Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40343 | Fons geològic i paleontològic procedent d'Avinyonet al Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-geologic-i-paleontologic-procedent-davinyonet-al-museu-de-vilafranca | <p>Inventari del Museu de Vilafranca-Museu del Vi</p> | Les col·leccions es troben en general en bon estat de conservació | <p>Sense precisió de l'indret de recollida (que no es pot facilitar pel Museu, per condició expressa establerta a les donacions corresponents), existeix dintre el fons de reserva i exposició del Museu una col·lecció de fòssils de la que es transcriuen els següents camps: l'inventari corresponent, amb la expressió del número de registre, el nom comú paleontològic, el tipus d'element, així com la font d'ingrés. Es presenta a continuació la relació de materials, ordenada per agrupacions tipològiques, descrivint cadascun dels elements i en els casos que no es fa expressió de la font d'ingrés és perquè aquesta es desconeguda: ALGA: regs. 4643, 4644, 4649, 4652 (algues calcificades, font d'ingrés Lluís Mossèn Via); 4662 (algues calcificades) BIVALVA: reg. 2610 (motlles intern i extern), 6045, 8245 (motlle, font d'ingrés Lluís Mossèn Via), 6060 (conquilles, font d'ingrés Rossend Olivella), 6066, 7931 (valves, font d'ingrés Rossend Olivella), 6070, 7721 (conquilles, font d'ingrés Lluís Mossèn Via), 6104, 6161, 7805, 7814 (valves, font d'ingrés Mossèn Lluís Via), 6113, 6128 (motlle, fons d'ingrès Lluís Mossèn Via), 6162, 7952 (valves), 6614 (motlle intern, font d'ingrès Lluís Mossèn Via), 6626 (valves, motlles intern i extern, font d'ingrés Lluís Mossèn Via), 6772, 8351, 9814 (motlle intern), 7750 (motlle), 8286, 8342 (valves, font d'ingrés Jordi Plans), 9882 (valves, motlle, font d'ingrés Jordi Plans) BRAQUIÜR: reg. 15.201 (closca, font d'ingrés Lluís Mossèn Via); 15.274 (closca, font d'ingrés Rossend Olivella). BRETXA TRAVERTÍNICA: reg. 3240. CORALL: esquelets de coralls, regs. 4701 (font d'ingrés Rossend Olivella), 4709, 4717, 4718 (font d'ingrés Jordi Plans), 4720 (font d'ingrés Lluís Mossèn Via) , 4728 (font d'ingrés Lluís Mossèn Via, Rossend Olivella, Pere Giró Romeu), 4752 (font d'ingrés Juan Miret Soler), 4788 (font d'ingrés Lluís Mossèn Via). EQUÍNID: reg. 12.091, 12.093 (esquelet, font d'ingrés Rossend Olivella).Microfòssil: reg. 2022 (esquelet, font d'ingrés Lluís Mossèn Via); 15.364 (font d'ingrés Jordi Plans); 15.366 (font d'ingrés Rossend Olivella) GASTERÒPODE: reg. 9929, 9952, 9959, 10.219, 10.260, 10.263, 10.268, 10.470, 10.473, 10.486, 10.494, 10.501, 10.507, 10.523, 10.541, 10.544 (conquilles, font d'ingrés Lluís Mossèn Via); 9935, 10.265 (conquilles); 9979, 10.499, 11.504, 11.565 (conquilles, font d'ingrés: Lluís Mossèn Via, Rossend Olivella, Pere Giró), 9994, 10.000, 10.498, 10.503, 10.548, 11.586 (conquilles, font d'ingrés Rossend Olivella), 10.204, 10.222, 10.233 (conquilles, font d'ingrés Jordi Plans); 10.249, 10.264, 11.611 (motlle extern, font d'ingrés Lluís Mossèn Via), 10. 253 (motlle intern, font d'ingrés Lluís Mossèn Via), 10.283, 10.497 (motlle intern, font d'ingrés Rossend Olivella); 10.295 (motlle intern i extern, font d'ingrés J. Ferrer); 10.369, 10.466, 10.492, 10.493, 10.536, 11.502, 11.721 (conquilles, font d'ingrés Jordi Plans); 10.454, 10.465 (conquilles, font d'ingrés Ramon Manyé); 12.299 (conquilles, font d'ingrés Lluís Mossèn Via i Moraleja); 10.562, 11.508 (conquilles). NAUTILUS: reg. 11.743 (motlle intern, font d'ingrés Lluís Mossèn Via) PEIX: reg. 12.123 (espina caudal i dents, font d'ingrés Jordi Plans) SENSE ESPECIFICAR: reg. 2541; 12.045 (esquelet, Lluís Mossèn Via)</p> | 08013-33 | 08720 - VILAFRANCA | <p>Aquestes col·leccions que augmenten el fons de reserva paleontològic del Museu de Vilafranca-Museu del Vi procedeixen de donacions fetes per gent que va recol·lectar aquests exemplars dins el terme d'Avinyonet, encara que per normes internes de la institució no sabem l'indret exacte de la seva procedència. Els donants van ser els següents: Rossend Olivella, Lluís Mossèn Via, Jordi Plans, Juan Miret Soler, a més altres dels que no figura el nom.</p> | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40343-foto-08013-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40343-foto-08013-33-3.jpg | Legal i física | Cenozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Per imperatiu intern del Museu, que considera aquesta una mesura de protecció patrimonial, no figura a l'inventari facilitat per la institució l'indret exacte de recollida dels materials. Las fotos que apareixen dins aquesta fitxa corresponen als següents materials: Fotografia 1- Venus MV-8.351 Fotografia 2-Turritela rotifera Fotografia 3- Ostres gryphoides MV-6.161 | 123 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 40406 | Fons arqueològic d'Avinyonet al Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-davinyonet-al-museu-de-vilafranca | <p>Com a materials arqueològics procedents d'Avinyonet, al Museu es troben sense inventariar, conservats als magatzems els materials següents, agrupats per jaciments i caixes: : 1. CAL BOU/CAMÍ CAPELLA LLINDA. 1 Varis. 2. CAL MARCEL. 1 Varis. 3. CAN FERRET. 1 Mitjana. 4. CAN RÀFOLS DELS CAUS. 1 Varis. 5. COLUMBARI DE L'ARBOÇAR. 1 petita (a destacar dins d'una capseta vidres romans). 6. COVA DEL FONDO DE LA COVA. Varis. 7. ESTEBAN FONTANALS. Varis. 8. GORNER. Varis. (En realitat és 1 nucli (?) de sílex). 9. LA TORRE. Varis. 10. MAS BERTRÀN. Varis. 11. MAS SUNYER. 1 Mitjana. 12. MONTRAGULL-MONTARGULL / VINYA D'EN ROMEU. 1 Varis. 13. SANTA MAGDALENA. 1 Varis. 14. SANTA SUSANNA. 1 petita. Inventariats: A la sales d'exposició: Número de registre : 2782 Nom de l'objecte : vas Ubicació : sala-17/vitrina-39/prestatge-2 Font d'ingrés : Pere Giró Romeu Lloc recol/jaciment: Avinyonet del Penedès Als magatzems: Número de registre : 7143 Nom de l'objecte : tallant metàl·lic Ubicació : colomar Font d'ingrés : Xavier Esteve Lloc recol/jaciment: Avinyonet del Penedès Número de registre : 7145 Nom de l'objecte : baioneta Ubicació : Colomar Font d'ingrés : Xavier Esteve Lloc recol/jaciment: Avinyonet del Penedès Número de registre : 7146 Nom de l'objecte : baioneta Ubicació : Colomar Font d'ingrés : Xavier Esteve Lloc recol/jaciment: Avinyonet del Penedès</p> | 08013-96 | 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40406-foto-08013-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40406-foto-08013-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40406-foto-08013-96-3.jpg | Legal i física | Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Foto 1,La Torre; Foto 2, Can Ferret; Foto 3, Cova del Fondo de la Cova. | 80|81|83|85|76 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 40312 | Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-sant-sebastia-dels-gorgs | <p>ADELL I GISBERT, Joan-Albert (1992) 'Sant Sebastià dels Gorgs'. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 79-85. GALÍ, David (1999) El Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs (Avinyonet del Penedès) a través de la Història Oral (història de la restauració, 1961-1977). 2 vols. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2502 (el monestir) i 2522 (el calze) ACCN MARGARIT, Mn. A. (1999) Sant Sebastià dels Gorgs. A la llum dels indicis arqueològics. Memòria de 1992. Treball inèdit ciclostilat a l'Arxiu Parroquial de Sant Cugat Sesgarrigues. OSONA, A. (1893) Guía itinararia de las serras de la Costa de Ponent de Barcelona ó sia del Noya inferior al mar y del Llobregat inferior al Panadés dividida en 76 itineraris. Segon edició corregida i augmentada. Barcelona. Pp.: 232-234. PLADEVALL I FONT, Antoni; LLORACH I SANTIS, Salvador (1992) 'Sant Sebastià dels Gorgs'. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 79-82.</p> | XI | Els treballs de rehabilitació del conjunt monumental es van iniciar el 1961, data en que la Diputació de Barcelona va emprendre diverses campanyes de restauració de l'antic priorat, especialment entre el 1970 i el 1974, i es dugueren a terme importants obres de consolidació del claustre i del campanar (PLADEVALL-LLORACH, 1992: 82). | <p>En una elevació natural s'alça aquest conjunt que presideix la plana d'Avinyonet. Es tracta de les dependències i l'església d'un antic monestir, avui església parroquial, que va centrar el nucli urbà crescut al seu redós i que porta el mateix nom. Hi destaquen les següents estructures de caire monàstic: l'església, situada al nord; el claustre, que centrava les dependències monacals, adossat a la banda sud de l'església i en part envaït per una casa que potser substitueix antigues dependències, i el campanar, amb enteixinat de guix a sota l' últim trespol de la torre, sense campanes, però que representa una construcció singular de grans dimensions adossada al costat sud-est de l'església. L'església és d'una sola nau capçada al llevant per un absis quadrat, cobert amb volta de creueria, amb contraforts als angles. Fou construïda després del 1380. No es pot precisar si s'aprofità o no el mur preexistent, ja que es cobert per uns arrebossats; en aquest mur hi ha una capella de planta rectangular coberta amb volta de canó de perfil apuntat, construïda entre el contrafort de l'arc d'obertura de l'absis i el contrafort de l'arc diafragmàtic apuntat del mig de la nau. La nau és coberta amb una volta de rajol, de perfil rebaixat, que amaga l'embigat, suportat pels arcs diafragmàtics. La façana de ponent es troba en el lloc on sembla devia haver-hi un segon arc diafragmàtic. En aquesta paret s'obre la portada, amb llinda i timpà esculpit, emfatitzat per un arquivolta que arrenca de sengles impostes, les quals probablement substitueixen dues columnes que devien existir abans que es desmuntés la portada del seu lloc original, vers l'any 1606 segons la inscripció que figura sota l'escut de Montserrat (monestir del qual passa a dependre aquest cenobi des del 1409), en la mateixa portada. El mur sud és la part de l'església on es conserven més elements de l'edifici original, abans de la seva transformació a la fi del segle XIV. Dels elements decoratius s'ha de destacar: 1- La porta: 1.1. el timpà, resseguit externament per una sanefa vegetal, en la qual s'entrecreuen dues tiges amb trifolis, de la mateixa manera que a les impostes. Al centre es situa una Maiestas Domini flanquejada per dos àngels que sostenen la mandorla mística. 1.2. les mènsules, en les que es representa un atlant (dreta) i una àguila que ataca un lleó (esquerra) 2. El claustre: Arcades de mig punt a les galeries oriental de les quals arrenquen capitells molt senzills, amb decoració geomètrica, uns i figurativa els altres. Destaca un capitell 3. L'enteixinat del sostre del segon pis del campanar, fet en guix. En aquest mateix pis hi ha tota una sèrie de grafitti populars que copsen d'interès documental. 4. La clau de la volta de creueria, decorada amb la imatge d'un Sant Martí voltat de sagetes, o sia, reconvertit en Sant Sebastià Destaca també el sarcòfag amb coberta rescrit en el moment del seu descobriment pel prior que va obrir-lo. La inscripció diu: 'FRA GUSTIN BRAGAO AYUSO DE CANILLAS PRIOR DESTE PRIOSATO. ABRI AÑO 1785. I EN ELLOS NO HALLE SINO VARIAS CALABERAS I HUESOS'. Aquest sarcòfag es troba adossat a un dels murs de la sagristia, a la planta baixa del campanar. Un altre sarcòfag descobert el 1916 es va traslladar al Museu Diocesà de Barcelona on es conserva avui. Es tracta del sepulcre d'Arnau de Vilanova. El disseny del vitrall de l'absis i el de la làmpada baldaquí de l'altar són del Sr. Cànovas i van ser fets l'any 1990. La realització és de l'empresa QUEI de Barcelona. Sota un dels sarcòfags conservats destaca l'existència d'un cap humà grosserament traçat que recorda una mènsula que presenta el mateix motiu figuratiu, i que es conserva a l'exterior de l'absis de Sant Jaume de Moja. El conjunt està tancat per un mur perimetral, incloent les cases de Can Pujol i Ca l'Isidret, i allò que devien ser en part horts. Els solars ocupats per aquestes dues cases s'haurien d'integrar dins el perímetre d'interès arqueològic del monument en qüestió.</p> | 08013-2 | Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El topònim del lloc de Sant Sebastià dels Gorgs apareix des del segle X, mentre que la fundació del monestir de Sant Sebastià data del segle XI. El nom té l'origen en la riera del mateix nom que transcorre prop del cenobi, i que encara presenta diversos gorgs al seu recorregut. La notícia més antiga coneguda en que es menciona aquest enclau religiós és de l'any 1024, quan es lleguen a aquesta església unes terres situades al terme d'Eramprunyà. Tanmateix, el primer document escrit en que es fa menció del topònim es troba al Cartulari de Sant Cugat del Vallès (núm. 112). Es tracta d'una delimitació de terres cedides a Sant Cugat, datat el 15 de gener de l'any 976 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001: 1): 'de orientis in ipsos gorgos, de meridie in villa de Lobos' . Existia, doncs, hipotèticament ja al segle XI, una església pre-romànica, de planta rectangular i amb coberta a dues aigües suportada per encavallades de fusta, que seria l'edifici fundacional del posterior monestir. Un testimoni de gran interès que dona a conèixer l'inici de la vida monàstica és el testament d'Ermengarda, filla del comte Borrell II de Barcelona i mare de Mir Geribert, dictat el 1030. En ell, Ermengarda dona a Sant Sebastià les vinyes que tenia als Gorgs i altres propietats menys importants. Així mateix, va ordenar vendre els seus cavalls, pollins, muls, porcs i espets de pa. També deixà a l'església de Sant Sebastià sis vaques més i la meitat de l'alou de Ventallós. La clàusula més rellevant d'aquest testament és aquella en la qual Ermengarda disposà que s'establissin a Sant Sebastià quatre monjos que, conjuntament amb els clergues que hi visquessin, tenien l'obligació de celebrar missa cada dia i resar matines i vespres, pregant per la salvació de la seva ànima. L'encarregat de tirar endavant les darreres disposicions d'Ermengarda va ser el seu fill, Mir Geribert, que es pot considerar el fundador del monestir. El 'príncep d'Olèrdola', com es conegut aquest personatge, es va ocupar de la dotació del cenobi, que esdevingué el monestir familiar on ell i els seus descendents havien de ser enterrats. És significatiu en aquest sentit el testament sacramental de Mir Geribert del 1060, jurat precisament sobre l'altar de Sant Martí de l'església de Sant Sebastià dels Gorgs. Es desconeix la data exacta de la consagració de la primera església i del començament de la vida comunitària, però en tot cas el cenobi ja funcionava el 1043 quan l'abat Miró i la resta de monjos van vendre a Geribert i a la seva esposa una parellada de terra al terme d'Olèrdola. Un dels signants d'aquesta carta de compra-venda és el mateix Mir Geribert. En poc temps Sant Sebastià va esdevenir el principal monestir del Penedès i de les comarques veïnes de l'Anoia i del Baix Llobregat. Aquest inici independent i brillant no va reeixir, ja que des del 1052 Sant Sebastià esdevingué un priorat, mesura portada a terme pel mateix Mir Geribert i la seva esposa Guisla, qui per tal d'assegurar la tutoria d'una abadia famosa i evitar les usurpacions de béns, va decidir la unió del petit cenobi amb Sant Víctor de Marsella, centre d'irradiació de la reforma gregoriana. L'any 1059 es produeix la unió definitiva, quan Geribert firmà un pacte amb l'abat de Sant Víctor de Marsella, pel qual des d'aquell moment els monjos provençals posseirien el priorat, tot observant la regla de Sant Benet. En el document es deixava clar que Sant Sebastià restaria per sempre més sota la protecció de la família de Mir Geribert, els Santmartí. La dotació essencial del monestir estava formada per les terres que l'envoltaven, per la parròquia de Sant Pau d'Ordal i per altres alous escampats per tot el Penedès. A més el monestir era propietari d'altres béns dispersos, entre el quals caldria destacar la Parellada dels Pòdols, sota el camí que anava del priorat a la Granada, els masos de Malselliga (les Gunyoles), un mas a Avinyonet i altres masos i alous per tot el Penedès, especialment als castells de Subirats i Santmartí.</p> | 41.3807200,1.7658100 | 396801 | 4581757 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40312-foto-08013-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40312-foto-08013-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40312-foto-08013-2-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | També resulta d'interès el calze contemporani fet per l'orfebre Joaquim Carreras i Nolla (Barcelona 1869-1948) (INVENTARI DE PATRIMONI, 1980-1985) Un motiu idèntic al del timpà de l'església es troba a la església francesa de Vezelay, encara de factura més depurada. (Continuació història) A finals del segle XII o començament del XIII es va realitzar l'ala de llevant del claustre, hipotèticament la de migdia (de la qual avui no en resta cap vestigi) i el portal romànic actual a instàncies del monjos marsellesos. Aquest portal romànic estava en una posició més avançada, en la mateixa línia que l'actual porta oest del claustre. Segurament llavors s'aixecaren una sèrie de dependències monacals entorn del claustre. El 1373 un terratrèmol afecta bona part del monestir. Potser l'edifici va patir danys, ja que en 1380 en una visita pastoral es palesa l'estat d'enrunament de l'absis i el campanar. Entre 1388 i 1450, més o menys, es duen a terme obres que consisteixen en refer els trespols del campanar, bastir l'absis actual amb volta de creueria subjectada per una clau –amb un Sant Martí voltat de sagetes, o sia, reconvertit en Sant Sebastià- i una coberta plana que desguassa per les gàrgoles dels contraforts de la seva part de llevant. A partir del segle XIV el monestir va patir una degeneració constant que tampoc es va acabar amb la seva incorporació a l'abadia de Montserrat el 1409, entrant poc desprès en una total decadència fins desaparèixer de l'interior de les seves dependències tot rastre de vida comunitària. Així, les rendes que mantenien els tres o quatre monjos que encara subsistien, passaren a ser percebudes per l'abadia matriu. Sant Sebastià va esdevenir un simple centre d'administració de diverses propietats de Montserrat, però menat per un prior. Des del segle XIV i durant els segles XV i XVI, les edificacions del monestir van patir un deteriorament molt gran, tot i les obres realitzades a la capçalera de l'església durant el segle XIV. D'aquesta manera, tot el conjunt va acabar en estat ruïnós, tal com expliquen les visites pastorals del segle XVI. Les últimes reformes importants documentades són de l'any 1606, en època del pare Jaume Forner, abat de Montserrat. Aquestes obres es van centrar fonamentalment en el trasllat del portal romànic a l'emplaçament actual, que comporta l'escurçament de la nau per la banda de ponent; l'obertura d'un òcul sobre el portal; potser la realització de la volta escarssera i el paviment de la nau; probablement, la construcció de la capella del Roser, al mur nord de l'església; una nova coberta per al campanar i segurament també l'enteixinat de guix situat sota el seu últim trespol; i l'engrandiment de l'edifici prioral per ponent. Ja en aquells anys i fins a l'exclaustració, Sant Sebastià havia esdevingut una simple propietat que els priors arrendaven a pagesos de la comarca. L'any 1785, el prior Agustí Bragado obre els sarcòfags de la planta baixa del campanar i en un d'ells grava el seu nom. Segurament és l'època en què s'aixeca el cor. La desaparició definitiva del priorat es va produir entre el 1821 (exclaustració i subhasta, passant a mans de particulars) i el 1835, any aquest darrer en que es produeix la definitiva secularització. Tot i el parèntesi de l'últim període de govern de Ferran VII, els antics propietaris, Jaume Hugas i Josep Faiges, recuperaven la finca el 1835, excepte l'església, que va passar a ser considerada un annex de la parròquia d'Avinyonet i, a partir del 1851, parròquia independent' (PLADEVALL-LLORACH, 1992: 79-82). El calze és obra de l'orfebre Joaquim Carreras i Nolla (Barcelona 1869-1948), que era descendent d'una família d'argenters i joiers fundada per Francesc Carreras i Matas a Barcelona, l'any 1766. L'any 1915 s'associà amb la família Masriera i fou iniciada la casa Masriera i Carreras, S.A.(INVENTARI DE PATRIMONI, 1980-1985) | 92|93|94|98|85 | 46 | 1.2 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||
| 40315 | Masia de Llinda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-llinda | XII-XVIII | <p>Encara que la masia forma un conjunt inseparable amb l'esglesiola, pel seu interès arquitectònic fa que es consideri com a ítem propi. Entre la masia i la capella, avui dia hi ha un cup de vi. El conjunt rural presenta diverses edificacions. De manera sumària es pot dir que el cos principal de la casa té planta rectangular, està cobert amb teulada disposada a dues vessants, i els murs són de maçoneria, arrebossada en color gris a la façana principal. Te dues portes d'accés, la de la façana principal és d'arc de mig punt de factura molt moderna, en un acabat que segurament substitueix a un altre similar, però de més antic. Resulten d'interès les finestres que es troben a l'alçada del primer pis, recercades mitjançant carreus toscament treballats i amb ampits de pedra, la central presenta un mig festejador per l'interior. A simple vista s'aprecien dos grans cossos de construcció: l'un ocupa dues terceres parts del cos principal de la masia, i l'altre es troba en un extrem que conforma la part restant. Les cantoneres de l'edifici són de carreus de pedra vista. El sostre de la primera planta té maons vistos entre l'embigat pintats amb calç fent la forma d'un rombe en reserva en cada cairó. Destaca dins el mobiliari una còmoda i un rellotge de peu amb la inscripció 'LLINDA' al globus i una representació de Napoleó a la base. Existeix, també, una alcova amb decoració de guix pintada en blau i un llit de finals del segle XVIII. A la zona immediata a la capella es troben les edificacions annexes destinades a cups pel vi i, exempt, per l'extrem oposat, hi ha un edifici destinat a magatzem i celler (foto 3), el qual va ser construït l'any 1898 per l'arquitecte Pont i Gomà. El plafó de ceràmica que hi ha a la façana, a sota dels buits respiralls de la part alta de la construcció, amb una representació de Sant Isidre llaurador, és del segle XVIII. Al peu de la façana de la masia principal dins el jardí hi ha elements decoratius fets a base de rajoles esmaltades datables, així mateix, dins el segle XVIII. L'església, annexa, consta d'una nau amb edificació al damunt. Té volta de canó, absis amb arquacions i bandes llombardes als murs. En el mur sud hi ha una finestra de doble esqueixada i una porta refeta d'estil renaixement. Cal assenyalar que al costat N, en una nau dedicada a trull hi ha l'arrencada d'un arc toral, d'una nau i l'absis, tot de grans proporcions, el que fa deduir que l'edifici actual sigui una capella lateral de l'antic edifici.</p> | 08013-5 | Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS | <p>La capella apareix esmentada per primera vegada el 979 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001), (LLORACH SANTÍS, 1992b) en una donació que féu Sunifred d'una torre, unes cases i d'altres propietats que posseïa al terme d'Olèrdola. Una de les afrontacions dels alous cedits correspon al gual de Santa Margarida. Segons es desprèn d'un document de Sant Sebastià dels Gorgs, l'any 1024 s'hi feien obres. No tornem a tenir notícies de l'església fins el 1153. Aquell any, dins la capella de Santa Margarida i sota l'acolliment del prevere Berenguer Arnau, Pere Berenguer i uns altres homes convingueren cercar una concòrdia entre l'abat Ramon de Sant Cugat del Vallès i Ramon Mira, que pledejaven per la titularitat d'unes terres de Masquefa. Al final de l'edat mitjana la capella passà per força vicissituds, com ho demostra una visita pastoral feta el 1508. Santa Margarida necessitava en aquell moment una reparació del sostre i de les portes i no disposava ni de campana ni de cap tipus d'ornament. Més tard, per causes desconegudes es va perdre el record de la santa titular i l'església agafà el nom pel qual ara es coneix Pel que fa a la masia, i com a dada singular, es conserva una teula que indica una data de col·locació d'una de les cobertes de la casa. En aquesta teula es pot llegir lo següent: 'Vuy dia 22 de abril de 1729'. Hi ha també una cèdula conforme un avantpassat (Jaume Almirall i Miró) havia estat familiar del Sant Ofici. L'any 1898 va haver-hi un aplec a la capella que va reunir prop de 3.000 persones portant creus i banderes en honor de la Verge de Llinda. Es va fer una missa de campanya. Durant el segle XX va patir les escomeses devastadores de la guerra de 1936, de manera que l'església fou cremada, i només se salvaren les rajoles policromades del segle XVIII del paviment del presbiteri.</p> | 41.3845300,1.7562400 | 396007 | 4582191 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40315-foto-08013-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40315-foto-08013-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40315-foto-08013-5-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El dilluns de Pasqua s'hi celebra un aplec. La masia forma un conjunt inseparable de l'esglesiola. Dins la masia es conserven els ornaments litúrgics de la capella així com els vestits sacerdotals i de la Mare de Deu, dins un moble fet expressament per aquesta finalitat. Es conserven els vestits de cada època de l'any i sembla que es poden datar els del sacerdot en el segle XIX i els de la Verge i el Nen en el XVIII. | 92|94|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40320 | Santa Susanna/Caseriu de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-susannacaseriu-de-santa-susanna | <p>CARBONELL VIRELLA, V. (1981) 'Els castells del Penedès' Butlletí de la Biblioteca - Museu Víctor Balaguer, p. 72, Vilanova i la Geltrú. CATALUNYA ROMÀNICA. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid/Barcelona: C.S.I.C. EL PENEDÈS (1967) 'El Penedès', Els castells catalans, Barcelona: Ed. Rafael Dalmau. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2530. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. LLORACH SANTÍS, S. (1992a) 'Castells i edificacions militars de l'Alt '. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. P.: 38. MIRET, X. (1983) 'La quadra medieval de Santa Susanna' Olerdulae, Any VIII, Núm. 21-22, pp. 22-23, Vilanova i la Geltrú RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta. VIRELLA BLODA, J. /1968) 'Els castell de Santa Susanna', Circular per als socis de l'agrupació excursionista Talaia, Vilanova i la Geltrú.</p> | És un dels pocs conjunts que encara conserven ràfec amb teules pintades amb dent de llop. | <p>Molt a prop del Puig de la Mola, un dels cims més alts del Garraf, i en el fons d'una vall excavada per la riera de Begues, es troba aquest conjunt de construccions enlairat d'alt d'un roquissar d'uns 350 metres de llarg per uns 150 d'amplada. El caseriu que forma es va edificar al llarg dels segles al pla que porta el mateix nom (Santa Susanna), i en el qual circula en meandre, la riera de Begues. Aquesta situació li dona un aspecte majestuós. La llogaret està format per cinc nuclis edificats, un d'ells fortificat, en estat ruïnós o semiruïnós. En destaquen: la Casa Gran, el conjunt de major entitat, situat al punt més elevat; Can Mison, de menors dimensions, Can Blai, a peu de la roca, sota la Casa Gran, i per últim, a la vessant nord-est, hi ha un magatzem utilitzat a l'actualitat com a garatge. La fortificació com a tal, es presenta en la torre quadrangular que destaca al sud-oest de la construcció i per la presència de petites troneres de l'època de les guerres carlines. La porta principal al conjunt està coberta amb un arc escarser i el terra exterior està pavimentat amb pedres. Part de la torre va ser convertida en dipòsits de vi, avui fora d'ús. En l'encavallada de fusta que cobreix aquest es pot llegir, escrit en guix 'Año 1897. Queido un rayo en este castillo'. El caseriu va anar quedant en un progressiu abandó fins arribar a ser total a mitjans de la dècada de 1970. Són tres els dipòsits rodons, enrajolats i envernissats, més antics que encara es conserven. Sembla ser que durant la dècada de 1950, es van transformar i construir nous dipòsits de forma quadrada. En aquesta època hi havia quatre forns de pa, cinc cases i sis cups. Hi van arribar a viure cinc famílies. Avui tan sols rep la visita del pagès i el propietari, que treballa les terres de cultiu que l'envolten i dels excursionistes i ciclistes de muntanya que visiten el paratge. Respecte de la capella no s'ha trobat cap indici dins el conjunt, però hi ha la tradició de que aquesta es trobaria a l'antic camí d'Olivella (Informació oral Joan Raventós Alabreda, juny 2003). Dels espais més característics del conjunt destaquen la habitació coneguda com a La Prisió, un espai lúgubre, excavat i construït al terra, amb un únic accés des d'alt. Una altra dependència que destaca per la seva curiositat és la que la tradició oral atribueix a la 'sala dels nuvis', en la qual en el segle XIX es quedaven tancats i barrats les parelles recent casades del caseriu, passant una breu i econòmica lluna de mel. Els aliments se'ls facilitaven mitjançant una petita obertura a la paret. En aquesta sala hi ha una finestra amb un mig festejador. Hi ha també celler i en els magatzems, localitzats bàsicament al pis superior, es guardaven per al seu assecat gra, ametlles, olives, etc. Hi ha també estances on es guardaven els animals, com ara caballerisses (encara es poden veure els pessebres). Una altra zona derruïda del conjunt era utilitzada per tenir aviram, cunills i porcs. En tota la extensió del pla, i també a les vessants de les muntanyes més properes, es cultiven sobretot la vinya i els arbres fruiters, principalment presseguers, encara que amb la baixa qualitat del sol del massís del Garraf. Als voltants de la caseria hi ha tres pous: un al nord, al costa d'una vinya, un segon en el camí que mena al conjunt edificat, i als seus peus, i un tercer, al sud, al costat del pi blanc centenari. Aquest darrer sembla tenir una gran capacitat de magatzematge, ja que en èpoques de pluja continuada, el pou es desborda molt abans de que l'aigua pugui baixar per la riera de Begues, a lo qual indubtablement també ajuda el fet de que l'aigua de pluja es filtri ràpidament sota terra degut al tipus de terreny del Garraf. Un altre element d'interès a prop és la bassa d'aigua de 500 m3 de capacitat catalogada com a de tercer ordre, segons el Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI) d'Avinyonet del Penedès.</p> | 08013-10 | Santa Susanna, 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>L'indret estava habitat en època ibero-romana, tal i com demostren les restes arqueològiques trobats als voltants. Tres pous proveïen d'aigua als seus habitants fins al seu abandó, i un dipòsit d'oli evidenciava un cultiu intensiu d'olivera, la qual encara es troba present al pla. El topònim 'Quadra de Santa Susanna' apareix documentat des del segle XI, tal com recull l'obra 'Catalunya Romànica' (CATALUNYA ROMÀNICA, 1992). Santa Susanna és un testimoniatge feudal el més antic d'Avinyonet (1953) (SADURNÍ ET AL., 2000). Una quadra medieval era una demarcació amb jurisdicció pròpia dintre el terme d'un castell. Les terres que pertanyien a aquesta demarcació estaven dirigides des d'una fortalesa on vivia el senyor, el qual cobrava impostos als pagesos que les cultivaven. El nucli arquitectònic de la quadra es caracteritzava per la presència d'una fortificació que donava seguretat a un grup de cases i per l'existència d'un recinte religiós. D'aquesta manera els habitants cultivaven les terres properes a la quadra assegurant-se els serveis de seguretat i espirituals que donaven la fortificació i la capella. Santa Susanna era una quadra peculiar, ja que els nuclis habitats s'agrupaven en la penya que presidia el pla, donant ella mateixa suficient aïllament i seguretat. En el cas de Santa Susanna, 'Quadra' faria referència a una torre de defensa construïda per part d'algun cavaller, per voluntat del comte de Barcelona Ramon Berenguer I (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). En qualsevol cas, el topònim 'Quadres' apareix associat a la parròquia de Sant Pere d'Avinyó, en diversos documents privats del segle XII (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). També apareix Santa Susanna en diversos documents sota l'apel·latiu de 'castell', així per exemple en el segle XVII ('lo castell i la quadra, en el terme del castell d'Avinyó'. De qualsevol manera, se sap que en el segle XII, la quadra pertanyia al senyor Ramon de Ribes i a la seva muller, Sibil·la, els quals, l'any 1158, van fer donació a Berenguer d'Avinyó del 'podium de Sancta Susanna', dins el terme del castell d'Olèrdola i parròquia de Sant Pere d'Avinyó. Aquest els va reconèixer com a senyors i es va comprometre a cultivar les terres de Santa Susanna i aixecar una fortalesa i cases (VILLACAMPA et al s.d.). La falta de documentació potser indiqui el poc desenvolupament d'aquesta quadra a través dels segles. Del període històric compres entre el segle XII i el XIV, no es coneixen documents. De tota manera, dins el llogarret encastellat s'endevina una torre quadrangular que sembla posterior al segle XIII. El 1332 se té testimoni d'una cerimònia d'infeduació que es va celebrar el 26 de gener en la qual el cavaller Guillem d'Avinyó va prestar fidelitat i homenatge al també cavaller Bernat Guillem de Ribes pel feu de Santa Susanna, el qual lliura uns guants com a símbol de potestat senyorial. La història es succeeix en diversos episodis documentats, dels que es destaca la venta de Santa Susanna per part dels Ribes a l'Episcopat de Barcelona el 1389. Altres documents parlen de les relacions de l'Episcopat i Guillem d'Olivella al segle XV, i del privilegi obtingut de tallar llenya, l'any 1484 per les gents de Vilafranca, quan la quadra era senyoriu de Pere Ramon d'Avinyó, habitant de les Gunyoles. Posteriorment apareixen els cognoms de Perpinyà Gelabert i Mas, al segle XVII com a propietaris de l'indret. El cognom Marcé, actual en la possessió d'aquest llogaret, apareix a la documentació l'any 1630 (Jaume Marcé), com a pagès habitant d'aquest indret. Actualment, tant el caseriu com a les terres que la envolten, són propietat de Joan Raventós i Marcé. Aquest indret pertany a la família Marcé amb seguretat des del segle XVIII A propòsit encara es conserva una fita que correspon a l'afrontació de les seves terres i que porta el seu nom 'Marcé'. A Santa Susanna hi havia rabassaires i no parcers.</p> | 41.3315300,1.8133800 | 400704 | 4576240 | 1152 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40320-foto-08013-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40320-foto-08013-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40320-foto-08013-10-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | IPAC Núm. 2530 ACCN Inclòs a l'inventari de l'Arxiu Històric del C.O.A.C. | 83|80 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 40323 | Can Ràfols dels Caus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rafols-dels-caus | <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2538ACCNIPAC PUIG I BOSCH, Ramon (1912) 'L'Apat'. Sant Sadurní d'Anoia.</p> | XVIII | El propietari està fent una restauració amb molt d'encert i amb un estil prou modern i, alhora, respectuós. | <p>Masia fortificada. Es tracta d'un conjunt format per diverses construccions que presenten un volum considerable. L'edifici principal és de planta quadrangular, i consta de planta baixa, pis i golfes. Hi ha afegida una ala lateral. La coberta és a dues vessants. Té cantoneres de pedra, torrelles de planta circular amb templets als angles, amb cúpules i espitlleres, així com baluards (interior i exterior), l'exterior decorat amb pintura mural bicolor. El conjunt es troba complementat per una interessant capella, d'una sola nau amb coberta a dues vessants i volta escarsera amb llunetes i façana amb porta frontal allindada i ull de bou. Al seu interior, encara que en mal estat de conservació resten pintures murals. Destaquen de les seves dependències i elements de valor patrimonial: -la cuina, amb les grans piques (inclou una per desalar el bacallà), i la cuina econòmica. -les escales d'accés a la zona d'habitatge que es troba al primer i segon pis, amb interessant barana de ferro treballat a forja, calaixera original de la casa a la zona d'accés a l'habitatge, i pintures murals que essencialment reprodueixen escenes de cacera. Com a dada singular, es va col·locar com a remat de l'inici de la barana d'aquesta escala un trofeu que va rebre un germà de l'actual propietari com a premi guanyat a un concurs cinematogràfic concedit a una de les seves pel·lícules que es van filmar a la masia i al terme d'Avinyonet. -La llotja de totxo, avui en part cegada, que s'obre a l'alçada del tercer pis, i que donava llum a les dependències interiors, sobre la qual hi ha la tradició oral de que eren el lloc en què hi vivia el capellà que servia la capella de la masia. -el cosidor, de parets profusament decorades, amb tota la col·lecció de motlles de sastreria. -el gran forn de pa i altres dependències antigues, com l'oratori. -la pica de filtre, a prop del forn. -els paviments de rajoles d'argila, molts dels quals presenten les inicials del seu antic propietari Ràfols. -els paviments emmarcats dels patis interiors, que encara es conserven en relatiu bon estat de conservació, etc... Al costat de la masia hi ha un pou amb una mina on hi brolla l'aigua. Abans es repartia pels jardins i anava a parar una mica més endavant on encara es pot apreciar una gran bassa que arreplegava l'aigua de la font. Encara avui és un agradable racó. Una altra font d'interès hi havia hagut entre un roure i una torre elèctrica, dins la vinya del costat de la casa. Era una font de clot. Una explanació del terreny la va deixar penjada i avui no raja. Hi ha també les diverses construccions dedicades a celler que es troben a ple funcionament. Tanmateix es conserva, encara que una mica abandonat un petit bosquet de pins i altres espècies arbòries darrera la capella, així com un safareig dins un interessant recinte amb porta enreixada al qual ha estat impossible accedir per causa de l'abundosa vegetació que creix al seu interior. Una palmera washingtoniana es va plantar als voltants de l'any 1936 i dona la benvinguda a la masia, que tenia al davant l'era.</p> | 08013-13 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Encara que es suposa l'existència d'aquesta casa en l'edat mitjana, sembla ser que el gruix de l'edificació que veiem en l'actualitat va ser aixecat en èpoques menys reculades de la història, fonamentalment entre els segles XVII i XIX, tot i que s'han de suposar diverses obres de reforma i ampliació al llarg de la seva història, que a simple vista resulta impossible de detectar. La masia de Can Ràfols dels Caus ha tingut i te encara un gran pes específic en el conjunt patrimonial d'Avinyonet. Dotada d'unes extenses propietats, i amb una interessant ubicació en un punt estratègic de comunicacions, a prop de les carrerades i la vella carretera d'Olesa de Bonesvalls i Begues, va tenir un gran poder econòmic que es va traduir en l'aixecament de diverses construccions de gran interès que es poden resseguir de la observació directa de certs elements arquitectònics que es troben avui visibles. Així, en llindes i paviments poden llegir-se tota una seqüència cronològica que parla de moments en que la casa va patir importants ampliacions i modificacions: 1634 (porta d'accés exterior), 1674, 1764 (a la porta d'accés a la cuina del forn de pa), 1819 (capella) , 1833 (marcada en una altra porta d'accés que antecedeix a la de 1634), i al baluard interior, la del 1864. Una porta amb baluard precedeix l'accés i es troba al costat de l'era. Aquesta porta, quasi monumental, es troba policromada, presenta una mena d'escut que fa referència a la vinya, i es va construir el 1863. El 1912 es construeix així mateix, el gran celler que encara es troba en funcionament (segons data al paviment de ciment decorat). Hi ha, a més, una gran palmera washingtoniana plantada cap al 1936 que dona la benvinguda a la masia davant d'un dels elements fortificats de l'edifici central, i abans d'arribar al segon baluard . Te capella, que havia estat d'ús públic, que es contempla en fitxa apart, llac, jardí amb bancs, bosc i un gran safareig construït el 1886, segons consta a la gran porta de ferro de l'entrada. La casa es trobava al costat de la carrerada i en ella s'hi havien guardat ramats. Disposaven de dues pletes a prop del nucli central i una altra a cal Piulet. La capella que encara es conserva, era pública, encara que propietat de la masia, i per documentació escrita se sap que es trobava en perfecte estat i ple ús l'any 1910 (PUIG I BOSCH, 1912). La masia, fins el començament de la dècada de 1930 va ser propietat de Pere Ràfols i Trabal, el qual va ser alcalde d'Avinyonet del Penedès i promotor de l'actual Casa de la Vila i del Centre Cultural de Cantallops. L'any 1933 va ser adquirida per Jacint Esteva i Fontanet. Així, l'any 1942, el Sr. Esteva va deixar que filmessin a casa seva i a les rodalies la pel·lícula titulada: 'El ladrón del guante blanco'. Una altra pel·lícula allí filmada va ser 'El hijo de Maria' (la protagonista era Núria Espert).</p> | 41.3586300,1.8008700 | 399699 | 4579263 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40323-foto-08013-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40323-foto-08013-13-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Figura sense numeració a l'inventari d'immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal d'Avinyonet del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Un dels propietaris de la casa, Jacint Esteva Grewe, va ser director de cinema per la qual cosa es van gravar diverses pel·lícules, al llarg de la dècada de 1960, al terme d'Avinyonet i a casa seva. Una d'aquestes pel·lícules va rebre un trofeu, que el propietari actual va col·locar com a decoració de la barana de l'escala interior d'accés a les cambres. | 94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 40325 | Cal Castellet/La Castelleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-castelletla-castelleta | <p>LISTA (1825) Lista per aplegar lo salario del Senyor governador per lo Añ de 1825 (Arxiu particular Can Fontanals) MARGARIT, A (1983b) Seguint els trams de la Via Augusta I. De l'Estanyol al coll de Sesgarrigues. Barcelona: L'autor. TELL, Pere (1999c) 'Els noms de les cases III: La Garrofa i la Castelleta' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 30 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> | <p>Conjunt d'edificacions amb corrals que formen un petit caseriu coneguda sota el nom de 'La Castelleta'. En els seus paraments es conserven restes de tàpia. Es composa de tres cases de tipologia pròpia dels segles XVIII i especialment XIX i transició al XX. Les estructures arquitectòniques d'èpoques anteriors, si encara existeixen, es troben emmascarades. Les cobertes son a dues vessants i de teula àrab. Les parets, encara que en molt mal estat de conservació, es troben majoritàriament arrebossades. Alguns dels buits presenten ampits de pedra, conservant-se en molts elements de fusteria tradicional. No s'ha tingut accés a l'interior dels habitatges.</p> | 08013-15 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El 1825 surt esmentat el topònim anomenant una 'vinya de Castelleta' per la qual pagava Pere Raventós contribució (LISTA, 1825). Els amos de dos d'elles son els mateixos que de la Torre. Abans vivien en aquesta casa. Una de les edificacions principals està datada el 1837, i per informació oral se sap que hi havia viscut n'Antoni Catasús Poch, després el seu fill, Josep Catasús Pons, casat amb na Rosalia Vives, de la Granada. Actualment hi viu la seva néta Maria Dolors i la seva família. El nom de cal Castellet es perd en la memòria del temps (TELL, 1999c). Per a Mn. Antoni Margarit, qui parla del topònim Torres Beces referit a aquest indret, aquest topònim respon a l'existència de dues torres: Mas Bertran i La Castelleta. L'existència d'aquestes hauria de ser anterior a la repoblació' (MARGARIT, 1983b). L'any 1176 el monestir de Sant Cugat encomana a Bertran de Solario, és a dir l'amo de Mas Bertran, la 'baiulia' de Torres Beces, incloent-hi el 'Campo de Lupo' (MARGARIT, 1983a).</p> | 41.3824700,1.7405000 | 394688 | 4581982 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40325-foto-08013-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40325-foto-08013-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40325-foto-08013-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Al plànol oficial de la Generalitat apareix equivocat el topònim de cal Castellet, ja que apareix com a mas Bertran. | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40326 | Les Cases Blanques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-blanques | <p>INFORMACIÓ ORAL MN. ANTONI MARGARIT, febrer 2003 INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2537ACCNIPAC</p> | XVIII | Es troba molt abandonada | <p>Masia de tipus basilical, amb portal de mig punt dovellat, cantoneres de pedra i façana arrebossada. Consta de planta baixa, pis i golfes. Les cobertes són de teula àrab, a dues vessants. El portal principal d'accés és força interessant, i sembla un dels elements més antics, possiblement anterior a la resta de la façana que es va reconstruir al segle XVIII, d'acord amb la seva tipologia. Presenta alguna creu grafittada com a símbol de protecció de la casa. A la planta baixa i dins les dependències dedicades a acollir el bestiar, es troben antics arcs d'aspecte gòtic cegats i emmascarats dins paraments posteriors. Al seu interior també es conserven elements de gust modernista. Les golfes tenen obertures d'arc de mig punt i les finestres són emmarcades per carreus de pedra, que també són utilitzats a les cantoneres (INVENTARI, 1986: 24). Les rajoles de les golfes tenen la marca de JR, a l'igual que a Can Ràfols dels Caus i cal Pauet Ràfols de Clariana. Destaquen les dependències dedicades a la transformació del vi, amb dos cups, premsa de ferro d'un fus, l'era, etc.. Té bosc, terres de cultiu, pous, i destaca d'aquest conjunt l'era que hi ha darrera la masia, coneguda com a de Cal Ferlando, per correspondre a la primera casa, avui ensorrada que hi ha en arribant a la masia. L'era, avui al mig d'un bosc de pins, presenta al centre un pi de considerables dimensions que es contempla com a arbre singular en fitxa apart. Altres elements d'interès que es troben al seu perímetre son les basses del Xuquit. En la zona s'agafen abundants fòssils d'ambient marí.</p> | 08013-16 | Arboçar de Dalt 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La masia va ser, al costat de Mas Sunyer, part integrant en la fundació de l'Arboçar. Al Cartulari de Poblet (1056), surt un tal Bernat Guillem de Lobozez que es podria situar a Cases Blanques (informació oral Mn. Antoni Margarit, febrer 2003), i d'ell, fàcilment un fill de Guillem Amat de Castellvell, en podrien ser descendents els Castellví de Cases Blanques que aquest autor troba en documentació del segle XVI de l'arxiu de Sant Cugat Sesgarrigues. Dos renoms que s'han conservat en la memòria oral com a provinents d'aquest nucli són CAL FERLANDO, i CAL DILLUNS. Joan Raventós Raventós, venia de Cases Blanques. La seva casa es coneixia com a Cal dilluns. Aquest renom li venia del fet de que allí es llogaven els jornalers. Era creença general que els millors jornalers eren els del dilluns, per que aquest dia els treballadors anaven més descansats i feien millor la feina que la resta dels dies de la setmana. Aquest va ser el motiu pel qual se lis va posar aquest renom.</p> | 41.3369400,1.7749600 | 397498 | 4576886 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40326-foto-08013-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40326-foto-08013-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40326-foto-08013-16-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Inclòs a l'inventari de l'Arxiu Històric del C.O.A.C. | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 40345 | Carrer de Montjuïc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-montjuic | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2514 ACCN MADOZ, Pascual (1848-1850) Diccionario Geogràfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Imprenta del Diccionario de D. Pascual Madoz. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | XVIII | <p>Conjunt d'habitatges que flanquegen un carrer en pendent. Es tracta de varies cases entre mitgeres, de dues crugies, compostes de planta baixa i pis (i golfes de vegades), amb coberta de teula àrab a dues vessants, amb pocs elements decoratius (només algun frontó de línies corbades, boles ornamentals, etc) i adaptades a l'ús agrícola.</p> | 08013-35 | Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Aquestes són cases fetes a l'època de l'extensió del conreu de la vinya i responen a un moment de riquesa al Penedès (INVENTARI, 1986: 27). Probablement es tracti d'un antic camí o carrer que unia el nucli de Les Gunyoles pròpiament dit amb el de l'antiga quadra que portava el nom de Montjuïc, al centre físic de la qual devia trobar-se al segle XVIII el casal més important d'aquest indret, conegut avui com a Cal Ton de la Paula. L'existència de la quadra la recull el Diccionari Madoz, en parlar de la veu 'Monjuich': 'cuadra en la provincia, audiència territorial, c.g. y dióc. De Barcelona, part. jud. De Vilafranca del Panadés. Consta de unas cuantas CASAS unidas á la pobl. De Guñolas, de la cual y de la de Aviñonet depende en todo' (MADOZ, 1848, XI: 505). També en la veu 'Aviñonet' parla de 'los caserios llamados Cuadra de Monjuich, Cantallops, y el Santuario de Sant Sebastián; en el primero hay 10 casas reunidas, en el segundo 8, y en el tercero 5 reunidas y 4 solares (...)' (MADOZ, 1850, III: 188).</p> | 41.3520300,1.7820400 | 398114 | 4578552 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40345-foto-08013-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40345-foto-08013-35-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El seu interès rau en el propi origen i significació social. El carrer va nèixer com a part de la carrerada de la Cerdanya, al seu pas per una costa pendent, la que avui ocupa el carrer que porta aquest nom. Potser que el fet de que passés la carrerada per un indret tan pronunciat, expliqués el fet de la seva extraordinària amplada. La foto 2 és del primer terç del segle XX, i la va proporcionar el Sr. Ton Ràfols de Les Gunyoles, la imatge correspon a una festa al carrer, que es troba ornamentat per garlandes. | 94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 40363 | Collblanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collblanc | <p>ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ ORAL MN. MARGARIT, Gener 2003. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2509ACCNIPAC (Mas Caballer de Baix) TELL, Pere (1999b) 'Els noms de les cases II: Collblanch' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 29 p. 31. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> | XVI-XX | <p>S'integra dins d'aquesta fitxa per un costat el nucli de població que va sorgir al llarg de la carretera de Barcelona, i per l'altre, les cases d'interès que, disseminades pel territori corresponent a aquest nucli, formen part d'aquesta entitat de població. Respecte del nucli que va créixer al costat de la carretera, resulten d'interès les cases números 1, 3 (cal Jan), 4, 6, 8, (la 10 està reformada), 12, 16 i 18, 22-24 (ca la Joana)-26 (cal Fuster) (conjunt). Son cases de planta baixa o de planta baixa i pis, amb els buits de portes i finestres recercats amb guardapols i amb sòcols. Les teulades són a dues vessants i cobertes de teula àrab amb ràfecs simples la majoria. Les cases responen a una tipologia de façana pròpia del començament del segle XX, època en que es de suposar que es van arranjar. Pel que fa al poblament disseminat, destaquen així mateix les masies de: -Mas Cavaller de Dalt, a tocar el camí d'Avinyó, de planta quadrangular, desenvolupada en alçada en planta baixa i planta pis, teulada a dues vessants i buits plans recercats amb guardapols. -La Granja, edifici exempt construït dins el segle XX, amb un bon nombre de dependències pels animals, -cal Laio, al seu costat, i sobretot, l'antiga casa de -Mas Cavaller de Baix, que domina amb la seva antiga fesomia tot aquest espai tan planer. Mas Cavaller de Baix és una masia de gran interès des d'un punt de vista patrimonial. Està composta de planta baixa i pis, i coberta a dues aigües. Els portals d'entrada són adovellats, un d'arc de mig punt i l'altre d'arc rebaixat. Té contraforts laterals i frontals, i cantoneres de pedra. La finestra central superior és d'arc conopial lobulat amb ampits, llindes i brancals de pedra. Un altre element a considerar pel seu valor patrimonial és el pou del Veguer, a tocar la carretera, que, com el mas Cavaller, es contempla en fitxa apart.</p> | 08013-53 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>En aquest indret planer es van construir al segle XVIII un grup de cases les façanes de les quals, segons tradició oral, quan es va construir la carretera, es van recular. Aquí viuen des del segle XVIII i XIX, les famílies Ràfols (Cal Jan la va construir en Josep Ràfols) , Marcé (Cal Baldiri també és de finals del segle XVIII, i la va construir en Baldiri Marcé. D'aquesta casa van sortir moltes de les famílies que van viure al llarg de molts anys en aquest nucli, així per exemple: -cal Silo, amb topònim anterior al de Salvador Marcé Mata, de cal Baldiri, qui la va a habitar; -cal Martí, que porta el nom de Martí Marcé Mata, fill de Cal Baldiri, qui va construir aquesta casa l'any 1930. -'ca la Matilde', construïda per en Pere Picoret de Vilanova i la seva muller, Matilde Mata, de les Cabòries, que van deixar la casa a en Salvador Marcé Mata fins que actualment va passar a Anna Maria Esteve Balleste Altres cases d'aquest mateix nucli són: -Cal Pepet, construïda la dècada de 1940 pel Josep Guilera i Esteve, fill de cal Sari de Cantallops -Cal Mengol/Ca l'Ermengol, construida per n'Isidere Olivella i el seu fill Josep Olivella Almirall els primers anys de la dècada de 1930, dels seus successor agafa el nom: Pere-Ermengol (TELL, 1999b). Les cases responen a una tipologia de façana pròpia del començament del segle XX, època en que es de suposar que es van arranjar. Moltes de les cases actuals les va fer o refer totalment el Badó de Cantallops, qui va fer també el local vell de Cantallops i la casa de la Vila. En lo que fa al Mas Cavaller de Baix, no es pot assegurar la data de construcció de la masia, però per la tipologia de les finestres i per la d'altres masies de tipologies similars, segurament es pot dir que el seu origen pot estar al segle XVI. Ha estat usada com a molí de pinso. L'any 1497 els amos d'aquesta casa feren jurament de fidelitat a la parròquia d'Avinyó (ESCOFET, 1981). En opinió de Mn. Margarit aquesta casa probablement va ser construïda per un descendent dels amos de la masia de can Ràfols dels Caus (INFORMACIÓ ORAL MN. MARGARIT, Gener 2003).</p> | 41.3651000,1.7905200 | 398843 | 4579994 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40363-foto-08013-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40363-foto-08013-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40363-foto-08013-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Completa aquest conjunt urbanístic de caire disseminat el nucli de Cal Padrona, al costat del qual es troba el cementiri d'Avinyonet. Les cases d'aquest nucli han estat molt reformades recentment, canviant absolutament la seva fesomia anterior. Tan sols te protecció legal el Mas Cavaller de Baix (INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2509ACCNIPAC). | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 40375 | Cantallops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantallops | <p>DOSSIER (2001) Dossier sobre la dualitat de noms: Avinyonet-Les Cabòries. Ajuntament de l'Avinyonet del Penedès. Avinyonet del Penedès. GRAN GEOGRAFIA (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. MARGARIT, A (1983a) Sant Sebastià dels Gorgs. Orígen del topònim 'Els Gorgs'. Barcelona: L'autor. TELL, Pere (1999) 'Els noms de les cases (I)' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 28 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> | Està patint actualment un fort procés d'urbanització. | <p>Resulten interessants les següents agrupacions urbanes: C/ Cantallops, núms, 1 (celler de cal Peixó), 3 - 5 (cases de cal Peixó), 7 (cal Carbó), 9 (cal Fàbregas), 18 (cal Geroni), 20 (ca la Siona), 22 (cal Sari) Passeig de les Moreres: núm. 1 cantonada carrer Nou (ca l'Antonio) Carrer Nou: Núms: 3 (ca la Mercè, reformada), 5 (molt reformada), 7 (cal Pere nen), 9 (cal Sintet, molt reformada la façana), 11 (can Nicolau), 13 (ca n'Amat), 4 (reformada), 6 (cal Mitgesrites, reformada), 8 (abans el 15, cal Quim, reformada), 10 (ca la Carme), 14 (can Pastor, PB+2), 16 (conserva la placa antiga de numeració), Avinguda de la Quintana, Núm. 5 (celler de can Mascaró) Carrer Santa Margarida: senars: 9, 11, 13 (amb restes de policromia a la façana); parells: 8, 10, 12, 14 (reformada), 16, 18, 22, 24, 26, 32, 34 (Bar Cantallops), 36 (elements decoratius de terracuita a la finestra: cal Badó) Cap de Grill: 8 (cal Frare), 10 (ca l'Assumpta), Carrer de la Sínia: 5 (cal Ros). En aquest carrer resta com a testimoni de l'antiga casa de cal Peixó una sínia incompleta (davant hi ha el celler). Antigament, la casa tenia baluard. Davant la casa el Peixó va construir un grup de cases d'habitatge.</p> | 08013-65 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Son diversos els edificis singulars que es troben en aquest nucli de població: cal Fàbregas, Cal Ros, Cal Carbó, els cellers de Cal Mascaró (i la casa) i de cal Peixó, ... S'ha de tenir present la importància que el pas de la carrerada de Cerdanya té en aquest indret, pas aquest que es troba vinculat amb seguretat a diversos edificis: potser el mateix cal Fàbrega, però indubtablement, la casa coneguda com a Ca la Modesta, casa que donà acolliment i parada a molts pastors transhumants. Segons la Gran Geografia Comarcal de Catalunya, la primera referència documental al lloc anomenat 'Campo de Lupis' es remunta a l'any 991. Tot i així, es possible l'ús d'aquest topònim en dates anteriors sota la forma villa de Lobos. En concret, un document (datat el 15 de gener de l'any 976) que delimita una propietat i diu '(...) in termine de Olerdula i delimitada de orientis in ipsos gorgos, de miridie in villa de Lobos (probablement Cantallops), de occiduo in termine de S. Stefani, de circi in termine de Subiratus'. Daltra bandam en un establiment datat el 26 de juliol de 1176, apareix com el nom d'un manso. En aquest document consta que 'in termine Olerdole, sive in parrochia s. Petri de Avinione' hi ha 'ipso mansos de Ficulnea, sive ipso manso de Campo de Lupis' (Cartulari de Sant Cugat del Vallès, núm. 1110). Amb seguretat, la primera referència documental al lloc 'Campo de Lupis' es remunta a l'any 991. Tot i així, sembla que el possible ús d'aquest topònim en dates anteriors sota la forma villa de Lobos; 'in termine de Olerdula (..) de orientis in ipsos gorgos, de meridie in villa de Lobos (..). En temps del rei Pere III el Cerimoniós (1319 - 1387) el lloc de Cantallops es citat com a possessió de Sant Pau d'Ordal, parròquia que depenia de Sant Sebastià dels Gorgs. Dins el 'Nomenclàtor' de l'1 de gener de 1888 corresponent a la província de Barcelona, editat l'any 1892, figura l'Aldea de Cantallops amb unes dimensions gairebé idèntiques a les de Les Cabòries, amb 34 edificis i 144 habitants de fet (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001). La devoció a Santa Margarida, a qui es troba dedicada la església actual, fou força present en temps medievals. Geogràficament proper es troba l'antecedent d'aquesta advocació a Santa Maria de Llinda, en la capella enrunada del segle X. Resulta interessant la casualitat històrica de la existència, en documentació del segle XI, de un Llop Sanç, afincat en les proximitats de Llinda en terres que inclouen el 'Campo de Lupo' (Cantallops?), encomentat l'any 1176 a Bertran de Solario, l'amo de Mas Bertran, pel monestir de Sant Cugat (MARGARIT, 1983a).</p> | 41.3680000,1.7999600 | 399637 | 4580305 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40375-foto-08013-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40375-foto-08013-65-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La patrona és Santa Teresa de Jesús. Festa Major. Rosari de l'Aurora. Foto 1: ca l'Antonio al Passeig de les Moreres cantonada carrer Nou. Foto 2, una casa del carrer de Cantallops; La foto 3 correspon a Cal Badó, al carrer de Santa Margarida. | 85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 40376 | Les Gunyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-gunyoles | <p>ACTAS MUNICIPALS, 30 de desembre de 1836. Arxiu Municipal d'Avinyonet. PLADEVALL I FONT, Antoni; LLORACH I SANTIS, Salvador (1992) 'Sant Sebastià dels Gorgs'. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 79-82. PUIG I BOSCH, Ramon (1912) 'L'Apat'. Sant Sadurní d'Anoia.</p> | X | Les restauracions de la zona del nucli antic de les Gunyoles tenen un caràcter prou respectuós que permeten preservar el caràcter del nucli antic. | <p>El nucli de Les Gunyoles es troba en la cruïlla física de dos bons eixos de comunicació: Nord-Sud: carrerada de Cerdanya, i Oest–Est entre el Penedès i la zona litoral del Garraf . Aquesta fitxa comprenc tot el nucli de població, encara que en fitxa apart es consideren altres agrupaments urbanístics, com 'el nucli antic' o el Carrer de Montjuïc. D'aquesta zona destaquen pel seu valor patrimonial: PLAÇA ANSELM CLAVÈ núm. 1 (celler de planta baixa de totxo), 2, 3, 4 (són edifici de planta baixa o planta baixa i pis), 5 (reformada, tan sols queda l'estructura a dues vessants) CARRER DELS HORTS 1, 2 CARRER PADRÓ Aquest carrer té interès per haver estat picat a la roca. Tot i que les cases que donen al mateix han estat molt reformades. Destaca, però, la casa amb porta de pedra al C/ Padró, 1, amb una data del segle XVIII. CARRER DALT DE L'ERA, Puja fins l'antiga era on es troba la màquina del batre. Encara presenta al terra la roca picada. CARRER DEL PARE CARLES SURIÀ, que havia estat missioner a l'Índia. Encara que presentant moltes reformes de façana i volumetria, destaquen: números 3, 2, 5 (balcons d'ampit de pedra) En general es tracta de cases de planta baixa i pis, moltes d'elles amb celler al costat, però que estan patint un fort procés de remodelació sense cap control volumètric tradicional. LA SOLEIA, grup de cases que es troba en un extrem de la població, abocant-se al fons del Vedell i a la vessant del Puig de la Mireta. CARRER DE MONTJUÏC (en fitxa apart) CARRER D'ESPLUGUES. Núm. 7, casa de porta de llinda d'arc de pedra i davant la casa un pou antic. En general es pot considerar un nucli que encara s'està relligant entre Les Gunyoles i Montjuïc i on encara es poden trobar elements interessants de patrimoni, encara que tal vegada el més important és la conservació 'paisatgística' dels edificis i elements del poblament el que defineixen més clarament el caràcter del nucli.</p> | 08013-66 | Les Gunyoles. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Tot i que es de suposar l'existència de poblament en aquest indret potser que ja en època prehistòrica -sitges excavades a la roca o la hipotètica existència de zona d'hàbitat a les esplugues-, així com durant l'època romana -si s'accepta la cronologia de la torre coneguda com a la torre romana- ja com a microtopònim establert a l'ús comú dins el municipi, no se'n tenen notícies fidedignes fins l'època medieval. El topònim Cegunioles apareix escrit reiteradament des dels segles X i XI, tal com es posa de manifest en els següents documents (CARBONELL, S.D.): -Empenyorament d'una terra de Daco a Amado, al lloc de Cegunolas (12-XII-978) (Ant. Catedral de Barcelona, IV, núm. 443, fol. 191) -Testament sacramental de Galindo, datat el 5-9-981 (RIUS SERRA,1981, núm 136: 111) 'in termino de Olerdola, Cegoniolas' (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001: 2). El testament es jurat al Kastrum Erapropiano, i esmenta els alous de Ceguniolas: terres i vinyes, cultius i erms i també la seva turrem i ipsum edificium, els qual dóna a la seva muller Ermengarda i als seus fills. -Donació d'una casa a la Santa creu i Santa Eulàlia d'Olèrdola, al lloc que en diuen Cegoniolas (31-XII-991) (Ant Catedral Barcelona, IV, núm. 286 fol. 113) -Donació de terres al lloc que en diuen Cichoniolas, a la Seu de Barcelona (5-I-992) (CARBONELL, S.D.) -Donació a Sant Cugat d'un alou al lloc de Ceguniolas (3-V-992) (CARBONELL, S.D.) (RIUS SERRA,1981: núm. 282: 238). -Com a afrontació de la quadra de l'Arboçar, el 25-VIII-1056 (?) surt Cegunolas en un document conservat al cartulari de Poblet (CARBONELL, S.D.). -Testament del bisbe Umbert de Cervelló (any 1085). D'entre els marmessors que hi figuren en aquest document, es troba Raimundum Olibe de Ceguinolas, al qui el bisbe li deix a unes vinyes (és el mateix Ramon Oliva del document posterior). -Un document datat el 9-XI-1068, Raimundus Olivan i la seva muller Ledgardis (de Ciconiolis) venen al comte Ramon un alou que tenen a la parròquia de Sant Joan del Llobregat i Sant Just Desvern) (CARBONELL, S.D.). -El clergue Guillelmus Bernardi dóna a al beato Sebastiano un alou al terme de Ceguinoles s'esmenta el 1-V-1123, en que Sant Cugat varis (CARBONELL, S.D.) (RIUS SERRA,1981, núm. 866: 63). -Més mencions: el 16-II-1198: Guillelmo de Segunoles; en els capbreus de 1194 a 1208, Cecunioles i en una venda del 20-X-1218 (Cecuinolibus) (RIUS SERRA,1981, núm. 1287: 403). El topònim Les Gunyoles va experimentar una complexa evolució entre els segles X i XIII. Així, en el segle X, i tal i com ja s'ha vist, indicava un lloc (GRAN GEOGRAFIA: 1982, V) i un castell (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001). Al segle XI apareix l'església de Sant Salvador de les Gunyoles (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001). L'existència d'aquesta església no comportarà l'aparició immediata d'una parròquia diferenciada de la de Sant Pere d'Avinyó. Doncs, segons sembla, la divisió del terme d'Avinyonet en dues parròquies sembla remuntar-se a l'any 1185. La documentació parla de la ocupació de noves terres en aquest indret en 1164 (VILLACAMPA et al s.d.) una vegada la conquista de Tortosa, Lleida i Fraga permetin l'augment de la seguretat a la zona del Penedès. Al segle XII és atribuïble la pica baptismal d'immersió que es troba a ca l'Escofet, potser el testimoni material de caire religiós més antic conegut al nucli. Al terme de les Gunyoles, s'hi establiren en un moment indeterminat del segle XII els templers. D'aquesta manera s'entén que el 1160 Bertran d'Olost i Pere de Torradella, comanadors templaris de les Gunyoles, donessin aquest terme, situat en el territori d'Olèrdola, a Joan de Bassa i el seu germà Pere perquè l'edifiquessin i cultivessin. El 1205 la preceptoria dels templers fou traspassada de les Gunyoles al Montmell i el lloc de les Gunyoles passà a mans del prior de l'Hospital (LLORACH SANTÍS, 1992a).</p> | 41.3523500,1.7813700 | 398058 | 4578589 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40376-foto-08013-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40376-foto-08013-66-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La gent del poble troba quatre fets com a transcendents en la història del seu poble: 1, l'abastiment d'aigua, amb la construcció de pous, dipòsits i fonts (es contempla en fitxa apart), 2, la construcció de la carretera que baixa cap a Les Cabòries, 3, La Germandat de Sant Josep; 4, la creació de la Societat a ca la Xica. En fitxes associades manquen la 212 i la 220. (Continuació història) En la transició del segle XII al segle XIII, Gunyoles deixa de ser el topònim d'un lloc qualsevol, per esdevenir -possiblement sota l'impuls de l'Ordre del Temple (FONT RIUS, 1969, II: 670)- la seu d'una parròquia, tal com es posa de manifest en diversos contractes de compra-venda, com el signat el 20 d'octubre de 1218 sobre una venda de drets 'in termino castri de Olerdola, in quadra et parrochia de Cecuinolibus' , al mateix any: parrochia Salvatoris de Cegunoles', i 'Ceguniolis' en 1238 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001). L'any 1515 Les Gunyoles supera a Avinyó com el nucli de població més important del terme d'Avinyonet. Una nova església, construïda el 1776, substitueix l'anterior. Aquest nou edifici és de proporcions més grans i s'aixeca sota l'advocació de la Transfiguració del Senyor, patró de Les Gunyoles. El 1815 hi ha menció de la Quadra de 'las Gunyolas de Monjuich', per tal de fer 'terna de Batlle per dita quadra, se'n així que si era independent apareixia ni podia ni devia fer-la y per altre part expressava (l'alcalde Major de Vilafranca) lo que es dita quadra que no es mes que un poc de rocas ab set o buit casas y sos avitans tots pobres y ab aixo se enseña dit memorial al arcalde major de vilafranca antes de tirarlo al acuerdo y digue que ell nons o manaba al terma y que la orde bania de la sala (…)' (Arxiu Municipal d'Avinyonet: ACTAS MUNICIPALS, 30 de desembre de 1836). Dins el 'Nomenclàtor' de l'1 de gener de 1888 corresponent a la província de Barcelona, editat l'any 1892, figura 'el Lugar' de Les Gunyoles com el nucli més important del municipi d'Avinyonet, amb 118 edificis i 474 habitants de fet (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001). De 1817 fins a 1844 es troba escrit a la documentació: 'Ajuntament d'Avinyonet i Gunyoles' (PUIG I BOSCH, 1912) La seva carretera la van fer els mateixos veïns l'any 1948. El dia 17 de gener de 1945 es celebren solemnes festeigs amb motiu de la portada d'aigües, beneint-se les aigües noves a la plaça de l'Om. Fites importants al poble dins la seva història contemporània són les següents: l'any 1859 es crea la Germandat o Monte-Pio de Sant Josep. L'any 1877 al mes d'agost es va començar el pou gran, trobant-se, el 17 d'agost del 1878 l'aigua al pou de baix. El 1904 es construeix la sala de la societat de Les Gunyoles a Ca la Xica. Del 1915 al 1920 es construeix el dipòsit de dalt, a sobre del pou, del 1915 al 1920 es fan les primeres fonts. A l'agost del 1944 s'enruna la bassa de Cal Ferret, ocupada avui per una font. L'any 1928 arriba el llum, el 1932 es compra la màquina de batre. El telèfon es va posar l'any 1952 a cal Barnes. L'any 1940 es fa el camí del cementiri (el 1948 la carretera cap a Les Cabòries). L'any 1951 arriba la mare de Deu de Fàtima. L'any 1952 s'arranja el carrer de Montjuïc. Una dada d'interès vincula Les Gunyoles al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Se sap que entre els segles XI i XIII, el monestir tenia possessions a Les Gunyoles, concretament els masos de Malselliga o Massalliga (PLADEVALL; LLORACH, 1992). | 85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 40377 | L'Arboçar de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larbocar-de-baix | <p>CARBONELL I VIRELLA, Vicens (S.D.) Primeres notícies històriques de Les Gunyoles (Avinyonet). Document mecanografiat. Vilanova i la Geltrú. FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid/Barcelona: C.S.I.C. GRAN GEOGRAFIA (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. VENDRELL I VENDRELL, Remei (1993) Sant Pere Molanta. Notes històriques. Sant Pere Molanta: Caixa Penedès-Ajuntament d'Olèrdola.</p> | XI | <p>Conjunt d'edificacions que en origen devien formar un caseriu que va créixer a redós de la torre que porta el mateix nom, en una elevació natural. La casa número 31 (avui 10) és Cal Miquel. El Miquel i l'Angeleta hi vivien allí. El Miquel havia nascut en aquesta casa, i a la seva dona li deien la Miquela. La número 32 és la casa del Joan del Forn. Es deia així per que dins hi havia el forn. A la dècada de 1930 ja no funcionava com a forn de pa, però el dia de la festa major es coïa allí el menjar de l'Arboçar (ànecs, pollastres, etc.). La dona del Joan, que es deia Francisca, era coneguda com a la Joanta (i la casa, també va conservar aquest nom, ca la Joanta), pel seu marit. Ell era fill del Dionís. La casa número 33 era coneguda com a Cal Boscasser. Els Boscassers havien estat també a Cal Ponis, la casa del costat. La número 34 era cal Ponis. La següent era cal Casino, o cal Sisco del Vailet. Escampades pels voltants es veuen pedres de molí d'oli.</p> | 08013-67 | L'Arboçar de Baix. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). Font Rius transcriu la carta de població de l'Arboçar: 'amb data del 25 d'agost de l'any 1035 (segons aquest autor, més aviat l'any es 1053) té lloc l'establiment de la quadra de l'Arboçar, efectuat per Ramon Berenguer I, comte de Barcelona a favor d'un tal Farriol i la seva esposa, Bonadona, amb la condició d'edificar-hi cases, una torre de defensa i engrandir les terres de conreu'. Farriol podia disposar lliurement d'aquestes propietats, però estava obligat a pagar cens, delmes i primícies (FONT RIUS, 1969). L'any 1038, surt el nom d'Arbocianis al costat de Cegoniales i Ulese en la venda del Castell d'Olivella (SADURNÍ ET AL., 2000), (CARBONELL, S.D.). La 'Quadra de Arbozar' s'esmenta al Cartulari de Poblet l'any 1056 al costat de Pelagum, la Lampada (La Llampa), Strada Pública (La Carrerada), etc.. (SADURNÍ ET AL., 2000). El Papa Sergi IV cita també les extenses propietats del Monestir de Cuixà a la Quadra de l'Arboçar el 1010 (SADURNÍ ET AL., 2000). El 1119 la torre de l'Arboçar de Baix és propietat del Comte de Foixà. S'han trobat monedes del segle II abans de Crist. La llegenda parla d'una galeria subterrània de més de mig quilòmetre de llargària (SADURNÍ ET AL., 2000). L'any 1430 el Monestir de Santes Creus tenia drets senyorials d'algunes terres de l'Arboçar (SADURNÍ ET AL., 2000). L'any 1447 es fundà el Comú d'Avinyonet i l'Arboçar passà a ajuntar-se amb dit consistori, juntament amb Avinyó, Les Gunyoles, Cantallops, etc (SADURNÍ ET AL., 2000).La 'Quadra de Arbozar' s'esmenta al Cartulari de Poblet l'any 1056 al costat de Pelagum, la Lampada (La Llampa), Strada Pública (La Carrerada), etc.. (SADURNÍ ET AL., 2000). Entre el 1900 i el 1930 varis arboçarencs treballaven de picapedrers a la Pedrera del Bertran. El propietari cobrava de l'Estruch cinc pessetes a la setmana. Entre 1905 i 1915 hi havia dos partits a l'Arboçar d'escassa política: uns anaven a Ca la Magina i els altres a Cal Pepet. Entre els anys 1920 i 1925 l'Arboçar tenia 40 cases, 20 d'elles fora del municipi i en masies (SADURNÍ ET AL., 2000). L'any 1914 és la primera vegada que es celebra la Festa Major per Santa Anna. (SADURNÍ ET AL., 2000). A la dècada de 1920, per la festa major, es feia un envelat de canyes darrera de Cal Torrents, amb llums de carbur. El 1924 arriba el futbol al poble, i es juga primer al camp de Cal Moles, fins que el 1933 s'inaugura un nou camp a Cases Blanques (SADURNÍ ET AL., 2000). El 1931 la carretera arriba a l'Arboçar, mentres que el ramal de Cal Segarra al monàs d'Olivella s'acabarà l'any 1960. Hi havia una creu de terme, prop de Cal Macià, quasi tocant la carretera d'avui, que era propietat de la Via ramadera. Hi ha qui pensa que la derruïren els francesos. Encara l'any 1950 es poden identificar dues pedres, la que feia de base i la que iniciava la creu (SADURNÍ ET AL., 2000). Encara que les dones de l'Arboçar tenien basses on rentar la roba al seu poble, en temps de sequeres, s'arribaven a la Font del Cuscó a rentar la roba de la setmana (SADURNÍ ET AL., 2000) A l'Arboçar hi havia una germandat de treball, la germandat de l'Arboçar. La gent treballava durant 3 dies a la setmana la terra dels socis que estaven malalts. Hi havia torns de feina.</p> | 41.3299100,1.7610800 | 396325 | 4576122 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40377-foto-08013-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40377-foto-08013-67-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40379 | La Garrofa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-garrofa | <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol. TELL, Pere (1999c) 'Els noms de les cases III: La Garrofa i la Castelleta' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 30 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> | XX | <p>Hi ha un conjunt de set cases, majoritàriament fetes en dues alçades, construïdes al costat de la carretera de Vilafranca, que presenten com elements característics la porta amb llinda d'arc escarser i buits amb ressalt perimetral. La número 1 ha estat modificada, 3, 5, 7, 11 (pertanyen a la mateixa tipologia constructiva. La número 13 presenta la inscripció J.R. 1941 (semlba de construcció més moderna que les altres. Per la banda del darrera, hi ha les construccions auxiliars fetes amb totxo vist.</p> | 08013-69 | LA GARROFA. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Els topònims recollits que corresponen a aquestes cases són els següents: Cal Tòfol o cal Massaguer (1920, avui restaurant 'La Garrofa'), Ca l'Esperança (per l'Esperança Catasús, de can Cartró, que la va construir amb el seu marit, en Ramon Ferré), cal Xic de cal Cabra (1941) (es diu així perquè en Joan Romeu era fill de cal Cabra de Can Cartró); Cal Sendo (abans se'n deia cal Joan del Cortei), Cal Cornetí (perquè el Joan Catasús, qui va comprar la casa l'any 1936, era aficionat a la música); Cal Pastoret (construïda pel Cristòfol Llussià i na Teresa Sabaté) (TELL, 1999c).</p> | 41.3898800,1.7416500 | 394796 | 4582803 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40379-foto-08013-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | A prop havia hagut les següents fonts: Font del Ferrer, Font del Vidal | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 40381 | La Grava | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-grava | XX | <p>Grup de cases construïdes a tocar el camí que puja cap a la Plana d'en Bord. Aquest camí mena de Les Cabòries a Cap de Grill i Cantallops i a l'alt de la plana, a la zona coneguda com els quatre camins, te el punt de trobada amb d'altres dos: el de Clariana i el de Can Ràfols dels Caus a la Plana d'en Bord. Es tracta d'un conjunt d'habitatges construïts a peu de camí, que responen en conjunt a una tipologia tradicional pròpia de finals del XIX i començament del segle XX, amb planta baixa i pis, portes amb buits recercats amb guardapols arrebossats, plantes rectangulars i teulades a dues vessants de ràfecs simples.</p> | 08013-71 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Aquest grupet de cases, en la seva fesomia actual corresponen al començament del segle XX, encara que es suposa la seva existència en un moment anterior. Darrera el caseriu, hi ha el camp de futbol que es va construir en part amb les pedres procedents de l'enderroc de la casa Gran de Clariana.</p> | 41.3600800,1.7848700 | 398363 | 4579443 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40381-foto-08013-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40381-foto-08013-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Abans el caseriu comptava amb unes basses (avui són xups). Com a dada curiosa assenyalar que els veïns d'aquest grup de cases pagaven el cens d'un got d'aigua al propietari de can Ràfols, quan aquest passava pel camí en direcció a casa seva (informació oral Ferran Peral, gener 2003). Molt a prop, i als voltants de la dècada de 1920 es va construir el camp de futbol de la Grava. | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40382 | Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clariana | <p>GRAN GEOGRAFIA (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.</p> | XVIII | <p>Grup de cases construïdes a un costat de la carretera de Barcelona, dominant l'extensa plana que s'estén pel nord que adopta la forma d'una península vorejada per les conques fluvials dels torrents de la Granja i de la font de la Canya, dominant un indret del que es coneix el seu poblament des d'època prehistòrica. Cal Pere Pau, cal Pauet Ràfols, cal Sapera, cal Gill, cal Susanna (a l'altre costat de la carretera)... són algunes de les cases que formen aquest nucli de població que devia trobar-se dominat per una construcció molt probablement medieval: la casa Gran de Clariana o can Solé. Hi ha una era al fons del caseriu que forma aquest nucli de població.</p> | 08013-72 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Amb aquest nom es coneix a l'actualitat el barri que hi ha al terme d'Avinyonet. Apareix documentat el topònim des de 1190 com el nom d'un alou situat a la parròquia de Sant Pere d'Avinyó, al terme del castell d'Olèrdola (GRAN GEOGRAFIA, 1982) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). Cal Susanna forma també part d'aquest caseriu, circa la segona meitat del segle XVIII, va ser construït per Baldiri Marcé.</p> | 41.3630800,1.7840400 | 398298 | 4579777 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40382-foto-08013-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40382-foto-08013-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La foto 1 correspon a Cal Susanna, la número 2 a Cal Pauet Ràfols, la 3 a les restes de l'antiga casa gran de Clariana o can Solé de Clariana. A la depressió que s'obre avall d'aquest nucli, en direcció nord, es troba el jaciment arqueològic del Vilar. | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 40383 | Carrer de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-santa-margarida | <p>ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès.</p> | XIX | <p>Carrer que segueix l'eix de la carretera B-24 al seu pas pel terme municipal i que de divideix el poble de Cantallops de manera longitudinal. Del conjunt arquitectònic que constitueix aquest carrer, en destaquen els edificis següents: parells: 8 (cal José Castissens), 10 - 12 (cal Pau de la Palla), 14 (cal Pere Castissens) -16 (amb els baixos reformats i una mateixa tipologia), ca l'Antoni Llopart, 18 (cal Pubill, reformada, amb una cotxera al costat) 22 (cal Peret Cugat) -24 (d'una mateixa tipologia, cal Mangol Boter), 26 (cal Mascaró, construïda pel Badó), 32, 34 ('bar Cantallops'), 36 (amb interessants barrots de ceràmica decorada a les finestres) ; senars: 9, 11 (cal Florencio, edificació annexa per carruatges), 13 (cal Barbé)- (aquestes darreres amb restes de la primitiva policromia als ràfecs) Anant en direcció a Collblanc, el darrer edifici que hi ha al nucli de Cantallops, a la dreta de la Carretera és una pallissa, la del 'Carbó'.</p> | 08013-73 | CANTALLOPS.- 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Segons la Gran Geografia Comarcal de Catalunya, la primera referència documental al lloc anomenat 'Campo de Lupis' es remunta a l'any 991. Tot i així, es possible l'ús d'aquest topònim en dates anteriors sota la forma villa de Lobos. En concret, un document (datat el 15 de gener de l'any 976) que delimita una propietat i diu '(...) in termine de Olerdula i delimitada de orientis in ipsos gorgos, de miridie in villa de Lobos (probablement Cantallops), de occiduo in termine de S. Stefani, de circi in termine de Subiratus'. Daltra bandam en un establiment datat el 26 de juliol de 1176, apareix com el nom d'un manso. En aquest document consta que 'in termine Olerdole, sive in parrochia s. Petri de Avinione' hi ha 'ipso mansos de Ficulnea, sive ipso manso de Campo de Lupis' (Cartulari de Sant Cugat del Vallès, núm. 1110). Amb seguretat, la primera referència documental al lloc 'Campo de Lupis' es remunta a l'any 991. Tot i així, sembla que el possible ús d'aquest topònim en dates anteriors sota la forma villa de Lobos; 'in termine de Olerdula (..) de orientis in ipsos gorgos, de meridie in villa de Lobos (..). En temps del rei Pere III el Cerimoniós (1319 - 1387) el lloc de Cantallops es citat com a possessió de Sant Pau d'Ordal, parròquia que depenia de Sant Sebastià dels Gorgs. Dins el 'Nomenclàtor' de l'1 de gener de 1888 corresponent a la província de Barcelona, editat l'any 1892, figura l'Aldea de Cantallops amb unes dimensions gairebé idèntiques a les de Les Cabòries, amb 34 edificis i 144 habitants de fet (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001). En un establiment datat el 26 de juliol de 1176, recollit al Cartulari de Sant Cugat del Vallès, núm. 1110, apareix com el nom d'un mas. En aquest document consta que 'ipso manso de Ficulnea, sive ipso manso de Campo de Lups' (JUNQUERAS, MARTÍ, 200). Hi ha antecedents històrics sobre l'existència d'una capella de Santa Margarida, així, l'any 1579, Jaume Peipo d'Avinyonet, en el seu testament deixà una quantitat per arreglar la Capella de Santa Margarida de Cantallops, i el 1729 el Visitador General de la parròquia de Sant Pere d'Avinyó mana que els obrers d'Avinyonet fossin a arreglar la capella de Santa Margarida de Cantallops (ESCOFET, 1981)'. La devoció a Santa Margarida, a qui es troba dedicada la església actual, fou força present en temps medievals. Geogràficament proper es troba l'antecedent d'aquesta advocació a Santa Maria de Llinda, en la capella enrunada del segle X. Resulta interessant la casualitat històrica de la existència, en documentació del segle XI, de un Llop Sanç, afincat en les proximitats de Llinda en terres que inclouen el 'Campo de Lupo' (Cantallops?), encomanat l'any 1176 a Bertran de Solario, l'amo de Mas Bertran, pel monestir de Sant Cugat (MARGARIT, 1983a).</p> | 41.3680300,1.7996200 | 399609 | 4580308 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40383-foto-08013-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40383-foto-08013-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40386 | Celler i casa de cal Mascaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-i-casa-de-cal-mascaro | XX | <p>El celler es un edifici de planta rectangular que respon a la tipologia pròpia d'aquest tipus de construcció molt característica d'aquesta zona penedesenca: murs de maçoneria irregular (en aquest cas sense arrebossar), teulada de peces àrabs disposada a dos vessants, sense ràfec, i obertures de façana molt simples que permeten una il·luminació escassa del conjunt. Els buits de la façana, que es troba orientada a Sud-oest, són molt simples, i estan recercats en totxo vist. La porta d'accés, a la esquerra presenta una llinda d'arc escarser, a l'igual que la destinada a accés de les portadores de raïm al cup, quadrangular, que es troba a la dreta d'aquesta. L'eix central d'aquesta edificació de caire agrícola està marcat per una finestra vertical, allindada amb recercat de totxo i dintell pla. La casa es troba sobre la carretera i es tracta d'una tipologia característica de tercer quart del segle XIX amb tres eixos de composició vertical i arcs escarsers als vanos.</p> | 08013-76 | Cantallops. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>A cal Mascaró van amagar els objectes litúrgics de Santa Margarida quan la Guerra Civil</p> | 41.3678900,1.8004600 | 399679 | 4580292 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40386-foto-08013-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40386-foto-08013-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El celler és un exemple molt característic –i l'únic que resta en Cantallops- d'un celler urbà tradicional que conserva intacta la seva estructura original. | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40387 | Carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-0 | <p>ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | XVIII | <p>Carrer format pel pas de la carrerada de la Cerdanya o de Puigcerdà, en sortir del nucli de Cantallops, corresponent al municipi d'Avinyonet del Penedès. Hi ha encara habitatges que conserven una tipologia tradicional de finals del segle XIX i inicis del segle XX, encara que molts han estat restaurats. Les cases, de planta quadrangular són generalment de planta baixa i pis, façanes planes, i portes de llinda pla o d'arc de mig punt (les més antigues devien ser-ho). Les teulades són a dos vessants, i estan cobertes de teules àrabs, formant ràfecs simples, majoritàriament de tortugada, al coronament de façana. També es conserven un parell de cases de tipologia més antiga, tal vegada corresponent al segle XVIII, entre les que destaca cal Pere Nen, també coneguda més recentment com a ca la Gallega. Aquest carrer s'inicia a la confluència amb el carrer de les Moreres, trobant-s'hi en aquesta cantonada un edifici d'interès, exempt de major volum. Continua cap el nord-est pel carrer Hostalets (ja al terme de Subirats) i en travessar una zona d'horts es troba tancat delimitat pels costats per murs de pedra els quals, probablement, protegien els cultius per tal que els ramats no els envaeixin. Les cases que conserven un cert interès són els núms: 3 (ca la Mercè, reformada), 5 (molt reformada), 7 (cal Pere nen), 9 (cal Cintet, molt reformada la façana), 11 (can Nicolau), 13 (ca n'Amat), 4 (reformada), 6 (cal Mitgesrites, reformada), 8 (abans el 15, cal Quim, reformada), 10 (ca la Carme), 14 (can Pastor, PB+2), 16 (conserva la placa antiga de numeració).</p> | 08013-77 | Cantallops. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Un important edifici presideix encara avui l'antic nucli urbà de Cantallops: Cal Fàbregas. A prop d'aquest edifici, molt probablement a finals del segle XVIII va anar creixent un grup de cases aprofitant un important vial: el pas per aquest indret de l'antiga i perllongada carrerada de la Cerdanya o de Puigcerdà. Aquest grup de cases segurament va donar naixement a un nou carrer. La carrerada que passa per aquest punt, recollia els ramats de la Marina i els encaminava cap a les muntanyes pirinenques del Ripollès, el Berguedà i la Cerdanya, passant per Manresa i el Lluçanès. Pel terme municipal quan s'aproxima a la cruïlla de l'Arboçar s'enfila pel llom de la serra, enmig la vegetació, fins al pi del Barba. Pel corriol carener de la serra de les Gunyoles, s'arriba a la creu d'en Llanes i al poble de les Gunyoles, el qual travessa pel carrer de Montjuïc. Tramuntant el puig de la Mireta, on hi ha el cementiri, la carrerada davalla per un llom poc definit en direcció a can Ràfols dels Caus fins a trobar la carretera d'Olesa de Bonesvalls, la qual segueix fins a la creu de can Ràfols. Des de la creu, la carrerada davalla a l'esquerra (en aquest punt es coneix l'existència de corrals del Ràfols), per una pista que va a trobar el fons de la riera dels Pelagons, la qual segueix fins a Cantallops (a l'arribada al poble hi havia també un altre punt d'estada, a Ca la Modesta). El camí ramader travessa el poble pel carrer Nou, fins passar a l'altre terme municipal, en pujant per la carretera B-24 en direcció al Pago i pren la carretera de Sant Sadurní fins al trencant a mà esquerra de la pista que baixa a can Mata del Racó. El trajecte continuava fins a bifurcar-se: per als ramats que feien la transhumància als Pirineus, la carrerada seguiria cap a Manresa -pels Brucs i coll de Massana- i, pel Lluçanès, fins a les muntanyes de l'Alt Berguedà i el Ripollès (ROVIRA ET AL., 1999). Al seu pas per la transició actual entre el terme de Cantallops de Subirats i el d'Avinyonet, al carrer d'Hostalets, la carrerada va ser delimitada per un mur a fi d'evitar que el ramat fes malbé els cultius dels marges.</p> | 41.3676300,1.8009200 | 399717 | 4580262 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40387-foto-08013-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40387-foto-08013-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40387-foto-08013-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Hi destaca la casa coneguda com a Cal Pere Nen, que és el número 7 d'aquest carrer i que pel seu interès es contempla en fitxa apart. | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 40397 | La Casa Vermella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-vermella | XIX | <p>Casa exempta i isolada, amb edificacions annexes de caire rural. Consta, doncs, d'un cos principal de planta rectangular al que s'afegeixen altres construccions de menors dimensions. La coberta està resolta mitjançant teulada àrab a dues vessants amb ràfecs simples. Té, a l'edifici principal, planta baixa i pis. A la façana principal s'obre un balcó amb barana de ferro que està situat a sobre de la porta principal d'accés a la construcció, i que remarca l'eix central de la façana. En un dels carreus que forma la clau de l'arc de la porta d'accés a la principal edificació auxiliar, a la dreta de la façana principal de la casa, hi ha esculpida la data de la seva construcció: 1846. Els buits principals d'accés presenten recercats amb carreus vistos. Les llindes són d'arcs escarsers. Les parets són de maçoneria irregular i es troben arrebossades. La casa està molt a prop del poble de Sant Cugat Sesgarrigues i de la rasa del Pou Major, i domina una ampla extensió de terreny de cultiu.</p> | 08013-87 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3856200,1.7334800 | 394106 | 4582340 | 1846 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40397-foto-08013-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40397-foto-08013-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40401 | La Fassina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fassina-0 | XIX | <p>Conjunt de dues cases amb edificacions annexes que es troben en un replà elevat sobre la plana en que es troben altres masies d'interès, com a Cal Cremat, Can Beltràn, etc… Es tracta de dues construccions antigues i altres de més modernes, fetes en totxo vist que s'han adossat recentment a les anteriors. Les parets son planes i estan arrebossades. Els recercats dels buits són de totxo i carreus de pedra, són plans, llevat dels corresponents a les portes, que presenten la llinda d'arc escarser. Les teulades, que son a dos vessants, estan cobertes de teula àrab amb ràfec simple i de tortugada, del qual baixen conduccions de ceràmica que condueixen l'aigua de la pluja a una cisterna-pou.</p> | 08013-91 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Un indret conegut com a la Fassina es troba a prop del torrent dels Gorgs i de la masia i capella de Llinda. Aquest indret sembla estar traspassat, en opinió de Mn. Margarit, per la via romana que passaria per aquí. Hi ha la tradició oral de que la gent de cal Fassinaire de Les Gunyoles venia d'aquesta casa, encara que no se sap ni es possible veure cap indici a les estructures actuals que es veuen, si en aquestes construccions havia hagut aquest tipus de instal·lació de caire industrial, o el topònim prové d'altre origen que desconeixem.</p> | 41.3769100,1.7412400 | 394741 | 4581363 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40401-foto-08013-91-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40405 | L'Arboçar de les Roques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larbocar-de-les-roques | XVIII-XIX | <p>A la Plaça de les Roques, destaquen els números: 2 , Cal Treballa (reformada), 4 , Cal Jepàs (reformada, antic número 25), 6, Cal Pere (reformada), 8, Cal Boscaser (1741), que manté la seva estructura original amb teulada a dues vessants i façana de paredat de pedra vista. A la plaça hi havia abans dues basses d'aigua (dos cucons). Carrer Papiol número 2 (Cal Badó, de planta baixa i dues plantes pis, reformada la seva estructura original), antigament hi havia alzines. Carrer de les Roques: Grup d'habitatges que porten la numeració 1, 2, 3. Es tracta d'un grup homogeni que ha conservat la seva fesomia original. El 15, ca l'Escofet (reformada, construïda a la dècada de 1870). Uns altres elements a destacar són les basses de Les Planes que es troben a la zona alta del nucli, i també les antigues basses existents a la plaça de Les Roques, i que encara són visibles sota el seu rebliment intencionat, fet per tal de cobrir-les (foto 2).</p> | 08013-95 | L'ARBOÇAR DE LES ROQUES - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001).</p> | 41.3312600,1.7671200 | 396833 | 4576264 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40405-foto-08013-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40405-foto-08013-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40405-foto-08013-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El grup format pels números 1, 2 i 3 del carrer de Les Roques (foto 1) te un alt valor patrimonial dins el conjunt d'aquest nucli urbà. Foto 2: detall de la plaça de Les Roques. Foto 3, cal Boscasser, construïda el segle XVIII. | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40407 | L'Arboçar de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larbocar-de-dalt | <p>DOSSIER (2001) Dossier sobre la dualitat de noms: Avinyonet-Les Cabòries. Ajuntament de l'Avinyonet del Penedès. Avinyonet del Penedès. FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid/Barcelona: C.S.I.C. GRAN GEOGRAFIA (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. MORATÓ I VIA, Salvador (1992 b) 'Rellotges de sol (II)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 4 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet. VENDRELL I VENDRELL, Remei (1993) Sant Pere Molanta. Notes històriques. Sant Pere Molanta: Caixa Penedès-Ajuntament d'Olèrdola.</p> | XI | S'està produint un fort procés de transformació del nucli que està trencant la tipologia tradicional. | <p>Conjunt d'habitatges que es desenvolupen a tocar la carrerada de la Creu d'Ordal. El model tradicional respon a planta baixa i pis, a dos d'ells es troben interessants portes de dovelles de carreus de pedra (Cal Xic, Cal Torrents), altres tenen arcs escarsers, com als coberts de Cal Torrents, immediats a la casa del mateix nom que es troba en fitxa apart. Les façanes de moltes d'elles són de maçoneria i estan arrebossades. El nucli està patint un fort procés de modificació del seu antic caràcter. Destaquen els següents carrers i immobles, tot i que molts d'ells han patit modificacions de façana: -AVINGUDA PRINCIPAL, església de Santa Anna; 1, cal Ponis, molt reformada; 3, cal Peretet-can Moral, amb un rellotge de sol (Hi figura la inscripció: 'BENEÏT SIA EL NOU DIA I EL BON DÉU QU'ENS L'ENVIA'. És impossible veure'l en determinades èpoques de l'any perquè els arbres el tapen completament (MORATÓ I VIA, 1992b); 7 cal Tomeu; 9 celler i cups de Cal Boter; 11, Cal Garrofa; 15, Cal Rossellet; 16-18, Celler de ca la Magina; 17, cal Xic (conserva la placa de numeració antiga amb vidrat blau, encara que es troba oculta sota la placa actual metàl·lica). Molts d'aquests edificis han patit fortes reformes de façana, però, en general es pot dir que han respectat la volumetria tradicional del conjunt. Destaquen: cal Xic i ca la Magina, que encara presenten la seva tipologia original. A més de que ca la Magina havia estat un corral de bestiar, curiosament a tocar la carrerada. -CARRER DE LA FONT DEL CUSCÓ, la pallissa, les eres i els coberts de Cal Torrents, que es la casa número 6, i la 4 Cal Carsí, encara amb pallissa al costat. Ambdues responen en general a una tipologia tradicional rural en ambient urbà. Destaquen també els corrals a tocar la carrerada, un cobert enrunat fet de tàpia, a prop del llit de la riera, que era la pallissa del Carsí, i les ruïnes de la capella de Sant Julià, a més d'elements com el local social, la carrerada de la Creu d'Ordal, els pous de la Carrerada i del Pèlag, a més del plànol de falla que es veu al front, per la part SE. -AVINGUDA DE LES FLORS: 4, casa i 8, celler de ca la Magina, que encara conserven la tipologia tradicional, planta baixa i pis i celler al costat. 5 cal Carrau, conservada sencera d'acord amb la tipologia tradicional de planta baixa i pis, façana plana, arrebossada i pintada de calç, i una de les portes d'accés d'arc escarser (foto 2); 7 i 9 són cal Cantons i ca l'Escofet, i han estat reformades encara que tot respectant volumetria. Per les seves tipologies s'han de destacar Cal Xic (amb porta d'arc de mig punt amb carreus de pedra vistos) , ca la Magina , cal Torrents, cal Carrau i les corresponents edificacions de caire rural associades a algunes d'elles, a més de la pallissa del Carsí, ja esmentada que conserva, tot i estar molt enrunada, els antics calaixos de tàpia a les seves parets, un dels pocs indrets en Avinyonet amb restes d'aquest material.</p> | 08013-97 | L'Arboçar de Dalt. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). El seu topònim pot provenir de la existència en aquest indret d'un bon nombre d'arboços. Font Rius transcriu la carta de població de l'Arboçar: 'amb data del 25 d'agost de l'any 1035 (segons Font Rius, més aviat 1053) té lloc l'establiment de la quadra de l'Arboçar, efectuat per Ramon Berenguer I, comte de Barcelona a favor d'un tal Farriol i la seva esposa, Bonadona, amb la condició d'edificar-hi cases, una torre de defensa i engrandir les terres de conreu'. Farriol podia disposar lliurement d'aquestes propietats, però estava obligat a pagar cens, delmes i primícies (FONT RIUS, 1969)</p> | 41.3328900,1.7645900 | 396624 | 4576448 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40407-foto-08013-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40407-foto-08013-97-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Fotografies: 1, Cal Xic; 2, Cal Xandri; 3, Coberts de Cal Torrents | 85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 40408 | Les Cabòries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cabories | <p>JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. LLIBRE DEL COMÚ D'AVINYONET I GUNYOLES FET LO ANY 1815 Arxiu Municipal d'Avinyonet del Penedès. MADOZ, Pascual (1847-1850) Diccionario Geogràfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Imprenta del Diccionario de D. Pascual Madoz. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | XVII | <p>Nucli de població que es troba a tocar les carreteres d'Olesa i de Barcelona. Destaquen, arquitectònicament parlant, en aquest nucli, els següents carrers: -el carrer de Pere Ràfols , amb cases, encara que moltes d'elles reformades, amb una mateixa tipologia: habitatges annexos, de plantes aproximadament rectangulars, de planta baixa i pis, amb celler i pallissa annexos, façanes de maçoneria irregular, algunes d'elles arrebossades, i teulades a dues vessants, de teula àrab amb ràfec de tortugada. Resulten d'interès els números 12 (Cal Taupa, abans cal Ton del Pi), que presenta els baixos reformats, 8-10, Cal Llopet, 6, Cal Federico, que conserva l'accés al celler, que ocupa el número 4, 5, també cal Federico (construïda cap el 1960) i els números 1-3, ca l'Agutzil. Al carrer Progrés destaca la casa número 4, Ca la Pepa del Mosso, on es trobava el celler Vendrell. Un altre conjunt representatiu és el constituït pel grup de cases del carrer Avenir, amb el pou i un petit hort a la part darrera i galeries al primer pis. Destaquen les números 1, 3 i 5, fetes a la mateixa època, responent a una mateixa tipologia, tret de la número 7 que correspon a Cal Suau, i que constitueix un cas especial que es contempla en fitxa apart. Totes aquestes cases tenen planta baixa i pis, algunes amb galeria d'arcs a la part de darrera, i totes amb pati i petit hort per la part posterior, que inclou un pou. Un altre conjunt d'interès és el del carrer del Carme, com el número 4, cal Surià, abans botiga, avui coneguda per cal Mena, pel seu propietari actual; 8 i 10, cal Gasso, 12, cal Pau (no ha patit cap reforma des del moment de la seva construcció, per la qual cosa es tracta de l'edifici més ben conservat en el seu estat original de començament del segle XX que hi ha a tot el carrer), número 16, abans l'estanc del poble, durant un temps també cafè tertúlia (presenta els baixos reformats), 18 ca la Ramona (tan sols conserva el volum original). Dels molts pous urbans que havia al nucli tan sols queda visible en el seu estat original, un a l'altre costat de la carretera, a tocar el camí que va cap a Can Fontanals i Can Batlle. Es tracta d'una interessant construcció d'ús hidràulic feta en pedra seca, de planta circular amb un habitatge adossat (segons informació oral aquest pou es troba dividit de forma vertical en dues zones). Altres edificis representatius es troben al mateix carrer d'Olesa, com a Cal Fassinaire o cal Ferlando, on va néixer la societat la Parra. També son interessants els locals de les Societats: el local d'Esquerres i la Parra, ambdós al carrer del Carme, que per cert, segueix el traçat de la carrerada de la Llacuna. A l'extrem Oest del carrer del Carme es troba la placeta on s'erigeix la creu de les Forques, a peu de carrerada.</p> | 08013-98 | Les Cabòries. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El topònim les Cabòries comença a aparèixer documentalment a partir del segle XVII. En concret, en un foli solt corresponent a un conjunt de capbreus de la parròquia de Sant Salvador, datats entre 1631 i 1649, apareix el nom d'una persona que viu a les Cabòries: 'Joseph Arrant de les Cabòries' (AHVP, lligall 339. Capbreu de la Rectoria de Sant Salvador de les Gunyoles, 1631-1649, foli solt). Aquest nom sembla haver-se consolidat ja a la segona meitat del segle XVII, tal i com es pot veure en un document en el qual es parla 'del camí que va a les Cabòries' com a delimitació d'una propietat. El topònim 'Les Cabòries' designa un lloc que pertany a la parròquia de les Gunyoles, i, en cap cas, a la parròquia de Sant Pere d'Avinyó. Així, per exemple: 'Gabriel Poch pagès de les Cabòries, terme i parròquia de les Gunyoles, terme de Avinyó...' (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001). A finals del segle XVI s'esmenta sempre en funció de la seva correspondència o proximitat amb altres llocs com 'la glareta', 'la brinassa', 'la figuerola', 'la albareda', 'la llobatona', 'el poal' i, molt especialment, amb el de 'Les Forques de les Gunyoles'; per contra, a mitjans del segle XVII, ja apareix el topònim específic de 'Les Cabòries'. Aquest, sembla tenir un origen agrari, així per exemple es demostra en un document del 1741 que fa referència a una parcel·la 'dita las Parellades y las Planas vuy dita lo Campet de la Cabòria per mig de la qual vull pasa un camí que va de las Gunyoles a las Cabòrias' (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001). La tradició popular atribueix l'origen del topònim a temps més recents, ja que el llegendari diu lo següent: 'Al peu de la muntanya anomenada 'Puig de la Mireta' i a no menys distància de la 'Plana d'Enbort', a mitjans segle XVIII, es van formar unes masies de les quals no podem recordar els noms dels seus propietaris. Doncs, tot comença amb una masia, després una altra a poca distància de la primera, després una altra que es situa al costat, així van formant un fragment de carrer.... Un home de les Gunyoles vol formar una família, més al costat de les de baix. En Salvador, es cansava molt de portar els seus fruits i totes les seves coses cap a dalt i cap avall, i per això no volia cansar-se més, doncs volia construir una casa al barri de 'baix', que així s'anomenava fins aleshores. Però als veïns de Les Gunyoles no els hi agradava massa que la gent se n'anés del poble, per això van sortir a buscar-lo i li van dir: 'Salvador, Salvador, tu tens moltes cabòries al cap, nosaltres som d'edat avançada, tenim el cabell blanc i per això tens que escoltar els nostres consells. Però en Salvador amb les seves cabòries al cap va anar a formar part amb els de baix i des d'aquell moment al barri se li dona el nou nom'. El 1847, Madoz diu, en parlar de Les Gunyoles: 'en él se halla un caserio nombrado Escaborias'(MADOZ, 1847-1850, IX: 145). Dins el 'Nomenclàtor' de l'1 de gener de 1888 corresponent a la província de Barcelona, editat l'any 1892, figura Les Cabòries com una Barriada amb 36 edificis i 144 habitants de fet (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001). Al segle XVIII (1752) es troba documentació que parla de l'Hostal: 'Contracte d'arrendament dels Regidors d'Avinyonet a favor de Francesc Miquel de l'Hostal de Les Cabòries' (LLIBRE DEL COMÚ, 1815).</p> | 41.3611000,1.7765500 | 397669 | 4579566 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40408-foto-08013-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40408-foto-08013-98-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La foto 1 correspon al carrer de Les Cabòries Les fotos 2 (cal Ferlando, origen de la Societat 'La Parra') i 3 corresponen a immobles de la carretera d'Olesa. (Continuació història) El nucli de Les Cabòries neix en un encreuament de camins, per un costat la carrerada de La Llacuna, per un altre el vell camí medieval que coincideix amb la carretera d'Olesa, i per un altre la carretera B-24 que va construir-se al segle XVIII i altres camins de menor entitat que comunicaven aquest nucli de població amb altres amb ell relacionats, com el de Cantallops, a través de la plana d'en Bord passant pel Cap de Grill. Aquesta confluència de camins, a més de l'existència potser d'una interessant capa freàtica que s'aprofitava amb l'obertura de pous, va fer que s'instal·lés provablement ja al segle XVIII l'Ajuntament del municipi en aquest indret, fins que a començament del segle XX es construeix el magnífic edifici de la casa de la Vila, a la part més alta del nucli. La major part de les cases que es van anar construint al llarg del carrer del Carme, on havien estat encara a començament del segle XX l'Ajuntament i la carnisseria, es van fer en terrenys de Porràfols. Eren cases de Lloguer: els Sisco Vell, el Sis Canyons, el Baldiri del Marrà… | 94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 40409 | Sant Sebastià dels Gorgs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-dels-gorgs | <p>GALÍ, David (1999) El Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs (Avinyonet del Penedès) a través de la Història Oral (història de la restauració, 1961-1977). 2 vols. MORATÓ I VIA, Salvador (1992 a) 'Rellotges de sol (I)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 3 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet. MORATÓ I VIA, Salvador (1992 b) 'Rellotges de sol (II)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 4 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet. VALLÈS I CUEVAS, J., ET AL. (1992) El Llibre Verd de Vilafranca. 2 vols. Col·lecció llibres de privilegis 2–3. Barcelona: Fundació Noguera Lleida. VARIS (2000) 'Vegueria de Vilafranca'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.</p> | XI | S'està produint un ràpid procés de transformació de la volumetria dels habitatges que envolten el monestir. | <p>Nucli de població que va créixer a conseqüència de l'establiment d'un monestir en aquesta plana envoltada de torrents, i abans, molt probablement, boscos. Del conjunt edificat destaquen per la seva individualitat les següents cases: Ca l'Amat, actualment unida al nucli pel recent creixement urbanístic, cal Pujol, ca l'Isidret, ambdós sobretot per formar part de l'antiga construcció que albergava el monestir, cal Bou Vell, ca l'Isidret, i els carrers de Baix i de Dalt, que formen un conjunt en el que s'ha de tenir molt en compte la seva volumetria, i en el cas del carrer de Baix, la tipologia de façanes. Can Segarra (MORATÓ I VIA, 1992b). A la façana s'endevina un rellotge de sol en avançat estat de deteriorament. No en resta cap línia horària ni restes de numeració. Tampoc no s'hi observa cap inscripció. Només es conserva la franja circular que envolta el quadrant. Ca l'Isidret al pati interior de la casa. Està molt deteriorat i el gnòmon mal orientat. Es va pintar en colors vermellosos (MORATÓ I VIA, 1992a). CA L'AMADEU: D'aquesta casa venien els de cal Bou; CAL CINTO (Casa Antonio Pinyol, 1771, segons consta a l'arc d'entrada) Arc de pedra amb una sitja al peu. A l'interior es conserva el mobiliari modernista. CARRER CAMPANAR Núm. 2 (magatzem), 4 (cal Pujol, plaça Maria Sabaté) CARRER DE DALT. Es conserva el volum original del carrer, encara que les cases han estat molt transformades. Destaquen el lateral de ca l'Esteve i els accessos a Cal Bou Vell i Nou. CARRER DE BAIX. Existeix la tradició de que abans era un torrent i que al costat hi havia un molí. La major part de les cases presenta una tipologia de planta baixa i pis. Núm. 5 (baixos reformats), 7, 9 (decoració de papallona), 17 (1881, porta amb arc escarser), 19 (conserva la numeració antiga i rellotge de sol a la façana encara que la porta ha estat reformada), 21 (porta d'arc escarser, conserva així mateix la numeració antiga). Al final del carrer, a la sortida del poble, es troba ca l'Amat. PLAÇA ESGLÉSIA Núm. 5 (ca l'Esteve); Núm. 6 (cal Bou Vell), núm. 7 (reformada), núm. 8 (té dues portes dovellades, en una hi ha la data 1771)</p> | 08013-99 | Sant Sebastià dels Gorgs. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS | <p>A la segona meitat del segle X, ja es pot parlar hipotèticament d' una església pre-romànica, de planta rectangular que seria l'edifici fundacional del posterior monestir de Sant Sebastià dels Gorgs (GALÍ,1999). L'any 1359, Sant Sebastià dels Gorgs era del cardenal d'Agrafulla (VALLÈS I CUEVAS, 1992) (VARIS, 2000).</p> | 41.3809200,1.7657400 | 396796 | 4581779 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40409-foto-08013-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40409-foto-08013-99-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Foto 1, Ca l'Amadeo; foto 2, Cal Pujol. | 85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 40464 | Cal Casino/Cal Sisco del Vailet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-casinocal-sisco-del-vailet | <p>FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid/Barcelona: C.S.I.C. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.</p> | XIV-XV | Totes les estructures estan patint la degradació pròpia que es produeix per l'efecte de trobar-se a l'intempèrie | <p>Edificació medieval ubicada a l'extrem sud-est del nucli de població que es va formar a redós de la torre de l'Arboçar de Baix. Es tracta de dos edificis principals enganxats perpendicularment que presenten els murs fets de tàpia, les parets arrebossades, alguna de les quals amb restes de grafitti i pintures gòtiques, i tot un seguit d'elements arquitectònics de diversa cronologia entre els que destaquen arcs de punt rodó de dovelles de pedra, arcs d'ogiva, finestres geminades gòtiques, cups d'època més recent, etc.</p> | 08013-154 | l'Arboçar de Baix 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). El seu topònim deu provenir de la existència en aquest indret d'un bon nombre d'arboços. Font Rius transcriu la carta de població de l'Arboçar: 'amb data del 25 d'agost de l'any 1035 (segons Font Rius, més aviat 1053) té lloc l'establiment de la quadra de l'Arboçar, efectuat per Ramon Berenguer I, comte de Barcelona a favor d'un tal Farriol i la seva esposa, Bonadona, amb la condició d'edificar-hi cases, una torre de defensa i engrandir les terres de conreu'. Farriol podia disposar lliurement d'aquestes propietats, però estava obligat a pagar cens, delmes i primícies (FONT RIUS, 1969) La casa devia formar part de les estructures annexes a la torre.</p> | 41.3294900,1.7610300 | 396320 | 4576075 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40464-foto-08013-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40464-foto-08013-154-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'una edificació molt notable sobre la qual sembla que es preveu una restauració | 85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 40472 | Cal Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferret | XVIII | <p>És un complet conjunt d'elements destinats a una explotació racional del territori: la masia de Cal Ferret es troba en un petit replà dominant la vall, al peu del camí vell de Les Gunyoles a la Font del Cuscó. La casa, que es de planta quadrangular, presenta la façana principal plana, arrebossada i amb buits recercats mitjançant carreus de pedra la majoria. Algunes finestres tenen ampits de pedra. La porta d'accés es de llinda d'arc de mig punt i carreuada. Presenta una inscripció a la clau de l'arc amb la data de la seva construcció, 1756. Pel lateral hi ha una altra finestra carreuada amb ampit també de pedra que te una altra data, 1759, i que està tancada mitjançant una reixa de forja amb decoració vegetal de fus vertical del tradicional espí. La teulada és a dues vessants i la composició general de buits es irregular. Consta de planta baixa i planta pis. A més de la casa i les diverses dependències annexes, com els cups que hi ha darrera, un dels quals està aprofitat com a dipòsit d'acumulació d'aigua per la masia, s'hi troben també altres elements d'interès: un pou, una bassa anant cap avall en direcció a la Font del Cuscó, a l'esquerra i a tocar el camí, un forn d'obra molt probablement utilitzat per la construcció de la casa, un forn de calç, avui desaparegut, una era, i una alzina singular per les seves dimensions i estat de conservació. No s'ha tingut accés a l'interior.</p> | 08013-162 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>A diversos elements arquitectònics de la masia es troben les següents dates: 1756 a sobre de la porta principal d'accés; 1759, a la finestra lateral. La casa que veiem, doncs va adquirir la seva fesomia actual al segle XVIII.</p> | 41.3476700,1.7725000 | 397309 | 4578080 | 1756 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40472-foto-08013-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40472-foto-08013-162-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40476 | Nucli antic de Les Gunyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-les-gunyoles | L'acabat dels murs dels edificis corresponents a l'antiga rectoria i annexes trenquen l'harmonia constructiva d'aquest nucli. Les obres de reforma de Cal Candi, amb la supressió de Cal Cuscó, han canviat la morfologia de l'edifici. | <p>Es defineix així el conjunt urbà que es troba dins els següents límits: Carrer de Sant Salvador, Plaça de Sant Salvador, Plaça de l'Església, Torre Romana, inici del camí de la Font del Cuscó. Totes aquestes edificacions formen un únic conjunt de màxim interès des d'un punt de vista patrimonial. En general ens troben davant un conjunt urbà que es desenvolupa en un espai aturonat, en que les cases semblen seguir una línia de recinte amb dues entrades clares: una a tocar Can Filella, que puja pel carrer de Sant Salvador, vorejant l'antiga casa de Cal Candi per la dreta, l'altre és per sota la Torre Romana i ca l'Umbert. En tot aquest conjunt urbanístic que està compost de cases de dues alçades, fetes de maçoneria de pedra irregular, la majoria es troben arrebossades, d'altres no, formant un continu urbanístic de traçat típicament medieval que segueix la topografia del terreny. Els carrers conserven un interessant paviment. Del conjunt en destaca el carrer de Sant Salvador, amb cases que responen a una tipologia de finals del segle XVII i començament del XVIII. A Ca l'Escofet ( C/ Sant Salvador, 32) Es conserven dues piques baptismals, una d'elles d'immersió i l'altra que prové del poble. Hi ha una sitja dins la casa. Sota moltes cases, solars buits i carrers es coneix l'existència de sitges excavades a la roca. Un exemple interessant de galeria d'arcs es troba a Can Ràfols, al número 29 del carrer de Sant Salvador. El número 34, Can Baqués, conserva les teules pintades al ràfec. El número 39, antigament can Vendrell, avui cal Tres, ha estat restaurat afegint elements foranis, encara que perfectament integrats dins la construcció. Conserva aquesta casa el remat protector de teula trencada al carener de la teulada. Un altre carrer interessant és el de la Torre Romana, amb cases pel costat Nord que, segons informacions orals, segueixen una mena de potent mur que podria ser de cronologia romana. Destaquen també la plaça de l'església, amb elements que es contemplen en fitxes apart, i sobretot la torre de cronologia romana i ca l'Umbert, també coneguda com el Castell. El carrer de Sant Salvador continua vorejant aquest nucli per la part baixa, a tocar l'inici del camí de les Gunyoles a la font del Cuscó (a la cantonada de Can Vilella), la plaça de la Font o de les basses de Cal Ferret, el celler de Cal Mestre (números 14, 16, 18), continua anant cap al carrer de Montjuïc, restant compresos altres elements significatius, com les cases del número 20 (cal Pons), 22 (Cal Ferret, on vivien els antics masovers d'aquesta casa). Es tracta d'una construcció de planta baixa i dues plantes pis, que trenca les dimensions habituals del nucli. La façana està arrebossada, els buits són de petites dimensions i presenta l'estació del viacrucis que tracta del davallament de la creu. El conjunt definit com a nucli antic queda interromput en començar el carrer de Montjuïc, per on passava la carrerada. Per informació oral se sap de l'existència de diverses sitges al subsòl i de restes de probable cronologia romana que formen part d'estructures posteriors: suposats mil·liaris i altres murs.</p> | 08013-166 | Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Tot i que és de suposar l'existència de poblament en aquest indret potser que ja en època prehistòrica: sitges excavades a la roca o la hipotètica existència de zona d'hàbitat a les esplugues, així com durant l'època romana, si s'accepta la cronologia de la torre coneguda com a la torre romana, ja com a microtopònim establert a l'ús comú dins el municipi, no es tenen notícies fidedignes fins l'època medieval. El topònim Cegunioles apareix escrit reiteradament des dels segles X i XI, tal com es posa de manifest en els següents documents (CARBONELL, S.D.): -Empenyorament d'una terra de Daco a Amado, al lloc de Cegunolas (12-XII-978) (Ant. Catedral de Barcelona, IV, núm. 443, fol. 191) -Testament sacramental de Galindo, datat el 5-9-981 (RIUS SERRA,1981, núm 136: 111) 'in termino de Olerdola, Cegoniolas' (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001: 2). El testament es jurat al Kastrum Erapropiano, i esmenta els alous de Ceguniolas: terres i vinyes, cultius i erms i també la seva turrem i ipsum edificium, els qual dóna a la seva muller Ermengarda i als seus fills. -Donació d'una casa a la Santa creu i Santa Eulàlia d'Olèrdola, al lloc que en diuen Cegoniolas (31-XII-991) (Ant Catedral Barcelona, IV, núm. 286 fol. 113) -Donació de terres al lloc que en diuen Cichoniolas, a la Seu de Barcelona (5-I-992) (CARBONELL, S.D.) -Donació a Sant Cugat d'un alou al lloc de Ceguniolas (3-V-992) (CARBONELL, S.D.) (RIUS SERRA,1981: núm. 282: 238). -Com a afrontació de la quadra de l'Arboçar, el 25-VIII-1056 (?) surt Cegunolas en un document conservat al cartulari de Poblet (CARBONELL, S.D.). -Testament del bisbe Umbert de Cervelló (any 1085). D'entre els marmessors que hi figuren en aquest document, es troba Raimundum Olibe de Ceguinolas, al qui el bisbe li deix a unes vinyes (és el mateix Ramon Oliva del document posterior). -En document datat el 9-XI-1068, Raimundus Olivan i la seva muller Ledgardis (de Ciconiolis) venen al comte Ramon un alou que tenen a la parròquia de Sant Joan del Llobregat i Sant Just Desvern) (CARBONELL, S.D.). -El clergue Guillelmus Bernardi dóna a al beato Sebastiano un alou al terme de Ceguinoles s'esmenta el 1-V-1123, en que Sant Cugat varis (CARBONELL, S.D.) (RIUS SERRA,1981, núm. 866: 63). -Més mencions: el 16-II-1198: Guillelmo de Segunoles; en els capbreus de 1194 a 1208, Cecunioles i en una venda del 20-X-1218 (Cecuinolibus) (RIUS SERRA,1981, núm. 1287: 403). El topònim Les Gunyoles va experimentar una complexa evolució entre els segles X i XIII. Així, en el segle X, i tal i com ja s'ha vist, indicava un lloc (GRAN GEOGRAFIA: 1982, V) i un castell (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001). Al segle XI apareix l'església de Sant Salvador de les Gunyoles (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001). L'existència d'aquesta església no comportarà l'aparició immediata d'una parròquia diferenciada de la de Sant Pere d'Avinyó. Doncs, segons sembla, la divisió del terme d'Avinyonet en dues parròquies sembla remuntar-se a l'any 1185. La documentació parla de l'ocupació de noves terres en aquest indret en 1164 (VILLACAMPA et al s.d.) una vegada la conquista de Tortosa, Lleida i Fraga permetien l'augment de la seguretat a la zona del Penedès. Al segle XII és atribuïble la pica baptismal d'immersió que es troba a ca l'Escofet, potser el testimoni material de caire religiós més antic conegut al nucli.</p> | 41.3521500,1.7796200 | 397911 | 4578569 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40476-foto-08013-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40476-foto-08013-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40476-foto-08013-166-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Modern|Renaixement|Barroc|Antic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | (Continuació història) Al terme de les Gunyoles, s'hi establiren en un moment indeterminat del segle XII els templers. D'aquesta manera s'entén que el 1160 Bertran d'Olost i Pere de Torradella, comanadors templaris de les Gunyoles, donessin aquest terme, situat en el territori d'Olèrdola, a Joan de Bassa i el seu germà Pere perquè l'edifiquessin i cultivessin. El 1205, la preceptoria dels templers fou traspassada de les Gunyoles al Montmell i el lloc de les Gunyoles passà a mans del prior de l'Hospital (LLORACH SANTÍS, 1992a). En la transició del segle XII al segle XIII, Gunyoles deixa de ser el topònim d'un lloc qualsevol, per esdevenir -possiblement sota l'impuls de l'Ordre del Temple (FONT RIUS, 1969, II: 670)- la seu d'una parròquia, tal com es posa de manifest en diversos contractes de compra-venda, com el signat el 20 d'octubre de 1218 sobre una venda de drets 'in termino castri de Olerdola, in quadra et parrochia de Cecuinolibus' , al mateix any: parrochia Salvatoris de Cegunoles', i 'Ceguniolis' en 1238 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001). L'any 1515 Les Gunyoles supera a Avinyó com el nucli de població més important del terme d'Avinyonet. Una nova església, construïda el 1776, substitueix l'anterior. Aquest nou edifici és de proporcions més grans i s'aixeca sota l'advocació de la Transfiguració del Senyor, patró de Les Gunyoles. El 1815 hi ha menció de la Quadra de 'las Gunyolas de Monjuich', per tal de fer 'terna de Batlle per dita quadra, essent així que si era independent apareixia ni podia ni devia ferla y per altre part expresaba (l'alcalde Major de Vilafranca) lo que es dita quadra que no es mes que un poc de rocas ab set o buit casas y sos avitans tots pobres y ab aixo se enseña dit memorial al arcalde major de vilafranca antes de tirarlo al acuerdo y digue que ell nons o manaba al terma y que la orde bania de la sala (…)' (Arxiu Municipal d'Avinyonet: ACTAS MUNICIPALS, 30 de desembre de 1836). Dins el 'Nomenclàtor' de l'1 de gener de 1888 corresponent a la província de Barcelona, editat l'any 1892, figura 'el Lugar' de Les Gunyoles com el nucli més important del municipi d'Avinyonet, amb 118 edificis i 474 habitants de fet (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001). De 1817 fins a 1844 es troba escrit a la documentació: 'Ajuntament d'Avinyonet i Gunyoles' (PUIG I BOSCH, 1912) La seva carretera la van fer els mateixos veïns l'any 1948. El dia 17 de gener de 1945 es celebren solemnes festeigs amb motiu de la portada d'aigües, beneint-se les aigües noves a la plaça de l'Om. Fites importants al poble dins la seva història contemporània són les següents: l'any 1859 es crea la Germandat o Monte-Pio de Sant Josep. L'any 1877 al mes d'agost es va començar el pou gran, trobant-se, el 17 d'agost del 1878 l'aigua al pou de baix. El 1904 es construeix la sala de la societat de Les Gunyoles a Ca la Xica. Del 1915 al 1920 es construeix el dipòsit de dalt, a sobre del pou, del 1915 al 1920 es fan les primeres fonts. A l'agost del 1944 s'enderroca la bassa de Cal Ferret, ocupada avui per una font. L'any 1928 arriba el llum, el 1932 es compra la màquina de batre. El telèfon es va posar l'any 1952 a cal Barnes. L'any 1940 es fa el camí del cementiri (el 1948 la carretera cap a Les Cabòries). L'any 1951 arriba la mare de Déu de Fàtima. L'any 1952 s'arranja el carrer de Montjuïc. Una dada d'interès vincula Les Gunyoles al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Se sap que entre els segles XI i XIII, el monestir tenia possessions a Les Gunyoles, concretament els masos de Malselliga o Massalliga (PLADEVALL; LLORACH, 1992). Foto 1, cal Verona, al carrer de Sant Salvador, 31 (espitllera de la Casa Gran de Clariana); Foto 2, can Filella, al camí de la Font del Cuscó, número 4; Foto 3, Can Ràfols | 83|85|94|95|96|80 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40485 | Mas Sunyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sunyer-0 | <p>INFORMACIÓ ORAL MN. ANTONI MARGARIT, febrer 2003 Informació oral Julià Ricart.</p> | <p>Conjunt d'edificacions envoltades d'un gran barri. Encara que no s'ha pogut accedir al seu interior, s'endevinen uns edificis centrals destinats a habitatge, i un gran pati, envoltat de construccions molt possiblement destinades a acollir el bestiar. El gruix de la construcció és de maçoneria de pedra irregular arrebossada amb calç. Les teulades són de teules àrabs, majoritàriament disposades a dos vessants. Les edificacions destinades a habitatge són de planta baixa i pis. Hi ha alguns balcons a les plantes primeres. Sembla que es tractar d'un mas especialitzat, sobre tot, en l'acolliment del bestiar. En un dels murs interiors s'endevina, des de la porta del barri, un rellotge de sol. Fora hi ha una interessant bassa amb safareig.</p> | 08013-175 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La masia va ser, al costat de les Cases Blanques, part integrant en la fundació de l'Arboçar (informació oral Mn. Antoni Margarit, febrer 2003). Aquest devia ser un punt important pels ramats degut a la seva localització, amb abundants punts d'aigua al costat del mas. L'existència de corrals, que es fan molt evidents dins del conjunt d'edificacions, a més de la informació oral, indiquen que aquesta casa va acollir ramats de cert volum.</p> | 41.3375200,1.7812400 | 398024 | 4576943 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40485-foto-08013-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40485-foto-08013-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40485-foto-08013-175-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40500 | Can Merlines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-merlines | <p>Es tracta de tot un barri construït al costat de la carrerada, on aquesta travessa la carretera de l'Ordal. La tipologia predominant és la construcció de planta baixa i pis. Resulten d'interès les següents cases: CARRETERA DE BARCELONA: 106, 108 (Ca la Remei/Cal Boter. El Joan Boter), 112, 114 116 CARRERADA Núm. 3 Queda inclòs, així mateix el forn de cal Rajoler i la sínia de cal Carbó a un i altre costat de la Carretera.</p> | 08013-190 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El Merlines, que va construir en aquest indret la primera casa, venia de Les Gunyoles, com altres veïns d'aquell nucli de població, i va baixar fins a aquest indret, més a prop de les principals vies de comunicació. Era el pare del Just Batet. Va ocupar la casa groga que és la número 3.</p> | 41.3621000,1.7717400 | 397268 | 4579683 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40500-foto-08013-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40500-foto-08013-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40500-foto-08013-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 41000 | Carrer de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-baix-0 | <p>Conjunt arquitectònic al nucli de Sant Sebastià dels Gorgs. Es tracta d'un carrer que sembla seguir la perllongació d'un antic camí, conegut com el dels Xops o de Cantallops, que baixant cap al torrent continua en direcció a aquell nucli de població del mateix terme municipal d'Avinyonet. Des del torrent i anant cap al monestir, hi destaquen els edificis de la dreta, de numeració senar. Són cases de façanes planes, arrebossades i pintades algunes d'elles en color ocre. Tenen planta baixa i pis i generalment amb balcons. Les portes són en general d'arc escarser i la resta de buits de llinda plana. Les cobertes, a dos vessants són de teula àrab, i tenen ràfec de tortugada. El carrer finalitza obrint-se a la plaça anomenada de l'església, on hi ha l'encreuament amb la carrerada, i des d'aquest punt continua cap al carrer de Dalt, i a partir d'aquí es converteix en el camí de Llinda. A tocar de la plaça hi ha la casa de CAL CINTO/CASA D'ANTONIO PINYOL, d'indubtable interès patrimonial que ja correspon urbanísticament parlant a la numeració de la plaça, i que es contempla en fitxa apart. Seguint el carrer i d'acord amb la numeració actual, en destaquen: núm. 5 (baixos reformats), 7, 9 (decoració de papallona), 17 (1881, porta amb arc escarser), 19, Cal Ferreret, (conserva la numeració antiga i rellotge de sol a la façana, mig esborrat, però que conserva el gnòmon. La porta ha estat reformada), 21 (porta d'arc escarser, conserva així mateix la numeració antiga). A l'altre costat del carrer (costat esquerre) i ha unes pallisses que constitueixen l'illa de cases desenvolupades en redós de la plataforma dins la que es troba el monestir, i que donen també al carrer del campanar. També per aquest costat hi ha la masia de Ca l'Amat que es considera dins fitxa independent en aquest mateix inventari.</p> | 08013-208 | Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Les cases que formen la numeració senglera del carrer semblen haver començat a construir-se a finals del segle XVIII, i les que hi ha a tocar la plaça de l'església, i les que s'apropen més a la baixada al torrent, a finals del segle XIX, tot i que algunes han estat remodelades amb posterioritat. Els vells d'aquest nucli diuen que per aquest carrer anava la riera i que al costat hi havia un molí, que s'esmenta a la documentació antiga, a més que sembla que els antecessors de Ca l'Amat havien estat moliners. La ubicació no la coneixem, però resulta normal l'existència d'un molí hidràulic en una zona d'importants cursos d'aigua.</p> | 41.3807700,1.7665700 | 396865 | 4581761 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41000-foto-08013-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41000-foto-08013-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41000-foto-08013-208-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 41023 | Cal Carbó i pallissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carbo-i-pallissa | <p>Casa situada al costa de cal Fàbregas de Cantallops, en una zona de màxim interès des d'un punt de vista patrimonial. La casa es complementa amb la pallissa que encara es troba a l'altre costat del carrer de Santa Margarida que segueix el traçat de la carretera nacional, a tocar de la qual devia haver-hi l'era de la casa. Hi ha també al davant una sínia que es troba inclosa en fitxa independent.</p> | 08013-225 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3672100,1.7990700 | 399562 | 4580218 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41023-foto-08013-225-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | La pallissa es troba a l'altre costat de la carretera en les següents coordenades x=03995006 y=458089 z=288 | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 41028 | El Maset d'en Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-maset-den-ferret | <p>LISTA (1825) Lista per aplegar lo salario del Senyor governador per lo Añ de 1825 (Arxiu particular Can Fontanals)</p> | XVIII | Està enrunat, encara que conserva bona part de la coberta | <p>Masia composta d'un allargat cos central, per les perllongacions que es van anar afegint pels laterals de la casa per tal d'ubicar-hi cups de vi. La planta és aproximadament rectangular, amb coberta a dues aigües de teula àrab. Davant la casa hi ha una era de pedra, i als laterals dos cups rodons, i un de quadrat dins de la casa. Les parets són de maçoneria irregular i al cos central es troben arrebossades amb calç. Hi ha un pou i una bassa relativament a prop, entre aquesta casa i el maset de Baix. Per darrera hi ha més dependències auxiliars amb destins agraris. Conserva la cuina amb la xemeneia.</p> | 08013-230 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Apareix esmentat en un document emès 'per aplegar lo Salari del Senyor Governador per lo añ de 1825', dintre la segona classe, a la mateixa categoria de cases com la dels Pelagons, el Corral Nou, etc.. (LISTA, 1825) Sembla tractar-se d'una construcció de finals del segle XVIII, corresponent al moment de màxim apogeu del cultiu de vinya al municipi.</p> | 41.3380100,1.8013900 | 399711 | 4576973 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41028-foto-08013-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41028-foto-08013-230-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 40378 | Antics goigs d'Avinyonet del Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-goigs-davinyonet-del-penedes | XVIII | <p>Conjunt d'antics goigs que es cantaven en determinades festivitats. Els més antics que s'han trobat a Avinyonet són els de la Mare de Déu de Llinda, els de Sant Sebastià (als Gorgs), i els de Sant Salvador (a les Gunyoles). Es tracta d'unes composicions poètiques fetes per ser cantades, en llaor de la mare de Déu de Llinda i de Sant Sebastià i Sant Salvador. DE NOSTRA SENYORA DE LLINDA. Impressor Pere Alagret. Hi ha una impressió més antiga feta a l'Impremta Social de Vilanova i Geltrú l'any 1931 (col·lecció particular Oriol Puig Vidal) El text es com segueix: Oh Divina Emperadora Més que rosa en hermosura Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Molta gràcia os envià Lo Sagrat Emmanuel, Quan l'Àngel Sant Gabriel Maria os va anomenà; Nom de Gràcia donadora Per a tota criatura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Lo parir fou maravella Sens dolor i sens pecat, Al Verb de Déu Encarnat, Restant Vós sempre donzella: Suprema desterradora Del pecat y sa amargura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Los tres Reys del Orient, En Betlhem vos visitaren, I vostre Fill aodraren, Seguint lo Estel resplandent: Sent Vós la Estrella, Senyora Del Empíreo y sa hermosura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Fou gran goig i sublimat Senyora aquell que tinguereu Qun Vós del Sepulcre vereu A Jesús ressucitat, Triomfant en aquella hora Del Infern i presó obscura: Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. En Llenguas lo Esperit Sant, Sobre'l Col·legi baixà, I si a ells los illuminà, en Vós fou més abundant: puix la llum consoladora vos adornà de hermosura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. També aquí en lo mas de Llinda Teniu Vós Santa Capella, Donant sants consols en ella Com font que sempre se'ns brinda De gracias dispensadora Apartant tota negrura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. De Sant Sebstià la gent, En Vós té gran confiança, Puix qualsevol cosa alcansa Demanant devotament: Grans i xichs per Protectora Tenirvos tothom procura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. TORNADA Puix sou la Consoladora En la major apretura: Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura.</p> | 08013-68 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Cada Dilluns de Pasqua, la gent de Sant Sebastià dels Gorgs i dels voltants s'aplega a la capella de Llinda. Després de la celebració eucarística, que es fa davant la capella romànica, els feligresos canten els tradicionals Goigs de Nostra Senyora de Llinda, i exactament el mateix s'esdevé amb motiu de les altres festivitats de Sant Sebastià i Sant Salvador. L'origen d'aquestes composicions ja es troba al segle XII dins la literatura llatina medieval Catalunya, i hi ha diverses mostres en vers des del segle XIV -alguna de les quals podria ésser anterior- dels goigs terrenals; la més famosa i una de les més antigues és la 'Ballada dels goigs de nostra Dona en vulgar català a ball rodó', conservada al 'Llibre vermell de Montserrat'. De la Mare de Déu, hom passà, ja al mateix segle XV, a Jesucrist i als Sants. Des del segle XVI els goigs són impresos en fulls solts i propagats per les confraries i a les esglésies, als santuaris i a les ermites de tot Catalunya, amb texts sovint únics a tot arreu, però amb variants segons les diverses edicions. Durant els segles XVI-XVIII els goigs -composts a vegades per poetes coneguts, o per versificadors afeccionats, foren un instrument de conreu i de conservació de la llengua, i amés es van utilitzar sovint amb finallitats polítiques o burlesques.</p> | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40378-foto-08013-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40378-foto-08013-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40378-foto-08013-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La foto número 3 és una reproducció d'un altre goig que es conserva a l'interior de la capella de Llinda | 98|94 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40403 | Costums religiosos desapareguts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-religiosos-desapareguts | <p>AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>1.EL RITUS DEL SALPÀS. Com a tot arreu, a cases i masies es feia per Setmana Santa la cerimònia del 'Salpàs' o benedicció de les cases, ritus aquest que durava el temps de fer la benedicció de tot el terme. Es parava taula amb unes tovalles ben blanques la sal i el llorer, i el capellà aplicava la sal a la porta de la casa mitjançant una canya. A la masia de Can Montergull i altres, encara es visible la creu on s'aplicava la sal a l'entrada de la casa. 2. ELS TOCS DE CAMPANES A les Gunyoles d'Avinyonet, en els enterraments, les campanes els deien: -Jau mort, mort jau... 3. RESAR EL ROSARI. 3.1. A principis del segle XX, totes les famílies resaven cada dia el rosari i s'agenollaven en recitar la Salve. 3.2. Cada cap de mes es feia una processó, tot resant el rosari, a les Tres Creus. També el dijous i divendres Sant. Sembla ser que la Confraria de Nostra Senyora del Roser de Les Gunyoles era l'encarregada d'organitzar aquest ritus. Cada any s'anaven rellevant les cases encarregades, així com també les processons de cada cap de mes, resant hi el rosari fins a les 'Tres Creus' (PUIG I BOSCH, 1912). 4. L'ANGELUS. Quan treballaven al camp o a la vinya, en sentir l'Àngelus s'agenollaven tot resant l'Avemaria. 5. REPARTIMENT DE GARLANDES. Per Sant Isidre, A Les Gunyoles, els administradors recorrien el poble, casa per casa, amb una panera de garlandes beneïdes, a talls i una banya. Obsequiaven amb un tros de garlanda cada família i, amb la banya, feien una creu a la porta principal. 6. SUBHASTA DE GARLANDA. A Les Gunyoles, per la festa del Roser, organitzada cada any per una família diferent, aquesta família que tenia al seu càrrec l'organització, regalava una garlanda als administradors perquè tenien cura de passar una capta per l'església. Després, aquesta crespella, juntament amb d'altres, era subhastada a la plaça de l'església, a benefici del Sant. La crespella, o garlanda grossa, també servia per la diada del Roser (PUIG I BOSCH, 1912). 7. SUBHASTA DEL PEU DEL PORC. A Les Gunyoles, per Sant Antoni, quan les famílies ja havien matat el porc i havien fet el present al senyor rector, aquest subhastava a la plaça un peu de porc per al manteniment de la Confraria de Sant Antoni. 8. PA DE MORTS. A Les Gunyoles, i amb motiu dels funerals d'un familiar, les cases riques donaven el 'pa de morts'; el repartien entre els pobres, mentre aquests resaven un parenostre pel difunt a la plaça. 9. OFERTORIS A L'ESGLÉSIA. A Les Gunyoles, als ofertoris, el poble donava preferència als amos i mestresses. 10. LA RIQUESA SOTA TÀLEM. A Les Gunyoles, les processons passaven pel davant de les cases més riques, i els seus propietaris eren els qui portaven el tàlem. 11. REPARTIMENT DE GARLANDES I BANYA. També a Les Gunyoles i pels Sants Innocents, els administradors de Sant Isidre passaven per les cases repartint trossos de garlandes o coques a 'talls i una banya' i fent, de passada, una creu a la porta de les cases. 12. FER UNA CREU A TERRA. Abans d'escampar la llavor en un camp, en començar la sembra, els pagesos de les Gunyoles feien una creu a terra amb un arreu, tot resant perquè Déu multipliqués aquella sembra (any 1885). 13. COSTUMS DE FERTILITAT. Quan se celebraven unes noces, els pabordesos de Sant Isidre esperaven als nuvis a la plaça amb una faixa, un ram i la morratxa, recitant versets per a fer saltar dinerets (PUIG I BOSCH, 1912). Altre versions recollides: lligaven una cinta que travessava la plaça, i el nuvi havia de saltar-la i donar una almoina als escolans. Altres dades: els pabordesos amb la faixa els hi barraven el pas als nuvis a la plaça. A la núvia (l'altra versió diu que a la parella) la ruixaven amb aigua d'olor, recitant a la vegada uns versets per fer-los saltar uns dinerets. També es ruixava amb l'almorratxa per la festa de Sant Pere d'Avinyó els administradors de la confraria: les dones ruixaven i els homes recollien l'almoina amb la safata del sant.</p> | 08013-93 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40403-foto-08013-93-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | (Continuació descripció) 14. CICLE FESTIU: 14.1. El dilluns de Pasqua es celebrava i es celebra encara l'aplec a l'ermita de la Mare de Déu de Llinda a Sant Sebastià dels Gorgs. A Les Gunyoles a Cal Forner es feien garlandes per Pasqua i es regalava una grossa amb fruita i ous a les Caramelles, i altra que es rifava pel ball de Pasqua. 14.2. El 6 d'agost, Sant Salvador, patró de les Gunyoles. 14.3. Santa Teresa era l'advocada contra la llagosta a Sant Pere d'Avinyó. És també la patrona 'moderna' de Cantallops. 15. CARNAVAL I QUARESMA. 15.1. DILLUNS DE CARNESTOLTES. El jovent anava a ballar a un altre poble, tot el dia, i els d'aquest venien a Les Gunyoles. 15.2. DIMARTS DE CARNAVAL. Els joves passaven per les cases disfressats acompanyats de dos ninots que ballaven, el Vellot i la Vellota, les gralles feien música i els nois captaven per la festa. Després cremaven aquestes dues figures. 15.3. DIMECRES DE CENDRA. El poble assistia al 'All i oli' menjant peix, i a última hora enterraven el Carnestoltes. 16. L'1 DE MAIG es feia la benedicció del terme, organitzant-s'hi una processó que arribava a la Creu d'en Llanes (PUIG I BOSCH, 1912). 17. Està documentat al segle XVI a la parròquia de Sant Pere d'Avinyó, el costum de deixar en el testament una ofrena de misses, costum aquest que era anomenat de Sant Amador (ESCOFET, 1981). | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 41044 | Costums relacionats amb els fenòmens meteorològics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-relacionats-amb-els-fenomens-meteorologics | <p>AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>1. CREMA DE LLORER PER TALLAR LA TEMPESTA I LES PEDREGADES. Era corrent que a les cases es cremessin bé a la llar, bé a qualsevol foc encès dins la casa, fulles de llorer que s'havien beneït el dia de Rams (informacions orals presses a Can Montregull i a mas Bertran, juny 2002). 2. TREURE A LA FINESTRA LES TOVALLES. Es treien a la finestra les tovalles que cobrien la taula pel salpàs (AMADES, 2001, IV: 674) i també perquè allunyés els llamps i les pedregades (AMADES, 2001, II, 734; IV, 674) es treien a la finestra (informació oral pressa a mas Bertràn, juny 2002). 3. TREURE FORA LA CASA UNA PAELLA I UNS TRES PEUS. Quan pedregava es treia fora de la casa una paella de cul per amunt i uns tres peus de petges enlaire (AMADES, 2001, IV: 674). 4. TALLAR NÚVOLS. A l'Arboçar 'tallaven' els núvols amb ganivets, amb la mà esquerra, i a la mà dreta portaven un Sant Crist (1948) (SADURNÍ, 2001: II, 137) 5. ESCODRINYAR EL VENT DE MIGDIA. A l'Arboçar, escodrinyaven el vent del migdia del Dissabte de Glòria, que era el que portaria les tempestes d'estiu (SADURNÍ, 2001: II). 6. POSAR UN RAMET DE LLORER BENEIT A LA VINYA. Per Santa Creu, a la sortida d'ofici, es portava el ramet de llorer beneït a la vinya i es deixava sobre un cep, a fi que Déu els preservés del mal temps (SADURNÍ, 2001: II). 7. POSAR-SE LES CATIUSQUES. Quan llampegava les mares posaven als seus fills les catiusques (Informació oral Can Montragull, juny 2002). 8. BOIRA I BRUIXES. Deien que els dies de boira gebrada i els de pluja i sol eren els preferits de les bruixes, la qual cosa va donar peu a la dita 'Plou i fa sol, les bruixes es pentinen, plou i fa sol, les bruixes porten dol' (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 128)</p> | 08013-246 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 41045 | Costumari propi de la nit de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costumari-propi-de-la-nit-de-sant-joan | <p>AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>1. ROQUES QUE S'AJUNTEN En el costumari i credenciari de la nit de Sant Joan es troben diversos costums i diferents creences que semblen reconèixer cultes de caràcter orogràfic o lític. Així és el cas d'un costum documentat per Joan Amades al terme d'Avinyonet, i que és la següent: es té la creença de que 'dues roques que es troben d'alt d'un puig proper a Avinyonet del Penedès (Les Cabòries), es van ajuntant a poc a poc. Quan es cloguin vindrà la fi del món. Des de fa temps que cada nit de Sant Joan van avançant; abans hi podia passar un home a cavall; més tard només hi passava a peu, per gras que fos, i ara ha d'estar molt magre per a poder-hi passar. La gent de la rodalia té el cas per un indici que la fi del món s'acosta' (AMADES, 2001, IV: 160). 2. SALTAR EL FOC. La nit de Sant Joan a les Cabòries creien que els qui saltaven el foc no moririen durant l'any. Els fadrins, per demostrar la seva virilitat, havien de saltar, com a mínim, set focs. A les Gunyoles, l'any 1935, encara hi havia qui per la vigília de Sant Joan anava per la muntanya, amb una canya verda, 'buscant la sort'. (SADURNÍ, 2001: II, 162). 3. PER CONÈIXER EL NOM DEL FUTUR MARIT. Les noies que anaven a esporgar la vinya la nit de Sant Joan preparaven un plat amb aigua i oli en el qual ficaven cargolats tants papers com pretendents coneixien. En cadascun d'aquests paperets escrivien el nom de cada noi que es pretenia. Després se n'agafava un i el que sortia era el noi que seria el futur marit. En tant que s'agafava el paper es recitava la següent oració: 'Sant Joan Baptista apòstol i evangelista, per la propietat que Deu us ha donat feu-me sortir el meu enamorat' (Informació oral Concepció Massana, juny 2001). 4. UNTAR AMB OLI L'ULL DE LES FIGUES. Un altre costum en el qual es troba protagonista un element del medi vegetal a la nit de Sant Joan, és el d'untar amb oli l'ull de les figues de manera que per Sant Pere ja eren madures (AMADES, 2001, IV: 96) (INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002). 5. SANACIONS DE TRENCADURA (veure fitxa dedicada a medicina popular). La nit de Sant Joan es passava per les branques d'un roure als nens herniats, i ho feien un Joan i un Pere (informació oral veïns d'Avinyonet, juny 2002). Era molt estès tal costum. En el cas dels nens es tractava de despullar la criatura trencada, a les dotze de la nit de Sant Joan, i dues persones, que acostumaven a ser els padrins, se la passaven l'una a l'altra pel mig d'un tronc de roure o alzina que havien obert abans verticalment. La primera deia: Sant Joan et passa i l'altre contestava: Sant Pere et traspassa, o la següent formuleta: '-Té Pere - Té Joan -Que es curi aquest infant' En altres pobles deien: Teniu, Joan, us la torno curada. L'operació es repetia tres voltes i els assistents resaven tres parenostres. La roba la deixaven a la soca de l'arbre, i si aquest continuava vivint, era senyal que l'infantó estava guarit. A les Gunyoles, l'any 1942, es va dur a terme una cerimònia d'aquestes a la que hi assistiren una quarantena de persones, a prop de la font del Cuscó, i hi hagué galetes i vi bo per a tots (SADURNÍ, 2001: II, 195) Altres indrets que semblaven propicis per aquestes cures, eren Avinyó, la Font del Molinet, la Font de la Canya, el torrent del Batlle i la Font del Cuscó . Cap els anys 1940-1950 es va passar un altre nen trencat en el bosc del Batlle a tocar el torrent del mateix nom. La gent anava amb espelmes. També se sap que sota el roure del Sebio Ferret Castellví s'havia fet aquesta cerimònia (INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002).</p> | 08013-247 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41045-foto-08013-247-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | (Continuació descripció) 6. La vigília de Sant Joan, els veïns de Les Gunyoles, sortien per la muntanya, amb una canya verda, a trobar la bona ventura. 7. EL TRESOR DEL PUIG DE LA MOLA. Un altre costum devia ser el de, a trenc d'alba de la nit de Sant Joan, anar a buscar la primera pedra on hi toca el sol dalt del puig de la Mola, ja que sota d'ella hi ha un tresor amagat (Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003). | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 41046 | Costums diversos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-diversos | <p>AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopèdia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>1. Pel dia de difunts es captava pa, tot dient un parenostre pels difunts de la casa. 2. ELS OUS DE LES GALLINES. Les mestresses sempre procuraven que el nombre d'ous que havien de covar les gallines fos imparell; altrament, molts ous en sortirien 'nials' (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 140) 3.CANVI DE ROBA EN DIVENDRES. A les Gunyoles, les mares obligaven els seus fills a canviar-se la samarreta gruixuda d'hivern per la prima d'estiu, sempre en divendres (1965) (SADURNÍ, 2001: II, 144). 4.PLANTAR UN LLORER. A Sant Sebastià dels Gorgs, plantar un llorer presagiava la mort de tota la família. 5. APROFITAR LA BOGA DE LES BASSES. Abans, hi havia gent que s'ocupava de manera esporàdica d'apedaçar els culs de les cadires. Eren habitualment gitanos passavolants que aprofitaven la boga que creixia al fons de certes basses. Així està documentat en el cas de les Basses de Les Planes de Les Roques. 6. LES PASTORES QUE VENIEN OLI DE GINEBRÓ I TREMENTINA. Era costum entre les mestresses d'Avinyonet comprar a les dones dels pastors que feien la transhumància, oli de ginebró i trementina. La trementina s'obtenia de la resina del pi roig. Aquestes venien amb els seus marits des de les terres altes i la gent gran les recorda portant unes faldilles molt llargues. L'oli de ginebró era un remei molt destacat per eliminar els cucs de l'intestí de la canalla (Informació oral Ca la Modesta, març 2003). També era empleat pel bestiar. Els pegats de trementina eren molt utilitzats contra el dolor, els cops i les torçades. Era bo també per a picades d'alguns animals, úlceres i grans infectats. 7. RITUS DE CONSTRUCCIÓ I APOTROPÀICS. En el transcurs de la feina de camp, s'ha pogut constatar la presència d'indicis de costums d'aquest tipus, com poden ser la existència de símbols protectors com: el remat de les teulades fet mitjançant dues tiges enfrontades, les creus marcades a les portes de les cases, o al sostre (s'ha conservat un interessant cas a la cara interior de la pedra central de la coberta d'una barraca), o les teules pintades amb el motiu de 'dent de llop', pintat o en reserva. Tot aquest simbolisme contribuiria sense dubte a reclamar una protecció sobrenatural per a l'edifici, aconseguida tant mitjançant el simbolisme de les creences institucionalitzades, com els signes protectors de pràctiques o creences esotèriques de les que s'ha perdut la memòria, però moltes vegades no la presència. 8. COSTUM PARTICULAR A SANTA SUSANNA. No coneixem si això es feia en altres llocs, però la tradició oral parla de la utilització d'una dependència al caseriu de Santa Susanna, que era coneguda precisament com a la 'sala dels nuvis', per passar una petita i econòmica lluna de mel pels recents casats a la masia. Així la parella els nuvis romandrien tancats i barrats en aquest espai durant un temps. Els aliments se'ls facilitaven per una petita obertura a la paret. 9. COSTUMS SUPERSTICIOSOS: 9.1. No rentar durant els nou dies que segueixen la mort d'un individu de la família. 9.2. Si el saler es gira, impensadament, indica dissort. 9.3. No entrar el ram de llorer beneït a casa al retornar de l'església per Sant Pere Màrtir 9.4. No dinar tretze comensals a taula.</p> | 08013-248 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41046-foto-08013-248-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 40311 | Torre de Les Gunyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-les-gunyoles | <p>BALIL, Alberto (1976) 'El monumento Funerario Romano de 'Les Gunyoles''. Zephyrus, XXVI-XXVII, pp: 389-399. Barcelona. CARBONELL I VIRELLA, Vicens (S.D.) Primeres notícies històriques de Les Gunyoles (Avinyonet). Document mecanografiat. Vilanova i la Geltrú. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2528 ACCN LLORACH SANTÍS, S. (1992a) 'Castells i edificacions militars de l'Alt Penedès'. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. p. 38. RIBAS, M (1967) 'La torre romana de les Gunyoles en Avinyonet' Ampurias, Vol. XXIX, pp. 275-281, Barcelona RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. RIUS SERRA, JOSÉ (1981). Cartulario de 'Sant Cugat' del Vallés. 4 vols. Textos y estudios de la Corona de Aragón 3-6. Barcelona, 1946-47, 1981. Pere Roca i Garriga, ed. (Sabadell, 1981).</p> | I-II | El monument va ser restaurat per la Diputació de Barcelona. | <p>A l'extrem oest de les Gunyoles, construïda sobre un morrot de penya. Dins el recinte enjardinat de Can Rialb (o Ca n'Umbert), al costat d'una casa pairal d'estil gòtic (s. XIV-XV), coneguda pel nom del Castell. És de planta circular i presenta 9 metres de diàmetre, arribant la part conservada a una alçada d'uns 11 m. El gruix dels murs, en la seva part alta, és de 1 m, amb rebliment d''opus caementicium'. És feta de pedra calcària i tosca, en 'opus quadratum' amb carreus disposats regularment. En la seva part més alta, a 7,25 metres sobre el sòcol, es conserven restes, avui completats, d'una motllura. El cos situat a sobre d'aquesta, va ser en bona part utilitzat per a la construcció de l'església parroquial. En la seva part baixa presenta un sòcol de disposició irregular, part vertical, part atalussada, de 2,10 metres d'alçada i un ressalt de 0,20. A la seva excavació es van localitzar restes d'una volta de formigó de calç, que encara conservava l'empremta de l'encanyissat de la sintra (RIBÉ ET AL, 1989-1998). També és interessant la notícia del descobriment d'una sitja a 14 metres a l'oest de la torre (RIBÉ ET AL, 1989-1998).</p> | 08013-1 | Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Sembla que es tracta d'un monument funerari romà de tipus turriforme, segons es desprèn de la seva posició (sense domini efectiu sobre el territori i al costat d'una via). Amb posterioritat al seu primitiu ús, s'hauria aprofitat com a torre de guaita i de defensa a l'època medieval. Va ser utilitzada com a pedrera en el segle XVIII per a la construcció de la església parroquial (BALIL, 1976). Surt esmentat el 981 al Cartulari de Sant Cugat: testament sacramental de Galindo, datat el 5-9-981 (RIUS SERRA,1981, núm 136: 111 i CARBONELL, S.D.): 'in termino de Olerdola, Cegoniolas' (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001: 2). El testament es jurat al Kastrum Eraproniano, i en ell es parla dels alous de Ceguniolas: terres i vinyas, cultius i herms i també de la seva turrem i ipsum edificium, els qual dóna a la seva muller Ermengarda i als seus fills (RIUS SERRA,1981, núm 136: 111).</p> | 41.3523000,1.7792900 | 397884 | 4578586 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40311-foto-08013-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40311-foto-08013-1-2.jpg | Legal | Antic|Romà | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Ornamental | 2020-10-13 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | L'església de Sant Salvador de les Gunyoles va ser construïda, en part, amb carreus d'aquesta construcció. IPAC Núm. 2528 ACCN Inclòs a l'inventari de l'Arxiu Històric del C.O.A.C. | 80|83 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 40316 | Torre de l'Arboçar de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-larbocar-de-baix | <p>BOLÒS I MASCLANS, Jordi (1992b) 'Torre de l'Arboçar de Baix'. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol.: XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 94-95. CARBONELL I VIRELLA, Vicens (S.D.) Primeres notícies històriques de Les Gunyoles (Avinyonet). Document mecanografiat. Vilanova i la Geltrú. FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid/Barcelona: C.S.I.C. GRAN GEOGRAFIA (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2501ACCNIPAC JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta. TORRE DE L'ARBOÇAR (1993) 'Torre de l'Arboçar de Baix' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 6 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> | XI | La major part de les pedres de la porta del primer pis han estat arrencades. | <p>Torre de defensa de planta circular, feta amb carreus de pedra irregulars disposats en fileres horitzontals i en algun lloc formant aparell en espiga. Es situa en un promontori on es desenvolupa el caseriu de l'Arboçar de Baix, en el qual resten altres elements d'època medieval. La construcció, en origen exempta, té un diàmetre interior de 220 cm i el gruix del mur és de 170 cm. La seva alçària fa uns 13 m i l'acabament és de cúpula. A sis metres d'alçada, el mur perd gruix i en aquesta mida es troba una porta orientada cap a l'oest. Aquesta porta és coronada per una llinda de pedra monolítica, i sobre d'aquesta hi ha un arc de mig punt, format per tretze dovelles, que té la funció de fer d'arc de descàrrega. En general el paredat és de pedra poc treballada, de mida mitjana (uns 20 cm d'alt per 30 cm de llarg), gairebé sense treballar. En algun lloc l'aparell constructiu recorda un opus spicatum mal fet. Les obertures, força malmeses, han experimentat modificacions al llarg del temps. En part resta adossada a una construcció moderna i té al costat diverses edificacions que presenten vestigis medievals.</p> | 08013-6 | Arboçar de Baix 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Es tracta d'una torre de defensa d'època medieval (INVENTARI, 1986: 21), que potser anés acompanyada en origen d'un recinte més ampli. Era una de les fortificacions properes a 'l'oppidum' d'Olèrdola, probablement destinada a defensar un lloc de poblament. Des d'un punt de vista de morfologia constructiva, la torre es pot relacionar amb la del castell de Ribes (Garraf) o amb d'altres torres fetes al final del segle X o a l'inici del segle XI. Per les característiques de la porta i pel tipus d'aparell constructiu, es pot parlar d'una possible cronologia d'aquesta construcció pels voltants de l'any 1000 (BOLÒS I MASCLANS, 1999b). El topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). Entre el 1035 i el 1056 es data l'establiment de la quadra d'Arboçar efectuat per Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, a favor de Ferriol i Bonadona. En aquest document s'estableixen les afrontacions: a orient, Les Gunyoles, a occident, l'alou de Font-tallada, a migdia, Viladellops i a cerç, Ferran. Potser aquesta torre anés acompanyada d'un recinte més ampli, la qual cosa encara sembla restar visible a la forma del caseriu que la envolta que sembla formar un únicum units mitjançant arcades que encara son visibles en moltes cases. Pot tractar-se d'una de les fortificacions properes a l'oppidum d'Olèrdola, destinada, potser, a defensar un lloc de poblament. El 1119 la torre és propietat del Comte de Foixà. S'han trobat monedes del segle II abans de Crist. La llegenda parla d'una galeria subterrània de més de mig quilòmetre de llargària (SADURNÍ ET AL., 2000).També es coneguda com la 'Torre dels Miquelets'. La 'Quadra de Arbozar' s'esmenta al Cartulari de Poblet l'any 1056 al costat de Pelagum, la Lampada (La Llampa), Strada Pública (La Carrerada), etc.. (SADURNÍ ET AL., 2000).</p> | 41.3295500,1.7611100 | 396327 | 4576082 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40316-foto-08013-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40316-foto-08013-6-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Inclòs a l'inventari de l'Arxiu Històric del C.O.A.C.. La torre i les edificacions annexes porten el nom de cal Bertranet. | 85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 40318 | Església de Sant Salvador de Les Gunyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-salvador-de-les-gunyoles | <p>CAMPANARS D'AVINYONET (1994) Coses d'aquí. Campanars d'Avinyonet. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 10, juny 1994. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. CLARAMUNT et alii (1996) 'Inventari de les campanes – Sant Salvador de les Gunyoles – Avinyonet del Penedès' Campanars i campanes de l'Alt i Baix Penedès, INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núms. 2524 i 2534 ACCN MORATÓ I VIA, Salvador (1992 a) 'Rellotges de sol (I)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 3 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet. RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | XVIII | L'església presideix i contribueix a crear una petita plaça, i forma amb tot el casc antic de Les Gunyoles un conjunt molt harmoniós, la qual vista resta trencada per una restauració d'acabat molt poc afortunat que és visible des de la resta del poble, ocultant la noblesa de l'edifici. | <p>Gran edifici de caire religiós que consta de tres naus, la central de les quals presenta coberta amb volta de canó seguit amb llunetes, mentre que les laterals tenen coberta de volta d'aresta. La capçalera és quadrada, amb volta de quart d'esfera sobre trompes. El campanar, de planta quadrada, s'alça sobre una nau lateral i té coberta de pavelló. La façana, d'estructura senzilla, és coronada per un frontó rodó, té una rosassa i el portal d'accés és allindat, amb elements decoratius (pilastres laterals, frontó circular...) propis del Neoclasicisme. Destaca la torre campanar, que te 17 metres d'alçada, és de planta quadrada i es troba situada a la dreta de la façana. Presenta quatre finestres de mig punt i està rematada per una coberta de pavelló vestida amb teules. Conserva dues campanes, una a la finestra de la cara sud i l'altra a la finestra de la cara oest. La campana encarada al sud fa 35 centímetres de diàmetre i porta la següent inscripció: 'Jesús, maria, Joseph. 1701. Yauma Gomà'. La de la cara oest, medeix 70 centímetres de diàmetre i porta una inscripció que diu: 'Misionera. Guñolas 19 de marzo de 1952. Siendo cura párroco D. Francisco Monllau Benaiges. Pilar Cecilia. Refundida en abril de 1961. Fundición Salvador Manllús. València'. El seu nom és 'la Gran'. Pel lateral que dona a l'antic edifici de la rectoria, hi ha un rellotge de sol, que es va descobrir en fer les darreres obres de restauració de l'edifici l'any 1990. Està tallat a la pedra. La numeració, que va de les 6 del matí a les 6 de la tarda (6/6), barreja les xifres aràbigues i les romanes. Les primeres són el 6, el 7, el 8, el 9, l'11 i el 12, mentre que les romanes són el X, l'I, el II, el III i el IIII (MORATÓ I VIA, 1992a). L'interior del temple, de gran simplicitat, segueix les directrius del llenguatge clàssic. Destaca la pica baptismal d'estil romànic, que es troba als peus de la nau central, i que està decorada amb arquacions cegues. Un altre element d'interès són les pintures murals policromes que hi ha a l'absis, que representen els temes religiosos de l'Ascensió (amb el Crist dins d'una ametlla lluminosa, voltat d'apòstols en actitud d'esglai, vestits amb túniques i amb orla i disposats sobre un fons de paisatge -oblidant la llei de la perspectiva-), l'Anunciació i Sant Miquel.</p> | 08013-8 | LES GUNYOLES.- 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La parròquia de Sant Salvador de les Gunyoles apareix esmentada ja l'any 1185, separada de la de Sant Pere. L'església actual fou construïda en el segle XVIIII, segons indica la data del 1776 que figura en una inscripció de la llinda del portal d'accés, en la seva obra sembla ser que es van utilitzar carreus de la propera torre romana (INVENTARI, 1986: 23-24). El nou edifici és de proporcions més grans que l'anterior romànic, s'aixeca sota l'advocació de la Transfiguració del Senyor, patró de Les Gunyoles. Resulta interessant el seu campanar.</p> | 41.3522800,1.7801100 | 397953 | 4578582 | 1776 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40318-foto-08013-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40318-foto-08013-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40318-foto-08013-8-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Per la seva construcció es van utilitzar carreus de la torre romana de les Gunyoles (RIBÉ ET AL, 1989-1998). Inclòs a l'inventari de l'Arxiu Històric del C.O.A.C. Respecte del rellotge de la torre, com a curiositat, s'ha de dir que quan va ser descobert l'any 1990, se li va col·locar un gnòmon que, per desconeixement de l'operari, està mal orientat (MORATÓ I VIA, 1992a). | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
| 40319 | Can Rialb / Casa Umbert / 'El Castell' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rialb-casa-umbert-el-castell | <p>CATÀLEG (1990). Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2531 ACCN MADOZ, Pascual (1847-1850) Diccionario Geogràfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Imprenta del Diccionario de D. Pascual Madoz. RIUS SERRA, JOSÉ (1981). Cartulario de 'Sant Cugat' del Vallés. 4 vols. Textos y estudios de la Corona de Aragón 3–6. Barcelona, 1946–47, 1981. Pere Roca i Garriga, ed. (Sabadell, 1981).</p> | XIV-XVI | Ha patit algunes reformes sobre tot a la part posterior de la casa | <p>Casa pairal aïllada, situada a prop de la torre romana, de planta quadrangular i amb un volum potent. La coberta és de teula àrab disposada a dues vessants. Es troba precedida d'un gran pati enllosat i envoltada de jardins, bosc i horts, amb un gran domini visual de les planes i la muntanya de Montserrat. L'edifici consta de soterrani, planta baixa i dos pisos. La porta principal d'accés és d'arc de mig punt, adovellada. Totes les obertures són emmarcades amb carreus de pedra, i algunes d'elles presenten elements decoratius del mateix material. Presenta finestrals gòtics, la major part d'ells amb festejadors interiors. L'edifici es cobreix amb teulada a dues vessants. Com a elements destacables del conjunt s'han de singularitzar els següents: la sala noble al primer pis de l'edifici, amb gerrer, finestres amb festejadors, guixeria profusament decorada al sostre, gran finestra quadrada modulada a quatre, buits recercats en pedra, alguns d'ells amb arcs conopials, i escala d'accés des de la planta baixa del mateix material. Encara que se sap per documentació oral de l'existència d'altres, avui no visibles, a la planta baixa es pot veure a l'actualitat una sitja de grans dimensions. La casa comprèn també la torre de cronologia romana, i es molt possible que formés en origen un conjunt arquitectònic que s'estendria als solars ocupats per les edificacions adjacents, com a Cal Mestres.</p> | 08013-9 | Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Se suposa que aquest 'castell' era situat al lloc on avui ha una mansió senyorial d'estil gòtic dels segles XIV-XV, molt refeta posteriorment, coneguda com 'el Castell'. Al seu costat hi ha una important torre escapçada de base circular (veure fitxa de la torre de Les Gunyoles). S'ha arribat a la conclusió que és un monument funerari romà, reutilitzat en època medieval com a torre de defensa (LLORACH SANTÍS, 1992a). El lloc de les Gunyoles s'esmenta per primera vegada el 978. L'any 981 el propietari de la fortalesa era Galí o Galindo: s'esmenta al Cartulari de Sant Cugat 'ipsum edificium', al testament sacramental de Galindo, datat el 5-9-981 (RIUS SERRA,1981, núm 136: 111). El testament es jurat al Kastrum Eraproniano, i parla dels alous de Ceguniolas: terres i vinyes, cultius i erms i també la seva turrem i ipsum edificium, els qual dóna a la seva muller Ermengarda i als seus fills (RIUS SERRA,1981, núm 136: 111). Un altre testament que aporta informació sobre Gunyoles és el d'Ermengol Llobató, el qual en trobar-se ferit al castell de les Gunyoles, el juliol del 1076, va nomenar marmessors i morí al cap de poc (LLORACH SANTÍS, 1992a). Al terme de les Gunyoles, s'hi establiren en un moment indeterminat del segle XII els templers. D'aquesta manera s'entén que el 1160 Bertran d'Olost i Pere de Torradella, comanadors templaris de les Gunyoles, donessin aquest terme, situat en el territori d'Olèrdola, a Joan de Bassa i el seu germà Pere perquè l'edifiquessin i cultivessin. El 1205 la preceptoria dels templers fou traspassada de les Gunyoles al Montmell i el lloc de les Gunyoles passà a mans del prior de l'Hospital (LLORACH SANTÍS, 1992a). El 1847, Madoz recull l'existència de 'un antiguo castillo y torre' a Les Gunyoles (MADOZ, 1847-1850, IX: 145).</p> | 41.3522700,1.7791600 | 397873 | 4578582 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40319-foto-08013-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40319-foto-08013-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40319-foto-08013-9-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Inclòs a l'inventari de l'Arxiu Històric del C.O.A.C. La masia i la torre del costat van ser restaurades a la dècada de 1960, i adaptades a conjunt residencial sota el nom de 'El Castell', nom aquest justificat en la aparença, encara que no en la història. | 93|94|95|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 40321 | Cal Fàbregas/Can Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fabregascan-pujol | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2532 ACCN. MORATÓ I VIA, Salvador (1992 b) 'Rellotges de sol (II)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 4 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet.</p> | XVI | <p>Edifici de grans proporcions constituït per un cos central, de planta quadrangular i murs de mamposteria irregular i carreus regulars de pedra a les cantoneres. Té coberta a dues vessants de teula àrab. La porta d'accés és adovellada amb arc de mig punt. Són elements remarcables les finestres del pis principal, de pedra, amb motllures conopials i mènsules les laterals i amb una llinda trencaigües la central. Del conjunt destaca sobretot el finestral central, quadrat i quatripartit, amb una llinda trencaaigües, ja esmentada. Al seu costat s'endevina un rellotge de sol desdibuixat, del que tan sols resta el gnòmon. Les cantoneres de l'edifici són de carreus regulars de pedra tallada. Pel costat NW hi ha annexes els cups. Destaca també el gran jardí interior. A la planta baixa comença una escalinata de pedra que dona accés al primer pis, i en aquesta sala destaca també una guixaria decorada al sostre, així com un singular arc diafragmàtic. A la dreta de la porta d'accés i entre la planta baixa i el primer pis, es troba tot un marc de suport d'un rellotge de sol, malauradament totalment esborrat, del que tan sols resta el gnòmon. Altres dependències importants són les quadres, amb les menjadores i un cup rodó, l'hort amb una cisterna, unes construccions laterals que allotgen cinc cups quadrats que es feien servir pel raïm negre, el corral que encara es troba en una construcció davant la casa, a l'altre costat del carrer o la pallissa situada tocant a cal Carbó.</p> | 08013-11 | CANTALLOPS 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Masia d'origen medieval. En temps del rei Pere III el Cerimoniós (1319 - 1387) el lloc de Cantallops es citat com a possessió de Sant Pau d'Ordal, parròquia que depenia de Sant Sebastià dels Gorgs. No obstant això, el topònim Cantallops s'esmenta l'any 991 com a corresponent a una font al límit oriental al terme d'Olerdola. El nom Fàbregas s'associa a la casa el segle XIX, quant membres d'aquesta família, que vivien al Pla del Penedès, van comprar la casa, que va passar per línia materna a Serafina Fortuny Fàbregas.</p> | 41.3670300,1.7993800 | 399587 | 4580198 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40321-foto-08013-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40321-foto-08013-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40321-foto-08013-11-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Inclòs a l'inventari de l'Arxiu Històric del C.O.A.C. | 95|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 40322 | Cal Pere Nen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-nen | <p>ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | XIX | Ha estat recentment restaurada la façana respectant el seu estat original | <p>És una casa entre mitgeres, de planta baixa i pis. La seva tipologia respon a un model d'habitatge urbà propi de la transició del segle XVIII al XIX, amb planta baixa i pis i buits de petites dimensions. La façana es plana i està arrebossada, mentre que la teulada és de peces àrabs disposades a dues vessants, amb un petit ràfec d'imbricació. Els buits del primer pis són de petites dimensions i presenten ampits de pedra llaurada. A la planta baixa hi ha una finestra de proporcions verticals de dimensions que trenquen l'antiga modulació de l'edifici. La porta d'accés és d'arc de totxo sobre pedra llaurada, i una finestra petita, recercada en pedra s'obre a la dreta d'aquest accés. La planta es quadrangular i sembla que en origen devia correspondre a una mateixa tipologia almenys amb l'habitatge que encara avui existeix al costat, reformat recentment. Per la seva tipologia destaca com l'habitatge més representatiu de tot el carrer Nou, que va créixer al costat d'una important via de comunicació que seguia el traçat d'una de les carrerades que travessaven el municipi, la de la Cerdanya o de Puigcerdà.</p> | 08013-12 | CANTALLOPS.- 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El Pere nen venia de cal Geroni. Aquesta casa com les de la resta del carrer es van anar construint al llarg d'una important via de comunicació. Es conegut el trajecte de la llarga carrerada de la Cerdanya o de Puigcerdà que recollia els ramats de la Marina i els encaminava cap a les muntanyes pirinenques del Ripollès, el Berguedà i la Cerdanya, passant per Manresa i el Lluçanès. Pel terme municipal quan s'aproxima a la cruïlla de l'Arboçar s'enfila pel llom de la serra, enmig la vegetació, fins al pi del Barba. Pel corriol carener de la serra de les Gunyoles, s'arriba a la creu d'en Llanes i al poble de les Gunyoles, el qual travessa pel carrer de Montjuïc. Tramuntant el puig de la Mireta, on hi ha el cementiri, la carrerada davalla per un llom poc definit en direcció a can Ràfols dels Caus fins a trobar la carretera d'Olesa de Bonesvalls, la qual segueix fins a la creu de can Ràfols. Des de la creu, la carrerada davalla a l'esquerra (en aquest punt es coneix l'existència de corrals del Ràfols), per una pista que va a trobar el fons de la riera dels Pelagons, la qual segueix fins a Cantallops (a l'arribada al poble hi havia també un altre punt d'estada, a Ca la Modesta). El camí ramader travessa el poble pel carrer Nou, fins passar a l'altre terme municipal, en pujant per la carretera B-24 en direcció al Pago i pren la carretera de Sant Sadurní fins al trencant a mà esquerra de la pista que baixa a can Mata del Racó. El trajecte continuava fins a bifurcar-se: per als ramats que feien la transhumància als Pirineus, la carrerada seguiria cap a Manresa -pels Brucs i coll de Massana- i, pel Lluçanès, fins a les muntanyes de l'Alt Berguedà i el Ripollès (ROVIRA ET AL., 1999). Al seu pas per la transició actual entre el terme de Cantallops de Subirats i el d'Avinyonet, la carrerada va ser delimitada per un mur a fi d'evitar que el ramat fes malbé els cultius dels marges.</p> | 41.3676200,1.8009800 | 399722 | 4580261 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40322-foto-08013-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40322-foto-08013-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És l'únic edifici del carrer que es troba en la seva tipologia original de la transició dels segle XVIII al XIX. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 40324 | Sant Pere d'Avinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-davinyo | <p>CAMPANARS D'AVINYONET (1994) Coses d'aquí. Campanars d'Avinyonet. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 10, juny 1994. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2533 ACCN DOSSIER (2001) Dossier sobre la dualitat de noms: Avinyonet-Les Cabòries. Ajuntament de l'Avinyonet del Penedès. Avinyonet del Penedès. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.</p> | XVII | L'església està molt malmesa. Fa pocs anys es va treure la teulada vidrada de la coberta del campanar i l'estiu de l'any 2002 la va traspassar un llamp. | <p>L'església de Sant Pere d'Avinyó forma un petit nucli, juntament amb una masia que té adossada. És l'antiga església parroquial del terme municipal. És formada per una nau central i dues de laterals, de dimensions reduïdes, cobertes amb volta d'aresta rebaixada i arcs torals. La separació entre les naus s'ha fet per mitjà de pilars i arcs formers de mig punt. La capçalera és quadrada. La façana, d'estructura senzilla, presenta un portal rematat per un frontó clàssic. El campanar, esvelt, és de planta quadrada, i s'eleva sobre una nau lateral, al costat dret de la façana. Té una alçada de 19,2 metres. La coberta és de pavelló i en origen estava protegit per teula vidrada en verd i blanc (INVENTARI, 1986: 22-23). A cadascuna de les parets de la torre hi ha un finestral. No té cap campana però hi resten dos jous de campana, un a la finestra de la cara est, en la qual hi ha inscrita la data de 1627, i l'altre jou es troba a la finestra de la cara sud. Dins l'església destaquen la primera capella que es situa a ma esquerra del portal d'accés mirant a la capçalera, profusament decorada amb pintures barroques que es troben en molt mal estat de conservació. Tal vegada sigui aquesta la capella de Santa Teresa. Per informació oral se sap que va ser utilitzada a inicis del segle XX com a capella baptismal. A continuació d'aquesta capella, a mà esquerra, es troba la dependència destinada a sagristia amb una pica rentamans decorada. En aquesta habitació es troben emmagatzemades les teules que es van treure del campanar. Es conserva, així mateix, el púlpit. S'ha de destacar, de la façana una làpida que es troba a la dreta del portal d'accés. Es tracta d'una làpida funerària que presenta la següent llegenda: 'AQUÍ FOU ENTERRAT / AL 26 DE JUNY DE L'ANY 1846 / LO CADAVER DEL RNT. MIQUEL VERNE / DES PBRE Y ROR DE ESTA PARAL / IQUIA DE SANT PERE DE AVINONET / BISBAT DE BARCELONA'. D'altra banda, al costat de l'església es troba l'antic cementiri parroquial. Al costat nord-oest se li adossa l'edifici de la rectoria, interessant en la seva fesomia exterior. És de planta rectangular, de planta baixa i pis amb portal d'arc rodó dovellat i finestres emmarcades en pedra. A la llinda d'una finestra hi ha la data de 1698. La rectoria havia tingut celler hi darrera hi havia els horts i cinc pous. Al costat del camí hi havia la creu de Santa Teresa.</p> | 08013-14 | Avinyó 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Les referències al lloc, el castell i l'església de Sant Pere d'Avinyó es remunten al segle X, en coincidència amb el procés de conquesta d'aquestes terres per part del Comtat de Barcelona. Hi ha un document del 995 en què consta la consagració de l'altar de Sant Pere situat en el castell d'Avinyó. El bisbe Vives de Barcelona va anar a consagrar l'església de Sant Pere, aixecada al castell d'Avinyó, entre els anys 973 i 995. En la butlla adreçada pel papa Silvestre II al monestir de Sant Cugat l'any 1002 consta que l'esmentat cenobi posseïa un alou a Avinyó que fou de Màger. Altres documents posteriors, per exemple de l'any 1002, també esmenten Sant Pere en el castell d'Avinyó. Sembla ser que la substitució del topònim Avinyó pel d'Avinyonet es va produir durant la llarga i intensa crisi baix-medieval catalana. En concret, mentre que en el Fogatge de 1376 encara es parla del castell d'Avinyó i de la parròquia de Sant Pere d'Avinyó, en el Fogatge de 1553 el terme Avinyonet ha substituït completament el d'Avinyó. L'any 1447 es fundà el Comú d'Avinyonet i Avinyó passà a ajuntar-se amb dit consistori, juntament amb l'Arboçar, Les Gunyoles, Cantallops, etc. (SADURNÍ ET AL., 2000). A la citada crisi baix-medieval, en concret, entre 1376 i 1553, el poble va passar de 76 cases a tenir-ne tan sols 52 (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001). L'església de Sant Pere d'Avinyó era l'antiga parròquia del terme municipal. Segons Ramon Puig es troba per ella la data de 1560 (PUIG I BOSCH, 1912). Va ser bastida, d'acord amb la seva fesomia actual, el segle XVII, encara que se sap de la seva existència, com ja s'ha dit, en data anterior. Actualment la parròquia ha estat traslladada a l'església nova de Sant Pere construïda al poble de Les Cabòries, per la qual cosa el temple està complint funcions alienes al seu destí original. Pel seu interès es transcriu un manuscrit del Pbe. Joaquim Verdaguer, rector de la parròquia de Sant Pere d'Avinyó des de l'any 1897 fins al 1904, que va ser publicat per Josep Escofet (ESCOFET, 1981): 'L'església d'Avinyonet es la més antiga del Penedés si exceptuem la de Sant Miquel d'Olèrdola. A l'any 1380 'Ugeto d'Avinione' traspassà les terres de l'església a Ramon Alemany de Cervelló. Més tard un net d'aquest anomenat 'Geraldo Alemany de Cervelló' cedí i traspassà els seus drets a varis particulars que segurament foren els que donaren nom a les cases dels hisendats que existeixen en l'actualitat. Es casi segur que en eixa parròquia sofriren martiri la vigília de l'Ascensió de 1242 cinc religiosos a mans dels jueus. La relació veritable de tal fet la llegim en l'Historia de l'ordre Dominicana d'Aragó. En ella es llegeix que l'inquisidor Fray Guillem Arnaldo i dos companys seus: Fray Bernat de Rapé i Fran Garcia d'Aura, junt amb dos pares franciscans foren martiritzats en Avinyonet. La referida història diu que a un dels martiritzats li travessaren el cap amb un gros clau. Quan a l'any 1618 fou derruïda l'Església, que amenaçava caure, es trobaren darrera l'altar de Santa Teresa i dins de la paret, que era bastant gruixuda, una caixa de pedra i a dins ossos i caps d'alguns difunts i un d'aquests caps tenia un gran clau travessat. De la primera església ja no en queda ni rastre (sic), ja que a l'any 1618 fou derruïda i en l'espai dels dos segles següents construïda dues vegades (..)' (..) La plaça que hi ha davant de l'església s'anomenava reial i en ella s'hi reunia la justícia i la major i més sana part dels seus veïns, per prendre acords (..). L'any 1674 va morir Mn. Pere Joli, que fou enterrat davant l'altar de la Mare de Deu, en aquesta església. El 1676 fou beneïda i col·locada una altra campana (..).</p> | 41.3731100,1.7734600 | 397429 | 4580903 | 1627 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40324-foto-08013-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40324-foto-08013-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40324-foto-08013-14-3.jpg | Legal | Renaixement|Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Inclòs a l'inventari de l'Arxiu Històric del C.O.A.C. Actualment la masia s'utilitza com a casa de colònies d'estiu per part de la Fundació Pere Tarrés. (Continuació història) Els dies 6, 7 i 8 de setembre de 1778, essent rector en Francisco Culla es feren grans festes, en aquesta parròquia com mai se n'havien fet, amb motiu de rebre la relíquia de Sant Pere. Es celebraren completes, oficis amb sermó i processons solemnes. I hagueren balls de bastons, de moros i cristians en la plaça i es tiraren coets, tronades, rodes i altres focs (...). En l'any 1788 es començaren les obres de restauració d'aquesta església. Es trobava esquerdada de totes quatre cantonades amb esquerdes de dalt a baix, per les que s'hi podia posar el braç. Aquestes obres començaren el 17 d'abril. Fou edificada sobre la vella, que com hem dit estava esquerdada i ruïnosa. Part d'ella la tiraren a terra, o sigui, part del Presbiteri. Per tant fou allargada, eixamplada i aixecada. Fou conclosa en 1791 i beneïda el dia de Santa Teresa, la vella arribava doncs fins al que és ara el presbiteri. Les festes d'inauguració duraren tres dies: 15, 16 i 17 d'octubre. Tots els tres dies hi hagué sermó, música i processons, ball de bastons, ball anomenat de Sant Francisco, castell de focs i tronades a discreció. En la rectoria menjaren tots tres dies més de cent persones convidades i els dinars es composaven de cinc passades (..). (..) El 7 de maig de 1797 fou beneïda una altra campana, pesava 7 quintals i una lliura i fou feta dels trossos d'una de vella. Costà 210 lliures i se l'hi posà el nom de Maria Petronila, la vella que es va desfer és la que portava per nom Salvaterra. Aquesta campana fou construïda per en Josep Vidal de Vilafranca. Es trencà als sis mesos d'ésser col·locada. Es va treure, va tornar a fondre i se'n construí una de mes grossa, que pesà 9 quintals i 6 lliures, fou beneïda amb el nom de Bàrbara el dia 3 d'agost de 1806. Aquesta campana, però sortí poc sonora, degut a tantes recomposicions (..). (..) L'església i la Rectoria foren saquejades i robades d'ella els vasos sagrats pels gavatxos el dia 22 de desembre de 1808. A més destrossaren l'arxiu i anaven estripant els seus llibres i papers mentre anaven caminant a Sant Cugat Sesgarrigues. Un home anomenat Josep Givert i Ollé, menyspreant les amenaces dels lladres, els anà seguint recollint tot el que pogué i ho retornà a la rectoria (..) (..) La imatge de Sant Pere fou destruïda per un llamp el dia de Santa Teresa de l'any 1899 (..) (ESCOFET, 1981). Una descripció manuscrita de 1831 i transcrita per Josep Escofet diu lo següent: 'el gusto arquitectónico dominante en el templo es el del Renacimiento, constando de una sola nave con cuatro capillas en la parte del evangelio y tres en la parte de la epístola. El altar mayor es de estilo barroco, formado de seis nichos con sus respectivas imágenes, el nicho principal está ocupado por la imagen de San Pedro, titular de la parroquia (..). Bajando del Presbiterio a la nave de la Iglesia, empezando por el lado de la epístola se encuentra la capilla de la Virgen de los Dolores, de estilo bizantino. Este altar fue construido en el año 1887 y dorado al siguiente a expensas de una persona piadosa de la parroquia (..) El altar del dulcísimo nombre de Jesús, construido en el año 1680, la imagen del buen Jesús ocupa el nicho central y la restante contiene varios cuadros al óleo representativos de algunos pasos de la pasión de Nuestro Señor. Este altar junto al del Rosario, construido el año 1679, el de Santa Teresa, el 1629 y el de la Concepción, son de estilo barroco (.. )' (ESCOFET, 1981). La casa del costat, que es l'antiga rectoria de l'església, va ser bastida d'acord a la seva fesomia actual, el 1698, segons data de la llinda de la porta. Modernament s'havien celebrat a Sant Pere dos festes: per Sant Pere i per Sant Isidre (per la pagesia). Al matí hi havia un sant ofici, mentre que a la tarda es feien balls. | 95|96|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
| 40327 | Cal Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torrents | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2511ACCNIPAC. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.</p> | XVII-XVIII | <p>Casa entre mitgeres amb planta en forma de L, i coberta de teula àrab a dues aigües. Està composta de planta baixa i pis. Destaca de la façana, que és plana i està arrebossada, un gran portal d'arc de mig punt adovellat, amb carreus grans i allargats, ben tallats i regulars. També en una de les cantonades hi ha carreus vistos. A l'interior destaca un gran arc apuntat. Es conserva un arca de núvia de principis del segle XVIII.</p> | 08013-17 | Arboçar de Dalt. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La família originària d'aquesta casa, arrelà cap a l'any 1316 a l'Arboçar (SADURNÍ ET AL., 2000). L'any 1705, la viuda d'en Mata, Maria, es ven la casa i terres de l'Arboçar a favor d'en Francesc Torrents, botiguer de Vilafranca, per 1350 lliures (SADURNÍ ET AL., 2000).</p> | 41.3331100,1.7650900 | 396666 | 4576472 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40327-foto-08013-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40327-foto-08013-17-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | A les cases de la vora, també entre mitgeres, en resten d'altres, de portals. No són, però, de la mateixa categoria compositiva i de qualitat. Són arcs de mig punt més petits, tapats amb pintura i arrebossats, llindars motllurats o rebaixats. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 40328 | Cal Roig/Cal Joan de cal Roig/Ca la Pona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roigcal-joan-de-cal-roigca-la-pona | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2510ACCN SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.</p> | XVIII | <p>Masia de tipus basilical (INVENTARI, 1986: 24), composta de planta baixa, pis i golfes. Portal d'arc de mig punt adovellat, amb grans carreus de pedra. Les finestres tenen ampits de pedra motllurats al primer pis. Hi ha una galeria de finestres d'arc a les golfes. Sobre l'ala lateral de solell hi ha una segona galeria d'arcades de mig punt. Davant la façana principal hi ha un baluard amb dues portes d'entrada, que conforma un petit carrer, juntament amb els edificis amb destí agrícola i de magatzems davanters. El barri es va construir l'any 1813, segons constava a les portes de fusta d'aquest. Forma un conjunt unitari amb la construcció que te al darrera, coneguda pel nom de Ca la Pona, tal i com pot observar-s'hi a les estructures interiors d'aquesta casa.</p> | 08013-18 | L'Arboçar de Baix 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Les estructures que es veuen i que formen el gros de l'edifici van ser construïdes el 1794 (data assenyalada en una totxana de la teulada). De tota manera n'hi ha d'altres estructures (arcs ogivals) que parlen d'una cronologia anterior. Amb posterioritat al segle XVIII s'han fet reformes. El besavi de l'actual propietari va adquirir la casa per subhasta. La història d'aquest traspàs de propietat es com segueix: els antics amos van morir sense descendència. La seva serventa i el mosso que els hi ajudaven es van casar i els amos els hi van cedir la casa petita que es va fer al costat lateral de la masia, i que encara es conserva. Aquesta dona (la serventa) era la germana del besavi de l'actual propietari i va proposar al seu germà que entre els dos la hi compressin a més d'unes terres que li corresponien a la propietat. Així ho van fer. Finalment, la casa va passar a Joan Raventós Raventós, que venia de Cases Blanques, de la casa coneguda com a Cal Dilluns. Abans de pertànyer a la família que actualment habita la casa, aquesta va ser comprada pel besavi de l'actual propietari que la va comprar amb la seva germana. -A la dècada de 1920, el Cafè de l'Arboçar era en aquesta casa. 'Allí els diumenges s'hi reunien caçadors, picapedrers, llenyataires.... Tenia molta vida!' (SADURNÍ ET AL., 2000).</p> | 41.3297300,1.7613400 | 396347 | 4576101 | 1794 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40328-foto-08013-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40328-foto-08013-18-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La casa pel darrera es diu ca la Pona, la qual presenta la data de 1813, i sense dubte devia tractar-se d'una sola edificació en origen. Conserva el remat carener de la teulada amb un clar valor, en origen, de protecció de la casa, dintre els costums apotropaics i ritus protectors relacionats amb l'habitatge. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 40330 | Can Fontanals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontanals | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2508ACCNIPAC</p> | XVI-XVIII | Ha estat molt reformada, i els actuals balcons substitueixen antigues finestres gòtiques. | <p>Masia composta de planta baixa, pis i soterrani, amb coberta a dues vessants. La façana és de composició simètrica amb portal central d'arc de mig punt i adovellat, i balcons d'un sol portal al pis principal (INVENTARI, 1986: 24). A l'interior es conserven arcs de diafragma i un portal més antic que el de la façana. Té annexes edificis amb destí agrícola i celler (Caves Avinyò). Destaca del conjunt un cos adossat de manera transversal per un costat, amb una llotja de pilars de maó i de buits d'arc. També resulten d'interès una gran sitja i altres elements arquitectònics que es van anar col·locant a diverses èpoques en el desenvolupament de l'edifici. Presenta finestres espitllerades, i al seu interior el propietari conserva varies col·leccions d'interès.</p> | 08013-20 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Construïda al segle XVI, encara que refeta el XVIII i posteriorment. Al portal d'entrada hi ha la data del 1786, i en un de l'interior la del 1597. Segurament, els orígens de la masia són del segle XVI, però deu haver sofert moltes reformes posteriorment (INVENTARI, 1986: 24). Sembla tenir algun element de caire defensiu, com la finestra espitllera de la fotografia 3.</p> | 41.3714200,1.7677600 | 396950 | 4580722 | 1597 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40330-foto-08013-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40330-foto-08013-20-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La data la va veure la família en fer les obres de restauració de l'edifici. Resulten de gran interès les col·leccions de tot tipus que el seu propietari conserva dins l'edifici, principalment les de reproduccions de plafons ceràmics antics, les diverses eines amb destí agrícola, així com d'altres peses i estris d'ús tradicional: un salpasser, el càntir de ruixar, antigues ampolles de cava, etc… El seu propietari conserva així mateix un petit grup de documents dels segles XVIII i XIX. Prop la masia hi ha el bosc de can Fontanals | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
| 40331 | Ca l'Anton de la Paula/Cal Ton de la Paula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lanton-de-la-paulacal-ton-de-la-paula | <p>INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2507ACCN</p> | XVIII | <p>Edifici de planta rectangular. Està composat de planta baixa, pis i coberta a dues vessants. A la planta baixa hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat i finestres reformades. A la planta pis, finestres amb ampits, brancals i llindes de pedra. Les cantoneres son també de pedra (INVENTARI, 1986: 24).</p> | 08013-21 | Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Per les dates que figuren a la façana i les obtingudes d'unes escriptures que conserva la família que viu en aquesta casa se sap que va tenir tres grans moments constructius: 1717 (data a la porta d'accés), 1772 (data en una finestra) i 1779 (INVENTARI, 1986: 24). La casa confrontava amb el coll de les Esplugues, i es trobava a la partida dita de Montjuïc, que pertanya a la Encomienda de Sant Joan de Vilafranca. Per davant seu hi havia el camí de les Gunyoles a Santa Magdalena i al mas Sunyer (escriptures de 1817).</p> | 41.3512500,1.7825600 | 398156 | 4578465 | 1717-72 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40331-foto-08013-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40331-foto-08013-21-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta de l'edifici més significatiu d'aquesta part del poble de Les Gunyoles. Fa conjunt amb algunes cases de la resta del carrer, algunes de les quals semblen haver estat construïdes també al segle XVIII, encara que presenten refaccions d'èpoques posteriors | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 40332 | Cal Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vendrell-0 | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2506ACCNIPAC</p> | XVIII | Molt reformat. Actualment s'està portant a terme una restauració que ha eliminat el barri i bona part dels elements d'època modernista que es conservaven a l'exterior de la casa. | <p>Masia del tipus basilical, composta de planta baixa, pis i golfa. El portal és d'arc de mig punt adovellat. La façana lateral i principal presenta balcons (alguns reformats), mentre que la posterior té finestres de dimensions reduïdes amb ampits, brancals i llindes de pedra. A l'entrada hi havia un baluard que arran de la darrera restauració dels seus nous propietaris ha desaparegut. Encara queden restes del jardinet amb escassos elements de caire modernista que fins la darrera intervenció constructiva presidien la fesomia dels voltants de la casa (INVENTARI, 1986: 25), destacant-se alguns exemplars arboris. Destaquen al seu interior els elements de fusteria que formaven part de la zona d'alcoves i la decoració de les bigues. Un altre element de màxim interès son les restes d'una premsa de dos fusos, apareguda a la planta baixa, durant les obres de restauració que s'estan portant a terme a l'actualitat, i que han estat perfectament integrades en la restauració de l'habitatge. A la façana principal s'ha de destacar un rellotge de sol. Presenta una petita línia horària que marca les hores, i aquestes són, a més, indicades amb números romans, que van de les 9 del matí a les 4 de la tarda (9/4). Encara que la façana on es troba sembla ser del 1727, no se sap la data del rellotge. A la part superior porta s'indica l'any 1965 en numeració romana, data aquesta molt probablement de la darrera restauració. Al pol del quadrant hi ha una il·lustració que és una cara que representa el sol, i a la part central trobem la següent inscripció: 'EL TEMPS ÉS OR'. Tot el rellotge està pintat amb tons grisencs (MORATÓ I VIA, 1992b).</p> | 08013-22 | les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Hi ha diverses dates que parlen de variats moments constructius en aquesta casa, així: sobre el portal de l'entrada hi ha la inscripció i data del 1727 (en una finestra en un pis més alt i a la dreta: sembla 1726), i a sota el nom del propietari en aquesta època: PAU (¿Vendrell?). Han d'ésser aquestes les dates d'erecció de la casa amb la fesomia aproximadament actual, sense les modificacions i ampliacions posteriors de: 1732 (en una finestra de la dreta del eix central de façana), obre una finestra de la façana posterior, la del 1746, i a sobre d'un balcó (a l'esquerra de l'eix central de façana i a l'alçada del primer pis) i d'una altra porta de llinda plana, la mateixa data de 1743. A sobra de la llinda plana de fusta d'una porta lateral (dreta a l'eix principal de façana) hi ha la data de 1774, la més moderna de les que es poden veure marcades a tots els elements arquitectònics de l'edifici. Tanmateix, els actuals propietaris, assenyalen que en el transcurs de les obres de remodelació que s'estan portant a terme, es va trobar una teula amb la data de 1700 (?).</p> | 41.3524200,1.7703300 | 397135 | 4578610 | 1727 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40332-foto-08013-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40332-foto-08013-22-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,89 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.