Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 39573 | Caseta d'en Ponsa (Urbisol) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-den-ponsa-urbisol | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XIX-XX | Edifici de planta baixa més dos pisos amb una superfície aproximada de 2300 m2. Està totalment reformat, l'edifici original ha quedat transformat per les successives ampliacions o reformes, la major part recents. En la part original, les parets són de maçoneria de pedra vista només en petita part, i la resta amb arremolinat i pintat. La part nova és d'obra nova i arrebossat actual o amb cobriment de pedra. Es compon de tres cossos diferenciats, un dels quals és una torre de planta baixa i tres pisos. Se situa en un entorn rural envoltat de bosc. | 08012-334 | Avinyó | Als anys 1930 la Caseta d'en Ponça la va adquirir Pere Grau que la reformà i li donà l'aspecte que té actualment, amb grans reformes que respectaren poc la fesomia original del mas. Després de la guerra civil l'edifici passà a mans del senyor Fàbregues, qui començà a explotar comercialment l'edifici, creant-ne el primer restaurant i ampliant-ne els espais. | 41.8025300,2.0203800 | 418619 | 4628315 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39573-foto-08012-334-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39573-foto-08012-334-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39589 | Hostal de la Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-la-grossa | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Masia documentada des del segle XIV que consta de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 635 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és arremolinat, la porta amb llinda de pedra i les obertures emmarcades amb pedra carejada. S'observen ampliacions de diferents èpoques, una intervenció en gran part de la coberta i una ala lateral nova. Hi ha elements de reforç en la façana lateral. Té baluard, era, pallissa, bassa i coberts. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-350 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides en gran quantitat. Aquest edifici rep el nom d'hostal ja que la seva situació estratègica vora del camí entre Artés i Moià feia a l'indret un lloc ideal per poder descansar i fer un mos, d'aquí li ve el nom, de l'antic hostal que hi havia. Recentment hi ha hagut reformes de l'edifici. | 41.8061300,2.0377800 | 420069 | 4628699 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39589-foto-08012-350-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39589-foto-08012-350-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39589-foto-08012-350-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39836 | Font de La Ruca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-ruca | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | XIX-XX | Font que rep aigua de les mines properes (fitxa 704). Es tracta d'un dipòsit fet amb pedra i totxanes del qual en surt un broc metàl·lic amb aixeta i que diposita l'aigua que brolla a un petit dipòsit a sota del broc. A la pedra hi ha inscrita la data 16-7-85. | 08012-608 | Horta d'Avinyó | 41.8063600,2.0195900 | 418559 | 4628741 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39836-foto-08012-608-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39836-foto-08012-608-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
| 39864 | Guixera del Riu Sec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixera-del-riu-sec | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | Espai utilitzat per extreure guix degut a la gran quantitat d'estrat guixenc de color blanquinós procedents de la fase lacustre en l'era Terciària. La regressió de les aigües marines de l'antic mar eocènic va afavorir un episodi lacustre de drenatges al fons de la vall. Un episodi continental succeït durant l'època de l'Eocè superior i Oligocè, entre els 36 i 23 milions d'anys. En aquest context, al rebliment de l'antiga cubeta trobem els guixos, lutites roges, gresos i calcàries com a materials sedimentaris més característics. | 08012-636 | Horta d'Avinyó | 41.8083000,1.9999300 | 416928 | 4628976 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39864-foto-08012-636-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39864-foto-08012-636-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||
| 39850 | Font de Cabrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cabrassa | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | La font es troba molt tapada per la vegetació. Hi ha la roca natural on surt un forat amb l'aigua, a partir d'un tall vertical a la roca que permet que l'aigua flueixi cap a un petit dipòsit circular fet de pedra. La seva aigua va a parar al pantà de Vilagonella. | 08012-622 | Horta d'Avinyó | 41.8083300,2.0343400 | 419786 | 4628946 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39850-foto-08012-622-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||
| 39572 | Mines d'aigua de La Ruca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-daigua-de-la-ruca | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | XVIII-XX | Es tracta d'un seguit de galeries per on es pot extreure aigua a partir d'aixetes que connecten, mitjançant uns dispositius força recents, aquestes amb uns dipòsits força grans els quals serviren després de la Guerra Civil espanyola per embotellar aigua, però l'empresa fracassà. | 08012-333 | Horta d'Avinyó | Als anys 1930 en Pere Grau, de Barcelona, va adquirir la propietat de La Ruca, la caseta d'en Ponsa i Vilatarsana. Fóu aquest qui decidí canalitzar l'aigua de tres fonts diferents en un sol dipòsit: el dipòsit rodó, construït durant la guerra civil. Després de la guerra el senyor Grau s'arruïnà i vengué totes les seves propietats al senyor Fàbregues, qui va idear una planta embotelladora d'aigua. L'aigua que sortia cap als dipòsits ara ho féia des de les tres fonts abans citades i les mines d'aigua. | 41.8083500,2.0343000 | 419783 | 4628949 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39572-foto-08012-333-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39468 | Barraca del Pla del Gil 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-gil-2 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. A la paret de migjorn presenta una obertura en forma de porta. El sostre és de proto-volta cònica, això és, està fet a partir de la superposició de lloses de pedra que van tancant fins a arribar a una pedra central que dóna estabilitat a l'estructura. Els carreus que podem observar a l'interior destaquen pel seu gran proporció. | 08012-287 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8084800,1.9897900 | 416086 | 4629006 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39468-foto-08012-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39468-foto-08012-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39468-foto-08012-287-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39544 | La Ruca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ruca | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XIX | L'edifici és datat del segle XIX i té planta baixa, dos pisos i golfes, posteriorment ampliades com a pis. La superfície aproximada és de 750 m2. La coberta ha estat refeta totalment amb estructura metàl·lica i és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. Les reformes i ampliacions són fetes en obra nova, s'observen reformes en finestres i portes amb arrebossat actual. A l'última planta hi havia hagut una capella. L'acabat exterior és de pedra vista. Davant de la façana posterior hi ha una era de llosa de pedra. També hi ha un edifici separat anomenat el Molí, destinat a aules. Se situa en un entorn rural. | 08012-305 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.8087700,2.0180500 | 418434 | 4629011 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39544-foto-08012-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39544-foto-08012-305-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39400 | Barraca del Montsec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-montsec | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. A la vessant de ponent hi ha una petita obertura, de tan sols uns 70 cm d'alçada, en forma de porta. La barraca està construïda aprofitant una pendent del terreny. El sostre és de volta cònica a partir de la superposició de diverses lloses superposades. | 08012-172 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8089900,2.0013800 | 417049 | 4629051 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39400-foto-08012-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39400-foto-08012-172-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39467 | Barraca del Pla del Gil 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-gil-1 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 15 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats amb morter. A la paret de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. Mostra igualment petites obertures als murs de llevant, ponent i tramuntana que funcionen com a respiració i guaita. Cal ressaltar-ne la solidesa dels murs i de l'estructura en general. El sostre està fet amb proto-volta cònica, ja que partint d'una planta quadrada, les lloses de pedra es van superposant fins a ser tancades per una llosa més gran a la part central, tot i que en aquest cas, s'ha extret la llosa del centre per col·locar-hi un tub de ferro, d'uns 3 m d'alt, que serviria, segurament, per poder tirar coets o altre tipus d'elements de pólvora, segons ens ha fet arribar l'agutzil del poble. | 08012-286 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8090100,1.9886400 | 415991 | 4629065 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39467-foto-08012-286-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39467-foto-08012-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39467-foto-08012-286-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39396 | Torrent del Riu Sec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-riu-sec | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | Torrent afluent de la riera Gavarresa, que neix prop del Collet de la Bassa (Sta. Maria d'Oló) i desemboca a la Gavarresa a l'alçada de l'eix al terme d'Artés. Passa a l'est de La Travera i el Pla i el seu curs pel terme d'Avinyó fa un total aproximat de 3 quilòmetres. El riu sec dóna zones riques en guix i ha creat igualment grans balços, del que en destaquem el de La Travera. Actualment, el poc cabdal que hi ha a fet sorgir grans extensions de canyissar. | 08012-168 | Horta d'Avinyó | 41.8098200,1.9982600 | 416791 | 4629146 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39396-foto-08012-168-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||
| 39696 | Pantà de Vilagonella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-vilagonella | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | Pantà situat al sud-oest del mas de Vilagonella. Està ubicat en un paratge envoltat de bosc. En el moment de fer el pantà es colgà en el seu interior una font i un aqüeducte del que avui dia en tenim constància gràcies a les fotografies fetes l'any 1980 per Jaume Gibert. Té gran quantitat d'aigua. | 08012-457 | Horta d'Avinyó | 41.8098700,2.0266800 | 419152 | 4629124 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39696-foto-08012-457-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39696-foto-08012-457-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||
| 39861 | Balç de La Travera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balc-de-la-travera | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | Roques de nivells lacustres, de color gris blavós de l'aflorament proper a la Travera, a tocar del torrent del Riu Sec. A dalt de les roques blavoses en trobem en gran proporció els estrats guixencs de colors blanquinosos que provenen de l'evaporació de l'aigua de l'antiga mar eocena. La gran quantitat de l'estrat guixenc ha fet que aquesta sigui una zona d'explotació del guix (fitxa 664). | 08012-633 | Horta d'Avinyó | 41.8099300,2.0007600 | 416999 | 4629156 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39861-foto-08012-633-2.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 124 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||
| 39545 | El Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVI-XIX | Edifici de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 1090 m2. El cos primitiu era datat del segle XVI però durant el segle XIX se li feren reformes importants que ens donen l'aparença actual. És construïda amb pedra i rajoles ceràmiques. Té l'aspecte d'arquitectura mudèjar amb decoracions en les obertures amb formes lobulades i amb ceràmica. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. S'observa una ampliació a la façana oest i una a la posterior formant una terrassa. Se situa en un entorn rural. | 08012-306 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1497 trobem dins del municipi d'Artés, a la zona d'Horta (actualment pertany al terme municipal d'Avinyó) un mas amb el nom de Pla, que reapareix al fogatge de 1553 amb el nom del propietari del moment Joan Pla. Per tant, sabem que la familia Pla vivia com a mínim des de 1497 al mateix lloc on ara hi ha el nou edifici. L'edifici antic del Pla tenia una estructura diferent a l'actual ja que la producció principal era agrícola. Fou a segle XIX quan es varià l'aparença de l'edifici, convertint-se en segona residència d'un magnat barceloní. | 41.8099900,1.9922200 | 416290 | 4629171 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39545-foto-08012-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39545-foto-08012-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39545-foto-08012-306-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani|Modernisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 106|98|105|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39288 | Tina de La Travera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-la-travera | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona. - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (cord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. | XVIII | Hi ha hagut el furt de gran part de les rajoles del seu interior, degradant-ne l'estat de l'estructura. | Tina de planta quadrangular amb parets fetes amb carreus irregulars de pedra i lligats amb morter. Està elevada per sobre el nivell de terra. Al centre de l'estructura hi ha un forat d'1,5 m de diàmetre revestit amb petites rajoles de ceràmica del segle XVIII. A la paret meridional hi trobem una obertura en forma de porta. La tina està separada de la masia La Travera uns 50 m a l'est. | 08012-50 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1553 podem observar com en la zona d'Artés corresponent a Horta (actual terme municipal d'Avinyó) hi ha un mas que pertany a l'hereu de la Travera. Per tant, sabem que la família i algun tipus de masia originària ja existien en aquests moments. Aquest edifici presentaria originàriament una sola planta sense galeria. Més endavant hi haurà la reforma de l'edifici a finals del segle XVI tal i com ens indica un llindar de 1587 (ILLA, Josep (1987)) que no hem pogut trobar. | 41.8106200,2.0020100 | 417104 | 4629231 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39288-foto-08012-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39288-foto-08012-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39288-foto-08012-50-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 39287 | La Travera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-travera | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona. - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (cord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. | XVI | Està en un procés d'enrunament. La vegetació de paret del seu interior n'accelera el mateix procés. | Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 636 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és arremolinat, la porta adovellada i les obertures emmarcades amb pedra carejada i altres arrebossades. El sostre de la planta baixa és amb volta. Hi ha elements de reforç a la façana lateral esquerra i posterior. S'observen intervencions i ampliacions de diferents èpoques, i modificacions en el que queda de la coberta. Fora de la casa hi ha una tina amb peces ceràmiques i pedra en molt mal estat. Té una pallissa, era, un cobert i una bassa. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. A la porta principal hi ha una inscripció en forma de llinda on es pot observar: 'ANO 1912 J.Z.'. Això ens fa entendre el gran nombre de reformes que s'han dut a terme a l'edifici. | 08012-49 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1553 podem observar com en la zona d'Artés corresponent a Horta (actual terme municipal d'Avinyó) hi ha un mas que pertany a l'hereu de la Travera. Per tant, sabem que la família i algun tipus de masia originària ja existien en aquests moments. Aquest edifici presentaria originàriament una sola planta sense galeria. Més endavant hi haurà la reforma de l'edifici a finals del segle XVI tal i com ens indica un llindar de 1587 (ILLA, Josep (1987)) que no hem pogut trobar. | 41.8106500,2.0012200 | 417038 | 4629235 | 1587 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39287-foto-08012-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39287-foto-08012-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39287-foto-08012-49-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 39867 | Bosc de Vilagonella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-vilagonella | <p>- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (04-05-2000), núm. 3132, Generalitat de Catalunya, Barcelona - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.</p> | <p>Zona de bosc a l'est de Vilagonella que forma part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) a la zona del Moianès, concretament a la de Moianès Bussanya. Agafa concretament 9,11 hectàrees del terme municipal d'Avinyó. Les espècies més abundants són els pins tot i que en ressalten algunes alzines i roures, en menor proporció.</p> | 08012-639 | Horta d'Avinyó | 41.8109200,2.0326600 | 419650 | 4629235 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39867-foto-08012-639-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 1785 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39740 | El Berenguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-berenguer | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS; Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVI | Masia del segle XVI, de planta baixa, pis i golfes, aquestes últimes han estat adaptades també com a pis. La superfície aproximada és de 880 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. Part del sostre de la planta baixa és amb volta. L'acabat exterior es compon de murs de pedra amb arrebossat de ciment modern. A la façana principal s'observa un reforç pel mur i l'adossament de l'escala d'accés al primer pis. Conserva els sostres originals, a la planta baixa hi ha una part amb el sostre amb volta. La coberta ha estat totalment refeta degut a l'ampliació vertical. Actualment són dos habitatges dins la mateixa estructura. Se situa en un entorn rural envoltada d'una era i diversos coberts i pallisses. | 08012-501 | Horta d'Avinyó | Hi ha documentació des de 1376, en què consta la compra venda d'unes terres de vinya pertanyents a aquest mas. La masia ha sofert reformes al llarg del temps, però es pot distingir una part antiga on es situa la porta adovellada i un contrafort. Als anys 1960 s'hi feren obres de reforma. | 41.8114000,2.0184000 | 418466 | 4629302 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39740-foto-08012-501-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39740-foto-08012-501-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39740-foto-08012-501-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39742 | Pica del menjador d'El Berenguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-del-menjador-del-berenguer | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS; Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVI-XVII | Pica de pedra amb una estructura força curiosa. A banda i banda hi ha uns bancs de pedra, tot i que al centre hi trobem un petit sortidor d'aigua fet amb un bloc de pedra on hi ha esculpida una cara molt esquemàtica. El conjunt és tancat per dalt amb una volta aixafada. Creiem que la part de la pica i de la font són anteriors a la resta d'estructura. | 08012-503 | Horta d'Avinyó | Hi ha documentació des de 1376, en què consta la compra venda d'unes terres de vinya pertanyents a aquest mas. La masia ha sofert reformes al llarg del temps, però es pot distingir una part antiga on es situa la porta adovellada i un contrafort. Als anys 1960 s'hi feren obres de reforma. | 41.8114000,2.0184000 | 418466 | 4629302 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39742-foto-08012-503-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39742-foto-08012-503-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39469 | Barraca del Pla del Gil 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-gil-3 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII | Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. A la paret de migjorn presenta una obertura en forma de porta. El sostre és de proto-volta cònica, això és, està fet a partir de la superposició de lloses de pedra que van tancant fins a arribar a una pedra central que dóna estabilitat a l'estructura. | 08012-288 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8114100,1.9904800 | 416147 | 4629330 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39469-foto-08012-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39469-foto-08012-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39469-foto-08012-288-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39485 | Font del Montsec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-montsec | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | XIX-XX | La font està situada a la paret sud d'una caseta dipòsit feta de ciment i construïda a mitjans del segle XX. La font fa un dipòsit cúbic del qual surt un broc de plàstic molt ample (de canonada). El desguàs es canalitza i va a parar a dues piscines que hi ha més al sud de la caseta. | 08012-236 | Horta d'Avinyó | 41.8118200,2.0000200 | 416940 | 4629366 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39485-foto-08012-236-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
| 39290 | Cal Montsec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-montsec | XVIII | Masia que consta de planta baixa i golfes, que és utilitzada com un pis per l'altura de la coberta. Té una superfície aproximada de 200 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de maçoneria de pedra vista. S'observen intervencions de diferents èpoques i diferents materials, els envans interiors són de maó. Té un cobert, un corral i una nau. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-52 | Horta d'Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.8118200,2.0010800 | 417028 | 4629365 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39290-foto-08012-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39290-foto-08012-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39290-foto-08012-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
| 39868 | Torrent de Malrubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-malrubi | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | Afluent de la riera Gavarresa per l'esquerra; neix dins el terme de Moià, prop de Sant Feliu Rodors, serveix de límit entre els termes de Santa Maria d'Oló i Moià i, després de passar per Avinyó i Artés, aflueix al seu col·lector. El torrent creua el terme d'Avinyó al llarg de dos quilòmetres i escaig. Destaquen els balsos que el torrent ha anat creant, especialment destacable és el del Berenguer. La vegetació que trobem al voltant d'aquest torrent és sobretot de roures i alzines. | 08012-640 | Horta d'Avinyó | 41.8120200,2.0186500 | 418488 | 4629371 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39868-foto-08012-640-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39868-foto-08012-640-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||
| 39856 | Teuleria d'El Berenguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-berenguer | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Forn d'obra de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, excavat en gran part a la roca natural i construït en menor part amb totxanes i carreus de pedra irregulars. A la vessant de llevant hi ha una obertura al forn. Es situa en un entorn de bosc. | 08012-628 | Horta d'Avinyó | 41.8121600,2.0217500 | 418745 | 4629383 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39856-foto-08012-628-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39856-foto-08012-628-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39856-foto-08012-628-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39857 | Balç d'El Berenguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balc-del-berenguer | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | Transició entre les roques de nivells lacustres -situades a sota i de color gris blavós- i les d'origen continental -situades a la part més alta i de colors vermells- de l'aflorament proper al Berenguer, a tocar de la riera de Malrubí. Situats entre els estrats vermells i els estrats de color gris blavós, hi ha els estrats guixencs de colors blanquinosos que provenen de l'evaporació de l'aigua de l'antiga mar eocena. | 08012-629 | Horta d'Avinyó | 41.8126400,2.0189400 | 418513 | 4629439 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39857-foto-08012-629-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39857-foto-08012-629-3.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 124 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||
| 39239 | El Freixe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-freixe | - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. | XVII | Masia que està constituïda per dos habitatges, la casa dels amos i la de masovers. Es compon de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 1.160 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de maçoneria de pedra vista en general arrebossat i pintat de color blanc, hi ha intervencions de diferents èpoques algunes en obra nova. Presenta un cos de galeries a la façana principal (1 vertical i 2 horitzontals) i a la façana posterior (1 vertical i 5 horitzontals). La planta baixa de la casa principal té el sostre amb volta, els sostres de la casa dels masovers són de cabirons. Hi ha una llinda a la vessant de ponent, interior a la casa, amb la xifra '1758'. Té dues pallisses i un cobert. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. Té una capella a l'interior de la casa dels propietaris considerada com a BCIL (fitxa 2). | 08012-1 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1497 es té constància del mas Freixa ja que surt citada la família d'en 'Frrexa' a la part d'Artés corresponent a Horta, actualment pertanyent al terme municipal d'Avinyó. Igualment, al fogatge de 1553 ens apareix altre cop un 'hereu d'en Frexa' com a propietari d'un mas a la zona d'Horta. L'edifici actual, però, estaria molt reformat respecte a aquesta masia originària. | 41.8128800,1.9971500 | 416703 | 4629487 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39239-foto-08012-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39239-foto-08012-1-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39240 | Oratori de St. Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-st-antoni | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona. - GAVIN, Josep M. (1979) 'Bag. 32. Sant Antoni de Pàdua', a Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), Artestudi Edicions, Barcelona, pàg. 30. - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. | XX | Es va fer una reforma total de la capella l'any 1943, amb la qual cosa l'estat de conservació és força bo. | Es tracta d'una habitació amb tres entrades, una frontal i dues de posteriors, a banda i banda de l'altar. La superfície és de 20 m2. aprox. La planta és rectangular i el sostre és pla. La sala es separa en dues parts: els bancs i l'altar, les dues al mateix nivell de terra i sense cap element arquitectònic que les divideixi. A la part de l'altar hi ha un reclinatori de dues places treballat en fusta amb estil barroc; l'altar està lleugerament elevat en una plataforma de fusta i aguantat per dues columnes amb estil neobarroc. El retaule és igualment d'estil neobarroc (fitxa 3) | 08012-2 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1497 es té constància del mas Freixa ja que surt citada la família d'en 'Frrexa' a la part d'Artés corresponent a Horta, actualment pertanyent al terme municipal d'Avinyó. Igualment, al fogatge de 1553 ens apareix altre cop un 'hereu d'en Frexa' com a propietari d'un mas a la zona d'Horta. L'edifici actual, però, estaria molt reformat respecte a aquesta masia originària. | 41.8129700,1.9971200 | 416701 | 4629497 | 1943 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39240-foto-08012-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39240-foto-08012-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39240-foto-08012-2-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Al entrar a la casa dels propietaris, un cop pujada l'escala principal, la capella es troba tot recte, al lloc més central de la masia, al primer pis de l'edifici. | 116|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||
| 39542 | El Cellers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cellers | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Està en ruïnes | Masia que consta de planta baixa i un pis amb una superfície aproximada de 200 m2. La coberta era de dues vessants que feien el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista en general, però també hi ha alguns murs de tàpia. La porta és amb llinda de pedra i les obertures són emmarcades amb pedra carejada. No s'observen ampliacions ni modificacions recents. A l'exterior en front de la façana principal hi ha una tina de pedra deteriorada. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-303 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. | 41.8130300,2.0315600 | 419561 | 4629471 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39542-foto-08012-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39542-foto-08012-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39542-foto-08012-303-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 39626 | Mas Solergibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-solergibert | - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII | La masia és de planta baixa i pis amb una superfície aproximada de 720 m2. Té la coberta de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. Fou construïda aprofitant la roca natural. L'acabat exterior és de pedra vista i arremolinat i la porta és adovellada amb la inscripció '1627'. El soterrani té el sostre amb volta. S'hi observen diferents ampliacions i modificacions realitzades al llarg del temps. Actualment són dos habitatges dins la mateixa estructura, les tines s'han cobert i s'ha construït habitacions al damunt. Al costat de la casa hi ha una era, un pou, un cobert, una pallissa i un corral. Es troba situada damunt un turó envoltada de camps de conreu. | 08012-387 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1497 ja apareix un mas d'en Soler Gibert, dins del terme d'Artés, concretament a la zona d'Horta (que avui dia correspon al terme municipal d'Avinyó). Igualment, en el fogatge de 1553 apareix 'lo hereu d'en Soler Gibert' com a propietari d'un mas en aquesta zona. Evidentment, doncs, l'antic edifici patí reformes i modificacions donant lloc a l'actual edifici, construït en 1627. | 41.8130500,2.0091000 | 417696 | 4629494 | 1627 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39626-foto-08012-387-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39626-foto-08012-387-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39626-foto-08012-387-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 39543 | Vilagonella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilagonella | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | En el moment de fer la fitxa s'estava restaurant l'interior de l'immoble. | Masia datada el segle XVIII de planta baixa més un pis amb una superfície aproximada de 320 m2. Té la coberta de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. La coberta és l'original i en general no presenta reformes importants en l'estructura principal. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta és emmarcada amb rajoles ceràmiques i les obertures són emmarcades amb pedra carejada al primer pis i amb rajoles ceràmiques a la resta. S'hi observen algunes intervencions d'obertures en la façana lateral en obra nova, i a l'interior hi ha una tina oberta. Té volums adossats utilitzats com a coberts i una pallissa. Se situa en un entorn rural. | 08012-304 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.8130800,2.0286700 | 419321 | 4629479 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39543-foto-08012-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39543-foto-08012-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39543-foto-08012-304-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 39606 | Molí del Clapers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-clapers | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVI-XVII | Està en ruïnes | Masia molt derruïda, de la qual només en podem apreciar algunes parets i murs molt dispersos i amb poca presència física. Als voltants del mur hem trobat forces indicis de ceràmica, corresponent segurament a una tina. La gran quantitat de vegetació ens ha fet impossible un millor reconeixement de la zona. | 08012-367 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. | 41.8132900,2.0238500 | 418921 | 4629507 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39606-foto-08012-367-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39606-foto-08012-367-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39606-foto-08012-367-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 39484 | Font d'El Freixe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-freixe | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | XIX-XX | La font està orientada a ponent. Té dos brocs que ragen molt i es troben molt arran de terra. Els brocs estan a la paret de pedra envoltats per un arc, fet amb ciment, igual que l'arrebossat de la pedra on surten els dos brocs. Hi ha una fornícula amb una Mare de Déu i una lleixa. S'hi accedeix baixant tres graons. | 08012-235 | Horta d'Avinyó | 41.8138800,1.9975200 | 416735 | 4629598 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39484-foto-08012-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39484-foto-08012-235-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
| 39531 | Barraca del Mas Roqueta 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-13 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 10 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars lligats amb morter. A la vessant de ponent presenta una obertura en forma de porta. El sostre és de proto-volta cònica, ja que, partint d'una planta quadrada, passa a tancar-se a partir de la superposició de lloses fins a arribar a ser coronades per una llosa més gran. Sobre de la coberta hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic. | 08012-292 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8142200,1.9692700 | 414389 | 4629663 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39531-foto-08012-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39531-foto-08012-292-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39530 | Barraca del Mas Roqueta 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-12 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars lligats amb morter. A la vessant de ponent presenta una obertura en forma de porta. El sostre és de proto-volta cònica, ja que, partint d'una planta quadrada, passa a tancar-se a partir de la superposició de lloses fins a arribar a ser coronades per una llosa més gran. Sobre de la coberta hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic. | 08012-291 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8151300,1.9704600 | 414489 | 4629763 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39530-foto-08012-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39530-foto-08012-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39530-foto-08012-291-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39397 | Barraca del Solergibert 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-solergibert-1 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya planta circular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. El sostre és de volta cònica a partir de la superposició de diverses lloses coronades per una llosa més gran. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. A la vessant de migjorn hi ha un enrunament parcial del mur. | 08012-169 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8152200,2.0099400 | 417768 | 4629734 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39397-foto-08012-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39397-foto-08012-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39397-foto-08012-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Forma part d'un conjunt de tres barraques que estan situades en un radi de 30 m, i on sembla ser que hi hauria un camí ramader. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 39398 | Barraca del Solergibert 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-solergibert-2 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya planta circular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. El sostre és de volta cònica a partir de la superposició de diverses lloses coronades per una llosa més gran. A la vessant de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. A la vessant de ponent hi ha un enrunament parcial del mur, i a la part septentrional hi ha una petita obertura com a respirador. | 08012-170 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8155400,2.0086500 | 417662 | 4629771 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39398-foto-08012-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39398-foto-08012-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39398-foto-08012-170-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Forma part d'un conjunt de tres barraques que estan situades en un radi de 30 m, i on sembla ser que hi hauria un camí ramader. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 39471 | Barraca del Mas Roqueta 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-11 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars lligats en sec. A la vessant de tramuntana presenta una obertura en forma de porta. El sostre és de proto-volta cònica, ja que hi ha una superposició de lloses de pedra, coronades per una llosa de més gran proporció. Sobre del conjunt hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic. Sobre de la terra, hi trobem un carreu de pedra situat verticalment. | 08012-290 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8156900,1.9734100 | 414735 | 4629822 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39471-foto-08012-290-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39471-foto-08012-290-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39280 | Barraca del Mas Roqueta 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-7 | - FERRER I ALÒS, Llorenç (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració del vi. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta rectangular, amb una superfície de 6 m2, feta amb carreus irregulars de pedra en sec. L'estructura està situada als costats d'una feixa i aprofitant el desnivell del terreny, amb la qual cosa dóna cohesió al paisatge. El sostre està fet amb proto-volta cònica, això és, segueix la tècnica de la volta cònica de progressió de lloses de pedra, però al tenir una estructura rectangular, necessita que la filada de lloses superior siguin més d'una. Al mur de migjorn presenta una obertura en forma de porta. | 08012-42 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8159100,1.9703000 | 414477 | 4629850 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39280-foto-08012-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39280-foto-08012-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39280-foto-08012-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39399 | Barraca del Solergibert 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-solergibert-3 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya planta circular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. El sostre és de volta cònica a partir de la superposició de diverses lloses coronades per una llosa més gran. A la vessant de migjorn hi ha una obertura en forma de porta, tot i que aquesta vessant de la barraca pateix un enrunament parcial que ha tapiat en part la porta. | 08012-171 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8161000,2.0083600 | 417638 | 4629834 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39399-foto-08012-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39399-foto-08012-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39399-foto-08012-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Forma part d'un conjunt de tres barraques que estan situades en un radi de 30 m, i on sembla ser que hi hauria un camí ramader. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 39276 | Barraca del Mas Roqueta 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-3 | - FERRER I ALÒS, Llorenç (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració del vi. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïna | Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície d'un 8 m2 aprox. Està construïda amb carreus irregular de pedra en sec. Hi ha gran part del sostre que està ensorrat però el que resta, ens mostra que es tractava d'una barraca amb sostre de volta cònica fet amb la superposició de lloses de pedra. A l'interior de la barraca podem observar un receptacle fet a la roca, a la vessant septentrional. | 08012-38 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8161900,1.9889500 | 416026 | 4629862 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39276-foto-08012-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39276-foto-08012-38-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 39275 | Barraca del Mas Roqueta 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-2 | - FERRER I ALÒS, Llorenç (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració del vi. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície de 3 m de diàmetre. Està construïda amb carreus irregulars de pedra en sec. El sostre és de volta cònica a base de superposició de diverses lloses de pedra, tapades per una llosa a dalt de tot. Sobre de les lloses hi trobem terra que tapa el sostre amb funció d'aïllant tèrmic. Sobre de la terra hi trobem una pedra disposada verticalment A la part de ponent de l'estructura hi ha una obertura en forma de porta. A la vessant septentrional de l'interior hi ha una obertura a la pedra en forma de receptacle que té uns 50 cm d'alt x 50 cm d'ample. | 08012-37 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8162500,1.9895100 | 416073 | 4629868 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39275-foto-08012-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39275-foto-08012-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39275-foto-08012-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39749 | Barraca del Mas Roqueta 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-16 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 19 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. El mur de tramuntana presenta una obertura en forma de porta, relativament estreta. El sostre és d'una proto-volta cònica gairebé perfecte, a partir de la superposició de lloses de pedra. Sembla com si hagués patit una rehabilitació recent. Sobre de les lloses del sostre hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic. | 08012-510 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8162900,1.9785200 | 415160 | 4629884 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39749-foto-08012-510-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39749-foto-08012-510-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39749-foto-08012-510-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39274 | Barraca del Mas Roqueta 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-1 | - FERRER I ALÒS, Llorenç (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració del vi. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya amb planta rectangular, més estreta per la part septentrional i meridional, i allargassada pels laterals de llevant i ponent. Té una superfícies de 15 m2, i està construïda amb carreus irregulars de pedra en sec. A la paret de migjorn presenta una obertura en forma de porta. Aquesta mateixa paret queda perfectament assimilada a un desnivell del terreny donant cohesió al paisatge. La majoria de la barraca està construïda sota d'un terreny. El sostre està acabat en una proto-volta cònica ja que passa de el rectangle de les parets a una sola filera de lloses al centre del sostre, fet amb lloses sobreposades les unes amb les altres. A l'interior, hi ha una zona més aixecada del nivell de terra que la resta, a la paret de tramuntana, com a funció de llit. Just al costat d'aquest, a la paret de l'esquerre hi ha un forat a la paret, amb algunes pedres al terra, funcionant, segurament, com a espai per a la foguera. | 08012-36 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8163300,1.9903700 | 416144 | 4629877 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39274-foto-08012-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39274-foto-08012-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39274-foto-08012-36-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La tècnica de construcció de la barraca és realment elevada i complexa. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 39470 | Barraca del Mas Roqueta 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-10 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la vessant de ponent presenta una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica a partir de la superposició de lloses de pedra que tanquen amb una llosa més gran, i està cobert per terra aixafada. A la vessant esquerra de la porta hi ha un mur extern d'un metre d'alt que reforça la barraca per la seva vessant septentrional. | 08012-289 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8163500,1.9779400 | 415112 | 4629891 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39470-foto-08012-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39470-foto-08012-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39470-foto-08012-289-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39281 | Barraca del Mas Roqueta 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-8 | - FERRER I ALÒS, Llorenç (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració del vi. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XIX-XX | Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície de 8 m de diàmetre. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. El sostre és de volta cònica a base de superposició de diverses lloses de pedra, tapades per una llosa a dalt de tot. Sobre de les lloses hi trobem terra que tapa el sostre com a funció d'aïllant tèrmic. A la paret de migjorn hi trobem una obertura en forma de porta. A la vessant septentrional hi ha un petit forat fet al mur, arran de terra. | 08012-43 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8164400,1.9710400 | 414539 | 4629908 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39281-foto-08012-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39281-foto-08012-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39281-foto-08012-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39507 | Vinyes d'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyes-dhorta | - FERRER i ALÒS, Llorenç (1998). La Vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi, Centre d'Estudis Bagencs, Manresa. | Vinyes que conformen l'actual paisatge de gran part d'Horta i que, antigament era estès a la majoria del territori del municipi, per tant és una zona d'interès natural degut a la importància social que ha tingut la vinya a Avinyó des de fa molts segles. Es tracta de grans extensions de ceps, lligats i alineats entre ells per tal de donar una millor producció de raïm. | 08012-258 | Horta d'Avinyó | Antigament les vinyes eren exteses arreu del terme d'Avinyó, incloent-hi molts dels espais que ara ocupen alguns boscos. Amb la fil·loxera, però, la immensa majoris de ceps van desaparéixer del paisatge avinyonenc. Alguns segles més tard, el nou impuls de diverses famílies d'Horta, en especial les famílies Roqueta i Solergibert, va aconseguir impulsar novament aquest tipus de cultiu i extreure'n els seus fruits. | 41.8164900,1.9835500 | 415578 | 4629901 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39507-foto-08012-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39507-foto-08012-258-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||
| 39282 | Barraca del Mas Roqueta 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-9 | - FERRER I ALÒS, Llorenç (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració del vi. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta rectangular, amb una superfície de 6 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. La vessant meridional i septentrional són més estretes i és més allargassada per les parets occidental i oriental. Al mur de migjorn hi trobem una obertura en forma de porta. A la paret de la façana s'hi adossa a banda i banda una paret de feixa. Per tant, la façana de la barraca queda cohesionada amb el paisatge. Gran part de la barraca està, doncs, inserida al terreny. La coberta està feta en volta cònica, amb la superposició de lloses de pedra que van tancant l'estructura fins a col·locar-hi una llosa a la part superior. Tot el conjunt està cobert per terra per tal d'aïllar-lo tèrmicament. Dalt de tot de la terra trobem un carreu de pedra disposat de forma vertical. | 08012-44 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8169200,1.9726200 | 414671 | 4629959 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39282-foto-08012-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39282-foto-08012-44-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39277 | Barraca del Mas Roqueta 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-4 | - FERRER I ALÒS, Llorenç (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració del vi. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 7 m de diàmetre. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. El sostre és de volta cònica a base de superposició de diverses lloses de pedra, tapades per una llosa a dalt de tot. Sobre de les lloses hi trobem terra que tapa el sostre com a funció d'aïllant tèrmic. A la part de tramuntana hi trobem una obertura en forma de porta. | 08012-39 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8174600,1.9847100 | 415676 | 4630008 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39277-foto-08012-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39277-foto-08012-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39277-foto-08012-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39496 | Mas Roqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-roqueta | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - FERRER i ALÒS, Llorenç (1998). La Vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi, Centre d'Estudis Bagencs, Manresa. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVI-XVII | Masia documentada des del segle XII, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes amb una superfície aproximada de 1840 m2. La façana actual és orientada a sol ixen. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de maçoneria de pedra amb arrebossat i pintat. A la planta baixa s'observa una porta adovellada que pot formar part de la façana original orientada al sud i a l'interior els sostres són amb volta i es conserven els cellers i les tines. S'hi observen ampliacions i modificacions recents, ampliació de volumetria i modificació en obertures i coberta. Adossat al volum principal hi ha una torre feta d'obra vista de planta baixa, tres pisos i golfes. Al voltant de la casa hi ha els cellers i edificis de la producció vitícola. Cal destacar-ne especialment els cellers i utillatge vitícola de la masia. | 08012-247 | Horta d'Avinyó | La família Roqueta és documentada des del segle XV al sector d'Horta d'Avinyó. Des de llavors, diversos hereus han anat passant la propietat fins als nostres dies. No es tracta històricament d'un mas rellevant i la importància és deguda a l'explotació vitícola que porta duent a terme des d'inicis de la mateixa masia. | 41.8183200,1.9779100 | 415112 | 4630110 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39496-foto-08012-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39496-foto-08012-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39496-foto-08012-247-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39505 | Forns de vi del Mas Roqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-vi-del-mas-roqueta | - FERRER i ALÒS, Llorenç (1998). La Vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi, Centre d'Estudis Bagencs, Manresa. | XVIII | Necessita una restauració | Dos forns que es feien coure el vi per poder extreure'n diverses varietats de vi dolç, com el vi de missa. Són uns forns de planta circular, d'uns 1,5 m de diàmetre i fets amb paret de maons, arrebossats amb morter de calç. Hi havia la part inferior on es situaven els tronc i altre elements per poder encendre el forn, amb dues portetes metàl·liques. La funció de la segona porta era atiar el foc. A la part superior d'un dels forns hi ha un gran dipòsit d'aram on s'hi col·locava el vi. Al fons del dipòsit d'aram hi ha una aixeta per poder extreure'n el contingut ja transformat. L'altra forn és acabat en forma quadrangular. Està fet amb paret de maons, sense arrebossar. Hi havia la part inferior on es situaven els tronc i altre elements per poder encendre el forn, amb dues portetes metàl·liques. La funció de la segona porta era atiar el foc. A la part superior del forn hi ha un gran dipòsit d'aram on s'hi col·locava el vi. Al fons del dipòsit d'aram hi ha una aixeta per poder extreure'n el contingut ja transformat. Aquest forn de vi està situat davant del forn tradicional de la casa, on s'elaboraven algunes menges com el pa. | 08012-256 | Horta d'Avinyó | La família Roqueta és documentada des del segle XV al sector d'Horta d'Avinyó. Des de llavors, diversos hereus han anat passant la propietat fins als nostres dies. No es tracta històricament d'un mas rellevant i la importància és deguda a l'explotació vitícola que porta duent a terme des d'inicis de la mateixa masia. | 41.8183200,1.9779100 | 415112 | 4630110 | 08012 | Avinyó | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39505-foto-08012-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39505-foto-08012-256-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml