Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38414 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament | XX | Edifici civil destinat a Casa de la Vila, format per un gran espai rectangular cobert a dues aigües. La façana, orientada a migdia, està formada per un cos central rematat per un frontó triangular i flanquejat per dues ales laterals de la mateixa alçada. El cos central està presidit per una porta adintellada que marca l'eix de l'edifici amb pilars a banda i banda amb capitells corintis. Al damunt de la porta, en la planta pis, hi ha una balconada amb una finestra també emmarcada pel mateix tipus de pilars i coronada amb un frontó triangular. En el frontó de coronament, presideix l'escut de la vila. Els cossos laterals estan acabats amb una balustrada, les obertures són simètriques i totes coronades amb frontó. | 08010-65 | Carrer Barquera, 41 | Construcció moderna que data de l'any 1907, en uns anys de prosperitat econòmica com a fruit del procés industrialitzador i dins un conjunt de renovacions que inclou les escoles i l'església. Les obres de remodelació foren inaugurades el 21 de Novembre de l'any 1922 per Jordi Labòria i Martorell, president de l'àrea de cooperació de la Diputació de Barcelona. | 41.7981100,1.9551400 | 413194 | 4627889 | 1907 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38414-foto-08010-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38414-foto-08010-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38414-foto-08010-65-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 38463 | Alzina del Mas Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-mas-pujol | Decret 214 / 1987 de declaració d'arbres monumentals. Decret 47/1988 de declaració d'arbres Interès Comarcal i Local. Http://www.gencat.cat/mediamb/pn/arbres/carbre01.htm | Alzina (Quercus ilex subsp. ilex). El tronc es ramifica ràpidament, a menys de dos metres del sòl, i surten dues branques principals que alhora es ramifiquen successivament fins a una alçada superior als 15 metres. El seu perímetre és de 3,90 metres i el seu diàmetre normal (DBH o Diameter Breast Height), a l'alçada del pit (1'5 metres d'alçada) és d'1,10 metres. Està envoltada amb bancs de pedra formant un cercle. | 08010-114 | Plans del Pujol | És l'espai escollit per fer una trobada anual de caràcter literari, organitzada pel 'Raïm de poesia', cada 11 de setembre. S'hi reciten poemes i es fan concerts. | 41.8064500,1.9341600 | 411462 | 4628836 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38463-foto-08010-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38463-foto-08010-114-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya.Hi ha una placa de ceràmica sostinguda amb quatre claus sobre el tronc, on hi posa: '11 juliol 1992 / arribà l'aigua en / aquesta ratlla', que està a 155 cm. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||
| 38464 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament | XVI-XVII | Antiga casa ubicada en un extrem de la Plaça Vella, orientada a migdia; està construïda, en part, per damunt del forat de la pudor. És de planta rectangular, està reformada per l'interior per adequar-ho com a museu, quedant una planta baixa, dos pisos i una planta soterrada. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La part de ponent s'adossa a l'absis de l'antiga església romànica de Santa Maria; de manera que aquest es pot veure des de l'interior de la casa. La reforma ha tingut aquest aspecte com un dels seus eixos d'actuació, de forma que els dos pisos queden a distància, fent la funció de balcó davant l'absis. A la façana principal hi ha un portal d'entrada amb els muntants de pedra treballada, al seu costat esquerre hi ha una finestra de llinda recta, els muntants i l'ampit de pedra treballada. A l'alçada del primer pis, hi ha una balconada amb la barana de ferro. A l'alçada del pis superior la façana continua amb una gran vidriera, més baixa a l'esquerra, que permet l'entrada de llum natural. | 08010-115 | Plaça Vella, s/n | En un inventari de 1869 s'assenyala aquest edifici com escola de nens, amb una superfície de 10 metres d'amplada i deu metres de fondària. Des de l'any 1990, és la seu del Museu d'història d'Artés; però havia estat Ajuntament fins a principis de segle XX. | 41.7995700,1.9509200 | 412845 | 4628055 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38464-foto-08010-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38464-foto-08010-115-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
| 38470 | Antic hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hospital | SERRA COMA, Rosa (1985). Habitatge carrer Padró, 13. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | Casa entre mitgeres situada dins el casc antic; consta de planta baixa i pis amb coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. Totes les obertures són modernes, exceptuant la porta d'accés que dóna al carrer del Padró i que conserva la llinda i la decoració superior formada per una creu llatina. A la façana hi ha una rajola amb el següent text: 'En el divuitè segle,/ com hospital floria:/ 'Casa de Deu' en diuen/ aquests bells mots de pau / que el vianant pot veure / aquí al portal que un dia / el míser travessava / cercant la mà suau... / Més tard vaig ser / l'escola o la pedagogia / en mans d'una gran mestre / brillava i excel·lia / Aquí 'Donya Mercedes' / Mas de Delisau / deixà joves petjades / d'encert i de mestria'. | 08010-121 | Carrer Padró, núm. 11 | Aquest edifici acollia l'antic hospital de la vila d'Artés. En el segle XIX fou escola. Sembla ser que fa dos anys es va pintar la façana de la casa, juntament amb la creu que sobresurt de la façana principal i les pedres de la portalada , de manera que actualment resulta molt difícil llegir el que diu a la llinda. Difícilment es llegeix la data 1773. | 41.7989700,1.9517100 | 412910 | 4627988 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38470-foto-08010-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38470-foto-08010-121-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la fitxa de l'Inventari de patrimoni Arquitectònic de Catalunya, figura com a casa del carrer Padró, número, 13.Ha estat pintada, tapant els elements arquitectònics històrics, i ha sofert remodelacions en obertures sense tenir en compte l'entorn urbà. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 38409 | Antiga fàbrica Dometal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-dometal | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. | XX | Dues naus industrials de planta rectangular amb la coberta, una de teules i l'altra de fibrociment, a dues aigües i el carener paral·lel a les façanes llargues. Grans obertures a les façanes per entrada de la llum. A la façana nord-oriental hi ha una casa annexa relacionada amb les naus, actualment en desús. És de planta rectangular amb la coberta plana de terrat i balustrada d'obra. Petit jardí al davant. Pel desnivell del terreny té planta de soterrani relacionada amb les naus. Una reixa de ferro forjat envolta les naus i la casa. | 08010-60 | Carretera de Sallent, s/n | Jaume i Climent Aguilar Valls tenien arrendada la fàbrica nova, fins que la va comprar Jaume Sitges. Per aquest motiu, van haver de buscar una sortida. L'any 1927, van comprar el terreny a Joan Canelles Soler, per construir-hi una fàbrica de 1752 m2, constituïnt la Societat Anònima Aguilar. La crisi del tèxtil dels anys 70 del segle passat afectà el negoci i el 25 de novembre de 1976, Joan i Albert Aguilar Armengol, com a consellers delegats de la Societat, venen la fàbrica a Josep Mañosa Fonts. Però a l'endemà, és venuda als industrialos Miquel Tort Santos de Sant Feliu de Llobregat i Antoni Llull Osso de Barcelona. Actualment hi ha instal·lada l'empresa d'aixetes Hispano Tebisa. | 41.7980500,1.9512600 | 412871 | 4627886 | 1927 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38409-foto-08010-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38409-foto-08010-60-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 38439 | Aplec de la Sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-sardana | XX | Aplec de sardanes que es fa el primer dissabte de juliol. Hi participen tres cobles, i cada una interpreta cinc sardanes. Després interpreten conjuntament la sardana 'Aplec d'Artés'. També s'hi fa un concurs de colles improvisades. Actualment, aquest aplec es celebra al Parc municipal de Can Cruselles. | 08010-90 | Parc de Can Cruselles | L'entitat que organitza l'Aplec és 'Amics de la sardana', creada a l'estiu de l'any 1966. L'Aplec es fa des de l'any 1973. La primera vegada es va fer a la Font del Molí i després va passar al Bosquet de l'Aplec, al costat de l'antic escorxador. Quan van tallar els pins que feien ombra, es va traslladar al parc municipal de Can Cruselles. | 41.7976500,1.9550600 | 413186 | 4627838 | 08010 | Artés | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38439-foto-08010-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38439-foto-08010-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
| 38388 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-3 | XIX-XX | Arxiu que està format per la documentació generada pel propi Ajuntament. El quadre de classificació és el propi d'un ajuntament, seguint la divisió de Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Les 14 seccions en què s'ordena són: 1.- Administració general 2.-Hisenda 3.-Proveïments 4.- Beneficència i assistència social 5.-Sanitat 6.-Obres i urbanisme 7.-Seguretat pública 8.-Serveis militars 9.- població 10.-Eleccions 11.-Ensenyament 12.- Cultura 13.-Serveis agropecuaris i medi ambient 14.- Col·leccions factícies. | 08010-39 | Carrer Barquera, 41 | 41.7981400,1.9551400 | 413194 | 4627892 | 08010 | Artés | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38388-foto-08010-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38388-foto-08010-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment, s'està condicionant un espai a la planta baixa de l'Ajuntament per habilitar l'antic espai de l'arxiu en oficines. | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
| 38389 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-1 | XX | <p>Tot l'arxiu va ser cremat durant la Guerra Civil. La documentació conservada és posterior a l'any 1939. El contingut més important fa referència als llibres sacramentals (baptisme, òbits, casaments) i alguns llibres copiats del registre civil amb naixements anteriors. També hi ha documentació del Patronat de la Caritat, que actualment és una residència d'avis i de l'Escola parroquial. Actualment, ambdues funcions han estat assumides per l'administració pública. El funcionament ordinari de la parròquia també genera un bon volum de documentació; així com els terrenys del polígon industrial i el sector de Can Vila, propietat del bisbat. A tot això, cal afegir-hi el Full parroquial i la Biblioteca del bisbe Comas, natural de Manresa però familiar de Can Vila. També hi ha fotografies de diverses èpoques de l'església.</p> | 08010-40 | Plaça de l'Església, 9 | 41.7982700,1.9531400 | 413028 | 4627908 | 08010 | Artés | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38389-foto-08010-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38389-foto-08010-40-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està tot per classificar. | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
| 38466 | Ball de bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons | GIBERT, Josep (1966). Els bastoners, dins Programa de Fira. Artés. VILAR i HERMS, Ramon (1997). 'El ball de bastons d'Artés'; dins Dovella, núm. 57. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, pp. 21-31. | XX | Ball que tradicionalment s'executava el matí del diumenge de Pasqüetes, precedint la processó que duia el viàtic als malalts; ocasionalment per Sant Sebastià i, darrerament, el matí del diumenge de l'antiga Fira del vehicle usat (ara Fira d'Artés). L'espai és itinerant, per tant, no hi ha un espai concret o predeterminat. Normalment la ballaven homes joves (fadrins), però als anys 80 hi va haver una colla de bastoneres. En l'aspecte formal, es tracta d'una dansa tancada, més d'expectació que de participació. La col·locació en la dansa és individual, formant dues rengleres. El nombre de balladors és de vuit. Els músics s'ubiquen en un lateral o en un extrem de la doble renglera. Per iniciar i acabar el ball, els balladors ho fan a través d'un passeig amb els bastons units i agafats amb les dues mans sota l'abdomen i formant dues rengleres. Els punts de la dansa s'anomenen salts i els elements característics són els bastons i els cascavells. Els bastons són de fusta d'alzina, de color vermell per als rematadors i verd per als paradors, menys l'empunyadura que no està pintada. El vestit és de color blanc, però la banda, la faixa, les cintes que decoren les faldilles, els camals i les betes de les espardenyes són de color vermell o verd segons la funció del ballador. Els cascavells formen part del camal. El cap o banderer porta com a distintiu la bandera del grup i, per tant, ballarà amb un únic bastó. El pal i la bandera són vermells, teixida de domàs i el serrell groc, així com la llegenda 'Bastoners d'Artés' i l'escut de la vila; el pal acaba amb un ornament enflocat de color vermell d'on penja una cinta quatribarrada. Les tonades són nou: 'El Joan petit', 'La pastoreta', 'Sant Josep', 'La processó', 'El rau-rau', 'El rabiut', 'Rigodons', 'L'avinyonés' i 'Font del gat'. Històricament no sempre han estat aquests. L'instrument tradicional que ha acompanyat el Ball de Bastons ha estat el violí, però també l'acordió diatònic i cromàtic. Darrerament s'hi ha afegit la gralla. | 08010-117 | Artés | Es desconeix l'origen, en quin moment concret va començar la seva pràctica. La documentació que en parla es contextualitza en el segle XX. Les cròniques del diari 'El Pla de Bages', donen la notícia escrita que els bastoners d'Artés anaven davant la processó de Pasqüetes, que portava la comunió als malalts (1904,1905, 1908 i 1915). També van actuar per rebre el bisbe Dr. Torres i Bages (1906). Després de la Guerra Civil, es torna a organitzar amb celeritat la Colla de Bastoners d'Artés. Es té constància d'actuacions fora del municipi: Castellterçol (1944), Puigreig (1945), Santpedor (1947), concurs de Balsareny (1952); així com de la seva participació a la majoria de Trobades de Bastoners de Catalunya. Les colles de bastoners d'Artés s'han fet i desfet diverses vegades. Fins i tot, en algun moment han coexistit més d'una i de dues colles. | 41.7969300,1.9552700 | 413203 | 4627757 | 08010 | Artés | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38466-foto-08010-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38466-foto-08010-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 38474 | Barraca 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i adossada en un marge. És de planta circular, d'uns 2'5 m. de diàmetre i murs de 45 cm d'amplada de pedres molt irregulars. Volta per aproximació de filades i recoberta externament amb argila. Entrada lateral orientada a llevant. Envoltada d'esbarzers. | 08010-125 | a 200 m. nord-est de Can Vila | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7890100,1.9441400 | 412267 | 4626889 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38474-foto-08010-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38474-foto-08010-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38474-foto-08010-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al costat esquerra de la barraca hi ha una figuera. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 38483 | Barraca 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-10 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Petita barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en un marge no gaire alt que separa dues feixes. És de planta quadrangular de 2,60 m x 2,40 metres i murs de 60 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila i pedruscall sense tapar. Entrada orientada al nord. S'observa una obertura a la paret de ponent i una altra a la de llevant de petites dimensions que permeten l'entrada de llum al seu interior. Actualment està completament envoltada per les bardisses. | 08010-134 | Vinya del camí de les Tàpies. | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7841600,1.9399200 | 411910 | 4626355 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38483-foto-08010-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38483-foto-08010-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38483-foto-08010-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 38484 | Barraca 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-11-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i adossada en un marge natural. És de planta circular d'uns 3'5 metres de diàmetre i murs de 70 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila. Obertura orientada a nord-oest. En direcció a migdia s'observa una obertura que fa funció de finestreta. | 08010-135 | Turó de Can Vila | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7852100,1.9397000 | 411893 | 4626472 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38484-foto-08010-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38484-foto-08010-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38484-foto-08010-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A migdia s'observa un dipòsit, arran de terra, de planta irregular, amb unes mides aproximades de 2 x 1,80 m, segurament per fer la barreja bordalesa. Actualment està reomplert de vegetació. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 38485 | Barraca 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-12-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en un marge que separa dues antigues feixes. Actualment per la feixa posterior hi passa un camí. La barraca va estar construïda aprofitant el marge que separa el camí que condueix al dipòsit de dalt del Turó de Can Vila i la feixa que es troba davant de la barraca. És de planta quadrangular de 3,50 x 2,40 metres i murs de 65 cm d'amplada. Obertura orientada a migdia. L'entrada és elevada, amb un marxapeu. La coberta ha estat reforçada amb una capa de ciment d'uns dos centímetres de gruix, i per sobre d'aquest s'hi ha col·locat la terra característica i la pedra d'acabament propis de les cobertes d'aquest tipus de barraca. Per sobre de la llinda hi ha un forat, com si fos una 'nevera' però a la part externa. | 08010-136 | Turó de Can Vila | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7852200,1.9408000 | 411985 | 4626472 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38485-foto-08010-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38485-foto-08010-136-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment la barraca continua utilitzant-se, ja que a l'interior s'han pogut observar eines del camp.Al voltant de la barraca el pagès hi té dipòsits per recollir l'aigua de la pluja. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 38486 | Barraca 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Part de la volta s'ha ensorrat. | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en un marge del camp. va estar construïda aprofitant el marge que separa una feixa del camí que va de Can Vila a La Paloma. Per accedir a la barraca, s'ha de passar per una llosa plana de 60 cm. x 80cm., que salva el desnivell de la cuneta que segueix paral·lela al camí. És de planta quadrangular de 3,75 x 4,15 metres i murs de 65 cm d'amplada. Coberta sobreposada de llosa plana i volta de terra, tot i que part d'aquesta volta s'ha ensorrat. Orientada a ponent. Obertura de llinda recta. | 08010-137 | Camí de la Paloma. | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7846100,1.9425400 | 412128 | 4626403 | 08010 | Artés | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38486-foto-08010-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38486-foto-08010-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38486-foto-08010-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 38487 | Barraca 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-14-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Llinda caiguda. | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta, actualment al mig d'un bosc que havia estat un camp de vinya. És de planta circular d'uns 3,5 metres de diàmetre i murs de 70 cm d'amplada. Fonamentada damunt mateix de la roca natural. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila. Orientada al nord. La llinda ha caigut. Tant al costat de llevant com de migdia, tenen una obertura petita per permetre il·luminar l'interior de la barraca. | 08010-138 | Camí de la Paloma. | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7834000,1.9466800 | 412471 | 4626264 | 08010 | Artés | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38487-foto-08010-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38487-foto-08010-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38487-foto-08010-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 38488 | Barraca 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta, actualment al mig d'un bosc que havia estat un camp de vinya. És de planta circular d'uns 3,5 metres de diàmetre i murs de 70 cm d'amplada. Fonamentada damunt mateix de la roca natural. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila i plena de molsa. Orientada al nord. Té una obertura a llevant. Al seu interior s'observa un banc fet amb una llosa plana. | 08010-139 | Bosc de la Paloma | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7838000,1.9472800 | 412521 | 4626308 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38488-foto-08010-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38488-foto-08010-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38488-foto-08010-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La barraca està situada en el pendent esquerre, a uns 25 metres del camí. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 38489 | Barraca 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-16-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta, actualment al mig d'un bosc que havia estat camp de vinya. És de planta circular d'uns 3,65 metres de diàmetre i murs de 80 cm d'amplada. Fonamentada damunt mateix de la roca natural. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila i plena de molsa. Orientada al nord. Té una obertura a llevant i una altra a ponent. | 08010-140 | Bosc de la Paloma | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7836000,1.9481800 | 412596 | 4626285 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38489-foto-08010-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38489-foto-08010-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38489-foto-08010-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al seu costat hi ha ginebrons. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 38490 | Barraca 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca entre dues feixes de vinya. És de planta circular d'uns 3,20 metres de diàmetre. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila i plena de molsa. Orientada al nord. Entrada tancada amb porta de fusta, de forma trapezoïdal (la part alta és més estreta que la base) i té el marc emporlanat. | 08010-141 | La Vall | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7938700,1.9729500 | 414668 | 4627400 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38490-foto-08010-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38490-foto-08010-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38490-foto-08010-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 38491 | Barraca 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca en un marge que separa dues antigues feixes, ara ocupades pel bosc, aprofitant el desnivell del sòl. És de planta quadrangular de 3,20 x 3,60 metres i murs de 60 cm d'amplada i fonamentada sobre un sòl rocós. Orientada al nord. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila i plena de vegetació, sobretot romaní. Hi té una obertura a la banda de llevant. A la porta d'entrada hi ha un llindar de pedra. | 08010-142 | La Vall | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7933500,1.9729500 | 414667 | 4627342 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38491-foto-08010-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38491-foto-08010-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38491-foto-08010-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 38492 | Barraca 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-19-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca enmig d'un camp de cereals. És de planta quadrangular de 4 x 3,40 metres i murs de 80 cm d'amplada i fonamentada sobre un sòl rocós. Orientada al nord. Coberta amb volada o cornisa, de tipus piramidal i llosa plana final, coberta d'argila i plena de vegetació, coronada per una pedra en fora de prisma col·locada verticalment. Entrada sense porta, de forma trapezoïdal amb una gran pedra a la llinda. Aquesta, a la seva part interna i al seu damunt, hi té un calaix a modus de 'nevera'. | 08010-143 | La Vall | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7954400,1.9773200 | 415033 | 4627570 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38492-foto-08010-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38492-foto-08010-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38492-foto-08010-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Envoltada per esbarzers, que han estat podats. A l'interior hi ha eines del camp. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 38475 | Barraca 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | A l'angle nord-oest ha perdut part del recobriment d'argila de la coberta. | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en mig d'un camp de blat. És de planta quadrangular de 3,75 x 3,50 metres i murs de 60 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila. Obertura orientada al nord-est, amb la llinda recta. | 08010-126 | a 250 m. nord-est de Can Vila. | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7887000,1.9455500 | 412384 | 4626854 | 08010 | Artés | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38475-foto-08010-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38475-foto-08010-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38475-foto-08010-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fins els anys 1990 la barraca es trobava al bell mig d'una plantació d'ametllers. Actualment s'hi planta blat i altres cereals. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 38493 | Barraca 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-20 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca enmig d'un bosc, que abans de l'arribada a la fil·loxera havia estat una feixa de vinya. És de planta circular d'uns 3,10 metres de diàmetre; amb el mur de 70 cm. Fonamentada sobre un sòl rocós. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila i plena de vegetació. Orientada al nord. Té una petita obertura al sud-est. | 08010-144 | La Vall | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7994600,1.9936500 | 416395 | 4628000 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38493-foto-08010-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38493-foto-08010-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38493-foto-08010-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 38494 | Barraca 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca enmig d'un bosc, que abans de l'arribada a la fil·loxera havia estat una feixa de vinya, dalt del marge que separa la feixa de blat del bosc de pins blancs. És de planta circular d'uns 3,40 metres de diàmetre; amb el mur de 70 cm. Fonamentada sobre un sòl rocós. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila i plena de vegetació. Orientada al nord-oest. Té una petita obertura a ponent. | 08010-145 | La Ponsa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.8008300,1.9960900 | 416599 | 4628150 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38494-foto-08010-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38494-foto-08010-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38494-foto-08010-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 38495 | Barraca 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-22-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Petita barraca excavada en el marge de separació de dues feixes que actualment s'utilitzen com a pastura de bestiar boví i equí. És de planta circular d'1'65 metres de diàmetre i una alçada mitja d'1'50 m., amb el mur de 55 cm. d'amplada. Coberta sobreposada per aproximació de filades. Orientada a ponent amb una petita entrada, la llinda de la qual, també fa d'ampit una petita obertura superior. | 08010-146 | La Vall | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.8020400,1.9999900 | 416925 | 4628281 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38495-foto-08010-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38495-foto-08010-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38495-foto-08010-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 38496 | Barraca 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en un costat d'un camp de cereals, a tocar amb una paret de pedra seca que separa aquest camp d'una feixa d'ametllers. És de planta quadrangular de 4,2 x 4,2 metres i murs de 80 cm. d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, recoberta d'argila i coronada per una pedra en fora de prisma col·locada verticalment. Orientada al nord. Obertura de llinda recta. | 08010-147 | La Serreta | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.8000400,1.9631100 | 413858 | 4628095 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38496-foto-08010-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38496-foto-08010-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38496-foto-08010-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Porxo lateral amb recobriment de fibrociment. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 38497 | Barraca 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-24-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta enmig d'un camp de cereals. És de planta quadrangular de 2,90 x 2,85 metres i murs de 60 cm. d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, amb volta del tipus piramidal recoberta d'argila i coronada per una pedra en fora de prisma col·locada verticalment. Orientada al sud-oest. L'escaire de llevant està una mica esllavissat. A l'esquerra de la barraca hi ha una cisterna de recollida d'aigua excavada en el sòl. | 08010-148 | La Serreta | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7997500,1.9645700 | 413979 | 4628061 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38497-foto-08010-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38497-foto-08010-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38497-foto-08010-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 38498 | Barraca 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-25-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda aprofitant el marge en pedra seca i exempta enmig d'un camp d'ametllers, al costat del camí del Grifoller. És de planta quadrangular de 3,60 x 3,20 metres i murs de 60 cm. d'amplada. Fonamentada a la roca mare, que aprofita per fer-hi un banc a l'interior. Coberta amb volada o cornisa, amb volta del tipus piramidal recoberta d'argila i coronada per una pedra en forma de prisma col·locada verticalment. Orientada a ponent. | 08010-149 | Serra de les Guixeres | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.8007900,1.9749400 | 414842 | 4628166 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38498-foto-08010-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38498-foto-08010-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38498-foto-08010-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 38499 | Barraca 26 del Grifoller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-26-del-grifoller | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i adossada a una paret de pedra seca que separa dues feixes, la superior d'oliveres joves, al costat del Grifoller. És de planta quadrangular de 3,10 x 3,00 metres i murs de 60 cm. d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, i coronada per una pedra en forma de prisma col·locada verticalment. Orientada a migdia. Té una petita obertura a ponent i una altra al nord. En el costat septentrional hi ha unes escales de vuit esglaons de pedra seca que faciliten l'accés a la feixa superior. | 08010-150 | Serra de les Guixeres | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7999200,1.9762200 | 414947 | 4628068 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38499-foto-08010-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38499-foto-08010-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38499-foto-08010-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 38500 | Barraca 27 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-27-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i adossada a una paret de pedra seca que separa dues feixes. És de planta circular de 3,00 metres de diàmetre i murs de 60 cm. d'amplada. Volta per aproximació de filades i llosa plana final, coberta de pedruscall. Orientada al nord-est. | 08010-151 | Serra de les Guixeres | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.8001600,1.9763900 | 414962 | 4628095 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38500-foto-08010-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38500-foto-08010-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38500-foto-08010-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La part de l'entrada està coberta d'esbarzers. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 38515 | Barraca 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-28-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca construïda en pedra seca i exempta enmig d'un hort. És de planta quadrangular de 2,70 x 2,70 metres. Coberta amb volada o cornisa, amb volta del tipus piramidal recoberta d'argila. Orientada a nord-est. Les pedres d'aquesta barraca es diferencien d'altres barraques inventariades perquè són més arrodonides, a causa de la seva ubicació la a vall de la riera de Malrubí, la zona més humida del municipi i amb un cabal permanent d'aigua. | 08010-166 | Hortes Noves, davant font Mireta | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7963000,1.9676800 | 414233 | 4627675 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38515-foto-08010-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38515-foto-08010-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38515-foto-08010-166-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 38516 | Barraca 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-29-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i ubicada en un marge entre dues feixes, la inferior d'arbres fruiters i la superior de bosc. És de planta quadrangular de 3 x 3 metres i murs de 60 cm de gruix. Coberta amb volada o cornisa, amb volta del tipus d'aproximació de filades recoberta d'argila. Orientada a nord-est. | 08010-167 | La Malla | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7928700,1.9604000 | 413624 | 4627302 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38516-foto-08010-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38516-foto-08010-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38516-foto-08010-167-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 38476 | Barraca 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en un racó del camp. És de planta quadrangular de 3,80 m x 3,50 metres i murs de 60 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila. Obertura més ampla de la base que de la llinda, orientada al nord-est, amb la llinda recta. | 08010-127 | Entre Can Vila i La Paloma. | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7873600,1.9474800 | 412543 | 4626703 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38476-foto-08010-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38476-foto-08010-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38476-foto-08010-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 38379 | Barraca 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-30 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XIX | Barraca de vinya en pedra seca, de planta quadrada (1'25 x 1'25 metres), amb una alçada d'1'35 metres. Està integrada al marge d'una feixa, també en pedra seca. La coberta és una gran llosa. Orientada a migdia. El seu aspecte difereix de la resta de barraques, amb una fisonomia més semblant a una construcció megalítica. Als costats de l'entrada hi ha dos murs paral·lels en un angle de 90 º respecte a la paret de feixa. | 08010-30 | Pla de Can Vila | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7837200,1.9344500 | 411455 | 4626312 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38379-foto-08010-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38379-foto-08010-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38379-foto-08010-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 38437 | Barraca 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-31-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya en pedra seca, de planta circular (3,10 metres de diàmetre), i murs de 70 cm d'amplada. Està isolada enmig d'un bosc de pins. Orientada a nord-oest. Volta per aproximació de filades i recoberta externament amb argila. Obertura lateral orientada a nord-est. | 08010-88 | Bosc de Malla | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7914600,1.9607200 | 413648 | 4627145 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38437-foto-08010-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38437-foto-08010-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38437-foto-08010-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 38455 | Barraca 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-32-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca en un marge que separa dues antigues feixes, ara ocupades pel bosc. És de planta quadrangular de 3,50 x 3,50 metres i murs de 60 cm d'amplada. Obertura orientada a llevant. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila i plena de vegetació. | 08010-106 | Malla | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7904100,1.9632600 | 413858 | 4627026 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38455-foto-08010-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38455-foto-08010-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38455-foto-08010-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 38477 | Barraca 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en un marge del camp. És de planta quadrangular de 3,35 x 3 metres i murs de 60 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, amb volta piramidal i llosa plana final, coberta d'argila. Obertura més ampla de la base que de la llinda recta. | 08010-128 | Al nord-est de Can Vila | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7872300,1.9461700 | 412434 | 4626690 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38477-foto-08010-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38477-foto-08010-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38477-foto-08010-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es troba sota d'un pi blanc i envoltada per ginebrons i farigola que creix damunt de la roca mateix. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 38478 | Barraca 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en un marge del camp. És de planta quadrangular de 3,7 x 3 metres i murs de 70 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, amb volta piramidal i llosa plana final, coberta d'argila. Obertura de llinda recta. A l'interior hi ha un caixó fet dins la mateixa paret, d'uns quaranta centímetres per trenta, que es devia utilitzar com a nevera o per guardar menjar. | 08010-129 | Al nord-est de Can Vila | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7872900,1.9454400 | 412373 | 4626697 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38478-foto-08010-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38478-foto-08010-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38478-foto-08010-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es troba situada aprofitant el marge d'una feixa on hi ha plantat menjar pel bestiar, i envoltada de farigola que creix damunt de la roca mateix. Al seu costat dret hi ha caixes d'eixams d'abelles. Actualment està envoltada per esbarzers i ametllers. Al costat esquerra hi ha dos ginebrons. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 38479 | Barraca 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta enmig d'una vinya. És de planta quadrangular de 3,7 x 3,75 metres i murs de 65 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, amb volta piramidal i llosa plana final, coberta d'argila. Obertura de llinda recta. A l 'interior, es poden observar dues obertures de petites dimensions per fer entrar la claror. Una es troba a ponent i l'altra a septentrió. L'entrada està orientada a migdia. | 08010-130 | Vinya d'en Solergibert | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7831200,1.9382600 | 411771 | 4626241 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38479-foto-08010-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38479-foto-08010-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38479-foto-08010-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 38480 | Barraca 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-7 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i adossada a una paret de pedra seca d'uns 250 metres de llargada i 1, 60 m. aproximadament d'alçada, que separa dues feixes a diferent nivell. És de planta rectangular de 4,7 x 2,75 metres i murs de 60 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, amb volta piramidal i llosa plana final, coberta d'argila. Obertura de llinda recta. A l 'interior, s'observa una partició amb un mur d'uns 80 cm. d'amplada. L'entrada està orientada a migdia. | 08010-131 | Vinya d'en Solergibert, sota turó Matacans. | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7826600,1.9371800 | 411680 | 4626192 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38480-foto-08010-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38480-foto-08010-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38480-foto-08010-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al seu costat hi ha una figuera. En el mur de pedra seca que separa les dues feixes, a l'esquerra, hi ha una escala formada per tres esglaons, col·locats en sec i que servien per passar d'una feixa a l'altra. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 38481 | Barraca 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-8 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en un marge no gaire alt que separa dues feixes. És de planta quadrangular de 2,30 m x 2,90 metres i murs de 60 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila. Obertura orientada a migdia. | 08010-132 | Vinya d'en SolerGibert, sota turó Matacans. | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7825900,1.9364600 | 411620 | 4626184 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38481-foto-08010-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38481-foto-08010-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38481-foto-08010-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 38482 | Barraca 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-9 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en un marge no gaire alt que separa dues feixes. És de planta circular d'uns 3'5 metres de diàmetre i murs de 60 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila. Obertura orientada a nord-oest. En direcció a migdia s'observa una obertura que fa funció de finestreta. Actualment està completament envoltada per les bardisses. | 08010-133 | Turó de Matacans, arran del bosc. | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7836700,1.9356700 | 411556 | 4626305 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38482-foto-08010-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38482-foto-08010-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38482-foto-08010-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 38393 | Barraca de la tapiada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-tapiada | XXI | Barraca de vinya construïda en pedra seca enmig d'una rotonda. És de planta quadrada de 2,35 x 2,35 metres i murs de 50 cm d'amplada. Orientada al sud-oest. Coberta amb volada o cornisa, de tipus piramidal, que arrenca des de la base de la paret. Llosa plana final i coberta d'argila i plena de vegetació, coronada per una pedra en forma de prisma col·locada verticalment, anomenada caramull. Entrada sense porta amb una gran pedra a la llinda, que porta gravada l'any de construcció 2005. Obertura a la façana posterior amb calaix a sota. | 08010-44 | Rotonda de la B-430 | Construcció ex nuovo d'una barraca com element ornamental i commemoratiu d'un element característic del municipi, aprofitant la construcció de la rotonda i de la ronda oest. | 41.7999200,1.9449900 | 412353 | 4628100 | 2005 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38393-foto-08010-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38393-foto-08010-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Valentí Escalé | Entorn amb ceps plantats i dues oliveres. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 38403 | Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bertran | XIX-XX | Es troba enrunat. | Mas de planta rectangular en estat d'abandó i mig enderrocat. Per les restes que en queden, segurament estava composat de planta baixa i golfes. De la casa només queda la façana de ponent i la façana nord, amb un grup de finestres i una petita part de la teulada. La façana de llevant sembla pertànyer a les dependències que haurien estat adossades a la casa. A la part de llevant que encara queda dempeus, s'observa una placa amb unes inicials, que podrien haver estat de l'antic propietari: 'J.B.C' i l'any 1923, amb un escut al costat. | 08010-54 | Pla de Salavés | L'any 1693 el declara Ambrós Bertrand d'Artés, que pagava censos al bisbe de Vic per la quantitat de 10 sous, 2 setzens de vi, 6 quartans d'espelta, 2 gallines, 2 borrecs, un velló i 6 quartans d'ordi; al rector 3 quartans de forment, i 1 velló i 4 garbes a la mongia. En el cadastre de l'any 1774 es declara, fraudulentament segons Ferrer (1990:150), que el mas té 3 ha., i la seva propietària Francisca Bertran Tàpies era 'terrateniente'. És a dir, que vivia fora d'Artés. L'any 1872 figura com a propietari en José Bertran i M. Ramona Dalmau de Vic. L'any 1875 era Joan Flotats Sociats, pagès de Sant Mateu de Bages, i l'any 1889, Francisco Altarriba Cornet. Rosario de Bertran Torrents de Manresa n'era la propietària l'any 1954 i es declaraven 73, 4 Ha. Era la filla de Llogari Torrents i Serra, un dels industrials més importants de la ciutat. En terrenys d'aquest mas s'hi construí la fàbrica del Pont de Cabrianes, a principis de segle XX. L'any 1960 el masover era Pedro Sangrà Aynés. El mas sempre fou explotat utilitzant masovers i rabassaires i els propietaris residien a ciutat, en aquest cas a Vic. | 41.7841800,1.9133400 | 409701 | 4626385 | 08010 | Artés | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38403-foto-08010-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38403-foto-08010-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 38415 | Borregos del Sant Pare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/borregos-del-sant-pare | XIX | Els borregos del Sant Pare no són durs com podria pensar-se a priori; es tracta d'una mena de pa de pessic, fruit d'una errada en una fornada ara fa més de 100 anys. La base d'aquests borregos tous és la farina, els ous, el sucre, l'aigua i la química secreta del mestre pastisser. Es fan i es venen a la pastisseria de Josep Quintana en dos formats de caixa; una més gran i una altra més petita. Tots ben talladets a l'interior en trossos d'uns 10 cm. | 08010-66 | Carrer Barquera, 33 | El creador d'aquest producte de pastisseria fou Josep Quintana, l'any 1890, quan estava fent uns borregos, i d'una partida no hi havia manera que s'assequessin. El primer nom que van tenir fou el de Borregos de Cal Canonge. El seu fill, que també es deia Josep Quintana, els va comercialitzar amb el nom actual: 'Borregos del Sant Pare', en honor a Pius X. La primera pastisseria estava al carrer del Mig, però l'any 1906 es van traslladar al carrer Barquera. L'actual Josep Quintana és la cinquena generació de pastissers que comercialitzen els borregos. A cinc anys de la seva jubilació, també sembla que en serà la darrera, ja que el seu fill no té la intenció de continuar. | 41.7984100,1.9543400 | 413128 | 4627923 | 08010 | Artés | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38415-foto-08010-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38415-foto-08010-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Quintana | 98 | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 38412 | Ca la Pauleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pauleta | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. | XIX - XX | No està habitada. | Casa entre mitgeres de planta rectangular, que consta de planta baixa i tres pisos; coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel al carrer Barquera. A la planta baixa hi ha dues portes d'entrada amb arc escarser que serveixen d'accés a les cases, amb una finestra al mig. A la façana del primer pis hi ha un balcó corregut, on hi tenen sortida dues portes i una finestra entre elles. La mateixa estructura serveix per als pisos superiors, però amb balcons simples. Les obertures, tant balcons com finestres, estan emmarcades amb pedra arenisca picada. La resta de la façana és coberta d'esgrafiats amb motius florals. El fons és de color rosa i les parts que sobresurten són de color verd. La coberta sobresurt formant una petita cornisa. La seva composició és simètrica. | 08010-63 | Carrer de la Barquera, 13 | El carrer de la Barquera es va formar en el segle XVIII; però Ca la Pauleta o Paulina és una mica posterior a les cases que l'envolten, si més no en la seva presència actual. Correspon a finals del segle XIX i fou edificada per un fradistern del mas de la Vila de Calders que hi anà a viure. Per aquest motiu també es coneix la casa com a Can Vila. El nom de Ca la Paulina li ve de la botiga que hi havia a la planta baixa. | 41.7988800,1.9538900 | 413091 | 4627975 | 08010 | Artés | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38412-foto-08010-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38412-foto-08010-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38412-foto-08010-63-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 38371 | Cal Quingles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quingles | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. SERRA COMA, Rosa (1985). Cal Quingles o Cal Bonamic. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XIX | Antiga masia, avui integrada dins la vila. Només se'n conserva l'estructura i la capella. És de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i golfes; coberta de teules àrabs a dues aigües i amb el carener, lleugerament desplaçat, perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Hi destaca damunt el portal, una finestra amb la llinda motllurada en forma d'arc de cortina, a sota hi ha una espitllera. Al seu costat hi ha una altra finestra amb l'ampit, muntants i llinda, amb escut gravat, de pedra treballada. A ponent es construí un cos per engrandir les dependències de la masia. Aquest cos és perpendicular a la façana, i a migdia s'obre amb un pis central de galeria d'arcs de mig punt adovellats i sostinguts per columnes rematades amb capitells. Té un pou a mà esquerra de la porta de la casa. També té una cisterna que de fet rebia l'aigua de pluja de l'era que es troba darrera la casa. A l'exterior del mas, a ponent i amb l'accés principal donant al carrer de La Roca, hi ha adossada a la propietat una antiga capella, construïda en el segle XIX. | 08010-22 | Carrer de la Roca, núm. 6 | Fins el segle XVII, quan se'l comença a conèixer com a Mas Quingles, era conegut com a Cal Bonamic. És una de les cases més antigues del terme. En el capbreu de 1693 Joan Quingles i Bonamic posseeix una casa 'fora la present vila y prop lo portal de la mare de Deu'. Tot el sector de migdia del poble actual i els carrers documentats des del segle XVII són construïts en terres d'aquest antic mas. L'any 1774, Jaume Quingles i Bonamic n'era el propietari. El pare de l'actual propietari va adquirir la propietat a principis del segle XX. | 41.7996800,1.9533300 | 413045 | 4628065 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38371-foto-08010-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38371-foto-08010-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38371-foto-08010-22-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la llinda d'una de les finestres hi ha inscrit l'any 1619. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 38411 | Cal Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sitges | GIRBAU i FONTS, Gerard (2006). La revolta dels burots (1917). Episodi singular de la història d'Artés. Col·lecció Temes d'Artés, núm. 2. Ajuntament d'Artés i Centre d'Estudis del Bages. Artés. | XX | Recinte industrial de planta rectangular que consta de dues naus amb coberta de teules a dues aigües, i el carener paral·lel als costats llargs. A la capçalera de les naus hi ha un edifici de planta baixa i pis, de planta poligonal i la coberta, a diferents nivells, plana. Feia les funcions d'oficines de la cooperativa. Els murs de l'edifici són d'obra arrebossada i pintats. Les obertures estan emmarcades amb maó vist de color vermell. Les finestres són de triple ull rectangular separats per dos pilars de maó vist a joc amb els marcs. L'ull central és més alt que els laterals. Alguna porta té per damunt la llinda unes obertures semblants. Conserva la xemeneia. | 08010-62 | Carrer Les Parres, s/n | Era la fàbrica de la cooperativa industrial anomenada 'La tèxtil d'Artés', creada com a conseqüència immediata de la Revolta dels Burots, l'any 1917. Era coneguda amb el nom popular de la Fàbrica Nova, en contraposició a la fàbrica de Can Berenguer, que durant tants anys havia exercit un poder econòmic, polític, social i fins i tot religiós sobre la població d'Artés. Fou construïda amb l'esforç de molts sectors socials, com propietaris de terres i botiguers. Obtingué els permisos municipals el juny de l'any 1917 per tal de construir un edifici destinat a fabricar filats i teixits de cotó. La construcció oficial es va escripturar el 5 d'abril de l'any 1918. Els estatuts definien l'empresa com a cooperativa dels obrers per a la fabricació de filats i teixits de cotó. El primer consell d'administració estava format per Lluís Galobardes, Enric Sallés, Claudi Sala i Josep Ballús. Josep Vila fou anomenat gerent. L'any 1922, per fer rendible l'empresa, l'edifici i la maquinària foren arrendats als fabricants cotoners Jaume i Climent Aguilar. A l'any 1929, fou traspassada a Jaume Sitges i Riera per 140.000 ptes. | 41.7962500,1.9546900 | 413154 | 4627683 | 1917 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38411-foto-08010-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38411-foto-08010-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38411-foto-08010-62-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 120|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 38471 | Cal Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teixidor | SERRA COMA, Rosa (1985). Cal Teixidor. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XV | Edifici que formava part de la fortificació de les antigues muralles del castell i de la vila d'Artés; fou habitat pel torretà i posteriorment habilitat com habitatge. Consta de planta baixa i tres pisos i coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana de migdia, amb un portal rodó adovellat. Les altres obertures, una finestra per planta, són posteriors, però tenen l'ampit i els muntants de pedra treballada i alguna llinda amb motllura. La cantonada de les façanes sud i est està escairada amb pedra ben treballada. A la façana est hi ha l'únic portal d'entrada al recinte emmurallat que es conserva. L'aparell és de pedra ben tallada i regular en els escaires. | 08010-122 | Carrer del Padró, 5 | És una de les cases més antigues d'Artés. Podria tractar-se de la casa del torretà que guardava un dels portals d'accés al recinte fortificat del castell i església, l'únic que encara es conserva. | 41.7990500,1.9514200 | 412886 | 4627997 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38471-foto-08010-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38471-foto-08010-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38471-foto-08010-122-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També coneguda com a casa del Torretà. | 93|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 38435 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader | GAIA (2004). Auditoria ambiental d'Artés. Àrea de Mediambient de la Diputació de Barcelona i Ajuntament d'Artés. Inèdit. VILA VALENTÍ, J. (1951). 'Una encuesta sobre la transhumancia en Cataluña', dins revista Pirineos, núm. 17-18, pp. 405-445. | No es pot precisar amb detall | Per Artés hi transcorre un camí ramader. Aquest camí ramader es troba inclòs dins l'obra de Llobet i Vilà de 1951. També es manté un record en la memòria que recull la tradició oral, però que és difícil de seguir en la seva totalitat. El seu recorregut aprofitaria el Camí Ral d'anada al Pujol Vell i es perdria a l'entorn de la Font dels Capellans. De baixada, passaria en direcció al Mas Canet (creuant la B-430), pel costat del Camí del Mig i es perdria pels camps de la propietat del Mas Torres. | 08010-86 | Nord del municipi | Els camins ramaders són els camins que utilitzen els ramats en els seus desplaçaments transhumants, els camins que uneixen les pastures d'estiu i les pastures d'hivern. Són camins que existeixen des de fa segles, i on els ramats poden trobar pastura, abeuradors i llocs de descans i tenen dret a pas. A Catalunya les pastures d'estiu es troben principalment als Pirineus i a l'hivern baixen a la Depressió interior, a la Depressió pre-litoral, Gironès, Baix Ebre. El mapa de Llobet i Vilà (1950), mostra aquestes zones de pastura i els camins ramaders que les uneixen. El conjunt de camins ramaders existents a Catalunya conforma un patrimoni cultural de gran importància, al mateix temps que constitueix una xarxa de vies de transport encara utilitzades per una bona part dels ramaders com a mitjà per facilitar la transhumància dels ramats. Actualment existeix la llei 3/1995, del 23 de març, de vies pecuàries. També es considera un argument de pes l'antiguitat i la funció d'aquestes vies com a nexe d'unió, facilitant la relació entre les clàssiques activitats agro-forestals i ramaderes, amb els nous usos del món rural: usos mediambientals, de corredors biològics entre espais naturals, culturals, etc. | 41.8070100,1.9456500 | 412417 | 4628886 | 08010 | Artés | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||
| 38370 | Can Pujol Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujol-vell | IGLESIAS, J (1979). El fogatge de 1553, vol. I. Barcelona. SERRA COMA, Rosa (1985). Cal Pujol Vell. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | Masia de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa i dos pisos. Murs arrebossats llevat dels carreus regulars dels escaires i de les llindes de les obertures. En la llinda d'una finestra del primer pis hi ha la següent inscripció: 'Maria Anna / Any 1759 / feu / P. Magi Pujol '. Cos annex en forma de 'L' a llevant. Tanca al voltant en forma de closa amb la paret feta de paredat i arrebossada amb un barri d'entrada amb portes metàl·liques i pilars laterals, de secció de creu grega, fets de maons i acabats en forma de pinacles. | 08010-21 | Afores, al nord del municipi. | Documentada des del segle XVI; en el fogatge de 1553 apareix un tal 'Matias Pujoll' com un dels fogatges de la 'Parròquia y terme de Artes y Orta'. | 41.8042900,1.9386800 | 411835 | 4628591 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38370-foto-08010-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38370-foto-08010-21-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al voltant de la casa està ple d'eines del camp i pedres de molí. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,26 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/