Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40349 | Societat cultural 'La Parra' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-cultural-la-parra | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2868 ACCN LA PARRA (1996) 'La Parra', 75è Aniversari. ' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 19, p. 13-15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> | XX | <p>Edifici exempt, de planta rectangular, coberta amb encavallada de fusta i teulada a dues vessants. A l'interior es conserva la sala de ball amb boca d'escenari, i el cafè. La façana principal té composició simètrica, amb un portal central i finestres amb llinda a banda i banda i arc de mig punt a la part superior. Davant la porta d'accés té un pati i una parra com a record del topònim que va prendre la societat des del moment de la seva fundació.</p> | 08013-39 | Les Cabòries - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Era conegut popularment com el local dels rics (informació oral de la Sra. Matilde Vendrell) . La societat es va constituir oficialment el dia 6 d'agost de 1921, i l'endemà s'inaugurava el local que ocupa ara mateix. El primer local era a Cal Ferlando, una casa al costat de la carretera d'Olesa, on hi havia una parra, per la qual cosa es va anomenar així la societat que va sortir d'aquesta casa. Aquí la gent que es reunia ballava. Això va pasar abans de 1929, segons sembla (informació oral Pere Llopart Garriga, 13 desembre de 2002). Sembla que tot comença quan d'una manera provisional, un grup de veïns que per raons ideològiques s'havia desmarcat de la Societat La Palma, que tenia com a lloc de la seva activitat el local de ca l'Ermità, va passar a reunir-se a la botiga d'en Teodor Massana de Cal Boter (actualment Cal Ferlando), on també es van celebrar alguns balls (hi havia una petita pianola en un armari de fusta penjat a la paret). Just a l'entrada de la casa, es distingia molt clarament una gran parra, la qual donaria nom a la nova entitat. Durant aquest temps de provisionalitat s'iniciaren les obres de construcció del nou edifici social. El nou local inicialment no disposava d'escenari, aquesta part de l'edifici seria efectuada amb posterioritat. La societat, anomenada des de la seva constitució com a Centre Agrícola La Parra, va passar posteriorment, després de diverses reformes estatutàries, a denominar-se societat La Parra, i ja actualment Centre Cultural i Recreatiu La Parra. L'any 1977 es va inaugurar una planta-altell de nova construcció en la qual s'ubicaria el cafè-bar de l'entitat, que fins aquell moment compartia espai amb la pròpia sala de ball i espectacles. L'any 1984, una comissió especial va ser l'encarregada de procedir a una total remodelació dels estatuts socials. Molt més simplificats i adequats per a la comprensió de tothom que tenien com a gran novetat el fet d'estar redactats per primera vegada íntegrament en català. Només es paralitzaria l'activitat de la Societat els anys de la Guerra Civil, en els quals es va utilitzar el local com a magatzem per part de la intendència. L'edifici ha estat testimoni de primera fila de la realització de la pràctica totalitat de les activitats festives i d'esbarjo, a mes de veure el naixement de les agrupacions dels balls populars, teatre i diables, actualment totes elles en tràmits legals de constitució com a seccions. La Festa Major es celebrava antigament en un envelat que es muntava davant el local (algun any s'havia arribat a fer a la vinya de Cal Venancio, i fins i tot a l'era de Cal Carbó), però a partir de la inauguració de la pista de la Casa de la Vila passaria ja, definitivament, a celebrar-se en aquest lloc. La Societat s'encarrega de la organització de la Festa Major (LA PARRA, 1996).</p> | 41.3608000,1.7758400 | 397609 | 4579533 | 1921 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Alt valor social. La data es troba inscrita en un totxo a la façana principal, a la dreta de l'espectador. Al costat de l'edifici actual hi havia hagut l'antiga carniceria del poble. | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 40365 | Planes d'Avinyonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/planes-davinyonet | <p>MARGARIT, A (1983b) Seguint els trams de la Via Augusta I. De l'Estanyol al coll de Sesgarrigues. Barcelona: L'autor. RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | <p>L'horitzó de planes es propi del paisatge de tota la banda Nord del municipi d'Avinyonet, planes que han estat dedicades tradicionalment als conreus, i en els darrers segles a l'intensiu de la vinya. Es tracta d'un paisatge que serveix de connector biològic però que alhora té un aprofitament agrícola intensiu dins del sector primari.</p> | 08013-55 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Es tracta d'un conjunt de terres de conreu en plana de propietat de les diferents masies i nuclis documentats ja a la Edat Mitjana al terme d'Avinyonet del Penedès. Es possible que estem davant la vall de Torres Beces, edificacions ja documentades a l'Edat Mitjana, però que molt probablement fossin indrets poblats en època molt més antiga, tal i com demostren les troballes dels voltants.</p> | 41.3801500,1.7505000 | 395520 | 4581712 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40365-foto-08013-55-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Aquest és un dels exemples més interessants del terme. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||
| 40393 | Cal Mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestres | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2515 ACCN. MORATÓ I VIA, Salvador (1992 a) 'Rellotges de sol (I)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 3 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet.</p> | XIX-XX | <p>Casa entre mitgeres i fent cantonada, composta de planta baixa i pis. Superfície de façana dividida en trams per línies motllurades horitzontals i segmentades verticals. El portal és d'arc de mig punt, dovellat, i presenta una inscripció superior. Al primer pis destaquen els balcons, d'un sol portal. Hi ha també una finestra lateral amb marc, ampit i llindes de pedra i una altra inferior amb barana que resulta destacable. El coronament és de terrat amb reixa. Es tracta d'un conjunt d'habitatges de valor tipològic (INVENTARI, 1986: 27). A la façana hi té sobreposat un rellotge de sol que està completament esborrat (MORATÓ I VIA, 1992a). El conjunt es complementa per les construccions que hi ha ocupant el solar de l'altre costat del carrer, on, per cert hi ha un mil·liari romà, que no ens va ser mostrat.</p> | 08013-83 | LES GUNYOLES, 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La casa presenta un valor arquitectònic indubtable, que no te sentit sense la valoració de l'entorn urbà. Aquest valor es fa extensible també al subsòl, ja que es molt probable la presència d'elements de vàlua arqueològica, com poden ser sitges, de les quals es coneix per informació oral la seva presència en tota aquesta zona de Les Gunyoles. També per informació oral se sap que el gruix de molts dels seus murs es potent, per la qual cosa alguns dels seus antics habitants pensaven que devien formar un conjunt amb les restes romanes de la torre que es troba a prop.</p> | 41.3523200,1.7797700 | 397924 | 4578587 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40393-foto-08013-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40393-foto-08013-83-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Aquesta casa forma tot un conjunt d'interès arquitectònic de caire netament urbà. Davant la casa hi ha la pallissa, també de valor patrimonial, on es troba un mil·liari romà. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 40466 | Les Cabres de l'Arboçar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cabres-de-larbocar | <p>Sembla que les dones de l'Arboçar anaven a fer la bugada a un indret encara avui existent, conegut com les basses de Cases Blanques o les Basses del Xuquit, tenint dret de rentar una hora al dia. Indret que per un altre costat té un gran valor simbòlic pels habitants d'aquest nucli, tal es així, que una rondalla tradicional les te com a centre d'una història que parla de l'origen d'un cultiu de pes, molt tradicional al municipi, el de la vinya, convertint aquest indret en el centre d'arribada de l'arca de Noè, i que per la seva singularitat es contempla dins una fitxa apart: ELS CEPS DE NOÈ I LES CABRES DE L'ARBOÇAR. Quan s'acabà el Diluvi Universal, l'Arca de Noè encallà prop de l'Arboçar, concretament a les Basses de Cases Blanques, i el primer que manà el patriarca als seus mossos fou que plantessin uns ceps que recollí a Egipte a fi que no se'n perdés la mena. A Noè li agradava molt el vi, fins i tot alguna vegada, de tant alçar el porró, li havia fet mal. Aquells ceps arrelaren fortament a tota la petita vall i amb pocs anys els arboçarencs no deixaren feixa ni ermot sense plantar-hi aquells xarel·los que donaven un vi tan deliciós. Però Noè, sense cap mala intenció, jugà una mala passada a tota aquella gent, ja que s'oblidà d'alliçonar-los en el conreu de la vinya i, el més important, no els digué la conveniència d'esporgar els ceps a l'hivern, ja que de no fer-ho, aquests a la llarga només produïrien pampolada, excés de vegetació i molt poc raïm. Desgraciadament, així va succeir. Grans cepades, munió de caps, brocades i vergues, que s'entrecreuaven pel mig de les passades, portaren la degeneració d'aquelles robustes plantes, que d'any en any anàrem minvant la seva producció, fins a arribar l'anyada en què no colliren quasi res. La pobresa trucà a totes les portes de l'Arboçar i per cercar remei als seus mals, una nit es reuniren a la Casa de la Vila, a la Torre de l'Arboçar de Baix. Després de moltes hores de xerrar i buscar solucions profitoses, ja clarejava el dia, decidiren retornar als seus orígens: comprar ramats de cabres i amb la seva llet i uns quants cabrits, que portarien a vendre a dalt el cim d'Olèrdola, la gran ciutat fortificada, mirar de sobreviure. Al mateix estiu anaren a comprar el bestiar i, com és de suposar, el primer que varen fer fou que les cabres envaïssin totes les vinyes, espolsant-les de valent, menjant-se tots els pàmpols i vergues, sota la mirada plorosa del veïnat. Però... arribada la següent primavera, quin prodigi més miraculós! Els ceps brotaren de nou i aquesta vegada anaven acompanyats de molts raïms, prometent una gran collita. El comentari general era unànime: la rabiosa esporgada que havien fet les cabres portà que els ceps, descansats de tant brancatge a suportar, explotessin amb una gran raïmada, cosa que no succeïa últimament, ofegats per l'excés de caps. Des d'aquell any, la pagesia no deixà mai més d'esporgar 'els ceps de Noé'. L'alegria tornà de nou a les llars arboçarenques. De les cabres, què en varen fer? Les ationaren muntanya amunt, cap a la serra de la Font del Cuscó, que visquessin i pasturessin lliurement, en recompensa pel seu gran descobriment. Elles, sense proposar-s'ho, retornaren el benestar a l'Arboçar (Pere Sadurní).</p> | 08013-156 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El cultiu de la vinya de manera intensiva al Penedès comença al segle XVIII. El caràcter de la rondalla, així com el seu estil, fa pensar que hagi nascut a finals del XVIII i començament del XIX.</p> | 41.3332600,1.7640000 | 396575 | 4576490 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40466-foto-08013-156-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Aquesta rondalla conjuga dos elements molt importants dins la economia del municipi: l'existència de ramats de cabres per tal d'aprofitar la seva llet, i l'existència així mateix d'un cultiu molt important per l'economia del municipi: la vinya. | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 40465 | Pintures gòtiques de cal Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-gotiques-de-cal-casino | <p>FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid/Barcelona: C.S.I.C. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.</p> | XIV | S'estan degradant per efecte de la intempèrie | <p>Es tracta d'un conjunt de pintures traçades a l'almagre i graffitti a sobre de l'arrebossat de calç del recinte interior de la casa. Sembla tractar-se de diversos personatges. És visible un músic que toca un instrument de vent i que porta un barret.</p> | 08013-155 | L'Arboçar de Baix.- 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). El seu topònim pot provenir de la existència en aquest indret d'un bon nombre d'arboços. Font Rius transcriu la carta de població de l'Arboçar: 'amb data del 25 d'agost de l'any 1035 (segons Font Rius, més aviat 1053) té lloc l'establiment de la quadra de l'Arboçar, efectuat per Ramon Berenguer I, comte de Barcelona a favor d'un tal Farriol i la seva esposa, Bonadona, amb la condició d'edificar-hi cases, una torre de defensa i engrandir les terres de conreu'. Farriol podia disposar lliurement d'aquestes propietats, però estava obligat a pagar cens, delmes i primícies (FONT RIUS, 1969)</p> | 41.3295200,1.7609500 | 396314 | 4576078 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40465-foto-08013-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40465-foto-08013-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40465-foto-08013-155-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Aquestes pintures i graffiti són molt interessants i es recomana fer alguna acció urgent per tal de salvar-les | 93|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||
| 40414 | Pi de can Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-can-nicolau | A prop seu s'estan fet obres d'urbanització amb la col·locació de maquinària i materials que poden afectar tant a l'exemplar com al seu entorn biòtic | <p>A tocar l'antic mas de Can Nicolau, es troba aquest exemplar de Pinus sp. que te 3'20 metres de corda. Domina una vall poblada d'altres exemplars de la mateixa espècie, però de menors dimensions.</p> | 08013-104 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Molt probablement aquest pi va ser plantat per l'amo de la masia de Can Nicolau, que es troba molt a prop, a fi de que el hi donés ombra.</p> | 41.3416300,1.8099700 | 400434 | 4577365 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40414-foto-08013-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40414-foto-08013-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40414-foto-08013-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Ara mateix és l'exemplar de pi més vell de la urbanització de Can Mitjans. | 98|94 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 40363 | Collblanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collblanc | <p>ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ ORAL MN. MARGARIT, Gener 2003. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2509ACCNIPAC (Mas Caballer de Baix) TELL, Pere (1999b) 'Els noms de les cases II: Collblanch' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 29 p. 31. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> | XVI-XX | <p>S'integra dins d'aquesta fitxa per un costat el nucli de població que va sorgir al llarg de la carretera de Barcelona, i per l'altre, les cases d'interès que, disseminades pel territori corresponent a aquest nucli, formen part d'aquesta entitat de població. Respecte del nucli que va créixer al costat de la carretera, resulten d'interès les cases números 1, 3 (cal Jan), 4, 6, 8, (la 10 està reformada), 12, 16 i 18, 22-24 (ca la Joana)-26 (cal Fuster) (conjunt). Son cases de planta baixa o de planta baixa i pis, amb els buits de portes i finestres recercats amb guardapols i amb sòcols. Les teulades són a dues vessants i cobertes de teula àrab amb ràfecs simples la majoria. Les cases responen a una tipologia de façana pròpia del començament del segle XX, època en que es de suposar que es van arranjar. Pel que fa al poblament disseminat, destaquen així mateix les masies de: -Mas Cavaller de Dalt, a tocar el camí d'Avinyó, de planta quadrangular, desenvolupada en alçada en planta baixa i planta pis, teulada a dues vessants i buits plans recercats amb guardapols. -La Granja, edifici exempt construït dins el segle XX, amb un bon nombre de dependències pels animals, -cal Laio, al seu costat, i sobretot, l'antiga casa de -Mas Cavaller de Baix, que domina amb la seva antiga fesomia tot aquest espai tan planer. Mas Cavaller de Baix és una masia de gran interès des d'un punt de vista patrimonial. Està composta de planta baixa i pis, i coberta a dues aigües. Els portals d'entrada són adovellats, un d'arc de mig punt i l'altre d'arc rebaixat. Té contraforts laterals i frontals, i cantoneres de pedra. La finestra central superior és d'arc conopial lobulat amb ampits, llindes i brancals de pedra. Un altre element a considerar pel seu valor patrimonial és el pou del Veguer, a tocar la carretera, que, com el mas Cavaller, es contempla en fitxa apart.</p> | 08013-53 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>En aquest indret planer es van construir al segle XVIII un grup de cases les façanes de les quals, segons tradició oral, quan es va construir la carretera, es van recular. Aquí viuen des del segle XVIII i XIX, les famílies Ràfols (Cal Jan la va construir en Josep Ràfols) , Marcé (Cal Baldiri també és de finals del segle XVIII, i la va construir en Baldiri Marcé. D'aquesta casa van sortir moltes de les famílies que van viure al llarg de molts anys en aquest nucli, així per exemple: -cal Silo, amb topònim anterior al de Salvador Marcé Mata, de cal Baldiri, qui la va a habitar; -cal Martí, que porta el nom de Martí Marcé Mata, fill de Cal Baldiri, qui va construir aquesta casa l'any 1930. -'ca la Matilde', construïda per en Pere Picoret de Vilanova i la seva muller, Matilde Mata, de les Cabòries, que van deixar la casa a en Salvador Marcé Mata fins que actualment va passar a Anna Maria Esteve Balleste Altres cases d'aquest mateix nucli són: -Cal Pepet, construïda la dècada de 1940 pel Josep Guilera i Esteve, fill de cal Sari de Cantallops -Cal Mengol/Ca l'Ermengol, construida per n'Isidere Olivella i el seu fill Josep Olivella Almirall els primers anys de la dècada de 1930, dels seus successor agafa el nom: Pere-Ermengol (TELL, 1999b). Les cases responen a una tipologia de façana pròpia del començament del segle XX, època en que es de suposar que es van arranjar. Moltes de les cases actuals les va fer o refer totalment el Badó de Cantallops, qui va fer també el local vell de Cantallops i la casa de la Vila. En lo que fa al Mas Cavaller de Baix, no es pot assegurar la data de construcció de la masia, però per la tipologia de les finestres i per la d'altres masies de tipologies similars, segurament es pot dir que el seu origen pot estar al segle XVI. Ha estat usada com a molí de pinso. L'any 1497 els amos d'aquesta casa feren jurament de fidelitat a la parròquia d'Avinyó (ESCOFET, 1981). En opinió de Mn. Margarit aquesta casa probablement va ser construïda per un descendent dels amos de la masia de can Ràfols dels Caus (INFORMACIÓ ORAL MN. MARGARIT, Gener 2003).</p> | 41.3651000,1.7905200 | 398843 | 4579994 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40363-foto-08013-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40363-foto-08013-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40363-foto-08013-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Completa aquest conjunt urbanístic de caire disseminat el nucli de Cal Padrona, al costat del qual es troba el cementiri d'Avinyonet. Les cases d'aquest nucli han estat molt reformades recentment, canviant absolutament la seva fesomia anterior. Tan sols te protecció legal el Mas Cavaller de Baix (INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2509ACCNIPAC). | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 41043 | Llegenda dels túnels secrets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-tunels-secrets | <p>Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>La llegenda parla d'una galeria subterrània de més de mig quilòmetre de llargària que hi havia a la torre de l'Arboçar de Baix (SADURNÍ ET AL., 2000). Altra llegenda parla d'un túnel existent a Santa Susanna, pel qual la gent durant la guerra del carlí, van sortir per tal de demanar ajuda a Ribes darrera de lo qual va haver-hi una gran matança (Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003).</p> | 08013-245 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41043-foto-08013-245-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Cova del Fondo Gran, que era l'altre extrem del passadís secret que segons la llegenda sortia de la torre de l'Arboçar de Baix; | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 40348 | La Paret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-paret | <p>Sota el topònim de La Paret, hi ha un territori a prop del petit torrent de la Rasa Fonda i la carretera de Barcelona dominat pel cultiu de vinya i en extenses terrasses en el qual, per notícies oferides per Montserrat Rodríguez, a la dècada de 1980 es van agafar un parell de molins romans (veure foto 1) i una làpida de pedra anepígrafa de cantonades treballades en baixrrelleu, de la que es desconeix la seva ubicació actual. En un recorregut per l'indret, no es veu cap estructura ni resta ceràmica a la superfície.</p> | 08013-38 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El topònim de la Paret, proper a aquest indret, potser indicatiu d'alguna resta d'antigues estructures.</p> | 41.3581600,1.7722700 | 397306 | 4579245 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40348-foto-08013-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40348-foto-08013-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40348-foto-08013-38-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Dos molins romans es troven al pati de la casa de Montserrat Rodríguez, al carrer del Carme de Les Cabòries. Aquest punt no està inclòs dins la carta arqueològica de la Generalitat. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 40488 | Parc Natural del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-garraf-0 | <p>El paisatge que es pot contemplar al parc natural del Garraf dins el terme d'Avinyonet del Penedès és totalment original, diferent i únic a tot el Principat. Els relleus són baixos i de cims arrodonits; les valls, profundes i de vessants escarpats, i les parets rocoses, de color gris blanquinós. Es tracta d'un territori eminentment rocós i agressiu, amb nombroses cavitats subterrànies formades per l'acció de l'aigua sobre la pedra calcària. El relleu està solcat per rieres seques encaixades entre el rocam, conegudes com a fondos. Els cim més alt dintre el terme municipal és el Puig de la Mola. La pedra calcària és la què compon gairebé la totalitat del massís, la qual, en contacte amb l'aigua i l'aire, ha facilitat, per fenòmens de dissolució, la formació dels processos anomenats càrstics: és a dir, coves, avencs, dolines i rasclers. La situació prop de la costa determina un clima típicament mediterrani: pluges a la primavera i la tardor, escasses però torrencials, i temperatures suaus; hiverns temperats i estius calorosos i eixuts. Bona part del Garraf ens ofereix un paisatge mediterrani meridional. La vegetació que el caracteritza és un matollar dens d'un a tres metres d'alçària on dominen el garric i el llentiscle i on creixen el margalló, el càrritx i altres espècies de procedència africana, i cap endins, en els fondos o valls tancats, com el de Santa Susanna, un domini de la vegetació integrada per fragments d'alzinar, amb la vegetació típica associada (el boix, la roja, el lligabosc o el marfull) i pinedes de pi blanc, la majoria dels quals han estat afectats pels incendis forestals i avui es troben en procés de regeneració. Respecte de la fauna, s'ha de tenir en compte que les dures condicions ambientals del massís (forta insolació, manca d'aigua, escassa vegetació i relleu molt abrupte) han seleccionat molt les espècies que s'hi han establert i, per tant, han donat interès a l'original fauna que hi viu. Així, hi trobem la serp verda, la serp de ferradura, la tortuga, el còlit negre, el còlit ros, la merla blava, la fagina, el conill, la guineu i el teixó. Les basses constitueixen punts clau per a la vida de moltes d'elles, sobretot per a les que troben en la presència de l'aigua el lligall irrefutable del seu cicle vital, com els amfibis i molts invertebrats. El gran desenvolupament del sistema càrstic –existència de coves i avencs en abundor– ha afavorit la presència d'animals cavernícoles, alguns dels quals són espècies úniques al món. En el transcurs del treball de camp s'ha trobat un exemplar de tortuga de l'espècie 'testudo hermanni', habitual a la zona (foto 3).</p> | 08013-178 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>L'arquitectura de la masia i de l'activitat agrària té un representant molt interessant en el cas de Santa Susanna. Es tracta d'un caseriu vinculat a l'explotació de la vinya. Altres elements d'interès són les restes de carboneres, molt habituals a la zona del terme d'Avinyonet, i l'explotació de la calç, que es duia a terme en alguns forns que es troben escampats pel territori del parc natural. Un altre tipus de construccions vinculats a la zona són els marges de pedra seca. Per últim es pot parlar d'un aprofitament molt antic del margalló, i per suposat dels camins ramaders, que formen part de les principals vies de transhumància.</p> | 41.3233700,1.8275300 | 401876 | 4575318 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40488-foto-08013-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40488-foto-08013-178-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El Parc Natural del Garraf forma part de la xarxa d'espais naturals protegits, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona, que configuren una anella verda que envolta els sectors més fortament urbanitzats del país. L'interès paisatgístic, biològic i cultural del massís de Garraf justifica que s'hi hagi creat un espai protegit. El parc natural és una plataforma per al foment d'un ús racional del territori que faci possible l'aprofitament ordenat dels recursos. A la vegada, el parc natural respon a la demanda d'equipament i instal·lacions per al lleure i l'activitat pedagògica en el medi natural. Tres són les característiques bàsiques que justifiquen l' interès d' aquest massís, la singularitat, grisenca i aparent nuesa del qual presideix i dóna nom a la comarca. En primer lloc, l' excepcional vàlua científica del seu medi natural on es desenvolupen uns biotops gairebé insòlits a Catalunya. En segon lloc, la notable singularitat de la relació de l' home amb aquest medi, al llarg de les diverses seqüències històriques: bosc, conreu de vinya, ramaderia de cabra, etc. I per últim, l' alt grau de qualitat i significació de la seva configuració paisatgística, on l' orografia abrupta i trencada, la peculiar botànica que s' hi desenvolupa -menció especial pel 'Chamaerops humilis' o margalló- i les característiques espeleològiques, configuren un marc paisatgístic d' un valor extraordinari. Foto 1: riera de Begues; foto 2: pou de Santa Susanna; foto 3: olivera centenària de Santa Susanna. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||||
| 40386 | Celler i casa de cal Mascaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-i-casa-de-cal-mascaro | XX | <p>El celler es un edifici de planta rectangular que respon a la tipologia pròpia d'aquest tipus de construcció molt característica d'aquesta zona penedesenca: murs de maçoneria irregular (en aquest cas sense arrebossar), teulada de peces àrabs disposada a dos vessants, sense ràfec, i obertures de façana molt simples que permeten una il·luminació escassa del conjunt. Els buits de la façana, que es troba orientada a Sud-oest, són molt simples, i estan recercats en totxo vist. La porta d'accés, a la esquerra presenta una llinda d'arc escarser, a l'igual que la destinada a accés de les portadores de raïm al cup, quadrangular, que es troba a la dreta d'aquesta. L'eix central d'aquesta edificació de caire agrícola està marcat per una finestra vertical, allindada amb recercat de totxo i dintell pla. La casa es troba sobre la carretera i es tracta d'una tipologia característica de tercer quart del segle XIX amb tres eixos de composició vertical i arcs escarsers als vanos.</p> | 08013-76 | Cantallops. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>A cal Mascaró van amagar els objectes litúrgics de Santa Margarida quan la Guerra Civil</p> | 41.3678900,1.8004600 | 399679 | 4580292 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40386-foto-08013-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40386-foto-08013-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El celler és un exemple molt característic –i l'únic que resta en Cantallops- d'un celler urbà tradicional que conserva intacta la seva estructura original. | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 40313 | Claustre del monestir de Sant Sebastià dels Gorgs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claustre-del-monestir-de-sant-sebastia-dels-gorgs | <p>EXPEDIENT (s.d.) Expedient de Declaració BCIN-Monument històric. Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Avinyonet del Penedès (Alt Penedès). PLADEVALL I FONT, Antoni; LLORACH I SANTIS, Salvador (1992) 'Sant Sebastià dels Gorgs'. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 79-82.</p> | XI | La situació del monestir li confereix la seva valoració com a fita que configura una imatge paisatgística d'interès dins el marc que li dóna suport. Aquesta consideració fa que s'hagi de tenir en compte la preservació i integració del seu entorn, que li dona suport, en el qual una intervenció inadequada pot provocar perjudicis en la seva contemplació, que està supeditada a un diàleg amb el medi físic dins el qual es troba i una relació ambiental monument-entorn configurada al llarg del temps. | <p>Galeria porxada que envolta el pati central del monestir de Sant Sebastià dels Gorgs, per tal d'unir les diferents construccions i dependències. Físicament es dreça al costat S de l'església. Actualment en resten tres galeries. La galeria Nord, que sembla la més antiga, cal datar-la cap a mitjan segle XI. Els elements més antics són els àbacs o cimacis mensuliformes i un dels dos capitells que els sostenen. L'altre és més tardà. Dels capitells, els de l'ala E són els més treballats encara que només un, el que corona l'única columna exempta, és treballat per les quatre cares amb el tema tan freqüent dels grius afrontats i està coronat per un cimaci amb decoració d'escacats. Els altres tres, que es recolzen sobre semicolumnes, són decorats en tres de llurs cares, l'un amb temes geomètrics, l'altre amb figures humanes devorades per animals i el tercer amb puntes de diamant, que a la part superior dels angles esdevenen volutes.</p> | 08013-3 | Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El topònim del lloc de Sant Sebastià dels Gorgs apareix des del s.X, i la fundació del monestir de Sant Sebastià data del s.XI. El nom té l'origen en la riera del mateix nom que transcorre prop del cenobi. Hipotèticament ja sembla existir una església pre-romànica, de planta rectangular i amb coberta a dues aigües suportada per encavallades de fusta, que seria l'edifici fundacional del posterior monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. La notícia més antiga coneguda en que es menciona aquest enclau religiós és de l'any 1024, quan es lleguen a aquesta església unes terres situades al terme d'Eramprunyà. Tanmateix, el primer document escrit en que es fa menció del topònim es troba al Cartulari de Sant Cugat del Vallès (núm. 112). Es tracta d'una delimitació de terres cedides a Sant Cugat, datat el 15 de gener del 976 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001: 1): 'de orientis in ipsos gorgos, de meridie in villa de Lobos'. Existia, doncs, hipotèticament ja al s.XI, una església pre-romànica, que seria l'edifici fundacional del posterior monestir. Un testimoni de gran interès que dona a conèixer l'inici de la vida monàstica és el testament d'Ermengarda, filla del comte Borrell II de Barcelona i mare de Mir Geribert, dictat el 1030. En ell, Ermengarda dona a Sant Sebastià les vinyes que tenia als Gorgs i altres propietats menors. També va ordenar vendre els seus cavalls, pollins, muls, porcs i espets de pa. I deixà a l'església de Sant Sebastià sis vaques més i la meitat de l'alou de Ventallós. La clàusula més rellevant d'aquest testament és aquella en la qual Ermengarda disposà que s'establissin a Sant Sebastià quatre monjos que, conjuntament amb els clergues que hi visquessin, tenien l'obligació de celebrar missa cada dia i resar matines i vespres, pregant per la salvació de la seva ànima. L'encarregat de tirar endavant les darreres disposicions d'Ermengarda va ser el seu fill, Mir Geribert, que es pot considerar el fundador del monestir. El 'príncep d'Olèrdola', com es conegut aquest personatge es va ocupar de la dotació del cenobi, que esdevingué el monestir familiar on ell i els seus descendents havien de ser enterrats. És significatiu en aquest sentit el testament sacramental de Mir Geribert del 1060, jurat precisament sobre l'altar de Sant Martí de l'església de Sant Sebastià dels Gorgs. Es desconeix la data exacta de la consagració de la primera església i de l'inici de la vida comunitària, però el cenobi ja funcionava el 1043 quan l'abat Miró i la resta de monjos van vendre a Geribert i a la seva esposa una parellada de terra al terme d'Olèrdola. Un dels signants d'aquesta carta de compra-venda és el mateix Mir Geribert. En poc temps Sant Sebastià va esdevenir el principal monestir del Penedès i de les comarques veïnes de l'Anoia i del Baix Llobregat. Aquest inici independent i brillant no va reeixir, ja que des del 1052 Sant Sebastià esdevingué un priorat, mesura portada a terme pel mateix Mir Geribert i la seva esposa Guisla, qui per assegurar la tutoria d'una abadia famosa i evitar les usurpacions de béns, va decidir la unió del cenobi amb Sant Víctor de Marsella, centre d'irradiació de la reforma gregoriana. El 1059 es produeix la unió definitiva, quan Geribert firmà un pacte amb l'abat de Sant Víctor de Marsella, pel qual des d'aquell moment els monjos provençals posseirien el priorat, seguint la regla de Sant Benet. En el document es deixava clar que Sant Sebastià restaria per sempre més sota la protecció de la família de Mir Geribert, els Santmartí. La dotació essencial del monestir estava formada per les terres que l'envoltaven, per la parròquia de Sant Pau d'Ordal i per altres alous escampats per tot el Penedès. A més el monestir era propietari d'altres béns dispersos, entre el quals destaca la Parellada dels Pòdols, sota el camí que anava del priorat a la Granada, els masos de Malselliga (les Gunyoles), un mas a Avinyonet i altres masos i alous per tot el Penedès, especialment als castells de Subirats i Santmartí.</p> | 41.3804700,1.7656200 | 396785 | 4581729 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40313-foto-08013-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40313-foto-08013-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40313-foto-08013-3-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El claustre del monestir proporciona una gran singularitat a l'edifici, pel fet d'ésser un dels exemples més interessants del segle XI a Catalunya, ja que s'hi conserven successions d'arcs amb columnes esculpides, la qual cosa fa que sigui aquest, d'entre tots els monestirs i priorats benedictins que foren bastits a Catalunya en aquest segle, un dels pocs que conserva part del seu claustre originari. El seu estat de conservació permet de reconstruir amb gran certesa el seu procés de construcció que representa una mostra excepcional del desenvolupament de la vida monàstica i de la seva plasmació en estructures construïdes. (Continuació història) A finals del segle XII o començament del XIII es va realitzar l'ala de llevant del claustre, hipotèticament la de migdia (de la qual avui no en resta cap vestigi) i el portal romànic actual a instàncies del monjos marsellesos. Aquest portal romànic estava en una posició més avançada, en la mateixa línia que l'actual porta oest del claustre. Segurament llavors s'aixecaren una sèrie de dependències monacals entorn del claustre. El 1373 un terratrèmol afecta bona part del monestir. Ta vegada l'edifici va patir danys, ja que en 1380 en una visita pastoral es palesa l'estat d'enrunament de l'absis i el campanar. Entre 1388 i 1450, més o menys, es duen a terme obres que consisteixen en refer els trespols del campanar, bastir l'absis actual amb volta de creueria subjectada per una clau –amb un Sant Martí voltat de sagetes, o sia, reconvertit en Sant Sebastià- i una coberta plana que desguassa per les gàrgoles dels contraforts de la seva part de llevant. A partir del segle XIV el monestir va patir una degeneració constant que tampoc es va acabar amb la seva incorporació a l'abadia de Montserrat el 1409, entrant poc desprès en una total decadència fins desaparèixer de l'interior de les seves dependències tot rastre de vida comunitària. Així, les rendes que mantenien els tres o quatre monjos que encara subsistien, passaren a ser percebudes per l'abadia matriu. Sant Sebastià va esdevenir un simple centre d'administració de diverses propietats de Montserrat, però menat per un prior. Des del segle XIV i durant els segles XV i XVI, les edificacions del monestir van patir un deteriorament molt gran, tot i les obres realitzades a la capçalera de l'església durant el segle XIV. D'aquesta manera, tot el conjunt va acabar en estat ruïnós, tal com expliquen les visites pastorals del segle XVI. Les últimes reformes importants documentades són de l'any 1606, en època del pare Jaume Forner, abat de Montserrat. Aquestes obres es van centrar fonamentalment en el trasllat del portal romànic a l'emplaçament actual, que comporta l'escurçament de la nau per la banda de ponent; l'obertura d'un òcul sobre el portal; potser la realització de la volta escarsera i el paviment de la nau; probablement, la construcció de la capella del Roser, al mur nord de l'església; una nova coberta per al campanar i segurament també l'enteixinat de guix situat sota el seu últim trespol; i l'engrandiment de l'edifici prioral per ponent. Ja en aquells anys i fins a l'exclaustració, Sant Sebastià havia esdevingut una simple propietat que els priors arrendaven a pagesos de la comarca. L'any 1785, el prior Agustí Bragado obre els sarcòfags de la planta baixa del campanar i en un d'ells grava el seu nom. Segurament és l'època en què s'aixeca el cor. La desaparició definitiva del priorat es va produir entre el 1821 (exclaustració i subhasta, passant a mans de particulars) i el 1835, any aquest darrer en que es produeix la definitiva secularització. Tot i el parèntesi de l'últim període de govern de Ferran VII, els antics propietaris, Jaume Hugas i Josep Faiges, recuperaven la finca el 1835, excepte l'església, que va passar a ser considerada un annex de la parròquia d'Avinyonet i, a partir del 1851, parròquia independent' (PLADEVALL-LLORACH, 1992: 79-82). | 92|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||
| 40434 | Mas Caballer/Cavaller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-caballercavaller | <p>RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | <p>Al voltant de la casa, i sobretot cap al N, a 500 m del turó de la Font de la Canya. La casa es gòtica. Només hi ha una referència de Pere Giró que pels voltants de la casa es van trobar restes l'any 1932. No s'indica quines restes s'hi van trobar, però si que hi havia un molí de granit d'època ibero-romana a la façana de la casa (RIBÉ et alií, 1989 i 1998).</p> | 08013-124 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Descobert per Pere Giró i Romeu l'any 1932 (RIBÉ et alií, 1989 i 1998).</p> | 41.3697900,1.7819200 | 398131 | 4580524 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40434-foto-08013-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40434-foto-08013-124-2.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El descobriment l'any 1997 del jaciment de la Font de la Canya (a uns 500 metres) fa pensar que tal vegada sigui aquest el jaciment (RIBÉ et alií, 1989 i 1998). | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 40315 | Masia de Llinda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-llinda | XII-XVIII | <p>Encara que la masia forma un conjunt inseparable amb l'esglesiola, pel seu interès arquitectònic fa que es consideri com a ítem propi. Entre la masia i la capella, avui dia hi ha un cup de vi. El conjunt rural presenta diverses edificacions. De manera sumària es pot dir que el cos principal de la casa té planta rectangular, està cobert amb teulada disposada a dues vessants, i els murs són de maçoneria, arrebossada en color gris a la façana principal. Te dues portes d'accés, la de la façana principal és d'arc de mig punt de factura molt moderna, en un acabat que segurament substitueix a un altre similar, però de més antic. Resulten d'interès les finestres que es troben a l'alçada del primer pis, recercades mitjançant carreus toscament treballats i amb ampits de pedra, la central presenta un mig festejador per l'interior. A simple vista s'aprecien dos grans cossos de construcció: l'un ocupa dues terceres parts del cos principal de la masia, i l'altre es troba en un extrem que conforma la part restant. Les cantoneres de l'edifici són de carreus de pedra vista. El sostre de la primera planta té maons vistos entre l'embigat pintats amb calç fent la forma d'un rombe en reserva en cada cairó. Destaca dins el mobiliari una còmoda i un rellotge de peu amb la inscripció 'LLINDA' al globus i una representació de Napoleó a la base. Existeix, també, una alcova amb decoració de guix pintada en blau i un llit de finals del segle XVIII. A la zona immediata a la capella es troben les edificacions annexes destinades a cups pel vi i, exempt, per l'extrem oposat, hi ha un edifici destinat a magatzem i celler (foto 3), el qual va ser construït l'any 1898 per l'arquitecte Pont i Gomà. El plafó de ceràmica que hi ha a la façana, a sota dels buits respiralls de la part alta de la construcció, amb una representació de Sant Isidre llaurador, és del segle XVIII. Al peu de la façana de la masia principal dins el jardí hi ha elements decoratius fets a base de rajoles esmaltades datables, així mateix, dins el segle XVIII. L'església, annexa, consta d'una nau amb edificació al damunt. Té volta de canó, absis amb arquacions i bandes llombardes als murs. En el mur sud hi ha una finestra de doble esqueixada i una porta refeta d'estil renaixement. Cal assenyalar que al costat N, en una nau dedicada a trull hi ha l'arrencada d'un arc toral, d'una nau i l'absis, tot de grans proporcions, el que fa deduir que l'edifici actual sigui una capella lateral de l'antic edifici.</p> | 08013-5 | Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS | <p>La capella apareix esmentada per primera vegada el 979 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001), (LLORACH SANTÍS, 1992b) en una donació que féu Sunifred d'una torre, unes cases i d'altres propietats que posseïa al terme d'Olèrdola. Una de les afrontacions dels alous cedits correspon al gual de Santa Margarida. Segons es desprèn d'un document de Sant Sebastià dels Gorgs, l'any 1024 s'hi feien obres. No tornem a tenir notícies de l'església fins el 1153. Aquell any, dins la capella de Santa Margarida i sota l'acolliment del prevere Berenguer Arnau, Pere Berenguer i uns altres homes convingueren cercar una concòrdia entre l'abat Ramon de Sant Cugat del Vallès i Ramon Mira, que pledejaven per la titularitat d'unes terres de Masquefa. Al final de l'edat mitjana la capella passà per força vicissituds, com ho demostra una visita pastoral feta el 1508. Santa Margarida necessitava en aquell moment una reparació del sostre i de les portes i no disposava ni de campana ni de cap tipus d'ornament. Més tard, per causes desconegudes es va perdre el record de la santa titular i l'església agafà el nom pel qual ara es coneix Pel que fa a la masia, i com a dada singular, es conserva una teula que indica una data de col·locació d'una de les cobertes de la casa. En aquesta teula es pot llegir lo següent: 'Vuy dia 22 de abril de 1729'. Hi ha també una cèdula conforme un avantpassat (Jaume Almirall i Miró) havia estat familiar del Sant Ofici. L'any 1898 va haver-hi un aplec a la capella que va reunir prop de 3.000 persones portant creus i banderes en honor de la Verge de Llinda. Es va fer una missa de campanya. Durant el segle XX va patir les escomeses devastadores de la guerra de 1936, de manera que l'església fou cremada, i només se salvaren les rajoles policromades del segle XVIII del paviment del presbiteri.</p> | 41.3845300,1.7562400 | 396007 | 4582191 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40315-foto-08013-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40315-foto-08013-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40315-foto-08013-5-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El dilluns de Pasqua s'hi celebra un aplec. La masia forma un conjunt inseparable de l'esglesiola. Dins la masia es conserven els ornaments litúrgics de la capella així com els vestits sacerdotals i de la Mare de Deu, dins un moble fet expressament per aquesta finalitat. Es conserven els vestits de cada època de l'any i sembla que es poden datar els del sacerdot en el segle XIX i els de la Verge i el Nen en el XVIII. | 92|94|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 40405 | L'Arboçar de les Roques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larbocar-de-les-roques | XVIII-XIX | <p>A la Plaça de les Roques, destaquen els números: 2 , Cal Treballa (reformada), 4 , Cal Jepàs (reformada, antic número 25), 6, Cal Pere (reformada), 8, Cal Boscaser (1741), que manté la seva estructura original amb teulada a dues vessants i façana de paredat de pedra vista. A la plaça hi havia abans dues basses d'aigua (dos cucons). Carrer Papiol número 2 (Cal Badó, de planta baixa i dues plantes pis, reformada la seva estructura original), antigament hi havia alzines. Carrer de les Roques: Grup d'habitatges que porten la numeració 1, 2, 3. Es tracta d'un grup homogeni que ha conservat la seva fesomia original. El 15, ca l'Escofet (reformada, construïda a la dècada de 1870). Uns altres elements a destacar són les basses de Les Planes que es troben a la zona alta del nucli, i també les antigues basses existents a la plaça de Les Roques, i que encara són visibles sota el seu rebliment intencionat, fet per tal de cobrir-les (foto 2).</p> | 08013-95 | L'ARBOÇAR DE LES ROQUES - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001).</p> | 41.3312600,1.7671200 | 396833 | 4576264 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40405-foto-08013-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40405-foto-08013-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40405-foto-08013-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El grup format pels números 1, 2 i 3 del carrer de Les Roques (foto 1) te un alt valor patrimonial dins el conjunt d'aquest nucli urbà. Foto 2: detall de la plaça de Les Roques. Foto 3, cal Boscasser, construïda el segle XVIII. | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 40429 | Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-susanna | <p>CARBONELL VIRELLA, V. (1981) 'Els castells del Penedès' Butlletí de la Biblioteca - Museu Víctor Balaguer, p. 72, Vilanova i la Geltrú. EL PENEDÈS (1967) 'El Penedès', Els castells catalans, Barcelona: Ed. Rafael Dalmau. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. MIRET, X. (1983) 'La quadra medieval de Santa Susanna' Olerdulae, Any VIII, Núm. 21-22, pp. 22-23, Vilanova i la Geltrú NOVES ESTACIONS (1976) 'Noves estacions amb ceràmica ibèrica i romana. Santa Susagna' Circular per als socis de l'Agrupació Excursionista Talaia, Vilanova i la Geltrú, maig 1975 RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. VIRELLA BLODA, J. /1968) 'Els castell de Santa Susanna', Circular per als socis de l'agrupació excursionista Talaia, Vilanova i la Geltrú.</p> | <p>A 500 m. al SO de la quadra medieval, en una petita elevació de terreny, al peu del camí que mena de la quadra fins a la masia de Cal Montaner (a prop d'Olivella). En aquest punt s'han localitzat diversos fragments de dòlia i de tegula, així com un possible mur de pedra amb morter al costat dels edificis medievals, en el roquisser. El jaciment s'ha definit com un assentament romà a la plana (RIBÉ ET AL, 1989-1998).</p> | 08013-119 | Santa Sussanna - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Jaciment localitzat en prospeccions efectuades per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre Excursionista Talaia de Vilanova i la Geltrú, en la dècada de 1960. Aquestes prospeccions foren repetides per Xavier Virella el 1974 i per Magí Miret el 1990 (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 41.3301000,1.8142400 | 400774 | 4576080 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40429-foto-08013-119-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El jaciment es troba al costat d'un dels dos principals llocs que conserven l'aigua tot l'any de tot el massís del Garraf. | 83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 40421 | Avenc dels Pelagons/Cova dels Pelagons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-pelagonscova-dels-pelagons | <p>BELLMUNT, J. Olivella (1960-1961) Ampurias, núm. XXII-XXIII. P. 341-342 MIRET, J. (1982) Material de l'Avenc dels Pelagons (Avinyonet del Penedès). Butlletí de la biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Vilanova i La Geltrú. P. 199-207 RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. VIRELLA, X. (1973a) Nous jaciments arqueològics a l'extrem NW del massís de Garraf. Vèrtex, 36: novembre-desembre 1973, mapa p. 425.</p> | Presència d'algunes clapes de pins blancs i rostolls cremats en l'incendi de 1982. | <p>S'accedeix per la carretera de St. Pere de Ribes a l'Olivella. En el quilòmetre 7,4 surt un camí de terra a l'esquerra, immediatament passat un pont i abans d'arribar a Can Suriol. Aquest camí travessa sis vegades la Riera dels Pelagons, aleshores es veuen dues masies, situades cadascuna a un cantó de la riera, abandonades i encara dempeus. Cinc-cents metres més endavant remuntant la citada riera, cal travessar-la a l'altra banda. Una drecera és assenyalada per marques de pintura granat-ocre. A mig vessant, sobre uns 20 metres per damunt del nivell del llit de la riera, s'obre una petita boca que fa aproximadament 2 metres d'alt per escassament 1 m. d'ample. Es de difícil localització ja que està molt tapada per la vegetació i és més una esquerda (diaclasa) que una autèntica boca de cavitat. Es va formar per l'acció de l'aigua sobre una diaclasa orientada 60º E, i ha tingut diversos esllavissaments i caigudes de blocs. S'entra per un estret passadís (A, segons la planta publicada per MIRET, 1982), que porta a un forat de surgència que cau en pendent pronunciada d'uns tres metres; a l'esquerra de la comunicació del passadís amb l'interior de l'avenc (B) hi ha una plataforma d'uns 2 metres quadrats (C) que és a on s'han trobat més concentrades les restes humanes. Pel pendent abans descrita s'arriba a set metres de fondària amb un espai prou pla i ample que és a on J. Bellmunt va fer la cala d'1x1 m i 60 cm de fondària al sòl, després de retirar les pedres superficials. Aquesta és una zona de treball insegur per l'estat en què alguns dels blocs es recolzen. Els materials que apareixen estan solts pel pendent, la plataforma (C) i un tall que, geològicament, és un dipòsit de vessant (H) format per la terra arrossegada des d'A i C i que ha tapat una de les esquerdes que portaven al racó oposat a D (G). Hi destaquen: fragments de gran tenalla amb cordons impresos; ceràmiques decorades amb incisions (3 frags.), decoracions amb mugrons (5 frags.); superfícies irregulars; una olla de cos globular i coll troncocònic exvasat amb superfícies ben allisades; una olla amb nansa d'orella i vora entrant amb el llavi arrodonit; 1 vora de bol hemisfèric; vores planes. Tot aquest material és atribuït per MIRET a un moment de l'Edat del Bronze, sense més especificacions. També destaquen en el material extret per Bellmunt set fussaioles ibèriques, sense més concreció cronològica, si bé MIRET les data així i BELLMUNT com a 'hallstàtiques'. També s'ha recollit microfauna (conill) i 1 cardium (RIBÉ et al.; 1989-1998) Es tracta d'un enterrament de pocs individus (2-3?) a la saleta C. Sense poder especificar si és primari o secundari. L'acció de l'aigua i del temps han fet que aquestes restes i el seu aixovar s'estenguin per la superfície de l'avenc i que en un racó estiguin dins d'un dipòsit de vessant (H). Respecte a la presència de fussaioles ibèriques en la part més fonda de l'avenc (D) no es troba cap explicació excepte que poden tenir un caràcter votiu o de testimoni d'una ocupació molt feble i de caràcter de refugi.</p> | 08013-111 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>L'any 1958 J. Bellmunt i el grup de col·laboradors del Museu-Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova realitzaren una excavació.. L'any 1975 Josep Miret recull ceràmica superficial en la zona C i fa una prospecció superficial a la zona H. Josep i Magí Miret realitzen una topografia de la cova de cara a la seva publicació (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 41.3263800,1.7874200 | 398524 | 4575699 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40421-foto-08013-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40421-foto-08013-111-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El material provinent de les excavacions es troba ubicat al Museu del castell de La Geltrú (integrat en Museus de Vilanova i la Geltrú, en lo que fa a la campanya de 1958), i el provinent de la prospecció de 1975 es troba en estudi per Josep Miret en el moment de fer la fitxa. | 79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 40345 | Carrer de Montjuïc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-montjuic | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2514 ACCN MADOZ, Pascual (1848-1850) Diccionario Geogràfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Imprenta del Diccionario de D. Pascual Madoz. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | XVIII | <p>Conjunt d'habitatges que flanquegen un carrer en pendent. Es tracta de varies cases entre mitgeres, de dues crugies, compostes de planta baixa i pis (i golfes de vegades), amb coberta de teula àrab a dues vessants, amb pocs elements decoratius (només algun frontó de línies corbades, boles ornamentals, etc) i adaptades a l'ús agrícola.</p> | 08013-35 | Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Aquestes són cases fetes a l'època de l'extensió del conreu de la vinya i responen a un moment de riquesa al Penedès (INVENTARI, 1986: 27). Probablement es tracti d'un antic camí o carrer que unia el nucli de Les Gunyoles pròpiament dit amb el de l'antiga quadra que portava el nom de Montjuïc, al centre físic de la qual devia trobar-se al segle XVIII el casal més important d'aquest indret, conegut avui com a Cal Ton de la Paula. L'existència de la quadra la recull el Diccionari Madoz, en parlar de la veu 'Monjuich': 'cuadra en la provincia, audiència territorial, c.g. y dióc. De Barcelona, part. jud. De Vilafranca del Panadés. Consta de unas cuantas CASAS unidas á la pobl. De Guñolas, de la cual y de la de Aviñonet depende en todo' (MADOZ, 1848, XI: 505). També en la veu 'Aviñonet' parla de 'los caserios llamados Cuadra de Monjuich, Cantallops, y el Santuario de Sant Sebastián; en el primero hay 10 casas reunidas, en el segundo 8, y en el tercero 5 reunidas y 4 solares (...)' (MADOZ, 1850, III: 188).</p> | 41.3520300,1.7820400 | 398114 | 4578552 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40345-foto-08013-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40345-foto-08013-35-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El seu interès rau en el propi origen i significació social. El carrer va nèixer com a part de la carrerada de la Cerdanya, al seu pas per una costa pendent, la que avui ocupa el carrer que porta aquest nom. Potser que el fet de que passés la carrerada per un indret tan pronunciat, expliqués el fet de la seva extraordinària amplada. La foto 2 és del primer terç del segle XX, i la va proporcionar el Sr. Ton Ràfols de Les Gunyoles, la imatge correspon a una festa al carrer, que es troba ornamentat per garlandes. | 94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 40422 | Montragull-Montargull/Vinya d'en Romeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montragull-montargullvinya-den-romeu | <p>MARGARIT, A (1983b) Seguint els trams de la Via Augusta I. De l'Estanyol al coll de Sesgarrigues. Barcelona: L'autor. RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | <p>Se sabia de l'existència del jaciment des del 1963, però no fou fins el 1986 en que es van començar a conèixer materials. En aquell any va aparèixer una boca i una base de dòlium i una peça de plom de reparació. D'altra banda, a la vinya del costat, propietat del Sr. Romeu, van aparèixer fragments de tegula, dòlium i un pivot d'àmfora itàlica. També apareixen fragments de ceràmica ibèrica a torn. El 2010 es va excavar una àrea de 6000 m2 a l'angle nord-est de la vinya de Montargull i es van localitzar estructures relacionades amb la pars rustica d'una vil·la romana: Un complex amb dos forns i tres estructures de combustió al voltant d'una fondalada central (8 m de diàmetre); una estructura d'abocament (de 9 m de diàm.) amb materials domèstics (TS), comercials (àmfora hispànica i itàlica) i constructius (tegulae); un grup de 6 sitges d'emmagatzematge, una de les quals amb una inhumació doble (adult masculí i infant) sense aixovar ni element de senyalització; una estructura amb un molí fariner cònic de conglomerat i una estructura amb restes de ceràmica ibèrica a torn.</p> | 08013-112 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS | <p>Descobert per Mn. Margarit l'any 1963, Segons Mn. Margarit i els Srs. Jaume i Pere Insenser, els anys 1986 i 1987 es varen localitzar restes ceràmiques. L'any 1989 es van fer a la vinya del Sr. Romeu (RIBÉ et al.; 1989-1998). El 2010 es van localitzar i excavar restes pertanyents a la pars rústica d'una vil·la romana al cantó NE del jaciment.</p> | 41.3781900,1.7539800 | 395808 | 4581490 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40422-foto-08013-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40422-foto-08013-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40422-foto-08013-112-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA./ Jordi Amoròs Guerra. | El topònim precís és Montergull. Dades de la intervenció: Inici 31 de maig de 2010, Final 23 de juliol de 2010. Promotor: Caves Parxet. Arqueòleg director: Jordi Amorós (Triade SC). Arqueòlegs tècnics: Arianna Salonia, Òscar Varas. Oficials arqueòlegs: Jose Barea, Eva Estela. Resultats: Pars rustica d'una vil·la romana (s. I-III dC). (Més detall en l'apartat de descripció). Estat actual (18/08/10): pendent de destrucció i control dels rebaixos a efectuar per a la construcció d'unes caves soterrades. Memòria d'intervenció en procés. Fotografies: 1- Foses de combustió, 2- inhumacions, 3-molí. Efectuades durant la intervenció de 2010. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 40478 | Carrerada de cal Castellví a Sant Sadurní d'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-cal-castellvi-a-sant-sadurni-danoia | <p>ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | Caiguda en desús perquè en molts trams discorre sobre una carretera de trànsit rodat elevat. Es pot fer a peu i en bicicleta | <p>De cal Castellví a Sant Sadurní d'Anoia, segueix al començament el camí de Vilafranca, després a la dreta la carena de la serra d'Espill i continua fins la masia del Papiol. A partir d'aquí segueix la pista enquitranada fins a Sant Pere Molanta, el qual travessa pel mig. A l'indret de la casa Ferran, la carrerada travessa la B-24 i, fregant el polígon industrial, pren un camí a mà dreta que la porta al coll i la creu de l'Albi. Segueix per Sant Sebastià dels Gorgs i Lavern, ja fora el terme d'Avinyonet. Benito Formentí i Noguera, que viu a Olivella i va néixer a Talltendre (la Cerdanya) l'any 1927, va fer durant catorze anys la transhumància a la Llosa com a pastor d'en Pere Torner de Sant Pere Molanta. Seguia la carrerada que passa per Sant Pere Molanta, les Cases Roges, el cementiri de Sant Cugat Sesgarrigues, seguint pel terme d'Avinyonet, i entrant a Sant Sebastià dels Gorgs, sortint després per Lavern, continuant fins arribar al seu destí, a on s'estava tot l'estiu i només baixava per estar amb la família per la Festa Major del poble d'Olivella, on vivia (ROVIRA ET AL., 1999). En un punt, a prop del mas Comtal, la carrerada es creua amb la que ve de Can Merlines, coneguda com a Carrerada de la Llacuna. En aquest punt havia existit una creu, avui desapareguda, que es coneixia com la creu del mas Comtal, potser testimoni d'un tipus de mesura del camí (els punts i coordenades d'emplaçament estan preses precisament en aquest encreuament).</p> | 08013-168 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS | 41.3779700,1.7608200 | 396380 | 4581457 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40478-foto-08013-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40478-foto-08013-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40478-foto-08013-168-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret a passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (ROVIRA et alií, 1999). | 94|85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 40389 | Carrerada de la Cerdanya/Carrerada de Puigcerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-cerdanyacarrerada-de-puigcerda | <p>BALAÑÀ I ABADIA, Pere (1989) Els noms de lloc de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Departament de Governació. Col·lecció Població i Territori, 5 ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. TELL, Pere (1999) 'Els noms de les cases (I)' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 28 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. VILA, Marc-Aureli (1989) Les Comarques i els municipis de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Departament de Governació. Col·lecció Població i Territori, 4</p> | Es pot fer a peu i en bicicleta només parcialment. S'ha perdut i embrossat en dos trams i en un altre, just abans de Sant Sadurní, queda tallada per l'autopista | <p>Recollia els ramats de la Marina i els encaminava cap a les muntanyes pirinenques del Ripollès, el Berguedà i la Cerdanya, passant per Manresa i el Lluçanès. Fins a Manresa pel Coll de Can Massana, seguint en esquema el següent trajecte: Vilanova i la Geltrú, la Talaia, puig de l'Àliga, penya del Papiol, les Gunyoles (aquí es coneix l'existència d'un punt d'estada de ramat, al lloc ocupat actualment pel local de la Societat 'La Torre', a l'antiga plaça de la Roca, justament en el començament del descens del carrer del Padró), Cantallops, Sant Sadurní, l'hostal de Bonastre, Piera (no hi arriba a entrar), Hostalets de Pierola, els Brucs, can Massana, Colldarboç i Manresa. Considerat en detall el seu trajecte pel terme municipal d'Avinyonet, es pot seguir d'aquesta manera: abans del terme es troba baixant de la Penya del Papiol, davallant per can Marc, fins a la carretera que ve de Sant Pere de Ribes, seguint un tros d'aquesta en direcció a Sant Pere Molanta, i aquí entra de ple dins el terme municipal d'Avinyonet, quan s'aproxima a la cruïlla de l'Arboçar i llavors s'enfila pel llom, enmig la vegetació, fins al pi del Barba. Pel corriol carener de la serra de les Gunyoles, s'arriba a la creu d'en Llanes i al poble de les Gunyoles, el qual travessa pel carrer de Montjuïc. Tramuntant el puig de la Mireta, on hi ha el cementiri, la carrerada davalla per un llom poc definit en direcció a can Ràfols dels Caus fins a trobar la carretera d'Olesa de Bonesvalls, la qual segueix fins a la creu de can Ràfols. Des de la creu, la carrerada davalla a l'esquerra (en aquest punt es coneix l'existència de corrals del Ràfols), per una pista que va a trobar el fons de la riera dels Pelagons, la qual segueix fins a Cantallops (a l'arribada al poble hi havia també un altre punt d'estada, a Ca la Modesta). El camí ramader travessa el poble pel carrer Nou, fins passar a l'altre terme municipal, en pujant per la carretera B-24 en direcció al Pago i pren la carretera de Sant Sadurní fins al trencant a mà esquerra de la pista que baixa a can Mata del Racó. El trajecte continuava fins a bifurcar-se: per als ramats que feien la transhumància als Pirineus, la carrerada seguiria cap a Manresa -pels Brucs i coll de Massana- i, pel Lluçanès, fins a les muntanyes de l'Alt Berguedà i el Ripollès (ROVIRA ET AL., 1999).</p> | 08013-79 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS | <p>És la més ben documentada històricament, però no tan conegut el seu traçat pels pastors i la gent de pagès, com ho són les carrerades que tiren cap a la Segarra. La raó es que es va desdibuixar per la pressió urbanística a determinats punts del traçat. Existeix un document, datat el 25 d'agost de 1055, al Diplomatari de Sta. Maria de Poblet, doc. núm. 10, que parla de la quadra d'Arboçar, aleshores dins el terme del castell d'Olèrdola. En aquest document, pel qual es fa donació del nucli de l'Arboçar, en relacionar-se les delimitacions del lloc, s'esmenta l'existència d'aquesta carrerada: 'a llevant amb el terme de les Gunyoles al Redonel -puig Rodonell l'any 1537, a tra. del mas Sunyer de les Gunyoles, és a dir, l'actual serra de Montjuïc) i en l'alou comtal de Bernad Guillem Guillem de Llopsanç, en la Codina que és en la via peccorale de Ceguiolas (o sigui, en la carrerada de les Gunyoles), després coneguda per carrerada de la Cerdanya (..) '. Francisco de Zamora (1718) aporta notícies d'un aspecte de l'economia penedesenca, que té considerable interès: 'A la Vall de Ribes (Ripollès) pastura a l'estiu molt bestiar foraster, passant l'hivern el de la terra (la Vall de Ribes) a l'Empordà, Urgell, Penedès i Vallès'. De l'aspecte que presentava l'Alt Penedès vist des de Sant Jeroni de la muntanya de Montserrat, ens diu aquest autor: 'A migjorn es veu el Penedès, en una gran planura encara que retallada per turons de poca elevació...' Els pastors transhumants, en els seus llargs desplaçaments, realitzaven la ruta amb unes etapes prefixades que cada nit acabaven en una masia o en un hostal. Eren llocs on ja s'hi havien aturat sempre els seus avantpassats i amb els habitants dels quals s'establien forts lligams d'amistat. En la ruta de la carrerada de la Cerdanya, encara subsisteix una casa d'aquestes, ca la Modesta de Cantallops, que donà acolliment i parada a molts pastors transhumants. Aquesta casa es coneix així per lo següent: 'En Modest Ricart es va casar amb na Teresa, que era de Begues, i varen tenir cinc fills. Un d'ells, en Joan, es va casar amb na Maria Gramunt i es van quedar a viure en aquesta casa. Tenien dos fills, en Julià i na Teresa, dels quals el primer es va quedar a viure a la casa junt amb la seva família. Se'n diu Ca la Modesta perquè la seva àvia es va casar amb en Modest '(TELL, 1999).</p> | 41.3722900,1.8025100 | 399857 | 4580778 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40389-foto-08013-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40389-foto-08013-79-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret de passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (ROVIRA et alii, 1999). La foto 1 correspon a la creu d'en Llanes, molt a prop de l'antiga pleta potser medieval de ramat documentada a la zona de la Font del Cuscó. La foto 2 correspon al carrer de Montjuïc, lloc embotit en la trama urbana de Les Gunyoles. És del primer terç del segle XX, i la va proporcionar el Sr. Ton Ràfols de Les Gunyoles. La foto número 3 correspon a la continuació del carrer Nou de Cantallops cap al carrer Hostalets de Subirats. | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 40361 | La Carrerada/Carrerada de la Llacuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-carreradacarrerada-de-la-llacuna | <p>ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | <p>Esquemàticament, el trajecte era de la Llacuna fins a Pinós pel coll de la Barraca, d'acord amb la següent ruta: Avinyonet del Penedès, la Granada, Guardiola de Font-Rubí, coll de la Barraca, la Françola, els boscos del Vidal, cal Cansalada, Sant Genís, Briançó, Pedrafita, can Passada, La Llavinera, can Verges, el castell de Boixadors, el cementiri de Pinós, el santuari de Pinós. Aquesta carrerada uneix dos eixos de transhumància molt importants: el camí de la Segarra i la carrerada de la Cerdanya. Les carrerades són els camins que utilitza o ha utilitzat tradicionalment el ramat en els seus desplaçaments transhumants, els camins ancestrals que uneixen les pastures d'estiu o agostejadors -a la muntanya- i les pastures d'hivern -a la plana-. A Catalunya, també reben els noms de carrerades a les comarques centrals i orientals, cabaneres a les terres de ponent i lligallos a les terres de l'Ebre. Acostumen a ser camins elevats, camins de carena. D'aquesta manera, s'eludeixen les sinuositats dels barrancs i es va més de dret; es troba pastura; s'eviten conflictes amb els agricultors; i, sovint, en ser partions de municipis, els possibles perjudicis que pugui ocasionar el ramat queden més repartits. S'ha discutit molt respecte la seva amplada però sembla que oscil·larien entre els 10 i els 60 metres segons el tram, encara que en molts casos hagin pogut ser inferiors als 10 metres i, en alguns, superiors als 60. Al llarg de la carrerada, hi ha diversos eixamplaments o paradors -els amorriadors, reaturades, remontes, o mosqueres- on els animals poden amorriar-se i descansar. En molts d'aquests llocs la tradició sosté que el ramat hi pot romandre i pasturar fins a tres dies. Alguns d'ells són lloc de barreja -on diversos ramaders ajunten els seus ramats en una sola gran ramada que va a muntanya- o de tria -quan, en anar per avall, cal separar les ovelles pròpies del conjunt de la gran ramada estival-. En tot cas, convé insistir en el fet que aquests abeuradors, amorriadors, pletes i d'altres elements formen part, també, del camí ramader i també s'han de preservar. Les fotografies 2 i 3 son fetes a can Merlines, ja que és a l'únic lloc on encara es conserva dins el terme municipal el camí margenat en el cas d'aquesta carrerada, per tal de protegir els conreus dels marges. La número 1 correspon al pas de la carrerada per l'Arboçar de Dalt, a l'indret conegut com a pou de la Carrerada, molt a prop de les parets naturals que deixa visibles l'estructura geològica coneguda com a falla normal de l'Arboçar. Josep Raventós i Rauet, pastor de l'Arboçar, a on va néixer l'any 1934, va començar a pujar a peu als Pirineus i ho va fer fins l'any 1981. Pujava des de l'Arboçar fins a la muntanya d'Urús (per la carrerada de la Llacuna. La primera nit la feien a cal Pau Xic de Guardiola de Font-rubí (tancaven en un barri gran sobre la fonda). La segona nit la feien a cal Magí Farriol de la Llacuna. La tercera a cal Casanelles o cal Cansalada. La quarta a Briançó, on donaven menjar. La cinquena a l'hostal Vell, on vivien dues famílies i es podia tancar, dormir i menjar. La sisena a Pinós, on hi havia pletes per a dos o tres ramats. La setena a pla d'Abella. La vuitena a Codonyet. La novena a Berga. La desena a Bagà. I, finalment, l'onzena al costat d'on ara hi ha la boca del túnel del Cadí. El darrer dia, per coll de Jou, arribava a Urús (ROVIRA ET AL., 1999). A Les Cabòries, el carrer per on passa s'anomena La Carrerada. A aquesta carrerada se'l coneixen dos punts clars de senyalització: la creu de les Forques i la del mas Comtal, dintre el terme d'Avinyonet.</p> | 08013-51 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS | <p>La unitat formada pel Penedès, el Garraf i el camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, el Berguedà i el Ripollès pel nord i alguns tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya (ROVIRA ET AL., 1999). Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus podien seguir diversos brancs, els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la carrerada de Berga o la carrerada de la Cerdanya. Per anar a les dues primeres carrerades, els ramats havien d'arribar fins una mica més amunt del Santuari de Pinós, on les bifurcava en els camins de Solsona i de Berga. Els pastors coneixien aquest eix com el camí de la Segarra. Per seguir la carrerada de la Cerdanya, havien d'anar a trobar Manresa o els seus voltants a fi d'enfilar el Lluçanès. La gent del Penedès i del Garraf coneixen aquest gran eix com la carrerada de la Cerdanya, mentres que els muntanyesos l'anomenen, sovint, el camí de Manresa. Sembla que al Massís del Garraf la transhumància estacional fou practicada ja al s. XI, cent anys abans que la impulsessin el grans monestirs cistercencs de Santes Creus i Poblet. La major part dels ramats que hivernaven al Penedès havien de recórrer quasi 200 km. Hi havia dos grans eixos viaris d'entrada al Penedès: la carrerada manresana i la solsonenca. La primera tenia un trànsit més elevat i canalitzava la major part dels ramats del Pirineu més oriental -de Castellar de N'Hug fins les muntanyes de Núria- i també de la Cerdanya. Pel bell mig del Lluçanès, Manresa i el Bruc, la carrerada baixa fins a Masquefa i Sant Sadurní d'Anoia. Alguns seguien més avall, per la carena litoral, passant pel Puig del Papiol, St.Miquel d'Olèrdola i l'Atalaia fins a arribar a tocar el mar, entre Vilanova i Cunit. La carrerada solsonenca, era utilitzada sobretot pels pastors de la vall de Lord (Solsonès) i del Cadí (Berguedà). Aquest camí, a l'arribar al poble de la Llacuna es divideix en un braç més oriental que tramuntant pel Coll de la Barraca, baixa pels pobles de Guardiola de Font-Rubí i les Cabanyes cap a Vilafranca i un altre branc que s'enfila cap al Coll de les Rimbaldes -on s'uneix a la carrerada de Sta. Coloma- i, travessant la plana de Matània, baixa pel costat de l'antiga masia de Can Soler d'en Roset fins al Pla de Manlleu i Aiguaviva, aquí es torna a dividir en dos; un cap el Baix Penedès per les Ventoses i l'altre cap el camp de Tarragona pel coll d'Arca i la Juncosa del Momtmell. Generalment, els ramats no passaven dels 200 caps de bestiar, però per fer la transhumància era molt comú de baixar el ramat en societat, barrejant tres o quatre ramats per estalviar esforços i costos. En arribar a les contrades del Penedès, feien la tria dels seus animals i llavors cada pastor s'arribava, amb el seu ramat, fins la casa on havia llogat les herbes per a l'hivern. Al Penedès, els pastors muntanyesos rebien el mot de Miloquers o Golluts. La transhumància tenia unes dates tradicionals prefixades: baixaven a la tardor, per Tots Sants, abans de les grans nevades hivernals i pujaven a la primavera, els darrers dies d'abril, coincidint amb la fosa de les neus a l'alta muntanya. La durada d'aquests desplaçaments era d'entre 10 i 15 dies, depenent de la ruta escollida i de les condicions climatològiques. Normalment, els pastors acostumaven a fer la fi de la jornada sempre al mateix lloc. En un eixamplament de la carrerada, anomenat parador, hi passaven la nit al ras, al costat de les ovelles. Però sempre hi ha hagut l'hostal o la masia que dona acolliment als pastors i corral a les ovelles. Una d'aquestes masies, al Penedès, ha estat Cal Fontenà i Can Soler d'en Roset a Pontons.</p> | 41.3636700,1.7711400 | 397220 | 4579858 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40361-foto-08013-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40361-foto-08013-51-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Els camins ramaders són béns de domini públic de les comunitats autònomes i estan protegits per la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuaries. De fet, són els únics camins que estan definits, regulats i protegits per una llei. Es tracta de camins públics on l'ús ramader és el prioritari; camins per al desplaçament dels ramats que poden ser destinats, en una segona instància, a d'altres usos agrícoles compatibles o a usos complementaris com el senderisme, la passejada o la cavalcada. A Catalunya correspon al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya d'investigar la situació d'aquests camins, fer-ne l'inventari i classificar-los, fitar-los sobre el terreny i conservar-los. La Llei del 1995 deia que els camins ramaders no classificats conserven la seva condició originària de camí ramader però que hauran de ser objecte de classificació amb caràcter d'urgència. La foto 1 està presa al pas pel terme de l'Arboçar, al costat del pou de la carrerada, la 2 correspon a la zona d'entrada a Les Gunyoles, on es coneguda com a camí del calvari. La fotografia 3 és feta a can Merlines, ja que és a l'únic lloc on encara es conserven murs. (Continuació història) La decadència de la transhumància a les terres del Penedès va començar a inicis de la dècada de 1960 per un seguit de factors, entre els quals, els culturals que, els darrers anys, han dut la societat a considerar la transhumància, sense raons objectives, com una activitat obsoleta i poc moderna. La industrialització va provocar l'emigració de moltes persones de zones rurals vers les urbanes i el despoblament de molts pobles i masies del Pirineu amb una gran pèrdua social, cultural i arquitectònica, i la desaparició de moltes activitats tradicionals com la transhumància. Els canvis en l'agricultura van agreujar el problema de l'escassetat d'herba hivernal. A l'Urgell, per exemple, la construcció del canal va permetre una agricultura intensiva i va acabar amb una de les zones més importants de pastures d'hivern. Al Penedès, la vinya que sempre s'havia combinat amb altres cultius alternatius com ara els cereals, poc a poc, per raons de mercat, ho va anar ocupant tot i ara, quan els ceps broten i els ramats ja no poden entrar a les vinyes, es queden sense llocs on pasturar. A més, la introducció de la maquinària a les feines agrícoles va permetre llaurar les vinyes amb freqüència i les va deixar sense herba que pasturar. Finalment, els pinsos, els nous farratges i les facilitats de transport en tots els ordres, han permès un maneig del bestiar clarament intensiu i estant que, malgrat ser més car i molt menys ecològic, s'ha acabat imposant. L'última transhumància del Penedès al Pirineu la va fer, l'any 93, el pastor dels Monjos Daniel Gibert quan va portar per darrera vegada el seu ramat d'ovelles a la Vall de Gósol, després de més de 45 anys fent la transhumància. En l'actualitat queden mitja dotzena d'explotacions familiars ramaderes a la nostra comarca que practiquen una transhumància de curt recorregut (transterminància): van des de la plana a la serralada Prelitoral; alguns fins la Conca de Barberà i la Segarra on arriben després de la sega, a finals de juny, per resseguir els rostolls tot l'estiu fins baixar, de nou, a la plana, després de la verema, per pasturar les vinyes. Al folklore hi ha petjada de la transhumància. Joan Amades, en el Costumari Català, apunta que possiblement la festa del retorn dels Pastors havia estat molt estesa. Un evident indici és la cançoneta 'Pastoret d'on vens?' que gairebé es coneix arreu. Amades troba aquesta melodia formant part de diverses tonades del Ball dels Pastorets, molt popular entre les danses representatives del Penedès, la conca de l'Anoia i el camp de Tarragona; llocs que coincideixen amb importants àrees de pastures hivernals. A més, els components d'aquesta dansa tenen una marcada jerarquia -el Capità, el Majoral, els Pastors i el Rabadà- similar a l'estructura dels pastors transhumants. | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 40469 | Dipòsit antic d'aigua de Les Gunyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-antic-daigua-de-les-gunyoles | <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol. PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball.</p> | XIX-XX | <p>Hi ha tres elements fonamentals d'acumulació d'aigua pel seu l'abastiment al poble de Les Gunyoles, que van ser gestionats per la Societat d'Aigua de Les Gunyoles: 1, El dipòsit d'aigua del vessant nord de la Serra de Les Gunyoles (foto 1), anomenat pel poeta Pau del Pi, 'La Font Destinada'. Consisteix en un dipòsit fet de maçoneria de pedra vista, de planta rectangular i coberta de volta, que es troba a la vessant de la Serra de Les Gunyoles, al costat d'un camí que puja cap a la Creu d'en Llanes i a la carrerada des del camí vell de Les Gunyoles a la Font del Cuscó, al mig d'una zona plena de pins i altres espècies arbustives. 2, el Pou Gran, 3, el Pou de Baix, al costat de Cal Masana L'aigua d'aquestes fonts era repartida per tot el nucli mitjançant un sistema de fonts públiques com les que hi ha a la plaça de l'església o a la de Sant Salvador.</p> | 08013-159 | Les Gunyoles - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La necessitat d'abastiment d'aigua a Les Gunyoles va portar a la recerca i aprofitament d'abundosos punts d'aigua. Se sap que l'any 1850 hi havia una junta d'aigües; es cuidava d'administrar l'aigua d'una bassa pública, del pou de Sant Salvador i del pou de Sant Isidre (PUIG I BOSCH, s.d.).Tres van ser els escollits per la gent del poble a finals del segle XIX i començament del XX: -el dipòsit d'aigua de la Serra de Les Gunyoles ('La Font Destinada') -el pou de Baix o de cal Massana (obert el 17 d'agost de 1879) i encara d'abans -el pou Gran del 1877, al costat de Cal Massana.</p> | 41.3499300,1.7818600 | 398095 | 4578320 | 1877 .. | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Els elements relacionats amb l'abastiment d'aigua tenen un gran valor simbòlic per a la gent de les Gunyoles. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 41031 | Pou Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-gran | <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol. PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball.</p> | XIX-XX | <p>El Pou Gran es troba al costat del mateix camí vell de Les Gunyoles, a la cruïlla d'un altre camí que baixa cap a la zona de la masia de Cal Vendrell. El pou havia tingut quatre corrioles, avui tancades per una coberta de volta, feta de maçoneria arrebossada amb ciment. L'aigua d'aquestes fonts era repartida per tot el nucli mitjançant un sistema de fonts públiques com les que hi ha a la plaça de l'església o a la de Sant Salvador.</p> | 08013-233 | Les Gunyoles - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La necessitat d'abastiment d'aigua a Les Gunyoles va portar a la recerca i aprofitament de diversos punts d'aigua. Se sap que l'any 1850 hi havia una junta d'aigües; es cuidava d'administrar l'aigua d'una bassa pública, del pou de Sant Salvador i del pou de Sant Isidre (PUIG I BOSCH, s.d.).Tres van ser els escollits per la gent del poble a finals del segle XIX i començament del XX: -el dipòsit d'aigua de la Serra de Les Gunyoles ('La Font Destinada') -el pou de Baix o de cal Massana (obert el 17 d'agost de 1879) i encara d'abans -el pou Gran del 1877, al costat de Cal Massana.</p> | 41.3498800,1.7818600 | 398095 | 4578314 | 1877 .. | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Els elements relacionats amb l'abastiment d'aigua tenen un gran valor simbòlic per a la gent de les Gunyoles. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 41032 | Pou de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-baix | <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol. PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball.</p> | XIX-XX | <p>El Pou de Baix, al costat de Cal Masana es troba al costat d'un camí que partint de Can Massana es dirigeix cap a la zona coneguda com els Massos. Està, com el Pou gran, cobert mitjançant volta de maçoneria arrebossada de ciment i presenta una porta d'accés metàl·lica. L'aigua de la Font destinada, el Pou Gran i aquest era repartida per tot el nucli mitjançant un sistema de fonts públiques com les que hi ha a la plaça de l'església o a la de Sant Salvador.</p> | 08013-234 | Les Gunyoles - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La necessitat d'abastiment d'aigua a Les Gunyoles va portar a la recerca i aprofitament d'abundosos punts d'aigua. Se sap que l'any 1850 hi havia una junta d'aigües; es cuidava d'administrar l'aigua d'una bassa pública, del pou de Sant Salvador i del pou de Sant Isidre (PUIG I BOSCH, s.d.).Tres van ser els escollits per la gent del poble a finals del segle XIX i començament del XX: -el dipòsit d'aigua de la Serra de Les Gunyoles ('La Font Destinada') -el pou de Baix o de cal Massana (obert el 17 d'agost de 1879) i encara d'abans -el pou Gran del 1877, al costat de Cal Massana.</p> | 41.3512700,1.7779700 | 397772 | 4578473 | 1877 .. | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Els elements relacionats amb l'abastiment d'aigua tenen un gran valor simbòlic per a la gent de les Gunyoles. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 40494 | Puig de la Mola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-mola-1 | <p>BELLMUNT, J. (1962) 'Notas de Arqueologia de Cataluña y Baleares' Ampurias, Núm. XXIV, pàg. 301, Barcelona, Diputació de Barcelona. MIRET, J.; MIRET, M. (1981) 'Un assentament d'època romana a la Serra de la Font del Cuscó (Avinyonet del Penedès), Tancats medievals per a bestiar. Garraf', Miscel·lània Penedesenca, Núm. 4, pp. 181-194, Vilanova i la Geltrú. MIRET, M. (1978) 'Un recinte enigmàtic al Puig de la Mola (Garraf)', Olerdulae, Núm. 4, pp. 16-17, Vilafranca del Penedès. MIRET, M. (1983) Cronologia i anàlisi espacial del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf, Barcelona, Memòria de llicenciatura, Universitat de Barcelona, Document mecanografiat RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | En prospeccions superficials fetes l'any 2002 no es va trobar cap tipus de material (RIBÉ et al.; 1989-1998). | <p>Prop de la cinglera de dalt el puig es trobaren una vora de kàlathos decorada amb osques i dues raspadores de sílex. Gran part del cim està ocupat per un recinte delimitat per una acumulació de pedres posades en sec de manera descurada aprofitant els afloraments de la roca i que ha estat identificat com una pleta medieval... Presenta un perímetre d'uns 520 metres.</p> | 08013-184 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Descobert l'any 1959 per membres de la Biblioteca - Museu Víctor Balaguer de Vilanova (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 41.3193500,1.8477900 | 403566 | 4574849 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40494-foto-08013-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40494-foto-08013-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40494-foto-08013-184-3.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | En aquest puig es troba la divisió administrativa de quatre municipis: Olesa, Begues, Olivella i Avinyonet. El cim està cobert per vegetació arbustiva de margalló, llentiscle i garric. Una llegenda diu que a trenc d'alba de la nit de Sant Joan s'ha de buscar la primera pedra on hi toca el sol, dalt del puig de la Mola, ja que a sota hi ha un tresor amagat. | 81|85|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 40493 | La Calma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-calma | <p>El senyor Ferran Peral, treballador de Can Ràfols dels Caus, va trobar un aixa de pedra basàltica (? )i una punta de fletxa passejant per aquesta planícia elevada que hi ha a prop de Can Ràfols dels Caus, en un extrem de la qual es troba la creu de Can Ràfols.</p> | 08013-183 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Localitzat pel Sr. Ferran Peral. El nom 'Calma' designa una plana elevada en cèltic, d'on va passar al català.</p> | 41.3516800,1.7963700 | 399312 | 4578497 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | En el mateix punt es troben també coralls fòssils i, per tant, cal considerar-lo així mateix, com a jaciment fossilífer | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||||
| 41019 | Camí antic a la partida dels Masos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-a-la-partida-dels-masos | <p>Camí antic amb marques de roda al terra que s'inicia en un traçat evident en un encreuament de camins que venen del Nord i el Nord-est, a tocar el turonet on es troba la pallissa del Mestret i que continua cap al Sud-est, trobant-se amb el camí vell de les Gunyoles per l'esquerra i, per la dreta amb el camí de cal Vendrell. El camí travessa el jaciment arqueològic de cal Ferret. Als llocs on està enfonsat els marges queden molt elevats respecte del nivell actual de rodament, senyal de la seva indubtable antiguitat</p> | 08013-221 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3515600,1.7753900 | 397557 | 4578508 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41019-foto-08013-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41019-foto-08013-221-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | En la seva superfície es troben restes fossilíferes d'ambient marí. | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||
| 40437 | Mas Sunyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sunyer | <p>GIRÓ ROMEU, Pere (1978) 'Notes d'arqueologia de Catalunya. L'Arboçar de Dalt', Informació Arqueològica, Núm. 29, Barcelona, Institut de Prehistòria i Arqueologia. RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | <p>Terreny pla amb cultiu de vinya a 100/200 m al costat sud del mas, just a l'inici del bosc en el vessant d'un promontori, al camí entre l'Arboçar i les Gunyoles. Fruit de les diferents prospeccions que efectuaren entre els anys 1968 i 1969, s'identificaren un mur d'aspecte antic (possiblement romà segons P. Giró) d'uns 10-12 metres de longitud i 1 metre de gruix que s'enrunà per necessitats del conreu. Es localitzaren altres murs, que foren definits com a muralla ibèrica o romana (?). També aparegueren totxos de tipus romà, que podrien pertànyer a un possible forn, 10 sitges, algunes d'elles intactes, tapadores de pedra per a les sitges, molins de mà de granit i material ceràmic escampat pels camps. Entre aquest cal destacar: ceràmica ibèrica a torn comuna pintada amb ratlles i cercles de color vermell, ceràmica grisa monocroma, ceràmica romana comuna, ceràmica campaniana B. Altrament aparegué una sivella de cinturó de bronze, probablement romana, amb fulles alternades amb semicercles.</p> | 08013-127 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Descobert l'any 1968 per Pere Giró i Josep Masachs (RIBÉ et alii, 1989 i 1998).</p> | 41.3368100,1.7808700 | 397992 | 4576864 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40437-foto-08013-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40437-foto-08013-127-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | En no haver-se pogut excavar (tot i que hi havia un projecte), no es pot definir més clarament ni la cronologia ni la funcionalitat del jaciment. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 40480 | Torrent de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-santa-susanna | <p>TORRENT DE SANTA SUSANA (2001) 'Coses d'aquí: Torrent de Santa Susana'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 36, gener 2001. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> | <p>Es tracta d'una zona humida singular que es localitza al municipi d'Avinyonet del Penedès. En aquesta zona la riera de Begues pren el nom del caseriu que es troba al seu costat. La riera, en travessar el massís del Garraf, únicament porta aigua després d'episodis plujosos intensos (dos o tres al llarg de l'any). El seu curs roman eixut durant la pràctica totalitat dels dies de l'any, excepte en uns pocs indrets, on la presència d'aigua és permanent. La seva superfície no arriba a les 3 ha, i durat l'estiu disminueix considerablement el nivell d'inundació. La vegetació que s'hi troba és bàsicament el canyissar i el bogar i algun exemplar de pollancre (Populus nigra), i al medi que l'envolta s'estenen vinyes i màquia de garric (Quercus coccifera) i margalló (Chamaeropus humilis). Algunes de les espècies que s'hi fan i que només apareixen en comptadíssims indrets del Garraf són el càrex pèndul (Carex pendula), el lliri groc (iris pseudacorus), etc. És de destacar la presència, a tocar de l'aigua, a prop de la bassa del costat de l'antic nucli fortificat, d'un dels pins pinyoners (Pinus pinea) més grans del massís, i que sens dubte es deu beneficiar de l'elevada humitat edàfica de l'indret en comparació amb l'aridesa característica del massís del Garraf. Pel que fa a la fauna invertebrada, cal destacar la presència d'odonats (Calopterys) i mol·luscs (Lymanea). La zona és un punt de reproducció d'amfibis (especialment Bufo bufo i Bufo calamita) i de rèptils lligats a l'aigua o a la humitat edàfica, com la serp d'aigua (Natrix maura) i el vidriol (Anguis fragilis). La seva superfície no arriba a les 3 ha i durant l'estiu disminueix considerablement el nivell d'inundació.</p> | 08013-170 | Santa Susanna 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Nº Nom de l'espai i número de codi Règim de protecció Reserva, Refugi o Paratge Parc natural o Pla especial Espai del PEIN 01 Torrent de Santa Susanna (1280900) Pla especial Massís del Garraf</p> | 41.3332100,1.8140600 | 400764 | 4576426 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40480-foto-08013-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40480-foto-08013-170-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | En ser un dels escassos punts d'aigua permanent del massís del Garraf, el seu interès ecològic i conservacionista, si més no a escala local i comarcal, és molt elevat. Resulta d'especial interès per la diversificació dels sistemes naturals de la conca fluvial o de l'àrea geogràfica on es localitza i es valora com a una zona humida de remarcable interès pel fet de localitzar-se en un indret calcari de notable aridesa, considerant-se un punt estratègic per a la fauna amfíbia. Protegit sota les següents figures: Pla d'espais d'interès natural; Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge. | 2153 | 5.1 | 1785 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||
| 40317 | Colomar de l'Arboçar de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colomar-de-larbocar-de-baix | <p>BOLÒS I MASCLANS, Jordi (1992a) 'L'art Romànic a l'Alt Penedès, al Baix Penedès i al Garraf. L'arquitectura civil i militar i l'arqueologia'. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol.: XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 71-76. BOLÒS I MASCLANS, Jordi (1992c) 'Colomar de l'Arboçar de Baix'. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol.: XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. P.: 95. COSES D'AQUÍ (1992) 'Coses d'aquí. El columbari de l'Arboçar', Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 1, Avinyonet del Penedès. ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona. GIRÓ ROMEU, Pere (1959) 'Una lápida romana en Sant Pere Molanta', Ampurias, Vol. XXI, pàg. 3, Barcelona, Diputació de Barcelona. GIRÓ ROMEU, Pere (1961) 'Notas de Arqueologia de Cataluña y Baleares. Aviñonet', Ampuries, Vol. XXII-XXIII (1960-1961), pp. 328-329, Barcelona, Diputació de Barcelona. GIRÓ ROMEU, Pere (1971) 'Consideraciones sobre los columbarios del Penedés', Panadés, Núm. 1.536, pàg. 9, Vilafranca del Penedès. GRAN GEOGRAFIA (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2529ACCNIPAC INVENTARI DE PATRIMONI (1990) Inventari d'Immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal Servel del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. MORAL, Xavier (1983) 'El columbari de l'Arboçar', Font-tallada. Butlletí de la Joventut de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, pp. 2-3. RAFEL FONTANALS, Núria (1980) 'Contribució a l'estudi de diverses restes arquitectòniques publicades com a columbaris romans', Fonaments, Núm. 2, pp. 121-122. RAURET, A.M. (inèdit) El proceso en la primitiva población del Panadés, Barcelona, Memòria de Llicenciatura, Universitat de Barcelona. RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta. SERRA CIRÉ, José (1968) 'Los columbarios del Penedés', El Eco de Sitges, Núm. 3957, Sitges. VIRELLA, Joan (1968) 'Els ‘columbaris' de la comarca del Penedès', Cordada, Núms. 143-144, pp. 4-5, Barcelona VIRELLA BLODA, Albert (1968) 'Contribución al estudio de los materiales empleados en antiguas construcciones de la península hispánica', Cemento-Hormigón, Núm. 408, pàg. 207</p> | El seu estat és ruïnós, ja que només se'n conserven un parament i restes d'un altre. Unes de les cantonades presenta restes del sulfat de coure utilitzat a la vinya que creix en aquesta parcel·la. | <p>L'estructura s'alça al mig d'una vinya elevada que domina una extensió àmplia del Penedès. Des de la torre de l'Arboçar de Baix es segueix un camí amb roderes a la roca que sembla contemporani d'aquella, que passa per l'extrem de la vinya on es troba el colomar. La construcció és de planta rectangular de 5 x 2'80 m i conserva un mur complert i restes de dos més. S'aixeca sobre un sòcol de pedra seca amb un desnivell de 9 cm en direcció NO, que mesura 43 cm d'alçada a l'angle NE. Sobre el sòcol s'alcen els murs de tàpia grollera en caixes de 1'14 - 1'26 metres d'alçada. A la façana interior de la construcció cada caixa presenta tres filades de cel·les arrodonides en sentit horitzontal, en total 11 filades visibles en l'estat actual de conservació. Les caixes estan separades per filades de lloses planes. Sobre les lloses hi ha uns petits forats circulars que corresponen a la trama desapareguda de l'encofrat. Les cel·les fan una mitjana de 20 x 20 x 20 cm i, en total, n'hi ha unes 150. L'alçada total de la construcció, en l'estat actual de conservació és d'uns 4'50 metres. Des de la dècada de 1950 es coneix l'estructura de l'Arboçar mitjançant una notícia que Manuel Trens, de Vilafranca del Penedès i vinculat al Museu, proporcionà a Pere Giró. Aquest fou el primer en estudiar-la, atribuint-li una funció de monument funerari romà de caràcter col·lectiu al servei dels assentaments d'aquella època distribuïts en una àrea més o menys àmplia. Altres articles publicats en la dècada de 1960 defineixen també l'estructura com un columbari romà per a dipositar-hi les petites urnes funeràries que contenien les cendres del difunt en les diferents cel·les - nínxols i apunten la possibilitat del seu ús en èpoques posteriors per a la cria de coloms. El material recollit va consistir en sis fragments de ceràmica ibero-romana sense concretar, un fragment de ceràmica campaniana B, ceràmica medieval grisa, brocs de càntir, etc.. Tres fragments de vidre i ceràmica vidrada moderna. A jutjar pel material recollit, en aquell moment, no es va descartar la possibilitat d'una utilització d'aquella estructura a l'Alta Edat Mitjana i èpoques posteriors. L'estudi més actualitzat d'aquestes estructures catalogades com a 'columbaris romans', de funcionalitat polemitzada nega l'atribució romana i el seu ús funerari. Segons Núria Rafel el tipus de construcció no és propi del món romà, ja que les cel·les són massa petites per a contenir urnes cineràries i ofrenes, i a més, aquestes restes són molt diferents als veritables columbaris d'enterraments trobats a Roma. Aquesta autora apunta que és més viable definir aquesta estructura com un colomar medieval, sense descartar la utilització esporàdica per a altres funcions (torre de guaita defensiva). L'existència de colomars es documenta des del segle XI al XVI. En el segle XII, arrel de la invasió sarraïna disminueix la cria de coloms, provocant l'enrunament dels que eren en camp obert. D'altra banda, en els segles XIII, XIV i XV s'augmenta la cria de coloms i les cites en documents són constants. Sembla ser que la construcció de colomars rurals fou un dret feudal, ja que en molts casos es construïren colomars per eludir la prohibició d'edificar torres en camp obert. És freqüent trobar referències de torres que tenien els dos usos: defensiu i colomar. Cal considerar també la importància de la cria de coloms que citen les disposicions encaminades a conservar-la, i paral·lelament l'estructura defensiva d'aquest període comprès entre els s. XII-XV al Penedès, amb la donació de terres per repoblar els territoris i fortificar-los. No hi ha dades definitives que provin aquesta hipòtesi, però sembla molt més factible considerar l'estructura com a colomar medieval, esperant que en el futur altres dades aportin nous arguments que permetin reafirmar totalment aquesta opció i que, indiquin la seva utilització també com a torre de control o, al contrari, argumentin la seva construcció en època romana (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 08013-7 | Arboçar de Baix 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). L'agost de 1968 el Sr. Sadurní i altres afeccionats practicaren una cala en l'espai delimitat pel columbari. Localitzaren dues noves filades de cel·les que havien estat cobertes pel sediment, a més d'algun material ceràmic, sobre tot medieval (RIBÉ et al.; 1989-1998). Una forma clàssica de pagament de cens són els ous. Estan documentats columbaris a finals del segle XIII a Sant Cugat Sesgarrigues (1), i al XIV a l'Arboç (3), a Banyeres (5) (BOLÒS I MASCLANS, 1992a) . La 'Quadra de Arbozar' s'esmenta al Cartulari de Poblet l'any 1056 al costat de Pelagum, la Lampada (La Llampa), Strada Pública (La Carrerada), etc.. (SADURNÍ ET AL., 2000).</p> | 41.3279600,1.7597500 | 396211 | 4575907 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40317-foto-08013-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40317-foto-08013-7-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | En un radi d'uns 4 km al voltant d'aquesta estructura se'n troben d'altres gairebé iguals amb la mateixa problemàtica d'identificació: Torrota d'en Pasteres (Subirats), Torrota de can Pinya (Subirats) i Mas Pigot (Castellet i la Gornal) (RIBÉ et al.; 1989-1998). El jaciment apareix referenciat a GIRÓ (sd) i GIRÓ (inèdit). IPAE-B 1979-80 IPAC IPCE-COAC-1980 | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 40433 | El Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-1 | <p>RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | <p>L'any 1967 en realitzar tasques agrícoles es van localitzar els vestigis d'una possible vil·la romana formats per fragments de paviment fets amb calç, carreus de la base d'algun tipus de construcció, ceràmica ibèrica, dòlia, tegula i àmfores itàliques. L'any 2003 han aparegut cinc sitges, que no van ser excavades, al sector Nord del jaciment. Sembla ser que el material era romà.</p> | 08013-123 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Localitzat l'any 1968 pel parcer de les terres Sr. Serafí Arnau Llopart. L'any 1997 M. Miret va ampliar el perímetre del jaciment al trobar més ceràmica romana en un diàmetre superior (RIBÉ ET AL, 1989-1998). El 2003 s'han localitzat cinc sitges però no van ser excavades.</p> | 41.3683100,1.7807200 | 398029 | 4580361 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40433-foto-08013-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40433-foto-08013-123-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Encara que el jaciment apareix marcat als plànols de la Carta Arqueològica des de Clariana fins l'extrem del morro de terra que marca l'origen de elevació d'aquesta zona en prospeccions superficials efectuades pel Sr. Xavier Esteve, arqueòleg d'Avinyonet sembla que el jaciment estricte està constituït tan sols per l'extrem nord del sector marcat a la Carta Arqueològica. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 40394 | Torrents d'Avinyó, Xops i Sant Sebastià dels Gorgs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-davinyo-xops-i-sant-sebastia-dels-gorgs | La major part d'aquesta conca ha patit una intensa contaminació que ha convertit unes aigües plenes de fauna, fonts i flora en uns espais força degradats. Tot i així hi ha un bon nombre de boscos de ribera que encara es desenvolupen al seu voltant i que presenten un valor gens menyspreable pel territori i el patrimoni natural i mediambiental d'Avinyonet del Penedès. | <p>Es tracta d'una única conca hidrogràfica que va canviant el seu nom durant el seu llarg trajecte. S'ha anomenat aquesta conca amb els noms dels tres grans cursos d'aigua que la formen. El treball de camp ha mostrat les diverses denominacions dels cursos. Es pot considerar que el naixement d'aquesta perllongada conca fluvial es troba al costat de Cantallops on se'l coneix amb el nom de Torrent Gran. Per la dreta se l'hi incorporen aigües a la Serreta fins a convertir-se en el torrent dels Xops a la zona de la Gramenosa. Continua baixant, nomenant-se torrent del Gendret. A aquest se li uneix, també per la dreta el torrent de Cantallops (aigües amunt se li diu torrent de can Massana) que té el seu naixement al terme de Subirats. En el punt on s'uneixen tots dos torrents es troba el bosc de l'Amat. Aigües avall, però tocant al bosc i al camí dels Xops, se'ls hi uneix, per l'esquerra el torrent de Baix. L'inici del torrent de Baix (conegut també pel nom de torrent de Les Pomeres) està format pel torrent d'Avinyó, el qual es forma pel costat dret amb les aigües que venen del torrent de la Granja, que s'inicia a tocar la falla que hi ha sota la plana del Bord i travessa la Carretera per sota del pont de la Casanova, passant a tocar el mas Cavaller. Per l'esquerra acull les aigües del torrent de la Font de la Canya. Als vessants del torrent d'Avinyó, creix el bosc de la Caseta. Una vegada passat el bosc rep, per l'esquerra, les aigües del torrent de Dalt que naixen a la plana de l'Esteva, rep per la dreta l'aportació del torrent de les Arnes. Una vegada units els torrents de Dalt i d'Avinyó continuen el seu curs nomenant-se torrent de Baix, al terme de Sant Sebastià dels Gorgs, unint-se per la dreta, passat el bosc de l'Amat al torrent del Gendret i de Cantallops. Continuen junts aigües avall fins encaixar-se rodejats d'un bosc espès al gual de Santa Margarida, on es troben les Parets Antigues i es formen diversos pèlags (dels Carros, Negre, del Molinet i del Surroca), i on es trobava fins la seva total desaparició la font del Molinet. Passa per sota l'autopista A7 i la via del ferrocarril nomenant-se ja riera de Sant Sebastià dels Gorgs, que rebent per l'esquerra l'aigua del torrent del mas Messeguer, passa per sota la carretera de Martorell a Vilafranca formant el pèlag del Salt i canviant el nom pel de torrent dels Brivons, arribant desprès a unir-se a d'altres torrents a la zona coneguda com Els Tres Torrents i sortint del terme municipal.</p> | 08013-84 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Aquesta conca fluvial flueix per la plana nord del terme d'Avinyonet, i les seves aigües han estat aprofitades al llarg de la història, formant-se al seu pas diversos nuclis de població d'interès. A més de Cantallops -on neix- s'han de considerar altres punts interessants pel seu valor patrimonial, íntimament lligats amb els cursos d'abastament d'aigua: la masia de llinda, Avinyó i Can Porràfols, el jaciment ibèric del Turó de les Sitges, que precisament forma una mena de península envoltada per dos d'aquests torrents de la conca fluvial de que ens ocupem, i per suposat el nucli dels Gorgs que te el seu origen en el monestir que porta aquest nom, pres dels gorgs que l'aigua formava al seu voltant. Alguns dels seus noms -com de Gorgs- ja s'esmenten en la documentació medieval. A tal Albaro fa menció dels Gorgs per primera vegada, l'any 976. Al levita Sunifred correspon un document en que es precisen les diferents propietats motiu d'una donació així com les diverses confrontacions de la mateixa. Es parla d'una torre i alou, de la presa d'aigua per regar, les conduccions i basses, ... fruiterars i hortalisses, arbres, prats o pastures, pèlags per pescar-hi, i el bosc amb els pins i ullastres que hi ha, vinyes, farraginars amb les figueres, pou... És d'assenyalar que el só del torrent s'utilitza, com les 'Monetarias', també com a límit nord de la propietat: 'ad auram extremam de ipso rio' (fins on arriba la remor del riu). S'afegeix a més l'existència de molins, com a referent de límit de propietat i la 'calciata Francischa' així com les Carreroles i el puig de les Carreroles (..). Tres anys més tard es parla de pins al bosc, d'alzines i oms... i també d'un 'mollone rotundum' (MARGARIT, 1983a). El fet de que el curs del torrent va ser modificat per l'acció humana està provat ja al segle X: les preses pels molins, són un exemple, una altra dada interessant és la de que la torre dels Gorgs (potser al lloc de l'actual monestir) limitava a ponent amb el riu 'que s'escola pel peu de la torre' (MARGARIT, 1983). Pot ser que en aquest indret es fes un terraplè. Sota ca l'Amat, que queda quelcom encimbellat sobre el torrent hi ha indicis d'una presa (¿de molí?) en la proximitat d'un dels gorgs que donen nom al lloc (MARGARIT, 1983). Aquest es troba prop del bosc dit de ca l'Amat. Aquest molí prenia l'aigua del torrent que baixa de Sant Pau d'Ordal i de Cantallops, en un punt on encara hom en diu 'la Resclosa' per haver-hi una retenció i un petit salt d'aigua. Sembla ser que es parla de dos guals al torrent: el de les parets antigues i el que hi ha 150 metres més avall, a prop de l'ermita que havia estat dedicada a Santa Margarida (MARGARIT, 1983)</p> | 41.3888000,1.8079300 | 400336 | 4582605 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40394-foto-08013-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40394-foto-08013-84-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es considera necessària una acurada posada en comú de la variada toponímia relacionada amb aquesta xarxa fluvial. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||
| 40483 | Pou Francí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-franci | <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol.</p> | <p>Pou amb històries llegendàries. Va ser molt útil en temps de guerra; el coneix molta gent gran del Garraf i part del Penedès. És un pou de pedres molt ample, d'uns quatre metres de diàmetre. Els pastors també el feien servir perquè begués el ramat. Avui no te massa aigua al seu fons.</p> | 08013-173 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El microtopònim 'Francí' es possible que derivi de francès.</p> | 41.3214400,1.8248300 | 401647 | 4575107 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40483-foto-08013-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40483-foto-08013-173-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es de difícil accés, perquè els camins s'han perdut i la vegetació ha crescut indiscriminadament. | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 40329 | Jaciment fossilífer de l'Arboçar de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-fossilifer-de-larbocar-de-baix | <p>Al sud-est de l'antic nucli de l'Arboçar de Baix, s'estén una extensa zona fossilífera amb un important domini de corals. El jaciment ocupa una plana elevada amb domini calcari. Hi ha restes fòssils d'aquest tipus a les col·leccions de Geologia i Paleontologia del Museu de Vilafranca, encara que no es pot afirmar la seva procedència d'aquest jaciment, pel fet de mantenir aquesta institució oculta la seva procedència en raons de seguretat dels jaciments. Es comú al terme d'Avinyonet la troballa de fòssils d'ambient marí.</p> | 08013-19 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>En aquesta zona afloren principalment calcàries esculloses i lutites d'edat miocena, i localment calcàries del Cretaci, a on es troba aquest jaciment. Tots aquests materials geològics es troben afectats per diverses falles normals conjugades orientades NE-SW, que donen lloc a un sistema d'horts i grabens ben diferenciables en forma de graons al relleu. Els grabens, constituïts per materials lutítics, son aprofitats com a camps de conreu, mentre els horts són formats de calcàries més resistents.</p> | 41.3288900,1.7618300 | 396386 | 4576007 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40329-foto-08013-19-2.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es fa necessària una delimitació acurada del jaciment. Una altra zona en la que apareix una abundància similar de fòssils corals és a la plana elevada coneguda com La Calma, molt a prop de la Creu de Can Ràfols dels Caus. Ambdós jaciments fossilífers son prou coneguts per la gent que viu a prop, i en el cas de l'Arboçar de Baix van ser aprofitats com a decoració del jardí i d'una font. | 123 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 40426 | Bosc Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-xic | <p>RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. GIRÓ ROMEU (sd) Catálogo Arqueológico del Penedés, Museu de Vilafranca (Arxiu Pere Giró), Vilafranca. GIRÓ ROMEU, Pere (1962) 'Noticiario arqueológico de Cataluña y Baleares. Barcelona', Ampurias, Núm. XXIV, pàg. 280, Barcelona.</p> | <p>A uns 800 metres al NO de Sant Sebastià dels Gorgs es localitza l'anomenat Bosc Xic. Un petit bosc, a la part sud del qual hi ha camps d'oliveres i pel nord feixes sense conrear amb un fort desnivell. El jaciment és conegut des de la dècada de 1960 per la troballa de materials arqueològics al bosc i els seus voltants. Només hi han apareguts micròlits de sílex, que Pere Giró va qualificar com a làmines i que guarda el propietari dels terrenys. A més, al Museu de Vilafranca es guarden dues destrals polimentades procedents de Llinda que podrien formar part del conjunt. Es defineix com un taller lític sense saber-ne la importància real per manca de més troballes (RIBÉ et al.; 1989-1998). D'altra banda, al costat del bosc hi ha restes d'un antic camí sobre la roca, amb rodades de carro.</p> | 08013-116 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>L'any 1990 s'hi van obrir rases per a passar canonades de gas, sense localitzar-hi cap tipus de material arqueològic (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 41.3846500,1.7546600 | 395875 | 4582206 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40426-foto-08013-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40426-foto-08013-116-2.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es la fitxa 48 de GIRÓ (sd) (RIBÉ et al.; 1989-1998) | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 40351 | Centre Cultural i Recreatiu de Cantallops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-cultural-i-recreatiu-de-cantallops | <p>80 ANIVERSARI (1997) '80 Aniversari del Centre Cultural i Recreatiu de Cantallops' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 20 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2512</p> | XX | <p>Es tracta del local del Centre Cultural de Cantallops. La seu és un edifici d'una nau coberta a dues vessants. A l'interior te un teatret (INVENTARI, 1986: 27). Destaca del conjunt la façana principal, que és de composició simètrica i presenta una línia compositiva de proporcions clàssiques. Està rematada per un timpà sota la coberta, que és de teula àrab. Te un ull de bou motllurat al centre d'aquest timpà. Els recercats-guardapols dels buits donen certa rellevància a la composició. La porta central, que marcaria el centre dels tres eixos en que es divideix la façana és d'arc de mig punt. Totes les façanes que donen a l'exterior estan arrebossades, llevat de la posterior, que dona al camí dels Xops, que presenta la maçoneria de la seva construcció vista, i al centre del timpà, una triple finestra de maó vist. Al lateral destaquen els elements de reixeria amb decoració floral, que estan fets a la mateixa forja que els elements que hi ha a la Casa de la Vila. La façana principal, que dona al carrer de Santa Margarida, o carretera de Barcelona, està elevada sobre una mena de podium separat del carrer mitjançant una barana de ferro i al que s'accedeix per uns graons.</p> | 08013-41 | Cantallops 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>A finals del segle XIX, les difícils condicions de vida al camp van fer que a principis del XX l'associacionisme rural sorgís amb força, lligat al moviment nacionalista català. En aquest context el 5 de desembre de 1916 es va inscriure al Govern Civil la 'Cambra Agrària d'Avinyonet'. Era una societat formada per pagesos de Cantallops, en defensa dels interessos agrícoles i alhora dedicada a la compra-venda de primeres matèries. Al cap de poc va començar la construcció del local, finançada pels socis fundadors amb el sistema d'accions. Durant la Guerra Civil el local es va deteriorar molt, ja que es va convertir en un taller de manteniment militar. Després va estar dos anys tancat fins que una nova junta el va recuperar. Com que els objectius de la societat havien canviat, al 1945 es va canviar el nom: es diria Centre Cultural i Recreatiu de Cantallops. Amb el règim franquista, els actes es concentraven a la Festa Major per Sant Pere al principi i per Santa Teresa més endavant. Arribada la transició, el Centre també es transforma. Es fan millores a l'edifici, el cafeter se substitueix per un arrendatari i comença a funcionar un restaurant. Al 1986 l'entitat fa 70 anys, cosa que se celebra amb un sonat sopar d'homenatge als socis jubilats. A la tardor del 89 hi ha mobilitzacions populars per tal de donar a la sala el seu aspecte actual. En origen era el cafè i sala de ball a més de centre cultural. Avui hi ha a l'indret un cafè-restaurant, conservant-se la sala de ball en desús (80 ANIVERSARI, 1997).</p> | 41.3679400,1.7988000 | 399540 | 4580299 | 1916 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40351-foto-08013-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40351-foto-08013-41-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'un edifici que posseeix un alt valor social. | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||
| 40350 | Centre Cultural de l'Arboçar/Societat 'la Penya' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-cultural-de-larbocarsocietat-la-penya | <p>GRAN GEOGRAFIA (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2525 ACCN. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular, de parets arrebossades coberta amb encavallada de fusta i teulada a dues vessants. A l'interior es conserva la sala de ball amb boca d'escenari, i el cafè. La façana principal és de composició simètrica, amb un portal central i finestres amb llinda a banda i banda i d'arc de mig punt a la part superior (INVENTARI, 1980-1985).</p> | 08013-40 | L'Arboçar 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>L'any 1927 s'inaugura la societat 'La Penya' (SADURNÍ ET AL., 2000).</p> | 41.3335900,1.7649400 | 396654 | 4576525 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'un edifici que posseeix un alt valor social. Està construït al costat de la carrerada. | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||
| 40347 | Sindicat d'Avinyonet/Local de les Esquerres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-davinyonetlocal-de-les-esquerres | <p>EL LOCAL D'ESQUERRES (1995) 'El local d'esquerres' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 13-14, p. 31. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. EL LOCAL D'ESQUERRES (1997) 'El local d'esquerres' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 23 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2525 ACCN.</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrangular i coberta a dues vessants, amb façana principal de composició simètrica, amb portal central i finestres a banda i banda agrupades, a la zona superior, de dues en dues. Les façanes son planes i de maçoneria vista. Els buits de les finestres s'assenyalen mitjançant totxana. L'edifici ocupa una extensió superficial de 1254 m2. En principi havia estat destinat a bar i ball de saló.</p> | 08013-37 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>A principis del segle XX, sorgeixen associacions com la que va bastir aquest edifici, que creen espais on treballar i poder gaudir de les hores d'oci. El local va ser edificat pel Sindicat Agrícola Cooperatiu (Esquerra Catalana Unió de Rabassaires) amb les aportacions dels seus socis. La finca va ser comprada per aquesta entitat a Venancio Massana, qui tenia més propietats al costat (per l'oest de la finca). Després de la Guerra Civil, l'any 1939, la propietat del local, per decisió de la 'Comisión Interministerial Calificadora de Bienes Sindicales Marxistas' es va adscriure a la Delegación Nacional de Sindicatos de Falange Española Tradicionalista y de las JONS. L'any 1957, l'usdefruit de la finca va ser cedit gratuïtament, per un termini de trenta anys, a la 'Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos del Pueblo de Aviñonet'. Més tard, l'immoble, en virtut d'aquesta cessió, va ser utilitzat com a seu de la Cambra Agrària d'Avinyonet. Posteriorment, i segons resulta del registre de la Propietat, la titularitat de la finca correspongué a l'Administració de l'Estat. L'any 1986, i d'acord amb la legislació sobre cooperatives vigent a Catalunya, un grup de veïns van constituir la cooperativa 'Agrícola d'Avinyonet del Penedès, Societat Cooperativa Catalana Limitada', que va tenir fins a quaranta socis. La finalitat d'aquesta cooperativa, que es proclamava successora de l'antic Sindicat Agrícola Cooperatiu, inicialment propietari de la finca, era la de recuperar per al poble d'Avinyonet l'ús de la finca. Els intents reiterats de recuperar el local a través de la nova cooperativa no van reeixir. La manca de resultats i la impossibilitat d'aconseguir l'objectiu marcat va fer que la cooperativa es dissolgués l'any 1994 (EL LOCAL D'ESQUERRES, 1995). Finalment, per cessió gratuïta, el local va passar el 9 de setembre de 1995 a l'Ajuntament d'Avinyonet del Penedès (EL LOCAL D'ESQUERRES, 1997). Durant l'estada del mossèn Ramón Casajuana a Avinyonet, aquest celebrava la missa al local del Sindicat de Les Cabóries. Per tothom, aquest era conegut com el local de les esquerres.</p> | 41.3599500,1.7769900 | 397704 | 4579438 | 1925-29 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40347-foto-08013-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40347-foto-08013-37-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Pere Llopart | Es tracta d'un element que posseeix un alt valor social. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||
| 41030 | Els Cupots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cupots | <p>Al terme municipal d'Avinyonet s'hi han trobat dos punts amb una curiosa formació calcària coneguda dins el vocabulari geològic com a 'olles de gegant', i a la toponímia local com 'els cupons' (riera de Begues) o 'els cupots' (riera dels Pelagons). Es tracta de grans cavitats formades en zones calcàries per l'acció de l'aigua i les pedres que van colpejant mica en mica les parets creades en fissures calcàries, generant una mena de grans cups com els destinats al vi, en unes zones en que es produeix una forta caiguda de les aigües a les rieres de Begues i dels Pelagons.</p> | 08013-232 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La veu popular ha anomenat aquests indrets per la seva similitud amb els cups de vi com 'els cupots' o 'els cupons'. En el record recent de la gent està l'haver vist fa dècades un carro encaixat en el de la riera de Begues, provinent d'Olesa. Encara avui s'hi poden veure restes de carrosseries de cotxes i contenidors que han estat arrossegats per la força de l'aigua des de les zones altes de les rieres.</p> | 41.3419600,1.7951200 | 399192 | 4577419 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41030-foto-08013-232-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'un indret de gran valor paisatgístic per la seva singularitat, molt apreciat per la gent que els coneix | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||||
| 40450 | Els Cupons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cupons | <p>Al terme municipal d'Avinyonet s'han trobat dos punts amb curiosa formació calcària coneguda dins el vocabulari geològic com a 'olles de gegant', i a la toponímia local com 'els cupons' (riera de Begues) o 'els cupots' (riera dels Pelagons). Es tracta de grans cavitats formades en zones calcàries per l'acció de l'aigua i les pedres que van golpejant mica en mica les parets creades en fissures calcàries, generant una mena de grans cups com els destinats al vi, en unes zones en que es produeix una forta caiguda de les aigües a les rieres de Begues i dels Pelagons.</p> | 08013-140 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La veu popular ha anomenat aquests indrets per la seva similitud amb els cups de vi com 'els cupots' o 'els cupons'. En el record recent de la gent està l'haver vist fa dècades un carro encaixat en el de la riera de Begues, provinent d'Olesa. Encara avui es poden veure restes de carrosseries de cotxes i contenidors que han estat arrossegats per la força de l'aigua des de les zones altes de les rieres.</p> | 41.3332400,1.8143000 | 400784 | 4576429 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'un indret de gran valor paisatgístic per la seva singularitat, molt apreciat per la gent que els coneix. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||||
| 41022 | Carrerada de la riera dels Pelagons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-riera-dels-pelagons | <p>ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | <p>Comença a Sant Pere de Ribes i segueix sempre la llera de la riera de Begues cap amunt, en direcció a Olivella. Una pista serpenteja a dreta i esquerra de la riera en bona part del recorregut. En alguns trams, la carrerada discorre per la mateixa llera. Una mica abans d'arribar a can Suriol, gran casa ja al terme d'Olivella, el camí ramader deixa la riera de Begues, passa per sota la carretera BV-2111, i puja per la riera que baixa a mà esquerra que és la dels Pelagons. Sempre per la pista que segueix la riera arriba a la casa avui mig enrunada dels Pelagons de Baix. Algun pastor comenta que, en aquest punt, la carrerada deixa la riera i s'enfila pel llom de la costa Rava -que arrenca just al darrera de la casa- per anar a trobar el bosc de la Gavarra i la carrerada que ve d'Olesa en direcció a coll de Garró. D'altres, que segueix el camí de la riera fins a coll de Garró, important cruïlla de carrerades on també hi fan cap la carrerada de la Cerdanya que baixa de les Gunyoles i la que ve de Begues i Olesa. Totes juntes ja en un sol camí, segueixen riera amunt cap a Cantallops (ROVIRA ET AL., 1999).</p> | 08013-224 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3502300,1.8036400 | 399918 | 4578327 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41022-foto-08013-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41022-foto-08013-224-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'una branca de la carrerada de la Cerdanya. Es pot fer a peu i en bicicleta si bé hi ha alguns trams de molt mal camí per dins la llera de la riera. Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret de passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (ROVIRA et alií, 1999). | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 40464 | Cal Casino/Cal Sisco del Vailet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-casinocal-sisco-del-vailet | <p>FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid/Barcelona: C.S.I.C. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.</p> | XIV-XV | Totes les estructures estan patint la degradació pròpia que es produeix per l'efecte de trobar-se a l'intempèrie | <p>Edificació medieval ubicada a l'extrem sud-est del nucli de població que es va formar a redós de la torre de l'Arboçar de Baix. Es tracta de dos edificis principals enganxats perpendicularment que presenten els murs fets de tàpia, les parets arrebossades, alguna de les quals amb restes de grafitti i pintures gòtiques, i tot un seguit d'elements arquitectònics de diversa cronologia entre els que destaquen arcs de punt rodó de dovelles de pedra, arcs d'ogiva, finestres geminades gòtiques, cups d'època més recent, etc.</p> | 08013-154 | l'Arboçar de Baix 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). El seu topònim deu provenir de la existència en aquest indret d'un bon nombre d'arboços. Font Rius transcriu la carta de població de l'Arboçar: 'amb data del 25 d'agost de l'any 1035 (segons Font Rius, més aviat 1053) té lloc l'establiment de la quadra de l'Arboçar, efectuat per Ramon Berenguer I, comte de Barcelona a favor d'un tal Farriol i la seva esposa, Bonadona, amb la condició d'edificar-hi cases, una torre de defensa i engrandir les terres de conreu'. Farriol podia disposar lliurement d'aquestes propietats, però estava obligat a pagar cens, delmes i primícies (FONT RIUS, 1969) La casa devia formar part de les estructures annexes a la torre.</p> | 41.3294900,1.7610300 | 396320 | 4576075 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40464-foto-08013-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40464-foto-08013-154-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'una edificació molt notable sobre la qual sembla que es preveu una restauració | 85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||
| 40331 | Ca l'Anton de la Paula/Cal Ton de la Paula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lanton-de-la-paulacal-ton-de-la-paula | <p>INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2507ACCN</p> | XVIII | <p>Edifici de planta rectangular. Està composat de planta baixa, pis i coberta a dues vessants. A la planta baixa hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat i finestres reformades. A la planta pis, finestres amb ampits, brancals i llindes de pedra. Les cantoneres son també de pedra (INVENTARI, 1986: 24).</p> | 08013-21 | Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Per les dates que figuren a la façana i les obtingudes d'unes escriptures que conserva la família que viu en aquesta casa se sap que va tenir tres grans moments constructius: 1717 (data a la porta d'accés), 1772 (data en una finestra) i 1779 (INVENTARI, 1986: 24). La casa confrontava amb el coll de les Esplugues, i es trobava a la partida dita de Montjuïc, que pertanya a la Encomienda de Sant Joan de Vilafranca. Per davant seu hi havia el camí de les Gunyoles a Santa Magdalena i al mas Sunyer (escriptures de 1817).</p> | 41.3512500,1.7825600 | 398156 | 4578465 | 1717-72 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40331-foto-08013-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40331-foto-08013-21-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta de l'edifici més significatiu d'aquesta part del poble de Les Gunyoles. Fa conjunt amb algunes cases de la resta del carrer, algunes de les quals semblen haver estat construïdes també al segle XVIII, encara que presenten refaccions d'èpoques posteriors | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||
| 40425 | La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-1 | <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona. GIRÓ ROMEU, Pere (1959) 'Una lápida romana en Sant Pere Molanta', Ampurias, Vol. XXI, pàg. 3, Barcelona, Diputació de Barcelona. GORGES, J.G. (1979) Les villes hispano-romaines. Inventaire et problematique archéologique, Paris, CNRS. RAURET, A.M. (inèdit) El proceso en la primitiva población del Panadés, Barcelona, Memòria de Llicenciatura, Universitat de Barcelona. RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | <p>En fer treballs agrícoles al camp van sortir a la llum restes de possibles parets romanes i es van localitzar nombrosos fragments de tegula, àmfores, dòlia, terra sigil·lada sudgalica, terra sigil·lada hispànica llisa i decorada amb cercles forma Drag. 29 i terra sigil·lada itàlica, amb la marca del terrissaire SEMPRONI 'in planta pedis'. També hi va aparèixer ceràmica ibèrica comuna a torn, una moneda ibèrica i una destral de basalt (RIBÉ ET AL, 1989-1998).</p> | 08013-115 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Jaciment localitzat per Mn. Trens i anotat per Pere Giró l'any 1953 (RIBÉ ET AL, 1989-1998).</p> | 41.3839700,1.7373800 | 394429 | 4582152 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40425-foto-08013-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40425-foto-08013-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40425-foto-08013-115-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es troba a la partida de les Carreroles (RIBÉ ET AL, 1989-1998). | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 40358 | Cal Cremet/Cal Cremat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cremetcal-cremat | <p>TELL, Pere (1999c) 'Els noms de les cases III: La Garrofa i la Castelleta' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 30 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> | XIX | <p>Conjunt constructiu que consta essencialment d'un cos principal de planta aproximadament rectangular, amb teulada a dos vessants, i un altre de secundari, dedicat a edificacions auxiliars. No s'ha tingut accés a l'interior. Per accedir a la casa hi ha un barri lateral amb porta d'arc escarser. Els murs es troben arrebossats.</p> | 08013-48 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Segons els germans Catasús, de la masia la Torre, la Maria Via Torres, que era la seva àvia, era filla d'aquesta casa, en la qual havia viscut la seva mare, que era filla de cal Torres de Sant Pere Molanta, i germana dels fundadors de les Bodegues Torres. Com a fill il·lustre hi ha el reverend Jaume Via Torres, que fou rector de Gelida i fundador del Funicular de Gelida (TELL, 1999c). Segons informació oral de Mn. Margarit el topònim antic d'aquesta casa era el de cal Carmet, i surt esmentada ja al segle X.</p> | 41.3788300,1.7387400 | 394535 | 4581580 | 1841 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40358-foto-08013-48-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es va restaurar l'any 1841, i ara mateix està patint reformes de condicionament per habitatge | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||
| 40418 | Creu de les Forques/Creu del Carme/Creu de la plaça de la Creu/Creu de cal Carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-les-forquescreu-del-carmecreu-de-la-placa-de-la-creucreu-de-cal-carbo | <p>INVENTARI DE PATRIMONI (1990) Inventari d'Immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. LLOPART, Pere (1979) 'Història. Record dels Nicolaus de Mossen Ramon Casajuana'. Arrels. Revista juvenil. Avinyonet del Penedès, juliol 1979.</p> | XX | Una mica esquerdada. La creu actual és una reposició d'una altra idèntica que va ser destruïda el 1936 | <p>Dins el nucli urbà, en un indret anomenat 'Les Forques', i en un extrem del carrer del Carme, es troba aquest element urbà que ha fet les funcions de creu de terme. És una creu de pedra de base quadrangular, que s'eleva a sobre d'un podi de dos graons d'alçada. El fust és poligonal, i la creu pròpiament dita està sobre un capitell llis i és de forma trevolada.</p> | 08013-108 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS | <p>Aquesta creu, com també la Cal Ràfols, la del Puig de la Mireta i la Creu d'en Llanes, van ser posades per mossèn Ramon Casajuana, durant els anys en que va estar a Avinyonet, és a dir entre 1939 i 1946. Sembla que la majoria ja hi eren als indrets en què van ser refetes. Se sap, a més de l'existència d'altres tres que presenten i/o presentaven la mateixa morfologia: una a la cruïlla del camí de Sant Pere d'Avinyó als Gorgs, potser coneguda com a de Santa Teresa, a l'indret que baixa a Can Porràfols; una segona a la carrerada, a la cruïlla de la carretera que baixa cap a Sant Sebastià dels Gorgs, i per últim, la tercera al costat de la Masia de la Creu, origen segons l'opinió generalitzada, del topònim d'aquesta casa. L'indret sembla que amb anterioritat es deia Guardiola, tal i com es pot llegir en un document del segle XVIII (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001).</p> | 41.3607400,1.7741200 | 397465 | 4579529 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40418-foto-08013-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40418-foto-08013-108-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Figura sense numeració a l'inventari d'immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal d'Avinyonet del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||
| 41018 | Creu i mirador del Puig de la Mireta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-i-mirador-del-puig-de-la-mireta | <p>INVENTARI DE PATRIMONI (1990) Inventari d'Immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. LLIBRE DEL COMÚ D'AVINYONET I GUNYOLES FET LO ANY 1815 Arxiu Municipal d'Avinyonet del Penedès. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | XX | Perd la capa de morter de recobriment de l'estructura de ferro, i la visibilitat de la inscripció. | <p>Creu a prop de carrerada, que es troba darrera el cementiri de les Gunyoles i dalt del cim de la Muntanya coneguda com 'El Puig de la Mireta'. S'enlaira en un indret singular com a mirador per les vistes sobre el Garraf (pel sud-est) i sobre la plana del Penedès (NO). La seva estructura és motllurada, i feta de formigó. Presenta una inscripció que diu: 'Puig de la Creu'.... Al vessant del puig, hi ha una imatge d'una Mare de Déu que va ser col·locada amb motiu de la Santa Missió l'any 1954, com en altres indrets del municipi, com per exemple Ca l'Amat a Sant Sebastià dels Gorgs o Ca l'Umbert, també a Les Gunyoles.</p> | 08013-220 | Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Es tracta d'una creu de terme reformada que es troba al costat del trajecte de la carrerada de la Cerdanya, que presenta a prop d'aquest indret el següent recorregut: pel corriol carener de la serra de les Gunyoles, s'arriba a la creu d'en Llanes i al poble de les Gunyoles, el qual travessa pel carrer de Montjuïc. Tramuntant el turó de la Mireta, on hi ha el cementiri, la carrerada davalla per un llom poc definit en direcció a can Ràfols dels Caus fins a trobar la carretera d'Olesa de Bonesvalls, la qual segueix fins a la creu de can Ràfols (ROVIRA ET AL., 1999). En aquest indret es va ubicar al segle XIX un cementiri. Al Llibre del Comú de l'Ajuntament d'Avinyonet i Gunyoles es diu que l'any 1816 una comissió de metges es va dirigir al lloc del Puig de la Mireta o cap de vall de la Coma, propietat de la vídua de D. Antoni Rialp, per inspeccionar l'indret (LLIBRE DEL COMÚ, 1815).</p> | 41.3550600,1.7849600 | 398363 | 4578885 | 1939 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41018-foto-08013-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41018-foto-08013-220-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Figura sense numeració a l'inventari d'immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal d'Avinyonet del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||
| 40323 | Can Ràfols dels Caus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rafols-dels-caus | <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2538ACCNIPAC PUIG I BOSCH, Ramon (1912) 'L'Apat'. Sant Sadurní d'Anoia.</p> | XVIII | El propietari està fent una restauració amb molt d'encert i amb un estil prou modern i, alhora, respectuós. | <p>Masia fortificada. Es tracta d'un conjunt format per diverses construccions que presenten un volum considerable. L'edifici principal és de planta quadrangular, i consta de planta baixa, pis i golfes. Hi ha afegida una ala lateral. La coberta és a dues vessants. Té cantoneres de pedra, torrelles de planta circular amb templets als angles, amb cúpules i espitlleres, així com baluards (interior i exterior), l'exterior decorat amb pintura mural bicolor. El conjunt es troba complementat per una interessant capella, d'una sola nau amb coberta a dues vessants i volta escarsera amb llunetes i façana amb porta frontal allindada i ull de bou. Al seu interior, encara que en mal estat de conservació resten pintures murals. Destaquen de les seves dependències i elements de valor patrimonial: -la cuina, amb les grans piques (inclou una per desalar el bacallà), i la cuina econòmica. -les escales d'accés a la zona d'habitatge que es troba al primer i segon pis, amb interessant barana de ferro treballat a forja, calaixera original de la casa a la zona d'accés a l'habitatge, i pintures murals que essencialment reprodueixen escenes de cacera. Com a dada singular, es va col·locar com a remat de l'inici de la barana d'aquesta escala un trofeu que va rebre un germà de l'actual propietari com a premi guanyat a un concurs cinematogràfic concedit a una de les seves pel·lícules que es van filmar a la masia i al terme d'Avinyonet. -La llotja de totxo, avui en part cegada, que s'obre a l'alçada del tercer pis, i que donava llum a les dependències interiors, sobre la qual hi ha la tradició oral de que eren el lloc en què hi vivia el capellà que servia la capella de la masia. -el cosidor, de parets profusament decorades, amb tota la col·lecció de motlles de sastreria. -el gran forn de pa i altres dependències antigues, com l'oratori. -la pica de filtre, a prop del forn. -els paviments de rajoles d'argila, molts dels quals presenten les inicials del seu antic propietari Ràfols. -els paviments emmarcats dels patis interiors, que encara es conserven en relatiu bon estat de conservació, etc... Al costat de la masia hi ha un pou amb una mina on hi brolla l'aigua. Abans es repartia pels jardins i anava a parar una mica més endavant on encara es pot apreciar una gran bassa que arreplegava l'aigua de la font. Encara avui és un agradable racó. Una altra font d'interès hi havia hagut entre un roure i una torre elèctrica, dins la vinya del costat de la casa. Era una font de clot. Una explanació del terreny la va deixar penjada i avui no raja. Hi ha també les diverses construccions dedicades a celler que es troben a ple funcionament. Tanmateix es conserva, encara que una mica abandonat un petit bosquet de pins i altres espècies arbòries darrera la capella, així com un safareig dins un interessant recinte amb porta enreixada al qual ha estat impossible accedir per causa de l'abundosa vegetació que creix al seu interior. Una palmera washingtoniana es va plantar als voltants de l'any 1936 i dona la benvinguda a la masia, que tenia al davant l'era.</p> | 08013-13 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Encara que es suposa l'existència d'aquesta casa en l'edat mitjana, sembla ser que el gruix de l'edificació que veiem en l'actualitat va ser aixecat en èpoques menys reculades de la història, fonamentalment entre els segles XVII i XIX, tot i que s'han de suposar diverses obres de reforma i ampliació al llarg de la seva història, que a simple vista resulta impossible de detectar. La masia de Can Ràfols dels Caus ha tingut i te encara un gran pes específic en el conjunt patrimonial d'Avinyonet. Dotada d'unes extenses propietats, i amb una interessant ubicació en un punt estratègic de comunicacions, a prop de les carrerades i la vella carretera d'Olesa de Bonesvalls i Begues, va tenir un gran poder econòmic que es va traduir en l'aixecament de diverses construccions de gran interès que es poden resseguir de la observació directa de certs elements arquitectònics que es troben avui visibles. Així, en llindes i paviments poden llegir-se tota una seqüència cronològica que parla de moments en que la casa va patir importants ampliacions i modificacions: 1634 (porta d'accés exterior), 1674, 1764 (a la porta d'accés a la cuina del forn de pa), 1819 (capella) , 1833 (marcada en una altra porta d'accés que antecedeix a la de 1634), i al baluard interior, la del 1864. Una porta amb baluard precedeix l'accés i es troba al costat de l'era. Aquesta porta, quasi monumental, es troba policromada, presenta una mena d'escut que fa referència a la vinya, i es va construir el 1863. El 1912 es construeix així mateix, el gran celler que encara es troba en funcionament (segons data al paviment de ciment decorat). Hi ha, a més, una gran palmera washingtoniana plantada cap al 1936 que dona la benvinguda a la masia davant d'un dels elements fortificats de l'edifici central, i abans d'arribar al segon baluard . Te capella, que havia estat d'ús públic, que es contempla en fitxa apart, llac, jardí amb bancs, bosc i un gran safareig construït el 1886, segons consta a la gran porta de ferro de l'entrada. La casa es trobava al costat de la carrerada i en ella s'hi havien guardat ramats. Disposaven de dues pletes a prop del nucli central i una altra a cal Piulet. La capella que encara es conserva, era pública, encara que propietat de la masia, i per documentació escrita se sap que es trobava en perfecte estat i ple ús l'any 1910 (PUIG I BOSCH, 1912). La masia, fins el començament de la dècada de 1930 va ser propietat de Pere Ràfols i Trabal, el qual va ser alcalde d'Avinyonet del Penedès i promotor de l'actual Casa de la Vila i del Centre Cultural de Cantallops. L'any 1933 va ser adquirida per Jacint Esteva i Fontanet. Així, l'any 1942, el Sr. Esteva va deixar que filmessin a casa seva i a les rodalies la pel·lícula titulada: 'El ladrón del guante blanco'. Una altra pel·lícula allí filmada va ser 'El hijo de Maria' (la protagonista era Núria Espert).</p> | 41.3586300,1.8008700 | 399699 | 4579263 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40323-foto-08013-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40323-foto-08013-13-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Figura sense numeració a l'inventari d'immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal d'Avinyonet del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Un dels propietaris de la casa, Jacint Esteva Grewe, va ser director de cinema per la qual cosa es van gravar diverses pel·lícules, al llarg de la dècada de 1960, al terme d'Avinyonet i a casa seva. Una d'aquestes pel·lícules va rebre un trofeu, que el propietari actual va col·locar com a decoració de la barana de l'escala interior d'accés a les cambres. | 94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||
| 40409 | Sant Sebastià dels Gorgs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-dels-gorgs | <p>GALÍ, David (1999) El Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs (Avinyonet del Penedès) a través de la Història Oral (història de la restauració, 1961-1977). 2 vols. MORATÓ I VIA, Salvador (1992 a) 'Rellotges de sol (I)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 3 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet. MORATÓ I VIA, Salvador (1992 b) 'Rellotges de sol (II)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 4 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet. VALLÈS I CUEVAS, J., ET AL. (1992) El Llibre Verd de Vilafranca. 2 vols. Col·lecció llibres de privilegis 2–3. Barcelona: Fundació Noguera Lleida. VARIS (2000) 'Vegueria de Vilafranca'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.</p> | XI | S'està produint un ràpid procés de transformació de la volumetria dels habitatges que envolten el monestir. | <p>Nucli de població que va créixer a conseqüència de l'establiment d'un monestir en aquesta plana envoltada de torrents, i abans, molt probablement, boscos. Del conjunt edificat destaquen per la seva individualitat les següents cases: Ca l'Amat, actualment unida al nucli pel recent creixement urbanístic, cal Pujol, ca l'Isidret, ambdós sobretot per formar part de l'antiga construcció que albergava el monestir, cal Bou Vell, ca l'Isidret, i els carrers de Baix i de Dalt, que formen un conjunt en el que s'ha de tenir molt en compte la seva volumetria, i en el cas del carrer de Baix, la tipologia de façanes. Can Segarra (MORATÓ I VIA, 1992b). A la façana s'endevina un rellotge de sol en avançat estat de deteriorament. No en resta cap línia horària ni restes de numeració. Tampoc no s'hi observa cap inscripció. Només es conserva la franja circular que envolta el quadrant. Ca l'Isidret al pati interior de la casa. Està molt deteriorat i el gnòmon mal orientat. Es va pintar en colors vermellosos (MORATÓ I VIA, 1992a). CA L'AMADEU: D'aquesta casa venien els de cal Bou; CAL CINTO (Casa Antonio Pinyol, 1771, segons consta a l'arc d'entrada) Arc de pedra amb una sitja al peu. A l'interior es conserva el mobiliari modernista. CARRER CAMPANAR Núm. 2 (magatzem), 4 (cal Pujol, plaça Maria Sabaté) CARRER DE DALT. Es conserva el volum original del carrer, encara que les cases han estat molt transformades. Destaquen el lateral de ca l'Esteve i els accessos a Cal Bou Vell i Nou. CARRER DE BAIX. Existeix la tradició de que abans era un torrent i que al costat hi havia un molí. La major part de les cases presenta una tipologia de planta baixa i pis. Núm. 5 (baixos reformats), 7, 9 (decoració de papallona), 17 (1881, porta amb arc escarser), 19 (conserva la numeració antiga i rellotge de sol a la façana encara que la porta ha estat reformada), 21 (porta d'arc escarser, conserva així mateix la numeració antiga). Al final del carrer, a la sortida del poble, es troba ca l'Amat. PLAÇA ESGLÉSIA Núm. 5 (ca l'Esteve); Núm. 6 (cal Bou Vell), núm. 7 (reformada), núm. 8 (té dues portes dovellades, en una hi ha la data 1771)</p> | 08013-99 | Sant Sebastià dels Gorgs. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS | <p>A la segona meitat del segle X, ja es pot parlar hipotèticament d' una església pre-romànica, de planta rectangular que seria l'edifici fundacional del posterior monestir de Sant Sebastià dels Gorgs (GALÍ,1999). L'any 1359, Sant Sebastià dels Gorgs era del cardenal d'Agrafulla (VALLÈS I CUEVAS, 1992) (VARIS, 2000).</p> | 41.3809200,1.7657400 | 396796 | 4581779 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40409-foto-08013-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40409-foto-08013-99-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Foto 1, Ca l'Amadeo; foto 2, Cal Pujol. | 85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 160,65 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml