Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
39229 | Barraca de La Portella 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-portella-8 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya que està composta de dos elements diferenciats: la barraca i el cobert. El conjunt té una planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 12 m2. La barraca es troba a la part de migjorn mentre que el cobert està a la vessant septentrional. El conjunt està fet amb carreus irregulars de pedra lligada en sec. El sostre està fet en doble vessant, sent el punt central la paret que divideix els dos espais. Es tracta de grans lloses disposades a sobre d'una estructura de bigues de fusta. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada com a aïllant tèrmic. La part del sostre de la barraca ha començat a cedir. Tan la barraca com el cobert tenen les entrades respectives a la vessant de ponent del conjunt. Dins la barraca, les parets de llevant i la de tramuntana presenten uns forats en forma de receptacle per col·locar-hi diversos utensilis. El cobert té una estructura en forma de banc feta a base de carreus irregulars de pedra. | 08012-79 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8809800,1.9493600 | 412826 | 4637095 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39229-foto-08012-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39229-foto-08012-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39229-foto-08012-79-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||||
39230 | Barraca del Bayeró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bayero | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en un estat inicial d'enrunament | Barraca de vinya que està composta de dos elements diferenciats: la barraca i el cobert. El conjunt té una planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 15 m2. La barraca es troba a la part de ponent mentre que el cobert està a la vessant oriental. El conjunt està fet amb carreus irregulars de pedra lligada en sec. El sostre està fet en doble vessant, sent el punt central la paret que divideix els dos espais. Es tracta de grans lloses disposades a sobre d'una estructura de bigues de fusta. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada com a aïllant tèrmic. La part del sostre de la barraca ha començat a cedir. Tan la barraca com el cobert tenen les entrades respectives a la vessant de migjorn del conjunt. Dins la barraca, la paret de ponent presenta uns forats en forma de finestra. Les bigues del cobert estan molt malmeses. | 08012-80 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8845800,1.9627800 | 413944 | 4637481 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39230-foto-08012-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39230-foto-08012-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39230-foto-08012-80-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||||
39231 | Barraca de La Portella 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-portella-9 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està força brut per dins degut a l'ús actual que té | Barraca de vinya de planta circular, amb un diàmetre aproximat de 2,5 m i feta de carreus irregulars de pedra lligada en sec. A la vessant de ponent hi ha una obertura en forma de porta, tapiada amb una reixa. El sostre és de volta cònica, a base de la superposició de lloses de pedra, arribant a ser tapades per una llosa més gran a dalt de tot. Sobre de les lloses s'hi col·loca terra aixafada que treballa com a aïllant tèrmic. L'utilitzen per guardar-hi gossos o altres animals. | 08012-81 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8891000,1.9625500 | 413931 | 4637984 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39231-foto-08012-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39231-foto-08012-81-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||||
39232 | Barraca de La Portella 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-portella-10 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya de planta quadrangular amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra en sec. Al mur septentrional hi trobem una obertura en forma de porta. El sostre era de proto-volta cònica, ja que es partia d'una base quadrada per arribar a tancar el conjunt amb una sola llosa de pedra. Queda molt poc de l'inici del sostre i no es pot saber com s'acabava però si que es tractava d'una superposició de lloses de pedra. | 08012-82 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8893300,1.9631100 | 413978 | 4638009 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39232-foto-08012-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39232-foto-08012-82-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||||
39233 | Barraca de La Portella 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-portella-11 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya, de planta quadrangular amb una superfície aproximada de 10 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra en sec. A la paret de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. No conserva cap indici del tipus de sostre que tenia. Els murs actualment tenen una alçada màxima de 1,5 m. | 08012-83 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8898700,1.9626900 | 413944 | 4638069 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39233-foto-08012-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39233-foto-08012-83-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Té massa vegetació tan a dins com a fora de l'estructura | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||
39234 | Barraca del Victu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-victu | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | El sostre de la barraca està perfecte mentre que el sostre del cobert ha cedit. | Barraca de vinya composta de dos elements ben diferenciats: la barraca i el cobert adossat. La barraca es troba a la part occidental i el cobert a l'oriental. El conjunt té una planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 12 m2, i està fet amb carreus irregulars de pedra lligada en sec. El sostre és de doble vessant i fet amb lloses de pedra, suportades per un tramat de bigues de fusta. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada com a aïllant tèrmic. A la vessant de migjorn trobem les dues obertures, la porta de la barraca i l'accés al cobert. La part del sostre del cobert ha cedit. | 08012-84 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8921200,1.9646100 | 414106 | 4638317 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39234-foto-08012-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39234-foto-08012-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39234-foto-08012-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||||
39235 | Barraca del Bisquerra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bisquerra | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està molt bruta i deixada tan per dins com per fora. | Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 6 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la paret de tramuntana hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica a base de superposició de lloses de pedra amb una llosa més gran dalt de tot el conjunt. Sobre de les lloses trobem altres lloses disposades de forma irregular per tal de donar consistència al conjunt. A l'interior de la paret de migjorn hi ha un petit receptacle on col·locar-hi diverses eines i utensilis. | 08012-85 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8935200,1.9684900 | 414430 | 4638468 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39235-foto-08012-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39235-foto-08012-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39235-foto-08012-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||||
39236 | Barraca del Rostoble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-rostoble | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de planta quadrangular, d'una superfície aproximada de 8 m2. Construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de ponent hi ha una obertura en forma de porta. El sostre estaria fet amb lloses de pedra aguantades amb bigues de fusta. Desconeixem si amb una o dues vessants. | 08012-86 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.9085300,1.9820100 | 415571 | 4640122 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39236-foto-08012-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39236-foto-08012-86-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La gran quantitat de vegetació que l'envolta ha fet que només es conservin en peu la paret de ponent i la de migjorn. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||
39237 | Barraca de Cal Picarocs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-picarocs | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta quadrangular amb una superfície aproximada de 12 m2. Construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de doble vessant i està fet amb teules superposades en fila, sostingudes per un tramat de bigues de fusta. Sobre de les teules també hi ha una biga de fusta al punt central del sostre, donant estabilitat al conjunt. A la paret de ponent hi ha una petita obertura en forma de finestra. | 08012-87 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.9128100,1.9773000 | 415186 | 4640601 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39237-foto-08012-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39237-foto-08012-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39237-foto-08012-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||||
39238 | Barraca del Pla del Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-jaume | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes, ja que la part de ponent s'ha després en part, deixant el mur en una situació d'inestabilitat i en perill d'enrunament imminent. | Barraca de vinya, de planta circular, de 3 m de diàmetre, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la vessant de migjorn hi trobem una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica fet a base de la superposició de lloses de pedra, situant-hi una llosa més gran que la resta per donar-hi estabilitat al conjunt. Sobre de les lloses hi trobem terra aixafada com a aïllant tèrmic, encara que hi ha poca quantitat de terra. Es troba enmig del bosc i és de difícil accés | 08012-88 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.9099900,1.9818300 | 415558 | 4640284 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39238-foto-08012-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39238-foto-08012-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39238-foto-08012-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||||
39239 | El Freixe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-freixe | - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. | XVII | Masia que està constituïda per dos habitatges, la casa dels amos i la de masovers. Es compon de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 1.160 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de maçoneria de pedra vista en general arrebossat i pintat de color blanc, hi ha intervencions de diferents èpoques algunes en obra nova. Presenta un cos de galeries a la façana principal (1 vertical i 2 horitzontals) i a la façana posterior (1 vertical i 5 horitzontals). La planta baixa de la casa principal té el sostre amb volta, els sostres de la casa dels masovers són de cabirons. Hi ha una llinda a la vessant de ponent, interior a la casa, amb la xifra '1758'. Té dues pallisses i un cobert. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. Té una capella a l'interior de la casa dels propietaris considerada com a BCIL (fitxa 2). | 08012-1 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1497 es té constància del mas Freixa ja que surt citada la família d'en 'Frrexa' a la part d'Artés corresponent a Horta, actualment pertanyent al terme municipal d'Avinyó. Igualment, al fogatge de 1553 ens apareix altre cop un 'hereu d'en Frexa' com a propietari d'un mas a la zona d'Horta. L'edifici actual, però, estaria molt reformat respecte a aquesta masia originària. | 41.8128800,1.9971500 | 416703 | 4629487 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39239-foto-08012-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39239-foto-08012-1-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||||
39240 | Oratori de St. Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-st-antoni | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona. - GAVIN, Josep M. (1979) 'Bag. 32. Sant Antoni de Pàdua', a Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), Artestudi Edicions, Barcelona, pàg. 30. - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. | XX | Es va fer una reforma total de la capella l'any 1943, amb la qual cosa l'estat de conservació és força bo. | Es tracta d'una habitació amb tres entrades, una frontal i dues de posteriors, a banda i banda de l'altar. La superfície és de 20 m2. aprox. La planta és rectangular i el sostre és pla. La sala es separa en dues parts: els bancs i l'altar, les dues al mateix nivell de terra i sense cap element arquitectònic que les divideixi. A la part de l'altar hi ha un reclinatori de dues places treballat en fusta amb estil barroc; l'altar està lleugerament elevat en una plataforma de fusta i aguantat per dues columnes amb estil neobarroc. El retaule és igualment d'estil neobarroc (fitxa 3) | 08012-2 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1497 es té constància del mas Freixa ja que surt citada la família d'en 'Frrexa' a la part d'Artés corresponent a Horta, actualment pertanyent al terme municipal d'Avinyó. Igualment, al fogatge de 1553 ens apareix altre cop un 'hereu d'en Frexa' com a propietari d'un mas a la zona d'Horta. L'edifici actual, però, estaria molt reformat respecte a aquesta masia originària. | 41.8129700,1.9971200 | 416701 | 4629497 | 1943 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39240-foto-08012-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39240-foto-08012-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39240-foto-08012-2-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Al entrar a la casa dels propietaris, un cop pujada l'escala principal, la capella es troba tot recte, al lloc més central de la masia, al primer pis de l'edifici. | 116|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||
