Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
38689 CONTRAPÈS DE PREMSA VINÍCOLA DE SERRAPINYANA https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-vinicola-de-serrapinyana-0 COROMINAS, R. (1995). Estudi de diferents peces de pedra de probable època medieval i utilitat desconeguda. L'Erol nº 48, pàgs. 10-14. COROMINAS, R. I COROMINAS, J. (1998). Premses de biga bastides en codines i en pedres traslladables. L'Erol nº 57. RIU, M. (1989), L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. X-XII Aquest contrapès de premsa traslladable va ser aprofitada com a element per fer la paret d'un safareig que es troba a uns 200 m de la Casanova de Serrapinyana costa amunt. Es troba en bon estat de conservació i semi-soterrada. Té l'encaix allargat i eixamplat al centre seguint les característiques d'aquests contrapesos. Les mides aproximades són: 65x60x30 cm i un pes aproximat de 400 kg. 08011-165 Casanova de Serrapinyana. Costa del Pou. 08610 AVIÀ Veure la fitxa 137. 42.0753600,1.8047000 401124 4658835 08011 Avià Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Al costat del safareig que es troba a 200 m de la casa, i que era regat per la font de Serrapinyana, hi ha una roca que forma una petita balma elevada amb la boca ovalada i que té un regatell excavat a la roca per la part superior per tal de desviar l'aigua i que no entrés a la balma. Medeix aproximadament 1'80 m d'alçada i 1'50 m de fons, de manera que hi cap una persona. 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38690 CONTRAPÈS DE PREMSA VINÍCOLA DE SERRAPINYANA https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-vinicola-de-serrapinyana-1 COROMINAS, R. (1995). Estudi de diferents peces de pedra de probable època medieval i utilitat desconeguda. L'Erol nº 48, pàgs. 10-14. COROMINAS, R. I COROMINAS, J. (1998). Premses de biga bastides en codines i en pedres traslladables. L'Erol nº 57. RIU, M. (1989), L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. X-XII Es troba en mal estat, ja que està molt desgastada. Aquesta base de premsa de biga es troba al bosc, a prop de la font. És feta en un bloc de pedra d'aglomerat i es troba semi-soterrada al terreny de manera que tan sols es veu una part de la cara superior. En aquesta cara visible hi ha l'encaix de forma ovalada amb el centre més ample. 08011-166 Casanova de Serrapinyana. Costa del Pou. 08610 AVIÀ Veure la fitxa 137. 42.0755300,1.8052600 401171 4658853 08011 Avià Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38700 Arxiu parroquial de Sant Vicenç d'Obiols https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-vicenc-dobiols XIX <p>Els llibres parroquials de l'església de Sant Vicenç d'Obiols es conserven a la parròquia de Gironella, ja que el capellà actual és el de Viladomiu Vell que depèn de Gironella. Tan sols es conserven llibres de la segona meitat del segle XIX, ja que els més antics van desaparèixer durant les guerres carlines i perquè actualment els actes que es fan s'inscriuen a Gironella. Es conserven: un llibre d'obits de 1852 a 1931, un llibre de matrimonis de 1852 a 1913 i un llibre de baptismes de 1852 a 1906.</p> 08011-176 Església de Santa Eulàlia de Gironella, Plaça Església, 08680 GIRONELLA <p>Tot i que es té constància de l'existència d'arxiu a Sant Vicenç d'Obiols, tots els llibres sacramentals van desaparèixer abans d'iniciar-se el segle XX. La data d'inici dels llibres que es conserven a la parròquia de Gironella coincideix amb el concordat entre la Santa Seu i Espanya pel qual es fan els llibres nous a totes les parròquies d'Espanya i es posa com a condició que siguin escrits en castellà, encara que a moltes parròquies no canvien l'idioma. La parròquia d'Obiols que pertanyia des dels seus inicis al monestir de Ripoll (Bisbat de Vic), passa l'any 1874 a dependre del Bisbat de Solsona. Hi ha una nota als llibres feta pel capellà d'Obiols, Ginés Molist, explicant aquest canvi i signada el 4 de juny de 1874. Hi ha una altra nota amb la mateixa data explicant que 'des del 3 de maig de 1873 fins al 4 de juny de 1874 la parròquia va estar sense capellà perquè el que hi havia va fugir per lliurar-se de la mort i que els feligresos havien d'acudir als veïns en les necessitats, on es van trobar els documents que falten'. Aquests documents als que feia esment no s'han trobat i no es té constància de que existeixin. A l'arxiu de Ripoll, degut a la crema de l'edifici durant les guerres carlines primer, i durant la Guerra Civil desprès, no es conserven documents referents a Obiols.</p> 42.0772300,1.8227700 402622 4659021 08011 Avià Fàcil Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Els preveres de la parròquia en cada època. 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38702 JACIMENT CARRER VELL https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-carrer-vell Darrera del bloc de pisos anomenat Carrer Vell que es troba a Graugés, hi ha una elevació del terreny formant un turó. En aquest turó i als seus voltants s'han fet troballes en superfície de material d'època ibèrica, principalment restes de ceràmica. 08011-178 Graugés. Carrer Vell La manca d'excavació o de prospecció en aquest jaciment no ens permeten saber la seva magnitud ni l'època exacta d'ocupació. Tot i així es documenta per garantir la seva protecció futura. Constitueix un altre vestigi d'època ibèrica a la zona, junt amb el jaciment dels Serrat dels Tres Hereus i els jaciments de la Serra de Noet. 42.0692000,1.8486700 404752 4658101 08011 Avià Obert Regular Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía La informació d'aquest jaciment ha estat facilitada per l'arqueòleg Jaume Bernades Postils de Casserres, Director del Museu Diocesà de Solsona i membre de l'Associació d'Arqueòlegs del Berguedà, que va fer les troballes en superfície. 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38706 Aqüeducte del Molí del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-moli-del-castell <p>AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà. MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457.</p> XX <p>A prop de la farinera i sobre la riera de Font Caldes hi ha un aqüeducte de tres arcs que portava l'aigua de la riera fins a la fàbrica a través d'un canal d'obra i pedra. Està format per tres arcs de mig punt, el central més ample i sobre la riera Font Caldes, i un a cada costat més estrets també de mig punt. Per la part superior passava un canal que actualment es troba mig colgat de vegetació. La seva funció era portar aigua cap a la Farinera salvant el desnivell del terreny que forma la riera. Actualment no s'utilitza i es troba parcialment cobert de vegetació.</p> 08011-182 Carretera d'Avià al Molí del Castell 08610 AVIÀ <p>Al Molí del Castell els germans Rosal tenien la farinera amb dues màquines de cilindres (de 60 cm de longitud) i un triturador moguts per acció de vapor destinats a obtenir farina de primera qualitat. També tenien un molí amb dues moles de La Ferté (França) mogudes també per vapor i que treballaven menys de tres mesos a l'any: una mola per cereals i l'altra per civada, ordi i blat de moro. Es feia servir l'aigua de la Riera de Font Caldes, des de l'any 1905, agafant-la mitjançant un aqüeducte d'obra de mamposteria abans d'arribar al Molí del Castell, d'aquí es conduïa a una bassa i amb un tub es proporcionava el salt fins a la turbina produint la força per la molta de gra. L'aigua que sortia de la farinera s'emmagatzemava en dues basses per després conduir-la a través d'un canal a cel obert fins al dipòsit del Serrat Roig des del qual s'alimentava el dipòsit de La Creu, i des d'aquest els de Graugés Vell i la Teulería. L'aqüeducte seria construït pels Rosal després d'adquirir part de la heretat Castell i els molins a Jaime Satorras i Macià cap a finals del segle XIX, aquest darrer ho havia comprat el 1893 a Teresa de Gironella. La farinera es va posar en marxa l'any 1903 i va funcionar fins al 1926. L'any 1930 els hereus d'Agustí Rosal van posar una fàbrica de filatures anomenada Filatures Avià S.A que es va mantenir fins al 1931. El salt d'aigua de 8 CV va seguir produint electricitat fins l'any 1943. Posteriorment altres empresaris van instal·lar fàbriques de filats i teixits de cotó des del 1964 al 1981. Actualment la planta baixa s'ha habilitat com a botiga de roba i els pisos són habitatges de particulars.</p> 42.0845400,1.8303500 403260 4659825 1905 08011 Avià Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2020-07-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38720 Abeurador de Cal Ramonet https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-de-cal-ramonet XIX-XX <p>Abeurador situat a l'exterior de la casa cal Ramonet. És d'obra de pedra arrebossat amb ciment i forma un petit embassament i un safareig. S'omple amb aigua de la font de cal Ramonet situada uns metres més amunt i que dona orígen a un petit torrent que desaigua a la riera d'Avià una mica més avall.</p> 08011-196 Cal Ramonet <p>Aquesta és una casa com d'altres d'Avià construïda en diferents èpoques, però no sabem de quina data pot ser la construcció més antiga, principalment perquè el nom que té actualment deu ser recent, de la època de l'ampliació del 1800, i perquè no es conserven documents referents a ella. Al 1856 era de Ramon Bertran. Constant encara de la mateixa família el 1914. L'abeurador té cert interès degut a que ja no es conserven d'aquest tipus a les masies del terme, fet que aconsella la seva protecció.</p> 42.0715700,1.8179900 402218 4658398 08011 Avià Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-07-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38723 NECRÒPOLIS DE SANTA MARIA https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-santa-maria AAVV. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 9. Ed. Enciclopèdia Catalana, 1994. Pàg.236-238. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. BENET ICLARÀ, Albert (1993). 'Relació de parròquies visitades pel vicari arquebisbal de Tarragona a la Diòcesi d'Urgell els anys 1312-1313', a 'Les parròquies del Bisbat de Solsona abans de la seva creació', , Erol nº 41, pag. 18. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. BOLÓS, J. (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi ed. Barcelona. RAFART, B. (1984). Notes sobre la data de consagració de l'església de Santa Maria. Ressò, núm. 3. Ajuntament d'Avià. Pàg. 7. XII A l'era de la casa Santamaria i no visibles ja que estan tapats per una pila de llenya, hi ha algunes sepultures antropomòrfiques excavades a la roca i què, segons expliquen fonts orals, una d'elles va ser excavada fa uns quaranta anys per Manuel Riu. Aquest fet fa pensar que l'església primigènia es trobaria més a prop de la necròpolis i possiblement al lloc ocupat actualment pels coberts. Probablement són molt similars a les d'Obiols. 08011-199 Mas Santamaría El primer document en que es nomena l'església de Santa Maria és a l'acta de consagració de l'església del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el 21 de novembre del 983, en que el comte Oliba iba de Cerdanya-Besalú i la seva muller rmegarda feren algunes donacions entre les que es trobava l'església de Sta. Maria amb cinc masos, terres, delmes i primícies, i un mas a Clarà: 'Et in Avizano ecclesiam sanctae Marie et masos V et terras et vineas, cum suas decimas et primitias L'església per tant es trobava dins els límits de l'antic comtat de Berga i sota la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d'Urgell, depenent del monestir benedictí de Sant Llorenç prop Bagà. El 1003 el Comte Oliba Cabreta la cedí al monestir de Santa Maria de Serrateix (que depenia de Sant Llorenç prop Bagà). Al segle X al bisbat d'Urgell les comunitats religioses es convertiran a la regla de Sant Benet, tenint cura aquests monestirs benedictins de les parròquies dependents, és per això que alguns historiadors opinen que la casa Santamaria, al costat de l'església, podia haver estat la seu d'un monestir femení que tenia cura del culte a la Mare de Déu. L'any 1312 mantenia la categoria de parròquia segons confirma la visita al deganat de Berga. Actualment depèn de la parròquia de St. Martí amb caràcter de sufragania. Durant la Guerra Civil (1936-1939) es va abandonar el culte i va ser convertida en magatzem fins que el 1970 el Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona va realitzar importants treballs de restauració, retornant el culte el 14 de maig de 1973. De l'interior de l'església procedeix el frontal d'altar de Santa Maria atribuït al Mestre d'Avià, conservat al Museu Nacional d'Art de Catalunya i del que s'exposa una còpia a l'interior de l'església. A la Gran Geografia Comarcal de Catalunya es fa esment de l'existència d'aquestes tombes antropomòrfiques a l'era de la casa basant-se en l'estudi que va fer Manel Riu. 42.0720800,1.8345100 403585 4658436 08011 Avià Restringit Dolent Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38726 Escultura Aborigen https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-aborigen XXI Escultura situada en una rotonda a l'entrada d'Avià. La peça és un cèrcol de ferro disposat vertical i dividit en dues meitats, un costat està omplert amb seccions circulars de troncs d'arbre, i l'altre amb maons d'argila disposats formant un mur. La part de fusta vol recordar els boscos de pi de la comarca, mentre que la part de rajols vol recordar el color de la terra, relacionant-la amb l'entorn natural d'Avià. El cercle de ferro que lliga la peça simbolitza l'energia, la simbiosi entre les dues parts, la persona i la terra, la persona que la cuida amb estima i respecte cap a la naturalesa. La intenció de l'artista és fer homenatge a tota la gent que ha dedicat la seva vida a treballar amb les mans. S'acompanya d'una placa amb un poema de l'artista de Casserres Josep Grifoll, que diu: 'Persona que ha sabut veure que es viu girant al revés'. 08011-202 Avinguda Francesc Macià / carrer del Roure El seu creador és l'artista basc resident al Berguedà Javier Olaizola, natural d'Errenteria (1961), picapedrer de professió, en l'àmbit de l'escultura. Aborigen és una escultura que vincula l'entorn i la terra, inspirada en els colors de l'entorn. L'obra s'emmarca dins el projecte AviART, que ha finançat l'àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià. 42.0784100,1.8178800 402219 4659158 2017 08011 Avià Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Javier Olaizola 51 2.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38727 Mapa mosaïc d'Avià https://patrimonicultural.diba.cat/element/mapa-mosaic-davia XXI Plafó de rajoles ceràmiques que és el plànol del poble d'Avià situat a la façana de l'Ajuntament i edifici de l'Ateneu d'Avià. El plafó recull el plano esquemàtic de tot el municipi, remarcant els nuclis, carreteres i camins, rius i masies. El mosaic presenta elements paisatgístics i faunístics integrats en el plànol i amb els dibuixos d'alguns dels elements més emblemàtics del poble. Aquest plafó substitueix a un anterior que era de metracrilat i que reproduïa el mateix plano del municipi ubicat al mateix lloc des de l'any 1993. 08011-203 Ajuntament d'Avià. Ateneu d'Avià. Av. Pau Casals, 22. 08610. AVIÀ El projecte i dibuix és obra de la veïna d'Avià i il·lustradora Susanna Campillo, guanyadora del concurs organitzat pel consistori dins el projecte AviArt impulsat per l'Ajuntament i amb finançament de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià. 42.0772300,1.8227500 402620 4659022 2017 08011 Avià Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Sussana Campillo Besses 51 2.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
94174 Dansa del segar i el batre d'Avià https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-del-segar-i-el-batre-davia <p>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2019) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, documental i coreogràfic. Berguedana de Folklore Total. P. 87-90.</p> <p><span><span><span>Aquesta dansa es balla durant la Festa del Segar i el Batre d’Avià, el segon diumenge de juliol, a l’era de Santa Maria d’Avià, després de l’esmorzar dels segadors. La dansa, la música i la cançó van ser un encàrrec de la comissió de la festa del Segar i el Batre i és obra de Pep Lizandra i Xixu Oscat (Narcís Mellado). Es va començar a ballar a la festa de l’any 2015 i s’ha convertit en un element característic.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>És una dansa de parelles i els balladors han de ser múltiples de quatre. Recorda les feines que es feien al camp durant la sega, la batuda i quan aixecaven el paller, així com les celebracions posteriors a la collita. És una dansa cantada.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Lletra de la cançó</span></span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>(Crida)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Segadors a segar a segar, que ja comença a clarejar.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span>(Segar)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Sega, sega, sega ben arran</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>que la palla va cara i esmola el volant</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>l’esclopet com a empara és molt important,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>és molt important.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La mainada ja va arribant</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>amb la cistella plena de teca abundant</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>les mestresses a casa ho han “nat” preparant,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ho han “nat” preparant.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>(Lligar)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Lligarem amb els vencills,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>les espigues fent bones garbes,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>lligarem amb els vencills,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>perquè no tenim pas cordills</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>(BIS)</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span>(Batre)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’era ja està a punt per començar amb la batuda</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>i amb l’ajut del bestiar el gra de la palla es separarà</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BIS</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A batre, a batre,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>que caigui el gra que és ben madur.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A batre, a batre,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>que el feinejar és molt dur.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’era hem ben escombrat</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ara el gra ja és a dins les saques</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>i amb la palla restant</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>aixecarem un paller ben gran.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Coreografia</span></span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es diferencien tres parts: el passeig d’inici i la crida; la primera part que alterna segar i lligar; i la segona part que representa la batuda i fer el paller amb l’aixecament final de les balladores en un salt de quatre.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Inici: </span></span></strong><span><span>Passeig: els balladors circulen sense ordre, parlant els uns amb els altres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Crida: </span></span></strong><span><span>quan es fa la crida els balladors es posen al seu lloc per iniciar la dansa. La posició d’inici és un cercle de parelles que queden encarades de dues en dues formant grups de quatre, les dones a la dreta de la seva parella (fig. 1).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Primera part: </span></span></strong><span><span>S’alterna el segar i el lligar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Segar: </span></span></strong><span><span>es fa la simulació de la sega del blat amb el volant, que és com s’anomena la falç al Berguedà. Les parelles avancen seguint el cercle en el sentit cap a on estan mirant, sense agafar-se de les mans. Fan dues passes per creuar-se amb la parella que tenien davant i superar-la (sempre creuant-se per les espatlles dretes, de Forma que els nois passen pels extrems del grup i el noies pel mig) (fig. 2) i s’aturen davant la parella següent que es troben de cara. Llavors les dones piquen</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>de mans dos cops i els homes fan el gest de segar amb la mà dreta ajupint-se una mica; segueixen avançant de la mateixa forma fins a la següent parella que troben</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>de cara i repeteixen el mateix; a la tercera vegada que avancen i es troben amb la següent parella primer fan un gir sencer sobre si mateixos, després piquen</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>amb una mà amb la contra parella que han trobat davant i finalment pica cada un amb les pròpies mans (fig. 3). Es repeteix tot.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Lligar: </span></span></strong><span><span>simula el lligat de les garbes de blat. La dansa segueix amb les parelles en grups de quatre encarades com a l’inici, però fent quadrilla amb les contraparelles que han trobat en acabar el segar. Les parelles s’agafen de la mà i avancen amb pas saltat en el sentit en què es troben disposades. Les parelles que avancen en sentit antihorari fan un pont aixecant les mans per sota del qual passa la contraparella</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>que tenien davant i que avança en sentit horari (fig. 4). Aquest moviment s’alterna a mida que es troben altres parelles: primer fent pont i després passant per sota. Així es fan quatre passades i en acabar fan mig gir sobre ells mateixos per canviar de direcció i retornar pel mateix camí repetint els mateixos passos però ara les parelles que han acabat la tirada anterior fent pont l’inicien passant per sota, i a l’inrevés. Aquests dos moviments, segar i lligar, es fan en total dues vegades.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Segona part</span></span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Batre: </span></span></strong><span><span>amb la música de preparació les parelles es posen en grups de dues parelles formant una rotllana agafats de les mans (fig. 5); si es balla amb volants es deixen a terra, al centre. Seguint el ritme de la música es comença a girar cap a la dreta amb pas saltat de costat, 8 compassos, i a la repetició de la melodia es fan 8 compassos cap a l’esquerra. Seguidament els balladors, amb el mateix pas saltat de costat, fan 4 compassos girant cap a la dreta, avançant i aixecant els braços cap al mig i amunt</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>cada vegada que es canta “a batre, a batre”; en la repetició de la melodia volten cap a l’esquerra fent el mateix moviment.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Fer paller: </span></span></strong><span><span>Tot seguit s’agafen de les espatlles (“l’era hem ben escombrat”) i giren 4 compassos cap a la dreta i 4 compassos cap a l’esquerra (“i amb la palla”) (fig. 6). Els balladors s’aturen quan diuen “aixecarem un paller....” es fa l’aixecament de les noies o </span></span><strong><span><span>salt de quatre</span></span></strong><span><span>. Les noies es recolzen en les espatlles dels nois mentre ells les aixequen per sota les aixelles (fig. 7), aguantant així fins que els músics acaben de tocar o cauen les balladores.</span></span></span></span></span></span></p> 08011-208 42.0735359,1.8350077 403629 4658598 2011 08011 Avià Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/94174-captura-de-pantalla-2023-05-16-122911.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/94174-0e3a41e2-4c1c-42a7-926c-60330df2592fsource-aspect-ratiodefault0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/94174-f3bf78de-9c92-4826-b133-5d23a0a72415source-aspect-ratiodefault0.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2023-05-16 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC Narcís Mellado i Pep Lizandra 62 4.4 2484 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38684 LA ROUREDA NOVA https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roureda-nova Registre de la propietat d'Avià 1901. (AMA). XX Aquesta és una casa de planta, dos pisos i golfes, coberta amb teulada a dues vessant amb carener perpendicular a la façana que és orientada a migdia i a la carretera de Cal Rosal a Avià. Resalten els tres cossos de galeries amb tres arcs de mig punt que li proporcionen simetria a la façana que augmenta la seva elegància. Les cantoneres són fetes amb carreus de pedra ben escairats i la pedra dels murs té còdols petits a les juntures que li donen un aspecte singular. Les finestres i portes són d'obra vista. Dintre de la senzillesa de l'obra cal esmentar alguns detalls decoratius, com la xemeneia d'inspiració clarament modernista, i l'acabat del frontó de la teulada amb rajols esglaonats. 08011-160 La Roureda Nova, Zona Molí del Castell. 08610 AVIÀ Aquesta casa va ser construïda pels propietaris de la Roureda durant els anys 20 del segle XX després de que l'any 1901 Pedro Soler comprès la propietat a Catalina Pla Canudas, aquest va construir la casa Roureda Nova a prop de l'antiga casa en la que va posar masovers. La Roureda era una important propietat que ocupava els dos costats de la riera de Font Caldes, i que va ser ampliada amb més terres quan els Canudas van adquirir una part de Casancamp Vell. En la seva propietat també van construir les cases Casanova del Prat i cal Comelles a principis del segle XX. 42.0796000,1.8443200 404408 4659260 1920 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38684-foto-08011-160-1.jpg Legal Modernisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 105 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38627 La Torre Del Piqué https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-del-pique <p>Part de la informació ha estat facilitada oralment per la Sra. Canals de Rafart que ocupa un dels pisos de la Torre del Piquer. VILARDAGA, J. (1919). Efemèrides Berguedanas. Manresa. (efemèride nº 545).</p> XIX-XX En pintar la casa fa dos anys es van eliminar les pinyes que decoraven els angles de la teulada. <p>Casa de quatre pisos amb teulada a quatre vessants i dos cossos adossats a les façanes laterals de dos pisos i que formen dues terrasses sota teulada a tres vessants. La casa aprofita un desnivell del terreny, de forma que la planta baixa queda semi-soterrada pel costat nord. La casa segueix l'estructura de les torres d'estiueig modernistes: planta quadrada amb cossos afegits, teulada amb pinacles en forma de pinya i decoracions de diferents tipus seguint el corrent arquitectònic modernista (en ferro, ciment i rajoles). Les finestres tenen la llinda en forma esglaonada piramidal seguint el tipus decoratiu d'altres cases de Berga de la mateixa època, com l'edifici del Casino, cal De Martín, o la mateixa casa del Carrer del Roser on vivia el propietari que la va fer construir. A les façanes principals, a sud i nord, s'obren tribunes tancades seguint la forma de mig octògon i amb obertures amb les llindes també esglaonades. La porta principal és a la façana nord, que s'obre al barri de La Creu: el portal és protegit amb un vestíbul tancat amb vitralls de colors entre muntants de ciment que formen un arc i que imiten troncs de fusta; un dels vitralls té les inicials J P (José Piquer) a la part superior i l'oposat les inicials C P (Celestina Picart). Al terra del vestíbul hi ha un mosaic fet amb còdols i amb la frase: 'Agricultura i Flors', que resumeix els objectius principals de la finca en el moment de la construcció: una casa senyorial envoltada de jardins i horts. Els jardins i horts eren distributius al voltant de la casa en les diferents terrasses del terreny i estaven ordenats amb diferents decoracions. Hi havia una font amb la Mare de Déu de Queralt (que ara ha desaparegut) davant de la porta principal; una capelleta en forma de cova artificial i organitzada com un diorama amb les imatges de la Mare de Déu de Lurdes i Sta. Bernadeta amb una font al costat; una imatge de pedra de tamany natural de Santa Bernadeta i de la que només es conserva el pedestal entre parterres de flors de tots tipus. Davant la casa el jardí manté la decoració dels bancs i taules de ciment imitant troncs de fusta i seguint el mateix tipus decoratiu que els jardins modernistes Artigas de La Pobla de Lillet. A un nivell per sobre de la casa hi havia una petita capella dedicada a Sant Isidre (patró de l'agricultura) que més tard es va ampliar i convertir en vivendes. La única data visible en tota la casa és 1899, realitzada en forja a una porta de ferro que abans estava al safareig de la casa, i que amb l'ampliació es va traslladar al safareig de l'antiga ermita de Sant Isidre. A l'interior no es conserva cap element de l'època, ja que la casa s'ha compartimentat i distribuït en 6 pisos en que hi viuen llogaters.</p> 08011-103 Torre d'en Piqué. Barri de La Creu. 08610 AVIÀ <p>Aquesta casa correspon a la tipologia d'edificis d'època modernista construïts com a segones residències per personatges adinerats o il·lustres de l'època. Aquesta casa va ser construïda pel Sr. José Piquer Rosal, procurador dels tribunals de Berga què a finals del segle XIX posseïa l'heretat Cal Coix amb l'agregat Casanova de La Creu, al barri de La Creu. En aquestes finques tenia dues concessions d'aprofitament d'aigua: una de la Riera Font Caldes que era desviada amb un mur fins a la finca anomenada antigament Cal Coix, i ja al 1905 Torre del Piquer, que era utilitzada per regar horta i cultius; i altra del Torrent de la Font. El Sr. Piquer vivia al carrer del Roser, nº 4 de Berga, en una casa modernista, i va construir La Torre del Piquer com a residència d'estiu a aquesta propietat que tenia al barri de La Creu d'Avià a finals del segle XIX i també seguint el corrent arquitectònic modernista. Actualment la casa és propietat de Josep M. Piqué, nebot de la filla Celestina Piqué de Picart que no va tenir fills. Aquest viu a Barcelona.</p> 42.0819300,1.8273900 403011 4659538 1899 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38627-foto-08011-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38627-foto-08011-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38627-foto-08011-103-3.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2022-06-29 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Desconeixem l'arquitecte, però podria tractar-se de Roc Cot i Cot o de Ignasi M. Colomer, arquitectes que van treballar a Berga i que van mantenir una vinculació amb personatges il·lustres de l'època del nivell social del procurador Josep Piquer i Rosal. Aquest junt amb Jaime Felipó Badia van fer construir el Casino Berguedà a la Ronda Queralt l'any 1913. 105|98 45 1.1 1761 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38556 Antiga fàbrica Cal Bassacs https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-cal-bassacs <p>BUSQUETS, J. i altres (1999). Gironella, notes històriques. Associació Cultural El Vilatà. Gironella. 'Llibre de Matrícula Industrial (1899-1943)'. Lligall 491, Arxiu Municipal d'Avià.</p> XIX És un edifici que amenaçava ruïna i ha desaparegut. Ha estat substituït l'any 2006-09 per un habitatge de pisos nou. <p>Edifici desaparegut degut a amplició urbanística del nucli antic feta l'any 2006. Actualment l'antic lloc que ocupava la fàbrica l'ocupa un edifici de pisos de nova planta. Casa de pedra de planta quadrada, quatre plantes i golfes, amb teulada a dues vessants. Es troba situada a la plaça del Padró adaptant-se al desnivell tel terreny de forma que la porta es troba a nivell de la plaça, però per la façana posterior encara hi ha un pis. La porta principal ha quedat tapiada al afegir un cobert pel costat de la plaça. Cada pis té tres balcons a les façanes més amples i tres ulls de bou a les golfes, les altres dues façanes tenen finestres petites i asimètriques. Les parets són fetes de pedra barrejada i les cantoneres de blocs ben escairats. L'interior es va adaptar com a pisos i no queda res de la antiga fàbrica.</p> 08011-32 Nucli antic, Plaça del Padró, 5. 08610 AVIÀ <p>Fàbrica de la família Teixidor-Bassacs de Gironella, industrials tèxtils que van fundar la fàbrica de cal Bassacs a Gironella a mitjans del segle XIX. L'any 1863 Joan Teixidor, casat amb Raimunda Bassacs, va comprar a Josep Muixí d'Avià una casa a la plaça del Padró on ja hi havia 11 telers, una màquina de canilles i un ordidor. El diners per comprar aquesta casa els hi va deixar Antoni Manent i Llonch, negociant de Barcelona, fent una hipoteca per la casa pel valor del que va prestar: 7.500 duros, i que va quedar saldada al 1884. Al registre de Matrícula Industrial (Arxiu Municipal d'Avià) consta que la fàbrica de teixits de cotó pertanyia a la raó social Fusté, Teixidó i cía. que va funcionar fins al 1916. L'any 1900 hi havia 12 telers, i al 1905, 10 telers. A mitjans del segle XX la casa era propietat de Josefa Salvans i actualment dels seus descendents.</p> 42.0763100,1.8250900 402812 4658917 1800 08011 Avià Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38556-foto-08011-32-1.jpg Inexistent Noucentisme Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2022-04-29 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Desaparegut 106 45 1.1 2484 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38625 COLÒNIA LA PLANA https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-la-plana CAMPRUBÍ, J. (1995). Les grans colònies tèxtils del Llobregat: La Plana. A 'Regió 7', 5 de març de 1995 XIX La colònia Sanglas o La Plana estava formada per dues llargues naus bessones, paral·leles al riu, de planta baixa, sense relleu arquitectònic, amb habitatges i serveis molt discrets si els comparem amb els de la resta de colònies del Llobregat. Les construccions són de dues o tres plantes, amb escala exterior i accés mitjançant dos cossos de base quadrangular a manera de torre que acullen la caixa d'escala i que es situen als extrems dels edificis. Al centre hi ha una construcció d'estructura clàssica coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana de llevant, que fou destinat a serveis i habitatges dels encarregats. Actualment només queda un carrer de pisos que actualment són propietat dels seus habitants. 08011-101 Polígon Industrial La Plana, 08610 AVIÀ La fàbrica de La Plana es va fundar l'any 1875 al peu del Llobregat, prop de Sant Vicenç d'Obiols. Va ser concebuda com una Colònia Industrial i el propietari bastí el conjunt dels habitatges i els serveis (botiga, cafè, forn,..), així com una petita capella integrada a l'estructura dels habitatges que aviat fou anul·lada en augmentar la població del nucli, en que els serveis religiosos es traslladaren a Sant Vicenç d'Obiols. Els anys cinquanta va ser una de les colònies més poblades de l'alt Llobregat; tenia prop de dos-cents habitatges repartits en quatre carrers, amb cinquanta-quatre i setanta-dos pisos que acollien unes set-centes persones i amb un grau d'immigració alt. Disposava dels serveis indispensables: escola de nois, escola de noies atesa per les monges del Monegal, capellà, teatre, sala, cafè, camp de futbol, botiga amb estanc, merceria, perfumeria, alimentació,... Els diumenges era molt concorreguda ja que s'organitzava ball, diversió que no tenien altres colònies. La construcció de la colònia es va iniciar l'any 1884 a la par que la fàbrica, després de la compra dels terrenys per Miquel Roca i Noguera, però va ser la societat Josep Sanglas i germans la que va construir la gran majoria d'edificis de la colònia a partir de l'any 1910. Actualment només queda un carrer amb pisos. 42.0534700,1.8711400 406588 4656329 1884 08011 Avià Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38625-foto-08011-101-1.jpg Legal Noucentisme Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Miquel Roca i Noguera 106 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38710 Aqüeducte del Molí de Ballús https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-moli-de-ballus <p>CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià.</p> XIX <p>Seguint la riera d'Avià amunt des de la resclosa del molí, trobem un aqüeducte de pedra d'un arc que es va construir a finals del segle XIX i que servia per traslladar l'aigua a través d'un canal des de la riera fins al molí. Actualment aquest aqüeducte es troba molt tapat per esbarzers i és de difícil visibilitat.</p> 08011-186 Molí de Bellús. Obiols. 08610 AVIÀ <p>La propietat dels Ballús ja és documentada al segle XV, essent aquests uns grans propietaris de la parròquia d'Obiols que van anar augmentant les seves propietats principalment al segle XVIII, data en la que van construir el molí. A l'Amillarament de 1862 la casa Ballús era de Josep Ballús junt amb la capella, la Serra de Ballús, el molí de Ballús, La Plana, el Collet i Tarradelles. L'any 1900 el molí l'utilitzava Joan Canudas Cots, tenia una pedra que treballa tres mesos a l'any utilitzant un 15% de força hidràulica al 1900. L'any 1922 la propietat va ser comprada per la família Canudas que encara la conserva. Segons informació oral, el molí de Ballús va deixar de funcionar en iniciar-se la Guerra Civil, l'any 1936, tot i que va moldre des de finals de la guerra fins a l'any 1954 d'estraperlo. Al 1954 va deixar de funcionar definitivament.</p> 42.0502800,1.8532300 405101 4655995 08011 Avià Obert Regular Inexistent Noucentisme Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2020-07-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 106 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38538 Antic Sindicat Agrícola d'Avià https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-sindicat-agricola-davia <p>RAFART, J. (1993). Avià i el teatre. Col. L'Escambell, núm. 3. Ed. Associació Cultural El Vilatà.</p> XX <p>Edifici de planta rectangular i allargassada, de dos pisos, que es troba entre la plaça del Padró i cal Mas Nou. La façana de la planta baixa és de pedra amb 6 finestres a la façana més llarga i dues al xamfrà davant de cal Salvans. Entre les finestres hi ha una decoració en forma de pilastra feta de maons. La finestra de l'esquerra de la porta es va convertir fa poc temps en una porta de garatge. La compartimentació entre les finestres es va aprofitar per posar el nom del local a la part superior: Sindicat Agrícola de Avià. En una fotografia feta per Ramon Mas pels volts de l'any 1917, es pot veure que originalment la façana no era de pedra, sinó que estava recoberta amb maons; en fer-se malbé amb un incendi els anys vuitanta, es va repicar la façana de la planta baixa deixant la pedra vista. El segon pis, fruït d'un afegit del 1920, segueix la mateixa estructura que la planta baixa i conserva la façana coberta amb un estucat que imita els maons. A l'interior, la planta baixa s'utilitza des de fa uns anys com a garatges i tallers pels amos de cal Mas. El primer pis, que fins fa dos anys encara conservava els elements del cafè i el teatre intactes, es va convertir darrerament en la seu de la Penya del Futbol Club Barcelona d'Avià.</p> 08011-14 Nucli antic, Plaça del Padró. 08610 AVIÀ <p>L'edifici del Sindicat Agrícola es va construir l'any 1910, en un terreny de cal Mas anomenat la Ferraja, entre l'era de cal Mas i la plaça del Padró. En la construcció hi van col·laborar desinteressadament molts avianesos que després van ser socis de l'entitat. El primer edifici era d'un sol pis, de quinze metres de llarg per sis i mig d'ample, amb capacitat per 120 o 130 persones i que servia de cafè, amb una terrassa a l'exterior. El Sindicat era un centre social de les famílies més adinerades del poble i amb ideologia conservadora i catòlica que sota el lema: 'Uns pels altres i Déu per tots', tenia per objecte defensar i millorar els interessos agrícoles seguint la llei de Sindicats Agrícoles de 1908. Així el Sindicat va promoure moltes activitats, com cursos, demostracions de maquinària i, fins i tot, teatre. Al Sindicat també hi havia una Caixa d'Estalvis, que es va ubicar en un annex de l'edifici davant de cal Salvans. El reglament de la Caixa Rural va ser aprovat el 31 d'octubre de l'any 1911, i la inscripció del Sindicat al Registre de Sindicats Agrícoles del Govern Civil de Barcelona es va fer el 5 de febrer del 1913. La Caixa va estar en funcionament fins a l'inici de la Guerra Civil. Cap a la meitat dels anys vint es va construir el segon pis, i aleshores el cafè i teatre es van muntar a la sala d'aquest pis, on es va fer un petit escenari amb teló, ganxos per penjar els decorats, gàbia per l'apuntador, una tapa de fusta al terra per obrir i poder sortir gent quan ho exigia la funció i dos vestidors; a la platea els espectadors seien en cadires. Als inicis la il·luminació es feia amb carburs fins que al 1917 en Ramon Serra subministrava l'electricitat que feia a cal Titó, amb el salt que proporcionava la bassa. Des dels inicis es va fer teatre, que es va mantenir fins al començament de la Guerra i es van fer una trentena de representacions. El 20 d'abril de l'any 1941 es va dissoldre el Sindicat Agrícola d'Avià i, per pal·liar els deutes de la Caixa d'Estalvis després de la Guerra Civil, va comprar l'edifici Francesc Mas per un import de divuit mil vuit-centes cinquanta pessetes, tot i això, Francesc Mas va cedir el local per fer teatre fins els anys seixanta.</p> 42.0763000,1.8247000 402780 4658916 1910 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38538-foto-08011-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38538-foto-08011-14-2.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-07-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Vàries persones d'Avià, entre elles Joan Corominas, Emeri Boixader i Francesc Mas. L'any 1913 els membres del Sindicat van retre un homenatge a mossèn Ramon Canal, vicari del poble, per la seva contribució al funcionament del Sindicat. Es conserva una fotografia a l'arxiu de Cal Mas, feta per Ramon Mas, del diploma que se li va donar. Els Mas també guarden documentació diversa del Sindicat però molt barrejada, ja que tant hi ha llibres de comptes com obres de teatre. A Avià hi havia un altre local que era d'ideologia laica i obrera, i que era el local dels treballadors o dels 'pobres' en contraposició al local dels 'rics' que era el Sindicat. Aquest local anomenat Ateneu Obrer es va construir a finals del 1913 al carrer Padró, entre l'església i cal Tofaire, on actualment hi ha una botiga de queviures. 106|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38552 CARRER DEL MIG https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-mig-1 MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457. NOGUERA, J. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà. NOGUERA, J. (2007). 'La Riereta i Graugés: bressol de l'agricultura al Berguedà'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà, P. 177-190. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. IPAC, Generalitat de Catalunya, fitxa núm. 2946 (1983). XIX Edifici de pisos de planta rectangular i cobert amb teulada a dues vessants que cobreix planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada, amb un afegit davant la façana principal cobert amb teulada a un vessant que cobreix planta baixa i dos pisos. Construït de pedra i maó barrejat que després anava arrebossat. Els pisos estan compartimentats en blocs verticals de manera que hi ha sis entrades a la planta baixa, accedint-se als pisos a través d'escales independents per a cada bloc. Al primer i al segon pis hi havia les vivendes i a les golfes, que comptaven amb un assecador obert amb doble teulada, es guardaria el gra i la collita. A la façana de l'est hi ha adossada una estructura de pedra amb tres arcs que eren els antics femers. 08011-28 Graugés Bloc de cases construït a finals del segle XX pels treballadors de la colònia Agrícola de Graugés, per a 10-12 famílies. Cada una d'aquestes famílies tenien un habitatge gratuït i disposava d'una horta d'un octau d'hectàrea i de la collita; cada família comptava també amb una extensió de 2'5 a 3 hectàrees que havia de conrear obligatòriament, partint-se a mitges la collita amb l'amo. El parcer tenia l'obligació d'engreixar un porc per cada hectàrea de terreny que conreava, apilar i recollir els fems produïts que es concentraven en el femer de tres compartiments, de 7.000 metres cúbics de capacitat que es troba al costat del bloc de pisos. Tots els edificis es comunicaven amb una via fèrria i els treballadors disposaven de diferents serveis a la colònia que podien utilitzar. Es va iniciar la construcció l'any 1887, i al 1893 ja estaven construïts els tres blocs anomenats Cases noves de Graugés i ara conegudes com: Carrer Vell, Carrer del Mig i Carrer Nou de Graugés. 42.0652200,1.8501300 404867 4657657 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38552-foto-08011-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38552-foto-08011-28-2.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2021-03-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 106|98 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38555 Antiga fàbrica Cal Piteu (Cal Guixé o Cal Corominas) https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-cal-piteu-cal-guixe-o-cal-corominas <p>GUIXÉ I GUIXÉ, Antoni (1906). 'La indústria tèxtil catalana: una visió històrica'. Monografia premiada als Jocs Florals de Berga l'any 1906. Re-publicada a Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, desembre 1992. 'Llibre de Registre de Matrícula Industrial (1899-1975)'. Arxiu Municipal d'Avià. Arxiu privat de Ramon Pujol i Thomàs (Berga). Fotografies 'Ramon Mas'.</p> XIX <p>Edifici de planta, dos pisos i golfes, de pedra barrejada i arrebossada amb morter de calç. La façana principal s'obre a un baluard tancat amb reixa i porta metàl·liques entre pilars de maó que dóna al carrer Padró davant de la façana posterior de l'església. És una façana simètrica centrada en una porta d'arc rebaixat, tres balcons a cada pis i un ull de bou ovalat al centre de les golfes i marcant l'angle de la teulada a dues vessants. Damunt la porta hi ha una placa metàl·lica de l'asseguradora 'L'Unión' amb la data 1828 i que està posada sobre altra placa que no es distingeix; damunt una furnícula per a una imatge que ha desaparegut, element que es repeteix en altres fàbriques construïdes pel mateix industrial a Berga. La resta de façanes es caracteritzen per tenir moltes finestres obertes seguint una simetria i l'estructura característica d'edifici fabril. La que s'obre al sud té una eixida oberta amb sis finestrals d'arc rebaixat. Una de les dues finestres del mig (la més a prop del c/ Padró) té la llinda horitzontal per aconseguir més llum, ja que per aquí s'entrava gènere a la fàbrica. Encara es conserven dues guies de fusta que travessen tota la façana des del primer pis fins a les golfes i un sistema de politges per pujar gènere. La finestra del pis de sota que correspon a aquest enginy, també és més gran que la resta. Aquest afegit es va realitzar més tard ja que a fotografies fetes per Ramon Mas (els anys 1910-20) no hi surt. Actualment l'interior de l'edifici s'ha habilitat per pisos. Al costat d'aquest edifici es va construir una nau d'un pis realitzada en maó i pedra, amb característiques semblants i que va ser ampliada als anys quaranta.</p> 08011-31 Nucli antic, Carrer Padró, 2 i 6. 08610 AVIÀ <p>Ramon Pujol i Thomàs (Berga 1847-1923) alies 'Corneta', advocat i alcalde de Berga (1873-1875 i 1877-1979), va ser un important industrial de finals del segle XIX que va impulsar el projecte del Canal Industrial de Berga i va construir la fàbrica tèxtil de Cal Corneta a Berga. Tenia vàries propietats a Avià: Codines, el Pou, i la fàbrica d'Avià anomenada Cal Piteu abans cal Guixé o cal Corominas. Aquesta rebé el nom inicial del primer propietari Ramon Guixer (amillarament de 1862); després passà a ser propietat de Dña. Maria de la Piedad Fábregas i Mercader que la va hipotecar a Domingo Corominas y Pintó. En aquesta època la fàbrica, en la que només hi havia telers manuals, es coneixia com Cal Corominas, i va ser cedida per l'hereu de confiança de Piedad Fabregas a Ramon Pujol l'any 1876. En documentació que conserven els hereus de Ramon Pujol i Thomàs es fa una descripció de la fàbrica amb els seus termes i s'especifica que la superfície edificada era de deu metres d'ample per vint de fons, amb un total de 200 m2, i que hi havia un embarrat per al moviment de la maquinària. L'any 1884 la comprà Martín Camps i Prat, que molt probablement fou el que va fer la primera ampliació de naus davant de l'església. L'any 1924 Roberto i Juan Soler, empresaris de Barcelona, instal·len una fàbrica amb 20 telers per fer teixits de cotó. El nombre de telers va oscil·lar, així mentre al 1935 hi havia 82 que eren mecànics, al 1938 havia 52, al 1939 hi treballaven 90, i al 1943 hi havia 101 telers. Pels volts de l'any 1940 es va tornar a ampliar la nau davant l'església per posar més telers i ja era coneguda popularment com Cal Piteu o Piteus, essent una fàbrica en la que treballava molta gent d'Avià i fins i tot de Berga, arribant a tenir 90 treballadors. Durant els anys de la restricció, posteriors a la Guerra Civil, l'energia es proporcionava amb un motor de gas-oil, mentre que anteriorment era accionada per energia elèctrica. En una part d'aquesta nau, l'any 1920, s'hi va instal·lar Antoni Castella Simon que feia de fuster i tenia el negoci de pompes fúnebres d'Avià. La fàbrica ocupava els tres primers pisos de la casa del carrer Padró nº 6 i tota la nau del costat d'un sol pis. A partir de l'any 1961 també reparaven maquinària tèxtil i al 1967 es canvià el nom de successors de R. i J. Soler pel de 'Manufacturas Avià'. La fàbrica va tancar a inicis dels anys 70 i es va habilitar part de la casa per pisos i les naus per un taller de fusteria.</p> 42.0757400,1.8248900 402795 4658854 1862? 08011 Avià Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38555-foto-08011-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38555-foto-08011-31-2.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-07-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía L'antiga fàbrica estava formada per l'edifici de pisos i les dues naus fruit d'ampliacions davant la plaça de l'església. 106|98 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38583 COLÒNIA AGRÍCOLA DE GRAUGÉS https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-agricola-de-grauges AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà. MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457. Llibres de Matrícula Industrial d'Avià (1899-1965). Arxiu Municipal d'Avià. VILARDAGA, J. (1919). Efemérides Berguedanas. Manresa. XIX El recinte de l'antiga Colònia Agrícola de Graugés ocupa una important extensió de terreny i diferents elements: un sector central on es concentren oficines, magatzems i dependències, les zones de cultiu, els estanys, carreteres, una farinera i els blocs de pisos on vivien els treballadors. Ens referim aquí al sector central de la explotació que s'articula al voltant d'una plaça rectangular on s'obren una sèrie d'edificis amb característiques constructives similars i que estaven destinats a diferents usos. Són edificis de planta rectangular, de pedra, amb les cantoneres de les finestres i portes de maó i teulada a dues vessants de teula àrab. Els edificis que es troben situats als angles tenen la teulada a quatre vents. Una part d'aquests edificis alberga actualment un restaurant, una altra part resta abandonada i altra ha estat ocupada per una explotació de vaques lleteres fins a finals de l'any 2000. Aquest conjunt es troba situat entre el llac gran i la carretera d'Avià a Casserres. 08011-59 Graugés 08610 AVIÀ Els germans Antoni (1852-) i Agustí (1854-1909) Rosal i Sala, que van néixer a Mataró, eren fills i nebots dels germans Rosal i Cortina de Berga que van fundar la fàbrica del Riu (colònia Rosal). Participaren activament en la vida política a la comarca i van ser uns grans impulsors de la indústria i la agricultura. L'afany emprenedor va portar a Agustí Rosal a construir la Colònia Agrícola de Graugés, que destacà pel nivell tecnològic emprat. Es va fundar entre els anys 1887 i 1889 en unes terres i masos que havien comprat a Graugés. Van construir pisos pels treballadors (carrer Vell, del Mig i Nou), una via fèrria que comunicava tot el complex, una explotació lletera, magatzems de farratges, molí de gra, forn i diferents serveis pels habitants. Es va fer un sistema per recollir els fems dels estables en un dipòsit subterrani per després utilitzar com adob. Els cultius eren rotatius i es va fer un sistema de regadiu dels camps construint els llacs artificials que actuaven com a dipòsits, als que pujaven aigua del Llobregat i de la riera d'Avià i de Font Caldes amb un sistema de canalització sense precedents a la comarca. De 425 hectàrees que tenia la finca, tres quartes parts eren de regadiu. A una descripció de l'any 1910 es diu que hi vivien 300 persones, per això la colònia comptava amb altres serveis: una escola regentada pel capellà de Graugés a la que assistien els nens menors de 12 anys, una escola de nenes de la que s'encarregaven la comunitat de monges Carmelites de la Caritat, una botiga, caixa d'estalvis, auxili mèdic i centre de reunió pels treballadors. Hi havia una sala a la planta baixa de la mateixa Torre de l'Amo que es va utilitzar com a església fins al 1994, en que es va construir la nova. L'explotació va ser visitada el 1908 pel rei Alfons XIII. L'any 1898 se'ls va concedir la medalla d'or del IACSI en ser la primera colònia que feia servir electricitat per a usos agrícoles. Va ser la primera explotació a la comarca amb una màquina de batre elèctrica, també hi havia una màquina per seleccionar grans i esgranadores de blat de moro. A la mort dels germans Rosal, la propietat que era indivisa va quedar per les vídues i fills. El 1916 es dividia, quedant la colònia Agrícola pels successors d'Agustí i la fàbrica del riu pels successors d'Antoni, a partir d'aquí la colònia entrà en una crisi i davallada que ha portat al tancament definitiu als nostres dies. Al 1943 encara es mantenia en funcionament el forn i el molí de Graugés d'una mola, situats a una nau de la plaça. També es va instal·lar una fàbrica de filats de cotó que va funcionar de 1928 a 1930 a nom de Roberto Vicent Noutier, amb 3.000 fusos de filar i 1.600 fusos de tòrcer. A partir del 1928 rebrà el nom Hilaturas Ibéricas S.A. i es mantindrà fins al 1942. 42.0641300,1.8438000 404342 4657543 1887 08011 Avià Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38583-foto-08011-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38583-foto-08011-59-2.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Agustí Rosal i Sala La colònia agafà el nom de la casa La Casavella de Graugés que van comprar els germans Rosal. És considerada zona d'Interès per les Normes Subsidiàries de l'Ajuntament d'Avià aprovades el 30-4-1986. 106|98 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38584 LA TORRE DE GRAUGÉS https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-grauges AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. XIX Edifici de planta quadrada, cobert amb teulada a quatre vessants i amb llanterna quadrada superior que dóna llum a l'escala. És situada en una petita elevació al costat del llac Gran de Graugés i envoltada de jardins. És d'estil neoclàssic i seguint l'esquema de Palladio: planta quadrada amb accés a totes les façanes i reforçant la simetria en tots els elements. Les dues façanes principals estan finalitzades amb un frontó central que aixeca la teulada formant cunya i que contribueixen a donar importància a les dues entrades principals. La ubicació en un lloc elevat obliga a accedir a l'entrada a través d'escalinates des del jardí. La casa és de planta, pis i unes golfes petites a sota de la teulada, amb grans finestrals verticals separats per pilastres adossades amb capitell i base que són la única decoració exterior. Totes les finestres i portes tenen les llindes formant arc carpanel i als frontons s'obren tres ulls de bou ovalats a cada un. Al primer pis un balcó seguit recorre tot el perímetre de la façana de manera que totes les habitacions estan comunicades per l'exterior (va ser una exigència del Sr. Agustí Rosal i Sala, el que la va fer construir). L'interior segueix l'esquema de les cases neoclàssiques, amb un nucli central ocupat per l'escala i il·luminat cenitalment per la llanterna; les habitacions estan disposades al voltant de l'escala. A la planta baixa hi ha la cuina i l'antiga capella de Graugés. La decoració arquitectònica interior encara conserva els enguixats del sostre i els terres de rajola hidràulica, però les pintures que decoraven les parets es van malmetre durant la Guerra Civil i ara ja no es conserven. Es tracta d'una casa que es classifica entre les que va construir la burgesia industrial de finals del segle XIX com a segona residència a prop de les fàbriques i que segueix les característiques d'altres cases de la comarca com la mateixa Torre del Piqué d'Avià. No s'ha pogut esbrinar l'arquitecte que la va construir. L'entorn de la casa és tancat amb reixa i té dues portes d'accés: una que dona a la plaça i l'altre que dona al camí que surt cap a darrera de les granges. Les portes són de ferro entre dos pilars de maó amb decoració de rajoles de colors. Al costat de la porta que dona a la plaça hi ha un edifici d'obra vista que era la casa dels vigilants i del capellà. 08011-60 Torre Graugés. Colònia Graugés 08610 AVIÀ Aquesta casa va ser construïda per Agustí Rosal i Sala com a residència propera a la granja que va construir a Graugés i que utilitzava tota la família quan venia de Barcelona a passar les vacances. El mateix Agustí Rosal va participar en l'elaboració del projecte arquitectònic fent el disseny del balcó seguit al pis. Durant la Guerra Civil del 1936 la Torre va convertir-se en estatge de refugiats de guerra i únicament una habitació es va salvar de la desfeta després de que les parets interiors fossin emblanquinades tapant les pintures originals. Pocs papers dels Rosal es van salvar: una 'Descripció de la Colònia Agrícola de Graugés', manuscrita i redactada per una filla del Sr. Agustí Rosal l'any 1910, amb unes notes al marge del 1917; un resum de l'estat de comptes del 1895, i uns fulls del control de la producció d'ous. Segons aquesta documentació la casa dels Srs. Rosal a Graugés es va construir l'any 1895 i l'obra va costar un total de 26.750 pessetes. Després de la Guerra i fins l'any 1994 en que es va construir l'església nova de Graugès, els baixos de la casa que disposaven de capella es van habilitar com església per la zona de Graugès, dedicada a Sant Isidre (GAVÍN, 1985). 42.0634200,1.8425100 404234 4657466 1895 08011 Avià Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38584-foto-08011-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38584-foto-08011-60-2.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 106|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38593 Antiga farinera del Molí del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-farinera-del-moli-del-castell <p>AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà. MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457.</p> XIX-XX <p>Edifici de planta rectangular de pedra arrebossada i cobert amb teulada a dues vessants. La façana és la característica dels edificis industrials: edifici lineal que segueix mòduls estructurals repetits, finestres disposades simètricament a cada pis d'arc rebaixat i amb les llindes i muntants de maó, i cantoneres de maó. La casa té planta, dos pisos, golfes i un pis subterrani. A un angle de la façana nord hi ha afegida una torre amb idèntic sistema constructiu i s'obre a un pati on hi ha una xemeneia de maó de secció circular. A sota de l'estructura de la xemeneia i de l'edifici es conserven les carboneres i calderes on es produïa el vapor que era el sistema energètic que feia servir la farinera fins que es va portar electricitat des de la fàbrica del riu a Cal Rosal, així com un dipòsit d'aigua subterrani. La tapa de la carbonera i l'accés a la sala de calderes encara són visibles. També són visibles al soterrani de la botiga dos passadissos, un dels qual conserva encara rails de ferro encastats al terra per transportar el carbó o d'altres materials. A prop de la farinera i sobre la riera de Font Caldes hi ha un aqüeducte de tres arcs que portava l'aigua de la riera fins a la fàbrica a través d'un canal d'obra. La sala principal de la botiga encara conserva l'estructura de columnes de ferro colat i revoltons, típica dels edificis industrials.</p> 08011-69 Carretera d'Avià al Molí del Castell 08610 AVIÀ <p>Al Molí del Castell els germans Rosal tenien la farinera amb dues màquines de cilindres (de 60 cm de longitud) i un triturador moguts per acció de vapor destinats a obtenir farina de primera qualitat. També tenien un molí amb dues moles de La Ferté (França) mogudes també per vapor i que treballaven menys de tres mesos a l'any: una mola per cereals i l'altra per civada, ordi i blat de moro. També hi havia una altra mola de La Ferté ubicada a una instal·lació separada per moldre guix i ciment per a particulars moguda per força hidràulica. A més de la caldera de vapor que proporcionava energia a la farinera i de la turbina moguda amb aigua de la riera Font Caldes, des de la fàbrica de Cal Rosal també es portava electricitat amb un cable que una vegada arribat a Graugés es dividia en dos: un de 2.100 m anava al Molí del Castell i movia dues dinamos de 45 cavalls, i l'altra de 1.100 m anava a la dinamo que movia les màquines del Grup Central de Graugés. També es feia servir l'aigua de la Riera de Font Caldes, des de l'any 1905, agafant-la mitjançant un aqüeducte d'obra de mamposteria abans d'arribar al Molí del Castell, d'aquí es conduïa a una bassa i amb un tub es proporcionava el salt fins a la turbina produint la força per la molta de gra. L'aigua que sortia de la farinera s'emmagatzemava en dues basses per després conduir-la a través d'un canal a cel obert fins al dipòsit del Serrat Roig des del qual s'alimentava el dipòsit de La Creu, i des d'aquest els de Graugés Vell i la Teulería. Hi havia una conducció a pressió des del Serrat Roig i una altra des del dipòsit de La Creu fins al Grupo Central (zona central de la colònia de Graugés) que produïa un salt que desenvolupava força hidràulica i que posava en marxa diferents màquines, entre elles una de batre, una de xafar palla i una altra de fer farratges. No sabem si els Rosal van comprar l'edifici ja fet, però pel tipus de construcció és molt probable que el construïssin ells. Els germans Rosal van comprar part de la heretat Castell i els molins a Jaime Satorras i Macià cap a finals del segle XIX, aquest darrer ho havia comprat el 1893 a Teresa de Gironella. La farinera es va posar en marxa l'any 1903 i va funcionar fins al 1926. L'any 1930 els hereus d'Agustí Rosal van posar una fàbrica de filatures anomenada Filatures Avià S.A que es va mantenir fins al 1931. El salt d'aigua de 8 CV va seguir produint electricitat fins l'any 1943. Posteriorment altres empresaris van instal·lar fàbriques de filats i teixits de cotó des del 1964 al 1981. Actualment la planta baixa s'ha habilitat com a botiga de roba i els pisos són vivendes de particulars.</p> 42.0840000,1.8317700 403377 4659763 1903 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38593-foto-08011-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38593-foto-08011-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38593-foto-08011-69-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-07-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Segons explica el seu propietari, des de la fàbrica del Molí del Castell surt un túnel subterrani cobert amb volta de canó que comunica amb el mas Pere Vell. Actualment els dos accessos resten tapats per evitar qualsevol perill. Desconeixem la possible data de construcció d'aquest passadís, però deu estar relacionat amb la posició defensiva de cal Pere Vell ja des de l'edat mitjana, i amb la possibilitat de que en aquesta zona es situés l'antic Castell del Molí. 106|98 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38703 CARRER NOU https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457. NOGUERA, J. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà. NOGUERA, J. (2007). 'La Riereta i Graugés: bressol de l'agricultura al Berguedà'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà, P. 177-190. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. IPAC, Generalitat de Catalunya, fitxa núm. 2946 (1983). XIX-XX Edifici de pisos de planta rectangular i cobert amb teulada a dues vessants que cobreix planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada, amb un afegit davant la façana principal cobert amb teulada a un vessant que cobreix planta baixa i dos pisos. Construït de pedra i maó barrejat que després anava arrebossat. Els pisos estan compartimentats en blocs verticals de manera que hi ha sis entrades a la planta baixa, accedint-se als pisos a través d'escales independents per a cada bloc. Al primer i al segon pis hi havia les vivendes i a les golfes, que comptaven amb un assecador obert amb doble teulada, es guardaria el gra i la collita. A la banda de ponent hi ha una estructura que queda semi-soterrada, de pedra amb tres arcs que eren els antics femers dels porcs que es criaven pels treballadors de l'antiga colònia. 08011-179 Graugés Bloc de cases construït a finals del segle XX pels treballadors de la colònia Agrícola de Graugés, per a 10-12 famílies. Cada una d'aquestes famílies tenien un habitatge gratuït i disposava d'una horta d'un octau d'hectàrea i de la collita; cada família comptava també amb una extensió de 2'5 a 3 hectàrees que havia de conrear obligatòriament, partint-se a mitges la collita amb l'amo. El parcer tenia l'obligació d'engreixar un porc per cada hectàrea de terreny que conreava, apilar i recollir els fems produïts que es concentraven en el femer de tres compartiments, de 7.000 metres cúbics de capacitat que es troba al costat del bloc de pisos. Tots els edificis es comunicaven amb una via fèrria i els treballadors disposaven de diferents serveis a la colònia que podien utilitzar. Es va iniciar la construcció l'any 1887, i al 1893 ja estaven construïts els tres blocs anomenats Cases noves de Graugés i ara conegudes com: Carrer Vell, Carrer del Mig i Carrer Nou de Graugés. 42.0608500,1.8471100 404611 4657175 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38703-foto-08011-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38703-foto-08011-179-2.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Residencial 2021-03-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 106|98 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38535 Cal Mas Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mas-nou <p>AA.DD. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vol. 5 El Berguedà. Departament de Cultura. Barcelona. CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. Amillarament d'Avià de 1862. (AMA).</p> XVIII-XIX <p>Masia situada a l'eixample del nucli antic, a la zona del Padró. Cal Mas Nou d'Avià és una masia relativament moderna feta d'un sol cop i que presenta una elegant façana caracteritzada per la seva simetria. La casa és de planta quadrada, coberta amb teulada de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana, murs exteriors de pedra, amb planta, dos pisos i golfes. Dues arcades de pedra d'arc de mig punt adovellat a la planta baixa comuniquen la casa amb l'era, que encara conserva l'enllosat de rajols. Al primer pis, una eixida amb dues arcades d'arc de mig punt rebaixat de maó amb un rellotge de sol al centre. La resta de finestres segueixen una perfecta simetria i les golfes s'il·luminen amb un únic ull de bou al centre que l'accentuen. La façana és orientada a llevant. A l'interior la planta baixa és coberta amb volta de canó de pedra i el segon pis ha estat totalment rehabilitat, mentre que el primer pis conserva encara l'estructura de la sala com a eix central de la casa al que s'obren les habitacions i conté elements com l'aigüera de pedra i una fornícula per la imatge religiosa. A les dues façanes laterals es van afegir dos balcons, el del costat esquerra es va fer aprofitant el lloc on hi havia una cisterna d'aigua i un pou de planta octogonal. Davant de la casa s'obre l'era que actualment és tancada per un mur baix i a la dreta hi ha coberts de diferents èpoques entre els que cal destacar l'edifici on es va instal·lar el Sindicat Agrícola d'Avià que es propietat dels Mas. La façana posterior de la casa limita amb el turó del Tossal.</p> 08011-11 Nucli antic, Av. Pau Casals, 4. 08610 AVIÀ <p>A principis del segle XVIII la família Mas construeix una casa en uns terrenys de la seva propietat situats al Padró, i aquesta passarà a ser la casa pairal de la família. Cal Mas Nou surt per primera vegada a l'amillarament de 1862.</p> 42.0764500,1.8243100 402748 4658933 1703 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38535-foto-08011-11-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-07-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Cal Mas Nou és actualment la casa pairal de la família Mas. La família conserva un important arxiu de pergamins, un fons de texts de teatre i una col·lecció de més de 2.000 clixés de fotografies fetes per Ramon Mas els anys 1920, principalment del terme d'Avià. 119 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38540 SAFAREIG DE CAL TITÓ https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-cal-tito <p>RAFART, J. (1993). Avià i el teatre. Col. L'Escambell, núm. 3. Ed. Associació Cultural El Vilatà.</p> XVIII-XIX En ser l'únic safareig públic que es conserva a Avià caldria arranjar-ho i permetre que arribi aigua encara que sigui com a ornament i record històric. <p>Estructura rectangular de parets de maó i ciment amb un receptacle per aigua i amb la superfície superior d'una de les parets dels costats inclinada cap a l'interior per permetre rentar la roba. En el mateix costat i a una distància d'un metre hi ha un banc de maó seguit i protegit per la paret que tancava l'estructura pel costat nord. Fins fa dos anys estava cobert amb un sostre de teula a dues vessants suportat per bigues i pilars de fusta. Actualment el safareig és buit.</p> 08011-16 Nucli antic, zona sud. Travessia carrer Padró. 08610 AVIÀ <p>Els safareigs públics es van utilitzar a les vil·les per rentar la roba. Al nucli d'Avià existien quatre: cal Metge, cal Cota, cal Salvans i cal Titó. L'aigua que els omplia provenia del dipòsit del poble que s'omplia amb l'aigua de la riera d'Avià o les Boixes. Es desconeix la data de construcció, però es suposa que coincidiria amb la construcció de cases a l'eixample que es va fer a prop de la nova església de Sant Martí pels volts del segle XVII.</p> 42.0761427,1.8256781 402861 4658897 08011 Avià Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38540-foto-08011-16-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2022-04-29 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Es troba en molt mal estat i perilla que es comenci a utilitzar com abocador igual que passa amb la bassa contigua. 119 47 1.3 2484 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38676 FORN DE CALÇ DE VILAJOANA https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-vilajoana QUADRES, A. (1950). Assaig de localització de la indústria dels forns de calç a les nostres serralades. A I Assemblea Intercomarcal del Penedès i Conca d'Odena, Martorell. Pàg. 182-187. RIU, M. (1987). L'antiga indústria del guix a la Vall de Lord. 'Cardener', nº 4. Cardona. Pàg. 35-59. BORRÀS En un marge a prop de las casa Vilajoana queden les restes d'un antic forn de calç que és l'únic que hem identificat a la zona. Tan sols resten petites parts del mur de pedra que tancava el forn. El forn va ser identificat pel propietari actual de Vilajoana. 08011-152 Casa Vilajoana. Graugés. 08610 AVIÀ La calç era utilitzada freqüentment a les cases de pagès per fer argamassa i per pintar parets principalment, per això era un element important en la construcció. Tot i que només s'ha identificat aquest al municipi, és probable que hi haguessin més que hauran desaparegut degut a l'abandonament. Els forns de calç estaven formats un forat més o menys cilíndric excavat al terra amb una profunditat d'uns dos o tres metres i tancats amb una filada de pedra; es tapava per dalt amb pedres. S'omplia el forn amb branques a la base i capes de carbó vegetal i la pedra calcària tallada i es deixava cremar fins que s'apagava. Generalment es construïen a llocs on es trobava pedra calcària i a prop de les rieres, com és el cas del de Vilajoana. 42.0564200,1.8464600 404550 4656684 08011 Avià Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38676-foto-08011-152-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 119 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38539 Bassa de Cal Titó https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-tito <p>RAFART, J. (1993). Avià i el teatre. Col. L'Escambell, núm. 3. Ed. Associació Cultural El Vilatà.</p> XX Tot i que la bassa és tancada, dintre s'ha acumulat brutícia i deixalles. <p>Bassa d'uns quinze metres de longitud per sis d'ample excavada en un sòl de roca i cercada amb un mur de pedra de poca alçada. Al costat est s'ha aprofundit l'extrem per crear un pou d'uns quatre metres de profunditat que servia per provocar un salt d'aigua. Pel costat sud, des dels horts de sota, es pot veure la paret de roca i l'alçada que podia aconseguir aquest salt. Actualment la bassa esta buida i s'ha tancat amb un vallat reixat.</p> 08011-15 Nucli antic, zona sud. Travessia carrer Padró. 08610 AVIÀ <p>La bassa es va crear davant la casa de Ramon Serra, cal Titó, en buidar una antiga tina excavada a la roca per extreure pedra destinada a la construcció l'edifici de l'Ateneu Obrer al lloc on actualment hi ha la botiga de ca l'Eugènia. Ramon Serra va aprofitar la grandària de la bassa i l'alçada del marge per la part de baix, per provocar un salt i moure una turbina que va proporcionar llum a tot el poble cap a l'any 1917. Hi va instal·lar unes rodes, a una distància de gairebé vint metres entre la més alta i la més baixa, amb unes corretges en les quals va muntar uns catúfols de fusta. Amb la força proporcionada pel salt d'aigua, els catúfols, que aproximadament feien un metre d'amplada, giravoltaven i feien anar el generador, convertint-se en una centraleta elèctrica. L'aigua de la bassa provenia del dipòsit del poble que s'utilitzava per omplir els quatre rentadors públics: cal Metge, cal Cota, cal Salvans i cal Titó, aquest darrer al costat de la bassa. Segons l'acta d'un ple municipal de l'any 1918, l'Ajuntament es va negar a pagar a Ramon Serra el material que s'havia gastat per instal·lar l'enllumenat elèctric als carrers i places del poble. Més endavant es va encarregar la família Rosal (propietaris de la colònia Rosal i de Graugés) del subministrament elèctric d'una part del municipi d'Avià.</p> 42.0761338,1.8257767 402869 4658896 1917 08011 Avià Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38539-foto-08011-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38539-foto-08011-15-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús Inexistent 2022-04-29 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Ramon Serra de cal Titó 119|98 47 1.3 2484 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38696 TEULERIA DEL POU https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-pou DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. Llibre de Matrícula Industrial d'Avià 1899-1934. (AMA). XX Les restes d'aquesta antiga teuleria es troben a prop de la casa de El Pou, i aprofitant un desnivell del terreny. Actualment tan sols resten les runes de l'estructura principal del forn i de la bassa. El forn era de planta quadrada dividit pel mig amb un mur de maó. El murs exteriors són de blocs de pedra a la base i maó a la part superior, l'interior és folrat de maó i argila. No queden restes de la cúpula que cobria el forn però encara es poden distingir la porta que s'obre a migdia i dos canals de desguàs. Tot i que es troba en mal estat, aquest forn és bastant modern, ja que es va construir per substituir un altre que hi havia al poble l'any 1924. 08011-172 Casa El Pou, Costa del Pou. 08610 AVIÀ Al Llibre de Matrícula Industrial d'Avià consta que va funcionar aquest forn de teuleria de l'any 1924 al 1942, amb José Reig Torrent, que abans de l'any 1924 tenia la teuleria al carrer Abat nº 14 d'Avià. Segons consta, aquest forn tenia 10 m3 de capacitat. A Avià hi havia dues teuleries més a inicis del segle XX: cal Taulé Nou (a l'entrada d'Avià per la carretera de Solsona) i la teuleria de Graugés. La teuleria de la carretera ja no existeix des de l'obertura de la carretera l'any 1999, però sabem que va funcionar de 1924 al 1929 amb Juan Comellas Guitart, i que el forn era de 10 m3. 42.0744600,1.8099800 401560 4658729 1924 08011 Avià Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38696-foto-08011-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38696-foto-08011-172-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 119|98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38677 JACIMENT EPIPALEOLÍTIC D'OBIOLS https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-epipaleolitic-dobiols Fitxa nº 6 de la Carta Arqueològica del Berguedà-Avià (1999). Davant d'una balma o cornisa de pedra sorrenca allargassada i de considerables dimensions, que es troba abans d'arribar a l'església de Sant Vicenç d'Obiols venint de la Plana, hi ha una explanada situada en un encreuament de camins. En aquest lloc s'han fet troballes en superfície de material lític en quantitats considerables. 08011-153 Camí de La Plana a Obiols. Obiols. 08610 AVIÀ Després de la localització de diferents troballes en superfície realitzades per Martí Vilarrasa l'any 1985, el Sr. Carreras de Berga va fer prospeccions superficials i en trobar altres restes de material lític al lloc, ho notificà a l'arqueòleg Rafael Mora de la Universitat Autònoma de Barcelona, que va realitzar una excavació d'urgència entre el 17 i el 21 de juliol de l'any 1996. L'excavació constà de quatre sondejos externs a la balma i un intern, detectant-se una estratigrafia poc potent de material sorrenc disgregat de la roca mare superior. A part del material superficial remogut, un únic estrat arqueològic aportà un conjunt de material lític comparable al del jaciment de La Font del Ros de Berga: talles de quars, suports molt petits fets amb sílex de baixa qualitat, ascles, còdols petits amb cúpula marcada i absència d'indústria laminar. Els materials de l'excavació realitzada per Rafael Mora es troben: una part al departament de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, i altra part al dipòsit del Servei d'Atenció als Museus Pedret (Girona). Els materials trobats pel Sr. Carreras es troben al seu domicili particular. Aquest jaciment es troba al costat d'un altre jaciment que s'ha inventariat a la Carta Arqueològica amb el nº 6394, nº 2 d'Avià i anomenat Roca de la Guineu. 42.0591400,1.8688000 406403 4656962 08011 Avià Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38677-foto-08011-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38677-foto-08011-153-2.jpg Inexistent Neolític|Paleolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía (Referència topogràfica de la Carta Arqueològica: 31TDG065574). 78|77 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38574 JACIMENT ARQUEOLÒGIC DEL SERRAT DELS TRES HEREUS https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-serrat-dels-tres-hereus GRAU, M. i RODRIGO, E. (1998). 'El jaciment del Serrat dels Tres Hereus (Casserres): un assentament del s. I aC. Al Berguedà', a Comerç i vies de comunicació (1000 a.C.-700 dC.). XI Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Institut d'Estudis Ceretans. Puicerdà. 1998. Pp. 125-135. MARTÍN, J. i RODRIGO, E. (2000). El jaciment iberoromà del Serrat dels Tres Hereus (Casserres-Berguedà). Dovella nº 67. Pàgs. 41-44. I aC. Les restes arqueològiques corresponen a un petit poblat aturonat iberoromà que es troba situat a la plana central del Baix Berguedà. Les estructures arquitectòniques es disposen vorejant el cingle i s'obren a una àrea central que, lliure de construccions, actuaria com un espai comunitari destinat a realitzar les activitats que no es farien dintre de les cases. El poblat estava envoltat en tot el seu perímetre per un mur de contenció, amb una extensió de 80 metres, realitzat amb grans blocs de pedra sense argamassa. Fins ara s'han documentat set habitacions i un forn. Entre les restes més importants trobades destaquen: fusaioles i pondera (evidencia de filatura i tèxtil), dolia (emmagatzematge d'aliments), un molí manual giratori (transformació del cereal en farina), cereals i gra de diferents tipus carbonitzat, ceràmica feta a mà, monedes (entre elles un ausesken), escòries de ferro (transformació i fosa de metalls), ceràmica importada de vernís negre (campaniana B, terra sigil·lata itàlica). Aquests darreres vestigis són els que han proporcionat la cronologia del poblat. 08011-50 Al cim del Serrat situat entre els municipis d'Avià i Casserres L'excavació es va iniciar l'estiu del 1995 i encara es realitza amb campanyes anuals. És tracta d'un poblat iberoromà del segle I aC., coincidint amb un període de consolidació del poder romà a tota la Península Ibèrica i sotmetiment de diferents focus de rebel·lió encara present en alguns punts, com el Pirineu. Dins aquest context, aquest poblat, per la seva posició, realitzaria tasques de vigilància del territori, essent els habitants indígenes aliats al poder romà. En un moment entre el 30 i el 10 aC. El poblat va patir una destrucció sobtada que s'ha pogut identificar per la presència de carbons i cendres que la relaciona amb un incendi, després del qual es va abandonar definitivament. Aquest incendi ha permès la conservació de molts elements que permeten reconstruir la vida al poblat amb molta fidelitat. 42.0451800,1.8470800 404585 4655435 08011 Avià Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38574-foto-08011-50-1.jpg Legal Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía El Serrat dels Tres Hereus era propietat de tres famílies: Bernades, Canudes i Ballús. És per això que rep aquest topònim. A principis del segle XX la família Canudas va comprar les propietats de Ballús i el Serrat va passar a ser propietat de dos hereus. Actualment i des de fa uns deu anys la propietat dels Canudas s'ha dividit entre dos germans i per tant ara el Serrat torna a ser de tres hereus: Bernades, Canudas i Canudas. (Miquel Bernades Postils, casa Bernades Casserres. Joan Canudas Rovira, casa Casanova del Prat, Avià. Miquel Canudas Rovira, casa Canudas, Casserres). Es troba a cavall dels termes de Casserres i Avià. En alguns mapes surt anomenat com Serrat dels Lladres. La zona és catalogada com a PEIN, 29 maig de 2000. 83 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38671 VILA ROMANA DE SANT BARTOMEU DE LA VALLDÀN https://patrimonicultural.diba.cat/element/vila-romana-de-sant-bartomeu-de-la-valldan MARTÍN, Albert i MARTÍN, Antoni (2001) Vil·la romana de Sant Bartomeu de La Valldàn (Avià, Berguedà). Jornades d'Arqueologia 2000. La Garriga. Pàgs. 192-193. OLIVARES, D. (2000). L'arqueologia a la Catalunya central els darrers anys. Dovella nº 67, pàg. 12. Carta Arqueològica del Berguedà, Avià nº 7, fitxat per Goretti Vila el XII de 2000 a partir de l'informe de l'excavació d'urgència. IIaC-IdC Amb motiu de la construcció de la variant de La Valldàn (C-149) entre Berga i la carretera de Solsona, es realitzà una prospecció que donà com a resultat la localització de dos punts d'interès arqueològic d'època romana situats al sud-oest de l'església de Sant Bartomeu de La Valldàn: una vil·la i un assentament de producció metal·lúrgica. El jaciment anomenat Vil·la romana de Sant Bartomeu de La Valldàn es trobava afectat en part per la construcció d'un túnel per fer passar la variant al peu de la serra de Noet i actualment queda uns cinc metres per sobre del nivell de la carretera. En realitzar extracció de materials amb motiu de l'obra es va deixar al descobert una secció en la que es reconeixia un fragment de paviment, fet que va provocar la realització de l'excavació d'urgència. Actualment les restes es troben tapades amb uns plàstics en espera d'una futura intervenció. Durant les excavacions es van poder documentar una sèrie d'estructures seccionades longitudinalment per les obres del traçat de la variant, corresponents a diferents dependències i àmbits d'habitació en dos nivells que corresponen a la part urbana d'una vil·la romana de disposició terrassa. En el nivell inferior destaca la presència d'una galeria o porxo en façana amb una habitació quadrangular en un dels extrems, probablement de dos pisos a modus de torre. S'han documentat restes que s'interpreten com una caixa d'escalar d'accés al nivell superior. Al nivell superior es va documentar un conjunt constructiu format per un pati porticat del que es conserven dues ales (sud i oest), pavimentat amb opus signinum i que conserven en les cares interiors quatre basaments de columnes. 08011-147 Variant de Berga a La Valldàn. 08610 AVIÀ En iniciar-se les obres de construcció de la carretera, a finals d'agost de 1999, el Servei d'Arqueologia va realitzar unes prospeccions dirigides per Josep Camprubí i Sensada en les que es van identificar les restes en una secció del terreny. Encara resta per excavar molta part del jaciment ja que es troba just al marge del túnel que es va construir per passar la variant. Els treballs arqueològics van ser duts a terme en dues fases d'intervenció. La primera sota la direcció tècnica de l'arqueòleg Albert Martín i Menéndez durant el mes de setembre de 1999 i la segona sota la direcció de l'arqueòleg Antoni Martín Oliveras durant els mesos de març i abril de 2000. Les excavacions van quedar aturades per la descoberta del jaciment del Polígon de La Valldàn que requeria una intervenció d'urgència. Aquest jaciment i el proper del polígon són els dos primers d'època romana excavats al Berguedà i suposen un punt de partida per entendre el procés i desenvolupament de la romanització a la Bergistània. 42.0891100,1.8316600 403375 4660330 08011 Avià Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38671-foto-08011-147-2.jpg Legal Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía El jaciment ha estat catalogat pel Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat amb la denominació: Variant de Valldàn, sector Polígon Industrial de La Valldàn, i s'han catalogat els dos jaciments (la vila i l'assentament metal·lúrgic) en una única fitxa. 83 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38558 SITGES DE CAL XUT https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-de-cal-xut BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. RIU, M. (1989), L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció Coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. Pergamins del monestir de Santa Maria de Serrateix (ADS). X-XIII Cavitat cilíndrica, amb el fons pla excavada al subsòl d'una casa del casc antic d'Avià. Aproximadament fa 8 metres cúbics amb una alçada d'uns dos metres i amb les parets de fang compactat. S'ha d'accedir posant una escala de fusta a través d'un forat practicat al terra de l'habitació que queda a nivell del carrer. A l'interior i al costat sud a ran del terra hi ha un forat de 30 cm aproximadament que es va començar a buidar i que comunica amb una altra sitja a la que no hi ha accés. Es troba al peu de l'escala que dona accés al pis de la casa i els propietaris han tapat l'entrada amb una reixa al terra. 08011-34 Nucli antic, C/ Portal nº 18. 08610 AVIÀ En fer obres per rehabilitar la casa els anys seixanta, en trobar el terra fluix al posar el llossat nou, es va trobar una primera sitja globular de la que es va buidar la terra que omplia en part la sitja, trobant únicament a l'interior un fragment de ceràmica grisa. Al costat hi ha una segona sitja comunicada amb un forat des de la primera, tot i que no s'ha buidat. Aquesta casa es troba dins del recinte emmurallat que formava la sagrera medieval d'Avià que era l'espai sagrat al voltant de l'església que comprenia el cementiri i l'espai inclòs dintre de les trenta passes que concedia el bisbe a l'església el dia de la seva consagració. La parròquia donava protecció e immunitat eclesiàstica als habitants. La Sagrera concentrava als seus voltants el nucli més dens de població del territori i dintre del seus límits també es construïren cellers, propietat dels masos, per guardar les collites i d'aquesta manera assegurar la seva protecció dels pillatges. Aquestes sitges formarien part d'aquests cellers de l'església de Sant Martí on guardarien el delme. A l'acta de consagració de l'església de Sant Martí els habitants d'Avià donen una terra al costat d'un d'aquests cellers, el 'graner de Baió' (orreo de Baioni), confirmant la seva existència ja al segle X (BARAUT, 1978) . També trobem al 1311 (ADS) un plet entre l'abat del monestir de Santa Maria de Serrateix i el rector d'Avià, Ponç de Cascall, per la propietat dels vasos de vi i gra que hi ha en els cellers de l'església de Sant Martí ('vasis vinariis et bladariis, que sunt in cellaris seu domibus dicte ecclesis Sancti Martini de Avidano'). Segons Manel Riu (RIU, 1989) les sitges amb aquestes característiques eren les que es construïen a la Catalunya medieval abans del segle XII. 42.0773900,1.8251900 402822 4659036 08011 Avià Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38558-foto-08011-34-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 85 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38581 RESCLOSA DEL MOLÍ DE VILAJOANA https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-vilajoana BOLÓS, J. ; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Ketres Ed. Barcelona. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. XI-XII Els forats només són visibles quan el nivell de la riera es baix, principalment a l'estiu. A la riera d'Avià una mica més amunt de la casa Vilajoana, a uns 100 metres de la casa del molí, hi ha els forats excavats a la pedra de dues rescloses. Son dues fileres de forats de forma circular. La primera correspon a la resclosa de la bassa i es troba a la mateixa riera d'Avià, és formada per una filera de 8 forats circulars amb una distància de 4,71 m del primer a l'últim i d' E a W. Les distàncies entre els forats són: 71 cm, 60 cm, 90 cm, 75 cm, 35 cm, 81 cm i 59 cm. S'identifica clarament el lloc on hi hauria el bagant de 35 cm d'amplitud. Cada forat fa aproximadament 15 cm de diàmetre. La segona correspon a la resclosa del canal, també excavats a la roca i a la mateixa riera just a sobre del saltant de la frau de Vilajoana. Són tres forats que disten 100 cm i 205 cm entre ells disposats en filera realitzant un angle de 160º i amb un forat més petit que dista 80 cm del central on es recolzava el tornapuntes. 08011-57 Casa Vilajoana, Graugés 08610 AVIÀ Degut a la pèrdua de la documentació del monestir de Ripoll, no tenim constància escrita d'aquest molí que ben segur seria propietat de dit monestir igual que la casa Vilajoana. El fet de que els forats de la resclosa i la bassa siguin circulars demostra que es tracta de les restes d'un molí de l'Alta Edat Mitjana, es a dir, dels segles X al XIII, però en no conservar-se restes de l'edifici d'aquesta època suposem que es tractaria d'un casalot de fusta o d'un petit edifici que, o va desaparèixer ja a l'edat mitjana (ja que no s'anomena a cap document), o bé es va aprofitar el lloc antic per construir el nou edifici del segle XX que va utilitzar el salt per generar energia elèctrica. No es té constància del molí als segles XVII al XIX, fet que fa suposar que no existia en aquesta època. A l'edat mitjana els molins acostumen a ser drets senyorials; aquest es troba al costat d'una antiga casa fortificada de segures arrels medievals i on possiblement hi hagués un propietari important. 42.0562300,1.8460800 404519 4656664 08011 Avià Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38581-foto-08011-57-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Altres evidències de l'existència d'un molí en època medieval són: el desguàs de la turbina tallat a la pedra, la mola volandera o subirana que es va trobar a prop de l'edifici. Les fotografies van ser realitzades per Lluís Viladrich l'any 2001. 85 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38602 NECRÒPOLIS DE SANT VICENÇ D'OBIOLS https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-sant-vicenc-dobiols AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. BOLÓS, J. i PAGÉS, M. (1982). Les sepultures excavades a la roca. A: Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya. Annex 1. Departament d'Història Medieval U.B. GALLICÓ, F. X. (1969). El triente de Égica hallado en las excavaciones de Sant Vicenç d'Obiols (Berga), a 'Gaceta Numismática', nº 12, pàgs. 15-16. PALLÀS, Camil (1962). Arte prerrománico catalán. Pedret y Obiols. A 'San Jorge', nº 47, pàgs. 63-67. IGLÉSIAS, J. (1982). Demografia històrica i actual del Berguedà. XXIII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Centre d'Estudis Berguedans. Ajuntament de Berga. Pàgs. 37-58. SANTANDREU, M.D. (1983). Església de Sant Vicenç d'Obiols. Ressò, núm 2. Ajuntament d'Avià. Pàgs. 8-9. X S'hauria de limitar el pas de vehicles per sobre de la necròpolis, cosa que actualment succeeix. Necròpolis situada al subsòl de l'entorn de l'església romànica , al sud-est d'Avià. Es localitza al voltant de la capçalera a banda de migjorn de l'església, a l'interior de l'església i també sota el mas Obiols. Està formada per més de cinquanta tombes excavades a la roca, entre les que hi ha de tipus antropomòrfic i de banyera amb els extrems arrodonits. Són orientades d'est a oest (el cap a oest, encarat el difunt cap a Terra Santa), principalment d'adults i datades al segle X. Algunes d'elles es troben actualment tapades. La única tomba que actualment està descoberta és situada a tocar l'absis de l'església, a llevant. Mostra unes formes evolucionades, de planta trapezial amb el cap rectangular i ben diferenciat, amb les espatlles ben marcades i el peu pla. El perímetre de la tomba és resseguit per una motllura, molt malmesa, on hi ha un encaix per adaptar-hi les lloses de cobriment. En la capçalera d'una altra tomba de tipus banyera fou trobada una moneda del rei Ègica (687-702), encara que no vol dir que fou pertinència del difunt, sinó que podia ser una herència familiar. 08011-78 Obiols. 08610 AVIÀ Obiols fou un lloc adient per el poblament, on el comte Guifré organitzà una població estable a l'entorn de l'església a partir del segle IX, moment en que ja surt esmentada l'església depenent del monestir de Santa Maria de Ripoll des de l'any 888. La necròpolis és una prova d'aquesta ocupació del territori des d'època medieval, construïda a partir del segle X, tot i que alguna de les tombes és anterior. Els diferents fogatges i censos mostren l'evolució de la població: al 1365, sis focs; al 1497, dos focs; al 1557, deu focs; al 1707, 13 cases; al 1719, 80 habitants; al 1819, 18 veïns; al 1842, 128 veïns. Fou excavada per Camil Pallàs en realitzar la restauració de l'església entre 1959 i 1962. 42.0611500,1.8666800 406230 4657187 08011 Avià Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38602-foto-08011-78-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Catalogada a la Carta Arqueològica del Berguedà del Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat, nº 1 d'Avià, nº 6393 general, junt amb l'església. No hem pogut aclarir si la moneda es troba al Museu de Berga, ja que al llibre de registre consta que hi ha cinc monedes procedents d'Obiols, però no les hem vist. 85 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38606 CANALITZACIÓ ANTIGA DEL MOLÍ D'OBIOLS https://patrimonicultural.diba.cat/element/canalitzacio-antiga-del-moli-dobiols ACA (Arxiu de la Corona d'Aragó), notarials, Berga/Vària, vol. 149. AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona. BOLÓS, J. ; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Ketres Ed. Barcelona. BOLÓS, J., FABREGA, M. (1982). Els molins de la conca mitjana del riu Llobregat. A: Quaderns d'Estudis Medievals, nº 9, pàgs. 556-568. Barcelona. X-XI Al costat dret del riu Llobregat hi ha un seguit de 93 forats circulars excavats a la roca, paral·lels a l'aigua i que ocupen un total de 40 metres en línia. A la part central hi ha un doble rengle de clots, possiblement d'una reparació. La distància entre els forats és de 15 cm, tenen un diàmetre de 14 cm i una profunditat de 15 cm. A l'interior de la zona tancada pel dic de fusta, podem veure una canalització excavada a la roca, de 40 cm d'amplada i 50 cm de profunditat, que fa ziga-zagues. Corresponen a una antiga canalització d'aigua que portaria aigua a l'antic molí d'Obiols. Una mica més avall, a la riba esquerra, veiem altres forats cavats sobre roca força grans, però és difícil relacionar-los amb alguna construcció concreta. 08011-82 Colònia La Plana. 08610 AVIÀ Les notícies històriques del Molí d'Obiols es remunten a l'any 1125, en un llevador de comptes del monestir de Sant Llorenç prop Bagà: 'De ipso moli de Albiols glls. III', és a dir, que aquells que posseïssin el molí d'Obiols havien de lliurar a l'esmentada abadia un cens anual de 3 gallines. Tot i que això no demostra que el molí existís abans. No sabem exactament on seria aquest molí, ni sabem si aquest canal era per a un molí, ni la data exacta en que es feren els canals. Tot i això endevinem que amb aquest canal podien desviar un bon cabal d'aigua i que, fins i tot, podria moure una roda vertical (AA.DD., 1985). Més endavant, al Capbreu del monestir de Santa Maria de Ripoll de 1758 (ACA), el molí d'Obiols consta com a propietat de Joan Minovas pagès d'Olvàn i era a la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols. Es possible que aquest molí fos el molí de Minoves situat més amunt del pont d'Oroniu, a la colònia Rosal, i que era propietat dels Minoves d'Olvan; o bé que els Minoves tinguessin primer el molí d'Obiols i el traslladessin durant el segle XVIII al lloc que després ocupà el molí de Minoves. És difícil saber quina de les dues canalitzacions és la més antiga, possiblement primer es fes el canal i posteriorment aquest fou ampliat amb un dic de fusta. 42.0536900,1.8728600 406731 4656352 08011 Avià Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38606-foto-08011-82-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús 2021-03-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 85 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38611 RESCLOSA DEL MOLÍ DE BELLÚS https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-bellus BOLÓS, J. ; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Ketres Ed. Barcelona. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. X-XII A la riera d'Avià una mica més amunt del Molí de Ballús resten els forats excavats a la pedra d'una antiga resclosa medieval. Son dues fileres de forats de forma circular que formen una línia en forma d'arc i perpendicular a la riera. La primera filera està formada per 10 forats circulars amb una distància de 5m del primer a l'últim i una separació entre ells no superior als 20 cm. Paral·lela a aquesta hi ha una altra filera de forats, alguns de diàmetre més ample i que formaria el reforç de la resclosa. 08011-87 Molí de Bellús. Obiols. 08610 AVIÀ El fet de que els forats de la resclosa i la bassa siguin circulars demostra que es tracta de les restes d'un molí de l'Alta Edat Mitjana, es a dir, dels segles X al XIII (BOLÓS, 1983), però en no conservar-se restes de l'edifici d'aquesta època suposem que es tractaria d'un casalot de fusta o d'un petit edifici que va ser substituït per l'edifici construït al segle XVIII. A l'edat mitjana els molins acostumen a ser drets senyorials; aquest es troba al costat d'una antiga casa d'arrels medievals i on possiblement hi havia un propietari important. 42.0495000,1.8534800 405121 4655908 08011 Avià Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38611-foto-08011-87-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Aquests forats es troben a la mateixa riera, fet que dificulta la seva visibilitat quan la riera baixa plena. 85 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38649 Forats de la torre medieval d'Obiols https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-de-la-torre-medieval-dobiols <p>AA.DD. (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. COROMINES, J. (1993). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Curial ed. RIU, M. (1962). Probables huellas de los primeros castillos de la Cataluña carolingia. A 'San Jorge', nº 47, Barcelona. Pàgs. 35-39. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera.</p> VIII <p>Al nord de l'església de Sant Vicenç d'Obiols i molt a prop d'aquesta, sobre un turó de pedra calcària, hi ha un conjunt de forats rodons excavats a la roca i disposats en planta circular. Podrien correspondre a una torre de guaita característica de la Marca Hispànica. Els forats servien per encaixar els troncs sobre els que s'alçava la torre. El seu estat és molt precari ja que alguns estan molt desdibuixats. També es conserven restes d'una graonada excavada a la roca per salvar el desnivell natural del terreny i que es troba molt erosionada.</p> 08011-125 Obiols 08610 AVIÀ <p>Obiols fou un dels primers llocs a fortificar en el procés d'expansió per la Marca Hispànica, iniciat pels carolingis. Després de conquerir les places de Cardona, Osona i Casserres, Lluís el Pietós establí un lligam de petites fortaleses de fusta, poc separades les unes de les altres i en llocs elevats, que constituïren un línia de defensa al llarg del Llobregat a principis del segle VIII. El topònim Albiols vol dir lloc elevat, amb bona visibilitat des del que es pot albirar lluny (COROMINES, 1993). Obiols fou un lloc adient per el poblament, on el comte Guifré organitzà una població estable a l'entorn de l'església, fet que testifica la necròpolis. La torre d'Obiols es va construir entre el segle VIII i IX (RIU, 1989), ja que a partir d'inicis del segle X van ser substituïdes per torres de pedra de planta circular o quadrada, més definitives que les primeres de fusta com la d'Obiols. Aquesta torre de vigilància ha deixat la marca de cercles i fileres de forats. Tenen de 4 a 5 m de diàmetre a la base i una altura proporcional de 4 a 5 m. Les parets serien de troncs gruixuts recolzats en forats a la roca de 15 a 18 m de profunditat, amb coberta cònica, de fusta, argila i gleves.</p> 42.0617596,1.8667102 406234 4657255 08011 Avià Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38649-foto-08011-125-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIL 2022-05-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía És catalogat a la Carta Arqueològica del Berguedà del Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat, nº 1 d'Avià, nº 6393 general, junt amb la necròpolis i l'església. 85 1754 1.4 1761 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38652 CASTELL DE CLARÀ / MAS PALAU DE CLARÀ https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-clara-mas-palau-de-clara BOLÓS, J.; PAGÈS, M. (1986). El Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi,1. Barcelona, pàg. 180. CAMPRUBÍ, J. (1998). La funció dels Castra i la seva relació amb les Parrochiaes en el procés d'estructuració territorial berguedà (fi del segle IX-inicis del X). II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. UNED de Girona. CORTÉS, M. del A. (1996). Història i tradició: l'inici de la història d'Avià. Ressò de Resssò, núm. 17, pàgs. 21.23. Ajuntament d'Avià. IGLÉSIAS, J. (1991). Fogatge de 1497, Estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona. ORDEIG, R. (1993-94). Les dotalies de les esglésies catalanes (segles IX-XIII). Vic. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. Cadastre d'Avia de 1767. Amillaraments d'Avià de 1862 i 1879. Arxiu Municipal d'Avià. Fitxa de la Carta Arqueològica del Berguedà nº 4 d'Avià. 1998. X-XI Al cim i al vessant sud del turó que hi ha sobre la finca dels Porxos, cobert per matolls, hi ha diferents restes de murs construïts amb pedra desbastada i morter que sembla correspondre a un edifici. S'observen murs amb diferents característiques, hi ha alguns aixecats a continuació de grans blocs de pedra que els hi servien de recolzament, altres fets amb pedra petita desbastada i d'altres amb grans blocs de pedra ben disposada en fileres. Hi ha com a mínim unes cinc habitacions disposades aprofitant el pendent de la muntanya i en un lloc que ofereix una visibilitat immillorable del pla. En un dels murs encara es poden observar tres fornícules de pedra. Aquest mur que hem identificat es troba junt amb les restes de una antiga casa que es va destruir a inicis del segle XX i que es coneixia com Palau. Tot i que ara només es poden veure restes de murs coberts per matolls, sabem per informació oral que hi havia hagut un cementiri i que fins fa pocs anys encara es trobaven ossos. 08011-128 Els Porxos. Clarà. 08610 AVIÀ El castell de Clarà és nomenat per primera vegada a l'acta de consagració de St. Martí d'Avià l'any 907: castro Clariano; i a l'acta de consagració de l'església del monestir de Sant Llorenç prop Bagà: Clerano (BOLÓS, 1986). L'escassetat de fonts documentals pot explicar-se pel fet de que en un principi es tractaria d'una torre de defensa petita de l'època de la organització territorial de Guifré i que per tant tingué una curta vida. Dins els seus límits es trobaria l'església de Sant Serni de Clarà, sufragània de l'església d'Avià, i ubicada en diferent lloc que l'actual. Les prospeccions arqueològiques realitzades l'any 1997 per Ramón Martí (amb la col·laboració de Josep Camprubí) han donat una sèrie de materials ceràmics que fan pensar en un major grau d'ocupació del lloc en els primers temps d'època comtal, tot i que el mas ha tingut una ocupació ininterrompuda fins a inicis del segle XX. La funció principal del castell seria la de guardar el camí que unia Berga i Cardona, és a dir, una torre fronterera de vigilància, amb funcions similars a les del castell d'Avià. A Avià sabem que hi havia diferents castells o torres de defensa castelleres. Una seria la que protegia el nucli antic, el castell d'Avià, al peu del Camí Ral de Cardona; possiblement a prop del Molí del Castell hi hagués una altra també al camí Ral; a Clarà hi havia el castell a un lloc enlairat controlant el Camí Ral; a Obiols hi havia una torre de vigilància; també hem de nomenar les cases fortes com Noet (on hi havia senyor feudal), Vilajoana, Santamaria, Pagerols, la Casavella, entre d'altres. Al lloc que ocupava el castell de Clarà, o molt a prop, trobem documentada la casa Palau que es va mantenir dempeus fins a inicis del segle XX i de la que s'han identificat diferents estructures que formen habitacions i que es troben al costat del lloc identificat com a castell. Al fogatge de 1553 s'anomena a 'Guillem Palau al mas de Clora' a la parròquia de Sant Martí d'Avià (IGLESIAS, 1991); i ja al 1438 el rector d'Avià Francesc de Mas estableix alberg i pati a Miquel de Palau (Pergamins de cal Mas). Més endavant, al 1767, el manso Palau era propietat de Antonio Farguell de Berga que hi tenia un masover, i que també posseïa el mas Porxos. Al 1862 eren de Joaquín Farguell de Barcelona. L'any 1879 els dos masos junt amb el Verdaguer pertanyien a Joan Ferrer. Possiblement aquest mas seria construït a prop de la torre castellera, tal i com veiem en les restes, demostrant el topònim que es tractaria d'una casa important (RIU, 1989), possiblement la casa del castell. Segons informació oral dels actuals habitants del Verdaguer, hi havia una masia al turó de Palau sobre dels Porxos, anomenada Palau i que darrerament (inicis del segle XX) era habitada per una comunitat de monges. La casa també disposava de cementiri i no sabem si l'església de Sant Serni de Clarà podia estar ubicada a prop d'aquest mas (de Clarà al segle XVI) abans de ser traslladada a la ubicació actual durant el segle XVII. 42.0653300,1.7898600 399881 4657738 08011 Avià Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38652-foto-08011-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38652-foto-08011-128-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Es van realitzar unes prospeccions arqueològiques del 17 d'octubre al 19 de desembre de l'any 1997 per l'arqueòleg Ramon Martí Castelló, de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb l'objectiu de la realització d'un estudi sobre 'Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època baix-imperial fins a l'Alta Edat Mitjana' (treball inèdit). La prospecció va proporcionar diferent material ceràmic de cronologia medieval amb alta proporció de fragments més antics: ceràmica cuita negra i de tonalitats marrons. Els materials estan dipositats al Servei d'Atenció als Museus Pedret (Girona). Aquest castell va tenir continuïtat amb el Mas de Palau, que va deixar d'existir a finals del segle XIX. El topònim Sala o Palau es va donar a l'edat mitjana a l'espai o crugia entre parets de pedra, de dimensions relativament grans i que sovint constituïa per ella sola un edifici de destinació no cultural. S'anomenava Palau quan l'ocupant era un personatge conspicu, comte o bisbe. Es van començar a fer cap el segle XII al costat de la torre del castell i servien d'estança a la família del senyor o castlà. Les restes del mas Palau han estat identificades en fer aquest inventari, al costat de les restes del castell que ja van ser identificades per Ramon Martí l'any 1997 a partir d'informació de gent de la contrada i que formen una continuïtat constructiva amb aquest. (Referència topogràfica del castell a la Carta Arqueològica: 31TDG001580). 85 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38655 Tina de Vilanova https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vilanova <p>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6.</p> <p>COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona. Documentació original del Mas Vilanova (APB)</p> <p><span><span><span>Corominas, Camp, Jaume; Corominas Camp, Ramon (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d’Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. P. 182-183.</span></span></span></p> XIII <p>En una codina de pedra situada al costat est de la masia Vilanova, hi ha un conjunt de cups circulars excavats a la roca. Aquest conjunt està format per dues tines, una tina completament tapada amb terra i un rebaix al nivell més baix. El recipient més gran es troba al centre i fa aproximadament 1,80 m de diàmetre i 1,60 m de profunditat. Te uns encaixos i un galze a la boca per tal de encaixar una antiga tapa de fusta, i un forat a la part inferior per deixar sortir el vi. A cada costat hi ha altres dos forats, el de més a prop de la casa es troba completament tapat i es distingeix amb dificultat; el més allunyat és de dimensions més reduïdes que el central. Aquest fa aproximadament 1,20m de diàmetre i 1,20 m de profunditat. A la part central i en un nivell més baix donat per l'alçada de la roca, hi ha un quart recipient en forma rectangular i obert per la part frontal. A ell s'obre la boixa (sortida) de la tina central i, encara que actualment és tapat per aigua i terra, suposem que te uns graons excavats i una pica on es recollia el vi. El conjunt es troba envoltat en tot el seu perímetre per un seguit de forats més petits que servirien per suportar un cobert que protegiria les tines.</p> 08011-131 Casa Vilanova 08610 AVIÀ <p>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb dos o tres recipients com la de Vilanova: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el vi per després guardar-ho en una bota. La documentació que es conserva de Vilanova (AB) i de cal Mas d'Avià (AM) ens documenta el cultiu de vinya al territori d'Avià des del segle XIV, així com les troballes de bases de premsa de biga al territori avianès. Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important, ja que s'han trobat pocs paral·lels a Avià d'aquesta època: Terradelles, Obiols i a Avià (bassa de cal Titó), així com a llocs propers al Berguedà: a la casa Farreres d'Olvàn i a la Rompuda de Berga. A partir del segle XVII trobem tines més modernes, de cairons, a algunes masies importants del terme com Vilamarí. A un document d'època del mas Vilanova referent a unes obres efectuades al mas l'any 1735 es fa referència a la compra de calç viva per adobar la tina per posar aglans. Aquesta utilització de la tina per conservar aglans era molt freqüent a la zona.</p> 42.0605200,1.8173400 402147 4657172 08011 Avià Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38655-foto-08011-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38655-vilanova-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38655-vilaova-planol.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús Inexistent 2021-11-29 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Actualment les tines es troben plenes d'aigua bruta i restes vegetals, cosa que dificulta conèixer les seves dimensions exactes. La tina gran és protegida per troncs situats tapant la boca per tal de que no pugui caure ningú. 85 47 1.3 2484 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38659 RESCLOSA DE LLUERT D'AVIÀ https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-lluert-davia BOLÓS, J., FABREGA, M. (1982). Els molins de la conca mitjana del riu Llobregat. A: Quaderns d'Estudis Medievals, nº 9, pàgs. 556-568. Barcelona. BOLÓS, J. ; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Ketres Ed. Barcelona. RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona. X-XII Davant d'una resclosa de ciment construïda sobre la riera d'Avià, es poden veure excavats a la roca una sèrie de vuit forats circulars disposats en filera i perpendiculars al curs de l'aigua. Trobem els forats disposats de la següent manera: un de 15 cm de diàmetre i 10 cm aproximadament de fons, dos de 22 cm de diàmetre i uns 15 cm de fons situant-se un d'ells una mica més avançat respecte a la filera, cinc forats més com el més petit en que els tres últims es troben més junts. Darrera i formant una petita bassa a la mateixa riera, hi ha una resclosa moderna que forma un mur seguit de pedra i ciment. D'aquesta bassa es desvia aigua per un canal excavat en el terreny i que segueix horitzontalment per sota de la casa Lluert i paral·lel a la riera fins a 200 m en que enllaça amb un tub de ciment soterrat i que condueix l'aigua fins al l'Estany Gran de Graugés. Després d'entrar l'aigua al canal hi ha una petita comporta de ferro per donar entrada a l'aigua, i tres petits ponts de maons que permeten el pas per damunt el canal i situats a pocs metres de distància un de l'altre. 08011-135 Riera d'Avià. Zona sud del municipi. 08610 AVIÀ L'evidència arqueològica únicament ens fa suposar la presència d'un antic molí en època medieval per l'empremta de la resclosa, però no hem trobat restes d'edificació, fet que pot confirmar les teories de que els molins medievals eren petits edificis fets de fusta i no utilitzats com a vivenda. Desconeixem el nom d'aquest molí i el temps que s'utilitzaria i l'única referència escrita que podem relacionar amb ell la trobem a la documentació de la casa Santamaria de Serrateix: l'any 1573 s'esmenta el molí del mas Santamaria d'Avià amb uns termes que poden correspondre a aquesta ubicació. La casa Cal Bep Vell al segle XVIII era de Fèlix Santamaria de Serrateix i es coneixia com casa de la Riera. El fet de que fou propietat d'un Santamaria pot estar relacionada amb la propietat del molí pel mas Santamaria d'Avià. La presa de ciment més moderna va ser construïda per Agustí Rosal i Sala a inicis del segle XX per tal de desviar aigua de la riera amb una canalització fins a l'Estany Gran de Graugés. 42.0675000,1.8321400 403382 4657931 08011 Avià Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38659-foto-08011-135-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Aquesta antiga resclosa ha estat identificada en fer aquest inventari. 85 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38663 PUIG D'OBIOLS https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-dobiols IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. IGLÉSIAS, J. (1991). Fogatge de 1497, Estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona. Amillarament d'Avià de 1862. Arxiu Municipal d'Avià. XIII La ubicació d'aquesta casa és immillorable. Està situada al cim d'una elevació que permet el domini visual de tota la plana d'Obiols que s'obre cap al sud. És situada sobre un penyal que forma un important desnivell, del mateix tipus que el que ocupa la casa Noet, i que serveix de base a la casa accentuant l'alçada total de l'edifici que es suma a l'alçada de la vessant escarpada de la muntanya. Està formada per una estructura central a la que s'han afegit coberts i un baluard a ponent. Aquesta estructura central és de base quasi quadrada, amb els murs de pedra en els que destaca la base de pedra formant un mur molt rústec entre mig de grans blocs de pedra naturals que sustenten la paret de la cara sud de la casa que en la part baixa és lleugerament atalussat. En aquesta façana es veu clarament fins el nivell a on arriba la construcció més antiga que ocupa quasi tota la planta baixa així com la construcció que es va fer posteriorment, part del segle XIV i part corresponent a reformes tardanes. En aquesta façana hi ha una espitllera al nivell inferior i tres finestres al pis amb els muntants de pedra i llinda de fusta. L'entrada a la casa, amb llinda de fusta, és a la façana que dóna a ponent i queda tancada per un baluard construït més tard. La teulada és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i forma dos nivells d'igual tamany, el més baix sobre l'entrada. A la façana nord hi ha dos coberts enganxats al cos de ponent i que formen part del baluard. A l'interior la casa es distribueix en els dos cossos marcats per la teulada, en el primer cos destaca un arc diafragma de pedra que va ser tapiat posteriorment adaptant una porta allindada petita al centre i que divideix la planta en dues crugies perpendiculars a la porta. S'accedeix al pis a través d'una escala que té els primers graons de pedra i la resta d'obra vista. A la planta hi ha tres habitacions i la cuina amb el foc a terra, fogons i aigüera amb pica de pedra. 08011-139 Puig d'Obiols, Obiols. 08610 AVIÀ Tot i que l'estructura i el lloc elevat i clarament defensiu de la casa, així com el topònim, ens mostren una casa del tipus domus o casa forta medieval, no hem trobat documentació escrita que en faci referència. La presència de murs fets amb grossos carreus sobre una sòlida base de roca i l'arc apuntat gòtic a l'interior ens ajuden a datar la casa actual a finals del segle XIII, tot i que possiblement ja existís anteriorment una casa en forma de torre i amb funcions clarament defensives. Al fogatge de 1497 i al de 1553 surt un Albiols a la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols, però no sabem si eren els ocupants del Puig d'Obiols o del mas Obiols al costat de l'església. Els successius canvis de propietat durant el segle XX van provocar la pèrdua de la documentació, tot i així, la referència més antiga data del segle XVI, moment en que la casa era propietat de Felip Graugés junt amb Vilanova, la Subirana i Graugés, essent aquest un important propietari de la zona. Va morir sense fills i no sabem a qui va passar el mas (APB). A l'Amillarament de 1856 la casa era pertinència de Joaquín de Senespleda de Berga, pertanyent a una família nobiliària que a finals del segle XVI va adquirir altres propietats a Avià (Vilanova). L'any 1879 ja consta com a propietat dels germans Antonio, Ramón i Agustín Rosal Cortina junt amb la Casavella de Graugés, Vilajoana, la Subirana, Torrentbó i el Vilar. Durant el segle XX els Rosal van anar venent totes les propietats per separat, entre elles el Puig. L'any 1975 la van adquirir els actuals propietaris que la utilitzen com a granja de bestiar. 42.0622000,1.8575400 405476 4657314 08011 Avià Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38663-foto-08011-139-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38694 Tina de Terradelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-terradelles <p>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaders del Centre d'Estudis del Bages, nº 6.</p> <p>COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. Barcelona.</p> XIII <p>Conjunt format per dues possibles tines excavades en una roca i situades a prop del mas Terradelles. Està format per dues tines, una de gran tamany (2 metres de diàmetre x 1 m de profunditat) que es troba oberta, i una al costat més petita (1 m de diàmetre) i que es troba completament tapada amb terra i molsa. Estan situades en un costat en que la roca fa un desnivell, de manera que queden elevades per permetre el buidatge per baix. El recipient més gran és tancat pel costat proper al desnivell amb una paret de pedra.</p> 08011-170 Mas Terradelles. Obiols. 08610 AVIÀ <p>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb dos o tres recipients. Un dels recipients era la tina, generalment el més gran, i l'altre era el follador, on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa. Trobem altres paral·lels a Avià, a la casa Vilanova, al mas Ballús i a Avià (bassa de cal Titó). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat fins al segle XVIII.</p> 42.0451200,1.8538900 405148 4655421 08011 Avià Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38694-foto-08011-170-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2021-11-29 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Es troben tancades amb un filat subjectat amb bastons de ferro clavats al terra. 85 47 1.3 2484 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
90150 Tina de la Subirana https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-la-subirana <p><span><span><span>Corominas, Camp, Jaume; Corominas Camp, Ramon (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d’Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. P. 176-177..</span></span></span></p> <p><span><span><span>Conjunt format per la tina, el follador i la pica de decantació que estan excavats en una codina de pedra situada al nord de la masia la Subirana. El cup de la tina és circular i al costat hi ha un cup circular de menys diàmetre que està comunicat amb la tina mitjançat un petit canal excavat a la roca, a un altre extrem hi ha la pica de decantació, de forma circular i a la que dona la boixa de la tina, per on s’extreia el líquid. El recipient més gran fa 2,60 m de diàmetre i 0,95 m de profunditat amb una capacitat total de 4.800 litres, mentre que el follador fa 1,17m de diàmetre i 0,45 d’alçada. A la part inferior de la tina hi ha una boixa que permetia extreure el líquid a la pica de decantació. </span></span></span></p> 08011-206 La Subirana <p><span><span><span>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb un, dos o tres recipients: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el vi per després guardar-ho en una bota. </span></span></span></p> 42.0639800,1.8501100 404864 4657520 08011 Avià Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90150-la-subirana-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90150-la-subirana-planol.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús Inexistent 2021-11-29 00:00:00 Cortés Elía, María del Agua 85 49 1.5 2484 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38525 NUCLI ANTIC D'AVIÀ https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-davia <p>CORTÉS, M. del A. (1996). Demografia històrica d'Avià. L'Erol, núm. 52, pàgs. 39-44. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> <p>CAMPRUBÍ, J. (1998). La funció dels Castra i la seva relació amb les Parrochiaes en el procés d'estructuració territorial Berguedà (fi del segle IX-inicis del X). II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. UNED de Girona.</p> <p>Documentació vària de cal Mas (1321-1714), paper i pergamí. Documentació vària de la casa Vilamarí (1699-1846), paper i llibres.</p> <p>ARXIU DIOCESÀ DE SOLSONA, 'Capbreus de las rendas del terme de Avià al Monestir de la Abadia de Serrateix', de 1701 a 1772 (2 vols.).</p> <p>CORTÉS, M. del A. (1996). Història i tradició: l'inici de la història d'Avià. Ressò de Resssò, núm. 17, pàgs. 21.23. Ajuntament d'Avià.</p> XII-XX <p>El casc antic d'Avià es troba al centre del nucli municipal, a l'est i al peu del turó del Tossal. En ell podem distingir dues zones: la zona nord, lleugerament aturonada i que va des de la plaça del Padró fins a la carretera de Cal Rosal; i la zona sud, amb una pendent cap amunt pronunciada des de l'església de Sant Martí fins a la plaça del Padró. La zona nord és travessada per un carrer (Portal) que comença a la Plaça del Padró i que a la meitat de la seva longitud es bifurca en dos carrers (Portal i Abat Oliba). El carrer Portal segueix fins al carrer Gran Via, una de les vies d'accés al poble, lloc on es conserva un mur de pedra que podria ser part de la muralla medieval que tancava el casc antic i un arc que era una de les portes d'accés a l'Edat Mitjana. El carrer Abat Oliba segueix fins a obrir-se a la plaça Abat Oliba, lloc on hi havia el cementiri, i més tard l'antic Ajuntament i escoles, edifici actualment ocupat pel Casal de Joves, Esplai, Casal de la Gent Gran i Arxiu Municipal. Paral·lel a aquest carrer i per la part sud s'obren els carrers Catalunya i la Travessia de Padró. Les cases es situen a banda i banda dels carrers, daten majoritàriament dels segles XVII-XVIII, encara que resten poques amb elements medievals (Cal Mas Vell, Cal Gabarró) i moltes s'han reconstruït i modernitzat. Cal destacar que el nucli ha estat habitat permanentment i, per tant, que les construccions són fruït de diferents segles. Principalment les cases són de planta i, com a màxim, dos pisos, amb parets mitgeres. El nucli és lleugerament aturonat, essent el punt més elevat la plaça Abat Oliba. Al segle XVIII el nucli va créixer cap al est i cap a la zona de la plaça del Padró, on es situen algunes de les cases més característiques (Cal Mas Nou, Cal Salvans, Cal Bassacs). Actualment el seu creixement es troba aturat.</p> 08011-1 Nucli antic d'Avià, 08610 AVIÀ <p>L'acta de consagració de l'Església de Sant Martí (907) ja nomena el nucli: 'villam nominatam Avizano' (BARAUT,1978), on el Comte Guifré feu construir l'església. Es va formar una sagrera al seu voltant i a prop del castell situat a la plaça Abat Oliba (CAMPRUBÍ,1998), aquest castell seria una torre castellera de vigilància dels camíns d'accés. La primera sagrera ocupava la zona al voltant de la plaça Abat Oliba, de cal Gasolà a la plaça; a la part més elevada hi havia l'església romànica, la rectoria i el cementiri que van ser traslladats fóra del nucli al segle XVIII degut a l'augment de població. Una part de la sagrera estaria emmurallada, mentre que les parets de les cases i el tossal donarien protecció per la part est. Dues portes donaven accés: la del carrer Portal, de la que es conserva l'arc entre dues cases i que comunicava amb el camí Ral de Cardona, i una altra que conduïa a Santa Maria i als camps i vinyes del padró i que es trobaria a Cal Gasolà (APM). Aproximadament al segle XIV hi haurien unes 12 cases al nucli (CORTÉS, 1998), que va engrandir-se per la part sud cap a la plaça del Padró durant els segles XVI i XVII, i fins a l'església nova durant els segles XVIII i XIX. Al Cadastre de 1767 hi havia 56 cases repartides entre els carrers de Baix (Abat), de Dalt (Portal) i sota el carrer de Baix (Catalunya). A l'Amillarament de 1862 hi havia 72 cases repartides entre els carrers Abat, Portal, Padró i de Baix. El nucli antic s'ha mantingut com a lloc de residència al llarg dels segles tal i com ho demostren els fogatges (1497, 1553), capbreus (1701), cadastres (1767) i amillaraments (1862, 1886); així com documents particulars (cal Mas, Vilamarí, Santamaria); fet que es pot constatar en l'evolució d'algunes cases. En fer la pavimentació de la plaça Abat Oliba, pels volts dels anys 50, alguns veïns recorden que es van trobar restes òssies que correspondrien a l'antic cementiri que es trobava en aquest lloc, al costat de l'església. També hi ha constància de tombes antropomòrfiques en aquesta zona, de la que resta una mostra a l'antiga plaça dels Estudis, darrera de cal Gabarró.</p> 42.0771300,1.8254300 402842 4659007 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38525-foto-08011-1-1.jpg Legal Medieval|Modern|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Residencial Inexistent 2022-12-02 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 85|94|98 46 1.2 2484 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38600 Sant Vicenç d'Obiols https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-dobiols <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. BENET ICLARÀ, Albert (1993). 'Relació de parròquies visitades pel vicari arquepiscopal de Tarragona a la Diòcesi d'Urgell els anys 1312-1313', a 'Les parròquies del Bisbat de Solsona abans de la seva creació', Erol nº 41, pag. 18. COROMINES, J. (1993). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Curial ed. GALLICÓ, F. X. (1969). El triente de Égica hallado en las excavaciones de Sant Vicenç d'Obiols (Berga), a 'Gaceta Numismática', nº 12, pàgs. 15-16. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. SANTANDREU, M.D. (1983). Església de Sant Vicenç d'Obiols. Ressò, núm 2. Ajuntament d'Avià. Pàgs. 8-9. SITJES I MOLINS, X. (1977). Esglésies pre-romàniques del Bages, Cardener, Berguedà i Cardener. Manresa. Llibres parroquials de Sant Vicenç d'Obiols (1852 a 1906) conservats a la parròquia de Santa Eulàlia de Gironella.</p> IX-XII <p>Església situada sobre una plataforma rocallosa d'arenisques, al marge dret del Llobregat i sobre la colònia La Plana. Forma part d'un conjunt amb el mas Obiols, la Rectoria, el cementiri i la necròpolis, a més d'altres elements isolats: una tina, la font d'Obiols, una creu de Pedró, un cobert i els forats de la torre de guaita medieval. L'església és d'una sola nau, alta i estreta, amb absis trapezoïdal a la capçalera al costat de llevant, flanquejat per dues capelles laterals cobertes amb volta de canó de mig punt. La nau principal és coberta amb encavalcades de formigó a imitació de l'antiga que era de fusta. L'absis i el transepte es comuniquen a través de tres arcs de ferradura que reposen sobre columnes cilíndriques amb capitells i bases de factura molt primitiva, excepte un (dreta de l'arc central) que fou substituït per un altre més elaborat en època romànica. L'absis és il·luminat per dues finestres espitllerades rematades amb arc de mig punt fet amb lloses petites. L'accés al temple es fa per dos portals: un obert al costat, on hi ha vestigis del primitiu, i que és modern; l'altre a la façana oposada a l'absis, obert en la remodelació d'època romànica, d'arc de mig punt adovellat amb una senzilla arquivolta. Les façanes són llises, essent la única decoració els murs terminals de la nau que depassen els nivells de la teulada. Fruit també de les reformes romàniques és el campanar d'espadanya de dues obertures. Al voltant de l'església hi ha vàries tombes antropomòrfiques excavades a la roca d'època romànica. En aquest edifici es va trobar un fragment de pedra de 60 x 32 x 8 cm, amb un costat arrodonit i decoracions acanalades concèntriques als extrems que, segons Xavier Sitges (SITGES, 1977) pertany a una ara d'altar anterior al període romànic. Actualment es conserva a l'interior de l'església.</p> 08011-76 Obiols. 08610 AVIÀ <p>L'església de Sant Vicenç d'Obiols és situada a l'antic comtat de Berga, dins els límits del bisbat d'Urgell i formà part, des dels seus orígens, del monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll, amb categoria de parròquia. Es desconeix la data de consagració, però és anterior al 888, data en que el comte Guifré fa donació de l'església al monestir de Ripoll (Et in eodem comitatu ecclesias Sancti Vicenti, que est consacrata...) (AA.DD., 1985). Conservà el caràcter de parròquia durant tota l'edat mitjana, confirmant-se la categoria en les visites del bisbe d'Urgell al deganat de Berga (1312 i 1314). En crear-se el bisbat de Solsona al segle XVI, es va generar un plet entre aquest bisbat i el Monestir de Ripoll l'any 1753 per la jurisdicció de les esglésies. Finalment el bisbe de Solsona (Rafael Lasala) va fer una concòrdia amb Ripoll de forma que Obiols es manté en la jurisdicció eclesiàstica de Ripoll, agregada a la jurisdicció eclesiàstica de Vic. Al 1874 la parròquia d'Obiols passa a ser del bisbat de Solsona, tal i com ho confirmen dues notes manuscrites al llibre de baptismes de la parròquia d'Obiols (1852 a 1906). Sembla que l'edifici primitiu correspon al segle X, construït reaprofitant carreus d'un edifici anterior, probablement visigòtic, que devia trobar-se en estat ruïnós. A finals del segle XII o inicis del XIII es va consolidar regruixint els murs del capdavall de la nau, refent el frontispici i obrint un nou portal de mig punt adovellat. També es suprimí la coberta d'encavallades per una altra de pedra semicircular i es van retocar els arcs de ferradura fins convertir-los en arcs de mig punt. Entre 1959 i 1962 es va realitzar una restauració de l'església pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, dirigida per l'arquitecte Camil Pallàs. La restauració va refer la teulada d'encavallades primitiva, es retocaren els arcs retornant-los a la seva forma originària i es reobrí el portal de migjorn. No consta si es va realitzar també excavació arqueològica, tot i que menciones troballes, com la moneda visigòtica del rei Egica, localitzada en una de les tombes. Al nord de l'església, sobre un turó de pedra calcària, hi ha un conjunt de forats rodons excavats a la roca i disposats en planta circular i que podrien correspondre a una torre de guaita característica de la Marca Hispànica. L'església d'Obiols ha donat origen a un petit nucli format per masies disseminades que en depenien de la parròquia i que ja surt al fogatge de 1365 com a parròquia d'Albiols amb sis focs; al de 1497 (Albiols) en el que consten Jaume Albiols i Pere Ballús de Corominas; al de 1557 en el que són fogatjats Francesch Grauges, Joan Solsona al Mas Torrentbó, Pere Campelans al mas de Coloma, Jolia Solsona al Mas Coromine, Pere Calviesa, Lorens Vilajussana, Agostina viuda al Mas Vilasobirana, Joan Balus al Mas Coromines, Sagimon Albiols i Joan Ledo. Actualment forma part del municipi d'Avià i la parròquia depèn de Gironella.</p> 42.0612000,1.8664400 406211 4657193 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38600-foto-08011-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38600-foto-08011-76-2.jpg Legal Visigot|Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós BCIL 2022-06-29 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Catalogada a la Carta Arqueològica del Berguedà del Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat, nº 1 d'Avià, nº 6393 general, junt amb la necròpolis. (Referència topogràfica a la Carta Arqueològica: 31TDG063573). Topònims: 1365, Dalbiols; 1497, Albiols. Vol dir lloc albirat, elevat i amb bona visibilitat de lluny (COROMINAS, 1993). 87|92|85 45 1.1 1761 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38531 Capitell de l'antiga església de Sant Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-de-lantiga-esglesia-de-sant-marti <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> X-XII Degut al material en que està fet, el seu estat de conservació és dolent. <p>Capitell esculpit en pedra de sauló i força mutilat. Fa 28 cm d'alçada, encara que era més alt, i 25 cm de diàmetre a la base. Degut al deteriorament que pateix és difícil desxifrar-lo, amb tot, es poden observar dues grans potes que podrien correspondre a un brau a un costat, i a l'altre dues potes curtes amb urpes que s'insinuen i que podrien correspondre a un lleó. Per la forma s'ha datat al segle XII (AA.VV., 1985).</p> 08011-7 Hotel d'Entitats. 08610 AVIÀ <p>Aquest capitell formaria part de la primera església de Sant Martí d'Avià d'època romànica que es trobava en aquest lloc fins que va ser enderrocada al segle XVIII. La primera església va ser consagrada l'any 907. (la història de l'església és a la fitxa número 2).</p> 42.0775569,1.8256028 402856 4659055 08011 Avià Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38531-foto-08011-7-1.jpg Inexistent Romànic Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada accessible Ornamental 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 92 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38599 FRONTAL D'ALTAR DE SANTA MARIA D'AVIÀ https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-daltar-de-santa-maria-davia <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. CARBONELL, E.; SUREDA, J. (1997). Tesoros medievales del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Lunwerg editors. Barcelona. RAFART, B. (1983). Retaule de Santa Maria d'Avià. Ressò, núm. 1. Ajuntament d'Avià. Pàgs 7-11.</p> XIII <p>Frontal d'altar realitzat sobre fusta d'àlber al tremp d'ou amb presència de tècniques de colradura i estucat. Medeix 105x176 cm. La pintura està distribuïda en cinc compartiments: un central i dos a cada costat. Al central hi ha la imatge de la Mare de Déu sedent amb el fill als braços i flanquejada per dos àngels als angles superiors. A cada costat hi ha dos compartiments que presenten diverses escenes relacionades amb el cicle de la infantesa de Jesús en els quals intervingué la Verge: l'Anunciació i la Visitació (compartiment superior esquerre), Naixement (compartiment superior dret), l'Epifania (inferior esquerre) i la Presentació al temple (inferior dret). Els compartiments estan envoltats per una motllura en relleu a modus de marc. Es van utilitzar principalment els colors blaus, vermells, taronges, groc i verd, i les figures estan perfilades per una línia negra.</p> 08011-75 Museu Nacional d'Art de Catalunya. Palau Nacional. 08038 BARCELONA <p>La pintura que procedeix de l'església de Santa Maria d'Avià va ser adquirida per l'antic Museu de Belles Arts de Barcelona a Celestino Dupont, ingressant al Museu el 26 d'octubre de 1903, conservant-se actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya. S'atribueix a l'anomenat Mestre d'Avià i ha estat datada com una obra romànica del segle XIII. L'any 1949 va ser restaurada pels serveis tècnics del Museu d'Art de Catalunya introduint petits canvis i afegits de pintura. És aquesta una obra en què el contingut didàctic és molt important seguint una de les finalitats de les obres romàniques.</p> 42.0724933,1.8343818 403575 4658482 1170 08011 Avià Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38599-foto-08011-75-1.jpg Legal i física Romànic Patrimoni moble Objecte Pública Científic BCIL 2022-04-29 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Mestre d'Avià A l'interior de l'església hi ha una còpia del frontal d'altar de mides reals i que es va instal·lar amb motiu de la restauració de l'església l'any 1973. L'original es troba exposat a l' Àmbit XIII-Romànic del Museu Nacional d'Art de Catalunya, catalogat amb el nº 15.784. 92 52 2.2 1761 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38598 SANTA MARIA D'AVIÀ https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-davia AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. BENET ICLARÀ, Albert (1993). 'Relació de parròquies visitades pel vicari arquebisbal de Tarragona a la Diòcesi d'Urgell els anys 1312-1313', a 'Les parròquies del Bisbat de Solsona abans de la seva creació', , Erol nº 41, pag. 18. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. BOLÓS, J. (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi ed. Barcelona. RAFART, B. (1984). Notes sobre la data de consagració de l'església de Santa Maria. Ressò, núm. 3. Ajuntament d'Avià. Pàg. 7. XII Es va restaurar l'any 1973. L'església s'alça en un lloc planer al peu de la carretera. És un edifici d'una sola nau amb absis semicircular a llevant, fent-se la unió entre els dos cossos directament a través de l'arc d'obertura de l'absis. La nau és coberta amb volta de canó de mig punt reforçada amb dos arcs torals que arrenquen d'una imposta molt senzilla. L'absis és cobert per una volta d'un quart d'esfera. Quatre finestres donen llum a l'interior: dues a la façana de migdia, una a la de ponent i una al centre de l'absis; totes amb doble esqueixada i d'arc de mig punt, monolític a l'interior i adovellat a l'exterior. La porta d'accés és situada a un costat del mur de migjorn i és formada per dos arcs de mig punt adovellats i en degradació. Els murs que tanquen la nau pels costats de llevant i ponent, depassen l'alçada de la teulada, amb una espadanya de doble arc situada sobre el de ponent. En aquest mur es va obrir una porta tardana amb llinda que va ser tapiada en la restauració feta per la Diputació de Barcelona entre els anys 1970 i 1973, alhora que es reobria la porta de migdia. L'obra és de carreus petits disposats en fileres horitzontals i lligats amb morter de calç bastant sorrenc. Davant la porta un baluard de murs baixos tanquen una petita era on hi ha una pica de batejar de pedra que anteriorment es trobava a l'interior. Cal recordar que a l'era de la casa Santamaria hi ha tombes antropomòrfiques que formen part de l'antiga necròpolis de l'església i que ara es troba oculta. 08011-74 Església de Santa Maria d'Avià. Pla de Santa Maria. 08610 AVIÀ El primer document en que es nomena Santa Maria és la consagració de l'església del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el 21 de novembre del 983, en que el comte Oliba de Cerdanya-Besalú i la seva muller Ermegarda feren algunes donacions entre les que es troba l'església de Sta. Maria amb cinc masos, terres, delmes i primícies, i un mas a Clarà: 'Et in Avizano ecclesiam sanctae Marie et masos V et terras et vineas, cum suas decimas et primitias' (Pergamí nº 1110, AM). L'església per tant es trobava dins els límits de l'antic comtat de Berga i sota la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d'Urgell, depenent del monestir benedictí de Sant Llorenç prop Bagà. El 1003 el Comte Oliba Cabreta la cedí al monestir de Santa Maria de Serrateix (que depenia de Sant Llorenç prop Bagà). Al segle X al bisbat d'Urgell les comunitats religioses es convertiran a la regla de Sant Benet, tenint cura aquests monestirs benedictins de les parròquies dependents, és per això que alguns historiadors opinen que la casa Santamaria, al costat de l'església, podia haver estat la seu d'un monestir femení que tenia cura del culte a la Mare de Déu. L'any 1312 mantenia la categoria de parròquia segons confirma la visita al deganat de Berga. Actualment depèn de la parròquia de St. Martí amb caràcter de sufragania (BENET, 1993). Durant la Guerra Civil (1936-1939) es va abandonar el culte i va ser convertida en magatzem fins que el 1970 el Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona va realitzar importants treballs de restauració, retornant el culte el 14 de maig de 1973. De l'interior de l'església procedeix el frontal d'altar de Santa Maria atribuït al Mestre d'Avià, conservat al Museu Nacional d'Art de Catalunya i del que s'exposa una còpia a l'interior de l'església. La Mare de Déu d'Avià era venerada a aquesta església i també era coneguda com Nostra Senyora de la Llet, ja que a ella s'advocaven les mares embarassades per ajuda en el part i que els concedís tenir força llet pel fill (Goigs de Santa Maria d'Avià). 42.0725300,1.8343900 403576 4658486 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38598-foto-08011-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38598-foto-08011-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38598-foto-08011-74-3.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Per visitar l'església cal demanar la clau a la casa Santamaria. 92|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38534 Cal Mas Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mas-vell <p>CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. CORTÉS, M. del A. (1996). Demografia històrica d'Avià. L'Erol, núm. 52, pàgs. 39-44. Àmbit de Recerques del Berguedà. PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. SERRA, Rosa (1998). Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà. 'L'Erol', nº 57. Pàgs. 34-39).</p> XIV-XVIII <p>La casa de cal Mas Vell és fruït de la unió de tres cases, tal i com es dedueix de la façana, de la distribució interior i del que sabem pels documents que conserven els propietaris. És un edifici de planta rectangular distribuït en tres plantes, amb coberta de teula a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal i amb una superfície total de la planta de 80 m². La façana principal dona al carrer Portal i la posterior a la plaça Abat Oliba, lloc on es trobava l'antic cementiri de l'església parroquial de Sant Martí; les dues laterals actuen de mitgeres amb les cases que es troben a cada costat (cal Sitges i cal Candela). Els murs exteriors de la façana principal són de pedra barrejada de diferents tamanys, essent més grossos i ben escairats els carreus de les cantoneres; el mur posterior és de pedra a la planta i de tàpia als pisos superiors. La casa té dues portes a la façana principal, una d'arc de mig punt adovellat situada al centre, i una altra a l'esquerra amb llinda de fusta que va ser ampliada amb posterioritat. Les finestres no segueixen un ordre simètric: les de la primera planta han estat ampliades darrerament i s'han tret els ampits; les tres més cèntriques tenen els muntants exteriors decorats amb acanaladures tallades que es troben en molt mal estat degut al tipus de pedra emprada (sorrenca); les finestres de les golfes són més petites i també amb llindes, ampits i cantoneres de carreus de pedra. La façana posterior no té obertures. L'interior de la casa es troba en mal estat ja que fa uns 60 anys que resta abandonada, però es pot observar l'evolució d'aquesta. A la planta baixa del cos central hi ha dos arcs diafragma apuntats, un fragment de paret d'opus spicatum i l'arrencada de l'escala de pedra, essent aquests els elements més antics; la resta ha estat fruït de modificacions degudes a les necessitats dels habitants. Així a la planta les finestres tenen festejadors, es conserva una aigüera encastada a la paret est, un foc a terra de campana ample amb forn de pa, una columna hexagonal al centre i llindes de portes esculpides: una amb el nom de Francesc Mas i la data 1670, i una altra amb un sol i un escut, aquesta darrera es troba tapiada ja que comunicava amb la casa del costat, cal Sitges, del mateix propietari i que s'ha rehabilitat darrerament. Amb les remodelacions es van tapar elements anteriors, com els arcs diafragma. A les golfes es conserva també una llinda esculpida amb la rosa de la bona sort, símbol d'eternitat, i una inscripció il·legible. Aquí es guardava fins fa dos anys una espasa que s'atribueix al Comte d'Espanya.</p> 08011-10 Nucli antic, Carrer Portal, 30. 08610 AVIÀ <p>Gràcies als documents que ha guardat la família sabem part de la història de la casa, així com tenim referències d'altres cases del nucli antic. La primera referència documental la trobem al 1347, quan Jaume Mas compra una terra a la sagrera d'Avià que limita amb una altra terra de la seva propietat. El 1438 Jaume Mas, descendent de l'anterior, compra la casa de Pere de Guarans a la sagrera d'Avià que té a un costat la casa de Brotons i a l'altre la de Ramats. L'any 1524 Francesc Mas de la sagrera compra el mas derruït de Ramats que limita a sol ixent amb el cementiri de l'església de Sant Martí, a ponent amb el camí públic, a migdia amb la casa de la rectoria i a tramuntana amb la casa del mateix comprador. Aquestes dues compres donen origen al conjunt de cal Mas Vell que s'ampliarà posteriorment amb la compra de l'altra casa contigua. La més antiga és la que es va comprar a Pere Guarans i que correspon al cos dels arcs apuntats. Aquest Francesc Mas que va comprar la casa surt al fogatge de 1553. Els Mas eren una família de pagesos de la sagrera que a partir del segle XV van augmentar les seves possessions amb la compra de terres, vinyes i masos al terme de la parròquia de Sant Martí. Segons el capbreu del monestir de Ripoll del 1758-59 , el mas del Mas de Josep Mas de la parròquia de Sant Martí d'Avià estava sota el domini de dit monestir, essent el mateix alou que ja existia al segle XIV procedent de les anteriors propietats dels Guarans. Degut a que cal Mas era la casa que més produïa de la parròquia de Sant Martí va ser nomenada casa major delmera a L'Excusado (1766-69), lliurant el delme a la hisenda reial (PLANES, 1985). Al principis del segle XVIII la família es trasllada a viure a la nova casa de Cal Mas Nou i a Cal Mas Vell s'instal·len masovers. Actualment s'utilitza com a magatzem i està pendent d'una rehabilitació.</p> 42.0775500,1.8253300 402834 4659054 08011 Avià Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38534-foto-08011-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38534-foto-08011-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38534-foto-08011-10-3.jpg Legal Gòtic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-07-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Fa dos anys es va refer la teulada, es van eliminar part dels sostres interiors i es van ampliar les finestres. 93|94|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38530 Cal Gabarró https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gabarro <p>CORTÉS, M. del A. (1996). Història i tradició: l'inici de la història d'Avià. Ressò de Resssò, núm. 17, pàgs. 21.23. Ajuntament d'Avià. AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> XVIII <p>La casa actual és una construcció de finals del segle XVIII (hi ha la data 1826 a una llinda de fusta d'una petita porta exterior per la façana del carrer Abat Oliba), tot i que es va construir aprofitant elements anteriors que en part pertanyien a l'església i a la rectoria de l'antiga parròquia de Sant Martí d'Avià. A la façana del carrer del Portal hi ha una porta d'arc de mig punt adovellat i de considerables proporcions, fet que fa suposar que fos una antiga porta de la rectoria, i que correspon a la casa anomenada cal Serra. A l'interior de la planta baixa es conserva un arc diafragma, així com un bordó tallat que remata la part superior d'un dels murs interiors. L'any 1981, en fer-se reformes a la casa , es va trobar en una paret un capitell escantonat que es guarda a la casa i que es va catalogar com romànic (AA.DD., 1985). Segons informació oral del propietari Ramon Gabarró, en fer les reformes es van trobar tombes excavades a la roca que es van tapiar; actualment davant de la porta que dóna a la Placeta dels Estudis es distingeixen unes tombes antropomòrfiques excavades a la roca i re-omplertes de ciment. Al costat de la porta adovellada i a sobre d'un pilar de pedra s'ha posat una pica de pedra que fa uns anys estava al terra de la plaça. Les múltiples reformes que s'han anat fent impedeixen esbrinar l'evolució arquitectònica.</p> 08011-6 Nucli antic, c/ Abat Oliba, 9. 08610 AVIÀ <p>El lloc que ocupen actualment cal Gabarró i la casa contigua, cal Serra, era el que ocupaven la rectoria, la casa del campaner i l'antiga església de Sant Martí construïda en època romànica i que es va enderrocar a finals del segle XVIII per traslladar-la a la actual ubicació. Es troben situades al punt més alt de la sagrera i envoltades d'altres cases que formen un petit nucli tancat al mig del que seria la Vila medieval d'Avià. El cementiri de l'església es trobava al lloc que actualment ocupa l'edifici de l'Ajuntament Vell que es va construir a inicis del segle XX.</p> 42.0774700,1.8252300 402826 4659045 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38530-foto-08011-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38530-foto-08011-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38530-foto-08011-6-3.jpg Legal Gòtic|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-07-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Els elements destacables d'aquesta casa són: les restes de l'arc diafragma, el fragment de bordó decoratiu, les sepultures i el capitell (del que hi ha fitxa a part). La fotografia nº 2 es va fer abans de que la paret s'enguixés. 93|98|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
38537 CAL SALVANS https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-salvans Capbreu de Avià de la Abadia de Serrateix, any 1701-1704. Arxiu Diocesà de Solsona. XVIII Masia situada a l'eixample del nucli antic a la zona del Padró i que darrerament s'ha rehabilitat. És una casa de grans proporcions, de planta, dos pisos i golfes, construïda en diferents èpoques. El cos central és el més antic i a aquest es va afegir la façana de migdia amb una doble galeria de quatre arcs de mig punt rebaixats. La porta d'aquesta façana porta l'any gravat a la llinda: 1870, corresponent a aquesta ampliació. A mitjans dels anys 90 es va reformar la façana principal, oberta al nord, que té una porta adovellada al costat de la qual s'ha posat una pedra amb una data que no és original de la casa (1693). Els porxos afegits per la façana de ponent són també fruït d'aquesta darrera reforma dels anys 90. A l'interior es segueix l'estructura clàssica de tres crugíes. 08011-13 Nucli antic, Av. Pau Casals, 1. 08610 AVIÀ La casa Salvans fou construïda en casar-se la pubilla del mas Parera d'Avià (de cognom Corominas) amb l'hereu de can Salvans de Biure de Sagàs, iniciant una nova nissaga a Avià. La família Corominas eren propietaris del mas Parera i del mas Sobrestrada. Al 1701 els pubills de Salvans de Biure tenien a Avià terres que havien comprat a Joan Brotons, i una casa al carrer de Dalt antre la rectoria i cal Mas Vell al 1767. A finals del segle XVIII es van unir les famílies Salvans i Corominas, construint la casa de cal Salvans i unificant les propietats. Al 1856 ja consta que els Salvans tenien una casa Xalet (cal Salvans actual) i la caseta de Salvans fora del nucli, que va ser construïda a finals del segle XVIII. Al 1862 i al 1879 D. José Salvans de Sagàs també tenia la caseta de Salvans i el manso Bernadí, que es trobava entre el Molí del Castell i el nucli antic s'Avià. La família conserva un llibre amb la seva història i l'estat dels comptes des del segle XVII. 42.0760900,1.8247000 402780 4658893 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38537-foto-08011-13-2.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-03-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía La família Salvans també és propietària de les cases Sobrestrada, la Caseta del Salvans i la Parera. 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-16 07:27
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 155,04 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc