Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41046 | Costums diversos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-diversos | <p>AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopèdia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>1. Pel dia de difunts es captava pa, tot dient un parenostre pels difunts de la casa. 2. ELS OUS DE LES GALLINES. Les mestresses sempre procuraven que el nombre d'ous que havien de covar les gallines fos imparell; altrament, molts ous en sortirien 'nials' (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 140) 3.CANVI DE ROBA EN DIVENDRES. A les Gunyoles, les mares obligaven els seus fills a canviar-se la samarreta gruixuda d'hivern per la prima d'estiu, sempre en divendres (1965) (SADURNÍ, 2001: II, 144). 4.PLANTAR UN LLORER. A Sant Sebastià dels Gorgs, plantar un llorer presagiava la mort de tota la família. 5. APROFITAR LA BOGA DE LES BASSES. Abans, hi havia gent que s'ocupava de manera esporàdica d'apedaçar els culs de les cadires. Eren habitualment gitanos passavolants que aprofitaven la boga que creixia al fons de certes basses. Així està documentat en el cas de les Basses de Les Planes de Les Roques. 6. LES PASTORES QUE VENIEN OLI DE GINEBRÓ I TREMENTINA. Era costum entre les mestresses d'Avinyonet comprar a les dones dels pastors que feien la transhumància, oli de ginebró i trementina. La trementina s'obtenia de la resina del pi roig. Aquestes venien amb els seus marits des de les terres altes i la gent gran les recorda portant unes faldilles molt llargues. L'oli de ginebró era un remei molt destacat per eliminar els cucs de l'intestí de la canalla (Informació oral Ca la Modesta, març 2003). També era empleat pel bestiar. Els pegats de trementina eren molt utilitzats contra el dolor, els cops i les torçades. Era bo també per a picades d'alguns animals, úlceres i grans infectats. 7. RITUS DE CONSTRUCCIÓ I APOTROPÀICS. En el transcurs de la feina de camp, s'ha pogut constatar la presència d'indicis de costums d'aquest tipus, com poden ser la existència de símbols protectors com: el remat de les teulades fet mitjançant dues tiges enfrontades, les creus marcades a les portes de les cases, o al sostre (s'ha conservat un interessant cas a la cara interior de la pedra central de la coberta d'una barraca), o les teules pintades amb el motiu de 'dent de llop', pintat o en reserva. Tot aquest simbolisme contribuiria sense dubte a reclamar una protecció sobrenatural per a l'edifici, aconseguida tant mitjançant el simbolisme de les creences institucionalitzades, com els signes protectors de pràctiques o creences esotèriques de les que s'ha perdut la memòria, però moltes vegades no la presència. 8. COSTUM PARTICULAR A SANTA SUSANNA. No coneixem si això es feia en altres llocs, però la tradició oral parla de la utilització d'una dependència al caseriu de Santa Susanna, que era coneguda precisament com a la 'sala dels nuvis', per passar una petita i econòmica lluna de mel pels recents casats a la masia. Així la parella els nuvis romandrien tancats i barrats en aquest espai durant un temps. Els aliments se'ls facilitaven per una petita obertura a la paret. 9. COSTUMS SUPERSTICIOSOS: 9.1. No rentar durant els nou dies que segueixen la mort d'un individu de la família. 9.2. Si el saler es gira, impensadament, indica dissort. 9.3. No entrar el ram de llorer beneït a casa al retornar de l'església per Sant Pere Màrtir 9.4. No dinar tretze comensals a taula.</p> | 08013-248 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41046-foto-08013-248-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||||||
| 41045 | Costumari propi de la nit de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costumari-propi-de-la-nit-de-sant-joan | <p>AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>1. ROQUES QUE S'AJUNTEN En el costumari i credenciari de la nit de Sant Joan es troben diversos costums i diferents creences que semblen reconèixer cultes de caràcter orogràfic o lític. Així és el cas d'un costum documentat per Joan Amades al terme d'Avinyonet, i que és la següent: es té la creença de que 'dues roques que es troben d'alt d'un puig proper a Avinyonet del Penedès (Les Cabòries), es van ajuntant a poc a poc. Quan es cloguin vindrà la fi del món. Des de fa temps que cada nit de Sant Joan van avançant; abans hi podia passar un home a cavall; més tard només hi passava a peu, per gras que fos, i ara ha d'estar molt magre per a poder-hi passar. La gent de la rodalia té el cas per un indici que la fi del món s'acosta' (AMADES, 2001, IV: 160). 2. SALTAR EL FOC. La nit de Sant Joan a les Cabòries creien que els qui saltaven el foc no moririen durant l'any. Els fadrins, per demostrar la seva virilitat, havien de saltar, com a mínim, set focs. A les Gunyoles, l'any 1935, encara hi havia qui per la vigília de Sant Joan anava per la muntanya, amb una canya verda, 'buscant la sort'. (SADURNÍ, 2001: II, 162). 3. PER CONÈIXER EL NOM DEL FUTUR MARIT. Les noies que anaven a esporgar la vinya la nit de Sant Joan preparaven un plat amb aigua i oli en el qual ficaven cargolats tants papers com pretendents coneixien. En cadascun d'aquests paperets escrivien el nom de cada noi que es pretenia. Després se n'agafava un i el que sortia era el noi que seria el futur marit. En tant que s'agafava el paper es recitava la següent oració: 'Sant Joan Baptista apòstol i evangelista, per la propietat que Deu us ha donat feu-me sortir el meu enamorat' (Informació oral Concepció Massana, juny 2001). 4. UNTAR AMB OLI L'ULL DE LES FIGUES. Un altre costum en el qual es troba protagonista un element del medi vegetal a la nit de Sant Joan, és el d'untar amb oli l'ull de les figues de manera que per Sant Pere ja eren madures (AMADES, 2001, IV: 96) (INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002). 5. SANACIONS DE TRENCADURA (veure fitxa dedicada a medicina popular). La nit de Sant Joan es passava per les branques d'un roure als nens herniats, i ho feien un Joan i un Pere (informació oral veïns d'Avinyonet, juny 2002). Era molt estès tal costum. En el cas dels nens es tractava de despullar la criatura trencada, a les dotze de la nit de Sant Joan, i dues persones, que acostumaven a ser els padrins, se la passaven l'una a l'altra pel mig d'un tronc de roure o alzina que havien obert abans verticalment. La primera deia: Sant Joan et passa i l'altre contestava: Sant Pere et traspassa, o la següent formuleta: '-Té Pere - Té Joan -Que es curi aquest infant' En altres pobles deien: Teniu, Joan, us la torno curada. L'operació es repetia tres voltes i els assistents resaven tres parenostres. La roba la deixaven a la soca de l'arbre, i si aquest continuava vivint, era senyal que l'infantó estava guarit. A les Gunyoles, l'any 1942, es va dur a terme una cerimònia d'aquestes a la que hi assistiren una quarantena de persones, a prop de la font del Cuscó, i hi hagué galetes i vi bo per a tots (SADURNÍ, 2001: II, 195) Altres indrets que semblaven propicis per aquestes cures, eren Avinyó, la Font del Molinet, la Font de la Canya, el torrent del Batlle i la Font del Cuscó . Cap els anys 1940-1950 es va passar un altre nen trencat en el bosc del Batlle a tocar el torrent del mateix nom. La gent anava amb espelmes. També se sap que sota el roure del Sebio Ferret Castellví s'havia fet aquesta cerimònia (INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002).</p> | 08013-247 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41045-foto-08013-247-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | (Continuació descripció) 6. La vigília de Sant Joan, els veïns de Les Gunyoles, sortien per la muntanya, amb una canya verda, a trobar la bona ventura. 7. EL TRESOR DEL PUIG DE LA MOLA. Un altre costum devia ser el de, a trenc d'alba de la nit de Sant Joan, anar a buscar la primera pedra on hi toca el sol dalt del puig de la Mola, ja que sota d'ella hi ha un tresor amagat (Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003). | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||||
| 41043 | Llegenda dels túnels secrets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-tunels-secrets | <p>Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>La llegenda parla d'una galeria subterrània de més de mig quilòmetre de llargària que hi havia a la torre de l'Arboçar de Baix (SADURNÍ ET AL., 2000). Altra llegenda parla d'un túnel existent a Santa Susanna, pel qual la gent durant la guerra del carlí, van sortir per tal de demanar ajuda a Ribes darrera de lo qual va haver-hi una gran matança (Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003).</p> | 08013-245 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41043-foto-08013-245-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Cova del Fondo Gran, que era l'altre extrem del passadís secret que segons la llegenda sortia de la torre de l'Arboçar de Baix; | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||||
| 41038 | Llegenda de la campana de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-campana-de-santa-magdalena | <p>Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>Aquesta hisenda està situada a uns quinze minuts de les Gunyoles i a la mateixa distància de l'Arboçar. Les seves ruïnes i l'església fan pensar que devia ser una possessió de la gran noblesa en temps no gaire llunyans. Hi havia dues campanes; una passà a la parròquia de les Gunyoles, i té un so escardalenc a causa del seu transport, i l'altra... asseguren que els carlins l'ompliren d'or i l'amagaren prop d'allí. Moltes persones coneixedores del fet buscaren i continuen buscant per aquelles rodalies el preuat tresor. Saurins, amb la seva rústega mecànica, fan clots per diversos llocs, cercant tots ells l'enigma que la terra, avara, els amaga. (Maria Rubió, l'Arboçar, 1948) Una altra versió es aquesta: 'En la masia de Santa Magdalena, com en tantes altres de les nostres contrades, hi havia una petita ermita amb un campanar. Van venir temps de guerra i de revoltes. Els pagesos dels voltants volien fugir però tenien por que els prenguessin totes les coses de valor que tenien. Llavors van decidir d'amagar-ho dins la campana de l'ermita. La van despenjar i van posar a dins les seves monedes i les seves joies. Després la van enterrar en una vinya dels voltants. Van passar els anys i no van explicar a ningú on era el lloc on l'havien enterrada. Sembla que encara avui en dia hi ha gent que llaurant les terres del voltant de Santa Magdalena espera trobar el tresor de la campana' (LLEGENDES, 1998)</p> | 08013-240 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3441400,1.7863300 | 398460 | 4577671 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41038-foto-08013-240-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Foto: Santa Magdalena, però sense campana. | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||||
| 41035 | Cançons diverses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancons-diverses | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>CANÇONS DE DANSA I AMOR Les meves germanes em diuen Que a mi no em convé casar, Però elles amb els marits viuen I a mi em volen enganyar (Maria Rubió. L'Arboçar, 1905) CANÇONS DE CONTINGUTS VARIATS N'hi ha una monja, dintre un convent, Que de nit i de dia plora amargament. La Mare Abadessa li diu: -De què ploreu, monja, per què tant ploreu? -Ploro per un jove que n'és molt prudent, que si no m'hi caso, moriré per ell. -Moriu-ne, ja us enterrarem, les tombes són noves, les estrenareu. De flors i violes les enramarem. Darrera la tomba unes roses hi plantarem, En fan roses blanques, roses i clavells (Maria Rubió, l'Arboçar, 1947) Un pobre pagès Tenia una filla, Tenia quinze anys I encara no fila, Tralarà, tralarà, I encara no fila, Tralarà, tralarà, Ja mai filarà. (Maria Rubió, l'Arboçar, 1946) Sant Jaume, patró d'Espanya, Feu-me dormir tot el món, Que tinc la bugada estesa I la pasta bona al forn. Els bouets a la beurada, Els cantirets a la font, Sant Jaume, patró d'Espanya, Feu-me dormir tot el món. (Jaume Via, Sant Sebastià dels Gorgs, 1920) Sant Jaume de regalícia, Sant Jaume de regaló, Als homes xocolata I a les dones... cop de bastó! (Festes de Carnaval, les Gunyoles, 1915) CANÇONS LOCALS Le noies d'Olivella Totes són revellides Perquè es mengen les verdures Collides de quinze dies (Maria Rubió, l'Arboçar)</p> | 08013-237 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41035-foto-08013-237-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||||||
| 41034 | Cançons infantils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancons-infantils | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>CANÇONETES D'INFANTS Sant Nicolau, bisbe de pau, Panses i figues i nous i olives, I tot el que vulgueu, Caritat, senyores, caritat si us plau, Que venim de lluny i és Sant Nicolau (Les Gunyoles) La son son, se n'és anada, Déu li do bona tornada, Que ara mateix serà aquí De sota d'aquest coixí (L'Arboçar) CANÇÓ DE PASQUA Déus vós guard, padrí, La Pasqua ha vingut, Doneu-me la mona I Déu us doni salut (Les Gunyoles) JUGANT A CUIT I AMAGAR Quatre pedres hi ha al carrer, Jo les sé comptar molt bé Operquè són de xocolata. Una, dues, tres, quatre! (L'Arboçar) JUGANT A CUIT I AMAGAR Poma midora Que en salta la torre. N'és i n'és, quina hora és? Són les onze de quinquilla, N'ha passat el picarilla. Un plat d'arròs, pomes i peres, I tu... flors! (Les Gunyoles)</p> | 08013-236 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41034-foto-08013-236-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||||||
| 41033 | Cançons agrícoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancons-agricoles | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>CANÇONS DE VEREMA: El vi ja el poden, Pere de la Mel el poda, Podint, podant el vi, Pere de la Mel Ja poda el vi. El vin ja l'ensofren, Pere de la Mel l'ensofra, Ensofrint, ensofrant el vi, Pere de la Mel Ensofra el vi. El vi ja el premsen, Pere de la Mel el premsa, Premsint, premsant el vi, Pere de la Mel Ja premsa el vi. El vi l'emboten, Pere de la Mel l'embota, Embotint, embotant el vi, Pere de la Mel Embota el vi. El vi se'l beuen, Pere de la Mel se'l beu, Bevint, bevent el vin, Pere de la Mel Ja es beu el vi. (Cançó oïda a les Cabòries l'any 1949, de procedència valenciana) CANÇÓ DEL BALL DE BASTONS Vostres goigs amb gran calor cantarem tot fent-vos llum. Guardeu-nos del mal de cap Borrascós Don Patantum. Sempre tenint al davant Una bóta de bon vi, I després d'estar ben tip, Rebeu calor i alegria Pròpia del saboróns xarrum. Són tots els vostres confrares Gent de molt bona mena, Tots devots d'aquell truà Que Patantum s'anomena. Tots beuen en el porró Perquè els posa oli al llum (Claudi Jofre, Avinyó, 1877) CANÇÓ DEL BALL DE BASTONERS Quan el pare va morir, Em va deixar una vinya, D'una vinya, una tira, D'una tira, un cep, D'un cep, un raïm, D'un raïm, un gotim, D'un gotim, una pansa! (Josep Carreres, les Gunyoles, 1922) CANÇONS AGRÍCOLES Damisel·la, damisel·la, Us voleu emmaridar? Aquí hi ha un perolaire Que molt bon marit serà. -Vés-te'n d'aquí que ets més negre que un pecat. Damisel·la, damisel·la, Terra negra fa bon blat. Damisel·la, damisel·la, Que la blanca el fa migrat. (Maria Mata Doria, l'Arboçar, 1958) Al sol li diuen Llorenç I a la lluna Margarida, Ella fa claror de nit I ell fa claror de dia (Josep Carreras, les Gunyoles, 1945) Encara que porti clenxa I el cabell a la romana, No m'enganyaràs a mi, Tap de carabassa vana! (L'Arboçar, 1925) Corrandes no són corrandes, Corrandes no són cançons, Mai no he vist millor barreja Que minyones amb minyons. Marieta de l'ull negre, No pas vós, que el teniu ros, Tota dona boniqueta Sol tenir el marit gelós. (Avinyó, 1888) DE LLAURADA Els quatre llauradors Com treballen, com treballen, Els quatre llauradors Com treballen de dos en dos. (fragment d'un ball, recitat per Josefa Almirall de l'Arboçar) L'amo ve de la llaurada Molt cansat i fatigat, Troba la porta tancada Amb clau i amb forrellat. No pot entrar per la finestra Si no és per un forat, Troba la mestressa a taula I un frare a cada costat. (Josep Carreras, les Gunyoles, 1935)</p> | 08013-235 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41033-foto-08013-235-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||||||
| 41030 | Els Cupots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cupots | <p>Al terme municipal d'Avinyonet s'hi han trobat dos punts amb una curiosa formació calcària coneguda dins el vocabulari geològic com a 'olles de gegant', i a la toponímia local com 'els cupons' (riera de Begues) o 'els cupots' (riera dels Pelagons). Es tracta de grans cavitats formades en zones calcàries per l'acció de l'aigua i les pedres que van colpejant mica en mica les parets creades en fissures calcàries, generant una mena de grans cups com els destinats al vi, en unes zones en que es produeix una forta caiguda de les aigües a les rieres de Begues i dels Pelagons.</p> | 08013-232 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La veu popular ha anomenat aquests indrets per la seva similitud amb els cups de vi com 'els cupots' o 'els cupons'. En el record recent de la gent està l'haver vist fa dècades un carro encaixat en el de la riera de Begues, provinent d'Olesa. Encara avui s'hi poden veure restes de carrosseries de cotxes i contenidors que han estat arrossegats per la força de l'aigua des de les zones altes de les rieres.</p> | 41.3419600,1.7951200 | 399192 | 4577419 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41030-foto-08013-232-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'un indret de gran valor paisatgístic per la seva singularitat, molt apreciat per la gent que els coneix | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||||||
| 41029 | Pou del Pèlag | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-pelag | <p>INFORMACIÓ ORAL DE JOSEP ESCOFET, de l'Arboçar de Les Roques, febrer 2003 ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> | <p>POU DEL PÈLAG. Aigües avall, seguint el curs del torrent de l'Arboçar, i a tocar la falla i la desembocadura el torrent que ve del Fondo Gran, es troba aquest altre pou que havia estat utilitzat tradicionalment per donar aigua al bestiar. Els pous bàsicament consisteixen en un forat profund recobert de pedra en sec que capta les aigües subterrànies, que porta un mecanisme manual per treure l'aigua. Les seccions son circulars, que és la forma que més s'adapta al mecanisme d'extracció de l'aigua. Aquest mecanisme consta d'una roda o corriola que penja de la part alta de l'estructura, accionada de manera manual, que gira al voltant d'un eix que descansa sobre les parets laterals del pou. La roda fa de guia d'unes cordes de cànem que pengen fins al nivell de l'aigua i a les quals es subjecten les galledes que s'omplen quan en arribant a l'aigua del fons del pou s'omplen per a després tornar a pujar-les a la superfície.</p> | 08013-231 | L'Arboçar - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Els pou havia estat gestionat per una societat d'aigües de l'Arboçar, que va passar després a l'Ajuntament (Informació oral JOSEP ESCOFET de l'Arboçar de Les Roques, febrer 2003).</p> | 41.3306900,1.7637900 | 396553 | 4576205 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41029-foto-08013-231-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||||
| 41028 | El Maset d'en Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-maset-den-ferret | <p>LISTA (1825) Lista per aplegar lo salario del Senyor governador per lo Añ de 1825 (Arxiu particular Can Fontanals)</p> | XVIII | Està enrunat, encara que conserva bona part de la coberta | <p>Masia composta d'un allargat cos central, per les perllongacions que es van anar afegint pels laterals de la casa per tal d'ubicar-hi cups de vi. La planta és aproximadament rectangular, amb coberta a dues aigües de teula àrab. Davant la casa hi ha una era de pedra, i als laterals dos cups rodons, i un de quadrat dins de la casa. Les parets són de maçoneria irregular i al cos central es troben arrebossades amb calç. Hi ha un pou i una bassa relativament a prop, entre aquesta casa i el maset de Baix. Per darrera hi ha més dependències auxiliars amb destins agraris. Conserva la cuina amb la xemeneia.</p> | 08013-230 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Apareix esmentat en un document emès 'per aplegar lo Salari del Senyor Governador per lo añ de 1825', dintre la segona classe, a la mateixa categoria de cases com la dels Pelagons, el Corral Nou, etc.. (LISTA, 1825) Sembla tractar-se d'una construcció de finals del segle XVIII, corresponent al moment de màxim apogeu del cultiu de vinya al municipi.</p> | 41.3380100,1.8013900 | 399711 | 4576973 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41028-foto-08013-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41028-foto-08013-230-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||
| 41027 | El Maset de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-maset-de-baix | XVIII | Es troba molt deteriorat, està en ruïnes. | <p>A sota del maset del Ferret, i dominant el fondo també conegut com del Maset del Ferret, es troba un edifici de planta quadrangular, murs de maçoneria irregular, en la part principal destinada a habitatge arrebossats de calç, en les dependències annexes de caire agrari, de pedres vistes. La teulada de l'edifici principal, que està pràcticament ensorrada en la seva totalitat és a dos vessants, té planta baixa i planta pis, buits de llinda plana, en part recercats de totxo, i al carener de la teulada de teules àrabs conserva el coronament de façana rematat per les restes d'un motiu de teules trencades amb clar significat apotropaic, com a defensa pel llamp. Conserva el forn de pa, i probablement compartiria el pou que hi ha al camí que l'uneix amb el maset d'en Ferret. Te una dependència annexa feta en obra de maçoneria vista que protegeix un cup rodó.</p> | 08013-229 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Sembla tractar-se d'una construcció de finals del segle XVIII, corresponent al moment de màxim apogeu del conreu de la vinya al municipi.</p> | 41.3382600,1.8027500 | 399825 | 4577000 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41027-foto-08013-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41027-foto-08013-229-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||||
| 41026 | Fons documental de l'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-comarcal-de-vilafranca | <p>COLL I FONT, M. Carme (1995-1997) Annex a l'Inventari dels Capbreus de l'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès (Segles XIV-XIX). Director Laureà Pagarolas. Màster en Arxivística. Departament de Geografia i Història. Universitat Rovira i Virgili.</p> | <p>Es troben les següents sèries documentals relatives a Avinyonet : 1, Registre d'hipoteques (1849-1857) PUEBLO DE AVIÑONET Y GUNYOLES. 2, INDICE DE PERSONAS DEL PUEBLO DE AVIÑONET (1766-1862) 3, CAPBREUS: L'ARBOÇAR 98 Censos Pia Almoina 1674 167, Capbreu de la abadia de Sant Pere de les Puelles 1594/1626 354 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1502-1512), 362 (Confessions dels Enfiteutes de Sant Joan de Jerusalem, 1730), 371 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem 1685-1692) AVINYONET 14 (Capbreu de Montserrat, 1695, 53 (Capbreu de la Pabordia de Vilafranca, 1543-1545), 61 (Capbreu de la Pabordia del Monestir de Sant Cugat, 1606), 69 (Capbreu del Prior de Sant Cugat, 1639), 76 (Capbreu de la Pabordia del Penedès de Sant Cugat 1697-1703), 84-86 (Capbreus de la Pabordia del Penedès del Monestir de Sant Cugat, anys 1818, 1818 i 1919), 92 (Pia Almoina 1500-1504), 96, 98 (Censos Pia Almoina 1755-1756), 161 (Capbreu de Montserrat, 1549-1550), 163 (Capbreu Sant Pau del Camp, 1630), 164 (Capbreu Sant Pere de les Puelles, 1508/1509), 201 (Capbreu Bisbe de Solsona, 1620), 293, 373 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1705), 376 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1740-1744), 455 (Dotalia de institució del benefici baix la invocació de Sant Marc Evangelista de l'església de Vilafranca, 1630-1667) 677, 679 CANTALLOPS 164 (Capbreu Sant Pere de les Puelles, 1508/1509), GUNYOLES, LES 5 (Capbreu Monestir Montserrat, 1538-1541), 337-339 (Capbreus de la Rectoria de Sant Salvador de Les Gunyoles, any 1557-1558, 1594, 1631-1649), 351 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1446 fol. 61 s.f.), 353 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1502-1511), 354 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1502-1512), -355 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1536-1537), 360 (Confessions dels alous dins les possessions de Sant Joan de Jerusalem, 1609-1610), 368 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1658-1666), 372 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1704-1705), -355 , 373, 376, 461 (Capbreu de l'altar de Sant Marc Evangelista de l'església de Vilafranca, 1841), 465, 674, 675, 677, 680, 681, 717, 718. Altres capbreus de Les Gunyoles : Capbreu de Josep Salmoy de Les Gunyoles 1640 i 1684 ; 717, Capbreu de las rendes del celebrant missa 1744-718 i Capbreu dels Salvà, (1451 -1791) 1451-674, 1505-675, 1791-677, 1597-679, 1604-680, 1649-681. SANT SEBASTIÀ DELS GORGS 4 (Monestir de Montserrat, 1537-1541), 5 (Capbreu Monestir Montserrat, 1538-1541), 6 (Capbreu de Montserrat, 1608-1612), 8 (Capbreu de Montserrat, 1695), 13 (Capbreu de Montserrat, 1736) , 16 (Capbreu de Montserrat, 1778-1797), 55 (Capbreu de la Pabordia del Monestir de Sant Cugat, 1548-1549), 61 (Capbreu de la Pabordia del Monestir de Sant Cugat, 1606).</p> | 08013-228 | 08720-VILAFRANCA | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41026-foto-08013-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41026-foto-08013-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41026-foto-08013-228-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Foto 1. NÚMERO 351 LES GUNYOLES. CAPBREU DE LA COMANDA DE SANT JOAN DE JERUSALEM 1446. Fotos 2 i 3 folis relatius a diversos capbreus: de Les Gunyoles i del segle XIV. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||||
| 41025 | Celler de cal Peixó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-cal-peixo | XX | La porta del cos esquerra, potser hagi estat modificada amb posterioritat a la seva construcció | <p>Edifici en tres cossos de planta rectangular, de grans proporcions, destinat originàriament a celler. Les tres façanes son de composició distinta, encara que presenten elements idèntics, com els ulls de bou que s'obren als timpans superiors, a sota del carener de la coberta, marcant la verticalitat de l'edifici en tres eixos centrals. De les tres naus, la que correspon al cos central sembla de proporcions més reduïdes que els altres, i te una porta de llinda d'arc escarser. La resta dels buits de façana són plans, com també ho es enterament la façana, que està arrebossada. El cos de la dreta presenta un major nombre de buits a la façana que els altres, i tots són de llinda plana. Destaca com element decoratiu la reixa que protegeix la part superior de la porta central d'accés, que es troba bipartida horitzontalment.</p> | 08013-227 | Cantallops 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Sembla tractar-se d'una obra de començament del segle XX. En el carrer de la Sínia resta com a testimoni de l'antiga casa de cal Peixó una sínia incompleta (davant hi ha el celler). Antigament, la casa tenia baluard. Davant la casa, el Peixó va construir un grup d'habitatges, a tocar el celler i cal Carbó, mentre que a l'altra vessant del torrent de Cantallops cap al dels Caus, hi tenia un maset que porta també el seu nom, encara que queda fora l'actual terme municipal d'Avinyonet.</p> | 41.3674000,1.7988300 | 399542 | 4580239 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41025-foto-08013-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41025-foto-08013-227-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És un interessant exemple de gran celler en ambient urbà. L'estil de la construcció recorda vagament el de l'edifici del Centre Cultural del mateix nucli. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||
| 41024 | Barraques i conjunt d'enginyeria en pedra seca a can Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-i-conjunt-denginyeria-en-pedra-seca-a-can-nicolau | <p>XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.</p> | <p>A sota la casa de Can Nicolau, i en un vessant pronunciat i a les immediacions d'aquest vessant, hi ha tot un conjunt de marges en pedra seca d'un interès indubtable. Per salvar el pas de l'aigua, el seu constructor va idear un petit pont que connectava un d'aquests marges. A més dels marges es troben dos tipus de barraques: 1, una mica allunyada vessant amunt del conjunt, es tracta d'una construcció feta en pedra seca, adossada a la roca, que havia estat aprofitada com a paret en la seva construcció. És de suposar que el cobriment fos d'elements vegetals, encara que no es pot afirmar amb seguretat. El seu estat de conservació és dolent. -2, la segona, que es troba en molt bon estat de conservació resulta de gran interès per conservar tot un seguit d'elements de particular importància. Respon al tipus de barraca de planta aproximadament quadrada i coberta feta mitjançant aproximació de filades en maçoneria de pedra seca. Al seu interior, i com a mena de clau d'aquesta volta, hi ha una gran pedra o curull en la que per la part interior el seu constructor va dibuixar una gran creu amb un clar sentit de protecció. Te una porta allindada a l'exterior, i encara conserva en perfecte estat altres elements al seu interior, com a un petit rebost-fresquera per conservar aigua i menjar, i un dipòsit triangular excavat al terra, i completat per pedra, amb restes de calç per fer la mixtura dels components del 'caldo bordolés'.</p> | 08013-226 | Can Nicolau. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Per l'existència al seu interior d'un dipòsit per fer la barreja de la calç que s'ha d'afegir al sulfat de coure, es pot considerar que va tenir reformes amb posterior a l'any 1915. Aquesta barreja es feia d'acord amb la fórmula del conegut 'caldo bordolés' que es va inventar cap al amb posterioritat a l'aparició del míldiu (1915), malaltia que ataca els pàmpols i, algunes vegades, els raïms dels ceps. La fórmula del caldo bordolés' al 2% o sigui 2 kg de sulfat de coure i 1 kg de calç per 100 litres d'aigua, requeria de la utilització de dipòsits per a fer la mescla, primer de calç i segon del brou (aquests es coneixien com els xups).</p> | 41.3397900,1.8083600 | 400297 | 4577163 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41024-foto-08013-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41024-foto-08013-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41024-foto-08013-226-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||||
| 41023 | Cal Carbó i pallissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carbo-i-pallissa | <p>Casa situada al costa de cal Fàbregas de Cantallops, en una zona de màxim interès des d'un punt de vista patrimonial. La casa es complementa amb la pallissa que encara es troba a l'altre costat del carrer de Santa Margarida que segueix el traçat de la carretera nacional, a tocar de la qual devia haver-hi l'era de la casa. Hi ha també al davant una sínia que es troba inclosa en fitxa independent.</p> | 08013-225 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3672100,1.7990700 | 399562 | 4580218 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41023-foto-08013-225-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | La pallissa es troba a l'altre costat de la carretera en les següents coordenades x=03995006 y=458089 z=288 | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||||||
| 41022 | Carrerada de la riera dels Pelagons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-riera-dels-pelagons | <p>ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | <p>Comença a Sant Pere de Ribes i segueix sempre la llera de la riera de Begues cap amunt, en direcció a Olivella. Una pista serpenteja a dreta i esquerra de la riera en bona part del recorregut. En alguns trams, la carrerada discorre per la mateixa llera. Una mica abans d'arribar a can Suriol, gran casa ja al terme d'Olivella, el camí ramader deixa la riera de Begues, passa per sota la carretera BV-2111, i puja per la riera que baixa a mà esquerra que és la dels Pelagons. Sempre per la pista que segueix la riera arriba a la casa avui mig enrunada dels Pelagons de Baix. Algun pastor comenta que, en aquest punt, la carrerada deixa la riera i s'enfila pel llom de la costa Rava -que arrenca just al darrera de la casa- per anar a trobar el bosc de la Gavarra i la carrerada que ve d'Olesa en direcció a coll de Garró. D'altres, que segueix el camí de la riera fins a coll de Garró, important cruïlla de carrerades on també hi fan cap la carrerada de la Cerdanya que baixa de les Gunyoles i la que ve de Begues i Olesa. Totes juntes ja en un sol camí, segueixen riera amunt cap a Cantallops (ROVIRA ET AL., 1999).</p> | 08013-224 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3502300,1.8036400 | 399918 | 4578327 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41022-foto-08013-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41022-foto-08013-224-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'una branca de la carrerada de la Cerdanya. Es pot fer a peu i en bicicleta si bé hi ha alguns trams de molt mal camí per dins la llera de la riera. Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret de passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (ROVIRA et alií, 1999). | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||||
| 41021 | La Carretera/Carretera Reial/Carretera B-24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-carreteracarretera-reialcarretera-b-24 | <p>MADOZ, Pascual (1850) Diccionario Geogràfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Imprenta del Diccionario de D. Pascual Madoz. Vol. III</p> | XVIII | <p>Via de comunicació pavimentada, i de cabuda de dos carrils, que travessa el municipi d'Avinyonet pel mig, en direcció NE-SO, mediatitzant en gran manera l'urbanisme que es va desenvolupar en tota aquesta zona, especialment en lo que fa als nuclis de Cantallops i de Les Cabòries, on es va construir, dins el terme d'Avinyonet, un hostal de Carretera, encara existent com a restaurant. Hi ha innumerables cases que es van construir al seu costat, com Can Salvet, Cal Pauet Ràfols, cal Susanna, inclús edificis de caire religiós, com la vella església de Cantallops o la d'Avinyonet-Les Cabòries.</p> | 08013-223 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Durant la segona meitat del segle XVlll, regnant a Espanya el rei Carles lll, es va dur a terme la construcció de la nova carretera reial entre Vilafranca i Barcelona, l'actual B-24, una obra determinant pel desenvolupament dels municipis de Vallirana i Cervelló, i per suposat pel desenvolupament de dos importants nuclis de població del terme d'Avinyonet: Cantallops i Les Cabòries. Altres nuclis van anar també desenvolupant-se al seu costat: Clariana i també, Collblanc. En el cas de Les Cabòries durant el segle XIX es parla de les cases de La Carretera, doncs aquest gran nombre de construccions van tenir un gran pes específic en el territori d'Avinyonet. Va ser dissenyada per enginyers militars i realitzada en diverses fases, ateses les enormes dificultats que comportava l'accidentada orografia del territori. Entre Vilafranca i Barcelona es varen construir 59 ponts, el més important dels quals, a més del de Molins de Rei, va ser sens dubte el pont del Lledoner. El traçat que se li va donar ve a substituir el traçat medieval del camí Reial per Begues, l'actual carretera d'Olesa. És indubtable la seva importància en el municipi, la qual cosa ja s'esmenta al segle XIX, quan es considera l'eix que marca el seu desenvolupament: '71 casas distribuidas en dos barrios, separados uno de otro por la carretera que va de Vilafranca a Barcelona' (MADOZ, 1850: III, 188) un i altre costat de la carretera '</p> | 41.3612800,1.7765000 | 397665 | 4579586 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41021-foto-08013-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41021-foto-08013-223-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Juan Cermeno | La carretera ha passat de ser un element valorat per la gent del poble com a positiu per a percebre-ho negativament pel fet de ser una via de tràfic molt intens. | 94 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||
| 41020 | Camí de Santa Susanna i camí del Dret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-santa-susanna-i-cami-del-dret | <p>VILLACAMPA VILLACAMPA, Jordi et al. (s.d.) Estudio histórico del caserío de Santa Susanna. Treball inèdit.</p> | <p>Es contemplen dos accessos a aquest llogarret. Per un costat, el camí d'ús actual, i per altre el que es coneix com a camí del dret. El camí d'ús actual, o camí de Santa Susanna, és un camí de muntanya de titularitat privada, encara que amb dret de pas, d'ús bàsicament agrícola i sociorecreatiu, ja que permet l'accés al caseriu i als seus conreus i també al Parc Natural del Garraf, on es desenvolupen activitats lúdiques com l'excursionisme (el camí es travessat en diversos punts senyalitzats amb el sender de gran recorregut GR-92), la bicicleta de muntanya, etc. La distància des de la urbanització de Can Mitjans fins al caseriu és de l'entorn de 1.800 metres i el volum de trànsit és molt baix, oscil·lant entre 1 i 10 vehicles al dia. Aquest camí forma part de l'anomenada Xarxa Viària Bàsica segons el Pla de Prevenció Municipal dels Incendis forestals (PPI) d'Avinyonet del Penedès. L'altre camí, el conegut com a camí del dret, i que va íntimament lligat a l'indret conegut com a els Pins de les Descàrregues. És un camí traçat al costat de l'anterior, i que mena recte fins al fons de la vall. Quasi desaparegut el seu traçat per manca d'ús, encara s'endevina per les pedres que marcaven els seus marges. Era d'ús fonamental pels carros que baixaven una vegada havien descarregat a dalt la collita del raïm.</p> | 08013-222 | Santa Susanna 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Hi ha una menció coneguda sobre el camí: i diu 'camino quo tendit versus Santam Susannam', en un Capbreu de 1681 (fol. 43) (VILLACAMPA et al s.d.). El camí del dret només es feia de baixada quan s'anava amb carros.</p> | 41.3336200,1.8135200 | 400719 | 4576472 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41020-foto-08013-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41020-foto-08013-222-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | L'actual camí de Santa Susanna permet l'accés als vehicles pesats i tot terrenys. | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||||
| 41019 | Camí antic a la partida dels Masos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-a-la-partida-dels-masos | <p>Camí antic amb marques de roda al terra que s'inicia en un traçat evident en un encreuament de camins que venen del Nord i el Nord-est, a tocar el turonet on es troba la pallissa del Mestret i que continua cap al Sud-est, trobant-se amb el camí vell de les Gunyoles per l'esquerra i, per la dreta amb el camí de cal Vendrell. El camí travessa el jaciment arqueològic de cal Ferret. Als llocs on està enfonsat els marges queden molt elevats respecte del nivell actual de rodament, senyal de la seva indubtable antiguitat</p> | 08013-221 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3515600,1.7753900 | 397557 | 4578508 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41019-foto-08013-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41019-foto-08013-221-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | En la seva superfície es troben restes fossilíferes d'ambient marí. | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||||||
| 41018 | Creu i mirador del Puig de la Mireta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-i-mirador-del-puig-de-la-mireta | <p>INVENTARI DE PATRIMONI (1990) Inventari d'Immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. LLIBRE DEL COMÚ D'AVINYONET I GUNYOLES FET LO ANY 1815 Arxiu Municipal d'Avinyonet del Penedès. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | XX | Perd la capa de morter de recobriment de l'estructura de ferro, i la visibilitat de la inscripció. | <p>Creu a prop de carrerada, que es troba darrera el cementiri de les Gunyoles i dalt del cim de la Muntanya coneguda com 'El Puig de la Mireta'. S'enlaira en un indret singular com a mirador per les vistes sobre el Garraf (pel sud-est) i sobre la plana del Penedès (NO). La seva estructura és motllurada, i feta de formigó. Presenta una inscripció que diu: 'Puig de la Creu'.... Al vessant del puig, hi ha una imatge d'una Mare de Déu que va ser col·locada amb motiu de la Santa Missió l'any 1954, com en altres indrets del municipi, com per exemple Ca l'Amat a Sant Sebastià dels Gorgs o Ca l'Umbert, també a Les Gunyoles.</p> | 08013-220 | Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Es tracta d'una creu de terme reformada que es troba al costat del trajecte de la carrerada de la Cerdanya, que presenta a prop d'aquest indret el següent recorregut: pel corriol carener de la serra de les Gunyoles, s'arriba a la creu d'en Llanes i al poble de les Gunyoles, el qual travessa pel carrer de Montjuïc. Tramuntant el turó de la Mireta, on hi ha el cementiri, la carrerada davalla per un llom poc definit en direcció a can Ràfols dels Caus fins a trobar la carretera d'Olesa de Bonesvalls, la qual segueix fins a la creu de can Ràfols (ROVIRA ET AL., 1999). En aquest indret es va ubicar al segle XIX un cementiri. Al Llibre del Comú de l'Ajuntament d'Avinyonet i Gunyoles es diu que l'any 1816 una comissió de metges es va dirigir al lloc del Puig de la Mireta o cap de vall de la Coma, propietat de la vídua de D. Antoni Rialp, per inspeccionar l'indret (LLIBRE DEL COMÚ, 1815).</p> | 41.3550600,1.7849600 | 398363 | 4578885 | 1939 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41018-foto-08013-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41018-foto-08013-220-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Figura sense numeració a l'inventari d'immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal d'Avinyonet del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||
| 41017 | Cal Salvet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-salvet | XX | <p>Casa aïllada, a tocar la carretera de Barcelona. Consta de planta baixa i planta pis. La planta és rectangular, i la teulada a dos vessants, amb coberta de teula àrab i amb ràfec de tortugada. La façana és plana i arrebossada. Presenta tres eixos de simetria, i els buits son plans i estan protegits per sengles guardapols. L'eix central està marcat mitjançant un balcó amb barana de ferro decorada. És una construcció del tipus habitatge en ciutat-jardí. Davant la casa hi ha un jardí protegit per un barri fet d'obra amb reixa intercalada agafada a pilars fets de maçoneria arrebossada i coronats per sengles capitells en forma de timpà amb el frontal decorat mitjançant tessel·les ceràmiques vidrades bicolors.</p> | 08013-219 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El pare de Carme Solé era el propietari de la línia d'autobusos a Barcelona.</p> | 41.3614500,1.7791400 | 397886 | 4579602 | 1915-25 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41017-foto-08013-219-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||||
| 41016 | Sarcòfags de Sant Sebastià dels Gorgs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofags-de-sant-sebastia-dels-gorgs | <p>INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic, Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. IPAC I-Núm. 15929 - 2523 ACCN, II- Núm. 15930 PLADEVALL, A. ET AL. (1982) El monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Barcelona: Artestudi.</p> | <p>Es tracta de dos sarcòfags que es troben dins l'església de l'antic monestir: 1. Arca sepulcral feta per contenir un difunt i utilitzada en íntima relació amb el culte dels morts i amb els ritus funeraris de la inhumació. Formalment es tracta d'un paral·lepíped de 140 cm de llarg x 58 cm d'ample de base i 41 d'alçada. La tapa és a doble vessant i té una alçada de 21 cm. Està tallat en un bloc monolític de pedra calcària de poca qualitat. No presenta cap tipus de decoració. Està sostingut per quatre columnes geminades de factura bastant matussera amb àbacs, capitells, fusts llisos i bases de tipus de bocell. Dos dels capitells presenten una senzilla decoració d'aparença molt primitiva, els altres són completament llisos. Els capitells tallats són els que corresponen a la part davantera del sarcòfag i tan sols ho estan en la seva part frontal. El de la dreta presenta, únicament, en cada un dels angles superiors, un relleu en forma de pinya. Més interessant és el del a part esquerra en el qual hi ha a més de les pinyes descrites anteriorment un escut d'armes ogival la divisa del qual és una campana. Complementen la decoració d'aquest capitell dos motius florals que recorden una flor de llis col·locats a banda i banda de l'escut. Modernament, a les columnes de la part dreta, hi fou aixecat un petit mur de reforç d'obra poc acurada. A la part frontal de l'ossera hi ha una inscripció moderna deguda al monjo Agustí Bragado que fou prior de Sant Sebastià a finals del segle XVIII. Diu aquesta inscripció: 'FRA GUSTIN BRAGAO AYUSO DE CANILLAS PRIOR DESTE PRIORATO. ABRI AÑO 1785. I EN ELLOS NO HALLE SINO VARIAS CALABERAS I HUESOS. L'arca sepulcral es troba adossada a un dels murs de l'actual sagristia, a la planta baixa del campanar. Segons A. Pladevall aquesta cambra havia estat originàriament destinada a panteó dels senyors de Subirats. 2-Arca sepulcral feta per contenir un difunt i utilitzada en íntima relació amb el culte dels morts i amb els ritus funeraris de la inhumació. Formalment es tracta d'un paral·lepíped de 150 cm de llarg per 48 cm d'amplada a la base i 41 cm d'alçada. La tapa es a doble vessant i té una alçada de 30 cm. Està construït amb lloses de marbre de diferents mides, de color blanc grisós, amb vetes fosques. El lateral actualment visible de l'ossera està format per cinc lloses i la tapa per sis. A l'interior les juntes d'aquestes peces estaven resseguides amb plom. El sarcòfag, que és completament llis, és sostingut per sis columnes amb capitells no decorats, fusts llisos i bases del tipus bocell. No presenta cap inscripció. Es troba en una cambra utilitzada actualment com a sagristia i que correspon a la planta baixa del campanar, dins d'un arcosoli amb arcada gòtica amb dovelles de pedra. Segons A. Pladevall aquesta cambra havia estat originàriament destinada a panteó dels senyors de Subirats.</p> | 08013-218 | Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Un dels sarcòfags va ser espoliat, com a mínim, en el segle XVIII.</p> | 41.3806600,1.7655300 | 396778 | 4581750 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41016-foto-08013-218-1.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-13 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 92 | 52 | 2.2 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||
| 41015 | Ermita de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-santa-magdalena | <p>GABERN RÀFOLS, Pere (1981) Romànic al municipi. Arrels, núm. 67. Avinyonet del Penedès. MADOZ, Pascual (1847-1850) Diccionario Geogràfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Imprenta del Diccionario de D. Pascual Madoz. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.</p> | <p>Edifici de planta aproximadament rectangular, absolutament envoltat de vegetació per la qual cosa resulta molt difícil d'endevinar-ne detalls constructius. Sembla endevinar-se part de l'absis. Resta dempeus bona part del seu perímetre . L'any 1981 la vegetació encara permetia veure unes filades de pedres col·locades en 'opus spicatum' (GABERN RÀFOLS, 1981). Segons testimonis orals, abans de 1936 encara restava en peu part del campanar d'espadanya. El seu interior esta clarament compartimentat en dos grans espais, dins d'un d'ells hi ha les restes d'un forn de pa.</p> | 08013-217 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS | <p>L'any 1700 es construí la Capella de Santa Magdalena (SADURNÍ ET AL., 2000), encara que el detall de l'existència de parament en espiga sembla parlar de dates més reculades. A la segona meitat del segle XIX ja estava enrunada, tal i com recull Madoz (MADOZ, Pascual ,1847-1850, IX: 145). Se sap que amb la seva pedra es va fer l'altar del cementiri del Puig de la Mireta, a Les Gunyoles. A la casa de Santa Magadalena vivia el rector.</p> | 41.3432700,1.7864900 | 398472 | 4577575 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41015-foto-08013-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41015-foto-08013-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41015-foto-08013-217-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||||
| 41014 | Mas Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vendrell-0 | Comença a caure | <p>Masia de tipus basilical, amb planta baixa i pis amb tres eixos de composició vertical. Coberta a doble vessant. Té diverses construccions auxiliars com l'era amb pallissa i diversos cups. Destaca una font i una bassa que es troben sota la masia i que són emprades pels animals per a veure-hi. L'estat d'abandó impedeix apropar-s'hi i descriure més acuradament les estructures.</p> | 08013-216 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3228300,1.8141200 | 400753 | 4575273 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41014-foto-08013-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41014-foto-08013-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41014-foto-08013-216-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||||||
| 41013 | Carrerada de la Creu d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-creu-dordal | <p>ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | <p>En síntesi transcorre per la serra de la Llampa i Riés fins la Creu d'Ordal. Es tracta d'un petit brancal que uneix la carrerada de la Cerdanya amb la carrerada de la serra de la Llampa. Surt de la carrerada de la Cerdanya a l'indret del pi del Barba, a la serra de les Gunyoles, i baixa per un sender estret cap el poble de l'Arboçar que travessa pel bell mig. La carrerada no segueix la pista enquitranada que, a mà esquerra, volta pel costat del camp de futbol sinó que baixa al fondo i, pel dret, pel costat d'una antiga casa que al seu interior conserva un bon nombre de pletes per al bestiar, s'enfila a trobar l'Arboçar de les Roques. La carrerada no segueix el vial principal de la nova urbanització sinó que puja més cap a l'esquerra, a l'altre costat del camp, pel llindar del bosc de pins. I d'aquesta manera, recte amunt, pel mig dels pins, arriba a l'indret de Rocallissa, a la pista de terra que discorre pel carener de la serra de la Llampa i que és carrerada. La carrerada continua fora del terme municipal d'Avinyonet fins a arribar a la Creu d'Ordal, seguint, segurament, cap a Gelida (ROVIRA ET AL., 1999).</p> | 08013-215 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3243800,1.7696100 | 397030 | 4575497 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41013-foto-08013-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41013-foto-08013-215-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Sense ús ramader actualment. Es pot seguir el camí a peu i en bicicleta, de baixada (només apte per a esportistes d'aventura). Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret de pas. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (ROVIRA et alií, 1999). | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||||
| 41012 | Sínia del Carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-del-carbo | XIX-XX | <p>Anant des de Les Cabòries en direcció a Vilafranca es troba, a ma esquerra i davant de Can Merlines, aquesta sínia que servia per a regar els horts del seu propietari. Es tracta d'una màquina d'elevar aigua, emprada per a treure l'aigua d'un pou poc profund. Presenta adossada una petita bassa arrebossada de ciment, i al costat, feta en totxo, hi ha una petita caseta. Consta d'una roda horitzontal, que era accionada per un animal que donava voltes fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix (el pal ha desaparegut), que engrana amb una altra roda vertical (avui també desapareguda) que movia una cadena sense fi, proveïda de catúfols de caixons metàl·lics a tota la seva llargada, l'extrem inferior de la qual és submergida a l'aigua del pou.</p> | 08013-214 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Va ser construïda pel Carbó per regar el seu hort. El Carbó era un veí de Les Cabòries que vivia al carrer del Carme. Havia estat tradicional i comú la presència de sínies 'de rosari' al municipi d'Avinyonet. L'aigua de la capa freàtica, que es trobava gairebé a flor de terra s'extreia mitjançant 'GRUES', és a dir, 'CIGONYES', car les dues paraules tenen el mateix significat. A propòsit s'ha d'observar que l'estendard de la Societat Coral la Roca de Les Gunyoles, tenia com ensenya el dibuix d'una cigonya posada dalt d'una roca. Moltes sínies com aquesta van estar en funcionament abans del segle XIX, i eren de rodes de fusta En el segle XIX es va produir un canvi tecnològic que va venir de la mà de la revolució industrial. Gradualment es van substituir les rodes de fusta, els llibans de cànem o d'espart i els catúfols de ceràmica, per peces, cadenes, calaixos de ferro o ferro colat. Un dels primers fabricants de sínies de ferro fou l'empresa barcelonina 'Enrich Soler', que s'establí l'any 1833. Altres fabricants acreditats van ser en Amador Pfeiffer, l'empresa B. Raurich, després anomenada 'Estregués-Sucesores de B. Raurich', etc.</p> | 41.3614500,1.7711200 | 397215 | 4579611 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41012-foto-08013-214-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||||
| 41010 | Forn de calç dels Pelagons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-dels-pelagons | <p>L'indret on s'ubica el forn es ric en calcària, per la qual cosa es va aprofitar com a pedrera, i està localitzat en un rost o pendís del terreny. Consisteix en una cavitat de més de deu pams de fondària, de forma circular, anomenada 'caixa', dins on s'aixeca per tot el voltant una gruixuda paret feta de pedres en sec de forma quadrangular, amb la cara bona a plom, que constitueix en l''olla', la qual, a partir de flor de terra, se segueix fent amb el mateix paredat ordinari però amb un bon peu de murada o talús a la part exterior fins a uns tres metres més d'alçària, deixant un portell o entrada al frontal, que quan s'ha de fer la calç, a mesura que es carrega el forn es va tapant amb una paret feta de pedres encallades en fang d'argila, reforçada amb dos tions, i en la part inferior de la qual s'ha deixat un forat per on s'encén el foc i s'alimenta durant el temps de la cuita. La cuita de calç es feia tradicionalment de la manera següent: voltant la vorera del cul de l''olla' i amb pedres calcàries –que no siguin fogueres- es compon una paret d'una cinquantena de centímetres de gruix, la qual, així com va pujant –cada filada amb pedres més grosses i un poc sortides cap a fora-, va estrenyent el redol fins que forma una volta parabòlica –'de pa de figa', con diuen els calciners- que es tanca a una alçada de 3,50 a 4 metres, al mateix temps que també s'ha omplert l'olla amb feixos de llenya. Es carrega la volta amb pedres més petites i s'acaba d'omplir el forn amb reble fins a formar un caramull arrodonit d'un metre d'alçada en el centre i morint a no res a les voreres, caramull que, abans de pegar foc al forn, és cobert amb un 'capell' fet d'una enfangada de calç espessa, deixant una faixa destapada de quatre o cinc pams d'amplària per tot el rodó, per on respira el forn els dos primers dies d'encès i que després es va tapant a poc a poc fins a deixar un respirall de mig pam que dóna pas a una flama de color ben vermell. Es coneix que el forn és cuit quan el caramull de reble ha baixat, els macs de les voreres de l'espirall han tornat blancs i la flama que en surt també és blanca. Aleshores tapen amb pedres i fang la boca del forn, per on han passat la major part de les 150 dotzenes de feixos de llenya (1.800 feixos de 30 a 40 kg.) que són els que cal cremar durant els onze dies que dura la cuita d'un forn de calç, que té l'olla de vint-i-dos pams de diàmetre.</p> | 08013-213 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3287200,1.7896600 | 398715 | 4575956 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41010-foto-08013-213-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És un interessant exemple d'aprofitament del medi, amb el qual es troba íntimament vinculat. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||||||
| 41008 | Pessebre vivent parlat a Les Gunyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-parlat-a-les-gunyoles | <p>PESSEBRE VIVENT (1997) 'Pessebre vivent parlat de les Gunyoles'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 20 p. 14. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet.</p> | XX | <p>El Pessebre vivent es caracteritza per la singularitat no massa habitual de tractar-se d'una representació parlada. Aquesta escenificació es porta a terme en un entorn natural que envolta el poble, l'anomenada Serra de les Gunyoles (PESSEBRE VIVENT, 1997) , i més en concret la zona de les Esplugues. Es representen els següents quadres: L'Anunciació de la Verge Maria, l'edicte d'empadronament, cercant posada, la llar pairal, temptació del dimoni, el poder de les tenebres, pastors, l'anunciació als pastors, l'infern vençut pels àngels, naixement de Jesús, adoració, la fugida a Egipte, l'infant Jesús. En total dotze quadres diferents, els quals han estat adaptats de diferents obres, com són 'Flor de Nadal', de Francesc d'Assís Pica; 'Els Pastorets', de Josep Maria Folch i Torres, i algunes escenes bíbliques. En l'obra hi treballen més de cent persones. El trajecte es perfuma amb herbes aromàtiques.</p> | 08013-212 | Les Gunyoles - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Els pessebres vivents no són només una mostra del teatre popular català, sinó una tradició ben viva i amb una projecció de futur constant. La tradició dels pessebres vivents està molt arrelada a Catalunya. A Les Gunyoles va començar l'any 1976, i des d'aquell moment va anar creixent i millorant (PESSEBRE VIVENT, 1997) .</p> | 41.3501600,1.7832300 | 398210 | 4578343 | 1976 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41008-foto-08013-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41008-foto-08013-212-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Per tal de fer les representacions s'han construït tot un seguit de cases imitant un caire 'oriental'. | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||
| 41002 | Capella de can Ràfols dels Caus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-can-rafols-dels-caus | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2538ACCNIPAC PUIG I BOSCH, Ramon (1912) 'L'Apat'. Sant Sadurní d'Anoia.</p> | XIX | <p>Darrera la masia hi ha una capella. És un edifici de petites dimensions i consta d'una sola nau amb coberta a dues vessants i volta escarsera amb llunetes. Del conjunt sobresurt una espadanya sense campana. La façana és d'estructura senzilla, de maçoneria irregular i està arrebossada. Les cantoneres i els buits allindats de la façana estan recercats amb carreus vistos. A la llinda de la porta frontal d'accés hi ha gravada una creu ornamental com a mena d'escut que parla de la funcionalitat de l'edifici. A sobre de la porta hi ha un ull de bou que dona una tènue il·luminació a l'interior. A un costat i altre d'aquest buit, s'endevinen sengles rellotges de sol en mal estat de conservació. La nau central es troba profusament decorada mitjançant guixeries i pintures murals. Destaca el cor (havia tingut orgue) en el qual el seu propietari va deixar la seva firma al moment de la construcció i/o ampliació de l'edifici. En una placa de marbre, feta dins d'una veritable tradició neoclàssica, i col·locada al mig d'un frontó pintat a imitació de marbre, es pot llegir lo següent: 'LO FEU FER LO SOR. CHRISTOFOL RAFOLS I MESTRE. LO DIA 29 MARS DE 1819'. Davant la casa hi ha un atri-jardí amb moreres que fan ombra i que donen un caràcter tancat i intimista a la construcció, que presenta el seu accés flanquejat per sengles pilars a sobre dels quals el propietari actual ha col·locat no fa massa unes imatges de nens músics sobre hidries fetes en terracota, en substitució dels remats anteriors que es van fer malbé.</p> | 08013-209 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La masia de Can Ràfols dels Caus ha tingut i te un gran pes específic en el conjunt patrimonial d'Avinyonet. Dotada d'unes extenses propietats, i amb una interessant ubicació en un punt estratègic de comunicacions, a prop de les carrerades i la vella carretera d'Olesa de Bonesvalls i Begues, va acumular un gran poder econòmic que es va traduir en l'aixecament de diverses construccions de gran interès, que es poden datar entre els segles XVII i XIX. Se sap que el 1764 s'hi construeix una gran cuina amb forn de pa, i que anys més tard, el 1819 s'aixeca, si no existia abans ja un edifici precedent, la capella. Aquesta construcció que avui subsisteix es va dur a terme pel senyor Cristòfol Ràfols i Mestre, de la nissaga de propietaris que, des del segle XVII es coneixen amb seguretat associats a la masia fins arribar a la dècada de 1930 en que es va produir la venda a la família dels propietaris actuals. La capella de Can Ràfols dels Caus havia estat d'ús públic i molt probablement tingués capellà. La tradició oral diu que una de les alcoves de la planta alta de l'edifici es coneixia com el dormitori del capellà.</p> | 41.3588900,1.8009400 | 399705 | 4579292 | 1819 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41002-foto-08013-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41002-foto-08013-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41002-foto-08013-209-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 99|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||
| 41000 | Carrer de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-baix-0 | <p>Conjunt arquitectònic al nucli de Sant Sebastià dels Gorgs. Es tracta d'un carrer que sembla seguir la perllongació d'un antic camí, conegut com el dels Xops o de Cantallops, que baixant cap al torrent continua en direcció a aquell nucli de població del mateix terme municipal d'Avinyonet. Des del torrent i anant cap al monestir, hi destaquen els edificis de la dreta, de numeració senar. Són cases de façanes planes, arrebossades i pintades algunes d'elles en color ocre. Tenen planta baixa i pis i generalment amb balcons. Les portes són en general d'arc escarser i la resta de buits de llinda plana. Les cobertes, a dos vessants són de teula àrab, i tenen ràfec de tortugada. El carrer finalitza obrint-se a la plaça anomenada de l'església, on hi ha l'encreuament amb la carrerada, i des d'aquest punt continua cap al carrer de Dalt, i a partir d'aquí es converteix en el camí de Llinda. A tocar de la plaça hi ha la casa de CAL CINTO/CASA D'ANTONIO PINYOL, d'indubtable interès patrimonial que ja correspon urbanísticament parlant a la numeració de la plaça, i que es contempla en fitxa apart. Seguint el carrer i d'acord amb la numeració actual, en destaquen: núm. 5 (baixos reformats), 7, 9 (decoració de papallona), 17 (1881, porta amb arc escarser), 19, Cal Ferreret, (conserva la numeració antiga i rellotge de sol a la façana, mig esborrat, però que conserva el gnòmon. La porta ha estat reformada), 21 (porta d'arc escarser, conserva així mateix la numeració antiga). A l'altre costat del carrer (costat esquerre) i ha unes pallisses que constitueixen l'illa de cases desenvolupades en redós de la plataforma dins la que es troba el monestir, i que donen també al carrer del campanar. També per aquest costat hi ha la masia de Ca l'Amat que es considera dins fitxa independent en aquest mateix inventari.</p> | 08013-208 | Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Les cases que formen la numeració senglera del carrer semblen haver començat a construir-se a finals del segle XVIII, i les que hi ha a tocar la plaça de l'església, i les que s'apropen més a la baixada al torrent, a finals del segle XIX, tot i que algunes han estat remodelades amb posterioritat. Els vells d'aquest nucli diuen que per aquest carrer anava la riera i que al costat hi havia un molí, que s'esmenta a la documentació antiga, a més que sembla que els antecessors de Ca l'Amat havien estat moliners. La ubicació no la coneixem, però resulta normal l'existència d'un molí hidràulic en una zona d'importants cursos d'aigua.</p> | 41.3807700,1.7665700 | 396865 | 4581761 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41000-foto-08013-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41000-foto-08013-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41000-foto-08013-208-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||||||
| 40998 | Refranyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refranyer | <p>INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>DEL MES DE MARÇ: No sóc l'abril gentil, Sinò el març, marçot, Que em revenjo de tot Matant ovelles i ovellots I si et descuides, a tu i tot A la vora del foc (Josep Carreras, Les Gunyoles) -DITES I REFRANER DE LA VINYA I EL VI: Abans de Sant Josep, no podis un cep (Sant Sebastià dels Gorgs) El vi purga el ventre, neteja les dents, mata la fam, apaga la set, cria bons colors, alegra els cors i fa venir la son (Les Gunyoles) (SADURNÍ, 2001: II, 104) El vi, vendre i penedir (Les Cabòries) (SADURNÍ, 2001: II, 104) Fins per Nadal, podar no et cal (Les Gunyoles) (SADURNÍ, 2001: II, 104) Pel juliol, el raïm ha de dur dol (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 107) Pel setembre, neteja tines, portadores i premsa (Les Cabòries) (SADURNÍ, 2001: II, 107) Per Nadal, ametlles torrades i un porronet de vi (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 107) 'Poda'm abans de ploure, cava'm abans de podar i esmagenca'm abans de florir', diu la vinya (Les Gunyoles) (SADURNÍ, 2001: II, 108) Quan madura la móra, la vinya ja és bona (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 109) Si canta el mussol abans de brotar el cep, any de vi (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 110) Terra de pi, terra de vi (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 110) Terra de romaní, terra de poc vi (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 110) D'ALTRES OFICIS: 'Qui fa calç, sempre anirà descalç' (Josep Esteve), que es refereix a l'escassa remuneració de l'ofici. 'Per Santa Teresa, blat estessa' ALTRES All i vi, remei dels pobres (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 115) Si vols agafar gana, pren en dejú la genciana (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 117) VARIA: La dona, casada o monja (Les Gunyoles) Les polles de gener són les que ponen primer (L'Arboçar) Per Sant Antoni, la perdiu busca matrimoni (L'Arboçar) Per Pasqua, ous de garsa (L'Arboçar) Per Santa Creu, el llop ja hi veu (L'Arboçar) El llop sempre caça lluny del seu cau (Les Gunyoles) Per Sant Joan, a treure gram (Les Gunyoles) Per Sant Martí, cau la pinya del pi (L'Arboçar) Quan plou, el pagès no es mou (INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002) Si plou per Santa Quitèria, la collita a la misèria (Les Gunyoles) Si plou per la lluna vella d'agost, any de bolets (L'Arboçar)- La vella mai no mata el porc en lluna vella de novembre (L'Arboçar) Fins per Nadal, podar no et cal (Les Gunyoles) Una nevada per Nadal, de mitja femada val (Les Gunyoles) Ase vell, carregat de vicis (L'Arboçar) Al burro vell, poc verd (Les Gunyoles) Faves amb moll, faves al coll (Les Gunyoles) Qui ordieja menjuqueja (L'Arboçar) Terra a muntanya afarta i enganya (L'Arboçar) Llaura amb bou i seràs ric (Avinyó) Pla de civada no val res (Avinyó) L'aigua i el pa no es poden negar (L'Arboçar) Quan el sol es pon i té calçada, l'endemà arengada (Les Gunyoles) Qui no reposa fa poca cosa (Avinyó) El temps és com una mula, no recula (Avinyó) El ruc és dolent per llaurar i bo per traginar (L'Arboçar) Al sant que no li tinguis devoció, no li facis oració (L'Arboçar)</p> | 08013-207 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40998-foto-08013-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40998-foto-08013-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40998-foto-08013-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Foto 1: medalló amb aus de la sala de costura ubicada a la darrera planta de la masia de Can Ràfols dels Caus. Foto 2: celler de la caseta. Foto 3: vinyes al pla de Santa Susanna. | 98|94 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||||
| 40996 | Tradició culinària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-culinaria | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>MENJARS TÍPICS Rovellons confitats. Quan a la casa hi havia abundància de rovellons, les mestresses es dedicaven a confitar-los per a l'hivern. Després de rascar la seva terregada, els tiraven dintre una olla d'aigua i quan aquesta havia arrencat el bull, els treien i els posaven en aigua saturada de sal. També d'altres els cobrien de sal. No cal dir que aquests bolets, abans d'ésser cuinats, calia posar-los llarga estona en aigua clara perquè perdessin la forta salabror que portaven (Maria Rubió, l'Arboçar). El sopar del Divendres Sant. Era auster i vegetarià: enciam i brotons amb allioli (Avinyó, 1908). Escudella de congre. Al segle XIX, els arboçarencs enfeinats amb el transport de llenya, amb carros, acostumaven a menjar escudella de congre, que les famílies havien condimentat el dia abans i que els carreters escalfaven al foc amb una cassola. L'escudella era feta de mongetes, patates, col i congre (SADURNÍ, 2001, II:225). Pollastre amb bolets. Net l'animal i reposades les carns un parell de dies després de sacrificat, l'enfarinaven i el posaven en un recipient amb un sofregit de ceba, tomàquet, uns alls i salpebre, tot mullat amb el brou dels menuts. Després d'una bona estona de cocció, hi afegien els bolets. Total una hora i mitja de foc (SADURNÍ, 2001, II: 227). Vi reforçant: Vi blanc amb brots de romaní, de què se servien per reforçar els infants, amb una cullerada havent dinat (L'Arboçar) . (SADURNÍ, 2001: II, 92). Xarops. Les mestresses eixerides coïen sucre amb una barreja de vi i aigua, fins que s'espesseïa, i hi afegien, més tard, substàncies medicinals. A les Gunyoles es feia el xarop de pàmpol. A l'Arboçar, el xarop de les cinc arrels (SADURNÍ, 2001: II, 92). Tenien fama: les perdius de l'Arboçar i els espàrrecs de Sant Sebastià dels Gorgs. (SADURNÍ, 2001, II: 223). RECEPTES DE QUARESMA: 1/CONGRE ESCALIVAT. Es dessalava el peix prèviament salat, i es posava a la brasa, acompanyat de verdures com pebrots escalivats i d'una salsa semblant al romesco, picant. 2/ARROS AMB CONGRE. Es posen a bullir 2 'grills' d'all, 1 patata, 1 raig d'oli d'oliva i el congre dessalat. Quan ha fet una bona bullida es treu el congre. Es trituren tots el ingredients i finalment s'afegeix l'arròs (a vegades també s'afegeixen fideus) al brou, de manera que quedi caldós. 3/El dimecres de cendra es feia allioli per acompanyar el peix. Era un acte potser comunitari.</p> | 08013-206 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40996-foto-08013-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40996-foto-08013-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40996-foto-08013-206-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Lúdic | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Foto 1: pintures murals a Can Ràfols dels Caus, amb un bodegó de caça. Fotos 2 i 3: cuina de Can Ràfols dels Caus, amb un detall de la pica per dessalar el peix salat. | 98|94 | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||||
| 40994 | Medicina popular i curanderisme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/medicina-popular-i-curanderisme | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>HERBES REMEIERES: L'all ho curava tot! La diabetis desapareixia si es menjava una cabeça d'alls en dejú. Per al mal de queixal se'n posaven un gra a la boca. Si atacava el reuma, all. Si no volien ferir-se, menjaven un all al matí durant nou dies. Si picaven els penellons, els fregaven amb un all vell. Per al mal de gota, menjar com més alls millor! All i vi, remei dels pobres (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 115) La genciana. La seva arrel era un bon tònic per a les anèmies. En una tassa de cafè, plena d'aigua, hi posaven en remull un bocí d'arrel de genciana, deixant-la de 12 a 24 hores en remull. Es prenia en dejú. A l'Arboçar prenien genciana per rebaixar la pressió. Si vols agafar gana, pren en dejú la genciana (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 117) El noguer. Les seves flors, seques, donaven excel·lent resultat per a totes les afeccions de ronyó, i les seves fulles s'usaven per a rentats vaginals i combatre penellons: 10 grams per 1 litre d'aigua. Les seves arrels, bullides, feien baixar la febre. També es feia servir per purificar la sang, treure grans panses i furóncols: 2 litres d'aigua de noguer bullida, 20 gotes de tintura de iode, dos dies a sol i serena i beure'n en dejú un quart de litre (Les Gunyoles) (SADURNÍ, 2001: II, 118) La Rosella era molt utilitzada per a la tos dels infants, els calmava i els deixava dormir (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 119). TRACTAMENTS DE DIFERENTS MALS: Era costum entre les mestresses d'Avinyonet comprar a les dones dels pastors que feien la transhumància, oli de ginebre i trementina, per tal d'eliminar els cucs de la canalla. Aquestes venien amb els seus marits des de les terres altes i la gent gran les recorda portant unes faldilles molt llargues (Informació oral Ca la Modesta, març 2003). Carregament de pit i tos. S'eliminava amb una untura al pit del malalt composta de greix de gallina i ranci de porc (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 121) Mal de coll. Desfeien segó en una mica de vinagre i ho escaldaven fins a aconseguir una pasta ben espessa que aplicaven tot voltant el coll del malalt. Més aviat ho feien a l'hora d'anar a dormir (Cantallops) (SADURNÍ, 2001: II, 122). Es coneix l'existència d'un sanador que curava el mal de coll a Sant Sebastià dels Gorgs: l'avi de ca l'Anita. També es curava el mateix mal amb torrades amb alls posades al coll (informació oral Mas Bertràn, 2002).. També la flor de saüc s'aplicava en compreses calents per a diferents mals (informació oral Mas Bertràn, 2002). Oracions supersticioses per guarir el mal de ventre: Entre l'art i la tina Estava el Redemptor, A gust de la senyora I a disgust del senyor. Jesucrit, Nostre Senyor, amo bo i mestressa mala, Llit mullat i poca palla, Mal de ventre en terra caiga (Un paper de safrà damunt el llombrícol del malalt, tres vegades els versets i nou parenostres. Les Gunyoles, any 1945) (SADURNÍ, 2001: II, 169) Oració per guarir talls: Cristo i serres van a Roma, En serres se'n van, Cristo se'n torna. Mori serres, viva Cristo, Per la fe de Jesucristo. (Josep Romeu, Avinyó) Oració per guarir la vista i 'desfetes' (mal d'ulls): Herba de la desfeta, Tu que ets anada i no ets curada, Per la virtut que tens I Déu te l'ha dada, Per què diem t'ha ben feta? Perquè em curi la desfeta. Clara és la lluna, clar és el sol. (Amb nou fulles d'herba de la desfeta es senyava l'ull malalt. Les Gunyoles, 1955) Oració per curar les angines: Nostre Senyor i sant Pere van per un camí, Troben sant Magí i li diuen: -Magí, Magí, què fas aquí? Suqeu-les d'oli del llum I se't tornaran pansides (Els sanadors les 'trencaven' masegant un xic el canell o puny de la mà dreta, buscant 'el nervi', i després fregaven l'altre nervi del coll. Josep Carreres, les Gunyoles, any 1948) Conjur per fer-se passar el flat: Mata ets, mata seràs, Si no em cures el flat Te'n recordaràs (Tot sostenint un brot de mata. L'Arboçar, 1946)</p> | 08013-205 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40994-foto-08013-205-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | (Continuació descripció) Per guarir de llomat (dolor als lloms): Gloriós sant Maure, Que a la font anau, Que de la font tornau, D'aquella font tan pura, Guariu a .. (el nom) Del llomat o espunyidura. Per guarir de trencadura un infant: Era molt estès tal costum. Es tractava de despullar la criatura trencada, a les dotze de la nit de Sant Joan, i dues persones, que acostumaven a ser els padrins, se la passaven l'una a l'altra pel mig d'un tronc de roure o alzina que havien obert abans verticalment. La primera deia: Sant Joan et passa i l'altre contestava: Sant Pere et traspassa. En altres pobles deien: Teniu, Joan, us la torno curada. L'operació es repetia tres voltes i els assistents resaven tres parenostres. La roba la deixaven a la soca de l'arbre, i si aquest continuava vivint, era senyal que l'infantó estava guarit. (A les Gunyoles, l'any 1942, a aquesta cerimònia hi assistiren una quarantena de persones, a prop de la font del Cuscó, i hi hagué galetes i vi bo per a tots) (SADURNÍ, 2001: II, 195). Els curanderos i curanderes curaven erisipeles, d'espatllat, desfetes, etc. (PUIG I BOSCH, 1912). Foto 1: del Costumari Català de Joan Amades: curació de trencats | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||||
| 40992 | La parla local: expressions i vocabulari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-parla-local-expressions-i-vocabulari | <p>Informació oral Ton Ràfols, veí de les Gunyoles, març 2003 SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>A més de la pronunciació local de determinades paraules, com poden ser: CARRELADA per carrerada o MICOLAU, per Nicolau, PALMITO per margalló, MARGALLÒ per jonc ('juncus sp') o FERLANDO, per la castellanització de Ferrán=Fernando, etc... es troben tot un conjunt d'expressions que resulten patrimoni oral del municipi, i que es transcriuen a continuació en agrupacions temàtiques: FÓRMULES DE DICCIÓ: Saltar com un cabrit (L'Arboçar) Ser més lleig que matar un pare (Avinyó) Fes-li fer la senyora (=moure una cosa tot balancejant-la) (Avinyonet) VOCABULARI DEL VINYATER: -DEL TEMPS: -Boira salada: mata tota floració dels arbres, principalment la dels garrofers (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 49) -Cap de boira: núvol que deixa anar quatre gotes (l'Arboçar) . (SADURNÍ, 2001: II, 50) -Fer roviscol: pluja molt fina (L'Arboçar) . (SADURNÍ, 2001: II, 51) -Gambirots: núvols petits i lleugers que corren pel cel empesos pel vent sense cap malícia (L'Arboçar) . (SADURNÍ, 2001: II, 51) -Núvols rodons: núvols que, quasi sempre, són portadors d'aigua (Les Gunyoles) . (SADURNÍ, 2001: II, 54) -DE LES FEINES I EINES: Espigolaires: dones que, la verema estant acabada, collien els gotims que havien quedat als ceps (L'Arboçar). Durant la feina de camp es va recollir un costum de les noies espigolaires durant la nit de Sant Joan (veure fitxa relativa als costums desapareguts). Fogots: branques de pi lligades que es feien servir al forn Sitial: lloc pla on es formava la carbonera -DEL CELLER: Sobremost: most que es treia de la portadora, abans d'esprémer els raïms (Cantallops) (SADURNÍ, 2001: II, 88) Vi reforçant: Vi blanc amb brots de romaní, de què se servien per reforçar els infants, amb una cullerada havent dinat (L'Arboçar) . (SADURNÍ, 2001: II, 92) Xarops. Les mestresses eixerides coïen sucre amb una barreja de vi i aigua, fins que s'espesseïa, i hi afegien, més tard, substàncies medicinals. A les Gunyoles es feia el xarop de pàmpol. A l'Arboçar, el xarop de les cinc arrels (SADURNÍ, 2001: II, 92). TOPOGRÀFIC: La gent que viu a la zona del carrer de Montjuïc i immediacions deia tradicionalment: 'vaig en lloc', en referir-se a anar a la zona de l'església (Informació oral Ton Ràfols, veí de les Gunyoles, març 2003).</p> | 08013-204 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40992-foto-08013-204-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||||||
| 40988 | Oracions | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracions | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>ORACIÓ EN ANAR A CONFESSAR Dimoni, fuig del cor, Del cor i de la memòria, Jo me'n vaig a confessar Amb el rei etern de la Glòria. (Avinyó. 1945) ORACIÓ EN SORTIR DE CASA Ens n'anem a missa Amb tot el bon intent. Déu ens guardi del dimoni I de mala gent (Consell Puig, les Gunyoles, 1957) ORACIÓ TOT FENT FOC LES MESTRESSES Foc colgo, foc hi hai La Verge Maria per casa vagi. Foc colgo, foc hi haurà, La Verge Maria per casa anirà. (Consell Puig, les Gunyoles, 1955) ALTRES ORACIONS: El parenostre major: Qui la sap i no la diu A l'infern se'n va captiu, Qui la sent i no l'aprèn Déu li fa recordament, i qui la sap i no l'ensenya El seu cor passa gran pena. (Avinyó, 1943) PREGÀRIES PER MILLORES METEOROLÒGIQUES: ORACIÓ PIDOLANT BON TEMPS: Gloriós sant Pere, màrtir, Guardeu-nos de pedregada Per tota aquesta anyada. (Avinyó, 1945) Senyor, si és en vostra llei, en vostra justícia, en vostre amor i en vostra misericòrdia, que vingui, Senyor, un raig de llum del vostre diví amor, que il·lumini les consciències i les intel·ligències de tots, que es compleixin, Senyor vostres divines lleis. Amor i vida per a tots. Amén. (Avinyó, 1945) Pedra no, aigua sí. Déu, guarda els béns de tothom! (L'Arboçar, 1944). Santa Bàrbara va pel camp Tota vestida de blanc, De blanc i de negre Jesús!, com llampega! (Maria Rubió, l'Arboçar, any 1944) ORACIÓ PER QUAN HI HAVIA TEMPESTAT Santa Bàrbara, santa Elena, Santa Maria Magdalena, Totes tres van per un camp Vestides de negre i blanc Amb la llum de l'Esperit Sant. Qui tres voltes hi dirà, Tro ni llamps no el tocarà (Tres voltes recitada, amb un parenostre per cada santa) (Les Gunyoles, 1960) ORACIÓ A LA POSTA DE SOL. El sol ja se'n va a la posta, Bon Jesús, deu-nos la mà, Que sense l'ajuda vostra No em puc tenir ni passar. (Agenollant-se al tros i traient-se el barret) (Les Gunyoles, 1918). ORACIÓ DEMANANT PROTECCIÓ No em temptaràs, malvat, No em temptaràs mai pus, El dia de Santa Creu de maig Vaig dir mil vegades Jesús. (Les Gunyoles, 1880)</p> | 08013-202 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40988-foto-08013-202-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||||||
| 40511 | Ca la Balbina/Cal Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-balbinacal-boter | XX | <p>Edifici compost d'un cos central de planta quadrangular i un cos secundari de planta aproximadament igual, que es destina a magatzem i garatge. El cos principal, que es desenvolupa a la dreta, consta de planta baixa i dues plantes pis i té coberta a dues vessants de teula àrab. La façana es plana i està arrebossada. Presenta tres eixos de simetria amb balcons al primer pis, i el del centre amb peanya més ampla que els laterals. Les baranes de les balconades són de reixes de taller i els buits presenten guardapols de maçoneria pintats en color gris-blavós. El coronament de façana està resolt mitjançant balustrada de fàbrica i frontó central i estan flanquejats (frontó i balustrada) per sengles hídries. Darrera l'edifici i escampats pel solar lliure encara son visibles un pou i botes que devien formar part del celler de la casa. Davant la façana hi ha una morera.</p> | 08013-201 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3615800,1.7750600 | 397545 | 4579621 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40511-foto-08013-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40511-foto-08013-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40511-foto-08013-201-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||||||
| 40510 | Toponímia popular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toponimia-popular | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>AVINYONET: A la seva terra hi va molt bé el conreu de la vinya. CANTALLOPS: Els llops, prop de les cases del poble, udolaven cada nit en temps antic. LES CABÒRIES: Els seus primers pobladors baixaren de les Gunyoles i, a vegades, en anar a fer la casa, els deien; 'Esteu carregats de cabòries'. LES GUNYOLES: En la torre romana hi habitaven moltes cigonyes. D'aquest nom li ve l'actual. SANT SEBASTIÀ DELS GORGS: El nom de sant prové del monestir que li era dedicat. El segon és degut als clots d'aigua o gorgs; avui encara l'aigua s'hi atura, a baix, al torrent.</p> | 08013-200 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40510-foto-08013-200-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||||||
| 40509 | Nadales | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nadales | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>NADALES A Betlem fou nat el fill de Maria, A Betlem fou nat en una establia. Amb tanta pobresa naixia el Senyor, sense tenir tela ni drap de cotó. Els àngels del cel li fan melodia, Cantant vora d'ell amb gran harmonia. Tot el cel cobreixen encens i claror, Per fer saber al món la nova millor. Per salvar els homes i tots els mortals, Ha nascut Jesús la nit de Nadal. (Joan Via i Canals, Sant Sebastià dels Gorgs, oïda de la seva àvia que la va aprendre cap a la dècada de 1840) Mare Verge i sant Josep Volen complir una promesa, Se n'anaren a Betlem, Aquella ciutat tan bella. Sant Josep agafa el burret, La Verge la somereta, El bou no vol caminar I sant Josep li punxa l'esquena. Dalt del cel tingueu posada, Dalt del cel... (Les Gunyoles, Jaume Ràfols, 1918) Baixa a obrir la porta Que farem un sopar bo, Mataràs una gallina I per entrant un capó I per darrera passada Fes matar el millor moltó. Aniràs baix al celler, Pujaràs vi del millor, Botifarra i llonganissa I tot el que els sàpiga bo. Quan haguérem ben sopat Vareb fer un xic de so, Sant Josep fa la camada, La Verge fa el saltiró, El bon Jesús dues girades De punteta i de taló. (Francesca Taulats, l'Arboçar, oïda l'any 1866) Ai, Josep, vostre fill m'enamora, Tan petit, tan petit i no plora, Tan petit, tan petit. Si em voleu llogar, Sóc una minyona, Sé cuinar i pastar, Sé fer l'olla bona. Sé rentar els plats, Sé rentar la roba, Cuidaria el nin I la vostra esposa (Joan Via i Canals, Sant Sebastià dels Gorgs, oïda dels anys 1840)</p> | 08013-199 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40509-foto-08013-199-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||||||
| 40508 | Dites i corrandes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dites-i-corrandes | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>DE CAIRE GEOGRÀFIC I LOCALISTA: De Sant Pau són les boniques, A Lavern ja no ho són tant, A les Gunyoles, gitanos, I a Sant Cugat, la flor del camp. Entre Cantallops i Avinyonet, No en farem un pam de net. Cantallops, bona gent, Les Cabòries, per manar, Les Gunyoles, per cantar, I l'Arboçar i Sant Sebastià Només els volen per pagar. A les Gunyoles són gitanos, A sant Cugat, uns morts de fam, I els de Sant Pere, La flor del camp. DE CAIRE METEOROLÒGIC: A l'Arboçar es pronostica el temps amb aquesta dita: 'Garses cap a muntanya, mal temps al pla' . (SADURNÍ, 2001: II, 37) A Sant Pere Molanta diuen: 'Si sents les campanes de les Gunyoles, pluja segura'. (SADURNÍ, 2001: II, 37)</p> | 08013-198 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40508-foto-08013-198-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||||||
| 40507 | Lledoner de la Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-la-caseta | XIX | <p>Exemplar de Celtis australis de la família de les Ulmàcies. Arbre mitjanament alt, que fàcilment pot arribar fins als 25 metres. Capçada densa i arrodonida, d'un verd intens. Tronc dret, sovint força cònic i amb escorça llisa i grisosa. Borrons i fulles disposades tot al llarg de la tija en dos rengles. Fulles alternes, peciolades, caduques i asimètriques, estretament ovades i d'extrem agut i acabat en punta allargada. Poden arribar a fer entre 4 i 15 cm. de llarg i tenen el limbe dentat, pelut i una mica aspre al tacte. Les flors són poc vistoses, verdoses, solitàries i amb un llarg peduncle que neix junt amb les fulles. Floreix a l'abril i fructifica al setembre-octubre. El fruit carnós, anomenat lledó, és arrodonit, poc més gros que un pèsol i és comestible. De color fosc quan és madur, el trobem fixat a un peduncle. D'origen oriental, segons sembla, i introduït per l'home. El trobem a la terra baixa de tot el nostre territori i només rarament a la muntanya mitjana. Bastant comú, sobretot a les vores i marges de camps i camins, però mai formant boscos. Habita l'estatge de vegetació mediterrània i supramediterrània, entre els 0 i els 800 metres d'alçada, preferentment les zones amb un clima subhumit i humit amb hiverns suaus o temperats. Arbre rústic, amant de la llum i de la calor. Subsisteix a les vessants àrides, caloroses, calcàries o silíciques, però exigent en sòls profunds i ben alimentats d'aigua (al·luvions i col·luvions de faldes de vessants).</p> | 08013-197 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Aquest exemplar el va veure plantar l'àvia Magadalena de l'actual masover Joan Peixó Mata, per la qual cosa, aquest calcula que, a data d'avui, l'arbre té uns 125 anys. A certs llocs és encara freqüent el jugar de menuts a llançar els pinyols d'aquest fruit amb canuts de canya. Tot i que possiblement sigui d'origen oriental, la seva presència a les nostres terres és ben antiga, amb un arrelament notable tant físic i cultural com econòmic degut a la qualitat de la seva fusta, molt resistent i extraordinàriament flexible, amb què es fan nombrosos objectes d'aplicació agrícola. És per això que es troba sovint plantat a les vores de pobles i de masos o masies. Com a dada a senyalar, mencionar que en un antic document referit a cases d'Avinyonet, datat al segle XVIII, s'ha trobat esmentada una Casa del Lledoner.</p> | 41.3778100,1.7681000 | 396988 | 4581431 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40507-foto-08013-197-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Usos i curiositats : La fusta té una gran flexibilitat i per aquesta raó al mon rural es fa servir per fer forques i altres estris de pagès. Segons P.Font Quer, el seu fruit i les fulles tenen propietats astringents. S'ha fet servir per tractar els trastorns de la menstruació. Es considerava que la fusta del lledoner tenia propietats màgiques i els pastors en feien flautes. Segons la tradició, la música dels instruments fets amb aquests arbre, tenien la propietat d'espantar els llops. | 98 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||||
| 40506 | Camí del Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-casino | <p>FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid/Barcelona: C.S.I.C. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.</p> | <p>Es pot resseguir perfectament el camí des del nucli de l'Arboçar de Baix fins una mica més enllà del colomar medieval, on surt del terme d'Avinyonet. Aquest tram es molt evident. S'hi troben dos elements característics d'aquests camins de tradició medieval. En primer lloc, es pot endevinar, l'existència de roderes marcades a la roca. Són separades entre elles uns 120 - 130 cm. En segon lloc es poden veure restes de marges de pedra amuntegats als costats del camí, com si actuessin de mur separador dels camps encara existents sobretot al marge del costat superior. Un estudi intensiu pot ajudar a esbrinar la possibilitat de restes d'empedrat al seu traçat.</p> | 08013-196 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La datació d'aquest tipus de camins sempre és molt problemàtica. D'una banda cal tenir present els possibles precedents, d'època romana o potser anterior, difícils de conèixer amb seguretat. D'altra banda cal assenyalar les pervivències. Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). El seu topònim pot provenir de la existència en aquest indret d'un bon nombre d'arboços. Font Rius transcriu la carta de població de l'Arboçar: 'amb data del 25 d'agost de l'any 1035 (segons Font Rius, més aviat 1053) té lloc l'establiment de la quadra de l'Arboçar, efectuat per Ramon Berenguer I, comte de Barcelona a favor d'un tal Farriol i la seva esposa, Bonadona, amb la condició d'edificar-hi cases, una torre de defensa i engrandir les terres de conreu'. Farriol podia disposar lliurement d'aquestes propietats, però estava obligat a pagar cens, delmes i primícies (FONT RIUS, 1969)</p> | 41.3280900,1.7582200 | 396083 | 4575923 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40506-foto-08013-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40506-foto-08013-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40506-foto-08013-196-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94|85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||||
| 40504 | Església de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-margarida | <p>ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. GUILERA ALEMANY, Xavier (2000) '25 aniversari de l'església de Santa Margarida, Cantallops' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 35, p. 12. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. MARGARIT, A (1983a) Sant Sebastià dels Gorgs. Origen del topònim 'Els Gorgs'. Barcelona: L'autor.</p> | XX | <p>Situada en un replà sobre un petit turó, al peu del Cap de Grill, al nucli urbà de Cantallops. Junt amb la capella romànica del Sant Sepulcre d'Olèrdola és l'únic edifici de caràcter religiós de planta circular existent al Penedès. És un edifici singular, de molta visibilitat des de tot l'entorn. Té un caràcter emblemàtic i al seu interior es venera una imatge de Santa Margarida. A més la creu que hi ha sobre l'altar era un creu processional barroca. És sufragània de la parròquia de Sant Pere d'Avinyó.</p> | 08013-194 | Cantallops 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Hi ha antecedents històrics sobre l'existència d'una capella de Santa Margarida, així, l'any 1579, Jaume Peipo d'Avinyonet, en el seu testament deixà una quantitat per arreglar la Capella de Santa Margarida de Cantallops, i el 1729 el Visitador General de la parròquia de Sant Pere d'Avinyó mana que els obrers d'Avinyonet anessin a arreglar la capella de Santa Margarida de Cantallops (ESCOFET, 1981)'. Un dels senyals d'identitat de Cantallops és l'església que domina el poble, que va ser consagrada el 20 de juliol de 1975 pel bisbe Capmany. A principis de l'any 1975, l'església de Cantallops (que encara es conserva a la carretera) tenia una gran esquerda, i a més a la gent gran li feia por travessar la carretera . Fruit de l'empenta col·lectiva, a l'abril, la família Fortuny Algueró ja havia cedit un terreny a Cap de Gruill, i els plànols ja estaven fets així com tots els papers en regla. El dia 14 es va començar a construir el nou edifici, i als tres mesos, el 20 de juliol, s'inaugurava. Tothom va treballar per fer realitat el projecte, sota la batuta dels dos paletes del poble (el Joan Ràfols i el Josep Guilera). Els diumenges eren els dies de màxima activitat. S'explica que per la Mare de Déu de Montserrat, el 27 d'abril, es van posar més de 3.000 totxanes. No obstant, hi va haver moments delicats, com quan es feia la cúpula, o quan es posava la campana o la creu. La forma rodona de l'església al principi va costar d'assimilar, però amb el temps es va convertir en un signe identitari. Era un tret característic del poble. A mig construir, hi havia gent que preguntava si era un dipòsit d'aigua o una plaça de toros. Quan va estar acabada i pintada, també es deia que semblava un pastís de nata amb maduixes. Però en realitat, molta gent reconeixia Cantallops per l'església circular (GUILERA ALEMANY, 2000). La devoció a Santa Margarida, a qui es troba dedicada la església actual, fou força present en temps medievals. Geogràficament proper es troba l'antecedent d'aquesta advocació a Santa Maria de Llinda, en la capella enrunada del segle X. Resulta interessant la casualitat històrica de la existència, en documentació del segle XI, de un Llop-Sanç, afincat en les proximitats de Llinda en terres que inclouen el 'Campo de Lupo' (Cantallops?), encomentat l'any 1176 a Bertran de Solario, l'amo de Mas Bertran, pel monestir de Sant Cugat (MARGARIT, 1983a). L'antiga església que es troba al carrer de Santa Margarida (que segueix el traçat de la carretera nacional, va ser construïda pel pare d'en Llopart entre els anys 1952 i 1958. V ser pagada pel poble i els rics propietaris. La pedra es va portar des de les pedreres que encara es poden veure sota el cementiri de les Gunyoles (informació oral, Julià Marcè). Abans de la Guerra Civil hi havia una altra capella de Santa Margarida prop del camí dels Xops, amb un petit barri empedrat marcat per cancells baixos.</p> | 41.3656700,1.8012000 | 399737 | 4580044 | 1975 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40504-foto-08013-194-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | S'ha obert fitxa a banda per als objectes de culte. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||
| 40503 | Cal Bou Vell/Ca l'Amadeo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bou-vellca-lamadeo | <p>Edifici amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana. Aquesta presenta dos eixos de composició vertical i té planta baixa i pis. Té la porta dovellada i un banc d'obra a la façana. Presenta ràfecs a la part posterior de la construcció. L'entrada està precedida per un barri tancat. A la part posterior hi ha una reixa amb la data 1882, relacionable amb el moment d'enriquiment pel vi i la construcció de la nova casa.</p> | 08013-193 | Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>D'aquesta casa venia la família Bou, que a finals del segle XIX va fer construir l'actual cal Bou</p> | 41.3812600,1.7654100 | 396769 | 4581817 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40503-foto-08013-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40503-foto-08013-193-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||||||
| 40502 | Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-1 | XV-XVI | <p>Edifici de planta rectangular, amb teulada a dues vessants amb ràfec simple i façanes arrebossades de calç. Presenta per darrera i pel costat esquerra, mirant de cara a la façana, altra edificació annexa amb destí agrari. Consta de planta baixa i pis. Resulta de màxim interès la façana: la porta principal d'accés està descentrada, a la esquerra, i és d'arc amb grans dovelles. A la dreta de la porta hi ha un gran contrafort en el qual s'obre un altre accés de buit amb llinda plana. Al primer pis hi ha tres finestres recercades en pedra vista, amb ampits. La que es troba a sobre de la porta principal pel costat dret, te dos arcs apuntats com a motiu decoratiu, i a la part dreta de la llinda, presenta una creu patada inscrita dins d'un cercle. També és d'arc conopial la de l'extrem dret.</p> | 08013-192 | Cantallops - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Sembla ser, al costat de Cal Fàbregas, Cal Peixò (avui desapareguda) i Cal Carbó (molt reformada), una de les cases més antigues del nucli de Cantallops que forma una mena de nucli diferencial per aquest costat de l'actual conjunt urbà, sota la plana d'en Bord i aprofitant l'amplitud de terrenys que provoca en aquest indret l'existència de la falla coneguda com de l'Arboçar. Aquest nucli es troba elevat a sobre de la plana que començant aquí s'obre en direcció a Avinyó, i els Gorgs. Aquest antic nucli de poblament es trobava al costat d'un antic camí, la carrerada que anava cap a la Cerdanya i Puigcerdà, que devia ser no tan sols via ramadera, sinó també camí de trànsit per les persones, i que anant cap a l'actual terme de Cantallops de Subirats, va procurar l'expansió del nucli de Cantallops d'Avinyonet tot formant un nou carrer a finals del XVIII, el carrer Nou.</p> | 41.3669000,1.7986000 | 399522 | 4580184 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40502-foto-08013-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40502-foto-08013-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40502-foto-08013-192-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||||
| 40500 | Can Merlines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-merlines | <p>Es tracta de tot un barri construït al costat de la carrerada, on aquesta travessa la carretera de l'Ordal. La tipologia predominant és la construcció de planta baixa i pis. Resulten d'interès les següents cases: CARRETERA DE BARCELONA: 106, 108 (Ca la Remei/Cal Boter. El Joan Boter), 112, 114 116 CARRERADA Núm. 3 Queda inclòs, així mateix el forn de cal Rajoler i la sínia de cal Carbó a un i altre costat de la Carretera.</p> | 08013-190 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El Merlines, que va construir en aquest indret la primera casa, venia de Les Gunyoles, com altres veïns d'aquell nucli de població, i va baixar fins a aquest indret, més a prop de les principals vies de comunicació. Era el pare del Just Batet. Va ocupar la casa groga que és la número 3.</p> | 41.3621000,1.7717400 | 397268 | 4579683 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40500-foto-08013-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40500-foto-08013-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40500-foto-08013-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||||||
| 40499 | Pèlag del Cabre/Pèlag dels Tres Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelag-del-cabrepelag-dels-tres-torrents | <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol.</p> | <p>Es tracta d'un gran pèlag que fa un salt. Es troba a la riera dels Brivons, just a la sortida del terme municipal d'Avinyonet, on es troba amb el torrent de Santa Fe i amb un altre de petit. A la banda esquerra del pèlag hi ha una font, la del Pèlag. Es tracta d'un paisatge enclotat però d'un innegable valor paisatgístic.</p> | 08013-189 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3954200,1.7477800 | 395317 | 4583410 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40499-foto-08013-189-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2024-03-20 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||||||
| 40498 | Pi de l'era de cal Ferlando | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-lera-de-cal-ferlando | <p>Vell exemplar de Pinus Sp. que es troba al centre de l'era coneguda com de Cal Ferlando, darrera el conjunt edificat de Cases Blanques, en mig d'un ambient boscós en el que domina el pi. Es tracta d'un exemplar singular d'uns 15 metres d'alçada.</p> | 08013-188 | Cases Blanques 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Molt probablement va ser plantat al mig de l'era per a aprofitar-ne l'ombra en el moment de la batuda. Es troba a prop de la Masia de Cases Blanques, a la qual pertany. Aquesta masia és coneguda des de l'Edat Mitjana, constituint un dels punts habitats més importants des d'antic del terme d'Avinyonet.</p> | 41.3376200,1.7751100 | 397511 | 4576961 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40498-foto-08013-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40498-foto-08013-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40498-foto-08013-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98|94 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||||||
| 40497 | La Plana d'en Bord i els Quatre Camins/Plana d'Embord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-plana-den-bord-i-els-quatre-caminsplana-dembord | <p>Plana elevada que te la cota màxima d'altitud en els 331,1 metres, que constitueix una zona boscosa (fonamentalment pineda) des de la que es dominen totes les planes del Nord i Nord-oest d'Avinyonet. Es troba limitada per la vessant Nord per un pla de falla que és molt visible des de la carretera de Barcelona. Està travessada per quatre camins principals, que troben la seva confluència per la zona Nord-est de la planura, a saber: camí de Clariana, camí de Can Ràfols dels Caus, camí de la Grava i de Les Cabòries, camí del Cap de Grill i de Cantallops. És evident l'existència d'antigues pedreres localitzades en diversos punts. S'ha trobat també en aquest indret una fita termenal de la possessió de la masia de Can Ràfols, arrodonida i elevada sobre una base feta de maçoneria. La llegenda diu així: P'ADO/JR, i es troba en iniciar-se la baixada cap a la plana pel Nord, a sobre de la falla. D'altra banda, en un dels camins es pot apreciar que estava amollonat amb pedres, per tal que els carros no desviessin la roda.</p> | 08013-187 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>A més de ser zona de comunicació entre diversos nuclis de població, havia estat també tradicionalment aprofitada com a pedrera per la gent d'Avinyonet. En aquest indret va haver-hi un destacament militar al llarg de la Guerra Civil i molta gent recorda haver recollit municions per tota la muntanya.</p> | 41.3631400,1.7967200 | 399359 | 4579769 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40497-foto-08013-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40497-foto-08013-187-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Les coordenades han estat preses a la fita d'en Ràfols. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | ||||||||||||
| 40495 | Els Masos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-masos | <p>PUIG I BOSCH, Ramon (1912) 'L'Apat'. Sant Sadurní d'Anoia.</p> | <p>Jaciment fossilífer a la zona de la pallissa del Mestret, en un terreny calcari amb gran abundància de fòssils d'ambient marí.</p> | 08013-185 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Ja s'esmenta l'interès d'aquest indret com a jaciment fossilífer l'any 1912 (PUIG I BOSCH, 1912)</p> | 41.3504500,1.7736200 | 397407 | 4578387 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40495-foto-08013-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40495-foto-08013-185-3.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Sembla que molts exemplars que provenien d'aquest jaciment es troben dins les col·leccions paleontològiques del Museu de Vilafranca-Museu del Vi. | 123 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 | |||||||||
| 40494 | Puig de la Mola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-mola-1 | <p>BELLMUNT, J. (1962) 'Notas de Arqueologia de Cataluña y Baleares' Ampurias, Núm. XXIV, pàg. 301, Barcelona, Diputació de Barcelona. MIRET, J.; MIRET, M. (1981) 'Un assentament d'època romana a la Serra de la Font del Cuscó (Avinyonet del Penedès), Tancats medievals per a bestiar. Garraf', Miscel·lània Penedesenca, Núm. 4, pp. 181-194, Vilanova i la Geltrú. MIRET, M. (1978) 'Un recinte enigmàtic al Puig de la Mola (Garraf)', Olerdulae, Núm. 4, pp. 16-17, Vilafranca del Penedès. MIRET, M. (1983) Cronologia i anàlisi espacial del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf, Barcelona, Memòria de llicenciatura, Universitat de Barcelona, Document mecanografiat RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | En prospeccions superficials fetes l'any 2002 no es va trobar cap tipus de material (RIBÉ et al.; 1989-1998). | <p>Prop de la cinglera de dalt el puig es trobaren una vora de kàlathos decorada amb osques i dues raspadores de sílex. Gran part del cim està ocupat per un recinte delimitat per una acumulació de pedres posades en sec de manera descurada aprofitant els afloraments de la roca i que ha estat identificat com una pleta medieval... Presenta un perímetre d'uns 520 metres.</p> | 08013-184 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Descobert l'any 1959 per membres de la Biblioteca - Museu Víctor Balaguer de Vilanova (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 41.3193500,1.8477900 | 403566 | 4574849 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40494-foto-08013-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40494-foto-08013-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40494-foto-08013-184-3.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | En aquest puig es troba la divisió administrativa de quatre municipis: Olesa, Begues, Olivella i Avinyonet. El cim està cobert per vegetació arbustiva de margalló, llentiscle i garric. Una llegenda diu que a trenc d'alba de la nit de Sant Joan s'ha de buscar la primera pedra on hi toca el sol, dalt del puig de la Mola, ja que a sota hi ha un tresor amagat. | 81|85|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 169,56 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/