Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38546 | Arxiu parroquial d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-davia | XX | <p>El fons parroquial de Sant Martí d'Avià és un fons modern, ja que es va iniciar després de la Guerra Civil. Tenim constància de l'existència d'arxiu a la parròquia de Sant Martí d'Avià al menys des del segle XIV, però tots els llibres sacramentals van ser cremats durant la Guerra Civil igual que d'altres objectes de les esglésies. Es va fer posteriorment un llibre en el que es van recollir, a partir d'informació oral, les dates de partides de naixement, matrimoni i òbits d'abans de la Guerra que la gent recordava. Actualment hi ha llibres de baptismes, matrimonis, confirmacions i defuncions des de finals de la Guerra fins a l'actualitat.</p> | 08011-22 | Nucli antic. Església de Sant Martí d'Avià: c/ Padró, 11. 08610 AVIÀ | <p>La història de l'arxiu de la parròquia de Sant Martí és curta, ja que tan sols es compta amb llibres sacramentals des de 1939 a l'actualitat degut a la desaparició de tots els documents anteriors a l'inici de la Guerra. La desaparició va motivar que es fes un llibre, l'any 1939, que recollia la informació que van donar els feligresos sobre actes realitzats a l'església com bateigs, casaments i enterraments que recordaven, per tal de facilitar les tasques eclesiàstiques. La parròquia de Sant Martí d'Avià i les seves sufragànies Santa Maria i Sant Serni de Clarà, pertanyien des dels seus orígens al Bisbat d'Urgell fins al 1593 en què, amb la creació del Bisbat de Solsona, Avià passà a dependre d'aquest. Les conseqüències de la Guerra Civil també es van patir a aquests bisbats i queda molt poca documentació d'Avià a l'Arxiu Diocesà de Solsona, i cap document a l'Arxiu Diocesà d'Urgell.</p> | 42.0753700,1.8253900 | 402836 | 4658812 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Altres | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els preveres de la parròquia en cada època. | Sabem per d'altres documents aïllats que es van realitzar bateigs, esposoris, òbits i testaments. Així entre els documents que es conserven a la casa Vilamarí hi ha un llibre on apuntaven els bateigs, casaments i defuncions de la família on s'especifica que es celebraven a Sant Martí d'Avià (de 1663 a 1846). | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 38559 | FONT DE CANALETES | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-canaletes | XX | Font de ferro de petites dimensions que és un rèplica de la font de Canaletes de les Rambles de Barcelona. Presenta quatre brocs de sortida d'aigua amb quatre piques al cos inferior, i al superior quatre fanals. Es troba situada al centre de la Plaça del Padró, al nucli antic. | 08011-35 | Nucli antic, Plaça del Padró. 08610 AVIÀ | En fer la remodelació del terra de la plaça del Padro i del nucli antic es va demanar als veïns si volien posar algun element d'ornament a la plaça. En constituir-se la Penya Blau Grana aquell any i ubicar el seu local social en aquesta plaça, van suggerir posar una rèplica de la Font de Canaletes com a relació amb el Club Blaugrana. A la inauguració de la penya i de la font, que es va fer el 1999, va assistir el Sr. Nuñez que era president del Futbol Club Barcelona en aquell moment, així com diferents periodistes vinculats amb el programa de TV3 'Força Barça'. | 42.0763700,1.8248300 | 402791 | 4658924 | 1999 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 38572 | Ca la Verònica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-veronica | XX | <p>Ca la Verònica és una casa construïda d'un sol cop, formada per planta baixa i tres pisos, teulada a dues vessants, façana principal orientada a migdia. La simetria de la façana només es trenca pel desplaçament de la porta d'entrada a un costat; es caracteritza per la galeria amb dos arcs carpanels oberts que es repeteix als tres pisos. A les altres façanes té finestres més petites o rectangulars amb llindes de maó. Una porta pel costat nord dóna accés al primer pis, aprofitant el desnivell. Els murs eren fets de pedra barrejada i després arrebossats.</p> | 08011-48 | Ca la Verònica 08610 AVIÀ. Zona sud del municipi | <p>Aquesta casa va ser construïda al 1910 amb una distribució de façana que recorda altres cases de la mateixa època, com la Roureda. La casa resta abandonada des de fa uns deu anys, quan van marxar els masovers i darrerament, per perill de que la teulada caigués degut al mal estat, s'ha fet nova i s'han reforçat els interiors.</p> | 42.0709000,1.8243900 | 402746 | 4658317 | 1910 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 38591 | LA BAGA DE SANT ELÍES | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-baga-de-sant-elies | XIX | Casa de planta rectangular allargada, amb teulada a dues vessants asimètrica amb carener paral·lel a la façana principal que és orientada a sol ixent i que s'obre als camps que queden per sota el nivell de la casa. L'estructura segueix la divisió en tres crugíes perpendiculars a la façana: els baixos eren ocupats per corts pel bestiar; al pis es trobava la vivenda en la que destaca un cos de galeries amb quatre arcs de mig punt i barana de ferro que li proporciona a la casa una bellesa característica. Degut a l'abandonament encara es conserva la cuina de fogons i el foc a terra. S'accedeix a les golfes a través d'una escala de fusta que parteix de la sala. Aquestes es troben compartimentades i amb una única obertura a la façana de migdia formant un ull de bou circular. Els murs són de pedra barrejada amb reble i amb les cantoneres de maó, així com les finestres, portes, ull de bou i arcs. Al costat de la casa pel costat sud-est hi ha una pallissa que aprofita el desnivell del terreny, de manera que s'accedeix al primer pis al nivell de la casa. Els sostre del pis és construït amb volta catalana de maó. També hi ha una bassa amb els murs d'obra. Actualment la casa resta deshabitada i s'ha utilitzat com a corts per bestiar, fet que ha provocat una important degradació tot i que la teulada es conserva sencera. | 08011-67 | Baga de Sant Elíes, Graugés, 08610 AVIÀ | La Baga va ser construïda per la família Sala, propietaris de Sant Elíes, juntament amb cal Candela, a finals dels segle XVIII. En origen era una masoveria que s'ha mantingut com a tal fins al seu abandó progressiu. | 42.0729800,1.8577700 | 405511 | 4658510 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38591-foto-08011-67-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Aquesta casa pertany a la casa Sant Elíes. Aquesta darrera, tot i que consta com a municipi de Berga, històricament ha mantingut una relació amb el municipi d'Avià ja que es troba a cavall entre els dos termes i la propietat de la finca es troba majoritàriament a Avià. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 38596 | Cal Bep Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bep-nou | XX | <p>Casa de construcció senzilla seguint la tipologia de les masoveries de principis del segle XX. Amb teulada a dues vessants, amb parets de pedra barrejada i cantoneres, portes i finestres d'obra vista. A la façana de llevant hi ha dos balcons a les golfes fets amb arc de volta de cordill, i la porta principal es troba a la façana de ponent coberta per un terrat que es va fer tardanament. El ràfec de la teulada és decorat amb rajols posats de biaix, com veiem també a la Roureda Nova. Pel costat nord s'han afegit dos coberts, un darrera de l'altre. Davant la casa hi ha un viver amb els murs cimentats i un cobert de la mateixa època que la casa.</p> | 08011-72 | Cal Bep Nou 08610 AVIÀ. Zona sud del municipi | <p>Aquesta casa es va construir l'any 1910 com a masoveria depenent de cal Bep Vell.</p> | 42.0683200,1.8362200 | 403721 | 4658017 | 1910 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38596-foto-08011-72-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 38660 | VENTAIOLA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ventaiola | A la vall que forma la riera de Clarà al seu pas per la baga de Sant Salvador, després de passar la casa del Verdaguer, trobem les runes de dues construccions distintes i properes. Les primeres runes corresponen a un edifici de pedra del que únicament queda una part de la part inferior d'un mur fet de pedra i en el que es distingeix el nivell del terra de rajols. L'altre grup de runes es troben una mica més avall i quasi al costat de la riera. En aquest encara es poden distingir diferents murs que formen habitacions contigües i disposades en filera i esglaonades. Alguns tenen una alçada de quasi dos metres i es troben quasi totalment tapats per la vegetació. La base dels murs és feta amb carreus grossos de pedra, mentre que les parts més elevades són de pedra de diferents tamanys barrejada. No es conserven restes d'arrebossat ni d'altres elements constructius com teules. | 08011-136 | Baga de Sant Salvador. Clarà. 08610 AVIÀ | Desconeixem la evolució històrica d'aquesta casa. Tan sols sabem per informació dels habitants del Verdaguer que aquesta casa es deia Ventaiola i que va ser habitada fins els anys 30 del segle XX. En aquella època sembla que van viure durant un temps uns lladres que no tenien quasi res, fins que els va prendre la Guardia Civil. Aquesta casa es troba dins els termes de l'antic castell de Clarà i del mas Palau, sembla molt possible que el segon fou la continuació del castell; a prop d'aquest mas de Ventaiola es troben el Verdaguer, els Porxos i la Vinya de Clarà. Degut a la manca de documentació d'aquesta zona de Clarà no hem pogut trobar informació d'aquest mas i només podem datar-lo a partir de les restes dels murs i de la troballa d'un contrapès de premsa de biga medieval. | 42.0716100,1.7878800 | 399727 | 4658438 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38660-foto-08011-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38660-foto-08011-136-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El topònim Venatiola fa referència a un lloc molt ventilat per on passa l'aire. El fet de trobar-se a la baga per on passa la riera pot tenir relació amb aquesta ventilació que baixaria de la muntanya cap al pla. Aquestes runes han estat identificades en fer el present inventari. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 38667 | RIERA DE LA FONT CALDES | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-font-caldes | Riera de la conca dreta del Llobregat. És una riera de cabal molt irregular i amb elevada contaminació orgànica principalment per les granges de porcs, com passa amb les altres rieres que passen pel terme d'Avià. La riera de Font Caldes neix a la serra de Queralt, a 1000m d'alçada just per sobre del polígon industrial de La Valldàn. També es nodreix de l'aigua de la Font Caldes que es troba al costat de la casa Cal Miquel al polígon i dins el terme d'Avià. Actualment s'agafa aigua de la riera per abastir al municipi d'Avià a la mateixa font, uns 130 m3 diaris. Des de la font la riera travessa la carretera de Solsona i segueix fins al Molí del Castell on arriba amb molt poca aigua. Antigament era desviada mitjançant un aqüeducte per proporcionar energia hidràulica a l'antiga fàbrica de pinsos i posteriorment al Molí del Castell. Després d'aquest, dos embassaments consecutius emmagatzemaven l'aigua que els germans Rosal utilitzaven a finals del segle XIX per abastir la colònia agropecuària de Graugés. En aquesta zona entre el Molí del Castell i La Noguera resten antigues canalitzacions d'obra per on es desviava la riera. Actualment les basses són completament seques ja que han perdut aquesta utilitat i la riera segueix el seu recorregut fins a desguassar a la colònia Rosal al riu Llobregat, al peu de l'antic molí de Minoves actualment desaparegut. En general la riera conté poca aigua i es troba en mal estat de conservació ja que la mancança d'aigua agreuja la contaminació. | 08011-143 | Avià | L'aigua de la riera va ser utilitzada per proporcionar energia a molins ja des de l'Edat Mitjana i trobem al seu curs les restes del molí del Castell, del que desconeixem la cronologia més antiga, i del molí de Minoves que va ser construït al segle XVII (1637), tot i que aquest utilitzava l'aigua de la riera Font Caldes quan s'acabava d'unir a la riera de Metge al terme de Cal Rosal, i abans de desguassar al Llobregat. Els dos molins van estar en funcionament fins els anys 30 del segle XX. Durant el segle XIX la riera va viure l'època de major aprofitament, ja que l'aigua va ser utilitzada per la farinera construïda pels germans Rosal que funcionava amb energia hidràulica i vapor. A tal fi van construir un aqüeducte i la canalització que portava l'aigua de la riera fins a la farinera del Molí del Castell. L'aigua que sortia d'aquest ús era emmagatzemada en dues basses i conduïda fins al Serrat Roig on hi havia un saltant que proporcionava energia elèctrica per a la colònia agropecuària de Graugés. També a finals del segle XIX EL Sr. José Piquer Rosal, que va construir la casa La Torre del Piquer al barri de La Creu, tenia dues concessions d'aprofitament d'aigua en aquesta finca: una de la Riera Font Caldes que era desviada amb un mur fins Torre del Piquer (abans Cal Coix), que era utilitzada per regar horta i cultius; i altra del Torrent de la Font. Actualment la riera o torrent Font Caldes, degut a la manca d'aigua i a abocaments incontrolats i filtració de purins, es troba en molt mal estat de conservació i amb un alt índex de contaminació. | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Obert | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||||
| 38681 | FESTA MAJOR D'AVIÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-davia | XX | Es celebra el cap de setmana després del 27 d'agost, Sant Lleïr, motiu pel qual a vegades s'escau a finals d'agost i altres a inicis de setembre. La festa s'inicia el divendres i dura fins els dilluns, dia de festa municipal de lliure elecció. Es fan diferents activitats en les que participen quasi totes les entitats del poble i l'Ajuntament, i es procura que hi hagi per a tots els grups d'edats. Hi ha actes religiosos (la missa de diumenge de festa major, la missa de difunts), per la canalla (concurs de dibuix i activitats de lleure), concurs de tir al plat, autoterra o prova de resistència de vehicles, concurs de botxes, concurs de pintura ràpida, partits de futbol, exposicions, entre d'altres. Però les activitats més importants són els focs artificials, la cantada d'havaneres i el ball per al jovent que es fan divendres al vespre, el ball de festa major que es fa diumenge al vespre i l'obra de teatre que fa el grup de teatre d'Avià que es fa a l'Ateneu dilluns al vespre, essent una de les activitats amb més públic. Fins a l'edició de l'any 2001, es celebrava el dissabte a la tarda la Baixada d'Andròmines, activitat que generava molta expectació. Era un concurs d'andròmines en que es feia una baixada pel carrer principal de poble constituint un espectacle, tant per les característiques constructives i decoratives de les andròmines, com per les sorpreses que els participants es podien trobar pel camí (dutxes d'aigua i d'espuma, ...). | 08011-157 | Desconeixem el moment en què es va començar a celebrar la festa major d'Avià, però si sabem que a inicis del segle XX ja es celebraven alguns actes, principalment litúrgics, en relació a la festa de Sant Martí patró del poble, durant el mes de novembre. A l'arxiu fotogràfic de cal Mas es conserven fotografies d'actes puntuals, com una processó amb les confraries, obres de teatre i passades amb cavalls pel casc antic. Durant l'època de la postguerra es celebraven dues festes majors independents, una de cada bàndol, i organitzades pels dos casals existents: el Sindicat Agrícola i L'Ateneu Obrer. Més endavant, cap els anys cinquanta la festa es va unificar i es celebrava a l'estiu, fet que es manté en l'actualitat. A mida que van passant els anys, i principalment des de la democratització dels ajuntaments, es van anar afegint més actes i amb més variació, així alguns anys predominaven les activitats esportives, com l'any 1986 en que es van fer campionats de tennis, futbol, bicicros, natació, auto-terra i concurs de tractoristes; mentre que d'altres predominaven els de caire cultural: concurs de pintura ràpida, de fotografia, mostres de ballets tradicionals,... Actualment es celebren actes de tots tipus. | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||||
| 38682 | FESTA MAJOR DE GRAUGÉS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-grauges | XX | La Festa Major de Graugés es celebra el diumenge següent del 15 de maig, Sant Isidre, i les celebracions duren tot el cap de setmana des del divendres fins al diumenge. Es celebra per Sant Isidre perquè aquest és el patró dels pagesos i Garugés és essencialment agrícola, per aquest motiu l'església de Graugés és dedicada a aquest sant. Es fan diferents activitats festives entre les que destaca el ball del diumenge a la tarda que es celebra a un local de l'antiga colònia agropecuària i la missa del diumenge al matí. Encara es conserva la tradició dels priors i priores que consisteix en dues parelles, una jove i una més gran, que es cuiden de guarnir l'església i passar per les cases a demanar diners per la festa. En aquesta passada van acompanyats per la banda de música i acaben el recorregut a l'església on es celebra la missa de festa major a les 12 del migdia. Cada any les parelles es renoven. La resta d'activitats varia cada any, així alguna vegada s'ha realitzat un concurs de pintura ràpida, i durant un temps es va fer un concurs d'andròmines que es feien surar al llac de Sant Ramon amb els seus ocupants que feien una andròmina inspirada en algun tema i els seus ocupants anaven disfressats a conjunt. | 08011-158 | Graugés | Els orígens de la festa major de Graugés els hem de buscar en l'època d'auge de la colònia agrícola, moment en que la població pateix un increment important i es realitzen actes religiosos i balls populars, principalment. En un principi els actes religiosos es celebraven a l'antiga església de Graugés que es trobava als baixos de la Torre de Graugés i, a partir del 1996 a l'església nova. La tradició de celebrar la festa major es va perdre durant la Guerra Civil però es va recuperar poc després realitzant actes religiosos. Actualment la festa és arrelada al nucli de Graugés i, degut a l'increment de població els darrers anys, cada vegada és més participativa, sobre tot el ball. | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||||
| 38697 | OLIVERA D'HOMENATGE A LA GENT GRAN D'AVIÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-dhomenatge-a-la-gent-gran-davia | XX | Al Parc del Tossal es troba un monument commemoratiu que es va instal·lat la tardor de l'any 1999. Està format per una olivera al costat d'un bloc de pedra en el que hi ha una inscripció sobre suports ceràmic a un costat, i l'escut de Catalunya a l'altre. La inscripció està composta per sis rajoles envoltades per una garlanda en la que s'alternen coloms i branques d'olivera. Hi ha l'inscripció: 'L'olivera, arbre noble i amb fondes arrels, de llarga vida i que dóna fruit. En el simbolisme d'aquest arbre, l'Ajuntament d'Avià vol homenatjar la Gent Gran en el seu Any Internacional i , amb respecte i gratitud, agrair el seu esforç, la seva generositat, ...el seu amor. Que la branca d'olivera, símbol de pau en el bec del colom, sobrevoli totes les nacions fent realitat el somni d'una humanitat feliç i lliure. Avià, 11 de setembre de 1999'. | 08011-173 | Parc del Tossal, 08610 AVIÀ | Aquesta olivera que va ser plantada al parc del Tossal per commemorar l'Any Internacional de la Gent Gran, el 1999, junt amb una placa que recorda l'efemèride. El Casal de la Gent Gran d'Avià és una entitat vinculada a L'Ateneu d'Avià que va començar l'any 1988 amb la intenció de procurar atendre el lleure i la dinamització de les persones majors de 60 anys o jubilades del municipi. És una entitat amb molta empenta que organitza moltes i variades activitats per a aquest col·lectiu, des de cursets de manualitats, caminades, gimnàstica, conferències, balls i obres de teatre. Durant la segona setmana de setembre es celebra cada any la Festa Homenatge a la Vellesa, amb diferents activitats i un festival amb actuacions en homenatge a aquest col·lectiu que ha arrelat fortament al poble i en el que participen tots els grups d'edat del municipi. | 42.0774200,1.8234000 | 402674 | 4659042 | 1999 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38697-foto-08011-173-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 38700 | Arxiu parroquial de Sant Vicenç d'Obiols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-vicenc-dobiols | XIX | <p>Els llibres parroquials de l'església de Sant Vicenç d'Obiols es conserven a la parròquia de Gironella, ja que el capellà actual és el de Viladomiu Vell que depèn de Gironella. Tan sols es conserven llibres de la segona meitat del segle XIX, ja que els més antics van desaparèixer durant les guerres carlines i perquè actualment els actes que es fan s'inscriuen a Gironella. Es conserven: un llibre d'obits de 1852 a 1931, un llibre de matrimonis de 1852 a 1913 i un llibre de baptismes de 1852 a 1906.</p> | 08011-176 | Església de Santa Eulàlia de Gironella, Plaça Església, 08680 GIRONELLA | <p>Tot i que es té constància de l'existència d'arxiu a Sant Vicenç d'Obiols, tots els llibres sacramentals van desaparèixer abans d'iniciar-se el segle XX. La data d'inici dels llibres que es conserven a la parròquia de Gironella coincideix amb el concordat entre la Santa Seu i Espanya pel qual es fan els llibres nous a totes les parròquies d'Espanya i es posa com a condició que siguin escrits en castellà, encara que a moltes parròquies no canvien l'idioma. La parròquia d'Obiols que pertanyia des dels seus inicis al monestir de Ripoll (Bisbat de Vic), passa l'any 1874 a dependre del Bisbat de Solsona. Hi ha una nota als llibres feta pel capellà d'Obiols, Ginés Molist, explicant aquest canvi i signada el 4 de juny de 1874. Hi ha una altra nota amb la mateixa data explicant que 'des del 3 de maig de 1873 fins al 4 de juny de 1874 la parròquia va estar sense capellà perquè el que hi havia va fugir per lliurar-se de la mort i que els feligresos havien d'acudir als veïns en les necessitats, on es van trobar els documents que falten'. Aquests documents als que feia esment no s'han trobat i no es té constància de que existeixin. A l'arxiu de Ripoll, degut a la crema de l'edifici durant les guerres carlines primer, i durant la Guerra Civil desprès, no es conserven documents referents a Obiols.</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els preveres de la parròquia en cada època. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 38702 | JACIMENT CARRER VELL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-carrer-vell | Darrera del bloc de pisos anomenat Carrer Vell que es troba a Graugés, hi ha una elevació del terreny formant un turó. En aquest turó i als seus voltants s'han fet troballes en superfície de material d'època ibèrica, principalment restes de ceràmica. | 08011-178 | Graugés. Carrer Vell | La manca d'excavació o de prospecció en aquest jaciment no ens permeten saber la seva magnitud ni l'època exacta d'ocupació. Tot i així es documenta per garantir la seva protecció futura. Constitueix un altre vestigi d'època ibèrica a la zona, junt amb el jaciment dels Serrat dels Tres Hereus i els jaciments de la Serra de Noet. | 42.0692000,1.8486700 | 404752 | 4658101 | 08011 | Avià | Obert | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La informació d'aquest jaciment ha estat facilitada per l'arqueòleg Jaume Bernades Postils de Casserres, Director del Museu Diocesà de Solsona i membre de l'Associació d'Arqueòlegs del Berguedà, que va fer les troballes en superfície. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||||
| 38719 | Abeurador de Santamaria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-de-santamaria | XIX-XX | <p>Abeurador de forma rectangular allargada, fet d'obra de pedra i arrebossat amb ciment. S'omplia d'aigua procedent de les canalitzacions que, des de la riera Font Calda, portaven aigua a l'estany gran de Graugés. Actualment està sense ús i només s'omple amb aigua de pluja.</p> | 08011-195 | Carretera de Santa Maria a Graugés | <p>L'abeurador es troba al peu del ramal principal del camí ramader d'Avià i probablement s'utilitzaria per aquesta finalitat. Dins del terme d'Avià distingim principalment tres camins principals formats per diferents ramals. El primer ve de Gironella fins al Cadí, amb un ramal que entrava per La Plana i un altre que entrava pel pont d'Orniu i que s'unien a sota de Cal Gris on hi havia un lloc de parada i on s'ajuntaven els ramats d'Avià, Gironella, Prats, Olost i Vic principalment, d'aqui el camí seguia cap a Santa Maria i el poble, o enllaçava amb el camí de l'Espunyola. El segon camí era el que des de cal Gris anava fins a Coll de Pal, passant per la carena de la Serra de Noet i entrant a Berga. El tercer camí era el que venia de L'Espunyola i passava pel costat o sobre el camí Ral fins a Berga i d'aquí a Coll de Pal (carrerada de Berga). Els pastors tenien uns llocs de parada (returades) on aturaven els ramats a menjar i descansaven. A Avià hi havia parades a: sota de cal Gris, sota del carrer Nou, al camp de sobre de la Barraca de Vilamarí, al camp del Salvans situat a sota de Coloma, al pla de Sant Serni de Clarà i finalment davant de la casa Els Porxos, lloc on acostumaven fer nit. Generalment els camins passaven per les carenes de les muntanyes i eren una mica escarpats, la seva amplada variava segons el lloc per on passaven, així podien tenir una amplada entre 8 m com a mínim i 40 m com a màxim.</p> | 42.0723200,1.8360100 | 403710 | 4658461 | 08011 | Avià | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38719-foto-08011-195-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 38720 | Abeurador de Cal Ramonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-de-cal-ramonet | XIX-XX | <p>Abeurador situat a l'exterior de la casa cal Ramonet. És d'obra de pedra arrebossat amb ciment i forma un petit embassament i un safareig. S'omple amb aigua de la font de cal Ramonet situada uns metres més amunt i que dona orígen a un petit torrent que desaigua a la riera d'Avià una mica més avall.</p> | 08011-196 | Cal Ramonet | <p>Aquesta és una casa com d'altres d'Avià construïda en diferents èpoques, però no sabem de quina data pot ser la construcció més antiga, principalment perquè el nom que té actualment deu ser recent, de la època de l'ampliació del 1800, i perquè no es conserven documents referents a ella. Al 1856 era de Ramon Bertran. Constant encara de la mateixa família el 1914. L'abeurador té cert interès degut a que ja no es conserven d'aquest tipus a les masies del terme, fet que aconsella la seva protecció.</p> | 42.0715700,1.8179900 | 402218 | 4658398 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||||
| 38724 | Escultura La Vaca de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-la-vaca-de-capolat | XXI | L'escultura és d'acer pintat de blanc, formant un rectangle en angle dins el que es troba retallada el perfil en negatiu d'una vaca. Es troba sobre una plataforma d'obra. Té dues plaques que informen del context i objectiu de l'obra. La primera diu Quan una llei és injusta, el correcte és desobeir', Mahatma Gandhi. La segona: 'Torturar un tot per plaer, per diversió, és molt més que torturar a un animal, és torturar una consciència', Víctor Hugo. | 08011-200 | Parc de La Torreta | El desembre de 2016 es va instal·lar l'escultura al parc de la Torreta. Segons l'Ajuntament es tracta d'un homenatge antitaurí en forma d'escultura i amb una visió reivindicativa per part de l'artista, que s'ha inspirat en la visió de la tauromàquia tenia Víctor Hugo i Mahatma Gandhi. Vol ser, en negatiu, l'antítesi o una evolució estètica i moral del famós Toro d'Osborne, símbol de l'espanyolisme, fent una crítica social a la tauromàquia. Citant Gandhi, Arisó considerava que 'quan una llei és injusta, el correcte és desobeir'. Mentre que, en paraules de Víctor Hugo, recordava: 'Torturar un toro per plaer, per diversió, és molt més que torturar un animal, és torturar una consciència'. L'obra s'emmarca dins el projecte AviART, que ha finançat l'àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià. | 42.0746900,1.8257600 | 402865 | 4658736 | 2017 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38724-foto-08011-200-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Manel Arisó | Al costat de la Vaca de Capolat s'ha plantat una de les alzines filla de l'Alzina que porta el nom de Bigas Luna, segons va ser aprovat pel Consell de la Memòria Històrica de l'Ajuntament de Barcelona que el 19 de març del 2014. El Cosí d'en Bigas Luna, En Jordi Bigues, periodista, activista i ecologista ha estat l'impulsor de la iniciativa i qui ha portat una de les alzines filles de l'Alzina de Bigas Luna i ha ajudat a plantar-la. Amb l'alzina Avià també ha adquirit una aquarel·la original del director Català. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 38725 | Escultura Ahosta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-ahosta | XXI | Escultura formada per dues bigues de roure verticals que suporten una barra de ferro horitzontal de la pengen 13 barres de ferro subjectes amb cadenes, de forma que tenen mobilitat. Amb el vent, aquestes produeixen diferents sons en xocar entre elles, i combinen estètica i simbolisme. S'acompanya d'una placa amb un poema de l'artista de Casserres Josep Grifoll, que diu: 'Ahosta: Dansa sense braços per unir persones'. | 08011-201 | Cementiri d'Avià | L'escultura Ahotsa és un homenatge a les víctimes del Franquisme, als morts d'Avià durant la Guerra Civil espanyola. És una escultura sonora que, en el seu sentit final, segons el seu autor, busca 'tornar la veu a les persones a qui se'ls hi va robar', evoca les veus del passat, en una història que no s'ha d'oblidar per no repetir. És obra de l'artista i picapedrer Basc Javier Olaizola (Errenteria 1961), amb l'assessorament de Konvent. L'obra s'emmarca dins el projecte AviART, que ha finançat l'àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià. | 42.0730300,1.8242200 | 402735 | 4658553 | 2017 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38725-foto-08011-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38725-foto-08011-201-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Javier Olaizola | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 38726 | Escultura Aborigen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-aborigen | XXI | Escultura situada en una rotonda a l'entrada d'Avià. La peça és un cèrcol de ferro disposat vertical i dividit en dues meitats, un costat està omplert amb seccions circulars de troncs d'arbre, i l'altre amb maons d'argila disposats formant un mur. La part de fusta vol recordar els boscos de pi de la comarca, mentre que la part de rajols vol recordar el color de la terra, relacionant-la amb l'entorn natural d'Avià. El cercle de ferro que lliga la peça simbolitza l'energia, la simbiosi entre les dues parts, la persona i la terra, la persona que la cuida amb estima i respecte cap a la naturalesa. La intenció de l'artista és fer homenatge a tota la gent que ha dedicat la seva vida a treballar amb les mans. S'acompanya d'una placa amb un poema de l'artista de Casserres Josep Grifoll, que diu: 'Persona que ha sabut veure que es viu girant al revés'. | 08011-202 | Avinguda Francesc Macià / carrer del Roure | El seu creador és l'artista basc resident al Berguedà Javier Olaizola, natural d'Errenteria (1961), picapedrer de professió, en l'àmbit de l'escultura. Aborigen és una escultura que vincula l'entorn i la terra, inspirada en els colors de l'entorn. L'obra s'emmarca dins el projecte AviART, que ha finançat l'àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià. | 42.0784100,1.8178800 | 402219 | 4659158 | 2017 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Javier Olaizola | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 38727 | Mapa mosaïc d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mapa-mosaic-davia | XXI | Plafó de rajoles ceràmiques que és el plànol del poble d'Avià situat a la façana de l'Ajuntament i edifici de l'Ateneu d'Avià. El plafó recull el plano esquemàtic de tot el municipi, remarcant els nuclis, carreteres i camins, rius i masies. El mosaic presenta elements paisatgístics i faunístics integrats en el plànol i amb els dibuixos d'alguns dels elements més emblemàtics del poble. Aquest plafó substitueix a un anterior que era de metracrilat i que reproduïa el mateix plano del municipi ubicat al mateix lloc des de l'any 1993. | 08011-203 | Ajuntament d'Avià. Ateneu d'Avià. Av. Pau Casals, 22. 08610. AVIÀ | El projecte i dibuix és obra de la veïna d'Avià i il·lustradora Susanna Campillo, guanyadora del concurs organitzat pel consistori dins el projecte AviArt impulsat per l'Ajuntament i amb finançament de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià. | 42.0772300,1.8227500 | 402620 | 4659022 | 2017 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Sussana Campillo Besses | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 38570 | CASANCOTS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casancots | 'Cadatre de 1767'. ' Amillarament de 1862' (Arxiu Municipal d'Avià). 'Capbreu de Sant Pere de Madrona de 1601' (Arxiu Parroquial de Berga). | XVII | Actualment la casa s'està enrunant, i les teulades dels coberts estant mig ensorrades. | La masia de Casancots està formada per diferents construccions: la masia, un cobert, una pallissa tancada i un pou, situats en un pla elevat amb una bona vista. La casa principal ha sofert transformacions com es palesa clarament a la façana. És de pedra amb els murs de la planta baixa fets amb carreus ben escairats, mentre que al pis i golfes són barrejats. Al costat de ponent de les golfes hi ha fragments fets amb tàpia per tapar un antic assecador. La façana és orientada a llevant i al costat de ponent s'han afegit dos cossos i una escala exterior de pedra. La teulada és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. La porta, al costat de llevant, amb llinda de fusta i la finestra central amb ampitador de pedra, corresponen a l'antiga construcció. Aquesta finestra té una inscripció a la llinda molt difícil d'interpretar i que sembla -221oI-. Al costat de migdia hi ha una eixida al pis fruït d'una darrera ampliació més moderna, així com l'assecador obert al costat esquerre de les golfes. També es van afegir coberts fets amb pedra barrejada que tancant la casa pel costat de migdia formant un baluard. L'interior correspon a una estructura amb tres crugies que es repeteix al pis. Al mur interior de ponent, al que es va afegir el cos exterior, hi ha una porta adovellada de mig punt tapiada que és més alta que el nivell del pis. Aquesta seria la porta original de la casa que demostra més antiguitat que la que s'ha trobat als documents. Les finestres del pis tenen festejadors dobles i les portes tenen les llindes de pedra. També es conserven els fogons de la cuina i la campana del foc a terra. Davant de la casa hi ha un cobert de dos pisos amb una columna central i les cantoneres de carreus de pedra escairada i els murs fets de pedra i tàpia; la teulada s'està enfonsant. Darrera d'aquest cobert hi ha un pou de pedra cobert amb cúpula. A prop d'aquest cobert hi ha un estable tancat de pedra amb finestres de maó seguint el tipus arquitectònic dels edificis industrials, i que ara té la teulada enfonsada. Davant hi ha una bassa que aprofita el desnivell del terreny, mentre que per l'altre costat és tancada amb dos murs de pedra. | 08011-46 | Casancots. 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí | La primera nota documental que s'ha trobat és la que ens dóna el Capbreu del 1601 de Sant Pere de Madrona (Arxiu Parroquial de Berga), i que especifica que posseïa el Mas de Quatre Cots (Casancots) amb 60 jornals de bous. Aquesta informació i l'arc adovellat interior ens fa pensar que la casa fou construïda a finals del segle XV o inicis del XVI, tot i que va patir remodelacions, principalment al segle XVIII i al XIX. Al cadastre de 1767, el manso Cots era de Joan Cots, mentre que a l'Amillarament 1862 era de Joan Pejerols, junt amb el molí, Sant Andreu i Pagerols. Posteriorment la casa i el molí van ser empenyorats per un tal Massana, aquest va vendre el molí als Puigpelat i la casa als Badia, actuals propietaris. La casa va estar habitada amb masovers fins l'any 1983 en que van marxar degut al mal estat de la casa i actualment s'utilitza com a corts de bestiar oví. | 42.0529800,1.8152700 | 401964 | 4656338 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38570-foto-08011-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38570-foto-08011-46-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 38620 | CAL PERE VELL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-vell-0 | 'Registro de casas de campo' de 1856 (Arxiu Comarcal de Berga). Amillaraments de 1862 i 1879. (Arxiu Municipal d'Avià). | XVIII | Aquesta casa amaga al seu interior una antiga construcció de petites dimensions que únicament disposava de cuina-menjador i dues habitacions. Va ser ampliada en diferents èpoques, la més important feta al segle XVIII. Va ser l'època en que es va fer la façana amb el cos de galeries formades per sis arcs al primer pis i quatre a les golfes construïts amb maons, en que la simetria domina el conjunt. La teulada és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana orientada a sud-est. La teulada té una barbacana sortida amb l'embigat de fusta. Els murs exteriors són fets de pedra petita barrejada amb les cantoneres i algunes divisions intermitges de maó. A l'interior la planta baixa mostra els antics murs de pedres grosses de la primera construcció i s'utilitza com a corts de bestiar. La casa és situada en un lloc elevat a mitja costa de la serra de Noet, fet que li proporciona un domini del territori dels entorns per la seva situació privilegiada. | 08011-96 | Cal Pere Vell 08610 AVIÀ. Zona Molí del Castell. | La primera casa remunta la seva construcció a la darrera meitat del segle XVII, ja que la ubicació de la casa correspon a la descrita al Capbreu de Serrateix de 1729-32 (ADS) per una caseta anomenada del Serra i que era propietat de Fèlix Gible per venda feta per Josep Serra l'any 1700. Possiblement el nom de cal Pere se li donés a la casa a inicis del segle XIX, corresponent a l'ampliació. Al 'Registro de casas de campo' de 1856 ja es cita cal Pere com a propietat de Mariano de Gironella de Berga i també a l'Amillarament de 1862, junt amb el molí del Castell, la possessió anomenada del Castell, cal Coix, Pagerols i Santandreu. Després és propietat de Teresa de Gironella i al 1893 és de Francisca Serra vídua, repartint-se la resta de propietats entre diferents compradors. L'any 1928 és de Domingo Serra i Serra de Barcelona, fill de l'anterior. Els propietaris anteriors als actuals conservaven documentació de la fundació de la casa, però va ser cremada durant la Guerra Civil. Únicament sabem que l'estructura inicial de la casa era molt diferent i molt petita, i que quedà amagada per les ampliacions realitzades durant el segle XVIII. | 42.0873400,1.8322800 | 403424 | 4660133 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38620-foto-08011-96-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Aquesta casa es situa a la zona que dominava el Castell d'Avià del que depenia el molí del Castell, possessió de la que encara es tenen notícies documentals al segle XVIII, però desconeixem la relació entre cal Pere Vell i la propietat del Castell, tot i que hi ha un túnel subterrani cobert amb volta de canó que comunica cal Pere Vell amb la fàbrica del Molí del Castell. (informació oral del Sr. Ramon Minoves). | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 38617 | LA NOGUERA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera | 'Registro de casas de campo' de 1856 (Arxiu Comarcal de Berga). Amillaraments de 1879, 1886, 1896 i 1930. (Arxiu Municipal d'Avià) | XIX | La Noguera està formada per dues cases juntes que van ser construïdes per a masovers. És d'obra molt senzilla, sense finestres laterals i amb les llindes de les finestres de fusta. Els murs són fets amb barreja de diferents materials, principalment tàpia i maó. El carener de la teulada és perpendicular a la façana de les cases que és orientada a migdia. Fa pocs anys es van afegir alguns coberts als costats de les cases i que li donen un aire heterodox. Les cases son habitades per dues famílies. | 08011-93 | La Noguera 08610 AVIÀ. Zona Molí del Castell. | La Noguera era una de les masoveries de Cal Castanyer. Va ser construïda a mitjans del segle XIX. La primera vegada que surt documentada és al 'Registro de las Casas de Campo' de 1856 com a propietat de José Canal i Gamisans de Berga, que també era propietari de cal Castanyer, l'Horta i el Pou. Al 1879 la propietat era de Ramona Canal i Grau. Al 1886 es ven la propietat a Josep Puiggros amb quatre colons, i al 1896 de Cristina Florejachs i Roca junt amb 10 cases més entre les que hi ha la 'casa del colono', l'Horta, la Noguera, les granges, la fusteria. Al 1930 cal Castanyer junt amb la Noguera, l'Horta, la Serra, la granja i un molí vell derruït (que podria ser una estructura que trobem a sota del Molí del Castell) eren propietat de Josep Barniol Molas. | 42.0818400,1.8338700 | 403547 | 4659521 | 1850 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 38618 | L'HORTA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhorta | 'Registro de casas de campo' de 1856 (Arxiu Comarcal de Berga). Amillaraments de 1879, 1886, 1896 i 1930. (Arxiu Municipal d'Avià) | XIX | És una casa senzilla de dos pisos coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana orientada a migdia i que s'obre a una petita era. Els materials dels murs són de pedra petita, amb les cantoneres de pedra i obra, i destaca la quantitat de còdols que s'han utilitzat per fer la façana principal. També hi ha algunes parts fetes de tàpia. Les finestres del pis són fetes de rajols, mentre que les de la planta tenen els muntants de pedra. A l'interior el pis i la planta baixa s'utilitzen com a vivenda i el bestiar ocupa coberts construïts al voltant de la casa. | 08011-94 | L'Horta 08610 AVIÀ. Zona Molí del Castell. | L'Horta era una de les masoveries de Cal Castanyer. Va ser construïda a mitjans del segle XIX com les altres. La primera vegada que surt documentada és al 'Registro de las Casas de Campo' de 1856 com a propietat de José Canal i Gamisans de Berga, que també era propietari de cal Castanyer, la Noguera, el Pou. Al 1879 la propietat era de Ramona Canal i Grau. Al 1886 es ven la propietat a Josep Puiggros amb quatre colons, i al 1896 de Cristina Florejachs i Roca junt amb 10 cases més entre les que hi ha la 'casa del colono', l'Horta, la Noguera, les granges, la fusteria. Al 1930 cal Castanyer junt amb la Noguera, l'Horta, la Serra, la granja i un molí vell derruït (que podria ser una estructura que trobem a sota del Molí del Castell i a prop de la granja de la Noguera) eren propietat de Josep Barniol Molas. | 42.0815600,1.8355900 | 403689 | 4659488 | 1850 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38618-foto-08011-94-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 38619 | Cal Ovelleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ovelleta | <p>'Registro de casas de campo' de 1856 (Arxiu Comarcal de Berga).</p> | XIX | <p>Cal Ovelleta s'aixeca al peu de l'antic camí Ral de Berga a Cardona i envoltada de camps de conreu. És una petita masia d'aire molt modest, de tres pisos amb coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. L'estructura forma dues crugies marcades per dos murs a l'interior i que desplacen la porta principal al costat dret. Això també ha marcat una simetria a la façana, trencada al engrandir una finestra a cada pis. Els murs són de pedra i les cantoneres i finestres de maó. Fa pocs anys s'afegí un cos al costat est fet de maó.</p> | 08011-95 | Cal Ovelleta 08610 AVIÀ. Zona Molí del Castell. | <p>La documentació més antiga és la que proporciona el 'Registro de casas de campo' de 1856, en que la casa era propietat de Domingo Torrabadella de Casserres.</p> | 42.0882200,1.8301300 | 403247 | 4660233 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-04 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La casa ha estat rehabilitada i resta poc de l'antiga casa ja que s'ha modificat considerablement l'aspecte exterior. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 38589 | Cal Ceba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ceba | <p>'Registro de las casas de campo y aforados de guerra' , 1856, Arxiu Comarcal de Berga.</p> | XVIII | <p>Masia que ha sofert diferents transformacions al llarg del temps i en la que encara es veuen parts de la primera construcció feta amb tàpia. La façana és orientada a ponent, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana. En els murs es barregen zones de pedra amb maó i tàpia, deixant veure clarament les etapes cronològiques de l'obra, amb cantoneres de maó, igual que les finestres i galeries més noves orientades al sud. Una sèrie de coberts envolten la casa que es dedica a l'agricultura.</p> | 08011-65 | Cal Ceba, Graugés, 08610 AVIÀ | <p>Els actuals propietaris de la casa fa cinc generacions que hi viuen i conserven documentació en paper privada des de mitjans del segle XIX, entre els que destaquen capítols matrimonials (1871, 1876, 1904, 1934, 1952) i cartes de pagaments a l'Ajuntament d'Avià. Aquesta casa coincideix temporalment amb la construcció d'altres dels entorns, com Carbonells, dedicades a l'explotació agrícola. La primera documentació que trobem és de l'any 1856, al 'Registro de las casas de campo y aforados de guerra' (Arxiu de Berga), on consta Ramon Rafart.</p> | 42.0725600,1.8534200 | 405150 | 4658469 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La família conserva poca documentació privada des de mitjans del segle XIX. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 38680 | FESTES DEL SEGAR I EL BATRE | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-del-segar-i-el-batre | <p><span><span><span><span lang='ES'><span>Cortés Elía, María del Agua (2021) 'La dansa del Segar i el Batre al llibre Danses Tradicionals del Berguedà'. <em>El Ressò</em> núm. 73. Març 2021. Ajuntament d’Avià. P. 12</span></span><span lang='IT'><span>. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'><span>Cortés Elía, María del Agua (2021) </span></span><span><span>“Panoràmica de les festes del segar i batre a Catalunya”. Amb Santi Ponce (UVic), Jacint Torrents (UVic) i José A. Corral (UVic). A </span></span><em><span><span>Associacionisme cultural. Entre el mosaic i les xarxes. Actes del XII Congrés de la CCEPC</span></span></em><span><span>, Tarragona-Reus, 6-7 novembre de 2020. Publicacions de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. P. 257-273. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'><span>Cortés Elía, María del Agua (2011) 'Els sons del segar i el batre'. <em>El Ressò</em> núm. 67. Març 2011. Ajuntament d’Avià. P. 14-15.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'><span>Cortés Elía, María del Agua (2010) </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='IT'><span>'La festa del Segar i el Batre, Festa d’Interès Cultural Local'. <em>Diari d'Avià</em>. </span></span><span lang='ES'><span>Juliol 2010. Bífidus Editors. Berga. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'><span>Cortés Elía, María del Agua (2008) </span></span></span></span></span><span lang='ES'><span>'Les eines del segar i el batre</span></span><strong><span lang='ES'><span>'.</span></span></strong> <em><span lang='IT'><span>Diari d'Avià</span></span></em><span lang='IT'><span>. Juliol 2008. Bífidus Editors. </span></span><span lang='ES'><span>Berga. </span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'><span>Cortés Elía, María del Agua (2007) </span></span></span></span></span><span lang='ES'><span>'Una feina que es perd en el temps'.</span></span> <em><span lang='IT'><span>Diari d'Avià.</span></span></em><span lang='IT'><span> Juliol 2007. Bífidus Editors. </span></span></p> <p>Mangot, Rosend (2001). Entrevista a Pere Casafont i Mas. Ressò de ressò nº 40, pàgs. 14-16.</p> <p>PI, Fèlix (1990). Avià: festes del segar i el batre. L'Erol, núm.31. Dossier. Pàgs. 9-26.</p> | XX | <p>La festa va ser iniciada l'any 1989 amb la finalitat de recordar la manera tradicional de fer les tasques bàsiques de la sega i la batuda, essent alhora un homenatge a la figura del pagès. Se celebra el segon diumenge de juliol i la demostració pràctica d'aquells treballs s'acompanya de diverses activitats: fira d'artesania, concurs de fotografia, mostra d'activitats tradicionals. És una festa en la que participa tot el poble i que agrupa a totes les entitats de l'Ateneu d'Avià. Gràcies a ella s'han recuperat tasques que ja feia anys que no es veien a la zona. La festa comença a punta de dia, quan els segadors van al camp i comencen la sega amb el volant, l'esclopet i el garrot de lligar garbes. A mig matí, cap a les 10, l'esmorzar del segador que han preparat les dones: pèsol negre amb cansalada, i variació de vianda a cada festa. Després els segadors tornen a la feina i quan la sega és acabada es porten les garbes l'era on es para la batuda i es fa voltar l'euga, es gira la batuda, es fa el paller i es passa el gra per la ventadora. Al voltant de l'era la festa s'amenitza amb música, venda de productes artesans i demostració d'altres tècniques, com fer cordes o fer punta al coixí. A la tarda es realitza un concert de música tradicional.</p> | 08011-156 | Era de Santa Maria | <p>La iniciativa de la celebració de la festa va ser de Fèlix Pi, que a la primavera de l'any 1989 va fer la proposta a la junta de l'Ateneu. La idea era recollir en un marc festiu la manera com se segava i es batia uns anys enrere. La primera festa es va repartir en tres caps de setmana: el primer es va segar un camp de blat a cal Massec, el segon es van traslladar les garbes amb animals fins a l'era, i el tercer es va fer la batuda amb animals. La festa va ser un èxit i es va completar amb xerrades culturals i una exposició de productes alimentaris berguedans. La segona edició de la festa, l'any 1990, es va realitzar a l'era dels Arbres Blacs i també repartida en tres dies, afegint una exposició d'eines antigues que es van recollir de les cases de pagès del poble, i la primera edició del concurs de cuina del confitat. Així es va anar consolidant la festa, fent-se ressò fins i tot als informatius de TV3 l'any 1991. En edicions posteriors la festa es concentra en un sol cap de setmana i es realitza a l'era de Santa Maria, afegint diferents actes culturals i lúdics entre els que destaca la mostra de música tradicional, la fira d'artesania, el concurs de fotografia, l'exposició d'eines de pagès. Des de l'any 2011 s'ha incorporat a la festa la Dansa del Segar i Batre, amb música de Narcís Mellado i coreografia de Pep Lizandra. L'edició de l'estiu de 2022 va ser la XXXIV.</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 1989 | 08011 | Avià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38680-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38680-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38680-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38680-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38680-6.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Festa d'interès | 2023-05-16 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | L'Ateneu d'Avià va editar un vídeo sobre aquesta festa l'any 1993, que constitueix un important document històric i etnològic. Per la festa de l'any 2000 es van realitzar uns plafons per a l'exposició d'eines que explicaven el procés de sega i batuda, l'elaboració del pa i els molins, i les eines utilitzades. | 98 | 2116 | 4.1 | 2210 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||
| 90149 | Tina de cal Gris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-gris | <p><span><span><span>Corominas, Camp, Jaume; Corominas Camp, Ramon (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d’Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. P. 174-175.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Conjunt format per la tina i el follador que estan excavats en una codina de pedra situada al nord de la masia cal Gris, al costat del camí. El cup de la tina és circular i al costat hi ha un cup circular de menys diàmetre que està comunicat amb la tina mitjançat un petit canal excavat a la roca. El recipient més gran fa 2,67 m de diàmetre i 2 m de profunditat amb una capacitat total de 11.750 litres, mentre que el follador fa 1,40m de diàmetres i 0,70 d’alçada. A la part inferior de la tina hi ha una boixa que permetia extreure el líquid a la pica de decantació. </span></span></span></p> | 08011-205 | Cal Gris | <p><span><span><span>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb un, dos o tres recipients: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el vi per després guardar-ho en una bota. </span></span></span></p> | 42.0664749,1.8579179 | 405513 | 4657787 | 08011 | Avià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90149-cal-gris-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90149-cal-gris-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90149-cal-gris-planol.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cortés Elía, María del Agua | 94|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 90150 | Tina de la Subirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-la-subirana | <p><span><span><span>Corominas, Camp, Jaume; Corominas Camp, Ramon (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d’Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. P. 176-177..</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Conjunt format per la tina, el follador i la pica de decantació que estan excavats en una codina de pedra situada al nord de la masia la Subirana. El cup de la tina és circular i al costat hi ha un cup circular de menys diàmetre que està comunicat amb la tina mitjançat un petit canal excavat a la roca, a un altre extrem hi ha la pica de decantació, de forma circular i a la que dona la boixa de la tina, per on s’extreia el líquid. El recipient més gran fa 2,60 m de diàmetre i 0,95 m de profunditat amb una capacitat total de 4.800 litres, mentre que el follador fa 1,17m de diàmetre i 0,45 d’alçada. A la part inferior de la tina hi ha una boixa que permetia extreure el líquid a la pica de decantació. </span></span></span></p> | 08011-206 | La Subirana | <p><span><span><span>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb un, dos o tres recipients: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el vi per després guardar-ho en una bota. </span></span></span></p> | 42.0639800,1.8501100 | 404864 | 4657520 | 08011 | Avià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90150-la-subirana-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90150-la-subirana-planol.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-11-29 00:00:00 | Cortés Elía, María del Agua | 85 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 90151 | Tina del Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-del-llado | <p><span><span><span>Corominas, Camp, Jaume; Corominas Camp, Ramon (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d’Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. P. 184-185.</span></span></span></p> | La tina està inacabada | <p><span><span><span>Conjunt format per una tina, i l’encaix per obrir un segon recipient inacabat. El cup de la tina és circular, fa 2,35 m de diàmetre i no es pot saber la profunditat ja que està colmatat. Al costat hi ha un rebaix que era per accedir a la boixa però no es va acabar de fer. </span></span></span></p> | 08011-207 | El Lladó d'Obiols | <p><span><span><span>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb un, dos o tres recipients: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el vi per després guardar-ho en una bota. </span></span></span></p> | 42.0667700,1.8678400 | 406335 | 4657810 | 08011 | Avià | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90151-llado-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90151-llado-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90151-llado-planol.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-11-29 00:00:00 | Cortés Elía, María del Agua | 94|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 38649 | Forats de la torre medieval d'Obiols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-de-la-torre-medieval-dobiols | <p>AA.DD. (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. COROMINES, J. (1993). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Curial ed. RIU, M. (1962). Probables huellas de los primeros castillos de la Cataluña carolingia. A 'San Jorge', nº 47, Barcelona. Pàgs. 35-39. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera.</p> | VIII | <p>Al nord de l'església de Sant Vicenç d'Obiols i molt a prop d'aquesta, sobre un turó de pedra calcària, hi ha un conjunt de forats rodons excavats a la roca i disposats en planta circular. Podrien correspondre a una torre de guaita característica de la Marca Hispànica. Els forats servien per encaixar els troncs sobre els que s'alçava la torre. El seu estat és molt precari ja que alguns estan molt desdibuixats. També es conserven restes d'una graonada excavada a la roca per salvar el desnivell natural del terreny i que es troba molt erosionada.</p> | 08011-125 | Obiols 08610 AVIÀ | <p>Obiols fou un dels primers llocs a fortificar en el procés d'expansió per la Marca Hispànica, iniciat pels carolingis. Després de conquerir les places de Cardona, Osona i Casserres, Lluís el Pietós establí un lligam de petites fortaleses de fusta, poc separades les unes de les altres i en llocs elevats, que constituïren un línia de defensa al llarg del Llobregat a principis del segle VIII. El topònim Albiols vol dir lloc elevat, amb bona visibilitat des del que es pot albirar lluny (COROMINES, 1993). Obiols fou un lloc adient per el poblament, on el comte Guifré organitzà una població estable a l'entorn de l'església, fet que testifica la necròpolis. La torre d'Obiols es va construir entre el segle VIII i IX (RIU, 1989), ja que a partir d'inicis del segle X van ser substituïdes per torres de pedra de planta circular o quadrada, més definitives que les primeres de fusta com la d'Obiols. Aquesta torre de vigilància ha deixat la marca de cercles i fileres de forats. Tenen de 4 a 5 m de diàmetre a la base i una altura proporcional de 4 a 5 m. Les parets serien de troncs gruixuts recolzats en forats a la roca de 15 a 18 m de profunditat, amb coberta cònica, de fusta, argila i gleves.</p> | 42.0617596,1.8667102 | 406234 | 4657255 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38649-foto-08011-125-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-05-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | És catalogat a la Carta Arqueològica del Berguedà del Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat, nº 1 d'Avià, nº 6393 general, junt amb la necròpolis i l'església. | 85 | 1754 | 1.4 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||
| 38600 | Sant Vicenç d'Obiols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-dobiols | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. BENET ICLARÀ, Albert (1993). 'Relació de parròquies visitades pel vicari arquepiscopal de Tarragona a la Diòcesi d'Urgell els anys 1312-1313', a 'Les parròquies del Bisbat de Solsona abans de la seva creació', Erol nº 41, pag. 18. COROMINES, J. (1993). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Curial ed. GALLICÓ, F. X. (1969). El triente de Égica hallado en las excavaciones de Sant Vicenç d'Obiols (Berga), a 'Gaceta Numismática', nº 12, pàgs. 15-16. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. SANTANDREU, M.D. (1983). Església de Sant Vicenç d'Obiols. Ressò, núm 2. Ajuntament d'Avià. Pàgs. 8-9. SITJES I MOLINS, X. (1977). Esglésies pre-romàniques del Bages, Cardener, Berguedà i Cardener. Manresa. Llibres parroquials de Sant Vicenç d'Obiols (1852 a 1906) conservats a la parròquia de Santa Eulàlia de Gironella.</p> | IX-XII | <p>Església situada sobre una plataforma rocallosa d'arenisques, al marge dret del Llobregat i sobre la colònia La Plana. Forma part d'un conjunt amb el mas Obiols, la Rectoria, el cementiri i la necròpolis, a més d'altres elements isolats: una tina, la font d'Obiols, una creu de Pedró, un cobert i els forats de la torre de guaita medieval. L'església és d'una sola nau, alta i estreta, amb absis trapezoïdal a la capçalera al costat de llevant, flanquejat per dues capelles laterals cobertes amb volta de canó de mig punt. La nau principal és coberta amb encavalcades de formigó a imitació de l'antiga que era de fusta. L'absis i el transepte es comuniquen a través de tres arcs de ferradura que reposen sobre columnes cilíndriques amb capitells i bases de factura molt primitiva, excepte un (dreta de l'arc central) que fou substituït per un altre més elaborat en època romànica. L'absis és il·luminat per dues finestres espitllerades rematades amb arc de mig punt fet amb lloses petites. L'accés al temple es fa per dos portals: un obert al costat, on hi ha vestigis del primitiu, i que és modern; l'altre a la façana oposada a l'absis, obert en la remodelació d'època romànica, d'arc de mig punt adovellat amb una senzilla arquivolta. Les façanes són llises, essent la única decoració els murs terminals de la nau que depassen els nivells de la teulada. Fruit també de les reformes romàniques és el campanar d'espadanya de dues obertures. Al voltant de l'església hi ha vàries tombes antropomòrfiques excavades a la roca d'època romànica. En aquest edifici es va trobar un fragment de pedra de 60 x 32 x 8 cm, amb un costat arrodonit i decoracions acanalades concèntriques als extrems que, segons Xavier Sitges (SITGES, 1977) pertany a una ara d'altar anterior al període romànic. Actualment es conserva a l'interior de l'església.</p> | 08011-76 | Obiols. 08610 AVIÀ | <p>L'església de Sant Vicenç d'Obiols és situada a l'antic comtat de Berga, dins els límits del bisbat d'Urgell i formà part, des dels seus orígens, del monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll, amb categoria de parròquia. Es desconeix la data de consagració, però és anterior al 888, data en que el comte Guifré fa donació de l'església al monestir de Ripoll (Et in eodem comitatu ecclesias Sancti Vicenti, que est consacrata...) (AA.DD., 1985). Conservà el caràcter de parròquia durant tota l'edat mitjana, confirmant-se la categoria en les visites del bisbe d'Urgell al deganat de Berga (1312 i 1314). En crear-se el bisbat de Solsona al segle XVI, es va generar un plet entre aquest bisbat i el Monestir de Ripoll l'any 1753 per la jurisdicció de les esglésies. Finalment el bisbe de Solsona (Rafael Lasala) va fer una concòrdia amb Ripoll de forma que Obiols es manté en la jurisdicció eclesiàstica de Ripoll, agregada a la jurisdicció eclesiàstica de Vic. Al 1874 la parròquia d'Obiols passa a ser del bisbat de Solsona, tal i com ho confirmen dues notes manuscrites al llibre de baptismes de la parròquia d'Obiols (1852 a 1906). Sembla que l'edifici primitiu correspon al segle X, construït reaprofitant carreus d'un edifici anterior, probablement visigòtic, que devia trobar-se en estat ruïnós. A finals del segle XII o inicis del XIII es va consolidar regruixint els murs del capdavall de la nau, refent el frontispici i obrint un nou portal de mig punt adovellat. També es suprimí la coberta d'encavallades per una altra de pedra semicircular i es van retocar els arcs de ferradura fins convertir-los en arcs de mig punt. Entre 1959 i 1962 es va realitzar una restauració de l'església pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, dirigida per l'arquitecte Camil Pallàs. La restauració va refer la teulada d'encavallades primitiva, es retocaren els arcs retornant-los a la seva forma originària i es reobrí el portal de migjorn. No consta si es va realitzar també excavació arqueològica, tot i que menciones troballes, com la moneda visigòtica del rei Egica, localitzada en una de les tombes. Al nord de l'església, sobre un turó de pedra calcària, hi ha un conjunt de forats rodons excavats a la roca i disposats en planta circular i que podrien correspondre a una torre de guaita característica de la Marca Hispànica. L'església d'Obiols ha donat origen a un petit nucli format per masies disseminades que en depenien de la parròquia i que ja surt al fogatge de 1365 com a parròquia d'Albiols amb sis focs; al de 1497 (Albiols) en el que consten Jaume Albiols i Pere Ballús de Corominas; al de 1557 en el que són fogatjats Francesch Grauges, Joan Solsona al Mas Torrentbó, Pere Campelans al mas de Coloma, Jolia Solsona al Mas Coromine, Pere Calviesa, Lorens Vilajussana, Agostina viuda al Mas Vilasobirana, Joan Balus al Mas Coromines, Sagimon Albiols i Joan Ledo. Actualment forma part del municipi d'Avià i la parròquia depèn de Gironella.</p> | 42.0612000,1.8664400 | 406211 | 4657193 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38600-foto-08011-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38600-foto-08011-76-2.jpg | Legal | Visigot|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2022-06-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Catalogada a la Carta Arqueològica del Berguedà del Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat, nº 1 d'Avià, nº 6393 general, junt amb la necròpolis. (Referència topogràfica a la Carta Arqueològica: 31TDG063573). Topònims: 1365, Dalbiols; 1497, Albiols. Vol dir lloc albirat, elevat i amb bona visibilitat de lluny (COROMINAS, 1993). | 87|92|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||
| 38599 | FRONTAL D'ALTAR DE SANTA MARIA D'AVIÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-daltar-de-santa-maria-davia | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. CARBONELL, E.; SUREDA, J. (1997). Tesoros medievales del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Lunwerg editors. Barcelona. RAFART, B. (1983). Retaule de Santa Maria d'Avià. Ressò, núm. 1. Ajuntament d'Avià. Pàgs 7-11.</p> | XIII | <p>Frontal d'altar realitzat sobre fusta d'àlber al tremp d'ou amb presència de tècniques de colradura i estucat. Medeix 105x176 cm. La pintura està distribuïda en cinc compartiments: un central i dos a cada costat. Al central hi ha la imatge de la Mare de Déu sedent amb el fill als braços i flanquejada per dos àngels als angles superiors. A cada costat hi ha dos compartiments que presenten diverses escenes relacionades amb el cicle de la infantesa de Jesús en els quals intervingué la Verge: l'Anunciació i la Visitació (compartiment superior esquerre), Naixement (compartiment superior dret), l'Epifania (inferior esquerre) i la Presentació al temple (inferior dret). Els compartiments estan envoltats per una motllura en relleu a modus de marc. Es van utilitzar principalment els colors blaus, vermells, taronges, groc i verd, i les figures estan perfilades per una línia negra.</p> | 08011-75 | Museu Nacional d'Art de Catalunya. Palau Nacional. 08038 BARCELONA | <p>La pintura que procedeix de l'església de Santa Maria d'Avià va ser adquirida per l'antic Museu de Belles Arts de Barcelona a Celestino Dupont, ingressant al Museu el 26 d'octubre de 1903, conservant-se actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya. S'atribueix a l'anomenat Mestre d'Avià i ha estat datada com una obra romànica del segle XIII. L'any 1949 va ser restaurada pels serveis tècnics del Museu d'Art de Catalunya introduint petits canvis i afegits de pintura. És aquesta una obra en què el contingut didàctic és molt important seguint una de les finalitats de les obres romàniques.</p> | 42.0724933,1.8343818 | 403575 | 4658482 | 1170 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38599-foto-08011-75-1.jpg | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | BCIL | 2022-04-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Mestre d'Avià | A l'interior de l'església hi ha una còpia del frontal d'altar de mides reals i que es va instal·lar amb motiu de la restauració de l'església l'any 1973. L'original es troba exposat a l' Àmbit XIII-Romànic del Museu Nacional d'Art de Catalunya, catalogat amb el nº 15.784. | 92 | 52 | 2.2 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||
| 38531 | Capitell de l'antiga església de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-de-lantiga-esglesia-de-sant-marti | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | X-XII | Degut al material en que està fet, el seu estat de conservació és dolent. | <p>Capitell esculpit en pedra de sauló i força mutilat. Fa 28 cm d'alçada, encara que era més alt, i 25 cm de diàmetre a la base. Degut al deteriorament que pateix és difícil desxifrar-lo, amb tot, es poden observar dues grans potes que podrien correspondre a un brau a un costat, i a l'altre dues potes curtes amb urpes que s'insinuen i que podrien correspondre a un lleó. Per la forma s'ha datat al segle XII (AA.VV., 1985).</p> | 08011-7 | Hotel d'Entitats. 08610 AVIÀ | <p>Aquest capitell formaria part de la primera església de Sant Martí d'Avià d'època romànica que es trobava en aquest lloc fins que va ser enderrocada al segle XVIII. La primera església va ser consagrada l'any 907. (la història de l'església és a la fitxa número 2).</p> | 42.0775569,1.8256028 | 402856 | 4659055 | 08011 | Avià | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38531-foto-08011-7-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada accessible | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 92 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 38593 | Antiga farinera del Molí del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-farinera-del-moli-del-castell | <p>AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà. MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457.</p> | XIX-XX | <p>Edifici de planta rectangular de pedra arrebossada i cobert amb teulada a dues vessants. La façana és la característica dels edificis industrials: edifici lineal que segueix mòduls estructurals repetits, finestres disposades simètricament a cada pis d'arc rebaixat i amb les llindes i muntants de maó, i cantoneres de maó. La casa té planta, dos pisos, golfes i un pis subterrani. A un angle de la façana nord hi ha afegida una torre amb idèntic sistema constructiu i s'obre a un pati on hi ha una xemeneia de maó de secció circular. A sota de l'estructura de la xemeneia i de l'edifici es conserven les carboneres i calderes on es produïa el vapor que era el sistema energètic que feia servir la farinera fins que es va portar electricitat des de la fàbrica del riu a Cal Rosal, així com un dipòsit d'aigua subterrani. La tapa de la carbonera i l'accés a la sala de calderes encara són visibles. També són visibles al soterrani de la botiga dos passadissos, un dels qual conserva encara rails de ferro encastats al terra per transportar el carbó o d'altres materials. A prop de la farinera i sobre la riera de Font Caldes hi ha un aqüeducte de tres arcs que portava l'aigua de la riera fins a la fàbrica a través d'un canal d'obra. La sala principal de la botiga encara conserva l'estructura de columnes de ferro colat i revoltons, típica dels edificis industrials.</p> | 08011-69 | Carretera d'Avià al Molí del Castell 08610 AVIÀ | <p>Al Molí del Castell els germans Rosal tenien la farinera amb dues màquines de cilindres (de 60 cm de longitud) i un triturador moguts per acció de vapor destinats a obtenir farina de primera qualitat. També tenien un molí amb dues moles de La Ferté (França) mogudes també per vapor i que treballaven menys de tres mesos a l'any: una mola per cereals i l'altra per civada, ordi i blat de moro. També hi havia una altra mola de La Ferté ubicada a una instal·lació separada per moldre guix i ciment per a particulars moguda per força hidràulica. A més de la caldera de vapor que proporcionava energia a la farinera i de la turbina moguda amb aigua de la riera Font Caldes, des de la fàbrica de Cal Rosal també es portava electricitat amb un cable que una vegada arribat a Graugés es dividia en dos: un de 2.100 m anava al Molí del Castell i movia dues dinamos de 45 cavalls, i l'altra de 1.100 m anava a la dinamo que movia les màquines del Grup Central de Graugés. També es feia servir l'aigua de la Riera de Font Caldes, des de l'any 1905, agafant-la mitjançant un aqüeducte d'obra de mamposteria abans d'arribar al Molí del Castell, d'aquí es conduïa a una bassa i amb un tub es proporcionava el salt fins a la turbina produint la força per la molta de gra. L'aigua que sortia de la farinera s'emmagatzemava en dues basses per després conduir-la a través d'un canal a cel obert fins al dipòsit del Serrat Roig des del qual s'alimentava el dipòsit de La Creu, i des d'aquest els de Graugés Vell i la Teulería. Hi havia una conducció a pressió des del Serrat Roig i una altra des del dipòsit de La Creu fins al Grupo Central (zona central de la colònia de Graugés) que produïa un salt que desenvolupava força hidràulica i que posava en marxa diferents màquines, entre elles una de batre, una de xafar palla i una altra de fer farratges. No sabem si els Rosal van comprar l'edifici ja fet, però pel tipus de construcció és molt probable que el construïssin ells. Els germans Rosal van comprar part de la heretat Castell i els molins a Jaime Satorras i Macià cap a finals del segle XIX, aquest darrer ho havia comprat el 1893 a Teresa de Gironella. La farinera es va posar en marxa l'any 1903 i va funcionar fins al 1926. L'any 1930 els hereus d'Agustí Rosal van posar una fàbrica de filatures anomenada Filatures Avià S.A que es va mantenir fins al 1931. El salt d'aigua de 8 CV va seguir produint electricitat fins l'any 1943. Posteriorment altres empresaris van instal·lar fàbriques de filats i teixits de cotó des del 1964 al 1981. Actualment la planta baixa s'ha habilitat com a botiga de roba i els pisos són vivendes de particulars.</p> | 42.0840000,1.8317700 | 403377 | 4659763 | 1903 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38593-foto-08011-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38593-foto-08011-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38593-foto-08011-69-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Segons explica el seu propietari, des de la fàbrica del Molí del Castell surt un túnel subterrani cobert amb volta de canó que comunica amb el mas Pere Vell. Actualment els dos accessos resten tapats per evitar qualsevol perill. Desconeixem la possible data de construcció d'aquest passadís, però deu estar relacionat amb la posició defensiva de cal Pere Vell ja des de l'edat mitjana, i amb la possibilitat de que en aquesta zona es situés l'antic Castell del Molí. | 106|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 38706 | Aqüeducte del Molí del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-moli-del-castell | <p>AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà. MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457.</p> | XX | <p>A prop de la farinera i sobre la riera de Font Caldes hi ha un aqüeducte de tres arcs que portava l'aigua de la riera fins a la fàbrica a través d'un canal d'obra i pedra. Està format per tres arcs de mig punt, el central més ample i sobre la riera Font Caldes, i un a cada costat més estrets també de mig punt. Per la part superior passava un canal que actualment es troba mig colgat de vegetació. La seva funció era portar aigua cap a la Farinera salvant el desnivell del terreny que forma la riera. Actualment no s'utilitza i es troba parcialment cobert de vegetació.</p> | 08011-182 | Carretera d'Avià al Molí del Castell 08610 AVIÀ | <p>Al Molí del Castell els germans Rosal tenien la farinera amb dues màquines de cilindres (de 60 cm de longitud) i un triturador moguts per acció de vapor destinats a obtenir farina de primera qualitat. També tenien un molí amb dues moles de La Ferté (França) mogudes també per vapor i que treballaven menys de tres mesos a l'any: una mola per cereals i l'altra per civada, ordi i blat de moro. Es feia servir l'aigua de la Riera de Font Caldes, des de l'any 1905, agafant-la mitjançant un aqüeducte d'obra de mamposteria abans d'arribar al Molí del Castell, d'aquí es conduïa a una bassa i amb un tub es proporcionava el salt fins a la turbina produint la força per la molta de gra. L'aigua que sortia de la farinera s'emmagatzemava en dues basses per després conduir-la a través d'un canal a cel obert fins al dipòsit del Serrat Roig des del qual s'alimentava el dipòsit de La Creu, i des d'aquest els de Graugés Vell i la Teulería. L'aqüeducte seria construït pels Rosal després d'adquirir part de la heretat Castell i els molins a Jaime Satorras i Macià cap a finals del segle XIX, aquest darrer ho havia comprat el 1893 a Teresa de Gironella. La farinera es va posar en marxa l'any 1903 i va funcionar fins al 1926. L'any 1930 els hereus d'Agustí Rosal van posar una fàbrica de filatures anomenada Filatures Avià S.A que es va mantenir fins al 1931. El salt d'aigua de 8 CV va seguir produint electricitat fins l'any 1943. Posteriorment altres empresaris van instal·lar fàbriques de filats i teixits de cotó des del 1964 al 1981. Actualment la planta baixa s'ha habilitat com a botiga de roba i els pisos són habitatges de particulars.</p> | 42.0845400,1.8303500 | 403260 | 4659825 | 1905 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 38535 | Cal Mas Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mas-nou | <p>AA.DD. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vol. 5 El Berguedà. Departament de Cultura. Barcelona. CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. Amillarament d'Avià de 1862. (AMA).</p> | XVIII-XIX | <p>Masia situada a l'eixample del nucli antic, a la zona del Padró. Cal Mas Nou d'Avià és una masia relativament moderna feta d'un sol cop i que presenta una elegant façana caracteritzada per la seva simetria. La casa és de planta quadrada, coberta amb teulada de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana, murs exteriors de pedra, amb planta, dos pisos i golfes. Dues arcades de pedra d'arc de mig punt adovellat a la planta baixa comuniquen la casa amb l'era, que encara conserva l'enllosat de rajols. Al primer pis, una eixida amb dues arcades d'arc de mig punt rebaixat de maó amb un rellotge de sol al centre. La resta de finestres segueixen una perfecta simetria i les golfes s'il·luminen amb un únic ull de bou al centre que l'accentuen. La façana és orientada a llevant. A l'interior la planta baixa és coberta amb volta de canó de pedra i el segon pis ha estat totalment rehabilitat, mentre que el primer pis conserva encara l'estructura de la sala com a eix central de la casa al que s'obren les habitacions i conté elements com l'aigüera de pedra i una fornícula per la imatge religiosa. A les dues façanes laterals es van afegir dos balcons, el del costat esquerra es va fer aprofitant el lloc on hi havia una cisterna d'aigua i un pou de planta octogonal. Davant de la casa s'obre l'era que actualment és tancada per un mur baix i a la dreta hi ha coberts de diferents èpoques entre els que cal destacar l'edifici on es va instal·lar el Sindicat Agrícola d'Avià que es propietat dels Mas. La façana posterior de la casa limita amb el turó del Tossal.</p> | 08011-11 | Nucli antic, Av. Pau Casals, 4. 08610 AVIÀ | <p>A principis del segle XVIII la família Mas construeix una casa en uns terrenys de la seva propietat situats al Padró, i aquesta passarà a ser la casa pairal de la família. Cal Mas Nou surt per primera vegada a l'amillarament de 1862.</p> | 42.0764500,1.8243100 | 402748 | 4658933 | 1703 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38535-foto-08011-11-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Cal Mas Nou és actualment la casa pairal de la família Mas. La família conserva un important arxiu de pergamins, un fons de texts de teatre i una col·lecció de més de 2.000 clixés de fotografies fetes per Ramon Mas els anys 1920, principalment del terme d'Avià. | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 38674 | Cal Coix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coix | <p>AA.VV. (1976). La masía. Historia y tipología de la casa rural catalana. Revista de arquitectura, Grupo 2 C. Barcelona. Amillarament d'Avià de 1862. (AMA).</p> | XIX | <p>Cal Coix és una casa que s'anà construint en diverses etapes. La construcció més antiga es troba ficada a dintre de l'actual. És coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que és orientada a migdia. Les cantoneres són de pedra, però els materials dels murs resten tapats per l'arrebossat. Únicament hi ha una data gravada a l'interior de la casa: 1816. Fa pocs anys es va fer una important rehabilitació dividint la casa en diferents habitatges en lloguer.</p> | 08011-150 | Cal Coix. Barri de La Creu. 08610 AVIÀ | <p>Es tracta d'una casa construïda a inicis del segle XIX. La primera notícia la trobem a l'Amillarament de 1862 era propietat de Mariano Gironella de Berga.</p> | 42.0817300,1.8281800 | 403076 | 4659515 | 1816 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 38672 | Cal Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquel | <p>AA.VV. (1976). La masía. Historia y tipología de la casa rural catalana. Revista de arquitectura, Grupo 2 C. Barcelona.</p> | XIX | <p>Casa molt senzilla que inicialment tenia sis metres d'amplada i que posteriorment s'ha eixamplat de forma molt matussera. Coberta amb teulada a dues vessants amb carener perpendicular a la façana que és orientada a migjorn. La porta i les finestres són de maó amb llinda de fusta. Les cantoneres són fetes amb carreus ben escairats, però la casa és arrebossada i tapant ela materials que formen els murs. A la façana s'obria un assecador que fou tancat. Del carener de la teulada surt un ràfec amb llates de fusta sobre bigues.</p> | 08011-148 | Cal Miquel. Polígon de La Valldàn. 08610 AVIÀ | <p>Es tracta d'una casa construïda a inicis del segle XX.</p> | 42.0904000,1.8227200 | 402638 | 4660484 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | L'accés és possible en cotxe però una mica difícil ja que s'ha d'entrar des del polígon. Una mica abans d'arribar a la casa hi ha la Font Caldes, on s'origina la riera Font Caldes o Font Calda que travessa tot el terme d'Avià. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 38708 | Tina de Santamaria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-santamaria | <p>AAVV. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 9. Ed. Enciclopèdia Catalana, 1994. Pàg.236-238.</p> <p>CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> <p>FRAGO, Mª P. (1985) Els Hospitalers al Berguedà: l'església de Sant Joan de Berga (1220-1378). Tesi de Llicenciatura Universitat de Barcelona. Còpia mecanografiada a la Biblioteca de Berga.</p> <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> <p>IGLÉSIAS, J. (1991). Fogatge de 1497, Estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona.</p> <p>RIQUER, M. de (1971). Guillem de Berguedà. Vol. II, Edición crítica, notas y glosario. Abadía de Poblet. Pàgs. 94-95.</p> <p>Capbreu del Monestir de Santa Maria de Ripoll 1758-1759, ACA (Arxiu Corona d'Aragó),notarials, Berga/vària, vol.19.</p> <p><span><span><span>Corominas, Camp, Jaume; Corominas Camp, Ramon (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d’Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. P. 178-179.</span></span></span></p> <p> </p> | <p>La tina es troba al costat del camí que porta de Santamaria a ca l'Escolà, a l'esquerra, aprofitant una roca que proporciona un desnivell al terreny. Era una tina d'uns 2 metres de diàmetre i d'un sol recipient. La boca va ser reforçada tardanament amb un petit mur de maons. Actualment està plena de terra per evitar perills. Durant molt temps els pagesos de Santamaria la utilitzaven per guardar el gra o la palla.</p> | 08011-184 | Mas Santamaria. 08610 AVIÀ | <p>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb un, dos o tres recipients: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el vi per després guardar-ho en una bota. Segons informació oral sembla que en aquesta tina es guardaven els aglans pels porcs. La documentació que es conserva de Vilanova (AB) i de cal Mas d'Avià (AM) ens documenta el cultiu de vinya al territori d'Avià des del segle XIV, així com les troballes de bases de premsa de biga al territori avianès. Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important, ja que s'han trobat pocs paral·lels a Avià d'aquesta època: Terradelles, Obiols i a Avià (bassa de cal Titó), així com a llocs propers al Berguedà: a la casa Farreres d'Olvan i a la Rompuda de Berga. La casa Santamaria, situada al costat de l'església de Santa Maria d'Avià, depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà des del moment de la seva dotació l'any 982: 'Et in Avizano ecclesiam Sanctae Marie et masos V et terras et vineas, cum suas decimas et primitias' (Pergamí nº 1110, AM). Al 1722 va passar a dependre de l'ordre militar de Sant Joan de Jerusalem (Hospitalers) que adquiriren els dominis de Sant Llorenç (FRAGO, 1985) i al 1758 depenia del monestir de Ripoll. El cognom Santamaria amb seguretat es va agafar del nom de la casa que es deia així per la proximitat de l'església.</p> | 42.0736030,1.8350279 | 403631 | 4658605 | 08011 | Avià | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38708-foto-08011-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38708-santa-maria-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38708-santa-maria-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38708-santa-maria-planol.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-01-24 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La informació de l'existència d'aquesta tina va ser facilitada pel propietari de la masia Santamaria l'any 1995. | 94 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 38621 | Cal Castanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-castanyer | <p>ACA (Arxiu de la Corona d'Aragó), notarials, Berga/Vària, vol. 149. GOL I ROCA, Antoni (1987). L'última conjuració (Berga, 1873). Document mecanoscrit dipositat a la Biblioteca de Berga. Cadastre d'Avià de 1767. Amillaraments d'Avià de 1862 i 1879. (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XVIII-XIX | Desapareguda | <p>Es tractava d'una gran masia formada per la casa principal i una sèrie de coberts al voltant, així com altres elements solts entre els que destaca la capella dedicada a la Mare de Déu del Remei, una bassa i una font amb pica. La casa de Cal Castanyer actualment no existeix ja que va ser ensorrada a finals de l'any 2004 en iniciar les reformes de la casa i degut a que l'estructura estava malmesa. Actualment només resten els coberts de l'entorn de l'antiga casa i l'ermita. Es manté a l'inventari per haver estat una de les masies significatives del poble. Desconeixem la data de la primera construcció, però si es podia observar clarament que es van fer afegits posteriors, principalment al segle XVIII. La casa era de planta rectangular, amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana i adaptada al desnivell del terreny. Tenia dues portes d'entrada, una a cada façana, que donaven accés a la planta baixa i al primer pis, respectivament. Al mur de ponent es distingien clarament els cossos que es van afegir al cos inicial de la casa fins a un total de tres. El primer cos, situat al centre de la construcció, era fet amb carreus ben tallats i grossos a les cantoneres, pedra de diferents tamanys alternada amb carreus a la planta baixa i al pis, i a les golfes la pedra utilitzada era petita i principalment còdols. Els dos cossos afegits a cada costat van ser construïts amb còdols grossos. El de la dreta amb tàpia encofrada entre llates de fusta verticals al primer pis i a les golfes, mentre que a la planta baixa destacava un arc carpanel tapiat posteriorment i que formaria inicialment un porxo amb altres dos arcs, també tapiats, que es trovaben a la façana principal oberta a migdia. Aquesta façana estava recolza en un contrafort i tenia dues galeries formades per dos arcs de mig punt d'obra al pis i a les golfes que serien oberts en una època posterior; els dos arcs del pis conservaven pintures a l'intradós representant sis sols blaus sobre un fons vermell. A aquesta mateixa època corresponia una tercera ampliació que s'afegí a la façana de darrera augmentant la superfície total de la casa, realitzada també amb còdols i cantoneres ben escairades. La porta que es va obrir en aquest cos tania gravada la inscripció 'El mas Vell 1829'. Totes les finestres van ser reformades tardanament ja que eren d'obra vista. A l'interior s'apreciaven aquestes ampliacions i la distribució de la casa en tres crugies amb la sala situada a la crugia central i amb un pilar quadrat exent al centre. La comunicació entre el cos central i els afegits de darrera es feia a través d'un arc carpanel que va permetre ampliar la longitud de la sala. Les habitacions eren situades als dos costats de la sala, destacant la habitació principal al costat est, amb alcova marcada per un arc engolat decorat amb motllures i petxina al centre, enguixats als angles de les parets i decorada amb pintures noucentistes amb motius vegetals i geomètrics de gran bellesa. La sala i la resta d'habitacions estaven decorades amb aquest tipus de pintures que també trobem a les cases Ballús i Vilamarí. Al costat de la casa pel cantó nord-est hi ha una petita capella a la que es podia accedir a través d'un passadís elevat des del primer pis de la casa, al costat de la qual i ha la bassa amb murs de pedra. Als jardins destaca una font situada dins d'una fornícula coberta amb mitja cúpula decorada amb pintura en forma d'ones i nervis del mateix estil que les de l'interior de la casa, i amb una pica circular de ceràmica que darrerament s'ha restaurat. Darrera de la casa hi havia una masoveria que tania gravada la data 1888 a la llinda de fusta de la porta i que actualment s'ha reformat convertint-la en apartaments.</p> | 08011-97 | Paratge de Cal Castanyer 08610 AVIÀ. Zona Molí del Castell. | <p>Tot i la desparació total de la casa, mantenim l'apartat de recopilació històrica. La manca de documentació a la mateixa casa no ens permet saber la data exacta de construcció, però podem prendre la data de 1515, que s'esmenta a l'escriptura de propietat, com la que correspondria a la primera construcció que es troba actualment al centre de la casa i oculta pels posteriors afegits. A un moment immediatament posterior correspondria el cos davanter que formava un porxo amb arcs. El document més antic que hem trobat és un llevador de cens de 1742 per al tinent del Corregidor (documentació del mas Vilamarí) en que cal Castanyer pagava 9 sous, situant-se entre les cinc que més pagaven. Al Capbreu de Santa Maria de Ripoll de 1758 (ACA) el mas Castanyer era de Manuel Canal i Corominas de la parròquia de Sant Martí d'Avià depenent del monestir de Ripoll, i al Cadastre de 1767 era propietat de Juan Canal i Castañé. En aquesta època, a finals del segle XVIII, es farien més ampliacions a la casa: s'afegeix un cos a darrera, es fa més gran la sala, es decoren les llindes i muntants de les portes que comuniquen la sala amb les habitacions i s'augmenta l'alçada total en un pis. Les reformes més importants es farien durant la primera meitat del segle XIX, moment en que els propietaris tenen cinc masoveries i la casa és una de les més fortes de la zona. En aquesta època es fa una nova ampliació per darrera (hi ha la data 1829 a la porta), s'obre el doble cos d'arcades de mig punt que formen una eixida al pis i una altra a les golfes, es fan habitacions a una part de les golfes i es decora l'habitació de l'hereu amb un arc trilobulat que separa l'alcova. A l'Amillarament de 1862 cal Castanyer era de José Canal i Gamisans junt amb les cases l'Horta, la Noguera, cal masover del Castanyer i el Pou. En aquesta època es farien els elements decoratius: una font al jardí coberta amb mitja volta i decorada amb pintures noucentistes fetes a la calç, la decoració de l'interior del pis de la casa amb pintures decoratives i la construcció de l'ermita de la Mare de Déu del Remei. L'any 1886 la casa era de Ramona Canal i Grau, filla de l'anterior i pubilla que va vendre la propietat sencera amb 4 masovers a José Puiggrós. Al 1896 consta com a propietat de Dº Cristina Florejachs Roca amb: fusteria, paiseta, casa del colono, Horta, Noguera, Granges i altres cases fins a sumar deu masoveries. Al 1930 era de José Barniol Molas i tenia annexes les masoveries: la Noguera, l'Horta, la Serra i la Granja. Els hereus de Josep Barniol van vendre la casa als actuals propietaris l'any 1999. Els nombrosos canvis de propietari des de finals del segle XIX, quan la casa deixa de ser dels Canal en vendre la propietat la pubilla, van donar com a resultat un deteriorament progressiu de la casa amb un abandonament que ha fet malbé molts d'aquests elements. Probablement aquesta davallada s'iniciés durant la tercera Guerra Carlina amb els saquejos que va patir la casa, així com d'altres properes (Molí del Castell, Sant Bartomeu i Noet), l'any 1873 pel grup de 'Voluntaris de la República' capitanejats per Joan Martí, 'El Xic de les Barraquetes', buscant carlíns que s'amagaven a les cases de pagès dels entorns de Berga (GOL, 1987). Cal Castanyer, junt amb les altres cases citades, recolzaren la causa carlista i, encara que desconeixem la implicació real d'aquestes, la tradició oral de la gent d'Avià recorda que durant el darrer setge als carlíns s'hi va instal·lar un hospital de campanya a la casa. Possiblement aquests fets van provocar la venda de la casa l'any 1886 feta per Ramona Canal i Grau. Temps després, acabada la Guerra Civil de 1936 la casa i les masoveries colindants van ser habitades per nou famílies.</p> | 42.0851600,1.8393200 | 404003 | 4659883 | 1742 | 08011 | Avià | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38621-foto-08011-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38621-foto-08011-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38621-foto-08011-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La casa de Cal Castanyer actualment no existeix ja que va ser ensorrada a finals de l'any 2004 en iniciar les reformes de la casa i degut a que l'estructura estava malmesa. Actualment només resten els coberts de l'entorn de l'antiga casa i l'ermita. Es manté a l'inventari per haver estat una de les masies significatives del poble. | 98|99|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||
| 38656 | Cal Gris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gris | <p>Amillarament d'Avià de 1862. (Arxiu Municipal d'Avià). Llibre de la família Beringues de Cal Gris.</p> | XVIII | <p>Aquesta és una casa de planta allargassada, teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant, amb planta, pis i golfes. L'obra és de pedra amb les cantoneres ben escairades i ha estat fruït d'ampliacions, la més important realitzada a inicis del segle XX, moment en que li van donar l'estructura actual. A l'interior es conserven tres voltes de canó, dues corresponen a la construcció original i orientades N-S, i la tercera orientada E-W correspon a la primera ampliació de la casa que afegí un cos a la façana de migdia. Davant de la casa es va construir un cobert de pedra l'any 1887, data que estava gravada en la llinda de la porta i que es va trencar en fer unes remodelacions; s'ha substituït per una llinda amb les dates de construcció (1887) i remodelació (2001).</p> | 08011-132 | Cal Gris, Obiols, 08610 AVIÀ | <p>L'any 1885 va comprar la propietat Josep Beringues Postils, procedent de la casa Ardèvol (Cardona), besavi de l'actual propietari, a Antonia Calveras. En aquell moment ja existia un petit edifici sobre el que es va bastir l'actual que es fruït de diferents ampliacions i modificacions. Aquesta primera casa tenia la façana oberta al costat de migdia i el carener perpendicular a la façana, formant dues crugies paral·leles al carener i cobertes amb volta de canó de pedra, amb un sol pis. Possiblement aquesta primera construcció dati de finals del segle XVIII, ja que no s'esmenta al cadastre de 1767, però sí a documents de 1800. Amb les primeres ampliacions es van afegir uns coberts a la façana de migdia cobert amb una volta de canó orientada E-W. Això va donar peu a fer unes reformes a finals del segle XIX que van ampliar la casa per la façana sud, van augmentar l'alçada afegint un pis, es van obrir finestres més grans i es va canviar l'orientació de la teulada i de la façana principal. Actualment la casa presenta l'estructura que es va donar en aquesta ampliació, amb la façana oberta a llevant i el carener de la teulada paral·lel a la nova façana.</p> | 42.0639400,1.8621900 | 405863 | 4657502 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38656-foto-08011-132-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els propietaris han realitzat un llibre amb la història de la família i dades sobre l'evolució de la casa, així com una sèrie de maquetes que expliquen l'evolució arquitectònica de la casa amb les diferents etapes constructives. Conserven una premsa de vi de tamany petit que procedeix de la casa Montorsí. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 38638 | REGATELL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regatell | <p>Amillarament de 1862 i de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XVIII | <p>Aquesta és una petita casa de planta i golfes, amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que és orientada a ponent. Es situada al vessant de la muntanya una mica més amunt de la Caseta de Salvans, i queda completament amagada al bosc. Segueix l'estructura de tres crugies amb la porta d'entrada amb llinda de fusta en la que està gravada la data 1778 que està molt esborrada. La pallissa és afegida al costat esquerre de la casa formant angle recte amb aquesta i amb el pis superior tancat amb llates de fusta verticals. La casa té poques finestres, de petites dimensions i de pedra amb les llindes de fusta. Destaca el color groguenc de la pedra utilitzada pels murs, que té les cantoneres fetes de carreus poc treballats. Al costat nord de la casa i aprofitant el desnivell del terreny, hi ha una bassa quadrada petita excavada a la roca amb tres costats que aprofiten la roca natural i el quart amb una paret feta de blocs de pedra. També hi ha un safareig petit al costat sud que ara està pintat de blau i s'amaga entre la verdissa. La casa està abandonada i una part del mur de darrera i de la teulada s'ha enfonsat.</p> | 08011-114 | Regatell de Baix. Zona Sobrestrada. 08610 AVIÀ | <p>Aquesta és una petita masoveria de la casa Can Cardona que es va construir al 1778. A l'amillarament de 1856 era de José Vilardaga de Berga, propietari de Can Cardona i descendent del Vilardaga que construiria la casa i que també va fer la masoveria de Lluert. La propietat es manté a l'actualitat en mans de la mateixa família.</p> | 42.0855715,1.8085492 | 401459 | 4659964 | 1778 | 08011 | Avià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38638-foto-08011-114-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||
| 38641 | Cal Janó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jano | <p>Amillarament de 1862 i de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XX | <p>L'actual casa de cal Janó és un edifici totalment nou realitzat l'any 1999 aprofitant l'existència d'un antic edifici. La casa antiga era molt petita i feta de tàpia que tenia una porta amb llinda de fusta sobre brancals de pedra. Al segle XIX es va fer una important ampliació que va triplicar el tamany de la casa, feta amb pedra barrejada i cantoneres d'obra vista. Al galliner que hi havia al costat hi havia una pedra amb la data 1878 gravada. La casa actual conserva l'estructura amb teulada a dues vessants amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia.</p> | 08011-117 | Cal Janó. La Rovira. 08610 AVIÀ | <p>Desconeixem la data de construcció de la primera caseta, però per l'estructura endevinem que seria cap a finals del segle XVIII. Als Amillaramanets de 1862 i 1879 la Casita de can Janó era de José Mercadal, que va ser el responsable de l'ampliació que es va fer en aquesta època.</p> | 42.0732000,1.8208000 | 402453 | 4658576 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | A l'Inventari de Patrimoni de la Generalitat que es va fer l'any 1983 hi ha la fotografia de la casa original. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 38595 | Cal Bep Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bep-vell | <p>Amillaraments d'Avià de 1862 i de 1881. Registro de Casas de Campo de 1856. (AMA).</p> | XVIII | <p>Masia coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. Fou ampliada amb un cos davanter amb quatre pilars de pedra que deixen oberta la part de les golfes formant un gran assecador amb barana de fusta. També s'afegí un cos lateral a la dreta allargant un vessant de la teulada. Els quatre pilars remarquen l'antiga estructura clàssica de la masia, amb tres crugies i quatre parets mestres. La porta principal amb llinda de fusta es troba endarrerida degut a l'ampliació davantera que forma un porxo. Davant la casa s'obre una àmplia era que arriba fins la riera d'Avià i que era tancada davant de la casa per un mur de pedra del que actualment queden poques filades. Possiblement aquest mur corresponia a un antic cobert. Tots els murs són arrebossats excepte els pilars que es mantenen d'obra vista.</p> | 08011-71 | Cal Bep Vell. 08610 AVIÀ. Zona sud del municipi | <p>Aquesta casa, que es troba davant de la riera d'Avià, l'any 1856 rebia el nom de casa de la Riera propietat de Juan Santamaria de Serrateix, igual que al 1862. A l'Amillarament de 1881 s'especifica que el manso de cal Riera o Cal Bep era de Miquel Santamaria de Serrateix. Desconeixem si aquesta casa tindria alguna relació amb el possible molí medieval que trobem davant de Lluert, ni si tenia relació amb altra casa propietat dels Santamaria de Serrateix anomenada Casanova i que també surt al 1862. Els masovers actuals fa uns 18 anys que hi són.</p> | 42.0683100,1.8314100 | 403323 | 4658021 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38595-foto-08011-71-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els actuals masovers conserven diferents estris agrícoles antics: un carro amb la guarnició per l'ase, tres arreus de ferro de diferent tipus, rasclets, corrons i altres petits estris. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 38655 | Tina de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vilanova | <p>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6.</p> <p>COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona. Documentació original del Mas Vilanova (APB)</p> <p><span><span><span>Corominas, Camp, Jaume; Corominas Camp, Ramon (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d’Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. P. 182-183.</span></span></span></p> | XIII | <p>En una codina de pedra situada al costat est de la masia Vilanova, hi ha un conjunt de cups circulars excavats a la roca. Aquest conjunt està format per dues tines, una tina completament tapada amb terra i un rebaix al nivell més baix. El recipient més gran es troba al centre i fa aproximadament 1,80 m de diàmetre i 1,60 m de profunditat. Te uns encaixos i un galze a la boca per tal de encaixar una antiga tapa de fusta, i un forat a la part inferior per deixar sortir el vi. A cada costat hi ha altres dos forats, el de més a prop de la casa es troba completament tapat i es distingeix amb dificultat; el més allunyat és de dimensions més reduïdes que el central. Aquest fa aproximadament 1,20m de diàmetre i 1,20 m de profunditat. A la part central i en un nivell més baix donat per l'alçada de la roca, hi ha un quart recipient en forma rectangular i obert per la part frontal. A ell s'obre la boixa (sortida) de la tina central i, encara que actualment és tapat per aigua i terra, suposem que te uns graons excavats i una pica on es recollia el vi. El conjunt es troba envoltat en tot el seu perímetre per un seguit de forats més petits que servirien per suportar un cobert que protegiria les tines.</p> | 08011-131 | Casa Vilanova 08610 AVIÀ | <p>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb dos o tres recipients com la de Vilanova: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el vi per després guardar-ho en una bota. La documentació que es conserva de Vilanova (AB) i de cal Mas d'Avià (AM) ens documenta el cultiu de vinya al territori d'Avià des del segle XIV, així com les troballes de bases de premsa de biga al territori avianès. Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important, ja que s'han trobat pocs paral·lels a Avià d'aquesta època: Terradelles, Obiols i a Avià (bassa de cal Titó), així com a llocs propers al Berguedà: a la casa Farreres d'Olvàn i a la Rompuda de Berga. A partir del segle XVII trobem tines més modernes, de cairons, a algunes masies importants del terme com Vilamarí. A un document d'època del mas Vilanova referent a unes obres efectuades al mas l'any 1735 es fa referència a la compra de calç viva per adobar la tina per posar aglans. Aquesta utilització de la tina per conservar aglans era molt freqüent a la zona.</p> | 42.0605200,1.8173400 | 402147 | 4657172 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38655-foto-08011-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38655-vilanova-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38655-vilaova-planol.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2021-11-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Actualment les tines es troben plenes d'aigua bruta i restes vegetals, cosa que dificulta conèixer les seves dimensions exactes. La tina gran és protegida per troncs situats tapant la boca per tal de que no pugui caure ningú. | 85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||
| 38693 | TINA DEL MAS D'OBIOLS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-del-mas-dobiols | <p>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaders del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona.</p> <p><span><span><span>Corominas, Camp, Jaume; Corominas Camp, Ramon (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d’Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. P. 180-181.</span></span></span></p> | XIII-XV | <p>La tina es troba al costat del mur de llevant i aprofitant un marge que fa un desnivell per tot el costat est de l'explanada que acull el conjunt d'Obiols: mas, rectoria, església i necròpolis. És una tina de considerables dimensions, ja que fa uns 2 m de diàmetre per 1m de profunditat visible. La meitat és excavada en la roca, i la meitat que queda tocant al marge és tancada per un mur de blocs de pedra. No s'observa el forat de sortida per la part baixa, ja que la base està omplerta amb terra i runa i per l'exterior és tapada amb esbarzers.</p> | 08011-169 | Mas Obiols, Obiols. 08610 AVIÀ | <p>Aquesta tina pertany al mas Obiols de la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols i pot tenir el seu origen a l'edat mitjana, tot i que l'estructura es va tancar amb un mur de pedra al aprofitar un desnivell. Per més informació històrica sobre l'utilitat les tines veure les fitxes 170 i 131.</p> | 42.0610338,1.8661121 | 406183 | 4657174 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38693-foto-08011-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38693-obiols-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38693-obiols-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38693-obiols-plano.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-01-24 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 38694 | Tina de Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-terradelles | <p>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaders del Centre d'Estudis del Bages, nº 6.</p> <p>COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. Barcelona.</p> | XIII | <p>Conjunt format per dues possibles tines excavades en una roca i situades a prop del mas Terradelles. Està format per dues tines, una de gran tamany (2 metres de diàmetre x 1 m de profunditat) que es troba oberta, i una al costat més petita (1 m de diàmetre) i que es troba completament tapada amb terra i molsa. Estan situades en un costat en que la roca fa un desnivell, de manera que queden elevades per permetre el buidatge per baix. El recipient més gran és tancat pel costat proper al desnivell amb una paret de pedra.</p> | 08011-170 | Mas Terradelles. Obiols. 08610 AVIÀ | <p>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb dos o tres recipients. Un dels recipients era la tina, generalment el més gran, i l'altre era el follador, on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa. Trobem altres paral·lels a Avià, a la casa Vilanova, al mas Ballús i a Avià (bassa de cal Titó). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat fins al segle XVIII.</p> | 42.0451200,1.8538900 | 405148 | 4655421 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38694-foto-08011-170-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-11-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Es troben tancades amb un filat subjectat amb bastons de ferro clavats al terra. | 85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||
| 38527 | SANT MARTÍ D'AVIÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-davia | <p>BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. JUNYENT, E.: Diplomatari i escrits literaris de l'abat i Bisbe Oliba, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona 1992, doc. 32. BENET ICLARÀ, Albert (1993). 'Relació de parròquies visitades pel vicari arquepiscopal de Tarragona a la Diòcesi d'Urgell els anys 1312-1313', a L'Erol nº 41, pag. 18. ARXIU DIOCESÀ DE SOLSONA, Capbreus de las rendas del terme de Avià al Monestir a la Abadia de Serrateix, de 1701 a 1772. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XVIII-XIX | <p>L'església parroquial d'Avià es troba situada a la part sud del nucli antic del poble obrint-se cap al nou eixampla del camí de Santa Maria. És un edifici de planta rectangular, de tres naus amb fornícules a les parets laterals, amb la façana orientada al sud obrint-se a la plaça de l'Església. Compta amb un campanar de planta quadrada, de 23 metres d'alçada, situat sobre la teulada pel costat de ponent, seguint la tipologia dels campanars del segle XIX a la comarca: amb tres pisos, dues finestres d'un sol arc de mig punt a l'últim pis on es troben les campanes i amb barana a la part superior. Adossada al mur de llevant de l'església s'alça la Rectoria, edifici de la mateixa època que l'església. Darrera de la rectoria es va construir la sagristia en acabar la Guerra Civil i que queda integrada en el conjunt. L'interior de l'església és de decoració molt senzilla, igual que la façana principal que té una rosassa circular a la part superior, dues finestres petites a cada costat i la porta al centre. La porta té un arc escarsser cec sobre la llinda horitzontal i dues pilastres adossades a cada costat amb capitells i bases. L'any 1983 es van restaurar les façanes repicant tot l'arrebossat i deixant la pedra vista, amb la imatge que veiem actualment.</p> | 08011-3 | Nucli antic, c/ Padró, 11. 08610 AVIÀ | <p>S'atribueix la construcció de la primera església de Sant Martí d'Avià al Comte Guifré (879-897), essent consagrada pel bisbe Nantigís de La Seu d'Urgell el 12 de gener de l'any 907 (BARAUT, 1978). Aquesta església es trobava al mig del nucli antic, a la sagrera, al lloc que actualment ocupen les cases de Cal Serra i cal Gabarró. Aquesta era l'església del castell d'Avià, al comtat de Berga, i des de la seva construcció esdevé parròquia del terme i del lloc de Clarà, i estarà subjecta al bisbat d'Urgell. L'any 1003 el comte Oliba donà al monestir de Santa Maria de Serrateix la parròquia de Sant Martí d'Avià amb la seva sufragània de Sant Sadurní de Clarà (JUNYENT, 1992). L'any 1190 Berenguer de Peguera i els seus germans van vendre en franc alou a Pere de Berga tot el que tenien a la parròquia de Sant Martí d'Avià. L'any 1312 es confirma la categoria de parròquia en la visita al deganat de Berga, esmentant la renda anual de sis lliures a Santa Maria de La Seu d'Urgell (BENET, 1993). Durant la primera meitat del segle XVIII alguns masos de la parròquia encara capbreuaven al monestir de Serrateix (ADS) pagant la primícia al prevere de Sant Martí d'Avià. A finals del segle XVIII l'antiga església fou enderrocada i construïda de nova planta sota la mateixa advocació als afores del nucli, a uns 100 metres de l'antic emplaçament, mantenint les esglésies de Santa Maria i Sant Serni de Clarà com a sufragànies. El campanar es va finalitzar l'any 1826. També es va traslladar el cementiri que es trobava al redós de l'església a la mateixa època. En l'antic emplaçament de l'església es va trobar l'any 1981 un capitell, un parament de paret amb un bordó, un arc diafragma i vàries tombes excavades a la roca i que actualment són tapiades. La ubicació de l'antiga església i del cementiri a la sagrera la coneixem per aquestes restes trobades i per la informació que ens facilita documentació diversa, entre la que destaquen els pergamins de cal Mas (APM) i el record d'algunes persones del poble que havien vist les restes del cementiri.</p> | 42.0754000,1.8252200 | 402822 | 4658816 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38527-foto-08011-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38527-foto-08011-3-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-01-20 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | A inicis de l'any 2000 es va celebrar els 200 anys de construcció d'aquest edifici i per a commemorar-ho es va instal·lar un rellotge al campanar amb toc automàtic de les campanes. El nou cementiri d'Avià, situat sota de cal Lluch, va ser construït al 1854 degut als primers brots de còlera apareguts a Avià, fet que feia insalubre el cementiri al mig del nucli urbà. Així va ser com el vell cementiri es va abandonar i molts veïns van construir barraques per guardar llenya i bestiar que es van enderrocar a inicis del segle XX en fer el nou edifici de l'Ajuntament i Escoles a la plaça Abat Oliba. | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||
| 38707 | Tina de Santandreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-santandreu | <p>BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. Capbreu d'Avià de la Abadia de Serrateix. Any 1701- 1704. Any 1729-1732. Any 1763-1772. Conservats a l'Arxiu Diocesà de Solsona. Pergamins de Santa Maria de Serrateix, ADS.</p> | <p>A la banda sud-est de la casa Santandreu, al costat d'un cobert, hi ha una antiga tina excavada a la roca. És d'un únic recipient circular d'uns 2 metres de diàmetre i 2 metres de profunditat, excavat a la roca d'un marge. No presenta senyals de galze per posar una tapa i no es pot distingir si disposa o no de boixa. Actualment està mig ple d'aigua.</p> | 08011-183 | Casa Santandreu. Camí d'Avià a Santandreu. 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí | <p>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb un, dos o tres recipients: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el vi per després guardar-ho en una bota. Segons informació oral sembla que en aquesta tina es guardaven els aglans pels porcs. La documentació que es conserva de Vilanova (AB) i de cal Mas d'Avià (AM) ens documenta el cultiu de vinya al territori d'Avià des del segle XIV, així com les troballes de bases de premsa de biga al territori avianès. Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important, ja que s'han trobat pocs paral·lels a Avià d'aquesta època: Terradelles, Obiols i a Avià (bassa de cal Titó), així com a llocs propers al Berguedà: a la casa Farreres d'Olvan i a la Rompuda de Berga. Tot i que l'estructura arquitectònica de la casa no mostra la seva antiguitat, el lloc ja el trobem documentat l'any 1050 (ADS) en la venda que va fer el Comte Bernat de part de l'alou de Villa Meredi (Vilamarí) en el que estava inclòs el mas de Barrals amb l'església de 'Sancti Andree'. Aquest mas Barrals seria el primer edifici del mas Santandreu al que va donar nom més tard l'església que s'aixecava al costat. Al capbreu de 1242 del monestir de Santa Maria de Serrateix ja es fa esment del 'Mas Sancti Andree' que tenia G. De Val (ADS). Un altre document de 1322 (ADS) el mas és cedit a l'abat de Serrateix i el masover (Pere de Santandreu) li presta homenatge de boca i mans. Posteriorment, troben notícia al Capbreu de Serrateix de 1701, en el que consta que Joan Pallarols, batlle de la Quadra de Vilamarí, té els masos Pallarols amb altres masos units: Sant Andreu, Coma, Puig i part del mas Ollers; mentre que al 1721 la meitat la té Francesc Boxader de Berga per compra a Maria Pallarols i Riba vídua de Pau Pallarols, i l'altra meitat Martí Pallarols. Al Cadastre de 1767 el mas és de Ventura Gironella de Berga i consta que hi ha un masover. Al 1862 era de D. Mariano Gironella de Berga, i es torns a fer referència de la capella del mas. La casa actual seria construïda cap a finals del segle XVII, ja que no conserva elements arquitectònics que facin pensar que sigui més antiga. En canvi les restes de murs de l'església mostren clarament el seu origen romànic.</p> | 42.0470600,1.8203000 | 402371 | 4655674 | 08011 | Avià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38707-foto-08011-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38707-foto-08011-183-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-11-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 38575 | CUBINSÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cubinsa | <p>BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. Llibre del notari Josep Sorribes (1628-1633). AHCM, 1432. Pergamins de Santa Maria de Serrateix, ADS.</p> | XIII-XIX | <p>Cubinsà actualment és una casa de planta rectangular allargassada, ja que les ampliacions s'han realitzat als dos laterals E i O. Està construïda sobre roca que ocupa un tros de la planta pel costat de ponent, i amb la Serra de Vilamarí que la protegeix per aquest costat. La casa té tres crugies perpendiculars a la façana, i aquesta orientada a migdia; teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la línia de façana, d'obra de pedra amb carreus grossos i ben escairats. A la façana de migdia tota la part central està reforçada amb un contrafort seguit enmig del qual es va obrir una finestra; la porta principal és d'arc de mig punt i estreta, també hi ha una finestra amb els muntants exteriors tallats amb acanaladures. A la façana posterior hi ha un sol contrafort al costat de la primera ampliació que possiblement correspongui al segle XVI o XVII i que ara ocupen els masovers. La primera casa ocuparia la part central de la planta baixa que conserva un arc diafragma d'est a oest, un parament de paret construït amb opus spictaum i espitlleres; el sostre d'aquest espai està construït amb bigues de troncs sense desbastar i, fins i tot, hi ha un en forma de forqueta, i amb llates de fusta sense desbastar entre mig per suportar el pis de lloses de pedra del pis. La porta adovellada que dóna accés correspon a una segona ampliació, igual que l'escala de pedra que porta al pis. En pujar al primer pis s'entra directament a la sala que té un pilar de fusta al centre, una finestra amb festejadors, aigüera i una fornícula amb la forma del rellotge del que manca la maquinària i la tapa. A la sala s'obren dues habitacions, una eixida que correspon a l'ampliació del segle XX i un espai al costat esquerre amb els fogons i a través del qual s'accedeix a una cuina tancada amb foc a terra i bancs escons, i a una habitació que té una finestra amb festejadors i la porta amb llinda i muntants de pedra amb decoracions tallades, a la llinda la decoració forma dos semicercles. Les golfes formaven un assecador obert que posteriorment es va tapar. A inicis del segle XX es va fer una tercera ampliació al costat de llevant realitzada amb maó. La façana principal té davant un baluard tancat amb diferents coberts i disposava d'una porta que es va treure als anys cinquanta per poder entrar amb el tractor.</p> | 08011-51 | Casa Cubinsà 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí | <p>Tot i que aquesta casa data de l'edat mitjana per la seva estructura, no es conserva gaire documentació. El mur d'opus spicatum revela una construcció sòlida dels primers segles medievals, probablement una domus, amb una ampliació dels baixos en el moment en què es va realitzar l'arc diafragma cap al segle XIII. Les successives ampliacions demostren la ocupació contínua d'aquesta casa fins a l'actualitat. La casa te relació amb la casa Calvinsà de Casserres ja que sembla que els propietaris havien estat els mateixos. Una de les referències més antigues la trobem al capbreu de 1242 del monestir de Santa Maria de Serrateix (mas de Calvinza) (ADS). Al 1261, Raimundus de Calviza de la parròquia de Sant Martí d'Avià, dóna el seu mas de Calviza amb els seus bens al seu fill perquè es pogués casar (ADS). Al fogatge de 1553 consta a la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols un tal Pere Calviesa, però dubtem que sigui aquesta casa ja que pertanyia a l'altra parròquia. Al llibre del notari Josep Sorribes (AHCM) el 6 de febrer de 1634 Joan Covinsà confessa un deute. Al 1643 Rafael Covinsa, pagès de Sant Martí d'Avià, ven a Juan Gargallo per tres anys la sisena part dels fruits de l'heretat Covinsà (AHCM). A l'Amillarament de 1862 el manso Cubinsà era de Josep Manubens, mentre que l'any 1879 era de Gil Roca. Fa 100 anys aquesta casa va ser comprada per l'actual propietari a la família de Gil Roca que vivia a Barcelona. La mateixa família de masovers la ocupa des de fa uns seixanta anys.</p> | 42.0568851,1.8374036 | 403801 | 4656747 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38575-foto-08011-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38575-foto-08011-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38575-foto-08011-51-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-04-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La part de la sala i habitacions contigües fa molts anys que no s'habita i això ha fet que es conservin els elements tal i com eren fa un segle. Topònims: 1242: Calvinza; 1261: Calvizà; 1729: Vinçà. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||
| 38692 | Antiga trinxera de Noet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-trinxera-de-noet | <p>BRAGANZA I BORBÓN, Mª de las Nives (1934). Mis memorias, nuestra campaña en Cataluña y en el centro. Madrid. Espasa Calpe. GOL I ROCA, Antoni (1987). L'última conjuració (Berga, 1873). Document mecanoscrit dipositat a la Biblioteca de Berga.</p> | XIX | <p>La serra de Noet es troba situada entre els termes municipals d'Avià i Berga, passant el terme pel centre de la carena. Té forma allargassada de NO a SE, i s'estén des de l'església de Sant Bartomeu de la Valldàn (NO) fins a la casa Noet (SE). A la carena de la serra de Noet, en la vessant que es troba en el municipi d'Avià, a ponent, hi ha una antiga trinxera excavada en el terreny. Actualment té poca profunditat, entre 80 cm i 1 m, ja que s'ha anat deteriorant paulatinament. Segueix al llarg de la carena per quasi tot el costat més llarg del serrat (aproximadament uns 700 m de longitud) i de forma quasi contínua fent ziga-zagues, estructura que caracteritza a les trinxeres. Des d'ella s'obté una vista privilegiada de la vall d'Avià i del Llobregat, essent un lloc de vigilància molt bo i, a més, serveix com a mur natural que protegeix Berga, que es troba darrera del serrat.</p> | 08011-168 | Serra de Noet 08610 AVIÀ | <p>La serra de Noet va ser escenari de les Guerres Carlines, ja que es va utilitzar sovint com a front de guerra degut a la seva posició davant de Berga, que va ser capital i gran simpatitzant carlina. A les memòries de Mª de las Nieves Braganza cita Avià com a lloc molt transitat pels carlíns. Des de la carena de la Serra de Noet els Infants Alfonso de Borbón i Mª de las Nieves, van dirigir l'atac sobre Berga l'agost de 1873 (BRAGANZA, 1934). Possiblement la trinxera es comencés a construir en aquesta època. Desprès, durant la Guerra Civil Espanyola (1936-39) els republicans es van atrinxerar a la serra de Noet per tal de no deixar avançar el front nacional cap a Berga. Segons expliquen encara alguns supervivents d'Avià, va morir molta gent a aquestes trinxeres al pas dels Nacionals i, fins i tot recorden haver acabat d'enterrar a gent que havia quedat en elles. És per tant un dels pocs elements físics visibles dels fronts de guerra que es van instal·lar a la carena de la serra. Sovint es troben restes de ferralla i fins i tot alguna bomba. L'any 1998 un particular va trobar una bomba de la Guerra Civil que van fer explosionar membres de la Guàrdia Civil de Berga.</p> | 42.0868500,1.8423600 | 404257 | 4660067 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38692-foto-08011-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38692-foto-08011-168-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Al cim de la serra de Noet hi ha restes d'un antic poblat ibèric que no s'ha excavat. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.