39245 | Rectoria de Santa Maria d'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-santa-maria-dhorta | XVII | L'immoble es troba en un estat de conservació millorable, necessita manteniment en les façanes dreta i posterior. El sostre presenta molts forats i això provoca que s'escoli l'aigua, posant en perill la salubritat del propi edifici | Masia de planta baixa, dos pisos i golfes amb una superfície aproximada de 1260 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista amb restes d'arremolinat, la porta és adovellada i les obertures emmarcades amb pedra carejada. Hi ha ampliacions actuals realitzades amb obra nova i revestiments actuals. La part posterior ha estat ampliada afegint habitacions. S'observa un reforç d'estructura metàl·lica a la façana posterior, i a la façana lateral hi ha galeries. La referència del primer rector data de l'any 1170. Trobem diferents llindes amb les dates 1649, 1863 i 1958. Se situa en un entorn rural a prop de la carretera. | 08012-7 | Horta d'Avinyó | La rectoria originària hauria estat construida al mateix moment de l'antiga església romànica. L'actual edifici, però, fóu alçat en les posteriors remodelacions que afectaren a l'església a finals del segle XVII. | 41.8255400,1.9685900 | 414348 | 4630921 | 1649 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39245-foto-08012-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39245-foto-08012-7-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||||
39246 | Sta. Maria d'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sta-maria-dhorta | - BALLÚS CASÒLIVA, Glòria (2004). Els Municipis del Bages. Llocs d'interès i elements festius, Manresa, Centre d'Estudis del Bages, pàg. 9. - DALMAU ARGEMIR, Delfí (2004). 'Horta d'Avinyó, Santa Maria' a Campanars del Bages. Parroquials de Torre, Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, pàg.42. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona. - GAVIN, Josep M (1979) 'Bag. 38 (Santa Maria' a Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), Artestudi Edicions, Barcelona, pàg. 32. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (cord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. - TRESERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. - VILLEGAS, Francesc (1982). El Romànic del Bages. Estudi d'edificis religiosos, Ed. Sobrerroca, Manresa, pàg. 41. VV.AA. (1984) 'Santa Maria d'Horta' a Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages), Barcelona, pàg. 110-111. - VV.AA. (1994) Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Enciclopèdia Catalana, vol. IX, Bages, Berguedà i Solsonès, pàg. 139. | XI-XVII | Església de tres naus de petites proporcions, la central és coberta amb volta de canó rebaixada i les laterals amb volta de creueria en els seus dos trams. L'interior de l'església és totalment arrebossat i reprodueix una decoració típicament neoclàssica. La porta actual és al mur de ponent i és un element més de les múltiples modificacions que afectaren l'edifici romànic primitiu. Aquesta porta fou refeta l'any 1863. A llevant i a tramuntana, l'església es confon amb les dependències de la gran masia annexada construïda al segle XVII i el cementiri. L'absis semicircular decorat amb arcuacions llombardes només és visible des de la rectoria. Les capelles laterals són obra del segle XVII (entre 1686 i 1691) | 08012-8 | Horta d'Avinyó | Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell d'Artés, al lloc d'Horta. Aviat degué adquirir categoria de parròquia, que conserva encara avui. El lloc i l'església apareixen citats abans del 1154 com a parròquia d'Horta i el 1175 i el 1199 és esmentada com a Santa Maria d'Horta. Al final del segle XVII l'edifici sofrí diverses modificacions que li feren perdre la seva fesomia medieval: entre els anys 1686 i 1691 fou ampliada afegint-hi diverses capelles laterals; el 1830 es féu la façana actual. El campanar també és posterior; possiblement s'aixecà damunt el basament d'una torre anterior. | 41.8255100,1.9683800 | 414330 | 4630917 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39246-foto-08012-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39246-foto-08012-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39246-foto-08012-8-3.jpg | Legal | Medieval|Barroc|Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Les restes de romànic que hi queden només es poden apreciar des de dins del mas de la Rectoria, observant l'absis on s'adossa la mateixa masia. | 85|96|94|92 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||||
39247 | Ascensió de la Verge Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ascensio-de-la-verge-maria | XIX | Pintura mural, situada al centre de l'altar que representa l'ascensió de la Verge Maria al reialme del cel. A la terra deixa als dotze apòstols mentre que al cel l'esperen els àngels i arcàngels. L'àngel de l'esquerra acompanya a un infant Jesús que està esperant l'arribada de la seva mare. A dalt de tot, al centre hi trobem la figura omnipresent de Déu representat sota la figura de l'esperit sant (un colom blanc). Tan la Verge Maria com la resta d'àngels estan envoltats de núvols. Rodegen la Verge Maria els arcàngels que l'escorten en la seva ascensió. A dalt de tot de la pintura es pot llegir 'Assumpta est Maria in caelum. Al·leluia'. Hi predomina el color blau sofre. | 08012-9 | Horta d'Avinyó | 41.8255100,1.9683800 | 414330 | 4630917 | 08012 | Avinyó | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39247-foto-08012-9-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Als laterals de l'altar també hi ha pintures murals però el seu estat és tan deplorable que ens ha sigut impossible determinar les escenes que representen. | 99 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||||||
39248 | Baptisme de Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baptisme-de-jesus | XIX | La humitat de les parets és molt perjudicial per la pròpia pintura ja que la patina té tendència a esquerdar-se | Pintura mural que representa el baptisme de Jesús realitzat per Sant Joan Baptista, al riu Jordà. Sant Joan Baptista destaca per les pells d'animals que porta sobre, donant a entendre la seva vessant asceta. Igualment du una creu com a senyal de ser representant de la voluntat de Déu. Jesús apareix seminu, cobrint-se el pit amb els braços entrecreuats. Des del cel s'obre una clariana d'on baixa un raig celestial que il·lumina a Jesús. Les palmeres representen quelcom exòtic propi de les terres israelianes, La pintura es troba a la zona de la pica baptismal i el motiu justament està directament relacionat amb aquest ritual cristià. La localització és al fons de l'església, al costat de la porta d'accés, en la nau lateral de l'esquerra. | 08012-10 | Horta d'Avinyó | 41.8255100,1.9683800 | 414330 | 4630917 | 08012 | Avinyó | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39248-foto-08012-10-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 99 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||||||
39249 | Tomba de Josefina Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-de-josefina-vilaseca | - DE BERNARDO, Alberto M (1955). Josefina Vilaseca. Su vida y martirio, Vizcaya, Ediciones Paulinas. - PADRÓS, Ginés (rvd.) (1953). Josefina Vilaseva. Su vida y sacrificio (Biografía básica que ha servido de punto de partida a todas las demás), Madrid, Consejo Superior de las Jovenes de Acción Católica. | XX | La tomba és de caràcter auster i a la làpida del terra no s'hi llegeix cap escrit ni símbol. La funció de làpida informativa l'exerceix una làpida situada a la paret de l'església i feta de marbre on es pot apreciar el nom de la difunta: Josefina Vilaseca Alsina; al igual que la data de naixement i la de la mort: 9/3/1940 i 25/12/1952 respectivament. A dalt de la làpida hi ha el símbol de Déu. La importància de Josefina Vilaseca és no sols d'abast local sinó a nivell comarcal, català i espanyol ja que als anys 50 va ser utilitzada la seva història pel règim de Franco per elevar la puresa de les nenes. Així, va esdevenir 'la màrtir de la puresa'. Actualment la figura de Josefina Vilaseca està en un procés de canonització dut a terme pel Vaticà. | 08012-11 | Horta d'Avinyó | Josefina Vilaseca Alsina era una nena de 12 anys d'Horta d'Avinyó que va morir el dia de Nadal de 1952, després d'estar 21 dies hospitalitzada a la Clínica Sant Josep de Manresa, a causa de les ferides que va rebre de Josep Maria Garriga Junyet quan va intentar violar-la a la masia de Salabernada, mentre ella feia de minyona de la casa. Al cap d'un mes, l'Església ja l'aclamava màrtir de la puresa i la nova Goretti; de seguida es va iniciar el procés de beatificació. | 41.8255100,1.9683800 | 414330 | 4630917 | 1952 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||||||
39250 | Col·lecció d'objectes de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-lajuntament | XX | Hi ha una vitrina dins de l'ajuntament amb diversos elements dels que en destaquem els següents: - Primera màquina d'escriure que va haver-hi a l'ajuntament, datada de principis de segle XX. - Antic rellotge de l'església de Sant Joan d'Avinyó, datat del 1888. - Cornetes de l'agutzil. La més gran és de l'època carlina. - La llança i el fanal del sereno, datats als voltants del 1850. - La placa de les primeres aigües canalitzades a la població, en data de 17 d'abril de 1881. - La bandera de l'Ajuntament al seu patró, el 17 d'abril de 1881. | 08012-12 | Avinyó | 41.8638300,1.9709900 | 414598 | 4635169 | 1880-30 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39250-foto-08012-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39250-foto-08012-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||||||
39251 | Barraca de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lalzina | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 8 m2, i construïda amb carreus irregulars d'un tamany força gros, lligats en sec. A la vessant de migjorn hi trobem una obertura en forma de porta. El sostre era de proto-volta cònica, a partir de la superposició de lloses coronades per una llosa de majors dimensions. Gran part del sostre ha cedit al igual que la paret de llevant. | 08012-13 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8252800,1.9758200 | 414948 | 4630885 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39251-foto-08012-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39251-foto-08012-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39251-foto-08012-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||||
39252 | Gegants d'Avinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-davinyo | XX | Conjunt de cinc gegants: dos d'adults, dos de joves i el gegantó. Els gegants adults són 'El Moro' i 'L'Hebrea', fets als anys setanta. Els gegants joves es diuen 'Joan del Vi' i 'Pepeta de la Rovirassa', i, finalment, hi ha el gegantó anomenat 'Bussé', que representa l'agutzil actual del poble. Aquest últim gegant es creà l'any 1999. | 08012-14 | Avinyó | Els gegants han agafat diversos noms segons el període en què foren creats; els gegants tenen noms de cultures històriques que han anat formant la cultura del poble, tot i que no se'n té pràcticament constància del llegat àrab ni jueu a la zona. Igualment, els gegans joves agafen noms directament vinculats amb la terra avinyonenca: el vi i, la zona de la Rovirassa. Finalment, el Bussé, personatge contemporani emblemàtic per la seva tasca d'agutzil del poble durant els últims anys. | 41.8638300,1.9709900 | 414598 | 4635169 | 1970-00 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39252-foto-08012-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39252-foto-08012-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||||
39253 | Noms de les Cases d'Avinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noms-de-les-cases-davinyo | - BONET FARRÀS, Ramon (1982). 'Toponímia d'Avinyó' a Aplec de Treballs. Amics de la Història i l'Arqueologia, Manresa, Institut Lluís de Peguera. | XIX-XX | Hi ha diversos noms populars donats a les cases, aquí només els enumerem tot i que l'article de Ramon Bonet és més complet. Les cases són: La Casilla, Cal Vinyés, Cal Tonico, Cal Not (o Ca la Sensia), Cal Matalasser, Cal Sucarrats, Cal Puça, Cal Sociats, Ca la Maria Tartranera, Cal Músic, Cal Llobet, Cal Nanjó (o Cal Leonci), Cal Sagalet, Cal Posa, Cal Punsicó, Cal Marc (o Cal Fideuet), Cal Mateu (o Cal Paradell), La Verdegueria, Ca les Monges, Cal Verdaguer, El Molí, Cal Peret Roca, Cal Pinsos, Cal Ferrer, Cal Ferrer Llogari, Cal Mujal, Ca la Papeta, Cal Coix, Cal Pastoret, Cal Torisec, Cal Mones, Cal Viladric, Cal Sagal, Cal Pintor (o Cal Cubano), Cal Vilaseca, Ca La Rosita, Ca La Julita, Cal Queixac (o Cal Trencat), La Fusteria Iglesias, Ca l'Indaleci, Ca la Maria Cristina, Ca la Llúcia, Cal Rei, Cal Colomet, Cal Relat, Cal Bussé, Cal Pau Relat, Ca la Marcel·lina, Cal Roqueta, Cal Roig, Cal Cinto, Cal Planes, Can Feliu, Cal L'Argemí, Cal Nanjó, Cal Muntada, Cal Ció, Cal Jaume de la Vall, Cal Pere Siller, Cal Sabater Coix, Cal Giralt, Cal Peixater, Cal Mitja, Cal Taupa, Cal Casimiro, Cal Puès, Cal Peret Jordi, Cal Miró... I fins a uns cent-cinquanta noms de cases. | 08012-15 | Avinyó | La majoria de noms encara es mantenen avui dia tot i que alguns d'ells ja s'han anat perdent. | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||||||||
39254 | Llegenda dels Set Turons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-set-turons | font: Josep Vilarasau (agutzil) | Aquesta llegenda està relacionada amb el serrat de Puigdases. Es diu que en el Combat d'Avinyó entre les diverses faccions carlines i isabelines, uns soldats hagueren de fugir. Els soldats tenien amb ells tot de monedes i altres objectes de valor a mode de tresor. Com que la càrrega era molt feixuga per poder-se escapar, van trobar la solució en una pell de burro (hi ha versions que diuen que la pell era de vaca). Agafaren la pell de l'animal i hi dipositaren el tresor a dins. Per trobar-lo més tard, decidiren enterrar la pell en l'únic lloc del serrat de Puigdases des d'on es poden veure set campanars. Hem de pensar que avui dia molts d'aquells campanars ja no existeixen i el tresor no ha estat mai trobat. | 08012-16 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||||||||||
39255 | Jaciment paleontològic d'Avinyó 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-davinyo-1 | <p>- CHECA SOLER, L.; CASANOVAS CLADELLAS, M. L. (1989). 'El Eoceno español: los yacimientos y sus faunas'. A Paleontologia i Evolució, núm. 23. Sabadell. Pp. 17-39. Diputació de Barcelona. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona.</p> | <p>Jaciment continental datat en el Terciari, Eocè, Priabonià Superior. Està dins de la formació d'Artés, i format per margues i limolitas predominantment marró groguenques i gresos, eventualment microconglomerats. Aflora en els dipòsits propers a ambdues riberes del riu Llobregat.</p> | 08012-17 | Avinyó | <p>Aquests objectes fòssils d'invertebrats són producte d'una prospecció de camp i en cap cas va motivar una intervenció o excavació sistemàtica. Cal assenyalar que el material és de dubtosa procedència i no es pot assegurar que procedeixi d'aquesta zona.</p> | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Bo | Legal | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquests materials es troben dipositats en l'Institut Català de Paleontologia, a Sabadell. | 1792 | 5.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||||||||
39256 | Jaciment paleontològic d'Avinyó 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-davinyo-2 | <p>- CHECA SOLER, L.; CASANOVAS CLADELLAS, M. L. (1989). 'El Eoceno español: los yacimientos y sus faunas'. A Paleontologia i Evolució, núm. 23. Sabadell. Pp. 17-39. Diputació de Barcelona. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona.</p> | <p>Jaciment d'origen marí, del Terciari superior (Bartonià). És resultat de la sedimentació en un ambient marí somer. No aflora en cap punt conegut del municipi, sinó que es troba sota els materials terciaris. Està format per margues blaves amb alt contingut en fòssils de equinoïdeus, bivalves, gasteròpodes i crustacis.</p> | 08012-18 | Avinyó | <p>Aquests objectes fòssils d'invertebrats són producte d'una prospecció de camp i en cap cas va motivar una intervenció o excavació sistemàtica. Cal assenyalar que el material és de dubtosa procedència i no es pot assegurar que procedeixi d'aquesta zona.</p> | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Bo | Legal | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquests materials es troben dipositats en l'Institut Català de Paleontologia, a Sabadell. | 1792 | 5.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||||||||
39257 | Barraca de l'Enganyasants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lenganyasants | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XX | Barraca de vinya feta de pedra irregular lligada amb morter. Té una estructura quadrangular, amb una porta al mur de migjorn. L'edificació té uns 10 m2 i disposa de dues petites obertures en forma de finestra a la paret de llevant i a la de ponent. El sostre és de doble vessant fet amb grans lloses de pedra sostingudes per un entramat de bigues de fusta. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada per mantenir la temperatura a l'interior. A la llinda de la porta podem apreciar dos elements importants: l'any de la construcció de la barraca (año 1947) i el nom del possible propietari o constructor de la barraca R.C.P. | 08012-19 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8629800,1.9765500 | 415058 | 4635070 | 1947 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39257-foto-08012-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39257-foto-08012-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39257-foto-08012-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||||
39258 | Barraca (propera al Tint) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-propera-al-tint | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XX | Està en ruïnes | Barraca de vinya de planta quadrangular totalment enrunada de la qual es conserven tres de les quatre parets i, igualment, ja no hi ha cap vestigi del possible sostre. Per l'estructura, es tractaria segurament d'una barraca del segle XX. Està feta de carreus de pedra irregulars en sec. Actualment, se n' ha aprofitat una de les parets de pedra per adossar-hi una altra barraca moderna feta de totxanes. | 08012-20 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8607200,1.9836000 | 415640 | 4634812 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39258-foto-08012-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39258-foto-08012-20-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||||
39259 | Barraca del Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pujol | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XX | L'estat es força bo tot i que l'arbre que cobreix gran part del sostre posa en risc la pròpia estructura. | Barraca de vinya de l'any 1944, tal i com podem apreciar en un pedaç de ciment que hi ha al lateral esquerre de la porta d'accés. En aquest mateix pedaç de ciment es poden apreciar les sigles J.P. Es tracta d'una barraca quadrangular, d'uns 10 m2, amb una obertura com a porta en la paret de migjorn. Té una altra obertura en forma de finestra a la paret de llevant. Recentment s'hi ha adossat un cobert per poder protegir la collita a la seva vessant esquerre. Aquest afegit es pot observar perfectament en la fotografia 3. El sostre té doble vessant i està cobert per lloses de pedra i part de les branques i fulles d'un arbre. En la vessant de llevant, hi ha uralita per tal de reforçar el propi sostre. Aquest es recolza sobre bigues de fusta. Les parets estan lligades amb morter. | 08012-21 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8594600,1.9854200 | 415790 | 4634670 | 1944 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39259-foto-08012-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39259-foto-08012-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39259-foto-08012-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||
39260 | Barraca del Pués 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pues-1 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XX | Està en ruïnes | Barraca de vinya en ruïnes, de les quals només ha desaparegut el sostre. Es tracta d'una estructura quadrangular, amb una superfície aproximada de 10 m2, i construïda amb carreus irregulars de pedra lligada amb morter. El sostre presenta doble vessant i estaria cobert per unes lloses de pedra tal i com encara es pot apreciar en algunes parts elevades de les parets. Presenta una obertura en forma de porta al mur de migjorn. | 08012-22 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8604300,1.9854900 | 415797 | 4634778 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39260-foto-08012-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39260-foto-08012-22-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi ha excés de vegetació a l'interior de l'estructura. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||
39261 | Barraca del Pastoret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pastoret | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XX | Barraca de vinya feta amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. Presenta un sostre fet amb doble vessant, a base de grans lloses de pedra cobertes amb terra per preservar de les temperatures exteriors. És una estructura d'uns 6 m2 i presenta una obertura en forma de porta a la seva cara de migjorn. La llinda de la porta està feta amb tres taulons de fusta. El lateral esquerre de la porta està reforçat amb totxos mentre que en el lateral dret podem observar com en un dels carreus està escrit '1959' en pintura blanca. | 08012-23 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8597500,1.9837400 | 415651 | 4634704 | 1959 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39261-foto-08012-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39261-foto-08012-23-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||||
39262 | Barraca del Tort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-tort | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XIX | Barraca de vinya de forma circular, d'uns 5 m de diàmetre i construïda amb carreus irregulars de pedra, i utilitzant la tècnica en sec. La coberta està feta amb volta cònica, a partir de grans lloses de pedra que van tancant i en una llosa més gran que la resta tapant l'ull del sostre. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada per tal de millorar l'aïllament tèrmic de la barraca. | 08012-24 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8599800,1.9826300 | 415559 | 4634730 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39262-foto-08012-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39262-foto-08012-24-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||||
39263 | Barraca de Cal Toni Mas 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-toni-mas-1 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XIX | Està en estat previ a l'enrunament ja que hi ha part de les bigues del sostre han començat a cedir com a resposta al creixement d'un gran arbre que està aportant molt més pes al propi sostre. | Barraca de vinya de planta quadrangular i amb una superfície de 20 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra seca. El sostre és de doble vessant i està fet per lloses de pedra cobertes per terra aixafada com a aïllant tèrmic. A la vessant de migjorn hi trobem una obertura en forma de porta, mentre que als murs laterals observem petites finestretes. El sostre està aguantat per un tramat de bigues, les quals comencen a cedir per la vessant oriental de la barraca. | 08012-25 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8637000,1.9870800 | 415933 | 4635139 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39263-foto-08012-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39263-foto-08012-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39263-foto-08012-25-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||||
39264 | Barraca de Cal Toni Mas 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-toni-mas-2 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya de planta circular d'uns 5 m de diàmetre feta amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la part de migjorn podem observar la porta d'accés a la barraca. Només conserva la part de migjorn ja que la part posterior de la barraca ha estat enrunada com a conseqüència en part de la gran vegetació que s'hi ha creat. | 08012-26 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8647300,1.9913200 | 416286 | 4635249 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39264-foto-08012-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39264-foto-08012-26-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||||
39265 | Barraca del Pués 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pues-2 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya, de planta quadrangular i amb una superfície de 12 m2 aprox. Està construïda amb carreus irregular de pedra seca. La gran separació entre murs fa que els carreus cantoners siguin d'una proporció molt més gran que la resta de carreus utilitzats. El sostre és de doble vessant i està fet amb grans lloses de pedra. La majoria del sostre, però, ha cedit. La vegetació fa que sigui difícil poder apreciar a simple vista la porta d'accés. Aquesta es troba en el mur de llevant. | 08012-27 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8617900,1.9870700 | 415930 | 4634927 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39265-foto-08012-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39265-foto-08012-27-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi ha un gran nombre de vegetació tan a l'interior com a l'exterior. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||
39266 | Barraca de Cal Papa 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-papa-1 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta quadrangular i amb una superfície aproximada de 8 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligada en sec. Té una obertura en forma de porta a la paret de migjorn. El sostre està fet amb lloses primes i carreus regulars a sobre d'aquestes. Adossats als carreus trobem terra aixafada funcionat d'aïllament tèrmic. Té doble vessant molt lleugera. Posteriorment a la construcció de la barraca s'hi construí un pou al lateral oriental de l'estructura. | 08012-28 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8644900,1.9854400 | 415798 | 4635228 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39266-foto-08012-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39266-foto-08012-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39266-foto-08012-28-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||||
39267 | Pou de Cal Papa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-papa | XVIII-XIX | L'estructura del pou està adossada a la barraca de vinya de Cal Papa 1. Té la planta rectangular i la paret de l'esquerra segueix la cara meridional de la barraca, donant homogeneïtat al conjunt. La part de la dreta no està del tot ben adossada a la barraca. El pou en sí és un forat rodó fet amb pedra seca. Està elevat respecte el nivell de terra ja que el pou s'insereix en una estructura quadrangular feta de pedra en sec. A la banda exterior del pou (llevant) hi ha una llosa de pedra que dóna l'alçada del pou. Altrament hi ha dues parets que sostenen un sostre (adossat igualment al sostre de la barraca) fetes de carreus irregulars de pedra en sec. Entre paret i paret hi ha diverses bigues de fusta que sostenen les lloses del sostre. | 08012-29 | Avinyó | 41.8644900,1.9854400 | 415798 | 4635228 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39267-foto-08012-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39267-foto-08012-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39267-foto-08012-29-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||||||
39268 | Barraca de Cal Papa 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-papa-2 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XIX | Barraca de vinya d'estructura quadrangular i feta amb carreus irregular de pedra lligada en sec. Al mur de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de doble vessant i està cobert per un llautó, protegit per alguna llosa de pedra per sobre i terra aixafada com a aïllant tèrmic. El sostre és aguantat per un bon entramat de bigues de fusta de les quals un parell comencen a cedir. En destaquem un petit forat fet amb carreus de diversa mida de la resta, d'uns 15 cm de diàmetre i situat al centre de la paret de ponent. | 08012-30 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8646700,1.9856400 | 415815 | 4635248 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39268-foto-08012-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39268-foto-08012-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39268-foto-08012-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||||
39269 | Barraca del Roma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-roma | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya feta de carreus irregulars de pedra i lligats en sec. La superfície és quadrangular i d'uns 8 m2. Hi ha una obertura en forma de porta a la paret de llevant. No hi ha restes del sostre, encara que per la forma dels murs occidental i oriental podem deduir que seria de doble vessant. | 08012-31 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8674500,1.9869200 | 415925 | 4635556 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39269-foto-08012-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39269-foto-08012-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39269-foto-08012-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi ha molta vegetació tan a dins com a fora de l'estructura. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||
39270 | Barraca del Graners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-graners | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en fase prèvia a l'enrunament | Barraca de vinya de planta rectangular, amb una superfície aproximada de 10 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligada en sec. Té el sostre en doble vessant, fet amb lloses de pedra i cobertes amb una fina capa de terra i algunes pedres per sobre de la terra. A la paret de llevant hi ha una obertura en forma de porta. A la resta de murs no hi ha cap més obertura. El sostre està sostingut per unes bigues de fusta, gran part de les quals han cedit. Dins de la barraca hi trobem una biga de fusta a mode de puntal. També hi trobem com un dipòsit-calaix de fusta sobre d'una estructura rectangular de pedres revestides amb calç, a la part nord-oest de la barraca, d'uns 60 cm d'alt. | 08012-32 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8668500,1.9873500 | 415960 | 4635489 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39270-foto-08012-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39270-foto-08012-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39270-foto-08012-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||||
39271 | Barraca del Pere Segura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pere-segura | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XX | L'estructura ha patit moltes reformes degut al gran ús que se'n deu fer. | Barraca de vinya de planta quadrangular i dividida en dos espais ben diferenciats per una paret: la part de la barraca (esquerra) i la part del cobert (dreta). La superfície total de la suma dels dos espais és de 12 m2. El conjunt presenta un sostre de doble vessant, reconstruït recentment per un sostre de teules. Les parets estan fetes amb carreus irregulars de pedra disposades en sec. La part de la barraca presenta a la paret de migjorn una obertura en forma de porta. Hi ha un tancat afegit a la part del cobert per tancar-hi l'aviram. | 08012-33 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8665300,1.9885800 | 416061 | 4635452 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39271-foto-08012-33-1.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||||
39272 | Barraca de Cal Papa 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-papa-3 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya en estat ruïnós, d'una superfície aproximada de 10 m2. Conserva les dues parets laterals i la posterior, no sabem quin tipus de sostre tenia, i s'ha perdut igualment la paret on hi hauria la porta d'accés. Les restes ens mostren parets fetes amb carreus irregulars de pedra, disposats en sec. | 08012-34 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8652600,1.9863700 | 415876 | 4635313 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39272-foto-08012-34-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment està molt malmesa degut a la gran quantitat de vegetació que hi ha tan a dins com a fóra de la barraca, que en fa molt difícil àdhuc de fer-ne alguna fotografia. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||||
39273 | Barraca de Les Esglésies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-esglesies | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície de 5 m de diàmetre. Està construïda amb carreus irregulars de pedra en sec. El sostre és de volta cònica a base de superposició de diverses lloses de pedra, tapades per una llosa a dalt de tot. Sobre de les lloses hi trobem terra que tapa el sostre com a funció d'aïllant tèrmic. A la part de tramuntana hi trobem una obertura en forma de porta. Hi ha dues obertures petites a mode de finestra, una a la vessant de llevant i l'altra a la de ponent. | 08012-35 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8839500,1.9798800 | 415362 | 4637395 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39273-foto-08012-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39273-foto-08012-35-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi hem trobat tres creus de fusta, fetes amb troncs. Segurament la distància propera respecte a l'església de Sta. Eugènia de Relat, donaria la funció de capelleta a l'estructura. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||||
39274 | Barraca del Mas Roqueta 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-1 | - FERRER I ALÒS, Llorenç (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració del vi. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya amb planta rectangular, més estreta per la part septentrional i meridional, i allargassada pels laterals de llevant i ponent. Té una superfícies de 15 m2, i està construïda amb carreus irregulars de pedra en sec. A la paret de migjorn presenta una obertura en forma de porta. Aquesta mateixa paret queda perfectament assimilada a un desnivell del terreny donant cohesió al paisatge. La majoria de la barraca està construïda sota d'un terreny. El sostre està acabat en una proto-volta cònica ja que passa de el rectangle de les parets a una sola filera de lloses al centre del sostre, fet amb lloses sobreposades les unes amb les altres. A l'interior, hi ha una zona més aixecada del nivell de terra que la resta, a la paret de tramuntana, com a funció de llit. Just al costat d'aquest, a la paret de l'esquerre hi ha un forat a la paret, amb algunes pedres al terra, funcionant, segurament, com a espai per a la foguera. | 08012-36 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8163300,1.9903700 | 416144 | 4629877 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39274-foto-08012-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39274-foto-08012-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39274-foto-08012-36-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La tècnica de construcció de la barraca és realment elevada i complexa. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||||
39275 | Barraca del Mas Roqueta 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-2 | - FERRER I ALÒS, Llorenç (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració del vi. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície de 3 m de diàmetre. Està construïda amb carreus irregulars de pedra en sec. El sostre és de volta cònica a base de superposició de diverses lloses de pedra, tapades per una llosa a dalt de tot. Sobre de les lloses hi trobem terra que tapa el sostre amb funció d'aïllant tèrmic. Sobre de la terra hi trobem una pedra disposada verticalment A la part de ponent de l'estructura hi ha una obertura en forma de porta. A la vessant septentrional de l'interior hi ha una obertura a la pedra en forma de receptacle que té uns 50 cm d'alt x 50 cm d'ample. | 08012-37 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8162500,1.9895100 | 416073 | 4629868 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39275-foto-08012-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39275-foto-08012-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39275-foto-08012-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||||
39276 | Barraca del Mas Roqueta 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-3 | - FERRER I ALÒS, Llorenç (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració del vi. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïna | Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície d'un 8 m2 aprox. Està construïda amb carreus irregular de pedra en sec. Hi ha gran part del sostre que està ensorrat però el que resta, ens mostra que es tractava d'una barraca amb sostre de volta cònica fet amb la superposició de lloses de pedra. A l'interior de la barraca podem observar un receptacle fet a la roca, a la vessant septentrional. | 08012-38 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8161900,1.9889500 | 416026 | 4629862 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39276-foto-08012-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39276-foto-08012-38-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||||
39277 | Barraca del Mas Roqueta 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-4 | - FERRER I ALÒS, Llorenç (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració del vi. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 7 m de diàmetre. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. El sostre és de volta cònica a base de superposició de diverses lloses de pedra, tapades per una llosa a dalt de tot. Sobre de les lloses hi trobem terra que tapa el sostre com a funció d'aïllant tèrmic. A la part de tramuntana hi trobem una obertura en forma de porta. | 08012-39 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8174600,1.9847100 | 415676 | 4630008 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39277-foto-08012-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39277-foto-08012-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39277-foto-08012-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||||
39278 | Barraca del Mas Roqueta 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-5 | - FERRER I ALÒS, Llorenç (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració del vi. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície de 4 m de diàmetre. Està construïda amb carreus irregulars de pedra en sec. El sostre és de volta cònica a base de la superposició de diverses lloses de pedra, tapades per una llosa a dalt de tot. Sobre de les lloses hi trobem terra que tapa el sostre com a funció d'aïllant tèrmic. A la part de llevant hi ha una obertura en forma de porta. Destaquen els grans carreus de pedra que hi ha a banda i banda de la porta. A la paret de ponent, trobem a l'interior del mur un petit receptacle. | 08012-40 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8184300,1.9838800 | 415608 | 4630116 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39278-foto-08012-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39278-foto-08012-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39278-foto-08012-40-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||||
39279 | Barraca del Mas Roqueta 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-6 | - FERRER I ALÒS, Llorenç (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració del vi. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XX | La barraca és molt recent | Barraca de vinya amb dos àmbits ben diferenciats: la barraca i el cobert afegit. La barraca té una planta quadrangular i una superfície de 10 m2. Està construïda amb carreus irregular de pedra en sec. A la paret de migjorn hi trobem una obertura en forma de porta. El sostre és en volta cònica amb una progressió de lloses de pedra fins a ser tancades per una llosa que tapa l'estructura. Sobre de les pedres hi té terra com a aïllant tèrmic. A la paret de tramuntana, per l'interior hi té un petit receptacle de 40 cm d'alt x 40 cm d'ample. Pel que fa al cobert, aprofita la paret de llevant de la barraca, on s'hi adossa una paret a la part posterior, seguint la paret posterior de la barraca. Per tancar el conjunt, a la vessant oriental, hi ha un tercer mur fet igualment de carreus irregulars de pedra en sec. La part frontal del cobert queda sense mur. El sostre del cobert és fet amb lloses de pedra, cobertes amb terra. Les lloses reposen sobre un tramat de bigues de fusta, en una sola vessant. | 08012-41 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8186000,1.9856800 | 415758 | 4630133 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39279-foto-08012-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39279-foto-08012-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39279-foto-08012-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||||
39280 | Barraca del Mas Roqueta 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-7 | - FERRER I ALÒS, Llorenç (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració del vi. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta rectangular, amb una superfície de 6 m2, feta amb carreus irregulars de pedra en sec. L'estructura està situada als costats d'una feixa i aprofitant el desnivell del terreny, amb la qual cosa dóna cohesió al paisatge. El sostre està fet amb proto-volta cònica, això és, segueix la tècnica de la volta cònica de progressió de lloses de pedra, però al tenir una estructura rectangular, necessita que la filada de lloses superior siguin més d'una. Al mur de migjorn presenta una obertura en forma de porta. | 08012-42 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8159100,1.9703000 | 414477 | 4629850 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39280-foto-08012-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39280-foto-08012-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39280-foto-08012-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||||
39281 | Barraca del Mas Roqueta 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-8 | - FERRER I ALÒS, Llorenç (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració del vi. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XIX-XX | Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície de 8 m de diàmetre. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. El sostre és de volta cònica a base de superposició de diverses lloses de pedra, tapades per una llosa a dalt de tot. Sobre de les lloses hi trobem terra que tapa el sostre com a funció d'aïllant tèrmic. A la paret de migjorn hi trobem una obertura en forma de porta. A la vessant septentrional hi ha un petit forat fet al mur, arran de terra. | 08012-43 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8164400,1.9710400 | 414539 | 4629908 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39281-foto-08012-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39281-foto-08012-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39281-foto-08012-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||||
39282 | Barraca del Mas Roqueta 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-9 | - FERRER I ALÒS, Llorenç (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració del vi. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta rectangular, amb una superfície de 6 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. La vessant meridional i septentrional són més estretes i és més allargassada per les parets occidental i oriental. Al mur de migjorn hi trobem una obertura en forma de porta. A la paret de la façana s'hi adossa a banda i banda una paret de feixa. Per tant, la façana de la barraca queda cohesionada amb el paisatge. Gran part de la barraca està, doncs, inserida al terreny. La coberta està feta en volta cònica, amb la superposició de lloses de pedra que van tancant l'estructura fins a col·locar-hi una llosa a la part superior. Tot el conjunt està cobert per terra per tal d'aïllar-lo tèrmicament. Dalt de tot de la terra trobem un carreu de pedra disposat de forma vertical. | 08012-44 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8169200,1.9726200 | 414671 | 4629959 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39282-foto-08012-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39282-foto-08012-44-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,46 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/