Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38556 | Antiga fàbrica Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-cal-bassacs | <p>BUSQUETS, J. i altres (1999). Gironella, notes històriques. Associació Cultural El Vilatà. Gironella. 'Llibre de Matrícula Industrial (1899-1943)'. Lligall 491, Arxiu Municipal d'Avià.</p> | XIX | És un edifici que amenaçava ruïna i ha desaparegut. Ha estat substituït l'any 2006-09 per un habitatge de pisos nou. | <p>Edifici desaparegut degut a amplició urbanística del nucli antic feta l'any 2006. Actualment l'antic lloc que ocupava la fàbrica l'ocupa un edifici de pisos de nova planta. Casa de pedra de planta quadrada, quatre plantes i golfes, amb teulada a dues vessants. Es troba situada a la plaça del Padró adaptant-se al desnivell tel terreny de forma que la porta es troba a nivell de la plaça, però per la façana posterior encara hi ha un pis. La porta principal ha quedat tapiada al afegir un cobert pel costat de la plaça. Cada pis té tres balcons a les façanes més amples i tres ulls de bou a les golfes, les altres dues façanes tenen finestres petites i asimètriques. Les parets són fetes de pedra barrejada i les cantoneres de blocs ben escairats. L'interior es va adaptar com a pisos i no queda res de la antiga fàbrica.</p> | 08011-32 | Nucli antic, Plaça del Padró, 5. 08610 AVIÀ | <p>Fàbrica de la família Teixidor-Bassacs de Gironella, industrials tèxtils que van fundar la fàbrica de cal Bassacs a Gironella a mitjans del segle XIX. L'any 1863 Joan Teixidor, casat amb Raimunda Bassacs, va comprar a Josep Muixí d'Avià una casa a la plaça del Padró on ja hi havia 11 telers, una màquina de canilles i un ordidor. El diners per comprar aquesta casa els hi va deixar Antoni Manent i Llonch, negociant de Barcelona, fent una hipoteca per la casa pel valor del que va prestar: 7.500 duros, i que va quedar saldada al 1884. Al registre de Matrícula Industrial (Arxiu Municipal d'Avià) consta que la fàbrica de teixits de cotó pertanyia a la raó social Fusté, Teixidó i cía. que va funcionar fins al 1916. L'any 1900 hi havia 12 telers, i al 1905, 10 telers. A mitjans del segle XX la casa era propietat de Josefa Salvans i actualment dels seus descendents.</p> | 42.0763100,1.8250900 | 402812 | 4658917 | 1800 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38556-foto-08011-32-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-04-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Desaparegut | 106 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||
| 38642 | CAL RAMONET | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ramonet | Amillarament d'Avià de 1862 (Arxiu Municipal d'Avià). | XVIII | Cal Ramonet és una casa feta en diferents etapes que són difícils de determinar amb exactitud. És una casa de dimensions grans, coberts amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana oberta a migdia, amb planta, pis i golfes. La casa té coberts als dos costats independents de la casa i s'obre a una era tancada per davant amb un petit mur i els mateixos coberts. La façana principal presenta una simetria trencada únicament pel desplaçament de la porta principal a un costat. A la planta baixa hi ha dues portes: la principal de mig punt i adovellada amb la data 1800 i una creu gravades a la clau, i una a un costat també adovellada d'arc de mig punt però de llum més ampla. Al primer pis i a les golfes s'obren dues eixides amb dos arcs cada una: al primer pis els arcs són carpanels de pedra i a les golfes són de mig punt d'obra vista. Tots ells diferenciats per pilars amb els capitells marcats per una motllura horitzontal. A cada costat dels arcs hi ha dos balcons d'arc rebaixat al pis i dues finestres a les golfes que acaben de marcar la simetria de la façana. Als murs laterals es pot observar que les golfes eren un assecador obert per davant i pels costats i que posteriorment aquests es van tancar amb paret de maó. L'estructura interior segueix la divisió en tres crugies perpendiculars a la façana, i es pot veure clarament que el cos davanter va ser afegit posteriorment davant de la que havia estat inicialment la façana principal que ara queda uns quatre metres per darrera de l'ampliació feta al segle XIX. En aquest mateix mur hi ha una espitllera que ha quedat tapiada per un costat per l'ampliació. La que havia estat la primera porta principal té els muntants formats per grans blocs de pedra escairats i la llinda de roure. Aquesta porta, situada en front de la principal, dóna accés a una cort i a la dreta de la porta arrenca l'escala que porta al primer pis fent una ela, amb els primers graons de pedra i els últims d'obra vista amb la vora de fusta. L'escala mena al primer pis, on hi ha la sala amb el terra de rajols de fang fets a mà, obrint-se a ella pel costat esquerre la cuina amb foc a terra de campana típic de la zona i una habitació, i a la dreta dues habitacions i l'arrencament de l'escala que porta a les golfes. La sala té sortida directa a la eixida que te el terra de grans rajols de pedra. A la planta baixa hi ha un forn de pa. | 08011-118 | Cal Ramonet, Veral de Cal Guixé, La Rovira. 08610 AVIÀ | Aquesta és una casa com d'altres d'Avià construïda en diferents èpoques, però no sabem de quina data pot ser la construcció més antiga, principalment perquè el nom que té actualment deu ser recent, de la època de l'ampliació del 1800, i perquè no es conserven documents referents a ella. Al 1856 era de Ramon Bertran. Constant encara de la mateixa família el 1914. | 42.0719000,1.8177900 | 402202 | 4658435 | 1800 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Cal Ramonet és coneguda també amb el nom de Cal Tufa. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||||
| 38623 | LA ROUREDA VELLA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roureda-vella | DENÉS I TORRAS, J. (1930). Génesis de la estructura arquitectònica de la masia. Projecte 2c, nº 17-18, pàgs. 82-86. Amillaraments d'Avià de 1862 i 1879. (Arxiu Municipal d'Avià). Registre de la propietat, 1901 (AMA). | XIX | La Roureda Vella és una casa que s'ha construït en diferents fases. Actualment és una casa de planta, pis i golfes, coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i aquesta orientada a migdia. Tota la façana ha estat fruit d'una ampliació de finals del segle XIX que tapa la primera façana, i que forma quatre cossos dividits per pilars de maons des de la base i fins a les golfes, amb embigat de fusta, deixant dos cossos oberts a la planta, un al pis, i un assecador als dos mòduls centrals de les golfes. A la façana més antiga hi ha la porta principal adovellada de mig punt rebaixat i que portava gravada la data 1806 que actualment és esborrada. La planta baixa en la zona més antiga és dividida en tres cossos coberts amb volta de canó rebaixada de pedra i calç comunicades per portes que formen cunya. Aquesta estructura correspon e l'estructura clàssica identificada per Josep Danés (DANÉS I TORRAS, 1930). En el cos de llevant hi havia el forn de pa. Les parets exteriors són de pedra amb cantoneres ben escairades. | 08011-99 | La Roureda Vella, 08610 AVIÀ. Zona Molí del Castell. | La Casa de la Roureda la trobem documentada a l'Amillarament de 1856 com a propietat de Joan Canudas i al de 1862 i al de 1879 com a propietat d'Antoni Pla, que es va casar amb una Canudas, possiblement pubilla del primer. L'any 1901 Pedro Soler la va comprar a Catalina Pla Canudas, i aquest va construir la casa Roureda Nova a prop de l'antiga casa en la que va posar masovers. La Roureda era una important propietat que ocupava els dos costats de la riera de Font Caldes, i que va ser ampliada amb més terres quan els Canudas van adquirir una part de Casancamp Vell. En la seva propietat també van construir les cases Casanova del Prat i cal Comelles a principis del segle XX. | 42.0801200,1.8439000 | 404374 | 4659319 | 1806 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38623-foto-08011-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38623-foto-08011-99-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El nom de Roureda fa referència a un antic bosc de roures que hi havia als entorns de la casa i que va desaparèixer en roturar els camps a inicis del segle XX. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||
| 38590 | CASANOVA DE MONTORSÍ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-montorsi | Amillarament d'Avià de 1879 (Arxiu Municipal d'Avià). | XVIII-XIX | Masia que mostra vàries etapes constructives, de planta, dos pisos i golfes, coberta amb teulada a dues vessants i façana orientada a migdia amb el carener perpendicular. El cos primitiu -al que s'hi afegeix més tard un cos a la dreta- està format per tres pilars exteriors que formen dues crugies; els murs de la base són de pedra, continuant de tàpia entre llates de fusta a les parts superiors i que es troba en molt mal estat. L'afegit de la dreta té les cantoneres de maó. Cal remarcar el balcó amb barana de fusta que s'obre a les golfes, el voladís sortint de la teulada, i la biga de fusta de la porta principal amb la data 1816 gravada amb el símbol de Maria al centre separant les xifres en dues unitats a cada costat. Al pis es conserva l'aigüera de pedra encastada en una furnícula en forma d'arc de mig punt rebaixat, i el foc a terra amb campana superior amb les llindes de fusta. Els murs de tàpia o de toves són present als murs del pis i de les golfes. | 08011-66 | Casanova de Montorsí, Graugés 08610 AVIÀ | Exemple de masia construïda a inicis del segle XIX, però possiblement aprofitant altra construcció antiga. La casa era de José Montorsí de Berga, que també posseïa el Lladó, dient-se en un principi Casanova del Lladó (1879) i agafant després el cognom del propietari. Actualment el nom que rep la casa és fruït de la composició dels dos topònims, encara que també es coneix per Montorsí. | 42.0706000,1.8607000 | 405750 | 4658243 | 1816 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38590-foto-08011-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38590-foto-08011-66-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Actualment la casa s'utilitza com a corts de bestiar i el pis resta abandonat des de que els masovers van comprar la casa Carbonells i es van traslladar a viure al 1998. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||
| 38674 | Cal Coix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coix | <p>AA.VV. (1976). La masía. Historia y tipología de la casa rural catalana. Revista de arquitectura, Grupo 2 C. Barcelona. Amillarament d'Avià de 1862. (AMA).</p> | XIX | <p>Cal Coix és una casa que s'anà construint en diverses etapes. La construcció més antiga es troba ficada a dintre de l'actual. És coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que és orientada a migdia. Les cantoneres són de pedra, però els materials dels murs resten tapats per l'arrebossat. Únicament hi ha una data gravada a l'interior de la casa: 1816. Fa pocs anys es va fer una important rehabilitació dividint la casa en diferents habitatges en lloguer.</p> | 08011-150 | Cal Coix. Barri de La Creu. 08610 AVIÀ | <p>Es tracta d'una casa construïda a inicis del segle XIX. La primera notícia la trobem a l'Amillarament de 1862 era propietat de Mariano Gironella de Berga.</p> | 42.0817300,1.8281800 | 403076 | 4659515 | 1816 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||||
| 38601 | RECTORIA DE SANT VICENÇ D'OBIOLS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-vicenc-dobiols | Amillarament d'Avià de 1862. (AMA). Llibre de baptismes de la parròquia d'Obiols (1852 a 1906) (APG). | XIX | La Rectoria d'Obiols respon a una estructura clàssica de tres crugies, teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i aquesta oberta a llevant, a la plaça de l'església. Està adossada per darrera al mas Obiols ocupant una tercera part de l'amplada del mur d'aquest, i de forma esglaonada. La porta central amb un balcó al centre del pis i una finestra a cada costat accentuen la simetria de la façana. Totes les finestres tenen els muntants, llindes i ampitadors de pedra. Al costat de la porta d'entrada hi ha dos pedrissos. A la llinda de la porta hi ha la data 1843. | 08011-77 | Obiols. 08610 AVIÀ | La única referència escrita que tenim de la rectoria és la nota que surt a l'Amillarament de 1862 indicant que la casa rectoral d'Obiols no pagava contribució, igual que la resta d'esglésies, rectories i capelles del terme. Al llibre de baptismes de la Parròquia (APG) hi ha una nota que explica que del 3 de maig de 1873 al 4 de juny de 1874 l'església es va quedar sense capellà ja que aquest va fugir perquè temia per la seva vida degut als aconteixements que passaven (tercera guerra carlina). La parròquia va estar sota jurisdicció del Bisbat de Ripoll fins al 1874 en que passa a ser del bisbat de Solsona. | 42.0610800,1.8663500 | 406203 | 4657180 | 1843 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||||
| 38617 | LA NOGUERA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera | 'Registro de casas de campo' de 1856 (Arxiu Comarcal de Berga). Amillaraments de 1879, 1886, 1896 i 1930. (Arxiu Municipal d'Avià) | XIX | La Noguera està formada per dues cases juntes que van ser construïdes per a masovers. És d'obra molt senzilla, sense finestres laterals i amb les llindes de les finestres de fusta. Els murs són fets amb barreja de diferents materials, principalment tàpia i maó. El carener de la teulada és perpendicular a la façana de les cases que és orientada a migdia. Fa pocs anys es van afegir alguns coberts als costats de les cases i que li donen un aire heterodox. Les cases son habitades per dues famílies. | 08011-93 | La Noguera 08610 AVIÀ. Zona Molí del Castell. | La Noguera era una de les masoveries de Cal Castanyer. Va ser construïda a mitjans del segle XIX. La primera vegada que surt documentada és al 'Registro de las Casas de Campo' de 1856 com a propietat de José Canal i Gamisans de Berga, que també era propietari de cal Castanyer, l'Horta i el Pou. Al 1879 la propietat era de Ramona Canal i Grau. Al 1886 es ven la propietat a Josep Puiggros amb quatre colons, i al 1896 de Cristina Florejachs i Roca junt amb 10 cases més entre les que hi ha la 'casa del colono', l'Horta, la Noguera, les granges, la fusteria. Al 1930 cal Castanyer junt amb la Noguera, l'Horta, la Serra, la granja i un molí vell derruït (que podria ser una estructura que trobem a sota del Molí del Castell) eren propietat de Josep Barniol Molas. | 42.0818400,1.8338700 | 403547 | 4659521 | 1850 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||||
| 38618 | L'HORTA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhorta | 'Registro de casas de campo' de 1856 (Arxiu Comarcal de Berga). Amillaraments de 1879, 1886, 1896 i 1930. (Arxiu Municipal d'Avià) | XIX | És una casa senzilla de dos pisos coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana orientada a migdia i que s'obre a una petita era. Els materials dels murs són de pedra petita, amb les cantoneres de pedra i obra, i destaca la quantitat de còdols que s'han utilitzat per fer la façana principal. També hi ha algunes parts fetes de tàpia. Les finestres del pis són fetes de rajols, mentre que les de la planta tenen els muntants de pedra. A l'interior el pis i la planta baixa s'utilitzen com a vivenda i el bestiar ocupa coberts construïts al voltant de la casa. | 08011-94 | L'Horta 08610 AVIÀ. Zona Molí del Castell. | L'Horta era una de les masoveries de Cal Castanyer. Va ser construïda a mitjans del segle XIX com les altres. La primera vegada que surt documentada és al 'Registro de las Casas de Campo' de 1856 com a propietat de José Canal i Gamisans de Berga, que també era propietari de cal Castanyer, la Noguera, el Pou. Al 1879 la propietat era de Ramona Canal i Grau. Al 1886 es ven la propietat a Josep Puiggros amb quatre colons, i al 1896 de Cristina Florejachs i Roca junt amb 10 cases més entre les que hi ha la 'casa del colono', l'Horta, la Noguera, les granges, la fusteria. Al 1930 cal Castanyer junt amb la Noguera, l'Horta, la Serra, la granja i un molí vell derruït (que podria ser una estructura que trobem a sota del Molí del Castell i a prop de la granja de la Noguera) eren propietat de Josep Barniol Molas. | 42.0815600,1.8355900 | 403689 | 4659488 | 1850 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38618-foto-08011-94-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||
| 38634 | EL VERDAGUER | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-verdaguer | CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. | XIX | Masia d'estructura clàssica i de construcció moderna. És un edifici gran, amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia, i amb tres pisos. Els murs exteriors són de pedra barrejada amb còdols, amb cantoneres ben escairades als angles i amb els tancaments d'obra vista. Davant de la façana principal hi ha un baluard al que s'accedeix des dels dos costats per portalades. La porta principal és coberta amb un arc escarsser d'obra vista, tipus d'arc que es repeteix a algunes finestres de la casa. Al segon pis destaca una finestra central d'arc de mig punt dividida per un muntant d'obra, així com l'ull de bou ovalat que proporciona llum a les golfes. L'era de la casa situada al costat est, es troba envoltada de coberts que la tanquen quasi completament. | 08011-110 | El Verdaguer. Clarà. 08610 AVIÀ | Tot i que la casa actual va ser construïda a mitjans del segle XIX, ja tenim notícies d'un assentament al fogatge de 1497 en que surt Bernat Verdeguer al terme de Sant Martí d'Avià, i al fogatge de 1553 es cita a Bernardi Verdaguer (IGLÉSIAS, 1979). Per informació oral dels ocupants de l'actual mas sabem que havia hagut una primera construcció a prop de la casa actual, que seria la casa més antiga de la que no queden restes. Al Cadastre de 1767 el mas era propietat de Mariano Boixadera de Berga que tenia un jornaler i un mosso. Al 1862 era de José Cortada de Berga i el 1879 de Joan Ferrer. A inicis del segle XX va comprar la propietat junt amb els Porxos els amos de la casa Escardívol de Serrateix. | 42.0696500,1.7926900 | 400122 | 4658215 | 1850 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38634-foto-08011-110-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||
| 38555 | Antiga fàbrica Cal Piteu (Cal Guixé o Cal Corominas) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-cal-piteu-cal-guixe-o-cal-corominas | <p>GUIXÉ I GUIXÉ, Antoni (1906). 'La indústria tèxtil catalana: una visió històrica'. Monografia premiada als Jocs Florals de Berga l'any 1906. Re-publicada a Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, desembre 1992. 'Llibre de Registre de Matrícula Industrial (1899-1975)'. Arxiu Municipal d'Avià. Arxiu privat de Ramon Pujol i Thomàs (Berga). Fotografies 'Ramon Mas'.</p> | XIX | <p>Edifici de planta, dos pisos i golfes, de pedra barrejada i arrebossada amb morter de calç. La façana principal s'obre a un baluard tancat amb reixa i porta metàl·liques entre pilars de maó que dóna al carrer Padró davant de la façana posterior de l'església. És una façana simètrica centrada en una porta d'arc rebaixat, tres balcons a cada pis i un ull de bou ovalat al centre de les golfes i marcant l'angle de la teulada a dues vessants. Damunt la porta hi ha una placa metàl·lica de l'asseguradora 'L'Unión' amb la data 1828 i que està posada sobre altra placa que no es distingeix; damunt una furnícula per a una imatge que ha desaparegut, element que es repeteix en altres fàbriques construïdes pel mateix industrial a Berga. La resta de façanes es caracteritzen per tenir moltes finestres obertes seguint una simetria i l'estructura característica d'edifici fabril. La que s'obre al sud té una eixida oberta amb sis finestrals d'arc rebaixat. Una de les dues finestres del mig (la més a prop del c/ Padró) té la llinda horitzontal per aconseguir més llum, ja que per aquí s'entrava gènere a la fàbrica. Encara es conserven dues guies de fusta que travessen tota la façana des del primer pis fins a les golfes i un sistema de politges per pujar gènere. La finestra del pis de sota que correspon a aquest enginy, també és més gran que la resta. Aquest afegit es va realitzar més tard ja que a fotografies fetes per Ramon Mas (els anys 1910-20) no hi surt. Actualment l'interior de l'edifici s'ha habilitat per pisos. Al costat d'aquest edifici es va construir una nau d'un pis realitzada en maó i pedra, amb característiques semblants i que va ser ampliada als anys quaranta.</p> | 08011-31 | Nucli antic, Carrer Padró, 2 i 6. 08610 AVIÀ | <p>Ramon Pujol i Thomàs (Berga 1847-1923) alies 'Corneta', advocat i alcalde de Berga (1873-1875 i 1877-1979), va ser un important industrial de finals del segle XIX que va impulsar el projecte del Canal Industrial de Berga i va construir la fàbrica tèxtil de Cal Corneta a Berga. Tenia vàries propietats a Avià: Codines, el Pou, i la fàbrica d'Avià anomenada Cal Piteu abans cal Guixé o cal Corominas. Aquesta rebé el nom inicial del primer propietari Ramon Guixer (amillarament de 1862); després passà a ser propietat de Dña. Maria de la Piedad Fábregas i Mercader que la va hipotecar a Domingo Corominas y Pintó. En aquesta època la fàbrica, en la que només hi havia telers manuals, es coneixia com Cal Corominas, i va ser cedida per l'hereu de confiança de Piedad Fabregas a Ramon Pujol l'any 1876. En documentació que conserven els hereus de Ramon Pujol i Thomàs es fa una descripció de la fàbrica amb els seus termes i s'especifica que la superfície edificada era de deu metres d'ample per vint de fons, amb un total de 200 m2, i que hi havia un embarrat per al moviment de la maquinària. L'any 1884 la comprà Martín Camps i Prat, que molt probablement fou el que va fer la primera ampliació de naus davant de l'església. L'any 1924 Roberto i Juan Soler, empresaris de Barcelona, instal·len una fàbrica amb 20 telers per fer teixits de cotó. El nombre de telers va oscil·lar, així mentre al 1935 hi havia 82 que eren mecànics, al 1938 havia 52, al 1939 hi treballaven 90, i al 1943 hi havia 101 telers. Pels volts de l'any 1940 es va tornar a ampliar la nau davant l'església per posar més telers i ja era coneguda popularment com Cal Piteu o Piteus, essent una fàbrica en la que treballava molta gent d'Avià i fins i tot de Berga, arribant a tenir 90 treballadors. Durant els anys de la restricció, posteriors a la Guerra Civil, l'energia es proporcionava amb un motor de gas-oil, mentre que anteriorment era accionada per energia elèctrica. En una part d'aquesta nau, l'any 1920, s'hi va instal·lar Antoni Castella Simon que feia de fuster i tenia el negoci de pompes fúnebres d'Avià. La fàbrica ocupava els tres primers pisos de la casa del carrer Padró nº 6 i tota la nau del costat d'un sol pis. A partir de l'any 1961 també reparaven maquinària tèxtil i al 1967 es canvià el nom de successors de R. i J. Soler pel de 'Manufacturas Avià'. La fàbrica va tancar a inicis dels anys 70 i es va habilitar part de la casa per pisos i les naus per un taller de fusteria.</p> | 42.0757400,1.8248900 | 402795 | 4658854 | 1862? | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38555-foto-08011-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38555-foto-08011-31-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | L'antiga fàbrica estava formada per l'edifici de pisos i les dues naus fruit d'ampliacions davant la plaça de l'església. | 106|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||
| 38608 | Bellús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bellus | <p>CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. ACA (Arxiu de la Corona d'Aragó), notarials, Berga/Vària, vol. 149.</p> | XVII-XIX | La teulada està en molt mal estat i s'ha enfonsat una part que ha arrossegat el pis d'una habitació al nord-oest. Al moment de tancar l'inventari s'acabava de restaurar la teulada i netejar l'interior de la casa. | <p>Ballús és una de les masies més grans d'Avià que va ser construïda en diferents èpoques. És de planta rectangular amb teulada a dues vessants, tres pisos i golfes, de la que destaca la façana sud amb dos cossos de galeries superposades amb sis arcs de mig punt simètrics cada una. Inicialment la casa estava formada per un cos central al que es van afegir altres cossos pels dos costats posteriorment. Aquesta zona central a la planta baixa té el sostre fet de bigues de roure i lloses. A aquest es va afegir un cos pel nord-oest quedant una planta en forma de L. Posteriorment es faria el pis principal de la zona nord presidit per la sala, espai central al que s'obren les habitacions, un total de sis, dues amb alcova Únicament una finestra té una data gravada bastant esborrada, en la que sembla posar 1775, data que correspon a aquesta tercera ampliació. A la sala hi ha la caixa del rellotge encastada a la paret i que conserva les portes de fusta, una capella també encastada amb portes i que és coberta amb mitja volta d'aresta suportada per petites columnes fetes de pedra i policromat tot el conjunt. Al costat de la porta d'entrada del nord oberta al segle XIX es troba tapiada l'antiga aigüera amb rajoles de decoracions florals. Tant la sala com les habitacions conserven la pintura de les parets característica de l'època romàntica. La següent ampliació correspondria a la data d'obertura de la porta nord: 1857 flanquejada per les lletres JPh. BL. (Josep Ballús) i de l'escala de pedra i pati construïts sobre una volta d'aresta de maó que engrandeix la casa per la façana nord i que s'obre a l'exterior a través de dos grans arcs de mig punt. També en aquesta època es va ampliar la casa pel sud, afegint un grup de nou voltes d'aresta de maó en grups de tres, suportades amb pilars també de maó i que s'obren a la façana sud amb tres arcs de mig punt de maó (dos d'ells ara tapats). En fer aquesta ampliació el pis principal va ser adaptat per dues vivendes. Una, la més antiga del cos nord, i una altra al cos sud que s'obre a una eixida de sis arcs de mig punt a la que s'accedeix a través d'una habitació amb la porta emmarcada en un arc de mig punt amb relleus de guix a l'intradós. El segon pis també es van adaptar dues vivendes més petites al cos construït al segle XIX, de les que encara es pot veure una cuina amb fogons, i que també tenen galeria amb arcs simètrica a la del pis inferior, i el terra de rajols de pedra. A les golfes es poden veure les encavallades de fusta que suporten la teulada que és d'una amplada considerable. Totes les finestres tenen les llindes i muntants de pedra, i tan sols una és motllurada, a la façana nord. Quatre són les portes que donen accés a la casa: la més antiga a la façana de ponent, una més moderna a la façana nord, la que dóna accés a les voltes pel costat sud, i altra a la façana est d'arc rebaixat; les dues últimes són a peu pla i les altres obertes al primer pis. Davant de la casa hi ha una capella i molts coberts construïts en diferents èpoques, així com la casa dels masovers, també de pedra i maó.</p> | 08011-84 | Casa Bellús. Obiols. 08610 AVIÀ | <p>Ballús és situada al terme de la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols. La primera referència documental la trobem al fogatge de 1497 on consta Pere Ballús de Coromines a la parròquia d'Obiols. També surt Joan Ballús al mas Corominas a la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols al fogatge de 1553. Aquest mas Coromines va canviar el nom pel de Ballús, cognom del propietari. Al capbreu de Santa Maria de Ripoll de 1758 (ACA) el mas Ballús era de Joan Ballús i Salvans, i depenia del monestir. Degut a que Ballús era la casa que més produïa de la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols, va ser nomenada casa major delmera a L'Excusado (1766-69), lliurant el delme a la hisenda reial (PLANES, 1985). En aquesta època es va donar un fort impuls a la casa i es va construir la masoveria Terradelles i el molí. A l'Amillarament de 1862 Ballús era de Josep Ballús junt amb la capella, la Serra de Ballús, el molí de Ballús, La Plana, el Collet i Tarradelles. En aquesta època d'esplendor la masia va ampliar-se fent-se una part important de la casa, la capella i la masoveria del Collet i posant colons a totes les cases. Tota la propietat va ser comprada per la família Canudas l'any 1922. La masia havia estat habitada per quatre famílies a la vegada i la distribució interior es va adaptar, per això hi ha quatre cuines. Fins a inicis del segle XX va ser una de les cases més importants i de més producció d'Avià.</p> | 42.0520200,1.8599700 | 405662 | 4656181 | 1867 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38608-foto-08011-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38608-foto-08011-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38608-foto-08011-84-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Encara que la capella forma part de la casa, en estar separada d'aquesta, s'ha fet una fitxa a part. Recentment s'ha modificat el topònim que antigament era Ballús per Bellús. Degut a què fa anys que la casa no s'ocupa, es conserven diferents estris relacionats amb el passat agrícola: ventadores, una màquina d'esgrunar blat de moro, arreus, rampills i altres elements. Es conserven també els graners a les golfes. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||
| 38625 | COLÒNIA LA PLANA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-la-plana | CAMPRUBÍ, J. (1995). Les grans colònies tèxtils del Llobregat: La Plana. A 'Regió 7', 5 de març de 1995 | XIX | La colònia Sanglas o La Plana estava formada per dues llargues naus bessones, paral·leles al riu, de planta baixa, sense relleu arquitectònic, amb habitatges i serveis molt discrets si els comparem amb els de la resta de colònies del Llobregat. Les construccions són de dues o tres plantes, amb escala exterior i accés mitjançant dos cossos de base quadrangular a manera de torre que acullen la caixa d'escala i que es situen als extrems dels edificis. Al centre hi ha una construcció d'estructura clàssica coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana de llevant, que fou destinat a serveis i habitatges dels encarregats. Actualment només queda un carrer de pisos que actualment són propietat dels seus habitants. | 08011-101 | Polígon Industrial La Plana, 08610 AVIÀ | La fàbrica de La Plana es va fundar l'any 1875 al peu del Llobregat, prop de Sant Vicenç d'Obiols. Va ser concebuda com una Colònia Industrial i el propietari bastí el conjunt dels habitatges i els serveis (botiga, cafè, forn,..), així com una petita capella integrada a l'estructura dels habitatges que aviat fou anul·lada en augmentar la població del nucli, en que els serveis religiosos es traslladaren a Sant Vicenç d'Obiols. Els anys cinquanta va ser una de les colònies més poblades de l'alt Llobregat; tenia prop de dos-cents habitatges repartits en quatre carrers, amb cinquanta-quatre i setanta-dos pisos que acollien unes set-centes persones i amb un grau d'immigració alt. Disposava dels serveis indispensables: escola de nois, escola de noies atesa per les monges del Monegal, capellà, teatre, sala, cafè, camp de futbol, botiga amb estanc, merceria, perfumeria, alimentació,... Els diumenges era molt concorreguda ja que s'organitzava ball, diversió que no tenien altres colònies. La construcció de la colònia es va iniciar l'any 1884 a la par que la fàbrica, després de la compra dels terrenys per Miquel Roca i Noguera, però va ser la societat Josep Sanglas i germans la que va construir la gran majoria d'edificis de la colònia a partir de l'any 1910. Actualment només queda un carrer amb pisos. | 42.0534700,1.8711400 | 406588 | 4656329 | 1884 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38625-foto-08011-101-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Miquel Roca i Noguera | 106 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||
| 38582 | ESTANY GRAN DE GRAUGÉS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estany-gran-de-grauges | AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà. | XIX | Llac artificial de sis hectàrees d'extensió, amb una profunditat de 2 a 18 metres i una capacitat d'uns 600.000 metres cúbics d'aigua, i que es nodreix de l'aigua de la Riera d'Avià. A l'entorn del llac el Sr. Agustín Rosal i Sala va plantar diferents espècies de plantes i arbres per tal de crear un jardí introduint espècies que no eren autòctones com l'erable i el teix, espècies que es van aclimatar i que s'han escampat pels entorns de la Riera d'Avià. Diferents espècies animals hi viuen a la zona: ànecs, polla d'aigua, amfibis, carpes i llucis, principalment. Fa pocs anys que s'han netejat els contorns vegetals de l'estany, s'han posat barques de passeig i s'ha instal·lat un bar i lloguer de cavalls, tot i així l'aigua i els entorns no estan molt cuidats i la manca d'aigua a la Riera d'Avià provoca que no hi hagi renovació i es trobi brutícia a la superfície en alguns racons. | 08011-58 | Graugés 08610 AVIÀ | El llac principal de Graugés es va construir al 1887 per iniciativa del Sr. Agustí Rosal i Sala aprofitant la fondalada del Torrent Bo, en un lloc baix i amb un mur de 7 m d'espessor i 25 m d'alçada que va ser tractat amb silicat d'alumini pel costat en contacte amb l'aigua per fer-lo més resistent. Es van trigar cinc anys en construir-lo. El llac s'omple d'aigua que prové de la Riera d'Avià que arriba a través d'un canal que agafa l'aigua al seu pas per la casa Lluert d'Avià (lloc on encara s'observa el canal i la resclosa per desviar l'aigua). Per regar la part alta de la finca es van construir altres basses-dipòsit als punts més elevats, pujant l'aigua del llac principal elèctricament amb dues bombes mogudes amb la força sobrant de la fàbrica de Cal Rosal que proporcionava 100 cavalls de vapor a la nit. Hi havia oberts uns 16 quilòmetres de sèquies i hi havia instal·lats uns 2 quilòmetres de tubs de ferro Lavril que conduïen l'aigua als embassaments superiors des d'on es regaven els camps. Els estanyols de sota (Font de Sant Ramon) servien per emmagatzemar l'aigua sobrant de l'estany Gran i retornar-la a la riera, mentre que el del Carrer Nou recollia aigües residuals de les granges. L'Estanyol de les Escoles actualment només s'omple amb aigua de la pluja. El sistema d'estanys va convertir la finca en una gran explotació de regadiu, però també acomplia la funció d'ennoblir i distingir la propietat (la Torre) creant una zona d'esbarjo i jardí d'ús col·lectiu. | 42.0640200,1.8411200 | 404120 | 4657534 | 1887 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38582-foto-08011-58-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Agustí Rosal i Sala | A més de l'estany Gran hi ha quatre estanyols comunicats d'alguna manera amb aquest: el del Carrer Nou, Estanyol Superior de la Font de Sant Ramon, Estanyol Inferior de la Font de Sant Ramon i Estanyol de les Escoles. La zona de Graugés està catalogada com a Be Natural Protegit a les Normes Subsidiàries de l'Ajuntament d'Avià aprovades el 30 d'abril de 1986. (Referència topogràfica: 31TDGO42577). | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||
| 38583 | COLÒNIA AGRÍCOLA DE GRAUGÉS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-agricola-de-grauges | AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà. MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457. Llibres de Matrícula Industrial d'Avià (1899-1965). Arxiu Municipal d'Avià. VILARDAGA, J. (1919). Efemérides Berguedanas. Manresa. | XIX | El recinte de l'antiga Colònia Agrícola de Graugés ocupa una important extensió de terreny i diferents elements: un sector central on es concentren oficines, magatzems i dependències, les zones de cultiu, els estanys, carreteres, una farinera i els blocs de pisos on vivien els treballadors. Ens referim aquí al sector central de la explotació que s'articula al voltant d'una plaça rectangular on s'obren una sèrie d'edificis amb característiques constructives similars i que estaven destinats a diferents usos. Són edificis de planta rectangular, de pedra, amb les cantoneres de les finestres i portes de maó i teulada a dues vessants de teula àrab. Els edificis que es troben situats als angles tenen la teulada a quatre vents. Una part d'aquests edificis alberga actualment un restaurant, una altra part resta abandonada i altra ha estat ocupada per una explotació de vaques lleteres fins a finals de l'any 2000. Aquest conjunt es troba situat entre el llac gran i la carretera d'Avià a Casserres. | 08011-59 | Graugés 08610 AVIÀ | Els germans Antoni (1852-) i Agustí (1854-1909) Rosal i Sala, que van néixer a Mataró, eren fills i nebots dels germans Rosal i Cortina de Berga que van fundar la fàbrica del Riu (colònia Rosal). Participaren activament en la vida política a la comarca i van ser uns grans impulsors de la indústria i la agricultura. L'afany emprenedor va portar a Agustí Rosal a construir la Colònia Agrícola de Graugés, que destacà pel nivell tecnològic emprat. Es va fundar entre els anys 1887 i 1889 en unes terres i masos que havien comprat a Graugés. Van construir pisos pels treballadors (carrer Vell, del Mig i Nou), una via fèrria que comunicava tot el complex, una explotació lletera, magatzems de farratges, molí de gra, forn i diferents serveis pels habitants. Es va fer un sistema per recollir els fems dels estables en un dipòsit subterrani per després utilitzar com adob. Els cultius eren rotatius i es va fer un sistema de regadiu dels camps construint els llacs artificials que actuaven com a dipòsits, als que pujaven aigua del Llobregat i de la riera d'Avià i de Font Caldes amb un sistema de canalització sense precedents a la comarca. De 425 hectàrees que tenia la finca, tres quartes parts eren de regadiu. A una descripció de l'any 1910 es diu que hi vivien 300 persones, per això la colònia comptava amb altres serveis: una escola regentada pel capellà de Graugés a la que assistien els nens menors de 12 anys, una escola de nenes de la que s'encarregaven la comunitat de monges Carmelites de la Caritat, una botiga, caixa d'estalvis, auxili mèdic i centre de reunió pels treballadors. Hi havia una sala a la planta baixa de la mateixa Torre de l'Amo que es va utilitzar com a església fins al 1994, en que es va construir la nova. L'explotació va ser visitada el 1908 pel rei Alfons XIII. L'any 1898 se'ls va concedir la medalla d'or del IACSI en ser la primera colònia que feia servir electricitat per a usos agrícoles. Va ser la primera explotació a la comarca amb una màquina de batre elèctrica, també hi havia una màquina per seleccionar grans i esgranadores de blat de moro. A la mort dels germans Rosal, la propietat que era indivisa va quedar per les vídues i fills. El 1916 es dividia, quedant la colònia Agrícola pels successors d'Agustí i la fàbrica del riu pels successors d'Antoni, a partir d'aquí la colònia entrà en una crisi i davallada que ha portat al tancament definitiu als nostres dies. Al 1943 encara es mantenia en funcionament el forn i el molí de Graugés d'una mola, situats a una nau de la plaça. També es va instal·lar una fàbrica de filats de cotó que va funcionar de 1928 a 1930 a nom de Roberto Vicent Noutier, amb 3.000 fusos de filar i 1.600 fusos de tòrcer. A partir del 1928 rebrà el nom Hilaturas Ibéricas S.A. i es mantindrà fins al 1942. | 42.0641300,1.8438000 | 404342 | 4657543 | 1887 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38583-foto-08011-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38583-foto-08011-59-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Agustí Rosal i Sala | La colònia agafà el nom de la casa La Casavella de Graugés que van comprar els germans Rosal. És considerada zona d'Interès per les Normes Subsidiàries de l'Ajuntament d'Avià aprovades el 30-4-1986. | 106|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||
| 38587 | CARRER VELL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-vell | AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà. MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457. | XIX | Edifici de pisos de planta rectangular i cobert amb teulada a dues vessants. És un edifici construït de pedra i maó barrejat que després anava arrebossat, encara que s'ha anat perdent. Els pisos estan compartimentats en blocs verticals. La planta baixa actua com a entrada als pisos a través d'escales independents per a cada bloc. Al primer i al segon pis hi havia les vivendes i a les golfes, que comptaven amb un assecador obert amb doble teulada, es guardaria el gra i la collita. Actualment els pisos els han comprat particulars i es comencen a rehabilitar, ja que fins ara els seu aspecte exterior era molt lamentable ja que no es ciudaven. A la façana de l'est hi ha adossada una estructura de pedra amb tres arcs que eren els femers on es guardaven per indicació del fundador de la colònia. | 08011-63 | C/ Vell, Graugés 08610 AVIÀ | Bloc de cases dels treballadors de la colònia Agrícola de Graugés, de dos pisos i per 10 famílies. Cada una d'aquestes famílies tenien una vivenda gratuïta i disposava d'una horta d'un octau d'hectàrea i de la collita; cada família contava també amb una extensió de 2'5 a 3 hectàrees que havia de conrear obligatòriament, partint-se a mitges la collita amb l'amo. El parcer tenia l'obligació d'engreixar un porc per cada hectàrea de terreny que conreava, apilar i recollir els fems produïts que es concentraven en el femer de tres compartiments, de 7.000 metres cúbics de capacitat. Tots els edificis es comunicaven amb una via fèrria i els treballadors disposaven de diferents serveis a la colònia que podien utilitzar. Es va iniciar la construcció l'any 1887, i al 1893 ja estaven construïts els tres blocs anomenats 'Cases noves de Graugés' i ara conegudes com: Carrer Vell, Carrer del Mig i Carrer Nou de Graugés. | 42.0692900,1.8497400 | 404841 | 4658110 | 1887 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Aguatín Rosal i Sala | Es van construir tres edificis de pisos, el Carrer Vell (per 10 famílies), el Carrer de Mig (per 12 famílies) i el Carrer Nou (per 12 famílies). Tots tres segueixen la mateixa estructura constructiva. No es fa fitxa dels altres dos ja que són de característiques molt similars i no hi ha elements remarcables. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||
| 38584 | LA TORRE DE GRAUGÉS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-grauges | AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. | XIX | Edifici de planta quadrada, cobert amb teulada a quatre vessants i amb llanterna quadrada superior que dóna llum a l'escala. És situada en una petita elevació al costat del llac Gran de Graugés i envoltada de jardins. És d'estil neoclàssic i seguint l'esquema de Palladio: planta quadrada amb accés a totes les façanes i reforçant la simetria en tots els elements. Les dues façanes principals estan finalitzades amb un frontó central que aixeca la teulada formant cunya i que contribueixen a donar importància a les dues entrades principals. La ubicació en un lloc elevat obliga a accedir a l'entrada a través d'escalinates des del jardí. La casa és de planta, pis i unes golfes petites a sota de la teulada, amb grans finestrals verticals separats per pilastres adossades amb capitell i base que són la única decoració exterior. Totes les finestres i portes tenen les llindes formant arc carpanel i als frontons s'obren tres ulls de bou ovalats a cada un. Al primer pis un balcó seguit recorre tot el perímetre de la façana de manera que totes les habitacions estan comunicades per l'exterior (va ser una exigència del Sr. Agustí Rosal i Sala, el que la va fer construir). L'interior segueix l'esquema de les cases neoclàssiques, amb un nucli central ocupat per l'escala i il·luminat cenitalment per la llanterna; les habitacions estan disposades al voltant de l'escala. A la planta baixa hi ha la cuina i l'antiga capella de Graugés. La decoració arquitectònica interior encara conserva els enguixats del sostre i els terres de rajola hidràulica, però les pintures que decoraven les parets es van malmetre durant la Guerra Civil i ara ja no es conserven. Es tracta d'una casa que es classifica entre les que va construir la burgesia industrial de finals del segle XIX com a segona residència a prop de les fàbriques i que segueix les característiques d'altres cases de la comarca com la mateixa Torre del Piqué d'Avià. No s'ha pogut esbrinar l'arquitecte que la va construir. L'entorn de la casa és tancat amb reixa i té dues portes d'accés: una que dona a la plaça i l'altre que dona al camí que surt cap a darrera de les granges. Les portes són de ferro entre dos pilars de maó amb decoració de rajoles de colors. Al costat de la porta que dona a la plaça hi ha un edifici d'obra vista que era la casa dels vigilants i del capellà. | 08011-60 | Torre Graugés. Colònia Graugés 08610 AVIÀ | Aquesta casa va ser construïda per Agustí Rosal i Sala com a residència propera a la granja que va construir a Graugés i que utilitzava tota la família quan venia de Barcelona a passar les vacances. El mateix Agustí Rosal va participar en l'elaboració del projecte arquitectònic fent el disseny del balcó seguit al pis. Durant la Guerra Civil del 1936 la Torre va convertir-se en estatge de refugiats de guerra i únicament una habitació es va salvar de la desfeta després de que les parets interiors fossin emblanquinades tapant les pintures originals. Pocs papers dels Rosal es van salvar: una 'Descripció de la Colònia Agrícola de Graugés', manuscrita i redactada per una filla del Sr. Agustí Rosal l'any 1910, amb unes notes al marge del 1917; un resum de l'estat de comptes del 1895, i uns fulls del control de la producció d'ous. Segons aquesta documentació la casa dels Srs. Rosal a Graugés es va construir l'any 1895 i l'obra va costar un total de 26.750 pessetes. Després de la Guerra i fins l'any 1994 en que es va construir l'església nova de Graugès, els baixos de la casa que disposaven de capella es van habilitar com església per la zona de Graugès, dedicada a Sant Isidre (GAVÍN, 1985). | 42.0634200,1.8425100 | 404234 | 4657466 | 1895 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38584-foto-08011-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38584-foto-08011-60-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||
| 38626 | FÀBRICA SANGLAS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-sanglas | CAMPRUBÍ, J. (1995). Les grans colònies tèxtils del Llobregat: La Plana. A 'Regió 7', 5 de març de 1995. GUIXÉ I GUIXÉ, Antoni (1906). La indústria tèxtil catalana: una visió històrica. Monografia premiada als Jocs Florals de Berga l'any 1906. Re-editada a Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, desembre 1992. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona: Arbitri sobre aprofitaments hidràulics del salt de La Plana a Avià (1933-1953). | XIX | En general està en ruïnes. | De l'antiga fàbrica tan sols resta una nau, la xemeneia i restes de parets i petites construccions, així com els engranatges que transmetien la força directa de la turbina als embarrats de la instal·lació cotonera. Podem observar l'entrada al recinte flanquejada per dos murs amb cantoneres de maó que, des del camí que voreja el riu Llobregat, ens marca l'accés a una antiga plaça on encara s'aixeca una nau de pedra i maó i on hi ha la xemeneia de secció quadrada i que es troba en bon estat. A un nivell superior i paral·lel a aquest hi havia una nau gran d'una sola planta i que es va destruir arran de l'incendi de 1998. Actualment tan sols resten fragments de les parets amb finestres d'arc rebaixat de maó i d'altres restes isolades entre els que es troben antics engranatges. El salt d'aigua va ser modernitzat i encara es manté en funcionament. | 08011-102 | Polígon Industrial La Plana, 08610 AVIÀ | A finals del segle XIX, el propietari de la masia Obiols va vendre part dels terrenys de la seva finca propers al riu, al fabricant tèxtil de Casserres Miquel Roca i Noguera. El 1892, aquest empresari juntament amb Esteve Monegal varen demanar permís per utilitzar les aigües del Llobregat, aconseguint 3.500 l/seg per a la nova fàbrica de La Plana i 1.500 per reforçar el salt de L'Ametlla de Casserres (el Monegal). Va instal·lar una turbina Francis per filats de cotó. Miquel Roca va arrendar la fàbrica als successors de Josep Gabarró que filaven cotó amb 3.000 fusos, deixant de funcionar al 1905. En morir va deixar la fàbrica a les seves filles que varen arrendar les naus a la societat Josep Sanglas i germans, de Manlleu l'any 1910. Aquests es dedicaren a la filatura de cotó, amb un salt d'aigua de 14m i 1.000 CV de potència, amb un llarg canal de 2 km que té l'origen a prop de cal Rosal. Una turbina movia les màquines i una dinamo generava electricitat per fer la llum de la fàbrica i de la colònia. En aquest temps la instal·lació fabril tenia 24 contínues amb 10.500 fusos. Els germans Sanglas van construir bona part dels habitatges de la colònia. L'any 1930 va deixar de produir teixits però es va continuar utilitzant el salt per generar electricitat. Al llarg de la història de la fàbrica hi exerciren de directors els senyors Creus (1900-1913), Àngel Duran i Franquet (1913-1941), Gaspar Daura i Dolmez (1941-1944), Josep Armengou i Vila (1944-1950) i, finalment, el senyor Sentellas (1950-1962). A començament de la dècada dels seixanta s'imposava una modernització de la maquinària i estructures motrius que havien quedat obsoletes, i la direcció de la fàbrica es confia a Josep M. Sanglas i Casanovas. En iniciar-se l'aplicació d'un nou sistema de contínues, l'any 1963, els amos (que eren una societat) decidiren parar la reforma i tancar la fàbrica. Des del moment del tancament a l'actualitat s'han portat a terme diferents intents d'explotació: bigues i elements de ciment armat, fàbrica de guitarres, locals per tallers i emmagatzematge. L'any 1973, la fàbrica, una part del nucli de població i el salt d'aigua van ser adquirits per l'industrial manresà Josep Font i Rubió. El 1985, Martí Font i Plana, fill d'antics botiguers de la colònia (Josep Font i Carme Plana) juntament amb els seus fills, Josep i Xavier, decidiren retornar a la tradició tèxtil i instal·len una moderna filatura: Planafil SA. El salt d'aigua es va modernitzar i encara fa energia per a la xarxa general. Desgraciadament un incendi l'any 1999, va obligar a tancar l'empresa i actualment les instal·lacions resten abandonades a excepció de l'explotació del salt. Actualment, al costat de la vella fàbrica i a la colònia hi ha un polígon industrial impulsat per l'Ajuntament d'Avià en el que hi conviuen diferents empreses. Entre 1900 i 1916 va funcionar una altra fàbrica arrendada pel Sr. Roca a Luis Riera Malet amb 1.200 fusos. | 42.0545700,1.8722700 | 406683 | 4656450 | 1896 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38626-foto-08011-102-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Miquel Roca i Noguera | És un dels pocs exemples d'edifici industrial en forma de naus al Berguedà, ja que en aquesta zona predominaven les fàbriques de pisos. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||
| 38627 | La Torre Del Piqué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-del-pique | <p>Part de la informació ha estat facilitada oralment per la Sra. Canals de Rafart que ocupa un dels pisos de la Torre del Piquer. VILARDAGA, J. (1919). Efemèrides Berguedanas. Manresa. (efemèride nº 545).</p> | XIX-XX | En pintar la casa fa dos anys es van eliminar les pinyes que decoraven els angles de la teulada. | <p>Casa de quatre pisos amb teulada a quatre vessants i dos cossos adossats a les façanes laterals de dos pisos i que formen dues terrasses sota teulada a tres vessants. La casa aprofita un desnivell del terreny, de forma que la planta baixa queda semi-soterrada pel costat nord. La casa segueix l'estructura de les torres d'estiueig modernistes: planta quadrada amb cossos afegits, teulada amb pinacles en forma de pinya i decoracions de diferents tipus seguint el corrent arquitectònic modernista (en ferro, ciment i rajoles). Les finestres tenen la llinda en forma esglaonada piramidal seguint el tipus decoratiu d'altres cases de Berga de la mateixa època, com l'edifici del Casino, cal De Martín, o la mateixa casa del Carrer del Roser on vivia el propietari que la va fer construir. A les façanes principals, a sud i nord, s'obren tribunes tancades seguint la forma de mig octògon i amb obertures amb les llindes també esglaonades. La porta principal és a la façana nord, que s'obre al barri de La Creu: el portal és protegit amb un vestíbul tancat amb vitralls de colors entre muntants de ciment que formen un arc i que imiten troncs de fusta; un dels vitralls té les inicials J P (José Piquer) a la part superior i l'oposat les inicials C P (Celestina Picart). Al terra del vestíbul hi ha un mosaic fet amb còdols i amb la frase: 'Agricultura i Flors', que resumeix els objectius principals de la finca en el moment de la construcció: una casa senyorial envoltada de jardins i horts. Els jardins i horts eren distributius al voltant de la casa en les diferents terrasses del terreny i estaven ordenats amb diferents decoracions. Hi havia una font amb la Mare de Déu de Queralt (que ara ha desaparegut) davant de la porta principal; una capelleta en forma de cova artificial i organitzada com un diorama amb les imatges de la Mare de Déu de Lurdes i Sta. Bernadeta amb una font al costat; una imatge de pedra de tamany natural de Santa Bernadeta i de la que només es conserva el pedestal entre parterres de flors de tots tipus. Davant la casa el jardí manté la decoració dels bancs i taules de ciment imitant troncs de fusta i seguint el mateix tipus decoratiu que els jardins modernistes Artigas de La Pobla de Lillet. A un nivell per sobre de la casa hi havia una petita capella dedicada a Sant Isidre (patró de l'agricultura) que més tard es va ampliar i convertir en vivendes. La única data visible en tota la casa és 1899, realitzada en forja a una porta de ferro que abans estava al safareig de la casa, i que amb l'ampliació es va traslladar al safareig de l'antiga ermita de Sant Isidre. A l'interior no es conserva cap element de l'època, ja que la casa s'ha compartimentat i distribuït en 6 pisos en que hi viuen llogaters.</p> | 08011-103 | Torre d'en Piqué. Barri de La Creu. 08610 AVIÀ | <p>Aquesta casa correspon a la tipologia d'edificis d'època modernista construïts com a segones residències per personatges adinerats o il·lustres de l'època. Aquesta casa va ser construïda pel Sr. José Piquer Rosal, procurador dels tribunals de Berga què a finals del segle XIX posseïa l'heretat Cal Coix amb l'agregat Casanova de La Creu, al barri de La Creu. En aquestes finques tenia dues concessions d'aprofitament d'aigua: una de la Riera Font Caldes que era desviada amb un mur fins a la finca anomenada antigament Cal Coix, i ja al 1905 Torre del Piquer, que era utilitzada per regar horta i cultius; i altra del Torrent de la Font. El Sr. Piquer vivia al carrer del Roser, nº 4 de Berga, en una casa modernista, i va construir La Torre del Piquer com a residència d'estiu a aquesta propietat que tenia al barri de La Creu d'Avià a finals del segle XIX i també seguint el corrent arquitectònic modernista. Actualment la casa és propietat de Josep M. Piqué, nebot de la filla Celestina Piqué de Picart que no va tenir fills. Aquest viu a Barcelona.</p> | 42.0819300,1.8273900 | 403011 | 4659538 | 1899 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38627-foto-08011-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38627-foto-08011-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38627-foto-08011-103-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-06-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Desconeixem l'arquitecte, però podria tractar-se de Roc Cot i Cot o de Ignasi M. Colomer, arquitectes que van treballar a Berga i que van mantenir una vinculació amb personatges il·lustres de l'època del nivell social del procurador Josep Piquer i Rosal. Aquest junt amb Jaime Felipó Badia van fer construir el Casino Berguedà a la Ronda Queralt l'any 1913. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||
| 38593 | Antiga farinera del Molí del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-farinera-del-moli-del-castell | <p>AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà. MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457.</p> | XIX-XX | <p>Edifici de planta rectangular de pedra arrebossada i cobert amb teulada a dues vessants. La façana és la característica dels edificis industrials: edifici lineal que segueix mòduls estructurals repetits, finestres disposades simètricament a cada pis d'arc rebaixat i amb les llindes i muntants de maó, i cantoneres de maó. La casa té planta, dos pisos, golfes i un pis subterrani. A un angle de la façana nord hi ha afegida una torre amb idèntic sistema constructiu i s'obre a un pati on hi ha una xemeneia de maó de secció circular. A sota de l'estructura de la xemeneia i de l'edifici es conserven les carboneres i calderes on es produïa el vapor que era el sistema energètic que feia servir la farinera fins que es va portar electricitat des de la fàbrica del riu a Cal Rosal, així com un dipòsit d'aigua subterrani. La tapa de la carbonera i l'accés a la sala de calderes encara són visibles. També són visibles al soterrani de la botiga dos passadissos, un dels qual conserva encara rails de ferro encastats al terra per transportar el carbó o d'altres materials. A prop de la farinera i sobre la riera de Font Caldes hi ha un aqüeducte de tres arcs que portava l'aigua de la riera fins a la fàbrica a través d'un canal d'obra. La sala principal de la botiga encara conserva l'estructura de columnes de ferro colat i revoltons, típica dels edificis industrials.</p> | 08011-69 | Carretera d'Avià al Molí del Castell 08610 AVIÀ | <p>Al Molí del Castell els germans Rosal tenien la farinera amb dues màquines de cilindres (de 60 cm de longitud) i un triturador moguts per acció de vapor destinats a obtenir farina de primera qualitat. També tenien un molí amb dues moles de La Ferté (França) mogudes també per vapor i que treballaven menys de tres mesos a l'any: una mola per cereals i l'altra per civada, ordi i blat de moro. També hi havia una altra mola de La Ferté ubicada a una instal·lació separada per moldre guix i ciment per a particulars moguda per força hidràulica. A més de la caldera de vapor que proporcionava energia a la farinera i de la turbina moguda amb aigua de la riera Font Caldes, des de la fàbrica de Cal Rosal també es portava electricitat amb un cable que una vegada arribat a Graugés es dividia en dos: un de 2.100 m anava al Molí del Castell i movia dues dinamos de 45 cavalls, i l'altra de 1.100 m anava a la dinamo que movia les màquines del Grup Central de Graugés. També es feia servir l'aigua de la Riera de Font Caldes, des de l'any 1905, agafant-la mitjançant un aqüeducte d'obra de mamposteria abans d'arribar al Molí del Castell, d'aquí es conduïa a una bassa i amb un tub es proporcionava el salt fins a la turbina produint la força per la molta de gra. L'aigua que sortia de la farinera s'emmagatzemava en dues basses per després conduir-la a través d'un canal a cel obert fins al dipòsit del Serrat Roig des del qual s'alimentava el dipòsit de La Creu, i des d'aquest els de Graugés Vell i la Teulería. Hi havia una conducció a pressió des del Serrat Roig i una altra des del dipòsit de La Creu fins al Grupo Central (zona central de la colònia de Graugés) que produïa un salt que desenvolupava força hidràulica i que posava en marxa diferents màquines, entre elles una de batre, una de xafar palla i una altra de fer farratges. No sabem si els Rosal van comprar l'edifici ja fet, però pel tipus de construcció és molt probable que el construïssin ells. Els germans Rosal van comprar part de la heretat Castell i els molins a Jaime Satorras i Macià cap a finals del segle XIX, aquest darrer ho havia comprat el 1893 a Teresa de Gironella. La farinera es va posar en marxa l'any 1903 i va funcionar fins al 1926. L'any 1930 els hereus d'Agustí Rosal van posar una fàbrica de filatures anomenada Filatures Avià S.A que es va mantenir fins al 1931. El salt d'aigua de 8 CV va seguir produint electricitat fins l'any 1943. Posteriorment altres empresaris van instal·lar fàbriques de filats i teixits de cotó des del 1964 al 1981. Actualment la planta baixa s'ha habilitat com a botiga de roba i els pisos són vivendes de particulars.</p> | 42.0840000,1.8317700 | 403377 | 4659763 | 1903 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38593-foto-08011-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38593-foto-08011-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38593-foto-08011-69-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Segons explica el seu propietari, des de la fàbrica del Molí del Castell surt un túnel subterrani cobert amb volta de canó que comunica amb el mas Pere Vell. Actualment els dos accessos resten tapats per evitar qualsevol perill. Desconeixem la possible data de construcció d'aquest passadís, però deu estar relacionat amb la posició defensiva de cal Pere Vell ja des de l'edat mitjana, i amb la possibilitat de que en aquesta zona es situés l'antic Castell del Molí. | 106|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||
| 38645 | MOLÍ DEL SALVANS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-salvans | Arbitri sobre aprofitaments hidràulics (1933-1953). (Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona). Registre de Matrícula Industrial 1899-1917. (Arxiu Municipal d'Avià). | XX | L'edifici de l'antiga farinera va ser reconstruït durant la dècada dels anys cinquanta. Es tracta d'una nau industrial de planta rectangular situada a la riba esquerra de la riera d'Avià, davant de la casa de les Boixes. No queda cap vestigi de l'antic molí excepte alguns blocs de pedra escairats que es troben al costat de la riera i la base de la casa de les Boixes que es va fer a sobre de les restes del molí. En fer-se el dipòsit d'agua, van sortir algunes moles i canalitzacions de ferro. | 08011-121 | Molí del Salvans, Carretera de Berga a Solsona C- 149. Sobrestrada. 08610 AVIÀ | Segons consta al registre de Matrícula Industrial de l'Arxiu Municipal d'Avià, el molí de Salvans va estar en funcionament de l'any 1903 al 1926. Era un molí de dues moles per civada, ordi i blat de moro; que utilitzava un salt de la riera de les Boixes i Regatell amb una alçada de 30 m, 0,040 m3 de cabal i una producció mitjana anual de 15.888 quilovats. De l'any 1933 al 1953, al registre d'arbitris sobre salts d'aigua de la Diputació de Barcelona, consta que el salt d'aigua era propietat de Angel Salvans Serra i Carmen Serra Llucià (c/ Padró, 6 d'Avià) i que utilitzava el molí Manuel Comellas Pallarés. S'especifica que l'aprofitament era irregular i que en temps de secada no baixava aigua, utilitzant-se menys de tres mesos l'any. L'any 1940 el molí estava destruït, però es va continuar cotitzant pel salt d'aigua fins el 1952. A partir del 1924 també hi havia una dinamo que feia 69,44 Kv/h que s'utilitzava per moure 4 cilindres d'una nova farinera que va instal·lar Manuel Comellas i Pallarés i que es va utilitzar fins ben entrats els anys 60. | 42.0816500,1.8134000 | 401854 | 4659523 | 1903 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Actualment el lloc que ocupava el molí és ocupat per la casa de Cal Grané. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||||
| 38706 | Aqüeducte del Molí del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-moli-del-castell | <p>AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà. MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457.</p> | XX | <p>A prop de la farinera i sobre la riera de Font Caldes hi ha un aqüeducte de tres arcs que portava l'aigua de la riera fins a la fàbrica a través d'un canal d'obra i pedra. Està format per tres arcs de mig punt, el central més ample i sobre la riera Font Caldes, i un a cada costat més estrets també de mig punt. Per la part superior passava un canal que actualment es troba mig colgat de vegetació. La seva funció era portar aigua cap a la Farinera salvant el desnivell del terreny que forma la riera. Actualment no s'utilitza i es troba parcialment cobert de vegetació.</p> | 08011-182 | Carretera d'Avià al Molí del Castell 08610 AVIÀ | <p>Al Molí del Castell els germans Rosal tenien la farinera amb dues màquines de cilindres (de 60 cm de longitud) i un triturador moguts per acció de vapor destinats a obtenir farina de primera qualitat. També tenien un molí amb dues moles de La Ferté (França) mogudes també per vapor i que treballaven menys de tres mesos a l'any: una mola per cereals i l'altra per civada, ordi i blat de moro. Es feia servir l'aigua de la Riera de Font Caldes, des de l'any 1905, agafant-la mitjançant un aqüeducte d'obra de mamposteria abans d'arribar al Molí del Castell, d'aquí es conduïa a una bassa i amb un tub es proporcionava el salt fins a la turbina produint la força per la molta de gra. L'aigua que sortia de la farinera s'emmagatzemava en dues basses per després conduir-la a través d'un canal a cel obert fins al dipòsit del Serrat Roig des del qual s'alimentava el dipòsit de La Creu, i des d'aquest els de Graugés Vell i la Teulería. L'aqüeducte seria construït pels Rosal després d'adquirir part de la heretat Castell i els molins a Jaime Satorras i Macià cap a finals del segle XIX, aquest darrer ho havia comprat el 1893 a Teresa de Gironella. La farinera es va posar en marxa l'any 1903 i va funcionar fins al 1926. L'any 1930 els hereus d'Agustí Rosal van posar una fàbrica de filatures anomenada Filatures Avià S.A que es va mantenir fins al 1931. El salt d'aigua de 8 CV va seguir produint electricitat fins l'any 1943. Posteriorment altres empresaris van instal·lar fàbriques de filats i teixits de cotó des del 1964 al 1981. Actualment la planta baixa s'ha habilitat com a botiga de roba i els pisos són habitatges de particulars.</p> | 42.0845400,1.8303500 | 403260 | 4659825 | 1905 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||||
| 38542 | HOTEL D'ENTITATS (ANTIC EDIFICI DELS ESTUDIS I AJUNTAMENT VELL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-dentitats-antic-edifici-dels-estudis-i-ajuntament-vell | <p>Diputación de Barcelona, sección de Fomento, expediente nº 11: 'Petición del Ayuntamiento de Avià para que se ordene al Arquitecto provincial la formación del proyecto del edificio para Escuelas públicas en dicha localidad'. Año 1902. RAFART, J. (1997). Avià i les associacions de pares. Col. L'Escambell, núm. 18. Ed. Associació Cultural El Vilatà. 'Catastro de casas y tierras del corregimiento de Avià, 1767'. Arxiu Municipal d'Avià.</p> | XX-XXI | <p>Aquest edifici, que va albergar l'Ajuntament i les antigues escoles, és de tres plantes i segueix la tipologia del edificis institucionals de principis de segle: tres pisos, coberta a dues vessants i escala central. Té dues façanes, una al carrer Abat Oliba i una altra a la plaça. La façana posterior fa mitgera amb cal Gabarró i en la darrera rehabilitació s'ha mantingut l'antic mur de pedra que queda visible des de l'interior de l'edifici. Entre els anys 2010 i 2011 l'Ajuntament va realitzar una important rehabilitació dels dos edificisi per convertir-lo en Hotel d'Entitats pel poble, guanyant un tercer pis en rebaixar el nivell del terreny que era de pedra.</p> | 08011-18 | Nucli antic, c/ Abat Oliba, 11. 08610 AVIÀ | <p>L'any 1902 l'alcalde de l'Ajuntament d'Avià Ramon Salvans va demanar a la Diputació de Barcelona que es fes càrrec de la construcció d'una escola pública pels dos sexes i habitatges pels mestres, i que enviessin un arquitecte provincial per realitzar el projecte. A l'expedient consta que l'anterior escola d'Avià, que es trobava a una casa del mateix carrer Abat, no acomplia condicions higièniques, no tenia llum ni ventilació, i que al pis de sota hi havia una quadra de bestiar fet que era antihigiènic pels alumnes. D'aquesta escola ja es fa referència al cadastre de 1767, en que es diu que al carrer Abat nº 27 (a Cal Gabarró) hi ha 'la casa del común que sirve para escuela aunque no tiene maestro'. L'Ajuntament disposà destinar un pati al carrer Abat en el que es van iniciar les obres poc després, inaugurant l'escola l'any 1907. Hi havia una placa commemorativa a la porta que posava: 'Casa Consistorial y Escuelas Nacionales. Año 1907', ja que l'edifici es va fer per l'escola i pel l'Ajuntament. L'escola es va mantenir en aquest lloc fins al 1977, amb un interval durant la Guerra Civil en que es va fer classe a cases particulars: cal Míliu (la Torre de la Carretera) i la Torre del Piquer. Hi havia dues escoles, una per nens i una per nenes, amb un mestre i una mestra, i una seixantena d'alumnes. En general les condicions eren molt precàries i les nenes utilitzaven com a pati un terrat que encara hi ha sobre l'actual Correus i els nens, com que no tenien pati, jugaven al carrer. Durant els anys seixanta, van ser aprovats una sèrie de projectes per condicionar els locals de l'Ajuntament i les escoles, el primers dels quals va pagar la Diputació de Barcelona i tant sols es van fer petits arranjaments. Durant els anys quaranta els mestres de l'escola van ser Neus Ballarà de Berga, i el valencià Francisco López (Senyor Francisco). A finals dels cinquanta el mestre va ser Joan Algué. En quant a l'edifici de l'Ajuntament Vell, aquest es va construir a la mateixa època i les oficines municipals es van mantenir en aquest espai fins al seu trasllat al nou edifici de l'Ateneu, l'any 1992. Encara hi ha gent que recorda que al lloc on es va fer el pati de les nenes i l'actual oficina de correus, al costat de l'Ajuntament Vell, hi havia barraques per bestiar i en desmuntar-les i excavar per fer l'edifici van sortir molts ossos de l'antic cementiri que es trobava en aquest lloc. Degut al mal estat general de l'edifici, l'ant 2010 es va fer una rehabilitació integral conservant totes les façanes, per destinar l'edifici a activitats i suport a les entitats del poble.</p> | 42.0774355,1.8257421 | 402868 | 4659041 | 1906 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Un Arquitecte de la Diputació de Barcelona | Aquest edifici alberga actualment diferents sales destinades a activitats pel poble i per les entitat. La rehabilitació es va inaugurar el mes de març de 2011 per l'alcalde Ramon Orriols i Sabata. Tot i ser zona d'espectativa arqueològica, durant la intervenció no es van trobar vestigis al subsól. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||
| 38538 | Antic Sindicat Agrícola d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-sindicat-agricola-davia | <p>RAFART, J. (1993). Avià i el teatre. Col. L'Escambell, núm. 3. Ed. Associació Cultural El Vilatà.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular i allargassada, de dos pisos, que es troba entre la plaça del Padró i cal Mas Nou. La façana de la planta baixa és de pedra amb 6 finestres a la façana més llarga i dues al xamfrà davant de cal Salvans. Entre les finestres hi ha una decoració en forma de pilastra feta de maons. La finestra de l'esquerra de la porta es va convertir fa poc temps en una porta de garatge. La compartimentació entre les finestres es va aprofitar per posar el nom del local a la part superior: Sindicat Agrícola de Avià. En una fotografia feta per Ramon Mas pels volts de l'any 1917, es pot veure que originalment la façana no era de pedra, sinó que estava recoberta amb maons; en fer-se malbé amb un incendi els anys vuitanta, es va repicar la façana de la planta baixa deixant la pedra vista. El segon pis, fruït d'un afegit del 1920, segueix la mateixa estructura que la planta baixa i conserva la façana coberta amb un estucat que imita els maons. A l'interior, la planta baixa s'utilitza des de fa uns anys com a garatges i tallers pels amos de cal Mas. El primer pis, que fins fa dos anys encara conservava els elements del cafè i el teatre intactes, es va convertir darrerament en la seu de la Penya del Futbol Club Barcelona d'Avià.</p> | 08011-14 | Nucli antic, Plaça del Padró. 08610 AVIÀ | <p>L'edifici del Sindicat Agrícola es va construir l'any 1910, en un terreny de cal Mas anomenat la Ferraja, entre l'era de cal Mas i la plaça del Padró. En la construcció hi van col·laborar desinteressadament molts avianesos que després van ser socis de l'entitat. El primer edifici era d'un sol pis, de quinze metres de llarg per sis i mig d'ample, amb capacitat per 120 o 130 persones i que servia de cafè, amb una terrassa a l'exterior. El Sindicat era un centre social de les famílies més adinerades del poble i amb ideologia conservadora i catòlica que sota el lema: 'Uns pels altres i Déu per tots', tenia per objecte defensar i millorar els interessos agrícoles seguint la llei de Sindicats Agrícoles de 1908. Així el Sindicat va promoure moltes activitats, com cursos, demostracions de maquinària i, fins i tot, teatre. Al Sindicat també hi havia una Caixa d'Estalvis, que es va ubicar en un annex de l'edifici davant de cal Salvans. El reglament de la Caixa Rural va ser aprovat el 31 d'octubre de l'any 1911, i la inscripció del Sindicat al Registre de Sindicats Agrícoles del Govern Civil de Barcelona es va fer el 5 de febrer del 1913. La Caixa va estar en funcionament fins a l'inici de la Guerra Civil. Cap a la meitat dels anys vint es va construir el segon pis, i aleshores el cafè i teatre es van muntar a la sala d'aquest pis, on es va fer un petit escenari amb teló, ganxos per penjar els decorats, gàbia per l'apuntador, una tapa de fusta al terra per obrir i poder sortir gent quan ho exigia la funció i dos vestidors; a la platea els espectadors seien en cadires. Als inicis la il·luminació es feia amb carburs fins que al 1917 en Ramon Serra subministrava l'electricitat que feia a cal Titó, amb el salt que proporcionava la bassa. Des dels inicis es va fer teatre, que es va mantenir fins al començament de la Guerra i es van fer una trentena de representacions. El 20 d'abril de l'any 1941 es va dissoldre el Sindicat Agrícola d'Avià i, per pal·liar els deutes de la Caixa d'Estalvis després de la Guerra Civil, va comprar l'edifici Francesc Mas per un import de divuit mil vuit-centes cinquanta pessetes, tot i això, Francesc Mas va cedir el local per fer teatre fins els anys seixanta.</p> | 42.0763000,1.8247000 | 402780 | 4658916 | 1910 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38538-foto-08011-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38538-foto-08011-14-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Vàries persones d'Avià, entre elles Joan Corominas, Emeri Boixader i Francesc Mas. | L'any 1913 els membres del Sindicat van retre un homenatge a mossèn Ramon Canal, vicari del poble, per la seva contribució al funcionament del Sindicat. Es conserva una fotografia a l'arxiu de Cal Mas, feta per Ramon Mas, del diploma que se li va donar. Els Mas també guarden documentació diversa del Sindicat però molt barrejada, ja que tant hi ha llibres de comptes com obres de teatre. A Avià hi havia un altre local que era d'ideologia laica i obrera, i que era el local dels treballadors o dels 'pobres' en contraposició al local dels 'rics' que era el Sindicat. Aquest local anomenat Ateneu Obrer es va construir a finals del 1913 al carrer Padró, entre l'església i cal Tofaire, on actualment hi ha una botiga de queviures. | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||
| 38572 | Ca la Verònica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-veronica | XX | <p>Ca la Verònica és una casa construïda d'un sol cop, formada per planta baixa i tres pisos, teulada a dues vessants, façana principal orientada a migdia. La simetria de la façana només es trenca pel desplaçament de la porta d'entrada a un costat; es caracteritza per la galeria amb dos arcs carpanels oberts que es repeteix als tres pisos. A les altres façanes té finestres més petites o rectangulars amb llindes de maó. Una porta pel costat nord dóna accés al primer pis, aprofitant el desnivell. Els murs eren fets de pedra barrejada i després arrebossats.</p> | 08011-48 | Ca la Verònica 08610 AVIÀ. Zona sud del municipi | <p>Aquesta casa va ser construïda al 1910 amb una distribució de façana que recorda altres cases de la mateixa època, com la Roureda. La casa resta abandonada des de fa uns deu anys, quan van marxar els masovers i darrerament, per perill de que la teulada caigués degut al mal estat, s'ha fet nova i s'han reforçat els interiors.</p> | 42.0709000,1.8243900 | 402746 | 4658317 | 1910 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||||||
| 38596 | Cal Bep Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bep-nou | XX | <p>Casa de construcció senzilla seguint la tipologia de les masoveries de principis del segle XX. Amb teulada a dues vessants, amb parets de pedra barrejada i cantoneres, portes i finestres d'obra vista. A la façana de llevant hi ha dos balcons a les golfes fets amb arc de volta de cordill, i la porta principal es troba a la façana de ponent coberta per un terrat que es va fer tardanament. El ràfec de la teulada és decorat amb rajols posats de biaix, com veiem també a la Roureda Nova. Pel costat nord s'han afegit dos coberts, un darrera de l'altre. Davant la casa hi ha un viver amb els murs cimentats i un cobert de la mateixa època que la casa.</p> | 08011-72 | Cal Bep Nou 08610 AVIÀ. Zona sud del municipi | <p>Aquesta casa es va construir l'any 1910 com a masoveria depenent de cal Bep Vell.</p> | 42.0683200,1.8362200 | 403721 | 4658017 | 1910 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38596-foto-08011-72-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||
| 38673 | LA ROCA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca | AV.. (1976). La masia. Historia y tipologia de la casa rural catalana. Revista de arquitectura, Grup 2 C. Barcelona. | XIX | Construcció que respon a la tipologia clàssica de masia, estructurada simètricament, amb el carener perpendicular a la façana. Aquest edifici està fet en dues èpoques diferents, ja que el primer va ser destruït parcialment i es va reconstruir la part superior, fet que queda palès pel canvi de material dels murs. Les cantoneres que comencen de pedra, passen a ser d'obra vista, i una línia de maons entre els dos pisos i que envolta tot el perímetre de la casa, marca aquest canvi entre les dues tongades constructives. La porta i les finestres són emmarcades amb obra. La casa és assentada sobre una superfície rocosa. | 08011-149 | La Roca. Graugés. 08610 AVIÀ | Aquesta casa va ser construïda al 1913, però una ventada va fer caure la meitat superior, que fou reedificada novament als voltants del 1935. Durant molt temps va ser utilitzada com a galliner i pallissa pels propietaris que són del mas proper de Viladrau, que també és de la mateixa època que aquest edifici. | 42.0658600,1.8522200 | 405041 | 4657726 | 1913 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Era una pallissa que fa pocs anys ha estat rehabilitada com a vivenda. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||||
| 38539 | Bassa de Cal Titó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-tito | <p>RAFART, J. (1993). Avià i el teatre. Col. L'Escambell, núm. 3. Ed. Associació Cultural El Vilatà.</p> | XX | Tot i que la bassa és tancada, dintre s'ha acumulat brutícia i deixalles. | <p>Bassa d'uns quinze metres de longitud per sis d'ample excavada en un sòl de roca i cercada amb un mur de pedra de poca alçada. Al costat est s'ha aprofundit l'extrem per crear un pou d'uns quatre metres de profunditat que servia per provocar un salt d'aigua. Pel costat sud, des dels horts de sota, es pot veure la paret de roca i l'alçada que podia aconseguir aquest salt. Actualment la bassa esta buida i s'ha tancat amb un vallat reixat.</p> | 08011-15 | Nucli antic, zona sud. Travessia carrer Padró. 08610 AVIÀ | <p>La bassa es va crear davant la casa de Ramon Serra, cal Titó, en buidar una antiga tina excavada a la roca per extreure pedra destinada a la construcció l'edifici de l'Ateneu Obrer al lloc on actualment hi ha la botiga de ca l'Eugènia. Ramon Serra va aprofitar la grandària de la bassa i l'alçada del marge per la part de baix, per provocar un salt i moure una turbina que va proporcionar llum a tot el poble cap a l'any 1917. Hi va instal·lar unes rodes, a una distància de gairebé vint metres entre la més alta i la més baixa, amb unes corretges en les quals va muntar uns catúfols de fusta. Amb la força proporcionada pel salt d'aigua, els catúfols, que aproximadament feien un metre d'amplada, giravoltaven i feien anar el generador, convertint-se en una centraleta elèctrica. L'aigua de la bassa provenia del dipòsit del poble que s'utilitzava per omplir els quatre rentadors públics: cal Metge, cal Cota, cal Salvans i cal Titó, aquest darrer al costat de la bassa. Segons l'acta d'un ple municipal de l'any 1918, l'Ajuntament es va negar a pagar a Ramon Serra el material que s'havia gastat per instal·lar l'enllumenat elèctric als carrers i places del poble. Més endavant es va encarregar la família Rosal (propietaris de la colònia Rosal i de Graugés) del subministrament elèctric d'una part del municipi d'Avià.</p> | 42.0761338,1.8257767 | 402869 | 4658896 | 1917 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38539-foto-08011-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38539-foto-08011-15-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-04-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Ramon Serra de cal Titó | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||
| 38614 | COL·LECCIÓ D'EINES DEL FERRER DEL RIU | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-deines-del-ferrer-del-riu | <p>L'Erol (1999). Entrevista: El ferrer del Riu, Jaume Casals i Llumà. Nº 63, pàgs. 44-46. Àmbit de recerques del Berguedà.</p> | XX | Convé vetllar per tal de que la col·lecció d'eines no es separi. | <p>Col·lecció d'eines i maquinària d'una ferreria que es va instal·lar a Cal Rosal l'any 1920, tot i que els estris i eines ja procedien d'un taller anterior que s'havia posat en funcionament a Gironella pels volts dels anys 1860-70. La ferreria és situada als baixos d'una casa situada al peu de la Riera Font Caldes abans de desembocar al Llobregat, a la carretera que porta a Avià des de Cal Rosal. El taller té tots els elements necessaris per desenvolupar la feina de ferrer: un fornal amb un ventilador per mantenir viu el foc, al mig l'enclusa sobre la que s'estira el ferro amb el martell i el mall, una mola d'aigua (en la que el ferrer treballa estirat horitzontal), un martinet per aixafar el ferro que el van comprar després de la guerra a l'Oliveras de Granollers i aquest ho havia comprat a l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1888, una màquina de foradar, i un seguit d'eines com martells, escaires de mànec, escanyadors, tallants, punxons i les estenalles de tota mena i mides que formen una important col·lecció d'estenalles que, possiblement, sigui única a Catalunya per la quantitat, varietat i antiguitat.</p> | 08011-90 | Ajuntament d'Avià. 08610 AVIÀ | <p>El ferrer, Jaume Casals i Llumà, és probablement un dels últims ferrers que queden a Catalunya i que encara treballa utilitzant les antigues tècniques: amb fornal, enclusa, mall i martinet. Va néixer a Gironella el 9 d'octubre de 1906, però quan tenia 14 anys la família es va traslladar a Cal Rosal. L'ofici ja li venia de família ja que el seu avi, el pare i el germà també eren ferrers, així com el seu oncle i cosins. El primer taller a Cal Rosal el van instal·lar a un local del molí de Minoves, però aviat es van traslladar a un nou local, que és el que actualment podem veure al costat de la carretera que puja a Avià i davant de la riera. Aquesta ubicació a prop del riu Llobregat va fer que tothom el conegui com 'el ferrer del Riu'. Jaume Casals va aprendre l'ofici a casa, amb el seu pare, però també va treballar temporalment amb d'altres ferrers de Balsareny, Gironella i Berga on va aprendre més i adquirí experiència. A la ferreria es feien tot tipus d'eines: magalls, destrals, aixades, arpiots, pales de fangar, destrals, volants, arreus,... però també feien ferradures i ferraven els animals, sobre tot bous i vaques. El ferrer explica que a vegades els hi portaven bous de Manresa en tren. Primer tenien la ferreria per animals a cal Menso, davant de la farinera de cal Rosal, i després a la mateixa ferreria. El ferro que utilitzaven el compraven a Manresa, a cal Sol o a ca l'Armengol, i ho pujaven en tren. El carbó que feien servir el compraven també a Manresa. Primer utilitzaven carbó anglès, però després quasi sempre carbó d'Astúries, que és d'hulla i més bo que el del Berguedà que té massa calç i fa menys foc. Avui el ferrer encara treballa, perquè li agrada conservar el taller de la seva família tal com està i encara se sent amb ganes de fer-ho, fent sobre tot reparacions d'eines. Jaume Casals i Llumà va morir el 17 de desembre de 2002. Posteriorment les eines del seu taller van ser adquirides per l'Ajuntament d'Avià, documentades i inventariades per Jaume Bernades i actualment es troben guardades en un magatzem de l'Ajuntament d'Avià.</p> | 42.0769136,1.8205735 | 402439 | 4658988 | 1920 | 08011 | Avià | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38614-foto-08011-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38614-foto-08011-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2022-04-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Lluïsa Amenós ha fet el treball de documentació i inventari de les eines del ferrer per a l'Ajuntament amb motiu de l'adquisició. L'Àmbit de Recerques del Berguedà va fer un enregistrament en vídeo l'any 1985 del ferrer del Riu treballant que constitueix un document històric de gran importància. S'ha documentat com a col·lecció , però és també una tècnica artesanal. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||
| 38684 | LA ROUREDA NOVA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roureda-nova | Registre de la propietat d'Avià 1901. (AMA). | XX | Aquesta és una casa de planta, dos pisos i golfes, coberta amb teulada a dues vessant amb carener perpendicular a la façana que és orientada a migdia i a la carretera de Cal Rosal a Avià. Resalten els tres cossos de galeries amb tres arcs de mig punt que li proporcionen simetria a la façana que augmenta la seva elegància. Les cantoneres són fetes amb carreus de pedra ben escairats i la pedra dels murs té còdols petits a les juntures que li donen un aspecte singular. Les finestres i portes són d'obra vista. Dintre de la senzillesa de l'obra cal esmentar alguns detalls decoratius, com la xemeneia d'inspiració clarament modernista, i l'acabat del frontó de la teulada amb rajols esglaonats. | 08011-160 | La Roureda Nova, Zona Molí del Castell. 08610 AVIÀ | Aquesta casa va ser construïda pels propietaris de la Roureda durant els anys 20 del segle XX després de que l'any 1901 Pedro Soler comprès la propietat a Catalina Pla Canudas, aquest va construir la casa Roureda Nova a prop de l'antiga casa en la que va posar masovers. La Roureda era una important propietat que ocupava els dos costats de la riera de Font Caldes, i que va ser ampliada amb més terres quan els Canudas van adquirir una part de Casancamp Vell. En la seva propietat també van construir les cases Casanova del Prat i cal Comelles a principis del segle XX. | 42.0796000,1.8443200 | 404408 | 4659260 | 1920 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38684-foto-08011-160-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 105 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||
| 38696 | TEULERIA DEL POU | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-pou | DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. Llibre de Matrícula Industrial d'Avià 1899-1934. (AMA). | XX | Les restes d'aquesta antiga teuleria es troben a prop de la casa de El Pou, i aprofitant un desnivell del terreny. Actualment tan sols resten les runes de l'estructura principal del forn i de la bassa. El forn era de planta quadrada dividit pel mig amb un mur de maó. El murs exteriors són de blocs de pedra a la base i maó a la part superior, l'interior és folrat de maó i argila. No queden restes de la cúpula que cobria el forn però encara es poden distingir la porta que s'obre a migdia i dos canals de desguàs. Tot i que es troba en mal estat, aquest forn és bastant modern, ja que es va construir per substituir un altre que hi havia al poble l'any 1924. | 08011-172 | Casa El Pou, Costa del Pou. 08610 AVIÀ | Al Llibre de Matrícula Industrial d'Avià consta que va funcionar aquest forn de teuleria de l'any 1924 al 1942, amb José Reig Torrent, que abans de l'any 1924 tenia la teuleria al carrer Abat nº 14 d'Avià. Segons consta, aquest forn tenia 10 m3 de capacitat. A Avià hi havia dues teuleries més a inicis del segle XX: cal Taulé Nou (a l'entrada d'Avià per la carretera de Solsona) i la teuleria de Graugés. La teuleria de la carretera ja no existeix des de l'obertura de la carretera l'any 1999, però sabem que va funcionar de 1924 al 1929 amb Juan Comellas Guitart, i que el forn era de 10 m3. | 42.0744600,1.8099800 | 401560 | 4658729 | 1924 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38696-foto-08011-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38696-foto-08011-172-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||
| 38580 | MOLÍ DE VILAJOANA (LES LLUMS) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vilajoana-les-llums | Llibre de Matrícula Industrial (1899-1934). (AMA). Registre de la Propietat de Berga. | XX | L'actual propietari té intenció de reparar la turbina. | A sota de la casa Vilajoana i a l'altre costat del camí hi ha les restes d'una antiga construcció que utilitzava la força hidràulica de la riera per a produir energia elèctrica. Està situada en un desnivell del terreny que arriba fins la riera d'Avià i construïda aprofitant les terrasses del terreny que reparteixen l'edifici en tres nivells. Al cos més elevat hi havia el pis on vivien els masovers i que degut a l'estat ruïnós es va enderrocar i desmuntar l'any 1999. Al mig hi ha l'habitació on hi estaven els comandaments, la dinamo i l'alternador, on encara es conserva el volant que obria el pas de l'aigua i posava en marxa la turbina. Des d'aquí s'accedia a la sala de la turbina a través d'una obertura al terra i amb una escala de fusta. La sala de la turbina està en el nivell més baix per permetre el salt; aquesta sala està totalment tancada excepte pel forat on passava la politja i el que permetia l'accés, i coberta per mitja volta de totxana. Conté una turbina Pelton que encara conserva el volant de la politja. L'aigua retornava a la riera a través d'un canal realitzat amb paret de totxo i pedra. Davant del Carrer Nou hi havia una bassa d'aigua des de la que sortia un tub que portava l'aigua directament a la turbina, produint un salt d'uns 20 metres. Al Registre de la Propietat de Berga consta que l'edifici del salt tenia una canonada de la bassa reguladora a la sala de màquines, una turbina, una dinamo, quadre de distribució, transmissió i línia elèctrica des de la sala de màquines fins a un edifici anomenat Batadora o Pallissa, del Grupo Centro (els edificis de la colònia de Graugés). | 08011-56 | Casa Vilajoana, Graugés 08610 AVIÀ | Segons consta al llibre de Matrícula Industrial (1899-1934) Antonio Rosal Nadal va fabricar electricitat des del 1925 al 1936, i de 1942 a 1945 utilitzant l'energia que proporcionava la riera d'Avià al seu pas per Vilajoana. Abans de que la riera arribés a Vilajona, a la finca Lluert, s'agafava aigua conduint-la amb un canal fins a l'embassament principal de Graugés. Mitjançant una instal·lació de canonades es proporcionava aigua als tres Carrers d'habitatges, Torrentbó, Graugés, Subirana, Vilajuana, La Plana, i a un servei d'incendis, així com s'omplien els dipòsits de La Creu i el de Graugés Vell i la Teuleria. Al salt de Vilajoana es fabricava electricitat utilitzant el 15% del salt d'aigua, generant 5 Kv de força per venda i 1 Kv per ús propi. Segons informació oral de la Sra. Dolors Sabata d'Avià, filla de l'encarregat de la turbina i que havia nascut a la casa, aquest grup generador d'electricitat va deixar de funcionar just al començar la Guerra Civil, al 1936. Posteriorment es va tornar a posar en marxa al 1943 fins al 1945. Donava electricitat a la granja de Graugés, a les cases dels treballadors (Carrers Vell, Mig i Nou) i a masies de la zona. El desguàs de la turbina sembla aprofitar un antic desguàs tallat a la pedra i que ben segur fos d'un primer molí medieval que es trobaria ubicat al lloc on actualment hi ha la turbina; això ho demostren els forats excavats a la roca que es troben a la riera a prop del molí i que daten d'època medieval. A la planimetria realitzada l'any 1925 apareix el topònim 'casa de la dinamo'. | 42.0559300,1.8477900 | 404660 | 4656628 | 1925 | 08011 | Avià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38580-foto-08011-56-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Antonio Rosal i Nadal | Aquest edifici va ser construït aprofitant l'emplaçament d'un antic molí medieval, fet demostrat per la presència dels forats de la resclosa i de la bassa excavats a la roca, tot i que no s'ha pogut confirmar documentalment. Una altra evidència del molí és la mola volandera o subirana que es va trobar en una de les feixes entre la casa de la turbina i l'antiga resclosa del canal. És un mola de pedra d'aglomerat de gra fi, de 115 cm de diàmetre i 16 cm de gruix, que conserva el forat on anava encaixada la nadilla i que és de mides petites (10x20 cm), la mola té incisions curves poc marcades, fet que demostra que és molt gastada. Es troba ubicada al mateix lloc on es va trobar l'any 2000 fent neteja dels marges de la riera. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||
| 38541 | LA TORRE DE LA CARRETERA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-la-carretera | RAFART, J. (1993). Avià i el teatre. Col. L'Escambell, núm. 3. Ed. Associació Cultural El Vilatà. Cadastre d'Avià de 1767 (AMA). | XX | Casa de planta quadrada amb teulada a dues vessants totalment reconstruïda però que ha conservat la forma de l'antiga casa. Actualment la casa és de maó, però la primera era de pedra sense treballar amb les cantoneres de còdols i la teulada a quatre vessants, fet que accentuava la simetria de la façana. | 08011-17 | Nucli antic, Av. Pau Casals, 11. 08610 AVIÀ | La primera casa es construí l'any 1931, pel rector del poble Mn. Segimon, que era de cal Salvans i es volia fer una casa. Els de cal Salvans no li van deixar el terreny, però els de cal Mas si, construint la casa aprofitant una antiga barraca que ja era al lloc des de feia anys, ja que la trobem documentada al 1767; van fer el tracte de que quan morís la casa passaria a cal Mas. Durant la Guerra Civil va ser incautada i passà a fer la feina d'escola. El mestre era Francisco Luis López, conegut com el senyor Francisco, d'origen valencià, i que després va continuar fent de mestre de nois a l'escola de la plaça Abat Oliba fins l'any 1945. La casa també era coneguda com La Torre de cal Miliu (Emili Mas Vilella), ja que era de la seva propietat. Aquest la va deixar a la seva filla M. Carme Mas que va fer la reconstrucció que veiem en l'actualitat. | 42.0763200,1.8234000 | 402673 | 4658920 | 1931 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | A l'amillarament d'Avià s'esmenta la casa de la Turreta que es posa a nom del capellà (1884). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||||
| 38561 | DIETARI DE GUERRA DE MN. RODERGAS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dietari-de-guerra-de-mn-rodergas | <p>RODERGAS, Mn. Francesc (1936). Dietari de Guerra. Berga1936-1939. Transcripció i notes a cura de Joan Tuneu i Benigne Rafart. Edició de l'Ateneu d'Avià, 1990.</p> | <p>Es tracta de unes notes manuscrites en català escrites en els marges de pàgines i en fulls afegits a l'edició de 1919 del llibre 'Efemérides Bergadanas' de D. Jacinto Vilardaga. En elles explica entre d'altres fets, la crema d'esglésies a Berga i d'altres ocorreguts durant l'inici de la Guerra Civil Espanyola.</p> | 08011-37 | Rectoria de l'església de Sant Martí d'Avià. 08610 AVIÀ | <p>A la rectoria d'Avià es conserven tres armaris de llibres que quedaren dels dos rectors morts de la guerra ençà: Mn. Ramon Canal i Mn. Ramon Soler. També hi havia els llibres del beneficiat de Berga, Mn. Francesc Rodergas i Plans què, tot i no haver estat a la parròquia d'Avià, els llibres es trobaven en ella. L'any 1990 el llavors rector d'Avià Mn. Ramon Alsina i Santandreu, furgant entre aquests llibres va trobar un exemplar de les 'Efemérides Bergadanas' de D. Jacinto Vilardaga editat al 1919, dintre del qual als marges de moltes planes i en fulls enganxats hi havia escrites a mà unes notes en forma de dietari des del 18 de juliol de 1936 al gener de 1939. Les notes expliquen els fets ocorreguts a Berga durant aquest període de la Guerra Civil i constitueix un llegat històric de gran importància. L'any 1990 l'Ateneu d'Avià va fer una publicació amb les notes manuscrites (RODERGAS, 1936).</p> | 42.0753700,1.8253900 | 402836 | 4658812 | 1936 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Mn. Francesc Rodergas i Plans | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||||
| 38685 | LA SARDANA D'AVIÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sardana-davia | RAFART, J. (1995). Avià i les caramelles. Col. L'Escambell, núm. 14. Ed. Associació Cultural El Vilatà. RAFART, J. (1996). La Coral Santa Maria d'Avià. Col. L'Escambell, núm. 16. Ed. Associació Cultural El Vilatà. RAFART, J. (1998). Avià i les sardanes. Col. L'Escambell, núm. 20. Ed. Associació Cultural El Vilatà. | XX | La 'Sardana d'Avià' descriu de manera senzilla i poètica els trets més característics del poble d'Avià. La sardana parla de la situació geogràfica d'Avià (entre el pla i la muntanya), de les persones que hi viuen (pagesos, minaires, teixidors,...), de les joies històriques del poble (l'església romànica de Santa Maria i la parròquia de Sant Martí), d'alguns paratges dels voltants (el Pla de la Parera, l'ermita del Remei, la font d'Avià, la de les Boixes,...) Surten també algunes entitats i activitats culturals i religioses que es duen a terme al poble: el teatre, el concurs de pessebres, la romeria anual de la parròquia al santuari de Queralt... | 08011-161 | Aquesta sardana va ser un encàrrec del grup de caramellaires d'Avià al músic Josep Vila i a la poetessa Neus Ballarà, aquesta havia estat mestra del poble durant els anys quaranta i va saber expressar bellament els trets característics del poble. Els arranjaments musicals els va fer Josep Serra, que més tard va composar el vals d'Avià. La Sardana d'Avià va ser estrenada per Pasqua de l'any 1978, després de la iniciativa del Grup de Caramelles per realitzar-la, aquest grup des del 1976 i sota la direcció de Josep Esquerra recorria els carrers i cases de pagès del poble el diumenge i el dilluns de Pasqua, activitat que actualment encara es manté. Principalment impulsats per la iniciativa d'Anselm Pellicer i Ramon Pagerols, els caramellaires avianesos van decidir encarregar una sardana que fos símbol del poble per poder-la cantar per Pasqua. Es tracta d'una de les dues peces musicals avianeses, i aquesta defineix molt bé l'essència del poble. La Sardana va tenir tant ressò que fins i tot un carrer del poble porta el nom de Flor de la Muntanya per votació popular. | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 1978 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Josep Vila i Neus Ballarà | Flor de la muntanya,/ poble alegre d'Avià,/ amb tu l'ull s'enganya/ i et pren per joiell del pla. / Vora teu Santa Maria/ i, prop d'ella, Sant Martí:/ amorosa companyia/ que il·lumina el bon camí./ Pla de la Parera,/ ets com un coixí d'herbei./ I ets sempre encisera/ dolça ermita del Remei./ Braços que guien la rella,/ braços de minaire i teixidor,/ ben units, formem l'anella/ a la plaça del Padró./ Si per Nadal ens visiteu amb afany noble,/ un món petit trobareu en moltes llars,/ un món petit fet amb bocins de cor d'un poble,/ gelós custodi dels seus records més cars./ Si aneu cercant, guiats per la llum de l'altura,/ l'humil pessebre, no cal tirar endavant;/ mireu-lo ací, mireu-lo ací en miniatura,/ malgrat l'Infant que hi veieu sigui un Déu gran./ Si és a l'estiu que ens visiteu,/ us convidem a anar a la font,/ si ens visiteu,/ a anar a la font us convidem./ Cap a la font!/ Font d'Avià,/ font de les Boixes,/ totes són ben fresques,/ tra, la, la/ Cap a la font!/ Fonta d'Avià,/ font de les Boixes,/ totes són de bon trobar./ Devotament pugem cada any en romeria/ a venerar la Mare Verge de Queralt./ Estimem l'art i a tot devot que té Talia/ acull de grat la porta oberta del Casal./ El nostre poble cantarà aquesta sardana/ fent-se ressò del seu aire i dels seus mots,/ l'escamparem com benefactora tramuntana/ fins que s'hi trobin les veus de tots./ Si és a l'estiu.....'(es repeteix). | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||||
| 38686 | EL VALS D'AVIÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vals-davia | RAFART, J. (1995). Avià i les caramelles. Col. L'Escambell, núm. 14. Ed. Associació Cultural El Vilatà. RAFART, J. (1996). La Coral Santa Maria d'Avià. Col. L'Escambell, núm. 16. Ed. Associació Cultural El Vilatà. RAFART, J. (1998). Avià i les sardanes. Col. L'Escambell, núm. 20. Ed. Associació Cultural El Vilatà. | XX | Cançó amb tonada de vals que parla de la festa Major d'Avià, del municipi i dels habitants. | 08011-162 | El vals 'La Festa Major d'Avià' va ser compost per Antoni Serra especialment per a la Coral Santa Maria d'Avià i es va estrenar el dia de la presentació oficial de la Coral, el 27 d'agost de 1982 en una vetllada que es va celebrar durant la Festa Major al Local Avianès. En aquesta època el director de la coral era Josep Esquerra. Es tracta d'una de les dues peces musicals d'essència avianesa. | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 1982 | 08011 | Avià | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Antoni Serra i Oribe | 'Ben abrigat per Queralt i en mig del Berguedà, s'alce, joiós i flairant, el bell poble d'Avià. De tot arreu hi va gent; el jovent, ni pot dormir tot pensant, que arriba la festa, festa que es fa sentir. Tots els carrers amb garlandes, gallardets i banderetes; quina il·lusió per a xics i grans, es que és la Feta Major i a missa hi van tots, tot seien als bancs que el mossèn vol fer llarg el sermó. S'acabat l'acte de la litúrgia. A la plaça del Padró hi ha sardanes!!. Fem rotllanes, donem-nos les mans!!, donem-nos les mans!!. Els xicots porten calces de pana perquè així semblen més escaients, els vells porten barretina i les noies s'han fet la permanent; no falta ningú a la gresca, ni l'alcalde ni el vell caporal, el mossèn també va a la festa i aquell prim xar-xot, què no té mai un ral. De les festes d'agost que molt valen, no hi ha d'altre que sigui millor, d'Avià a les contrades s'en parla, fins i tot arreu del Roselló. Visca, visca sempre Avià el nostre poble, i visca la Festa Major!.' | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||||
| 38643 | COLOMA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coloma | CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Ressò nº 5, juny 1984. 'Els nous veïns'. Pàg. 9. Ressò nº 12, febrer 1987. 'Coloma: un taller especial al servei dels disminuïts psíquics de la comarca'. Pàg 5. A.C.A. Batllia General, classe AB, vol. 2, Feudorum Bergae. | XX | La actual construcció de Coloma és una casa nova que es va construir l'any 1984 i que va substituir l'antiga construcció de la que tan sols queden restes d'alguns murs de 40 cm d'alçada i que serveixen com a marges dels camps de conreu dels entorns. L'antiga construcció va ser producte de diferents etapes constructives, era de pedra i tenia un assecador obert a les golfes. La casa actual no té cap element remarcable ja que no es conserva res de l'antiga construcció. | 08011-119 | Cal Coloma, Veral de Cal Guixé, La Rovira. 08610 AVIÀ | L'antiga casa de Coloma era un edifici que ja existia a l'Edat Mitjana, tot i que amb moltes reformes posteriors. L'any 1984 degut al mal estat en que es trobava la casa per abandonament, es va enderrocar i es va construir l'edificació nova per albergar una granja i un centre de rentat de roba per donar feina a disminuïts psíquics de la comarca. A l'inventari que va fer la Generalitat l'any 1983 s'indica que es documenta la casa perquè estava previst enderrocar-la en breu. Trobem documentat l'any 1338 a Guillem de Coloma d'Avià en una compra que va fer de terra del mas Grau de Coforb (Arxiu Cal Mas). Posteriorment, al 1353, trobem un document d'establiment enfitèutic d'una casa al lloc de Sallagossa a Berga, fet per Elicsena muller de Ramon de Coloma d'Avià (ACA). Al 1406 es fa referència a una vinya i una terra de Pere de Coloma alias Julio (APM). L'any 1447 es fa referència de Joan de Coloma d'Avià que va morir intestat, motiu pel qual els seus fills venen l'any 1496 el mas de Coloma, en alou del monestir de Ripoll, a Joan Mas en carta de gràcia per redimir en 20 anys (AM); essent aquesta la referència directa del mas que trobem més antiga. Al fogatge de 1553 Pere Campelans és al mas Coloma (IGLÉSIES, 1979). Durant el segle XVI a diferents fonts es fa referència del mas com a terme. Al cadastre de 1767 surt el mas Julió de Ramon Bertràn i Julió, la situació d'aquest mas correspon a Coloma. Posteriorment, a l'Amillarament de 1856 el mas era propietat de José Casals de Casserres. | 42.0710400,1.8164800 | 402092 | 4658341 | 1984 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | L'Associació de Pares de la Llar Sta. Maria de Queralt va portar a terme el projecte de Coloma per tal de proporcionar feina als nens disminuïts psíquics de la comarca un cop acabada l'etapa d'instrucció a Berga. Hi ha instal·lada una bugaderia que realitza tot el procés de rentat de roba, així com una nau per cria i engreix de conills i gallines.La protecció és per l'entorn de la zona. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||||
| 38680 | FESTES DEL SEGAR I EL BATRE | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-del-segar-i-el-batre | <p><span><span><span><span lang='ES'><span>Cortés Elía, María del Agua (2021) 'La dansa del Segar i el Batre al llibre Danses Tradicionals del Berguedà'. <em>El Ressò</em> núm. 73. Març 2021. Ajuntament d’Avià. P. 12</span></span><span lang='IT'><span>. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'><span>Cortés Elía, María del Agua (2021) </span></span><span><span>“Panoràmica de les festes del segar i batre a Catalunya”. Amb Santi Ponce (UVic), Jacint Torrents (UVic) i José A. Corral (UVic). A </span></span><em><span><span>Associacionisme cultural. Entre el mosaic i les xarxes. Actes del XII Congrés de la CCEPC</span></span></em><span><span>, Tarragona-Reus, 6-7 novembre de 2020. Publicacions de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. P. 257-273. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'><span>Cortés Elía, María del Agua (2011) 'Els sons del segar i el batre'. <em>El Ressò</em> núm. 67. Març 2011. Ajuntament d’Avià. P. 14-15.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'><span>Cortés Elía, María del Agua (2010) </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='IT'><span>'La festa del Segar i el Batre, Festa d’Interès Cultural Local'. <em>Diari d'Avià</em>. </span></span><span lang='ES'><span>Juliol 2010. Bífidus Editors. Berga. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'><span>Cortés Elía, María del Agua (2008) </span></span></span></span></span><span lang='ES'><span>'Les eines del segar i el batre</span></span><strong><span lang='ES'><span>'.</span></span></strong> <em><span lang='IT'><span>Diari d'Avià</span></span></em><span lang='IT'><span>. Juliol 2008. Bífidus Editors. </span></span><span lang='ES'><span>Berga. </span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'><span>Cortés Elía, María del Agua (2007) </span></span></span></span></span><span lang='ES'><span>'Una feina que es perd en el temps'.</span></span> <em><span lang='IT'><span>Diari d'Avià.</span></span></em><span lang='IT'><span> Juliol 2007. Bífidus Editors. </span></span></p> <p>Mangot, Rosend (2001). Entrevista a Pere Casafont i Mas. Ressò de ressò nº 40, pàgs. 14-16.</p> <p>PI, Fèlix (1990). Avià: festes del segar i el batre. L'Erol, núm.31. Dossier. Pàgs. 9-26.</p> | XX | <p>La festa va ser iniciada l'any 1989 amb la finalitat de recordar la manera tradicional de fer les tasques bàsiques de la sega i la batuda, essent alhora un homenatge a la figura del pagès. Se celebra el segon diumenge de juliol i la demostració pràctica d'aquells treballs s'acompanya de diverses activitats: fira d'artesania, concurs de fotografia, mostra d'activitats tradicionals. És una festa en la que participa tot el poble i que agrupa a totes les entitats de l'Ateneu d'Avià. Gràcies a ella s'han recuperat tasques que ja feia anys que no es veien a la zona. La festa comença a punta de dia, quan els segadors van al camp i comencen la sega amb el volant, l'esclopet i el garrot de lligar garbes. A mig matí, cap a les 10, l'esmorzar del segador que han preparat les dones: pèsol negre amb cansalada, i variació de vianda a cada festa. Després els segadors tornen a la feina i quan la sega és acabada es porten les garbes l'era on es para la batuda i es fa voltar l'euga, es gira la batuda, es fa el paller i es passa el gra per la ventadora. Al voltant de l'era la festa s'amenitza amb música, venda de productes artesans i demostració d'altres tècniques, com fer cordes o fer punta al coixí. A la tarda es realitza un concert de música tradicional.</p> | 08011-156 | Era de Santa Maria | <p>La iniciativa de la celebració de la festa va ser de Fèlix Pi, que a la primavera de l'any 1989 va fer la proposta a la junta de l'Ateneu. La idea era recollir en un marc festiu la manera com se segava i es batia uns anys enrere. La primera festa es va repartir en tres caps de setmana: el primer es va segar un camp de blat a cal Massec, el segon es van traslladar les garbes amb animals fins a l'era, i el tercer es va fer la batuda amb animals. La festa va ser un èxit i es va completar amb xerrades culturals i una exposició de productes alimentaris berguedans. La segona edició de la festa, l'any 1990, es va realitzar a l'era dels Arbres Blacs i també repartida en tres dies, afegint una exposició d'eines antigues que es van recollir de les cases de pagès del poble, i la primera edició del concurs de cuina del confitat. Així es va anar consolidant la festa, fent-se ressò fins i tot als informatius de TV3 l'any 1991. En edicions posteriors la festa es concentra en un sol cap de setmana i es realitza a l'era de Santa Maria, afegint diferents actes culturals i lúdics entre els que destaca la mostra de música tradicional, la fira d'artesania, el concurs de fotografia, l'exposició d'eines de pagès. Des de l'any 2011 s'ha incorporat a la festa la Dansa del Segar i Batre, amb música de Narcís Mellado i coreografia de Pep Lizandra. L'edició de l'estiu de 2022 va ser la XXXIV.</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 1989 | 08011 | Avià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38680-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38680-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38680-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38680-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38680-6.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Festa d'interès | 2023-05-16 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | L'Ateneu d'Avià va editar un vídeo sobre aquesta festa l'any 1993, que constitueix un important document històric i etnològic. Per la festa de l'any 2000 es van realitzar uns plafons per a l'exposició d'eines que explicaven el procés de sega i batuda, l'elaboració del pa i els molins, i les eines utilitzades. | 98 | 2116 | 4.1 | 2210 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||
| 38559 | FONT DE CANALETES | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-canaletes | XX | Font de ferro de petites dimensions que és un rèplica de la font de Canaletes de les Rambles de Barcelona. Presenta quatre brocs de sortida d'aigua amb quatre piques al cos inferior, i al superior quatre fanals. Es troba situada al centre de la Plaça del Padró, al nucli antic. | 08011-35 | Nucli antic, Plaça del Padró. 08610 AVIÀ | En fer la remodelació del terra de la plaça del Padro i del nucli antic es va demanar als veïns si volien posar algun element d'ornament a la plaça. En constituir-se la Penya Blau Grana aquell any i ubicar el seu local social en aquesta plaça, van suggerir posar una rèplica de la Font de Canaletes com a relació amb el Club Blaugrana. A la inauguració de la penya i de la font, que es va fer el 1999, va assistir el Sr. Nuñez que era president del Futbol Club Barcelona en aquell moment, així com diferents periodistes vinculats amb el programa de TV3 'Força Barça'. | 42.0763700,1.8248300 | 402791 | 4658924 | 1999 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||||||
| 38697 | OLIVERA D'HOMENATGE A LA GENT GRAN D'AVIÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-dhomenatge-a-la-gent-gran-davia | XX | Al Parc del Tossal es troba un monument commemoratiu que es va instal·lat la tardor de l'any 1999. Està format per una olivera al costat d'un bloc de pedra en el que hi ha una inscripció sobre suports ceràmic a un costat, i l'escut de Catalunya a l'altre. La inscripció està composta per sis rajoles envoltades per una garlanda en la que s'alternen coloms i branques d'olivera. Hi ha l'inscripció: 'L'olivera, arbre noble i amb fondes arrels, de llarga vida i que dóna fruit. En el simbolisme d'aquest arbre, l'Ajuntament d'Avià vol homenatjar la Gent Gran en el seu Any Internacional i , amb respecte i gratitud, agrair el seu esforç, la seva generositat, ...el seu amor. Que la branca d'olivera, símbol de pau en el bec del colom, sobrevoli totes les nacions fent realitat el somni d'una humanitat feliç i lliure. Avià, 11 de setembre de 1999'. | 08011-173 | Parc del Tossal, 08610 AVIÀ | Aquesta olivera que va ser plantada al parc del Tossal per commemorar l'Any Internacional de la Gent Gran, el 1999, junt amb una placa que recorda l'efemèride. El Casal de la Gent Gran d'Avià és una entitat vinculada a L'Ateneu d'Avià que va començar l'any 1988 amb la intenció de procurar atendre el lleure i la dinamització de les persones majors de 60 anys o jubilades del municipi. És una entitat amb molta empenta que organitza moltes i variades activitats per a aquest col·lectiu, des de cursets de manualitats, caminades, gimnàstica, conferències, balls i obres de teatre. Durant la segona setmana de setembre es celebra cada any la Festa Homenatge a la Vellesa, amb diferents activitats i un festival amb actuacions en homenatge a aquest col·lectiu que ha arrelat fortament al poble i en el que participen tots els grups d'edat del municipi. | 42.0774200,1.8234000 | 402674 | 4659042 | 1999 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38697-foto-08011-173-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||
| 94174 | Dansa del segar i el batre d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-del-segar-i-el-batre-davia | <p>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2019) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, documental i coreogràfic. Berguedana de Folklore Total. P. 87-90.</p> | <p><span><span><span>Aquesta dansa es balla durant la Festa del Segar i el Batre d’Avià, el segon diumenge de juliol, a l’era de Santa Maria d’Avià, després de l’esmorzar dels segadors. La dansa, la música i la cançó van ser un encàrrec de la comissió de la festa del Segar i el Batre i és obra de Pep Lizandra i Xixu Oscat (Narcís Mellado). Es va començar a ballar a la festa de l’any 2015 i s’ha convertit en un element característic.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>És una dansa de parelles i els balladors han de ser múltiples de quatre. Recorda les feines que es feien al camp durant la sega, la batuda i quan aixecaven el paller, així com les celebracions posteriors a la collita. És una dansa cantada.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Lletra de la cançó</span></span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>(Crida)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Segadors a segar a segar, que ja comença a clarejar.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span>(Segar)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Sega, sega, sega ben arran</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>que la palla va cara i esmola el volant</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>l’esclopet com a empara és molt important,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>és molt important.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La mainada ja va arribant</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>amb la cistella plena de teca abundant</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>les mestresses a casa ho han “nat” preparant,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ho han “nat” preparant.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>(Lligar)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Lligarem amb els vencills,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>les espigues fent bones garbes,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>lligarem amb els vencills,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>perquè no tenim pas cordills</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>(BIS)</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span>(Batre)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’era ja està a punt per començar amb la batuda</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>i amb l’ajut del bestiar el gra de la palla es separarà</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BIS</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A batre, a batre,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>que caigui el gra que és ben madur.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A batre, a batre,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>que el feinejar és molt dur.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’era hem ben escombrat</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ara el gra ja és a dins les saques</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>i amb la palla restant</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>aixecarem un paller ben gran.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Coreografia</span></span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es diferencien tres parts: el passeig d’inici i la crida; la primera part que alterna segar i lligar; i la segona part que representa la batuda i fer el paller amb l’aixecament final de les balladores en un salt de quatre.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Inici: </span></span></strong><span><span>Passeig: els balladors circulen sense ordre, parlant els uns amb els altres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Crida: </span></span></strong><span><span>quan es fa la crida els balladors es posen al seu lloc per iniciar la dansa. La posició d’inici és un cercle de parelles que queden encarades de dues en dues formant grups de quatre, les dones a la dreta de la seva parella (fig. 1).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Primera part: </span></span></strong><span><span>S’alterna el segar i el lligar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Segar: </span></span></strong><span><span>es fa la simulació de la sega del blat amb el volant, que és com s’anomena la falç al Berguedà. Les parelles avancen seguint el cercle en el sentit cap a on estan mirant, sense agafar-se de les mans. Fan dues passes per creuar-se amb la parella que tenien davant i superar-la (sempre creuant-se per les espatlles dretes, de Forma que els nois passen pels extrems del grup i el noies pel mig) (fig. 2) i s’aturen davant la parella següent que es troben de cara. Llavors les dones piquen</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>de mans dos cops i els homes fan el gest de segar amb la mà dreta ajupint-se una mica; segueixen avançant de la mateixa forma fins a la següent parella que troben</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>de cara i repeteixen el mateix; a la tercera vegada que avancen i es troben amb la següent parella primer fan un gir sencer sobre si mateixos, després piquen</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>amb una mà amb la contra parella que han trobat davant i finalment pica cada un amb les pròpies mans (fig. 3). Es repeteix tot.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Lligar: </span></span></strong><span><span>simula el lligat de les garbes de blat. La dansa segueix amb les parelles en grups de quatre encarades com a l’inici, però fent quadrilla amb les contraparelles que han trobat en acabar el segar. Les parelles s’agafen de la mà i avancen amb pas saltat en el sentit en què es troben disposades. Les parelles que avancen en sentit antihorari fan un pont aixecant les mans per sota del qual passa la contraparella</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>que tenien davant i que avança en sentit horari (fig. 4). Aquest moviment s’alterna a mida que es troben altres parelles: primer fent pont i després passant per sota. Així es fan quatre passades i en acabar fan mig gir sobre ells mateixos per canviar de direcció i retornar pel mateix camí repetint els mateixos passos però ara les parelles que han acabat la tirada anterior fent pont l’inicien passant per sota, i a l’inrevés. Aquests dos moviments, segar i lligar, es fan en total dues vegades.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Segona part</span></span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Batre: </span></span></strong><span><span>amb la música de preparació les parelles es posen en grups de dues parelles formant una rotllana agafats de les mans (fig. 5); si es balla amb volants es deixen a terra, al centre. Seguint el ritme de la música es comença a girar cap a la dreta amb pas saltat de costat, 8 compassos, i a la repetició de la melodia es fan 8 compassos cap a l’esquerra. Seguidament els balladors, amb el mateix pas saltat de costat, fan 4 compassos girant cap a la dreta, avançant i aixecant els braços cap al mig i amunt</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>cada vegada que es canta “a batre, a batre”; en la repetició de la melodia volten cap a l’esquerra fent el mateix moviment.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Fer paller: </span></span></strong><span><span>Tot seguit s’agafen de les espatlles (“l’era hem ben escombrat”) i giren 4 compassos cap a la dreta i 4 compassos cap a l’esquerra (“i amb la palla”) (fig. 6). Els balladors s’aturen quan diuen “aixecarem un paller....” es fa l’aixecament de les noies o </span></span><strong><span><span>salt de quatre</span></span></strong><span><span>. Les noies es recolzen en les espatlles dels nois mentre ells les aixequen per sota les aixelles (fig. 7), aguantant així fins que els músics acaben de tocar o cauen les balladores.</span></span></span></span></span></span></p> | 08011-208 | 42.0735359,1.8350077 | 403629 | 4658598 | 2011 | 08011 | Avià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/94174-captura-de-pantalla-2023-05-16-122911.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/94174-0e3a41e2-4c1c-42a7-926c-60330df2592fsource-aspect-ratiodefault0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/94174-f3bf78de-9c92-4826-b133-5d23a0a72415source-aspect-ratiodefault0.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-05-16 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Narcís Mellado i Pep Lizandra | 62 | 4.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||||
| 38724 | Escultura La Vaca de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-la-vaca-de-capolat | XXI | L'escultura és d'acer pintat de blanc, formant un rectangle en angle dins el que es troba retallada el perfil en negatiu d'una vaca. Es troba sobre una plataforma d'obra. Té dues plaques que informen del context i objectiu de l'obra. La primera diu Quan una llei és injusta, el correcte és desobeir', Mahatma Gandhi. La segona: 'Torturar un tot per plaer, per diversió, és molt més que torturar a un animal, és torturar una consciència', Víctor Hugo. | 08011-200 | Parc de La Torreta | El desembre de 2016 es va instal·lar l'escultura al parc de la Torreta. Segons l'Ajuntament es tracta d'un homenatge antitaurí en forma d'escultura i amb una visió reivindicativa per part de l'artista, que s'ha inspirat en la visió de la tauromàquia tenia Víctor Hugo i Mahatma Gandhi. Vol ser, en negatiu, l'antítesi o una evolució estètica i moral del famós Toro d'Osborne, símbol de l'espanyolisme, fent una crítica social a la tauromàquia. Citant Gandhi, Arisó considerava que 'quan una llei és injusta, el correcte és desobeir'. Mentre que, en paraules de Víctor Hugo, recordava: 'Torturar un toro per plaer, per diversió, és molt més que torturar un animal, és torturar una consciència'. L'obra s'emmarca dins el projecte AviART, que ha finançat l'àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià. | 42.0746900,1.8257600 | 402865 | 4658736 | 2017 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38724-foto-08011-200-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Manel Arisó | Al costat de la Vaca de Capolat s'ha plantat una de les alzines filla de l'Alzina que porta el nom de Bigas Luna, segons va ser aprovat pel Consell de la Memòria Històrica de l'Ajuntament de Barcelona que el 19 de març del 2014. El Cosí d'en Bigas Luna, En Jordi Bigues, periodista, activista i ecologista ha estat l'impulsor de la iniciativa i qui ha portat una de les alzines filles de l'Alzina de Bigas Luna i ha ajudat a plantar-la. Amb l'alzina Avià també ha adquirit una aquarel·la original del director Català. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||
| 38725 | Escultura Ahosta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-ahosta | XXI | Escultura formada per dues bigues de roure verticals que suporten una barra de ferro horitzontal de la pengen 13 barres de ferro subjectes amb cadenes, de forma que tenen mobilitat. Amb el vent, aquestes produeixen diferents sons en xocar entre elles, i combinen estètica i simbolisme. S'acompanya d'una placa amb un poema de l'artista de Casserres Josep Grifoll, que diu: 'Ahosta: Dansa sense braços per unir persones'. | 08011-201 | Cementiri d'Avià | L'escultura Ahotsa és un homenatge a les víctimes del Franquisme, als morts d'Avià durant la Guerra Civil espanyola. És una escultura sonora que, en el seu sentit final, segons el seu autor, busca 'tornar la veu a les persones a qui se'ls hi va robar', evoca les veus del passat, en una història que no s'ha d'oblidar per no repetir. És obra de l'artista i picapedrer Basc Javier Olaizola (Errenteria 1961), amb l'assessorament de Konvent. L'obra s'emmarca dins el projecte AviART, que ha finançat l'àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià. | 42.0730300,1.8242200 | 402735 | 4658553 | 2017 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38725-foto-08011-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38725-foto-08011-201-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Javier Olaizola | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||
| 38726 | Escultura Aborigen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-aborigen | XXI | Escultura situada en una rotonda a l'entrada d'Avià. La peça és un cèrcol de ferro disposat vertical i dividit en dues meitats, un costat està omplert amb seccions circulars de troncs d'arbre, i l'altre amb maons d'argila disposats formant un mur. La part de fusta vol recordar els boscos de pi de la comarca, mentre que la part de rajols vol recordar el color de la terra, relacionant-la amb l'entorn natural d'Avià. El cercle de ferro que lliga la peça simbolitza l'energia, la simbiosi entre les dues parts, la persona i la terra, la persona que la cuida amb estima i respecte cap a la naturalesa. La intenció de l'artista és fer homenatge a tota la gent que ha dedicat la seva vida a treballar amb les mans. S'acompanya d'una placa amb un poema de l'artista de Casserres Josep Grifoll, que diu: 'Persona que ha sabut veure que es viu girant al revés'. | 08011-202 | Avinguda Francesc Macià / carrer del Roure | El seu creador és l'artista basc resident al Berguedà Javier Olaizola, natural d'Errenteria (1961), picapedrer de professió, en l'àmbit de l'escultura. Aborigen és una escultura que vincula l'entorn i la terra, inspirada en els colors de l'entorn. L'obra s'emmarca dins el projecte AviART, que ha finançat l'àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià. | 42.0784100,1.8178800 | 402219 | 4659158 | 2017 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Javier Olaizola | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||||
| 38727 | Mapa mosaïc d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mapa-mosaic-davia | XXI | Plafó de rajoles ceràmiques que és el plànol del poble d'Avià situat a la façana de l'Ajuntament i edifici de l'Ateneu d'Avià. El plafó recull el plano esquemàtic de tot el municipi, remarcant els nuclis, carreteres i camins, rius i masies. El mosaic presenta elements paisatgístics i faunístics integrats en el plànol i amb els dibuixos d'alguns dels elements més emblemàtics del poble. Aquest plafó substitueix a un anterior que era de metracrilat i que reproduïa el mateix plano del municipi ubicat al mateix lloc des de l'any 1993. | 08011-203 | Ajuntament d'Avià. Ateneu d'Avià. Av. Pau Casals, 22. 08610. AVIÀ | El projecte i dibuix és obra de la veïna d'Avià i il·lustradora Susanna Campillo, guanyadora del concurs organitzat pel consistori dins el projecte AviArt impulsat per l'Ajuntament i amb finançament de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià. | 42.0772300,1.8227500 | 402620 | 4659022 | 2017 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Sussana Campillo Besses | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||||
| 38532 | Acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-sant-marti-davia | <p>VILLANUEVA, Jaime (1763-1824). 'Viaje literario a las iglesias de España' , Vol X, p. 85. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XIII | <p>Es tracta d'un document del que es conserven tres còpies a diferents arxius i que correspon a l'acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Avià feta pel Bisbe Nantigís d'Urgell l'any 907. Al document consta que el comte Miró, veient que l'església que va edificar el seu pare el comte Guifré a Avià, no havia estat consagrada, demana al bisbe Nantigís d'Urgell la consagri i la constitueixi com a parròquia per tal de que els fidels puguin acomplir amb els seus deures cristians. Li dóna a l'església de Sant Martí la vil·la d' Avià i la de Clarà amb els seus corresponents vil·lars i termes. El comte, d'altres senyors i els mateixos habitants d'Avià donen un seguit de terres com a dot a l'església. A l'acta consten els límits de la parròquia: des de la parròquia de Sant Salvador als termes de Berga i als de Castellar, el terme de Corbera i el de Sant Vicenç. (BARAUT, 1978).</p> | 08011-8 | Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell. Pl. Deganat, s/n. 257000 LA SEU D'URGELL | <p>No es conserva l'original de l'acta ja que es va perdre, però es conserven tres còpies: un còpia resumida del segle XIII que es conserva a l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell; dues còpies senceres del segle XVIII fetes d'una altra còpia del segle XI que s'havia conservat al Monestir de Serrateix i que també va desaparèixer. Una d'aquestes últimes còpies va ser feta pel pare Jaume Pascual i Corominas (1736-1804) que fou abat del Monestir de Bellpuig de les Avellanes i autor de la 'Sacra Cathaloniae Antiquitatis Monumenta' que es conserva a la biblioteca de Catalunya ( L'acta de St. Martí és al volum IV, pp. 55-56, manuscrit 729). La segona còpia del segle XVIII la va realitzar el pare Jaume Caresmar (1717-1791) que també va ser abat de Bellpuig de les Avellanes i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. La còpia que va fer el pare Caresmar forma part d'una carta adreçada a Francesc de Fossà (1726-1789), catedràtic de dret e historiador, que el 1759 va ser nomenat rector de la Universitat de Perpinyà i també membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. Fossà en féu una còpia de la carta que es conserva actualment a la Biblioteca Nacional de París (Col·lecció Moreau, 3. Folis 224-225). (BARAUT, 1978). Cal citar també el resum fet pel dominicà Jaime Villanueva i Astengo (1763-1824) a 'Viaje literario a las iglesias de España' (Vol X, p. 85.) que parla de la còpia perduda de Serrateix. Hi ha la transcripció i la traducció de l'acta al llibre de C. Baraut (BARAUT, 1978, pàgina 75) i també al volum del Berguedà de l'obra Catalunya Romànica (pàg. 100).</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 907 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Signat, entre d'altres, pel Bisbe Nantigís i el comte Miró. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||||
| 38526 | CARRER PORTAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-portal | Documentació vària de cal Mas (1321-1714), paper i pergamí. Documentació vària de la casa Vilamarí (1699-1846), paper i llibres. CORTÉS, M. del A. (1996). Demografia històrica d'Avià. L'Erol, núm. 52, pàgs. 39-44. Àmbit de Recerques del Berguedà. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. CAMPRUBÍ, J. (1998). La funció dels Castra i la seva relació amb les Parrochiaes en el perocés d'estructuració territorial Berguedà (fi del segle IX-inicis del X). II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. UNED de Girona. | XIV-XX | El carrer Portal travessa tota la zona nord del nucli antic d'Avià. Abans de sortir a la carretera de Cal Rosal i tancant el recinte habitat, es conserva un arc entre dues cases del que seria el portal d'entrada al nucli pel camí procedent de Berga en direcció a Cardona (Camí Ral de Cardona), i del que només queda una filada de l'arc amb dovelles que ha estat restaurat recentment. Les cases, que es situen a les dues bandes del carrer, daten majoritàriament dels segles XVII-XVIII, encara que moltes s'han reconstruït i modernitzat; però cal destacar que el nucli ha estat habitat permanentment i, per tant, que les construccions són fruït de diferents segles. Principalment són de planta i, com a màxim, dos pisos, amb parets mitgeres. Únicament dues cases conserven portes d'entrada amb arcs adovellats (cal Mas Vell i cal Gavarró). El nucli és lleugerament aturonat, essent el punt més elevat la plaça Abat Oliba, al final del carrer del mateix nom, i observant-se el desnivell entre el primer i el segon tram del carrer Portal que es salva amb unes escales. Al segle XVIII el nucli va créixer cap al est i cap a la zona de la plaça del Padró. Actualment el seu creixement es troba aturat. | 08011-2 | Nucli antic, Carrer Portal. 08610 AVIÀ | Al nucli antic donaven accés dues portes: la del carrer Portal, de la que es conserva l'arc i que comunicava amb el camí Ral de Cardona, i una altra que conduïa a Santa Maria i als camps i vinyes del padró (APM) al lloc on hi ha Cal Gasolà. El carrer Portal és el carrer més antic del nucli, que ja existia a l'Edat Mitjana; travessava tota la sagrera i unia les dues portes d'accés. Una part de la sagrera estaria emmurallada, mentre que les parets de les cases i el tossal donarien protecció per la part est. L'any 1999 es va refer el paviment dels carrers del nucli antic i es va tapar l'escala excavada sobre la pedra natural al centre del carrer Portal davant de Cal Gasolà, i que era un dels vestigis antics d'aquest carrer, possiblement datables al segle XIV-XV. Entre les cases del carrer Portal destaquen les antigues 'Ramats', 'Gurans' i 'Brotons' que formen l'actual cal Mas Vell (APM, segle XIV); l'antiga església que es trobava al lloc on actualment hi ha cal Gavarró i cal Serra; cal Campaner i cal Escolà on hi havia l'antiga rectoria; cal Xut i cal Fideuer, lloc on es conserva una sitja subterrània. Totes aquestes formen l'eix central entre el carrer Portal i el carrer Abat Oliba. Entre el carrer i el Tossal a l'Edat Mitjana hi havia camps i horts, i des del segle XVII s'han anat construint cases progressivament que donen la configuració actual. | 42.0775900,1.8252900 | 402831 | 4659059 | Varis | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38526-foto-08011-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38526-foto-08011-2-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El 1999 es va refer el paviment dels carrers soterrant totes les línies d'infrastructures i eliminant una escala de pedra davant de cal Gasolà que era un dels elements més antics del nucli i que ajudava a salvar el desnivell de la part central del nucli antic amb la confluència amb el carrer Abat Oliba. Davant de la casa de cal Mas Vell el carrer resta obert als horts del Tossal, des d'on s'accedeix a la part de darrera de l'Ateneu.El nivell de protecció BPU afecta al mur del carrer, probablement d'origen medieval. Tota la zona és ZEA. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,05 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc