Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 39451 | Font del Mas Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-vilaseca | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | XIX-XX | Hi ha massa vegetació al voltant i això pot arribar a provocar una reducció del cabdal de la font. | Font situada al davant de l'entrada principal del Mas Gomis, just a l'altre banda del jardí. Es tracta d'una font feta, en part dins de la roca natural, d'on surt un petit tub que permet treure aigua, tot i que part de l'aigua també raja entre la roca, baixant per la molsa que s'ha generat. Sota de la roca s'hi ha construït un abeurador de ciment que recull en part l'aigua que raja constantment per la roca. La roca està treballada per la part de dalt, i s'hi ha col·locat petits còdols que donen una forma semiesfèrica. A banda i banda de la roca, per la part posterior, s'hi ha generat un mur fet amb pedres irregulars i lligades amb ciment. | 08012-223 | Horta d'Avinyó | 41.8334800,1.9771500 | 415069 | 4631794 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39451-foto-08012-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39451-foto-08012-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39451-foto-08012-223-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi ha molta vegetació a la roca i dóna la sensació que la roca ha estat col·locada a posteriori, ja que sembla que s'adossi tan al mur com a l'abeurador. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 39455 | Fàbrica d'El Tint | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-tint | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XIX | Conjunt de la fàbrica d'El Tint sobrenom que es donà a la fàbrica Mateu, composat de la nau principal (que ara s'usa de magatzem per l'Ajuntament) al centre del conjunt, la nau del forn (on el sostre ha cedit i queden només les parets perimetrals i la xemeneia) a ponent, la bassa de l'aigua per poder fer funcionar la maquinària a tramuntana, i, finalment, l'edifici que servia d'habitacle per alguns dels treballadors a llevant. | 08012-227 | Avinyó | Fàbrica destinada en els seu orígens a la confecció de teixits de cotó. El seu creador va ser Antoni de Barnola i es féu construir la fàbrica, segons Mossèn Tresserra, a un paleta d'Artés anomenat Miquel. L'edifici va ser beneït pel mossén Miquel Ballart a 18 de novembre de 1898. | 41.8618300,1.9829500 | 415588 | 4634936 | 1897 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39455-foto-08012-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39455-foto-08012-227-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 39460 | Murs del Mas d'El Pla del Rial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-del-mas-del-pla-del-rial | XVII ? | Està en ruïnes | Paret d'uns 40 cm d'ample que segueix la façana del Mas del Pla del Rial pel seu exterior, en direcció nord. Segurament es tractaria de l'ampliació del Mas, o d'algun edifici adjacent relacionat amb aquest. | 08012-232 | Horta d'Avinyó | 41.8210200,1.9648300 | 414029 | 4630422 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39460-foto-08012-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39460-foto-08012-232-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
| 39474 | Pica per rentar plats de La Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-per-rentar-plats-de-la-roca | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS; Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII-XIX | Està a l'aire lliure i pateix efectes de líquens i algun fong. | Pica de pedra d'un sol bloc, que servia per rentar i disposar els plats per eixugar-se. Té una llargada aproximada de 2,10 m, amb una amplada de 70 cm aproximats. Les ranures que rodegen la pedra servien per poder aguantar els plats contra la paret sense que aquests caiguessin a terra. | 08012-515 | Sta. Eugènia de Relat | En el fogatge de 1553 apareix el mas de La Roca, proper al del Vinyers. Aquest mas, doncs, existiria ja al segle XVI. L'edifici actual, tot i diverses reformes accelerades al llarg del segle XX, és encara l'originari del segle XVI, encara que s'ha anat ampliant amb les diverses necessitats agrícoles que han anat apareixent. | 41.9050200,1.9961000 | 416735 | 4639718 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39474-foto-08012-515-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 39589 | Hostal de la Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-la-grossa | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Masia documentada des del segle XIV que consta de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 635 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és arremolinat, la porta amb llinda de pedra i les obertures emmarcades amb pedra carejada. S'observen ampliacions de diferents èpoques, una intervenció en gran part de la coberta i una ala lateral nova. Hi ha elements de reforç en la façana lateral. Té baluard, era, pallissa, bassa i coberts. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-350 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides en gran quantitat. Aquest edifici rep el nom d'hostal ja que la seva situació estratègica vora del camí entre Artés i Moià feia a l'indret un lloc ideal per poder descansar i fer un mos, d'aquí li ve el nom, de l'antic hostal que hi havia. Recentment hi ha hagut reformes de l'edifici. | 41.8061300,2.0377800 | 420069 | 4628699 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39589-foto-08012-350-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39589-foto-08012-350-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39589-foto-08012-350-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39616 | Ca La Pastora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pastora | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | Masia de planta baixa i pis amb una superfície aproximada de 110 m2. La coberta era de dues vessants desiguals que desguassaven a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta és emmarcada amb rajoles ceràmiques i les obertures tenen llinda de fusta. S'hi observen diferents intervencions d'obra nova, a la part posterior trobem un garatge que no segueix la tipologia constructiva de la casa. Actualment es troba en reformes. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-377 | Horta d'Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.8312400,1.9756300 | 414940 | 4631546 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39616-foto-08012-377-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39616-foto-08012-377-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39754 | La Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-festa-major | - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. | Ja no es fa de la mateixa manera | La festa major de principis de segle XX començava el divendres a la tarda amb la mort de la vedella que, com que únicament es matava un cop l'any es considerava un espectacle. Aquella mateixa tarda, els carnissers del poble tenien un ramat de xais a les afores i els homes de cada casa anaven a agafar un xai i se'l enduien a casa seva. A la nit passaven els carnissers a matar-lo i escorxar-lo. Aquell que no havia comprat un cap de bestiar, anava aquella mateixa nit a les carnisseries per comprar carn. El dissabte al migdia hi havia el repic de campanes i a les vuit del vespre l'orquestra feia el primer cercavila. El diumenge a tres quarts de deu feien el segon cercavila, acompanyant l'Ajuntament a l'església on tocaven i cantaven l'ofici. En sortir de l'ofici l'orquestra tocava 'llevant de taula' que consistia en acompanyar les administracions de la Mare de Déu del Roser que seguien tot el poble alhora de dinar, entraven a les cases i captaven mentre dinaven. A la tarda processó amb elles i, després ball de tarda. A les nou un tercer cercavila que s'anava a casa de l'alcalde i començava el ball de nit. El dimarts a la tarda s'anava a berenar a les fonts i allí es ballava amb algun músic aficionat, quan es fia fosc la gent anava a ballar a les sales on hi havia un piano de maneta. Fins l'any 1898 el ball de festa major es feia en una sala de ball engalanada, a partir d'aquell any sempre més hi ha hagut envelat. | 08012-526 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Obert | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Atil·là Herms | 94 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
| 39840 | Fons documental de l'arxiu municipal d'Avinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-davinyo | XX-XXI | S'hauria de digitalitzar els documents per més seguretat. | Arxiu situat a la segona planta de l'edifici on s'ubica l'ajuntament. El contingut és públic i es disposa en dos àmbits: el judicial (del Jutjat de Pau) i l'administratiu (de l'Ajuntament). Els documents són principalment posteriors a la Guerra Civil i, en molt menys quantitat, anteriors. Els documents són dipositats en arxivadors de cartró i ordenats fins a tenir un total aproximat d'uns 800 volums. | 08012-612 | Avinyó | 41.8638300,1.9709900 | 414598 | 4635169 | 1940-00 | 08012 | Avinyó | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39840-foto-08012-612-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39840-foto-08012-612-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39382 | Torre dels Soldats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-soldats | <p>- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. - OLIVARES i PONTI, David (1997). La fortificació de la comarca del Bages en temps de les guerres carlines. Manresa, Centre Excursionista de la Comarca del Bages. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.</p> | XIX | <p><span><span><span><span><span><span>La Torre dels Soldats és una de les torres que encara queden dempeus de la desapareguda xarxa de telegrafia òptica de Catalunya que l’exèrcit liberal va construir durant la Segona Guerra Carlina o Guerra dels Matiners. L’aïllament que patien els pobles en aquells temps, juntament amb el fet que els rebels carlins actuessin en grups poc nombrosos i amb molta mobilitat, dificultaven la tasca de l’exèrcit liberal. Aquesta xarxa de telègraf fou pensada per fer més efectiva la seva lluita gràcies a l’obtenció d’una informació més ràpida i eficaç sobre els moviments dels carlins</span></span></span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>És una torre de planta quadrada feta amb maçoneria de pedra i morter de calç que es va construir el 1851. Està situada al turó de Solells de la Posa a 400 m d’altitud.</span></span></span> És de planta baixa, primer pis i un terrat al damunt on es situava el telègraf. La planta baixa estava rodejada per un cos defensiu que li cobria la paret del costat de Relat i, parcialment, les parets del cantó de Sant Feliu i d’Avinyó. Hi havia una porta d’entrada a nivell del primer pis, i té una única finestra. Comunica amb la torre anterior d’Artés amb una distància de 8,2 km i amb la torre posterior de Sant Feliu Sasserra a 9,2 km.</span></span></span></p> | 08012-154 | Avinyó | <p><span><span><span><span><span><span>La telegrafia òptica va ser un mitjà de comunicació de mitjans del segle XIX basat en xarxes de torres semblants separades aproximadament uns 10 km l’una de l’altra. Entre torre i torre es transmetien missatges codificats per mitjà de senyals directament visibles gràcies a uns gegantins mecanismes que instal·laven al seu terrat.</span></span></span> Durant la Segona Guerra Carlina (1846-1849), també anomenada dels Matiners, van projectar-se a Catalunya, a partir del 1848, cinc línies principals, a més d’altres ramals secundaris, de telegrafia òptica de caràcter estrictament militar, a fi de poder comunicar-se d’una manera ràpida amb les tropes i combatre amb més efectivitat les partides carlines. Aprofitant que José María Mathé era a Catalunya construint la línia espanyola “de Catalunya per València”, el capità general Gutiérrez de la Concha li encarregà la construcció d’aquestes línies militars. La telegrafia òptica va ser el primer sistema telegràfic de la història i usava senyals a distància. Durant la Revolució Francesa, l’enginyer lionès Claude Chappe (1790) va inventar i va aconseguir imposar a l’Estat francès el seu sistema revolucionari de transmissió per semàfors. El primer telègraf era òptic i totalment manual. Per transmetre un missatge entre dues ciutats, calia instal·lar, al capdamunt de torres altes, un sistema de braços articulats maniobrats per un operador. Des d’una torre, l’operador veia la torre precedent i la següent. L’operador de cada una observava els senyals emesos amb l’ajuda dels braços articulats i els retransmetia a la torre següent. Aquest sistema permetia transmetre missatges molt més ràpidament que amb el correu a cavall. </span></span></span></p> | 41.8715800,1.9829100 | 415597 | 4636018 | 1851 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39382-foto-08012-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39382-foto-08012-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39382-foto-08012-154-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Cultural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2023-04-25 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L’any 2013 va ser restaurada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament d’Avinyó. | 98 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||
| 39656 | Parts d'una premsa o molí d'Els Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parts-duna-premsa-o-moli-dels-torrents | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII-XIX | Base plana feta d'un sol carreu de pedra, i lateral igualment de pedra que formarien part d'alguna premsa o molí per tal de subjectar el moble. Han estat reutilitzades com a pedres per construir un corral, i, per tant formen part del mur. Clarament, doncs, la seva funció és arquitectònica. | 08012-417 | Sta. Eugènia de Relat | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.8829700,1.9763500 | 415068 | 4637289 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39656-foto-08012-417-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39656-foto-08012-417-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39656-foto-08012-417-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39663 | Porta del baluard de La Vall de la Gavarresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-del-baluard-de-la-vall-de-la-gavarresa | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | Restaurada recentment | Porta d'una gran fondària, amb clares intencions defensives. Està construïda amb carreus irregulars lligats amb morter. La profunditat de la porta és de 4 m aproximadament. | 08012-424 | Avinyó | En el fogatge de 1497 ja ens apareix anomenada dins de l'antic terme municipal d'Artés, el mas de La Vall, avui dia pertanyent al terme municipal d'Avinyó. L'antic edifici, doncs, existiria ja des del segle XV, tot i que actualment, l''estructura bàsica és del segle XVIII (1743), aixecat sobre el mas anterior del que avui ja no en queden restes. A mitjan segle XIX (1847) hi va haver reformes importants, obrint-se l'accés a l'habitatge pel cantó nord. Al 1944 es va construir una masoveria al cantó de ponent (avui convertida en casa d'estiueig). | 41.8811300,1.9994800 | 416985 | 4637062 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39663-foto-08012-424-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39663-foto-08012-424-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39663-foto-08012-424-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 39250 | Col·lecció d'objectes de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-lajuntament | XX | Hi ha una vitrina dins de l'ajuntament amb diversos elements dels que en destaquem els següents: - Primera màquina d'escriure que va haver-hi a l'ajuntament, datada de principis de segle XX. - Antic rellotge de l'església de Sant Joan d'Avinyó, datat del 1888. - Cornetes de l'agutzil. La més gran és de l'època carlina. - La llança i el fanal del sereno, datats als voltants del 1850. - La placa de les primeres aigües canalitzades a la població, en data de 17 d'abril de 1881. - La bandera de l'Ajuntament al seu patró, el 17 d'abril de 1881. | 08012-12 | Avinyó | 41.8638300,1.9709900 | 414598 | 4635169 | 1880-30 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39250-foto-08012-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39250-foto-08012-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
| 39252 | Gegants d'Avinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-davinyo | XX | Conjunt de cinc gegants: dos d'adults, dos de joves i el gegantó. Els gegants adults són 'El Moro' i 'L'Hebrea', fets als anys setanta. Els gegants joves es diuen 'Joan del Vi' i 'Pepeta de la Rovirassa', i, finalment, hi ha el gegantó anomenat 'Bussé', que representa l'agutzil actual del poble. Aquest últim gegant es creà l'any 1999. | 08012-14 | Avinyó | Els gegants han agafat diversos noms segons el període en què foren creats; els gegants tenen noms de cultures històriques que han anat formant la cultura del poble, tot i que no se'n té pràcticament constància del llegat àrab ni jueu a la zona. Igualment, els gegans joves agafen noms directament vinculats amb la terra avinyonenca: el vi i, la zona de la Rovirassa. Finalment, el Bussé, personatge contemporani emblemàtic per la seva tasca d'agutzil del poble durant els últims anys. | 41.8638300,1.9709900 | 414598 | 4635169 | 1970-00 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39252-foto-08012-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39252-foto-08012-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39376 | Pintures murals de Santa Eugènia de Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-santa-eugenia-de-relat | - BOLÓS, Jordi - HURTADO; Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editors, Barcelona. - DALMAU i ARGEMIR, Delfí (2004). Campanars del Bages Parroquials de Terme. Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, pàg. 52. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - GAVÍN, Josep M (1979). Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), Artestudi Ediccions, Barcelona, pàg. 31. - GINESTA BATLLORI, Salvador (1987). La Comarca del Bages, col·lecció Cavall Bernat, núm. 14, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàg. 54. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. - SITJES i MOLINS, Xavier (1986). Esglésies Romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Sobrerroca, Manresa, pàg. 149. - VILLEGAS, Francesc (1982). El Romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos, Ed. Sobrerroca. - VV. AA. (1984). Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages), Barcelona, Enciclopèdia Catalana, S.A., pàg. 111-113. | XIX | Necessita una restauració urgent | Es tracta de dues pintures murals situades una al Santíssim i l'altre a l'absis. La primera és una pintura mural que representa el martiri de Jesús, on apareixen tres personatges diferents: Jesús i dos botxins (un a banda i banda del primer). Destaca el color negre del fons. Està tan deixat que ha començat a desdibuixar-se i perdre gran part de la policromia original, sobretot per la part inferior. La pintura que cobreix tota la zona de l'absis és molt simètrica. A la banda dreta i l'esquerra hi ha un motiu que representa el món celestial on, sobre d'un núvol, trobem tres àngels vestits amb túniques i ales. Dels àngels n'hi ha un de més gran que té una ploma a la mà esquerra i una corona vegetal a la mà dreta, com si fos un escrivà o algun personatge que decideix l'entrada al cel. Els altres dos angelets interactuen amb aquest. Dalt de tot hi ha un cercle que envolta una estrella que deu significar el reialme celestial. Destaca sobretot el fons blavós de la pintura. Segurament les pintures serien contemporànies. | 08012-148 | Sta. Eugènia de Relat | L'església pertanyia originàriament al terme del castell d'Oristà i molt aviat adquirí la categoria de parròquia que s'ha conservat fins avui. El lloc fou propietat del monestir de Santa Maria de Ripoll car en el segle X o començaments del segle XI la família de Lluçà, propietària del lloc, la cedí al monestir esmentat juntament amb la veïna de Sant Marçal. Al segle XVIII, després d'un llarg plet entre l'abat de Ripoll i el bisbat de Vic, l'església de Relat passà a dependre definitivament de la seu vigatana. El 1680 es construí una nova nau barroca amb capelles laterals variant la orientació inicial, i el 1895 s'hi afegí la capella del Santíssim. | 41.8848300,1.9803400 | 415402 | 4637492 | 1820 ? | 08012 | Avinyó | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39376-foto-08012-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39376-foto-08012-148-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|99 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 39671 | Pintures murals del menjador del Mas Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-del-menjador-del-mas-vilanova | - IGLESIAS; Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII | Faria faltar fixar millor la pintura i cercar-ne millor els límits | Pintures excepcionals, de la mateixa època que es féu la casa, ja que estan disposades entorn de la capelleta. Són dos àngels: el de l'esquerra està aguantant una branca vegetal, mentre que el de la dreta aguanta un peix. El significat, segurament, estaria relacionat amb els pecats del consum alimentari i les regles que havia de seguir tot bon creient. | 08012-432 | Sta. Eugènia de Relat | En el fogatge de 1553 ja ens apareix la família de Vilanova, donant el mas del mateix nom: el Vilanova. Ara bé, al llarg de la història hi ha hagut constància que han existit tres masos Vilanova cohetanis: el Vilanova Jussana, el Sobirana i el Mitjana. Actualment no queda cap refernt estructural que recordi aquests edificis i només s'ha conservat el Vilanova Mitjana, gràcies a la reforma del segle XVII que donà estabilitat a l'edifici. | 41.8993800,1.9730200 | 414814 | 4639114 | 08012 | Avinyó | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39671-foto-08012-432-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39671-foto-08012-432-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39671-foto-08012-432-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tenen una importància molt elevada ja que, segons el propietari, es trobaven sota de quatre capes de guix, i, segurament, hi hauria més pintures amagades al voltant de la cambra, per tant fóra bo d'actuar-hi d'alguna manera per intentar trobar la totalitat de la pintura. | 96|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 39673 | Pintures murals de la cambra del Mas Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-la-cambra-del-mas-vilanova | - IGLESIAS; Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII | Faria faltar fixar millor la pintura i cercar-ne millor els límits | Pintures contemporànies de les del menjador, que se situaven a la cambra principal de matrimoni, amb pintures que decoren actualment part de les parets i dels relleus decoratius de l'estança. Intuïm la figura d'un cavaller amb una capa, i altres pintures d'un color blavós que funcionarien de decoració de les sanefes fetes amb guix. | 08012-434 | Sta. Eugènia de Relat | En el fogatge de 1553 ja ens apareix la família de Vilanova, donant el mas del mateix nom: el Vilanova. Ara bé, al llarg de la història hi ha hagut constància que han existit tres masos Vilanova cohetanis: el Vilanova Jussana, el Sobirana i el Mitjana. Actualment no queda cap refernt estructural que recordi aquests edificis i només s'ha conservat el Vilanova Mitjana, gràcies a la reforma del segle XVII que donà estabilitat a l'edifici. | 41.8993800,1.9730200 | 414814 | 4639114 | 08012 | Avinyó | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39673-foto-08012-434-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39673-foto-08012-434-2.jpg | Inexistent | Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tenen una importància molt elevada ja que, segons el propietari, es trobaven sota de quatre capes de guix, i, segurament, hi hauria més pintures amagades al voltant de la cambra, per tant fóra bo d'actuar-hi d'alguna manera per intentar trobar la totalitat de la pintura. | 94|96 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 39742 | Pica del menjador d'El Berenguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-del-menjador-del-berenguer | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS; Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVI-XVII | Pica de pedra amb una estructura força curiosa. A banda i banda hi ha uns bancs de pedra, tot i que al centre hi trobem un petit sortidor d'aigua fet amb un bloc de pedra on hi ha esculpida una cara molt esquemàtica. El conjunt és tancat per dalt amb una volta aixafada. Creiem que la part de la pica i de la font són anteriors a la resta d'estructura. | 08012-503 | Horta d'Avinyó | Hi ha documentació des de 1376, en què consta la compra venda d'unes terres de vinya pertanyents a aquest mas. La masia ha sofert reformes al llarg del temps, però es pot distingir una part antiga on es situa la porta adovellada i un contrafort. Als anys 1960 s'hi feren obres de reforma. | 41.8114000,2.0184000 | 418466 | 4629302 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39742-foto-08012-503-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39742-foto-08012-503-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39834 | Creu del Record de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-record-de-la-santa-missio | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. | XX | Creu de grans dimensions feta amb un carreu de pedra de dos metres d'alt, sostinguda per una base quadrada feta de carreus de pedra regulars lligats amb ciment. A la vessant de tramuntana podem apreciar una inscripció: 'Recuerdo de la Santa Misión 1942'. La creu, per estil i proporcions ens recorda molt la creu ubicada a llevant de l'església de Santa Eugènia de Relat. | 08012-606 | Avinyó | 41.8606600,1.9709500 | 414590 | 4634818 | 1942 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39834-foto-08012-606-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39834-foto-08012-606-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39835 | Escultura sobre els caiguts a la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-sobre-els-caiguts-a-la-guerra-civil | XX | Escultura de ciment feta de diverses plataformes quadrades i d'altres de poligonals. Sobre de les plataformes hi ha diversos elements de vegetació. A ponent de l'escultura hi trobem una placa metàl·lica amb la següent inscripció: 'La discòrdia civil destrueix les entranyes del país. Avinyó als qui varen perdre la vida'. Segurament es tracta d'una escultura creada als anys 80. | 08012-607 | Avinyó | 41.8631900,1.9708500 | 414585 | 4635099 | 1980-90 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39835-foto-08012-607-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39835-foto-08012-607-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
| 39231 | Barraca de La Portella 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-portella-9 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està força brut per dins degut a l'ús actual que té | Barraca de vinya de planta circular, amb un diàmetre aproximat de 2,5 m i feta de carreus irregulars de pedra lligada en sec. A la vessant de ponent hi ha una obertura en forma de porta, tapiada amb una reixa. El sostre és de volta cònica, a base de la superposició de lloses de pedra, arribant a ser tapades per una llosa més gran a dalt de tot. Sobre de les lloses s'hi col·loca terra aixafada que treballa com a aïllant tèrmic. L'utilitzen per guardar-hi gossos o altres animals. | 08012-81 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8891000,1.9625500 | 413931 | 4637984 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39231-foto-08012-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39231-foto-08012-81-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 39237 | Barraca de Cal Picarocs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-picarocs | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta quadrangular amb una superfície aproximada de 12 m2. Construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de doble vessant i està fet amb teules superposades en fila, sostingudes per un tramat de bigues de fusta. Sobre de les teules també hi ha una biga de fusta al punt central del sostre, donant estabilitat al conjunt. A la paret de ponent hi ha una petita obertura en forma de finestra. | 08012-87 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.9128100,1.9773000 | 415186 | 4640601 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39237-foto-08012-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39237-foto-08012-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39237-foto-08012-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39257 | Barraca de l'Enganyasants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lenganyasants | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XX | Barraca de vinya feta de pedra irregular lligada amb morter. Té una estructura quadrangular, amb una porta al mur de migjorn. L'edificació té uns 10 m2 i disposa de dues petites obertures en forma de finestra a la paret de llevant i a la de ponent. El sostre és de doble vessant fet amb grans lloses de pedra sostingudes per un entramat de bigues de fusta. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada per mantenir la temperatura a l'interior. A la llinda de la porta podem apreciar dos elements importants: l'any de la construcció de la barraca (año 1947) i el nom del possible propietari o constructor de la barraca R.C.P. | 08012-19 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8629800,1.9765500 | 415058 | 4635070 | 1947 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39257-foto-08012-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39257-foto-08012-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39257-foto-08012-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 39259 | Barraca del Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pujol | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XX | L'estat es força bo tot i que l'arbre que cobreix gran part del sostre posa en risc la pròpia estructura. | Barraca de vinya de l'any 1944, tal i com podem apreciar en un pedaç de ciment que hi ha al lateral esquerre de la porta d'accés. En aquest mateix pedaç de ciment es poden apreciar les sigles J.P. Es tracta d'una barraca quadrangular, d'uns 10 m2, amb una obertura com a porta en la paret de migjorn. Té una altra obertura en forma de finestra a la paret de llevant. Recentment s'hi ha adossat un cobert per poder protegir la collita a la seva vessant esquerre. Aquest afegit es pot observar perfectament en la fotografia 3. El sostre té doble vessant i està cobert per lloses de pedra i part de les branques i fulles d'un arbre. En la vessant de llevant, hi ha uralita per tal de reforçar el propi sostre. Aquest es recolza sobre bigues de fusta. Les parets estan lligades amb morter. | 08012-21 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8594600,1.9854200 | 415790 | 4634670 | 1944 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39259-foto-08012-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39259-foto-08012-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39259-foto-08012-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 39261 | Barraca del Pastoret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pastoret | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XX | Barraca de vinya feta amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. Presenta un sostre fet amb doble vessant, a base de grans lloses de pedra cobertes amb terra per preservar de les temperatures exteriors. És una estructura d'uns 6 m2 i presenta una obertura en forma de porta a la seva cara de migjorn. La llinda de la porta està feta amb tres taulons de fusta. El lateral esquerre de la porta està reforçat amb totxos mentre que en el lateral dret podem observar com en un dels carreus està escrit '1959' en pintura blanca. | 08012-23 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8597500,1.9837400 | 415651 | 4634704 | 1959 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39261-foto-08012-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39261-foto-08012-23-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 39262 | Barraca del Tort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-tort | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XIX | Barraca de vinya de forma circular, d'uns 5 m de diàmetre i construïda amb carreus irregulars de pedra, i utilitzant la tècnica en sec. La coberta està feta amb volta cònica, a partir de grans lloses de pedra que van tancant i en una llosa més gran que la resta tapant l'ull del sostre. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada per tal de millorar l'aïllament tèrmic de la barraca. | 08012-24 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8599800,1.9826300 | 415559 | 4634730 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39262-foto-08012-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39262-foto-08012-24-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39266 | Barraca de Cal Papa 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-papa-1 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta quadrangular i amb una superfície aproximada de 8 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligada en sec. Té una obertura en forma de porta a la paret de migjorn. El sostre està fet amb lloses primes i carreus regulars a sobre d'aquestes. Adossats als carreus trobem terra aixafada funcionat d'aïllament tèrmic. Té doble vessant molt lleugera. Posteriorment a la construcció de la barraca s'hi construí un pou al lateral oriental de l'estructura. | 08012-28 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8644900,1.9854400 | 415798 | 4635228 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39266-foto-08012-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39266-foto-08012-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39266-foto-08012-28-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39267 | Pou de Cal Papa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-papa | XVIII-XIX | L'estructura del pou està adossada a la barraca de vinya de Cal Papa 1. Té la planta rectangular i la paret de l'esquerra segueix la cara meridional de la barraca, donant homogeneïtat al conjunt. La part de la dreta no està del tot ben adossada a la barraca. El pou en sí és un forat rodó fet amb pedra seca. Està elevat respecte el nivell de terra ja que el pou s'insereix en una estructura quadrangular feta de pedra en sec. A la banda exterior del pou (llevant) hi ha una llosa de pedra que dóna l'alçada del pou. Altrament hi ha dues parets que sostenen un sostre (adossat igualment al sostre de la barraca) fetes de carreus irregulars de pedra en sec. Entre paret i paret hi ha diverses bigues de fusta que sostenen les lloses del sostre. | 08012-29 | Avinyó | 41.8644900,1.9854400 | 415798 | 4635228 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39267-foto-08012-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39267-foto-08012-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39267-foto-08012-29-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||
| 39268 | Barraca de Cal Papa 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-papa-2 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XIX | Barraca de vinya d'estructura quadrangular i feta amb carreus irregular de pedra lligada en sec. Al mur de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de doble vessant i està cobert per un llautó, protegit per alguna llosa de pedra per sobre i terra aixafada com a aïllant tèrmic. El sostre és aguantat per un bon entramat de bigues de fusta de les quals un parell comencen a cedir. En destaquem un petit forat fet amb carreus de diversa mida de la resta, d'uns 15 cm de diàmetre i situat al centre de la paret de ponent. | 08012-30 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8646700,1.9856400 | 415815 | 4635248 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39268-foto-08012-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39268-foto-08012-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39268-foto-08012-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39271 | Barraca del Pere Segura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pere-segura | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XX | L'estructura ha patit moltes reformes degut al gran ús que se'n deu fer. | Barraca de vinya de planta quadrangular i dividida en dos espais ben diferenciats per una paret: la part de la barraca (esquerra) i la part del cobert (dreta). La superfície total de la suma dels dos espais és de 12 m2. El conjunt presenta un sostre de doble vessant, reconstruït recentment per un sostre de teules. Les parets estan fetes amb carreus irregulars de pedra disposades en sec. La part de la barraca presenta a la paret de migjorn una obertura en forma de porta. Hi ha un tancat afegit a la part del cobert per tancar-hi l'aviram. | 08012-33 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8665300,1.9885800 | 416061 | 4635452 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39271-foto-08012-33-1.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 39273 | Barraca de Les Esglésies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-esglesies | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície de 5 m de diàmetre. Està construïda amb carreus irregulars de pedra en sec. El sostre és de volta cònica a base de superposició de diverses lloses de pedra, tapades per una llosa a dalt de tot. Sobre de les lloses hi trobem terra que tapa el sostre com a funció d'aïllant tèrmic. A la part de tramuntana hi trobem una obertura en forma de porta. Hi ha dues obertures petites a mode de finestra, una a la vessant de llevant i l'altra a la de ponent. | 08012-35 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8839500,1.9798800 | 415362 | 4637395 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39273-foto-08012-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39273-foto-08012-35-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi hem trobat tres creus de fusta, fetes amb troncs. Segurament la distància propera respecte a l'església de Sta. Eugènia de Relat, donaria la funció de capelleta a l'estructura. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 39279 | Barraca del Mas Roqueta 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-6 | - FERRER I ALÒS, Llorenç (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració del vi. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XX | La barraca és molt recent | Barraca de vinya amb dos àmbits ben diferenciats: la barraca i el cobert afegit. La barraca té una planta quadrangular i una superfície de 10 m2. Està construïda amb carreus irregular de pedra en sec. A la paret de migjorn hi trobem una obertura en forma de porta. El sostre és en volta cònica amb una progressió de lloses de pedra fins a ser tancades per una llosa que tapa l'estructura. Sobre de les pedres hi té terra com a aïllant tèrmic. A la paret de tramuntana, per l'interior hi té un petit receptacle de 40 cm d'alt x 40 cm d'ample. Pel que fa al cobert, aprofita la paret de llevant de la barraca, on s'hi adossa una paret a la part posterior, seguint la paret posterior de la barraca. Per tancar el conjunt, a la vessant oriental, hi ha un tercer mur fet igualment de carreus irregulars de pedra en sec. La part frontal del cobert queda sense mur. El sostre del cobert és fet amb lloses de pedra, cobertes amb terra. Les lloses reposen sobre un tramat de bigues de fusta, en una sola vessant. | 08012-41 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8186000,1.9856800 | 415758 | 4630133 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39279-foto-08012-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39279-foto-08012-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39279-foto-08012-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 39284 | Bassa de La Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-portella | XIX-XX | Bassa situada a 20 m de la Masia La Portella. Té una longitud aproximada de 80 m i una amplada de 40 m en la seva zona més ample. Proporciona l'aigua per la Masia de La Portella i els camps propers a aquesta. | 08012-46 | Avinyó | 41.8864000,1.9561400 | 413396 | 4637690 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39284-foto-08012-46-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||
| 39292 | L'Abadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/labadal | - CAMPS, Joaquim (1965). Les Cases Pairals Catalanes, Ed. Destino, Vitoria. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. | XVII | La masia és de planta baixa, dos pisos i golfes, a la part central. A la resta planta, pis i golfa convertida en planta pis. La superfície aproximada és de 2200 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta és adovellada amb escut i les obertures emmarcades amb pedra carejada. La façana principal és simètrica, té un cos de tres galeries a l'alçada del primer i segon pis. El sostre de la planta baixa és amb volta. Les tines han estat obertes per aprofitament d'espai per al restaurant. S'observen ampliacions de diferents èpoques conservant l'acabat en pedra vista, hi ha dos cossos adossats posteriorment als laterals de la façana principal i un altre volum adossat de planta baixa que dóna accés al restaurant. L'era ara s'utilitza com a aparcament de vehicles. Té dues pallisses i elements relacionats amb la producció vitícola (cellers, tines, i bótes). Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-54 | Horta d'Avinyó | La masia és una de les més antigues del terme i de la casa va sorgir un conegut llinatge català: els Abadals, una branca dels quals és propietària del Mas Pradell d'Osona. En el fogatge de l'any 1553 s'esmenta a 'Jaume Abadall' com a batlle del terme d'Avinyó i també com a primer de la llista dels focs. Al segle XVIII la família Abadal féu una escampada de cabalers per moltes masies veïnes. | 41.8343600,1.9678900 | 414301 | 4631901 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39292-foto-08012-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39292-foto-08012-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39292-foto-08012-54-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La primera planta de l'edifici està sense ús i força deixat mentre que la resta de l'edifici està en perfecte estat. En destaquem l'escut pairal que es troba en la porta adovellada de l'entrada de l'edifici (foto 2) i les tines reutilitzades com a salons de restaurant però en un estat excepcional (foto 3). | 94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 39302 | Els Ometells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-ometells | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XIX | Aquest indret té importància històrica ja que es dugué a terme l'anomenat Combat d'Avinyó, un enfrontament armat entre les tropes del general carlí Rafael de Tristany i les forces isabelines del brigadier Manzano que tingué lloc el 16 de novembre de 1848. El Combat d'Avinyó s'inscriu dins de les Guerres Carlines que trasbalsaren Catalunya i tot l'estat espanyol al llarg del segle XIX. | 08012-64 | Avinyó | Fóu en aquest indret on hi hagué un enfrontament armat entre les tropes del general carlí Rafael de Tristany i les forces isabelines del brigadier Manzano que tingué lloc el 16 de novembre de 1848. Aquest passatge és conegut històricament com el Combat d'Avinyó, que s'inscriu dins de les Guerres Carlines que trasbalsaren Catalunya i tot l'estat espanyol al llarg del segle XIX. | 41.8531000,1.9626100 | 413888 | 4633986 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39302-foto-08012-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39302-foto-08012-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39307 | Barraca de L'Olivetà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-loliveta | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XIX-XX | Barraca de vinya de planta rectangular i una superfície de 10 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra en sec. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de doble vessant i ha estat refet recentment amb uralita. Entre les dues vessants d'uralita hi ha una filera de teules per protegir el conjunt del sostre. La obertura de la porta està tancada amb una porta metàl·lica i tancada amb un cadenat. A la cantonada entre els murs oriental i meridional hi ha una parra que tapa gran part de la barraca, sobretot en la vessant frontal d'aquesta. | 08012-69 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8780300,1.9612900 | 413812 | 4636756 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39307-foto-08012-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39307-foto-08012-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39308 | Barraca de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-sant-miquel | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XX | Barraca de vinya de planta rectangular i una superfície aproximada de 10 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de llevant hi ha absència de mur, o sigui que és una barraca disposada en tres murs i l'obertura que serveix d'entrada està a l'est. El sostre és d'una vessant, fent pendent de nord a sud. Està cobert per grans lloses de pedra que estan subjectades per un tramat de bigues de fusta. A sobre de les lloses s'hi ha col·locat terra per aïllar tèrmicament la barraca. A les vores del sostre, però, hi ha una filera de pedres per sobre de les lloses per tal d'ajudar a l'estabilitat de l'estructura. | 08012-70 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8781500,1.9628700 | 413943 | 4636767 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39308-foto-08012-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39308-foto-08012-70-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39313 | Barraca del Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-casas | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XIX-XX | Barraca de vinya de planta rectangular, amb una superfície de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra en sec. Al mur de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. Aquesta conté una porta de fusta, amb un cadenat, que tanca el conjunt. El sostre és de doble vessant i està fet de grans lloses de pedra, amb terra i petits còdols de pedra col·locats al damunt. La barraca es troba situada sobre un petit turó. | 08012-75 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8753800,1.9529200 | 413114 | 4636470 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39313-foto-08012-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39313-foto-08012-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39313-foto-08012-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39314 | Barraca del Simón | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-simon | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XIX-XX | El ciment és dolent a la llarga per la pròpia pedra ja que posa en risc la salut d'aquesta | Barraca de vinya, actualment utilitzada com a corral per a l'aviram. Té una planta rectangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, i construïda amb carreus irregulars de pedra lligada amb morter. La paret de ponent ens mostra una obertura en forma de porta, que actualment ha estat reformada posant ciment a la zona de la llinda. Altres parts de la barraca també demostren gran quantitat de ciment. El sostre està molt tapat per la vegetació però deduïm que seria d'una sola vessant, amb pendent d'est a oest. La porta presenta una reixa per tal de no deixar escapar als animals. | 08012-76 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8694500,1.9496200 | 412832 | 4635815 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39314-foto-08012-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39314-foto-08012-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39314-foto-08012-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 39317 | Barraca de l'Hort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lhort | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XIX | Barraca de vinya de planta rectangular amb una superfície aproximada de 10 m2. Construïda amb carreus de pedra irregulars lligats amb morter. Alguns elements estan fets amb totxana, com la porta o una finestra tapiada a la paret de llevant. La barraca aprofita un desnivell del terreny. A la paret de llevant, doncs, hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és d'una sola vessant i fa pendent del mur septentrional al meridional. Està fet amb teules sostingudes en un tramat de bigues de fusta. Ha patit diverses intervencions. | 08012-89 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.9071500,1.9808000 | 415469 | 4639969 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39317-foto-08012-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39317-foto-08012-89-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39363 | Barraca del Garrigó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-garrigo | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de planta quadrangular, amb una superfície de 8 m2 i construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de llevant de l'estructura hi trobem una obertura en forma de porta. El sostre és de doble vessant, fet amb lloses i, segurament sostingudes per bigues de fusta. La barraca està tancada per una porta i no hi hem pogut accedir. Sobre del sostre de pedra s'hi ha disposat un sostre d'uralita per protegir la barraca. | 08012-135 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8655300,1.9613400 | 413799 | 4635368 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39363-foto-08012-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39363-foto-08012-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39363-foto-08012-135-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39365 | Barraca del Guiumara 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-guiumara-3 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta circular amb una superfície de 6 m2, feta amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la vessant de migjorn té una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica, a partir de la superposició de lloses de pedra tancades per una llosa més grossa al centre de tot el conjunt. Les lloses estan tapades amb terra per aïllar tèrmicament l'estructura. Sobre de la terra hi ha, al capdamunt, una pedra vertical. Hi ha una porta de fusta que tanca la barraca. | 08012-137 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8637400,1.9583500 | 413549 | 4635172 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39365-foto-08012-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39365-foto-08012-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39365-foto-08012-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39367 | Barraca de Jaume Pons (Guiumara 5) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-jaume-pons-guiumara-5 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de planta quadrangular, amb una superfície de 10 m2, feta amb carreus irregulars en sec. A la paret de migjorn hi ha una obertura en forma de porta mentre que a la paret de ponent hi ha una petita obertura que funciona com a respirador. Hi ha un sostre d'una sola vessant, de llevant a ponent, fet amb uralita i no sabem si conserva les lloses de pedra. Si que podem apreciar sobre de la porta unes bigues de fusta que donen suport al sostre. | 08012-139 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8710300,1.9566800 | 413420 | 4635983 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39367-foto-08012-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39367-foto-08012-139-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39404 | Pou de Les Casetes de Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-casetes-de-relat | XX | Pou de planta quadrangular, fet amb carreus regulars i lligats amb morter. Té 1 m d'alt x 1 m d'ample i profunditat. A la part superior hi ha lloses que tapen part de l'entrada al pou. Està tapat amb una tapa metàl·lica que protegeix el pou de l'exterior. Finalment, a la part superior hi ha uns arc fets de ferro, i, en el punt més alt i on coincideixen els arcs hi ha col·locada una politja per poder pujar el cubell de l'aigua. | 08012-176 | Sta. Eugènia de Relat | La família Relat ha estat important des de finals del s XVIII, i fóu un segle més tard quan van anar adquirint un seguit de masies circumdades al voltant de Santa Eugènia de Relat. Aquestes masies van ser molt reformades a principis del segle XX. | 41.8816800,1.9798800 | 415359 | 4637142 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39404-foto-08012-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39404-foto-08012-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39404-foto-08012-176-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|99 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39412 | Barraca de Relat 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-relat-8 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta quadrangular amb una superfície aproximada de 8 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la paret de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de proto-volta cònica, ja que està fet a partir de la superposició de lloses, coronades per una llosa molt més gran que la resta. Les lloses estan cobertes amb terra com a aïllant tèrmic. Al punt més alt de la terra hi ha un carreu de pedra disposat de manera vertical. A l'interior de la barraca hi ha, tan a la paret oriental com la septentrional, dues menjadores pel bestiar. | 08012-184 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8777700,1.9793500 | 415310 | 4636709 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39412-foto-08012-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39412-foto-08012-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39412-foto-08012-184-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39420 | Barraca del Vilarasau 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-vilarasau-1 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta rectangular, amb una superfície aproximada de 10 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la paret de ponent hi ha una obertura en forma de porta. El sostre està fet amb lloses però no hem pogut saber si està fet de proto-volta cònica o amb bigues de fusta, ja que la barraca estava tancada amb una porta. Segurament, però, es tracta d'un sostre de proto-volta cònica. | 08012-192 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8634500,1.9555600 | 413317 | 4635143 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39420-foto-08012-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39420-foto-08012-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39420-foto-08012-192-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39425 | Barraca dels Pujols 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-pujols-3 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 12 m2, i construïda amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. Al mur de llevant hi ha una obertura en forma de porta. La porta està tapada amb un reixat, tancant-ne l'interior de la barraca per tal de poder-hi posar animals. El sostre està fet amb el sistema de proto-volta cònica, a base de la superposició de lloses grans i coronades per una llosa de més grans dimensions. Les lloses estan cobertes per terra aixafada per tal d'aïllar tèrmicament l'estructura. | 08012-197 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8728500,1.9496500 | 412839 | 4636192 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39425-foto-08012-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39425-foto-08012-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39425-foto-08012-197-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39431 | Barraca de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-serra | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la paret de llevant hi trobem una obertura en forma de porta. El sostre és de proto-volta cònica, això és, construït a partir de la superposició de lloses fins a ser coronades per una llosa central més gran que la resta. La obertura de la porta està tancada per una porta de fusta, amb balda. | 08012-203 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8704000,1.9705600 | 414571 | 4635899 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39431-foto-08012-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39431-foto-08012-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39431-foto-08012-203-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39433 | Barraca dels Ometells 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-ometells-2 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de planta quadrangular, amb una superfície de 12 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la paret de llevant hi trobem una obertura en forma de porta. El sostre és de doble vessant fet amb lloses grans sostingudes sobre una estructura de bigues de fusta. Sobre de les lloses hi ha disposada terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmica. A la porta una reixa per tal d'impedir de sortir el bestiar que ocasionalment s'hi disposa. | 08012-205 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8573800,1.9604400 | 413714 | 4634464 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39433-foto-08012-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39433-foto-08012-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39433-foto-08012-205-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39439 | Barraca d'Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-doms | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està ben atesa i restaurada. | Barraca de vinya de planta circular i una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregular lligats en sec. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. Els carreus que delimiten la porta són excepcionalment grans. El llindar de la porta està fet amb una biga de fusta. El sostre de la barraca està fet amb volta cònica a partir de la superposició de lloses coronades per una llosa de més gran proporció al capdamunt. A sobre de les lloses hi ha terra com a aïllant tèrmic. Dalt de tot de la terra hi ha un carreu de pedra. A l'interior, a la part de ponent, hi ha un receptacle a la pedra. | 08012-211 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.9104800,1.9690200 | 414497 | 4640351 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39439-foto-08012-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39439-foto-08012-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39439-foto-08012-211-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 39441 | Barraca de Vilapudúa de Baix 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vilapudua-de-baix-2 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta circular i una superfície aproximada de 10 m2, construïda amb carreus irregular lligats en sec. A la vessant de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. El sostre de la barraca està fet amb volta cònica a partir de la superposició de lloses, sobre de les quals hi ha terra aixafada com a aïllant tèrmic. La part de tramuntana de la barraca presenta una obertura com a ventilador, i, just al costat d'aquesta, interiorment hi ha un receptacle. | 08012-213 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8950100,1.9819900 | 415552 | 4638620 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39441-foto-08012-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39441-foto-08012-213-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Les barraques de Vilapudúa tenen el sostre molt baix i semblen construïdes pel mateix autor. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc