Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 39558 | Llinda de La Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-la-pineda | - IGLESIES, Josep, El Fogatge de 1553, Fundació Vives i Casajuana, 1979. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII | Llinda extreta de la seva posició originària i que actualment s'utilitza com a banc o taula per poder-hi posar diverses eines del camp. La llinda destaca ja que hi ha inscrit '1664' a la pedra. Es tracta d'un sol bloc de pedra massissa, de 2, 5 m de llar i 40 cm d'amplada per 20 cm de fondària. | 08012-319 | Morisco | En el fogatge de 1553 hi apareix el mas d'un Joan Pineda al terme d'Avinyó, proper al mas Abadal i Illa, per tant, no ens estranya que fós aquest mateix punt on uns cent i escaig anys s'alcés un nou edifici. | 41.8597200,1.9324700 | 411395 | 4634752 | 1664 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39558-foto-08012-319-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 39559 | Capella de La Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-pineda | - GAVÍN, Josep m. Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), 1979, Artestudi Edicions, Barcelona, pàg. 28. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII-XIX | El sostre interior de la capella ha començat a cedir i provoca gran quantitat de goteres, posant en risc la salut mateixa de l'interior de l'immoble. | Capella de planta rectangular, construïda amb carreus de pedra lligats amb morter i té una superfície aproximada de 25 m2. El sostre és de doble vessant i presenta un petit campanar a la part frontal fet amb totxanes. Igualment realitzat amb totxanes hi ha la porta d'accés frontal i un petit ull de bou igualment a la façana. La capella estaria adossada a posteriori a l'edifici de la masia. A l'interior de l'edifici trobem pintures murals al voltant de tota la nau representant bancs de fusta. Mentre que a l'absis hi ha un petit receptacle com a capelleta per col·locar-hi algun sant, i als laterals d'aquesta hi ha pintures en forma arquitectònica. El sostre interior està fet amb encanyissat i aquest s'ha començat a desplomar, deixant grans clapes al descobert i posant en perill l'interior de l'estructura. Estava consagrada a la Mare de Déu del Roser. | 08012-320 | Morisco | Aquesta capella s'erigí en una de les reformes de la llar, segurament als voltants del segle XVIII quan la creixença econòmica permeté a la majoria de propietaris de reformara i millorar els antics masos; així part de les reformes van ser incorporar una petita capella al lateral de migjorn del mas. | 41.8596900,1.9327100 | 411415 | 4634749 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39559-foto-08012-320-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39559-foto-08012-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39559-foto-08012-320-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | En uns dels bancs trobem inscrit a posteriori les sigles: 'CNT-FAI', que suposem haurien estat realitzades durant la guerra civil tan per tractar-se d'una capella com pel propi titular de la masia, el mateix Bisbat de Vic. | 94|98|99 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 39560 | Pica baptismal de la capella de La Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-la-capella-de-la-pineda | - GAVÍN, Josep m. Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), 1979, Artestudi Edicions, Barcelona, pàg. 28. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII-XIX | Està a l'aire lliure i això aguditza el risc. | Pica baptismal situada a l'exterior de la capella, composta d'un sol bloc de pedra que es dividiria en la part de la pica i la part del carreu per poder inserir la pica a la paret. | 08012-321 | Morisco | Aquesta capella s'erigí en una de les reformes de la llar, segurament als voltants del segle XVIII quan la creixença econòmica permeté a la majoria de propietaris de reformara i millorar els antics masos; així part de les reformes van ser incorporar una petita capella al lateral de migjorn del mas. | 41.8596900,1.9327100 | 411415 | 4634749 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39560-foto-08012-321-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39560-foto-08012-321-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|99|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 39561 | L'Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/loliva | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII | Conjunt de tres edificis. El volum principal és una masia de planta baixa, pis i golfes (en una part de la casa) amb una superfície aproximada de 560 m2. La coberta és de tres vessants de teula àrab. L'acabat exterior és arremolinat i té la porta amb llinda de pedra amb dues inscripcions superposades: '1677' i 'D.Antonio E Barnola /año 1879'. Trobem dos cossos diferenciats, un amb la coberta a un sol vessant que sembla el més antic i l'altre amb la coberta de dues vessants fruit d'una posterior ampliació. Les obertures són emmarcades amb pedra carejada. Té un cobert i una pallissa. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-322 | Sta. Eugènia de Relat | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.8827200,1.9890400 | 416121 | 4637249 | 1677 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39561-foto-08012-322-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39561-foto-08012-322-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39561-foto-08012-322-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'edifici adjacent, que sembla més antic que la casa principal, està estabilitzat amb ajuda d'uns contraforts a la paret posterior, tal com s'observa a la fotografia 2. | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 39562 | Molí d'oli del L'Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-doli-del-loliva | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Està ubicat en un lloc poc propici per salvaguardar la seva salut. | Base de pedra d'un molí d'oli que queda dividit en dues cambres ja que hi ha una paret mitjera que se li adossa a sobre. Es tracta d'un sol bloc de pedra, que presenta un dipòsit treballat a l'interior, i d'on surt una protuberància igualment del mateix bloc en forma de con, en el punt central del dipòsit. | 08012-323 | Sta. Eugènia de Relat | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.8828600,1.9888400 | 416104 | 4637265 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39562-foto-08012-323-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39562-foto-08012-323-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba situat a l'edifici adjacent de la Masia, situat a la primera planta d'aquest. | 94|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 39563 | La Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guardiola | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 1167 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta amb llinda de pedra i les obertures emmarcades amb pedra carejada. S'observa una ampliació vertical i nova coberta, per la qual la golfa esdevé pis. Hi ha un baluard, possiblement posterior a la construcció original, on hi ha una porta adovellada a la façana est, l'accés principal actual es troba a la façana oest. Trobem un cos de galeries de 2 pòrtics verticals i 3 horitzontals. A la façana nord hi ha una terrassa amb arcs a la part inferior i una cisterna. Té diferents edificis complementaris, coberts, corts i pallisses. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-324 | Morisco | La Guardiola, tal i com indica el seu nom, es construí originàriament com a punt de guarda i defensa de la zona d'Avinyó, ja que la visió sobre el plà és magnífica. Posteriorment s'anà reformant l'estructura originària donant lloc a l'actual mas. | 41.8356100,1.9442600 | 412341 | 4632063 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39563-foto-08012-324-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39563-foto-08012-324-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39563-foto-08012-324-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Destaca el símbol que té la dovella de la porta d'accés de ponent (foto 3). | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 39564 | Carrer del Turcó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-turco | - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Carrer de quatre cases, tres de les quals estan adossades l'una amb l'altre. Es tracta de Cal Claret, Cal Frare, Cal Planoles, Cal Brunic i, la que resta independent, Cal Muntanyola. Es tracta d'una sola Masia inicial, Cal Muntanyola, que, deuria ampliar-se amb la creació de masies separades per poder albergar parcers o altres treballadors del camp i, que amb el temps, aquests agafarien suficient autonomia per poder quedar-se les cases. | 08012-325 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1553, al terme d'Horta, pertanyent a Artés (actualment forma part del terme municipal d'Avinyó), hi apareix un Joan Soynas, alias Torcho. Aquest mas avui ja desaparegut donaria orígen al nom del carrer on es situen actualment un conjunt de cinc habitages, la majoria dels quals estan construïts al segle XVIII, fruït d'un creixament de població i una necessitat d'ajuda entre veïns alhora de fer la collita o altres tasques que fa que moltes masies s'abandonin i la gent comenci a viure en petits carrers autònoms. | 41.8256800,1.9934600 | 416413 | 4630912 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39564-foto-08012-325-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39564-foto-08012-325-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39564-foto-08012-325-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39565 | Pou del carrer del Turcó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-carrer-del-turco | - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XIX | Pou d'aigua del qual en surt una estructura quadrangular, d'uns 2,5 m d'alçada i feta amb totxanes. El sostre està fet amb teules sostingudes sobre de dues bigues de fusta. Dins de l'estructura hi ha una politja per tal de poder col·locar-hi una corda amb un recipient i, així, extreure'n l'aigua de dins. | 08012-326 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1553, al terme d'Horta, pertanyent a Artés (actualment forma part del terme municipal d'Avinyó), hi apareix un Joan Soynas, alias Torcho. Aquest mas avui ja desaparegut donaria orígen al nom del carrer on es situen actualment un conjunt de cinc habitages, la majoria dels quals estan construïts al segle XVIII, fruït d'un creixament de població i una necessitat d'ajuda entre veïns alhora de fer la collita o altres tasques que fa que moltes masies s'abandonin i la gent comenci a viure en petits carrers autònoms. | 41.8256700,1.9929300 | 416369 | 4630911 | 1880-90 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39565-foto-08012-326-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39565-foto-08012-326-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A banda i banda del pou hi ha dipòsits fets amb pedra massissa d'una proporció mitjana (1,5 m de llarg x 1 m d'ample) | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 39566 | Dipòsit de pedra del carrer del Turcó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-pedra-del-carrer-del-turco | - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII-XIX | Dipòsit fet amb un sol bloc de pedra, d'una llargada de 2 m x 1 m d'amplada i 0,80 de profunditat. Segurament funcionaria com a abeurador. | 08012-327 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1553, al terme d'Horta, pertanyent a Artés (actualment forma part del terme municipal d'Avinyó), hi apareix un Joan Soynas, alias Torcho. Aquest mas avui ja desaparegut donaria orígen al nom del carrer on es situen actualment un conjunt de cinc habitages, la majoria dels quals estan construïts al segle XVIII, fruït d'un creixament de població i una necessitat d'ajuda entre veïns alhora de fer la collita o altres tasques que fa que moltes masies s'abandonin i la gent comenci a viure en petits carrers autònoms. | 41.8256800,1.9928800 | 416365 | 4630912 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39566-foto-08012-327-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39568 | Cal Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-muntanyola | - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII | Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 500 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta amb llinda de pedra i les obertures emmarcades amb pedra carejada. Presenta elements de reforç en pedra a totes les façanes, hi ha galeries en arc i en porxo a la façana posterior. Les golfes de la façana posterior són obertes. Hi ha un pou, tines i un cobert. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-329 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1553, al terme d'Horta, pertanyent a Artés (actualment forma part del terme municipal d'Avinyó), hi apareix un Joan Soynas, alias Torcho. Aquest mas avui ja desaparegut donaria orígen al nom del carrer on es situen actualment un conjunt de cinc habitages, la majoria dels quals estan construïts al segle XVIII, fruït d'un creixament de població i una necessitat d'ajuda entre veïns alhora de fer la collita o altres tasques que fa que moltes masies s'abandonin i la gent comenci a viure en petits carrers autònoms. | 41.8256300,1.9931200 | 416385 | 4630906 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39568-foto-08012-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39568-foto-08012-329-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39569 | Turcó de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turco-de-dalt | - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 850 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta adovellada i les obertures emmarcades amb pedra carejada i amb rajoles ceràmiques. S'observa una ampliació a la façana principal com porxo-galeria, i un porxo cobert a la façana lateral. Té baluard, bassa, una pallissa i un cobert. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-330 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1553, al terme d'Horta, pertanyent a Artés (actualment forma part del terme municipal d'Avinyó), hi apareix un Joan Soynas, alias Torcho. Aquest mas avui ja desaparegut (segurament es tractaria de l'actual Turcó de Baix, avui en ruïnes) donaria nom a la zona, tant al carrer que es creà posteriorment com a la nova masia, propera a l'original, el Turcó de Dalt. | 41.8309700,2.0006600 | 417018 | 4631492 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39569-foto-08012-330-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39569-foto-08012-330-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39569-foto-08012-330-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Està molt transformada pels propietaris actuals. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 39570 | Cal Claret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-claret | - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | La casa forma part d'un conjunt de quatre cases en el carrer del Torcó totes datades del segle XVIII, és la segona d'oest a est. És de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 162 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de pedra vista amb restes d'arremolinat i les obertures són emmarcades amb pedra sense carejar i altres arrebossades. S'observen ampliacions a la façana posterior, té uns coberts d'uralita i uns corrals amb murs fets de pedra i panots de formigó. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-331 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1553, al terme d'Horta, ppertanyent a Artés (actualment forma part del terme municipal d'Avinyó), hi apareix un Joan Soynas, alias Torcho. Aquest mas avui ja desaparegut donaria orígen al nom del carrer on es situen actualment un conjunt de cinc habitages, la majoria dels quals estan construïts al segle XVIII, fruït d'un creixament de població i una necessitat d'ajuda entre veïns alhora de fer la collita o altres tasques que fa que moltes masies s'abandonin i la gent comenci a viure en petits carrers autònoms. | 41.8256700,1.9933600 | 416405 | 4630911 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39570-foto-08012-331-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39570-foto-08012-331-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39571 | Pla de Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-vilamajor | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | Zona d'interès històric tan per les hipòtesis sobre un nucli poblacional com per l'indici d'elements arqueològics relacionats amb la ceràmica grisa baix-medieval. Hi ha molts carreus de pedra disposats als marges dels camps, però no hi ha hagut mai rastre de cap habitacle. | 08012-332 | Avinyó | Segons mossèn Trasserra, en aquest pla hi havia originàriament un segon nucli de població o sagrera i era compost d'una vintena de cases. Per altra banda, el Dr. Herms explicava: Al pla de Vilamajor i a la part oriental del serrat de Puig d'Ases hi ha unes sepultures fetes entre quatre pedres que molt possiblement siguin romanes. | 41.8512000,1.9598300 | 413655 | 4633778 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39571-foto-08012-332-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39571-foto-08012-332-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 85 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
| 39572 | Mines d'aigua de La Ruca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-daigua-de-la-ruca | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | XVIII-XX | Es tracta d'un seguit de galeries per on es pot extreure aigua a partir d'aixetes que connecten, mitjançant uns dispositius força recents, aquestes amb uns dipòsits força grans els quals serviren després de la Guerra Civil espanyola per embotellar aigua, però l'empresa fracassà. | 08012-333 | Horta d'Avinyó | Als anys 1930 en Pere Grau, de Barcelona, va adquirir la propietat de La Ruca, la caseta d'en Ponsa i Vilatarsana. Fóu aquest qui decidí canalitzar l'aigua de tres fonts diferents en un sol dipòsit: el dipòsit rodó, construït durant la guerra civil. Després de la guerra el senyor Grau s'arruïnà i vengué totes les seves propietats al senyor Fàbregues, qui va idear una planta embotelladora d'aigua. L'aigua que sortia cap als dipòsits ara ho féia des de les tres fonts abans citades i les mines d'aigua. | 41.8083500,2.0343000 | 419783 | 4628949 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39572-foto-08012-333-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39573 | Caseta d'en Ponsa (Urbisol) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-den-ponsa-urbisol | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XIX-XX | Edifici de planta baixa més dos pisos amb una superfície aproximada de 2300 m2. Està totalment reformat, l'edifici original ha quedat transformat per les successives ampliacions o reformes, la major part recents. En la part original, les parets són de maçoneria de pedra vista només en petita part, i la resta amb arremolinat i pintat. La part nova és d'obra nova i arrebossat actual o amb cobriment de pedra. Es compon de tres cossos diferenciats, un dels quals és una torre de planta baixa i tres pisos. Se situa en un entorn rural envoltat de bosc. | 08012-334 | Avinyó | Als anys 1930 la Caseta d'en Ponça la va adquirir Pere Grau que la reformà i li donà l'aspecte que té actualment, amb grans reformes que respectaren poc la fesomia original del mas. Després de la guerra civil l'edifici passà a mans del senyor Fàbregues, qui començà a explotar comercialment l'edifici, creant-ne el primer restaurant i ampliant-ne els espais. | 41.8025300,2.0203800 | 418619 | 4628315 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39573-foto-08012-334-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39573-foto-08012-334-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39574 | Barraca de Les Iglesies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-iglesies | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de ponent hi ha una obertura en forma de porta. El sostre està fet amb volta cònica, a partir de la superposició de lloses de pedra coronades per una llosa més gran que la resta. A sobre de les lloses hi ha poca terra aixafada i podem comprovar com comença a trontollar l'estabilitat del sostre. | 08012-335 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8954700,1.9758200 | 415041 | 4638678 | 08012 | Avinyó | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39574-foto-08012-335-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39574-foto-08012-335-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39574-foto-08012-335-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'hem trobat amb una reixa de filferro fet que ens indica que la barraca era utilitzada per a encabir-hi bestiar, segurament conills. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 39575 | Barraca de L'Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-loliva | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | S'ha de vigilar que els líquens i plantes de les lloses externes del sostre no puguin arrelar ni esquerdar la roca. | Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de ponent hi ha una obertura en forma de porta. El sostre està fet amb volta cònica, a partir de la superposició de lloses de pedra coronades per una llosa més gran que la resta. A sobre de les lloses hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic. | 08012-336 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8788600,1.9848900 | 415771 | 4636824 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39575-foto-08012-336-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39575-foto-08012-336-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39575-foto-08012-336-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi ha gran part de fongs, líquens i algunes plantes com a fruit del gran entorn humit on es troba. L'estil arquitectònic ens recorda molt a les barraques del Pla de la Garriga, i creiem que segurament aquesta barraca estaria construïda pel mateix autor. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 39576 | Barraca de Relat 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-relat-10 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 10 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de ponent hi ha una obertura en forma de porta. El sostre està fet amb volta cònica, a partir de la superposició de lloses de pedra coronades per una llosa més gran que la resta. A sobre de les lloses hi ha poca terra aixafada i podem observar la poca estabilitat del sostre. | 08012-337 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8754400,1.9841800 | 415708 | 4636445 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39576-foto-08012-337-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39576-foto-08012-337-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39576-foto-08012-337-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39577 | Barraca de St. Miquel 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-st-miquel-1 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta rectangular i una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. Al mur de ponent hi ha una obertura en forma de porta. Degut a la gran quantitat de vegetació que hi ha, no hem pogut apreciar la tipologia de sostre. | 08012-338 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8749800,1.9771200 | 415121 | 4636401 | 08012 | Avinyó | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39577-foto-08012-338-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39577-foto-08012-338-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39577-foto-08012-338-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La quantitat enorme de vegetació ens ha fet pràcticament impossible el poder realitzar fotografies de la barraca. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 39578 | Barraca de St.Miquel 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-stmiquel-2 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya, de planta rectangular, amb una superfície aproximada de 10 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars lligats en sec. A la paret de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre era de doble vessant construït amb lloses que reposaven sobre de grans bigues de fusta, tot i que actualment el sostre ha cedit en la seva totalitat. | 08012-339 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8743000,1.9767500 | 415090 | 4636326 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39578-foto-08012-339-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39578-foto-08012-339-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39578-foto-08012-339-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi ha gran quantitat de vegetació tan a l'interior com a l'exterior que en dificulten la fotografia. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 39579 | Barraca de La Torre 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-torre-1 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus de pedra de proporció força gran i irregulars, Al mur de llevant presenta una obertura en forma de porta, mentre que a la resta de murs hi ha una obertura més petita a cada un d'ells com a respiració de l'estructura. El sostre és de proto-volta cònica ja que passa d'una base quadrangular a una sola llosa a dalt de tot a partir de la superposició de lloses, l'una a sobre de l'altre. Sobre del sostre hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic. | 08012-340 | Morisco | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8539200,1.9489700 | 412757 | 4634091 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39579-foto-08012-340-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39579-foto-08012-340-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39579-foto-08012-340-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39580 | Barraca de La Torre 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-torre-2 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya de planta rectangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars lligats en sec. Al mur de llevant presenta una obertura en forma de porta. El sostre ha cedit però, segons la forma que fa el mur, podem deduir que era de doble vessant i que estava construït amb lloses grans que eren suportades per un tramat de bigues de fusta, tal i com es pot apreciar a l'interior de la barraca. | 08012-341 | Morisco | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8453300,1.9497000 | 412806 | 4633137 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39580-foto-08012-341-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39580-foto-08012-341-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39580-foto-08012-341-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi ha excés de vegetació a fora i, sobretot, dins de la barraca. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 39581 | Barraca de La Torre 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-torre-3 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya de planta rectangular, amb una superfície aproximada d'uns 6 m2, construïda amb carreus de pedra irregular lligats en sec. Al mur de llevant presenta una obertura en forma de porta. El sostre i gran part dels murs han cedit, sense deixar rastre de la tipologia de sostre que coronava l'estructura. | 08012-342 | Morisco | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8471300,1.9484800 | 412707 | 4633338 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39581-foto-08012-342-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39581-foto-08012-342-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39581-foto-08012-342-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi ha un excés de vegetació a l'interior de l'estructura que en dificulta la visió i percepció de la mateixa, alhora que en debilita la pròpia estructura. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 39582 | Barraca del Turcó de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-turco-de-dalt | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre està fet amb volta cònica, a partir de la superposició de lloses de pedra coronades per una llosa més gran que la resta. A sobre de les lloses hi ha poca terra aixafada i podem observar la poca estabilitat del sostre. | 08012-343 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8281800,2.0043400 | 417320 | 4631179 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39582-foto-08012-343-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39582-foto-08012-343-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39583 | Barraca del Camp del Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp-del-feliu | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de ponent hi ha una obertura en forma de porta. El sostre està fet amb volta cònica, a partir de la superposició de lloses de pedra coronades per una llosa més gran que la resta. A sobre de les lloses hi ha poca terra aixafada i podem observar que la porta és excepcionalment baixa. | 08012-344 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8929100,2.0106300 | 417925 | 4638359 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39583-foto-08012-344-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39583-foto-08012-344-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39583-foto-08012-344-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39584 | Barraca de la Roca del Pla de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-roca-del-pla-de-la-vall | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 10 m2, construït amb carreus de pedra irregulars, lligats en sec. No es veuen la totalitat de murs i no podem apreciar la ubicació de la porta encara que creiem que es situaria a la vessant de migjorn. El sostre està totalment desaparegut i no podem saber, doncs, de quina tipologia de barraca es tracta. | 08012-345 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8929900,2.0068400 | 417611 | 4638372 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39584-foto-08012-345-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39584-foto-08012-345-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 39585 | Barraca del Pla de La Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-de-la-vall | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 12 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. Al mur de migjorn presenta una obertura en forma de porta. El sostre era de doble vessant, i construït amb grans lloses que reposaven sobre un tramat de fusta, tot i que actualment no resta dempeus. A l'interior hi trobem restes de les bigues i gran vegetació. Al mur de ponent se li adossa un altre mur de més envergadura per l'exterior de la barraca. | 08012-346 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8908100,2.0077900 | 417687 | 4638129 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39585-foto-08012-346-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39585-foto-08012-346-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39585-foto-08012-346-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A l'interior hi ha força vegetació | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 39586 | Barraca del Vinyés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-vinyes | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya de planta circular i una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars lligats en sec. A la vessant de migjorn presenta una obertura en forma de porta. El sostre, de manera força singular en les barraques de planta circular, és fet amb grans lloses de pedra sostingudes per unes grans bigues de fusta. Sobre de les bigues hi trobem part de terra, encara que gran part del sostre ja ha cedit. | 08012-347 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.9034800,1.9890300 | 416147 | 4639554 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39586-foto-08012-347-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39586-foto-08012-347-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39586-foto-08012-347-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 39587 | Barraca de Capelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-capelles | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Les bigues estan cedint i posen en greu risc el sostre de l'estructura. | Barraca de vinya de planta circular i una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars lligats en sec. A la vessant de tramuntana presenta una obertura en forma de porta. El sostre, de manera força singular en les barraques de planta circular, és fet amb grans lloses de pedra sostingudes per unes grans bigues de fusta. Sobre de les bigues hi trobem part de terra, encara que part de les bigues s'han començat a podrir i esqueixar-se. | 08012-348 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8998100,1.9880300 | 416059 | 4639147 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39587-foto-08012-348-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39587-foto-08012-348-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39587-foto-08012-348-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 39588 | Barraca del Pla de Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-de-vilamajor | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 14 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. Destaca la gran perfecció de la planta, essent molt rodona, i igualment força gran en comparació amb la resta de barraques. A la vessant de migjorn presenta una obertura en forma de porta. La llosa que feia de llinda s'ha esquerdat i, per aquest motiu, el pagès va posar, en el seu moment, una filera de carreus irregulars que contenen la llosa, a un dels laterals de la porta. El sostre és de volta cònica a partir de la superposició de lloses de pedra que estan coronades per una llosa de major envergadura. Sobre de les lloses hi ha disposada terra que funcionaria com a aïllant tèrmic. A la vessant interior de tramuntana hi ha un petit forat fet al mur, com si es tractés d'un receptacle. | 08012-349 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8505000,1.9599700 | 413665 | 4633700 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39588-foto-08012-349-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39588-foto-08012-349-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39588-foto-08012-349-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39589 | Hostal de la Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-la-grossa | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Masia documentada des del segle XIV que consta de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 635 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és arremolinat, la porta amb llinda de pedra i les obertures emmarcades amb pedra carejada. S'observen ampliacions de diferents èpoques, una intervenció en gran part de la coberta i una ala lateral nova. Hi ha elements de reforç en la façana lateral. Té baluard, era, pallissa, bassa i coberts. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-350 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides en gran quantitat. Aquest edifici rep el nom d'hostal ja que la seva situació estratègica vora del camí entre Artés i Moià feia a l'indret un lloc ideal per poder descansar i fer un mos, d'aquí li ve el nom, de l'antic hostal que hi havia. Recentment hi ha hagut reformes de l'edifici. | 41.8061300,2.0377800 | 420069 | 4628699 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39589-foto-08012-350-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39589-foto-08012-350-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39589-foto-08012-350-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39590 | Molí d'El Vinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-vinyers | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | Està començant a cedir el sostre de part de l'edifici. | Molí de planta baixa i pis amb una superfície aproximada de 300 m2. L'acabat exterior és de maçoneria de pedra vista a excepció d'una part en obra nova: totxana i arrebossat actual. La porta és amb llinda de pedra amb la inscripció '1750' i les obertures són emmarcades amb pedra carejada. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals, no s'observen altres ampliacions. Es conserva part d'una volta plana, i resten parts de l'estructura del molí. Hi ha uns corrals també en mal estat i sense coberta. Se situa en un entorn rural envoltat de camps de conreu i bosc. A l'interior hi ha un molí de pedra d'un diàmetre aproximat de 1,30 m. Es tracta d'una mola que cobreix la base del molí, ambdues de pedra, i que serviria per poder moldre blat i altres cereals. Sota de la base, hi ha una cambra on es podia recollir la farina, a través d'un canal que transportava el material fins a receptacles, a un pis inferior. | 08012-351 | Sta. Eugènia de Relat | El riu Relat donava energia a dos molins importants al llarg del camí entre Sant Feliu Sasserra i Avinyó: el molí del Vinyers i el molí del Rovira, possiblement les dues cases més importants de la zona. Tant un com altre edifici són del mateix període, que coincideix amb el creixament del conreu de blat a la zona. Els molins abastien un territori força ampli. | 41.9035200,1.9934200 | 416511 | 4639554 | 1750 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39590-foto-08012-351-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39590-foto-08012-351-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 39593 | El Vinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vinyers | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - HERMS, Atilà (1929). Geografia Comarcana. Avinyó, a 'Butlletí del Centre Excursionista Comarca del Bages', Manresa. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER i ALÓS, Llorenç (coord.). Història del Bages, vol. I, Ed. Parcir, Manresa. - PIÑERO, Jordi (1996). 'El Vinyés (Avinyó)' a FERRER Alós, Llorenç. Masies i cases senyorials del Bages, Angle Editorial, Manresa. - TRESERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | Masia documentada des del segle XVI que consta de planta baixa, dos pisos i golfes i té una superfície aproximada de 1392 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de maçoneria de pedra vista amb restes d'arremolinat, amb arrebossat i pintura actuals a la façana principal i una lateral. S'observa un element estructural de reforç de fonamentació a la façana lateral dreta. Hi ha galeries a la façana principal, tres nivells de pòrtics en vertical i els horitzontals disminueixen de cinc a tres amb l'alçada. S'observen intervencions de diferents èpoques, conservant la volumetría original i finestres emmarcades amb pedra carejada. Hi ha dues tines utilitzades com cisternes de recol·lecció d'aigües pluvials i un tanc d'aigua de reserva. Té baluard, una capella i diferents edificis complementaris: dues pallisses i coberts. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. Destaquen les sis llindes amb inscripcions que hi ha a tot l'edifici: la més antiga és l'exterior que representa un sol i una lluna però que no està datada malgrat la seva espectacularitat artística. Igualment hi ha altres cinc llindes: dues al menjador principal de '1692' i '1707'; a l'exterior, al voltant de la primera, hi ha dues llindes més modernes que denoten la renovació de part de l'edifici: '1801' i '1867'. Finalment, al pati que donava a l'accés original, trobem la inscripció en un llindar de '1719', que dóna a les corts. | 08012-354 | Sta. Eugènia de Relat | La Masia del Vinyers ha format part sempre de la parròquia de Sant Marçal que fou cedida a finals del segle X al monestir de Ripoll pels propietaris d'aquestes terres, els senyors de Lluçà. La masia és esmentada l'any 1553 en el Fogatge com un dels masos que formaven part de la parròquia de Sant Marçal (Lo Mas Vinyes). | 41.9094200,1.9910000 | 416318 | 4640212 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39593-foto-08012-354-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39593-foto-08012-354-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39593-foto-08012-354-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-06-23 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39594 | Marededéu de l'Anunciació (capella d'El Vinyers) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marededeu-de-lanunciacio-capella-del-vinyers | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - GAVÍN, Josep m. Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), 1979, Artestudi Edicions, Barcelona, pàg. 28. - HERMS, Atilà (1929). Geografia Comarcana. Avinyó, a 'Butlletí del Centre Excursionista Comarca del Bages', Manresa. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER i ALÓS, Llorenç (coord.). Història del Bages, vol. I, Ed. Parcir, Manresa. - PIÑERO, Jordi (1996). 'El Vinyés (Avinyó)' a FERRER Alós, Llorenç. Masies i cases senyorials del Bages, Angle Editorial, Manresa. - TRESERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Exteriorment està perfectament, encara que l'interior necessita una neteja urgent. | Capelleta amb un estructura típicament romànica, malgrat que ha estat molt refeta i actualment presenta l'aspecte d'una sola nau, amb una petita rectoria. El sostre i part de l'interior, incloses les pintures murals amb motius dedicats a Sant Joan Baptista, són fets del 1892, tal i com demostra la inscripció feta a l'interior de la capella, sobre de la porta d'accés. Antigament es consagrà a l'Anunciació, tot i que actualment està en desús. | 08012-355 | Sta. Eugènia de Relat | La Masia del Vinyers ha format part sempre de la parròquia de Sant Marçal que fou cedida a finals del segle X al monestir de Ripoll pels propietaris d'aquestes terres, els senyors de Lluçà. La masia és esmentada l'any 1553 en el Fogatge com un dels masos que formaven part de la parròquia de Sant Marçal (Lo Mas Vinyes). | 41.9092400,1.9911500 | 416330 | 4640191 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39594-foto-08012-355-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39594-foto-08012-355-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39594-foto-08012-355-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 99|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 39596 | Capelleta de la Mare de Déu al Vinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-la-mare-de-deu-al-vinyers | XVIII-XIX | Altar situat a la vessant de ponent del menjador de la Masia El Vinyers. És un petit receptacle decorat amb motius neoclàssics. El conjunt té un petit altar que sobresurt uns 10 cm, fet de pedra i on hi ha diversos objectes decoratius. L'alçada total del conjunt és d'uns 1,5 m mentre que l'amplada és de 0,80 cm. Dins del receptacle hi ha una escultura d'una Mare de Déu, figura feta de fusta policromada amb estil neobarroc. Es tracta d'una Mare de Déu amb l'infant sostingut a la mà esquerra, mentre que amb la dreta agafa un rosari. Les dues figures estan coronades amb motius reials: amb una corona d'or, d'on sorgeixen els raigs que genera l'aurèola sagrada que els envolta. En ressalta els colors verds de la túnica i, sobretot, el daurat que impregna tota la figura. | 08012-357 | Sta. Eugènia de Relat | La Masia del Vinyers ha format part sempre de la parròquia de Sant Marçal que fou cedida a finals del segle X al monestir de Ripoll pels propietaris d'aquestes terres, els senyors de Lluçà. La masia és esmentada l'any 1553 en el Fogatge com un dels masos que formaven part de la parròquia de Sant Marçal (Lo Mas Vinyes). | 41.9094200,1.9910000 | 416318 | 4640212 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39596-foto-08012-357-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39596-foto-08012-357-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39596-foto-08012-357-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 99|98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
| 39602 | Can Passol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-passol | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII-XIX | Edifici de dues plantes i golfes, situat davant de l'escorxador del poble. La façana principal està arrebossada i en sobresurten dos balcons al primer pis. La resta d'edifici no està arrebossat i ens permet observar perfectament com l'estructura està composta de carreus de pedra lligats amb morter. Hi ha hagut diferents intervencions posteriors. | 08012-363 | Avinyó | 41.8708100,1.9745700 | 414904 | 4635941 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39602-foto-08012-363-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39602-foto-08012-363-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
| 39603 | La Rovirassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovirassa | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVI-XVII | Està en un estat molt ruïnós | Casa enrunada de la que avui dia en queden pocs vestigis. Destaquen els murs perimetrals, molt malmesos, i algun tram d'escala de l'antiga casa o les dependències externes a aquesta com pallisses, corts, etc. | 08012-364 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. | 41.8677200,1.9427000 | 412255 | 4635630 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39603-foto-08012-364-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39603-foto-08012-364-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 39604 | El Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tomas | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVI-XVII | Està en ruïnes | Edifici de planta quadrangular, del que es conserven gran part dels murs perimetrals i alguns murs interns. En destaquem sobretot la pervivència d'una estança feta amb volta. Tot el conjunt utilitza els carreus irregulars de pedra, lligats amb morter com a base constructiva. | 08012-365 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. | 41.8486700,1.9722700 | 414684 | 4633485 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39604-foto-08012-365-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39604-foto-08012-365-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi ha excés de vegetació tan a fóra com a dins de l'estructura. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 39605 | Cal Bardaix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bardaix | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVI-XVII | Està en ruïnes | Masia de planta rectangular, construïda amb pedres irregulars lligades amb morter. Conserva perfectament les parets perimetrals, amb una alçada de 1,8 m de mitjana. Dins de la Masia podem observar les diverses cambres i una escala que deuria anar al primer pis. Al mur extern de la masia hi trobem un seguit d'espitlleres, denotant el caràcter de fortificació de la casa. Moltes de les pedres que avui dia no hi són s'han utilitzat per poder construir masies o parts de masia dels voltants. | 08012-366 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. | 41.8789100,1.9761400 | 415045 | 4636839 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39605-foto-08012-366-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39605-foto-08012-366-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 39606 | Molí del Clapers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-clapers | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVI-XVII | Està en ruïnes | Masia molt derruïda, de la qual només en podem apreciar algunes parets i murs molt dispersos i amb poca presència física. Als voltants del mur hem trobat forces indicis de ceràmica, corresponent segurament a una tina. La gran quantitat de vegetació ens ha fet impossible un millor reconeixement de la zona. | 08012-367 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. | 41.8132900,2.0238500 | 418921 | 4629507 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39606-foto-08012-367-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39606-foto-08012-367-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39606-foto-08012-367-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 39607 | Barraca de La Vall 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vall-1 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. Al mur de ponent presenta una obertura en forma de porta. La part posterior de la barraca reposa en gran part sobre d'una roca. El sostre està fet de lloses de pedra sostingudes sobre d'un tramat de bigues de fusta. | 08012-368 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8816400,2.0024200 | 417229 | 4637116 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39607-foto-08012-368-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39607-foto-08012-368-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39607-foto-08012-368-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39608 | Barraca de La Vall 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vall-2 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars lligats en sec. Al mur de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. El sostre s'ha desprès en la seva totalitat tot i que encara podem apreciar les bigues de fusta que ens fan pensar, doncs, que seria un sostre fet de lloses suportades sobre aquestes bigues de fusta. Part dels murs també han cedit. | 08012-369 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8799800,2.0017300 | 417170 | 4636932 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39608-foto-08012-369-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39608-foto-08012-369-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39608-foto-08012-369-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 39609 | Barraca de La Rovirassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-rovirassa-0 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de planta el·líptica, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars lligats en sec. A la vessant de migjorn presenta una obertura força estreta en forma de porta. El sostre és de volta cònica, a partir de la superposició de lloses de pedra coronades per una llosa més gran que la resta. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic. Actualment, la part de llevant del sostre ha començat a perdre carreus de pedra i posa en perill l'estabilitat de l'estructura. | 08012-370 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8686200,1.9483700 | 412727 | 4635724 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39609-foto-08012-370-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39609-foto-08012-370-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39609-foto-08012-370-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39610 | Barraca del Galta Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-galta-negra | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | El sostre comença a perdre la base de terra. | Barraca de planta circular, amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. Els carreus són molt estrets i ens recorden l'estil de les barraques del Pla de l'Alzina. Part del mur de ponent es suporta sobre del terreny. A la vessant de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. El sostre està fet de volta cònica, a partir de la superposició de lloses, coronades per una llosa de més grans dimensions. A la vessant de tramuntana hi ha una petita obertura que funciona com a respirador. Igualment, a la part de ponent hi ha un petit forat en forma de receptacle per col·locar-hi varis objectes. El sostre ha anat perdent la terra exterior i comença a mostrar clarianes. | 08012-371 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.9261600,2.0060400 | 417587 | 4642056 | 08012 | Avinyó | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39610-foto-08012-371-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39610-foto-08012-371-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39610-foto-08012-371-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'estil constructiu ens recorda el de les barraques del Pla de l'Alzina. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 39611 | Barraca d'El Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-tomas | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de planta quadrangular i una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. Al mur de migjorn podem apreciar una obertura en forma de porta. Gran part de la barraca ha cedit i, per tant, no podem saber del cert quin tipus de sostre tenia, encara que la presència d'algunes bigues de fusta a l'interior ens fan suposar que es tractaria d'un sostre de lloses sostingudes per un tramat de bigues. | 08012-372 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8484600,1.9706700 | 414551 | 4633463 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39611-foto-08012-372-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39611-foto-08012-372-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39611-foto-08012-372-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi ha un excés de vegetació que posa en perill els pocs vestigis que en resten | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 39612 | Barraca del Pla de la Devesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-de-la-devesa | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | El sostre ha començat a cedir | Barraca de planta circular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. A la vessant nord presenta una obertura que forma la porta. Aquesta està sostinguda per un llindar de fusta. La part superior del llindar de la porta ha començat a cedir, posant en greu risc el sostre de la barraca. Aquest sostre està fet amb volta cònica, a partir de la superposició de lloses de pedra. | 08012-373 | Morisco | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8289100,1.9432900 | 412251 | 4631320 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39612-foto-08012-373-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39612-foto-08012-373-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39612-foto-08012-373-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 39613 | Barraca del Pla de l'Amo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-de-lamo | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de planta quadrada, amb una superfície aproximada de 12 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. Destaca la gran solidesa de l'estructura. Al mur de ponent hi ha una obertura en forma de porta. El sostre està fet amb proto-volta cònica , ja que, a partir d'una base quadrada, les lloses es van sobreposant fins a ser tancada per una sola llosa molt més allargada i grossa que la resta. | 08012-374 | Morisco | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8413000,1.9486200 | 412711 | 4632690 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39613-foto-08012-374-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39613-foto-08012-374-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39613-foto-08012-374-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La paret de migjorn es recolza sobre un mur que té una distància molt llarga, aproximadament de 500 m. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 39614 | Barraca del Pla de l'Infern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-de-linfern | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de planta circular, amb una superfície aproximada d'uns 10 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. Les parets es conserven en la seva totalitat mentre que el sostre ha cedit per complet. Pel tipus de barraca, es tractaria d'un sostre de volta cònica, tot i que no ho podem assegurar. | 08012-375 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.9021900,2.0012400 | 417158 | 4639399 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39614-foto-08012-375-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39614-foto-08012-375-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39614-foto-08012-375-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | En el moment de fer la fitxa, l'actual propietari ens comentava que aquesta barraca està essent reconstruïda a hores mortes. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 39615 | Barraca del Bussé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-busse | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. Al mur de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. El sostre està fet amb grans lloses que reposen sobre d'un tramat de bigues de fusta. Aquestes han començat a podrir-se en alguns punts. Al mur de tramuntana hi ha una petita obertura com a respirador. | 08012-376 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8664700,1.9755800 | 414982 | 4635458 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39615-foto-08012-376-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39615-foto-08012-376-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39615-foto-08012-376-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39616 | Ca La Pastora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pastora | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | Masia de planta baixa i pis amb una superfície aproximada de 110 m2. La coberta era de dues vessants desiguals que desguassaven a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta és emmarcada amb rajoles ceràmiques i les obertures tenen llinda de fusta. S'hi observen diferents intervencions d'obra nova, a la part posterior trobem un garatge que no segueix la tipologia constructiva de la casa. Actualment es troba en reformes. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-377 | Horta d'Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.8312400,1.9756300 | 414940 | 4631546 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39616-foto-08012-377-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39616-foto-08012-377-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/