Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 39239 | El Freixe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-freixe | - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. | XVII | Masia que està constituïda per dos habitatges, la casa dels amos i la de masovers. Es compon de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 1.160 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de maçoneria de pedra vista en general arrebossat i pintat de color blanc, hi ha intervencions de diferents èpoques algunes en obra nova. Presenta un cos de galeries a la façana principal (1 vertical i 2 horitzontals) i a la façana posterior (1 vertical i 5 horitzontals). La planta baixa de la casa principal té el sostre amb volta, els sostres de la casa dels masovers són de cabirons. Hi ha una llinda a la vessant de ponent, interior a la casa, amb la xifra '1758'. Té dues pallisses i un cobert. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. Té una capella a l'interior de la casa dels propietaris considerada com a BCIL (fitxa 2). | 08012-1 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1497 es té constància del mas Freixa ja que surt citada la família d'en 'Frrexa' a la part d'Artés corresponent a Horta, actualment pertanyent al terme municipal d'Avinyó. Igualment, al fogatge de 1553 ens apareix altre cop un 'hereu d'en Frexa' com a propietari d'un mas a la zona d'Horta. L'edifici actual, però, estaria molt reformat respecte a aquesta masia originària. | 41.8128800,1.9971500 | 416703 | 4629487 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39239-foto-08012-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39239-foto-08012-1-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | |||||||||
| 39248 | Baptisme de Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baptisme-de-jesus | XIX | La humitat de les parets és molt perjudicial per la pròpia pintura ja que la patina té tendència a esquerdar-se | Pintura mural que representa el baptisme de Jesús realitzat per Sant Joan Baptista, al riu Jordà. Sant Joan Baptista destaca per les pells d'animals que porta sobre, donant a entendre la seva vessant asceta. Igualment du una creu com a senyal de ser representant de la voluntat de Déu. Jesús apareix seminu, cobrint-se el pit amb els braços entrecreuats. Des del cel s'obre una clariana d'on baixa un raig celestial que il·lumina a Jesús. Les palmeres representen quelcom exòtic propi de les terres israelianes, La pintura es troba a la zona de la pica baptismal i el motiu justament està directament relacionat amb aquest ritual cristià. La localització és al fons de l'església, al costat de la porta d'accés, en la nau lateral de l'esquerra. | 08012-10 | Horta d'Avinyó | 41.8255100,1.9683800 | 414330 | 4630917 | 08012 | Avinyó | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39248-foto-08012-10-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 99 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | ||||||||||
| 39328 | Forn d'obra de Cal Moratones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-cal-moratones | XIX-XX | Forn d'obra de dues plantes, amb una superfície aproximada de 80 m2, on el pis superior i un porxo exterior està fet amb totxanes, mentre que el pis inferior presenta una estructura feta amb carreus de pedra lligats amb morter, i és en aquí on hi havia el forn per poder fer-ne totxanes, teules i altres elements d'obra. El pis superior està cobert per una teulada de doble vessant coberta amb teules. | 08012-100 | Avinyó | 41.8710900,1.9738500 | 414845 | 4635973 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39328-foto-08012-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39328-foto-08012-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | |||||||||||
| 39329 | Riera Gavarresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-gavarresa-1 | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | És un curs fluvial nascut prop del pic de Griells, al terme municipal d'Alpens (Osona), a uns 900 m d'altitud. Travessa amb una direcció nord-est sud-est la subcomarca del Lluçanès, entra al Bages pel nord-est de la subcomarca del Moianès, passa per Avinyó i desguassa a uns 240 m d'altitud per l'esquerra del Llobregat aigua amunt del pont de Cabrianes, dins el terme municipal d'Artés. El curs que realitza dins del terme d'Avinyó és aproximadament de 8 quilòmetres. És remarcable els espais d'horta que ha anat generant la riera, sobretot properes a Cal Tonimàs i al Tint, possiblement sigui aquest el punt més destacable de la riera. Al voltant, doncs, hi trobem hortes i canyissars. | 08012-101 | Avinyó | 41.8692000,1.9958400 | 416667 | 4635741 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39329-foto-08012-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39329-foto-08012-101-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | |||||||||||||
| 39330 | Torre del Muntanyola (antiga) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-muntanyola-antiga | XVII-XVIII | Està en ruïnes | Antic mas en estat ruïnós, amb una planta quadrangular, i una superfície aproximada de 150 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars lligats amb morter de calç. Hi ha diverses alçades dels murs i és difícil, per la quantitat de vegetació que hi ha, de poder-ne delimitar bé el seu perímetre. Dins de la casa hi ha una tina. | 08012-102 | Horta d'Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. | 41.8278900,1.9932400 | 416398 | 4631157 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39330-foto-08012-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39330-foto-08012-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39330-foto-08012-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | |||||||||
| 39331 | Pica de La Torre del Muntanyola (antiga) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-la-torre-del-muntanyola-antiga | XVII-XVIII | Pica per rentar els plats amb una forma quadrangular. Està feta d'un sol bloc de pedra treballat, creant un broc en una de les cares del bloc de pedra, que permetia la sortida d'aigua de la pica. Té una longitud aproximada de 70 cm, i una amplada (sense el broc) de 50 cm. Al voltant de totes les cares la pedra fa una vora per tal de contenir-hi l'aigua. | 08012-103 | Horta d'Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. | 41.8278900,1.9932400 | 416398 | 4631157 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39331-foto-08012-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39331-foto-08012-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39331-foto-08012-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | ||||||||||
| 39332 | Pou de La Torre del Muntanyola 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-torre-del-muntanyola-1 | XIX-XX | Hi ha excés de vegetació al voltant | Pou de planta quadrada i una superfície aproximada de 4 m2, construït amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. Té una obertura al mur de llevant en forma de porta. L'alçada total de l'estructura és de 2,30 cm. Avui dia hi ha gran quantitat de vegetació externa. | 08012-104 | Horta d'Avinyó | 41.8275700,1.9933700 | 416408 | 4631122 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39332-foto-08012-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39332-foto-08012-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39332-foto-08012-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | ||||||||||
| 39333 | Pou de La Torre del Muntanyola 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-torre-del-muntanyola-2 | XVII-XVIII | Està en ruïnes | Pou de planta circular, construït amb carreus de pedra irregulars i lligats amb morter. Està afectat pel camí que va a La Torre del Muntanyola, la qual cosa provoca que hagi cedit en gran part i només en quedi la meitat en peu. Té una alçada aproximada de 2,20 m. No podem saber on seria la porta d'accés. | 08012-105 | Horta d'Avinyó | 41.8271600,1.9925900 | 416343 | 4631077 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39333-foto-08012-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39333-foto-08012-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39333-foto-08012-105-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | ||||||||||
| 39334 | Pont Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XX | Pont de tres ulls en forma semicircular sostinguts en dos pilastres de maçoneria concertada amb carreus als extrems. Els extrems de les piles són en forma circular. Fa 42 m de longitud. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud aproximada és de 7 m. Als laterals de la superfície, just al costat de l'enquitranat recent, hi ha uns murs de contenció fets de carreus regulars de pedra lligats amb ciment, a mode de barana. És una sola barana d'uns 32 m de llarg x 1 m d'alt. A cada banda de la barana, tan al sector de llevant com el de ponent, hi ha dos petits murs de contenció de 2 m de llarg cadascun, just al costat de la barana més llarga. | 08012-106 | Avinyó | Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra. | 41.8595200,1.9774000 | 415124 | 4634685 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39334-foto-08012-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39334-foto-08012-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | ||||||||
| 39335 | Pont de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-serra | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XX | Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant septentrional fa 14 m de longitud mentre que per la cara sud fa 9 m. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud aproximada és de 5 m. Als laterals de la superfície, just al costat de l'enquitranat recent, hi ha uns murs de contenció fets de carreus regulars de pedra lligats amb ciment, recoberts de totxanes en els laterals. N'hi ha 6 que tenen 2 m. De llarg x 80 cm d'alt x 40 cm d'ample; i en tenim dos just a sobre de l'ull del pont, de 4 m de longitud x 1 m d'alt x 40 cm d'ample. A la cara nord hi ha quatre dels murs més reduïts, dos a banda i banda del mur més gran, mentre que a la cara sud només n'hi ha un a cada banda del mur gran. La volta de l'ull del pont està feta exclusivament amb ciment. | 08012-107 | Avinyó | Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra. | 41.8706000,1.9697700 | 414506 | 4635922 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39335-foto-08012-107-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | ||||||||
| 39336 | Pont del Torrent de la Bena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-la-bena | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XX | Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant septentrional fa 5 m de longitud a la part més baixa i 2 m a la part elevada. Per la cara sud fa 7,5 m de longitud. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud no es pot apreciar degut a la gran quantitat de vegetació. Als laterals de la superfície, just al costat de l'enquitranat recent, hi ha uns murs de contenció fets de carreus regulars de pedra lligats amb ciment, recoberts de totxanes en els laterals. N'hi ha 3 que tenen 1,5 m de llarg x 50 cm d'alt x 30 cm d'ample; i en tenim dos just a sobre de l'ull del pont, de 1,5 m de longitud x 80 cm d'alt x 30 cm d'ample. A la cara nord hi ha tan sols aquest mur més alt mentre que a la cara sud hi ha dos murs més reduïts a llevant del mur més gran i un de reduït a ponent. La volta de l'ull del pont està feta exclusivament amb ciment. | 08012-108 | Avinyó | Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra. | 41.8734300,1.9677300 | 414340 | 4636239 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39336-foto-08012-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39336-foto-08012-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | ||||||||
| 39337 | Pont de la Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-casa-nova | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XX | Si plou, l'aigua es queda en una zona del pont degut a la gran quantitat de fang que hi ha. | Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant oriental i occidental fa 7,5 m de longitud. Té una amplada de 4 m, mentre que l'altitud total en el seu punt més elevat és d'uns 3 m encara que no es pot apreciar bé degut a la gran quantitat de vegetació. Als laterals de la superfície, just al costat del paviment cimentat, hi ha unes tanques metàl·liques a banda i banda. La volta de l'ull del pont està feta amb una successió de totxanes. | 08012-109 | Avinyó | Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra. | 41.8732600,1.9672900 | 414303 | 4636220 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39337-foto-08012-109-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | |||||||
| 39249 | Tomba de Josefina Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-de-josefina-vilaseca | - DE BERNARDO, Alberto M (1955). Josefina Vilaseca. Su vida y martirio, Vizcaya, Ediciones Paulinas. - PADRÓS, Ginés (rvd.) (1953). Josefina Vilaseva. Su vida y sacrificio (Biografía básica que ha servido de punto de partida a todas las demás), Madrid, Consejo Superior de las Jovenes de Acción Católica. | XX | La tomba és de caràcter auster i a la làpida del terra no s'hi llegeix cap escrit ni símbol. La funció de làpida informativa l'exerceix una làpida situada a la paret de l'església i feta de marbre on es pot apreciar el nom de la difunta: Josefina Vilaseca Alsina; al igual que la data de naixement i la de la mort: 9/3/1940 i 25/12/1952 respectivament. A dalt de la làpida hi ha el símbol de Déu. La importància de Josefina Vilaseca és no sols d'abast local sinó a nivell comarcal, català i espanyol ja que als anys 50 va ser utilitzada la seva història pel règim de Franco per elevar la puresa de les nenes. Així, va esdevenir 'la màrtir de la puresa'. Actualment la figura de Josefina Vilaseca està en un procés de canonització dut a terme pel Vaticà. | 08012-11 | Horta d'Avinyó | Josefina Vilaseca Alsina era una nena de 12 anys d'Horta d'Avinyó que va morir el dia de Nadal de 1952, després d'estar 21 dies hospitalitzada a la Clínica Sant Josep de Manresa, a causa de les ferides que va rebre de Josep Maria Garriga Junyet quan va intentar violar-la a la masia de Salabernada, mentre ella feia de minyona de la casa. Al cap d'un mes, l'Església ja l'aclamava màrtir de la puresa i la nova Goretti; de seguida es va iniciar el procés de beatificació. | 41.8255100,1.9683800 | 414330 | 4630917 | 1952 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | |||||||||||
| 39338 | Pont de Cal Xopa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-xopa | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XX | Pont de 15 m de longitud a la seva cara de ponent, i de 12 m a llevant. D'ample fa 6 m, i l'alçada en el seu punt més elevat és de 4,5 m aprox. Es tracta d'un pont subjectat per dos suports en forma rectangular, fets de pedra lligada amb ciment. Aquests pilars tenen una alçada de 4 metres i l'amplada és la del pont (6 m). La profunditat és d'uns 70 cm. A l'alçada de la plataforma hi ha dues tanques metàl·liques al llarg de tot el pont. | 08012-110 | Avinyó | Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra. | 41.8693200,1.9712500 | 414627 | 4635779 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39338-foto-08012-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39338-foto-08012-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | ||||||||
| 39339 | Pont del Relat 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-relat-1 | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XX | Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència allargada a banda i banda en línia recta fins a la superfície, fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant nord-est fa 18 m de longitud mentre que per la cara sud-oest en fa 15 m. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud aproximada és de 5 m ja que ens és impossible d'apreciar degut a la vegetació. Als laterals de la plataforma hi ha unes tanques metàl·liques al llarg de tot el pont. La volta de l'ull del pont està feta exclusivament amb ciment i té un diàmetre de 1,5 m. | 08012-111 | Sta. Eugènia de Relat | Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra. | 41.8743400,1.9749100 | 414937 | 4636332 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39339-foto-08012-111-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | ||||||||
| 39340 | Pont del Relat 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-relat-2 | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XX | Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència allargada a banda i banda en línia recta fins a la superfície, fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant nord-est fa 13 m de longitud mentre que per la cara sud-oest en fa 12 m. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud aproximada és de 7 m ja que ens és impossible d'apreciar degut a la vegetació. Als laterals de la plataforma hi ha unes tanques metàl·liques al llarg de tot el pont. La volta de l'ull del pont està feta exclusivament amb ciment i té un diàmetre de 2 m. | 08012-112 | Sta. Eugènia de Relat | Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra. | 41.8754500,1.9761200 | 415039 | 4636454 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39340-foto-08012-112-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | ||||||||
| 39341 | Pont del Relat 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-relat-3 | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XX | Pont d'un sol ull en forma d'una circumferència oberta donant lloc a un el·lipse aixafat, fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant nord-est fa 18 m de longitud a l'igual que a la cara sud-oest. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud aproximada és de 8-9 m ja que ens és impossible d'apreciar degut a la gran vegetació que hi ha que ens en dificulta fins i tot la fotografia. Als laterals de la plataforma hi ha unes tanques metàl·liques al llarg de tot el pont. La volta de l'ull del pont està feta exclusivament amb ciment. | 08012-113 | Sta. Eugènia de Relat | Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra. | 41.8787200,1.9796100 | 415333 | 4636814 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | En aquest cas concret, hi ha un excés preocupant de la vegetació degut a l'entorn de bosc on es troba, sense posar en perill el pont degut a la seva gran obertura però que, visualment no permet fer-se una idea massa aproximada del pont. | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | ||||||||||
| 39342 | Pont de Santa Eugènia de Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-santa-eugenia-de-relat | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XX | Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència allargada a banda i banda en línia recta fins a la superfície, fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant nord-est fa 20 m de longitud mentre que per la cara sud-oest en fa 18 m. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud és de 5 m. Als laterals de la plataforma hi ha unes tanques metàl·liques al llarg de tot el pont. La volta de l'ull del pont està feta exclusivament amb ciment i té un diàmetre de 4,5 m. | 08012-114 | Sta. Eugènia de Relat | Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra. | 41.8861400,1.9825700 | 415588 | 4637635 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39342-foto-08012-114-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | ||||||||
| 39343 | Pont de Rosses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-rosses | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XX | Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència allargada a banda i banda en línia recta fins a la superfície, fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant nord fa 28 m de longitud mentre que per la cara sud en fa 32 m. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud respecte del punt més elevat és de 6 m. El pont es troba fent un revolt en el trajecte de la carretera, anant de direcció oest a nord. Als laterals de la plataforma hi ha unes tanques metàl·liques al llarg de tot el pont. La volta de l'ull del pont està feta exclusivament amb ciment i té un diàmetre de 2,5 m. | 08012-115 | Sta. Eugènia de Relat | Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra. | 41.8925900,1.9853200 | 415825 | 4638348 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39343-foto-08012-115-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | ||||||||
| 39344 | Pont del Vinyés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-vinyes | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XX | Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència, allargada a banda i banda en línia recta fins a la superfície, fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant nord fa 18 m de longitud mentre que per la cara sud en fa 20 m. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud respecte del punt més elevat és de 4 m. Als laterals de la plataforma hi ha unes tanques metàl·liques al llarg de tot el pont. La volta de l'ull del pont està feta exclusivament amb ciment i té un diàmetre de 8 m, donant forma de circumferència aixafada. El pont està reforçat per dos contraforts a banda i banda de l'ull, fets de pedra lligats amb ciment. | 08012-116 | Sta. Eugènia de Relat | Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra. | 41.9047100,1.9915200 | 416355 | 4639688 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39344-foto-08012-116-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | ||||||||
| 39345 | Aqüeducte del rec del Rial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-rec-del-rial | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. | XVIII-XIX | En el moment de fer la fitxa hi havia una fuita d'aigua al pont que rajava amb força potència per entre les pedres, posant en estat crític la supervivència de l'estructura. | Aqüeducte d'un sol ull en forma de mitja circumferència, que sosté el rec del Rial, fet amb carreus de pedra irregulars i lligats amb morter. L'estructura fa 3,5 m de longitud, uns 40 cm d'amplada i 3,5 m d'alçada. Dalt de la pedra trobem un reforç posterior fet de totxanes per tal de protegir el rec. La volta està feta amb superposició de còdols de pedra. | 08012-117 | Horta d'Avinyó | Aquest petit aqüeducte portava l'aigua de la Gavarresa a molts dels horts d'Horta d'Avinyó i la seva creació coincideix amb l'apogeu de la vinya a la zona. | 41.8228500,1.9654100 | 414080 | 4630625 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi ha gran vegetació tan a dins del rec com a les parets de l'aqüeducte | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | ||||||||||
| 39346 | Pont de l'Abadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-labadal | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XX | Pont de cinc ulls en forma semicircular sostinguts en dos pilastres de maçoneria concertada amb carreus als extrems. Els extrems de les piles són en forma circular. Fa 68 m de longitud. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud aproximada és de 6 m. Als laterals de la superfície, just al costat de l'enquitranat recent, hi ha unes tanques metàl·liques de contenció per protegir la circulació. Les voltes del pont són: les tres centrals molt més amples, mentre que a banda i banda d'aquestes tres hi ha dues voltes amb una extensió inferior de proporcions. Mentre que les voltes centrals tenen una amplada de 8 m, les dues laterals tenen 2 m. Entre les voltes més amples i les laterals hi ha uns contraforts per donar estabilitat al conjunt. | 08012-118 | Horta d'Avinyó | Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra. Ha estat reformat molt recentment. | 41.8335000,1.9684800 | 414349 | 4631804 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39346-foto-08012-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39346-foto-08012-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | En el moment de fer la fitxa vam poder apreciar com s'havia dipositat runam per part de les obres recents que s'havien fet en el traçat a uns 5 m de la zona més septentrional, posant en perill ús dels ulls per poder assumir grans quantitats d'aigua. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | |||||||
| 39347 | Els Pujols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pujols | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII | Està en ruïnes | Masia que era de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 975 m2. Havia de ser una masia important de la zona. Ha patit diferents intervencions posteriors a la construcció inicial. Sembla que la coberta havia de ser dues vessants però costa de precisar-ho per l'estat de deteriorament. A la planta baixa es manté el sostre amb volta. Conserva una estructura tipus torre amb possible accés vertical. Hi ha adossats altres volums com coberts. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta amb llinda de pedra i les obertures emmarcades amb pedra carejada. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-119 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. | 41.8668900,1.9545700 | 413239 | 4635526 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39347-foto-08012-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39347-foto-08012-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39347-foto-08012-119-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | ||||||||
| 39250 | Col·lecció d'objectes de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-lajuntament | XX | Hi ha una vitrina dins de l'ajuntament amb diversos elements dels que en destaquem els següents: - Primera màquina d'escriure que va haver-hi a l'ajuntament, datada de principis de segle XX. - Antic rellotge de l'església de Sant Joan d'Avinyó, datat del 1888. - Cornetes de l'agutzil. La més gran és de l'època carlina. - La llança i el fanal del sereno, datats als voltants del 1850. - La placa de les primeres aigües canalitzades a la població, en data de 17 d'abril de 1881. - La bandera de l'Ajuntament al seu patró, el 17 d'abril de 1881. | 08012-12 | Avinyó | 41.8638300,1.9709900 | 414598 | 4635169 | 1880-30 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39250-foto-08012-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39250-foto-08012-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | ||||||||||
| 39348 | El Tonico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tonico | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII | Està en ruïnes | Masia de planta baixa i pis amb una superfície aproximada de 300 m2. Actualment només en queden les restes dels murs perimetrals que ens permeten veure la volumetria. L'acabat exterior és de pedra vista i les obertures emmarcades amb pedra carejada. La coberta era de dues vessants. Al costat té un cobert en estat ruïnós. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-120 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. | 41.8673400,1.9528500 | 413097 | 4635577 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39348-foto-08012-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39348-foto-08012-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39348-foto-08012-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | ||||||||
| 39349 | Molí de la Barnola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-barnola | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII-XIX | Està en un estat inicial d'enrunament | Edifici de planta baixa i dos pisos amb una superfície aproximada de 624 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de pedra vista amb restes d'arremolinat, la porta és amb llinda de pedra i les obertures són arrebossades. La façana principal és simètrica. Té volums adossats que es feien servir de coberts. A l'interior, part de la planta baixa té el sostre amb volta i a les plantes superiors és de cabirons. Se situa dins el Polígon industrial Molí de la Barnola. | 08012-121 | Avinyó | La riera Gavarresa donava energia a dos molins importants al llarg del poble d'Avinyó: el molí del Verdaguer i el molí de la Barnola, pertanyents a les dues cases més importants de la zona. Tant un com altre edifici són aproximadament del mateix període. Els molins abastien un territori força ampli. | 41.8560000,1.9755400 | 414965 | 4634296 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39349-foto-08012-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39349-foto-08012-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39349-foto-08012-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | ||||||||
| 39350 | Capelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelles | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 800 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de maçoneria de pedra vista, la porta amb llinda de pedra i les obertures emmarcades amb pedra carejada. Hi ha un element de reforç estructural a la façana principal. Al davant de la casa hi ha una era. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-122 | Sta. Eugènia de Relat | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.9014600,1.9856400 | 415863 | 4639333 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39350-foto-08012-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39350-foto-08012-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39350-foto-08012-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | |||||||||
| 39351 | Capella del Mas Capelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-mas-capelles | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | En un afegit adossat a la Masia Capelles, no molt posterior a la realització d'aquesta, es troba a la vessant oriental de l'edifici un sortint rectangular, d'una 15 m2, fet igual que la casa amb carreus regulars lligats amb morter i amb un sostre de teules. L'entrada de la capelleta és a la vessant de llevant, igual que tot l'edifici. La capella no és res més que una volta catalana en forma de sostre al llarg de tot el receptacle, recordant un celler. No hi ha cap porta sinó una senzilla reixa de ferro. La capella té un petit altar de fusta i la figura d'una verge disposada en un altell al fons del receptacle (sembla una escultura força moderna). | 08012-123 | Sta. Eugènia de Relat | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.9014700,1.9857600 | 415873 | 4639334 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39351-foto-08012-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39351-foto-08012-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39351-foto-08012-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | |||||||||
| 39352 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-0 | - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII-XIX | Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 580 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. La façana principal és simètrica. L'acabat exterior és arremolinat, la porta és amb llinda de pedra amb la inscripció 'Miquel Pont 1900' i les obertures són emmarcades amb pedra carejada. A la porta de la façana posterior hi ha una inscripció amb la data '1856'. A la façana lateral hi ha una cisterna. Al voltant de la casa hi a coberts, corrals i una nau. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-124 | Sta. Eugènia de Relat | En el fogatge de 1493 podem observar com a Avinyó hi havia un tal Planes que exercia de masover, no sabem si es pot relacionar directament amb l'adquisió posterior de la propietat de la casa, si que és cert, però, que posteriorment es cosntruí un edifici lligat amb la benaurança del camp d'Avinyó durant el segle XVIII. | 41.9056100,1.9855600 | 415862 | 4639794 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39352-foto-08012-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39352-foto-08012-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39352-foto-08012-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | |||||||||
| 39354 | Pica de pedra de Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-pedra-de-les-planes | XVIII | Pica per rentar-se les mans, feta de pedra i adossada a la paret d'una de les habitacions. Es tracta d'un sol bloc de pedra tallat en forma arrodonida i a la part de dalt presenta una vora del mateix carreu per contenir l'aigua. Té un desguàs en forma de petita canonada de plom, a tocar de la paret. | 08012-126 | Sta. Eugènia de Relat | 41.9056100,1.9855600 | 415862 | 4639794 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | ||||||||||||||
| 39356 | Altar de la Mare de Déu de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-de-la-mare-de-deu-de-la-merce | XX | Capella de sala situada a la vessant de ponent del menjador de la Masia Les Planes. És un petit receptacle decorat amb columnes i una llinda amb motius neoclàssics. A la llinda de l'altar es pot llegir 1900, i un símbol que segurament seria de la casa o del propietari. El conjunt té un petit altar que sobresurt uns 15 cm, fet de pedra i on hi ha diversos objectes decoratius. L'alçada total del conjunt és d'uns 1,5 m mentre que l'amplada és de 1 m. Dins del receptacle hi ha una escultura tallada en fusta de la Mare de Déu de la Mercè sostenint l'infant Jesús. Els dos porten una aurèola demostrant el seu sentit sagrat. Ella porta a la mà dreta un bàcul i al cap hi porta una corona daurada. Els colors predominants en la figura de la Verge són el rosa de la túnica, el blau i daurat de la capa i el blanc del mantell. El nen Jesús està cobert només amb una túnica d'un color verd-ocre. El conjunt fa uns 90 cm d'alt incloent l'aurèola. | 08012-128 | Sta. Eugènia de Relat | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.9056100,1.9855600 | 415862 | 4639794 | 1900 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39356-foto-08012-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39356-foto-08012-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39356-foto-08012-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|99 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | |||||||||
| 39357 | La Caseta de la Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-de-la-rovira | XVII | Pateix un abandó gradual, en un procés inicial d'enrunament. | La masia original és de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 360 m2. Té la coberta de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és arremolinat, la porta amb llinda de pedra i les obertures són arrebossades i amb llinda de fusta. A l'alçada del primer pis hi té un balcó i a la de les golfes hi té un cos de dues galeries. A l'interior de la planta baixa hi té un celler amb el sostre amb volta i que encara conserva les tines i la premsa de vi. Destaca el forn situat al darrera de l'edifici. Adossada a la masia hi ha un volum de nova construcció de planta baixa, pis i golfes amb una superfície de 360 m2, construït amb maçoneria d'obra nova (totxana) i amb l'acabat exterior arrebossat amb ciment. Els dos volums es comuniquen interiorment. Al voltant té 5 edificis complementaris, coberts, corrals, pallisses i naus. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-129 | Sta. Eugènia de Relat | Aquesta casa ha estat històricament vinculada amb la de la Rovira, a l'igual que el molí que hi dóna nom. Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies, algunes de les quals quedaran buides amb la crisi de la fil·loxera. | 41.9233300,1.9997900 | 417065 | 4641747 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39357-foto-08012-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39357-foto-08012-129-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | |||||||||
| 39251 | Barraca de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lalzina | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 8 m2, i construïda amb carreus irregulars d'un tamany força gros, lligats en sec. A la vessant de migjorn hi trobem una obertura en forma de porta. El sostre era de proto-volta cònica, a partir de la superposició de lloses coronades per una llosa de majors dimensions. Gran part del sostre ha cedit al igual que la paret de llevant. | 08012-13 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8252800,1.9758200 | 414948 | 4630885 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39251-foto-08012-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39251-foto-08012-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39251-foto-08012-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | ||||||||
| 39359 | Barraca dels Pujols 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-pujols-1 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya quadrangular amb una superfície de 12 m2. Està feta amb carreus irregulars lligats en sec i al mur de llevant presenta una obertura en forma de porta. A 2,5 m de la porta podem apreciar una espitllera en el mur. Té el sostre de doble vessant i està fet amb lloses que s'aguanten en un tramat de bigues de fusta. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic. | 08012-131 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8711400,1.9535700 | 413162 | 4635999 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39359-foto-08012-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39359-foto-08012-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39359-foto-08012-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | |||||||||
| 39361 | Les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-oliveres | - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII | Masia de planta baixa, pis i golfa amb una superfície aproximada de 756 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta adovellada i les obertures emmarcades amb pedra carejada. Originàriament era de planta baixa més golfa i es féu una ampliació vertical. S'observen intervencions i ampliacions de diferents èpoques, adossat hi ha un volum més alt de maçoneria de pedra vista, de planta baixa més dos pisos, l'últim pis amb galeries. Té baluard i diferents edificis complementaris (coberts i corts). Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. En destaca la llinda de la finestra del primer pis de la façana de migjorn. | 08012-133 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1553 ens apareix el nom de Bartomeu Oliveres lligat a un mas que portaria el seu nom. Aquest mas està vóra d'El Freixa i de Roqueta o sigui que, sens dubte, pertany a l'antic mas de Les Oliveres. Segurament de l'antic edifici del segle XV o XVI ja no en quedi res, degut a l'aixecament al segle XVII d'un nou edifici que, reformat en diverses ocasions, és el que avui dia encara es manté dempeus. | 41.8199100,1.9943700 | 416481 | 4630270 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39361-foto-08012-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39361-foto-08012-133-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | |||||||||
| 39362 | Barraca de Guiumara 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-guiumara-1 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca quadrangular, amb una superfície de 8 m2 i construït amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. Té una obertura en forma de porta a la paret de migjorn. El sostre està fet amb una successió de lloses de pedra que estan coronades per una llosa més gran, fent una proto-volta cònica ja que passa de la planta quadrada a la llosa central. La part central del sostre ha cedit. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada que funciona d'aïllant tèrmic. La part posterior de la barraca està aprofitant una balma natural on s'adossa l'estructura. | 08012-134 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8648800,1.9637500 | 413998 | 4635293 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39362-foto-08012-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39362-foto-08012-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39362-foto-08012-134-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | ||||||||
| 39363 | Barraca del Garrigó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-garrigo | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de planta quadrangular, amb una superfície de 8 m2 i construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de llevant de l'estructura hi trobem una obertura en forma de porta. El sostre és de doble vessant, fet amb lloses i, segurament sostingudes per bigues de fusta. La barraca està tancada per una porta i no hi hem pogut accedir. Sobre del sostre de pedra s'hi ha disposat un sostre d'uralita per protegir la barraca. | 08012-135 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8655300,1.9613400 | 413799 | 4635368 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39363-foto-08012-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39363-foto-08012-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39363-foto-08012-135-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | |||||||||
| 39364 | Barraca del Guiumara 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-guiumara-2 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya amb una planta semi-oberta que consta d'una sola paret semicircular i un sostre. A la vessant septentrional hi ha una balma natural on es recolza el sostre i que fa de paret de la barraca. A la part de ponent és on trobem el mur de carreus irregulars lligats en sec i que fa una forma semicircular. La vessant sud i est resten obertes (sense murs). El sostre està fet de lloses de pedra grosses superposades, generant una sola vessant, però sobretot aprofita la mateixa roca natural de la balma, amb la qual cosa podem apreciar que la barraca ha estat, en part, excavada a la vessant de terra on està ubicada. | 08012-136 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8680100,1.9595300 | 413652 | 4635645 | 08012 | Avinyó | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39364-foto-08012-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39364-foto-08012-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39364-foto-08012-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | No hi hem pogut accedir a prop ja que està al mig de la vessant d'un turó i resta molt inaccessible. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | ||||||||
| 39365 | Barraca del Guiumara 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-guiumara-3 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta circular amb una superfície de 6 m2, feta amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la vessant de migjorn té una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica, a partir de la superposició de lloses de pedra tancades per una llosa més grossa al centre de tot el conjunt. Les lloses estan tapades amb terra per aïllar tèrmicament l'estructura. Sobre de la terra hi ha, al capdamunt, una pedra vertical. Hi ha una porta de fusta que tanca la barraca. | 08012-137 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8637400,1.9583500 | 413549 | 4635172 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39365-foto-08012-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39365-foto-08012-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39365-foto-08012-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | |||||||||
| 39366 | Barraca de Guiumara 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-guiumara-4 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII | Està en ruïnes | Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, feta de carreus irregulars de pedra lligats en sec. Al mur septentrional hi ha una obertura en forma de porta. El sostre està enrunat i resten només les parets. | 08012-138 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8696200,1.9567600 | 413425 | 4635827 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39366-foto-08012-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39366-foto-08012-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39366-foto-08012-138-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi ha massa vegetació tan a l'interior com a l'exterior degut a la situació de bosc on es troba l'estructura. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | |||||||
| 39367 | Barraca de Jaume Pons (Guiumara 5) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-jaume-pons-guiumara-5 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de planta quadrangular, amb una superfície de 10 m2, feta amb carreus irregulars en sec. A la paret de migjorn hi ha una obertura en forma de porta mentre que a la paret de ponent hi ha una petita obertura que funciona com a respirador. Hi ha un sostre d'una sola vessant, de llevant a ponent, fet amb uralita i no sabem si conserva les lloses de pedra. Si que podem apreciar sobre de la porta unes bigues de fusta que donen suport al sostre. | 08012-139 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8710300,1.9566800 | 413420 | 4635983 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39367-foto-08012-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39367-foto-08012-139-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | |||||||||
| 39252 | Gegants d'Avinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-davinyo | XX | Conjunt de cinc gegants: dos d'adults, dos de joves i el gegantó. Els gegants adults són 'El Moro' i 'L'Hebrea', fets als anys setanta. Els gegants joves es diuen 'Joan del Vi' i 'Pepeta de la Rovirassa', i, finalment, hi ha el gegantó anomenat 'Bussé', que representa l'agutzil actual del poble. Aquest últim gegant es creà l'any 1999. | 08012-14 | Avinyó | Els gegants han agafat diversos noms segons el període en què foren creats; els gegants tenen noms de cultures històriques que han anat formant la cultura del poble, tot i que no se'n té pràcticament constància del llegat àrab ni jueu a la zona. Igualment, els gegans joves agafen noms directament vinculats amb la terra avinyonenca: el vi i, la zona de la Rovirassa. Finalment, el Bussé, personatge contemporani emblemàtic per la seva tasca d'agutzil del poble durant els últims anys. | 41.8638300,1.9709900 | 414598 | 4635169 | 1970-00 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39252-foto-08012-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39252-foto-08012-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | |||||||||
| 39368 | Barraca de Guiumara 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-guiumara-6 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya de planta circular amb una superfície de 6 m2, feta amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la vessant de migjorn té una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica, a partir de la superposició de lloses de pedra tancades per una llosa més grossa al centre de tot el conjunt. Les lloses estan tapades amb terra per aïllar tèrmicament l'estructura. Part del sostre ha cedit i la vessant oriental de la barraca presenta greus desperfectes de descomposició de l'estructura. A la vessant septentrional hi ha una petita obertura en forma de respirador. | 08012-140 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8728700,1.9558000 | 413349 | 4636188 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39368-foto-08012-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39368-foto-08012-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39368-foto-08012-140-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La zona boscosa on es troba fa que la barraca es trobi envolta d'excessiva vegetació i posa en perill la mateixa estructura ja molt malmesa. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | |||||||
| 39369 | Barraca de Guiumara 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-guiumara-7 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya de planta circular amb una superfície de 6 m2, feta amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la vessant de migjorn té una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica, a partir de la superposició de lloses de pedra tancades per una llosa més grossa al centre de tot el conjunt. Les lloses estan tapades amb terra per aïllar tèrmicament l'estructura. Part del sostre ha cedit. A la vessant septentrional hi ha una petita obertura en forma de respirador. | 08012-141 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8716300,1.9569000 | 413439 | 4636050 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39369-foto-08012-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39369-foto-08012-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39369-foto-08012-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi ha presència d'abundant vegetació a l'exterior, destacant-ne un arbre que està a 0,5 m davant de la porta. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | |||||||
| 39370 | Barraca del Puça (Guiumara 8) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-puca-guiumara-8 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Part de les bigues s'han començat a deformar i això suposa un risc d'enrunament imminent. | Barraca de vinya quadrangular amb una superfície aproximada de 8 m2. Està feta amb carreus irregulars lligats en sec i al mur de llevant presenta una obertura en forma de porta. La paret de ponent es suporta sobre alguna antiga estructura (possiblement barraca), tal i com es pot apreciar des del seu interior. Té el sostre de doble vessant i està fet amb lloses que s'aguanten en un tramat de bigues de fusta. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic. | 08012-142 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8704400,1.9592800 | 413635 | 4635915 | 08012 | Avinyó | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39370-foto-08012-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39370-foto-08012-142-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi ha gran presència de vegetació a l'exterior de la barraca. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | |||||||
| 39371 | Santa Eugènia de Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eugenia-de-relat | - BOLÓS, Jordi - HURTADO; Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editors, Barcelona. - DALMAU i ARGEMIR, Delfí (2004). Campanars del Bages Parroquials de Terme. Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, pàg. 52. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - GAVÍN, Josep M (1979). Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), Artestudi Ediccions, Barcelona, pàg. 31. - GINESTA BATLLORI, Salvador (1987). La Comarca del Bages, col·lecció Cavall Bernat, núm. 14, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàg. 54. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. - SITJES i MOLINS, Xavier (1986). Esglésies Romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Sobrerroca, Manresa, pàg. 149. - VILLEGAS, Francesc (1982). El Romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos, Ed. Sobrerroca. - VV. AA. (1984). Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages), Barcelona, Enciclopèdia Catalana, S.A., pàg. 111-113. | XVII | La torre va ser restaurada els anys 1979-80. | Església inicialment romànica construïda al segle XI de la qual només se'n conserva el campanar situat a l'angle sud-est de la nau actual. Es tracta d'una església d'una sola nau a la qual es varen obrir capelles laterals i una sagristia al sector de ponent. En aquest sector l'església té adossada una masia. La porta d'accés és al peu de l'església i és del segle XVII, construïda quan s'erigí la nova església amb nau barroca i es canvia totalment la orientació de l'edifici romànic. L'interior és totalment arrebossat i el presbiteri conserva un altar neoclàssic molt senzill (amb la data 1886). El campanar és una robusta torre quadrada que, fins la restauració de 1979 i 1980 tenia les obertures tapiades, que li conferia un aspecte de torre de defensa. Al primer pis i a cada cara (excepte la de ponent), s'obre un finestral d'arc de mig punt adovellat. Al segon pis les finestres, refetes en la restauració, s'obren als murs de llevant i ponent i són finestres germinades amb petites dovelles que fan l'arc de mig punt. Al cim del campanar hi ha tres pilars sobre els quals reposa l'embigat que aguanta la teulada a quatre vessants. En destaquen tres tombes situades davant de l'altar corresponents a Francesc Riera (1824), Jaume Soler (1725) i un capellà desconegut (anterior a 1725). | 08012-143 | Sta. Eugènia de Relat | L'església pertanyia originàriament al terme del castell d'Oristà i molt aviat adquirí la categoria de parròquia que s'ha conservat fins avui. El lloc fou propietat del monestir de Santa Maria de Ripoll car en el segle X o començaments del segle XI la família de Lluçà, propietària del lloc, la cedí al monestir esmentat juntament amb la veïna de Sant Marçal. Al segle XVIII, després d'un llarg plet entre l'abat de Ripoll i el bisbat de Vic, l'església de Relat passà a dependre definitivament de la seu vigatana. El 1680 es construí una nova nau barroca amb capelles laterals variant la orientació inicial, i el 1895 s'hi afegí la capella del Santíssim. | 41.8848300,1.9803400 | 415402 | 4637492 | 1680 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39371-foto-08012-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39371-foto-08012-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39371-foto-08012-143-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Neoclàssic|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|99|96 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | |||||||
| 39372 | Retaule de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-santa-eugenia | <p>- BOLÓS, Jordi - HURTADO; Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editors, Barcelona. - DALMAU i ARGEMIR, Delfí (2004). Campanars del Bages Parroquials de Terme. Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, pàg. 52. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - GAVÍN, Josep M (1979). Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), Artestudi Ediccions, Barcelona, pàg. 31. - GINESTA BATLLORI, Salvador (1987). La Comarca del Bages, col·lecció Cavall Bernat, núm. 14, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàg. 54. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. - SITJES i MOLINS, Xavier (1986). Esglésies Romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Sobrerroca, Manresa, pàg. 149. - VILLEGAS, Francesc (1982). El Romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos, Ed. Sobrerroca. - VV. AA. (1984). Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages), Barcelona, Enciclopèdia Catalana, S.A., pàg. 111-113.</p> | XIX | <p>Retaule neoclàssic realitzat l'any 1886, que consta de sis columnes jòniques amb els capitells i les bases daurats. Hi ha tres columnes a banda i banda del receptacle on se situa la santa. Hi ha dues parts que cobreixen el conjunt i sobresurten, aguantades cada una per dues de les columnes daurades. El retaule té un segon pis on hi ha el receptacle per un altre sant. Dalt de tot del retaule hi ha la data '1886'. El retaule està fet amb marbre blanc i decoracions neoclàssiques (amb motius florals) fetes amb daurat.</p> | 08012-144 | Sta. Eugènia de Relat | <p>L'església pertanyia originàriament al terme del castell d'Oristà i molt aviat adquirí la categoria de parròquia que s'ha conservat fins avui. El lloc fou propietat del monestir de Santa Maria de Ripoll car en el segle X o començaments del segle XI la família de Lluçà, propietària del lloc, la cedí al monestir esmentat juntament amb la veïna de Sant Marçal. Al segle XVIII, després d'un llarg plet entre l'abat de Ripoll i el bisbat de Vic, l'església de Relat passà a dependre definitivament de la seu vigatana. El 1680 es construí una nova nau barroca amb capelles laterals variant la orientació inicial, i el 1895 s'hi afegí la capella del Santíssim.</p> | 41.8848300,1.9803400 | 415402 | 4637492 | 1886 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39372-foto-08012-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39372-foto-08012-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39372-foto-08012-144-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 99|98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | ||||||||
| 39374 | Imatge de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-santa-eugenia | <p>- BOLÓS, Jordi - HURTADO; Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editors, Barcelona. - DALMAU i ARGEMIR, Delfí (2004). Campanars del Bages Parroquials de Terme. Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, pàg. 52. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - GAVÍN, Josep M (1979). Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), Artestudi Ediccions, Barcelona, pàg. 31. - GINESTA BATLLORI, Salvador (1987). La Comarca del Bages, col·lecció Cavall Bernat, núm. 14, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàg. 54. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. - SITJES i MOLINS, Xavier (1986). Esglésies Romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Sobrerroca, Manresa, pàg. 149. - VILLEGAS, Francesc (1982). El Romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos, Ed. Sobrerroca. - VV. AA. (1984). Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages), Barcelona, Enciclopèdia Catalana, S.A., pàg. 111-113.</p> | XIX | <p>Escultura que representa Santa Eugènia, tal i com fa pal·lès l'espasa que porta a la seva mà esquerra, i la ploma i el llibre que porta a la mà oposada. La santa es cobreix el cap amb un mantell de color cru, on hi ha, dalt del cap, uns clavells roses, i, darrera, una aurèola metàl·lica que li dóna la condició de santa. Vesteix una túnica rosa fins a l'alçada dels turmells, que acaba amb una vora de color daurat. Per subjectar-se la túnica, porta un cinturó de color blau cel acabat igualment amb daurats. Segurament sigui coetània a l'altar.</p> | 08012-146 | Sta. Eugènia de Relat | <p>L'església pertanyia originàriament al terme del castell d'Oristà i molt aviat adquirí la categoria de parròquia que s'ha conservat fins avui. El lloc fou propietat del monestir de Santa Maria de Ripoll car en el segle X o començaments del segle XI la família de Lluçà, propietària del lloc, la cedí al monestir esmentat juntament amb la veïna de Sant Marçal. Al segle XVIII, després d'un llarg plet entre l'abat de Ripoll i el bisbat de Vic, l'església de Relat passà a dependre definitivament de la seu vigatana. El 1680 es construí una nova nau barroca amb capelles laterals variant la orientació inicial, i el 1895 s'hi afegí la capella del Santíssim.</p> | 41.8848300,1.9803400 | 415402 | 4637492 | 1886 ? | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39374-foto-08012-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39374-foto-08012-146-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 99|98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | ||||||||
| 39376 | Pintures murals de Santa Eugènia de Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-santa-eugenia-de-relat | - BOLÓS, Jordi - HURTADO; Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editors, Barcelona. - DALMAU i ARGEMIR, Delfí (2004). Campanars del Bages Parroquials de Terme. Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, pàg. 52. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - GAVÍN, Josep M (1979). Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), Artestudi Ediccions, Barcelona, pàg. 31. - GINESTA BATLLORI, Salvador (1987). La Comarca del Bages, col·lecció Cavall Bernat, núm. 14, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàg. 54. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. - SITJES i MOLINS, Xavier (1986). Esglésies Romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Sobrerroca, Manresa, pàg. 149. - VILLEGAS, Francesc (1982). El Romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos, Ed. Sobrerroca. - VV. AA. (1984). Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages), Barcelona, Enciclopèdia Catalana, S.A., pàg. 111-113. | XIX | Necessita una restauració urgent | Es tracta de dues pintures murals situades una al Santíssim i l'altre a l'absis. La primera és una pintura mural que representa el martiri de Jesús, on apareixen tres personatges diferents: Jesús i dos botxins (un a banda i banda del primer). Destaca el color negre del fons. Està tan deixat que ha començat a desdibuixar-se i perdre gran part de la policromia original, sobretot per la part inferior. La pintura que cobreix tota la zona de l'absis és molt simètrica. A la banda dreta i l'esquerra hi ha un motiu que representa el món celestial on, sobre d'un núvol, trobem tres àngels vestits amb túniques i ales. Dels àngels n'hi ha un de més gran que té una ploma a la mà esquerra i una corona vegetal a la mà dreta, com si fos un escrivà o algun personatge que decideix l'entrada al cel. Els altres dos angelets interactuen amb aquest. Dalt de tot hi ha un cercle que envolta una estrella que deu significar el reialme celestial. Destaca sobretot el fons blavós de la pintura. Segurament les pintures serien contemporànies. | 08012-148 | Sta. Eugènia de Relat | L'església pertanyia originàriament al terme del castell d'Oristà i molt aviat adquirí la categoria de parròquia que s'ha conservat fins avui. El lloc fou propietat del monestir de Santa Maria de Ripoll car en el segle X o començaments del segle XI la família de Lluçà, propietària del lloc, la cedí al monestir esmentat juntament amb la veïna de Sant Marçal. Al segle XVIII, després d'un llarg plet entre l'abat de Ripoll i el bisbat de Vic, l'església de Relat passà a dependre definitivament de la seu vigatana. El 1680 es construí una nova nau barroca amb capelles laterals variant la orientació inicial, i el 1895 s'hi afegí la capella del Santíssim. | 41.8848300,1.9803400 | 415402 | 4637492 | 1820 ? | 08012 | Avinyó | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39376-foto-08012-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39376-foto-08012-148-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|99 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 | |||||||
| 39253 | Noms de les Cases d'Avinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noms-de-les-cases-davinyo | - BONET FARRÀS, Ramon (1982). 'Toponímia d'Avinyó' a Aplec de Treballs. Amics de la Història i l'Arqueologia, Manresa, Institut Lluís de Peguera. | XIX-XX | Hi ha diversos noms populars donats a les cases, aquí només els enumerem tot i que l'article de Ramon Bonet és més complet. Les cases són: La Casilla, Cal Vinyés, Cal Tonico, Cal Not (o Ca la Sensia), Cal Matalasser, Cal Sucarrats, Cal Puça, Cal Sociats, Ca la Maria Tartranera, Cal Músic, Cal Llobet, Cal Nanjó (o Cal Leonci), Cal Sagalet, Cal Posa, Cal Punsicó, Cal Marc (o Cal Fideuet), Cal Mateu (o Cal Paradell), La Verdegueria, Ca les Monges, Cal Verdaguer, El Molí, Cal Peret Roca, Cal Pinsos, Cal Ferrer, Cal Ferrer Llogari, Cal Mujal, Ca la Papeta, Cal Coix, Cal Pastoret, Cal Torisec, Cal Mones, Cal Viladric, Cal Sagal, Cal Pintor (o Cal Cubano), Cal Vilaseca, Ca La Rosita, Ca La Julita, Cal Queixac (o Cal Trencat), La Fusteria Iglesias, Ca l'Indaleci, Ca la Maria Cristina, Ca la Llúcia, Cal Rei, Cal Colomet, Cal Relat, Cal Bussé, Cal Pau Relat, Ca la Marcel·lina, Cal Roqueta, Cal Roig, Cal Cinto, Cal Planes, Can Feliu, Cal L'Argemí, Cal Nanjó, Cal Muntada, Cal Ció, Cal Jaume de la Vall, Cal Pere Siller, Cal Sabater Coix, Cal Giralt, Cal Peixater, Cal Mitja, Cal Taupa, Cal Casimiro, Cal Puès, Cal Peret Jordi, Cal Miró... I fins a uns cent-cinquanta noms de cases. | 08012-15 | Avinyó | La majoria de noms encara es mantenen avui dia tot i que alguns d'ells ja s'han anat perdent. | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 164,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml