Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40374 | Camí de les Forques/Camí Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-forquescami-fondo | <p>Camí que parteix del Puig de les Forques d'Avinyonet, i discorreix paral·lel a l'actual carretera de Vilafranca, al costat d'una torrentera, anant després en direcció cap a Can Vendrell. A la vora es troba una fita de terme de pedra calcària que diu: 'TERME DE SAN CUGAT'. Acaba en aquest punt i d'allà surt un altre camí orientat en direcció 90º.</p> | 08013-64 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El 1592 apareix esmentat el lloc de Les Forques de les Gunyoles en un document, en el qual es parla d'un 'loco nuncupato 'que limita pel sud amb el Camí Reial de Vilafranca a Barcelona (Arxiu Parroquial de Sant Cugat Sesgarrigues. Capbreus de la Rectoria de Sant Cugat Sesgàrrigues, 10 de març de 1592, folis 42v i 43 r) (DOSSIER, 2001; JUNQUERAS; MARTÍ, 2001).</p> | 41.3605400,1.7726300 | 397340 | 4579508 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40374-foto-08013-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40374-foto-08013-64-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||||||
| 40387 | Carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-0 | <p>ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | XVIII | <p>Carrer format pel pas de la carrerada de la Cerdanya o de Puigcerdà, en sortir del nucli de Cantallops, corresponent al municipi d'Avinyonet del Penedès. Hi ha encara habitatges que conserven una tipologia tradicional de finals del segle XIX i inicis del segle XX, encara que molts han estat restaurats. Les cases, de planta quadrangular són generalment de planta baixa i pis, façanes planes, i portes de llinda pla o d'arc de mig punt (les més antigues devien ser-ho). Les teulades són a dos vessants, i estan cobertes de teules àrabs, formant ràfecs simples, majoritàriament de tortugada, al coronament de façana. També es conserven un parell de cases de tipologia més antiga, tal vegada corresponent al segle XVIII, entre les que destaca cal Pere Nen, també coneguda més recentment com a ca la Gallega. Aquest carrer s'inicia a la confluència amb el carrer de les Moreres, trobant-s'hi en aquesta cantonada un edifici d'interès, exempt de major volum. Continua cap el nord-est pel carrer Hostalets (ja al terme de Subirats) i en travessar una zona d'horts es troba tancat delimitat pels costats per murs de pedra els quals, probablement, protegien els cultius per tal que els ramats no els envaeixin. Les cases que conserven un cert interès són els núms: 3 (ca la Mercè, reformada), 5 (molt reformada), 7 (cal Pere nen), 9 (cal Cintet, molt reformada la façana), 11 (can Nicolau), 13 (ca n'Amat), 4 (reformada), 6 (cal Mitgesrites, reformada), 8 (abans el 15, cal Quim, reformada), 10 (ca la Carme), 14 (can Pastor, PB+2), 16 (conserva la placa antiga de numeració).</p> | 08013-77 | Cantallops. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Un important edifici presideix encara avui l'antic nucli urbà de Cantallops: Cal Fàbregas. A prop d'aquest edifici, molt probablement a finals del segle XVIII va anar creixent un grup de cases aprofitant un important vial: el pas per aquest indret de l'antiga i perllongada carrerada de la Cerdanya o de Puigcerdà. Aquest grup de cases segurament va donar naixement a un nou carrer. La carrerada que passa per aquest punt, recollia els ramats de la Marina i els encaminava cap a les muntanyes pirinenques del Ripollès, el Berguedà i la Cerdanya, passant per Manresa i el Lluçanès. Pel terme municipal quan s'aproxima a la cruïlla de l'Arboçar s'enfila pel llom de la serra, enmig la vegetació, fins al pi del Barba. Pel corriol carener de la serra de les Gunyoles, s'arriba a la creu d'en Llanes i al poble de les Gunyoles, el qual travessa pel carrer de Montjuïc. Tramuntant el puig de la Mireta, on hi ha el cementiri, la carrerada davalla per un llom poc definit en direcció a can Ràfols dels Caus fins a trobar la carretera d'Olesa de Bonesvalls, la qual segueix fins a la creu de can Ràfols. Des de la creu, la carrerada davalla a l'esquerra (en aquest punt es coneix l'existència de corrals del Ràfols), per una pista que va a trobar el fons de la riera dels Pelagons, la qual segueix fins a Cantallops (a l'arribada al poble hi havia també un altre punt d'estada, a Ca la Modesta). El camí ramader travessa el poble pel carrer Nou, fins passar a l'altre terme municipal, en pujant per la carretera B-24 en direcció al Pago i pren la carretera de Sant Sadurní fins al trencant a mà esquerra de la pista que baixa a can Mata del Racó. El trajecte continuava fins a bifurcar-se: per als ramats que feien la transhumància als Pirineus, la carrerada seguiria cap a Manresa -pels Brucs i coll de Massana- i, pel Lluçanès, fins a les muntanyes de l'Alt Berguedà i el Ripollès (ROVIRA ET AL., 1999). Al seu pas per la transició actual entre el terme de Cantallops de Subirats i el d'Avinyonet, al carrer d'Hostalets, la carrerada va ser delimitada per un mur a fi d'evitar que el ramat fes malbé els cultius dels marges.</p> | 41.3676300,1.8009200 | 399717 | 4580262 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40387-foto-08013-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40387-foto-08013-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40387-foto-08013-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Hi destaca la casa coneguda com a Cal Pere Nen, que és el número 7 d'aquest carrer i que pel seu interès es contempla en fitxa apart. | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||
| 40383 | Carrer de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-santa-margarida | <p>ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès.</p> | XIX | <p>Carrer que segueix l'eix de la carretera B-24 al seu pas pel terme municipal i que de divideix el poble de Cantallops de manera longitudinal. Del conjunt arquitectònic que constitueix aquest carrer, en destaquen els edificis següents: parells: 8 (cal José Castissens), 10 - 12 (cal Pau de la Palla), 14 (cal Pere Castissens) -16 (amb els baixos reformats i una mateixa tipologia), ca l'Antoni Llopart, 18 (cal Pubill, reformada, amb una cotxera al costat) 22 (cal Peret Cugat) -24 (d'una mateixa tipologia, cal Mangol Boter), 26 (cal Mascaró, construïda pel Badó), 32, 34 ('bar Cantallops'), 36 (amb interessants barrots de ceràmica decorada a les finestres) ; senars: 9, 11 (cal Florencio, edificació annexa per carruatges), 13 (cal Barbé)- (aquestes darreres amb restes de la primitiva policromia als ràfecs) Anant en direcció a Collblanc, el darrer edifici que hi ha al nucli de Cantallops, a la dreta de la Carretera és una pallissa, la del 'Carbó'.</p> | 08013-73 | CANTALLOPS.- 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Segons la Gran Geografia Comarcal de Catalunya, la primera referència documental al lloc anomenat 'Campo de Lupis' es remunta a l'any 991. Tot i així, es possible l'ús d'aquest topònim en dates anteriors sota la forma villa de Lobos. En concret, un document (datat el 15 de gener de l'any 976) que delimita una propietat i diu '(...) in termine de Olerdula i delimitada de orientis in ipsos gorgos, de miridie in villa de Lobos (probablement Cantallops), de occiduo in termine de S. Stefani, de circi in termine de Subiratus'. Daltra bandam en un establiment datat el 26 de juliol de 1176, apareix com el nom d'un manso. En aquest document consta que 'in termine Olerdole, sive in parrochia s. Petri de Avinione' hi ha 'ipso mansos de Ficulnea, sive ipso manso de Campo de Lupis' (Cartulari de Sant Cugat del Vallès, núm. 1110). Amb seguretat, la primera referència documental al lloc 'Campo de Lupis' es remunta a l'any 991. Tot i així, sembla que el possible ús d'aquest topònim en dates anteriors sota la forma villa de Lobos; 'in termine de Olerdula (..) de orientis in ipsos gorgos, de meridie in villa de Lobos (..). En temps del rei Pere III el Cerimoniós (1319 - 1387) el lloc de Cantallops es citat com a possessió de Sant Pau d'Ordal, parròquia que depenia de Sant Sebastià dels Gorgs. Dins el 'Nomenclàtor' de l'1 de gener de 1888 corresponent a la província de Barcelona, editat l'any 1892, figura l'Aldea de Cantallops amb unes dimensions gairebé idèntiques a les de Les Cabòries, amb 34 edificis i 144 habitants de fet (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001). En un establiment datat el 26 de juliol de 1176, recollit al Cartulari de Sant Cugat del Vallès, núm. 1110, apareix com el nom d'un mas. En aquest document consta que 'ipso manso de Ficulnea, sive ipso manso de Campo de Lups' (JUNQUERAS, MARTÍ, 200). Hi ha antecedents històrics sobre l'existència d'una capella de Santa Margarida, així, l'any 1579, Jaume Peipo d'Avinyonet, en el seu testament deixà una quantitat per arreglar la Capella de Santa Margarida de Cantallops, i el 1729 el Visitador General de la parròquia de Sant Pere d'Avinyó mana que els obrers d'Avinyonet fossin a arreglar la capella de Santa Margarida de Cantallops (ESCOFET, 1981)'. La devoció a Santa Margarida, a qui es troba dedicada la església actual, fou força present en temps medievals. Geogràficament proper es troba l'antecedent d'aquesta advocació a Santa Maria de Llinda, en la capella enrunada del segle X. Resulta interessant la casualitat històrica de la existència, en documentació del segle XI, de un Llop Sanç, afincat en les proximitats de Llinda en terres que inclouen el 'Campo de Lupo' (Cantallops?), encomanat l'any 1176 a Bertran de Solario, l'amo de Mas Bertran, pel monestir de Sant Cugat (MARGARIT, 1983a).</p> | 41.3680300,1.7996200 | 399609 | 4580308 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40383-foto-08013-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40383-foto-08013-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||||
| 40340 | Can Montergull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-montergull | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2517 ACCN</p> | XX | <p>Casa aïllada a la carretera de Barcelona, dins el nucli de Les Cabòries. Destaca la composició i ornamentació de la façana (INVENTARI, 1986: 26). Està composada de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants. Mostra una ordenació interior típica de les cases entre mitgeres. Les obertures estan voltades per un marc en relleu i els coronaments decorats amb boles, garlandes i ceràmica blava. La porta d'accés de fusteria presenta els elements decoratius de l'època</p> | 08013-30 | Les Cabòries 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El seu propietari venia de la masia de Can Montergull.</p> | 41.3614200,1.7741300 | 397467 | 4579604 | 1900-30 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40340-foto-08013-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40340-foto-08013-30-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||
| 41017 | Cal Salvet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-salvet | XX | <p>Casa aïllada, a tocar la carretera de Barcelona. Consta de planta baixa i planta pis. La planta és rectangular, i la teulada a dos vessants, amb coberta de teula àrab i amb ràfec de tortugada. La façana és plana i arrebossada. Presenta tres eixos de simetria, i els buits son plans i estan protegits per sengles guardapols. L'eix central està marcat mitjançant un balcó amb barana de ferro decorada. És una construcció del tipus habitatge en ciutat-jardí. Davant la casa hi ha un jardí protegit per un barri fet d'obra amb reixa intercalada agafada a pilars fets de maçoneria arrebossada i coronats per sengles capitells en forma de timpà amb el frontal decorat mitjançant tessel·les ceràmiques vidrades bicolors.</p> | 08013-219 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El pare de Carme Solé era el propietari de la línia d'autobusos a Barcelona.</p> | 41.3614500,1.7791400 | 397886 | 4579602 | 1915-25 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41017-foto-08013-219-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||||
| 40447 | Els Pelagons de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pelagons-de-baix | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.</p> | <p>Casa de grans proporcions, però de gran senzillesa compositiva i de materials, que sembla haver estat feta en funció del seu aprofitament com a alberg pel bestiar. Consta de dos cossos principals que es troben encaixats de manera transversal i per un lateral. Els murs són de maçoneria de pedra irregular, i en els principals es troba arrebossat de calç. Les teulades són a un vessant, i sembla que les zones destinades a habitatge es trobaven a la primera planta, destinant-se fonamentalment les plantes baixes per a l'allotjament del bestiar. Concretament, en una de les grans estances ubicades en aquesta planta baixa es troben menjadores. Darrera la casa, pel costat nord-oest, es troba l'era i a tocar d'aquesta, un petit pou o xup en part cobert. Es veuen restes d'estructures molt deteriorades d'assecadors fets de fusta al primer pis. Seguint el camí traçat paral·lel al riu, en direcció a Olivella i la veïna masia dels Pelagons de Dalt, es troba un pou, sota d'una vella figuera, que abastia d'aigua a la casa, i que per informació oral se sap que fa de partió entre els termes municipals d'Avinyonet i d'Olivella.</p> | 08013-137 | Els Pelagons de Baix, 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El pas per aquesta vall de la carrerada de la riera dels Pelagons, pot ésser la causa que va induir a la construcció o potser a l'engrandiment de la casa, que molt provablement devia haver estat lloc d'acollida de bestiar i dels pastors que feien transhumàncies de gran i petit recorregut, o simplement de ramats de cabres de la zona. La 'Quadra de Arbozar' s'esmenta al Cartulari de Poblet l'any 1056 al costat de Pelagum, la Lampada (La Llampa), Strada Pública (La Carrerada), etc.. (SADURNÍ ET AL., 2000).</p> | 41.3234600,1.7903100 | 398761 | 4575371 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40447-foto-08013-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40447-foto-08013-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40447-foto-08013-137-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||||
| 40364 | Can Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujol-0 | <p>Casa de tipologia tradicional rural, que respon al tipus basilical, amb teulada a dos vessants. Presenta planta baixa i pis, llevat de l'eix central de la construcció que guanya una alçada més que la resta de l'edifici. La façana es plana i està arrebossada i pintada, presentant tres clars eixos de simetria. Resulta interessant la porta de dovelles de pedra que hi ha a la planta baixa.</p> | 08013-54 | Sant Sebastià dels Gorgs, 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Es tradició entre la gent de Sant Sebastià dels Gorgs que aquesta casa va ser construïda aprofitant estructures del monestir, segurament les antigues cel·les i refectori. El nom de la casa ve dels masovers. Els propietaris es deien Sabater.</p> | 41.3804500,1.7656800 | 396790 | 4581727 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40364-foto-08013-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40364-foto-08013-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40364-foto-08013-54-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La ubicació de la casa construïda al petit pujol en que es troben les restes de l'antic monestir de Sant Sebastià, així com alguns elements arquitectònics de cert interès des d'un punt de vista patrimonial, com l'arc de la porta, fan que aquest edifici es consideri com una fitxa independent dins el conjunt de Sant Sebastià. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||||
| 40327 | Cal Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torrents | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2511ACCNIPAC. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.</p> | XVII-XVIII | <p>Casa entre mitgeres amb planta en forma de L, i coberta de teula àrab a dues aigües. Està composta de planta baixa i pis. Destaca de la façana, que és plana i està arrebossada, un gran portal d'arc de mig punt adovellat, amb carreus grans i allargats, ben tallats i regulars. També en una de les cantonades hi ha carreus vistos. A l'interior destaca un gran arc apuntat. Es conserva un arca de núvia de principis del segle XVIII.</p> | 08013-17 | Arboçar de Dalt. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La família originària d'aquesta casa, arrelà cap a l'any 1316 a l'Arboçar (SADURNÍ ET AL., 2000). L'any 1705, la viuda d'en Mata, Maria, es ven la casa i terres de l'Arboçar a favor d'en Francesc Torrents, botiguer de Vilafranca, per 1350 lliures (SADURNÍ ET AL., 2000).</p> | 41.3331100,1.7650900 | 396666 | 4576472 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40327-foto-08013-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40327-foto-08013-17-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | A les cases de la vora, també entre mitgeres, en resten d'altres, de portals. No són, però, de la mateixa categoria compositiva i de qualitat. Són arcs de mig punt més petits, tapats amb pintura i arrebossats, llindars motllurats o rebaixats. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||
| 41004 | La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-1 | <p>Informació oral d'en Pere Llopart Garriga, desembre 2002 INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2526 ACCN</p> | XX | <p>Casa entre mitgeres composta de planta baixa, pis i golfes. Composició simètrica de la façana, que es desenvolupa en tres eixos marcant el central, al primer pis, un balcó de portal únic amb barana de ferro senzillament decorada, i al segon pis, un portal central d'accés a l'immoble, que culmina en un arc rebaixat. Els altres buits de planta baixa i primer pis són finestres laterals, d'ampit molt més marcat i més estretes al segon pis. El pis superior presenta una galeria de 6 finestres dobles d'arc de mig punt emmarcades per superfícies en relleu rectangulars, i a sota de la galeria sobresurt una línia correguda que marca la separació de pisos i una altra d'impostes motllurada. El coronament està fet mitjançant un ràfec motllurat. Té sòcol i els laterals de la façana estan emmarcats per falsos carreus en relleu de dalt a baix. A dalt de la cantonada de la finestra dreta del primer pis hi ha un misteri del Viacrucis del poble de les Gunyoles.</p> | 08013-210 | Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3523700,1.7798500 | 397931 | 4578593 | 1934 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Josep Llopart | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||||||
| 40339 | Cal Suau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-suau | XX | <p>Casa entre mitgeres i fent cantonada, composada de planta baixa, pis i terrat. La façana presenta una composició simètrica desenvolupada per tres eixos. El coronament està fet mitjançant una línia lleugerament ondulada. Les obertures superiors presenten trencaigües de ceràmica vidrada blava. Pel costat de la cantonada se li adossa un cos d'una sola planta, amb pinacles i boles decoratives. És interessant la porta d'entrada (INVENTARI, 1986: 26), amb arc escarser i bona reixa de taller. La façana principal es desenvolupa en tres eixos, el central dels quals es troba remarcat per una balcona amb reixa, i els laterals, per barana de fàbrica. Tots aquests buits presenten guardapols decoratius de rajola blava rematades en punta per un motiu decoratiu floral. Altres elements decoratius destacables són la utilització del trencadís de ceràmica vidrada en el coronament i en els pinacles i les plaques de ceràmica també vidrada amb temes decoratius de paneres de fruites i angelots al mateix lloc. Les finestres de la planta baixa estan protegides per reixes també decorades. Té un jardí lateral i posterior, tancat a l'exterior mitjançant una tanca d'obra i reixeria, que es troba decorada amb elements propis de l'estil noucentista: hidres i pannells ceràmics.</p> | 08013-29 | Les Cabòries 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Feta amb el creixement del nucli de població a mida que anava guanyant importància arran de la construcció de la carretera de Barcelona</p> | 41.3606400,1.7772900 | 397730 | 4579514 | 1901-20 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40339-foto-08013-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40339-foto-08013-29-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2519 ACCN | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||
| 40393 | Cal Mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestres | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2515 ACCN. MORATÓ I VIA, Salvador (1992 a) 'Rellotges de sol (I)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 3 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet.</p> | XIX-XX | <p>Casa entre mitgeres i fent cantonada, composta de planta baixa i pis. Superfície de façana dividida en trams per línies motllurades horitzontals i segmentades verticals. El portal és d'arc de mig punt, dovellat, i presenta una inscripció superior. Al primer pis destaquen els balcons, d'un sol portal. Hi ha també una finestra lateral amb marc, ampit i llindes de pedra i una altra inferior amb barana que resulta destacable. El coronament és de terrat amb reixa. Es tracta d'un conjunt d'habitatges de valor tipològic (INVENTARI, 1986: 27). A la façana hi té sobreposat un rellotge de sol que està completament esborrat (MORATÓ I VIA, 1992a). El conjunt es complementa per les construccions que hi ha ocupant el solar de l'altre costat del carrer, on, per cert hi ha un mil·liari romà, que no ens va ser mostrat.</p> | 08013-83 | LES GUNYOLES, 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La casa presenta un valor arquitectònic indubtable, que no te sentit sense la valoració de l'entorn urbà. Aquest valor es fa extensible també al subsòl, ja que es molt probable la presència d'elements de vàlua arqueològica, com poden ser sitges, de les quals es coneix per informació oral la seva presència en tota aquesta zona de Les Gunyoles. També per informació oral se sap que el gruix de molts dels seus murs es potent, per la qual cosa alguns dels seus antics habitants pensaven que devien formar un conjunt amb les restes romanes de la torre que es troba a prop.</p> | 41.3523200,1.7797700 | 397924 | 4578587 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40393-foto-08013-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40393-foto-08013-83-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Aquesta casa forma tot un conjunt d'interès arquitectònic de caire netament urbà. Davant la casa hi ha la pallissa, també de valor patrimonial, on es troba un mil·liari romà. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||
| 40397 | La Casa Vermella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-vermella | XIX | <p>Casa exempta i isolada, amb edificacions annexes de caire rural. Consta, doncs, d'un cos principal de planta rectangular al que s'afegeixen altres construccions de menors dimensions. La coberta està resolta mitjançant teulada àrab a dues vessants amb ràfecs simples. Té, a l'edifici principal, planta baixa i pis. A la façana principal s'obre un balcó amb barana de ferro que està situat a sobre de la porta principal d'accés a la construcció, i que remarca l'eix central de la façana. En un dels carreus que forma la clau de l'arc de la porta d'accés a la principal edificació auxiliar, a la dreta de la façana principal de la casa, hi ha esculpida la data de la seva construcció: 1846. Els buits principals d'accés presenten recercats amb carreus vistos. Les llindes són d'arcs escarsers. Les parets són de maçoneria irregular i es troben arrebossades. La casa està molt a prop del poble de Sant Cugat Sesgarrigues i de la rasa del Pou Major, i domina una ampla extensió de terreny de cultiu.</p> | 08013-87 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3856200,1.7334800 | 394106 | 4582340 | 1846 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40397-foto-08013-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40397-foto-08013-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||||
| 40319 | Can Rialb / Casa Umbert / 'El Castell' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rialb-casa-umbert-el-castell | <p>CATÀLEG (1990). Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2531 ACCN MADOZ, Pascual (1847-1850) Diccionario Geogràfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Imprenta del Diccionario de D. Pascual Madoz. RIUS SERRA, JOSÉ (1981). Cartulario de 'Sant Cugat' del Vallés. 4 vols. Textos y estudios de la Corona de Aragón 3–6. Barcelona, 1946–47, 1981. Pere Roca i Garriga, ed. (Sabadell, 1981).</p> | XIV-XVI | Ha patit algunes reformes sobre tot a la part posterior de la casa | <p>Casa pairal aïllada, situada a prop de la torre romana, de planta quadrangular i amb un volum potent. La coberta és de teula àrab disposada a dues vessants. Es troba precedida d'un gran pati enllosat i envoltada de jardins, bosc i horts, amb un gran domini visual de les planes i la muntanya de Montserrat. L'edifici consta de soterrani, planta baixa i dos pisos. La porta principal d'accés és d'arc de mig punt, adovellada. Totes les obertures són emmarcades amb carreus de pedra, i algunes d'elles presenten elements decoratius del mateix material. Presenta finestrals gòtics, la major part d'ells amb festejadors interiors. L'edifici es cobreix amb teulada a dues vessants. Com a elements destacables del conjunt s'han de singularitzar els següents: la sala noble al primer pis de l'edifici, amb gerrer, finestres amb festejadors, guixeria profusament decorada al sostre, gran finestra quadrada modulada a quatre, buits recercats en pedra, alguns d'ells amb arcs conopials, i escala d'accés des de la planta baixa del mateix material. Encara que se sap per documentació oral de l'existència d'altres, avui no visibles, a la planta baixa es pot veure a l'actualitat una sitja de grans dimensions. La casa comprèn també la torre de cronologia romana, i es molt possible que formés en origen un conjunt arquitectònic que s'estendria als solars ocupats per les edificacions adjacents, com a Cal Mestres.</p> | 08013-9 | Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Se suposa que aquest 'castell' era situat al lloc on avui ha una mansió senyorial d'estil gòtic dels segles XIV-XV, molt refeta posteriorment, coneguda com 'el Castell'. Al seu costat hi ha una important torre escapçada de base circular (veure fitxa de la torre de Les Gunyoles). S'ha arribat a la conclusió que és un monument funerari romà, reutilitzat en època medieval com a torre de defensa (LLORACH SANTÍS, 1992a). El lloc de les Gunyoles s'esmenta per primera vegada el 978. L'any 981 el propietari de la fortalesa era Galí o Galindo: s'esmenta al Cartulari de Sant Cugat 'ipsum edificium', al testament sacramental de Galindo, datat el 5-9-981 (RIUS SERRA,1981, núm 136: 111). El testament es jurat al Kastrum Eraproniano, i parla dels alous de Ceguniolas: terres i vinyes, cultius i erms i també la seva turrem i ipsum edificium, els qual dóna a la seva muller Ermengarda i als seus fills (RIUS SERRA,1981, núm 136: 111). Un altre testament que aporta informació sobre Gunyoles és el d'Ermengol Llobató, el qual en trobar-se ferit al castell de les Gunyoles, el juliol del 1076, va nomenar marmessors i morí al cap de poc (LLORACH SANTÍS, 1992a). Al terme de les Gunyoles, s'hi establiren en un moment indeterminat del segle XII els templers. D'aquesta manera s'entén que el 1160 Bertran d'Olost i Pere de Torradella, comanadors templaris de les Gunyoles, donessin aquest terme, situat en el territori d'Olèrdola, a Joan de Bassa i el seu germà Pere perquè l'edifiquessin i cultivessin. El 1205 la preceptoria dels templers fou traspassada de les Gunyoles al Montmell i el lloc de les Gunyoles passà a mans del prior de l'Hospital (LLORACH SANTÍS, 1992a). El 1847, Madoz recull l'existència de 'un antiguo castillo y torre' a Les Gunyoles (MADOZ, 1847-1850, IX: 145).</p> | 41.3522700,1.7791600 | 397873 | 4578582 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40319-foto-08013-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40319-foto-08013-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40319-foto-08013-9-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Inclòs a l'inventari de l'Arxiu Històric del C.O.A.C. La masia i la torre del costat van ser restaurades a la dècada de 1960, i adaptades a conjunt residencial sota el nom de 'El Castell', nom aquest justificat en la aparença, encara que no en la història. | 93|94|95|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||
| 41023 | Cal Carbó i pallissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carbo-i-pallissa | <p>Casa situada al costa de cal Fàbregas de Cantallops, en una zona de màxim interès des d'un punt de vista patrimonial. La casa es complementa amb la pallissa que encara es troba a l'altre costat del carrer de Santa Margarida que segueix el traçat de la carretera nacional, a tocar de la qual devia haver-hi l'era de la casa. Hi ha també al davant una sínia que es troba inclosa en fitxa independent.</p> | 08013-225 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3672100,1.7990700 | 399562 | 4580218 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41023-foto-08013-225-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | La pallissa es troba a l'altre costat de la carretera en les següents coordenades x=03995006 y=458089 z=288 | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||||||
| 40406 | Fons arqueològic d'Avinyonet al Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-davinyonet-al-museu-de-vilafranca | <p>Com a materials arqueològics procedents d'Avinyonet, al Museu es troben sense inventariar, conservats als magatzems els materials següents, agrupats per jaciments i caixes: : 1. CAL BOU/CAMÍ CAPELLA LLINDA. 1 Varis. 2. CAL MARCEL. 1 Varis. 3. CAN FERRET. 1 Mitjana. 4. CAN RÀFOLS DELS CAUS. 1 Varis. 5. COLUMBARI DE L'ARBOÇAR. 1 petita (a destacar dins d'una capseta vidres romans). 6. COVA DEL FONDO DE LA COVA. Varis. 7. ESTEBAN FONTANALS. Varis. 8. GORNER. Varis. (En realitat és 1 nucli (?) de sílex). 9. LA TORRE. Varis. 10. MAS BERTRÀN. Varis. 11. MAS SUNYER. 1 Mitjana. 12. MONTRAGULL-MONTARGULL / VINYA D'EN ROMEU. 1 Varis. 13. SANTA MAGDALENA. 1 Varis. 14. SANTA SUSANNA. 1 petita. Inventariats: A la sales d'exposició: Número de registre : 2782 Nom de l'objecte : vas Ubicació : sala-17/vitrina-39/prestatge-2 Font d'ingrés : Pere Giró Romeu Lloc recol/jaciment: Avinyonet del Penedès Als magatzems: Número de registre : 7143 Nom de l'objecte : tallant metàl·lic Ubicació : colomar Font d'ingrés : Xavier Esteve Lloc recol/jaciment: Avinyonet del Penedès Número de registre : 7145 Nom de l'objecte : baioneta Ubicació : Colomar Font d'ingrés : Xavier Esteve Lloc recol/jaciment: Avinyonet del Penedès Número de registre : 7146 Nom de l'objecte : baioneta Ubicació : Colomar Font d'ingrés : Xavier Esteve Lloc recol/jaciment: Avinyonet del Penedès</p> | 08013-96 | 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40406-foto-08013-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40406-foto-08013-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40406-foto-08013-96-3.jpg | Legal i física | Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Foto 1,La Torre; Foto 2, Can Ferret; Foto 3, Cova del Fondo de la Cova. | 80|81|83|85|76 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||||||
| 41022 | Carrerada de la riera dels Pelagons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-riera-dels-pelagons | <p>ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | <p>Comença a Sant Pere de Ribes i segueix sempre la llera de la riera de Begues cap amunt, en direcció a Olivella. Una pista serpenteja a dreta i esquerra de la riera en bona part del recorregut. En alguns trams, la carrerada discorre per la mateixa llera. Una mica abans d'arribar a can Suriol, gran casa ja al terme d'Olivella, el camí ramader deixa la riera de Begues, passa per sota la carretera BV-2111, i puja per la riera que baixa a mà esquerra que és la dels Pelagons. Sempre per la pista que segueix la riera arriba a la casa avui mig enrunada dels Pelagons de Baix. Algun pastor comenta que, en aquest punt, la carrerada deixa la riera i s'enfila pel llom de la costa Rava -que arrenca just al darrera de la casa- per anar a trobar el bosc de la Gavarra i la carrerada que ve d'Olesa en direcció a coll de Garró. D'altres, que segueix el camí de la riera fins a coll de Garró, important cruïlla de carrerades on també hi fan cap la carrerada de la Cerdanya que baixa de les Gunyoles i la que ve de Begues i Olesa. Totes juntes ja en un sol camí, segueixen riera amunt cap a Cantallops (ROVIRA ET AL., 1999).</p> | 08013-224 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3502300,1.8036400 | 399918 | 4578327 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41022-foto-08013-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41022-foto-08013-224-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'una branca de la carrerada de la Cerdanya. Es pot fer a peu i en bicicleta si bé hi ha alguns trams de molt mal camí per dins la llera de la riera. Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret de passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (ROVIRA et alií, 1999). | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||||
| 40369 | Riera dels Pelagons/Torrent Coll de Garró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-dels-pelagonstorrent-coll-de-garro | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.</p> | <p>Comença al terme municipal d'Avinyonet prop del nucli de Cantallops, iniciant el pendent cap a baix a la zona de la Quintana i anant, més o menys paral·lela a la carrerada de la Cerdanya. Pren el nom de torrent de can Ràfols dels Caus al Fondo de les Comes i continua, a partir de la creu de can Ràfols, amb el nom de torrent de Coll de Garró. Travessa per sota un pont la carretera d'Olesa de Bonesvalls i discorreix deixant a la dreta el pla de la Calma i, a l'esquerra el bosc de la Gavarra. Segueix travessant la zona coneguda com a camps del Corral, probablement una antiga zona de pastures. Després d'una corva pronunciada cap a l'oest, en tocar la zona de la Passada pren el nom de riera de la Passada. Continua cap el sud vorejant la serra del Magí i al costat del Bosc Rodó, rep per la dreta les aigües del torrent de la Bruixa, que venia en direcció sud pel Fondo del Corral d'en Palau formant, segurament, una altra zona de pastura. També en aquest punt rep les aigües del torrent del Mas Sunyer, per l'oest i per l'est del Fondo del Maset del Ferret, moment en que comença a nomenar-se Riera dels Pelagons. Continua fent ziga-zaga salvant els roquers de l'Artiga i Costa Rava, mentre rep aigües, a esquerra i dreta dels fondos. En arribar a les masies dels Pelagons de Baix i de Dalt surt del terme municipal per seguir el seu curs cap a la riera de Begues, a la que s'entrega dins el terme d'Olivella. En un punt del seu traçat es troba la caracterìstica formació d'olla de gegant, a la zona coneguda com els Cupots.</p> | 08013-59 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El topònim ja surt esmentat al Cartulari de Poblet l'any 1056 (Pelagum), al costat de la Quadra de Arbozar, la Lampada (La Llampa), Strada Pública (La Carrerada), etc.. (SADURNÍ ET AL., 2000).</p> | 41.3353000,1.7933400 | 399033 | 4576682 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40369-foto-08013-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40369-foto-08013-59-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Les coordenades i l'altura són del salt i el pèlag conegut com l'Artiga. A les fotos 1 i 3, la formació dels Cupots, la 2 correspon al torrent Coll de Garró, al costat de la carrerada i la fita de terme. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||||||
| 41000 | Carrer de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-baix-0 | <p>Conjunt arquitectònic al nucli de Sant Sebastià dels Gorgs. Es tracta d'un carrer que sembla seguir la perllongació d'un antic camí, conegut com el dels Xops o de Cantallops, que baixant cap al torrent continua en direcció a aquell nucli de població del mateix terme municipal d'Avinyonet. Des del torrent i anant cap al monestir, hi destaquen els edificis de la dreta, de numeració senar. Són cases de façanes planes, arrebossades i pintades algunes d'elles en color ocre. Tenen planta baixa i pis i generalment amb balcons. Les portes són en general d'arc escarser i la resta de buits de llinda plana. Les cobertes, a dos vessants són de teula àrab, i tenen ràfec de tortugada. El carrer finalitza obrint-se a la plaça anomenada de l'església, on hi ha l'encreuament amb la carrerada, i des d'aquest punt continua cap al carrer de Dalt, i a partir d'aquí es converteix en el camí de Llinda. A tocar de la plaça hi ha la casa de CAL CINTO/CASA D'ANTONIO PINYOL, d'indubtable interès patrimonial que ja correspon urbanísticament parlant a la numeració de la plaça, i que es contempla en fitxa apart. Seguint el carrer i d'acord amb la numeració actual, en destaquen: núm. 5 (baixos reformats), 7, 9 (decoració de papallona), 17 (1881, porta amb arc escarser), 19, Cal Ferreret, (conserva la numeració antiga i rellotge de sol a la façana, mig esborrat, però que conserva el gnòmon. La porta ha estat reformada), 21 (porta d'arc escarser, conserva així mateix la numeració antiga). A l'altre costat del carrer (costat esquerre) i ha unes pallisses que constitueixen l'illa de cases desenvolupades en redós de la plataforma dins la que es troba el monestir, i que donen també al carrer del campanar. També per aquest costat hi ha la masia de Ca l'Amat que es considera dins fitxa independent en aquest mateix inventari.</p> | 08013-208 | Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Les cases que formen la numeració senglera del carrer semblen haver començat a construir-se a finals del segle XVIII, i les que hi ha a tocar la plaça de l'església, i les que s'apropen més a la baixada al torrent, a finals del segle XIX, tot i que algunes han estat remodelades amb posterioritat. Els vells d'aquest nucli diuen que per aquest carrer anava la riera i que al costat hi havia un molí, que s'esmenta a la documentació antiga, a més que sembla que els antecessors de Ca l'Amat havien estat moliners. La ubicació no la coneixem, però resulta normal l'existència d'un molí hidràulic en una zona d'importants cursos d'aigua.</p> | 41.3807700,1.7665700 | 396865 | 4581761 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41000-foto-08013-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41000-foto-08013-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41000-foto-08013-208-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||||||
| 40337 | Mas Comtal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-comtal | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2503ACCNIPAC. MORATÓ I VIA, Salvador (1992 a) 'Rellotges de sol (I)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 3 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet.</p> | XV-XVII | <p>Conjunt arquitectònic composat d'una estructura central dedicada a habitatge, que presenta forma de L, i tot un conjunt d'annexes dedicades actualment a magatzem i producció vitivinícola. La part més destacable del conjunt és l'edifici de l'extrem que constitueix la zona d'habitatge. És de planta rectangular i està compost de planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües. El portal principal és d'arc rebaixat fet amb dovelles. Hi ha balcons al primer pis, que són les obertures de la sala noble, i presenten brancals i dintells de pedra. També el portal principal d'accés es troba recercat de carreus, i la llinda és d'arc escarser. A l'interior de la casa destaca un gran arc apuntat situat a la planta baixa. Es fa evident que la casa ha patit diverses reformes. A la façana té un rellotge de sol pintat sobre relleus de morter. Indica les hores i les mitges hores amb petites línies que separen les xifres horàries. La numeració és aràbiga i va de les 8 del matí a les 5 de la tarda (8/5) (MORATÓ I VIA, 1992a). . Indica les hores i les mitges hores amb petites línies que separen les xifres horàries. La numeració és aràbiga i va de les 8 del matí a les 5 de la tarda (8/5). (MORATÓ I VIA, 1992a). A la dècada de 1940 es van construir annexes amb destinació a granja d'animals. A més hi ha una sitja pel gra, que es va tancar l'any 1954. La casa conserva mobiliari antic i altres elements tradicionals de vida quotidiana, com un manubri, una Verge del Roser, col·leccions de vidres utilitaris i altres. Molt a prop va créixer tot un nucli de població que porta el nom de la casa. Són edificacions de planta baixa i pis, que es troben a tocar el camí-carrerada i que la major part poden datar-se d'acord amb les seves estructures vistes a començament del segle XX, potser abans. A redós del Mas Comtal es van anar construint un conjunt d'habitatges que responen a una tipologia tradicional urbana, però que es troben al mig del camp, a tocar el camí-carrerada de la Llacuna. Són de planta quadrangular, teulada a dues vessants, façanes planes i constitueixen un petit nucli de població que ha crescut a redós de la masia del mas Comtal. Davant les cases, i a l'altre costat del camí es troben moltes edificacions auxiliars, encara que ja formen part del terme de Sant Cugat Sesgarrigues, que té la partió en aquesta carrerada.</p> | 08013-27 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Per la seva situació, a peu de carrerada i molt a prop de l'encreuament de dues importants vies de comunicació, no es estrany que aquesta casa, com la del mas Bertran, Llinda i altres de la zona, existís ja durant la Edat Mitjana. Segons informació oral dels propietaris actuals, es té coneixement d'una reforma important de la casa l'any 1635. És de destacar amb relació a la seva cronologia el gran arc gòtic que es troba a la planta baixa.</p> | 41.3686600,1.7535800 | 395759 | 4580433 | 1635 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40337-foto-08013-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40337-foto-08013-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40337-foto-08013-27-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Presenta també interès el barri que ha crescut a prop de la masia i que porta el seu nom. La gent coneix el mas com a Mas Condal, i no Mas Comtal. | 93|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||
| 40358 | Cal Cremet/Cal Cremat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cremetcal-cremat | <p>TELL, Pere (1999c) 'Els noms de les cases III: La Garrofa i la Castelleta' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 30 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> | XIX | <p>Conjunt constructiu que consta essencialment d'un cos principal de planta aproximadament rectangular, amb teulada a dos vessants, i un altre de secundari, dedicat a edificacions auxiliars. No s'ha tingut accés a l'interior. Per accedir a la casa hi ha un barri lateral amb porta d'arc escarser. Els murs es troben arrebossats.</p> | 08013-48 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Segons els germans Catasús, de la masia la Torre, la Maria Via Torres, que era la seva àvia, era filla d'aquesta casa, en la qual havia viscut la seva mare, que era filla de cal Torres de Sant Pere Molanta, i germana dels fundadors de les Bodegues Torres. Com a fill il·lustre hi ha el reverend Jaume Via Torres, que fou rector de Gelida i fundador del Funicular de Gelida (TELL, 1999c). Segons informació oral de Mn. Margarit el topònim antic d'aquesta casa era el de cal Carmet, i surt esmentada ja al segle X.</p> | 41.3788300,1.7387400 | 394535 | 4581580 | 1841 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40358-foto-08013-48-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es va restaurar l'any 1841, i ara mateix està patint reformes de condicionament per habitatge | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||
| 40378 | Antics goigs d'Avinyonet del Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-goigs-davinyonet-del-penedes | XVIII | <p>Conjunt d'antics goigs que es cantaven en determinades festivitats. Els més antics que s'han trobat a Avinyonet són els de la Mare de Déu de Llinda, els de Sant Sebastià (als Gorgs), i els de Sant Salvador (a les Gunyoles). Es tracta d'unes composicions poètiques fetes per ser cantades, en llaor de la mare de Déu de Llinda i de Sant Sebastià i Sant Salvador. DE NOSTRA SENYORA DE LLINDA. Impressor Pere Alagret. Hi ha una impressió més antiga feta a l'Impremta Social de Vilanova i Geltrú l'any 1931 (col·lecció particular Oriol Puig Vidal) El text es com segueix: Oh Divina Emperadora Més que rosa en hermosura Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Molta gràcia os envià Lo Sagrat Emmanuel, Quan l'Àngel Sant Gabriel Maria os va anomenà; Nom de Gràcia donadora Per a tota criatura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Lo parir fou maravella Sens dolor i sens pecat, Al Verb de Déu Encarnat, Restant Vós sempre donzella: Suprema desterradora Del pecat y sa amargura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Los tres Reys del Orient, En Betlhem vos visitaren, I vostre Fill aodraren, Seguint lo Estel resplandent: Sent Vós la Estrella, Senyora Del Empíreo y sa hermosura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Fou gran goig i sublimat Senyora aquell que tinguereu Qun Vós del Sepulcre vereu A Jesús ressucitat, Triomfant en aquella hora Del Infern i presó obscura: Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. En Llenguas lo Esperit Sant, Sobre'l Col·legi baixà, I si a ells los illuminà, en Vós fou més abundant: puix la llum consoladora vos adornà de hermosura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. També aquí en lo mas de Llinda Teniu Vós Santa Capella, Donant sants consols en ella Com font que sempre se'ns brinda De gracias dispensadora Apartant tota negrura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. De Sant Sebstià la gent, En Vós té gran confiança, Puix qualsevol cosa alcansa Demanant devotament: Grans i xichs per Protectora Tenirvos tothom procura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. TORNADA Puix sou la Consoladora En la major apretura: Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura.</p> | 08013-68 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Cada Dilluns de Pasqua, la gent de Sant Sebastià dels Gorgs i dels voltants s'aplega a la capella de Llinda. Després de la celebració eucarística, que es fa davant la capella romànica, els feligresos canten els tradicionals Goigs de Nostra Senyora de Llinda, i exactament el mateix s'esdevé amb motiu de les altres festivitats de Sant Sebastià i Sant Salvador. L'origen d'aquestes composicions ja es troba al segle XII dins la literatura llatina medieval Catalunya, i hi ha diverses mostres en vers des del segle XIV -alguna de les quals podria ésser anterior- dels goigs terrenals; la més famosa i una de les més antigues és la 'Ballada dels goigs de nostra Dona en vulgar català a ball rodó', conservada al 'Llibre vermell de Montserrat'. De la Mare de Déu, hom passà, ja al mateix segle XV, a Jesucrist i als Sants. Des del segle XVI els goigs són impresos en fulls solts i propagats per les confraries i a les esglésies, als santuaris i a les ermites de tot Catalunya, amb texts sovint únics a tot arreu, però amb variants segons les diverses edicions. Durant els segles XVI-XVIII els goigs -composts a vegades per poetes coneguts, o per versificadors afeccionats, foren un instrument de conreu i de conservació de la llengua, i amés es van utilitzar sovint amb finallitats polítiques o burlesques.</p> | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40378-foto-08013-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40378-foto-08013-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40378-foto-08013-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La foto número 3 és una reproducció d'un altre goig que es conserva a l'interior de la capella de Llinda | 98|94 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||||
| 40325 | Cal Castellet/La Castelleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-castelletla-castelleta | <p>LISTA (1825) Lista per aplegar lo salario del Senyor governador per lo Añ de 1825 (Arxiu particular Can Fontanals) MARGARIT, A (1983b) Seguint els trams de la Via Augusta I. De l'Estanyol al coll de Sesgarrigues. Barcelona: L'autor. TELL, Pere (1999c) 'Els noms de les cases III: La Garrofa i la Castelleta' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 30 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> | <p>Conjunt d'edificacions amb corrals que formen un petit caseriu coneguda sota el nom de 'La Castelleta'. En els seus paraments es conserven restes de tàpia. Es composa de tres cases de tipologia pròpia dels segles XVIII i especialment XIX i transició al XX. Les estructures arquitectòniques d'èpoques anteriors, si encara existeixen, es troben emmascarades. Les cobertes son a dues vessants i de teula àrab. Les parets, encara que en molt mal estat de conservació, es troben majoritàriament arrebossades. Alguns dels buits presenten ampits de pedra, conservant-se en molts elements de fusteria tradicional. No s'ha tingut accés a l'interior dels habitatges.</p> | 08013-15 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El 1825 surt esmentat el topònim anomenant una 'vinya de Castelleta' per la qual pagava Pere Raventós contribució (LISTA, 1825). Els amos de dos d'elles son els mateixos que de la Torre. Abans vivien en aquesta casa. Una de les edificacions principals està datada el 1837, i per informació oral se sap que hi havia viscut n'Antoni Catasús Poch, després el seu fill, Josep Catasús Pons, casat amb na Rosalia Vives, de la Granada. Actualment hi viu la seva néta Maria Dolors i la seva família. El nom de cal Castellet es perd en la memòria del temps (TELL, 1999c). Per a Mn. Antoni Margarit, qui parla del topònim Torres Beces referit a aquest indret, aquest topònim respon a l'existència de dues torres: Mas Bertran i La Castelleta. L'existència d'aquestes hauria de ser anterior a la repoblació' (MARGARIT, 1983b). L'any 1176 el monestir de Sant Cugat encomana a Bertran de Solario, és a dir l'amo de Mas Bertran, la 'baiulia' de Torres Beces, incloent-hi el 'Campo de Lupo' (MARGARIT, 1983a).</p> | 41.3824700,1.7405000 | 394688 | 4581982 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40325-foto-08013-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40325-foto-08013-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40325-foto-08013-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Al plànol oficial de la Generalitat apareix equivocat el topònim de cal Castellet, ja que apareix com a mas Bertran. | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||||
| 40485 | Mas Sunyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sunyer-0 | <p>INFORMACIÓ ORAL MN. ANTONI MARGARIT, febrer 2003 Informació oral Julià Ricart.</p> | <p>Conjunt d'edificacions envoltades d'un gran barri. Encara que no s'ha pogut accedir al seu interior, s'endevinen uns edificis centrals destinats a habitatge, i un gran pati, envoltat de construccions molt possiblement destinades a acollir el bestiar. El gruix de la construcció és de maçoneria de pedra irregular arrebossada amb calç. Les teulades són de teules àrabs, majoritàriament disposades a dos vessants. Les edificacions destinades a habitatge són de planta baixa i pis. Hi ha alguns balcons a les plantes primeres. Sembla que es tractar d'un mas especialitzat, sobre tot, en l'acolliment del bestiar. En un dels murs interiors s'endevina, des de la porta del barri, un rellotge de sol. Fora hi ha una interessant bassa amb safareig.</p> | 08013-175 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La masia va ser, al costat de les Cases Blanques, part integrant en la fundació de l'Arboçar (informació oral Mn. Antoni Margarit, febrer 2003). Aquest devia ser un punt important pels ramats degut a la seva localització, amb abundants punts d'aigua al costat del mas. L'existència de corrals, que es fan molt evidents dins del conjunt d'edificacions, a més de la informació oral, indiquen que aquesta casa va acollir ramats de cert volum.</p> | 41.3375200,1.7812400 | 398024 | 4576943 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40485-foto-08013-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40485-foto-08013-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40485-foto-08013-175-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||||
| 40352 | Masia de la Creu/Masia de la Creu de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-la-creumasia-de-la-creu-de-dalt | <p>LUGAR (1782) Lugar de Avinyo Sant Sebastia y Guñolas. Manuscrit Pergamí. R. 15410. Caixa 57. Arxiu de la Corona d'Aragó. TELL, Pere (1999b) 'Els noms de les cases II: Collblanch' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 29 p. 31. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> | XVIII-XIX | La construcció es troba en estat molt descuidat | <p>Conjunt d'edificacions i construccions que formen les dependències auxiliars de l'edifici principal que havia estat l'habitatge dels amos i els masovers, i que es conegut com a masia de La Creu. D'aquest complex constructiu en destaca la casa central, de planta quadrangular i aspecte sòlid, reforçada en diferents èpoques amb contraforts que li ofereixen un aspecte de casa fort. A l'edifici central, que te la coberta a dues vessants, se l'hi adossa pel Sud, una altra construcció perpendicular a la casa que serveix a més de magatzem i dependències secundàries de la masia. A l'altre extrem n'hi ha els corrals per animals i davant la casa es conserva un pou.</p> | 08013-42 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El nom de masia de La Creu sembla que prové del fet de que es va construir a prop d'una creu de terme (o potser que la creu marqués una distància en un camí). Segons informació oral, aquesta casa va ser feta cap a la dècada de 1840, tanmateix apareix en un manuscrit de 1782 esmentada al costat d'altres cases d'Avinyó, Sant Sebastià i Les Gunyoles . En ella hi havia viscut en Cristòfol Raventòs i després en Serafí, que era el seu germà. Amb la seva muller Angeleta, van tenir una filla, l'Amèlia, mare d'en Josep. En Josep, junt amb la seva família, hi viu i treballa ara (TELL, Pere 1999c). Més modernament es va conèixer com masia de la Creu de Dalt perquè un fill es va fer una casa al poble de sota i, per diferenciar-la, la van nomenar d'aquesta manera. Sembla que el topònim ve del fet de que prop hi havia una creu al costat del camí (informació oral de la masovera), que podria ser de terme, i que va ser destruïda durant la Guerra Civil de 1936.</p> | 41.3935400,1.7435300 | 394959 | 4583207 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40352-foto-08013-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40352-foto-08013-42-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||
| 40377 | L'Arboçar de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larbocar-de-baix | <p>CARBONELL I VIRELLA, Vicens (S.D.) Primeres notícies històriques de Les Gunyoles (Avinyonet). Document mecanografiat. Vilanova i la Geltrú. FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid/Barcelona: C.S.I.C. GRAN GEOGRAFIA (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. VENDRELL I VENDRELL, Remei (1993) Sant Pere Molanta. Notes històriques. Sant Pere Molanta: Caixa Penedès-Ajuntament d'Olèrdola.</p> | XI | <p>Conjunt d'edificacions que en origen devien formar un caseriu que va créixer a redós de la torre que porta el mateix nom, en una elevació natural. La casa número 31 (avui 10) és Cal Miquel. El Miquel i l'Angeleta hi vivien allí. El Miquel havia nascut en aquesta casa, i a la seva dona li deien la Miquela. La número 32 és la casa del Joan del Forn. Es deia així per que dins hi havia el forn. A la dècada de 1930 ja no funcionava com a forn de pa, però el dia de la festa major es coïa allí el menjar de l'Arboçar (ànecs, pollastres, etc.). La dona del Joan, que es deia Francisca, era coneguda com a la Joanta (i la casa, també va conservar aquest nom, ca la Joanta), pel seu marit. Ell era fill del Dionís. La casa número 33 era coneguda com a Cal Boscasser. Els Boscassers havien estat també a Cal Ponis, la casa del costat. La número 34 era cal Ponis. La següent era cal Casino, o cal Sisco del Vailet. Escampades pels voltants es veuen pedres de molí d'oli.</p> | 08013-67 | L'Arboçar de Baix. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). Font Rius transcriu la carta de població de l'Arboçar: 'amb data del 25 d'agost de l'any 1035 (segons aquest autor, més aviat l'any es 1053) té lloc l'establiment de la quadra de l'Arboçar, efectuat per Ramon Berenguer I, comte de Barcelona a favor d'un tal Farriol i la seva esposa, Bonadona, amb la condició d'edificar-hi cases, una torre de defensa i engrandir les terres de conreu'. Farriol podia disposar lliurement d'aquestes propietats, però estava obligat a pagar cens, delmes i primícies (FONT RIUS, 1969). L'any 1038, surt el nom d'Arbocianis al costat de Cegoniales i Ulese en la venda del Castell d'Olivella (SADURNÍ ET AL., 2000), (CARBONELL, S.D.). La 'Quadra de Arbozar' s'esmenta al Cartulari de Poblet l'any 1056 al costat de Pelagum, la Lampada (La Llampa), Strada Pública (La Carrerada), etc.. (SADURNÍ ET AL., 2000). El Papa Sergi IV cita també les extenses propietats del Monestir de Cuixà a la Quadra de l'Arboçar el 1010 (SADURNÍ ET AL., 2000). El 1119 la torre de l'Arboçar de Baix és propietat del Comte de Foixà. S'han trobat monedes del segle II abans de Crist. La llegenda parla d'una galeria subterrània de més de mig quilòmetre de llargària (SADURNÍ ET AL., 2000). L'any 1430 el Monestir de Santes Creus tenia drets senyorials d'algunes terres de l'Arboçar (SADURNÍ ET AL., 2000). L'any 1447 es fundà el Comú d'Avinyonet i l'Arboçar passà a ajuntar-se amb dit consistori, juntament amb Avinyó, Les Gunyoles, Cantallops, etc (SADURNÍ ET AL., 2000).La 'Quadra de Arbozar' s'esmenta al Cartulari de Poblet l'any 1056 al costat de Pelagum, la Lampada (La Llampa), Strada Pública (La Carrerada), etc.. (SADURNÍ ET AL., 2000). Entre el 1900 i el 1930 varis arboçarencs treballaven de picapedrers a la Pedrera del Bertran. El propietari cobrava de l'Estruch cinc pessetes a la setmana. Entre 1905 i 1915 hi havia dos partits a l'Arboçar d'escassa política: uns anaven a Ca la Magina i els altres a Cal Pepet. Entre els anys 1920 i 1925 l'Arboçar tenia 40 cases, 20 d'elles fora del municipi i en masies (SADURNÍ ET AL., 2000). L'any 1914 és la primera vegada que es celebra la Festa Major per Santa Anna. (SADURNÍ ET AL., 2000). A la dècada de 1920, per la festa major, es feia un envelat de canyes darrera de Cal Torrents, amb llums de carbur. El 1924 arriba el futbol al poble, i es juga primer al camp de Cal Moles, fins que el 1933 s'inaugura un nou camp a Cases Blanques (SADURNÍ ET AL., 2000). El 1931 la carretera arriba a l'Arboçar, mentres que el ramal de Cal Segarra al monàs d'Olivella s'acabarà l'any 1960. Hi havia una creu de terme, prop de Cal Macià, quasi tocant la carretera d'avui, que era propietat de la Via ramadera. Hi ha qui pensa que la derruïren els francesos. Encara l'any 1950 es poden identificar dues pedres, la que feia de base i la que iniciava la creu (SADURNÍ ET AL., 2000). Encara que les dones de l'Arboçar tenien basses on rentar la roba al seu poble, en temps de sequeres, s'arribaven a la Font del Cuscó a rentar la roba de la setmana (SADURNÍ ET AL., 2000) A l'Arboçar hi havia una germandat de treball, la germandat de l'Arboçar. La gent treballava durant 3 dies a la setmana la terra dels socis que estaven malalts. Hi havia torns de feina.</p> | 41.3299100,1.7610800 | 396325 | 4576122 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40377-foto-08013-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40377-foto-08013-67-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||||
| 40407 | L'Arboçar de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larbocar-de-dalt | <p>DOSSIER (2001) Dossier sobre la dualitat de noms: Avinyonet-Les Cabòries. Ajuntament de l'Avinyonet del Penedès. Avinyonet del Penedès. FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid/Barcelona: C.S.I.C. GRAN GEOGRAFIA (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. MORATÓ I VIA, Salvador (1992 b) 'Rellotges de sol (II)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 4 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet. VENDRELL I VENDRELL, Remei (1993) Sant Pere Molanta. Notes històriques. Sant Pere Molanta: Caixa Penedès-Ajuntament d'Olèrdola.</p> | XI | S'està produint un fort procés de transformació del nucli que està trencant la tipologia tradicional. | <p>Conjunt d'habitatges que es desenvolupen a tocar la carrerada de la Creu d'Ordal. El model tradicional respon a planta baixa i pis, a dos d'ells es troben interessants portes de dovelles de carreus de pedra (Cal Xic, Cal Torrents), altres tenen arcs escarsers, com als coberts de Cal Torrents, immediats a la casa del mateix nom que es troba en fitxa apart. Les façanes de moltes d'elles són de maçoneria i estan arrebossades. El nucli està patint un fort procés de modificació del seu antic caràcter. Destaquen els següents carrers i immobles, tot i que molts d'ells han patit modificacions de façana: -AVINGUDA PRINCIPAL, església de Santa Anna; 1, cal Ponis, molt reformada; 3, cal Peretet-can Moral, amb un rellotge de sol (Hi figura la inscripció: 'BENEÏT SIA EL NOU DIA I EL BON DÉU QU'ENS L'ENVIA'. És impossible veure'l en determinades èpoques de l'any perquè els arbres el tapen completament (MORATÓ I VIA, 1992b); 7 cal Tomeu; 9 celler i cups de Cal Boter; 11, Cal Garrofa; 15, Cal Rossellet; 16-18, Celler de ca la Magina; 17, cal Xic (conserva la placa de numeració antiga amb vidrat blau, encara que es troba oculta sota la placa actual metàl·lica). Molts d'aquests edificis han patit fortes reformes de façana, però, en general es pot dir que han respectat la volumetria tradicional del conjunt. Destaquen: cal Xic i ca la Magina, que encara presenten la seva tipologia original. A més de que ca la Magina havia estat un corral de bestiar, curiosament a tocar la carrerada. -CARRER DE LA FONT DEL CUSCÓ, la pallissa, les eres i els coberts de Cal Torrents, que es la casa número 6, i la 4 Cal Carsí, encara amb pallissa al costat. Ambdues responen en general a una tipologia tradicional rural en ambient urbà. Destaquen també els corrals a tocar la carrerada, un cobert enrunat fet de tàpia, a prop del llit de la riera, que era la pallissa del Carsí, i les ruïnes de la capella de Sant Julià, a més d'elements com el local social, la carrerada de la Creu d'Ordal, els pous de la Carrerada i del Pèlag, a més del plànol de falla que es veu al front, per la part SE. -AVINGUDA DE LES FLORS: 4, casa i 8, celler de ca la Magina, que encara conserven la tipologia tradicional, planta baixa i pis i celler al costat. 5 cal Carrau, conservada sencera d'acord amb la tipologia tradicional de planta baixa i pis, façana plana, arrebossada i pintada de calç, i una de les portes d'accés d'arc escarser (foto 2); 7 i 9 són cal Cantons i ca l'Escofet, i han estat reformades encara que tot respectant volumetria. Per les seves tipologies s'han de destacar Cal Xic (amb porta d'arc de mig punt amb carreus de pedra vistos) , ca la Magina , cal Torrents, cal Carrau i les corresponents edificacions de caire rural associades a algunes d'elles, a més de la pallissa del Carsí, ja esmentada que conserva, tot i estar molt enrunada, els antics calaixos de tàpia a les seves parets, un dels pocs indrets en Avinyonet amb restes d'aquest material.</p> | 08013-97 | L'Arboçar de Dalt. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). El seu topònim pot provenir de la existència en aquest indret d'un bon nombre d'arboços. Font Rius transcriu la carta de població de l'Arboçar: 'amb data del 25 d'agost de l'any 1035 (segons Font Rius, més aviat 1053) té lloc l'establiment de la quadra de l'Arboçar, efectuat per Ramon Berenguer I, comte de Barcelona a favor d'un tal Farriol i la seva esposa, Bonadona, amb la condició d'edificar-hi cases, una torre de defensa i engrandir les terres de conreu'. Farriol podia disposar lliurement d'aquestes propietats, però estava obligat a pagar cens, delmes i primícies (FONT RIUS, 1969)</p> | 41.3328900,1.7645900 | 396624 | 4576448 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40407-foto-08013-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40407-foto-08013-97-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Fotografies: 1, Cal Xic; 2, Cal Xandri; 3, Coberts de Cal Torrents | 85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||
| 40345 | Carrer de Montjuïc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-montjuic | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2514 ACCN MADOZ, Pascual (1848-1850) Diccionario Geogràfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Imprenta del Diccionario de D. Pascual Madoz. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | XVIII | <p>Conjunt d'habitatges que flanquegen un carrer en pendent. Es tracta de varies cases entre mitgeres, de dues crugies, compostes de planta baixa i pis (i golfes de vegades), amb coberta de teula àrab a dues vessants, amb pocs elements decoratius (només algun frontó de línies corbades, boles ornamentals, etc) i adaptades a l'ús agrícola.</p> | 08013-35 | Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Aquestes són cases fetes a l'època de l'extensió del conreu de la vinya i responen a un moment de riquesa al Penedès (INVENTARI, 1986: 27). Probablement es tracti d'un antic camí o carrer que unia el nucli de Les Gunyoles pròpiament dit amb el de l'antiga quadra que portava el nom de Montjuïc, al centre físic de la qual devia trobar-se al segle XVIII el casal més important d'aquest indret, conegut avui com a Cal Ton de la Paula. L'existència de la quadra la recull el Diccionari Madoz, en parlar de la veu 'Monjuich': 'cuadra en la provincia, audiència territorial, c.g. y dióc. De Barcelona, part. jud. De Vilafranca del Panadés. Consta de unas cuantas CASAS unidas á la pobl. De Guñolas, de la cual y de la de Aviñonet depende en todo' (MADOZ, 1848, XI: 505). També en la veu 'Aviñonet' parla de 'los caserios llamados Cuadra de Monjuich, Cantallops, y el Santuario de Sant Sebastián; en el primero hay 10 casas reunidas, en el segundo 8, y en el tercero 5 reunidas y 4 solares (...)' (MADOZ, 1850, III: 188).</p> | 41.3520300,1.7820400 | 398114 | 4578552 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40345-foto-08013-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40345-foto-08013-35-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El seu interès rau en el propi origen i significació social. El carrer va nèixer com a part de la carrerada de la Cerdanya, al seu pas per una costa pendent, la que avui ocupa el carrer que porta aquest nom. Potser que el fet de que passés la carrerada per un indret tan pronunciat, expliqués el fet de la seva extraordinària amplada. La foto 2 és del primer terç del segle XX, i la va proporcionar el Sr. Ton Ràfols de Les Gunyoles, la imatge correspon a una festa al carrer, que es troba ornamentat per garlandes. | 94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||
| 40401 | La Fassina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fassina-0 | XIX | <p>Conjunt de dues cases amb edificacions annexes que es troben en un replà elevat sobre la plana en que es troben altres masies d'interès, com a Cal Cremat, Can Beltràn, etc… Es tracta de dues construccions antigues i altres de més modernes, fetes en totxo vist que s'han adossat recentment a les anteriors. Les parets son planes i estan arrebossades. Els recercats dels buits són de totxo i carreus de pedra, són plans, llevat dels corresponents a les portes, que presenten la llinda d'arc escarser. Les teulades, que son a dos vessants, estan cobertes de teula àrab amb ràfec simple i de tortugada, del qual baixen conduccions de ceràmica que condueixen l'aigua de la pluja a una cisterna-pou.</p> | 08013-91 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Un indret conegut com a la Fassina es troba a prop del torrent dels Gorgs i de la masia i capella de Llinda. Aquest indret sembla estar traspassat, en opinió de Mn. Margarit, per la via romana que passaria per aquí. Hi ha la tradició oral de que la gent de cal Fassinaire de Les Gunyoles venia d'aquesta casa, encara que no se sap ni es possible veure cap indici a les estructures actuals que es veuen, si en aquestes construccions havia hagut aquest tipus de instal·lació de caire industrial, o el topònim prové d'altre origen que desconeixem.</p> | 41.3769100,1.7412400 | 394741 | 4581363 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40401-foto-08013-91-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||||
| 40470 | Serra de les Gunyoles - Caudellops - La Llampa - Costa Rava | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-les-gunyoles-caudellops-la-llampa-costa-rava | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.</p> | Ha perdut la vegetació per efecte dels incendis forestals | <p>Conjunt de serres - mirador que dominen el parc natural del Garraf, i més en concret l'Arboçar, Santa Susanna i els fondos de les rieres dels Pelagons i de Begues. Les seves carenes, i els fons de les seves valls formen un corredor biològic de primer ordre. Es tracta de muntanyes de forma allargada, que presenten planes allargades a les cúspides. La vegetació ha patit els efectes dels darrers incendis forestals del massís</p> | 08013-160 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Els topònims es troben en documentació antiga, essent des de sempre punts de referència per la gent d'aquestes contrades. Per exemple, La 'Quadra de Arbozar' s'esmenta al Cartulari de Poblet l'any 1056 al costat de Pelagum, la Lampada (La Llampa), Strada Pública (La Carrerada), etc.. (SADURNÍ ET AL., 2000).</p> | 41.3196100,1.7915400 | 398858 | 4574942 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40470-foto-08013-160-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La UTM correspon a la Costa Rava | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||||
| 40486 | Basses de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-les-planes | <p>VARIS(2003) Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar. Núm. 316. Gener de 2003.</p> | <p>Conjunt de sots o cucons formats en un sol càrstic (abans eren 4) que es troben a un i altre costat del camí de les Roques. Es conserven els següents topònims: bassa del Carrau, bassa del Llepà i bassa del Treballa. Tan sols dues mantenen cert nivell d'aigua. Al seu interior hi ha boga, serps i granotes. Una quarta està dins d'una tanca al número 40 del carrer de Les Roques.</p> | 08013-176 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Aquests eren punts d'aigua utilitzats de manera tradicional per regar els horts, beure els animals i rentar roba les dones. Amb la boga que creixia al seu interior, hi havia gent que venia de fora, sobretot gitanos, que la feien servir per apariar cadires. Aquesta gent s'estava uns dies al poble mentre tenia feina. La importància d'aquests punts d'aigua es veu reflectida en una rondalla popular que porta per nom Les Cabres de l'Arboçar (veure la fitxa corresponent). El seu interès és extraordinari. Es tracta de punts d'aigua o –el que és el mateix– de vida per a moltes espècies. Aquestes basses ens mostren algunes de les formes de vida que en treuen profit, com amfibis, invertebrats i plantes aquàtiques. Sovint, la presència d'individus d'aquestes espècies va estretament lligada a l'existència d'aigua a la bassa que, alhora, depèn de les condicions climàtiques de l'època. Per la seva situació, és molt possible que fossin utilitzades com punt d'aprofitament d'aigua per als ramats que pujaven per la carrerada de la riera dels Pelagons des de Sant Pere de Ribes.</p> | 41.3305300,1.7670100 | 396822 | 4576183 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40486-foto-08013-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40486-foto-08013-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40486-foto-08013-176-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La foto número 3, d'autor desconegut, correspon al pastor Ramon de l'Arboçar que porta les seves ovelles a beure a una d'aquestes basses, i és de la dècada de 1970 (està presa de la revista Font-Tallada, 2003). No es tracta d'un fenomen isolat al cas d'Avinyonet, a prop es troben també les de la plaça de les Roques, avui tapades, o les més conegudes del Xuquit o de Cases Blanques i la del Mas Sunyer. | 94|85 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||||
| 40400 | La Torre/Los Cinco Hermanos/Torre Vermella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torrelos-cinco-hermanostorre-vermella | <p>TELL, Pere (1999c) 'Els noms de les cases III: La Garrofa i la Castelleta' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 30 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> | XX | L'edificació es troba molt descuidada | <p>Conjunt edilici de planta quadrangular que presenta una torrota-mirador al mig, amb coberta a quatre aigües. La resta d'edificacions semblen envoltar aquesta construcció central. A la zona entre la casa i el garatge el terra està pavimentat amb totxo, formant un motiu decoratiu simple. Pel fet de no haver estat permès l'accés ni tan sols als voltants de l'edificació, resulta impossible fer una descripció més acurada del conjunt.</p> | 08013-90 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La família d'en Miquel Catasús, nascuts a cal Pau Xic, van construir la Torre (anomenada també Torre Vermella), on es van criar els 5 germans Catasús. El nom de cal Pau Xic ve d'un cabaler de cal Castellet, i al dir-se pare i fill Pau, va quedar com al Pau Xic, avi dels actuals residents (TELL, 1999c)</p> | 41.3842200,1.7385100 | 394524 | 4582178 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40400-foto-08013-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40400-foto-08013-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | No s'ha tingut accés a la propietat. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||
| 40417 | Forn de calç i pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-i-pedrera | <p>FULLANA, Miquel (1984) Diccionari de l'Art i dels Oficis de la Construcció. Mallorca: Editorial Moll.</p> | XX | <p>Construcció de caire industrial a la qual s'accedeix mitjançant un caminet que es desvia a la esquerra, en agafar el camí que des de Can Nicolau mena a Santa Susanna. Es tracta d'un forn de calç, dins el qual es coïen o calcinaven les pedres calcàries per obtenir aquest producte. Es troba en una vessant de la muntanya que envolta en part la vall on s'ubica el caseriu de Santa Susanna, per sota del camí que baixa cap a aquesta vall del massís del Garraf, i uns metres abans d'arribar a l'indret on s'enlairen els pins de les descàrregues, en un medi tradicionalment ric en llenya. L'indret on s'ubica el forn és ric en calcària, per la qual cosa es va aprofitar com a pedrera, i està localitzat en un rost o pendís del terreny. El forn consisteix en una cavitat de més de deu pams de fondària, de forma circular, anomenada 'caixa', al voltant de la qual s'aixeca una gruixuda paret feta de pedres en sec amb la cara bona a plom, que constitueix l''olla', la qual, a partir de flor de terra, se segueix fent amb el mateix paredat ordinari però amb un bon peu de murada o talús a la part exterior fins a uns tres metres més d'alçària, deixant un portell o entrada al frontal, que quan s'ha de fer la calç, a mesura que es carrega el forn es va tapant amb una paret feta de pedres encallades en fang d'argila, reforçada amb dos tions, i en la part inferior de la qual s'ha deixat un forat per on s'encén el foc i s'alimenta durant el temps de la cuita. La cuita de calç es feia tradicionalment de la manera següent: voltant la vorera del cul de l''olla' i amb pedres calcàries –que no siguin fogueres- es compon una paret d'una cinquantena de centímetres de gruix, la qual, així com va pujant –cada filada amb pedres més grosses i un poc sortides cap a fora-, va estrenyent el redol fins que forma una volta parabòlica 'de pa de figa', con diuen els calciners- que es tanca a una alçada de 3,50 a 4 metres, al mateix temps que també s'ha omplert l'olla amb feixos de llenya. Es carrega la volta amb pedres més petites i s'acaba d'omplir el forn amb reble fins a formar un caramull arrodonit d'un metre d'alçada en el centre i morint a no res a les voreres, caramull que, abans de calar foc al forn, és cobert amb un 'capell' fet d'una enfangada de calç espessa, deixant una faixa destapada de quatre o cinc pams d'amplària per tot el rodó, per on respira el forn els dos primers dies desprès d'encès i que després es va tapant a poc a poc fins a deixar un espirall de mig pam que dóna pas a una flama de color ben vermell. Es coneix que el forn és cuit quan el caramull de reble s'ha baixat, els macs de les voreres de l'espirall han tornat blancs i la flama que surt també és blanca. Aleshores tapen amb pedres i fang la boca del forn, per on han passat la major part de les 150 dotzenes de feixos de llenya (1.800 feixos de 30 a 40 kgs.) que són els que cal cremar durant els onze dies que dura la cuita d'un forn de calç, que té l'olla de vint-i-dos pams de diàmetre. Al costat del forn i en una cantonada, hi ha una construcció de planta quadrangular dedicada a barraca o estança dels treballadors del forn. La construcció es troba en bon estat de conservació, i resulta destacable el cristal·litzat de la pedra de les parets interiors per efecte de l'ús de sauló per tal de restaurar les parets interiors que anaven caient, sauló que per les elevades temperatures es va vitrificar.</p> | 08013-107 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>L'explotació de la pedra calcària del massís del Garraf ha estat una ocupació tradicional d'alguna gent del terme d'Avinyonet. Els que es dedicaven a aquesta feina, ho feien combinant-la amb d'altres ocupacions, com la de palmissers o carboneig, i a l'època de collita es dedicaven a treballar en l'agricultura. Aquest forn es va construir cap a l'any 1960, i en ell va treballar Josep Esteve Raventós. La cuita durava uns 10 a 12 dies. S'aprofitava la llenya de Santa Susanna, que es conservava seca a la barraca annexa. Es feien 3 hores de feina i 6 de descans. Tant aquest forn com els altres escampats per aquest territori del Garraf i immediacions del massís, van deixar d'utilitzar-se al instal·lar-s'hi l'empresa Pax.</p> | 41.3371100,1.8109500 | 400509 | 4576862 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40417-foto-08013-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40417-foto-08013-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És un interessant exemple de forn de calç al terme d'Avinyonet, per formar un conjunt en bon estat de conservació a prop d'altres elements de gran vàlua patrimonial. Josep Esteve ens diu aquest refrany relatiu a l'ofici: 'Qui fa calç, sempre anirà descalç', que es refereix a l'escassa remuneració de l'ofici. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||
| 40360 | Forn d'obra de can Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-ferret | XVIII-XIX | Es troba molt brut | <p>Construcció que es troba casi a tocar la masia de Can Ferret, a prop de l'alzina, i que antigament havia estat complementada per un forn de calç, que es trobava al costat, i que en fer explanacions del terreny es va ensorrar. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular, feta de pedra per fora i maó per l'interior. Conserva quasi sencer el volum d'estructura original, la part de la fogaina o forn de baix, i de la resta no es pot veure amb precisió les seves estructures, degut a les deixalles que l'omplen i a l'espessa vegetació que en part lo cobreix. L'accés a la cambra de foc està precedit d'un arc de maons. Davant la porta s'amunteguen teules molt probablement sortides de les fornades d'aquest forn, dins el qual probablement s'hagués feta la cuita no tan sols de teules sinó també de maons. Les teuleries són construccions destinades a fabricar les teules àrabs, també dites comunes. El procés de fabricació consisteix a modelar l'argila per tal de donar-li la forma cònica característica i posar les teules a coure dins el forn a unes temperatures molt altes.</p> | 08013-50 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>En la construcció de les masies havia estat tradicional la construcció de forns d'obra i de calç al seu costat, per tal de fer-hi allí mateix els materials necessaris per a la construcció de la casa. Potser ens trobem davant d'un forn construït al segle XVIII, en l'època de la gran construcció o reforma de la masia, tal i com avui la coneixem, encara que la tipologia del forn més aviat ens fa pensar en una obra feta al segle XIX.</p> | 41.3473800,1.7724600 | 397305 | 4578048 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40360-foto-08013-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40360-foto-08013-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És l'exemple més sencer de forn de teula adossat a una masia que s'ha trobat al terme d'Avinyonet del Penedès. | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||
| 40439 | Coveta/Cova de l'Artiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/covetacova-de-lartiga | <p>RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. VIRELLA, X. (1973a) 'Nous jaciments arqueològics a l'extrem NW del massís de Garraf'. Vèrtex, 36: novembre-desembre 1973, mapa p. 425. VIRELLA, X. (1973c) 'Secció de Cultura. Grup d'investigacions arqueològiques. Coves dels voltants de l'Arboçar' Agrupació Excursionista Talaia. Circular per als socis. Febrer. Vilanova i la Geltru VIRELLA, X. (1974) 'Resum d'un any d'activitats del Grup d'investigacions arqueològiques Talaia' Villanueva i la Geltru. Semanario de Información Local. Febrer. Vilanova i la Geltru</p> | Molt embrossada (RIBÉ et al. 1989-1998) | <p>Cova al peu de la riba dreta de la Riera dels Pelagons, uns 80 m aigües avall del Pèlag de l'Artiga, uns 15 m per sobre del nivell de l'aigua. Molt embrossada. La boca de la cova fa un metre d'amplada per 1'5 m d'alt i en total fa uns dos metres de fondària. En la intervenció realitzada per X. Virella, s'hi van excavar uns 50 cm i no hi van tocar roca. Entre els materials en destaquen: una fulla ganivet de sílex molt hidratat i una ena de collaret cilíndrica d'ós amb perforació bicònica. Es podria datar com a eneolítica o calcolítica.</p> | 08013-129 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Coveta localitzada el dia 5 de febrer de 1973 durant una sortida per a efectuar prospeccions per la riera dels Pelagons efectuada pel Grup d'Investigacions Arqueològiques de l'Agrupació Excursionista Talaia. Aquest mateix dia també s'efectuà un sondeig (RIBÉ et al. 1989-1998)</p> | 41.3280300,1.7867800 | 398473 | 4575882 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40439-foto-08013-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40439-foto-08013-129-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | S'indica en la bibliografia antiga que es vol dipositar els materials al Museu d'Olèrdola, però aquests no es trobaven exposats en aquella institució a l'hora de fer la Carta Arqueològica (RIBÉ et al. 1989-1998). | 79|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||
| 41018 | Creu i mirador del Puig de la Mireta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-i-mirador-del-puig-de-la-mireta | <p>INVENTARI DE PATRIMONI (1990) Inventari d'Immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. LLIBRE DEL COMÚ D'AVINYONET I GUNYOLES FET LO ANY 1815 Arxiu Municipal d'Avinyonet del Penedès. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | XX | Perd la capa de morter de recobriment de l'estructura de ferro, i la visibilitat de la inscripció. | <p>Creu a prop de carrerada, que es troba darrera el cementiri de les Gunyoles i dalt del cim de la Muntanya coneguda com 'El Puig de la Mireta'. S'enlaira en un indret singular com a mirador per les vistes sobre el Garraf (pel sud-est) i sobre la plana del Penedès (NO). La seva estructura és motllurada, i feta de formigó. Presenta una inscripció que diu: 'Puig de la Creu'.... Al vessant del puig, hi ha una imatge d'una Mare de Déu que va ser col·locada amb motiu de la Santa Missió l'any 1954, com en altres indrets del municipi, com per exemple Ca l'Amat a Sant Sebastià dels Gorgs o Ca l'Umbert, també a Les Gunyoles.</p> | 08013-220 | Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Es tracta d'una creu de terme reformada que es troba al costat del trajecte de la carrerada de la Cerdanya, que presenta a prop d'aquest indret el següent recorregut: pel corriol carener de la serra de les Gunyoles, s'arriba a la creu d'en Llanes i al poble de les Gunyoles, el qual travessa pel carrer de Montjuïc. Tramuntant el turó de la Mireta, on hi ha el cementiri, la carrerada davalla per un llom poc definit en direcció a can Ràfols dels Caus fins a trobar la carretera d'Olesa de Bonesvalls, la qual segueix fins a la creu de can Ràfols (ROVIRA ET AL., 1999). En aquest indret es va ubicar al segle XIX un cementiri. Al Llibre del Comú de l'Ajuntament d'Avinyonet i Gunyoles es diu que l'any 1816 una comissió de metges es va dirigir al lloc del Puig de la Mireta o cap de vall de la Coma, propietat de la vídua de D. Antoni Rialp, per inspeccionar l'indret (LLIBRE DEL COMÚ, 1815).</p> | 41.3550600,1.7849600 | 398363 | 4578885 | 1939 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41018-foto-08013-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41018-foto-08013-220-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Figura sense numeració a l'inventari d'immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal d'Avinyonet del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||
| 40508 | Dites i corrandes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dites-i-corrandes | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>DE CAIRE GEOGRÀFIC I LOCALISTA: De Sant Pau són les boniques, A Lavern ja no ho són tant, A les Gunyoles, gitanos, I a Sant Cugat, la flor del camp. Entre Cantallops i Avinyonet, No en farem un pam de net. Cantallops, bona gent, Les Cabòries, per manar, Les Gunyoles, per cantar, I l'Arboçar i Sant Sebastià Només els volen per pagar. A les Gunyoles són gitanos, A sant Cugat, uns morts de fam, I els de Sant Pere, La flor del camp. DE CAIRE METEOROLÒGIC: A l'Arboçar es pronostica el temps amb aquesta dita: 'Garses cap a muntanya, mal temps al pla' . (SADURNÍ, 2001: II, 37) A Sant Pere Molanta diuen: 'Si sents les campanes de les Gunyoles, pluja segura'. (SADURNÍ, 2001: II, 37)</p> | 08013-198 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40508-foto-08013-198-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||||||
| 40998 | Refranyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refranyer | <p>INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>DEL MES DE MARÇ: No sóc l'abril gentil, Sinò el març, marçot, Que em revenjo de tot Matant ovelles i ovellots I si et descuides, a tu i tot A la vora del foc (Josep Carreras, Les Gunyoles) -DITES I REFRANER DE LA VINYA I EL VI: Abans de Sant Josep, no podis un cep (Sant Sebastià dels Gorgs) El vi purga el ventre, neteja les dents, mata la fam, apaga la set, cria bons colors, alegra els cors i fa venir la son (Les Gunyoles) (SADURNÍ, 2001: II, 104) El vi, vendre i penedir (Les Cabòries) (SADURNÍ, 2001: II, 104) Fins per Nadal, podar no et cal (Les Gunyoles) (SADURNÍ, 2001: II, 104) Pel juliol, el raïm ha de dur dol (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 107) Pel setembre, neteja tines, portadores i premsa (Les Cabòries) (SADURNÍ, 2001: II, 107) Per Nadal, ametlles torrades i un porronet de vi (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 107) 'Poda'm abans de ploure, cava'm abans de podar i esmagenca'm abans de florir', diu la vinya (Les Gunyoles) (SADURNÍ, 2001: II, 108) Quan madura la móra, la vinya ja és bona (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 109) Si canta el mussol abans de brotar el cep, any de vi (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 110) Terra de pi, terra de vi (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 110) Terra de romaní, terra de poc vi (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 110) D'ALTRES OFICIS: 'Qui fa calç, sempre anirà descalç' (Josep Esteve), que es refereix a l'escassa remuneració de l'ofici. 'Per Santa Teresa, blat estessa' ALTRES All i vi, remei dels pobres (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 115) Si vols agafar gana, pren en dejú la genciana (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 117) VARIA: La dona, casada o monja (Les Gunyoles) Les polles de gener són les que ponen primer (L'Arboçar) Per Sant Antoni, la perdiu busca matrimoni (L'Arboçar) Per Pasqua, ous de garsa (L'Arboçar) Per Santa Creu, el llop ja hi veu (L'Arboçar) El llop sempre caça lluny del seu cau (Les Gunyoles) Per Sant Joan, a treure gram (Les Gunyoles) Per Sant Martí, cau la pinya del pi (L'Arboçar) Quan plou, el pagès no es mou (INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002) Si plou per Santa Quitèria, la collita a la misèria (Les Gunyoles) Si plou per la lluna vella d'agost, any de bolets (L'Arboçar)- La vella mai no mata el porc en lluna vella de novembre (L'Arboçar) Fins per Nadal, podar no et cal (Les Gunyoles) Una nevada per Nadal, de mitja femada val (Les Gunyoles) Ase vell, carregat de vicis (L'Arboçar) Al burro vell, poc verd (Les Gunyoles) Faves amb moll, faves al coll (Les Gunyoles) Qui ordieja menjuqueja (L'Arboçar) Terra a muntanya afarta i enganya (L'Arboçar) Llaura amb bou i seràs ric (Avinyó) Pla de civada no val res (Avinyó) L'aigua i el pa no es poden negar (L'Arboçar) Quan el sol es pon i té calçada, l'endemà arengada (Les Gunyoles) Qui no reposa fa poca cosa (Avinyó) El temps és com una mula, no recula (Avinyó) El ruc és dolent per llaurar i bo per traginar (L'Arboçar) Al sant que no li tinguis devoció, no li facis oració (L'Arboçar)</p> | 08013-207 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40998-foto-08013-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40998-foto-08013-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40998-foto-08013-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Foto 1: medalló amb aus de la sala de costura ubicada a la darrera planta de la masia de Can Ràfols dels Caus. Foto 2: celler de la caseta. Foto 3: vinyes al pla de Santa Susanna. | 98|94 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||||
| 41002 | Capella de can Ràfols dels Caus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-can-rafols-dels-caus | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2538ACCNIPAC PUIG I BOSCH, Ramon (1912) 'L'Apat'. Sant Sadurní d'Anoia.</p> | XIX | <p>Darrera la masia hi ha una capella. És un edifici de petites dimensions i consta d'una sola nau amb coberta a dues vessants i volta escarsera amb llunetes. Del conjunt sobresurt una espadanya sense campana. La façana és d'estructura senzilla, de maçoneria irregular i està arrebossada. Les cantoneres i els buits allindats de la façana estan recercats amb carreus vistos. A la llinda de la porta frontal d'accés hi ha gravada una creu ornamental com a mena d'escut que parla de la funcionalitat de l'edifici. A sobre de la porta hi ha un ull de bou que dona una tènue il·luminació a l'interior. A un costat i altre d'aquest buit, s'endevinen sengles rellotges de sol en mal estat de conservació. La nau central es troba profusament decorada mitjançant guixeries i pintures murals. Destaca el cor (havia tingut orgue) en el qual el seu propietari va deixar la seva firma al moment de la construcció i/o ampliació de l'edifici. En una placa de marbre, feta dins d'una veritable tradició neoclàssica, i col·locada al mig d'un frontó pintat a imitació de marbre, es pot llegir lo següent: 'LO FEU FER LO SOR. CHRISTOFOL RAFOLS I MESTRE. LO DIA 29 MARS DE 1819'. Davant la casa hi ha un atri-jardí amb moreres que fan ombra i que donen un caràcter tancat i intimista a la construcció, que presenta el seu accés flanquejat per sengles pilars a sobre dels quals el propietari actual ha col·locat no fa massa unes imatges de nens músics sobre hidries fetes en terracota, en substitució dels remats anteriors que es van fer malbé.</p> | 08013-209 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La masia de Can Ràfols dels Caus ha tingut i te un gran pes específic en el conjunt patrimonial d'Avinyonet. Dotada d'unes extenses propietats, i amb una interessant ubicació en un punt estratègic de comunicacions, a prop de les carrerades i la vella carretera d'Olesa de Bonesvalls i Begues, va acumular un gran poder econòmic que es va traduir en l'aixecament de diverses construccions de gran interès, que es poden datar entre els segles XVII i XIX. Se sap que el 1764 s'hi construeix una gran cuina amb forn de pa, i que anys més tard, el 1819 s'aixeca, si no existia abans ja un edifici precedent, la capella. Aquesta construcció que avui subsisteix es va dur a terme pel senyor Cristòfol Ràfols i Mestre, de la nissaga de propietaris que, des del segle XVII es coneixen amb seguretat associats a la masia fins arribar a la dècada de 1930 en que es va produir la venda a la família dels propietaris actuals. La capella de Can Ràfols dels Caus havia estat d'ús públic i molt probablement tingués capellà. La tradició oral diu que una de les alcoves de la planta alta de l'edifici es coneixia com el dormitori del capellà.</p> | 41.3588900,1.8009400 | 399705 | 4579292 | 1819 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41002-foto-08013-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41002-foto-08013-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41002-foto-08013-209-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 99|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||
| 40411 | Sínia de cal Carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-carbo | <p>Davant de Can Ros de Cantallops hi ha aquesta sínia, a prop del solar antigament ocupat per Cal Patxot, encara que es propietat de Cal Carbó, i servia per regar el seus cultius d'horta. Es tracta d'una màquina d'elevar aigua, emprada per a treure l'aigua d'un pou poc profund. Consta d'una roda horitzontal, que era accionada per un animal que donava voltes fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix (el pal ha desaparegut), que engrana amb una altra roda vertical (avui també desapareguda) que movia una cadena sense fi, proveïda de catúfols de caixons metàl·lics a tota la seva llargada, l'extrem inferior de la qual és submergida a l'aigua del pou.</p> | 08013-101 | Cantallops 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Havia estat tradicional i comú la presència de sínies 'de rosari' al municipi d'Avinyonet. L'aigua de la capa freàtica, que es trobava gairebé a flor de terra s'extreia mitjançant 'GRUES', és a dir, 'CIGONYES', car les dues paraules tenen el mateix significat. A propòsit s'ha d'observar que l'estendard de la Societat Coral la Roca de Les Gunyoles, tenia com ensenya el dibuix d'una cigonya posada dalt d'una roca. Moltes sínies com aquesta van estar en funcionament abans del segle XIX, i eren de rodes de fusta En el segle XIX es va produir un canvi tecnològic que va venir de la mà de la revolució industrial. Gradualment es van substituir les rodes de fusta, els llibans de cànem o d'espart i els catúfols de ceràmica, per peces, cadenes, calaixos de ferro o ferro colat. Un dels primers fabricants de sínies de ferro fou l'empresa barcelonina 'Enrich Soler', que s'establí l'any 1833. Altres fabricants acreditats van ser en Amador Pfeiffer, l'empresa B. Raurich, després anomenada 'Estregués-Sucesores de B. Raurich', etc. L'aigua que s'elevava amb aquesta sínia s'emprava per regar els horts del propietari.</p> | 41.3670900,1.7986100 | 399523 | 4580205 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40411-foto-08013-101-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||||||
| 40478 | Carrerada de cal Castellví a Sant Sadurní d'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-cal-castellvi-a-sant-sadurni-danoia | <p>ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | Caiguda en desús perquè en molts trams discorre sobre una carretera de trànsit rodat elevat. Es pot fer a peu i en bicicleta | <p>De cal Castellví a Sant Sadurní d'Anoia, segueix al començament el camí de Vilafranca, després a la dreta la carena de la serra d'Espill i continua fins la masia del Papiol. A partir d'aquí segueix la pista enquitranada fins a Sant Pere Molanta, el qual travessa pel mig. A l'indret de la casa Ferran, la carrerada travessa la B-24 i, fregant el polígon industrial, pren un camí a mà dreta que la porta al coll i la creu de l'Albi. Segueix per Sant Sebastià dels Gorgs i Lavern, ja fora el terme d'Avinyonet. Benito Formentí i Noguera, que viu a Olivella i va néixer a Talltendre (la Cerdanya) l'any 1927, va fer durant catorze anys la transhumància a la Llosa com a pastor d'en Pere Torner de Sant Pere Molanta. Seguia la carrerada que passa per Sant Pere Molanta, les Cases Roges, el cementiri de Sant Cugat Sesgarrigues, seguint pel terme d'Avinyonet, i entrant a Sant Sebastià dels Gorgs, sortint després per Lavern, continuant fins arribar al seu destí, a on s'estava tot l'estiu i només baixava per estar amb la família per la Festa Major del poble d'Olivella, on vivia (ROVIRA ET AL., 1999). En un punt, a prop del mas Comtal, la carrerada es creua amb la que ve de Can Merlines, coneguda com a Carrerada de la Llacuna. En aquest punt havia existit una creu, avui desapareguda, que es coneixia com la creu del mas Comtal, potser testimoni d'un tipus de mesura del camí (els punts i coordenades d'emplaçament estan preses precisament en aquest encreuament).</p> | 08013-168 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS | 41.3779700,1.7608200 | 396380 | 4581457 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40478-foto-08013-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40478-foto-08013-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40478-foto-08013-168-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret a passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (ROVIRA et alií, 1999). | 94|85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||||
| 40418 | Creu de les Forques/Creu del Carme/Creu de la plaça de la Creu/Creu de cal Carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-les-forquescreu-del-carmecreu-de-la-placa-de-la-creucreu-de-cal-carbo | <p>INVENTARI DE PATRIMONI (1990) Inventari d'Immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. LLOPART, Pere (1979) 'Història. Record dels Nicolaus de Mossen Ramon Casajuana'. Arrels. Revista juvenil. Avinyonet del Penedès, juliol 1979.</p> | XX | Una mica esquerdada. La creu actual és una reposició d'una altra idèntica que va ser destruïda el 1936 | <p>Dins el nucli urbà, en un indret anomenat 'Les Forques', i en un extrem del carrer del Carme, es troba aquest element urbà que ha fet les funcions de creu de terme. És una creu de pedra de base quadrangular, que s'eleva a sobre d'un podi de dos graons d'alçada. El fust és poligonal, i la creu pròpiament dita està sobre un capitell llis i és de forma trevolada.</p> | 08013-108 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS | <p>Aquesta creu, com també la Cal Ràfols, la del Puig de la Mireta i la Creu d'en Llanes, van ser posades per mossèn Ramon Casajuana, durant els anys en que va estar a Avinyonet, és a dir entre 1939 i 1946. Sembla que la majoria ja hi eren als indrets en què van ser refetes. Se sap, a més de l'existència d'altres tres que presenten i/o presentaven la mateixa morfologia: una a la cruïlla del camí de Sant Pere d'Avinyó als Gorgs, potser coneguda com a de Santa Teresa, a l'indret que baixa a Can Porràfols; una segona a la carrerada, a la cruïlla de la carretera que baixa cap a Sant Sebastià dels Gorgs, i per últim, la tercera al costat de la Masia de la Creu, origen segons l'opinió generalitzada, del topònim d'aquesta casa. L'indret sembla que amb anterioritat es deia Guardiola, tal i com es pot llegir en un document del segle XVIII (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001).</p> | 41.3607400,1.7741200 | 397465 | 4579529 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40418-foto-08013-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40418-foto-08013-108-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Figura sense numeració a l'inventari d'immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal d'Avinyonet del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||
| 40482 | Pins de les Descàrregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-de-les-descarregues | Abans eren tres, però un es va cremar en un dels darrers incendis | <p>Dos exemplars de l'espècie Pinus sp. que es troben isolats d'alt del cim de les Descàrregues, acompanyats de sotabosc, a prop dels camins del dret i vell de Santa Susanna.</p> | 08013-172 | Santa Susanna 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>En aquest punt i a la seva ombra es feien la descàrrega de vi, raïm llenya i carbó els carros que pujaven del fondo de Santa Susanna. Per això utilitzaven el camí actual per a pujar i el camí del dret per a baixar. Aquest darrer es conserva encara que molt malmès. Un gran incendi patit pel Garraf l'any 1982 va devastar bona part de la superfície del massís, deixant un aspecte molt àrid. Avui encara s'observen els efectes d'aquell incendi. Aquests dos pins del cim de la Descàrrega són els que van sobreviure a aquest incendi.</p> | 41.3360400,1.8093400 | 400373 | 4576746 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40482-foto-08013-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40482-foto-08013-172-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Tenen un valor simbòlic. | 98|94 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||||
| 40462 | El Maset del Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-maset-del-vendrell | Està patint una forta transformació. De les estructures primitives tan sols resten visibles tres parets. | <p>Edificació en estat de remodelació de la qual tan sols resta visible de la seva primitiva fesomia un edifici que domina una vall, de planta rectangular i coberta (ja desapareguda) a dos vessants, amb parets de maçoneria irregular i buits plans.</p> | 08013-152 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Es molt possible que es tracti d'un tipus de mas de petites proporcions, depenent d'un altre més important i que controlés una zona de cultiu a la vall propera o fins i tot el pas dels ramats.</p> | 41.3458800,1.7805100 | 397976 | 4577871 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40462-foto-08013-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40462-foto-08013-152-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||||
| 40464 | Cal Casino/Cal Sisco del Vailet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-casinocal-sisco-del-vailet | <p>FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid/Barcelona: C.S.I.C. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.</p> | XIV-XV | Totes les estructures estan patint la degradació pròpia que es produeix per l'efecte de trobar-se a l'intempèrie | <p>Edificació medieval ubicada a l'extrem sud-est del nucli de població que es va formar a redós de la torre de l'Arboçar de Baix. Es tracta de dos edificis principals enganxats perpendicularment que presenten els murs fets de tàpia, les parets arrebossades, alguna de les quals amb restes de grafitti i pintures gòtiques, i tot un seguit d'elements arquitectònics de diversa cronologia entre els que destaquen arcs de punt rodó de dovelles de pedra, arcs d'ogiva, finestres geminades gòtiques, cups d'època més recent, etc.</p> | 08013-154 | l'Arboçar de Baix 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). El seu topònim deu provenir de la existència en aquest indret d'un bon nombre d'arboços. Font Rius transcriu la carta de població de l'Arboçar: 'amb data del 25 d'agost de l'any 1035 (segons Font Rius, més aviat 1053) té lloc l'establiment de la quadra de l'Arboçar, efectuat per Ramon Berenguer I, comte de Barcelona a favor d'un tal Farriol i la seva esposa, Bonadona, amb la condició d'edificar-hi cases, una torre de defensa i engrandir les terres de conreu'. Farriol podia disposar lliurement d'aquestes propietats, però estava obligat a pagar cens, delmes i primícies (FONT RIUS, 1969) La casa devia formar part de les estructures annexes a la torre.</p> | 41.3294900,1.7610300 | 396320 | 4576075 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40464-foto-08013-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40464-foto-08013-154-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'una edificació molt notable sobre la qual sembla que es preveu una restauració | 85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||
| 40503 | Cal Bou Vell/Ca l'Amadeo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bou-vellca-lamadeo | <p>Edifici amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana. Aquesta presenta dos eixos de composició vertical i té planta baixa i pis. Té la porta dovellada i un banc d'obra a la façana. Presenta ràfecs a la part posterior de la construcció. L'entrada està precedida per un barri tancat. A la part posterior hi ha una reixa amb la data 1882, relacionable amb el moment d'enriquiment pel vi i la construcció de la nova casa.</p> | 08013-193 | Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>D'aquesta casa venia la família Bou, que a finals del segle XIX va fer construir l'actual cal Bou</p> | 41.3812600,1.7654100 | 396769 | 4581817 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40503-foto-08013-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40503-foto-08013-193-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||||||
| 40342 | Cal Pauet Ràfols/Cal Borrut/Cal Metge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pauet-rafolscal-borrutcal-metge | <p>LISTA (1825) Lista per aplegar lo salario del Senyor governador per lo Añ de 1825 (Arxiu particular Can Fontanals) INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2518</p> | XIX | <p>Edifici aïllat de planta quadrangular, composat de planta baixa, pis i golfes, amb coberta central a dues aigües i laterals amb terrats. La façana està arrebossada i presenta una composició simètrica que es desenvolupa en tres eixos. El central, amb porta principal d'accés amb arc de mig punt, al primer pis, i al mateix eix, que actua de centre compositiu, a l'altura del primer pis, s'obre un portal protegit per una balconada de ferro de decoració molt senzilla. A sobre, i com a coronament que enlaira l'edifici, hi ha un frontó neoclàssic al capdamunt, amb un ull de bou al timpà, i, sota la finestra, una línia que marca la separació d'aquest pis en relació al segon. En els eixos laterals, s'obren (per cadascun d'aquests) sengles finestres protegides mitjançant reixes al pis baix, balcons ampitadors al primer pis, amb brèndoles d'obra, i, finalment. La façana està rematada amb una balustrada recolzada en un entarimat que conté els buits de respiració de la coberta, i que es talla a l'eix central amb el pis de golfes sota el frontó. Els buits de les finestres estan tancats amb persiana de llibret mòbil. De l'interior en destaca la decoració i el mobiliari de l'època de la seva construcció, com per exemple, arques de núvia, etc... Forma part de la casa un interessant jardí tancat amb reixa que presenta la data d'execució: 1882. A més de l'edifici principal cal destacar el jardí amb quatre plataners que es van plantar en el moment de la construcció, així com una altra casa, de dimensions més reduïdes, que va fer un fill del Pau Ràfols; Rossend Ràfols, que era l'avi del propietari actual. Aquesta casa, de planta rectangular, presenta decoració de rajoles vidrades i altres elements afegits d'obra de fàbrica a la façana. D'altra banda, també hi ha un estany decoratiu darrera el conjunt i un interessant jardí, a més de la porta del baluard, que és de reixa i presenta la data de construcció o reforma d'aquesta casa, l'any 1882.</p> | 08013-32 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Dins un quadern de comptes d'Avinyonet del segle XIX, 'per aplegar lo Salari del Senyor Governador per lo añ de 1825', apareix esmentat un mas nou de Clariana, pel que pagava Joseph Ràfols, classificat dintre la tercera classe, al costat d''altra casa taulera de Ràfols' (LISTA, 1825). L'origen del nom i de l'existència d'aquesta casa cal situar-lo cap a 1880, en que un dels fills petits de can Ràfols dels Caus (Pau Ràfols) va construir la seva casa en aquest indret. El nom de cal Borrut o cal Metge, ve del fet que el seu penúltim propietari havia estat el metge del poble i es deia de cognom, Borrut.</p> | 41.3631600,1.7839100 | 398287 | 4579786 | 1882 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40342-foto-08013-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40342-foto-08013-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40342-foto-08013-32-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||
| 40338 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila | <p>INVENTARI DE PATRIMONI (1990) Inventari d'Immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2520 ACCN. LLIBRE DEL COMÚ D'AVINYONET I GUNYOLES FET LO ANY 1815 Arxiu Municipal d'Avinyonet del Penedès. LLOPART, Pere (1979) 'Història'. Arrels. Revista juvenil. Avinyonet del Penedès. Agost, 1979.</p> | XX | L'última restauració de l'edifici va eliminar els guixos decorats originals que es conservaven als sostres. | <p>Edifici aïllat, de planta rectangular i pis d'alçada. Té unes proporcions considerables. La façana està arrebossada i pintada en color crema, amb sòcol de color gris. La composició de la façana es desenvolupa en set eixos, disposats en tres cossos, un de central i dos de laterals, que es desenvolupen de la següent manera: un central, avançat i de major altura que els 6 restants, que es situen en número de 3, a banda i banda del central, que marca el centre de la composició arquitectònica. Aquest eix central forma un cos elevat i rematat mitjançant cornisa moltllurada i graonada que enlaira la composició. A sota del remat hi ha l'escut del municipi, amb les claus de Sant Pere, pintat de color vermell. Una balconada d'obra que forma el balcó presidencial sobresurt al primer pis de l'edifici, i està decorada amb traceria de trifolis, aquest element protegeix una obertura tripartita que completa el balcó. Tota la resta d'obertures presenten trencaigües d'obra. Una motllura horitzontal remarca la separació dels pisos. Les finestres són dobles al pis baix, i senzilles al primer pis, llevat de l'obertura del balcó central. A la part posterior de l'edifici hi ha uns interessants pilars d'obra que sustenten el pis. De l'interior s'han de destacar la reixeria, obra segurament local, els vitralls que tanquen algunes obertures i les columnes toscanes de fusta treballada, així com les escales d'accés al primer pis, amb barana de ferro forjat amb decoració floral i el balcó de racó interior de l'habitatge del mestre.</p> | 08013-28 | Les Cabòries 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>L'antic Ajuntament i escola pública havien estat situats en terrenys propietat dels Senyors de Can Porràfols, al carrer del Carme, en un solar al costat del local de la Societat La Parra. Sembla que durant un temps, essent alcalde Jacinto Pinyol, l'Ajuntament estava ubicat a la pallissa de Baqués (any 1843) (LLIBRE DEL COMÚ, 1815). Com que l'edifici estava ruïnós, doncs era fet de fang, s'edifica el nou Ajuntament i col·legis en terrenys dels senyors Font Rius i Pere Ràfols, de la masia de Can Ràfols dels Caus. Aquest Ràfols era aleshores l'alcalde i no tan sols va donar el terreny, sinó que també va costejar les obres. Els constructors van ser els 'Badocs' de Cantallops. El fuster que va fer tota l'obra de fusteria de l'edifici va ser Pere Llopart Marcé, més conegut com 'el pinta pedrissos'. El nou edifici va donar peu a formar-se el carrer Pere Ràfols, amb cases fetes per gent que vivien a Les Gunyoles, poble que anava a menys degut a que no tenia carretera i el camí quan plovia era intransitable per les fangueres que es formaven (LLOPART, 1979) . Està inscrit al registre de la propietat de Vilafranca del Penedès, llibre 11 d'Avinyonet, fol. 250, finca 805. En les Actes de l'Ajuntament d'Avinyonet conservades a l'Arxiu Municipal , corresponents a una sessió de l'any 1850, es troba el costum de com els regidors passaven el càrrec als seus successors. Que consistia en que se li posava a la mà dreta el bastó de comandament, en senyal de quedar ja possessionat del seu càrrec (a l'Ajuntament es conserven els bastons dels segles XIX i XX)</p> | 41.3608900,1.7794200 | 397908 | 4579539 | 1909 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40338-foto-08013-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40338-foto-08013-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40338-foto-08013-28-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Josep Llopart | Número 9 a l'inventari d'immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal d'Avinyonet del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. A la plaça de la Vila es van plantar unes acàcies al davant quant es va construir Com a petita col·lecció, es conserven tres bastons de comandament dels segle XIX i XX. | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||
| 40511 | Ca la Balbina/Cal Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-balbinacal-boter | XX | <p>Edifici compost d'un cos central de planta quadrangular i un cos secundari de planta aproximadament igual, que es destina a magatzem i garatge. El cos principal, que es desenvolupa a la dreta, consta de planta baixa i dues plantes pis i té coberta a dues vessants de teula àrab. La façana es plana i està arrebossada. Presenta tres eixos de simetria amb balcons al primer pis, i el del centre amb peanya més ampla que els laterals. Les baranes de les balconades són de reixes de taller i els buits presenten guardapols de maçoneria pintats en color gris-blavós. El coronament de façana està resolt mitjançant balustrada de fàbrica i frontó central i estan flanquejats (frontó i balustrada) per sengles hídries. Darrera l'edifici i escampats pel solar lliure encara son visibles un pou i botes que devien formar part del celler de la casa. Davant la façana hi ha una morera.</p> | 08013-201 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3615800,1.7750600 | 397545 | 4579621 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40511-foto-08013-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40511-foto-08013-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40511-foto-08013-201-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||||||
| 40321 | Cal Fàbregas/Can Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fabregascan-pujol | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2532 ACCN. MORATÓ I VIA, Salvador (1992 b) 'Rellotges de sol (II)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 4 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet.</p> | XVI | <p>Edifici de grans proporcions constituït per un cos central, de planta quadrangular i murs de mamposteria irregular i carreus regulars de pedra a les cantoneres. Té coberta a dues vessants de teula àrab. La porta d'accés és adovellada amb arc de mig punt. Són elements remarcables les finestres del pis principal, de pedra, amb motllures conopials i mènsules les laterals i amb una llinda trencaigües la central. Del conjunt destaca sobretot el finestral central, quadrat i quatripartit, amb una llinda trencaaigües, ja esmentada. Al seu costat s'endevina un rellotge de sol desdibuixat, del que tan sols resta el gnòmon. Les cantoneres de l'edifici són de carreus regulars de pedra tallada. Pel costat NW hi ha annexes els cups. Destaca també el gran jardí interior. A la planta baixa comença una escalinata de pedra que dona accés al primer pis, i en aquesta sala destaca també una guixaria decorada al sostre, així com un singular arc diafragmàtic. A la dreta de la porta d'accés i entre la planta baixa i el primer pis, es troba tot un marc de suport d'un rellotge de sol, malauradament totalment esborrat, del que tan sols resta el gnòmon. Altres dependències importants són les quadres, amb les menjadores i un cup rodó, l'hort amb una cisterna, unes construccions laterals que allotgen cinc cups quadrats que es feien servir pel raïm negre, el corral que encara es troba en una construcció davant la casa, a l'altre costat del carrer o la pallissa situada tocant a cal Carbó.</p> | 08013-11 | CANTALLOPS 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Masia d'origen medieval. En temps del rei Pere III el Cerimoniós (1319 - 1387) el lloc de Cantallops es citat com a possessió de Sant Pau d'Ordal, parròquia que depenia de Sant Sebastià dels Gorgs. No obstant això, el topònim Cantallops s'esmenta l'any 991 com a corresponent a una font al límit oriental al terme d'Olerdola. El nom Fàbregas s'associa a la casa el segle XIX, quant membres d'aquesta família, que vivien al Pla del Penedès, van comprar la casa, que va passar per línia materna a Serafina Fortuny Fàbregas.</p> | 41.3670300,1.7993800 | 399587 | 4580198 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40321-foto-08013-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40321-foto-08013-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40321-foto-08013-11-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Inclòs a l'inventari de l'Arxiu Històric del C.O.A.C. | 95|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||
| 40385 | Temple de l'Immaculat Cor de Maria d'Avinyonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/temple-de-limmaculat-cor-de-maria-davinyonet | <p>LLIBRE D'ACTES. Arxiu Municipal d'Avinyonet del Penedès, Any 1953 exp.. núm 2 INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. LLOPART, Pere (1979) 'Història'. Arrels. Revista juvenil. Avinyonet del Penedès. Maig, 1979.</p> | XX | <p>Edifici de planta aproximadament de creu llatina, amb un dels braços petits perllongat, amb un capcer de planta quasi poligonal, derivada aquesta de l'existència de contraforts en els murs dels quals (en dos) s'obren finestres d'arcs apuntats. La volta és apuntada, i presenta els arcs amb el totxo vist, i la resta de la maçoneria arrebossada i pintada. Les façanes exteriors són de carreuat regular vist, deixat del coronament dels mateixos que està fet de formigó, i la porta està feta d'arc de mig punt amb arquivolta de faixes motllurades amb decoració de boles.</p> | 08013-75 | Les Cabòries - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Abans d'aquesta església la gent d'aquest nucli anava a missa a l'església de Sant Pere d'Avinyó, força allunyada d'aquest nucli que es va desenvolupar a l'encreuament de la carretera d'Olesa i de Barcelona. El terreny en el que es va edificar l'església era una vinya propietat de Ca l'Isidre, que aquesta família donà perquè es pogués fer el temple de l'Immaculat Cor de Maria. Es forma una junta per tirar les coses endavant. Un veí, l'Agustí Ràfols Llopart, amb un grup de joves comença a obrir els fonaments a pic i pala un hivern utilitzant com a il·luminació un llum que empalmava a la seva botiga, situada al que va ser el Bar Pep. Les pedres s'anaven a buscar a la Plana d'en Bord, de porta en porta es buscaven carros per traginar-les. L'obra es portava des de Vilafranca, el ciment des dels Monjos. Els manobres eren voluntaris, establint-s'hi torns de feina (LLOPART, 1979) . L'any 1953 hi ha un expedient instruït amb motiu de la informació pública oberta als efectes d'aplaçar la festa major que es ve celebrant per la festivitat de Sant Salvador per a desplaçar-la a la del Sagrat Cor de Maria, el dia 22 d'agost (Any 1953 exp.. núm 2). En aquest document es fa menció de la nova patrona de la nova església a petició de la Societat 'La Parra', afegint que l' església està en construcció.</p> | 41.3610400,1.7770000 | 397706 | 4579559 | 1947 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40385-foto-08013-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40385-foto-08013-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Te un alt valor simbòlic pels habitants del nucli de Les Cabòries, degut al fet d'haver estat una obra feta pels veïns. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 169,56 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.