Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 39865 | Pont del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-cementiri | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XX | Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència allargassada fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant septentrional fa 4 m de longitud. Per la cara sud fa igualment 4 m de longitud. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud és de 3m. | 08012-637 | Avinyó | Aquest pont fóu refet després de la guerra civil espanyola, entre els anys 1940 i 1950 per tal de refer l'antic pont de davant del cementiri que uneix Avinyó amb Santa Maria d'Oló. | 41.8586400,1.9797900 | 415321 | 4634584 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39865-foto-08012-637-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39865-foto-08012-637-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 39866 | Pou de La Posa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-posa | - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Pou de planta circular fet de carreus irregulars de pedra lligats en sec i amb una superfície aproximada de 4 m2. El sostre podria ser cobert amb bigues de fusta ja que actualment trobem aquestes bigues disposades sobre de part de la runa. L'accés al pou seria a la vessant de migjorn. | 08012-638 | Avinyó | La Posa apareix per primera vegada en el fogatge de 1497, dins del terme municipal d'Artès (avui dia, però, pertany al d'Avinyó). Per l'estructura de l'actual edifici, avui en ruïnes, es tractaria de l'original, amb forces remodelacions posteriors. Però encara és curiós com conserva les parets originàries fetes amb tapàs. | 41.8741600,2.0039700 | 417348 | 4636284 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39866-foto-08012-638-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39866-foto-08012-638-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39866-foto-08012-638-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 39867 | Bosc de Vilagonella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-vilagonella | <p>- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (04-05-2000), núm. 3132, Generalitat de Catalunya, Barcelona - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.</p> | <p>Zona de bosc a l'est de Vilagonella que forma part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) a la zona del Moianès, concretament a la de Moianès Bussanya. Agafa concretament 9,11 hectàrees del terme municipal d'Avinyó. Les espècies més abundants són els pins tot i que en ressalten algunes alzines i roures, en menor proporció.</p> | 08012-639 | Horta d'Avinyó | 41.8109200,2.0326600 | 419650 | 4629235 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39867-foto-08012-639-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 1785 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 39868 | Torrent de Malrubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-malrubi | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | Afluent de la riera Gavarresa per l'esquerra; neix dins el terme de Moià, prop de Sant Feliu Rodors, serveix de límit entre els termes de Santa Maria d'Oló i Moià i, després de passar per Avinyó i Artés, aflueix al seu col·lector. El torrent creua el terme d'Avinyó al llarg de dos quilòmetres i escaig. Destaquen els balsos que el torrent ha anat creant, especialment destacable és el del Berenguer. La vegetació que trobem al voltant d'aquest torrent és sobretot de roures i alzines. | 08012-640 | Horta d'Avinyó | 41.8120200,2.0186500 | 418488 | 4629371 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39868-foto-08012-640-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39868-foto-08012-640-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||
| 39869 | Barraca de La Pineda 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-pineda-2 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | El sostre ha perdut la terra compactada | Barraca de planta quadrada, amb una superfície aproximada de 10 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. Al mur de migjorn presenta una obertura en forma de porta, la qual té una particularitat ja que la part superior d'aquesta està disposada en biaix, tancant la porta, o sigui que s'estreny considerablement en la part superior. El sostre és de proto-volta cònica, ja que d'una planta quadrada passa a un sostre, a partir de la superposició de lloses, a tancar en una sola llosa més gran que la resta i que corona el conjunt. | 08012-641 | Morisco | 41.8596600,1.9258700 | 410847 | 4634752 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39869-foto-08012-641-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39869-foto-08012-641-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||
| 94124 | Fira dels Matiners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-dels-matiners | XXI | <p><span><span><span>Des de l’any 2012 es celebra a Avinyó la Fira dels Matiners el segon diumenge de maig. Es tracta d’una fira temàtica centrada al voltant de la Guerra dels Matiners o segona guerra Carlina (1846-1849). Durant la fira es fan diverses recreacions històriques amb representacions als carrers del poble i que transporten al visitant a mitjans del segle XIX, així com diverses activitats, entre elles una demostració del funcionament del sistema de telegrafia òptica, ja que a Avinyó es conserva una de les torres d’aquesta xarxa. Destaca l’escenificació de la batalla entre carlins i lliberals que es desenvolupa a la plaça. Representa la batalla que es va lliurar a Avinyó el novembre de 1848. </span></span></span></p> | 08012-642 | Plaça Major | <p><span><span><span>La guerra dels Matiners, també coneguda com segona guerra Carlina, es va desenvolupar a Catalunya entre 1846 i 1849, pel problema successori després de la mort de Ferran VII el 1833. Es van dividir en dos bàndols, uns defensaven el dret a la corona de la filla del rei, Isabel, mentre els altres defensaven el dret del germà del rei, Carles Maria Isidre de Borbó. Degut a que la corona es va instaurar en Isabel II, els carlins van fer revoltes generant les tres guerres que es van donar a Espanya. La segona guerra Carlina es va iniciar pel malestar de la població per problemes econòmics deguts a la reforma, a més del problema successori, esclatant la guerra dels Matiners el 1846, que a Catalunya va ser un conflicte armat. Els matiners eren un grup de pagesos, obrers i carlins d’idees republicanes que es van aixecar contra les mesures econòmiques instaurades pel govern isabelí. A Avinyó es van concentrar un gran nombre de forces carlines abans de la batalla, així com nou importants caps amb els seu homes, concentrant uns 2000 soldats i voluntaris. Els caps eren Rafael Tristany, Marçal, Posas, Borges, Montserrat, Picó, el Muchaho, Sargatal i Ramon Cabrera (general de l’exèrcit carlí de Catalunya). Pel que fa als liberals, el brigadier isabelí Manzano va sortir del quarter de Manresa amb una columna d’entre 600 i 1000 soldats. Els carlins van sorprendre als liberals en una emboscada, els van derrotar i van detenir Joaquín Manzano i un bon nombre de soldats. L’acció va tenir molt ressò mediàtic i va provocar la destitució del capità general de Catalunya pels liberals, mentre que el pretendent carlí al tron va premiar per la victòria a Rafel Tristany nomenant-lo comte d’Avinyó.</span></span></span></p> | 41.8636900,1.9713300 | 414626 | 4635154 | 2012 | 08012 | Avinyó | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/94124-firadelsmatiners.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/94124-fira-dels-matiners-avinyo-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/94124-fira-dels-matiners-avinyo-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/94124-fira-dels-matiners-avinyo-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/94124-fira-dels-matiners-avinyo-25.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-04-25 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 2116 | 4.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc