme de Artes y Orta'. 41.8042900,1.9386800 411835 4628591 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38370-foto-08010-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38370-foto-08010-21-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Al voltant de la casa està ple d'eines del camp i pedres de molí. 94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38371 Cal Quingles https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quingles FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. SERRA COMA, Rosa (1985). Cal Quingles o Cal Bonamic. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XVII-XIX Antiga masia, avui integrada dins la vila. Només se'n conserva l'estructura i la capella. És de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i golfes; coberta de teules àrabs a dues aigües i amb el carener, lleugerament desplaçat, perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Hi destaca damunt el portal, una finestra amb la llinda motllurada en forma d'arc de cortina, a sota hi ha una espitllera. Al seu costat hi ha una altra finestra amb l'ampit, muntants i llinda, amb escut gravat, de pedra treballada. A ponent es construí un cos per engrandir les dependències de la masia. Aquest cos és perpendicular a la façana, i a migdia s'obre amb un pis central de galeria d'arcs de mig punt adovellats i sostinguts per columnes rematades amb capitells. Té un pou a mà esquerra de la porta de la casa. També té una cisterna que de fet rebia l'aigua de pluja de l'era que es troba darrera la casa. A l'exterior del mas, a ponent i amb l'accés principal donant al carrer de La Roca, hi ha adossada a la propietat una antiga capella, construïda en el segle XIX. 08010-22 Carrer de la Roca, núm. 6 Fins el segle XVII, quan se'l comença a conèixer com a Mas Quingles, era conegut com a Cal Bonamic. És una de les cases més antigues del terme. En el capbreu de 1693 Joan Quingles i Bonamic posseeix una casa 'fora la present vila y prop lo portal de la mare de Deu'. Tot el sector de migdia del poble actual i els carrers documentats des del segle XVII són construïts en terres d'aquest antic mas. L'any 1774, Jaume Quingles i Bonamic n'era el propietari. El pare de l'actual propietari va adquirir la propietat a principis del segle XX. 41.7996800,1.9533300 413045 4628065 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38371-foto-08010-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38371-foto-08010-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38371-foto-08010-22-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart A la llinda d'una de les finestres hi ha inscrit l'any 1619. 98|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38372 Riusec https://patrimonicultural.diba.cat/element/riusec FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. SERRA COMA, Rosa (1990). Riusec. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XVII-XIX Masia de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. El desnivell del terreny sobre el que està feta, fa que la façana de migdia tingui molta més alçada. Actualment s'accedeix al mas per la façana nord, mitjançant unes escales que condueixen a la porta principal, amb llinda recta. A la façana de migdia hi ha una doble galeria de tres arcs, amb columnes de maons. També s'observa una llinda de finestra gravada amb l'any 1782. Hi ha un contrafort a la façana de ponent i un altre a la de migdia. La façana de llevant, la més antiga, correspon a la façana original i manté l'antic portal d'entrada, de mig punt i adovellat. Les cantonades estan ben escairades amb pedra treballada. L'estructura actual de la casa data del segle XIX, fins aquest moment era molt més petit, només comptava amb la part est. En el segle XVIII ja s'hi van fer reformes importants, així ho marca la llinda de 1783, però les més definitives foren les de 1880. 08010-23 Camí de Salabernada Mas documentat des de l'any 1199. L'any 1693 el propietari era Gabriel Riusec; l'any 1774 ho era Josep Riusec i l'any 1872 ho fou Joan Homs i Riusec. L'any 1890, Joan Homs Fàbregues declara que cull vins a les seves propietats de Riusec d'Artés. L'any 1954, Joan Homs i Creus d'Artés n'és el propietari. Sempre ha estat habitat pels mateixos propietaris. 41.8088400,1.9606500 413666 4629074 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38372-foto-08010-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38372-foto-08010-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38372-foto-08010-23-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38373 Salabernada https://patrimonicultural.diba.cat/element/salabernada FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. SERRA COMA, Rosa (1990). Salabernada. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XVIII Masia de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs, amb un petit ràfec, de teules a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa i dos pisos. La planta baixa estava destinada al bestiar, i no té gaires obertures; a la façana hi ha un portal de punt rodó adovellat amb grans carreus. El primer pis, que estava destinat a habitatge, només conserva una de les finestres amb els muntants, l'ampit i la llinda de pedra escairada; les altres i el balcó han estat remodelats amb els marcs fets de maons. A les golfes, encara es poden observar una galeria amb dos arcs tapiats amb maons. Els murs estan fets de paredat sense arrebossar. Al costat dret hi ha una bassa trapezoïdal amb aigua que raja de mina. 08010-24 Camí de Salabernada Hi ha notícies d'aquesta casa des del segle XIV. Climent Salabernada n'era el propietari l'any 1693 i Melcior Salabernada a l'any 1774. A finals del segle XVIII, els propietaris en van perdre el cognom per haver-hi pubilla. L'any 1850 Josep Sella i Jordà figura com a propietari en un establiment a rabassa. L'any 1872 apareix a nom de Hereus de Joan Sella. L'any 1954, la propietat va a nom d'Assumpta Alsina Guardiola. En el segle XIX, tenia entre el 70 i el 80% de la terra deixada a rabassa morta. Fins l'any 1960 havia estat habitat. 41.8058700,1.9729400 414683 4628732 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38373-foto-08010-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38373-foto-08010-24-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38374 Sant Hilari Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-hilari-vell FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. IGLESIAS, J (1979). El fogatge de 1553, vol. I. Barcelona. SERRA COMA, Rosa (1985). Sant Hilari Vell. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XVI-XVIII Masia de planta gairebé quadrada amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Façana principal està tancada per un cos edificat modernament, construït perpendicularment a l'eix de la masia. La façana de llevant i aquest afegit són arrebossats. La resta de la masia presenta la pedra vista. Un cos de galeria d'arcs de mig punt adovellats i sostinguts per columnes poligonals ocupa tot el perímetre de les façanes de migdia, llevant i de tramuntana. 08010-25 Afores, a ponent del municipi És una de les més antigues del municipi. En el fogatge de 1553 ja s'esmenta a 'Salvador St. Eulari' com un dels parroquians de Santa Maria d'Artés i del sector d'horta, dominis del bisbe de Vic. Però no surt en el capbreu de l'any 1693. L'any 1774, el propietari era Josep Fuster i Bosc, comerciant de Manresa. Joan Torrents i Miralda n'era el propietari l'any 1850. Simón Parareda Griera va comprar el mas als Torrents, i l'any 1954 figura com a propietari. Des del segle XVII hi vivien masovers. 41.7888700,1.9289400 411004 4626889 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38374-foto-08010-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38374-foto-08010-25-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Actualment hi viuen tres famílies, Lluís Serrat i Modesta Rosich, Jaume Rosich i Carme Prat, i Maria Tordera. 94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38375 Can Soldevila https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soldevila FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 159. SERRA COMA, Rosa (1985). Soldevila. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XVIII Masia de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa, pis i golfes. Aquestes tenen una galeria de quatre arcs de mig punt sostinguts per pilars. Antiga façana principal orientada a llevant, on destaca una portalada de punt rodó adovellada. Al seu damunt hi ha una capelleta, aprofitant les pedres d'una antiga finestra amb arc conopial. Al costat de la capella hi ha una finestra amb balcó. El pis superior són les golfes i hi ha tres ulls de bou emmarcats amb maons a plec de llibre. Modernament es va construir una tribuna a la façana principal, que trenca l'harmonia del conjunt. A la façana de ponent hi ha unes escales de pedra amb una porta feta a sobre d'un portal adovellat, prèviament tapiat. 08010-26 Pla de Salavés Francesc Soldevila, pagès d'Artés, s'inscriu com a propietari en el capbreu de l'any 1693, en substitució dels antics habitants que es deien Gombau. Per aquest motiu, el mas era conegut com Mas Gombau. El cas és que a l'any 1774 el propietari era Joan Soldevila i a l'any 1872 ho era Fruitós Soldevila Canet. L'any 1954, Josep Soldevila Ribas n'era el propietari. 41.7833700,1.9123700 409620 4626296 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38375-foto-08010-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38375-foto-08010-26-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart S'hi han fet afegits moderns que desvirtuen l'arquitectura original. 94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38376 Can Vila https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vila FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 160. IGLESIAS, J. (1979). El fogatge de 1553, vol I. Barcelona. SERRA COMA, Rosa (1991). Can Vila. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XVI Masia de planta irregular orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes. El cos originari era de planta basilical, però ha anat patint ampliacions, la darrera de les quals fou en el segle XIX amb la construcció de la capella, adossada a la façana nord, i la reforma total de la façana de migdia. En aquesta, hi ha la porta principal que dóna a un pati tancat. A l'esquerra hi ha una torre de planta quadrada rematada per merlets que serveix pel il·luminar l'escala interior. A ponent i a tramuntana hi ha les façanes més antigues amb la pedra sense arrebossar. 08010-27 Afores. Damunt Polígon Santa Maria d'Artés. Està documentada des del segle XVI, esmentada per Valentí Vila en el fogatge de 1553 dins la parròquia i terme d'Artés. A l'any 1959, tant la capella com el mas foren cedits a la parròquia d'Artés per a obres benèfiques. Actualment, hi viu una família i ho tenen llogat per anar a fer menjars els caps de setmana. Fins fa uns anys havia estat una casa de colònies. 41.7876100,1.9422100 412105 4626736 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38376-foto-08010-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38376-foto-08010-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38376-foto-08010-27-3.jpg Legal Renaixement|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Dalt de la torre de planta quadrada hi ha col·locat el repetidor de la TV d'Artés (el plató per gravar les emissions està ubicat a l'Ajuntament).En el pati central, a la dreta, hi ha una font de la qual només en queda una aixeta. Antigament, els excursionistes podien aturar-se per beure aigua. Actualment la propietat està tancada i no es pot accedir al seu interior. 95|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38377 Capella de Santa Fe de Can Vila https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-fe-de-can-vila FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 160. SERRA COMA, Rosa (1991). Capella de Can Vila o capella de Santa Fe. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XIX Capella adossada al mas de Can Vila. Consta d'una única nau de planta rectangular amb tres arcs ogivals formats per columnetes molt fines, capitells corintis i una petita cornisa a l'alçada dels capitells. Acaba amb un absis, la part superior del qual està pintada en blau amb estrelles daurades i amb cinc vidrieres amb representació de sants. A la part posterior de la nau hi ha el cor amb una barana decorada amb figuracions flamígeres. Façana amb el coronament en forma de frontó amb sengles pinacles a cada costat, portal amb arc ogival i rosassa al damunt. També té entrada des del mas. 08010-28 Afores. Damunt Polígon Santa Maria d'Artés. Havia estat concebuda com a capella del mas; però l'any 1959, tant la capella com el mas, foren cedits a la parròquia d'Artés per a obres benèfiques. 41.7875700,1.9423900 412120 4626731 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38377-foto-08010-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38377-foto-08010-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38377-foto-08010-28-3.jpg Legal Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 116|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38378 Ribatallada https://patrimonicultural.diba.cat/element/ribatallada FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 158. SERRA COMA, Rosa (1991). Masia de Ribatallada. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XVI Masia orientada a llevant, de planta rectangular i coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal; consta de planta baixa i pis. A la façana est hi ha un finestral gòtic (veure fitxa 38). Porta d'entrada a la façana sud emmarcada amb maons, com la resta d'obertures, d'arc escarser. A l'alçada de la planta pis hi ha una balconada adintellada, al damunt el portal principal, i dues finestres a banda i banda d'aquest. El parament de les parets està fet a base de carreus irregulars, alguns sectors arrebossats. El mas està envoltat per un barri i alguns coberts. 08010-29 Camí de La Vall El mas es cita ja en un document de l'any 1199 amb el nom de Ribataiada. Des de mitjans del segle XVI (1558), quan el mas fou adquirit per un sastre, la casa ha anat passant per diferents mans: adroguers, paraires, ... L'any 1653 fou comprat a les hereves de Tomàs Oller i Oliva Gurri. Segons el capbreu de 1693, n'era propietari Josep Rodoreda. L'any 1753 n'és propietari Antoni Sobrevals, paraire d'Artés. L'any 1894 el propietari era Magí Vintró i Mas i l'any 1954 consta a nom de Josep Maria Vintró de Barcelona. En aquest mas sempre hi ha hagut masover. L'any 1875 ho era Magí Trulls Closa. L'any 1915 ho era Valentí Cases Roca de Calders i a l'any 1960, Sebastià Vilavendrell Morral, pagès d'Artés. 41.8054000,2.0043300 417290 4628649 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38378-foto-08010-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38378-foto-08010-29-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La teulada ha estat reformada completament. 94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38379 Barraca 30 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-30 SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. XIX Barraca de vinya en pedra seca, de planta quadrada (1'25 x 1'25 metres), amb una alçada d'1'35 metres. Està integrada al marge d'una feixa, també en pedra seca. La coberta és una gran llosa. Orientada a migdia. El seu aspecte difereix de la resta de barraques, amb una fisonomia més semblant a una construcció megalítica. Als costats de l'entrada hi ha dos murs paral·lels en un angle de 90 º respecte a la paret de feixa. 08010-30 Pla de Can Vila La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7837200,1.9344500 411455 4626312 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38379-foto-08010-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38379-foto-08010-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38379-foto-08010-30-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38380 El Castellot https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castellot <p>BRASÓ, M.; PLADEVALL, A. i CATALÀ, P. (1976). 'El castell d'Artés', dins Els Castells catalans, vol. VI. Barcelona, pp. 483-489. GOLOBARDES, J i PUIGBÓ, J. (1933). Notes històriques d'Artés. Manresa. JUNYENT, J.; MAZCUÑAN, A. i BENET, A. (1984) 'El castell d'Artés', dins Catalunya Romànica, vol. XI El Bages. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, pp. 102-105. PLADEVALL, A. I SITGES, X. (1979) 'El palau bisbal d'Artés', dins Ausa, núm. 89-90. Vic.</p> XIII-XVIII <p>L'actual masia del Castellot fou en origen un antic castell que s'amplià considerablement durant el segle XIII. L'estructura inicial militar queda amagada per les construccions posteriors, que li han donat al conjunt un aspecte de masia força irregular. A la banda de llevant, presenta una doble façana amb el carener perpendicular i coberta a doble vessant, parcialment arrebossada i construïda sobre un primer pis de corts que correspon als murs antics de la fortalesa. A ponent presenta el mateix caràcter irregular amb un seguit d'obertures modernes. Es conserva part d'una sala a la planta baixa amb uns murs d'1'25 m. Les naus són cobertes amb voltes de canó i lleugerament apuntades. L'aparell més antic presenta unes mides mitjanes, ben tallat en filades horitzontals unides amb morter de sorra i calç. L'aparell posterior, ja gòtic, presenta el mateix model.</p> 08010-31 Plaça Vella o Major <p>Els bisbes de Vic foren els senyors de la vall de Merlès des que l'any 889 el rei Odó els hi confirmà aquest territori, possiblement per cessió de Guifré el Pilós. Dalt del pujol construïren el castell, potser en el segle XI, que fou ampliat en el segle XIII, al esdevenir Artés cap de la baronia del mateix nom. La residència fortificada i militar fou lliurada a una família pagesa, en el segle XVI, car en el fogatge de l'any 1553 són ja referenciats ja 'Gabriel Castell' i 'Jaume Castell'. Des d'aleshores fou masia.</p> 41.7993800,1.9503700 412799 4628034 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38380-foto-08010-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38380-foto-08010-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38380-foto-08010-31-3.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIN National Monument Record Defensa 2020-06-23 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Consta com a jaciment arqueològic i com a BCIN en la categoria de Monument històric. Per aquest motiu s'han obert dues fitxes diferents: la número 4 i la número 31. A la bibliografia popt sortir referenciat com a Castell medieval d'Artés. 94|85 45 1.1 1771 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38381 Restes de l'antiga església de Santa Maria d'Artés https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-lantiga-esglesia-de-santa-maria-dartes BARRAL ALTET, Xavier. (1984) 'Santa Maria d'Artés', dins Catalunya Romànica, vol. XI El Bages. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, pp. 99-101. FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. GOLOBARDES, J. I PUIGBÓ, J. (1933). Notes històriques d'Artés. Manresa. JULIÀ, J.R. i LIEMAN, R. (1984). 'El temple paleocristià d'Artés', dins Dovella, núm. 14, desembre, Manresa, pp. 7-12. JUNYENT, J.; MAZCUÑAN, A. i BENET, A. (1984) 'El castell d'Artés', dins Catalunya Romànica, vol. XI El Bages. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, pp. 102-105. SERRA COMA, Rosa (1985). Restes de l'església de Sta. Maria d'Artés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XII-XVII L'absis resta dins l'edifici del museu i el campanar presenta unes estructures de formigó a la part alta que no s'adeqüen a l'estil. De l'antiga església parroquial de Santa Maria d'Artés, només se'n conserva un absis romànic, el campanar (s. XVII) i un pany de paret d'una nau. L'absis és de planta poligonal, de cinc cares, relacionada amb formes tardoromàniques o gòtiques. La seva paret externa fou utilitzada de paret mitgera amb la casa que actualment és la seu del museu municipal. A la cara central hi ha una finestra oberta amb una doble entalladura asimètrica, a la part externa l'esqueixada s'ha fet amb dos entalls paral·lels, però a la part interna l'esqueix és més ample a l'exterior que no pas a l'interior. Pel que fa a la cara interna, és coronada amb un arc de mig punt fet amb dues sèries de dovelles. Està decorat amb un fris que deuria recórrer tot el seu perímetre i que reproduïa formes vegetals de tiges que es cargolen. El conjunt és coronat per un fris d'arquacions cegues amb temes escultòrics senzills. El campanar fou afegit l'any 1684 i és de planta quadrada, diferenciada en dos pisos; el superior presenta dues obertures per cara formades per dos arcs de mig punt sostinguts per un massís pilar. Està rematat per una balustrada. Al sector de migdia hi ha un òcul inscrit en una forma arquitectònica classicista. Es conserva íntegrament i és la part més visible de l'antic conjunt. Al sector de llevant està adossat a un habitatge i per la banda de tramuntana és flanquejat per les restes de la muralla. 08010-32 Plaça Vella - casc antic L'església de Santa Maria d'Artés era l'església del Castell i la parroquial. Els comtes de Barcelona van cedir el domini d'aquest lloc a la seu episcopal de Vic. L'església ja s'esmenta l'any 972, i era coneguda amb el nom de Santa Maria del Puig d'Artés en el segle XIII. El primer temple fou substituït per un nou edifici en el segle XII, del qual es conserva l'absis. Fou modificada entre els segles XV i XVI. Era d'una nau, de 20 metres de llargada per 6 d'amplada i 9 d'alçada. A principis del segle XVIII, s'hi van afegir dues naus laterals de 15 metres de llargada per 5 d'amplada; i a la nau lateral dreta s'hi construí el Santíssim. A la nau lateral esquerra hi havia l'entrada, que era un laberint perquè la rectoria, adossada a l'església, arribava fins el mig de la plaça. Per arribar a l'església calia passar per un corredor. La portalada d'entrada fou edificada l'any 1783 i va servir fins l'any 1912. Poc després de consagrada la nova església, es va destruí, conservant-se només les restes aquí descrites. El procés de destrucció és tèrbol. Durant l'avalot dels Burots (1917), hom atribuí a Mossèn Anton Berenguer, capellà i germà dels directors de la fàbrica Berenguer, la iniciativa de desmuntar l'antiga església. L'any 1984 el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya inicià una campanya d'excavacions a la Plaça Vella i a l'església que permeteren localitzar l'absis paleocristià i la necròpolis de la mateixa època. El campanar és fruit de les modificacions del segle XVII, de l'any 1684. 41.7996600,1.9508300 412838 4628065 08010 Artés Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38381-foto-08010-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38381-foto-08010-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38381-foto-08010-32-3.jpg Legal Romànic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 92|94|85 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38382 Capella del Cementiri o del fossar https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-cementiri-o-del-fossar FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. XX Petita capella ubicada a la part central del cementiri. És de planta octogonal amb capelles adossades a quatre costats, en forma de creu grega. Les capelles són amb cobertes a dues aigües. Entre capella i capella hi un cos també de dues aigües amb una petita obertura a cadascun dels dos murs que té. La construcció és en maó i arrebossada. Tanca l'edifici un tambor acabat en cúpula, amb obertures laterals en forma d'ull de bou. Per sobre de la porta d'accés, a l'interior de la capella, hi ha una placa de marbre commemorant les 16 persones que foren afusellades durant la revolta de l'any 1936. 08010-33 Cementiri municipal El consistori format després de la guerra civil va acordar, el maig de 1939, aixecar un panteó per recordar els dotze artesencs 'vilmente asesinados la noche del ocho de septiembre de 1936 por la horda roja'. L'obra s'encarregà a l'arquitecte Manuel Solà-Morales (Olot, 1910) i el 4 de setembre ja s'hi traslladaren les despulles. Manuel Solà-Morales fou arquitecte municipal d'Artés. Una altra obra seva és la Residència d'Oficials de Barcelona. 41.7958000,1.9427000 412157 4627645 1939 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38382-foto-08010-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38382-foto-08010-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38382-foto-08010-33-3.jpg Legal Racionalisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Manuel Solà-MoralesManuel Solà-Morales 120|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38383 Panteó de la Família Berenguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-berenguer FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. XX Es troba ubicat a la placeta del cementiri, i és el primer que es veu un cop s'entra al recinte. És un monument funerari compost per un sarcòfag construït amb pedra sorrenca local amb decoracions florals a la tapa i a la part frontal, envoltat amb dues argolles de ferro forjat, i una construcció amb volta apuntada i una gran obertura frontal i dues finestres a la part posterior. Les obertures del darrera tenen reixats forjats acabats en forma romboïdal, protegint els vitralls de tons vermellosos i motius vegetals. Destaca la reixa de ferro forjat amb decoracions florals i zoomorfes (cargols). Al cim hi ha una creu, també de ferro forjat, envoltada d'una liana, les arrels de la qual davallen per la cúpula del panteó. Les flors dels forjats que decoren tot el panteó representen cards, símbol de l'eternitat. 08010-34 Cementiri municipal El sarcòfag recull les despulles de Josep Berenguer Vilarasau, mort el 10 de setembre de 1895. El sarcòfag de pedra data de l'època de la seva mort, però l'estructura que l'acull és una mica posterior, de principis de segle XX; moment en què es traslladà el cementiri als afores de la població (1906). Josep Berenguer Vilarasau (1815-1895), fou descendent d'una família de paraires i fou el fundador de la fàbrica de cal Berenguer d'Artés. En el seu testament deia que si moria a Artés, volia que la fàbrica parés fins al migdia i tots els treballadors que anessin a l'enterrament rebessin una pesseta i els altres assistents mitja pesseta. 41.7956000,1.9426400 412152 4627623 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38383-foto-08010-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38383-foto-08010-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38383-foto-08010-34-3.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 105|98 51 2.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38384 Panteó de Josep Gili i Riera https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-josep-gili-i-riera XX Panteó ubicat a la placeta dels panteons, entrant a mà esquerra. És una fossa funerària coberta per una llosa de pedra, damunt la qual s'alça un monument fet de pedra arenisca, acabat en pinacle amb una creu al cim. A la part posterior hi ha una corona mortuòria també d'arenisca. A l'esquerra del pinacle s'hi recolza una escultura de pedra calcària que representa un àngel adult, amb barba i vestit amb túnica, que representa la vellesa i la mort. La proporció de la figura és superior a la natural. Presenta una mutilació a la mà fruit d'una intervenció que consistí en treure-li la dalla de ferro que subjectava, ja que la malmetia. Tot el terra està enrajolat amb lloses de 25 X 25 cm. fetes de marbre. El panteó està envoltat per 6 pilars units per una cadena de medallons amb decoració floral a mena de trèvol de quatre fulles. 08010-35 Cementiri municipal El panteó pertany a la família Gili, propietaris de diversos terrenys d'Artés i del mas Pla. 41.7955800,1.9424900 412139 4627621 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38384-foto-08010-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38384-foto-08010-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38384-foto-08010-35-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 106|98 51 2.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38385 Finestral de Can Jan https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestral-de-can-jan XVI Es troba erosionada. Finestral adintellat emmarcat per columnes exemptes estriades de pedra. La llinda està gravada, a la part central, amb la data de l'any 1582. En el costat esquerre hi ha gravat una 'M' i a la part dreta '-IVAN'. L'ampit de la finestra també és de pedra i té el suport de dues mènsules. A la base esquerra hi ha un cap i a la dreta una figura desdibuixada. La pedra és arenisca. 08010-36 Carrer del mig, núm. 16 La casa de la finestra, can Jan, seria una de les primeres en edificar-se en el carrer del mig, ja que la seva construcció es deu majoritàriament al segle XVII. Era el carrer més noble del poble. 41.7986800,1.9518200 412919 4627955 1582 08010 Artés Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38385-foto-08010-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38385-foto-08010-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38385-foto-08010-36-3.jpg Inexistent Renaixement|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 95|94 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38386 Portal de Sant Marc https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-sant-marc FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 84. JUNYENT, J.; MAZCUÑAN, A. i BENET, A. (1984) 'El castell d'Artés', dins Catalunya Romànica, vol. XI El Bages. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana. XIII Restes de l'antic portal fortificat. Situat a la part antiga del poble, a prop de l'església de Sta. Maria, del castell i de les antigues muralles. És l'únic portal que es conserva. Només es conserven 14 dovelles que formen un arc de mig punt; les darreres formen l'únic suport i l'encastament en el mur de les cases veïnes. S'han perdut els pilars que sostenien l'arc i l'acabament. 08010-37 Carrer del Portal La vila d'Artés era una vila fortificada a la qual s'hi podia accedir a través de diversos portals, dels quals només se'n conserva un. Probablement es tracti d'una construcció del segle XIII vinculada al moment d'expansió. Fou en aquest segle quan el bisbe de Vic recuperà la castlania i creà la baronia juntament amb els castells de Sallent i Castellnou de Bages. 41.7990600,1.9514800 412891 4627998 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38386-foto-08010-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38386-foto-08010-37-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Montlló Bolart A les normes subsidiàries hi figura amb el núm. 5 'Portes d'accés al recinte emmurallat'. La única porta d'accés que es conserva és 'El portal'. Hi havia una altra entrada, que era el Portal de Salavés, però fou enderrocat durant la Guerra Civil (Ferrer i Benet: 1990, pàg. 84). 85 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38387 Finestral de Ribatallada https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestral-de-ribatallada FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 158. SERRA COMA, Rosa (1990). Finestral gòtic de Ribatallada. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XV Pedres molt desgastades i ulls del finestral tapats. Finestral gòtic de doble arc trilobulat treballat en pedra calcària i ben escairada. Està ubicat a la façana de llevant, a l'alçada del primer pis, damunt el portal principal. Els dos arcs estan separats per una columneta (l'actual no és l'original) que reposa sobre una base de pedra. El capitell està decorat amb rosetes a la part superior i amb motius vegetals a la part inferior. Els ulls de la finestra s'han tapiat amb pedres. 08010-38 Mas Ribatallada El mas es cita ja en un document de l'any 1199 amb el nom de Ribataiada. Des de mitjans del segle XVI quan el mas fou adquirit per un sastre, la casa ha anat passant per diferents mans: adroguers, paraires, ... 41.8054100,2.0044700 417301 4628650 08010 Artés Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38387-foto-08010-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38387-foto-08010-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38387-foto-08010-38-3.jpg Legal Gòtic|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2019-11-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Està en la paret est del mas, a l'alçada del segon pis. 93|85 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38388 Arxiu municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-3 XIX-XX Arxiu que està format per la documentació generada pel propi Ajuntament. El quadre de classificació és el propi d'un ajuntament, seguint la divisió de Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Les 14 seccions en què s'ordena són: 1.- Administració general 2.-Hisenda 3.-Proveïments 4.- Beneficència i assistència social 5.-Sanitat 6.-Obres i urbanisme 7.-Seguretat pública 8.-Serveis militars 9.- població 10.-Eleccions 11.-Ensenyament 12.- Cultura 13.-Serveis agropecuaris i medi ambient 14.- Col·leccions factícies. 08010-39 Carrer Barquera, 41 41.7981400,1.9551400 413194 4627892 08010 Artés Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38388-foto-08010-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38388-foto-08010-39-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Actualment, s'està condicionant un espai a la planta baixa de l'Ajuntament per habilitar l'antic espai de l'arxiu en oficines. 98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38389 Arxiu parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-1 XX <p>Tot l'arxiu va ser cremat durant la Guerra Civil. La documentació conservada és posterior a l'any 1939. El contingut més important fa referència als llibres sacramentals (baptisme, òbits, casaments) i alguns llibres copiats del registre civil amb naixements anteriors. També hi ha documentació del Patronat de la Caritat, que actualment és una residència d'avis i de l'Escola parroquial. Actualment, ambdues funcions han estat assumides per l'administració pública. El funcionament ordinari de la parròquia també genera un bon volum de documentació; així com els terrenys del polígon industrial i el sector de Can Vila, propietat del bisbat. A tot això, cal afegir-hi el Full parroquial i la Biblioteca del bisbe Comas, natural de Manresa però familiar de Can Vila. També hi ha fotografies de diverses èpoques de l'església.</p> 08010-40 Plaça de l'Església, 9 41.7982700,1.9531400 413028 4627908 08010 Artés Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38389-foto-08010-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38389-foto-08010-40-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós 2020-01-20 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Està tot per classificar. 98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38390 Gegants https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 325. XX Hi ha dues parelles de gegants: en Víctor i la Maria i en Jordi i la Montserrat. En Víctor i la Maria tenen el mateix nom que els patrons del municipi, Sant Víctor i Santa Maria; són d'estil clàssic, molt alts i força pesants. En Víctor fa 4,15 m i la Maria 4,05. En Jordi i la Montserrat són més lleugers i més baixos: 3,45 m en Jordi i 3,40 la Montserrat. Estan fets de fusta i fibra de vidre. El seu nom correspon als patrons de Catalunya: Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat. Normalment es guarden dins el remolc i són els que acostumen a sortir a ballar. 08010-41 Can Sitges (Carrer Les Parres, s/n) La primera parella, en Víctor i la Maria, es van inaugurar l'any 1986. Els seus autors són l'escultor Toni Mujal i la modista Milagros Ramos. Es van pagar amb la venda de números d'una mona d'artesania donada pel Sr. Blaya i amb una campanya porta a porta. Amb els números s'aconseguiren 135.700 de les antigues pessetes i amb la campanya 310.000 ptes. En Jordi i la Montserrat es van comprar a l'any següent (1987) i els va pagar completament l'Ajuntament. 41.7962500,1.9546900 413154 4627683 1986 08010 Artés Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38390-foto-08010-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38390-foto-08010-41-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Toni Mujal i Milagros Ramos 98 52 2.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38391 Fons de l'arxiu del bisbat de Vic https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-del-bisbat-de-vic <p>http://www.abev.net</p> XIV-XVIII <p>El fons de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic es compon de: 1 Fons Episcopals (Arxiu Episcopal de Vic; Mensa Episcopal) 2. Fons parroquials (172 arxius parroquials) 3. Fons de capelles, monestirs, convents i santuaris (30 arxius) 4. Fons del Capítol de Vic 5. Fons de Comunitats de Beneficiats 5.1. Arxiu del Capbreu de la Catedral de Vic 5.2. Arxiu de la Comunitat de Beneficiats de la Pietat 6. Fons patrimonials (49 arxius) 7. Fons personals (25 arxius) 8. Fons Institucionals (14 arxius) 9. Fons Notarials 9.1. Arxiu de la Cúria Fumada 9.2. Arxiu Notarial de Vic 10. Fons d'administració civil ( Arxiu de la Vegueria de Vic). 11. Fons judicials. El fons dedicat a la parròquia de Santa Maria d'Artés és el 2.7. És un fons molt escadusser, es conserva poca documentació i, potser, no és la més representativa del funcionament d'una parròquia. Hi ha documents des de 1345 fins l'any 1700; classificats en Visites pastorals, manuals notarials, capítols matrimonials, Pergamins (1345-1379) i Capítols matrimonials de Joan Vilarmau i Elisabet Sararols]. Es tracta de sis unitats documentals en paper i pergamí; en format de volums i lligalls; foli i quart. També hi ha una sèrie de la Mensa Episcopal amb referències als termes i castells d'Artés, Sallent, Castellnou de Bages, i vila de Santpedor.</p> 08010-42 Carrer Santa Maria, 1 (08500 Vic) <p>L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un conjunt documental i bibliogràfic singular pel seu volum i el seu abast cronològic. Conté la documentació generada al llarg de dotze segles per les institucions eclesiàstiques del bisbat de Vic, i d'altres fons no eclesiàstics de gran significació que ha anat aplegant al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. Conté també la Biblioteca Episcopal, que destaca pel volum dels seus fons i per la seva antiguitat, amb prop de 200 incunables i més de 300 manuscrits des del segle VIII.</p> 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Restringit Bo Física Modern Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós 2020-01-24 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Horari: Dilluns a divendres, de 16 a 20 h. Dissabtes, de 10 a 13 i de 16 a 20 h 94 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38392 Fons del Museu d'Història d'Artés https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-dhistoria-dartes Anònim (1997).'Característiques dels nostres museus'; dins Dovella, número 56. Manresa, pàg. 33 FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 262. I dC-XX El contingut de la col·lecció és eminentment d'interès local. Conserva materials arqueològics dels jaciments de Matacans i de la Plaça Vella, però de poc interès museològic. La peça més destacada és una sivella visigòtica del segle VII, trobada en superfície a Salabernada. Aquest material s'exposa en el segon pis de l'edifici, on es poden observar la reconstrucció d'un parell de tombes d'època romana. A la planta baixa, s'hi exposen elements agrícoles i maquinària diversa (màquina embotelladora del Sindicat, filtre de vi d'aram, una bomba i una mànega antiincendis, eines del camp, eines de fuster, etc. ). Destaca un teler de garrot procedent de Can Berenguer i que encara funciona. N'hi ha un d'igual en el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Terrassa. A Cal Sitges, es conserva un generador de la mateixa fàbrica de Cal Berenguer. El primer pis està dedicat a la vida i història local a través dels seus personatges més il·lustres, com l'equipament mèdic del doctor Claudi, un baròmetre del Pare Faura o una ampliadora fotogràfica, donació d'Amadeu Quintana. També hi ha una col·lecció de rellotges i un projector de cinema. El museu també custodia el fons de l'arxiu històric i un fons bibliogràfic. Hi ha documentació i objectes de la família Claudi-Sala (cartes, llibres, pots de farmàcia,...), l'arxiu de les fàbriques de Cal Berenguer, Cal Sitges i Cal Herms; un arxiu fotogràfic amb uns 2000 negatius de vidre, diapositives, negatius de 35 mm, que s'està catalogant i digitalitzant. Els negatius de vidre provenen majoritàriament de la col·lecció Amadeu Quintana i de l'Arxiu Garcia. La temàtica són les festes, paisatges, arquitectura, treballs i oficis i geografia comarcal. També hi ha el fons de dibuixos de Datzira i un important fons bibliogràfic. Finalment, cal destacar la col·lecció geològica amb fòssils i minerals de la comarca. La part posterior de l'absis romànic es pot contemplar des de les sales d'exposició del museu, ja que hi queden incorporades. 08010-43 Plaça Vella, s/n Als voltants de l'any 1966 un grup de veïns d'Artés, amb Mossèn Miquel Rodríguez al capdavant, van començar a recuperar objectes històrics destinats al museu. Li van posar el nom de Pare Faura en homenatge a Frederic Faura i Prat, jesuïta i inventor del baròmetre aneroide ciclonoscòpic. L'Ajuntament cedí un espai per ubicar-hi els primers elements recuperats. L'any 1980, el nou consistori democràtic, Lluís Reig i Dolors Badia, traslladaren la col·lecció a Can Cruselles. L'any 1982 es van inaugurar les noves dependències al primer pis de l'edifici de Can Cruselles. En aquestes dependències es van realitzar diverses exposicions: paper moneda, dibuixos de Ramon Datzira, recuperació de l'arxiu fotogràfic d'Amadeu Quintana, etc. Des de 1990, es troba en l'edifici de l'antic Ajuntament. 41.7995700,1.9509200 412845 4628055 08010 Artés Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38392-foto-08010-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38392-foto-08010-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38392-foto-08010-43-3.jpg Física Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'actual responsable és l'Óscar Trullàs.El museu es pot visitar el primer diumenge de cada mes de 10'30 a 13'30 hores. 83|85|94|98|80 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38393 Barraca de la tapiada https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-tapiada XXI Barraca de vinya construïda en pedra seca enmig d'una rotonda. És de planta quadrada de 2,35 x 2,35 metres i murs de 50 cm d'amplada. Orientada al sud-oest. Coberta amb volada o cornisa, de tipus piramidal, que arrenca des de la base de la paret. Llosa plana final i coberta d'argila i plena de vegetació, coronada per una pedra en forma de prisma col·locada verticalment, anomenada caramull. Entrada sense porta amb una gran pedra a la llinda, que porta gravada l'any de construcció 2005. Obertura a la façana posterior amb calaix a sota. 08010-44 Rotonda de la B-430 Construcció ex nuovo d'una barraca com element ornamental i commemoratiu d'un element característic del municipi, aprofitant la construcció de la rotonda i de la ronda oest. 41.7999200,1.9449900 412353 4628100 2005 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38393-foto-08010-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38393-foto-08010-44-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Valentí Escalé Entorn amb ceps plantats i dues oliveres. 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38394 El Pujol Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-nou XIX Masia de planta rectangular ubicada al costat de la carretera B-430 i a pocs metres del Pujol Vell. Consta de planta baixa, pis i golfes; coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. No destaca cap obertura per la seva arquitectura, ja que semblen fruit de remodelacions modernes. El que sí que destaca és una construcció a llevant de planta semicircular i la coberta a una vessant i d'una única planta. Es tractava dels antics corrals i magatzems agrícoles. Tot el recinte està envoltat d'un mur amb un barri d'entrada amb la porta de ferro, de dos batents. Dos pilars de maons emmarquen l'entrada. 08010-45 Plans del Pujol 41.8023100,1.9370700 411698 4628373 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38394-foto-08010-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38394-foto-08010-45-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38395 Grifoller https://patrimonicultural.diba.cat/element/grifoller FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. XVIII-XIX Es troba força enderrocada, tot i que es troba en procés de restauració. Masia força enderrocada, però de la que s'observa una planta rectangular. Conserva una arcada de pedra de la planta baixa. De les quatre façanes conserva la façana de ponent, en la seva quasi totalitat, i la septentrional; també s'observen dues parets alineades nord-sud, una de les quals es podria tractar de la façana de llevant. La façana de migdia, donat el desnivell del terreny, s'observa des del nord, per la seva part interna. A l'interior hi ha força vegetació. 08010-46 Serra de les Guixeres En el capbreu de 1693, Francesc Grifoller, pagès, declarava posseir 4 q. en les que volia fer una casa. Havia estat comprada a Valentí Traver, sabater, l'any 1646. L'any 1774 hi vivia Francesca Grifoller, vídua, i l'any 1872 la declarava Joan Grifoller Martorell. 41.7995900,1.9759400 414924 4628032 08010 Artés Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38395-foto-08010-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38395-foto-08010-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38395-foto-08010-46-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'actual propietari està realitzant obres de remodelació i adequació de l'entorn, fent marges i accessos amb la tècnica de la pedra seca. 98|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38396 Ofici de barracaire https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-barracaire SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. XIX-XX Hi ha poca gent que en sàpiga. La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall o amb terra. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. S'aixequen dues parets: una interior i una exterior que es van entrellaçant, al mig s'omple amb pedra petita o terra. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya o parets de feixes. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots, però que a Artés la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a les construccions de pedra seca, com a activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 08010-47 Artés Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38396-foto-08010-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38396-foto-08010-47-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El senyor Valentí Escalé és un dels pocs coneixedors d'aquest ofici a Artés, que practica paral·lelament a l'ofici d'ajustador. 98 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38397 Festa Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-0 XIX-XX En principi, els patrons del municipi són Sant Víctor i Santa Maria, però la Festa Major es fa el primer cap de setmana de setembre. Es tracta d'una data coordinada amb els municipis del voltant. Dura quatre dies: dissabte, diumenge, dilluns i dimarts. Es fa el tradicional Ofici cantat pel Cor Artesenc. També es fan espectacles per la canalla: jocs, cercaviles, gegants i cap-grossos, xocolatada o titelles. Els concerts són el plat fort de la festa. Tots són gratuïts i de gustos diversos: sardanes, rock, folk, etc. En el pavelló es fa el Ball de confetti: a la tarda per la canalla i al vespre pels adults. No pot faltar el torneig de futbol i la baixada d'andròmines. L'Ateneu popular organitza un programa de Festa Major alternativa. 08010-48 Artés Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7981500,1.9534900 413057 4627895 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38398 Les Torres https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-torres <p>FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pp. 71-79. IGLESIAS, J. (1979). El fogatge de 1553, vol 1. Barcelona, pàg. 485. JUNYENT, J.; MAZCUÑAN, A. i BENET, A. (1984) 'El castell d'Artés', dins Catalunya Romànica, vol. XI El Bages. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, pp. 105-108.</p> XI-XIX Restaurat fa uns anys <p>Masia de grans dimensions, de planta rectangular i coberta de teules àrabs a dues aigües i carener perpendicular a la façana de migdia. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Conserva vestigis medievals sobre els quals s'ha anat ampliant i modificant la seva estructura al llarg dels segles. La construcció romànica està formada per una nau de planta rectangular (20,80 x 3,80 m) amb volta de canó de mig punt, sense cap arcada de reforç. Les parets d'aquesta nau tenen un gruix de 140 cm. L'alçada originària de la nau era de 4,9 m. Actualment està dividida en dos nivells amb un sostre modern, i el sòl es va rebaixar un metre, en un moment no determinat. Presenta diverses obertures per sobre de l'inici de l'arrencada de la volta, i una espitllera oberta al mur frontal. Tenia un total de deu finestres, cinc en el mur nord, quatre en el mur de migdia i una en el de ponent. A la banda nord-oriental hi ha una torre annexa semicircular. En el costat oposat i a una distància de 3,30 m de la façana terminal de la nau hi havia una altra torre, circular i de grans dimensions atesos els vestigis conservats. L'entrada a aquesta torre es produiria en un nivell superior del sòl. Les reformes més visibles daten del segle XVIII i del segle XIX, amb l'increment del conreu de la vinya. La masia amplia les seves dependències a llevant i migdia en tres nivells de pisos diferenciats a l'exterior pels diferents models d'obertures emprats. Destaquen diverses llindes de pedra treballada, d'estil clàssic amb guardapols, alguna amb ornamentacions: una torre o mas fortificat o una creu. El portal és de punt rodó dovellat.</p> 08010-49 A ponent del terme municipal <p>El Mas Les Torres fou una construcció fortificada del terme d'Artés amb la doble finalitat de defensa-control i explotació agropecuària. La documentació més antiga que ens en parla és de l'any 1287, quan el bisbe Ramon d'Anglesola comprà un camp dit de 'Les Torres' del castell d'Artés. Sabem que l'any 1309, Berenguer de Guàrdia comprà a Bernat de Fals, hereu de Guillem Pujalt, al terme d'Artés, un lloc anomenat Les Torres d'Artés, amb la seva fortalesa, cases, edificis, conreus, rèdits, jurisdiccions i pertinences per 11.000 sous. En el fogatge de 1553 ja s'esmenta. En el capbreu de 1693, el declaren Miquel i Margarida Torres. L'any 1774, el propietari era Miquel Torres. L'any 1872, ho era Miquel Mas i Torres. Maria Mas Planells, filla de Miquel Mas, es va casar amb Joan Roca i Riera. L'any 1954 era propietat de Josep Roca i Dalmau i des de l'any 1960, de Josep Roca i Roquer.</p> 41.7921000,1.9279000 410922 4627249 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38398-foto-08010-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38398-foto-08010-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38398-foto-08010-49-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIN National Monument Record Defensa 2020-06-23 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Situada en un lloc estratègic: per la façana septentrional hi ha un important desnivell orogràfic. Per la façana de migjorn, el recinte està tancat per un mur. El Sr. Roca, propietari del Mas Les Torres, ens explicava que tenia documentació de diversa morfologia referent a la casa, fins i tot alguns documents del segle XIII; però no l'hem pogut veure. Tot i així ens sembla interessant obrir-ne una fitxa per tenir-ne constància. 94|98|85 45 1.1 1771 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
38399 La Ponsa https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ponsa FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. OLIVERAS i RUBIRALTA, Mª Alba i Joan (1991). La Ponsa. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. SERRA COMA, Rosa (1990). La Ponsa. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XVII-XIX Elements afegits i cos annex abandonat. Masia de planta rectangular amb coberta de teules àrabs a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa i dos pisos. Antigament, la planta baixa estava destinada al bestiar, el primer pis a l'habitatge i el tercer a les golfes. Portal principal de punt rodó adovellat. Les finestres conserven l'ampit, els muntants i la llinda de carreus ben treballats. A la façana de ponent hi ha una galeria de tres arcs fets de maó i sostinguts per pilars i una finestra amb balconada amb la llinda gravada amb la data 1834. Al vessant est, perpendicularment, hi ha un cos adossat de planta rectangular. El conjunt està tancat per un barri. Fora el recinte tancat, a ponent, hi ha una construcció feta de pedra amb volta de canó rebaixada i sostinguda per arcs, en part esfondrada. S'hi accedeix per unes escales fetes de pedra. 08010-50 Camí de La Vall Joan Ponsa, pagès d'Artés, consta en el capbreu de 1693 i en el cadastre de 1774, el mas Ponsa, propietat de Francesc Ponsa. L'any 1872 era de Benito Ponsa. L'any 1834 es demanava una rebaixa a la contribució per estar la finca afectada de mildiu i fil·loxera. L'any 1954 el mas tenia 35,2 Ha. i és declarat per Josep Reixac Estebanell de Calders. 41.8013800,1.9936300 416396 4628213 08010 Artés Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38399-foto-08010-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38399-foto-08010-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38399-foto-08010-50-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 163,60 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5