Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40324 | Sant Pere d'Avinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-davinyo | <p>CAMPANARS D'AVINYONET (1994) Coses d'aquí. Campanars d'Avinyonet. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 10, juny 1994. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2533 ACCN DOSSIER (2001) Dossier sobre la dualitat de noms: Avinyonet-Les Cabòries. Ajuntament de l'Avinyonet del Penedès. Avinyonet del Penedès. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.</p> | XVII | L'església està molt malmesa. Fa pocs anys es va treure la teulada vidrada de la coberta del campanar i l'estiu de l'any 2002 la va traspassar un llamp. | <p>L'església de Sant Pere d'Avinyó forma un petit nucli, juntament amb una masia que té adossada. És l'antiga església parroquial del terme municipal. És formada per una nau central i dues de laterals, de dimensions reduïdes, cobertes amb volta d'aresta rebaixada i arcs torals. La separació entre les naus s'ha fet per mitjà de pilars i arcs formers de mig punt. La capçalera és quadrada. La façana, d'estructura senzilla, presenta un portal rematat per un frontó clàssic. El campanar, esvelt, és de planta quadrada, i s'eleva sobre una nau lateral, al costat dret de la façana. Té una alçada de 19,2 metres. La coberta és de pavelló i en origen estava protegit per teula vidrada en verd i blanc (INVENTARI, 1986: 22-23). A cadascuna de les parets de la torre hi ha un finestral. No té cap campana però hi resten dos jous de campana, un a la finestra de la cara est, en la qual hi ha inscrita la data de 1627, i l'altre jou es troba a la finestra de la cara sud. Dins l'església destaquen la primera capella que es situa a ma esquerra del portal d'accés mirant a la capçalera, profusament decorada amb pintures barroques que es troben en molt mal estat de conservació. Tal vegada sigui aquesta la capella de Santa Teresa. Per informació oral se sap que va ser utilitzada a inicis del segle XX com a capella baptismal. A continuació d'aquesta capella, a mà esquerra, es troba la dependència destinada a sagristia amb una pica rentamans decorada. En aquesta habitació es troben emmagatzemades les teules que es van treure del campanar. Es conserva, així mateix, el púlpit. S'ha de destacar, de la façana una làpida que es troba a la dreta del portal d'accés. Es tracta d'una làpida funerària que presenta la següent llegenda: 'AQUÍ FOU ENTERRAT / AL 26 DE JUNY DE L'ANY 1846 / LO CADAVER DEL RNT. MIQUEL VERNE / DES PBRE Y ROR DE ESTA PARAL / IQUIA DE SANT PERE DE AVINONET / BISBAT DE BARCELONA'. D'altra banda, al costat de l'església es troba l'antic cementiri parroquial. Al costat nord-oest se li adossa l'edifici de la rectoria, interessant en la seva fesomia exterior. És de planta rectangular, de planta baixa i pis amb portal d'arc rodó dovellat i finestres emmarcades en pedra. A la llinda d'una finestra hi ha la data de 1698. La rectoria havia tingut celler hi darrera hi havia els horts i cinc pous. Al costat del camí hi havia la creu de Santa Teresa.</p> | 08013-14 | Avinyó 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Les referències al lloc, el castell i l'església de Sant Pere d'Avinyó es remunten al segle X, en coincidència amb el procés de conquesta d'aquestes terres per part del Comtat de Barcelona. Hi ha un document del 995 en què consta la consagració de l'altar de Sant Pere situat en el castell d'Avinyó. El bisbe Vives de Barcelona va anar a consagrar l'església de Sant Pere, aixecada al castell d'Avinyó, entre els anys 973 i 995. En la butlla adreçada pel papa Silvestre II al monestir de Sant Cugat l'any 1002 consta que l'esmentat cenobi posseïa un alou a Avinyó que fou de Màger. Altres documents posteriors, per exemple de l'any 1002, també esmenten Sant Pere en el castell d'Avinyó. Sembla ser que la substitució del topònim Avinyó pel d'Avinyonet es va produir durant la llarga i intensa crisi baix-medieval catalana. En concret, mentre que en el Fogatge de 1376 encara es parla del castell d'Avinyó i de la parròquia de Sant Pere d'Avinyó, en el Fogatge de 1553 el terme Avinyonet ha substituït completament el d'Avinyó. L'any 1447 es fundà el Comú d'Avinyonet i Avinyó passà a ajuntar-se amb dit consistori, juntament amb l'Arboçar, Les Gunyoles, Cantallops, etc. (SADURNÍ ET AL., 2000). A la citada crisi baix-medieval, en concret, entre 1376 i 1553, el poble va passar de 76 cases a tenir-ne tan sols 52 (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001). L'església de Sant Pere d'Avinyó era l'antiga parròquia del terme municipal. Segons Ramon Puig es troba per ella la data de 1560 (PUIG I BOSCH, 1912). Va ser bastida, d'acord amb la seva fesomia actual, el segle XVII, encara que se sap de la seva existència, com ja s'ha dit, en data anterior. Actualment la parròquia ha estat traslladada a l'església nova de Sant Pere construïda al poble de Les Cabòries, per la qual cosa el temple està complint funcions alienes al seu destí original. Pel seu interès es transcriu un manuscrit del Pbe. Joaquim Verdaguer, rector de la parròquia de Sant Pere d'Avinyó des de l'any 1897 fins al 1904, que va ser publicat per Josep Escofet (ESCOFET, 1981): 'L'església d'Avinyonet es la més antiga del Penedés si exceptuem la de Sant Miquel d'Olèrdola. A l'any 1380 'Ugeto d'Avinione' traspassà les terres de l'església a Ramon Alemany de Cervelló. Més tard un net d'aquest anomenat 'Geraldo Alemany de Cervelló' cedí i traspassà els seus drets a varis particulars que segurament foren els que donaren nom a les cases dels hisendats que existeixen en l'actualitat. Es casi segur que en eixa parròquia sofriren martiri la vigília de l'Ascensió de 1242 cinc religiosos a mans dels jueus. La relació veritable de tal fet la llegim en l'Historia de l'ordre Dominicana d'Aragó. En ella es llegeix que l'inquisidor Fray Guillem Arnaldo i dos companys seus: Fray Bernat de Rapé i Fran Garcia d'Aura, junt amb dos pares franciscans foren martiritzats en Avinyonet. La referida història diu que a un dels martiritzats li travessaren el cap amb un gros clau. Quan a l'any 1618 fou derruïda l'Església, que amenaçava caure, es trobaren darrera l'altar de Santa Teresa i dins de la paret, que era bastant gruixuda, una caixa de pedra i a dins ossos i caps d'alguns difunts i un d'aquests caps tenia un gran clau travessat. De la primera església ja no en queda ni rastre (sic), ja que a l'any 1618 fou derruïda i en l'espai dels dos segles següents construïda dues vegades (..)' (..) La plaça que hi ha davant de l'església s'anomenava reial i en ella s'hi reunia la justícia i la major i més sana part dels seus veïns, per prendre acords (..). L'any 1674 va morir Mn. Pere Joli, que fou enterrat davant l'altar de la Mare de Deu, en aquesta església. El 1676 fou beneïda i col·locada una altra campana (..).</p> | 41.3731100,1.7734600 | 397429 | 4580903 | 1627 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40324-foto-08013-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40324-foto-08013-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40324-foto-08013-14-3.jpg | Legal | Renaixement|Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Inclòs a l'inventari de l'Arxiu Històric del C.O.A.C. Actualment la masia s'utilitza com a casa de colònies d'estiu per part de la Fundació Pere Tarrés. (Continuació història) Els dies 6, 7 i 8 de setembre de 1778, essent rector en Francisco Culla es feren grans festes, en aquesta parròquia com mai se n'havien fet, amb motiu de rebre la relíquia de Sant Pere. Es celebraren completes, oficis amb sermó i processons solemnes. I hagueren balls de bastons, de moros i cristians en la plaça i es tiraren coets, tronades, rodes i altres focs (...). En l'any 1788 es començaren les obres de restauració d'aquesta església. Es trobava esquerdada de totes quatre cantonades amb esquerdes de dalt a baix, per les que s'hi podia posar el braç. Aquestes obres començaren el 17 d'abril. Fou edificada sobre la vella, que com hem dit estava esquerdada i ruïnosa. Part d'ella la tiraren a terra, o sigui, part del Presbiteri. Per tant fou allargada, eixamplada i aixecada. Fou conclosa en 1791 i beneïda el dia de Santa Teresa, la vella arribava doncs fins al que és ara el presbiteri. Les festes d'inauguració duraren tres dies: 15, 16 i 17 d'octubre. Tots els tres dies hi hagué sermó, música i processons, ball de bastons, ball anomenat de Sant Francisco, castell de focs i tronades a discreció. En la rectoria menjaren tots tres dies més de cent persones convidades i els dinars es composaven de cinc passades (..). (..) El 7 de maig de 1797 fou beneïda una altra campana, pesava 7 quintals i una lliura i fou feta dels trossos d'una de vella. Costà 210 lliures i se l'hi posà el nom de Maria Petronila, la vella que es va desfer és la que portava per nom Salvaterra. Aquesta campana fou construïda per en Josep Vidal de Vilafranca. Es trencà als sis mesos d'ésser col·locada. Es va treure, va tornar a fondre i se'n construí una de mes grossa, que pesà 9 quintals i 6 lliures, fou beneïda amb el nom de Bàrbara el dia 3 d'agost de 1806. Aquesta campana, però sortí poc sonora, degut a tantes recomposicions (..). (..) L'església i la Rectoria foren saquejades i robades d'ella els vasos sagrats pels gavatxos el dia 22 de desembre de 1808. A més destrossaren l'arxiu i anaven estripant els seus llibres i papers mentre anaven caminant a Sant Cugat Sesgarrigues. Un home anomenat Josep Givert i Ollé, menyspreant les amenaces dels lladres, els anà seguint recollint tot el que pogué i ho retornà a la rectoria (..) (..) La imatge de Sant Pere fou destruïda per un llamp el dia de Santa Teresa de l'any 1899 (..) (ESCOFET, 1981). Una descripció manuscrita de 1831 i transcrita per Josep Escofet diu lo següent: 'el gusto arquitectónico dominante en el templo es el del Renacimiento, constando de una sola nave con cuatro capillas en la parte del evangelio y tres en la parte de la epístola. El altar mayor es de estilo barroco, formado de seis nichos con sus respectivas imágenes, el nicho principal está ocupado por la imagen de San Pedro, titular de la parroquia (..). Bajando del Presbiterio a la nave de la Iglesia, empezando por el lado de la epístola se encuentra la capilla de la Virgen de los Dolores, de estilo bizantino. Este altar fue construido en el año 1887 y dorado al siguiente a expensas de una persona piadosa de la parroquia (..) El altar del dulcísimo nombre de Jesús, construido en el año 1680, la imagen del buen Jesús ocupa el nicho central y la restante contiene varios cuadros al óleo representativos de algunos pasos de la pasión de Nuestro Señor. Este altar junto al del Rosario, construido el año 1679, el de Santa Teresa, el 1629 y el de la Concepción, son de estilo barroco (.. )' (ESCOFET, 1981). La casa del costat, que es l'antiga rectoria de l'església, va ser bastida d'acord a la seva fesomia actual, el 1698, segons data de la llinda de la porta. Modernament s'havien celebrat a Sant Pere dos festes: per Sant Pere i per Sant Isidre (per la pagesia). Al matí hi havia un sant ofici, mentre que a la tarda es feien balls. | 95|96|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||
| 40325 | Cal Castellet/La Castelleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-castelletla-castelleta | <p>LISTA (1825) Lista per aplegar lo salario del Senyor governador per lo Añ de 1825 (Arxiu particular Can Fontanals) MARGARIT, A (1983b) Seguint els trams de la Via Augusta I. De l'Estanyol al coll de Sesgarrigues. Barcelona: L'autor. TELL, Pere (1999c) 'Els noms de les cases III: La Garrofa i la Castelleta' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 30 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> | <p>Conjunt d'edificacions amb corrals que formen un petit caseriu coneguda sota el nom de 'La Castelleta'. En els seus paraments es conserven restes de tàpia. Es composa de tres cases de tipologia pròpia dels segles XVIII i especialment XIX i transició al XX. Les estructures arquitectòniques d'èpoques anteriors, si encara existeixen, es troben emmascarades. Les cobertes son a dues vessants i de teula àrab. Les parets, encara que en molt mal estat de conservació, es troben majoritàriament arrebossades. Alguns dels buits presenten ampits de pedra, conservant-se en molts elements de fusteria tradicional. No s'ha tingut accés a l'interior dels habitatges.</p> | 08013-15 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El 1825 surt esmentat el topònim anomenant una 'vinya de Castelleta' per la qual pagava Pere Raventós contribució (LISTA, 1825). Els amos de dos d'elles son els mateixos que de la Torre. Abans vivien en aquesta casa. Una de les edificacions principals està datada el 1837, i per informació oral se sap que hi havia viscut n'Antoni Catasús Poch, després el seu fill, Josep Catasús Pons, casat amb na Rosalia Vives, de la Granada. Actualment hi viu la seva néta Maria Dolors i la seva família. El nom de cal Castellet es perd en la memòria del temps (TELL, 1999c). Per a Mn. Antoni Margarit, qui parla del topònim Torres Beces referit a aquest indret, aquest topònim respon a l'existència de dues torres: Mas Bertran i La Castelleta. L'existència d'aquestes hauria de ser anterior a la repoblació' (MARGARIT, 1983b). L'any 1176 el monestir de Sant Cugat encomana a Bertran de Solario, és a dir l'amo de Mas Bertran, la 'baiulia' de Torres Beces, incloent-hi el 'Campo de Lupo' (MARGARIT, 1983a).</p> | 41.3824700,1.7405000 | 394688 | 4581982 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40325-foto-08013-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40325-foto-08013-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40325-foto-08013-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Al plànol oficial de la Generalitat apareix equivocat el topònim de cal Castellet, ja que apareix com a mas Bertran. | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||||
| 40327 | Cal Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torrents | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2511ACCNIPAC. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.</p> | XVII-XVIII | <p>Casa entre mitgeres amb planta en forma de L, i coberta de teula àrab a dues aigües. Està composta de planta baixa i pis. Destaca de la façana, que és plana i està arrebossada, un gran portal d'arc de mig punt adovellat, amb carreus grans i allargats, ben tallats i regulars. També en una de les cantonades hi ha carreus vistos. A l'interior destaca un gran arc apuntat. Es conserva un arca de núvia de principis del segle XVIII.</p> | 08013-17 | Arboçar de Dalt. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La família originària d'aquesta casa, arrelà cap a l'any 1316 a l'Arboçar (SADURNÍ ET AL., 2000). L'any 1705, la viuda d'en Mata, Maria, es ven la casa i terres de l'Arboçar a favor d'en Francesc Torrents, botiguer de Vilafranca, per 1350 lliures (SADURNÍ ET AL., 2000).</p> | 41.3331100,1.7650900 | 396666 | 4576472 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40327-foto-08013-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40327-foto-08013-17-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | A les cases de la vora, també entre mitgeres, en resten d'altres, de portals. No són, però, de la mateixa categoria compositiva i de qualitat. Són arcs de mig punt més petits, tapats amb pintura i arrebossats, llindars motllurats o rebaixats. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||
| 40328 | Cal Roig/Cal Joan de cal Roig/Ca la Pona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roigcal-joan-de-cal-roigca-la-pona | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2510ACCN SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.</p> | XVIII | <p>Masia de tipus basilical (INVENTARI, 1986: 24), composta de planta baixa, pis i golfes. Portal d'arc de mig punt adovellat, amb grans carreus de pedra. Les finestres tenen ampits de pedra motllurats al primer pis. Hi ha una galeria de finestres d'arc a les golfes. Sobre l'ala lateral de solell hi ha una segona galeria d'arcades de mig punt. Davant la façana principal hi ha un baluard amb dues portes d'entrada, que conforma un petit carrer, juntament amb els edificis amb destí agrícola i de magatzems davanters. El barri es va construir l'any 1813, segons constava a les portes de fusta d'aquest. Forma un conjunt unitari amb la construcció que te al darrera, coneguda pel nom de Ca la Pona, tal i com pot observar-s'hi a les estructures interiors d'aquesta casa.</p> | 08013-18 | L'Arboçar de Baix 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Les estructures que es veuen i que formen el gros de l'edifici van ser construïdes el 1794 (data assenyalada en una totxana de la teulada). De tota manera n'hi ha d'altres estructures (arcs ogivals) que parlen d'una cronologia anterior. Amb posterioritat al segle XVIII s'han fet reformes. El besavi de l'actual propietari va adquirir la casa per subhasta. La història d'aquest traspàs de propietat es com segueix: els antics amos van morir sense descendència. La seva serventa i el mosso que els hi ajudaven es van casar i els amos els hi van cedir la casa petita que es va fer al costat lateral de la masia, i que encara es conserva. Aquesta dona (la serventa) era la germana del besavi de l'actual propietari i va proposar al seu germà que entre els dos la hi compressin a més d'unes terres que li corresponien a la propietat. Així ho van fer. Finalment, la casa va passar a Joan Raventós Raventós, que venia de Cases Blanques, de la casa coneguda com a Cal Dilluns. Abans de pertànyer a la família que actualment habita la casa, aquesta va ser comprada pel besavi de l'actual propietari que la va comprar amb la seva germana. -A la dècada de 1920, el Cafè de l'Arboçar era en aquesta casa. 'Allí els diumenges s'hi reunien caçadors, picapedrers, llenyataires.... Tenia molta vida!' (SADURNÍ ET AL., 2000).</p> | 41.3297300,1.7613400 | 396347 | 4576101 | 1794 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40328-foto-08013-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40328-foto-08013-18-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La casa pel darrera es diu ca la Pona, la qual presenta la data de 1813, i sense dubte devia tractar-se d'una sola edificació en origen. Conserva el remat carener de la teulada amb un clar valor, en origen, de protecció de la casa, dintre els costums apotropaics i ritus protectors relacionats amb l'habitatge. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||
| 40329 | Jaciment fossilífer de l'Arboçar de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-fossilifer-de-larbocar-de-baix | <p>Al sud-est de l'antic nucli de l'Arboçar de Baix, s'estén una extensa zona fossilífera amb un important domini de corals. El jaciment ocupa una plana elevada amb domini calcari. Hi ha restes fòssils d'aquest tipus a les col·leccions de Geologia i Paleontologia del Museu de Vilafranca, encara que no es pot afirmar la seva procedència d'aquest jaciment, pel fet de mantenir aquesta institució oculta la seva procedència en raons de seguretat dels jaciments. Es comú al terme d'Avinyonet la troballa de fòssils d'ambient marí.</p> | 08013-19 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>En aquesta zona afloren principalment calcàries esculloses i lutites d'edat miocena, i localment calcàries del Cretaci, a on es troba aquest jaciment. Tots aquests materials geològics es troben afectats per diverses falles normals conjugades orientades NE-SW, que donen lloc a un sistema d'horts i grabens ben diferenciables en forma de graons al relleu. Els grabens, constituïts per materials lutítics, son aprofitats com a camps de conreu, mentre els horts són formats de calcàries més resistents.</p> | 41.3288900,1.7618300 | 396386 | 4576007 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40329-foto-08013-19-2.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es fa necessària una delimitació acurada del jaciment. Una altra zona en la que apareix una abundància similar de fòssils corals és a la plana elevada coneguda com La Calma, molt a prop de la Creu de Can Ràfols dels Caus. Ambdós jaciments fossilífers son prou coneguts per la gent que viu a prop, i en el cas de l'Arboçar de Baix van ser aprofitats com a decoració del jardí i d'una font. | 123 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||||
| 40331 | Ca l'Anton de la Paula/Cal Ton de la Paula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lanton-de-la-paulacal-ton-de-la-paula | <p>INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2507ACCN</p> | XVIII | <p>Edifici de planta rectangular. Està composat de planta baixa, pis i coberta a dues vessants. A la planta baixa hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat i finestres reformades. A la planta pis, finestres amb ampits, brancals i llindes de pedra. Les cantoneres son també de pedra (INVENTARI, 1986: 24).</p> | 08013-21 | Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Per les dates que figuren a la façana i les obtingudes d'unes escriptures que conserva la família que viu en aquesta casa se sap que va tenir tres grans moments constructius: 1717 (data a la porta d'accés), 1772 (data en una finestra) i 1779 (INVENTARI, 1986: 24). La casa confrontava amb el coll de les Esplugues, i es trobava a la partida dita de Montjuïc, que pertanya a la Encomienda de Sant Joan de Vilafranca. Per davant seu hi havia el camí de les Gunyoles a Santa Magdalena i al mas Sunyer (escriptures de 1817).</p> | 41.3512500,1.7825600 | 398156 | 4578465 | 1717-72 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40331-foto-08013-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40331-foto-08013-21-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta de l'edifici més significatiu d'aquesta part del poble de Les Gunyoles. Fa conjunt amb algunes cases de la resta del carrer, algunes de les quals semblen haver estat construïdes també al segle XVIII, encara que presenten refaccions d'èpoques posteriors | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||
| 40333 | Montergull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montergull | <p>CARBONELL I VIRELLA, Vicens (S.D.) Primeres notícies històriques de Les Gunyoles (Avinyonet). Document mecanografiat. Vilanova i la Geltrú. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2505ACCNIPAC JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. MARGARIT, A (1983a) Sant Sebastià dels Gorgs. Orígen del topònim 'Els Gorgs'. Barcelona: L'autor. MARGARIT, A (1983b) Seguint els trams de la Via Augusta I. De l'Estanyol al coll de Sesgarrigues. Barcelona: L'autor.</p> | XVIII | <p>Es tracta d'un interessant i complet conjunt de valor patrimonial format per la masia i edificacions annexes que resulta complementat per un bosc i un corral. La masia, que és l'edificació principal, és de planta rectangular allargada, composta de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants i ràfec. El portal de la planta baixa té un arc de mig punt dovellat, en el qual encara son visibles restes d'imposició de sal durant la cerimònia pasqual del Salpàs. Les finestres presenten ampits, brancals i llindes de pedra. Les cantoneres també són de pedra (INVENTARI, 1986: 25). Destaca la picaporta de ferro forjat profusament decorada. Té encara elements propis de la vida a pagès, com a corrals, magatzems i cup quadrat de rajoles envernissades. A prop, i en direcció sud-est, hi ha les restes de l'antic bosquet de pins i a tocar el mas s'estenen les terres de cultiu en la plana característica d'aquest territori. A tocar el mas, i davant la façana, en terres de conreu s'han localitzat restes d'interès arqueològic, que a l'igual que el bosc, es contemplen en fitxa independent al present inventari. El conjunt edificat queda complementat per un corral situat a la vora del camí que, partint de la masia, mena cap al camí de La Granada, a uns 110 metres en direcció nord-oest de la casa principal. En una de les llindes està gravada la data de 1766, a la qual deu correspondre la major part de les estructures vistes més antigues del mas.</p> | 08013-23 | Sant Sebastià dels Gorgs.08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El document més antic d'aquesta casa, que coneixem, és de l'any 1002, en el que Audesind que té casa als Gorgs, la cita com a confrontació de migdia de les seves terres amb el nom de 'casa d'Ervigi', junt amb l'estrada (MARGARIT, 1983b). Una altra cita es posterior a aquesta data, i es refereix al 'lloc que en diuen Mont Erguil, a ipsas quadras' el clergue Guillelmus Bernardi dóna a Sant Cugat un alou (1-V-1123) (CARBONELL, S.D.) (RIUS SERRA,1981, núm. 866: 63). El nom podria ser una evolució basada en la guturalització d'Ervig i subseqüent pèrdua de la 'g' final (MARGARIT, 1983b). Existeix també un document del 10 d'abril de 1145 pel que es fa la donació en feu d'un alou en la parròquia de Sant Petri de Avinione, in loco vocitato Monteergui, sive ab ipsas Quadras (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001) . A sobre d' una finestra hi ha la data del 1766 (INVENTARI, 1986: 25)</p> | 41.3791400,1.7530800 | 395734 | 4581597 | 1766 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40333-foto-08013-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40333-foto-08013-23-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Al davant de la casa, en uns camps de conreu hi ha un jaciment arqueològic (veure fitxa Vinya d'en Romeu). | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||
| 40334 | Ca l'Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesteve | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2535 ACCN</p> | XVIII | Les obertures del primer pis han estat refetes i la pedra que s'hi observa és actual | <p>Edifici de planta rectangular. Consta de planta baixa i un pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants. La façana presenta una distribució d'obertures asimètrica. El portal d'accés és d'arc de mig punt amb dovelles de pedra. Les obertures restants són rectangulars. Damunt la porta d'accés hi figura la data del 1763 (INVENTARI, 1986: 25). Presenta un remat de ràfec en forma de sageta.</p> | 08013-24 | Sant Sebastià dels Gorgs - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Potser la construcció sigui de l'any 1763, d'acord amb la data que figura damunt la porta d'accés (INVENTARI, 1986: 25). Aquí vivien els masovers de cal Bou, avui coneguda com cal Bou vell.</p> | 41.3809900,1.7654400 | 396771 | 4581787 | 1763 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40334-foto-08013-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40334-foto-08013-24-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Inclòs a l'inventari de l'Arxiu Històric del COAC. Conserva el remat carener de la teulada amb un clar valor, en origen, de protecció de la casa, dintre els costums apotropaics i ritus protectors relacionats amb l'habitatge. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||
| 40335 | Ca l'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamat | <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2536 ACCN</p> | XIX | Reformada exteriorment | <p>Masia situada a la sortida del nucli urbà de Sant Sebastià dels Gorgs. Té planta rectangular i consta de planta baixa, un pis i golfes. La façana principal presenta com a elements més remarcables una porta d'arc rebaixat, una finestra reixada i les quatre obertures d'arc de mig punt amb imposta de les golfes. La coberta, a dues vessants, és de teula àrab. Adossat a la masia hi ha un porxo d'arcs de mig punt (INVENTARI, 1986: 25). També hi ha edificacions annexes com a cellers, pallisses, etc. Resulta també de màxim interès el bosc que es troba al costat del torrent.</p> | 08013-25 | Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Per informació oral de Mn. Margarit i la família, el primer avantpassat dels propietaris de la casa va ser un moliner italià. Encara perviu la tradició de que a sota la masia hi havia un molí hidràulic que aprofitava les aigües d'un dels torrents de sota l'indret. El cognom de l'avantpassat seria Levegelli. Sembla que la família Amat està associada a la masia des del segle XVII, i que abans els propietaris eren de cognom Raventós. L'estructura general de l'edifici que es pot contemplar avui, va bastir-se el 1860 dins el corrent academicista. En aquesta data s'ha de suposar que la riquesa de la vinya proporcionaria el capital per a emprendre la construcció. La porta de fusta d'accés al cos principal presenta la data de 1860. Aquesta empenta constructiva i renovadora de la casa a les darreres dècades del segle XIX, és visible en molts elements arquitectònics i del mobiliari: arrimador, reixeria, llums, etc. A la casa es conserva una fotografia antiga que deu correspondre a l'any 1908. El segle XIII es documenta el cognom Raventós a la casa i, a partir del XVII, el cognom Amat. L'edifici ha experimentat diverses modificacions i reformes al llarg del temps. Passada la casa de ca l'Amat, es gira cap a l'esquerra fins a arribar al torrent i allà hi havia una font que ha estat colgada (CÓRDOBA, 1999). Al jardí es va col·locar el 22-11-1954 una creu de la Santa Missió.</p> | 41.3797400,1.7641300 | 396659 | 4581650 | 1860 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40335-foto-08013-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40335-foto-08013-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40335-foto-08013-25-3.jpg | Legal | Realisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Inventari arxiu històric del COAC. | 103|116|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||
| 40336 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2504ACCNIPAC</p> | <p>Al costat del camí que va de can Fontanals a Sant Sebastià dels Gorgs, es troba aquesta masia de tipus basilical, composada de planta baixa, pis i golfes, a més de les edificacions annexes. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat. Té a l'exterior, finestres amb ampits de pedra al primer pis. A les golfes s'obre una galeria de finestres d'arc de mig punt. Annexos hi ha diversos edificis d'ús agrícola (INVENTARI, 1986: 25). Es poden distingir dos cossos, el principal, amb forma de masia del tipus basilical, i un altre, de principis del segle XX, edificat a la part posterior, que presenta una planta molt allargada amb sis eixos verticals. Per dins no es distingeix el canvi d'edificació, llevat d'un petit canvi de forjats que es resol mitjançant un petit graó. La façana principal correspon a la tipologia tradicional de mas del XVIII, i presenta un rellotge de sol en mal estat de conservació darrera un lledoner monumental que li fa ombra. Deu ser de la data de construcció de la façana. De l'interior de la casa i annexes destaquen el forn de pa, que es troba tapat, l'estable amb les menjadores dels animals, el celler que es troba complert amb els sòcols i a sobre d'ells les grans botes de cèrcols de ferro, així com les eines i estris propis d'aquesta feina. A la primera planta hi ha cups rodons. Destaquen l'habitació coneguda com 'l'hospital', amb un petit punt de llum, on vivien els collidors temporers. Completen els elements d'interès patrimonial de la casa, els festejadors a les finestres principals, una antiga comuna a la sala, o a l'habitació de la farina, que té la boixa del vi. La casa va ser ampliada, probablement, a inicis del segle XX i en aquesta ampliació les habitacions tenen estructura d'alcova. Es conserva una interessant fotografia del començament del segle XX dels masovers Magadalena i Jaume Peixó, que està localitzada davant la casa. Hi ha altres construccions annexes com la pallissa, dependències pels animals i un pou amb dipòsit datat el 1914. A prop hi ha un bosc, conegut com el bosc de la Caseta, que aprofita la zona humida que genera el torrent d'Avinyó que corre a prop de la casa, i davant mateix de la façana creix un lledoner monumental que es contempla en fitxa apart.</p> | 08013-26 | Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Un grup de cases van anar creixent entre Sant Pere d'Avinyó i els monestir dels Gorgs, aquesta és la més propera al monestir. Totes formen un tipus de poblament dispers que respon al model tradicional d'aprofitament del territori: a prop de punts importants d'aigua, amb terres de cultiu, ben comunicats, amb bosc i dependències auxiliars. Aquesta casa, que molt probablement en la seva estructura actual va ser construïda al segle XVIII, va tenir el seu moment d'esplendor a finals del segle XIX i començament del XX moment en que va ser molt ampliada. L'estructura de l'habitatge i les dimensions del celler indueixen a pensar en un gran aprofitament de la vinya, per a la qual cosa es van allotjar al seu interior bon nombre de treballadors (l'habitació coneguda com a l'hospital n'és un bon exemple). Els masovers es van traslladar a una altra casa molt més a prop del nucli urbà de Sant Sebastià dels Gorgs, traslladant a aquesta construcció el topònim de la casa en la qual havien viscut durant generacions.</p> | 41.3780900,1.7683400 | 397009 | 4581462 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40336-foto-08013-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40336-foto-08013-26-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||||
| 40337 | Mas Comtal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-comtal | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2503ACCNIPAC. MORATÓ I VIA, Salvador (1992 a) 'Rellotges de sol (I)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 3 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet.</p> | XV-XVII | <p>Conjunt arquitectònic composat d'una estructura central dedicada a habitatge, que presenta forma de L, i tot un conjunt d'annexes dedicades actualment a magatzem i producció vitivinícola. La part més destacable del conjunt és l'edifici de l'extrem que constitueix la zona d'habitatge. És de planta rectangular i està compost de planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües. El portal principal és d'arc rebaixat fet amb dovelles. Hi ha balcons al primer pis, que són les obertures de la sala noble, i presenten brancals i dintells de pedra. També el portal principal d'accés es troba recercat de carreus, i la llinda és d'arc escarser. A l'interior de la casa destaca un gran arc apuntat situat a la planta baixa. Es fa evident que la casa ha patit diverses reformes. A la façana té un rellotge de sol pintat sobre relleus de morter. Indica les hores i les mitges hores amb petites línies que separen les xifres horàries. La numeració és aràbiga i va de les 8 del matí a les 5 de la tarda (8/5) (MORATÓ I VIA, 1992a). . Indica les hores i les mitges hores amb petites línies que separen les xifres horàries. La numeració és aràbiga i va de les 8 del matí a les 5 de la tarda (8/5). (MORATÓ I VIA, 1992a). A la dècada de 1940 es van construir annexes amb destinació a granja d'animals. A més hi ha una sitja pel gra, que es va tancar l'any 1954. La casa conserva mobiliari antic i altres elements tradicionals de vida quotidiana, com un manubri, una Verge del Roser, col·leccions de vidres utilitaris i altres. Molt a prop va créixer tot un nucli de població que porta el nom de la casa. Són edificacions de planta baixa i pis, que es troben a tocar el camí-carrerada i que la major part poden datar-se d'acord amb les seves estructures vistes a començament del segle XX, potser abans. A redós del Mas Comtal es van anar construint un conjunt d'habitatges que responen a una tipologia tradicional urbana, però que es troben al mig del camp, a tocar el camí-carrerada de la Llacuna. Són de planta quadrangular, teulada a dues vessants, façanes planes i constitueixen un petit nucli de població que ha crescut a redós de la masia del mas Comtal. Davant les cases, i a l'altre costat del camí es troben moltes edificacions auxiliars, encara que ja formen part del terme de Sant Cugat Sesgarrigues, que té la partió en aquesta carrerada.</p> | 08013-27 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Per la seva situació, a peu de carrerada i molt a prop de l'encreuament de dues importants vies de comunicació, no es estrany que aquesta casa, com la del mas Bertran, Llinda i altres de la zona, existís ja durant la Edat Mitjana. Segons informació oral dels propietaris actuals, es té coneixement d'una reforma important de la casa l'any 1635. És de destacar amb relació a la seva cronologia el gran arc gòtic que es troba a la planta baixa.</p> | 41.3686600,1.7535800 | 395759 | 4580433 | 1635 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40337-foto-08013-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40337-foto-08013-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40337-foto-08013-27-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Presenta també interès el barri que ha crescut a prop de la masia i que porta el seu nom. La gent coneix el mas com a Mas Condal, i no Mas Comtal. | 93|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||
| 40338 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila | <p>INVENTARI DE PATRIMONI (1990) Inventari d'Immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2520 ACCN. LLIBRE DEL COMÚ D'AVINYONET I GUNYOLES FET LO ANY 1815 Arxiu Municipal d'Avinyonet del Penedès. LLOPART, Pere (1979) 'Història'. Arrels. Revista juvenil. Avinyonet del Penedès. Agost, 1979.</p> | XX | L'última restauració de l'edifici va eliminar els guixos decorats originals que es conservaven als sostres. | <p>Edifici aïllat, de planta rectangular i pis d'alçada. Té unes proporcions considerables. La façana està arrebossada i pintada en color crema, amb sòcol de color gris. La composició de la façana es desenvolupa en set eixos, disposats en tres cossos, un de central i dos de laterals, que es desenvolupen de la següent manera: un central, avançat i de major altura que els 6 restants, que es situen en número de 3, a banda i banda del central, que marca el centre de la composició arquitectònica. Aquest eix central forma un cos elevat i rematat mitjançant cornisa moltllurada i graonada que enlaira la composició. A sota del remat hi ha l'escut del municipi, amb les claus de Sant Pere, pintat de color vermell. Una balconada d'obra que forma el balcó presidencial sobresurt al primer pis de l'edifici, i està decorada amb traceria de trifolis, aquest element protegeix una obertura tripartita que completa el balcó. Tota la resta d'obertures presenten trencaigües d'obra. Una motllura horitzontal remarca la separació dels pisos. Les finestres són dobles al pis baix, i senzilles al primer pis, llevat de l'obertura del balcó central. A la part posterior de l'edifici hi ha uns interessants pilars d'obra que sustenten el pis. De l'interior s'han de destacar la reixeria, obra segurament local, els vitralls que tanquen algunes obertures i les columnes toscanes de fusta treballada, així com les escales d'accés al primer pis, amb barana de ferro forjat amb decoració floral i el balcó de racó interior de l'habitatge del mestre.</p> | 08013-28 | Les Cabòries 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>L'antic Ajuntament i escola pública havien estat situats en terrenys propietat dels Senyors de Can Porràfols, al carrer del Carme, en un solar al costat del local de la Societat La Parra. Sembla que durant un temps, essent alcalde Jacinto Pinyol, l'Ajuntament estava ubicat a la pallissa de Baqués (any 1843) (LLIBRE DEL COMÚ, 1815). Com que l'edifici estava ruïnós, doncs era fet de fang, s'edifica el nou Ajuntament i col·legis en terrenys dels senyors Font Rius i Pere Ràfols, de la masia de Can Ràfols dels Caus. Aquest Ràfols era aleshores l'alcalde i no tan sols va donar el terreny, sinó que també va costejar les obres. Els constructors van ser els 'Badocs' de Cantallops. El fuster que va fer tota l'obra de fusteria de l'edifici va ser Pere Llopart Marcé, més conegut com 'el pinta pedrissos'. El nou edifici va donar peu a formar-se el carrer Pere Ràfols, amb cases fetes per gent que vivien a Les Gunyoles, poble que anava a menys degut a que no tenia carretera i el camí quan plovia era intransitable per les fangueres que es formaven (LLOPART, 1979) . Està inscrit al registre de la propietat de Vilafranca del Penedès, llibre 11 d'Avinyonet, fol. 250, finca 805. En les Actes de l'Ajuntament d'Avinyonet conservades a l'Arxiu Municipal , corresponents a una sessió de l'any 1850, es troba el costum de com els regidors passaven el càrrec als seus successors. Que consistia en que se li posava a la mà dreta el bastó de comandament, en senyal de quedar ja possessionat del seu càrrec (a l'Ajuntament es conserven els bastons dels segles XIX i XX)</p> | 41.3608900,1.7794200 | 397908 | 4579539 | 1909 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40338-foto-08013-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40338-foto-08013-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40338-foto-08013-28-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Josep Llopart | Número 9 a l'inventari d'immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal d'Avinyonet del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. A la plaça de la Vila es van plantar unes acàcies al davant quant es va construir Com a petita col·lecció, es conserven tres bastons de comandament dels segle XIX i XX. | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||
| 40339 | Cal Suau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-suau | XX | <p>Casa entre mitgeres i fent cantonada, composada de planta baixa, pis i terrat. La façana presenta una composició simètrica desenvolupada per tres eixos. El coronament està fet mitjançant una línia lleugerament ondulada. Les obertures superiors presenten trencaigües de ceràmica vidrada blava. Pel costat de la cantonada se li adossa un cos d'una sola planta, amb pinacles i boles decoratives. És interessant la porta d'entrada (INVENTARI, 1986: 26), amb arc escarser i bona reixa de taller. La façana principal es desenvolupa en tres eixos, el central dels quals es troba remarcat per una balcona amb reixa, i els laterals, per barana de fàbrica. Tots aquests buits presenten guardapols decoratius de rajola blava rematades en punta per un motiu decoratiu floral. Altres elements decoratius destacables són la utilització del trencadís de ceràmica vidrada en el coronament i en els pinacles i les plaques de ceràmica també vidrada amb temes decoratius de paneres de fruites i angelots al mateix lloc. Les finestres de la planta baixa estan protegides per reixes també decorades. Té un jardí lateral i posterior, tancat a l'exterior mitjançant una tanca d'obra i reixeria, que es troba decorada amb elements propis de l'estil noucentista: hidres i pannells ceràmics.</p> | 08013-29 | Les Cabòries 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Feta amb el creixement del nucli de població a mida que anava guanyant importància arran de la construcció de la carretera de Barcelona</p> | 41.3606400,1.7772900 | 397730 | 4579514 | 1901-20 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40339-foto-08013-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40339-foto-08013-29-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2519 ACCN | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||
| 40340 | Can Montergull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-montergull | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2517 ACCN</p> | XX | <p>Casa aïllada a la carretera de Barcelona, dins el nucli de Les Cabòries. Destaca la composició i ornamentació de la façana (INVENTARI, 1986: 26). Està composada de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants. Mostra una ordenació interior típica de les cases entre mitgeres. Les obertures estan voltades per un marc en relleu i els coronaments decorats amb boles, garlandes i ceràmica blava. La porta d'accés de fusteria presenta els elements decoratius de l'època</p> | 08013-30 | Les Cabòries 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El seu propietari venia de la masia de Can Montergull.</p> | 41.3614200,1.7741300 | 397467 | 4579604 | 1900-30 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40340-foto-08013-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40340-foto-08013-30-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||
| 40341 | Cal Jacas/Ca la Balbina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jacasca-la-balbina | XX | <p>Edifici exempt, noucentista, que presenta una composició simètrica de la façana, que està coronada per una balustrada. Té un garatge lateral (INVENTARI, 1986: 26). Destaca la composició i ornamentació de la façana (INVENTARI, 1986: 26). Es desenvolupa en alçada, en planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants amb petit replà pel davant a la part de l'habitatge, i plana a la part de les dependències annexes, com la cotxera. Mostra una ordenació interior típica de les cases entre mitgeres. Les obertures estan voltades per un marc en relleu i els coronaments decorats amb boles, garlandes i ceràmica blava. La façana principal presenta tres eixos de simetria, marcat pel central, a més del fris amb motius decoratius de la part de coronament, per un balcó amb reixa al primer pis i la porta d'accés, que es de llinda d'arc escarser.</p> | 08013-31 | Les Cabòries 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Va ser habitatge d'en Josep Prats, que va baixar des del nucli de Les Gunyoles fins la carretera.</p> | 41.3616300,1.7750400 | 397543 | 4579626 | 1929-30 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40341-foto-08013-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40341-foto-08013-31-3.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2517 ACCN | 106 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||
| 40342 | Cal Pauet Ràfols/Cal Borrut/Cal Metge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pauet-rafolscal-borrutcal-metge | <p>LISTA (1825) Lista per aplegar lo salario del Senyor governador per lo Añ de 1825 (Arxiu particular Can Fontanals) INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2518</p> | XIX | <p>Edifici aïllat de planta quadrangular, composat de planta baixa, pis i golfes, amb coberta central a dues aigües i laterals amb terrats. La façana està arrebossada i presenta una composició simètrica que es desenvolupa en tres eixos. El central, amb porta principal d'accés amb arc de mig punt, al primer pis, i al mateix eix, que actua de centre compositiu, a l'altura del primer pis, s'obre un portal protegit per una balconada de ferro de decoració molt senzilla. A sobre, i com a coronament que enlaira l'edifici, hi ha un frontó neoclàssic al capdamunt, amb un ull de bou al timpà, i, sota la finestra, una línia que marca la separació d'aquest pis en relació al segon. En els eixos laterals, s'obren (per cadascun d'aquests) sengles finestres protegides mitjançant reixes al pis baix, balcons ampitadors al primer pis, amb brèndoles d'obra, i, finalment. La façana està rematada amb una balustrada recolzada en un entarimat que conté els buits de respiració de la coberta, i que es talla a l'eix central amb el pis de golfes sota el frontó. Els buits de les finestres estan tancats amb persiana de llibret mòbil. De l'interior en destaca la decoració i el mobiliari de l'època de la seva construcció, com per exemple, arques de núvia, etc... Forma part de la casa un interessant jardí tancat amb reixa que presenta la data d'execució: 1882. A més de l'edifici principal cal destacar el jardí amb quatre plataners que es van plantar en el moment de la construcció, així com una altra casa, de dimensions més reduïdes, que va fer un fill del Pau Ràfols; Rossend Ràfols, que era l'avi del propietari actual. Aquesta casa, de planta rectangular, presenta decoració de rajoles vidrades i altres elements afegits d'obra de fàbrica a la façana. D'altra banda, també hi ha un estany decoratiu darrera el conjunt i un interessant jardí, a més de la porta del baluard, que és de reixa i presenta la data de construcció o reforma d'aquesta casa, l'any 1882.</p> | 08013-32 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Dins un quadern de comptes d'Avinyonet del segle XIX, 'per aplegar lo Salari del Senyor Governador per lo añ de 1825', apareix esmentat un mas nou de Clariana, pel que pagava Joseph Ràfols, classificat dintre la tercera classe, al costat d''altra casa taulera de Ràfols' (LISTA, 1825). L'origen del nom i de l'existència d'aquesta casa cal situar-lo cap a 1880, en que un dels fills petits de can Ràfols dels Caus (Pau Ràfols) va construir la seva casa en aquest indret. El nom de cal Borrut o cal Metge, ve del fet que el seu penúltim propietari havia estat el metge del poble i es deia de cognom, Borrut.</p> | 41.3631600,1.7839100 | 398287 | 4579786 | 1882 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40342-foto-08013-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40342-foto-08013-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40342-foto-08013-32-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||
| 40344 | Capella de Santa Maria de la Llinda/Capella de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-maria-de-la-llindacapella-de-santa-margarida | <p>ADELL I GISBERT, Joan-Albert (1992b) 'Santa Maria de Llinda'. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 93-94.</p> | XI | <p>L'actual capella de Santa Maria de la Llinda és el braç sud del transepte d'una església molt més important, de la qual només es conserva, a més de la capella, part dels murs de llevant, ponent i sud de la nau central. No hi ha elements visibles del braç nord del transepte, que sembla lògic que existís, simètric al braç conservat al costat sud (ADELL, 1992b). La capella actual és coberta amb voltes de canó, reforçades per un arc toral, de perfil de quart de cercle al sector de ponent i de mig punt a un nivell molt més alt, en el tram de llevant que és rematat per un absis semicircular, precedit d'un curt arc presbiterial, actualment paredat, que com l'arc toral arrenca d'unes grosses impostes. En el mur sud s'obre una finestra de doble esqueixada, i en el mur de ponent hi ha dues estretes finestres d'una sola esqueixada, molt juntes. La porta, realitzada amb la reforma de l'edifici, és situada al mur sud. El sector de llevant de la nau ha estat sobrealçat desproporcionadament, i els arrebossats actuals que cobreixen tots els paraments no permeten escatir fins a quin punt les estructures actuals corresponen a l'obra original o a processos de reforma; tampoc permeten veure quina relació tenia aquest cos d'edifici amb la nau central, relació que en el seu estat actual resulta molt complexa per la manca d'evidències dels passos de comunicació. La façana de l'absis presenta una decoració formada per un fris d'arquacions llombardes, en sèries de dues entre lesenes, i és l'única part de l'edifici junt amb el costat sud-est on és visible el parament, format per carreus ben tallats i polits, disposats molt ordenadament. Pel que es pot veure de la nau central, saben que era rematada per un absis semicircular precedit d'un arc presbiteral, del qual es conserva el brancal sud; i que la porta és situada en la façana sud, ran del mur de ponent del braç del transepte (ADELL, 1992b).</p> | 08013-34 | Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS | <p>Pels detalls visibles es pot admetre que l'església de Santa Maria de la Llinda era un edifici concebut amb un pla molt ambiciós, dins la segona meitat del segle XI. La tipologia, arcaïtzant, és similar a la que s'aplicà a l'església del monestir de Santa Cecília de Montserrat, on tant podem parlar d'uns braços de transepte molt profunds com de naus laterals més curtes que la central, però en tot cas a la Llinda es fa imprescindible un procés d'exploració científica per a poder aclarir els seus interrogants i la tipologia exacta (ADELL, 1992b). L'església consta d'una nau amb edificació al damunt. Té volta de canó, absis amb arquacions i bandes llombardes als murs. En el mur sud hi ha una finestra de doble esqueixada i una porta refeta d'estil renaixement. Cal assenyalar que al costat N, en una nau dedicada a trull hi ha l'arrencada d'un arc toral, d'una nau i l'absis, tot de grans proporcions, el que fa deduir que l'edifici actual sigui una capella lateral de l'antic edifici. La capella, sota una altra denominació (de santa Margarida), apareix esmentada per primera vegada el 979 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001), (LLORACH SANTÍS, 1992) en una donació que féu Sunifred d'una torre, unes cases i d'altres propietats que posseïa al terme d'Olèrdola. Una de les afrontacions dels alous cedits correspon al gual de Santa Margarida. Segons es desprèn d'un document de Sant Sebastià dels Gorgs, l'any 1024 s'hi feien obres. No tornem a tenir notícies de l'església fins el 1153. Aquell any, dins la capella de Santa Margarida i sota l'acolliment del prevere Berenguer Arnau, Pere Berenguer i uns altres homes convingueren cercar una concòrdia entre l'abat Ramon de Sant Cugat del Vallès i Ramon Mira, que pledejaven per la titularitat d'unes terres de Masquefa. Al final de l'edat mitjana la capella passà per força vicissituds, com ho demostra una visita pastoral feta el 1508. Santa Margarida necessitava en aquell moment una reparació del sostre i de les portes i no disposava ni de campana ni de cap tipus d'ornament. Més tard, per causes desconegudes es va perdre el record de la santa titular i l'església agafà el nom pel qual ara es coneix Hi ha també una cèdula conforme un avantpassat propietari de la masia (Jaume Almirall i Miró) havia estat familiar del Sant Ofici. L'any 1898 va haver-hi un aplec a la capella que va reunir prop de 3.000 persones portant creus i banderes en honor de la Verge de Llinda. Es va fer una missa de campanya. Durant el segle XX va patir les escomeses devastadores de la guerra de 1936, de manera que l'església fou cremada, i només se salvaren les rajoles policromades del segle XVIII del paviment del presbiteri.</p> | 41.3844300,1.7565800 | 396035 | 4582180 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40344-foto-08013-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40344-foto-08013-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40344-foto-08013-34-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La foto número 3 és una reproducció d'una altra que es conserva a l'interior de la capella. La masia forma un conjunt inseparable de l'esglesiola. Dins la masia es conserven els ornaments litúrgics de la capella així com els vestits sacerdotals i de la Mare de Deu, dins un moble fet expressament per aquesta finalitat. Es conserven els vestits de cada època de l'any i sembla que es poden datar els del sacerdot en el segle XIX i els de la Verge i el Nen en el XVIII. | 92|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||
| 40345 | Carrer de Montjuïc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-montjuic | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2514 ACCN MADOZ, Pascual (1848-1850) Diccionario Geogràfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Imprenta del Diccionario de D. Pascual Madoz. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | XVIII | <p>Conjunt d'habitatges que flanquegen un carrer en pendent. Es tracta de varies cases entre mitgeres, de dues crugies, compostes de planta baixa i pis (i golfes de vegades), amb coberta de teula àrab a dues vessants, amb pocs elements decoratius (només algun frontó de línies corbades, boles ornamentals, etc) i adaptades a l'ús agrícola.</p> | 08013-35 | Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Aquestes són cases fetes a l'època de l'extensió del conreu de la vinya i responen a un moment de riquesa al Penedès (INVENTARI, 1986: 27). Probablement es tracti d'un antic camí o carrer que unia el nucli de Les Gunyoles pròpiament dit amb el de l'antiga quadra que portava el nom de Montjuïc, al centre físic de la qual devia trobar-se al segle XVIII el casal més important d'aquest indret, conegut avui com a Cal Ton de la Paula. L'existència de la quadra la recull el Diccionari Madoz, en parlar de la veu 'Monjuich': 'cuadra en la provincia, audiència territorial, c.g. y dióc. De Barcelona, part. jud. De Vilafranca del Panadés. Consta de unas cuantas CASAS unidas á la pobl. De Guñolas, de la cual y de la de Aviñonet depende en todo' (MADOZ, 1848, XI: 505). També en la veu 'Aviñonet' parla de 'los caserios llamados Cuadra de Monjuich, Cantallops, y el Santuario de Sant Sebastián; en el primero hay 10 casas reunidas, en el segundo 8, y en el tercero 5 reunidas y 4 solares (...)' (MADOZ, 1850, III: 188).</p> | 41.3520300,1.7820400 | 398114 | 4578552 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40345-foto-08013-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40345-foto-08013-35-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El seu interès rau en el propi origen i significació social. El carrer va nèixer com a part de la carrerada de la Cerdanya, al seu pas per una costa pendent, la que avui ocupa el carrer que porta aquest nom. Potser que el fet de que passés la carrerada per un indret tan pronunciat, expliqués el fet de la seva extraordinària amplada. La foto 2 és del primer terç del segle XX, i la va proporcionar el Sr. Ton Ràfols de Les Gunyoles, la imatge correspon a una festa al carrer, que es troba ornamentat per garlandes. | 94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||
| 40347 | Sindicat d'Avinyonet/Local de les Esquerres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-davinyonetlocal-de-les-esquerres | <p>EL LOCAL D'ESQUERRES (1995) 'El local d'esquerres' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 13-14, p. 31. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. EL LOCAL D'ESQUERRES (1997) 'El local d'esquerres' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 23 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2525 ACCN.</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrangular i coberta a dues vessants, amb façana principal de composició simètrica, amb portal central i finestres a banda i banda agrupades, a la zona superior, de dues en dues. Les façanes son planes i de maçoneria vista. Els buits de les finestres s'assenyalen mitjançant totxana. L'edifici ocupa una extensió superficial de 1254 m2. En principi havia estat destinat a bar i ball de saló.</p> | 08013-37 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>A principis del segle XX, sorgeixen associacions com la que va bastir aquest edifici, que creen espais on treballar i poder gaudir de les hores d'oci. El local va ser edificat pel Sindicat Agrícola Cooperatiu (Esquerra Catalana Unió de Rabassaires) amb les aportacions dels seus socis. La finca va ser comprada per aquesta entitat a Venancio Massana, qui tenia més propietats al costat (per l'oest de la finca). Després de la Guerra Civil, l'any 1939, la propietat del local, per decisió de la 'Comisión Interministerial Calificadora de Bienes Sindicales Marxistas' es va adscriure a la Delegación Nacional de Sindicatos de Falange Española Tradicionalista y de las JONS. L'any 1957, l'usdefruit de la finca va ser cedit gratuïtament, per un termini de trenta anys, a la 'Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos del Pueblo de Aviñonet'. Més tard, l'immoble, en virtut d'aquesta cessió, va ser utilitzat com a seu de la Cambra Agrària d'Avinyonet. Posteriorment, i segons resulta del registre de la Propietat, la titularitat de la finca correspongué a l'Administració de l'Estat. L'any 1986, i d'acord amb la legislació sobre cooperatives vigent a Catalunya, un grup de veïns van constituir la cooperativa 'Agrícola d'Avinyonet del Penedès, Societat Cooperativa Catalana Limitada', que va tenir fins a quaranta socis. La finalitat d'aquesta cooperativa, que es proclamava successora de l'antic Sindicat Agrícola Cooperatiu, inicialment propietari de la finca, era la de recuperar per al poble d'Avinyonet l'ús de la finca. Els intents reiterats de recuperar el local a través de la nova cooperativa no van reeixir. La manca de resultats i la impossibilitat d'aconseguir l'objectiu marcat va fer que la cooperativa es dissolgués l'any 1994 (EL LOCAL D'ESQUERRES, 1995). Finalment, per cessió gratuïta, el local va passar el 9 de setembre de 1995 a l'Ajuntament d'Avinyonet del Penedès (EL LOCAL D'ESQUERRES, 1997). Durant l'estada del mossèn Ramón Casajuana a Avinyonet, aquest celebrava la missa al local del Sindicat de Les Cabóries. Per tothom, aquest era conegut com el local de les esquerres.</p> | 41.3599500,1.7769900 | 397704 | 4579438 | 1925-29 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40347-foto-08013-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40347-foto-08013-37-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Pere Llopart | Es tracta d'un element que posseeix un alt valor social. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||
| 40348 | La Paret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-paret | <p>Sota el topònim de La Paret, hi ha un territori a prop del petit torrent de la Rasa Fonda i la carretera de Barcelona dominat pel cultiu de vinya i en extenses terrasses en el qual, per notícies oferides per Montserrat Rodríguez, a la dècada de 1980 es van agafar un parell de molins romans (veure foto 1) i una làpida de pedra anepígrafa de cantonades treballades en baixrrelleu, de la que es desconeix la seva ubicació actual. En un recorregut per l'indret, no es veu cap estructura ni resta ceràmica a la superfície.</p> | 08013-38 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El topònim de la Paret, proper a aquest indret, potser indicatiu d'alguna resta d'antigues estructures.</p> | 41.3581600,1.7722700 | 397306 | 4579245 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40348-foto-08013-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40348-foto-08013-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40348-foto-08013-38-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Dos molins romans es troven al pati de la casa de Montserrat Rodríguez, al carrer del Carme de Les Cabòries. Aquest punt no està inclòs dins la carta arqueològica de la Generalitat. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||||
| 40349 | Societat cultural 'La Parra' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-cultural-la-parra | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2868 ACCN LA PARRA (1996) 'La Parra', 75è Aniversari. ' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 19, p. 13-15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> | XX | <p>Edifici exempt, de planta rectangular, coberta amb encavallada de fusta i teulada a dues vessants. A l'interior es conserva la sala de ball amb boca d'escenari, i el cafè. La façana principal té composició simètrica, amb un portal central i finestres amb llinda a banda i banda i arc de mig punt a la part superior. Davant la porta d'accés té un pati i una parra com a record del topònim que va prendre la societat des del moment de la seva fundació.</p> | 08013-39 | Les Cabòries - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Era conegut popularment com el local dels rics (informació oral de la Sra. Matilde Vendrell) . La societat es va constituir oficialment el dia 6 d'agost de 1921, i l'endemà s'inaugurava el local que ocupa ara mateix. El primer local era a Cal Ferlando, una casa al costat de la carretera d'Olesa, on hi havia una parra, per la qual cosa es va anomenar així la societat que va sortir d'aquesta casa. Aquí la gent que es reunia ballava. Això va pasar abans de 1929, segons sembla (informació oral Pere Llopart Garriga, 13 desembre de 2002). Sembla que tot comença quan d'una manera provisional, un grup de veïns que per raons ideològiques s'havia desmarcat de la Societat La Palma, que tenia com a lloc de la seva activitat el local de ca l'Ermità, va passar a reunir-se a la botiga d'en Teodor Massana de Cal Boter (actualment Cal Ferlando), on també es van celebrar alguns balls (hi havia una petita pianola en un armari de fusta penjat a la paret). Just a l'entrada de la casa, es distingia molt clarament una gran parra, la qual donaria nom a la nova entitat. Durant aquest temps de provisionalitat s'iniciaren les obres de construcció del nou edifici social. El nou local inicialment no disposava d'escenari, aquesta part de l'edifici seria efectuada amb posterioritat. La societat, anomenada des de la seva constitució com a Centre Agrícola La Parra, va passar posteriorment, després de diverses reformes estatutàries, a denominar-se societat La Parra, i ja actualment Centre Cultural i Recreatiu La Parra. L'any 1977 es va inaugurar una planta-altell de nova construcció en la qual s'ubicaria el cafè-bar de l'entitat, que fins aquell moment compartia espai amb la pròpia sala de ball i espectacles. L'any 1984, una comissió especial va ser l'encarregada de procedir a una total remodelació dels estatuts socials. Molt més simplificats i adequats per a la comprensió de tothom que tenien com a gran novetat el fet d'estar redactats per primera vegada íntegrament en català. Només es paralitzaria l'activitat de la Societat els anys de la Guerra Civil, en els quals es va utilitzar el local com a magatzem per part de la intendència. L'edifici ha estat testimoni de primera fila de la realització de la pràctica totalitat de les activitats festives i d'esbarjo, a mes de veure el naixement de les agrupacions dels balls populars, teatre i diables, actualment totes elles en tràmits legals de constitució com a seccions. La Festa Major es celebrava antigament en un envelat que es muntava davant el local (algun any s'havia arribat a fer a la vinya de Cal Venancio, i fins i tot a l'era de Cal Carbó), però a partir de la inauguració de la pista de la Casa de la Vila passaria ja, definitivament, a celebrar-se en aquest lloc. La Societat s'encarrega de la organització de la Festa Major (LA PARRA, 1996).</p> | 41.3608000,1.7758400 | 397609 | 4579533 | 1921 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Alt valor social. La data es troba inscrita en un totxo a la façana principal, a la dreta de l'espectador. Al costat de l'edifici actual hi havia hagut l'antiga carniceria del poble. | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||||
| 40350 | Centre Cultural de l'Arboçar/Societat 'la Penya' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-cultural-de-larbocarsocietat-la-penya | <p>GRAN GEOGRAFIA (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2525 ACCN. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular, de parets arrebossades coberta amb encavallada de fusta i teulada a dues vessants. A l'interior es conserva la sala de ball amb boca d'escenari, i el cafè. La façana principal és de composició simètrica, amb un portal central i finestres amb llinda a banda i banda i d'arc de mig punt a la part superior (INVENTARI, 1980-1985).</p> | 08013-40 | L'Arboçar 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>L'any 1927 s'inaugura la societat 'La Penya' (SADURNÍ ET AL., 2000).</p> | 41.3335900,1.7649400 | 396654 | 4576525 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'un edifici que posseeix un alt valor social. Està construït al costat de la carrerada. | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||||||
| 40351 | Centre Cultural i Recreatiu de Cantallops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-cultural-i-recreatiu-de-cantallops | <p>80 ANIVERSARI (1997) '80 Aniversari del Centre Cultural i Recreatiu de Cantallops' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 20 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2512</p> | XX | <p>Es tracta del local del Centre Cultural de Cantallops. La seu és un edifici d'una nau coberta a dues vessants. A l'interior te un teatret (INVENTARI, 1986: 27). Destaca del conjunt la façana principal, que és de composició simètrica i presenta una línia compositiva de proporcions clàssiques. Està rematada per un timpà sota la coberta, que és de teula àrab. Te un ull de bou motllurat al centre d'aquest timpà. Els recercats-guardapols dels buits donen certa rellevància a la composició. La porta central, que marcaria el centre dels tres eixos en que es divideix la façana és d'arc de mig punt. Totes les façanes que donen a l'exterior estan arrebossades, llevat de la posterior, que dona al camí dels Xops, que presenta la maçoneria de la seva construcció vista, i al centre del timpà, una triple finestra de maó vist. Al lateral destaquen els elements de reixeria amb decoració floral, que estan fets a la mateixa forja que els elements que hi ha a la Casa de la Vila. La façana principal, que dona al carrer de Santa Margarida, o carretera de Barcelona, està elevada sobre una mena de podium separat del carrer mitjançant una barana de ferro i al que s'accedeix per uns graons.</p> | 08013-41 | Cantallops 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>A finals del segle XIX, les difícils condicions de vida al camp van fer que a principis del XX l'associacionisme rural sorgís amb força, lligat al moviment nacionalista català. En aquest context el 5 de desembre de 1916 es va inscriure al Govern Civil la 'Cambra Agrària d'Avinyonet'. Era una societat formada per pagesos de Cantallops, en defensa dels interessos agrícoles i alhora dedicada a la compra-venda de primeres matèries. Al cap de poc va començar la construcció del local, finançada pels socis fundadors amb el sistema d'accions. Durant la Guerra Civil el local es va deteriorar molt, ja que es va convertir en un taller de manteniment militar. Després va estar dos anys tancat fins que una nova junta el va recuperar. Com que els objectius de la societat havien canviat, al 1945 es va canviar el nom: es diria Centre Cultural i Recreatiu de Cantallops. Amb el règim franquista, els actes es concentraven a la Festa Major per Sant Pere al principi i per Santa Teresa més endavant. Arribada la transició, el Centre també es transforma. Es fan millores a l'edifici, el cafeter se substitueix per un arrendatari i comença a funcionar un restaurant. Al 1986 l'entitat fa 70 anys, cosa que se celebra amb un sonat sopar d'homenatge als socis jubilats. A la tardor del 89 hi ha mobilitzacions populars per tal de donar a la sala el seu aspecte actual. En origen era el cafè i sala de ball a més de centre cultural. Avui hi ha a l'indret un cafè-restaurant, conservant-se la sala de ball en desús (80 ANIVERSARI, 1997).</p> | 41.3679400,1.7988000 | 399540 | 4580299 | 1916 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40351-foto-08013-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40351-foto-08013-41-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'un edifici que posseeix un alt valor social. | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||
| 40352 | Masia de la Creu/Masia de la Creu de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-la-creumasia-de-la-creu-de-dalt | <p>LUGAR (1782) Lugar de Avinyo Sant Sebastia y Guñolas. Manuscrit Pergamí. R. 15410. Caixa 57. Arxiu de la Corona d'Aragó. TELL, Pere (1999b) 'Els noms de les cases II: Collblanch' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 29 p. 31. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> | XVIII-XIX | La construcció es troba en estat molt descuidat | <p>Conjunt d'edificacions i construccions que formen les dependències auxiliars de l'edifici principal que havia estat l'habitatge dels amos i els masovers, i que es conegut com a masia de La Creu. D'aquest complex constructiu en destaca la casa central, de planta quadrangular i aspecte sòlid, reforçada en diferents èpoques amb contraforts que li ofereixen un aspecte de casa fort. A l'edifici central, que te la coberta a dues vessants, se l'hi adossa pel Sud, una altra construcció perpendicular a la casa que serveix a més de magatzem i dependències secundàries de la masia. A l'altre extrem n'hi ha els corrals per animals i davant la casa es conserva un pou.</p> | 08013-42 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El nom de masia de La Creu sembla que prové del fet de que es va construir a prop d'una creu de terme (o potser que la creu marqués una distància en un camí). Segons informació oral, aquesta casa va ser feta cap a la dècada de 1840, tanmateix apareix en un manuscrit de 1782 esmentada al costat d'altres cases d'Avinyó, Sant Sebastià i Les Gunyoles . En ella hi havia viscut en Cristòfol Raventòs i després en Serafí, que era el seu germà. Amb la seva muller Angeleta, van tenir una filla, l'Amèlia, mare d'en Josep. En Josep, junt amb la seva família, hi viu i treballa ara (TELL, Pere 1999c). Més modernament es va conèixer com masia de la Creu de Dalt perquè un fill es va fer una casa al poble de sota i, per diferenciar-la, la van nomenar d'aquesta manera. Sembla que el topònim ve del fet de que prop hi havia una creu al costat del camí (informació oral de la masovera), que podria ser de terme, i que va ser destruïda durant la Guerra Civil de 1936.</p> | 41.3935400,1.7435300 | 394959 | 4583207 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40352-foto-08013-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40352-foto-08013-42-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||
| 40353 | Creu de can Ràfols dels Caus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-can-rafols-dels-caus | <p>INVENTARI DE PATRIMONI (1990) Inventari d'Immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona.</p> | Restaurada en 1940 | <p>Al costat de la vella carretera d'Olesa de Bonesvalls, així com de la carrerada, s'alça aquesta creu de terme que porta el nom de la masia que es troba al costat. La creu és d'una sola peça pètria, de forma trevolada, i té fust de pedra de secció poligonal. Està recolzada a sobre d'una base cònica també de pedra amorterada. Presenta una inscripció que diu: 'restaurada el año 1940'. En una fotografia de l'any 1917, conservada al fons fotogràfic del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona, es pot veure una creu de tall més prismàtic.</p> | 08013-43 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS | <p>Aquesta creu, com també la de les Forques, la del Puig de la Mireta i la Creu d'en Llanes, van ser posades (o més aviat, restaurades) per mossèn Ramon Casajuana, durant els anys en que va estar a Avinyonet, és a dir entre 1939 i 1946. Sembla ser que la majoria ja hi eren, en els indrets en què van ser refetes. Se sap, a més, de l'existència d'altres quatre creus que presenten i/o presentaven la mateixa morfologia: una a la cruïlla del camí de Sant Pere d'Avinyó als Gorgs, potser coneguda com la de Santa Teresa, a l'indret que baixa a Can Porràfols; una segona a la carrerada, a la cruïlla de la carretera que baixa cap a Sant Sebastià dels Gorgs; la tercera al costat de la Masia de la Creu, origen segons l'opinió generalitzada, del topònim d'aquesta casa; i per últim, la quarta a la cruïlla de carrerades que es troba a prop del Mas Comtal.</p> | 41.3545100,1.8008000 | 399687 | 4578806 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40353-foto-08013-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40353-foto-08013-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40353-foto-08013-43-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||||
| 40354 | Rellotge de sol de cal Fassinaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-fassinaire | <p>MORATÓ I VIA, Salvador (1992 a) 'Rellotges de sol (I)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 3 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet. MORATÓ I VIA, Salvador (1992 b) 'Rellotges de sol (II)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 4 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet.</p> | XX | Caldria tenir cura de l'element | <p>S'han localitzat al terme municipal d'Avinyonet 20 rellotges de sol que es troben en diversos estats de conservació. D'aquests s'ha escollit el de cal Fassinaire per la seva singularitat. A la façana posterior de la casa, que dona dins un pati interior. Està fet amb rajoles vidrades, i va ser refet dues vegades, una l'any 1959, en que es va substituir un d'anterior, que era en relleu i molt semblant i que es va deteriorar amb el pas del temps, i una altra reforma amb posterioritat a aquesta data. El fons té dibuixat un vaixell de veles en color, potser per la relació que l'amo de la casa va tenir amb l'illa de Cuba. El quadrant no conté línies horàries i les hores són indicades amb les xifres corresponents, que són romanes i van de les 9 del matí a les 5 de la tarda (9/5) (MORATÓ I VIA, 1992b).</p> | 08013-44 | Les Cabòries - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS | <p>Sembla ser que la família s'estableix en aquest solar cap a l'any 1708. Van construir una fassina al costat de la casa (Informació oral del pare de la propietària).</p> | 41.3600400,1.7776500 | 397759 | 4579447 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40354-foto-08013-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40354-foto-08013-44-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||
| 40356 | Mas Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bertran | <p>MARGARIT, A (1983a) Sant Sebastià dels Gorgs. Orígen del topònim 'Els Gorgs'. Barcelona: L'autor. MARGARIT, A (1983b) Seguint els trams de la Via Augusta I. De l'Estanyol al coll de Sesgarrigues. Barcelona: L'autor. MORATÓ I VIA, Salvador (1992 a) 'Rellotges de sol (I)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 3 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet. TELL, Pere (1999c) 'Els noms de les cases III: La Garrofa i la Castelleta' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 30 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> | XX | <p>Es tracta d'una construcció dedicada a masia rural en la qual, al llarg de la història del seu creixement arquitectònic, hi ha hagut importants reformes, que fan que el conjunt actual sigui una obra en la què hi predominen els segles XIX i començament del XX. Destaquen, fonamentalment, dos cossos a l'edificació disposats en planta que te una forma aproximada d'L. Les façanes es troben majoritàriament arrebossades i es conserven alguns elements de reixeria, majoritàriament de finals del segle XIX. El seu interior presenta les estructures antigues molt emmascarades per les diverses reformes utilitàries portades a terme pels seus habitants. Dels elements arquitectònics es poden considerar com a singulars la llotja d'arcs escarsers feta en totxo que s'obre a la primera planta, i tot un seguit d'arcs, aquests de mig punt, cecs la major part, que es desenvolupen a la planta baixa donant, com en el cas de la llotja de totxo, al pati interior, precedit d'un baluard. Aquests darrers arcs presenten al descobert els seus suports, constituïts per pilars treballats en pedra calcaria que a simple vista semblen correspondre a una cronologia anterior als visibles a la primera planta, i que es desenvolupen en una modulació diferent de la que correspon als del primer pis. Per la seva factura potser corresponguin als segles XVI-XVII. El baluard que protegeix l'accés te el seu accés mitjançant una àmplia porta culminada per un arc carpanell de totxo. Altres elements d'interès són un plafó de rajoles envernissades que presenta la imatge de la Mare de Déu venerada a la masia, i que es troba a l'alçada del primer pis a sobre de l'actual porta d'accés a la zona d'habitatge, així com també les instal·lacions dedicades a la captació d'aigua pluvial. Un altre element destacable, és el paviment interior del pati, fet de pedres irregulars que formen un disseny geomètric. Un altre element a destacar és un rellotge de sol força curiós pel que fa a la forma com va ser construït. Només té una línia horària, que es la de les 12 del migdia. Compta, però amb xifres horàries que van de les 6 del matí a les 5 de la tarda (6/5) i són aràbigues (MORATÓ I VIA, 1992a). Dels seus voltants destaquen el bosc, darrera la casa, i les terres dels voltants, destacant-se la plana que es dedica fonamentalment al cultiu de vinya. Per les seves immediacions s'ha trobat material arqueològic d'interès que es detalla a la fitxa corresponent al jaciment arqueològic que porta el nom de la masia.</p> | 08013-46 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Les informacions orals tenen ben pressent que aquesta masia te més de mil anys. En època contemporània se sap que aquí va néixer en Josep Arnan Catasús, casat amb Amàlia Milà Travé, i va tenir 5 fills. L'hereu, en Josep, va ser el qui va continuar a l'hisenda i es va casar amb Maria Raventós Catasús, de la creu de Dalt. Van tenir 2 filles, la Pepita i la Maria Arnan (TELL, 1999c). La tradició oral diu que el nom ve del primer pagès (Bertran) que va treballar aquestes terres. Les suposicions històriques menen per altres camins, a saber: sembla tractar-se de l'antic mas de la Solana, citat ja l'any 1098, com a propietat de Nevia, muller d'Adalbert, no pas el fill del vescomte Guitart (MARGARIT, 1983b). Nevia retorna l'alou al domini de Sant Cugat, i ens diu que està situat en la part del Penedès coneguda amb el nom de 'Pinellos', fàcilment pel roquisser que hi aflora, remarcant que limita a llevant i migdia amb el camí que va a la Granada. L'entrada al Mas Bertran situat sobre una corba del suposat camí romà (MARGARIT, 1983b) a la entrada de la vall de Torres Beces, en el cap de la petita carena aprofitada per aquest camí per costejar tot pujant la serra, fa pensar a l'investigador Margarit, en un lloc de guaita, segons Margarit ja existent en època romana. 'A més, la duplicitat de torres en el mateix turó, que podien ser Mas Bertran i La Castelleta, que donà origen al topònim de Torres Beces, abona la teoria d'unes torres anteriors a la repoblació' (MARGARIT, 1983b). L'any 1176 el monestir de Sant Cugat encomana a Bertran de Solario, és a dir l'amo de Mas Bertran, la 'baiulia' de Torres Beces, incloent-hi el 'Campo de Lup' (MARGARIT, 1983a). Se sap que el barri es va construir el 1906, i potser que a la mateixa data es fessin altres obres i es col·loquessin elements decoratius a la façana, com el panell de rajoles decorades que hi ha a la façana.</p> | 41.3814800,1.7439700 | 394976 | 4581867 | 1906 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40356-foto-08013-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40356-foto-08013-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||
| 40357 | Camí de Llinda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-llinda | <p>Antic camí que travessa el terme pel nord, i que segueix un eix amb direcció E-W. En la zona de contacte amb el terme municipal de La Granada, es troba amb el camí de la Carrerada. El camí posa en contacte elements patrimonials d'interès dintre el terme municipal d'Avinyonet, com el nucli de Sant Sebastià dels Gorgs, Cal Bou, els diversos jaciments arqueològics que es troben a prop seu, i arriba fins l'antiga capella de Llinda. Dins el seu traçat es pot destacar l'existència d'atzavares en les immediacions de la pujada al santuari de Llinda, o la també existència d'un mur de contenció de terres amb zones de desguàs en el límit de la propietat de cal Bou nou. No es veuen restes d'empedrat ni marques de carro dins el traçat actual.</p> | 08013-47 | Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS | <p>La capella apareix esmentada per primera vegada el 979 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001), (LLORACH SANTÍS, 1992b) en una donació que féu Sunifred d'una torre, unes cases i d'altres propietats que posseïa al terme d'Olèrdola. Una de les afrontacions dels alous cedits correspon al gual de Santa Margarida. Segons es desprèn d'un document de Sant Sebastià dels Gorgs, l'any 1024 s'hi feien obres. No tornem a tenir notícies de l'església fins el 1153. Aquell any, dins la capella de Santa Margarida i sota l'acolliment del prevere Berenguer Arnau, Pere Berenguer i uns altres homes convingueren cercar una concòrdia entre l'abat Ramon de Sant Cugat del Vallès i Ramon Mira, que pledejaven per la titularitat d'unes terres de Masquefa. Al final de l'edat mitjana la capella passà per força vicissituds, com ho demostra una visita pastoral feta el 1508. Santa Margarida necessitava en aquell moment una reparació del sostre i de les portes i no disposava ni de campana ni de cap tipus d'ornament. Més tard, per causes desconegudes es va perdre el record de la santa titular i l'església agafà el nom pel qual ara es coneix.</p> | 41.3814800,1.7638100 | 396635 | 4581844 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40357-foto-08013-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40357-foto-08013-47-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Les cotes han estat preses al començament del camí, a tocar Cal Bou Nou de Sant Sebastià dels Gorgs. | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||||
| 40358 | Cal Cremet/Cal Cremat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cremetcal-cremat | <p>TELL, Pere (1999c) 'Els noms de les cases III: La Garrofa i la Castelleta' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 30 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> | XIX | <p>Conjunt constructiu que consta essencialment d'un cos principal de planta aproximadament rectangular, amb teulada a dos vessants, i un altre de secundari, dedicat a edificacions auxiliars. No s'ha tingut accés a l'interior. Per accedir a la casa hi ha un barri lateral amb porta d'arc escarser. Els murs es troben arrebossats.</p> | 08013-48 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Segons els germans Catasús, de la masia la Torre, la Maria Via Torres, que era la seva àvia, era filla d'aquesta casa, en la qual havia viscut la seva mare, que era filla de cal Torres de Sant Pere Molanta, i germana dels fundadors de les Bodegues Torres. Com a fill il·lustre hi ha el reverend Jaume Via Torres, que fou rector de Gelida i fundador del Funicular de Gelida (TELL, 1999c). Segons informació oral de Mn. Margarit el topònim antic d'aquesta casa era el de cal Carmet, i surt esmentada ja al segle X.</p> | 41.3788300,1.7387400 | 394535 | 4581580 | 1841 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40358-foto-08013-48-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es va restaurar l'any 1841, i ara mateix està patint reformes de condicionament per habitatge | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||
| 40359 | Bosc de mas Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-mas-bertran | <p>Bosc situat a dalt d'un turó darrera la masia de Mas Bertràn, que presenta un clar predomini de l'espècie Pinus sp. amb sotabosc de matolls com a ginesta, farigola, romaní, etc.</p> | 08013-49 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Sens dubte es tracta del bosc corresponent a la masia, que s'aprofitaria tradicionalment pels seus amos com a complement de l'explotació del territori. Sembla tractar-se d'un bosc molt aprofitat, ja que no es veuen exemplars de gran antiguitat. Aquest com molts dels boscos que encara resten a la plana són els darrers vestigis d'una gran massa boscosa que s'estenia per bona part d'aquest territori abans de fer-s'hi extensiu el conreu de vinya. A més de l'aprofitament de les pinyes, es tallaven les branques per fer-hi petites carboneres i el sota-bosc i matolls per fer-hi formiguers, un sistema de compostatge molt antic que avui es troba en desús. A tocar el bosc hi ha un antic camí, considerat per Mn. Margarit com a via romana, i a tota la zona hi ha hagut algunes troballes d'interès arqueològic des de fa dècades.</p> | 41.3816800,1.7429700 | 394893 | 4581891 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40359-foto-08013-49-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||||||
| 40360 | Forn d'obra de can Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-ferret | XVIII-XIX | Es troba molt brut | <p>Construcció que es troba casi a tocar la masia de Can Ferret, a prop de l'alzina, i que antigament havia estat complementada per un forn de calç, que es trobava al costat, i que en fer explanacions del terreny es va ensorrar. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular, feta de pedra per fora i maó per l'interior. Conserva quasi sencer el volum d'estructura original, la part de la fogaina o forn de baix, i de la resta no es pot veure amb precisió les seves estructures, degut a les deixalles que l'omplen i a l'espessa vegetació que en part lo cobreix. L'accés a la cambra de foc està precedit d'un arc de maons. Davant la porta s'amunteguen teules molt probablement sortides de les fornades d'aquest forn, dins el qual probablement s'hagués feta la cuita no tan sols de teules sinó també de maons. Les teuleries són construccions destinades a fabricar les teules àrabs, també dites comunes. El procés de fabricació consisteix a modelar l'argila per tal de donar-li la forma cònica característica i posar les teules a coure dins el forn a unes temperatures molt altes.</p> | 08013-50 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>En la construcció de les masies havia estat tradicional la construcció de forns d'obra i de calç al seu costat, per tal de fer-hi allí mateix els materials necessaris per a la construcció de la casa. Potser ens trobem davant d'un forn construït al segle XVIII, en l'època de la gran construcció o reforma de la masia, tal i com avui la coneixem, encara que la tipologia del forn més aviat ens fa pensar en una obra feta al segle XIX.</p> | 41.3473800,1.7724600 | 397305 | 4578048 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40360-foto-08013-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40360-foto-08013-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És l'exemple més sencer de forn de teula adossat a una masia que s'ha trobat al terme d'Avinyonet del Penedès. | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||
| 40361 | La Carrerada/Carrerada de la Llacuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-carreradacarrerada-de-la-llacuna | <p>ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | <p>Esquemàticament, el trajecte era de la Llacuna fins a Pinós pel coll de la Barraca, d'acord amb la següent ruta: Avinyonet del Penedès, la Granada, Guardiola de Font-Rubí, coll de la Barraca, la Françola, els boscos del Vidal, cal Cansalada, Sant Genís, Briançó, Pedrafita, can Passada, La Llavinera, can Verges, el castell de Boixadors, el cementiri de Pinós, el santuari de Pinós. Aquesta carrerada uneix dos eixos de transhumància molt importants: el camí de la Segarra i la carrerada de la Cerdanya. Les carrerades són els camins que utilitza o ha utilitzat tradicionalment el ramat en els seus desplaçaments transhumants, els camins ancestrals que uneixen les pastures d'estiu o agostejadors -a la muntanya- i les pastures d'hivern -a la plana-. A Catalunya, també reben els noms de carrerades a les comarques centrals i orientals, cabaneres a les terres de ponent i lligallos a les terres de l'Ebre. Acostumen a ser camins elevats, camins de carena. D'aquesta manera, s'eludeixen les sinuositats dels barrancs i es va més de dret; es troba pastura; s'eviten conflictes amb els agricultors; i, sovint, en ser partions de municipis, els possibles perjudicis que pugui ocasionar el ramat queden més repartits. S'ha discutit molt respecte la seva amplada però sembla que oscil·larien entre els 10 i els 60 metres segons el tram, encara que en molts casos hagin pogut ser inferiors als 10 metres i, en alguns, superiors als 60. Al llarg de la carrerada, hi ha diversos eixamplaments o paradors -els amorriadors, reaturades, remontes, o mosqueres- on els animals poden amorriar-se i descansar. En molts d'aquests llocs la tradició sosté que el ramat hi pot romandre i pasturar fins a tres dies. Alguns d'ells són lloc de barreja -on diversos ramaders ajunten els seus ramats en una sola gran ramada que va a muntanya- o de tria -quan, en anar per avall, cal separar les ovelles pròpies del conjunt de la gran ramada estival-. En tot cas, convé insistir en el fet que aquests abeuradors, amorriadors, pletes i d'altres elements formen part, també, del camí ramader i també s'han de preservar. Les fotografies 2 i 3 son fetes a can Merlines, ja que és a l'únic lloc on encara es conserva dins el terme municipal el camí margenat en el cas d'aquesta carrerada, per tal de protegir els conreus dels marges. La número 1 correspon al pas de la carrerada per l'Arboçar de Dalt, a l'indret conegut com a pou de la Carrerada, molt a prop de les parets naturals que deixa visibles l'estructura geològica coneguda com a falla normal de l'Arboçar. Josep Raventós i Rauet, pastor de l'Arboçar, a on va néixer l'any 1934, va començar a pujar a peu als Pirineus i ho va fer fins l'any 1981. Pujava des de l'Arboçar fins a la muntanya d'Urús (per la carrerada de la Llacuna. La primera nit la feien a cal Pau Xic de Guardiola de Font-rubí (tancaven en un barri gran sobre la fonda). La segona nit la feien a cal Magí Farriol de la Llacuna. La tercera a cal Casanelles o cal Cansalada. La quarta a Briançó, on donaven menjar. La cinquena a l'hostal Vell, on vivien dues famílies i es podia tancar, dormir i menjar. La sisena a Pinós, on hi havia pletes per a dos o tres ramats. La setena a pla d'Abella. La vuitena a Codonyet. La novena a Berga. La desena a Bagà. I, finalment, l'onzena al costat d'on ara hi ha la boca del túnel del Cadí. El darrer dia, per coll de Jou, arribava a Urús (ROVIRA ET AL., 1999). A Les Cabòries, el carrer per on passa s'anomena La Carrerada. A aquesta carrerada se'l coneixen dos punts clars de senyalització: la creu de les Forques i la del mas Comtal, dintre el terme d'Avinyonet.</p> | 08013-51 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS | <p>La unitat formada pel Penedès, el Garraf i el camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, el Berguedà i el Ripollès pel nord i alguns tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya (ROVIRA ET AL., 1999). Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus podien seguir diversos brancs, els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la carrerada de Berga o la carrerada de la Cerdanya. Per anar a les dues primeres carrerades, els ramats havien d'arribar fins una mica més amunt del Santuari de Pinós, on les bifurcava en els camins de Solsona i de Berga. Els pastors coneixien aquest eix com el camí de la Segarra. Per seguir la carrerada de la Cerdanya, havien d'anar a trobar Manresa o els seus voltants a fi d'enfilar el Lluçanès. La gent del Penedès i del Garraf coneixen aquest gran eix com la carrerada de la Cerdanya, mentres que els muntanyesos l'anomenen, sovint, el camí de Manresa. Sembla que al Massís del Garraf la transhumància estacional fou practicada ja al s. XI, cent anys abans que la impulsessin el grans monestirs cistercencs de Santes Creus i Poblet. La major part dels ramats que hivernaven al Penedès havien de recórrer quasi 200 km. Hi havia dos grans eixos viaris d'entrada al Penedès: la carrerada manresana i la solsonenca. La primera tenia un trànsit més elevat i canalitzava la major part dels ramats del Pirineu més oriental -de Castellar de N'Hug fins les muntanyes de Núria- i també de la Cerdanya. Pel bell mig del Lluçanès, Manresa i el Bruc, la carrerada baixa fins a Masquefa i Sant Sadurní d'Anoia. Alguns seguien més avall, per la carena litoral, passant pel Puig del Papiol, St.Miquel d'Olèrdola i l'Atalaia fins a arribar a tocar el mar, entre Vilanova i Cunit. La carrerada solsonenca, era utilitzada sobretot pels pastors de la vall de Lord (Solsonès) i del Cadí (Berguedà). Aquest camí, a l'arribar al poble de la Llacuna es divideix en un braç més oriental que tramuntant pel Coll de la Barraca, baixa pels pobles de Guardiola de Font-Rubí i les Cabanyes cap a Vilafranca i un altre branc que s'enfila cap al Coll de les Rimbaldes -on s'uneix a la carrerada de Sta. Coloma- i, travessant la plana de Matània, baixa pel costat de l'antiga masia de Can Soler d'en Roset fins al Pla de Manlleu i Aiguaviva, aquí es torna a dividir en dos; un cap el Baix Penedès per les Ventoses i l'altre cap el camp de Tarragona pel coll d'Arca i la Juncosa del Momtmell. Generalment, els ramats no passaven dels 200 caps de bestiar, però per fer la transhumància era molt comú de baixar el ramat en societat, barrejant tres o quatre ramats per estalviar esforços i costos. En arribar a les contrades del Penedès, feien la tria dels seus animals i llavors cada pastor s'arribava, amb el seu ramat, fins la casa on havia llogat les herbes per a l'hivern. Al Penedès, els pastors muntanyesos rebien el mot de Miloquers o Golluts. La transhumància tenia unes dates tradicionals prefixades: baixaven a la tardor, per Tots Sants, abans de les grans nevades hivernals i pujaven a la primavera, els darrers dies d'abril, coincidint amb la fosa de les neus a l'alta muntanya. La durada d'aquests desplaçaments era d'entre 10 i 15 dies, depenent de la ruta escollida i de les condicions climatològiques. Normalment, els pastors acostumaven a fer la fi de la jornada sempre al mateix lloc. En un eixamplament de la carrerada, anomenat parador, hi passaven la nit al ras, al costat de les ovelles. Però sempre hi ha hagut l'hostal o la masia que dona acolliment als pastors i corral a les ovelles. Una d'aquestes masies, al Penedès, ha estat Cal Fontenà i Can Soler d'en Roset a Pontons.</p> | 41.3636700,1.7711400 | 397220 | 4579858 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40361-foto-08013-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40361-foto-08013-51-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Els camins ramaders són béns de domini públic de les comunitats autònomes i estan protegits per la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuaries. De fet, són els únics camins que estan definits, regulats i protegits per una llei. Es tracta de camins públics on l'ús ramader és el prioritari; camins per al desplaçament dels ramats que poden ser destinats, en una segona instància, a d'altres usos agrícoles compatibles o a usos complementaris com el senderisme, la passejada o la cavalcada. A Catalunya correspon al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya d'investigar la situació d'aquests camins, fer-ne l'inventari i classificar-los, fitar-los sobre el terreny i conservar-los. La Llei del 1995 deia que els camins ramaders no classificats conserven la seva condició originària de camí ramader però que hauran de ser objecte de classificació amb caràcter d'urgència. La foto 1 està presa al pas pel terme de l'Arboçar, al costat del pou de la carrerada, la 2 correspon a la zona d'entrada a Les Gunyoles, on es coneguda com a camí del calvari. La fotografia 3 és feta a can Merlines, ja que és a l'únic lloc on encara es conserven murs. (Continuació història) La decadència de la transhumància a les terres del Penedès va començar a inicis de la dècada de 1960 per un seguit de factors, entre els quals, els culturals que, els darrers anys, han dut la societat a considerar la transhumància, sense raons objectives, com una activitat obsoleta i poc moderna. La industrialització va provocar l'emigració de moltes persones de zones rurals vers les urbanes i el despoblament de molts pobles i masies del Pirineu amb una gran pèrdua social, cultural i arquitectònica, i la desaparició de moltes activitats tradicionals com la transhumància. Els canvis en l'agricultura van agreujar el problema de l'escassetat d'herba hivernal. A l'Urgell, per exemple, la construcció del canal va permetre una agricultura intensiva i va acabar amb una de les zones més importants de pastures d'hivern. Al Penedès, la vinya que sempre s'havia combinat amb altres cultius alternatius com ara els cereals, poc a poc, per raons de mercat, ho va anar ocupant tot i ara, quan els ceps broten i els ramats ja no poden entrar a les vinyes, es queden sense llocs on pasturar. A més, la introducció de la maquinària a les feines agrícoles va permetre llaurar les vinyes amb freqüència i les va deixar sense herba que pasturar. Finalment, els pinsos, els nous farratges i les facilitats de transport en tots els ordres, han permès un maneig del bestiar clarament intensiu i estant que, malgrat ser més car i molt menys ecològic, s'ha acabat imposant. L'última transhumància del Penedès al Pirineu la va fer, l'any 93, el pastor dels Monjos Daniel Gibert quan va portar per darrera vegada el seu ramat d'ovelles a la Vall de Gósol, després de més de 45 anys fent la transhumància. En l'actualitat queden mitja dotzena d'explotacions familiars ramaderes a la nostra comarca que practiquen una transhumància de curt recorregut (transterminància): van des de la plana a la serralada Prelitoral; alguns fins la Conca de Barberà i la Segarra on arriben després de la sega, a finals de juny, per resseguir els rostolls tot l'estiu fins baixar, de nou, a la plana, després de la verema, per pasturar les vinyes. Al folklore hi ha petjada de la transhumància. Joan Amades, en el Costumari Català, apunta que possiblement la festa del retorn dels Pastors havia estat molt estesa. Un evident indici és la cançoneta 'Pastoret d'on vens?' que gairebé es coneix arreu. Amades troba aquesta melodia formant part de diverses tonades del Ball dels Pastorets, molt popular entre les danses representatives del Penedès, la conca de l'Anoia i el camp de Tarragona; llocs que coincideixen amb importants àrees de pastures hivernals. A més, els components d'aquesta dansa tenen una marcada jerarquia -el Capità, el Majoral, els Pastors i el Rabadà- similar a l'estructura dels pastors transhumants. | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||||
| 40362 | Camí dels Xops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-xops | <p>Camí de terra que, travessant la plana que es troba al nord del nucli de Cantalllops, comunica aquest nucli amb el de Sant Sebastià dels Gorgs, passant pel mig de terres de conreu i arribant fins trobar-se amb el camí que ve de la Caseta a tocar el bosc de l'Amat, baixant els dos al fons del torrent.</p> | 08013-52 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Aquest devia ser el camí tradicional per la gent de Cantallops per anar a Sant Sebastià i a la resta de la plana. Ja al segle XVI es troba documentada la capella de Santa Margarida. Que s'ubicava segons sembla al començament d'aquest camí.</p> | 41.3720800,1.7925200 | 399021 | 4580766 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40362-foto-08013-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40362-foto-08013-52-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||||||
| 40363 | Collblanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collblanc | <p>ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ ORAL MN. MARGARIT, Gener 2003. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2509ACCNIPAC (Mas Caballer de Baix) TELL, Pere (1999b) 'Els noms de les cases II: Collblanch' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 29 p. 31. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> | XVI-XX | <p>S'integra dins d'aquesta fitxa per un costat el nucli de població que va sorgir al llarg de la carretera de Barcelona, i per l'altre, les cases d'interès que, disseminades pel territori corresponent a aquest nucli, formen part d'aquesta entitat de població. Respecte del nucli que va créixer al costat de la carretera, resulten d'interès les cases números 1, 3 (cal Jan), 4, 6, 8, (la 10 està reformada), 12, 16 i 18, 22-24 (ca la Joana)-26 (cal Fuster) (conjunt). Son cases de planta baixa o de planta baixa i pis, amb els buits de portes i finestres recercats amb guardapols i amb sòcols. Les teulades són a dues vessants i cobertes de teula àrab amb ràfecs simples la majoria. Les cases responen a una tipologia de façana pròpia del començament del segle XX, època en que es de suposar que es van arranjar. Pel que fa al poblament disseminat, destaquen així mateix les masies de: -Mas Cavaller de Dalt, a tocar el camí d'Avinyó, de planta quadrangular, desenvolupada en alçada en planta baixa i planta pis, teulada a dues vessants i buits plans recercats amb guardapols. -La Granja, edifici exempt construït dins el segle XX, amb un bon nombre de dependències pels animals, -cal Laio, al seu costat, i sobretot, l'antiga casa de -Mas Cavaller de Baix, que domina amb la seva antiga fesomia tot aquest espai tan planer. Mas Cavaller de Baix és una masia de gran interès des d'un punt de vista patrimonial. Està composta de planta baixa i pis, i coberta a dues aigües. Els portals d'entrada són adovellats, un d'arc de mig punt i l'altre d'arc rebaixat. Té contraforts laterals i frontals, i cantoneres de pedra. La finestra central superior és d'arc conopial lobulat amb ampits, llindes i brancals de pedra. Un altre element a considerar pel seu valor patrimonial és el pou del Veguer, a tocar la carretera, que, com el mas Cavaller, es contempla en fitxa apart.</p> | 08013-53 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>En aquest indret planer es van construir al segle XVIII un grup de cases les façanes de les quals, segons tradició oral, quan es va construir la carretera, es van recular. Aquí viuen des del segle XVIII i XIX, les famílies Ràfols (Cal Jan la va construir en Josep Ràfols) , Marcé (Cal Baldiri també és de finals del segle XVIII, i la va construir en Baldiri Marcé. D'aquesta casa van sortir moltes de les famílies que van viure al llarg de molts anys en aquest nucli, així per exemple: -cal Silo, amb topònim anterior al de Salvador Marcé Mata, de cal Baldiri, qui la va a habitar; -cal Martí, que porta el nom de Martí Marcé Mata, fill de Cal Baldiri, qui va construir aquesta casa l'any 1930. -'ca la Matilde', construïda per en Pere Picoret de Vilanova i la seva muller, Matilde Mata, de les Cabòries, que van deixar la casa a en Salvador Marcé Mata fins que actualment va passar a Anna Maria Esteve Balleste Altres cases d'aquest mateix nucli són: -Cal Pepet, construïda la dècada de 1940 pel Josep Guilera i Esteve, fill de cal Sari de Cantallops -Cal Mengol/Ca l'Ermengol, construida per n'Isidere Olivella i el seu fill Josep Olivella Almirall els primers anys de la dècada de 1930, dels seus successor agafa el nom: Pere-Ermengol (TELL, 1999b). Les cases responen a una tipologia de façana pròpia del començament del segle XX, època en que es de suposar que es van arranjar. Moltes de les cases actuals les va fer o refer totalment el Badó de Cantallops, qui va fer també el local vell de Cantallops i la casa de la Vila. En lo que fa al Mas Cavaller de Baix, no es pot assegurar la data de construcció de la masia, però per la tipologia de les finestres i per la d'altres masies de tipologies similars, segurament es pot dir que el seu origen pot estar al segle XVI. Ha estat usada com a molí de pinso. L'any 1497 els amos d'aquesta casa feren jurament de fidelitat a la parròquia d'Avinyó (ESCOFET, 1981). En opinió de Mn. Margarit aquesta casa probablement va ser construïda per un descendent dels amos de la masia de can Ràfols dels Caus (INFORMACIÓ ORAL MN. MARGARIT, Gener 2003).</p> | 41.3651000,1.7905200 | 398843 | 4579994 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40363-foto-08013-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40363-foto-08013-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40363-foto-08013-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Completa aquest conjunt urbanístic de caire disseminat el nucli de Cal Padrona, al costat del qual es troba el cementiri d'Avinyonet. Les cases d'aquest nucli han estat molt reformades recentment, canviant absolutament la seva fesomia anterior. Tan sols te protecció legal el Mas Cavaller de Baix (INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2509ACCNIPAC). | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||
| 40364 | Can Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujol-0 | <p>Casa de tipologia tradicional rural, que respon al tipus basilical, amb teulada a dos vessants. Presenta planta baixa i pis, llevat de l'eix central de la construcció que guanya una alçada més que la resta de l'edifici. La façana es plana i està arrebossada i pintada, presentant tres clars eixos de simetria. Resulta interessant la porta de dovelles de pedra que hi ha a la planta baixa.</p> | 08013-54 | Sant Sebastià dels Gorgs, 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Es tradició entre la gent de Sant Sebastià dels Gorgs que aquesta casa va ser construïda aprofitant estructures del monestir, segurament les antigues cel·les i refectori. El nom de la casa ve dels masovers. Els propietaris es deien Sabater.</p> | 41.3804500,1.7656800 | 396790 | 4581727 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40364-foto-08013-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40364-foto-08013-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40364-foto-08013-54-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La ubicació de la casa construïda al petit pujol en que es troben les restes de l'antic monestir de Sant Sebastià, així com alguns elements arquitectònics de cert interès des d'un punt de vista patrimonial, com l'arc de la porta, fan que aquest edifici es consideri com una fitxa independent dins el conjunt de Sant Sebastià. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||||
| 40365 | Planes d'Avinyonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/planes-davinyonet | <p>MARGARIT, A (1983b) Seguint els trams de la Via Augusta I. De l'Estanyol al coll de Sesgarrigues. Barcelona: L'autor. RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | <p>L'horitzó de planes es propi del paisatge de tota la banda Nord del municipi d'Avinyonet, planes que han estat dedicades tradicionalment als conreus, i en els darrers segles a l'intensiu de la vinya. Es tracta d'un paisatge que serveix de connector biològic però que alhora té un aprofitament agrícola intensiu dins del sector primari.</p> | 08013-55 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Es tracta d'un conjunt de terres de conreu en plana de propietat de les diferents masies i nuclis documentats ja a la Edat Mitjana al terme d'Avinyonet del Penedès. Es possible que estem davant la vall de Torres Beces, edificacions ja documentades a l'Edat Mitjana, però que molt probablement fossin indrets poblats en època molt més antiga, tal i com demostren les troballes dels voltants.</p> | 41.3801500,1.7505000 | 395520 | 4581712 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40365-foto-08013-55-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Aquest és un dels exemples més interessants del terme. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||||||
| 40368 | Riera de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-begues-0 | <p>La riera de Begues inicia el seu pas pel terme d'Avinyonet a la zona d'intersecció del seu curs amb les aigües que venen del fondo de Santa Susanna, al sud de la urbanització de can Mitjans, a uns cent metres d'on es troba la formació geològica dels Copons, una olla de gegants. Continua vorejant el caseriu de Santa Susanna, per la plana que hi ha al seu peu, al costat de la bassa i el pi gros. Prop d'aquest indret, per l'esquerra, rep les aigües que venen del Fondo del Cucó i del Pou Francí, procedents de les escorrenties de les serres del Cucó I de les Costes Marrades, en ple massís del Garraf. Continua encaixat i formant una mena de península, al peu de la Costa Rava, on es troba una mena de porta calcària en un indret conegut com a Trencaportells, dirigint les seves aigües cap el terme d'Olivella. Aigües amunt de Santa Susanna hi ha una curiosa formació molt típica en formacions càrstiques: les olles de gegant. Un altre exemple que es troba molt a prop és en la riera dels Pelagons, dins el mateix terme municipal d'Avinyonet del Penedès.</p> | 08013-58 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3275800,1.8076200 | 400216 | 4575808 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40368-foto-08013-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40368-foto-08013-58-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Les coordenades són preses prop del punt conegut com Trencaportells (es veu a la foto número 3) | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||||||||
| 40369 | Riera dels Pelagons/Torrent Coll de Garró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-dels-pelagonstorrent-coll-de-garro | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.</p> | <p>Comença al terme municipal d'Avinyonet prop del nucli de Cantallops, iniciant el pendent cap a baix a la zona de la Quintana i anant, més o menys paral·lela a la carrerada de la Cerdanya. Pren el nom de torrent de can Ràfols dels Caus al Fondo de les Comes i continua, a partir de la creu de can Ràfols, amb el nom de torrent de Coll de Garró. Travessa per sota un pont la carretera d'Olesa de Bonesvalls i discorreix deixant a la dreta el pla de la Calma i, a l'esquerra el bosc de la Gavarra. Segueix travessant la zona coneguda com a camps del Corral, probablement una antiga zona de pastures. Després d'una corva pronunciada cap a l'oest, en tocar la zona de la Passada pren el nom de riera de la Passada. Continua cap el sud vorejant la serra del Magí i al costat del Bosc Rodó, rep per la dreta les aigües del torrent de la Bruixa, que venia en direcció sud pel Fondo del Corral d'en Palau formant, segurament, una altra zona de pastura. També en aquest punt rep les aigües del torrent del Mas Sunyer, per l'oest i per l'est del Fondo del Maset del Ferret, moment en que comença a nomenar-se Riera dels Pelagons. Continua fent ziga-zaga salvant els roquers de l'Artiga i Costa Rava, mentre rep aigües, a esquerra i dreta dels fondos. En arribar a les masies dels Pelagons de Baix i de Dalt surt del terme municipal per seguir el seu curs cap a la riera de Begues, a la que s'entrega dins el terme d'Olivella. En un punt del seu traçat es troba la caracterìstica formació d'olla de gegant, a la zona coneguda com els Cupots.</p> | 08013-59 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El topònim ja surt esmentat al Cartulari de Poblet l'any 1056 (Pelagum), al costat de la Quadra de Arbozar, la Lampada (La Llampa), Strada Pública (La Carrerada), etc.. (SADURNÍ ET AL., 2000).</p> | 41.3353000,1.7933400 | 399033 | 4576682 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40369-foto-08013-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40369-foto-08013-59-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Les coordenades i l'altura són del salt i el pèlag conegut com l'Artiga. A les fotos 1 i 3, la formació dels Cupots, la 2 correspon al torrent Coll de Garró, al costat de la carrerada i la fita de terme. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||||||
| 40370 | Torrent de l'Arboçar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-larbocar | <p>GRAN GEOGRAFIA (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.</p> | <p>Neix a prop del camí que uneix l'Arboçar de Dalt amb l'Arboçar de les Roques i discorreix de seguida cap avall, aprofitant les aigües que s'escorren pels terrenys localitzats al peu de la falla que travessa en direcció NE-SO el terme de l'Arboçar, més amunt del Pou de la Carrerada. Aigües avall recull, per l'esquerra, les aigües que venen del Fondo Gran, passa al costat del pou del Pèlag (el topònim testimonia l'existència d'un antic pèlag) i continua baixant per l'Arboçar de Baix, a la zona del Grau i passa al terme municipal d'Olèrdola, afegint-se al torrent de Sant Marçal.</p> | 08013-60 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). L'existència d'aquest torrent i les basses que es formen a prop en algunes èpoques de l'any devien ser un interessant focus d'atracció del ramat.</p> | 41.3304300,1.7581600 | 396082 | 4576183 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40370-foto-08013-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40370-foto-08013-60-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||||||
| 40371 | Cal Fassinaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fassinaire | <p>MORATÓ I VIA, Salvador (1992 b) 'Rellotges de sol (II)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 4 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet.</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres i fent cantonada, ubicat al carrer carretera d'Olesa. Consta d'un cos principal, destinat a habitatge, i un altre ocupat per diverses dependències, i molt probablement antigament per una fassina. Destaca la façana, arrebossada, de regust neoclàssic, amb tres eixos de simetria marcats pels buits. La composició està realçada per l'eix central que recorda l'accés a un edifici de caire religiós, amb una finestra-fornicula sobre el portal d'accés, emmarcat per un fals marc encoixinat amb petites boles en baix relleu que emmarquen l'esmentada finestra-fornícula. El mateix sistema decoratiu es repeteix, encara que de manera menys artificiosa a la resta dels buits: els balcons dels eixos laterals de la primera planta, protegits mitjançant sengles baranes de fàbrica i sense ampits. A la planta segona, hi ha tres balconades de barana de ferro d'escassa ornamentació. La teulada és a dues vessants, i com a coronament, marcant la verticalitat de l'edifici es troba un frontó central d'obra amb decoració simple de boles de ceràmica vidrada en verd. Els laterals també presenten una mena de frontons trencats a les cantonades. Perpendicular, i per la traceria de la construcció, es desenvolupa una llotja amb coberta a un vessant. Els finestrals son d'arc de mig punt i es troben oberts al pati interior, protegit per una tanca de maçoneria massissa, i a l'exterior de la finca. Aquesta galeria oberta presenta ampits de ceràmica decorats. A la façana posterior de la casa, que dona dins un pati interior, hi ha un rellotge de sol. Està fet amb rajoles vidrades, i va ser refet dues vegades, una l'any 1959, en que es va substituir per un d'anterior, que era en relleu i molt semblant i que es va deteriorar amb el pas del temps, i una altra reforma amb posterioritat a aquesta data. El fons té dibuixat un vaixell de veles en color, potser per la relació que l'amo de la casa va tenir amb l'illa de Cuba. El quadrant no conté línies horàries i les hores són indicades amb les xifres corresponents, que són romanes i van de les 9 del matí a les 5 de la tarda (9/5) (MORATÓ I VIA, 1992b). Pels voltants encara són visibles elements que fan referència a la producció de vi: la porta lateral d'accés del raïm, una premsa de fus de ferro, restes de botes de cèrcols de ferro, etc.</p> | 08013-61 | Les Cabòries. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Sembla ser que la família s'estableix en aquest solar cap a l'any 1708. Van construir una fassina al costat de la casa (Informació oral del pare de la propietària).</p> | 41.3600400,1.7779400 | 397783 | 4579447 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40371-foto-08013-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40371-foto-08013-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Pere Llopart i altres | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||
| 40372 | El Corral Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corral-nou | <p>LISTA (1825) Lista per aplegar lo salario del Senyor governador per lo Añ de 1825 (Arxiu particular Can Fontanals) ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | XVIII? | Enrunada | <p>Es tracta d'un gran conjunt constructiu que consta d'una edificació principal, destinada a habitatge, feta amb mamposteria de pedra força irregular i calç, en lo que fa a la edificació principal, i altres dependències en pedra seca. Consta d'un cos principal que es desenvolupa a dues alçades, i d'altres elements secundaris destinats segurament a pletes pel bestiar. Al davant la masia sembla trobar-se l'era, de pedra. Està construït en un terreny calcari i es troba molt enrunat. Es troba al costat d'una de les carrerades que travessen Avinyonet. La seva tipologia constructiva aproxima la seva cronologia, al menys el gruix de l'edificació, al segle XVIII. A sota de la casa hi ha la plana del Corral Nou i per darrera el bosc de la Gavarra.</p> | 08013-62 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Al Garraf, territori molt proper a aquesta casa, hi ha una munió de construccions que presenten característiques molt similars a aquesta (ROVIRA I MERINO ET AL., 1999). Alguns, com aquest, es composaven d'un edifici principal i de varies edificacions destinades a pletes. Molts d'aquests edificis actualment es troben habitats. En general eren edificis d'una sola teulada poc inclinada i amb el carener paral·lel a la façana, característica pròpia de les comarques de la Catalunya seca. Ocupaven una gran superfície i estaven fetes de pedra no gaire treballada. S'ha trobat esmentada en un document emès 'per aplegar lo Salari del Senyor Governador per lo añ de 1825', dintre la segona classe, a la mateixa categoria de cases com la dels Pelagons, el Maset del Ferret etc.. (LISTA, 1825). Sembla que aquest complex ramader es va deixar d'utilitzar a finals del segle XIX atès el desconeixement que hi ha de les seves funcions entre els més vells del poble.</p> | 41.3424300,1.8077900 | 400253 | 4577457 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40372-foto-08013-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40372-foto-08013-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40372-foto-08013-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La casa es troba no massa lluny de la Font del Cunill. Encara que en mal estat de conservació, es tracta d'un dels pocs grans corrals que es conserven dels destinats a acollir els nombrosos ramats que pasturaven per aquestes terres, i que havien estat a la base de la economia de moltes famílies del municipi. | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||
| 40373 | Sínia d'en Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-den-joan | XX | <p>En els horts que es troben a tocar el torrent de l'Arboçar, molt a prop de l'Arboçar de Baix, es troben unes construccions fetes a fi d'allotjar una sínia de ferro. Es tracta d'una màquina d'elevar aigua, emprada concretament per a treure l'aigua d'un pou poc profund. Es troba instal·lada en uns murets de totxos, i constava en origen d'una roda horitzontal, accionada per un animal que dóna voltes fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix (el pal ha desaparegut), que engrana amb una altra roda vertical (avui també desapareguda) que movia una cadena sense fi, proveïda de catúfols de caixons metàl·lics a tota la seva llargada, l'extrem inferior de la qual es submergia a l'aigua del pou. Al costat de la sínia hi ha un safareig, per fer-hi la bugada de la casa.</p> | 08013-63 | L'Arboçar de Baix, 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Havia estat tradicional i comú la presència de sínies 'de rosari' al municipi d'Avinyonet. L'aigua de la capa freàtica, que es trobava gairebé a flor de terra s'extreia mitjançant 'GRUES', és a dir, 'CIGONYES', car les dues paraules tenen el mateix significat. A propòsit s'ha d'observar que l'estendard de la Societat Coral la Roca de Les Gunyoles, tenia com ensenya el dibuix d'una cigonya posada dalt d'una roca. Moltes sínies com aquesta van estar en funcionament abans del segle XIX, i eren de rodes de fusta, en que es va produir un canvi tecnològic que va venir de la mà de la revolució industrial. Gradualment es van substituir les rodes de fusta, els llibans de cànem o d'espart i els catúfols de ceràmica, per peces, cadenes, calaixos de ferro o ferro colat. Un dels primers fabricants de sínies de ferro fou l'empresa barcelonina 'Enrich Soler', que s'establí l'any 1833. Altres fabricants acreditats van ser en Amador Pfeiffer, l'empresa B. Raurich, després anomenada 'Estregués-Sucesores de B. Raurich', etc. L'aigua que s'elevava amb aquesta sínia s'emprava per regar els horts del propietari.</p> | 41.3303600,1.7602100 | 396253 | 4576173 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40373-foto-08013-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40373-foto-08013-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||||
| 40374 | Camí de les Forques/Camí Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-forquescami-fondo | <p>Camí que parteix del Puig de les Forques d'Avinyonet, i discorreix paral·lel a l'actual carretera de Vilafranca, al costat d'una torrentera, anant després en direcció cap a Can Vendrell. A la vora es troba una fita de terme de pedra calcària que diu: 'TERME DE SAN CUGAT'. Acaba en aquest punt i d'allà surt un altre camí orientat en direcció 90º.</p> | 08013-64 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El 1592 apareix esmentat el lloc de Les Forques de les Gunyoles en un document, en el qual es parla d'un 'loco nuncupato 'que limita pel sud amb el Camí Reial de Vilafranca a Barcelona (Arxiu Parroquial de Sant Cugat Sesgarrigues. Capbreus de la Rectoria de Sant Cugat Sesgàrrigues, 10 de març de 1592, folis 42v i 43 r) (DOSSIER, 2001; JUNQUERAS; MARTÍ, 2001).</p> | 41.3605400,1.7726300 | 397340 | 4579508 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40374-foto-08013-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40374-foto-08013-64-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||||||
| 40375 | Cantallops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantallops | <p>DOSSIER (2001) Dossier sobre la dualitat de noms: Avinyonet-Les Cabòries. Ajuntament de l'Avinyonet del Penedès. Avinyonet del Penedès. GRAN GEOGRAFIA (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. MARGARIT, A (1983a) Sant Sebastià dels Gorgs. Orígen del topònim 'Els Gorgs'. Barcelona: L'autor. TELL, Pere (1999) 'Els noms de les cases (I)' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 28 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> | Està patint actualment un fort procés d'urbanització. | <p>Resulten interessants les següents agrupacions urbanes: C/ Cantallops, núms, 1 (celler de cal Peixó), 3 - 5 (cases de cal Peixó), 7 (cal Carbó), 9 (cal Fàbregas), 18 (cal Geroni), 20 (ca la Siona), 22 (cal Sari) Passeig de les Moreres: núm. 1 cantonada carrer Nou (ca l'Antonio) Carrer Nou: Núms: 3 (ca la Mercè, reformada), 5 (molt reformada), 7 (cal Pere nen), 9 (cal Sintet, molt reformada la façana), 11 (can Nicolau), 13 (ca n'Amat), 4 (reformada), 6 (cal Mitgesrites, reformada), 8 (abans el 15, cal Quim, reformada), 10 (ca la Carme), 14 (can Pastor, PB+2), 16 (conserva la placa antiga de numeració), Avinguda de la Quintana, Núm. 5 (celler de can Mascaró) Carrer Santa Margarida: senars: 9, 11, 13 (amb restes de policromia a la façana); parells: 8, 10, 12, 14 (reformada), 16, 18, 22, 24, 26, 32, 34 (Bar Cantallops), 36 (elements decoratius de terracuita a la finestra: cal Badó) Cap de Grill: 8 (cal Frare), 10 (ca l'Assumpta), Carrer de la Sínia: 5 (cal Ros). En aquest carrer resta com a testimoni de l'antiga casa de cal Peixó una sínia incompleta (davant hi ha el celler). Antigament, la casa tenia baluard. Davant la casa el Peixó va construir un grup de cases d'habitatge.</p> | 08013-65 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Son diversos els edificis singulars que es troben en aquest nucli de població: cal Fàbregas, Cal Ros, Cal Carbó, els cellers de Cal Mascaró (i la casa) i de cal Peixó, ... S'ha de tenir present la importància que el pas de la carrerada de Cerdanya té en aquest indret, pas aquest que es troba vinculat amb seguretat a diversos edificis: potser el mateix cal Fàbrega, però indubtablement, la casa coneguda com a Ca la Modesta, casa que donà acolliment i parada a molts pastors transhumants. Segons la Gran Geografia Comarcal de Catalunya, la primera referència documental al lloc anomenat 'Campo de Lupis' es remunta a l'any 991. Tot i així, es possible l'ús d'aquest topònim en dates anteriors sota la forma villa de Lobos. En concret, un document (datat el 15 de gener de l'any 976) que delimita una propietat i diu '(...) in termine de Olerdula i delimitada de orientis in ipsos gorgos, de miridie in villa de Lobos (probablement Cantallops), de occiduo in termine de S. Stefani, de circi in termine de Subiratus'. Daltra bandam en un establiment datat el 26 de juliol de 1176, apareix com el nom d'un manso. En aquest document consta que 'in termine Olerdole, sive in parrochia s. Petri de Avinione' hi ha 'ipso mansos de Ficulnea, sive ipso manso de Campo de Lupis' (Cartulari de Sant Cugat del Vallès, núm. 1110). Amb seguretat, la primera referència documental al lloc 'Campo de Lupis' es remunta a l'any 991. Tot i així, sembla que el possible ús d'aquest topònim en dates anteriors sota la forma villa de Lobos; 'in termine de Olerdula (..) de orientis in ipsos gorgos, de meridie in villa de Lobos (..). En temps del rei Pere III el Cerimoniós (1319 - 1387) el lloc de Cantallops es citat com a possessió de Sant Pau d'Ordal, parròquia que depenia de Sant Sebastià dels Gorgs. Dins el 'Nomenclàtor' de l'1 de gener de 1888 corresponent a la província de Barcelona, editat l'any 1892, figura l'Aldea de Cantallops amb unes dimensions gairebé idèntiques a les de Les Cabòries, amb 34 edificis i 144 habitants de fet (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001). La devoció a Santa Margarida, a qui es troba dedicada la església actual, fou força present en temps medievals. Geogràficament proper es troba l'antecedent d'aquesta advocació a Santa Maria de Llinda, en la capella enrunada del segle X. Resulta interessant la casualitat històrica de la existència, en documentació del segle XI, de un Llop Sanç, afincat en les proximitats de Llinda en terres que inclouen el 'Campo de Lupo' (Cantallops?), encomentat l'any 1176 a Bertran de Solario, l'amo de Mas Bertran, pel monestir de Sant Cugat (MARGARIT, 1983a).</p> | 41.3680000,1.7999600 | 399637 | 4580305 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40375-foto-08013-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40375-foto-08013-65-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La patrona és Santa Teresa de Jesús. Festa Major. Rosari de l'Aurora. Foto 1: ca l'Antonio al Passeig de les Moreres cantonada carrer Nou. Foto 2, una casa del carrer de Cantallops; La foto 3 correspon a Cal Badó, al carrer de Santa Margarida. | 85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||
| 40376 | Les Gunyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-gunyoles | <p>ACTAS MUNICIPALS, 30 de desembre de 1836. Arxiu Municipal d'Avinyonet. PLADEVALL I FONT, Antoni; LLORACH I SANTIS, Salvador (1992) 'Sant Sebastià dels Gorgs'. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 79-82. PUIG I BOSCH, Ramon (1912) 'L'Apat'. Sant Sadurní d'Anoia.</p> | X | Les restauracions de la zona del nucli antic de les Gunyoles tenen un caràcter prou respectuós que permeten preservar el caràcter del nucli antic. | <p>El nucli de Les Gunyoles es troba en la cruïlla física de dos bons eixos de comunicació: Nord-Sud: carrerada de Cerdanya, i Oest–Est entre el Penedès i la zona litoral del Garraf . Aquesta fitxa comprenc tot el nucli de població, encara que en fitxa apart es consideren altres agrupaments urbanístics, com 'el nucli antic' o el Carrer de Montjuïc. D'aquesta zona destaquen pel seu valor patrimonial: PLAÇA ANSELM CLAVÈ núm. 1 (celler de planta baixa de totxo), 2, 3, 4 (són edifici de planta baixa o planta baixa i pis), 5 (reformada, tan sols queda l'estructura a dues vessants) CARRER DELS HORTS 1, 2 CARRER PADRÓ Aquest carrer té interès per haver estat picat a la roca. Tot i que les cases que donen al mateix han estat molt reformades. Destaca, però, la casa amb porta de pedra al C/ Padró, 1, amb una data del segle XVIII. CARRER DALT DE L'ERA, Puja fins l'antiga era on es troba la màquina del batre. Encara presenta al terra la roca picada. CARRER DEL PARE CARLES SURIÀ, que havia estat missioner a l'Índia. Encara que presentant moltes reformes de façana i volumetria, destaquen: números 3, 2, 5 (balcons d'ampit de pedra) En general es tracta de cases de planta baixa i pis, moltes d'elles amb celler al costat, però que estan patint un fort procés de remodelació sense cap control volumètric tradicional. LA SOLEIA, grup de cases que es troba en un extrem de la població, abocant-se al fons del Vedell i a la vessant del Puig de la Mireta. CARRER DE MONTJUÏC (en fitxa apart) CARRER D'ESPLUGUES. Núm. 7, casa de porta de llinda d'arc de pedra i davant la casa un pou antic. En general es pot considerar un nucli que encara s'està relligant entre Les Gunyoles i Montjuïc i on encara es poden trobar elements interessants de patrimoni, encara que tal vegada el més important és la conservació 'paisatgística' dels edificis i elements del poblament el que defineixen més clarament el caràcter del nucli.</p> | 08013-66 | Les Gunyoles. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Tot i que es de suposar l'existència de poblament en aquest indret potser que ja en època prehistòrica -sitges excavades a la roca o la hipotètica existència de zona d'hàbitat a les esplugues-, així com durant l'època romana -si s'accepta la cronologia de la torre coneguda com a la torre romana- ja com a microtopònim establert a l'ús comú dins el municipi, no se'n tenen notícies fidedignes fins l'època medieval. El topònim Cegunioles apareix escrit reiteradament des dels segles X i XI, tal com es posa de manifest en els següents documents (CARBONELL, S.D.): -Empenyorament d'una terra de Daco a Amado, al lloc de Cegunolas (12-XII-978) (Ant. Catedral de Barcelona, IV, núm. 443, fol. 191) -Testament sacramental de Galindo, datat el 5-9-981 (RIUS SERRA,1981, núm 136: 111) 'in termino de Olerdola, Cegoniolas' (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001: 2). El testament es jurat al Kastrum Erapropiano, i esmenta els alous de Ceguniolas: terres i vinyes, cultius i erms i també la seva turrem i ipsum edificium, els qual dóna a la seva muller Ermengarda i als seus fills. -Donació d'una casa a la Santa creu i Santa Eulàlia d'Olèrdola, al lloc que en diuen Cegoniolas (31-XII-991) (Ant Catedral Barcelona, IV, núm. 286 fol. 113) -Donació de terres al lloc que en diuen Cichoniolas, a la Seu de Barcelona (5-I-992) (CARBONELL, S.D.) -Donació a Sant Cugat d'un alou al lloc de Ceguniolas (3-V-992) (CARBONELL, S.D.) (RIUS SERRA,1981: núm. 282: 238). -Com a afrontació de la quadra de l'Arboçar, el 25-VIII-1056 (?) surt Cegunolas en un document conservat al cartulari de Poblet (CARBONELL, S.D.). -Testament del bisbe Umbert de Cervelló (any 1085). D'entre els marmessors que hi figuren en aquest document, es troba Raimundum Olibe de Ceguinolas, al qui el bisbe li deix a unes vinyes (és el mateix Ramon Oliva del document posterior). -Un document datat el 9-XI-1068, Raimundus Olivan i la seva muller Ledgardis (de Ciconiolis) venen al comte Ramon un alou que tenen a la parròquia de Sant Joan del Llobregat i Sant Just Desvern) (CARBONELL, S.D.). -El clergue Guillelmus Bernardi dóna a al beato Sebastiano un alou al terme de Ceguinoles s'esmenta el 1-V-1123, en que Sant Cugat varis (CARBONELL, S.D.) (RIUS SERRA,1981, núm. 866: 63). -Més mencions: el 16-II-1198: Guillelmo de Segunoles; en els capbreus de 1194 a 1208, Cecunioles i en una venda del 20-X-1218 (Cecuinolibus) (RIUS SERRA,1981, núm. 1287: 403). El topònim Les Gunyoles va experimentar una complexa evolució entre els segles X i XIII. Així, en el segle X, i tal i com ja s'ha vist, indicava un lloc (GRAN GEOGRAFIA: 1982, V) i un castell (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001). Al segle XI apareix l'església de Sant Salvador de les Gunyoles (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001). L'existència d'aquesta església no comportarà l'aparició immediata d'una parròquia diferenciada de la de Sant Pere d'Avinyó. Doncs, segons sembla, la divisió del terme d'Avinyonet en dues parròquies sembla remuntar-se a l'any 1185. La documentació parla de la ocupació de noves terres en aquest indret en 1164 (VILLACAMPA et al s.d.) una vegada la conquista de Tortosa, Lleida i Fraga permetin l'augment de la seguretat a la zona del Penedès. Al segle XII és atribuïble la pica baptismal d'immersió que es troba a ca l'Escofet, potser el testimoni material de caire religiós més antic conegut al nucli. Al terme de les Gunyoles, s'hi establiren en un moment indeterminat del segle XII els templers. D'aquesta manera s'entén que el 1160 Bertran d'Olost i Pere de Torradella, comanadors templaris de les Gunyoles, donessin aquest terme, situat en el territori d'Olèrdola, a Joan de Bassa i el seu germà Pere perquè l'edifiquessin i cultivessin. El 1205 la preceptoria dels templers fou traspassada de les Gunyoles al Montmell i el lloc de les Gunyoles passà a mans del prior de l'Hospital (LLORACH SANTÍS, 1992a).</p> | 41.3523500,1.7813700 | 398058 | 4578589 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40376-foto-08013-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40376-foto-08013-66-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La gent del poble troba quatre fets com a transcendents en la història del seu poble: 1, l'abastiment d'aigua, amb la construcció de pous, dipòsits i fonts (es contempla en fitxa apart), 2, la construcció de la carretera que baixa cap a Les Cabòries, 3, La Germandat de Sant Josep; 4, la creació de la Societat a ca la Xica. En fitxes associades manquen la 212 i la 220. (Continuació història) En la transició del segle XII al segle XIII, Gunyoles deixa de ser el topònim d'un lloc qualsevol, per esdevenir -possiblement sota l'impuls de l'Ordre del Temple (FONT RIUS, 1969, II: 670)- la seu d'una parròquia, tal com es posa de manifest en diversos contractes de compra-venda, com el signat el 20 d'octubre de 1218 sobre una venda de drets 'in termino castri de Olerdola, in quadra et parrochia de Cecuinolibus' , al mateix any: parrochia Salvatoris de Cegunoles', i 'Ceguniolis' en 1238 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001). L'any 1515 Les Gunyoles supera a Avinyó com el nucli de població més important del terme d'Avinyonet. Una nova església, construïda el 1776, substitueix l'anterior. Aquest nou edifici és de proporcions més grans i s'aixeca sota l'advocació de la Transfiguració del Senyor, patró de Les Gunyoles. El 1815 hi ha menció de la Quadra de 'las Gunyolas de Monjuich', per tal de fer 'terna de Batlle per dita quadra, se'n així que si era independent apareixia ni podia ni devia fer-la y per altre part expressava (l'alcalde Major de Vilafranca) lo que es dita quadra que no es mes que un poc de rocas ab set o buit casas y sos avitans tots pobres y ab aixo se enseña dit memorial al arcalde major de vilafranca antes de tirarlo al acuerdo y digue que ell nons o manaba al terma y que la orde bania de la sala (…)' (Arxiu Municipal d'Avinyonet: ACTAS MUNICIPALS, 30 de desembre de 1836). Dins el 'Nomenclàtor' de l'1 de gener de 1888 corresponent a la província de Barcelona, editat l'any 1892, figura 'el Lugar' de Les Gunyoles com el nucli més important del municipi d'Avinyonet, amb 118 edificis i 474 habitants de fet (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001). De 1817 fins a 1844 es troba escrit a la documentació: 'Ajuntament d'Avinyonet i Gunyoles' (PUIG I BOSCH, 1912) La seva carretera la van fer els mateixos veïns l'any 1948. El dia 17 de gener de 1945 es celebren solemnes festeigs amb motiu de la portada d'aigües, beneint-se les aigües noves a la plaça de l'Om. Fites importants al poble dins la seva història contemporània són les següents: l'any 1859 es crea la Germandat o Monte-Pio de Sant Josep. L'any 1877 al mes d'agost es va començar el pou gran, trobant-se, el 17 d'agost del 1878 l'aigua al pou de baix. El 1904 es construeix la sala de la societat de Les Gunyoles a Ca la Xica. Del 1915 al 1920 es construeix el dipòsit de dalt, a sobre del pou, del 1915 al 1920 es fan les primeres fonts. A l'agost del 1944 s'enruna la bassa de Cal Ferret, ocupada avui per una font. L'any 1928 arriba el llum, el 1932 es compra la màquina de batre. El telèfon es va posar l'any 1952 a cal Barnes. L'any 1940 es fa el camí del cementiri (el 1948 la carretera cap a Les Cabòries). L'any 1951 arriba la mare de Deu de Fàtima. L'any 1952 s'arranja el carrer de Montjuïc. Una dada d'interès vincula Les Gunyoles al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Se sap que entre els segles XI i XIII, el monestir tenia possessions a Les Gunyoles, concretament els masos de Malselliga o Massalliga (PLADEVALL; LLORACH, 1992). | 85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||
| 40377 | L'Arboçar de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larbocar-de-baix | <p>CARBONELL I VIRELLA, Vicens (S.D.) Primeres notícies històriques de Les Gunyoles (Avinyonet). Document mecanografiat. Vilanova i la Geltrú. FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid/Barcelona: C.S.I.C. GRAN GEOGRAFIA (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. VENDRELL I VENDRELL, Remei (1993) Sant Pere Molanta. Notes històriques. Sant Pere Molanta: Caixa Penedès-Ajuntament d'Olèrdola.</p> | XI | <p>Conjunt d'edificacions que en origen devien formar un caseriu que va créixer a redós de la torre que porta el mateix nom, en una elevació natural. La casa número 31 (avui 10) és Cal Miquel. El Miquel i l'Angeleta hi vivien allí. El Miquel havia nascut en aquesta casa, i a la seva dona li deien la Miquela. La número 32 és la casa del Joan del Forn. Es deia així per que dins hi havia el forn. A la dècada de 1930 ja no funcionava com a forn de pa, però el dia de la festa major es coïa allí el menjar de l'Arboçar (ànecs, pollastres, etc.). La dona del Joan, que es deia Francisca, era coneguda com a la Joanta (i la casa, també va conservar aquest nom, ca la Joanta), pel seu marit. Ell era fill del Dionís. La casa número 33 era coneguda com a Cal Boscasser. Els Boscassers havien estat també a Cal Ponis, la casa del costat. La número 34 era cal Ponis. La següent era cal Casino, o cal Sisco del Vailet. Escampades pels voltants es veuen pedres de molí d'oli.</p> | 08013-67 | L'Arboçar de Baix. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). Font Rius transcriu la carta de població de l'Arboçar: 'amb data del 25 d'agost de l'any 1035 (segons aquest autor, més aviat l'any es 1053) té lloc l'establiment de la quadra de l'Arboçar, efectuat per Ramon Berenguer I, comte de Barcelona a favor d'un tal Farriol i la seva esposa, Bonadona, amb la condició d'edificar-hi cases, una torre de defensa i engrandir les terres de conreu'. Farriol podia disposar lliurement d'aquestes propietats, però estava obligat a pagar cens, delmes i primícies (FONT RIUS, 1969). L'any 1038, surt el nom d'Arbocianis al costat de Cegoniales i Ulese en la venda del Castell d'Olivella (SADURNÍ ET AL., 2000), (CARBONELL, S.D.). La 'Quadra de Arbozar' s'esmenta al Cartulari de Poblet l'any 1056 al costat de Pelagum, la Lampada (La Llampa), Strada Pública (La Carrerada), etc.. (SADURNÍ ET AL., 2000). El Papa Sergi IV cita també les extenses propietats del Monestir de Cuixà a la Quadra de l'Arboçar el 1010 (SADURNÍ ET AL., 2000). El 1119 la torre de l'Arboçar de Baix és propietat del Comte de Foixà. S'han trobat monedes del segle II abans de Crist. La llegenda parla d'una galeria subterrània de més de mig quilòmetre de llargària (SADURNÍ ET AL., 2000). L'any 1430 el Monestir de Santes Creus tenia drets senyorials d'algunes terres de l'Arboçar (SADURNÍ ET AL., 2000). L'any 1447 es fundà el Comú d'Avinyonet i l'Arboçar passà a ajuntar-se amb dit consistori, juntament amb Avinyó, Les Gunyoles, Cantallops, etc (SADURNÍ ET AL., 2000).La 'Quadra de Arbozar' s'esmenta al Cartulari de Poblet l'any 1056 al costat de Pelagum, la Lampada (La Llampa), Strada Pública (La Carrerada), etc.. (SADURNÍ ET AL., 2000). Entre el 1900 i el 1930 varis arboçarencs treballaven de picapedrers a la Pedrera del Bertran. El propietari cobrava de l'Estruch cinc pessetes a la setmana. Entre 1905 i 1915 hi havia dos partits a l'Arboçar d'escassa política: uns anaven a Ca la Magina i els altres a Cal Pepet. Entre els anys 1920 i 1925 l'Arboçar tenia 40 cases, 20 d'elles fora del municipi i en masies (SADURNÍ ET AL., 2000). L'any 1914 és la primera vegada que es celebra la Festa Major per Santa Anna. (SADURNÍ ET AL., 2000). A la dècada de 1920, per la festa major, es feia un envelat de canyes darrera de Cal Torrents, amb llums de carbur. El 1924 arriba el futbol al poble, i es juga primer al camp de Cal Moles, fins que el 1933 s'inaugura un nou camp a Cases Blanques (SADURNÍ ET AL., 2000). El 1931 la carretera arriba a l'Arboçar, mentres que el ramal de Cal Segarra al monàs d'Olivella s'acabarà l'any 1960. Hi havia una creu de terme, prop de Cal Macià, quasi tocant la carretera d'avui, que era propietat de la Via ramadera. Hi ha qui pensa que la derruïren els francesos. Encara l'any 1950 es poden identificar dues pedres, la que feia de base i la que iniciava la creu (SADURNÍ ET AL., 2000). Encara que les dones de l'Arboçar tenien basses on rentar la roba al seu poble, en temps de sequeres, s'arribaven a la Font del Cuscó a rentar la roba de la setmana (SADURNÍ ET AL., 2000) A l'Arboçar hi havia una germandat de treball, la germandat de l'Arboçar. La gent treballava durant 3 dies a la setmana la terra dels socis que estaven malalts. Hi havia torns de feina.</p> | 41.3299100,1.7610800 | 396325 | 4576122 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40377-foto-08013-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40377-foto-08013-67-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||||
| 40378 | Antics goigs d'Avinyonet del Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-goigs-davinyonet-del-penedes | XVIII | <p>Conjunt d'antics goigs que es cantaven en determinades festivitats. Els més antics que s'han trobat a Avinyonet són els de la Mare de Déu de Llinda, els de Sant Sebastià (als Gorgs), i els de Sant Salvador (a les Gunyoles). Es tracta d'unes composicions poètiques fetes per ser cantades, en llaor de la mare de Déu de Llinda i de Sant Sebastià i Sant Salvador. DE NOSTRA SENYORA DE LLINDA. Impressor Pere Alagret. Hi ha una impressió més antiga feta a l'Impremta Social de Vilanova i Geltrú l'any 1931 (col·lecció particular Oriol Puig Vidal) El text es com segueix: Oh Divina Emperadora Més que rosa en hermosura Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Molta gràcia os envià Lo Sagrat Emmanuel, Quan l'Àngel Sant Gabriel Maria os va anomenà; Nom de Gràcia donadora Per a tota criatura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Lo parir fou maravella Sens dolor i sens pecat, Al Verb de Déu Encarnat, Restant Vós sempre donzella: Suprema desterradora Del pecat y sa amargura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Los tres Reys del Orient, En Betlhem vos visitaren, I vostre Fill aodraren, Seguint lo Estel resplandent: Sent Vós la Estrella, Senyora Del Empíreo y sa hermosura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Fou gran goig i sublimat Senyora aquell que tinguereu Qun Vós del Sepulcre vereu A Jesús ressucitat, Triomfant en aquella hora Del Infern i presó obscura: Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. En Llenguas lo Esperit Sant, Sobre'l Col·legi baixà, I si a ells los illuminà, en Vós fou més abundant: puix la llum consoladora vos adornà de hermosura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. També aquí en lo mas de Llinda Teniu Vós Santa Capella, Donant sants consols en ella Com font que sempre se'ns brinda De gracias dispensadora Apartant tota negrura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. De Sant Sebstià la gent, En Vós té gran confiança, Puix qualsevol cosa alcansa Demanant devotament: Grans i xichs per Protectora Tenirvos tothom procura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. TORNADA Puix sou la Consoladora En la major apretura: Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura.</p> | 08013-68 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Cada Dilluns de Pasqua, la gent de Sant Sebastià dels Gorgs i dels voltants s'aplega a la capella de Llinda. Després de la celebració eucarística, que es fa davant la capella romànica, els feligresos canten els tradicionals Goigs de Nostra Senyora de Llinda, i exactament el mateix s'esdevé amb motiu de les altres festivitats de Sant Sebastià i Sant Salvador. L'origen d'aquestes composicions ja es troba al segle XII dins la literatura llatina medieval Catalunya, i hi ha diverses mostres en vers des del segle XIV -alguna de les quals podria ésser anterior- dels goigs terrenals; la més famosa i una de les més antigues és la 'Ballada dels goigs de nostra Dona en vulgar català a ball rodó', conservada al 'Llibre vermell de Montserrat'. De la Mare de Déu, hom passà, ja al mateix segle XV, a Jesucrist i als Sants. Des del segle XVI els goigs són impresos en fulls solts i propagats per les confraries i a les esglésies, als santuaris i a les ermites de tot Catalunya, amb texts sovint únics a tot arreu, però amb variants segons les diverses edicions. Durant els segles XVI-XVIII els goigs -composts a vegades per poetes coneguts, o per versificadors afeccionats, foren un instrument de conreu i de conservació de la llengua, i amés es van utilitzar sovint amb finallitats polítiques o burlesques.</p> | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40378-foto-08013-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40378-foto-08013-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40378-foto-08013-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La foto número 3 és una reproducció d'un altre goig que es conserva a l'interior de la capella de Llinda | 98|94 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||||
| 40379 | La Garrofa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-garrofa | <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol. TELL, Pere (1999c) 'Els noms de les cases III: La Garrofa i la Castelleta' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 30 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> | XX | <p>Hi ha un conjunt de set cases, majoritàriament fetes en dues alçades, construïdes al costat de la carretera de Vilafranca, que presenten com elements característics la porta amb llinda d'arc escarser i buits amb ressalt perimetral. La número 1 ha estat modificada, 3, 5, 7, 11 (pertanyen a la mateixa tipologia constructiva. La número 13 presenta la inscripció J.R. 1941 (semlba de construcció més moderna que les altres. Per la banda del darrera, hi ha les construccions auxiliars fetes amb totxo vist.</p> | 08013-69 | LA GARROFA. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Els topònims recollits que corresponen a aquestes cases són els següents: Cal Tòfol o cal Massaguer (1920, avui restaurant 'La Garrofa'), Ca l'Esperança (per l'Esperança Catasús, de can Cartró, que la va construir amb el seu marit, en Ramon Ferré), cal Xic de cal Cabra (1941) (es diu així perquè en Joan Romeu era fill de cal Cabra de Can Cartró); Cal Sendo (abans se'n deia cal Joan del Cortei), Cal Cornetí (perquè el Joan Catasús, qui va comprar la casa l'any 1936, era aficionat a la música); Cal Pastoret (construïda pel Cristòfol Llussià i na Teresa Sabaté) (TELL, 1999c).</p> | 41.3898800,1.7416500 | 394796 | 4582803 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40379-foto-08013-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | A prop havia hagut les següents fonts: Font del Ferrer, Font del Vidal | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||
| 40380 | Calvari i viacrucis de Les Gunyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calvari-i-viacrucis-de-les-gunyoles | <p>LLOPART, Pere (1979) 'Història. Record dels Nicolaus de Mossen Ramon Casajuana'. Arrels. Revista jovenil. Avinyonet del Penedès, juliol 1979.</p> | XX | <p>El calvari ha tingut diverses ubicacions, i avui es troba fora el nucli urbà, a tocar el camí vell de l'Arboçar, i molt a prop de la carrerada que va cap a la Font del Cuscó. Es tracta de tres creus de ferro agafades amb ciment a la roca. El calvari és el final d'un viacrucis de catorze estacions que comença a la plaça de l'església i que te les diverses estacions distribuïdes per tot el nucli urbà de Les Gunyoles, assenyalades mitjançant rajoles de ceràmica pintada en blau sobre blanc que es troben agafades als murs de les cases, a sobre de les quals hi ha una creu llatina.</p> | 08013-70 | Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El mossèn Ramon Casajuana va manar col·locar les estacions del calvari entre els anys 1939 i el 1946. Aquestes creus arribaven fins a altres tres de ferro a la muntanya del Carrer del Calvari (LLOPART, 1979). Ell viacrucis és una devoció cristiana que consisteix a resseguir, pregant i meditant davant catorze creus o estacions, els episodis del camí que féu Jesús amb la creu a coll (d'ací la locució llatina viacrucis, 'camí de la creu') de la casa de Pilat al Calvari, i que es clou amb els episodis de la crucifixió i l'enterrament. Es practica en grups, fent la volta a l'interior de l'església de Sant Salvador. Aquesta devoció, nascuda a l'època medieval tardana, pel desig de reproduir arreu l'antiga pràctica dels pelegrins que a Jerusalem seguien piadosament el carrer tradicional o Via Dolorosa que va del pretori de Pilat al Calvari i el Sant Sepulcre, va arrelar molt a Catalunya, no tan sols en les esglésies, sinó també als afores de les poblacions, on és freqüent que les estacions siguin erigides en un puig, dit normalment puig de les Tres Creus o calvari, escampant les estacions al llarg dels carrers dels pobles, com és el cas que ens ocupa.</p> | 41.3502600,1.7831800 | 398206 | 4578355 | 1939 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40380-foto-08013-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40380-foto-08013-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Pere Llopart, en 'Pere Pau' va col·locar el viacrucis | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||
| 40381 | La Grava | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-grava | XX | <p>Grup de cases construïdes a tocar el camí que puja cap a la Plana d'en Bord. Aquest camí mena de Les Cabòries a Cap de Grill i Cantallops i a l'alt de la plana, a la zona coneguda com els quatre camins, te el punt de trobada amb d'altres dos: el de Clariana i el de Can Ràfols dels Caus a la Plana d'en Bord. Es tracta d'un conjunt d'habitatges construïts a peu de camí, que responen en conjunt a una tipologia tradicional pròpia de finals del XIX i començament del segle XX, amb planta baixa i pis, portes amb buits recercats amb guardapols arrebossats, plantes rectangulars i teulades a dues vessants de ràfecs simples.</p> | 08013-71 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Aquest grupet de cases, en la seva fesomia actual corresponen al començament del segle XX, encara que es suposa la seva existència en un moment anterior. Darrera el caseriu, hi ha el camp de futbol que es va construir en part amb les pedres procedents de l'enderroc de la casa Gran de Clariana.</p> | 41.3600800,1.7848700 | 398363 | 4579443 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40381-foto-08013-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40381-foto-08013-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Abans el caseriu comptava amb unes basses (avui són xups). Com a dada curiosa assenyalar que els veïns d'aquest grup de cases pagaven el cens d'un got d'aigua al propietari de can Ràfols, quan aquest passava pel camí en direcció a casa seva (informació oral Ferran Peral, gener 2003). Molt a prop, i als voltants de la dècada de 1920 es va construir el camp de futbol de la Grava. | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 169,26 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc