Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 39237 | Barraca de Cal Picarocs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-picarocs | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta quadrangular amb una superfície aproximada de 12 m2. Construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de doble vessant i està fet amb teules superposades en fila, sostingudes per un tramat de bigues de fusta. Sobre de les teules també hi ha una biga de fusta al punt central del sostre, donant estabilitat al conjunt. A la paret de ponent hi ha una petita obertura en forma de finestra. | 08012-87 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.9128100,1.9773000 | 415186 | 4640601 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39237-foto-08012-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39237-foto-08012-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39237-foto-08012-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | |||||||||
| 39239 | El Freixe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-freixe | - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. | XVII | Masia que està constituïda per dos habitatges, la casa dels amos i la de masovers. Es compon de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 1.160 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de maçoneria de pedra vista en general arrebossat i pintat de color blanc, hi ha intervencions de diferents èpoques algunes en obra nova. Presenta un cos de galeries a la façana principal (1 vertical i 2 horitzontals) i a la façana posterior (1 vertical i 5 horitzontals). La planta baixa de la casa principal té el sostre amb volta, els sostres de la casa dels masovers són de cabirons. Hi ha una llinda a la vessant de ponent, interior a la casa, amb la xifra '1758'. Té dues pallisses i un cobert. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. Té una capella a l'interior de la casa dels propietaris considerada com a BCIL (fitxa 2). | 08012-1 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1497 es té constància del mas Freixa ja que surt citada la família d'en 'Frrexa' a la part d'Artés corresponent a Horta, actualment pertanyent al terme municipal d'Avinyó. Igualment, al fogatge de 1553 ens apareix altre cop un 'hereu d'en Frexa' com a propietari d'un mas a la zona d'Horta. L'edifici actual, però, estaria molt reformat respecte a aquesta masia originària. | 41.8128800,1.9971500 | 416703 | 4629487 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39239-foto-08012-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39239-foto-08012-1-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | |||||||||
| 39246 | Sta. Maria d'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sta-maria-dhorta | - BALLÚS CASÒLIVA, Glòria (2004). Els Municipis del Bages. Llocs d'interès i elements festius, Manresa, Centre d'Estudis del Bages, pàg. 9. - DALMAU ARGEMIR, Delfí (2004). 'Horta d'Avinyó, Santa Maria' a Campanars del Bages. Parroquials de Torre, Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, pàg.42. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona. - GAVIN, Josep M (1979) 'Bag. 38 (Santa Maria' a Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), Artestudi Edicions, Barcelona, pàg. 32. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (cord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. - TRESERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. - VILLEGAS, Francesc (1982). El Romànic del Bages. Estudi d'edificis religiosos, Ed. Sobrerroca, Manresa, pàg. 41. VV.AA. (1984) 'Santa Maria d'Horta' a Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages), Barcelona, pàg. 110-111. - VV.AA. (1994) Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Enciclopèdia Catalana, vol. IX, Bages, Berguedà i Solsonès, pàg. 139. | XI-XVII | Església de tres naus de petites proporcions, la central és coberta amb volta de canó rebaixada i les laterals amb volta de creueria en els seus dos trams. L'interior de l'església és totalment arrebossat i reprodueix una decoració típicament neoclàssica. La porta actual és al mur de ponent i és un element més de les múltiples modificacions que afectaren l'edifici romànic primitiu. Aquesta porta fou refeta l'any 1863. A llevant i a tramuntana, l'església es confon amb les dependències de la gran masia annexada construïda al segle XVII i el cementiri. L'absis semicircular decorat amb arcuacions llombardes només és visible des de la rectoria. Les capelles laterals són obra del segle XVII (entre 1686 i 1691) | 08012-8 | Horta d'Avinyó | Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell d'Artés, al lloc d'Horta. Aviat degué adquirir categoria de parròquia, que conserva encara avui. El lloc i l'església apareixen citats abans del 1154 com a parròquia d'Horta i el 1175 i el 1199 és esmentada com a Santa Maria d'Horta. Al final del segle XVII l'edifici sofrí diverses modificacions que li feren perdre la seva fesomia medieval: entre els anys 1686 i 1691 fou ampliada afegint-hi diverses capelles laterals; el 1830 es féu la façana actual. El campanar també és posterior; possiblement s'aixecà damunt el basament d'una torre anterior. | 41.8255100,1.9683800 | 414330 | 4630917 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39246-foto-08012-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39246-foto-08012-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39246-foto-08012-8-3.jpg | Legal | Medieval|Barroc|Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Les restes de romànic que hi queden només es poden apreciar des de dins del mas de la Rectoria, observant l'absis on s'adossa la mateixa masia. | 85|96|94|92 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | ||||||||
| 39247 | Ascensió de la Verge Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ascensio-de-la-verge-maria | XIX | Pintura mural, situada al centre de l'altar que representa l'ascensió de la Verge Maria al reialme del cel. A la terra deixa als dotze apòstols mentre que al cel l'esperen els àngels i arcàngels. L'àngel de l'esquerra acompanya a un infant Jesús que està esperant l'arribada de la seva mare. A dalt de tot, al centre hi trobem la figura omnipresent de Déu representat sota la figura de l'esperit sant (un colom blanc). Tan la Verge Maria com la resta d'àngels estan envoltats de núvols. Rodegen la Verge Maria els arcàngels que l'escorten en la seva ascensió. A dalt de tot de la pintura es pot llegir 'Assumpta est Maria in caelum. Al·leluia'. Hi predomina el color blau sofre. | 08012-9 | Horta d'Avinyó | 41.8255100,1.9683800 | 414330 | 4630917 | 08012 | Avinyó | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39247-foto-08012-9-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Als laterals de l'altar també hi ha pintures murals però el seu estat és tan deplorable que ens ha sigut impossible determinar les escenes que representen. | 99 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | ||||||||||
| 39249 | Tomba de Josefina Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-de-josefina-vilaseca | - DE BERNARDO, Alberto M (1955). Josefina Vilaseca. Su vida y martirio, Vizcaya, Ediciones Paulinas. - PADRÓS, Ginés (rvd.) (1953). Josefina Vilaseva. Su vida y sacrificio (Biografía básica que ha servido de punto de partida a todas las demás), Madrid, Consejo Superior de las Jovenes de Acción Católica. | XX | La tomba és de caràcter auster i a la làpida del terra no s'hi llegeix cap escrit ni símbol. La funció de làpida informativa l'exerceix una làpida situada a la paret de l'església i feta de marbre on es pot apreciar el nom de la difunta: Josefina Vilaseca Alsina; al igual que la data de naixement i la de la mort: 9/3/1940 i 25/12/1952 respectivament. A dalt de la làpida hi ha el símbol de Déu. La importància de Josefina Vilaseca és no sols d'abast local sinó a nivell comarcal, català i espanyol ja que als anys 50 va ser utilitzada la seva història pel règim de Franco per elevar la puresa de les nenes. Així, va esdevenir 'la màrtir de la puresa'. Actualment la figura de Josefina Vilaseca està en un procés de canonització dut a terme pel Vaticà. | 08012-11 | Horta d'Avinyó | Josefina Vilaseca Alsina era una nena de 12 anys d'Horta d'Avinyó que va morir el dia de Nadal de 1952, després d'estar 21 dies hospitalitzada a la Clínica Sant Josep de Manresa, a causa de les ferides que va rebre de Josep Maria Garriga Junyet quan va intentar violar-la a la masia de Salabernada, mentre ella feia de minyona de la casa. Al cap d'un mes, l'Església ja l'aclamava màrtir de la puresa i la nova Goretti; de seguida es va iniciar el procés de beatificació. | 41.8255100,1.9683800 | 414330 | 4630917 | 1952 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | |||||||||||
| 39250 | Col·lecció d'objectes de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-lajuntament | XX | Hi ha una vitrina dins de l'ajuntament amb diversos elements dels que en destaquem els següents: - Primera màquina d'escriure que va haver-hi a l'ajuntament, datada de principis de segle XX. - Antic rellotge de l'església de Sant Joan d'Avinyó, datat del 1888. - Cornetes de l'agutzil. La més gran és de l'època carlina. - La llança i el fanal del sereno, datats als voltants del 1850. - La placa de les primeres aigües canalitzades a la població, en data de 17 d'abril de 1881. - La bandera de l'Ajuntament al seu patró, el 17 d'abril de 1881. | 08012-12 | Avinyó | 41.8638300,1.9709900 | 414598 | 4635169 | 1880-30 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39250-foto-08012-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39250-foto-08012-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | ||||||||||
| 39252 | Gegants d'Avinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-davinyo | XX | Conjunt de cinc gegants: dos d'adults, dos de joves i el gegantó. Els gegants adults són 'El Moro' i 'L'Hebrea', fets als anys setanta. Els gegants joves es diuen 'Joan del Vi' i 'Pepeta de la Rovirassa', i, finalment, hi ha el gegantó anomenat 'Bussé', que representa l'agutzil actual del poble. Aquest últim gegant es creà l'any 1999. | 08012-14 | Avinyó | Els gegants han agafat diversos noms segons el període en què foren creats; els gegants tenen noms de cultures històriques que han anat formant la cultura del poble, tot i que no se'n té pràcticament constància del llegat àrab ni jueu a la zona. Igualment, els gegans joves agafen noms directament vinculats amb la terra avinyonenca: el vi i, la zona de la Rovirassa. Finalment, el Bussé, personatge contemporani emblemàtic per la seva tasca d'agutzil del poble durant els últims anys. | 41.8638300,1.9709900 | 414598 | 4635169 | 1970-00 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39252-foto-08012-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39252-foto-08012-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | |||||||||
| 39253 | Noms de les Cases d'Avinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noms-de-les-cases-davinyo | - BONET FARRÀS, Ramon (1982). 'Toponímia d'Avinyó' a Aplec de Treballs. Amics de la Història i l'Arqueologia, Manresa, Institut Lluís de Peguera. | XIX-XX | Hi ha diversos noms populars donats a les cases, aquí només els enumerem tot i que l'article de Ramon Bonet és més complet. Les cases són: La Casilla, Cal Vinyés, Cal Tonico, Cal Not (o Ca la Sensia), Cal Matalasser, Cal Sucarrats, Cal Puça, Cal Sociats, Ca la Maria Tartranera, Cal Músic, Cal Llobet, Cal Nanjó (o Cal Leonci), Cal Sagalet, Cal Posa, Cal Punsicó, Cal Marc (o Cal Fideuet), Cal Mateu (o Cal Paradell), La Verdegueria, Ca les Monges, Cal Verdaguer, El Molí, Cal Peret Roca, Cal Pinsos, Cal Ferrer, Cal Ferrer Llogari, Cal Mujal, Ca la Papeta, Cal Coix, Cal Pastoret, Cal Torisec, Cal Mones, Cal Viladric, Cal Sagal, Cal Pintor (o Cal Cubano), Cal Vilaseca, Ca La Rosita, Ca La Julita, Cal Queixac (o Cal Trencat), La Fusteria Iglesias, Ca l'Indaleci, Ca la Maria Cristina, Ca la Llúcia, Cal Rei, Cal Colomet, Cal Relat, Cal Bussé, Cal Pau Relat, Ca la Marcel·lina, Cal Roqueta, Cal Roig, Cal Cinto, Cal Planes, Can Feliu, Cal L'Argemí, Cal Nanjó, Cal Muntada, Cal Ció, Cal Jaume de la Vall, Cal Pere Siller, Cal Sabater Coix, Cal Giralt, Cal Peixater, Cal Mitja, Cal Taupa, Cal Casimiro, Cal Puès, Cal Peret Jordi, Cal Miró... I fins a uns cent-cinquanta noms de cases. | 08012-15 | Avinyó | La majoria de noms encara es mantenen avui dia tot i que alguns d'ells ja s'han anat perdent. | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | ||||||||||||
| 39254 | Llegenda dels Set Turons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-set-turons | font: Josep Vilarasau (agutzil) | Aquesta llegenda està relacionada amb el serrat de Puigdases. Es diu que en el Combat d'Avinyó entre les diverses faccions carlines i isabelines, uns soldats hagueren de fugir. Els soldats tenien amb ells tot de monedes i altres objectes de valor a mode de tresor. Com que la càrrega era molt feixuga per poder-se escapar, van trobar la solució en una pell de burro (hi ha versions que diuen que la pell era de vaca). Agafaren la pell de l'animal i hi dipositaren el tresor a dins. Per trobar-lo més tard, decidiren enterrar la pell en l'únic lloc del serrat de Puigdases des d'on es poden veure set campanars. Hem de pensar que avui dia molts d'aquells campanars ja no existeixen i el tresor no ha estat mai trobat. | 08012-16 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | ||||||||||||||
| 39255 | Jaciment paleontològic d'Avinyó 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-davinyo-1 | <p>- CHECA SOLER, L.; CASANOVAS CLADELLAS, M. L. (1989). 'El Eoceno español: los yacimientos y sus faunas'. A Paleontologia i Evolució, núm. 23. Sabadell. Pp. 17-39. Diputació de Barcelona. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona.</p> | <p>Jaciment continental datat en el Terciari, Eocè, Priabonià Superior. Està dins de la formació d'Artés, i format per margues i limolitas predominantment marró groguenques i gresos, eventualment microconglomerats. Aflora en els dipòsits propers a ambdues riberes del riu Llobregat.</p> | 08012-17 | Avinyó | <p>Aquests objectes fòssils d'invertebrats són producte d'una prospecció de camp i en cap cas va motivar una intervenció o excavació sistemàtica. Cal assenyalar que el material és de dubtosa procedència i no es pot assegurar que procedeixi d'aquesta zona.</p> | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Bo | Legal | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquests materials es troben dipositats en l'Institut Català de Paleontologia, a Sabadell. | 1792 | 5.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | ||||||||||||
| 39256 | Jaciment paleontològic d'Avinyó 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-davinyo-2 | <p>- CHECA SOLER, L.; CASANOVAS CLADELLAS, M. L. (1989). 'El Eoceno español: los yacimientos y sus faunas'. A Paleontologia i Evolució, núm. 23. Sabadell. Pp. 17-39. Diputació de Barcelona. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona.</p> | <p>Jaciment d'origen marí, del Terciari superior (Bartonià). És resultat de la sedimentació en un ambient marí somer. No aflora en cap punt conegut del municipi, sinó que es troba sota els materials terciaris. Està format per margues blaves amb alt contingut en fòssils de equinoïdeus, bivalves, gasteròpodes i crustacis.</p> | 08012-18 | Avinyó | <p>Aquests objectes fòssils d'invertebrats són producte d'una prospecció de camp i en cap cas va motivar una intervenció o excavació sistemàtica. Cal assenyalar que el material és de dubtosa procedència i no es pot assegurar que procedeixi d'aquesta zona.</p> | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Bo | Legal | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquests materials es troben dipositats en l'Institut Català de Paleontologia, a Sabadell. | 1792 | 5.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | ||||||||||||
| 39257 | Barraca de l'Enganyasants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lenganyasants | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XX | Barraca de vinya feta de pedra irregular lligada amb morter. Té una estructura quadrangular, amb una porta al mur de migjorn. L'edificació té uns 10 m2 i disposa de dues petites obertures en forma de finestra a la paret de llevant i a la de ponent. El sostre és de doble vessant fet amb grans lloses de pedra sostingudes per un entramat de bigues de fusta. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada per mantenir la temperatura a l'interior. A la llinda de la porta podem apreciar dos elements importants: l'any de la construcció de la barraca (año 1947) i el nom del possible propietari o constructor de la barraca R.C.P. | 08012-19 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8629800,1.9765500 | 415058 | 4635070 | 1947 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39257-foto-08012-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39257-foto-08012-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39257-foto-08012-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | ||||||||
| 39261 | Barraca del Pastoret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pastoret | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XX | Barraca de vinya feta amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. Presenta un sostre fet amb doble vessant, a base de grans lloses de pedra cobertes amb terra per preservar de les temperatures exteriors. És una estructura d'uns 6 m2 i presenta una obertura en forma de porta a la seva cara de migjorn. La llinda de la porta està feta amb tres taulons de fusta. El lateral esquerre de la porta està reforçat amb totxos mentre que en el lateral dret podem observar com en un dels carreus està escrit '1959' en pintura blanca. | 08012-23 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8597500,1.9837400 | 415651 | 4634704 | 1959 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39261-foto-08012-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39261-foto-08012-23-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | ||||||||
| 39262 | Barraca del Tort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-tort | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XIX | Barraca de vinya de forma circular, d'uns 5 m de diàmetre i construïda amb carreus irregulars de pedra, i utilitzant la tècnica en sec. La coberta està feta amb volta cònica, a partir de grans lloses de pedra que van tancant i en una llosa més gran que la resta tapant l'ull del sostre. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada per tal de millorar l'aïllament tèrmic de la barraca. | 08012-24 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8599800,1.9826300 | 415559 | 4634730 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39262-foto-08012-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39262-foto-08012-24-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | |||||||||
| 39266 | Barraca de Cal Papa 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-papa-1 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta quadrangular i amb una superfície aproximada de 8 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligada en sec. Té una obertura en forma de porta a la paret de migjorn. El sostre està fet amb lloses primes i carreus regulars a sobre d'aquestes. Adossats als carreus trobem terra aixafada funcionat d'aïllament tèrmic. Té doble vessant molt lleugera. Posteriorment a la construcció de la barraca s'hi construí un pou al lateral oriental de l'estructura. | 08012-28 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8644900,1.9854400 | 415798 | 4635228 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39266-foto-08012-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39266-foto-08012-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39266-foto-08012-28-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | |||||||||
| 39267 | Pou de Cal Papa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-papa | XVIII-XIX | L'estructura del pou està adossada a la barraca de vinya de Cal Papa 1. Té la planta rectangular i la paret de l'esquerra segueix la cara meridional de la barraca, donant homogeneïtat al conjunt. La part de la dreta no està del tot ben adossada a la barraca. El pou en sí és un forat rodó fet amb pedra seca. Està elevat respecte el nivell de terra ja que el pou s'insereix en una estructura quadrangular feta de pedra en sec. A la banda exterior del pou (llevant) hi ha una llosa de pedra que dóna l'alçada del pou. Altrament hi ha dues parets que sostenen un sostre (adossat igualment al sostre de la barraca) fetes de carreus irregulars de pedra en sec. Entre paret i paret hi ha diverses bigues de fusta que sostenen les lloses del sostre. | 08012-29 | Avinyó | 41.8644900,1.9854400 | 415798 | 4635228 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39267-foto-08012-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39267-foto-08012-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39267-foto-08012-29-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | |||||||||||
| 39268 | Barraca de Cal Papa 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-papa-2 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XIX | Barraca de vinya d'estructura quadrangular i feta amb carreus irregular de pedra lligada en sec. Al mur de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de doble vessant i està cobert per un llautó, protegit per alguna llosa de pedra per sobre i terra aixafada com a aïllant tèrmic. El sostre és aguantat per un bon entramat de bigues de fusta de les quals un parell comencen a cedir. En destaquem un petit forat fet amb carreus de diversa mida de la resta, d'uns 15 cm de diàmetre i situat al centre de la paret de ponent. | 08012-30 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8646700,1.9856400 | 415815 | 4635248 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39268-foto-08012-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39268-foto-08012-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39268-foto-08012-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | |||||||||
| 39273 | Barraca de Les Esglésies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-esglesies | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície de 5 m de diàmetre. Està construïda amb carreus irregulars de pedra en sec. El sostre és de volta cònica a base de superposició de diverses lloses de pedra, tapades per una llosa a dalt de tot. Sobre de les lloses hi trobem terra que tapa el sostre com a funció d'aïllant tèrmic. A la part de tramuntana hi trobem una obertura en forma de porta. Hi ha dues obertures petites a mode de finestra, una a la vessant de llevant i l'altra a la de ponent. | 08012-35 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8839500,1.9798800 | 415362 | 4637395 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39273-foto-08012-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39273-foto-08012-35-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi hem trobat tres creus de fusta, fetes amb troncs. Segurament la distància propera respecte a l'església de Sta. Eugènia de Relat, donaria la funció de capelleta a l'estructura. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | ||||||||
| 39274 | Barraca del Mas Roqueta 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-1 | - FERRER I ALÒS, Llorenç (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració del vi. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya amb planta rectangular, més estreta per la part septentrional i meridional, i allargassada pels laterals de llevant i ponent. Té una superfícies de 15 m2, i està construïda amb carreus irregulars de pedra en sec. A la paret de migjorn presenta una obertura en forma de porta. Aquesta mateixa paret queda perfectament assimilada a un desnivell del terreny donant cohesió al paisatge. La majoria de la barraca està construïda sota d'un terreny. El sostre està acabat en una proto-volta cònica ja que passa de el rectangle de les parets a una sola filera de lloses al centre del sostre, fet amb lloses sobreposades les unes amb les altres. A l'interior, hi ha una zona més aixecada del nivell de terra que la resta, a la paret de tramuntana, com a funció de llit. Just al costat d'aquest, a la paret de l'esquerre hi ha un forat a la paret, amb algunes pedres al terra, funcionant, segurament, com a espai per a la foguera. | 08012-36 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8163300,1.9903700 | 416144 | 4629877 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39274-foto-08012-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39274-foto-08012-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39274-foto-08012-36-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La tècnica de construcció de la barraca és realment elevada i complexa. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | ||||||||
| 39275 | Barraca del Mas Roqueta 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-2 | - FERRER I ALÒS, Llorenç (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració del vi. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície de 3 m de diàmetre. Està construïda amb carreus irregulars de pedra en sec. El sostre és de volta cònica a base de superposició de diverses lloses de pedra, tapades per una llosa a dalt de tot. Sobre de les lloses hi trobem terra que tapa el sostre amb funció d'aïllant tèrmic. Sobre de la terra hi trobem una pedra disposada verticalment A la part de ponent de l'estructura hi ha una obertura en forma de porta. A la vessant septentrional de l'interior hi ha una obertura a la pedra en forma de receptacle que té uns 50 cm d'alt x 50 cm d'ample. | 08012-37 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8162500,1.9895100 | 416073 | 4629868 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39275-foto-08012-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39275-foto-08012-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39275-foto-08012-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | |||||||||
| 39277 | Barraca del Mas Roqueta 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-4 | - FERRER I ALÒS, Llorenç (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració del vi. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 7 m de diàmetre. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. El sostre és de volta cònica a base de superposició de diverses lloses de pedra, tapades per una llosa a dalt de tot. Sobre de les lloses hi trobem terra que tapa el sostre com a funció d'aïllant tèrmic. A la part de tramuntana hi trobem una obertura en forma de porta. | 08012-39 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8174600,1.9847100 | 415676 | 4630008 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39277-foto-08012-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39277-foto-08012-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39277-foto-08012-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | |||||||||
| 39278 | Barraca del Mas Roqueta 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-5 | - FERRER I ALÒS, Llorenç (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració del vi. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície de 4 m de diàmetre. Està construïda amb carreus irregulars de pedra en sec. El sostre és de volta cònica a base de la superposició de diverses lloses de pedra, tapades per una llosa a dalt de tot. Sobre de les lloses hi trobem terra que tapa el sostre com a funció d'aïllant tèrmic. A la part de llevant hi ha una obertura en forma de porta. Destaquen els grans carreus de pedra que hi ha a banda i banda de la porta. A la paret de ponent, trobem a l'interior del mur un petit receptacle. | 08012-40 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8184300,1.9838800 | 415608 | 4630116 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39278-foto-08012-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39278-foto-08012-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39278-foto-08012-40-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | |||||||||
| 39280 | Barraca del Mas Roqueta 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-7 | - FERRER I ALÒS, Llorenç (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració del vi. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta rectangular, amb una superfície de 6 m2, feta amb carreus irregulars de pedra en sec. L'estructura està situada als costats d'una feixa i aprofitant el desnivell del terreny, amb la qual cosa dóna cohesió al paisatge. El sostre està fet amb proto-volta cònica, això és, segueix la tècnica de la volta cònica de progressió de lloses de pedra, però al tenir una estructura rectangular, necessita que la filada de lloses superior siguin més d'una. Al mur de migjorn presenta una obertura en forma de porta. | 08012-42 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8159100,1.9703000 | 414477 | 4629850 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39280-foto-08012-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39280-foto-08012-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39280-foto-08012-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | |||||||||
| 39281 | Barraca del Mas Roqueta 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-8 | - FERRER I ALÒS, Llorenç (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració del vi. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XIX-XX | Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície de 8 m de diàmetre. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. El sostre és de volta cònica a base de superposició de diverses lloses de pedra, tapades per una llosa a dalt de tot. Sobre de les lloses hi trobem terra que tapa el sostre com a funció d'aïllant tèrmic. A la paret de migjorn hi trobem una obertura en forma de porta. A la vessant septentrional hi ha un petit forat fet al mur, arran de terra. | 08012-43 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8164400,1.9710400 | 414539 | 4629908 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39281-foto-08012-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39281-foto-08012-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39281-foto-08012-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | |||||||||
| 39282 | Barraca del Mas Roqueta 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-9 | - FERRER I ALÒS, Llorenç (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració del vi. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta rectangular, amb una superfície de 6 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. La vessant meridional i septentrional són més estretes i és més allargassada per les parets occidental i oriental. Al mur de migjorn hi trobem una obertura en forma de porta. A la paret de la façana s'hi adossa a banda i banda una paret de feixa. Per tant, la façana de la barraca queda cohesionada amb el paisatge. Gran part de la barraca està, doncs, inserida al terreny. La coberta està feta en volta cònica, amb la superposició de lloses de pedra que van tancant l'estructura fins a col·locar-hi una llosa a la part superior. Tot el conjunt està cobert per terra per tal d'aïllar-lo tèrmicament. Dalt de tot de la terra trobem un carreu de pedra disposat de forma vertical. | 08012-44 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8169200,1.9726200 | 414671 | 4629959 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39282-foto-08012-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39282-foto-08012-44-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | |||||||||
| 39283 | La Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-portella | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona. - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (cord.). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. - TRESERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVI | Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 1569 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta amb llinda de pedra i les obertures emmarcades amb pedra carejada. Hi ha galeries a la façana principal, lateral i posterior. Ha patit diferents intervencions i ampliacions. Actualment la planta del primer pis és de doble alçada, integrant el que eren les golfes, la coberta és recent amb estructura de formigó. En les intervencions recents, s'observa la col·locació de pedra com a revestiment dels murs. Té era i dues pallisses. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. La primera planta està en procés de remodelació, sense cap tipus de mur separador d'espais. Hem de destacar que l'era encara manté pràcticament l'enrajolat intacte. | 08012-45 | Avinyó | En el fogatge de 1497 trobem l'existència ja dun mas propietat d'en Jaume Portella, fent constar que ja hi havia l'existència d'un mas propietat d'aquesta família. Segurament, però, es crearia una nova masia al segle XVII, de la qual es va remodelar la façana al segle següent (XVIII), i es van obrir les obertures que podem apreciar actualment. | 41.8855300,1.9554800 | 413340 | 4637594 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39283-foto-08012-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39283-foto-08012-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39283-foto-08012-45-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | |||||||||
| 39284 | Bassa de La Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-portella | XIX-XX | Bassa situada a 20 m de la Masia La Portella. Té una longitud aproximada de 80 m i una amplada de 40 m en la seva zona més ample. Proporciona l'aigua per la Masia de La Portella i els camps propers a aquesta. | 08012-46 | Avinyó | 41.8864000,1.9561400 | 413396 | 4637690 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39284-foto-08012-46-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | |||||||||||
| 39290 | Cal Montsec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-montsec | XVIII | Masia que consta de planta baixa i golfes, que és utilitzada com un pis per l'altura de la coberta. Té una superfície aproximada de 200 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de maçoneria de pedra vista. S'observen intervencions de diferents èpoques i diferents materials, els envans interiors són de maó. Té un cobert, un corral i una nau. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-52 | Horta d'Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.8118200,2.0010800 | 417028 | 4629365 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39290-foto-08012-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39290-foto-08012-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39290-foto-08012-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | ||||||||||
| 39292 | L'Abadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/labadal | - CAMPS, Joaquim (1965). Les Cases Pairals Catalanes, Ed. Destino, Vitoria. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. | XVII | La masia és de planta baixa, dos pisos i golfes, a la part central. A la resta planta, pis i golfa convertida en planta pis. La superfície aproximada és de 2200 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta és adovellada amb escut i les obertures emmarcades amb pedra carejada. La façana principal és simètrica, té un cos de tres galeries a l'alçada del primer i segon pis. El sostre de la planta baixa és amb volta. Les tines han estat obertes per aprofitament d'espai per al restaurant. S'observen ampliacions de diferents èpoques conservant l'acabat en pedra vista, hi ha dos cossos adossats posteriorment als laterals de la façana principal i un altre volum adossat de planta baixa que dóna accés al restaurant. L'era ara s'utilitza com a aparcament de vehicles. Té dues pallisses i elements relacionats amb la producció vitícola (cellers, tines, i bótes). Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-54 | Horta d'Avinyó | La masia és una de les més antigues del terme i de la casa va sorgir un conegut llinatge català: els Abadals, una branca dels quals és propietària del Mas Pradell d'Osona. En el fogatge de l'any 1553 s'esmenta a 'Jaume Abadall' com a batlle del terme d'Avinyó i també com a primer de la llista dels focs. Al segle XVIII la família Abadal féu una escampada de cabalers per moltes masies veïnes. | 41.8343600,1.9678900 | 414301 | 4631901 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39292-foto-08012-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39292-foto-08012-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39292-foto-08012-54-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La primera planta de l'edifici està sense ús i força deixat mentre que la resta de l'edifici està en perfecte estat. En destaquem l'escut pairal que es troba en la porta adovellada de l'entrada de l'edifici (foto 2) i les tines reutilitzades com a salons de restaurant però en un estat excepcional (foto 3). | 94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | ||||||||
| 39302 | Els Ometells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-ometells | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XIX | Aquest indret té importància històrica ja que es dugué a terme l'anomenat Combat d'Avinyó, un enfrontament armat entre les tropes del general carlí Rafael de Tristany i les forces isabelines del brigadier Manzano que tingué lloc el 16 de novembre de 1848. El Combat d'Avinyó s'inscriu dins de les Guerres Carlines que trasbalsaren Catalunya i tot l'estat espanyol al llarg del segle XIX. | 08012-64 | Avinyó | Fóu en aquest indret on hi hagué un enfrontament armat entre les tropes del general carlí Rafael de Tristany i les forces isabelines del brigadier Manzano que tingué lloc el 16 de novembre de 1848. Aquest passatge és conegut històricament com el Combat d'Avinyó, que s'inscriu dins de les Guerres Carlines que trasbalsaren Catalunya i tot l'estat espanyol al llarg del segle XIX. | 41.8531000,1.9626100 | 413888 | 4633986 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39302-foto-08012-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39302-foto-08012-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | |||||||||
| 39303 | Barraca de La Portella 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-portella-1 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta circular i amb una superfície de 5 m de diàmetre, feta de carreus irregulars de pedra en sec. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica fet a partir de la superposició de lloses de pedra fins arribar a tapar el conjunt amb una única llosa al capdamunt. Sobre de les lloses hi trobem una capa de terra aixafada que funcionaria com aïllant tèrmic. Dins de la barraca hi ha una taula feta amb dues pedres com a suport i a sobre una llosa força grossa que serveix de taula. Conserva la porta de fusta feta amb diversos taulons i ajuntats amb claus. | 08012-65 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8758500,1.9678300 | 414352 | 4636507 | 08012 | Avinyó | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39303-foto-08012-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39303-foto-08012-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39303-foto-08012-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | |||||||||
| 39307 | Barraca de L'Olivetà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-loliveta | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XIX-XX | Barraca de vinya de planta rectangular i una superfície de 10 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra en sec. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de doble vessant i ha estat refet recentment amb uralita. Entre les dues vessants d'uralita hi ha una filera de teules per protegir el conjunt del sostre. La obertura de la porta està tancada amb una porta metàl·lica i tancada amb un cadenat. A la cantonada entre els murs oriental i meridional hi ha una parra que tapa gran part de la barraca, sobretot en la vessant frontal d'aquesta. | 08012-69 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8780300,1.9612900 | 413812 | 4636756 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39307-foto-08012-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39307-foto-08012-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | |||||||||
| 39308 | Barraca de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-sant-miquel | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XX | Barraca de vinya de planta rectangular i una superfície aproximada de 10 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de llevant hi ha absència de mur, o sigui que és una barraca disposada en tres murs i l'obertura que serveix d'entrada està a l'est. El sostre és d'una vessant, fent pendent de nord a sud. Està cobert per grans lloses de pedra que estan subjectades per un tramat de bigues de fusta. A sobre de les lloses s'hi ha col·locat terra per aïllar tèrmicament la barraca. A les vores del sostre, però, hi ha una filera de pedres per sobre de les lloses per tal d'ajudar a l'estabilitat de l'estructura. | 08012-70 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8781500,1.9628700 | 413943 | 4636767 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39308-foto-08012-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39308-foto-08012-70-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | |||||||||
| 39313 | Barraca del Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-casas | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XIX-XX | Barraca de vinya de planta rectangular, amb una superfície de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra en sec. Al mur de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. Aquesta conté una porta de fusta, amb un cadenat, que tanca el conjunt. El sostre és de doble vessant i està fet de grans lloses de pedra, amb terra i petits còdols de pedra col·locats al damunt. La barraca es troba situada sobre un petit turó. | 08012-75 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8753800,1.9529200 | 413114 | 4636470 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39313-foto-08012-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39313-foto-08012-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39313-foto-08012-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | |||||||||
| 39315 | Barraca de La Portella 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-portella-7 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XX | Barraca de vinya de planta quadrangular i una superfície aproximada d'uns 10 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra en sec. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. A la llinda de la porta podem observar l'escrit: 'AÑO 1909'. A la paret meridional, hi ha un petit forat a l'interior a mode de receptacle per posar-hi utensilis. El sostre és de proto-volta cònica feta a base de lloses de pedra superposades les unes a les altres, fins a situar-hi una sola llosa a dalt de tot. L'inici de la volta és quadrangular amb la qual cosa, passa de ser una forma quadrangular a acabar sent tapada amb una sola pedra, en forma circular. Sobre del sostre hi ha terra aixafada per tal de protegir tèrmicament el conjunt. | 08012-77 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8785800,1.9450800 | 412468 | 4636833 | 1909 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39315-foto-08012-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39315-foto-08012-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39315-foto-08012-77-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | ||||||||
| 39317 | Barraca de l'Hort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lhort | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XIX | Barraca de vinya de planta rectangular amb una superfície aproximada de 10 m2. Construïda amb carreus de pedra irregulars lligats amb morter. Alguns elements estan fets amb totxana, com la porta o una finestra tapiada a la paret de llevant. La barraca aprofita un desnivell del terreny. A la paret de llevant, doncs, hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és d'una sola vessant i fa pendent del mur septentrional al meridional. Està fet amb teules sostingudes en un tramat de bigues de fusta. Ha patit diverses intervencions. | 08012-89 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.9071500,1.9808000 | 415469 | 4639969 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39317-foto-08012-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39317-foto-08012-89-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | |||||||||
| 39320 | Imatge de Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-marcal | XIX-XX | <p>Estàtua de Sant Marçal bisbe. Està tallada en fusta i té una alçada aproximada de 70 cm. La figura porta una aurèola metàl·lica a la zona del cap mostrant la seva condició de sant. Aquest té barba blanca i va ornamentat com a bisbe ja que porta el bàcul (a la mà dreta), la mitra i la resta d'elements episcopals. A la mà esquerra porta un pergamí amb diversos noms. Està policromat, destacant el color vermell i blanc de la túnica.</p> | 08012-92 | Sant Marçal de Relat | 41.9135100,1.9942600 | 416594 | 4640662 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39320-foto-08012-92-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 99 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | |||||||||||
| 39322 | Font de Sant Marçal de Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-marcal-de-relat | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | La font disposa d'una teuladeta feta d'uralita sobre del broc per evitar les esllavissades del terrenys superior a aquell. La font raja per un broc allargat amb un tub de plàstic. | 08012-94 | Sant Marçal de Relat | 41.9135200,1.9974200 | 416856 | 4640660 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39322-foto-08012-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39322-foto-08012-94-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | |||||||||||
| 39325 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-1 | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII-XIX | Camí ramader per on solien circular principalment els ramats en època de transhumància. Es tracta de dos murs fets amb carreus irregulars lligats en sec, i disposats de manera paral·lela, creant un camí. El mur té trams en què arriba als 2 m d'alçada aproximadament. Aquest camí lligava Artés, Avinyó, i anava en direcció a Prats de Lluçanès. Recentment el Grup Ecologista del poble n'ha fet una neteja i una adequació. | 08012-97 | Sta. Eugènia de Relat | El moviment sud-nord dels ramats es feia pels camins ramaders, també anomenats cabaneres o carrerades. Aquests camins eren utilitzats quasi exclusivament pels pastors. L'objectiu de la transhumància era proveir als ramats de l'herba fresca segons canviaven les estacions; d'aquesta manera es desplaçaven cap al nord quan a l'estiu, els prats de les planes de l'interior ja no reunien les condicions que asseguraven pastures per al ramat i baixaven dels prats del Pirineus quan l'hivern, amb l'arribada del fred i la neu, els ramats no podien pasturar. | 41.8788500,1.9870000 | 415946 | 4636821 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39325-foto-08012-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39325-foto-08012-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39325-foto-08012-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | |||||||||
| 39326 | Plàtans d'Avinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-davinyo | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | Conjunt de plàtans que es situen a l'interior del poble, disposats en dos nuclis principals: el passeig i just a llevant del Pont Nou. Tan en un com en altre cas, aquests plàtans fa uns setanta anys que es varen plantar, d'una manera ordenada i tenen una alçada aproximada d'uns 15-20 metres. | 08012-98 | Avinyó | 41.8650600,1.9707700 | 414581 | 4635306 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39326-foto-08012-98-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | |||||||||||||
| 39327 | Plàtans de la font de l'Abadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-font-de-labadal | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | Conjunt de plàtans que estan situats entre la riera d'Oló i la font de l'Abadal, donant un espai de vegetació frondosa. Aquests exemplars, de manera diferent de com es va fer a l'interior d'Avinyó, estan disposats de manera aleatòria i no tenen cap tipus d'ordre. Tenen una alçada força considerable, d'uns 20 metres, i estan situats en una àrea d'uns 100 m2, just al davant de la font de l'Abadal. | 08012-99 | Horta d'Avinyó | 41.8336800,1.9674800 | 414266 | 4631825 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39327-foto-08012-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39327-foto-08012-99-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | |||||||||||||
| 39328 | Forn d'obra de Cal Moratones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-cal-moratones | XIX-XX | Forn d'obra de dues plantes, amb una superfície aproximada de 80 m2, on el pis superior i un porxo exterior està fet amb totxanes, mentre que el pis inferior presenta una estructura feta amb carreus de pedra lligats amb morter, i és en aquí on hi havia el forn per poder fer-ne totxanes, teules i altres elements d'obra. El pis superior està cobert per una teulada de doble vessant coberta amb teules. | 08012-100 | Avinyó | 41.8710900,1.9738500 | 414845 | 4635973 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39328-foto-08012-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39328-foto-08012-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | |||||||||||
| 39329 | Riera Gavarresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-gavarresa-1 | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | És un curs fluvial nascut prop del pic de Griells, al terme municipal d'Alpens (Osona), a uns 900 m d'altitud. Travessa amb una direcció nord-est sud-est la subcomarca del Lluçanès, entra al Bages pel nord-est de la subcomarca del Moianès, passa per Avinyó i desguassa a uns 240 m d'altitud per l'esquerra del Llobregat aigua amunt del pont de Cabrianes, dins el terme municipal d'Artés. El curs que realitza dins del terme d'Avinyó és aproximadament de 8 quilòmetres. És remarcable els espais d'horta que ha anat generant la riera, sobretot properes a Cal Tonimàs i al Tint, possiblement sigui aquest el punt més destacable de la riera. Al voltant, doncs, hi trobem hortes i canyissars. | 08012-101 | Avinyó | 41.8692000,1.9958400 | 416667 | 4635741 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39329-foto-08012-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39329-foto-08012-101-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | |||||||||||||
| 39331 | Pica de La Torre del Muntanyola (antiga) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-la-torre-del-muntanyola-antiga | XVII-XVIII | Pica per rentar els plats amb una forma quadrangular. Està feta d'un sol bloc de pedra treballat, creant un broc en una de les cares del bloc de pedra, que permetia la sortida d'aigua de la pica. Té una longitud aproximada de 70 cm, i una amplada (sense el broc) de 50 cm. Al voltant de totes les cares la pedra fa una vora per tal de contenir-hi l'aigua. | 08012-103 | Horta d'Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. | 41.8278900,1.9932400 | 416398 | 4631157 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39331-foto-08012-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39331-foto-08012-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39331-foto-08012-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | ||||||||||
| 39334 | Pont Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XX | Pont de tres ulls en forma semicircular sostinguts en dos pilastres de maçoneria concertada amb carreus als extrems. Els extrems de les piles són en forma circular. Fa 42 m de longitud. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud aproximada és de 7 m. Als laterals de la superfície, just al costat de l'enquitranat recent, hi ha uns murs de contenció fets de carreus regulars de pedra lligats amb ciment, a mode de barana. És una sola barana d'uns 32 m de llarg x 1 m d'alt. A cada banda de la barana, tan al sector de llevant com el de ponent, hi ha dos petits murs de contenció de 2 m de llarg cadascun, just al costat de la barana més llarga. | 08012-106 | Avinyó | Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra. | 41.8595200,1.9774000 | 415124 | 4634685 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39334-foto-08012-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39334-foto-08012-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | ||||||||
| 39335 | Pont de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-serra | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XX | Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant septentrional fa 14 m de longitud mentre que per la cara sud fa 9 m. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud aproximada és de 5 m. Als laterals de la superfície, just al costat de l'enquitranat recent, hi ha uns murs de contenció fets de carreus regulars de pedra lligats amb ciment, recoberts de totxanes en els laterals. N'hi ha 6 que tenen 2 m. De llarg x 80 cm d'alt x 40 cm d'ample; i en tenim dos just a sobre de l'ull del pont, de 4 m de longitud x 1 m d'alt x 40 cm d'ample. A la cara nord hi ha quatre dels murs més reduïts, dos a banda i banda del mur més gran, mentre que a la cara sud només n'hi ha un a cada banda del mur gran. La volta de l'ull del pont està feta exclusivament amb ciment. | 08012-107 | Avinyó | Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra. | 41.8706000,1.9697700 | 414506 | 4635922 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39335-foto-08012-107-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | ||||||||
| 39336 | Pont del Torrent de la Bena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-la-bena | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XX | Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant septentrional fa 5 m de longitud a la part més baixa i 2 m a la part elevada. Per la cara sud fa 7,5 m de longitud. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud no es pot apreciar degut a la gran quantitat de vegetació. Als laterals de la superfície, just al costat de l'enquitranat recent, hi ha uns murs de contenció fets de carreus regulars de pedra lligats amb ciment, recoberts de totxanes en els laterals. N'hi ha 3 que tenen 1,5 m de llarg x 50 cm d'alt x 30 cm d'ample; i en tenim dos just a sobre de l'ull del pont, de 1,5 m de longitud x 80 cm d'alt x 30 cm d'ample. A la cara nord hi ha tan sols aquest mur més alt mentre que a la cara sud hi ha dos murs més reduïts a llevant del mur més gran i un de reduït a ponent. La volta de l'ull del pont està feta exclusivament amb ciment. | 08012-108 | Avinyó | Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra. | 41.8734300,1.9677300 | 414340 | 4636239 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39336-foto-08012-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39336-foto-08012-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | ||||||||
| 39338 | Pont de Cal Xopa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-xopa | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XX | Pont de 15 m de longitud a la seva cara de ponent, i de 12 m a llevant. D'ample fa 6 m, i l'alçada en el seu punt més elevat és de 4,5 m aprox. Es tracta d'un pont subjectat per dos suports en forma rectangular, fets de pedra lligada amb ciment. Aquests pilars tenen una alçada de 4 metres i l'amplada és la del pont (6 m). La profunditat és d'uns 70 cm. A l'alçada de la plataforma hi ha dues tanques metàl·liques al llarg de tot el pont. | 08012-110 | Avinyó | Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra. | 41.8693200,1.9712500 | 414627 | 4635779 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39338-foto-08012-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39338-foto-08012-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | ||||||||
| 39339 | Pont del Relat 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-relat-1 | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XX | Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència allargada a banda i banda en línia recta fins a la superfície, fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant nord-est fa 18 m de longitud mentre que per la cara sud-oest en fa 15 m. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud aproximada és de 5 m ja que ens és impossible d'apreciar degut a la vegetació. Als laterals de la plataforma hi ha unes tanques metàl·liques al llarg de tot el pont. La volta de l'ull del pont està feta exclusivament amb ciment i té un diàmetre de 1,5 m. | 08012-111 | Sta. Eugènia de Relat | Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra. | 41.8743400,1.9749100 | 414937 | 4636332 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39339-foto-08012-111-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 | ||||||||
| 39340 | Pont del Relat 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-relat-2 | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XX | Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència allargada a banda i banda en línia recta fins a la superfície, fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant nord-est fa 13 m de longitud mentre que per la cara sud-oest en fa 12 m. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud aproximada és de 7 m ja que ens és impossible d'apreciar degut a la vegetació. Als laterals de la plataforma hi ha unes tanques metàl·liques al llarg de tot el pont. La volta de l'ull del pont està feta exclusivament amb ciment i té un diàmetre de 2 m. | 08012-112 | Sta. Eugènia de Relat | Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra. | 41.8754500,1.9761200 | 415039 | 4636454 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39340-foto-08012-112-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:27 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 211,43 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc