Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40415 | Alzina de cal Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-ferret | Des d'un punt de vista ecològic, la conservació d'aquests arbres te un interès no tan sols nacional sinó també europeu | <p>'Quercus ilex'. Es tracta d'un arbre monoic de capçada espessa i molt ramificada, escorça clivellada i fulles d'un verd fosc, dures, petites, de marge sencer o dentat, peludes per revers, verdes tot l'any; el fruit, la gla, mai no té escames punxents a la cúpula. Té més de 20 metres d'alçada, i aproximadament 3,4 m. de corda al tronc. La fusta de les alzines, molt dura, havia estat emprada a Avinyonet en fusteria i, sobretot, en l'obtenció de carbó.</p> | 08013-105 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Tal vegada sigui l'alzina l'arbre més representatiu de la península ibèrica. A Catalunya existeixen exemplar de grans dimensions, com l'exemplar gegant de can Pedró, a Palau de Plegamans (Vallès Occidental), amb un tronc de més de 4 metres de circumferència (aquest en té 3,4).</p> | 41.3473500,1.7725200 | 397310 | 4578044 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40415-foto-08013-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40415-foto-08013-105-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | No s'ha trobat altre exemplar d'alzina isolat en aquest estat de conservació i d'aquestes dimensions en tot el terme municipal. | 98|94 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
| 41044 | Costums relacionats amb els fenòmens meteorològics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-relacionats-amb-els-fenomens-meteorologics | <p>AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>1. CREMA DE LLORER PER TALLAR LA TEMPESTA I LES PEDREGADES. Era corrent que a les cases es cremessin bé a la llar, bé a qualsevol foc encès dins la casa, fulles de llorer que s'havien beneït el dia de Rams (informacions orals presses a Can Montregull i a mas Bertran, juny 2002). 2. TREURE A LA FINESTRA LES TOVALLES. Es treien a la finestra les tovalles que cobrien la taula pel salpàs (AMADES, 2001, IV: 674) i també perquè allunyés els llamps i les pedregades (AMADES, 2001, II, 734; IV, 674) es treien a la finestra (informació oral pressa a mas Bertràn, juny 2002). 3. TREURE FORA LA CASA UNA PAELLA I UNS TRES PEUS. Quan pedregava es treia fora de la casa una paella de cul per amunt i uns tres peus de petges enlaire (AMADES, 2001, IV: 674). 4. TALLAR NÚVOLS. A l'Arboçar 'tallaven' els núvols amb ganivets, amb la mà esquerra, i a la mà dreta portaven un Sant Crist (1948) (SADURNÍ, 2001: II, 137) 5. ESCODRINYAR EL VENT DE MIGDIA. A l'Arboçar, escodrinyaven el vent del migdia del Dissabte de Glòria, que era el que portaria les tempestes d'estiu (SADURNÍ, 2001: II). 6. POSAR UN RAMET DE LLORER BENEIT A LA VINYA. Per Santa Creu, a la sortida d'ofici, es portava el ramet de llorer beneït a la vinya i es deixava sobre un cep, a fi que Déu els preservés del mal temps (SADURNÍ, 2001: II). 7. POSAR-SE LES CATIUSQUES. Quan llampegava les mares posaven als seus fills les catiusques (Informació oral Can Montragull, juny 2002). 8. BOIRA I BRUIXES. Deien que els dies de boira gebrada i els de pluja i sol eren els preferits de les bruixes, la qual cosa va donar peu a la dita 'Plou i fa sol, les bruixes es pentinen, plou i fa sol, les bruixes porten dol' (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 128)</p> | 08013-246 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||||
| 41046 | Costums diversos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-diversos | <p>AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopèdia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>1. Pel dia de difunts es captava pa, tot dient un parenostre pels difunts de la casa. 2. ELS OUS DE LES GALLINES. Les mestresses sempre procuraven que el nombre d'ous que havien de covar les gallines fos imparell; altrament, molts ous en sortirien 'nials' (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 140) 3.CANVI DE ROBA EN DIVENDRES. A les Gunyoles, les mares obligaven els seus fills a canviar-se la samarreta gruixuda d'hivern per la prima d'estiu, sempre en divendres (1965) (SADURNÍ, 2001: II, 144). 4.PLANTAR UN LLORER. A Sant Sebastià dels Gorgs, plantar un llorer presagiava la mort de tota la família. 5. APROFITAR LA BOGA DE LES BASSES. Abans, hi havia gent que s'ocupava de manera esporàdica d'apedaçar els culs de les cadires. Eren habitualment gitanos passavolants que aprofitaven la boga que creixia al fons de certes basses. Així està documentat en el cas de les Basses de Les Planes de Les Roques. 6. LES PASTORES QUE VENIEN OLI DE GINEBRÓ I TREMENTINA. Era costum entre les mestresses d'Avinyonet comprar a les dones dels pastors que feien la transhumància, oli de ginebró i trementina. La trementina s'obtenia de la resina del pi roig. Aquestes venien amb els seus marits des de les terres altes i la gent gran les recorda portant unes faldilles molt llargues. L'oli de ginebró era un remei molt destacat per eliminar els cucs de l'intestí de la canalla (Informació oral Ca la Modesta, març 2003). També era empleat pel bestiar. Els pegats de trementina eren molt utilitzats contra el dolor, els cops i les torçades. Era bo també per a picades d'alguns animals, úlceres i grans infectats. 7. RITUS DE CONSTRUCCIÓ I APOTROPÀICS. En el transcurs de la feina de camp, s'ha pogut constatar la presència d'indicis de costums d'aquest tipus, com poden ser la existència de símbols protectors com: el remat de les teulades fet mitjançant dues tiges enfrontades, les creus marcades a les portes de les cases, o al sostre (s'ha conservat un interessant cas a la cara interior de la pedra central de la coberta d'una barraca), o les teules pintades amb el motiu de 'dent de llop', pintat o en reserva. Tot aquest simbolisme contribuiria sense dubte a reclamar una protecció sobrenatural per a l'edifici, aconseguida tant mitjançant el simbolisme de les creences institucionalitzades, com els signes protectors de pràctiques o creences esotèriques de les que s'ha perdut la memòria, però moltes vegades no la presència. 8. COSTUM PARTICULAR A SANTA SUSANNA. No coneixem si això es feia en altres llocs, però la tradició oral parla de la utilització d'una dependència al caseriu de Santa Susanna, que era coneguda precisament com a la 'sala dels nuvis', per passar una petita i econòmica lluna de mel pels recents casats a la masia. Així la parella els nuvis romandrien tancats i barrats en aquest espai durant un temps. Els aliments se'ls facilitaven per una petita obertura a la paret. 9. COSTUMS SUPERSTICIOSOS: 9.1. No rentar durant els nou dies que segueixen la mort d'un individu de la família. 9.2. Si el saler es gira, impensadament, indica dissort. 9.3. No entrar el ram de llorer beneït a casa al retornar de l'església per Sant Pere Màrtir 9.4. No dinar tretze comensals a taula.</p> | 08013-248 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41046-foto-08013-248-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||||
| 41045 | Costumari propi de la nit de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costumari-propi-de-la-nit-de-sant-joan | <p>AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>1. ROQUES QUE S'AJUNTEN En el costumari i credenciari de la nit de Sant Joan es troben diversos costums i diferents creences que semblen reconèixer cultes de caràcter orogràfic o lític. Així és el cas d'un costum documentat per Joan Amades al terme d'Avinyonet, i que és la següent: es té la creença de que 'dues roques que es troben d'alt d'un puig proper a Avinyonet del Penedès (Les Cabòries), es van ajuntant a poc a poc. Quan es cloguin vindrà la fi del món. Des de fa temps que cada nit de Sant Joan van avançant; abans hi podia passar un home a cavall; més tard només hi passava a peu, per gras que fos, i ara ha d'estar molt magre per a poder-hi passar. La gent de la rodalia té el cas per un indici que la fi del món s'acosta' (AMADES, 2001, IV: 160). 2. SALTAR EL FOC. La nit de Sant Joan a les Cabòries creien que els qui saltaven el foc no moririen durant l'any. Els fadrins, per demostrar la seva virilitat, havien de saltar, com a mínim, set focs. A les Gunyoles, l'any 1935, encara hi havia qui per la vigília de Sant Joan anava per la muntanya, amb una canya verda, 'buscant la sort'. (SADURNÍ, 2001: II, 162). 3. PER CONÈIXER EL NOM DEL FUTUR MARIT. Les noies que anaven a esporgar la vinya la nit de Sant Joan preparaven un plat amb aigua i oli en el qual ficaven cargolats tants papers com pretendents coneixien. En cadascun d'aquests paperets escrivien el nom de cada noi que es pretenia. Després se n'agafava un i el que sortia era el noi que seria el futur marit. En tant que s'agafava el paper es recitava la següent oració: 'Sant Joan Baptista apòstol i evangelista, per la propietat que Deu us ha donat feu-me sortir el meu enamorat' (Informació oral Concepció Massana, juny 2001). 4. UNTAR AMB OLI L'ULL DE LES FIGUES. Un altre costum en el qual es troba protagonista un element del medi vegetal a la nit de Sant Joan, és el d'untar amb oli l'ull de les figues de manera que per Sant Pere ja eren madures (AMADES, 2001, IV: 96) (INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002). 5. SANACIONS DE TRENCADURA (veure fitxa dedicada a medicina popular). La nit de Sant Joan es passava per les branques d'un roure als nens herniats, i ho feien un Joan i un Pere (informació oral veïns d'Avinyonet, juny 2002). Era molt estès tal costum. En el cas dels nens es tractava de despullar la criatura trencada, a les dotze de la nit de Sant Joan, i dues persones, que acostumaven a ser els padrins, se la passaven l'una a l'altra pel mig d'un tronc de roure o alzina que havien obert abans verticalment. La primera deia: Sant Joan et passa i l'altre contestava: Sant Pere et traspassa, o la següent formuleta: '-Té Pere - Té Joan -Que es curi aquest infant' En altres pobles deien: Teniu, Joan, us la torno curada. L'operació es repetia tres voltes i els assistents resaven tres parenostres. La roba la deixaven a la soca de l'arbre, i si aquest continuava vivint, era senyal que l'infantó estava guarit. A les Gunyoles, l'any 1942, es va dur a terme una cerimònia d'aquestes a la que hi assistiren una quarantena de persones, a prop de la font del Cuscó, i hi hagué galetes i vi bo per a tots (SADURNÍ, 2001: II, 195) Altres indrets que semblaven propicis per aquestes cures, eren Avinyó, la Font del Molinet, la Font de la Canya, el torrent del Batlle i la Font del Cuscó . Cap els anys 1940-1950 es va passar un altre nen trencat en el bosc del Batlle a tocar el torrent del mateix nom. La gent anava amb espelmes. També se sap que sota el roure del Sebio Ferret Castellví s'havia fet aquesta cerimònia (INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002).</p> | 08013-247 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41045-foto-08013-247-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | (Continuació descripció) 6. La vigília de Sant Joan, els veïns de Les Gunyoles, sortien per la muntanya, amb una canya verda, a trobar la bona ventura. 7. EL TRESOR DEL PUIG DE LA MOLA. Un altre costum devia ser el de, a trenc d'alba de la nit de Sant Joan, anar a buscar la primera pedra on hi toca el sol dalt del puig de la Mola, ja que sota d'ella hi ha un tresor amagat (Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003). | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||
| 40403 | Costums religiosos desapareguts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-religiosos-desapareguts | <p>AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>1.EL RITUS DEL SALPÀS. Com a tot arreu, a cases i masies es feia per Setmana Santa la cerimònia del 'Salpàs' o benedicció de les cases, ritus aquest que durava el temps de fer la benedicció de tot el terme. Es parava taula amb unes tovalles ben blanques la sal i el llorer, i el capellà aplicava la sal a la porta de la casa mitjançant una canya. A la masia de Can Montergull i altres, encara es visible la creu on s'aplicava la sal a l'entrada de la casa. 2. ELS TOCS DE CAMPANES A les Gunyoles d'Avinyonet, en els enterraments, les campanes els deien: -Jau mort, mort jau... 3. RESAR EL ROSARI. 3.1. A principis del segle XX, totes les famílies resaven cada dia el rosari i s'agenollaven en recitar la Salve. 3.2. Cada cap de mes es feia una processó, tot resant el rosari, a les Tres Creus. També el dijous i divendres Sant. Sembla ser que la Confraria de Nostra Senyora del Roser de Les Gunyoles era l'encarregada d'organitzar aquest ritus. Cada any s'anaven rellevant les cases encarregades, així com també les processons de cada cap de mes, resant hi el rosari fins a les 'Tres Creus' (PUIG I BOSCH, 1912). 4. L'ANGELUS. Quan treballaven al camp o a la vinya, en sentir l'Àngelus s'agenollaven tot resant l'Avemaria. 5. REPARTIMENT DE GARLANDES. Per Sant Isidre, A Les Gunyoles, els administradors recorrien el poble, casa per casa, amb una panera de garlandes beneïdes, a talls i una banya. Obsequiaven amb un tros de garlanda cada família i, amb la banya, feien una creu a la porta principal. 6. SUBHASTA DE GARLANDA. A Les Gunyoles, per la festa del Roser, organitzada cada any per una família diferent, aquesta família que tenia al seu càrrec l'organització, regalava una garlanda als administradors perquè tenien cura de passar una capta per l'església. Després, aquesta crespella, juntament amb d'altres, era subhastada a la plaça de l'església, a benefici del Sant. La crespella, o garlanda grossa, també servia per la diada del Roser (PUIG I BOSCH, 1912). 7. SUBHASTA DEL PEU DEL PORC. A Les Gunyoles, per Sant Antoni, quan les famílies ja havien matat el porc i havien fet el present al senyor rector, aquest subhastava a la plaça un peu de porc per al manteniment de la Confraria de Sant Antoni. 8. PA DE MORTS. A Les Gunyoles, i amb motiu dels funerals d'un familiar, les cases riques donaven el 'pa de morts'; el repartien entre els pobres, mentre aquests resaven un parenostre pel difunt a la plaça. 9. OFERTORIS A L'ESGLÉSIA. A Les Gunyoles, als ofertoris, el poble donava preferència als amos i mestresses. 10. LA RIQUESA SOTA TÀLEM. A Les Gunyoles, les processons passaven pel davant de les cases més riques, i els seus propietaris eren els qui portaven el tàlem. 11. REPARTIMENT DE GARLANDES I BANYA. També a Les Gunyoles i pels Sants Innocents, els administradors de Sant Isidre passaven per les cases repartint trossos de garlandes o coques a 'talls i una banya' i fent, de passada, una creu a la porta de les cases. 12. FER UNA CREU A TERRA. Abans d'escampar la llavor en un camp, en començar la sembra, els pagesos de les Gunyoles feien una creu a terra amb un arreu, tot resant perquè Déu multipliqués aquella sembra (any 1885). 13. COSTUMS DE FERTILITAT. Quan se celebraven unes noces, els pabordesos de Sant Isidre esperaven als nuvis a la plaça amb una faixa, un ram i la morratxa, recitant versets per a fer saltar dinerets (PUIG I BOSCH, 1912). Altre versions recollides: lligaven una cinta que travessava la plaça, i el nuvi havia de saltar-la i donar una almoina als escolans. Altres dades: els pabordesos amb la faixa els hi barraven el pas als nuvis a la plaça. A la núvia (l'altra versió diu que a la parella) la ruixaven amb aigua d'olor, recitant a la vegada uns versets per fer-los saltar uns dinerets. També es ruixava amb l'almorratxa per la festa de Sant Pere d'Avinyó els administradors de la confraria: les dones ruixaven i els homes recollien l'almoina amb la safata del sant.</p> | 08013-93 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40403-foto-08013-93-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | (Continuació descripció) 14. CICLE FESTIU: 14.1. El dilluns de Pasqua es celebrava i es celebra encara l'aplec a l'ermita de la Mare de Déu de Llinda a Sant Sebastià dels Gorgs. A Les Gunyoles a Cal Forner es feien garlandes per Pasqua i es regalava una grossa amb fruita i ous a les Caramelles, i altra que es rifava pel ball de Pasqua. 14.2. El 6 d'agost, Sant Salvador, patró de les Gunyoles. 14.3. Santa Teresa era l'advocada contra la llagosta a Sant Pere d'Avinyó. És també la patrona 'moderna' de Cantallops. 15. CARNAVAL I QUARESMA. 15.1. DILLUNS DE CARNESTOLTES. El jovent anava a ballar a un altre poble, tot el dia, i els d'aquest venien a Les Gunyoles. 15.2. DIMARTS DE CARNAVAL. Els joves passaven per les cases disfressats acompanyats de dos ninots que ballaven, el Vellot i la Vellota, les gralles feien música i els nois captaven per la festa. Després cremaven aquestes dues figures. 15.3. DIMECRES DE CENDRA. El poble assistia al 'All i oli' menjant peix, i a última hora enterraven el Carnestoltes. 16. L'1 DE MAIG es feia la benedicció del terme, organitzant-s'hi una processó que arribava a la Creu d'en Llanes (PUIG I BOSCH, 1912). 17. Està documentat al segle XVI a la parròquia de Sant Pere d'Avinyó, el costum de deixar en el testament una ofrena de misses, costum aquest que era anomenat de Sant Amador (ESCOFET, 1981). | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||
| 40429 | Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-susanna | <p>CARBONELL VIRELLA, V. (1981) 'Els castells del Penedès' Butlletí de la Biblioteca - Museu Víctor Balaguer, p. 72, Vilanova i la Geltrú. EL PENEDÈS (1967) 'El Penedès', Els castells catalans, Barcelona: Ed. Rafael Dalmau. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. MIRET, X. (1983) 'La quadra medieval de Santa Susanna' Olerdulae, Any VIII, Núm. 21-22, pp. 22-23, Vilanova i la Geltrú NOVES ESTACIONS (1976) 'Noves estacions amb ceràmica ibèrica i romana. Santa Susagna' Circular per als socis de l'Agrupació Excursionista Talaia, Vilanova i la Geltrú, maig 1975 RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. VIRELLA BLODA, J. /1968) 'Els castell de Santa Susanna', Circular per als socis de l'agrupació excursionista Talaia, Vilanova i la Geltrú.</p> | <p>A 500 m. al SO de la quadra medieval, en una petita elevació de terreny, al peu del camí que mena de la quadra fins a la masia de Cal Montaner (a prop d'Olivella). En aquest punt s'han localitzat diversos fragments de dòlia i de tegula, així com un possible mur de pedra amb morter al costat dels edificis medievals, en el roquisser. El jaciment s'ha definit com un assentament romà a la plana (RIBÉ ET AL, 1989-1998).</p> | 08013-119 | Santa Sussanna - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Jaciment localitzat en prospeccions efectuades per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre Excursionista Talaia de Vilanova i la Geltrú, en la dècada de 1960. Aquestes prospeccions foren repetides per Xavier Virella el 1974 i per Magí Miret el 1990 (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 41.3301000,1.8142400 | 400774 | 4576080 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40429-foto-08013-119-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El jaciment es troba al costat d'un dels dos principals llocs que conserven l'aigua tot l'any de tot el massís del Garraf. | 83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
| 40428 | Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-0 | <p>GIRÓ ROMEU, Pere (1979) 'Notes d'arqueologia de Catalunya. Barcelona', Informació Arqueològica, Núm. 30, Barcelona, Institut de Prehistòria i Arqueologia. RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | Sembla ser que a finals de la dècada de 1970 s'explanà el vessant sud-oest del promontori on encara hi ha la casa de can Ros, tot destruint les restes que hi havia en aquest punt (RIBÉ et al.; 1989-1998). | <p>A finals de la dècada de 1970 s'explanà el turonet on s'assenta can Ros per necessitats agrícoles i es traslladaren les terres a una zona més baixa provocant la destrucció total o parcial d'un jaciment ibèric. S'hi localitzaren més de 40 sitges i es pogué recollir part del material: ceràmica comuna a torn amb decoració pintada, ceràmica campaniana (una amb decoració de palmetes impreses) i molins de ma de gres entre d'altres restes no descrites. Les restes destruïdes formarien part d'un camp de sitges o zona d'emmagatzematge de les collites de la zona i que pertanyerien a un nucli d'habitació que podria estar més o menys a prop. La ceràmica permet donar una data de cap el segle II aC, però pot ser anterior (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 08013-118 | Cantallops, 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Es va recollir molt de material per part de Pere Giró en el moment de la destrucció de tot o part del jaciment. L'any 1998, quan es va fer la revisió de la Carta Arqueològica, no s'hi va trobar material (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 41.3678100,1.8021200 | 399818 | 4580281 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40428-foto-08013-118-1.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | A la zona marcada com a jaciment, no s'hi troba la casa de cal Ros. El topònim pot conduir a error. A més la descripció del jaciment sembla referir-se al lloc immediat a la casa. No es pot esbrinar amb exactitud, a través de la carta arqueològica la ubicació exacta del jaciment. No es troben materials superficials que ajudin a aclarir aquest dubte. A la plana penedesenca s'han trobat altres camps de sitges importants com la 'Vinya del Pau' i 'Mas Castelló' entre d'altres, sense haver trobat encara les restes que correspondrien a l'assentament al qual pertanyien les àrees de dipòsit (RIBÉ et al.; 1989-1998).. | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||
| 40311 | Torre de Les Gunyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-les-gunyoles | <p>BALIL, Alberto (1976) 'El monumento Funerario Romano de 'Les Gunyoles''. Zephyrus, XXVI-XXVII, pp: 389-399. Barcelona. CARBONELL I VIRELLA, Vicens (S.D.) Primeres notícies històriques de Les Gunyoles (Avinyonet). Document mecanografiat. Vilanova i la Geltrú. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2528 ACCN LLORACH SANTÍS, S. (1992a) 'Castells i edificacions militars de l'Alt Penedès'. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. p. 38. RIBAS, M (1967) 'La torre romana de les Gunyoles en Avinyonet' Ampurias, Vol. XXIX, pp. 275-281, Barcelona RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. RIUS SERRA, JOSÉ (1981). Cartulario de 'Sant Cugat' del Vallés. 4 vols. Textos y estudios de la Corona de Aragón 3-6. Barcelona, 1946-47, 1981. Pere Roca i Garriga, ed. (Sabadell, 1981).</p> | I-II | El monument va ser restaurat per la Diputació de Barcelona. | <p>A l'extrem oest de les Gunyoles, construïda sobre un morrot de penya. Dins el recinte enjardinat de Can Rialb (o Ca n'Umbert), al costat d'una casa pairal d'estil gòtic (s. XIV-XV), coneguda pel nom del Castell. És de planta circular i presenta 9 metres de diàmetre, arribant la part conservada a una alçada d'uns 11 m. El gruix dels murs, en la seva part alta, és de 1 m, amb rebliment d''opus caementicium'. És feta de pedra calcària i tosca, en 'opus quadratum' amb carreus disposats regularment. En la seva part més alta, a 7,25 metres sobre el sòcol, es conserven restes, avui completats, d'una motllura. El cos situat a sobre d'aquesta, va ser en bona part utilitzat per a la construcció de l'església parroquial. En la seva part baixa presenta un sòcol de disposició irregular, part vertical, part atalussada, de 2,10 metres d'alçada i un ressalt de 0,20. A la seva excavació es van localitzar restes d'una volta de formigó de calç, que encara conservava l'empremta de l'encanyissat de la sintra (RIBÉ ET AL, 1989-1998). També és interessant la notícia del descobriment d'una sitja a 14 metres a l'oest de la torre (RIBÉ ET AL, 1989-1998).</p> | 08013-1 | Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Sembla que es tracta d'un monument funerari romà de tipus turriforme, segons es desprèn de la seva posició (sense domini efectiu sobre el territori i al costat d'una via). Amb posterioritat al seu primitiu ús, s'hauria aprofitat com a torre de guaita i de defensa a l'època medieval. Va ser utilitzada com a pedrera en el segle XVIII per a la construcció de la església parroquial (BALIL, 1976). Surt esmentat el 981 al Cartulari de Sant Cugat: testament sacramental de Galindo, datat el 5-9-981 (RIUS SERRA,1981, núm 136: 111 i CARBONELL, S.D.): 'in termino de Olerdola, Cegoniolas' (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001: 2). El testament es jurat al Kastrum Eraproniano, i en ell es parla dels alous de Ceguniolas: terres i vinyas, cultius i herms i també de la seva turrem i ipsum edificium, els qual dóna a la seva muller Ermengarda i als seus fills (RIUS SERRA,1981, núm 136: 111).</p> | 41.3523000,1.7792900 | 397884 | 4578586 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40311-foto-08013-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40311-foto-08013-1-2.jpg | Legal | Antic|Romà | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Ornamental | 2020-10-13 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | L'església de Sant Salvador de les Gunyoles va ser construïda, en part, amb carreus d'aquesta construcció. IPAC Núm. 2528 ACCN Inclòs a l'inventari de l'Arxiu Històric del C.O.A.C. | 80|83 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||
| 40405 | L'Arboçar de les Roques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larbocar-de-les-roques | XVIII-XIX | <p>A la Plaça de les Roques, destaquen els números: 2 , Cal Treballa (reformada), 4 , Cal Jepàs (reformada, antic número 25), 6, Cal Pere (reformada), 8, Cal Boscaser (1741), que manté la seva estructura original amb teulada a dues vessants i façana de paredat de pedra vista. A la plaça hi havia abans dues basses d'aigua (dos cucons). Carrer Papiol número 2 (Cal Badó, de planta baixa i dues plantes pis, reformada la seva estructura original), antigament hi havia alzines. Carrer de les Roques: Grup d'habitatges que porten la numeració 1, 2, 3. Es tracta d'un grup homogeni que ha conservat la seva fesomia original. El 15, ca l'Escofet (reformada, construïda a la dècada de 1870). Uns altres elements a destacar són les basses de Les Planes que es troben a la zona alta del nucli, i també les antigues basses existents a la plaça de Les Roques, i que encara són visibles sota el seu rebliment intencionat, fet per tal de cobrir-les (foto 2).</p> | 08013-95 | L'ARBOÇAR DE LES ROQUES - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001).</p> | 41.3312600,1.7671200 | 396833 | 4576264 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40405-foto-08013-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40405-foto-08013-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40405-foto-08013-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El grup format pels números 1, 2 i 3 del carrer de Les Roques (foto 1) te un alt valor patrimonial dins el conjunt d'aquest nucli urbà. Foto 2: detall de la plaça de Les Roques. Foto 3, cal Boscasser, construïda el segle XVIII. | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
| 40992 | La parla local: expressions i vocabulari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-parla-local-expressions-i-vocabulari | <p>Informació oral Ton Ràfols, veí de les Gunyoles, març 2003 SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>A més de la pronunciació local de determinades paraules, com poden ser: CARRELADA per carrerada o MICOLAU, per Nicolau, PALMITO per margalló, MARGALLÒ per jonc ('juncus sp') o FERLANDO, per la castellanització de Ferrán=Fernando, etc... es troben tot un conjunt d'expressions que resulten patrimoni oral del municipi, i que es transcriuen a continuació en agrupacions temàtiques: FÓRMULES DE DICCIÓ: Saltar com un cabrit (L'Arboçar) Ser més lleig que matar un pare (Avinyó) Fes-li fer la senyora (=moure una cosa tot balancejant-la) (Avinyonet) VOCABULARI DEL VINYATER: -DEL TEMPS: -Boira salada: mata tota floració dels arbres, principalment la dels garrofers (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 49) -Cap de boira: núvol que deixa anar quatre gotes (l'Arboçar) . (SADURNÍ, 2001: II, 50) -Fer roviscol: pluja molt fina (L'Arboçar) . (SADURNÍ, 2001: II, 51) -Gambirots: núvols petits i lleugers que corren pel cel empesos pel vent sense cap malícia (L'Arboçar) . (SADURNÍ, 2001: II, 51) -Núvols rodons: núvols que, quasi sempre, són portadors d'aigua (Les Gunyoles) . (SADURNÍ, 2001: II, 54) -DE LES FEINES I EINES: Espigolaires: dones que, la verema estant acabada, collien els gotims que havien quedat als ceps (L'Arboçar). Durant la feina de camp es va recollir un costum de les noies espigolaires durant la nit de Sant Joan (veure fitxa relativa als costums desapareguts). Fogots: branques de pi lligades que es feien servir al forn Sitial: lloc pla on es formava la carbonera -DEL CELLER: Sobremost: most que es treia de la portadora, abans d'esprémer els raïms (Cantallops) (SADURNÍ, 2001: II, 88) Vi reforçant: Vi blanc amb brots de romaní, de què se servien per reforçar els infants, amb una cullerada havent dinat (L'Arboçar) . (SADURNÍ, 2001: II, 92) Xarops. Les mestresses eixerides coïen sucre amb una barreja de vi i aigua, fins que s'espesseïa, i hi afegien, més tard, substàncies medicinals. A les Gunyoles es feia el xarop de pàmpol. A l'Arboçar, el xarop de les cinc arrels (SADURNÍ, 2001: II, 92). TOPOGRÀFIC: La gent que viu a la zona del carrer de Montjuïc i immediacions deia tradicionalment: 'vaig en lloc', en referir-se a anar a la zona de l'església (Informació oral Ton Ràfols, veí de les Gunyoles, març 2003).</p> | 08013-204 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40992-foto-08013-204-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||||
| 41027 | El Maset de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-maset-de-baix | XVIII | Es troba molt deteriorat, està en ruïnes. | <p>A sota del maset del Ferret, i dominant el fondo també conegut com del Maset del Ferret, es troba un edifici de planta quadrangular, murs de maçoneria irregular, en la part principal destinada a habitatge arrebossats de calç, en les dependències annexes de caire agrari, de pedres vistes. La teulada de l'edifici principal, que està pràcticament ensorrada en la seva totalitat és a dos vessants, té planta baixa i planta pis, buits de llinda plana, en part recercats de totxo, i al carener de la teulada de teules àrabs conserva el coronament de façana rematat per les restes d'un motiu de teules trencades amb clar significat apotropaic, com a defensa pel llamp. Conserva el forn de pa, i probablement compartiria el pou que hi ha al camí que l'uneix amb el maset d'en Ferret. Te una dependència annexa feta en obra de maçoneria vista que protegeix un cup rodó.</p> | 08013-229 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Sembla tractar-se d'una construcció de finals del segle XVIII, corresponent al moment de màxim apogeu del conreu de la vinya al municipi.</p> | 41.3382600,1.8027500 | 399825 | 4577000 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41027-foto-08013-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41027-foto-08013-229-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
| 41024 | Barraques i conjunt d'enginyeria en pedra seca a can Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-i-conjunt-denginyeria-en-pedra-seca-a-can-nicolau | <p>XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.</p> | <p>A sota la casa de Can Nicolau, i en un vessant pronunciat i a les immediacions d'aquest vessant, hi ha tot un conjunt de marges en pedra seca d'un interès indubtable. Per salvar el pas de l'aigua, el seu constructor va idear un petit pont que connectava un d'aquests marges. A més dels marges es troben dos tipus de barraques: 1, una mica allunyada vessant amunt del conjunt, es tracta d'una construcció feta en pedra seca, adossada a la roca, que havia estat aprofitada com a paret en la seva construcció. És de suposar que el cobriment fos d'elements vegetals, encara que no es pot afirmar amb seguretat. El seu estat de conservació és dolent. -2, la segona, que es troba en molt bon estat de conservació resulta de gran interès per conservar tot un seguit d'elements de particular importància. Respon al tipus de barraca de planta aproximadament quadrada i coberta feta mitjançant aproximació de filades en maçoneria de pedra seca. Al seu interior, i com a mena de clau d'aquesta volta, hi ha una gran pedra o curull en la que per la part interior el seu constructor va dibuixar una gran creu amb un clar sentit de protecció. Te una porta allindada a l'exterior, i encara conserva en perfecte estat altres elements al seu interior, com a un petit rebost-fresquera per conservar aigua i menjar, i un dipòsit triangular excavat al terra, i completat per pedra, amb restes de calç per fer la mixtura dels components del 'caldo bordolés'.</p> | 08013-226 | Can Nicolau. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Per l'existència al seu interior d'un dipòsit per fer la barreja de la calç que s'ha d'afegir al sulfat de coure, es pot considerar que va tenir reformes amb posterior a l'any 1915. Aquesta barreja es feia d'acord amb la fórmula del conegut 'caldo bordolés' que es va inventar cap al amb posterioritat a l'aparició del míldiu (1915), malaltia que ataca els pàmpols i, algunes vegades, els raïms dels ceps. La fórmula del caldo bordolés' al 2% o sigui 2 kg de sulfat de coure i 1 kg de calç per 100 litres d'aigua, requeria de la utilització de dipòsits per a fer la mescla, primer de calç i segon del brou (aquests es coneixien com els xups).</p> | 41.3397900,1.8083600 | 400297 | 4577163 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41024-foto-08013-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41024-foto-08013-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41024-foto-08013-226-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||
| 40489 | Font de la Canya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-canya | <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol.</p> | <p>A tocar el torrent que porta el mateix nom es troba una font que actualment es troba molt degradada com també ho està tot l'espai ocupat pel torrent. Hi ha un tub de plàstic pel qual raja un fil d'aigua. Hi ha, pels voltants, abundosa vegetació de ribera.</p> | 08013-179 | Sant Pere d'Avinyó 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El seu nom diu la gent que ve del fet que una vegada algú hi va veure una surgència d'aigua i li va posar una canya per que ragés bé. És una de les fonts més conegudes i emblemàtiques del municipi. Era el lloc de trobada de la gent. Fins allí s'arribava per a fer-hi el berenar. Avuien raja molt poca aigua que surt per un tub de plàstic blau, arran d'una riera per la qual discorre aigua contaminada. Havia estat un indret de destí de moltes excursions per a la gent d'Avinyonet. Fins i tot, a prop de la font, s'havien fet cerimònies de sanament de trencadura.</p> | 41.3702000,1.7759300 | 397631 | 4580577 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40489-foto-08013-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40489-foto-08013-179-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És un indret de gran valor paisatgístic i simbòlic per la gent d'Avinyonet que es troba en un estat molt degradat. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||||
| 40414 | Pi de can Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-can-nicolau | A prop seu s'estan fet obres d'urbanització amb la col·locació de maquinària i materials que poden afectar tant a l'exemplar com al seu entorn biòtic | <p>A tocar l'antic mas de Can Nicolau, es troba aquest exemplar de Pinus sp. que te 3'20 metres de corda. Domina una vall poblada d'altres exemplars de la mateixa espècie, però de menors dimensions.</p> | 08013-104 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Molt probablement aquest pi va ser plantat per l'amo de la masia de Can Nicolau, que es troba molt a prop, a fi de que el hi donés ombra.</p> | 41.3416300,1.8099700 | 400434 | 4577365 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40414-foto-08013-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40414-foto-08013-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40414-foto-08013-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Ara mateix és l'exemplar de pi més vell de la urbanització de Can Mitjans. | 98|94 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
| 40426 | Bosc Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-xic | <p>RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. GIRÓ ROMEU (sd) Catálogo Arqueológico del Penedés, Museu de Vilafranca (Arxiu Pere Giró), Vilafranca. GIRÓ ROMEU, Pere (1962) 'Noticiario arqueológico de Cataluña y Baleares. Barcelona', Ampurias, Núm. XXIV, pàg. 280, Barcelona.</p> | <p>A uns 800 metres al NO de Sant Sebastià dels Gorgs es localitza l'anomenat Bosc Xic. Un petit bosc, a la part sud del qual hi ha camps d'oliveres i pel nord feixes sense conrear amb un fort desnivell. El jaciment és conegut des de la dècada de 1960 per la troballa de materials arqueològics al bosc i els seus voltants. Només hi han apareguts micròlits de sílex, que Pere Giró va qualificar com a làmines i que guarda el propietari dels terrenys. A més, al Museu de Vilafranca es guarden dues destrals polimentades procedents de Llinda que podrien formar part del conjunt. Es defineix com un taller lític sense saber-ne la importància real per manca de més troballes (RIBÉ et al.; 1989-1998). D'altra banda, al costat del bosc hi ha restes d'un antic camí sobre la roca, amb rodades de carro.</p> | 08013-116 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>L'any 1990 s'hi van obrir rases per a passar canonades de gas, sense localitzar-hi cap tipus de material arqueològic (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 41.3846500,1.7546600 | 395875 | 4582206 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40426-foto-08013-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40426-foto-08013-116-2.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es la fitxa 48 de GIRÓ (sd) (RIBÉ et al.; 1989-1998) | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
| 40510 | Toponímia popular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toponimia-popular | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>AVINYONET: A la seva terra hi va molt bé el conreu de la vinya. CANTALLOPS: Els llops, prop de les cases del poble, udolaven cada nit en temps antic. LES CABÒRIES: Els seus primers pobladors baixaren de les Gunyoles i, a vegades, en anar a fer la casa, els deien; 'Esteu carregats de cabòries'. LES GUNYOLES: En la torre romana hi habitaven moltes cigonyes. D'aquest nom li ve l'actual. SANT SEBASTIÀ DELS GORGS: El nom de sant prové del monestir que li era dedicat. El segon és degut als clots d'aigua o gorgs; avui encara l'aigua s'hi atura, a baix, al torrent.</p> | 08013-200 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40510-foto-08013-200-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||||
| 40459 | Olivera d'en Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-den-roig | Necessita una acurada neteja i una protecció immediata | <p>Al camí de la font del Cuscó, formant part del marge d'una vinya propietat de J. Ràfols es troba aquesta gran olivera viva tot i que ha patit varis incendis. El seu diàmetre aproximat és de 3,90 ms.</p> | 08013-149 | Les Gunyoles. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Es tracta d'un arbre d'extraordinàries dimensions que ha superat els efectes devastadors de tales abusives i d'incendis.</p> | 41.3504500,1.7840800 | 398282 | 4578375 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40459-foto-08013-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40459-foto-08013-149-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2021-05-26 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És un dels arbres singular més interessants del terme d'Avinyonet. | 85 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
| 40471 | Capella de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-julia | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta. VENDRELL I VENDRELL, Remei (1993) Sant Pere Molanta. Notes històriques. Sant Pere Molanta: Caixa Penedès-Ajuntament d'Olèrdola.</p> | <p>Al costat d'un camí que mena cap a la serra de la font del Cuscó, i molt a prop de la carrerada, es poden veure les ruïnes de l'antiga capella dedicada a aquest Sant en forma d'amuntegaments de pedres irregulars dins una feixa a tocar el camí.</p> | 08013-161 | Arboçar de Dalt - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>L'any 1379 se sap que a Arbuzio hi ha una capella dedicada a Sant Julià amb tres altars (SADURNÍ ET AL., 2000). . El dia 10 de setembre de 1388, hi hagué una visita pastoral a l'església de l'Arboçar, 'de Santi Juliami de Arbucio', amb motiu de la visita es fa un inventari dels seus bens: -3 calzes de plata -1 custòdia de plata -L'altar de la Mare de Déu -L'altar de Santa Maria Magdalena i Sant Anastasi -L'altar de Sant Miquel -L'altar de Sant Joan -L'altar de Santa Margarida (VENDRELL, 1993), (SADURNÍ ET AL., 2000). L'any 1679 la capella es enderrocada (SADURNÍ ET AL., 2000) i el seu nom es manté al camp del costat: 'el Camp de la Capelleta', com a una peça de terra de sis jornals propietat l'any 1679 d'en Joan Arnan, pagès de l'Arboçar (SADURNÍ ET AL., 2000). El microtopònim de l'indret encara és el de 'La capella'</p> | 41.3330600,1.7627900 | 396473 | 4576469 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40471-foto-08013-161-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||
| 40455 | Pou del Veguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-veguer | <p>Informació oral JULIÀ MARCÉ RICART, de Collblanc, desembre 2002</p> | <p>Al costat de la carretera B-24 a mà esquerra, anant en direcció a Vilafranca, hi ha un pou amb abundància d'aigua que sembla ve d'una mina de sota de la carretera. El brocal està fet de pedra, es troba adossat al marge de la carretera, i està protegit mitjançant una estructura de totxo i reixa. Conserva la corriola i la corda, doncs es troba en ús. Davant el brocal, i a mà dreta i ha una pedra en forma de seient per recolzar el càntir o la galleda.</p> | 08013-145 | Collblanc 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Sembla ser que aquest pou surt d'una mina que hi ha sota la carretera. Segons informació oral es va trobar l'aigua quan es van fer exploracions per tal de buscar una veta de carbó.</p> | 41.3650800,1.7912600 | 398905 | 4579990 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40455-foto-08013-145-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||
| 40353 | Creu de can Ràfols dels Caus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-can-rafols-dels-caus | <p>INVENTARI DE PATRIMONI (1990) Inventari d'Immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona.</p> | Restaurada en 1940 | <p>Al costat de la vella carretera d'Olesa de Bonesvalls, així com de la carrerada, s'alça aquesta creu de terme que porta el nom de la masia que es troba al costat. La creu és d'una sola peça pètria, de forma trevolada, i té fust de pedra de secció poligonal. Està recolzada a sobre d'una base cònica també de pedra amorterada. Presenta una inscripció que diu: 'restaurada el año 1940'. En una fotografia de l'any 1917, conservada al fons fotogràfic del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona, es pot veure una creu de tall més prismàtic.</p> | 08013-43 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS | <p>Aquesta creu, com també la de les Forques, la del Puig de la Mireta i la Creu d'en Llanes, van ser posades (o més aviat, restaurades) per mossèn Ramon Casajuana, durant els anys en que va estar a Avinyonet, és a dir entre 1939 i 1946. Sembla ser que la majoria ja hi eren, en els indrets en què van ser refetes. Se sap, a més, de l'existència d'altres quatre creus que presenten i/o presentaven la mateixa morfologia: una a la cruïlla del camí de Sant Pere d'Avinyó als Gorgs, potser coneguda com la de Santa Teresa, a l'indret que baixa a Can Porràfols; una segona a la carrerada, a la cruïlla de la carretera que baixa cap a Sant Sebastià dels Gorgs; la tercera al costat de la Masia de la Creu, origen segons l'opinió generalitzada, del topònim d'aquesta casa; i per últim, la quarta a la cruïlla de carrerades que es troba a prop del Mas Comtal.</p> | 41.3545100,1.8008000 | 399687 | 4578806 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40353-foto-08013-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40353-foto-08013-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40353-foto-08013-43-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
| 40336 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2504ACCNIPAC</p> | <p>Al costat del camí que va de can Fontanals a Sant Sebastià dels Gorgs, es troba aquesta masia de tipus basilical, composada de planta baixa, pis i golfes, a més de les edificacions annexes. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat. Té a l'exterior, finestres amb ampits de pedra al primer pis. A les golfes s'obre una galeria de finestres d'arc de mig punt. Annexos hi ha diversos edificis d'ús agrícola (INVENTARI, 1986: 25). Es poden distingir dos cossos, el principal, amb forma de masia del tipus basilical, i un altre, de principis del segle XX, edificat a la part posterior, que presenta una planta molt allargada amb sis eixos verticals. Per dins no es distingeix el canvi d'edificació, llevat d'un petit canvi de forjats que es resol mitjançant un petit graó. La façana principal correspon a la tipologia tradicional de mas del XVIII, i presenta un rellotge de sol en mal estat de conservació darrera un lledoner monumental que li fa ombra. Deu ser de la data de construcció de la façana. De l'interior de la casa i annexes destaquen el forn de pa, que es troba tapat, l'estable amb les menjadores dels animals, el celler que es troba complert amb els sòcols i a sobre d'ells les grans botes de cèrcols de ferro, així com les eines i estris propis d'aquesta feina. A la primera planta hi ha cups rodons. Destaquen l'habitació coneguda com 'l'hospital', amb un petit punt de llum, on vivien els collidors temporers. Completen els elements d'interès patrimonial de la casa, els festejadors a les finestres principals, una antiga comuna a la sala, o a l'habitació de la farina, que té la boixa del vi. La casa va ser ampliada, probablement, a inicis del segle XX i en aquesta ampliació les habitacions tenen estructura d'alcova. Es conserva una interessant fotografia del començament del segle XX dels masovers Magadalena i Jaume Peixó, que està localitzada davant la casa. Hi ha altres construccions annexes com la pallissa, dependències pels animals i un pou amb dipòsit datat el 1914. A prop hi ha un bosc, conegut com el bosc de la Caseta, que aprofita la zona humida que genera el torrent d'Avinyó que corre a prop de la casa, i davant mateix de la façana creix un lledoner monumental que es contempla en fitxa apart.</p> | 08013-26 | Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Un grup de cases van anar creixent entre Sant Pere d'Avinyó i els monestir dels Gorgs, aquesta és la més propera al monestir. Totes formen un tipus de poblament dispers que respon al model tradicional d'aprofitament del territori: a prop de punts importants d'aigua, amb terres de cultiu, ben comunicats, amb bosc i dependències auxiliars. Aquesta casa, que molt probablement en la seva estructura actual va ser construïda al segle XVIII, va tenir el seu moment d'esplendor a finals del segle XIX i començament del XX moment en que va ser molt ampliada. L'estructura de l'habitatge i les dimensions del celler indueixen a pensar en un gran aprofitament de la vinya, per a la qual cosa es van allotjar al seu interior bon nombre de treballadors (l'habitació coneguda com a l'hospital n'és un bon exemple). Els masovers es van traslladar a una altra casa molt més a prop del nucli urbà de Sant Sebastià dels Gorgs, traslladant a aquesta construcció el topònim de la casa en la qual havien viscut durant generacions.</p> | 41.3780900,1.7683400 | 397009 | 4581462 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40336-foto-08013-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40336-foto-08013-26-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||
| 40473 | Bassa i safareig del mas Sunyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-i-safareig-del-mas-sunyer | <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol.</p> | <p>Al davant de la casa hi ha una gran bassa mig plena de canyissos, on s'escorre l'aigua filtrada de la terra quan plou molt i de la que arreplega de les pluges. Aquesta bassa es molt profunda al centre. Al costat es troba una altra construcció destinada a safareig utilitzat per les dones de la masia per fer-hi la bugada. Presenta un gran valor des d'un punt de vista natural, doncs es zona utilitzada com a punt per beure i d'habitat permanent d'algunes espècies d'animals.</p> | 08013-163 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3372900,1.7810500 | 398008 | 4576917 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40473-foto-08013-163-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||||
| 40420 | Font del Vadó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vado | <p>Informació oral El Carrau de L'Arboçar de Dalt. Gener 2003.</p> | <p>Al municipi de l'Arboçar hi ha molts indrets de gran interès considerats des del punt de vista del patrimoni cultural. En molts d'ells, l'aigua te un protagonisme essencial en la generació d'aquest valuós patrimoni. Aquí en tenim un exemple: la Font del Vadó. Aquesta font neix sota un marge calcari, que es troba a la vessant de la Rocallissa, que domina la Plana del Pou vell, enfront de les Cases Blanques, en un ambient de gran bellesa truncada ja que en part va ser devorada per un foc devastador dels que amenacen contínuament el nostre medi. Resulta de molt difícil localització, perquè està seca i pel fet d'haver estat feta malbé en arrossegar pins amb posterioritat a aquest incendi forestal. En origen era una cornisa que formava una feixa que generava una mena de cova, i a sota d'aquesta cornisa s'obria un petit pèlag en el qual eixia la font de clot.</p> | 08013-110 | L'Arboçar. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Font coneguda com del Vadó, microtopònim construït en record de l'home que havia tingut un hort a sota, en Salvador Raventós.</p> | 41.3332200,1.7825300 | 398125 | 4576464 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40420-foto-08013-110-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||||
| 40487 | Bosc de Llinda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-llinda | <p>MARGARIT, A. (1988b) 'Parlem avui de Llinda' Full Informatiu, Núm. 5, Avinyonet del Penedès.</p> | <p>Al nord-oest de la masia i capella de Llinda s'estén un espès bosc de pins que sembla haver estat, fins fa poc, molt més extens. Tot i això, aquest interessant reducte de vegetació dominat pels pins forma una extensa massa verda que domina l'horitzó de planes conreades que s'estén pels voltants, i que, com una mena de línia verda, domina la plana d'aquest territori del terme d'Avinyonet.</p> | 08013-177 | Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS | <p>Sembla tractar-se d'un bosc molt aprofitat, ja que no es veuen exemplars de gran antiguitat. Tradicionalment el bosc permetia al pagès escalfar-se, i també fer carboneres durant l'hivern, època de poca feina al camp. Eren molts els oficis que es proveïen de carbó: ferrers, serrallers, etc., a més del consum propi de les cases per escalfar-s'hi i cuinar els aliments. La fusta de forn era racionalment tallada i comercialitzada en feixos a bòbiles, a olles d'aiguardent o a forns de pa, inclús s'hi feia un carbó de menor qualitat, en petites carboneres que era costum que els pagesos fessin. Un altre aprofitament propi del bosc era el de fer formiguers, que consistien en cremar terrosos de terra amb llenya o brossa, formant un conjunt ric en minerals com a adob per la terra de conreu. Aquest aprofitament humà de les masses forestals que es desenvolupaven per aquest territori anava encara més enllà de la fusta. La caça amb vesc i els llaços eren més generals que les armes de foc. Del bosc se n'aplegaven pinyons, mores, cireretes, etc. Aquest punt on creix aquest bosc, és un dels més antics poblats al terme d'Avinyonet. La capella, sota una altra advocació, apareix esmentada per primera vegada el 979 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001), (LLORACH SANTÍS, 1992b) en una donació que féu Sunifred d'una torre, unes cases i d'altres propietats que posseïa al terme d'Olèrdola. Una de les afrontacions dels alous cedits correspon al gual de Santa Margarida. Segons es desprèn d'un document de Sant Sebastià dels Gorgs, l'any 1024 s'hi feien obres. No tornem a tenir notícies de l'església fins el 1153. Aquell any, dins la capella de Santa Margarida i sota l'acolliment del prevere Berenguer Arnau, Pere Berenguer i uns altres homes convingueren cercar una concòrdia entre l'abat Ramon de Sant Cugat del Vallès i Ramon Mira, que pledejaven per la titularitat d'unes terres de Masquefa. Al final de l'edat mitjana, la capella passà per força vicissituds, com ho demostra una visita pastoral feta el 1508. Santa Margarida necessitava en aquell moment una reparació del sostre i de les portes i no disposava ni de campana ni de cap tipus d'ornament. Més tard, per causes desconegudes, es va perdre el record de la santa titular i l'església agafà el nom pel qual ara es coneix Pel que fa a la masia, i com a dada singular, es conserva una teula que indica una data de col·locació d'una de les cobertes de la casa. En aquesta teula es pot llegir lo següent: 'Vuy dia 22 de abril de 1729'.</p> | 41.3846400,1.7547300 | 395881 | 4582205 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40487-foto-08013-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40487-foto-08013-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40487-foto-08013-177-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98|94 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||
| 40329 | Jaciment fossilífer de l'Arboçar de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-fossilifer-de-larbocar-de-baix | <p>Al sud-est de l'antic nucli de l'Arboçar de Baix, s'estén una extensa zona fossilífera amb un important domini de corals. El jaciment ocupa una plana elevada amb domini calcari. Hi ha restes fòssils d'aquest tipus a les col·leccions de Geologia i Paleontologia del Museu de Vilafranca, encara que no es pot afirmar la seva procedència d'aquest jaciment, pel fet de mantenir aquesta institució oculta la seva procedència en raons de seguretat dels jaciments. Es comú al terme d'Avinyonet la troballa de fòssils d'ambient marí.</p> | 08013-19 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>En aquesta zona afloren principalment calcàries esculloses i lutites d'edat miocena, i localment calcàries del Cretaci, a on es troba aquest jaciment. Tots aquests materials geològics es troben afectats per diverses falles normals conjugades orientades NE-SW, que donen lloc a un sistema d'horts i grabens ben diferenciables en forma de graons al relleu. Els grabens, constituïts per materials lutítics, son aprofitats com a camps de conreu, mentre els horts són formats de calcàries més resistents.</p> | 41.3288900,1.7618300 | 396386 | 4576007 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40329-foto-08013-19-2.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es fa necessària una delimitació acurada del jaciment. Una altra zona en la que apareix una abundància similar de fòssils corals és a la plana elevada coneguda com La Calma, molt a prop de la Creu de Can Ràfols dels Caus. Ambdós jaciments fossilífers son prou coneguts per la gent que viu a prop, i en el cas de l'Arboçar de Baix van ser aprofitats com a decoració del jardí i d'una font. | 123 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||
| 40450 | Els Cupons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cupons | <p>Al terme municipal d'Avinyonet s'han trobat dos punts amb curiosa formació calcària coneguda dins el vocabulari geològic com a 'olles de gegant', i a la toponímia local com 'els cupons' (riera de Begues) o 'els cupots' (riera dels Pelagons). Es tracta de grans cavitats formades en zones calcàries per l'acció de l'aigua i les pedres que van golpejant mica en mica les parets creades en fissures calcàries, generant una mena de grans cups com els destinats al vi, en unes zones en que es produeix una forta caiguda de les aigües a les rieres de Begues i dels Pelagons.</p> | 08013-140 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La veu popular ha anomenat aquests indrets per la seva similitud amb els cups de vi com 'els cupots' o 'els cupons'. En el record recent de la gent està l'haver vist fa dècades un carro encaixat en el de la riera de Begues, provinent d'Olesa. Encara avui es poden veure restes de carrosseries de cotxes i contenidors que han estat arrossegats per la força de l'aigua des de les zones altes de les rieres.</p> | 41.3332400,1.8143000 | 400784 | 4576429 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'un indret de gran valor paisatgístic per la seva singularitat, molt apreciat per la gent que els coneix. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||||||
| 41030 | Els Cupots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cupots | <p>Al terme municipal d'Avinyonet s'hi han trobat dos punts amb una curiosa formació calcària coneguda dins el vocabulari geològic com a 'olles de gegant', i a la toponímia local com 'els cupons' (riera de Begues) o 'els cupots' (riera dels Pelagons). Es tracta de grans cavitats formades en zones calcàries per l'acció de l'aigua i les pedres que van colpejant mica en mica les parets creades en fissures calcàries, generant una mena de grans cups com els destinats al vi, en unes zones en que es produeix una forta caiguda de les aigües a les rieres de Begues i dels Pelagons.</p> | 08013-232 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La veu popular ha anomenat aquests indrets per la seva similitud amb els cups de vi com 'els cupots' o 'els cupons'. En el record recent de la gent està l'haver vist fa dècades un carro encaixat en el de la riera de Begues, provinent d'Olesa. Encara avui s'hi poden veure restes de carrosseries de cotxes i contenidors que han estat arrossegats per la força de l'aigua des de les zones altes de les rieres.</p> | 41.3419600,1.7951200 | 399192 | 4577419 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41030-foto-08013-232-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'un indret de gran valor paisatgístic per la seva singularitat, molt apreciat per la gent que els coneix | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||||
| 40430 | Les Parets Antigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-parets-antigues | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. MARGARIT, A (1983a) Sant Sebastià dels Gorgs. Orígen del topònim 'Els Gorgs'. Barcelona: L'autor. MARGARIT, A (1983b) Seguint els trams de la Via Augusta I. De l'Estanyol al coll de Sesgarrigues. Barcelona: L'autor. MARGARIT, A (1987) Les parets antigues: ¿presa o pont?. Barcelona: L'autor. RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | Es troba molt exposat a les torrentades, encara que es fa molt difícil d'arranjar la situació i, de moment, les ha resistit totes. | <p>Al torrent dels Gorgs, a 250 m a l'oest del pont de la carretera de Sant Cugat Sesgarrigues a Lavern. Camí de Llinda des de St. Sebastià, direcció oest, es deixa a uns 100 m desprès de l'última casa per agafar un camí que surt a la dreta, cap al nord i baixa fins el torrent a uns 450 m. Les primeres referències que facilità Pere Giró el 1956 les definien com una obra de factura romana, segurament la base d'un pont. L'estructura està formada per dos cossos construïts directament sobre la roca. El cos meridional, situat a la riba esquerra, és un mur fragmentat format per un farciment intern de calç i pedres irregulars. La part esquerra queda tapada per un marge, mentre que a la part dreta conserva encara un parament extern de carreus quadrangulars propis de la tècnica romana d''opus quadratum'. La planta és de forma semicircular. Segons Mn. Margarit aquesta part serviria per a desviar el corrent d'aigua de la riera i resguardar la part baixa de la construcció. L'amplada conservada del mur és de 2'10 m. L'altre cos, situat a la ribera dreta hi resta un llenç de mur fragmentat en dos trams, constituïts per pedres molt irregulars d'uns 20 cm en el parament exterior i lligades amb morter de calç i pedres a l'interior. Conserva 1'65 m d'ample, 2 m d'alçada i uns 13 m de llargada total. A l'inici es conserva un retall a la roca per col·locar un carreu i, al costat, un carreu col·locat. Això podria donar fe de l'estructura d''opus quadratum' descrita per Mn. Margarit (RIBÉ et al.; 1989-1998). Mn. Margarit interpreta l'estructura com un pont per salvar el torrent, cosa que sembla la més raonable. La cronologia ha de ser anterior al segle X, ja que en aquell moment ja són nomenades com 'parets antigues'</p> | 08013-120 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Segons Margarit, '(..) la presència documentada de la 'calçada Francisca', coincident amb les parets antigues anomenades Monedàries, obre una notòria possibilitat que fossin les restes d'un pont enrunat ja en el segle X, doncs hom anomena el 'gual', però no el pont. Pel nom de 'Monedàries', deformació evident de 'munitàries', sabem trobar-nos davant unes parets amb servei públic reconegut. Aquest servei podia ser (en frase de Ciceró) 'Munire viam' (obrir camí), servei però, que feia temps, ja en el segle X, que no podien complir (..)'. La primera referència actual és de Pere Giró, de l'any 1956 (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 41.3849300,1.7655200 | 396784 | 4582225 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40430-foto-08013-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40430-foto-08013-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40430-foto-08013-120-3.jpg | Legal | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
| 40434 | Mas Caballer/Cavaller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-caballercavaller | <p>RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | <p>Al voltant de la casa, i sobretot cap al N, a 500 m del turó de la Font de la Canya. La casa es gòtica. Només hi ha una referència de Pere Giró que pels voltants de la casa es van trobar restes l'any 1932. No s'indica quines restes s'hi van trobar, però si que hi havia un molí de granit d'època ibero-romana a la façana de la casa (RIBÉ et alií, 1989 i 1998).</p> | 08013-124 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Descobert per Pere Giró i Romeu l'any 1932 (RIBÉ et alií, 1989 i 1998).</p> | 41.3697900,1.7819200 | 398131 | 4580524 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40434-foto-08013-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40434-foto-08013-124-2.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El descobriment l'any 1997 del jaciment de la Font de la Canya (a uns 500 metres) fa pensar que tal vegada sigui aquest el jaciment (RIBÉ et alií, 1989 i 1998). | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
| 40492 | Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-susanna-0 | <p>TORRENT DE SANTA SUSANA (2001) 'Coses d'aquí: Torrent de Santa Susana'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 36, gener 2001. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> | <p>Als voltants del caseriu de Santa Susanna es desenvolupa tot un ecosistema inclòs en el ambient paisatgístic del Garraf, en el qual destaquen els següents elements d'interès, entre d'altres: -els tres pous que es troben al costat del caseriu. Un al nord, al costat d'una vinya, el segon en el camí que mena al conjunt edificat, i als seus peus, i el tercer, al sud, al costat d'un pi blanc centenari. Aquest darrer sembla tenir una gran capacitat de magatzematge, ja que en èpoques de pluja continuada, el pou es desborda molt abans de que l'aigua pugui baixar per la riera de Begues, a la qual cosa indubtablement també hi ajuda el fet de que l'aigua de pluja es filtri ràpidament sota terra degut al tipus de terreny del Garraf. -Un altre element d'interès a prop és la bassa d'aigua de 500 m3 de capacitat catalogada com a de tercer ordre, segons el Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI) d'Avinyonet del Penedès. -Els Pins de la Descàrrega que marquen l'indret on es produïa aquest tipus d'activitat, és a dir, l'abocament del raïm de la producció de les vinyes de Santa Susanna, als carros que la transportaven fora de l'indret per la seva transformació. -El pi vell de Santa Susanna. -El forn de calç que es troba a la vessant est del camí que mana cap al caseriu, abans de passar a Santa Susanna -Les carboneres, vestigis d'una activitat desapareguda ja al territori. -Els camins, del dret i de Santa Susanna, catalogat aquest com a xarxa viària bàsica segons el Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI) d'Avinyonet del Penedès, segons les disposicions de la Oficina Tècnica de Prevenció municipal d'Incendis Forestals de l'Àrea de Govern de la Diputació de Barcelona. -L'olivera que es el darrer exemplar d'una extensa producció a que es va dedicar una part del terreny de cultiu del caseriu fins a una de les gelades que van assolar aquest territori en la transició a la dècada de 1960. És un exemplar de grans dimensions i es troba a mà esquerra del camí que puja fins l'agrupació de cases.</p> | 08013-182 | Santa Susanna 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Nº Nom de l'espai i número de codi Règim de protecció Reserva, Refugi o Paratge Parc natural o Pla especial Espai del PEIN 01 Torrent de Santa Susanna (1280900) Pla especial Massís del Garraf</p> | 41.3335600,1.8154000 | 400876 | 4576463 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40492-foto-08013-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40492-foto-08013-182-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 1785 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||
| 41012 | Sínia del Carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-del-carbo | XIX-XX | <p>Anant des de Les Cabòries en direcció a Vilafranca es troba, a ma esquerra i davant de Can Merlines, aquesta sínia que servia per a regar els horts del seu propietari. Es tracta d'una màquina d'elevar aigua, emprada per a treure l'aigua d'un pou poc profund. Presenta adossada una petita bassa arrebossada de ciment, i al costat, feta en totxo, hi ha una petita caseta. Consta d'una roda horitzontal, que era accionada per un animal que donava voltes fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix (el pal ha desaparegut), que engrana amb una altra roda vertical (avui també desapareguda) que movia una cadena sense fi, proveïda de catúfols de caixons metàl·lics a tota la seva llargada, l'extrem inferior de la qual és submergida a l'aigua del pou.</p> | 08013-214 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Va ser construïda pel Carbó per regar el seu hort. El Carbó era un veí de Les Cabòries que vivia al carrer del Carme. Havia estat tradicional i comú la presència de sínies 'de rosari' al municipi d'Avinyonet. L'aigua de la capa freàtica, que es trobava gairebé a flor de terra s'extreia mitjançant 'GRUES', és a dir, 'CIGONYES', car les dues paraules tenen el mateix significat. A propòsit s'ha d'observar que l'estendard de la Societat Coral la Roca de Les Gunyoles, tenia com ensenya el dibuix d'una cigonya posada dalt d'una roca. Moltes sínies com aquesta van estar en funcionament abans del segle XIX, i eren de rodes de fusta En el segle XIX es va produir un canvi tecnològic que va venir de la mà de la revolució industrial. Gradualment es van substituir les rodes de fusta, els llibans de cànem o d'espart i els catúfols de ceràmica, per peces, cadenes, calaixos de ferro o ferro colat. Un dels primers fabricants de sínies de ferro fou l'empresa barcelonina 'Enrich Soler', que s'establí l'any 1833. Altres fabricants acreditats van ser en Amador Pfeiffer, l'empresa B. Raurich, després anomenada 'Estregués-Sucesores de B. Raurich', etc.</p> | 41.3614500,1.7711200 | 397215 | 4579611 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41012-foto-08013-214-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||
| 40357 | Camí de Llinda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-llinda | <p>Antic camí que travessa el terme pel nord, i que segueix un eix amb direcció E-W. En la zona de contacte amb el terme municipal de La Granada, es troba amb el camí de la Carrerada. El camí posa en contacte elements patrimonials d'interès dintre el terme municipal d'Avinyonet, com el nucli de Sant Sebastià dels Gorgs, Cal Bou, els diversos jaciments arqueològics que es troben a prop seu, i arriba fins l'antiga capella de Llinda. Dins el seu traçat es pot destacar l'existència d'atzavares en les immediacions de la pujada al santuari de Llinda, o la també existència d'un mur de contenció de terres amb zones de desguàs en el límit de la propietat de cal Bou nou. No es veuen restes d'empedrat ni marques de carro dins el traçat actual.</p> | 08013-47 | Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS | <p>La capella apareix esmentada per primera vegada el 979 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001), (LLORACH SANTÍS, 1992b) en una donació que féu Sunifred d'una torre, unes cases i d'altres propietats que posseïa al terme d'Olèrdola. Una de les afrontacions dels alous cedits correspon al gual de Santa Margarida. Segons es desprèn d'un document de Sant Sebastià dels Gorgs, l'any 1024 s'hi feien obres. No tornem a tenir notícies de l'església fins el 1153. Aquell any, dins la capella de Santa Margarida i sota l'acolliment del prevere Berenguer Arnau, Pere Berenguer i uns altres homes convingueren cercar una concòrdia entre l'abat Ramon de Sant Cugat del Vallès i Ramon Mira, que pledejaven per la titularitat d'unes terres de Masquefa. Al final de l'edat mitjana la capella passà per força vicissituds, com ho demostra una visita pastoral feta el 1508. Santa Margarida necessitava en aquell moment una reparació del sostre i de les portes i no disposava ni de campana ni de cap tipus d'ornament. Més tard, per causes desconegudes es va perdre el record de la santa titular i l'església agafà el nom pel qual ara es coneix.</p> | 41.3814800,1.7638100 | 396635 | 4581844 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40357-foto-08013-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40357-foto-08013-47-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Les cotes han estat preses al començament del camí, a tocar Cal Bou Nou de Sant Sebastià dels Gorgs. | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||
| 40453 | Font de la plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lesglesia | <p>Aprofitant un element arquitectònic del qual se'n desconeix la procedència, i que serveix de fons a una petita imatge de la Mare de Déu de Montserrat, es va construir aquesta font a la primera meitat del segle XX. Aquest element presenta una forma similar a la d'una mena de pica còncava de petites dimensions (uns 50 x 18 x 20 cms.), amb la aparença d'una conxa marina de set puntes, i està feta en pedra calcària. Una tija gruixuda que hi ha a l'altre extrem li servia per a estar embotida dintre d'un mur. La part convexa presenta la superfície desgastada per l'ús, encara que no es pot apreciar si presenta restes de carbonat càlcic, però sembla ser una petita pica beneitera en forma de petxina.</p> | 08013-143 | Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>No se sap la procedència de l'element. Hi ha a prop l'església de Sant Salvador, que podia ser el seu origen si es una petita pica d'aigua beneita, encara que podia ser un element arquitectònic diferent i podria provenir de qualsevol altre edifici important de les immediacions: el Castell, les cases de Can Merlines, ... Tampoc se li pot atribuir una cronologia aproximada, encara que per la seva fesomia i estil sembla d'època moderna.</p> | 41.3522600,1.7799600 | 397940 | 4578580 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40453-foto-08013-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40453-foto-08013-143-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||||
| 41041 | Rondalla del mariscal Suchet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-del-mariscal-suchet | <p>Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>Aquest mariscal sembla que va viure una bona temporada en un hostal que hi havia on actualment es troba l'estanc, el bar Pep i el taller del fuster, al costat de la carretera a Avinyonet. Aquella casa durant molt de temps se l'ha coneguda amb el nom de cal Suchet (LLEGENDES, 1998).</p> | 08013-243 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És molt possible que en aquesta rondalla hi hagi segurament una bona part d'història, ja que aquest mariscal de Napoleó va estar al davant de l'exèrcit francès durant la Guerra de la Independència. Va prendre part en la conquesta de Lleida, Tortosa i València. En la retirada, encara va guanyar una batalla a Molins de Rei (el 10 de gener de 1814). | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||||
| 40479 | Falles normals de l'Arboçar del Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/falles-normals-de-larbocar-del-penedes | <p>GIMERÀ ROSSO, Joan; DRUGUET, Elena (2003). Domini Catalànide: Falles normals de l'Arboçar del Penedès. Departament de Geodinàmica i Geofísica, Universitat de Barcelona i Unitat de Geotectònica. Universitat Autònoma de Barcelona</p> | <p>Aquesta geozona, que es troba situada dins el conegut com a domini Catalànide, forma part de la vora entre la fossa del Penedès i l'acabament meridional del massís del Garraf. Hi afloren principalment calcàries esculloses i lutites d'edat miocena, i localment calcàries del Cretaci, materials tots ells afectats per diverses falles normals conjugades orientades NE-SW, que donen lloc a un sistema de horts i grabens ben diferenciables en forma de graons al relleu. Els grabens, constituïts per materials lutítics, son aprofitats com a camps de conreu, mentre els horts són formats de calcàries més resistents. Com a resultat de l'erosió diferencial d'aquests materials hi ha molts bons afloraments de plans de falla, els quals generalment coincideixen amb els marges dels camps o de les carreteres. En algunes ocasions, sobre els plans de falla s'hi poden observar megaestries produïdes per la fricció durant el desplaçament de les falles.</p> | 08013-169 | L'Arboçar del Penedès 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3291100,1.7627400 | 396463 | 4576031 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40479-foto-08013-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40479-foto-08013-169-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La baixa complexitat de l'estructura, les bones condicions d'aflorament i la facilitat amb que es poden deduir els processos tectònics confereixen a la geozona un elevat valor didàctic, i també científic, els quals justifiquen la inclusió d'aquesta zona en el catàleg del patrimoni geològic. Encara que les falles descrites a la bibliografia siguin les de l'Arboçar aquestes abunden al sector sud del terme fins a la zona de Cantallops a la Carretera B-24. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||||
| 41038 | Llegenda de la campana de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-campana-de-santa-magdalena | <p>Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>Aquesta hisenda està situada a uns quinze minuts de les Gunyoles i a la mateixa distància de l'Arboçar. Les seves ruïnes i l'església fan pensar que devia ser una possessió de la gran noblesa en temps no gaire llunyans. Hi havia dues campanes; una passà a la parròquia de les Gunyoles, i té un so escardalenc a causa del seu transport, i l'altra... asseguren que els carlins l'ompliren d'or i l'amagaren prop d'allí. Moltes persones coneixedores del fet buscaren i continuen buscant per aquelles rodalies el preuat tresor. Saurins, amb la seva rústega mecànica, fan clots per diversos llocs, cercant tots ells l'enigma que la terra, avara, els amaga. (Maria Rubió, l'Arboçar, 1948) Una altra versió es aquesta: 'En la masia de Santa Magdalena, com en tantes altres de les nostres contrades, hi havia una petita ermita amb un campanar. Van venir temps de guerra i de revoltes. Els pagesos dels voltants volien fugir però tenien por que els prenguessin totes les coses de valor que tenien. Llavors van decidir d'amagar-ho dins la campana de l'ermita. La van despenjar i van posar a dins les seves monedes i les seves joies. Després la van enterrar en una vinya dels voltants. Van passar els anys i no van explicar a ningú on era el lloc on l'havien enterrada. Sembla que encara avui en dia hi ha gent que llaurant les terres del voltant de Santa Magdalena espera trobar el tresor de la campana' (LLEGENDES, 1998)</p> | 08013-240 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3441400,1.7863300 | 398460 | 4577671 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41038-foto-08013-240-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Foto: Santa Magdalena, però sense campana. | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||
| 41040 | Llegenda de la reina de Cantallops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-reina-de-cantallops | <p>Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>Aquesta és una llegenda que està vinculada amb l'origen del nom del nucli de Cantallops. El marc físic de la història es desenvolupa prop de la carretera actual de Vilafranca a Barcelona, a la sortida de Cantallops, a on es compta fa molts anys que una reina va fer nit a la Cotxeria, lloc on les cavalleries reposaven dels llargs trajectes. Durant la nit, com de costum, els llops udolaren des de les muntanyes properes i la reina, sobresaltant-se contínuament, no pogué descansar gens ni mica. L'endemà, preguntà pel nom del lloc on havia passat tan mala nit i li digueren que era Vilaformosa. S'estranyà que un barri tan feréstec tingués un nom tan bonic i opinà que el més apropiat era el de Cantallops, ja que ells eren, amb els seus continuats udols, els vertaders protagonistes d'aquella contrada. Des d'aquell dia, Vilaformosa passà a l'oblit en record i penitència de la mala nit d'aquella reina de pas. (Núria Vallès, 1968) Una altra versió es aquesta: 'On ara es troba aquest poble hi passava un camí ral per on circulaven nombroses cavalleries. El lloc era conegut amb el nom de Vilaformosa. Hi havia un hostal anomenat 'la Cotxeria' on els viatgers de les diligències podien passar la nit, descansar i fer un mos. Les restes d'aquest hostal encara es conserven a l'entrada del poble, al peu de la carretera. Un bon dia un carruatge que portava una reina es va parar per passar la nit en aquest lloc. Es veu que durant tota la nit els llops dels boscos propers no van parar d'udolar i van molestar la reina. l'endemà al matí, en llevar-se, va demanar com es deia el lloc on havia intentat dormir i li van dir que Vilaformosa. La reina va considerar que no podia tenir un nom tan bonic un indret tan feréstec com aquell i va decidir que de llavors en endavant s'anomenés Cantallops (LLEGENDES, 1998).</p> | 08013-242 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3685800,1.8013400 | 399754 | 4580367 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||||
| 40475 | Les Coves del Cau del Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-coves-del-cau-del-llop | <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol.</p> | <p>Aquestes coves es troben, al Sud-est del nucli habitat de de l'Arboçar de les Roques, a les estribacions muntanyoses del massís del Garraf, formant la carena muntanyosa de la serra que porta el mateix nom: Serra de Caudellops, i que continua en la carena formada per la Serra de la Llampa formant amb aquesta un continu que domina des d'una alçada superior als 300 metres dues valls: una, pel nord-est més ampla i suau, on des d'època antiga es van instal·lar importants masies com ara el Mas Sunyer, o les Cases Blanques, i una altra de més abrupta, pel costat sud, la vall calcària que durant milers d'anys han anat foradant les aigües dels fondos coneguts com els Ombrils dels Torrents, o dels Garrofers del Xicarrot o del torrent del Puig de Montombra, ja fora el terme d'Avinyonet, que portaven aigües al Torrent dels Pelagons. Des d'aquí es domina una impressionant vista panoràmica de les muntanyes i la vall fluvial, i de bona part del terme municipal d'Avinyonet. En concret, es tracta d'unes coves formades en una carena formada de conglomerats d'origen fluvial que corona la serra en una zona molt escarpada i de difícil accés, on nien moltes espècies animals pròpies de la fauna del Garraf.</p> | 08013-165 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3278500,1.7766200 | 397622 | 4575874 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40475-foto-08013-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40475-foto-08013-165-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||||||
| 40436 | Cal Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vendrell-1 | <p>RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | <p>Assentament romà a una vinya a 1,3 Km a l'oest de les Gunyoles. La única referència sobre el jaciment fou facilitada per Magí Miret, el qual havia descobert fragments de ceràmica romana i tegula dispersos superficialment per la vinya, sense poder localitzar altres elements que permetessin precisar més la cronomogia i la funcionalitat (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 08013-126 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Magí Miret va descobrir el jaciment (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 41.3518400,1.7684800 | 396979 | 4578547 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40436-foto-08013-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40436-foto-08013-126-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||
| 40484 | Casa Gran de Clariana/Can Solé de Clariana/Casa Forta de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gran-de-clarianacan-sole-de-clarianacasa-forta-de-clariana | <p>INFORMACIÓ ORAL PERE LLOPART GARRIGA, 13 desembre de 2002. LISTA (1825) Lista per aplegar lo salario del Senyor governador per lo Añ de 1825 (Arxiu particular Can Fontanals)</p> | Les teules de l'edifici van ser agafades per un familiar de la família Ràfols per restaurar la Torre Melina d'Esplugues, per la qual cosa l'edifici va començar a enrunar-se. | <p>Avui tan sols resten alguns murs de l'edificació, la base de premsa, i les restes que la gent no va emportar-se amb destí a altres cases: les teules a una masia d'Esplugues, les pedres irregulars i de menors dimensions al camp de futbol de la Grava, i els carreus, finestres, espitlleres i d'altres a cal Verona de Les Gunyoles.</p> | 08013-174 | Clariana. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Apareix esmentat un apartament de Clariana, pel qual pagava un tal Francisco Soler, en un document emès 'per aplegar lo Salari del Senyor Governador per lo añ de 1825', dintre la tercera classe, al costat d''altra casa taulera de Ràfols' (LISTA, 1825). Segons informació oral d'en Mn. Margarit, al segle XII el bisbe de Vic s'encarrega el repoblament als senyors del castell de Calriana de l'Anoia.</p> | 41.3635000,1.7842600 | 398317 | 4579823 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40484-foto-08013-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40484-foto-08013-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40484-foto-08013-174-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La foto número 1 correspon al seu estat de ruïna l'any 1979, abans del seu enderroc. | 94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||
| 40396 | Bosc de Montergull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-montergull | <p>JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.</p> | <p>Bosc de pins que es troba a la plana, travessat pel camí que va cap a la masia del mateix nom. Presenta un domini de l'espècie Pinus sp, amb abundància de sotabosc.</p> | 08013-86 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Sens dubte es tracta del bosc corresponent a la masia, que s'aprofitaria tradicionalment pels seus amos com a complement de l'explotació del territori. Sembla tractar-se d'un bosc molt aprofitat, ja que no es veuen exemplars de gran antiguitat. Aquest, com molts dels boscos que encara resten a la plana, són els darrers vestigis d'una gran massa boscosa que s'estenia per bona part d'aquest territori abans de fer-s'hi extensiu el conreu de vinya. A més de l'aprofitament de les pinyes, es tallaven les branques per fer-hi petites carboneres i el sotabosc i matolls per fer-hi formiguers, un sistema de compostatge molt antic que avui es troba en desús.</p> | 41.3784700,1.7583300 | 396172 | 4581516 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40396-foto-08013-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40396-foto-08013-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40396-foto-08013-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98|94 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||
| 40474 | Fondo del Tallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fondo-del-tallat | Des d'un punt de vista ecològic la conservació de l'alzinar presenta un gran interès, ja que aquest arbre forma l'espècie ibèrica per excel·lència. | <p>Bosc espès d'alzines que, tradicionalment, havien estat tallades per a l'obtenció de carbó vegetal. Es troben prop del lloc conegut com la cova Marina. Es tracta del fons d'una vall de torrent que es troba dins el parc natural i es tributari de la riera de Begues. L'alzina és un arbre productor d'excel·lent fusta de carboneig. L'alzinar és una comunitat vegetal densa i ombrívola, en la qual predominen arbres de poca alçària (5-15 m), en primer lloc l'alzina, un tipus de vegetació que protegeix el sol de l'erosió.</p> | 08013-164 | Sobre Santa Susanna 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La frondositat i l'alçada dels arbres va ser utilitzada històricament per a l'obtenció de carbó vegetal per part de la gent d'Avinyonet. A la cova Marina s'hi va amagar gent durant la Guerra Civil de 1936.</p> | 41.3325400,1.8205200 | 401303 | 4576344 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40474-foto-08013-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40474-foto-08013-164-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | No s'ha trobat cap altre bosc d'alzines d'aquesta categoria a tot el terme municipal. A la part de dalt del vessant que limita amb aquest fondo es troba la cova Marina, que va ser un indret on es va amagar gent durant la guerra civil de 1936. És un indret on encara l'acció de l'home no ha destruït aquest petit bosc autòcton, tot i que ha estat explotat pel carboneig. | 98|94 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
| 40399 | Bosc de l'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lamat | <p>Bosc que es desenvolupa dins una zona ombrívola i humida, en la que conflueixen els torrents de Cantallops i del Gendret continuant a partir d'aquí units en un sol torrent. El travessa el camí dels Xops per un extrem. Està format per la vegetació típica de ribera: xops, àlbers, roures, etc. Es troba ubicat al Nord-est de la masia a la qual correspon, i molt a prop del nucli urbà de Sant Sebastià dels Gorgs. Hi ha un gual al camí per traspassar el torrent que travessa el bosc.</p> | 08013-89 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Sens dubte es tracta del bosc corresponent a la masia, que s'aprofitaria tradicionalment pels seus amos com a complement de l'explotació del territori. Aquest com molts dels boscos que encara resten a la plana són els darrers vestigis d'una gran massa boscosa que s'estenia per bona part d'aquest territori abans de fer-s'hi extensiu el conreu de vinya. Te un bon nombre d'exemplars d'arbres de ribera ja que es troba a tocar les lleres dels torrents que formen la conca hidrogràfica del torrent dels Gorgs, que a partir d'aquest indret precís rep el nom de torrent de Baix. A més de l'aprofitament de la llenya, es tallaven les branques per fer-hi petites carboneres i el sota-bosc i matolls per fer-hi formiguers, un sistema de compostatge molt antic que avui es troba en desús.</p> | 41.3813700,1.7704100 | 397187 | 4581824 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40399-foto-08013-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40399-foto-08013-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40399-foto-08013-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98|94 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||||
| 40359 | Bosc de mas Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-mas-bertran | <p>Bosc situat a dalt d'un turó darrera la masia de Mas Bertràn, que presenta un clar predomini de l'espècie Pinus sp. amb sotabosc de matolls com a ginesta, farigola, romaní, etc.</p> | 08013-49 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Sens dubte es tracta del bosc corresponent a la masia, que s'aprofitaria tradicionalment pels seus amos com a complement de l'explotació del territori. Sembla tractar-se d'un bosc molt aprofitat, ja que no es veuen exemplars de gran antiguitat. Aquest com molts dels boscos que encara resten a la plana són els darrers vestigis d'una gran massa boscosa que s'estenia per bona part d'aquest territori abans de fer-s'hi extensiu el conreu de vinya. A més de l'aprofitament de les pinyes, es tallaven les branques per fer-hi petites carboneres i el sota-bosc i matolls per fer-hi formiguers, un sistema de compostatge molt antic que avui es troba en desús. A tocar el bosc hi ha un antic camí, considerat per Mn. Margarit com a via romana, i a tota la zona hi ha hagut algunes troballes d'interès arqueològic des de fa dècades.</p> | 41.3816800,1.7429700 | 394893 | 4581891 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40359-foto-08013-49-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||||
| 41034 | Cançons infantils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancons-infantils | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>CANÇONETES D'INFANTS Sant Nicolau, bisbe de pau, Panses i figues i nous i olives, I tot el que vulgueu, Caritat, senyores, caritat si us plau, Que venim de lluny i és Sant Nicolau (Les Gunyoles) La son son, se n'és anada, Déu li do bona tornada, Que ara mateix serà aquí De sota d'aquest coixí (L'Arboçar) CANÇÓ DE PASQUA Déus vós guard, padrí, La Pasqua ha vingut, Doneu-me la mona I Déu us doni salut (Les Gunyoles) JUGANT A CUIT I AMAGAR Quatre pedres hi ha al carrer, Jo les sé comptar molt bé Operquè són de xocolata. Una, dues, tres, quatre! (L'Arboçar) JUGANT A CUIT I AMAGAR Poma midora Que en salta la torre. N'és i n'és, quina hora és? Són les onze de quinquilla, N'ha passat el picarilla. Un plat d'arròs, pomes i peres, I tu... flors! (Les Gunyoles)</p> | 08013-236 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41034-foto-08013-236-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||||
| 41035 | Cançons diverses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancons-diverses | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>CANÇONS DE DANSA I AMOR Les meves germanes em diuen Que a mi no em convé casar, Però elles amb els marits viuen I a mi em volen enganyar (Maria Rubió. L'Arboçar, 1905) CANÇONS DE CONTINGUTS VARIATS N'hi ha una monja, dintre un convent, Que de nit i de dia plora amargament. La Mare Abadessa li diu: -De què ploreu, monja, per què tant ploreu? -Ploro per un jove que n'és molt prudent, que si no m'hi caso, moriré per ell. -Moriu-ne, ja us enterrarem, les tombes són noves, les estrenareu. De flors i violes les enramarem. Darrera la tomba unes roses hi plantarem, En fan roses blanques, roses i clavells (Maria Rubió, l'Arboçar, 1947) Un pobre pagès Tenia una filla, Tenia quinze anys I encara no fila, Tralarà, tralarà, I encara no fila, Tralarà, tralarà, Ja mai filarà. (Maria Rubió, l'Arboçar, 1946) Sant Jaume, patró d'Espanya, Feu-me dormir tot el món, Que tinc la bugada estesa I la pasta bona al forn. Els bouets a la beurada, Els cantirets a la font, Sant Jaume, patró d'Espanya, Feu-me dormir tot el món. (Jaume Via, Sant Sebastià dels Gorgs, 1920) Sant Jaume de regalícia, Sant Jaume de regaló, Als homes xocolata I a les dones... cop de bastó! (Festes de Carnaval, les Gunyoles, 1915) CANÇONS LOCALS Le noies d'Olivella Totes són revellides Perquè es mengen les verdures Collides de quinze dies (Maria Rubió, l'Arboçar)</p> | 08013-237 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41035-foto-08013-237-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||||
| 41033 | Cançons agrícoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancons-agricoles | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>CANÇONS DE VEREMA: El vi ja el poden, Pere de la Mel el poda, Podint, podant el vi, Pere de la Mel Ja poda el vi. El vin ja l'ensofren, Pere de la Mel l'ensofra, Ensofrint, ensofrant el vi, Pere de la Mel Ensofra el vi. El vi ja el premsen, Pere de la Mel el premsa, Premsint, premsant el vi, Pere de la Mel Ja premsa el vi. El vi l'emboten, Pere de la Mel l'embota, Embotint, embotant el vi, Pere de la Mel Embota el vi. El vi se'l beuen, Pere de la Mel se'l beu, Bevint, bevent el vin, Pere de la Mel Ja es beu el vi. (Cançó oïda a les Cabòries l'any 1949, de procedència valenciana) CANÇÓ DEL BALL DE BASTONS Vostres goigs amb gran calor cantarem tot fent-vos llum. Guardeu-nos del mal de cap Borrascós Don Patantum. Sempre tenint al davant Una bóta de bon vi, I després d'estar ben tip, Rebeu calor i alegria Pròpia del saboróns xarrum. Són tots els vostres confrares Gent de molt bona mena, Tots devots d'aquell truà Que Patantum s'anomena. Tots beuen en el porró Perquè els posa oli al llum (Claudi Jofre, Avinyó, 1877) CANÇÓ DEL BALL DE BASTONERS Quan el pare va morir, Em va deixar una vinya, D'una vinya, una tira, D'una tira, un cep, D'un cep, un raïm, D'un raïm, un gotim, D'un gotim, una pansa! (Josep Carreres, les Gunyoles, 1922) CANÇONS AGRÍCOLES Damisel·la, damisel·la, Us voleu emmaridar? Aquí hi ha un perolaire Que molt bon marit serà. -Vés-te'n d'aquí que ets més negre que un pecat. Damisel·la, damisel·la, Terra negra fa bon blat. Damisel·la, damisel·la, Que la blanca el fa migrat. (Maria Mata Doria, l'Arboçar, 1958) Al sol li diuen Llorenç I a la lluna Margarida, Ella fa claror de nit I ell fa claror de dia (Josep Carreras, les Gunyoles, 1945) Encara que porti clenxa I el cabell a la romana, No m'enganyaràs a mi, Tap de carabassa vana! (L'Arboçar, 1925) Corrandes no són corrandes, Corrandes no són cançons, Mai no he vist millor barreja Que minyones amb minyons. Marieta de l'ull negre, No pas vós, que el teniu ros, Tota dona boniqueta Sol tenir el marit gelós. (Avinyó, 1888) DE LLAURADA Els quatre llauradors Com treballen, com treballen, Els quatre llauradors Com treballen de dos en dos. (fragment d'un ball, recitat per Josefa Almirall de l'Arboçar) L'amo ve de la llaurada Molt cansat i fatigat, Troba la porta tancada Amb clau i amb forrellat. No pot entrar per la finestra Si no és per un forat, Troba la mestressa a taula I un frare a cada costat. (Josep Carreras, les Gunyoles, 1935)</p> | 08013-235 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41033-foto-08013-235-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||||
| 40438 | Mas Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vendrell | <p>RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. VILLACAMPA VILLACAMPA, Jordi et al. (s.d.) Estudio histórico del caserío de Santa Susanna. Treball inèdit.</p> | <p>Camps erms als voltants del mas Vendrell, al costat del camí que mena des de la carretera d'Olivella fins a Santa Susanna, al costat de la riera de Begues. La vegetació que domina és la de pineda molt esclarissada pels incendis. Han aparegut ceràmiques ibèriques comunes, sense que es tingui notícia de materials d'importació (RIBÉ et alií, 1989 i 1998).</p> | 08013-128 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Jaciment descobert l'any 1981 per Josep i Magí Miret tot prospectant (RIBÉ et alií, 1989 i 1998). En el segle XVII, Francesc Perpinyà, pagès i habitant de 'lo castell de Santa Susanna', va comprar el castell i la quadra, en el terme del castell d'Avinyó, a mossèn Mas, rector de les Gunyoles, que ho tenia del seu oncle Benet Mas, també rector, que l'havia adquirit per donació de Constança, filla i hereva de Joan Gilabert. A la compra (1618), es donen les afrontacions de la quadra, que incloïa aquest mas (ESTUDIO HISTORICO).</p> | 41.3226600,1.8142100 | 400760 | 4575255 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40438-foto-08013-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40438-foto-08013-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40438-foto-08013-128-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||
| 41019 | Camí antic a la partida dels Masos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-a-la-partida-dels-masos | <p>Camí antic amb marques de roda al terra que s'inicia en un traçat evident en un encreuament de camins que venen del Nord i el Nord-est, a tocar el turonet on es troba la pallissa del Mestret i que continua cap al Sud-est, trobant-se amb el camí vell de les Gunyoles per l'esquerra i, per la dreta amb el camí de cal Vendrell. El camí travessa el jaciment arqueològic de cal Ferret. Als llocs on està enfonsat els marges queden molt elevats respecte del nivell actual de rodament, senyal de la seva indubtable antiguitat</p> | 08013-221 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3515600,1.7753900 | 397557 | 4578508 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41019-foto-08013-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41019-foto-08013-221-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | En la seva superfície es troben restes fossilíferes d'ambient marí. | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||||
| 40362 | Camí dels Xops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-xops | <p>Camí de terra que, travessant la plana que es troba al nord del nucli de Cantalllops, comunica aquest nucli amb el de Sant Sebastià dels Gorgs, passant pel mig de terres de conreu i arribant fins trobar-se amb el camí que ve de la Caseta a tocar el bosc de l'Amat, baixant els dos al fons del torrent.</p> | 08013-52 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Aquest devia ser el camí tradicional per la gent de Cantallops per anar a Sant Sebastià i a la resta de la plana. Ja al segle XVI es troba documentada la capella de Santa Margarida. Que s'ubicava segons sembla al començament d'aquest camí.</p> | 41.3720800,1.7925200 | 399021 | 4580766 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40362-foto-08013-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40362-foto-08013-52-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,65 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc