Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38660 | VENTAIOLA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ventaiola | A la vall que forma la riera de Clarà al seu pas per la baga de Sant Salvador, després de passar la casa del Verdaguer, trobem les runes de dues construccions distintes i properes. Les primeres runes corresponen a un edifici de pedra del que únicament queda una part de la part inferior d'un mur fet de pedra i en el que es distingeix el nivell del terra de rajols. L'altre grup de runes es troben una mica més avall i quasi al costat de la riera. En aquest encara es poden distingir diferents murs que formen habitacions contigües i disposades en filera i esglaonades. Alguns tenen una alçada de quasi dos metres i es troben quasi totalment tapats per la vegetació. La base dels murs és feta amb carreus grossos de pedra, mentre que les parts més elevades són de pedra de diferents tamanys barrejada. No es conserven restes d'arrebossat ni d'altres elements constructius com teules. | 08011-136 | Baga de Sant Salvador. Clarà. 08610 AVIÀ | Desconeixem la evolució històrica d'aquesta casa. Tan sols sabem per informació dels habitants del Verdaguer que aquesta casa es deia Ventaiola i que va ser habitada fins els anys 30 del segle XX. En aquella època sembla que van viure durant un temps uns lladres que no tenien quasi res, fins que els va prendre la Guardia Civil. Aquesta casa es troba dins els termes de l'antic castell de Clarà i del mas Palau, sembla molt possible que el segon fou la continuació del castell; a prop d'aquest mas de Ventaiola es troben el Verdaguer, els Porxos i la Vinya de Clarà. Degut a la manca de documentació d'aquesta zona de Clarà no hem pogut trobar informació d'aquest mas i només podem datar-lo a partir de les restes dels murs i de la troballa d'un contrapès de premsa de biga medieval. | 42.0716100,1.7878800 | 399727 | 4658438 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38660-foto-08011-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38660-foto-08011-136-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El topònim Venatiola fa referència a un lloc molt ventilat per on passa l'aire. El fet de trobar-se a la baga per on passa la riera pot tenir relació amb aquesta ventilació que baixaria de la muntanya cap al pla. Aquestes runes han estat identificades en fer el present inventari. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 38662 | CONTRAPÈS DE PREMSA VINÍCOLA DE VENTAIOLA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-vinicola-de-ventaiola | COROMINAS, R. (1995). Estudi de diferents peces de pedra de probable època medieval i utilitat desconeguda. L'Erol nº 48, pàgs. 10-14. COROMINAS, R. I COROMINAS, J. (1998). Premses de biga bastides en codines i en pedres traslladables. L'Erol nº 57. RIU, M. (1989), L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | X-XII | Es troba en bon estat de conservació. | Contrapès de premsa traslladable que es troba a un pla a prop de les runes del mas Ventaiola, al peu de la Baga de Sant Salvador. És feta en un gran bloc de pedra d'aglomerat de formes arrodonides i de 104x102x40 cm de dimensions i amb pes aproximat de 680 kg. Té l'encaix al centre de forma allargada i circular al centre i molt ben delimitat. Actualment es troba ple de terra i molsa. | 08011-138 | Ventaiola, baga de Sant Salvador, Clarà. 08610 AVIÀ | El conreu de la vinya al comtat de Berga és documentat des dels primers segles medievals. Les premses de biga traslladables s'utilitzaven durant l'edat mitjana a peu dels conreus en els camps de vinyes dels entorns, fet que facilitava la feina de premsat. Aquest era un contrapès utilitzat per aquestes premses traslladables. És un altre exemple del cultiu de la vinya en aquesta zona, ja evidenciat per altres restes trobades i documentades. | 42.0709700,1.7893600 | 399848 | 4658365 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Aquest contrapès ha estat identificat en fer aquest inventari. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 38652 | CASTELL DE CLARÀ / MAS PALAU DE CLARÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-clara-mas-palau-de-clara | BOLÓS, J.; PAGÈS, M. (1986). El Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi,1. Barcelona, pàg. 180. CAMPRUBÍ, J. (1998). La funció dels Castra i la seva relació amb les Parrochiaes en el procés d'estructuració territorial berguedà (fi del segle IX-inicis del X). II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. UNED de Girona. CORTÉS, M. del A. (1996). Història i tradició: l'inici de la història d'Avià. Ressò de Resssò, núm. 17, pàgs. 21.23. Ajuntament d'Avià. IGLÉSIAS, J. (1991). Fogatge de 1497, Estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona. ORDEIG, R. (1993-94). Les dotalies de les esglésies catalanes (segles IX-XIII). Vic. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. Cadastre d'Avia de 1767. Amillaraments d'Avià de 1862 i 1879. Arxiu Municipal d'Avià. Fitxa de la Carta Arqueològica del Berguedà nº 4 d'Avià. 1998. | X-XI | Al cim i al vessant sud del turó que hi ha sobre la finca dels Porxos, cobert per matolls, hi ha diferents restes de murs construïts amb pedra desbastada i morter que sembla correspondre a un edifici. S'observen murs amb diferents característiques, hi ha alguns aixecats a continuació de grans blocs de pedra que els hi servien de recolzament, altres fets amb pedra petita desbastada i d'altres amb grans blocs de pedra ben disposada en fileres. Hi ha com a mínim unes cinc habitacions disposades aprofitant el pendent de la muntanya i en un lloc que ofereix una visibilitat immillorable del pla. En un dels murs encara es poden observar tres fornícules de pedra. Aquest mur que hem identificat es troba junt amb les restes de una antiga casa que es va destruir a inicis del segle XX i que es coneixia com Palau. Tot i que ara només es poden veure restes de murs coberts per matolls, sabem per informació oral que hi havia hagut un cementiri i que fins fa pocs anys encara es trobaven ossos. | 08011-128 | Els Porxos. Clarà. 08610 AVIÀ | El castell de Clarà és nomenat per primera vegada a l'acta de consagració de St. Martí d'Avià l'any 907: castro Clariano; i a l'acta de consagració de l'església del monestir de Sant Llorenç prop Bagà: Clerano (BOLÓS, 1986). L'escassetat de fonts documentals pot explicar-se pel fet de que en un principi es tractaria d'una torre de defensa petita de l'època de la organització territorial de Guifré i que per tant tingué una curta vida. Dins els seus límits es trobaria l'església de Sant Serni de Clarà, sufragània de l'església d'Avià, i ubicada en diferent lloc que l'actual. Les prospeccions arqueològiques realitzades l'any 1997 per Ramón Martí (amb la col·laboració de Josep Camprubí) han donat una sèrie de materials ceràmics que fan pensar en un major grau d'ocupació del lloc en els primers temps d'època comtal, tot i que el mas ha tingut una ocupació ininterrompuda fins a inicis del segle XX. La funció principal del castell seria la de guardar el camí que unia Berga i Cardona, és a dir, una torre fronterera de vigilància, amb funcions similars a les del castell d'Avià. A Avià sabem que hi havia diferents castells o torres de defensa castelleres. Una seria la que protegia el nucli antic, el castell d'Avià, al peu del Camí Ral de Cardona; possiblement a prop del Molí del Castell hi hagués una altra també al camí Ral; a Clarà hi havia el castell a un lloc enlairat controlant el Camí Ral; a Obiols hi havia una torre de vigilància; també hem de nomenar les cases fortes com Noet (on hi havia senyor feudal), Vilajoana, Santamaria, Pagerols, la Casavella, entre d'altres. Al lloc que ocupava el castell de Clarà, o molt a prop, trobem documentada la casa Palau que es va mantenir dempeus fins a inicis del segle XX i de la que s'han identificat diferents estructures que formen habitacions i que es troben al costat del lloc identificat com a castell. Al fogatge de 1553 s'anomena a 'Guillem Palau al mas de Clora' a la parròquia de Sant Martí d'Avià (IGLESIAS, 1991); i ja al 1438 el rector d'Avià Francesc de Mas estableix alberg i pati a Miquel de Palau (Pergamins de cal Mas). Més endavant, al 1767, el manso Palau era propietat de Antonio Farguell de Berga que hi tenia un masover, i que també posseïa el mas Porxos. Al 1862 eren de Joaquín Farguell de Barcelona. L'any 1879 els dos masos junt amb el Verdaguer pertanyien a Joan Ferrer. Possiblement aquest mas seria construït a prop de la torre castellera, tal i com veiem en les restes, demostrant el topònim que es tractaria d'una casa important (RIU, 1989), possiblement la casa del castell. Segons informació oral dels actuals habitants del Verdaguer, hi havia una masia al turó de Palau sobre dels Porxos, anomenada Palau i que darrerament (inicis del segle XX) era habitada per una comunitat de monges. La casa també disposava de cementiri i no sabem si l'església de Sant Serni de Clarà podia estar ubicada a prop d'aquest mas (de Clarà al segle XVI) abans de ser traslladada a la ubicació actual durant el segle XVII. | 42.0653300,1.7898600 | 399881 | 4657738 | 08011 | Avià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38652-foto-08011-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38652-foto-08011-128-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Es van realitzar unes prospeccions arqueològiques del 17 d'octubre al 19 de desembre de l'any 1997 per l'arqueòleg Ramon Martí Castelló, de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb l'objectiu de la realització d'un estudi sobre 'Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època baix-imperial fins a l'Alta Edat Mitjana' (treball inèdit). La prospecció va proporcionar diferent material ceràmic de cronologia medieval amb alta proporció de fragments més antics: ceràmica cuita negra i de tonalitats marrons. Els materials estan dipositats al Servei d'Atenció als Museus Pedret (Girona). Aquest castell va tenir continuïtat amb el Mas de Palau, que va deixar d'existir a finals del segle XIX. El topònim Sala o Palau es va donar a l'edat mitjana a l'espai o crugia entre parets de pedra, de dimensions relativament grans i que sovint constituïa per ella sola un edifici de destinació no cultural. S'anomenava Palau quan l'ocupant era un personatge conspicu, comte o bisbe. Es van començar a fer cap el segle XII al costat de la torre del castell i servien d'estança a la família del senyor o castlà. Les restes del mas Palau han estat identificades en fer aquest inventari, al costat de les restes del castell que ja van ser identificades per Ramon Martí l'any 1997 a partir d'informació de gent de la contrada i que formen una continuïtat constructiva amb aquest. (Referència topogràfica del castell a la Carta Arqueològica: 31TDG001580). | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 38634 | EL VERDAGUER | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-verdaguer | CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. | XIX | Masia d'estructura clàssica i de construcció moderna. És un edifici gran, amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia, i amb tres pisos. Els murs exteriors són de pedra barrejada amb còdols, amb cantoneres ben escairades als angles i amb els tancaments d'obra vista. Davant de la façana principal hi ha un baluard al que s'accedeix des dels dos costats per portalades. La porta principal és coberta amb un arc escarsser d'obra vista, tipus d'arc que es repeteix a algunes finestres de la casa. Al segon pis destaca una finestra central d'arc de mig punt dividida per un muntant d'obra, així com l'ull de bou ovalat que proporciona llum a les golfes. L'era de la casa situada al costat est, es troba envoltada de coberts que la tanquen quasi completament. | 08011-110 | El Verdaguer. Clarà. 08610 AVIÀ | Tot i que la casa actual va ser construïda a mitjans del segle XIX, ja tenim notícies d'un assentament al fogatge de 1497 en que surt Bernat Verdeguer al terme de Sant Martí d'Avià, i al fogatge de 1553 es cita a Bernardi Verdaguer (IGLÉSIAS, 1979). Per informació oral dels ocupants de l'actual mas sabem que havia hagut una primera construcció a prop de la casa actual, que seria la casa més antiga de la que no queden restes. Al Cadastre de 1767 el mas era propietat de Mariano Boixadera de Berga que tenia un jornaler i un mosso. Al 1862 era de José Cortada de Berga i el 1879 de Joan Ferrer. A inicis del segle XX va comprar la propietat junt amb els Porxos els amos de la casa Escardívol de Serrateix. | 42.0696500,1.7926900 | 400122 | 4658215 | 1850 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38634-foto-08011-110-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 38715 | ELS PORXOS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-porxos | CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. | XVIII-XIX | Conjunt fomat per tres edificis diferents. El primer és l'antiga casa, amb la coberta de teula àrab de doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana oberta a migdia. És de planta baixa, pis i golfes. A aquest cos se li afegí tardanament un altre de les mateixes característiques de maó. L'acabat exterior és arrebossat en la meitat de la façana i de totxo vist a l'altre meitat que es manté a la façana lateral. Les obertures es disposen de forma asimètrica en la façana principal, en canvi en les laterals es manté la simetria. Davant de la façana principal hi ha un cobert. L'altre habitatge és de planta baixa i pis, de forma rectangular amb la coberta de teula àrab, de dues vessants que fan el desaiguat a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color gris en una part i a l'altre de totxo vist i a la façana lateral arremolinat. A la façana principal hi ha la porta amb llinda de fusta i tres obertures arrebossades a l'alçada de la planta baixa i una al pis superior. Completa el conjunt un grup de pallisses i cobertss que formen angle recte i que tenen un assecador obert a la primera planta. La construcció dels lements antics és de pedra amb finestres de maó; la resta és de maó. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. Habitatge que històricament ha estat lligat a explotació agrícola i ramadera. | 08011-191 | Clarà | La informació més antiga data del 1767 (Cadastre d'Avià) en què era propietat d'Antoni Farguell de Berga. La casa està directament relacionada amb el Verdaguer, ja que forma part des de llavors de la mateixa propietat. | 42.0657600,1.7932400 | 400161 | 4657782 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38715-foto-08011-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38715-foto-08011-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38715-foto-08011-191-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 38640 | SANT SERNI DE CLARÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-serni-de-clara | BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. BOLÓS, J. (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi ed. Barcelona. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. JUNYENT, E. (1992): Diplomatari i escrits literaris de l'abat i Bisbe Oliba, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, doc. 32. ROSSINYOL, J.M. (1990). Sant Serni de Clarà. Una història a mig escriure. Ateneu d'Avià. SERRA I VILARÓ, J. (1930-50). Baronies de Pinòs i Mataplana. Centre d'Estudis Baganesos. | XVII | Església barroca d'una sola nau coberta inicialment amb volta de canó i teulada a dues vessants amb voladís de teules a vint centímetres per sota de la teulada. Els murs són de pedra de diferents tamanys amb les cantoneres ben escairades i grosses. La façana s'obre a llevant i sobre ella s'aixeca una espadanya doble que va ser restaurada fa pocs anys. La porta allindada té els muntants i la llinda fets amb pedra ben tallada i amb decoració motllurada. A la llinda hi ha l'inscripció: ANY 1630, amb un relleu al mig. Aquest relleu presenta una piràmide amb el crismó al centre i coronada per una creu que agafen dos braus alats que pugen per la piràmide i que fan referència a la llegenda del martiri de Sant Sadurní. En aquesta façana s'obren tres finestres, una a cada costat de la porta i la tercera, espitllerada, sobre la porta. L'interior presenta una sola nau que es va reformar totalment en la reconstrucció realitzada els anys vuitanta del segle XX amb el suport del Servei d'Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i per iniciativa de la gent d'Avià. Al costat est de l'església hi ha el cementiri, petit i envoltat d'un mur de pedra i en el que pràcticament no es distingeixen les tombes ja que és ple de matoll. La última vegada que es va enterrar algú va ser l'any 1931. | 08011-116 | Església de Sant Serni de Clarà. Clarà. 08610 AVIÀ | La primera notícia històrica la trobem l'any 1003, quan el comte Oliba dona al monestir de Santa Maria de Serrateix l'església de Sant Martí d'Avià amb la seva sufragània de Sant Serni de Clarà (JUNYENT, 1992), encara que el lloc de Clarà ja era nomenat a l'acta de consagració de Sant Martí (BARAUT, 1978) i a la de Sant Llorenç prop Bagà al 983 (et in Clerano manso I cum terras et vineas) (BOLÓS, 1986). La última referència al lloc la trobem el 1020, quan Guinedella ven a Ramon d'Avià un alou al lloc de Clarà, al terme del castell d'Avià, pel preu de tres-cents sous d'or i d'argent, cavalls i mules (SERRA, 1930). L'antiga església no es trobava al lloc que ara ocupa l'actual, edificada al segle XVII (1630), es trobaria a l'altre costat de la carretera, més a prop del castell, al lloc ocupat per l'antic mas Palau on hi havia un cementiri i una petita església. Lany 1854, quan només tenia setze anys, el pintor Marià Fortuny i Marçal va residir temporalment a la zona fugint de l'epidèmia de còlera que assolava Barcelona. Durant l'estada va pintar tres quadres, entre els que destaca 'La Vall de Clarà', en el que s'observa l'església de Sant Serni així com altres masos propers: la Riereta, l'Hostal del Gran Nom i els Porxos. Aquesta pintura es troba al Museu Comarcal Salvador Vilaseca de Reus. L'any 1936, a l'inici de la Guerra Civil es va cremar l'altar, així com els sants, bancs i altres objectes de culte. Després va ser abandonada fins que l'any 1988 el poble d'Avià va posar en marxa una campanya de recuperació que es va iniciar netejant i desbrossant la zona per uns quants veïns dirigits per Mn. Camil Viladrich i que va culminar amb la restauració de la volta de maó pla i la teulada l'any 1990, així com el campanar de doble espadanya que es va finalitzar l'any 1995. L'octubre de 1990 es va recuperar la celebració de la festa de Sant Lluc i es va anar a peu des d'Avià fins l'església amb la companyia dels gegants, instaurant de nou l'aplec què es celebra cada any. Un dels gegants d'Avià va ser batejat amb el nom Serni per voluntat popular i en commemoració de la recuperació de l'església. La llegenda de Sant Sadurní (Serni) explica que aquest bisbe de Tolosa de Llenguadoc va ser perseguit pel l'emperador Deci i mort l'any 250 a les escales del Capitoli de Tolosa. El Bisbe Sadurní es va negar a adorar un ídol romà en forma de brau, per aquest motiu el van martiritzar lligant-lo a un brau que el va arrossegar per les escales fins a destrossar-li el cap. Sant Serni era l'advocat dels nens que es fan pipí al llit, i que portaven a l'església per tal de fer-los creure. A l'església de Clarà es deia missa cada diumenge a la mateixa hora que a Avià, motiu pel qual sempre era el vicari el que deia missa a Sant Serni. Assistien els habitants dels masos que depenien d'ella: Casancots, La Bauma, Codines, Lluert, La Riereta, la Parera, el Pou, Santandreu, Serrapinyana, els Porxos, l'Hostal del Gran Nom, el Verdaguer, Vilanova, la Vinya. Es va deixar de dir missa en ser cremada per la Guerra Civil. | 42.0650100,1.8012000 | 400819 | 4657689 | 1630 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38640-foto-08011-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38640-foto-08011-116-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Cada any es celebra l'aplec el diumenge després del 18 d'octubre. | 96|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 38635 | SERRAPINYANA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrapinyana | Cadastre d'Avià de 1767. Amillarament de 1862 i de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià). | XVIII | Aquesta casa, construïda en un lloc en que el terreny forma feixes per adaptar-se als desnivells de la costa de Serrapinyana, ha estat fruit de diferents construccions afegides a la estructura inicial. La casa és de planta rectangular amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la muntanya, E-O. És construïda sense fonaments, a sobre de la roca que li proporciona el paviment de la planta baixa, i distribuïda en dues crugies. El cos més antic és el del cantó de ponent que conserva un llinda de finestra amb la inscripció '1720 Joseph Serra'. A aquest se li van afegir altres dos cossos que van tapar la primera porta amb llinda de fusta i oberta a la façana de llevant. Els murs exteriors són de pedra barrejada i actualment arrebossada. Al seus voltants s'han construït varis coberts en diferents èpoques que han anat tapant les vistes de la casa sobre la plana d'Avià. | 08011-111 | Serrapinyana (Clarà). Costa del Pou. 08610 AVIÀ | Aquest mas està relacionat amb la Casanova de Serrapinyana. L'any 1321 trobem referències de terres que afronten amb honors de P. comte de Pinyana a prop del camí d'Avià a Coforb (Cal Mas). Aquesta casa podia haver tingut alguna relació amb aquest comte de Pinyana que va donar nom a la costa de Serrapinyana i als dos masos. Tot i que a l'Inventari de Patrimoni de la Generalitat es relaciona a Bernardi Serra que surt al Fogatge 1553 amb aquesta casa, la dada és errònia ja que està documentat un mas anomenat Serra que es trobava a prop del Molí del Castell. Al Cadastre de 1767 Josep Serrapiñana té el manso Santana (que és la Casanova de Serrapinyana), i també el manso Serra (consta que és masover de la seva pròpia heretat) i que la posseeixen per empenyorament la comunitat de preveres de Berga, igual que el 1862. Al 1879 era de Josefa Vila. | 42.0716300,1.8021900 | 400911 | 4658423 | 1720 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38635-foto-08011-111-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La Costa del Pou és també coneguda per Costa de Serrapinyana. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 38633 | MOLÍ DE LA RIERETA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-riereta | AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà. Amillarament d'Avià de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià). | XVIII | L'edifici es troba al costat de la riera de Clarà i en un desnivell del terreny que li proporciona l'alçada necessària per produir el salt d'aigua pel molí. És un edifici d'estructura clàssica cobert amb teulada a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana que és orientada a migdia. Les parets són de maçoneria, amb finestres i portes d'obra vista. A la planta baixa encara hi ha part dels mecanismes del molí fariner, mentre que l'antic casal del moliner ha estat adaptat a dues cases de segona residència. La façana principal és asimètrica i presenta un assecador obert a les golfes amb dos finestrals d'arc de mig punt d'obra que es troben desplaçats respecte al centre del carener. Al nivell per sobre de la casa i a tramuntana es troba la bassa. A l'altre costat de la riera es conserva com a decoració una mola subirana, i al jardí de la casa s'ha utilitzat un antic eix amb roda de pedra com a taula. | 08011-109 | Molí de la Riereta. Clarà. 08610 AVIÀ | El molí no consta al Registre de Matrícula Industrial d'Avià, cosa que mostra que ja no estava en funcionament a inicis del segle XX. La primera notícia data del Cadastre de 1767 en que era propietat de Antonio Camps de Barcelona junt amb el mas Riereta i Lluert de Clarà. Això ens fa suposar que el molí seria construït en aquesta època, però probablement aprofitant la ubicació d'un antic molí. Al 1856 era de Luis Blanxart de Berga, pare de Luis Blanxart que va organitzar una interessant i moderna explotació agropecuària vinculada a l'Institut Agrícola de Sant Isidre i que tenia la seu central a la Riereta. | 42.0612200,1.8038900 | 401035 | 4657266 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38633-foto-08011-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38633-foto-08011-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38633-foto-08011-109-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 38648 | LA RIERETA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riereta | AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà. NOGUERA I CANAL, Josep (1987). 'La família Blanxart', a Regió 7, Manresa, 8 de novembre. VILARDAGA, J. (1919). Efemérides Berguedanas. Manresa. | XIX-XX | La granja és un edifici rectangular allargassat, cobert amb teulada a dues aigües i orientat a sud, de manera que la façana més ampla queda assolellada i oberta a l'era. Segueix les característiques dels edificis industrials de la darreria del segle XIX: construcció de pedra amb finestres i portes d'obra vista, i amb dos pisos. Més tard es va augmentar l'alçada fent un afegit d'obra vista. A l'interior es conserva en part la compartimentació que es va fer a finals del segle XIX per separar els porcs, així com restes del tramvia i la recollida d'aigües a la part inferior. La casa és una construcció dels anys quaranta del segle XX, amb façana oberta a l'era en direcció est, coberta a dues vessant amb el carener perpendicular a la façana de tramuntana. A ponent la masia té una eixida amb una gran balconada que reposa sobre el primer nivell adaptat a magatzems i dependències agrícoles. | 08011-124 | Granja La Riereta. Clarà. 08610 AVIÀ | La referència més antiga que hem trobat és de l'any 1374, en que s'anomena el mas de la Riera com a terme d'unes terres de la parròquia de Sant Serni de Clarà. Aquesta dada ens dóna la més antiga d'aquest mas, però ja no tornem a tenir notícia fins al Cadastre de 1767, en que era propietat de Francisco Camps de Berga i consta que tenia un masover i un mosso. L'any 1862 ja pertany a Luis Blanxart notari de Berga. El fill d'aquest, Luis Blanxart i Grau nascut l'any 1842, advocat i periodista, membre de l'Institut Català de Sant Isidre, va desenvolupar a La Riereta un innovador projecte agrícola i ramader. Va fer cria de cucs de seda amb fulles de roure i morera; granja de gallines; cultiu de fruiters i de vinyes; i principalment la cria de porcs de la raça anglesa Yorkshire. Va anivellar les terres dels entorns de la granja i les va convertir en regadiu per farratges. Va construir unes naus en les que el gra era repartit mitjançant un tramvia que també treia els fems a un femer obert i amb un subterrani sota la nau per recollir les aigües brutes. Va ser un dels pioners de l'agricultura moderna, però el seu projecte finalment va fracassar i va quedar frustrat. Al 1884 els edificis eren de Francisco Traber de Berga. Durant la Guerra Civil la casa es va cremar completament i va ser totalment reconstruïda posteriorment. Actualment es conserva una de les naus construïdes per Blanxart. | 42.0632800,1.8039000 | 401039 | 4657494 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38648-foto-08011-124-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els actuals propietaris han realitzat una investigació i han seguit la documentació referent a la casa fins al 1790. La casa es va cremar completament per la guerra civil i va ser construïda de nou. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 38632 | LLUERT DE CLARÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lluert-de-clara | Amillarament d'Avià de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià). | XVIII | Masia de planta rectangular, teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que és orientada a migdia. La casa ha sofert diferents ampliacions, amb afegits a la part posterior i amb coberts al voltant. Els murs son de pedra barrejada amb les cantoneres de pedra ben escairades i amb les finestres envoltades de maó. A la façana principal s'observa l'estructura en tres crugies i tres pisos, en què la porta principal es troba al lateral esquerre i és coberta amb un arc escarser adovellat sobre muntants de carreus. Les finestres també tenen la llinda en forma d'arc rebaixat de maó. Destaca l'assecador a les golfes amb una porta d'arc de mig punt de maó per permetre l'entrada de la palla, i que deixa veure l'enllatat de fusta de la teulada. L'interior de la casa ha estat totalment reformat. | 08011-108 | Lluert de Clarà. Clarà. 08610 AVIÀ | A un document de la casa Vilamarí que recull els censals que pagaven les cases i a qui, s'especifica que Lluert era Hostal (mitjans segle XVIII) i que pagava censals als preveres de la comunitat de Berga. Per tant aquest seria un hostal que es trobava al pas del camí Ral de Cardona i abans d'arribar a Avià, venint de Cardona. Al Cadastre de 1767 era de Francisco Camp de Berga que tenia un masover a la casa. El 1856 era de Luis Blanxart de Berga que també era propietari de la Riereta i del Molí. Actualment la casa es dedica a agroturisme. | 42.0672700,1.8043300 | 401081 | 4657937 | 1750 ? | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Actualment la casa es dedicada a allotjament de turisme rural. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 38695 | FORN DE LA BAUMA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-bauma | DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Forn de teules i maons situat a un marge entre un camp de cultiu i el camí que porta del Molí de la Riereta a Cal Saboia de L'Espunyola. Es troba tapat per esbarzers i quasi no es distingeix. Té dues boques obertes en una paret de pedra barrejada i formant dos arcs amb carreus ben tallats. Des de la boca es distingeixen dues cambres cobertes amb volta i separades per un mur. Deuen tenir una profunditat de quasi dos metres i uns dos metres de llarg per un i mig d'ample cada cambra. L'interior és bastant net, tot i que acumula runa. Als camps dels entorns es troben moltes restes de teules. | 08011-171 | Camí de La Riereta a Cal Saboia, Clarà. 08610 AVIÀ | Per l'estructura constructiva del forn deduïm que és tracta d'una obra de finals del segle XVIII o inicis del XIX, ja que aprofita els marges per accentuar el desnivell de la cambra. Tot i l'estructura del forn no tenim notícia de que es tractés d'un forn important, més aviat seria de tipus comunitari, utilitzat en les obres de les cases dels entorns: la Riereta, el Molí, la Bauma i cal Saboia. Tot i que no es distingeix clarament des de l'exterior, l'interior de les cambres es conserva en bon estat. | 42.0592600,1.8046100 | 401092 | 4657047 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38695-foto-08011-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38695-foto-08011-171-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Es troba en el límit del terme d'Avià amb L'Espunyola. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 38689 | CONTRAPÈS DE PREMSA VINÍCOLA DE SERRAPINYANA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-vinicola-de-serrapinyana-0 | COROMINAS, R. (1995). Estudi de diferents peces de pedra de probable època medieval i utilitat desconeguda. L'Erol nº 48, pàgs. 10-14. COROMINAS, R. I COROMINAS, J. (1998). Premses de biga bastides en codines i en pedres traslladables. L'Erol nº 57. RIU, M. (1989), L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | X-XII | Aquest contrapès de premsa traslladable va ser aprofitada com a element per fer la paret d'un safareig que es troba a uns 200 m de la Casanova de Serrapinyana costa amunt. Es troba en bon estat de conservació i semi-soterrada. Té l'encaix allargat i eixamplat al centre seguint les característiques d'aquests contrapesos. Les mides aproximades són: 65x60x30 cm i un pes aproximat de 400 kg. | 08011-165 | Casanova de Serrapinyana. Costa del Pou. 08610 AVIÀ | Veure la fitxa 137. | 42.0753600,1.8047000 | 401124 | 4658835 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Al costat del safareig que es troba a 200 m de la casa, i que era regat per la font de Serrapinyana, hi ha una roca que forma una petita balma elevada amb la boca ovalada i que té un regatell excavat a la roca per la part superior per tal de desviar l'aigua i que no entrés a la balma. Medeix aproximadament 1'80 m d'alçada i 1'50 m de fons, de manera que hi cap una persona. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 38636 | CASANOVA DE SERRAPINYANA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-serrapinyana | Cadastre d'Avià de 1767. Amillarament de 1862 i de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià). | XVIII | Masia construïda seguint l'estructura de tres cossos i ampliada amb un seguit d'afegits. És coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia amb una era al davant. Davant hi ha un porxo suportat amb un pilar de pedra i tres de maó. A un dels pilars del porxo hi ha la data 1767 gravada a la pedra. Les parets són de pedra barrejada les finestres amb llindes i muntants de pedra. La porta principal és allindada, amb llinda de fusta que té la data 1729 quasi esborrada. El terra del primer pis és de lloses de pedra suportades per un embigat de roure i llates. A la cuina hi ha una porta que té gravada al muntant la data 1789. A la cuina es conserva la campana del foc a terra característica de la zona, així com un forn de pa. Al costat de la casa i també obert a l'era hi ha un cobert amb pilars de pedra que subjecten un tancament de fusta i que és de la mateixa època que la casa. | 08011-112 | Clarà. Costa del Pou. 08610 AVIÀ | Aquesta casa seria construïda com masoveria de Serrapinyana, per això porta el sobrenom de Nova, a inicis del segle XVIII. Al Cadastre de 1767 Josep Serrapiñana consta com a propietari del manso Santana (Casanova de Serrapinyana), que també tenia Serrapinyana. Al 1879 els dos masos eren de Josefa Vila. El fet de trobar bases de premses de biga a la zona confirma l'antiga utilització del lloc per al cultiu de la vinya a l'edat mitjana. | 42.0732300,1.8051800 | 401161 | 4658598 | 1729 | 08011 | Avià | Restringit | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Als entorns hi ha tres contrapesos de premsa de biga de pedra dels que s'ha fet fitxa. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 38661 | CONTRAPÈS DE PREMSA VINÍCOLA DE SERRAPINYANA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-vinicola-de-serrapinyana | COROMINAS, R. (1995). Estudi de diferents peces de pedra de probable època medieval i utilitat desconeguda. L'Erol nº 48, pàgs. 10-14. COROMINAS, R. I COROMINAS, J. (1998). Premses de biga bastides en codines i en pedres traslladables. L'Erol nº 57. RIU, M. (1989), L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | X-XII | L'encaix és deteriorat. | Als entorns immediats de la masia Casanova de Serrapinyana s'han localitzat tres contrapesos de premsa de biga realitzats en blocs de pedra, a les que em refereixo en fitxes independents. La que tractem en aquesta fitxa es troba al costat de la bassa de la casa, utilitzada con part del mur i amorterada en aquest verticalment. És un bloc de pedra, de tamany petit si el comparem amb altres que coneixem de la zona, de 60x65x30 cm, amb un pes aproximat de 400 kg, i amb un forat allargassat al centre bastant deteriorat. | 08011-137 | Casanova de Serrapinyana. Costa del Pou. 08610 AVIÀ | El conreu de la vinya al comtat de Berga és documentat des dels primers segles medievals. Les premses de biga traslladables s'utilitzaven durant l'edat mitjana a peu dels conreus en els camps de vinyes dels entorns, fet que facilitava la feina de premsat. Aquest era un contrapès utilitzat per aquestes premses traslladables. | 42.0734400,1.8052400 | 401166 | 4658621 | 08011 | Avià | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 38690 | CONTRAPÈS DE PREMSA VINÍCOLA DE SERRAPINYANA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-vinicola-de-serrapinyana-1 | COROMINAS, R. (1995). Estudi de diferents peces de pedra de probable època medieval i utilitat desconeguda. L'Erol nº 48, pàgs. 10-14. COROMINAS, R. I COROMINAS, J. (1998). Premses de biga bastides en codines i en pedres traslladables. L'Erol nº 57. RIU, M. (1989), L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | X-XII | Es troba en mal estat, ja que està molt desgastada. | Aquesta base de premsa de biga es troba al bosc, a prop de la font. És feta en un bloc de pedra d'aglomerat i es troba semi-soterrada al terreny de manera que tan sols es veu una part de la cara superior. En aquesta cara visible hi ha l'encaix de forma ovalada amb el centre més ample. | 08011-166 | Casanova de Serrapinyana. Costa del Pou. 08610 AVIÀ | Veure la fitxa 137. | 42.0755300,1.8052600 | 401171 | 4658853 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 38713 | LA BAUMA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma | CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. | XIX-XX | Casa de planta, pis i golfes, de planta quasi quadrada i coberta amb teulada a doble vessant. Construïda amb murs de pedra i amb les finestres voltades de maó. Presenta una façana simètrica amb porta central i balcó al centre del primer pis i finestral ample a les golfes amb arc rebaixat. Al costat hi ha restes d'un altre edifici, probablement una pallissa, de la que només es conserva la base dels murs. | 08011-189 | Clarà | El propietari de la casa Vilanova conserva documentació d'aquesta: Es tracta d'un grup de documents solts i altres enquadernats en pergamí reutilitzat d'un document i que conté documentació en paper i pergamí i que porta el títol 'Actes de la heretat de Vilanova'. El document més antic és la venda a carta de gràcia de terres del mas Casanova de Clarà feta per Antoni Mas alias Vilanova a Joan Mas de L'Espunyola al 1580. Es conserven altres documents solts d' Antoni Canudas Pladelasala des del 1879 al 1919, es tracta de rebuts d'obres fetes a la casa Vilanova i de la construcció de la casa La Bauma a Avià l'any 1919. | 42.0556300,1.8079300 | 401361 | 4656640 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38713-foto-08011-189-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 38638 | REGATELL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regatell | <p>Amillarament de 1862 i de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XVIII | <p>Aquesta és una petita casa de planta i golfes, amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que és orientada a ponent. Es situada al vessant de la muntanya una mica més amunt de la Caseta de Salvans, i queda completament amagada al bosc. Segueix l'estructura de tres crugies amb la porta d'entrada amb llinda de fusta en la que està gravada la data 1778 que està molt esborrada. La pallissa és afegida al costat esquerre de la casa formant angle recte amb aquesta i amb el pis superior tancat amb llates de fusta verticals. La casa té poques finestres, de petites dimensions i de pedra amb les llindes de fusta. Destaca el color groguenc de la pedra utilitzada pels murs, que té les cantoneres fetes de carreus poc treballats. Al costat nord de la casa i aprofitant el desnivell del terreny, hi ha una bassa quadrada petita excavada a la roca amb tres costats que aprofiten la roca natural i el quart amb una paret feta de blocs de pedra. També hi ha un safareig petit al costat sud que ara està pintat de blau i s'amaga entre la verdissa. La casa està abandonada i una part del mur de darrera i de la teulada s'ha enfonsat.</p> | 08011-114 | Regatell de Baix. Zona Sobrestrada. 08610 AVIÀ | <p>Aquesta és una petita masoveria de la casa Can Cardona que es va construir al 1778. A l'amillarament de 1856 era de José Vilardaga de Berga, propietari de Can Cardona i descendent del Vilardaga que construiria la casa i que també va fer la masoveria de Lluert. La propietat es manté a l'actualitat en mans de la mateixa família.</p> | 42.0855715,1.8085492 | 401459 | 4659964 | 1778 | 08011 | Avià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38638-foto-08011-114-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||
| 38637 | El Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pou | <p>Cadastre d'Avià de 1767. Amillarament de 1862 i de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XVIII-XIX | <p>Masia de tipologia clàssica estructurada en tres cossos i que ha sofert ampliacions evidents. L'interior conserva la que seria l'estructura inicial de la casa, més petita, i que presenta els murs de carreus de pedra gruixuts i amples, així com finestres espitllerades que ara queden amagades, i la primera porta amb llinda de fusta. La construcció que veiem actualment és de 1879, data que es troba a la llinda de la porta principal i fruit de les ampliacions que es van fer a la façana i que van augmentar l'alçada total. Aquestes va donar com a resultat una casa de grans dimensions, de planta baixa i tres pisos, coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana s'obre a migdia a una era en la que hi ha altres coberts que segueixen l'estructura constructiva d'aquesta darrera ampliació. La característica més remarcable de la casa és el doble cos de galeries formades per grups de cinc arcs de mig punt a cada un dels dos pisos, i un arc central a les golfes flanquejat per dos ulls de bou ovalats que accentuen la simetria de la façana. A l'interior, la planta baixa s'utilitza com a corts pel bestiar, i els dos pisos son habilitats com a dues vivendes estructurades al voltant de la sala central presidida per la eixida d'arcs.</p> | 08011-113 | El Pou. Clarà. 08610 AVIÀ | <p>La primera notícia històrica de la casa la trobem l'any 1537 (AM) com a terme, tot i que desconeixem el nom dels propietaris. L'any 1767 és de Cristobal Sastre de Berga i el 1856 de José Canal i Gamisans, propietat que es manté fins al 1876 en que la compra Ramon Pujol i Carsi, pare del que va ser alcalde de Berga Ramon Pujol i Thomàs. Per la data que trobem a la porta d'entrada esbrinem que l'ampliació dels cossos de galeries van ser obra de Ramon Pujol, que li donaria una empenta important a l'explotació. Ramon Pujol i Thomàs es va casar tres vegades: primer amb Mª Queralt Blanxart i Grau que va morir de part i sense fills; en segones núpcies amb Mª Isabel Sarraís i Serra (el seu fill Ramon Pujol i Sarraís era l'hereu), i finalment amb Juana Pons i Pau a la que va regalar la casa El Pou com a dot en casar-se amb ell. Ramon Pujol i Thomàs va morir el 1923 i deixà al seu hereu les propietats de Codines, el Pou i la fàbrica de cal Piteu a Avià, entre d'altres propietats. Actualment la casa és propietat d'una neboda de l'hereu.</p> | 42.0733500,1.8092700 | 401499 | 4658606 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-06-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 38675 | CASETA DE SALVANS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-salvans | Registro de casas de campo de Avià de 1856. (AMA) | XVIII | Edifici d'estructura molt senzilla a la que s'hi afegiren un nou cos a cada cantó seguint la mateixa estructura de planta i pis cobert amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana oberta a migdia.. A l'esquerra s'afegí una nova casa i a la dreta la pallissa tapada amb fusta, que reposa sobre brancals fets de grossos carreus ben escairats. Els murs són de blocs de pedra grossos encaixats amb petites pedres a les juntures i amb carreus ben escairats a les cantoneres. La porta principal i les finestres de la casa central tenen les llindes de fusta, mentre que la més nova les té d'obra vista. La pallissa té els pilars d'obra. La casa es troba en un lloc elevat, a prop de la riera d'Avià. | 08011-151 | Caseta de Salvans. Zona de Sobrestrada. 08610 AVIÀ | Al 1856 la caseta era de José Salvans, mantenint-se la propietat en mans de la mateixa família Salvans. Va ser construïda a la mateixa època que Regatell, casa que es troba una mica més amunt, a finals del segle XVIII, i seguint la tipologia de les masoveries que es va fer freqüents en aquesta època. | 42.0842900,1.8095000 | 401535 | 4659821 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 38696 | TEULERIA DEL POU | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-pou | DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. Llibre de Matrícula Industrial d'Avià 1899-1934. (AMA). | XX | Les restes d'aquesta antiga teuleria es troben a prop de la casa de El Pou, i aprofitant un desnivell del terreny. Actualment tan sols resten les runes de l'estructura principal del forn i de la bassa. El forn era de planta quadrada dividit pel mig amb un mur de maó. El murs exteriors són de blocs de pedra a la base i maó a la part superior, l'interior és folrat de maó i argila. No queden restes de la cúpula que cobria el forn però encara es poden distingir la porta que s'obre a migdia i dos canals de desguàs. Tot i que es troba en mal estat, aquest forn és bastant modern, ja que es va construir per substituir un altre que hi havia al poble l'any 1924. | 08011-172 | Casa El Pou, Costa del Pou. 08610 AVIÀ | Al Llibre de Matrícula Industrial d'Avià consta que va funcionar aquest forn de teuleria de l'any 1924 al 1942, amb José Reig Torrent, que abans de l'any 1924 tenia la teuleria al carrer Abat nº 14 d'Avià. Segons consta, aquest forn tenia 10 m3 de capacitat. A Avià hi havia dues teuleries més a inicis del segle XX: cal Taulé Nou (a l'entrada d'Avià per la carretera de Solsona) i la teuleria de Graugés. La teuleria de la carretera ja no existeix des de l'obertura de la carretera l'any 1999, però sabem que va funcionar de 1924 al 1929 amb Juan Comellas Guitart, i que el forn era de 10 m3. | 42.0744600,1.8099800 | 401560 | 4658729 | 1924 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38696-foto-08011-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38696-foto-08011-172-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 38639 | LA PARERA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-parera | Cadastre d'Avià de 1767. Amillarament de 1862 i de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià). | XVIII | La masia La Parera ha sofert gran quantitat de transformacions al llarg del temps que fa molt difícil la seva interpretació. Al seu entorn s'han afegit una sèrie de coberts que han amagat les estructures antigues, tot i així encara poden distingir l'estructura clàssica de tres crugies perpendiculars a la façana, un pou adossat a la cantonada sud-est i un assecador que ocupa la crugia central del primer pis amb la barana de fusta i obert a ponent, que es troba sobre l'antiga porta principal amb llinda de fusta. El carener de la teulada és paral·lel a la façana principal que s'obria a l'era, lloc actualment ocupat per un afegit modern que va albergar fins fa uns tres anys una discoteca. La funció anterior de l'edifici com a restaurant i la posterior com a discoteca han canviat completament la fisonomia interior i exterior de la casa, conservant tan sols una paret de pedra. | 08011-115 | La Parera. Zona La Rovira. 08610 AVIÀ | Al 1767 la Parera era un mas agrícola propietat de Juan Corominas que vivia a la casa i tenia un mosso. A 1856 era de Cayetano Corominas, mantenint la propietat els Corominas fins el 1879. A finals del segle XVIII es va casar la pubilla del mas Parera d'Avià amb l'hereu de can Salvans de Biure de Sagàs, que des del 1701 ja tenien a Avià terres que havien comprat a Joan Brotons, i una casa al carrer de Dalt antre la rectoria i cal Mas Vell al 1767. La família Corominas eren els propietaris del mas Parera i del mas Sobrestrada que a principis del segle XX ja són propietat dels Salvans. | 42.0721200,1.8110300 | 401643 | 4658468 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38639-foto-08011-115-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | L'antic porxo, on ara hi ha la discoteca, era la part més antiga de la casa i de la qual no queda res. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 38571 | MOLÍ DE CASANCOTS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-casancots | Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Enciclopèdia Catalana, Vol. 3, pàg. 261. Barcelona. 1981. COMA, R. (1983). El molí de Casancots. Ressò nº 3, pàgs. 6-7. VILADÉS, R. (1990). El blat de moro escairat. L'Erol nº 32, pàgs. 41-45. Informació oral del moliner Josep Puigpelat i Castella. | XVIII-XIX | El Molí de Casancots forma un conjunt amb la casa-molí fariner, el molí escairador, l'estructura de l'antic escairador, una sèrie de coberts construïts al voltant, la bassa i el rec. Es troba al costat de la riera de Clarà. La casa del molí té estructura de tres crugies amb diferents ampliacions realitzades a la mateixa època (1899), immediatament posteriors a la compra dels Puigpelat, actuals propietaris. És una casa de pedra de planta i dos pisos amb la vivenda al primer pis i a la planta baixa el molí fariner. A la façana principal, a ponent, es va afegir un cobert obert que proporciona un porxo a la planta i un assecador al pis amb la barana de fusta i que li afegeix bellesa al conjunt. El carener de la teulada és perpendicular a la façana. La porta principal té la llinda de fusta. A la habitació de la dreta de l'entrada hi ha el molí fariner que es conserva en perfectes condicions, ja que encara funciona. És un molí hidràulic d'una mola que rep la transmissió a través de l'aigua que prové de la bassa, que es troba a un nivell superior de la casa, i que cau a un rodet metàl·lic horitzontal que acciona l'arbre. Una mica més avall hi ha un casalot on es troba el molí escairador mogut per l'aigua que surt del molí fariner i que s'embassa en una bassa més petita al costat de l'escairador. Aquest molí, que pela el blat de moro, està format per una mola sotana amb parets de maó (com si fos uns pica circular i fonda) i un trull connectat amb l'eix de l'arbre que fa girar el rodet en empènyer l'aigua que baixa de la bassa. Es conserven diferents estris utilitzats al molí entre els que destaquen: una màquina de ventar, màquina d'engrunar blat de moro, llit de fusta per matar el porc, una bàscula, diferents eines petites com volants, sedassos, falç, martells, forques, etc.. Com a fet curiós el moliner va explicar que es conserva una mola de pedra de 130 cm de diàmetre (les actuals del molí fan 140 cm), que va quedar al mateix lloc on es va fer i que està inacabada. Aquesta mola ja hi era al mateix lloc quan els actuals propietaris van comprar el molí. Entre els dos casalots moliners es conserva una estructura de parets de pedra amb l'espai per una mola de l'antic molí escairador. L'actual moliner va traslladar l'escairador al lloc on es troba actualment, ja que abans era en aquest indret on resten les runes. | 08011-47 | Molí de Casancots. 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí | La història del molí és relativament jove, ja que es remunta a inicis del segle XIX. A l'Amillarament 1862 el molí era de Joan Pejerols, junt amb la casa, i s'especifica que el molí era fariner i que tenia una mola. Posteriorment la casa i el molí van ser empenyorats per un tal Massana, aquest va vendre el molí a José Mercadal al 1883 i aquest als Puigpelat. Isidre Puigpelat, avi de l'actual moliner, va comprar el molí al 1888 i el van ampliar per anar a viure al 1899, per aquest motiu hi ha vàries llindes a la casa amb aquesta data. Aquest primer moliner també feia de ferrer i va fer arreus de ferro, així com destrals, ganivets i volants. En Josep Puigpelat i Castella, el seu net, és l'actual moliner del Molí de Casancots i, fins fa pocs anys, encara treballava a ple rendiment. L'aigua de la riera de Clarà s'utilitzava per moure els següents molins: Molí de Curtics i el Molinot, al terme de Capolat; el Molí de la Riereta i el de Casancots, al terme d' Avià; i el Molí Nou de Sant Pau, a Casserres. Actualment cada any baixa menys aigua ja que no plou i, segons informació del moliner, mentre que fa un temps de cada deu anys hi havia una sequera, fa un temps que hi ha sequera cada any. Surt esmentada com a masia important d'Avià a la 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya'. | 42.0539400,1.8122000 | 401712 | 4656448 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38571-foto-08011-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38571-foto-08011-47-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El blat de moro escairat s'implantà en zones de muntanya amb una agricultura pobra. Al Berguedà es menjava durant l'hivern i ara ha passat a ser un plat tradicional de la comarca. Fa cinc anys (1996) l'Ajuntament d'Avià va reparar la bassa, que perdia aigua, i des de llavors acompleix també les funcions de punt d'extinció d'incendis. L'Àmbit de Recerques del Berguedà va fer un enregistrament en vídeo l'any 1985 del moliner de Casancots treballant i que constitueix un document etnològic de gran importància. S'ha documentat com a col·lecció, però és també una tècnica artesanal. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 38717 | CODINES | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codines | CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. | XIV-XIX | Codines és una masia que ha sofert diferents ampliacions visibles en la seva estructura, la trobem documentada des del segle XIV. Disposa de diferents coberts i corts al seu voltant. La casa principal té la planta baixa amb murs de pedra, i la meitat de la planta primera és en pedra, mentre que la resta, fruit d'una reforma posterior, és de maó. Hi ha dos edificis situats formant angle recte, un més antic i altre fruit de la darrera ampliació. Tots dos tenen planta baixa, pis i golfes, coberts amb teulada de doble vessant. La part més antiga té una eixida oberta a llevant amb quatre arcs de pedra d'arc rebaixat. El que resta d'obra en pedra és feta amb carreus bastants grossos i ben escairats, mostrant una factura antiga. La porta principal s'obria a ponent, tot i que actualment hi ha dues entrades, la de la masoveria a llevant i la del pis del amos a tramuntana. Aquest pis dels amos ocupa una part del primer pis i està rehabilitat completament, essent les parets de maó. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08011-193 | Camí de Sant Serni a Codines | Codines és una de les masies d'Avià documentades d'antic. S'esmenta a la documentació de Cal Mas d'Avià l'any 1374, i suposem que des d'aquesta data la casa aniria evolucionant fins a l'actualitat, amb una important ampliació a finals del segle XVIII. L'any 1856 era propietat de Ramon Bertran, propietat que es manté fins el 1876 en què la compra Ramon Pujol i Carsi, pare del que fou alcalde de Berga, Ramon Pujol i Thomàs. Probablement els cossos de galeries foren obra de Ramon Pujol, que li donaria una empenta important a l'explotació. Ramon Pujol i Thomàs morí l'any 1923 i deixà al seu hereu les propietats de Codines, el Pou i la fàbrica de Cal Piteu a Avià, entre d'altres propietats. | 42.0653800,1.8124900 | 401753 | 4657718 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38717-foto-08011-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38717-foto-08011-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38717-foto-08011-193-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 38645 | MOLÍ DEL SALVANS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-salvans | Arbitri sobre aprofitaments hidràulics (1933-1953). (Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona). Registre de Matrícula Industrial 1899-1917. (Arxiu Municipal d'Avià). | XX | L'edifici de l'antiga farinera va ser reconstruït durant la dècada dels anys cinquanta. Es tracta d'una nau industrial de planta rectangular situada a la riba esquerra de la riera d'Avià, davant de la casa de les Boixes. No queda cap vestigi de l'antic molí excepte alguns blocs de pedra escairats que es troben al costat de la riera i la base de la casa de les Boixes que es va fer a sobre de les restes del molí. En fer-se el dipòsit d'agua, van sortir algunes moles i canalitzacions de ferro. | 08011-121 | Molí del Salvans, Carretera de Berga a Solsona C- 149. Sobrestrada. 08610 AVIÀ | Segons consta al registre de Matrícula Industrial de l'Arxiu Municipal d'Avià, el molí de Salvans va estar en funcionament de l'any 1903 al 1926. Era un molí de dues moles per civada, ordi i blat de moro; que utilitzava un salt de la riera de les Boixes i Regatell amb una alçada de 30 m, 0,040 m3 de cabal i una producció mitjana anual de 15.888 quilovats. De l'any 1933 al 1953, al registre d'arbitris sobre salts d'aigua de la Diputació de Barcelona, consta que el salt d'aigua era propietat de Angel Salvans Serra i Carmen Serra Llucià (c/ Padró, 6 d'Avià) i que utilitzava el molí Manuel Comellas Pallarés. S'especifica que l'aprofitament era irregular i que en temps de secada no baixava aigua, utilitzant-se menys de tres mesos l'any. L'any 1940 el molí estava destruït, però es va continuar cotitzant pel salt d'aigua fins el 1952. A partir del 1924 també hi havia una dinamo que feia 69,44 Kv/h que s'utilitzava per moure 4 cilindres d'una nova farinera que va instal·lar Manuel Comellas i Pallarés i que es va utilitzar fins ben entrats els anys 60. | 42.0816500,1.8134000 | 401854 | 4659523 | 1903 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Actualment el lloc que ocupava el molí és ocupat per la casa de Cal Grané. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 38631 | CAL TAVELLA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tavella | Amillarament d'Avià de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià). | XIX | Masoveria petita en la que s'ha realitzat darrerament una important rehabilitació. És de planta rectangular amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia i situada en un lloc elevat. Els murs són de pedra i reble amb les cantoneres ben escairades, i antigament era arrebossada. És un edifici de dues plantes, amb tres crugies i amb un cobert afegit a la façana de ponent i que ara s'ha integrat a la casa. La planta baixa d'aquest és coberta amb una volta de canó de pedra. La porta principal i les finestres són envoltades de maó, com era característic en les construccions de finals del segle XIX. | 08011-107 | Cal Tavella. Sobrestrada. 08610 AVIÀ | Aquesta és una casa nova que va ser construïda al segle XIX com a masoveria de Can Cardona. La primera referència la trobem a l'Amillarament de 1879 en que era propietat de José Vilardaga, propietat que actualment es manté. | 42.0839600,1.8133700 | 401855 | 4659779 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38631-foto-08011-107-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 38570 | CASANCOTS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casancots | 'Cadatre de 1767'. ' Amillarament de 1862' (Arxiu Municipal d'Avià). 'Capbreu de Sant Pere de Madrona de 1601' (Arxiu Parroquial de Berga). | XVII | Actualment la casa s'està enrunant, i les teulades dels coberts estant mig ensorrades. | La masia de Casancots està formada per diferents construccions: la masia, un cobert, una pallissa tancada i un pou, situats en un pla elevat amb una bona vista. La casa principal ha sofert transformacions com es palesa clarament a la façana. És de pedra amb els murs de la planta baixa fets amb carreus ben escairats, mentre que al pis i golfes són barrejats. Al costat de ponent de les golfes hi ha fragments fets amb tàpia per tapar un antic assecador. La façana és orientada a llevant i al costat de ponent s'han afegit dos cossos i una escala exterior de pedra. La teulada és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. La porta, al costat de llevant, amb llinda de fusta i la finestra central amb ampitador de pedra, corresponen a l'antiga construcció. Aquesta finestra té una inscripció a la llinda molt difícil d'interpretar i que sembla -221oI-. Al costat de migdia hi ha una eixida al pis fruït d'una darrera ampliació més moderna, així com l'assecador obert al costat esquerre de les golfes. També es van afegir coberts fets amb pedra barrejada que tancant la casa pel costat de migdia formant un baluard. L'interior correspon a una estructura amb tres crugies que es repeteix al pis. Al mur interior de ponent, al que es va afegir el cos exterior, hi ha una porta adovellada de mig punt tapiada que és més alta que el nivell del pis. Aquesta seria la porta original de la casa que demostra més antiguitat que la que s'ha trobat als documents. Les finestres del pis tenen festejadors dobles i les portes tenen les llindes de pedra. També es conserven els fogons de la cuina i la campana del foc a terra. Davant de la casa hi ha un cobert de dos pisos amb una columna central i les cantoneres de carreus de pedra escairada i els murs fets de pedra i tàpia; la teulada s'està enfonsant. Darrera d'aquest cobert hi ha un pou de pedra cobert amb cúpula. A prop d'aquest cobert hi ha un estable tancat de pedra amb finestres de maó seguint el tipus arquitectònic dels edificis industrials, i que ara té la teulada enfonsada. Davant hi ha una bassa que aprofita el desnivell del terreny, mentre que per l'altre costat és tancada amb dos murs de pedra. | 08011-46 | Casancots. 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí | La primera nota documental que s'ha trobat és la que ens dóna el Capbreu del 1601 de Sant Pere de Madrona (Arxiu Parroquial de Berga), i que especifica que posseïa el Mas de Quatre Cots (Casancots) amb 60 jornals de bous. Aquesta informació i l'arc adovellat interior ens fa pensar que la casa fou construïda a finals del segle XV o inicis del XVI, tot i que va patir remodelacions, principalment al segle XVIII i al XIX. Al cadastre de 1767, el manso Cots era de Joan Cots, mentre que a l'Amillarament 1862 era de Joan Pejerols, junt amb el molí, Sant Andreu i Pagerols. Posteriorment la casa i el molí van ser empenyorats per un tal Massana, aquest va vendre el molí als Puigpelat i la casa als Badia, actuals propietaris. La casa va estar habitada amb masovers fins l'any 1983 en que van marxar degut al mal estat de la casa i actualment s'utilitza com a corts de bestiar oví. | 42.0529800,1.8152700 | 401964 | 4656338 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38570-foto-08011-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38570-foto-08011-46-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 38643 | COLOMA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coloma | CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Ressò nº 5, juny 1984. 'Els nous veïns'. Pàg. 9. Ressò nº 12, febrer 1987. 'Coloma: un taller especial al servei dels disminuïts psíquics de la comarca'. Pàg 5. A.C.A. Batllia General, classe AB, vol. 2, Feudorum Bergae. | XX | La actual construcció de Coloma és una casa nova que es va construir l'any 1984 i que va substituir l'antiga construcció de la que tan sols queden restes d'alguns murs de 40 cm d'alçada i que serveixen com a marges dels camps de conreu dels entorns. L'antiga construcció va ser producte de diferents etapes constructives, era de pedra i tenia un assecador obert a les golfes. La casa actual no té cap element remarcable ja que no es conserva res de l'antiga construcció. | 08011-119 | Cal Coloma, Veral de Cal Guixé, La Rovira. 08610 AVIÀ | L'antiga casa de Coloma era un edifici que ja existia a l'Edat Mitjana, tot i que amb moltes reformes posteriors. L'any 1984 degut al mal estat en que es trobava la casa per abandonament, es va enderrocar i es va construir l'edificació nova per albergar una granja i un centre de rentat de roba per donar feina a disminuïts psíquics de la comarca. A l'inventari que va fer la Generalitat l'any 1983 s'indica que es documenta la casa perquè estava previst enderrocar-la en breu. Trobem documentat l'any 1338 a Guillem de Coloma d'Avià en una compra que va fer de terra del mas Grau de Coforb (Arxiu Cal Mas). Posteriorment, al 1353, trobem un document d'establiment enfitèutic d'una casa al lloc de Sallagossa a Berga, fet per Elicsena muller de Ramon de Coloma d'Avià (ACA). Al 1406 es fa referència a una vinya i una terra de Pere de Coloma alias Julio (APM). L'any 1447 es fa referència de Joan de Coloma d'Avià que va morir intestat, motiu pel qual els seus fills venen l'any 1496 el mas de Coloma, en alou del monestir de Ripoll, a Joan Mas en carta de gràcia per redimir en 20 anys (AM); essent aquesta la referència directa del mas que trobem més antiga. Al fogatge de 1553 Pere Campelans és al mas Coloma (IGLÉSIES, 1979). Durant el segle XVI a diferents fonts es fa referència del mas com a terme. Al cadastre de 1767 surt el mas Julió de Ramon Bertràn i Julió, la situació d'aquest mas correspon a Coloma. Posteriorment, a l'Amillarament de 1856 el mas era propietat de José Casals de Casserres. | 42.0710400,1.8164800 | 402092 | 4658341 | 1984 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | L'Associació de Pares de la Llar Sta. Maria de Queralt va portar a terme el projecte de Coloma per tal de proporcionar feina als nens disminuïts psíquics de la comarca un cop acabada l'etapa d'instrucció a Berga. Hi ha instal·lada una bugaderia que realitza tot el procés de rentat de roba, així com una nau per cria i engreix de conills i gallines.La protecció és per l'entorn de la zona. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 38644 | LA ROVIRA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovira | Amillarament d'Avià de 1856 (Arxiu Municipal d'Avià). | XVI ? | Actualment s'està rehabilitant | L'estructura constructiva de la casa de La Rovira ens mostra un edifici antic amb diferents ampliacions. És una casa que respon a l'estructura clàssica, distribuïda en tres crugies perpendiculars a la façana, teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i aquesta oberta a migdia. La casa s'aixeca sobre un pla, és de planta i pis, amb murs de pedra fets amb carreus grossos i ben escairats alternats amb pedres més petites. Al mur de ponent a la part exterior hi ha una línia de forats per encaixar antigues bigues a l'alçada del sostre de la planta, fet que mostra que tindria un altre cos enganxat per aquest costat, on ara hi ha una pallissa suportada per un pilar de pedra al centre. Es veu clarament que el pis de la casa va ser aixecat més tard que la planta baixa. A la façana es va obrir la crugia central de manera que la porta principal queda una mica endarrerida i al pis s'obre una eixida coberta amb un arc carpanel de pedra. S'obren dues finestres a cada costat de la eixida i una porta nova al costat dret de la planta trenca la simetria de la façana. A la façana de darrera hi ha l'antic forn de pa cobert amb un arc de pedres planes. A l'interior es conserva la pica de pedra de l'aigüera, i al costat de la campana del foc a terra, els antics fogons de pedra circulars amb cendrera a sota. Possiblement la base dels murs i aquests fogons siguin els elements més antics d'aquesta casa. Davant la casa i als dos costats s'aixequen pallisses de pedra. | 08011-120 | La Rovira 08610 AVIÀ | La primera notícia escrita la trobem a l'Amillarament de 1856 en que la casa és de José Mas, propietat que es manté a l'actualitat. Aquesta casa es construiria com una masoveria de la família Mas per menar les terres de la seva propietat que es troben a la Rovira. El lloc ocupat per aquest mas correspon al que ocupava l'any 1537 el mas Roset (APM). Possiblement aquest fou un mas dels que es van abandonar després de la pesta negra i que es va tornar a reconstruir més tard. | 42.0765900,1.8164200 | 402096 | 4658958 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38644-foto-08011-120-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Caldria conservar els fogons de l'interior ja que és l'únic exemple de fogons de pedra circulars que es conserven a la zona. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 38654 | VILANOVA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilanova | BUSQUETS I CASTELLA, Josep (2001). Els Ballaró. Mecanoscrit. Inèdit. Cadastre 1767 i Amillarament de 1862 d'Avià (Arxiu Municipal d'Avià). Documentació original del Mas Vilanova (APB). | XV | La casa està formada per un cos principal i uns coberts que es troben adossats a la façana de ponent. El conjunt s'alça sobre una superfície plana de roca que s'aprofita com a terra de la casa i de l'era, i que es troba lleugerament inclinada de N a S. La casa es va aixecar sobre una part de la roca que ocupa una tercera part de la superfície total de la planta baixa, de manera que la crugia Nord del primer pis és suportada per aquesta base de pedra. La casa, que és de planta quasi quadrangular i teulada a dues vessants, va ser construïda en diferents etapes, fet que es reflexa en els murs. En un inici la casa estaria formada pel cos que ara queda al centre i al que s'accediria a través d'una porta adovellada d'arc de mig punt oberta al primer pis, ja que l'alçada de la roca permetia salvar el desnivell, i situada a la façana nord. Posteriorment es van afegir dos cossos: un que va ampliar la façana Nord, quedant la porta adovellada a l'interior de la casa; i un altre a la façana de ponent en la que s'obrí una segona porta adovellada, aquesta vegada a nivell de la planta baixa. La fulla de fusta d'aquesta porta té gravada una data: 1772, encara que la fusta és posterior a la construcció de la porta. Més tard, davant d'aquesta mateixa façana es construí un altre cos adossat amb una nova porta amb llinda horitzontal de fusta i una data gravada que no es distingeix, però que sembla posar ANY 1860. Aquest cos és obert pel costat sud a modus de porxo. S'accedeix al pis a través d'una escala amb graons de blocs de pedra ben escairats i sencers, situada després de passar la porta adovellada de la planta baixa. Al pis hi ha una finestra amb festejadors i una fornícula que constituïa la capella a la sala. Aquesta ocupa la meitat sud de la crugia central i comunica pel costat de ponent amb una eixida oberta a migdia. La casa és feta de pedra: les façanes nord i oest amb blocs ben escairats i ben posats amb taulís a les juntures, la façana est és de pedra barrejada i la sud és mig arrebossada. Les parets de les golfes alternen zones de pedra barrejada amb tàpia. A la planta baixa les finestres són petites, espitllerades, mentre que al pis, tan sols les finestres que s'obren a nord i a oest presenten les llindes i muntants de pedra amb una decoració motllurada que s'està perdent per les característiques de la pedra. Els coberts, realitzats també de blocs de pedra, la majoria ben escairats i disposats en filades regulars, es troben adossats a la casa per la façana oest. Al costat sud, i aprofitant el terreny desnivellat que reforça la alçada de la casa, s'obren els horts que havien estat tancats amb murs de pedra seca. | 08011-130 | Casa Vilanova. Zona Vilamarí. 08610 AVIÀ | El topònim Vilanova fa pensar que aquest fou un antic llogaret romà i que possiblement hi haguessin dues viles, essent aquesta la ubicació de la més nova. La troballa de teules planes amb vora de tipus romà (tegulae) a camps dels entorns de la casa, ens poden confirmar aquesta hipòtesis, tot i que no hem de descartar l'origen medieval ja que a inicis de l'edat mitjana també s'utilitzava aquest tipus de teula que a Vilanova hem trobat barrejada amb ceràmica grisa. Des del segle XVI el mas Vilanova era sota domini i alou del rei, sense censos però amb les servituds normals. La primera notícia documental la trobem en un pergamí de Cal Mas d'Avià datat el 1433, en que s'anomena el mas Vilanova formant terme amb el mas Gurans (aquest últim propietat dels Mas). Al fogatge de 1553 (IGLÉSIES, 1979) es cita a Pere Mas al mas Vilanova dins de la parròquia i terme de Sant Martí d'Avià. A finals del segle XVI el mas era propietat de Felip Graugés, que també posseïa els masos Graugés i Puig d'Obiols. Aquest va deixar el mas en testament a Isabel Sorribes casada amb Esteve Senespleda de Berga , que ho van vendre el 1606 a Mn. Francesc Claris rector de Gironella. L'any 1614 aquest el vengué al seu nebot Nuri Joan Claris que va testar a favor del seu nét Diego Claris Rocafort. Aquest va fer hereva a la seva germana que va fer hereu el seu fill Joan Bru Claris, advocat de Bagà. Aquest va testar a favor de dos dels seus sis fills: Francesc Xavier i Josep Pasqual Bru i Rou, l'any 1731. El germans van vendre el mas per 1725 lliures l'any 1755 a Ramon Canudas Ballaró i Perramon, propietari del mas Ballaró d'Olvàn, propietat que es manté en l'actualitat. Una mica abans, al 1741, ja s'havia venut el mas a carta de gràcia (hipoteca) per tal d'eixugar els deutes que tenia la família Bru, a la confraria de Santa Eulàlia de la comunitat de Preveres de Berga. Durant el període que el mas era dels preveres es van acumular censals principalment per les obres que la Confraria va fer al mas Vilanova: al 1735 es va fer la teulada nova; entre 1745 i 1753 es van fer diferents reparacions: la porta principal del mas es va fer nova i també una cort pels porcs. Posteriorment els Canudas van realitzar diferents obres de millora: es va allargar l'era el 1884 i el 1886 es van construir dues corts. L'any 1919 van construir una casa nova, la Bauma. Els Canudas van posar masovers a Vilanova des de la compra del mas i fins a l'actualitat. En època en que el mas era dels Claris consta que tenia unit el mas Bretons; possiblement aquest mas fou al lloc on actualment hi ha unes runes d'una antiga casa cap al cantó de ponent de la casa. | 42.0603600,1.8167400 | 402097 | 4657155 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38654-foto-08011-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38654-foto-08011-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38654-foto-08011-130-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Al costat de la casa pel costat est i aprofitant la mateixa roca sobre la que aquesta s'assenta, hi ha una tina excavada a la roca formant dos clots. Ens referim a ella en una fitxa a part. El propietari de la casa conserva documentació d'aquesta, en concret una carpeta enquadernada en pergamí que conté documentació en paper i pergamí titulada 'Actes de la heretat de Vilanova'. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 38655 | Tina de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vilanova | <p>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6.</p> <p>COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona. Documentació original del Mas Vilanova (APB)</p> <p><span><span><span>Corominas, Camp, Jaume; Corominas Camp, Ramon (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d’Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. P. 182-183.</span></span></span></p> | XIII | <p>En una codina de pedra situada al costat est de la masia Vilanova, hi ha un conjunt de cups circulars excavats a la roca. Aquest conjunt està format per dues tines, una tina completament tapada amb terra i un rebaix al nivell més baix. El recipient més gran es troba al centre i fa aproximadament 1,80 m de diàmetre i 1,60 m de profunditat. Te uns encaixos i un galze a la boca per tal de encaixar una antiga tapa de fusta, i un forat a la part inferior per deixar sortir el vi. A cada costat hi ha altres dos forats, el de més a prop de la casa es troba completament tapat i es distingeix amb dificultat; el més allunyat és de dimensions més reduïdes que el central. Aquest fa aproximadament 1,20m de diàmetre i 1,20 m de profunditat. A la part central i en un nivell més baix donat per l'alçada de la roca, hi ha un quart recipient en forma rectangular i obert per la part frontal. A ell s'obre la boixa (sortida) de la tina central i, encara que actualment és tapat per aigua i terra, suposem que te uns graons excavats i una pica on es recollia el vi. El conjunt es troba envoltat en tot el seu perímetre per un seguit de forats més petits que servirien per suportar un cobert que protegiria les tines.</p> | 08011-131 | Casa Vilanova 08610 AVIÀ | <p>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb dos o tres recipients com la de Vilanova: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el vi per després guardar-ho en una bota. La documentació que es conserva de Vilanova (AB) i de cal Mas d'Avià (AM) ens documenta el cultiu de vinya al territori d'Avià des del segle XIV, així com les troballes de bases de premsa de biga al territori avianès. Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important, ja que s'han trobat pocs paral·lels a Avià d'aquesta època: Terradelles, Obiols i a Avià (bassa de cal Titó), així com a llocs propers al Berguedà: a la casa Farreres d'Olvàn i a la Rompuda de Berga. A partir del segle XVII trobem tines més modernes, de cairons, a algunes masies importants del terme com Vilamarí. A un document d'època del mas Vilanova referent a unes obres efectuades al mas l'any 1735 es fa referència a la compra de calç viva per adobar la tina per posar aglans. Aquesta utilització de la tina per conservar aglans era molt freqüent a la zona.</p> | 42.0605200,1.8173400 | 402147 | 4657172 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38655-foto-08011-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38655-vilanova-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38655-vilaova-planol.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2021-11-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Actualment les tines es troben plenes d'aigua bruta i restes vegetals, cosa que dificulta conèixer les seves dimensions exactes. La tina gran és protegida per troncs situats tapant la boca per tal de que no pugui caure ningú. | 85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||
| 38630 | CAN CARDONA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cardona | <p>Capbreu d'Avià de la Abadia de Serrateix. Any 1701- 1704. Any 1729-1732. Any 1763-1772. (Arxiu Diocesà de Solsona). Cadastre d'Avia de 1767. Amillarament d'Avià de 1862. (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XVII | <p>Casa que ha sofert moltes modificacions, principalment durant el segle XIX i principis del XX. Presenta l'estructura clàssica de tres crugies, coberta amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana que és orientada a migdia. Es manté una distribució simètrica remarcada per les eixides davanteres que es repeteixen a la planta i als dos pisos, realitzades amb quatre pilars de maons més gruixuts als pisos baixos. Aquesta ampliació i una altra feta a la façana posterior van ser realitzades a inicis del segle XX. Els elements fruit d'aquestes ampliacions utilitzaven més el reble i el maó.</p> | 08011-106 | Can Cardona. Sobrestrada. 08610 AVIÀ | <p>El 10 de març de 1650 es fa l'acta d'establiment i carta precària del mas Cardona atorgada per l'Abat del Monestir de Santa Maria de Serrateix a Francesc Altarriba de Berga. Es manté com a propietat dels Altarriba, entre els quals hi va haver un notari de Berga al 1767, fins al 1856 en que ja és propietat de Juan M. Vilardaga de Berga, mantenint-se la propietat actual en mans de la mateixa família. La casa té dues masoveries: cal Tabella i Regatell de Baix, totes dues construïdes a meitat del segle XIX pels Vilardaga.</p> | 42.0839551,1.8170571 | 402160 | 4659775 | 1650 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-05-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El propietari de la casa conserva contractes d'arrendament de la casa des de 1680. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 38642 | CAL RAMONET | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ramonet | Amillarament d'Avià de 1862 (Arxiu Municipal d'Avià). | XVIII | Cal Ramonet és una casa feta en diferents etapes que són difícils de determinar amb exactitud. És una casa de dimensions grans, coberts amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana oberta a migdia, amb planta, pis i golfes. La casa té coberts als dos costats independents de la casa i s'obre a una era tancada per davant amb un petit mur i els mateixos coberts. La façana principal presenta una simetria trencada únicament pel desplaçament de la porta principal a un costat. A la planta baixa hi ha dues portes: la principal de mig punt i adovellada amb la data 1800 i una creu gravades a la clau, i una a un costat també adovellada d'arc de mig punt però de llum més ampla. Al primer pis i a les golfes s'obren dues eixides amb dos arcs cada una: al primer pis els arcs són carpanels de pedra i a les golfes són de mig punt d'obra vista. Tots ells diferenciats per pilars amb els capitells marcats per una motllura horitzontal. A cada costat dels arcs hi ha dos balcons d'arc rebaixat al pis i dues finestres a les golfes que acaben de marcar la simetria de la façana. Als murs laterals es pot observar que les golfes eren un assecador obert per davant i pels costats i que posteriorment aquests es van tancar amb paret de maó. L'estructura interior segueix la divisió en tres crugies perpendiculars a la façana, i es pot veure clarament que el cos davanter va ser afegit posteriorment davant de la que havia estat inicialment la façana principal que ara queda uns quatre metres per darrera de l'ampliació feta al segle XIX. En aquest mateix mur hi ha una espitllera que ha quedat tapiada per un costat per l'ampliació. La que havia estat la primera porta principal té els muntants formats per grans blocs de pedra escairats i la llinda de roure. Aquesta porta, situada en front de la principal, dóna accés a una cort i a la dreta de la porta arrenca l'escala que porta al primer pis fent una ela, amb els primers graons de pedra i els últims d'obra vista amb la vora de fusta. L'escala mena al primer pis, on hi ha la sala amb el terra de rajols de fang fets a mà, obrint-se a ella pel costat esquerre la cuina amb foc a terra de campana típic de la zona i una habitació, i a la dreta dues habitacions i l'arrencament de l'escala que porta a les golfes. La sala té sortida directa a la eixida que te el terra de grans rajols de pedra. A la planta baixa hi ha un forn de pa. | 08011-118 | Cal Ramonet, Veral de Cal Guixé, La Rovira. 08610 AVIÀ | Aquesta és una casa com d'altres d'Avià construïda en diferents èpoques, però no sabem de quina data pot ser la construcció més antiga, principalment perquè el nom que té actualment deu ser recent, de la època de l'ampliació del 1800, i perquè no es conserven documents referents a ella. Al 1856 era de Ramon Bertran. Constant encara de la mateixa família el 1914. | 42.0719000,1.8177900 | 402202 | 4658435 | 1800 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Cal Ramonet és coneguda també amb el nom de Cal Tufa. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 38720 | Abeurador de Cal Ramonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-de-cal-ramonet | XIX-XX | <p>Abeurador situat a l'exterior de la casa cal Ramonet. És d'obra de pedra arrebossat amb ciment i forma un petit embassament i un safareig. S'omple amb aigua de la font de cal Ramonet situada uns metres més amunt i que dona orígen a un petit torrent que desaigua a la riera d'Avià una mica més avall.</p> | 08011-196 | Cal Ramonet | <p>Aquesta és una casa com d'altres d'Avià construïda en diferents èpoques, però no sabem de quina data pot ser la construcció més antiga, principalment perquè el nom que té actualment deu ser recent, de la època de l'ampliació del 1800, i perquè no es conserven documents referents a ella. Al 1856 era de Ramon Bertran. Constant encara de la mateixa família el 1914. L'abeurador té cert interès degut a que ja no es conserven d'aquest tipus a les masies del terme, fet que aconsella la seva protecció.</p> | 42.0715700,1.8179900 | 402218 | 4658398 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||||
| 38726 | Escultura Aborigen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-aborigen | XXI | Escultura situada en una rotonda a l'entrada d'Avià. La peça és un cèrcol de ferro disposat vertical i dividit en dues meitats, un costat està omplert amb seccions circulars de troncs d'arbre, i l'altre amb maons d'argila disposats formant un mur. La part de fusta vol recordar els boscos de pi de la comarca, mentre que la part de rajols vol recordar el color de la terra, relacionant-la amb l'entorn natural d'Avià. El cercle de ferro que lliga la peça simbolitza l'energia, la simbiosi entre les dues parts, la persona i la terra, la persona que la cuida amb estima i respecte cap a la naturalesa. La intenció de l'artista és fer homenatge a tota la gent que ha dedicat la seva vida a treballar amb les mans. S'acompanya d'una placa amb un poema de l'artista de Casserres Josep Grifoll, que diu: 'Persona que ha sabut veure que es viu girant al revés'. | 08011-202 | Avinguda Francesc Macià / carrer del Roure | El seu creador és l'artista basc resident al Berguedà Javier Olaizola, natural d'Errenteria (1961), picapedrer de professió, en l'àmbit de l'escultura. Aborigen és una escultura que vincula l'entorn i la terra, inspirada en els colors de l'entorn. L'obra s'emmarca dins el projecte AviART, que ha finançat l'àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià. | 42.0784100,1.8178800 | 402219 | 4659158 | 2017 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Javier Olaizola | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 38569 | SANTANDREU | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santandreu | Capbreu d'Avià de la Abadia de Serrateix. Any 1701- 1704. Any 1729-1732. Any 1763-1772. Conservats a l'Arxiu Diocesà de Solsona. BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. Pergamins de Santa Maria de Serrateix, ADS. | XI-XVIII | Masia que ha sofert modificacions que han canviat la seva configuració original. És de planta rectangular amb la façana principal orientada a llevant, teulada a dues vessants i amb el carener paral·lel a la línia de la façana. El murs són de pedra amb cantoneres ben escairades. Al costat de la casa pel nord hi ha un cobert que aprofita dues parets paral·leles que pertanyien a una antiga església feta amb pedres molt ben arrenglerades d'origen medieval. Davant la façana uns coberts més moderns tanquen l'era enrajolada. A la façana sud encara es veuen part d'una antics murs de blocs de pedra que podrien pertànyer a una antiga construcció. | 08011-45 | Casa Santandreu. Camí d'Avià a Santandreu. 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí | Tot i que l'estructura arquitectònica de la casa no mostra la seva antiguitat, el lloc ja el trobem documentat l'any 1050 (ADS) en la venda que va fer el Comte Bernat de part de l'alou de Villa Meredi (Vilamarí) en el que estava inclòs el mas de Barrals amb l'església de 'Sancti Andree'. Aquest mas Barrals seria el primer edifici del mas Santandreu al que va donar nom més tard l'església que s'aixecava al costat. Al capbreu de 1242 del monestir de Santa Maria de Serrateix ja es fa esment del 'Mas Sancti Andree' que tenia G. De Val (ADS). Un altre document de 1322 (ADS) el mas és cedit a l'abat de Serrateix i el masover (Pere de Santandreu) li presta homenatge de boca i mans. Posteriorment, troben notícia al Capbreu de Serrateix de 1701, en el que consta que Joan Pallarols, batlle de la Quadra de Vilamarí, té els masos Pallarols amb altres masos units: Sant Andreu, Coma, Puig i part del mas Ollers; mentre que al 1721 la meitat la té Francesc Boxader de Berga per compra a Maria Pallarols i Riba vídua de Pau Pallarols, i l'altra meitat Martí Pallarols. Al Cadastre de 1767 el mas és de Ventura Gironella de Berga i consta que hi ha un masover. Al 1862 era de D. Mariano Gironella de Berga, i es torns a fer referència de la capella del mas. La casa actual seria construïda cap a finals del segle XVII, ja que no conserva elements arquitectònics que facin pensar que sigui més antiga. En canvi les restes de murs de l'església mostren clarament el seu origen romànic. | 42.0471700,1.8186300 | 402233 | 4655689 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38569-foto-08011-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38569-foto-08011-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38569-foto-08011-45-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El nivel de protecció especificat és pel mur que resta de l'antiga església i la ZEA afecta a tot l'entorn. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 38707 | Tina de Santandreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-santandreu | <p>BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. Capbreu d'Avià de la Abadia de Serrateix. Any 1701- 1704. Any 1729-1732. Any 1763-1772. Conservats a l'Arxiu Diocesà de Solsona. Pergamins de Santa Maria de Serrateix, ADS.</p> | <p>A la banda sud-est de la casa Santandreu, al costat d'un cobert, hi ha una antiga tina excavada a la roca. És d'un únic recipient circular d'uns 2 metres de diàmetre i 2 metres de profunditat, excavat a la roca d'un marge. No presenta senyals de galze per posar una tapa i no es pot distingir si disposa o no de boixa. Actualment està mig ple d'aigua.</p> | 08011-183 | Casa Santandreu. Camí d'Avià a Santandreu. 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí | <p>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb un, dos o tres recipients: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el vi per després guardar-ho en una bota. Segons informació oral sembla que en aquesta tina es guardaven els aglans pels porcs. La documentació que es conserva de Vilanova (AB) i de cal Mas d'Avià (AM) ens documenta el cultiu de vinya al territori d'Avià des del segle XIV, així com les troballes de bases de premsa de biga al territori avianès. Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important, ja que s'han trobat pocs paral·lels a Avià d'aquesta època: Terradelles, Obiols i a Avià (bassa de cal Titó), així com a llocs propers al Berguedà: a la casa Farreres d'Olvan i a la Rompuda de Berga. Tot i que l'estructura arquitectònica de la casa no mostra la seva antiguitat, el lloc ja el trobem documentat l'any 1050 (ADS) en la venda que va fer el Comte Bernat de part de l'alou de Villa Meredi (Vilamarí) en el que estava inclòs el mas de Barrals amb l'església de 'Sancti Andree'. Aquest mas Barrals seria el primer edifici del mas Santandreu al que va donar nom més tard l'església que s'aixecava al costat. Al capbreu de 1242 del monestir de Santa Maria de Serrateix ja es fa esment del 'Mas Sancti Andree' que tenia G. De Val (ADS). Un altre document de 1322 (ADS) el mas és cedit a l'abat de Serrateix i el masover (Pere de Santandreu) li presta homenatge de boca i mans. Posteriorment, troben notícia al Capbreu de Serrateix de 1701, en el que consta que Joan Pallarols, batlle de la Quadra de Vilamarí, té els masos Pallarols amb altres masos units: Sant Andreu, Coma, Puig i part del mas Ollers; mentre que al 1721 la meitat la té Francesc Boxader de Berga per compra a Maria Pallarols i Riba vídua de Pau Pallarols, i l'altra meitat Martí Pallarols. Al Cadastre de 1767 el mas és de Ventura Gironella de Berga i consta que hi ha un masover. Al 1862 era de D. Mariano Gironella de Berga, i es torns a fer referència de la capella del mas. La casa actual seria construïda cap a finals del segle XVII, ja que no conserva elements arquitectònics que facin pensar que sigui més antiga. En canvi les restes de murs de l'església mostren clarament el seu origen romànic.</p> | 42.0470600,1.8203000 | 402371 | 4655674 | 08011 | Avià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38707-foto-08011-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38707-foto-08011-183-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-11-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 38629 | SOBRESTRADA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sobrestrada | <p>Capbreu d'Avià de la Abadia de Serrateix. Any 1701- 1704. Any 1729-1732. Any 1763-1772. (Arxiu Diocesà de Solsona). Cadastre d'Avià de 1767. Amillarament d'Avià de 1862. (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XV | <p>Masia de planta rectangular amb teulada a dues vessants i carener paral·lel a la façana que és orientada a ponent. Les cantoneres són fetes amb carreus ben tallats mentre que els murs són de pedres barrejades no arrenglerades i arrebossades. Un petit cobert situat al costat de la porta ha servit per unir aquesta casa a un edifici de nova construcció on es va situar un restaurant. La casa manté l'estructura de tres crugies perpendiculars al carener de la teulada i separades amb dos murs de pedra molt gruixuts. Té planta baixa, pis i golfes. Al pis s'accedeix a través d'una escala de maó amb la vora de fusta. Al costat esquerre es va afegir un paller al que s'entra directament des de l'exterior amb una escala de maó. Actualment els baixos de la casa els ocupa un club musical i el pis s'està rehabilitant com a botiga i club de parapent.</p> | 08011-105 | Casa Sobrestrada. Sobrestrada. 08610 AVIÀ | <p>El topònim Sobrestrada el trobem amb certa freqüència a la documentació de cal Mas: 1406 terra de Bernat de Sobrestrada, 1447 Arnaldo de la vila de Sobrestrada, 1460 terra de Geroni de Sobrestrada, 1507 terres de Sobrestrada. La ubicació de les terres correspon a les que ocupa el mas actualment. El 10 de març de 1496 Antoni Sobrestrada ven el mas a Arnau de Santamaria, i consta que el mas va ser edificat en una terra erma que Bartomeu Cardona i la seva filla Joana van vendre a Francesc de Sobrestrada el 19 de maig de 1386 (ADS). L'any 1701 Jaume Santamaria i Corominas confessa el mas en el Capbreu del monestir de Serrateix com alou de l'Abat. Aquesta confessió la tornen a fer els seus hereus al 1729 i al 1763 (Francisco Corominas i Santamaria, altrament dit JaumeJuan) (ADS). Al Cadastre de 1767 el mas és propietat de Juan Corominas que viu al mas Parera, i al 1862 de Cayetano Corominas. A finals del segle XVIII es va casar la pubilla del mas Parera d'Avià amb l'hereu de can Salvans de Biure de Sagàs, que des del 1701 ja tenien terres a Avià i una casa al carrer de Dalt antre la rectoria i cal Mas Vell al 1767. A principis del segle XX i fruit d'aquest casament, la Parera i Sobrestrada són propietat dels Salvans.</p> | 42.0857785,1.8202999 | 402431 | 4659974 | 1386 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38629-foto-08011-105-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Actualment s'estan fent obres de rehabilitació a la casa i a l'entorn. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||
| 38614 | COL·LECCIÓ D'EINES DEL FERRER DEL RIU | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-deines-del-ferrer-del-riu | <p>L'Erol (1999). Entrevista: El ferrer del Riu, Jaume Casals i Llumà. Nº 63, pàgs. 44-46. Àmbit de recerques del Berguedà.</p> | XX | Convé vetllar per tal de que la col·lecció d'eines no es separi. | <p>Col·lecció d'eines i maquinària d'una ferreria que es va instal·lar a Cal Rosal l'any 1920, tot i que els estris i eines ja procedien d'un taller anterior que s'havia posat en funcionament a Gironella pels volts dels anys 1860-70. La ferreria és situada als baixos d'una casa situada al peu de la Riera Font Caldes abans de desembocar al Llobregat, a la carretera que porta a Avià des de Cal Rosal. El taller té tots els elements necessaris per desenvolupar la feina de ferrer: un fornal amb un ventilador per mantenir viu el foc, al mig l'enclusa sobre la que s'estira el ferro amb el martell i el mall, una mola d'aigua (en la que el ferrer treballa estirat horitzontal), un martinet per aixafar el ferro que el van comprar després de la guerra a l'Oliveras de Granollers i aquest ho havia comprat a l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1888, una màquina de foradar, i un seguit d'eines com martells, escaires de mànec, escanyadors, tallants, punxons i les estenalles de tota mena i mides que formen una important col·lecció d'estenalles que, possiblement, sigui única a Catalunya per la quantitat, varietat i antiguitat.</p> | 08011-90 | Ajuntament d'Avià. 08610 AVIÀ | <p>El ferrer, Jaume Casals i Llumà, és probablement un dels últims ferrers que queden a Catalunya i que encara treballa utilitzant les antigues tècniques: amb fornal, enclusa, mall i martinet. Va néixer a Gironella el 9 d'octubre de 1906, però quan tenia 14 anys la família es va traslladar a Cal Rosal. L'ofici ja li venia de família ja que el seu avi, el pare i el germà també eren ferrers, així com el seu oncle i cosins. El primer taller a Cal Rosal el van instal·lar a un local del molí de Minoves, però aviat es van traslladar a un nou local, que és el que actualment podem veure al costat de la carretera que puja a Avià i davant de la riera. Aquesta ubicació a prop del riu Llobregat va fer que tothom el conegui com 'el ferrer del Riu'. Jaume Casals va aprendre l'ofici a casa, amb el seu pare, però també va treballar temporalment amb d'altres ferrers de Balsareny, Gironella i Berga on va aprendre més i adquirí experiència. A la ferreria es feien tot tipus d'eines: magalls, destrals, aixades, arpiots, pales de fangar, destrals, volants, arreus,... però també feien ferradures i ferraven els animals, sobre tot bous i vaques. El ferrer explica que a vegades els hi portaven bous de Manresa en tren. Primer tenien la ferreria per animals a cal Menso, davant de la farinera de cal Rosal, i després a la mateixa ferreria. El ferro que utilitzaven el compraven a Manresa, a cal Sol o a ca l'Armengol, i ho pujaven en tren. El carbó que feien servir el compraven també a Manresa. Primer utilitzaven carbó anglès, però després quasi sempre carbó d'Astúries, que és d'hulla i més bo que el del Berguedà que té massa calç i fa menys foc. Avui el ferrer encara treballa, perquè li agrada conservar el taller de la seva família tal com està i encara se sent amb ganes de fer-ho, fent sobre tot reparacions d'eines. Jaume Casals i Llumà va morir el 17 de desembre de 2002. Posteriorment les eines del seu taller van ser adquirides per l'Ajuntament d'Avià, documentades i inventariades per Jaume Bernades i actualment es troben guardades en un magatzem de l'Ajuntament d'Avià.</p> | 42.0769136,1.8205735 | 402439 | 4658988 | 1920 | 08011 | Avià | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38614-foto-08011-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38614-foto-08011-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2022-04-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Lluïsa Amenós ha fet el treball de documentació i inventari de les eines del ferrer per a l'Ajuntament amb motiu de l'adquisició. L'Àmbit de Recerques del Berguedà va fer un enregistrament en vídeo l'any 1985 del ferrer del Riu treballant que constitueix un document històric de gran importància. S'ha documentat com a col·lecció , però és també una tècnica artesanal. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||
| 38641 | Cal Janó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jano | <p>Amillarament de 1862 i de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XX | <p>L'actual casa de cal Janó és un edifici totalment nou realitzat l'any 1999 aprofitant l'existència d'un antic edifici. La casa antiga era molt petita i feta de tàpia que tenia una porta amb llinda de fusta sobre brancals de pedra. Al segle XIX es va fer una important ampliació que va triplicar el tamany de la casa, feta amb pedra barrejada i cantoneres d'obra vista. Al galliner que hi havia al costat hi havia una pedra amb la data 1878 gravada. La casa actual conserva l'estructura amb teulada a dues vessants amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia.</p> | 08011-117 | Cal Janó. La Rovira. 08610 AVIÀ | <p>Desconeixem la data de construcció de la primera caseta, però per l'estructura endevinem que seria cap a finals del segle XVIII. Als Amillaramanets de 1862 i 1879 la Casita de can Janó era de José Mercadal, que va ser el responsable de l'ampliació que es va fer en aquesta època.</p> | 42.0732000,1.8208000 | 402453 | 4658576 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | A l'Inventari de Patrimoni de la Generalitat que es va fer l'any 1983 hi ha la fotografia de la casa original. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 38650 | MOLES DEL MOLÍ DE LA COROMINA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moles-del-moli-de-la-coromina | IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Amillarament d'Avià de 1862. Arxiu Municipal d'Avià. Cadastre d'Avià de 1767. Arxiu Municipal d'Avià. Pergamins de Cal Mas d'Avià. Pergamins de la casa Santamaria de Serrateix. | XVIII | A la plaça de davant de la casa Molí de la Coromina s'ha instal·lat una taula i uns bancs fets amb les moles jussana i subirana de l'antic molí (subirana per la taula, jussana partida en quatre parts per fer els bancs) i que els actuals propietaris ja van trobar feta i situada més a prop de la riera. La casa actual del Molí de la Coromina és una casa moderna fruït de les ampliacions fetes al molí durant els últims 70 anys. Per informació oral del Sr. Lluís Coma sabem que en un principi, quan la va comprar el seu pare, la casa era molt petita i ocupava únicament el cos de tramuntana. La casa s'ha anat ampliant, essent la reforma més important l'afegit del cos davanter, feta fa uns cinquanta anys i que no conserva elements del molí antic. En fer un reforç dels murs fa vuit anys es va trobar el desguàs del molí que havia quedat tapat i que feia una petita volta. A la feixa superior entre la casa i el mas Coromina hi havia la bassa del molí, ara ocupada per camps de vinya i de la que encara resten part dels murs de pedra. També es conserva la resclosa de fusta riera amunt, ja que la casa encara manté l'ús de l'aigua de la riera per regadiu que actualment es desvia des de la resclosa amb una conducció fins a prop de la casa. Una mica més avall de la casa es conserva en molt mal estat el llit de l'antic escairador que aprofitava l'aigua que sortia del molí. L'últim moliner de la Coromina va ser l'avi de Calixte Badia d'Avià, cap al 1850. | 08011-126 | Molí de la Coromina. Zona La Rovira. 08610 AVIÀ | El Molí de la Coromina històricament formava conjunt amb el mas proper de la Coromina, fet que era característic dels molins. La denominació antiga de la zona era 'Mas de la Vila del Molí', denominació que s'esmenta als pergamins de cal Mas i que fa referència a un mas amb molí que estava situat a la riera de Napell (d'Avià), però que fa referència exclusiva al molí. El primer document és del 1433 en que s'esmenta a Joan de la Vila del Molí habitant a Avià; al 1524 el mas era ocupat per Salvador Santamaria i va ser empenyorat per Gaspar Vilardaga; al 1537 consta que el mas estava derruït i el va tornar a edificar Salvador Santamaria, essent redimit pagant un censal a la vídua de Gaspar Vilardaga (Pergamins de Cal Mas). En aquesta època el mas de la Vila del Molí era alou reial. Al 1553 surt fogatgat 'Salvador Santamaria alias de la Vileta' (IGLÉSIES, 1979). L'any 1557 Francesc Mas compra el mas en encant públic per 140 lliures als hereus de Gaspar Vilardaga (Pergamins Cal Mas). No es torna a trobar documentació fins al 1857 en que pertanyia a Clemente Florejachs de Berga (junt amb la casa Coromina i cal Traset). Posteriorment va adquirir les propietats el Sr. Pla de Berga i l'any 1928 en vendre-les es va dividir la finca: el molí el va adquirir el pare de l'actual propietari (Coma) i el mas Corominas el pare del propietari actual (Bascompte). Als llibres de Matrícula Industrial de l'Arxiu Municipal d'Avià (1899-1975) no consta el molí, per tant a finals del segle XIX ja no treballaria. | 42.0732000,1.8214400 | 402506 | 4658576 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38650-foto-08011-126-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 38563 | GURANS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gurans | CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. COROMINES, J. (1993). Diccionaro etimològic i complementàri de la llengua catalana. Curial ed. 'Cadastre de 1767' (Arxiu Municipal d'Avià). Pergamins de cal Mas d'Avià. Pergamins de la casa Santamaria de Serrateix. | XIII-XVIII | Gurans actualment és una casa que centra una explotació ovina amb diferents coberts al voltant fruit d'ampliacions de diferents èpoques. L'interès de la casa es centra en la documentació que la esmenta i que la situa com una de les masies antigues del terme, tot i que les restes materials son poques. Es troba ubicada en un lloc elevat, construida sobre una plataforma de roca i protegida del vent del nord per un tossal. La casa actual és de finals del segle XVII amb reformes posteriors tal i com s'observa a la façana nord, ja que es pot veure que es va afegir un pis i es va pujar la teulada. Abans havia hagut una altra casa de la que resten parts dels murs construïts amb grans blocs de pedra escairats; aquesta casa era derruïda a finals del segle XVI (pergamins de Cal Mas) i es va tornar a edificar aprofitant pocs elements de l'antiga estructura. Probablement l'antiga casa tenia dos nivells diferents, el nivell més baix aprofitava com a paret la mateixa roca, ja que el mur fa angle a continuació d'aquesta i s'observa l'arrencada d'una volta; al nivell superior hi ha un altre mur que tancaria el cos superior. Aquesta estructura primitiva correspon a la d'altres masos medievals com els de Vilosiu (Cercs, Berguedà) o el Mas de la Creu de Pedra (Guixers, Solsonès). | 08011-39 | Gurans 08610 AVIÀ. Zona sud del terme | La família Gurans d'Avià era una de les més antigas del poble, tenint constància al segle XIII de tres persones a la parròquia de Sant Martí: Pere, Jaume i Guillem, encara que la nissaga actualment ja no existeix. Aquesta família posseïa una casa a la sagrera d'Avià (Jaume) amb forn i hort, terres a diferents llocs del terme i el mas Gurans (Pere) amb les terres i boscs dels voltants. Pels elements que resten a la casa podem dir que aquesta correspondria a una construcció dels segles XI-XII. La primera notícia històrica la tenim al 1338 (Pergamins de Cal Mas) en una venda de terres, succeint-se els documents de compra i establiment de terres durant tot el segle XIV. El 1359 s'esmenta la masoveria de Guarnís que la tenia en indivís Pere de Guarnís, i que compra l'altra meitat a Bernat Gratallops, a més d'un napell i un cup que es troben a la casa. Tot el mas estava en alou del monestir de Ripoll. Al 1399 la filla única de Jaume de Guarans, Sibilia, es casa amb l'hereu del mas Salau de Coforb, Bernat Salau (aquest casament explica la presència de documents de la família Salau de Coforb entre els de Cal Mas). A la mort de Jaume de Guarans i essent hereva universal la seva filla, el marit d'aquesta va vendre totes les propietats dels Gurans: les terres, el mas de Guarans (al 1433) i la casa de la sagrera (al 1438) (APM). Pràcticament tota la propietat la va anar comprant la família Mas d'Avià, així el 1433 Jaume Mas compra en encant públic el mas de Gurans, també compra terres, vinyes i la casa de la Sagrera (actualment una part de cal Mas Vell). Les terres i bosc del mas Guarans, que eren en alou de Sant Llorenç prop Bagà, les compra Arnaldo de Santamaria d'Avià a Bernat de Salau l'any 1484 (pergamíns casa Santamaria de Serrateix). L'any 1598 Joan Mas hipoteca el mas derruit de Gurans per pagar un deute, i a partir d'aquesta data ja no torna a haver notícia fins al Cadastre de 1767, per tant en aquest període es tornaria a edificar el mas, fet que explica que la casa actual sigui d'aquesta època. Actualment Gurans encara pertany a la família Mas. El canvi de propietat és el motiu de que entre els pergamins de cal Mas es conservin els que havien sigut dels Gurans. | 42.0659700,1.8225800 | 402589 | 4657771 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38563-foto-08011-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38563-foto-08011-39-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El topònim de Gurans el trobem escrit de diferents formes: Gurans, Gorans i Guarans. El topònim és de procedència gòtica, WRANS, que és un cavall pare, topònim que es troba documentat per primera vegada al 1063 (Sant Cugat) (COROMINES, 1993). Un guarà és un ase gran destinat a cobrir a les eugües i someres. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 38562 | LA COROMINA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coromina | Pergamins de Cal Mas d'Avià. Pergamins de la casa Santamaria de Serrateix. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. 'Amillarament d'Avià de 1862'. (Arxiu Municipal d'Avià). | XVIII | El mas de la Coromina es troba uns metres per sobre del molí de la Cormina. És una casa de construcció moderna, del segle XIX, encara que conserva elements puntuals més antics, com les parets encofrades de terra al cobert i al mur posterior de la casa. Les parets són de pedra barrejada amb les finestres de maó. Manté la tipologia de casa de tres pisos amb teulada a dues vessants i dividida en tres crugies interiors. La façana s'obre al cantó de migdia a una era. Probablement el mas més antic també estigués enderrocat al segle XVI, igual que el molí (pergamins de cal Mas, 1557), i fou reconstruït més tard, conservant únicament algunes parets. Es conserva una pedra amb un forat cilíndric tallat al centre i que seria la base del pal d'un paller i que es va trobar al femer. | 08011-38 | La Coromina 08610 AVIÀ. Zona La Rovira | Històricament el mas Coromina formava conjunt amb el El Molí de la Coromina, proper i situat al peu de la riera d'Avià. La denominació antiga de la zona era 'Mas de la Vila del Molí', denominació que s'esmenta als pergamins de cal Mas i que fa referència a un mas amb molí que estava situat a la riera de Napell (d'Avià), tot i que el topònim sembla fer exclusiva referència al molí. El primer document que esmenta el mas Coromina és del 1433 (Pergamins de Cal Mas); al 1524 es nomena com a terme del mas de la Vila del Molí, igual que a un document del 1537 (Pergamins de Cal Mas) i suposem que les dues propietats tenien relació directa. En aquesta època el mas i el molí eren alou reial. Al 1553 surt fogatgat Salvador Santamaria alias de la Vileta (IGLÉSIES, 1979). No es torna a trobar documentació fins al 1857 en que el mas pertanyia a Clemente Florejachs de Berga (junt amb el molí de la Coromina i cal Traset). Posteriorment va adquirir les propietats el Sr. Pla de Berga i l'any 1928 en vendre-les es va dividir la finca: el molí el va adquirir el pare de l'actual propietari (Coma) i el mas Corominas el pare del propietari actual (Bascompte). El mas de la Coromina és una construcció que ha sofert moltes modificacions al llarg del temps i que ara ens mostra un edifici del segle XIX amb elements puntuals més antics com les parets encofrades de terra. Probablement el mas més antic també estava enderrocat al segle XVI, igual que el molí, i fou reconstruït més tard, conservant únicament algunes parets. | 42.0736600,1.8227600 | 402616 | 4658625 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38562-foto-08011-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38562-foto-08011-38-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Conserven també algunes eines agrícoles antigues. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 38727 | Mapa mosaïc d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mapa-mosaic-davia | XXI | Plafó de rajoles ceràmiques que és el plànol del poble d'Avià situat a la façana de l'Ajuntament i edifici de l'Ateneu d'Avià. El plafó recull el plano esquemàtic de tot el municipi, remarcant els nuclis, carreteres i camins, rius i masies. El mosaic presenta elements paisatgístics i faunístics integrats en el plànol i amb els dibuixos d'alguns dels elements més emblemàtics del poble. Aquest plafó substitueix a un anterior que era de metracrilat i que reproduïa el mateix plano del municipi ubicat al mateix lloc des de l'any 1993. | 08011-203 | Ajuntament d'Avià. Ateneu d'Avià. Av. Pau Casals, 22. 08610. AVIÀ | El projecte i dibuix és obra de la veïna d'Avià i il·lustradora Susanna Campillo, guanyadora del concurs organitzat pel consistori dins el projecte AviArt impulsat per l'Ajuntament i amb finançament de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià. | 42.0772300,1.8227500 | 402620 | 4659022 | 2017 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Sussana Campillo Besses | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 38532 | Acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-sant-marti-davia | <p>VILLANUEVA, Jaime (1763-1824). 'Viaje literario a las iglesias de España' , Vol X, p. 85. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XIII | <p>Es tracta d'un document del que es conserven tres còpies a diferents arxius i que correspon a l'acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Avià feta pel Bisbe Nantigís d'Urgell l'any 907. Al document consta que el comte Miró, veient que l'església que va edificar el seu pare el comte Guifré a Avià, no havia estat consagrada, demana al bisbe Nantigís d'Urgell la consagri i la constitueixi com a parròquia per tal de que els fidels puguin acomplir amb els seus deures cristians. Li dóna a l'església de Sant Martí la vil·la d' Avià i la de Clarà amb els seus corresponents vil·lars i termes. El comte, d'altres senyors i els mateixos habitants d'Avià donen un seguit de terres com a dot a l'església. A l'acta consten els límits de la parròquia: des de la parròquia de Sant Salvador als termes de Berga i als de Castellar, el terme de Corbera i el de Sant Vicenç. (BARAUT, 1978).</p> | 08011-8 | Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell. Pl. Deganat, s/n. 257000 LA SEU D'URGELL | <p>No es conserva l'original de l'acta ja que es va perdre, però es conserven tres còpies: un còpia resumida del segle XIII que es conserva a l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell; dues còpies senceres del segle XVIII fetes d'una altra còpia del segle XI que s'havia conservat al Monestir de Serrateix i que també va desaparèixer. Una d'aquestes últimes còpies va ser feta pel pare Jaume Pascual i Corominas (1736-1804) que fou abat del Monestir de Bellpuig de les Avellanes i autor de la 'Sacra Cathaloniae Antiquitatis Monumenta' que es conserva a la biblioteca de Catalunya ( L'acta de St. Martí és al volum IV, pp. 55-56, manuscrit 729). La segona còpia del segle XVIII la va realitzar el pare Jaume Caresmar (1717-1791) que també va ser abat de Bellpuig de les Avellanes i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. La còpia que va fer el pare Caresmar forma part d'una carta adreçada a Francesc de Fossà (1726-1789), catedràtic de dret e historiador, que el 1759 va ser nomenat rector de la Universitat de Perpinyà i també membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. Fossà en féu una còpia de la carta que es conserva actualment a la Biblioteca Nacional de París (Col·lecció Moreau, 3. Folis 224-225). (BARAUT, 1978). Cal citar també el resum fet pel dominicà Jaime Villanueva i Astengo (1763-1824) a 'Viaje literario a las iglesias de España' (Vol X, p. 85.) que parla de la còpia perduda de Serrateix. Hi ha la transcripció i la traducció de l'acta al llibre de C. Baraut (BARAUT, 1978, pàgina 75) i també al volum del Berguedà de l'obra Catalunya Romànica (pàg. 100).</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 907 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Signat, entre d'altres, pel Bisbe Nantigís i el comte Miró. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 38543 | Arxiu municipal d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-davia | <p>PEDRALS, Xavier (1997). Inventari de la Documentació de l'Arxiu Municipal d'Avià. Diputació de Barcelona. Oficina de Patrimoni Cultural.</p> | XVIII-XX | <p>El fons arxivístic municipal d'Avià esta repartit en dos fons documentals diferenciats: per una banda aquell que forma l'Arxiu Municipal, i per altra un fons composat per elements diversos i que es troba disseminat a l'Ajuntament nou. El conjunt documental de l'Arxiu Municipal d'Avià és format principalment per documentació generada per l'Ajuntament i està classificada en cinc seccions: fons municipal (1759-1996), entitats supramunicipals (1963-1996), Falange (1942-1976), Jutjat de Pau (1868-1996) i entitats privades (1872-1996). Es conserva documentació a partir de la segona meitat del segle XIX, així com alguns documents esparsos anteriors: 2 volums del segle XVIII molt interessants al tractar-se de cadastres i comptes municipals, i algun document solt del XVII (1683). En total la documentació ocupa un volum de 82 m lineals repartits en dos dipòsits situats a l'Ajuntament Vell. El segon fons es troba repartit en diferents dipòsits a l'edifici actual de l'Ajuntament i esta format per: un arxiu de les revistes municipals 'Butlletí Informatiu', 'Ressò' i 'Ressò de ressò' des de 1979 fins a l'actualitat, programes de les diferents festes (Major, Segar i Batre, aplecs,...), un arxiu de premsa format per articles de diferents diaris que han publicat temes sobre el municipi (principalment Regió 7), la col·lecció de llibres publicats sobre el municipi a càrrec de l'Associació Cultural El Vilatà, així com documentació de diferents activitats en les que ha col·laborat o ha organitzat l'Ajuntament. Cal assenyalar que la documentació generada per l'Ajuntament es barreja amb aquella generada per l'Ateneu d'Avià.</p> | 08011-19 | Nucli antic. Ajuntament Vell: c/ Abat Oliba, 11. Ajuntament d'Avià: Plaça Ateneu. 08610-AVIÀ | <p>L'actual inventari de la documentació que forma part de l'Arxiu Municipal va ser realitzat per Xavier Pedrals i Costa, arxiver de Berga, per encàrrec de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, de març de 1996 a setembre de 1997. Anteriorment la documentació es trobava repartida entre els edificis de l'actual Ajuntament a la plaça de l'Ateneu i a l'antic edifici ubicat al carrer Abat Oliba; tot i que la documentació més antiga es trobava ordenada, no existia cap inventari. En fer l'inventari l'any 1997 es va unificar la seva ubicació a l'Ajuntament Vell, tot i que la documentació més moderna generada per l'Ajuntament es troba en les actuals dependències municipals. El segon fons ha estat fruit de la recopilació de material divers generat per les activitats realitzades i es va incorporant contínuament documentació.</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els documents més antics i interessants de l'Arxiu Municipal són: - Comptes municipals, de 2 maig 1759 a 27 març 1864, amb anotacions de 1683 a les dues darreres pàgines. (Lligall). - 'Catastro de casas y tierras del lugar de Abia, corregimiento de Manresa y subdelegación de Berga', año 1767. (Llibre). - 'Distrito municipal de Avià. 1862. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de los productos, gastos y utilidades de cada uno de los propietarios, colonos y ganaderos existentes en el término jurisdiccional del mismo, con expresión de la calidad y la cantidad de cada objeto de imposición'. (Llibre). La col·lecció de llibres publicada per l'Associació Cultural El Vilatà i escrits per Josep Rafart consta dels següents títols: Avià i el teatre (1993), Avià i el futbol (1994), Avià i els pessebres (1995), Avià i les Caramelles (1995), La Coral Santa Maria d'Avià (1996), Avià i les associacions de pares (1997), Avià i les sardanes (1998), L'Ateneu d'Avià (1999), Els Isards i el centre d'esplai d'Avià (2000). La revista Ressó està formada per 14 números (1983-1988); la revista Ressó de Ressó està formada per 40 números (1989-2001). El Butlletí d'Informació Municipal (1979-1983) està format per 17 números. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 38544 | FONS DE L'ARXIU DIOCESÀ DE SOLSONA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-de-solsona | <p>PLANES I ALBETS, Ramon (1985) Catàleg dels Protocols Notarials dels Arxius de Solsona. Generalitat de Catalunya. Servei d'Arxius.</p> | XVII-XX | <p>A l'Arxiu Diocesà de Solsona es conserven tres fons en els que hi ha documentació referent a Avià: un important fons de l' Abadia de Serrateix, una carpeta amb documentació d'assumptes de la parròquia de Sant Martí d'Avià i llibres de Protocolos Notarials de diferents notaris de Berga (1631-1772) que inclouen actes referents a Avià. El fons de l'Abadia de Serrateix comprèn un important nombre de pergamins solts; un llibre amb el capbreu d'Avià de 1701 a 1704; un llibre amb dos capbreus d'Avià (1729 a 1732, i 1763 a 1772); un capbreu de la camareria de Serrateix (1741 a 1746); una còpia d'un document de 1529 d' establiment dels masos Pallarols, Sant Andreu i Oller d'Avià; i un document de confessió de caseta i vinya a Avià de 1667. La carpeta d'assumptes parroquials conté documentació vària des del 1822 al 1959 entre la que figuren inventaris dels objectes de l'església (1895 i 1947) i cartes sobre diferents temes al Bisbat de Solsona. En el fons de Protocols hi ha documentació dels notaris de Berga Pere Jausons (1631-1633), Pere Verdera (1665), Salvador Rosal (1688-1721), Pere Bonells (1697-1701), Salvador Subirats (1701-1704), Miquel Cortada (1729-1732), Francesc Claris (1741-1746), Joaquim Altarriba (1750-1759) i Joan Cortada (1763-1772), que també van redactar documents de persones d'Avià.</p> | 08011-20 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona, entre ells els capbreus del monestir de Serrateix. Els capbreus referents a Avià són la relació dels béns que estan sota alou i domini del Monestir de Serrateix al terme de la parròquia de Sant Martí d'Avià. L'any 1003 el comte Oliba donà al monestir de Santa Maria de Serrateix la parròquia de Sant Martí d'Avià amb la seva sufragània de Sant Sadurní de Clarà (JUNYENT, 1992) i des d'aquest moment alguns masos depenen del monestir : Santandreu, Sobrestrada, Cancardona, Molinot, Gelabert, Vilamarí, Lluch, Serra, així com terres i diverses cases a la sagrera d'Avià.</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Varis autors | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 38550 | FONS FOTOGRÀFIC DE L'ATENEU D'AVIA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-lateneu-davia | <p>RAFART, J. (1999). L'Ateneu d'Avià. Col. L'Escambell, núm. 21. Ed. Associació Cultural El Vilatà.</p> | XX | <p>El fons està format per les fotografies resultants del concurs de fotografia que s'organitza per la festa major amb un total de XII concursos amb periodicitat anual que es porta a terme la darrera setmana d'agost i de les que es conserven un total de 180 fotografies premiades. Tal i com es demana a les bases del concurs, les fotografies han de ser en blanc i negre o color, segons la temàtica. Els temes son: Lliure, Avià, i especial Segar i Batre. Els premis atorgats oscil·len entre les 6.000 i les 20.000 ptes al darrer concurs de l'any 2001. Es presenten fotògrafs de tota la comarca i també de fóra.</p> | 08011-26 | Nucli. Ateneu d'Avià. Av. Pau Casals, 4. 08610 AVIÀ | <p>La necessitat de disposar d'un local social al poble va portar a la construcció entre 1982 i 1983 de l'edifici que alberga l'Ateneu d'Avià, l'Ajuntament, locals per les entitats, una sala d'actes i un bar. El dia 13 de juny de 1985 l'Ajuntament d'Avià va aprovar els estatuts de l'entitat, essent el primer president Vicenç Casafont. És aquesta una entitat d'entitats, ja que engloba totes les que han anat sorgint a Avià, tot i que cadascuna conserva la seva autonomia: la coral Santa Maria d'Avià, societat de caçadors, la unió esportiva Avià, l'associació de pares i mares de l'Escola Santa Maria d'Avià i de la Llar d'Infants, el grup d'esplai, el grup de joves, el casal de la gent gran, l'agrupació teatral, el club de botxes, la parròquia, la penya Blau-Grana, el centre d'estudis i els amics del motor. A més organitza la caminada popular, la festa del Segar i el Batre, els Pastorets, el concurs de fotografia de la festa major, el concurs de pintura ràpida, l'aplec de Sant Serni de Clarà, el grup de geganters i grallers, les caramelles, el concurs de pessebres miniatura, a més d'altres activitats puntuals. El concurs de fotografia es va iniciar l'any 1990 per iniciativa del grup de fotografia de l'Ateneu, i cada any s'organitza una exposició amb totes les fotografies participants durant la setmana de la festa major.</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Diversos | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 38657 | Aplec de Sant Serni de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-serni-de-clara | <p>ROSSINYOL, J.M. (1990). Sant Serni de Clarà. Una història a mig escriure. Ateneu d'Avià. 'Libro de Actas del Ayuntamiento' de 1909 a 1913 (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XX | <p>Cada any es celebra l'aplec el diumenge després del 18 d'octubre, que és Sant Lluc. Comença amb una caminada popular des de Avià fins a l'església de Sant Serni acompanyada dels gegants. En arribar a l'església, pels volts de les 11'30 hores, es celebra missa, a la sortida es donen els panets als assistents i després es fa una ballada de gegants. La festa acaba amb un concert de música en el que participa la Coral Santa Maria d'Avià i que es fa a la tarda a l'Ateneu. L'aplec és organitzat per l'Ateneu d'Avià.</p> | 08011-133 | Església de Sant Serni de Clarà. Clarà. 08610 AVIÀ | <p>Tot i que el patró de l'església és Sant Serni, la festa es celebrava per Sant Lluc, el 18 d'octubre, o el diumenge posterior a aquesta data. Amb motiu de la festa al matí es celebrava missa i per la tarda es resava el rosari, acabant el dia amb un ball rodó. Era tradició donar un panet als assistents, motiu pel qual el prior passava per les cases a recollir blat per tal de fer-los. El pa que sobrava de l'aplec era subhastat i els diners que es recollien eren per la capella. Al 'Libro de Actas del Ayuntamiento' de 1909 a 1913 ja consta la celebració de l'aplec a finals d'octubre dient que la festa era molt concorreguda i que es demanava la presència de la Guàrdia Civil per tal de garantir l'ordre. Quan es va destruir l'església l'any 1936 es va deixar de dir missa, però sembla que la festa es va continuar fent, tot i que no sempre. L'any 1990, amb motiu de celebrar la recent restauració de l'església es va tornar a recuperar la festa.</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 38658 | Aplec de l'ermita del Remei de Cal Castanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-lermita-del-remei-de-cal-castanyer | <p>RAFART, B. , FORNER, C. (2001). Goigs marians del Bisbat de Solsona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | <p>Aplec que es celebra anualment el segon diumenge d'octubre, data en que es celebra la festivitat de la Mare de Déu del Remei. L'aplec s'inicia amb una missa a les 11,30 hores i en la que es canten els Goigs a aquesta Mare de Déu. A les 17 hores del mateix dia es resa el rosari a la capella. L'aplec és organitzat pels mateixos propietaris de la casa i es convida a tot el poble d'Avià.</p> | 08011-134 | Cal Castanyer. Zona Molí del Castell. 08610 AVIÀ | <p>El culte a la Mare de Déu del Remei te el seu origen en les pestes i altres calamitats que assetjaven a les poblacions. Aquesta ermita es va construir al segle XIX al costat del mas Castanyer. L'any 1954 van pujar la imatge a l'Ermita fent una celebració, ja que havia estat amagada des de la Guerra Civil a una casa particular de la zona, des d'aquell moment es celebra l'aplec, tot i que anteriorment ja s'havia celebrat ofici religiós al menys un cop a l'any. Els Goigs de la Mare de Déu del Remei es canten des de finals del segle XIX i existeix una primera versió que va fer Josep Blanxart i Camps i una segona versió de 1954 feta pel prevere Josep M. Massana Bach.</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Social | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Cada any es celebra un aplec a l'Ermita del Remei de Cal Castanyer el diumenge més proper a l'onze d'octubre, en que els amos de la casa conviden a participar a tot el poble. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 38665 | RIERA DE CLARÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-clara | AA.DD. (1970). Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Vol 7, pàg. 336. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. | Riera de la conca dreta del Llobregat, de cabal molt irregular. La riera de Clarà neix a Capolat, al serrat de Runers, a 1350m d'alçada, davalla per l'oest des de l'altiplà de Capolat després de travessar el terme de L'Espunyola i baixa per la Baga de Sant Salvador entrant al terme d'Avià a prop de la casa El Verdaguer, travessa el terme d'Avià drenant l'antiga quadra de Clarà, a la que dona nom. Proporciona aigua als molins de la Riereta i de Casancots i finalment entra al terme de Casserres on l'aigua és recollida a l'embassament de Casserres per seguir fins a desguassar al Llobregat al terme de Casserres a la colònia Viladomiu Nou. La riera de Clarà es troba en un relatiu bon estat de conservació i manté una bona mostra dels sistemes naturals fluvials del curs mitjà del riu Llobregat. Mostra fragments interessants de vegetació de ribera, amb boscos i herbassars higròfils. Per la seva qualitat de les aigües, manté comunitats d'algues calcàries incrustants i invertebrats associats, típiques de rieres sobre lloses calcàries. El poblament faunístic és el típic associat a aquests hàbitats, destacant la presència de barbs. Forma diferents salts de poca alçada al llarg del seu recorregut amb clots, alguns bastant fondos. Podem distingir dos trams per la qualitat de l'aigua: el que baixa de Capolat fins a la carretera que es troba en bon estat; i d'aquí fins a que arriba a l'embassament de Casserres en que no és tan neta, tot i que es manté en millor estat que la riera d'Avià, ja que hi ha menys granges i cases al seu recorregut. Una part de la riera forma part del PEIN Serrat dels Tres Hereus, ja que fa de límit d'aquesta zona natural protegida. | 08011-141 | Avià | L'aigua de la riera ha estat aprofitada per moure molins fariners des del seu naixement: El Molinot (Coforb) que té restes medievals i que trobem documentat al 1338 (APM); el molí de la Riereta i el de Casancots, tots dos a Avià i del segle XVII-XVIII; a Casserres el molí de Bernades. El topònim surt per primera vegada l'any 907: kastro Clariano, a l'acta de consagració de St. Martí d'Avià (BARAUT, 1978). El topònim està estretament relacionat amb la riera de Clarà fent possiblement referència a la qualitat de clar, o amb el mot llatí clerano: lloc on s'han tallat arbres i s'ha creat un clar. Per tant el nom pot procedir de la característica de la riera (aigua clara) o bé de l'obertura d'un lloc al bosc on s'instal·laria el castell de Clarà. No sabem si la riera donaria nom al lloc i al castell o si seria a l'inversa ja que hi ha les dues possibilitats. | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38665-foto-08011-141-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.