Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
39249 Tomba de Josefina Vilaseca https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-de-josefina-vilaseca - DE BERNARDO, Alberto M (1955). Josefina Vilaseca. Su vida y martirio, Vizcaya, Ediciones Paulinas. - PADRÓS, Ginés (rvd.) (1953). Josefina Vilaseva. Su vida y sacrificio (Biografía básica que ha servido de punto de partida a todas las demás), Madrid, Consejo Superior de las Jovenes de Acción Católica. XX La tomba és de caràcter auster i a la làpida del terra no s'hi llegeix cap escrit ni símbol. La funció de làpida informativa l'exerceix una làpida situada a la paret de l'església i feta de marbre on es pot apreciar el nom de la difunta: Josefina Vilaseca Alsina; al igual que la data de naixement i la de la mort: 9/3/1940 i 25/12/1952 respectivament. A dalt de la làpida hi ha el símbol de Déu. La importància de Josefina Vilaseca és no sols d'abast local sinó a nivell comarcal, català i espanyol ja que als anys 50 va ser utilitzada la seva història pel règim de Franco per elevar la puresa de les nenes. Així, va esdevenir 'la màrtir de la puresa'. Actualment la figura de Josefina Vilaseca està en un procés de canonització dut a terme pel Vaticà. 08012-11 Horta d'Avinyó Josefina Vilaseca Alsina era una nena de 12 anys d'Horta d'Avinyó que va morir el dia de Nadal de 1952, després d'estar 21 dies hospitalitzada a la Clínica Sant Josep de Manresa, a causa de les ferides que va rebre de Josep Maria Garriga Junyet quan va intentar violar-la a la masia de Salabernada, mentre ella feia de minyona de la casa. Al cap d'un mes, l'Església ja l'aclamava màrtir de la puresa i la nova Goretti; de seguida es va iniciar el procés de beatificació. 41.8255100,1.9683800 414330 4630917 1952 08012 Avinyó Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39253 Noms de les Cases d'Avinyó https://patrimonicultural.diba.cat/element/noms-de-les-cases-davinyo - BONET FARRÀS, Ramon (1982). 'Toponímia d'Avinyó' a Aplec de Treballs. Amics de la Història i l'Arqueologia, Manresa, Institut Lluís de Peguera. XIX-XX Hi ha diversos noms populars donats a les cases, aquí només els enumerem tot i que l'article de Ramon Bonet és més complet. Les cases són: La Casilla, Cal Vinyés, Cal Tonico, Cal Not (o Ca la Sensia), Cal Matalasser, Cal Sucarrats, Cal Puça, Cal Sociats, Ca la Maria Tartranera, Cal Músic, Cal Llobet, Cal Nanjó (o Cal Leonci), Cal Sagalet, Cal Posa, Cal Punsicó, Cal Marc (o Cal Fideuet), Cal Mateu (o Cal Paradell), La Verdegueria, Ca les Monges, Cal Verdaguer, El Molí, Cal Peret Roca, Cal Pinsos, Cal Ferrer, Cal Ferrer Llogari, Cal Mujal, Ca la Papeta, Cal Coix, Cal Pastoret, Cal Torisec, Cal Mones, Cal Viladric, Cal Sagal, Cal Pintor (o Cal Cubano), Cal Vilaseca, Ca La Rosita, Ca La Julita, Cal Queixac (o Cal Trencat), La Fusteria Iglesias, Ca l'Indaleci, Ca la Maria Cristina, Ca la Llúcia, Cal Rei, Cal Colomet, Cal Relat, Cal Bussé, Cal Pau Relat, Ca la Marcel·lina, Cal Roqueta, Cal Roig, Cal Cinto, Cal Planes, Can Feliu, Cal L'Argemí, Cal Nanjó, Cal Muntada, Cal Ció, Cal Jaume de la Vall, Cal Pere Siller, Cal Sabater Coix, Cal Giralt, Cal Peixater, Cal Mitja, Cal Taupa, Cal Casimiro, Cal Puès, Cal Peret Jordi, Cal Miró... I fins a uns cent-cinquanta noms de cases. 08012-15 Avinyó La majoria de noms encara es mantenen avui dia tot i que alguns d'ells ja s'han anat perdent. 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39254 Llegenda dels Set Turons https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-set-turons font: Josep Vilarasau (agutzil) Aquesta llegenda està relacionada amb el serrat de Puigdases. Es diu que en el Combat d'Avinyó entre les diverses faccions carlines i isabelines, uns soldats hagueren de fugir. Els soldats tenien amb ells tot de monedes i altres objectes de valor a mode de tresor. Com que la càrrega era molt feixuga per poder-se escapar, van trobar la solució en una pell de burro (hi ha versions que diuen que la pell era de vaca). Agafaren la pell de l'animal i hi dipositaren el tresor a dins. Per trobar-lo més tard, decidiren enterrar la pell en l'únic lloc del serrat de Puigdases des d'on es poden veure set campanars. Hem de pensar que avui dia molts d'aquells campanars ja no existeixen i el tresor no ha estat mai trobat. 08012-16 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39255 Jaciment paleontològic d'Avinyó 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-davinyo-1 <p>- CHECA SOLER, L.; CASANOVAS CLADELLAS, M. L. (1989). 'El Eoceno español: los yacimientos y sus faunas'. A Paleontologia i Evolució, núm. 23. Sabadell. Pp. 17-39. Diputació de Barcelona. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona.</p> <p>Jaciment continental datat en el Terciari, Eocè, Priabonià Superior. Està dins de la formació d'Artés, i format per margues i limolitas predominantment marró groguenques i gresos, eventualment microconglomerats. Aflora en els dipòsits propers a ambdues riberes del riu Llobregat.</p> 08012-17 Avinyó <p>Aquests objectes fòssils d'invertebrats són producte d'una prospecció de camp i en cap cas va motivar una intervenció o excavació sistemàtica. Cal assenyalar que el material és de dubtosa procedència i no es pot assegurar que procedeixi d'aquesta zona.</p> 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Bo Legal Patrimoni natural Jaciment paleontològic Pública Sense ús 2019-12-31 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Aquests materials es troben dipositats en l'Institut Català de Paleontologia, a Sabadell. 1792 5.3 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39256 Jaciment paleontològic d'Avinyó 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-davinyo-2 <p>- CHECA SOLER, L.; CASANOVAS CLADELLAS, M. L. (1989). 'El Eoceno español: los yacimientos y sus faunas'. A Paleontologia i Evolució, núm. 23. Sabadell. Pp. 17-39. Diputació de Barcelona. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona.</p> <p>Jaciment d'origen marí, del Terciari superior (Bartonià). És resultat de la sedimentació en un ambient marí somer. No aflora en cap punt conegut del municipi, sinó que es troba sota els materials terciaris. Està format per margues blaves amb alt contingut en fòssils de equinoïdeus, bivalves, gasteròpodes i crustacis.</p> 08012-18 Avinyó <p>Aquests objectes fòssils d'invertebrats són producte d'una prospecció de camp i en cap cas va motivar una intervenció o excavació sistemàtica. Cal assenyalar que el material és de dubtosa procedència i no es pot assegurar que procedeixi d'aquesta zona.</p> 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Bo Legal Patrimoni natural Jaciment paleontològic Pública Sense ús 2019-12-31 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Aquests materials es troben dipositats en l'Institut Català de Paleontologia, a Sabadell. 1792 5.3 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39324 Necròpolis de Sant Marçal de Relat https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-sant-marcal-de-relat - DAURA, Antoni - GALOBART, Joan - BADAL, Joan. (1983). L'arqueologia al Bages (II), a Quaderns de recerca i divulgació, núm. 6, Manresa. - DAURA, Antoni - GALOBART, Joan - PIÑERO, Jordi (1995), L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages, pàg. 209-210. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - VV. AA. (1984) Catalunya Romànica, vol. IX (El Bages), Barcelona, pàg. 113-115. XII Ja no existeix Necròpolis medieval situada al nord-est de l'església de Sant Marçal de relat i amb importants troballes ceràmiques dipositades al Museu Comarcal de Manresa. L'any 1935 el Centre Excursionista Montserrat i el Centre Excursionista de Catalunya iniciaren una campanya d'excavacions que donaren com a resultat la descoberta d'un gran nombre de tombes alineades, cadascuna amb una olla de terrissa a sobre com a ofrena. Es tractaria de tombes datables del segle XII. 08012-96 Sant Marçal de Relat Per les restes de ceràmica trobades a l'entorn de l'església així com les tombes de fossa són, juntament amb les notícies documentals, testimonis per a afirmar que la primera església de Sant Marçal era romànica. Des del 951 és documentada com a parròquia i passà a dependre del monestir de Ripoll per donació de la família Lluçà. Al segle XVII l'església deixa de ser parròquia i esdevé sufragània de Santa Eugènia de Relat. El temple romànic fou molt transformat: la volta fou substituïda per una de gòtica, l'any 1775 fou substituït l'absis per un presbiteri quadrat, fou oberta la porta de ponent i erigit el campanar de torre. 41.9138600,1.9972000 416838 4640698 08012 Avinyó Obert Dolent Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39341 Pont del Relat 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-relat-3 - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. XX Pont d'un sol ull en forma d'una circumferència oberta donant lloc a un el·lipse aixafat, fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant nord-est fa 18 m de longitud a l'igual que a la cara sud-oest. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud aproximada és de 8-9 m ja que ens és impossible d'apreciar degut a la gran vegetació que hi ha que ens en dificulta fins i tot la fotografia. Als laterals de la plataforma hi ha unes tanques metàl·liques al llarg de tot el pont. La volta de l'ull del pont està feta exclusivament amb ciment. 08012-113 Sta. Eugènia de Relat Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra. 41.8787200,1.9796100 415333 4636814 1940-50 08012 Avinyó Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla En aquest cas concret, hi ha un excés preocupant de la vegetació degut a l'entorn de bosc on es troba, sense posar en perill el pont degut a la seva gran obertura però que, visualment no permet fer-se una idea massa aproximada del pont. 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39345 Aqüeducte del rec del Rial https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-rec-del-rial - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. XVIII-XIX En el moment de fer la fitxa hi havia una fuita d'aigua al pont que rajava amb força potència per entre les pedres, posant en estat crític la supervivència de l'estructura. Aqüeducte d'un sol ull en forma de mitja circumferència, que sosté el rec del Rial, fet amb carreus de pedra irregulars i lligats amb morter. L'estructura fa 3,5 m de longitud, uns 40 cm d'amplada i 3,5 m d'alçada. Dalt de la pedra trobem un reforç posterior fet de totxanes per tal de protegir el rec. La volta està feta amb superposició de còdols de pedra. 08012-117 Horta d'Avinyó Aquest petit aqüeducte portava l'aigua de la Gavarresa a molts dels horts d'Horta d'Avinyó i la seva creació coincideix amb l'apogeu de la vinya a la zona. 41.8228500,1.9654100 414080 4630625 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Hi ha gran vegetació tan a dins del rec com a les parets de l'aqüeducte 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39354 Pica de pedra de Les Planes https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-pedra-de-les-planes XVIII Pica per rentar-se les mans, feta de pedra i adossada a la paret d'una de les habitacions. Es tracta d'un sol bloc de pedra tallat en forma arrodonida i a la part de dalt presenta una vora del mateix carreu per contenir l'aigua. Té un desguàs en forma de petita canonada de plom, a tocar de la paret. 08012-126 Sta. Eugènia de Relat 41.9056100,1.9855600 415862 4639794 08012 Avinyó Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39379 Creu funerària de Santa Eugènia de Relat https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-funeraria-de-santa-eugenia-de-relat XX Comença a haver-hi presència de líquens i altres fongs. Creu feta de pedra, situada a 20 m al nord-est de l'església, que funcionaria com a element funerari, no sabem si com a una sola tomba o indicant on hi hauria l'antic cementiri. La creu és feta de varis elements: una base feta amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment, d'uns 50 cm d'alt; sobre de la base ja hi ha la creu que fa 1,20 m d'alt. 08012-151 Sta. Eugènia de Relat 41.8849400,1.9805700 415421 4637504 1940-50 08012 Avinyó Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39475 El tocar dels rossinyols davant la Processó de Corpus https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tocar-dels-rossinyols-davant-la-processo-de-corpus - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no es conserva Costum que tenia Avinyó on un grup de nois que anava davant la processó de Corpus tocava uns rossinyols fets de canya. El rossinyol era un canó de canya gros tapat pels dos caps i ple d'aigua, amb dos forats petits a la part superior on a cada forat s'hi col·locava un canonet de canya, un dels canonets portava llengüeta i sonava com un xiulet, imitant el rossinyol. El rossinyol anava adornat amb un ram de flors. Com que l'instrument anava ple d'aigua, algunes cases tenien durant la processó portadores plenes d'aigua al portal per tal que els nois poguessin proveir-ne l'instrument. El costum s'acabà el 1913 quan el capellà del poble, Mn. Josep Palou, prohibí que els rossinyols toquessin. 08012-516 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms No se sap quan es començà a fer, però s'acabà el 1913 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39476 Llegenda del Salt d'Euga https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-salt-deuga - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. S'ha preservat entre les generacions més antigues però córre el perill de desaparèixer sinó es promou. Llegenda que explica la superstició lligada a un relleu geogràfic. El camí vell d'Avinyó a Artés travessa dos torrents, el de Can Vilalta i, poc després, el de Salt d'Euga, que el travessa per sobre una roca que fa de vorera a un fort saltant del torrent. Diu la tradició que un home va anar una nit d'Avinyó cap a Artés a buscar una medicina quan a l'alçada de Les Encantades s'hi troba una euga sola. Ell la muntà pensant que aniria més ràpid. En tornar d'Artés i passar per la roca de Salt d'Euga, l'euga saltà. El dia següent trobaren a l'home mort a baix del saltant, i al costat de la roca, la pota d'euga marcada. Per aquesta raó a aquest racó se'l anomena el Salt d'Euga. Ja qui diu que l'euga seria una de les bruixes que habitarien a les encantades. 08012-517 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Obert Regular Inexistent Modern Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 94 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39477 Llegenda de Les Encantades https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-les-encantades - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. S'ha preservat entre les generacions més antigues però córre el perill de desaparèixer sinó es promou. Llegenda que explica la superstició lligada a un relleu geogràfic. Anant d'Avinyó a Horta, després de passar el Salt d'Euga i seguint el camí vell enlloc de la carretera, aquest tros de camí que és a mitja baixada de l'Horta de la Paula, s'anomenava Les Encantades. A mà esquerra baixant cap a Horta hi ha una balsera i una mica més avall hi ha una rampa que costa molt de pujar i baixar ja que el terreny és argilós i per mitjà de les aigües fa moltes esquerdes. Això fa que quedin blocs de terra amb formes estrafolàries que vistes de nit les prenien antigament per bruixes i fantasmes que si bé corrien durant la nit, de dia es convertien en aquells blocs de terra, restant encantades les bruixes i fantasmes. D'aquí el seu nom 08012-518 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Obert Regular Inexistent Modern Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 94 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39478 Llegenda de la Creu de la Quera https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-creu-de-la-quera - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. S'ha preservat entre les generacions més antigues però córre el perill de desaparèixer sinó es promou. Llegenda referent a un costum popular lligat a la superstició i la geografia del terreny. La carretera que va d'Avinyó a St. Feliu Sasserra, a uns sis quilòmetres i mig d'Avinyó passa per una collada en la que s'encreua el camí d'Els Andreus a la Rovira i que s'anomena La Creu de la Quera. Aquesta collada és deserta i apartada de tota masia i de nits es torna un lloc feréstec. Això feia que antigament es cregués aquest lloc com de reunió de bruixes i expliquen que entre altres coses un dia algú passant per allà veié un cove de gats que volava sol. Per això hi feren una creu al marge del camí per allunyar els mals esperits. Diu que des de temps immemorial hi ha qui ha vist la creu marcada al marge i que, encara que plogui i la creu desaparegui, sempre hi torna a aparèixer, per tant el marge mai està sense la creu. 08012-519 Sta. Eugènia de Relat 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Obert Regular Inexistent Modern Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 94 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39479 Les processons de Sant Sadurní https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-processons-de-sant-sadurni - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no es fa Dos cops a l'any es sortia en processó cap a la capella de Sant Sadurní situat a la serra del Morisco. A la capella oïen missa i acabada la festa religiosa, al reclús de la capella, es feia un bon esmorzar tornant després al poble. La gent d'Avinyó tenia gran devoció a aquest sant i es recorria a ell en temps de secada i epidèmies anant a fer la pregària en processó per demanar al sant la gràcia que es necessitava, retornant després al poble. 08012-520 El Morisco 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 94 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39480 Les truites de Pasqua Florida https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-truites-de-pasqua-florida - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no es conserva Els habitants d'Avinyó, quan mataven el porc guardaven la culana o el budell més gros ple de carn magra pel dia de Pasqua. Amb talls d'aquest embotit i talls de cansalada es feia una truita grossa i gruixuda, que es menjava per esmorzar. Hi havia qui tot sol es menjava una truita de dotze ous. 08012-521 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 94 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39481 La Bonaventura de Sant Joan https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bonaventura-de-sant-joan - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no es fa Aquesta costum consistia en llevar-se d'hora el dia de Sant Joan de manera que en despuntar el dia ja s'estigués a la font o a un punt fora del poble on es volgués anar, generalment punts a prop d'aigües, ja que es considerava curatiu rentar-se els mals però havia de ser abans de sortir el sol. Era el dia apropiat per curar-se les berrugues fregant-les amb les estries que es fan a les soques dels pollancres, tot sempre abans de sortir el sol. Un cop cadascú havia fet les seves cures, esmorzaven, collien cireres i tornaven amb colles cap al poble tot cantant. A les 8 del matí tothom tornava a ser a casa seva. 08012-522 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 98 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39482 Els focs de vigílies de sants https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-focs-de-vigilies-de-sants - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Hi ha moltes d'aquestes vigílies on ja no hi ha focs, les altres si. Era costum de fer focs les vigílies dels sants següents: vigília de Sant Isidre, vigília de Sant Antoni de Pàdua, vigília de Sant Joan, vigília de Sant Pere i vigília de Sant Jaume. La canalla, en sortir de l'escola, anava per les cases a recollir trastos vells i fustes per fer un gran foc a les places del poble. 08012-523 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 94 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39716 Font de La Verge Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-verge-maria - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. XIX-XX La font es situa a sota d'una paret feta de carreus regulars de pedra lligats amb ciment d'uns 50 cm d'alçada. L'aigua surt per un broc metàl·lic. El desguàs fa un petit rec fins a una bassa propera. 08012-477 Santa Eugènia de Relat 41.8916700,1.9784600 415255 4638253 08012 Avinyó Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39723 Font de Can Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-serra - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. XIX-XX Font que resta amagada sota d'una figuera. Hi ha un dipòsit de pedra lligat amb gran quantitat de ciment. Hi ha un forat per on surt l'aigua sense cap broc. 08012-484 Avinyó 41.8705900,1.9704500 414562 4635921 08012 Avinyó Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39752 Dita sobre la matança del porc https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-sobre-la-matanca-del-porc - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no s'utilitza Hi havia una dita lligada amb la matança del porc i fa referència a l'alegria que donava ja que era un dia molt esperat per la majoria de pagesos que patien força gana. La dita diu així: 'Les tres alegries de l'home són: quan es casa, quan mata el porc i quan la dona se li mor'. 08012-524 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 98 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39753 Els enterraments a principis de segle XX https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-enterraments-a-principis-de-segle-xx - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no s'utilitza Quan algú es moria, els dos veïns de més a prop (o sigui, el de més a la dreta i el de l'esquerra) quedaven obligats a menar el dol. D'una casa l'home menava el dol dels homes i de l'altra casa la dona menava el de les dones. Com que en aquell temps els morts es portaven a pes de braços, tenien l'obligació de dur-lo els homes de les segones i terceres cases de cada banda de la casa mortuòria, eren doncs, quatre homes que es rellevaven a trossos per dur-lo. A l'enterrament només hi anaven els parents i alguns amics de molta intimitat i sortien darrera del mort en fila índia: primer el menador de dol dels homes seguit pel parent més proper i dels demés anat baixant pel grau de parentesc; venien després les dones seguint el mateix ordre. Així tornaven del cementiri formats amb el mateix ordre fins a la casa del mort on el menador del dol deia un parenostre i quedava dissolt el dol. Quan venien del cementiri a la casa, els treien un rentamans i es rentaven. Quan el mort era un nen el portaven els nens i quan era una nena, les noies. 08012-525 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 98 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39754 La Festa Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-festa-major - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no es fa de la mateixa manera La festa major de principis de segle XX començava el divendres a la tarda amb la mort de la vedella que, com que únicament es matava un cop l'any es considerava un espectacle. Aquella mateixa tarda, els carnissers del poble tenien un ramat de xais a les afores i els homes de cada casa anaven a agafar un xai i se'l enduien a casa seva. A la nit passaven els carnissers a matar-lo i escorxar-lo. Aquell que no havia comprat un cap de bestiar, anava aquella mateixa nit a les carnisseries per comprar carn. El dissabte al migdia hi havia el repic de campanes i a les vuit del vespre l'orquestra feia el primer cercavila. El diumenge a tres quarts de deu feien el segon cercavila, acompanyant l'Ajuntament a l'església on tocaven i cantaven l'ofici. En sortir de l'ofici l'orquestra tocava 'llevant de taula' que consistia en acompanyar les administracions de la Mare de Déu del Roser que seguien tot el poble alhora de dinar, entraven a les cases i captaven mentre dinaven. A la tarda processó amb elles i, després ball de tarda. A les nou un tercer cercavila que s'anava a casa de l'alcalde i començava el ball de nit. El dimarts a la tarda s'anava a berenar a les fonts i allí es ballava amb algun músic aficionat, quan es fia fosc la gent anava a ballar a les sales on hi havia un piano de maneta. Fins l'any 1898 el ball de festa major es feia en una sala de ball engalanada, a partir d'aquell any sempre més hi ha hagut envelat. 08012-526 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Obert Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 94 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39755 Les camilleres (caramelles) https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-camilleres-caramelles - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no es conserva igual Per quaresma es formaven colles de nois joves fins i tot casats que assajaven una o dues cançons per sortir a cantar-les al toc d'Al·leluia del dissabte sant i del diumenge de Pasqua. AL dissabte aquestes colles anaven a les cases de pagès i cantaven a cadascuna d'elles que els feien cantar. El diumenge de pasqua passaven per tot el poble. Antigament els camillaires només cantaven els Goigs de la Mare de Déu, i aquest costum durà fins al 1899 en que la colla de joves ja va cantar altres cançons. Fins aquest any només hi havia un membre de la colla que portava algun flabiol, tot i que a partir d'aleshores ja hi haurà altres instruments. 08012-527 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 98 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39756 Galejar a les camilleres https://patrimonicultural.diba.cat/element/galejar-a-les-camilleres - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no s'utilitza En tot el segle XIX era costum que les colles que anaven a cantar portessin armes de foc de pistó i galejaven. Els nois, un cop acabada la jornada, es dedicaven a acabar la pólvora i simulaven batalles entre ells. La tradició es va acabar quan el 1912, un noi, tat galejant-se se li rebentà l'escopeta i li destrossà la mà. 08012-528 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 98 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39757 Els esquellots https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-esquellots - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no es conserva Quan un vidu o una vídua es tornaven a casar, sobretot si ho feia amb una soltera o solter, era costum que els joves del poble, canalla i algun gran, ja fos amb llaunes o amb esquellots, o cornetes i eines que fessin soroll, recorrien els carrers i després anaven a casa del nuvi a la nit de noces. Allí estaven fent soroll fins que el nuvi sortia i els donava vi per beure abastament a tothom, si era així, els esquellots paraven, però si el nuvi no sortia, els esquellots podien durar dies i dies, més ben dit, nits i nits fins que l'home no els donava vi. 08012-529 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 98 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39758 La benedicció del càntir https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-benediccio-del-cantir - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no es practica El dimecres sant es portava a beneir a l'església un càntir ple d'aigua, normalment el més maco i engalanat amb flors. Igualment es portava un plat amb sal perquè el sacerdot al beneir l'aigua en prengués un grapat per fer-ne el 'Sal-pas'. 08012-530 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 94 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39759 El salpas https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salpas - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no es practica Costum religiós, de caràcter cristià, consistent en la benedicció de les cases. El mossèn, acompanyat de dos escolans, passa per les cases del poble i, seguint el ritual tradicional, beneeix les cases esquitxant amb aigua i sal el costat dret dels portals. Aquest costum cristià, que es fa durant la pasqua, ha deixat de practicar-se en la majoria de les parròquies del país i, on encara es fa, es contempla més com un ritual festiu. 08012-531 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 94 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39760 Costum de setmana santa 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-setmana-santa-1 - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no es practica A la setmana santa, fins a principis del segle XX, des de que posaven a Jesús al monument fins a la resurrecció de dissabte sant hi havia la creença que no es podia escombrar ni netejar perquè sinó hi havies cuques tot l'any a la casa. El dissabte quan tocaven l'Al·leluia amb una branqueta i aigua beneita anaven seguint tots els racons de la casa dient 'cuca surt del forat que Jesús ha ressuscitat' i així marxaven totes les cuques de la casa. 08012-532 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 98 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39761 Costum de setmana santa 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-setmana-santa-2 - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no es practica Fins a principis de segle XX, quan ja es perdé el costum, el dissabte sant, després del toc de l'Al·leluia, tothom es posava a fer soroll amb el què tenia a les mans i molts sortien amb les escopetes a les finestres i balcons a galejar. Aquest terrabastall solia durar una hora. 08012-533 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 98 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39766 El contrapàs https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-contrapas - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. No existeix Dansa típica que es ballava al acabar la processó del Roser, a l'igual que el Gambeto. Es ballava a la plaça major. Els homes sols es donaven la mà format un semicercle que s'anaven movent amb passos mesurats i un moviment oscil·lant d'esquerra a dreta, fins a tornar al punt d'origen, donant la volta a la plaça. Es celebrà fins a finals de segle XIX. No en conservem la melodia. 08012-538 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar Herms 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39767 Ball del Gambeto https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-gambeto - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. Ja no s'utilitza Dansa que es celebrava després de la processó del Roser a la plaça major del poble, a l'igual que el Contrapàs. Es celebrà fins a finals del segle XIX. Es balla amb vestit de cerimònia. Els homes vestien el gambeto o capa llarga i negra que va fins als peus, i, a més es portava barret de copa. Les dones vestien de pageses però amb un mantell blanc amb llargues puntes. No en conservem la melodia 08012-539 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar Herms 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39768 Dansa de 'Treure a Ball' https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-de-treure-a-ball - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. No existeix Dansa que es ballava a Avinyó per la Festa Major, a la plaça major. No en coneixem la melodia, tot i que avui dia encara es conserva la mateixa dansa al poble veí de St. Feliu Sasserra i podria ser força similar. 08012-540 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar Herms 98 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39769 Dansa dels Picarols o Cascabells https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-dels-picarols-o-cascabells - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. No existeix Dansa molt primitiva en la seva estructura. L'element rítmic i de percussió ho era tot, ja que o mancava de melodia o era molt simple. El dissabte de Glòria la ballaven els joves d'Avinyó a la plaça major. 08012-541 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar Herms 98 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39773 Toc de l'Al·leluia https://patrimonicultural.diba.cat/element/toc-de-lalleluia - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. Ja no es practica Es feia el dissabte de glòria a les 7 h del matí. A partir d'aquell moment ja podien començar els diversos grups a fer les camilleres (o caramelles) per les diverses cases de pagès. S'utilitzaven les dues campanes. 08012-545 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar Herms 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39774 Toc del Bon Temps https://patrimonicultural.diba.cat/element/toc-del-bon-temps - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. Ja no es practica Era un toc que es feia quan es veia a venir un gran temporal. No sabem exactament quina estructura seguia. 08012-546 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar Herms 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39775 Toc de morts d'albats https://patrimonicultural.diba.cat/element/toc-de-morts-dalbats - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. Ja no es practica Els infants encara no batejats se'ls enterrava al cementiri anomenat 'dels protestants'. No hi havia cerimònia d'enterrament. Els enterraven els mateixos campaners. En cas de suïcidi, no es tocaven les campanes i s'enterrava sense capellans. 08012-547 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar Herms 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39776 Toc d'assenyalar https://patrimonicultural.diba.cat/element/toc-dassenyalar - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. Aquest era i és el toc que indicava varis elements litúrgics: l'hora de començar una missa, el rosari, un bateig... I, dins de la celebració, en el moment de la consagració. Tots aquests tocs no els feien els campaners sinó els escolans o, àdhuc, el mateix mossèn. 08012-548 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Bo Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar Herms 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39782 No t'estiris https://patrimonicultural.diba.cat/element/no-testiris - FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1999). Música de tradició oral a Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD) Cançó que es cantava a les fàbriques tèxtils, i que tracta sobre els drets dels treballadors. És cantada per Ramon Codina i enregistrada l'any 1986 a Avinyó. 08012-554 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39783 Si tu te'n fas la rosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/si-tu-ten-fas-la-rosa - FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1999). Música de tradició oral a Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD) Cançó que es cantava durant el galanteig dels nois a les noies del poble. És cantada per Ramon Codina i enregistrada l'any 1986 a Avinyó. 08012-555 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39785 Digues-me'n una https://patrimonicultural.diba.cat/element/digues-men-una - FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1999). Música de tradició oral a Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD) Cançó seriada que servia com a entreteniment, contant diversos nombres amb afegitons diversos. És cantada per Ramon Codina i enregistrada l'any 1986 a Avinyó. 08012-557 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39786 Un dia vaig anar a caçar https://patrimonicultural.diba.cat/element/un-dia-vaig-anar-a-cacar - FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1999). Música de tradició oral a Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD) Cançó acumulativa, això és, narra un seguici de fets interrelacionats entre ells, teixint una narració gairebé sempre de caràcter fictici. Un cop desenvolupada la cançó caldrar tornar a desfer aquest teixit, col·locant els elements al seu lloc i donant la solució esperada al final de tot. És cantada per Ramon Codina i enregistrada l'any 1986 a Avinyó. 08012-558 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39787 Son, son, vine, vine https://patrimonicultural.diba.cat/element/son-son-vine-vine - FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1998). Cançons d'infantesa, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD) Cançó de bressol que té la funció de proporcionar son a l'infant. És cantada per Rita Oliveras i enregistrada l'any 1989 a Avinyó. 08012-559 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar 98 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39788 Tirit, tirit https://patrimonicultural.diba.cat/element/tirit-tirit - FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1998). Cançons d'infantesa, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD) Cançó que es cantava per fer pessigolles als infants. És cantada per Remei Morral i enregistrada l'any 1986 a Avinyó. 08012-560 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar 98 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39789 Els reis de l'Orient https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-reis-de-lorient - FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1998). Cançons d'infantesa, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD) Cançó que cantaven els infants per anar a rebre els reis la vigília de la diada fent passades pels carrers de la població amb fanals casolans. A la canó queda clar que els reis porten coses, tan generals com per menjar (torrons, coca blanca, botifarra...). La població veïna d'Oristà surt a la cançó i segurament provingui d'allà, tot i que no ho sabem amb exactitud. 08012-561 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39790 La Pineda https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pineda-0 - DAURA, Antoni - GALOBART, Joan - PIÑERO, Jordi (1995), L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages, pàg. 57. - DAURA, Antoni - GALOBART, Joan - BADAL, Joan. (1982). L'arqueologia al Bages (I), a Quaderns de recerca i divulgació, núm. 5, Manresa, pàg. 82 - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona XI-VI aC Prospecció superficial feta als anys setanta del segle XX per Ramon Camprubí i Miquel Cura, on es recolliren diversos fragments ceràmics fets a mà, de pasta negrosa i decorats amb cordons formant relleus piramidals allargassats. Es tractaria de ceràmica del Bronze final-primera edat del ferro. Les UTM són aproximades 08012-562 Morisco 41.8539000,1.9284000 411049 4634110 1000-500 08012 Avinyó Obert Regular Legal Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Actualment hi ha treballs que han obert graveres a la zona i s'hauria de fer un estudi aprofundit per tal que aquestes no afectessin cap tipus de ceràmica ni de jaciment que pugui haver-hi. 76 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39791 Serrat de Viladases (Puigdases) https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-viladases-puigdases - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. III-I aC Tombes trobades per Atil·là Herms els anys 40 a la vessant oriental del Serrat de Puigdases, tocant al Pla de Vilamajor. Segons aquell es tractaria de tombes de quatre pedres, celtíberes o romanes. No s'han trobat ni excavat. Les UTM són aproximades. 08012-563 Avinyó 41.8515300,1.9598400 413656 4633815 08012 Avinyó Obert Regular Legal Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 81|80 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39229 Barraca de La Portella 8 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-portella-8 - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. XVIII-XIX Està en ruïnes Barraca de vinya que està composta de dos elements diferenciats: la barraca i el cobert. El conjunt té una planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 12 m2. La barraca es troba a la part de migjorn mentre que el cobert està a la vessant septentrional. El conjunt està fet amb carreus irregulars de pedra lligada en sec. El sostre està fet en doble vessant, sent el punt central la paret que divideix els dos espais. Es tracta de grans lloses disposades a sobre d'una estructura de bigues de fusta. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada com a aïllant tèrmic. La part del sostre de la barraca ha començat a cedir. Tan la barraca com el cobert tenen les entrades respectives a la vessant de ponent del conjunt. Dins la barraca, les parets de llevant i la de tramuntana presenten uns forats en forma de receptacle per col·locar-hi diversos utensilis. El cobert té una estructura en forma de banc feta a base de carreus irregulars de pedra. 08012-79 Avinyó La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. 41.8809800,1.9493600 412826 4637095 08012 Avinyó Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39229-foto-08012-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39229-foto-08012-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39229-foto-08012-79-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 94|98|119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39230 Barraca del Bayeró https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bayero - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. XVIII-XIX Està en un estat inicial d'enrunament Barraca de vinya que està composta de dos elements diferenciats: la barraca i el cobert. El conjunt té una planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 15 m2. La barraca es troba a la part de ponent mentre que el cobert està a la vessant oriental. El conjunt està fet amb carreus irregulars de pedra lligada en sec. El sostre està fet en doble vessant, sent el punt central la paret que divideix els dos espais. Es tracta de grans lloses disposades a sobre d'una estructura de bigues de fusta. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada com a aïllant tèrmic. La part del sostre de la barraca ha començat a cedir. Tan la barraca com el cobert tenen les entrades respectives a la vessant de migjorn del conjunt. Dins la barraca, la paret de ponent presenta uns forats en forma de finestra. Les bigues del cobert estan molt malmeses. 08012-80 Avinyó La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. 41.8845800,1.9627800 413944 4637481 08012 Avinyó Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39230-foto-08012-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39230-foto-08012-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39230-foto-08012-80-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 94|119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
39231 Barraca de La Portella 9 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-portella-9 - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. XVIII-XIX Està força brut per dins degut a l'ús actual que té Barraca de vinya de planta circular, amb un diàmetre aproximat de 2,5 m i feta de carreus irregulars de pedra lligada en sec. A la vessant de ponent hi ha una obertura en forma de porta, tapiada amb una reixa. El sostre és de volta cònica, a base de la superposició de lloses de pedra, arribant a ser tapades per una llosa més gran a dalt de tot. Sobre de les lloses s'hi col·loca terra aixafada que treballa com a aïllant tèrmic. L'utilitzen per guardar-hi gossos o altres animals. 08012-81 Avinyó La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. 41.8891000,1.9625500 413931 4637984 08012 Avinyó Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39231-foto-08012-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39231-foto-08012-81-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2019-11-21 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 98|94|119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 167,41 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml