Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40415 | Alzina de cal Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-ferret | Des d'un punt de vista ecològic, la conservació d'aquests arbres te un interès no tan sols nacional sinó també europeu | <p>'Quercus ilex'. Es tracta d'un arbre monoic de capçada espessa i molt ramificada, escorça clivellada i fulles d'un verd fosc, dures, petites, de marge sencer o dentat, peludes per revers, verdes tot l'any; el fruit, la gla, mai no té escames punxents a la cúpula. Té més de 20 metres d'alçada, i aproximadament 3,4 m. de corda al tronc. La fusta de les alzines, molt dura, havia estat emprada a Avinyonet en fusteria i, sobretot, en l'obtenció de carbó.</p> | 08013-105 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Tal vegada sigui l'alzina l'arbre més representatiu de la península ibèrica. A Catalunya existeixen exemplar de grans dimensions, com l'exemplar gegant de can Pedró, a Palau de Plegamans (Vallès Occidental), amb un tronc de més de 4 metres de circumferència (aquest en té 3,4).</p> | 41.3473500,1.7725200 | 397310 | 4578044 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40415-foto-08013-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40415-foto-08013-105-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | No s'ha trobat altre exemplar d'alzina isolat en aquest estat de conservació i d'aquestes dimensions en tot el terme municipal. | 98|94 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
| 40378 | Antics goigs d'Avinyonet del Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-goigs-davinyonet-del-penedes | XVIII | <p>Conjunt d'antics goigs que es cantaven en determinades festivitats. Els més antics que s'han trobat a Avinyonet són els de la Mare de Déu de Llinda, els de Sant Sebastià (als Gorgs), i els de Sant Salvador (a les Gunyoles). Es tracta d'unes composicions poètiques fetes per ser cantades, en llaor de la mare de Déu de Llinda i de Sant Sebastià i Sant Salvador. DE NOSTRA SENYORA DE LLINDA. Impressor Pere Alagret. Hi ha una impressió més antiga feta a l'Impremta Social de Vilanova i Geltrú l'any 1931 (col·lecció particular Oriol Puig Vidal) El text es com segueix: Oh Divina Emperadora Més que rosa en hermosura Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Molta gràcia os envià Lo Sagrat Emmanuel, Quan l'Àngel Sant Gabriel Maria os va anomenà; Nom de Gràcia donadora Per a tota criatura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Lo parir fou maravella Sens dolor i sens pecat, Al Verb de Déu Encarnat, Restant Vós sempre donzella: Suprema desterradora Del pecat y sa amargura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Los tres Reys del Orient, En Betlhem vos visitaren, I vostre Fill aodraren, Seguint lo Estel resplandent: Sent Vós la Estrella, Senyora Del Empíreo y sa hermosura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Fou gran goig i sublimat Senyora aquell que tinguereu Qun Vós del Sepulcre vereu A Jesús ressucitat, Triomfant en aquella hora Del Infern i presó obscura: Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. En Llenguas lo Esperit Sant, Sobre'l Col·legi baixà, I si a ells los illuminà, en Vós fou més abundant: puix la llum consoladora vos adornà de hermosura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. També aquí en lo mas de Llinda Teniu Vós Santa Capella, Donant sants consols en ella Com font que sempre se'ns brinda De gracias dispensadora Apartant tota negrura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. De Sant Sebstià la gent, En Vós té gran confiança, Puix qualsevol cosa alcansa Demanant devotament: Grans i xichs per Protectora Tenirvos tothom procura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. TORNADA Puix sou la Consoladora En la major apretura: Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura.</p> | 08013-68 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Cada Dilluns de Pasqua, la gent de Sant Sebastià dels Gorgs i dels voltants s'aplega a la capella de Llinda. Després de la celebració eucarística, que es fa davant la capella romànica, els feligresos canten els tradicionals Goigs de Nostra Senyora de Llinda, i exactament el mateix s'esdevé amb motiu de les altres festivitats de Sant Sebastià i Sant Salvador. L'origen d'aquestes composicions ja es troba al segle XII dins la literatura llatina medieval Catalunya, i hi ha diverses mostres en vers des del segle XIV -alguna de les quals podria ésser anterior- dels goigs terrenals; la més famosa i una de les més antigues és la 'Ballada dels goigs de nostra Dona en vulgar català a ball rodó', conservada al 'Llibre vermell de Montserrat'. De la Mare de Déu, hom passà, ja al mateix segle XV, a Jesucrist i als Sants. Des del segle XVI els goigs són impresos en fulls solts i propagats per les confraries i a les esglésies, als santuaris i a les ermites de tot Catalunya, amb texts sovint únics a tot arreu, però amb variants segons les diverses edicions. Durant els segles XVI-XVIII els goigs -composts a vegades per poetes coneguts, o per versificadors afeccionats, foren un instrument de conreu i de conservació de la llengua, i amés es van utilitzar sovint amb finallitats polítiques o burlesques.</p> | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40378-foto-08013-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40378-foto-08013-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40378-foto-08013-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La foto número 3 és una reproducció d'un altre goig que es conserva a l'interior de la capella de Llinda | 98|94 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
| 40421 | Avenc dels Pelagons/Cova dels Pelagons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-pelagonscova-dels-pelagons | <p>BELLMUNT, J. Olivella (1960-1961) Ampurias, núm. XXII-XXIII. P. 341-342 MIRET, J. (1982) Material de l'Avenc dels Pelagons (Avinyonet del Penedès). Butlletí de la biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Vilanova i La Geltrú. P. 199-207 RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. VIRELLA, X. (1973a) Nous jaciments arqueològics a l'extrem NW del massís de Garraf. Vèrtex, 36: novembre-desembre 1973, mapa p. 425.</p> | Presència d'algunes clapes de pins blancs i rostolls cremats en l'incendi de 1982. | <p>S'accedeix per la carretera de St. Pere de Ribes a l'Olivella. En el quilòmetre 7,4 surt un camí de terra a l'esquerra, immediatament passat un pont i abans d'arribar a Can Suriol. Aquest camí travessa sis vegades la Riera dels Pelagons, aleshores es veuen dues masies, situades cadascuna a un cantó de la riera, abandonades i encara dempeus. Cinc-cents metres més endavant remuntant la citada riera, cal travessar-la a l'altra banda. Una drecera és assenyalada per marques de pintura granat-ocre. A mig vessant, sobre uns 20 metres per damunt del nivell del llit de la riera, s'obre una petita boca que fa aproximadament 2 metres d'alt per escassament 1 m. d'ample. Es de difícil localització ja que està molt tapada per la vegetació i és més una esquerda (diaclasa) que una autèntica boca de cavitat. Es va formar per l'acció de l'aigua sobre una diaclasa orientada 60º E, i ha tingut diversos esllavissaments i caigudes de blocs. S'entra per un estret passadís (A, segons la planta publicada per MIRET, 1982), que porta a un forat de surgència que cau en pendent pronunciada d'uns tres metres; a l'esquerra de la comunicació del passadís amb l'interior de l'avenc (B) hi ha una plataforma d'uns 2 metres quadrats (C) que és a on s'han trobat més concentrades les restes humanes. Pel pendent abans descrita s'arriba a set metres de fondària amb un espai prou pla i ample que és a on J. Bellmunt va fer la cala d'1x1 m i 60 cm de fondària al sòl, després de retirar les pedres superficials. Aquesta és una zona de treball insegur per l'estat en què alguns dels blocs es recolzen. Els materials que apareixen estan solts pel pendent, la plataforma (C) i un tall que, geològicament, és un dipòsit de vessant (H) format per la terra arrossegada des d'A i C i que ha tapat una de les esquerdes que portaven al racó oposat a D (G). Hi destaquen: fragments de gran tenalla amb cordons impresos; ceràmiques decorades amb incisions (3 frags.), decoracions amb mugrons (5 frags.); superfícies irregulars; una olla de cos globular i coll troncocònic exvasat amb superfícies ben allisades; una olla amb nansa d'orella i vora entrant amb el llavi arrodonit; 1 vora de bol hemisfèric; vores planes. Tot aquest material és atribuït per MIRET a un moment de l'Edat del Bronze, sense més especificacions. També destaquen en el material extret per Bellmunt set fussaioles ibèriques, sense més concreció cronològica, si bé MIRET les data així i BELLMUNT com a 'hallstàtiques'. També s'ha recollit microfauna (conill) i 1 cardium (RIBÉ et al.; 1989-1998) Es tracta d'un enterrament de pocs individus (2-3?) a la saleta C. Sense poder especificar si és primari o secundari. L'acció de l'aigua i del temps han fet que aquestes restes i el seu aixovar s'estenguin per la superfície de l'avenc i que en un racó estiguin dins d'un dipòsit de vessant (H). Respecte a la presència de fussaioles ibèriques en la part més fonda de l'avenc (D) no es troba cap explicació excepte que poden tenir un caràcter votiu o de testimoni d'una ocupació molt feble i de caràcter de refugi.</p> | 08013-111 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>L'any 1958 J. Bellmunt i el grup de col·laboradors del Museu-Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova realitzaren una excavació.. L'any 1975 Josep Miret recull ceràmica superficial en la zona C i fa una prospecció superficial a la zona H. Josep i Magí Miret realitzen una topografia de la cova de cara a la seva publicació (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 41.3263800,1.7874200 | 398524 | 4575699 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40421-foto-08013-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40421-foto-08013-111-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El material provinent de les excavacions es troba ubicat al Museu del castell de La Geltrú (integrat en Museus de Vilanova i la Geltrú, en lo que fa a la campanya de 1958), i el provinent de la prospecció de 1975 es troba en estudi per Josep Miret en el moment de fer la fitxa. | 79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||
| 41024 | Barraques i conjunt d'enginyeria en pedra seca a can Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-i-conjunt-denginyeria-en-pedra-seca-a-can-nicolau | <p>XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.</p> | <p>A sota la casa de Can Nicolau, i en un vessant pronunciat i a les immediacions d'aquest vessant, hi ha tot un conjunt de marges en pedra seca d'un interès indubtable. Per salvar el pas de l'aigua, el seu constructor va idear un petit pont que connectava un d'aquests marges. A més dels marges es troben dos tipus de barraques: 1, una mica allunyada vessant amunt del conjunt, es tracta d'una construcció feta en pedra seca, adossada a la roca, que havia estat aprofitada com a paret en la seva construcció. És de suposar que el cobriment fos d'elements vegetals, encara que no es pot afirmar amb seguretat. El seu estat de conservació és dolent. -2, la segona, que es troba en molt bon estat de conservació resulta de gran interès per conservar tot un seguit d'elements de particular importància. Respon al tipus de barraca de planta aproximadament quadrada i coberta feta mitjançant aproximació de filades en maçoneria de pedra seca. Al seu interior, i com a mena de clau d'aquesta volta, hi ha una gran pedra o curull en la que per la part interior el seu constructor va dibuixar una gran creu amb un clar sentit de protecció. Te una porta allindada a l'exterior, i encara conserva en perfecte estat altres elements al seu interior, com a un petit rebost-fresquera per conservar aigua i menjar, i un dipòsit triangular excavat al terra, i completat per pedra, amb restes de calç per fer la mixtura dels components del 'caldo bordolés'.</p> | 08013-226 | Can Nicolau. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Per l'existència al seu interior d'un dipòsit per fer la barreja de la calç que s'ha d'afegir al sulfat de coure, es pot considerar que va tenir reformes amb posterior a l'any 1915. Aquesta barreja es feia d'acord amb la fórmula del conegut 'caldo bordolés' que es va inventar cap al amb posterioritat a l'aparició del míldiu (1915), malaltia que ataca els pàmpols i, algunes vegades, els raïms dels ceps. La fórmula del caldo bordolés' al 2% o sigui 2 kg de sulfat de coure i 1 kg de calç per 100 litres d'aigua, requeria de la utilització de dipòsits per a fer la mescla, primer de calç i segon del brou (aquests es coneixien com els xups).</p> | 41.3397900,1.8083600 | 400297 | 4577163 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41024-foto-08013-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41024-foto-08013-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41024-foto-08013-226-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||
| 40460 | Bassa de l'Arboçar de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-larbocar-de-baix | <p>FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid/Barcelona: C.S.I.C. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.</p> | <p>És un clot ubicat en una zona calcària, que possiblement es formà de manera natural, per l'acció de l'erosió, però que ha estat engrandit per la mà de l'home per tal de poder-hi encabir més aigua, i donar-li la forma desitjada.</p> | 08013-150 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3294700,1.7613000 | 396343 | 4576072 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40460-foto-08013-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40460-foto-08013-150-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | S'ha recuperat amb molt encert, formant actualment part inseparable de l'entorn enjardinat de la casa. | 94|85 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||
| 40473 | Bassa i safareig del mas Sunyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-i-safareig-del-mas-sunyer | <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol.</p> | <p>Al davant de la casa hi ha una gran bassa mig plena de canyissos, on s'escorre l'aigua filtrada de la terra quan plou molt i de la que arreplega de les pluges. Aquesta bassa es molt profunda al centre. Al costat es troba una altra construcció destinada a safareig utilitzat per les dones de la masia per fer-hi la bugada. Presenta un gran valor des d'un punt de vista natural, doncs es zona utilitzada com a punt per beure i d'habitat permanent d'algunes espècies d'animals.</p> | 08013-163 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3372900,1.7810500 | 398008 | 4576917 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40473-foto-08013-163-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||||
| 40468 | Basses de can Porràfols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-can-porrafols | <p>Informació oral Pere Capellades Milà</p> | <p>Es tracta d'un conjunt de dipòsits i canalitzacions que es troben ubicats en un terreny elevat a ma dreta del camí que discorre paral·lel a la llera del torrent de la Font de la Canya. Estan formades per basses d'acumulació i transport d'aigua per a la utilització per part de la masia de can Porràfols. L'abundosa presència de vegetació i bardisses a la zona fa que sigui un lloc interessant des del punt de vista natural, encara que impedeix una descripció més acurada del conjunt.</p> | 08013-158 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Es tracta d'un conjunt de dipòsits d'acumulació d'aigua per tal d'aprofitar per a regar els conreus de la masia a la qual pertanyen.</p> | 41.3714700,1.7749300 | 397549 | 4580719 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40468-foto-08013-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40468-foto-08013-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40468-foto-08013-158-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94|85 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||
| 40449 | Basses de Cases Blanques/Basses del Xuquit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-cases-blanquesbasses-del-xuquit | <p>Informació oral El Carrau, l'Arboçar de Dalt, novembre de 2002. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.</p> | <p>Es tracta de punts d'aigua que es poden situar dins el nom genèric de 'cucones'. Són tres clots ubicat en un extens rocallís calcari, que s'han format d'una manera natural per l'acció de l'erosió. Algun sembla haver estat engrandit per la mà de l'home per tal de poder-hi encabir més aigua. Hi ha tres basses: que s'anomenen, de Nord a Sud i d'Oest a Est: Bassa del Masover i del Xicarrot (foto 2), i bassa pública (fotos 1 i 3) (Informació oral El Carrau, l'Arboçar de Dalt, novembre de 2002)</p> | 08013-139 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Aquestes basses no són les úniques al terme de l'Arboçar. Per referència oral es coneix també l'existència d'altres a la plaça de Les Roques, i encara són visibles altres més amunt, a un i altre costat de la carrerada, conegudes sota el nom genèric de basses de Les Planes. Una altra bassa d'interès, a prop, és la de Mas Sunyer. Sembla que les dones de l'Arboçar anaven a fer la bugada a aquest indret, tenint dret de rentar una hora al dia. Indret que per un altre costat té un gran valor simbòlic pels habitants d'aquest nucli, tal es així, que una rondalla tradicional les te com a centre d'una història que parla de l'origen d'un cultiu de pes, molt tradicional al municipi, el de la vinya, convertint aquest indret en el centre d'arribada de l'arca de Noè: ELS CEPS DE NOÈ I LES CABRES DE L'ARBOÇAR. Quan s'acabà el Diluvi Universal, l'Arca de Noè encallà prop de l'Arboçar, concretament a les Basses de Cases Blanques, i el primer que manà el patriarca als seus mossos fou que plantessin uns ceps que recollí a Egipte a fi que no se'n perdés la mena. A Noè li agradava molt el vi, fins i tot alguna vegada, de tant alçar el porró, li havia fet mal. Aquells ceps arrelaren fortament a tota la petita vall i amb pocs anys els arboçarencs no deixaren feixa ni ermot sense plantar-hi aquells xarel·los que donaven un vi tan deliciós. Però Noè, sense cap mala intenció, jugà una mala passada a tota aquella gent, ja que s'oblidà d'alliçonar-los en el conreu de la vinya i, el més important, no els digué la conveniència d'esporgar els ceps a l'hivern, ja que de no fer-ho, aquests a la llarga només produirien pampolada, excés de vegetació i molt poc raïm. Desgraciadament, així va succeir. Grans cepades, munió de caps, brocades i vergues, que s'entrecreuaven pel mig de les passades, portaren la degeneració d'aquelles robustes plantes, que d'any en any anaven minvant la seva producció, fins a arribar l'anyada en què no colliren quasi res. La pobresa trucà a totes les portes de l'Arboçar i per cercar remei als seus mals, una nit es reuniren a la Casa de la Vila, a la Torre de l'Arboçar de Baix. Després de moltes hores de xerrar i buscar solucions profitoses, ja clarejava el dia, decidiren retornar als seus orígens: comprar ramats de cabres i amb la seva llet i uns quants cabrits, que portarien a vendre a dalt el cim d'Olèrdola, la gran ciutat fortificada, mirar de sobreviure. Al mateix estiu anaren a comprar el bestiar i, com és de suposar, el primer que varen fer fou que les cabres envaïssin totes les vinyes, espolsant-les de valent, menjant-se tots els pàmpols i vergues, sota la mirada plorosa del veïnat. Però... arribada la següent primavera, quin prodigi més miraculós! Els ceps brotaren de nou i aquesta vegada anaven acompanyats de molts raïms, prometent una gran collita. El comentari general era unànime: la rabiosa esporgada que havien fet les cabres portà que els ceps, descansats de tant brancatge a suportar, explotessin amb una gran raïmada, cosa que no succeïa últimament, ofegats per l'excés de caps. Des d'aquell any, la pagesia no deixà mai més d'esporgar 'els ceps de Noé'. L'alegria tornà de nou a les llars arboçarenques. De les cabres, què en varen fer? Les ationaren muntanya amunt, cap a la serra de la Font del Cuscó, que visquessin i pasturessin lliurement, en recompensa pel seu gran descobriment. Elles, sense proposar-s'ho, retornaren el benestar a l'Arboçar (Pere Sadurní).</p> | 41.3335900,1.7714100 | 397195 | 4576518 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40449-foto-08013-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40449-foto-08013-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40449-foto-08013-139-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94|85 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||
| 40486 | Basses de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-les-planes | <p>VARIS(2003) Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar. Núm. 316. Gener de 2003.</p> | <p>Conjunt de sots o cucons formats en un sol càrstic (abans eren 4) que es troben a un i altre costat del camí de les Roques. Es conserven els següents topònims: bassa del Carrau, bassa del Llepà i bassa del Treballa. Tan sols dues mantenen cert nivell d'aigua. Al seu interior hi ha boga, serps i granotes. Una quarta està dins d'una tanca al número 40 del carrer de Les Roques.</p> | 08013-176 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Aquests eren punts d'aigua utilitzats de manera tradicional per regar els horts, beure els animals i rentar roba les dones. Amb la boga que creixia al seu interior, hi havia gent que venia de fora, sobretot gitanos, que la feien servir per apariar cadires. Aquesta gent s'estava uns dies al poble mentre tenia feina. La importància d'aquests punts d'aigua es veu reflectida en una rondalla popular que porta per nom Les Cabres de l'Arboçar (veure la fitxa corresponent). El seu interès és extraordinari. Es tracta de punts d'aigua o –el que és el mateix– de vida per a moltes espècies. Aquestes basses ens mostren algunes de les formes de vida que en treuen profit, com amfibis, invertebrats i plantes aquàtiques. Sovint, la presència d'individus d'aquestes espècies va estretament lligada a l'existència d'aigua a la bassa que, alhora, depèn de les condicions climàtiques de l'època. Per la seva situació, és molt possible que fossin utilitzades com punt d'aprofitament d'aigua per als ramats que pujaven per la carrerada de la riera dels Pelagons des de Sant Pere de Ribes.</p> | 41.3305300,1.7670100 | 396822 | 4576183 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40486-foto-08013-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40486-foto-08013-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40486-foto-08013-176-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La foto número 3, d'autor desconegut, correspon al pastor Ramon de l'Arboçar que porta les seves ovelles a beure a una d'aquestes basses, i és de la dècada de 1970 (està presa de la revista Font-Tallada, 2003). No es tracta d'un fenomen isolat al cas d'Avinyonet, a prop es troben també les de la plaça de les Roques, avui tapades, o les més conegudes del Xuquit o de Cases Blanques i la del Mas Sunyer. | 94|85 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
| 40399 | Bosc de l'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lamat | <p>Bosc que es desenvolupa dins una zona ombrívola i humida, en la que conflueixen els torrents de Cantallops i del Gendret continuant a partir d'aquí units en un sol torrent. El travessa el camí dels Xops per un extrem. Està format per la vegetació típica de ribera: xops, àlbers, roures, etc. Es troba ubicat al Nord-est de la masia a la qual correspon, i molt a prop del nucli urbà de Sant Sebastià dels Gorgs. Hi ha un gual al camí per traspassar el torrent que travessa el bosc.</p> | 08013-89 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Sens dubte es tracta del bosc corresponent a la masia, que s'aprofitaria tradicionalment pels seus amos com a complement de l'explotació del territori. Aquest com molts dels boscos que encara resten a la plana són els darrers vestigis d'una gran massa boscosa que s'estenia per bona part d'aquest territori abans de fer-s'hi extensiu el conreu de vinya. Te un bon nombre d'exemplars d'arbres de ribera ja que es troba a tocar les lleres dels torrents que formen la conca hidrogràfica del torrent dels Gorgs, que a partir d'aquest indret precís rep el nom de torrent de Baix. A més de l'aprofitament de la llenya, es tallaven les branques per fer-hi petites carboneres i el sota-bosc i matolls per fer-hi formiguers, un sistema de compostatge molt antic que avui es troba en desús.</p> | 41.3813700,1.7704100 | 397187 | 4581824 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40399-foto-08013-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40399-foto-08013-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40399-foto-08013-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98|94 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||||
| 40487 | Bosc de Llinda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-llinda | <p>MARGARIT, A. (1988b) 'Parlem avui de Llinda' Full Informatiu, Núm. 5, Avinyonet del Penedès.</p> | <p>Al nord-oest de la masia i capella de Llinda s'estén un espès bosc de pins que sembla haver estat, fins fa poc, molt més extens. Tot i això, aquest interessant reducte de vegetació dominat pels pins forma una extensa massa verda que domina l'horitzó de planes conreades que s'estén pels voltants, i que, com una mena de línia verda, domina la plana d'aquest territori del terme d'Avinyonet.</p> | 08013-177 | Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS | <p>Sembla tractar-se d'un bosc molt aprofitat, ja que no es veuen exemplars de gran antiguitat. Tradicionalment el bosc permetia al pagès escalfar-se, i també fer carboneres durant l'hivern, època de poca feina al camp. Eren molts els oficis que es proveïen de carbó: ferrers, serrallers, etc., a més del consum propi de les cases per escalfar-s'hi i cuinar els aliments. La fusta de forn era racionalment tallada i comercialitzada en feixos a bòbiles, a olles d'aiguardent o a forns de pa, inclús s'hi feia un carbó de menor qualitat, en petites carboneres que era costum que els pagesos fessin. Un altre aprofitament propi del bosc era el de fer formiguers, que consistien en cremar terrosos de terra amb llenya o brossa, formant un conjunt ric en minerals com a adob per la terra de conreu. Aquest aprofitament humà de les masses forestals que es desenvolupaven per aquest territori anava encara més enllà de la fusta. La caça amb vesc i els llaços eren més generals que les armes de foc. Del bosc se n'aplegaven pinyons, mores, cireretes, etc. Aquest punt on creix aquest bosc, és un dels més antics poblats al terme d'Avinyonet. La capella, sota una altra advocació, apareix esmentada per primera vegada el 979 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001), (LLORACH SANTÍS, 1992b) en una donació que féu Sunifred d'una torre, unes cases i d'altres propietats que posseïa al terme d'Olèrdola. Una de les afrontacions dels alous cedits correspon al gual de Santa Margarida. Segons es desprèn d'un document de Sant Sebastià dels Gorgs, l'any 1024 s'hi feien obres. No tornem a tenir notícies de l'església fins el 1153. Aquell any, dins la capella de Santa Margarida i sota l'acolliment del prevere Berenguer Arnau, Pere Berenguer i uns altres homes convingueren cercar una concòrdia entre l'abat Ramon de Sant Cugat del Vallès i Ramon Mira, que pledejaven per la titularitat d'unes terres de Masquefa. Al final de l'edat mitjana, la capella passà per força vicissituds, com ho demostra una visita pastoral feta el 1508. Santa Margarida necessitava en aquell moment una reparació del sostre i de les portes i no disposava ni de campana ni de cap tipus d'ornament. Més tard, per causes desconegudes, es va perdre el record de la santa titular i l'església agafà el nom pel qual ara es coneix Pel que fa a la masia, i com a dada singular, es conserva una teula que indica una data de col·locació d'una de les cobertes de la casa. En aquesta teula es pot llegir lo següent: 'Vuy dia 22 de abril de 1729'.</p> | 41.3846400,1.7547300 | 395881 | 4582205 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40487-foto-08013-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40487-foto-08013-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40487-foto-08013-177-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98|94 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||
| 40359 | Bosc de mas Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-mas-bertran | <p>Bosc situat a dalt d'un turó darrera la masia de Mas Bertràn, que presenta un clar predomini de l'espècie Pinus sp. amb sotabosc de matolls com a ginesta, farigola, romaní, etc.</p> | 08013-49 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Sens dubte es tracta del bosc corresponent a la masia, que s'aprofitaria tradicionalment pels seus amos com a complement de l'explotació del territori. Sembla tractar-se d'un bosc molt aprofitat, ja que no es veuen exemplars de gran antiguitat. Aquest com molts dels boscos que encara resten a la plana són els darrers vestigis d'una gran massa boscosa que s'estenia per bona part d'aquest territori abans de fer-s'hi extensiu el conreu de vinya. A més de l'aprofitament de les pinyes, es tallaven les branques per fer-hi petites carboneres i el sota-bosc i matolls per fer-hi formiguers, un sistema de compostatge molt antic que avui es troba en desús. A tocar el bosc hi ha un antic camí, considerat per Mn. Margarit com a via romana, i a tota la zona hi ha hagut algunes troballes d'interès arqueològic des de fa dècades.</p> | 41.3816800,1.7429700 | 394893 | 4581891 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40359-foto-08013-49-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||||
| 40396 | Bosc de Montergull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-montergull | <p>JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.</p> | <p>Bosc de pins que es troba a la plana, travessat pel camí que va cap a la masia del mateix nom. Presenta un domini de l'espècie Pinus sp, amb abundància de sotabosc.</p> | 08013-86 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Sens dubte es tracta del bosc corresponent a la masia, que s'aprofitaria tradicionalment pels seus amos com a complement de l'explotació del territori. Sembla tractar-se d'un bosc molt aprofitat, ja que no es veuen exemplars de gran antiguitat. Aquest, com molts dels boscos que encara resten a la plana, són els darrers vestigis d'una gran massa boscosa que s'estenia per bona part d'aquest territori abans de fer-s'hi extensiu el conreu de vinya. A més de l'aprofitament de les pinyes, es tallaven les branques per fer-hi petites carboneres i el sotabosc i matolls per fer-hi formiguers, un sistema de compostatge molt antic que avui es troba en desús.</p> | 41.3784700,1.7583300 | 396172 | 4581516 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40396-foto-08013-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40396-foto-08013-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40396-foto-08013-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98|94 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||
| 40426 | Bosc Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-xic | <p>RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. GIRÓ ROMEU (sd) Catálogo Arqueológico del Penedés, Museu de Vilafranca (Arxiu Pere Giró), Vilafranca. GIRÓ ROMEU, Pere (1962) 'Noticiario arqueológico de Cataluña y Baleares. Barcelona', Ampurias, Núm. XXIV, pàg. 280, Barcelona.</p> | <p>A uns 800 metres al NO de Sant Sebastià dels Gorgs es localitza l'anomenat Bosc Xic. Un petit bosc, a la part sud del qual hi ha camps d'oliveres i pel nord feixes sense conrear amb un fort desnivell. El jaciment és conegut des de la dècada de 1960 per la troballa de materials arqueològics al bosc i els seus voltants. Només hi han apareguts micròlits de sílex, que Pere Giró va qualificar com a làmines i que guarda el propietari dels terrenys. A més, al Museu de Vilafranca es guarden dues destrals polimentades procedents de Llinda que podrien formar part del conjunt. Es defineix com un taller lític sense saber-ne la importància real per manca de més troballes (RIBÉ et al.; 1989-1998). D'altra banda, al costat del bosc hi ha restes d'un antic camí sobre la roca, amb rodades de carro.</p> | 08013-116 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>L'any 1990 s'hi van obrir rases per a passar canonades de gas, sense localitzar-hi cap tipus de material arqueològic (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 41.3846500,1.7546600 | 395875 | 4582206 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40426-foto-08013-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40426-foto-08013-116-2.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es la fitxa 48 de GIRÓ (sd) (RIBÉ et al.; 1989-1998) | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
| 40511 | Ca la Balbina/Cal Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-balbinacal-boter | XX | <p>Edifici compost d'un cos central de planta quadrangular i un cos secundari de planta aproximadament igual, que es destina a magatzem i garatge. El cos principal, que es desenvolupa a la dreta, consta de planta baixa i dues plantes pis i té coberta a dues vessants de teula àrab. La façana es plana i està arrebossada. Presenta tres eixos de simetria amb balcons al primer pis, i el del centre amb peanya més ampla que els laterals. Les baranes de les balconades són de reixes de taller i els buits presenten guardapols de maçoneria pintats en color gris-blavós. El coronament de façana està resolt mitjançant balustrada de fàbrica i frontó central i estan flanquejats (frontó i balustrada) per sengles hídries. Darrera l'edifici i escampats pel solar lliure encara son visibles un pou i botes que devien formar part del celler de la casa. Davant la façana hi ha una morera.</p> | 08013-201 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3615800,1.7750600 | 397545 | 4579621 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40511-foto-08013-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40511-foto-08013-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40511-foto-08013-201-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||||
| 40335 | Ca l'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamat | <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2536 ACCN</p> | XIX | Reformada exteriorment | <p>Masia situada a la sortida del nucli urbà de Sant Sebastià dels Gorgs. Té planta rectangular i consta de planta baixa, un pis i golfes. La façana principal presenta com a elements més remarcables una porta d'arc rebaixat, una finestra reixada i les quatre obertures d'arc de mig punt amb imposta de les golfes. La coberta, a dues vessants, és de teula àrab. Adossat a la masia hi ha un porxo d'arcs de mig punt (INVENTARI, 1986: 25). També hi ha edificacions annexes com a cellers, pallisses, etc. Resulta també de màxim interès el bosc que es troba al costat del torrent.</p> | 08013-25 | Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Per informació oral de Mn. Margarit i la família, el primer avantpassat dels propietaris de la casa va ser un moliner italià. Encara perviu la tradició de que a sota la masia hi havia un molí hidràulic que aprofitava les aigües d'un dels torrents de sota l'indret. El cognom de l'avantpassat seria Levegelli. Sembla que la família Amat està associada a la masia des del segle XVII, i que abans els propietaris eren de cognom Raventós. L'estructura general de l'edifici que es pot contemplar avui, va bastir-se el 1860 dins el corrent academicista. En aquesta data s'ha de suposar que la riquesa de la vinya proporcionaria el capital per a emprendre la construcció. La porta de fusta d'accés al cos principal presenta la data de 1860. Aquesta empenta constructiva i renovadora de la casa a les darreres dècades del segle XIX, és visible en molts elements arquitectònics i del mobiliari: arrimador, reixeria, llums, etc. A la casa es conserva una fotografia antiga que deu correspondre a l'any 1908. El segle XIII es documenta el cognom Raventós a la casa i, a partir del XVII, el cognom Amat. L'edifici ha experimentat diverses modificacions i reformes al llarg del temps. Passada la casa de ca l'Amat, es gira cap a l'esquerra fins a arribar al torrent i allà hi havia una font que ha estat colgada (CÓRDOBA, 1999). Al jardí es va col·locar el 22-11-1954 una creu de la Santa Missió.</p> | 41.3797400,1.7641300 | 396659 | 4581650 | 1860 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40335-foto-08013-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40335-foto-08013-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40335-foto-08013-25-3.jpg | Legal | Realisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Inventari arxiu històric del COAC. | 103|116|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||
| 40331 | Ca l'Anton de la Paula/Cal Ton de la Paula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lanton-de-la-paulacal-ton-de-la-paula | <p>INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2507ACCN</p> | XVIII | <p>Edifici de planta rectangular. Està composat de planta baixa, pis i coberta a dues vessants. A la planta baixa hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat i finestres reformades. A la planta pis, finestres amb ampits, brancals i llindes de pedra. Les cantoneres son també de pedra (INVENTARI, 1986: 24).</p> | 08013-21 | Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Per les dates que figuren a la façana i les obtingudes d'unes escriptures que conserva la família que viu en aquesta casa se sap que va tenir tres grans moments constructius: 1717 (data a la porta d'accés), 1772 (data en una finestra) i 1779 (INVENTARI, 1986: 24). La casa confrontava amb el coll de les Esplugues, i es trobava a la partida dita de Montjuïc, que pertanya a la Encomienda de Sant Joan de Vilafranca. Per davant seu hi havia el camí de les Gunyoles a Santa Magdalena i al mas Sunyer (escriptures de 1817).</p> | 41.3512500,1.7825600 | 398156 | 4578465 | 1717-72 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40331-foto-08013-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40331-foto-08013-21-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta de l'edifici més significatiu d'aquesta part del poble de Les Gunyoles. Fa conjunt amb algunes cases de la resta del carrer, algunes de les quals semblen haver estat construïdes també al segle XVIII, encara que presenten refaccions d'èpoques posteriors | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||
| 40334 | Ca l'Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesteve | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2535 ACCN</p> | XVIII | Les obertures del primer pis han estat refetes i la pedra que s'hi observa és actual | <p>Edifici de planta rectangular. Consta de planta baixa i un pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants. La façana presenta una distribució d'obertures asimètrica. El portal d'accés és d'arc de mig punt amb dovelles de pedra. Les obertures restants són rectangulars. Damunt la porta d'accés hi figura la data del 1763 (INVENTARI, 1986: 25). Presenta un remat de ràfec en forma de sageta.</p> | 08013-24 | Sant Sebastià dels Gorgs - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Potser la construcció sigui de l'any 1763, d'acord amb la data que figura damunt la porta d'accés (INVENTARI, 1986: 25). Aquí vivien els masovers de cal Bou, avui coneguda com cal Bou vell.</p> | 41.3809900,1.7654400 | 396771 | 4581787 | 1763 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40334-foto-08013-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40334-foto-08013-24-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Inclòs a l'inventari de l'Arxiu Històric del COAC. Conserva el remat carener de la teulada amb un clar valor, en origen, de protecció de la casa, dintre els costums apotropaics i ritus protectors relacionats amb l'habitatge. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||
| 40346 | Cal Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bou | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2513 ACCN</p> | XIX | A les golfes hi havia uns esgrafiats però hi han pintat a sobre | <p>Xalet eclèctic (INVENTARI, 1986: 27). Edifici aïllat, de planta quadrangular, compost de planta baixa, pis, golfes i torratxa. Cobertes a dues vessants de ceràmica vidrada, en forma de creu, i terrats i cobertes a una vessant, més baixes, laterals. Obertures allargades d'arc rebaixat. Cornises motllurades de separació de pisos. Ràfec amb mènsules, baranes de merlets i ulls de bou en els pisos superiors. Fusteria de llibret a les obertures amb decoració modernista, així com la reixeria. Jardí amb baluard amb divisions d'estil francès. Té barri amb una interessant reixa amb elements simbòlics del treball al camp (arpiots, rella, etc..), a més de la llegenda 'JB 1893', a dins hi ha una altra data que és 'JB 1910'</p> | 08013-36 | Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS | <p>Al baluard hi ha la data del 1893. (INVENTARI, 1986: 27). Els propietaris venien de la casa de ca l'Amadeu, al costat mateix de cal Bou, que seria l'antecedent d'aquesta casa pairal</p> | 41.3814700,1.7648400 | 396721 | 4581841 | 1893 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40346-foto-08013-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40346-foto-08013-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40346-foto-08013-36-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | No s'ha permès el pas a l'interior de l'edifici, només al jardí. | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||
| 40503 | Cal Bou Vell/Ca l'Amadeo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bou-vellca-lamadeo | <p>Edifici amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana. Aquesta presenta dos eixos de composició vertical i té planta baixa i pis. Té la porta dovellada i un banc d'obra a la façana. Presenta ràfecs a la part posterior de la construcció. L'entrada està precedida per un barri tancat. A la part posterior hi ha una reixa amb la data 1882, relacionable amb el moment d'enriquiment pel vi i la construcció de la nova casa.</p> | 08013-193 | Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>D'aquesta casa venia la família Bou, que a finals del segle XIX va fer construir l'actual cal Bou</p> | 41.3812600,1.7654100 | 396769 | 4581817 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40503-foto-08013-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40503-foto-08013-193-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||||
| 40427 | Cal Bou/Camí de la capella de Llinda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boucami-de-la-capella-de-llinda | <p>ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RAFOLS, J.C.; COLOMINAS ROCA, J. Carta Arqueológica de España. Barcelona, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas. GIRÓ ROMEU (sd) Catálogo Arqueológico del Penedés, Museu de Vilafranca (Arxiu Pere Giró), Vilafranca. GIRÓ ROMEU (inèdit) Quaderns de camp, Vol. 1 (1932-1945), Vilafranca. GIRÓ ROMEU, Pere (1979) 'Notes d'arqueologia de Catalunya. Barcelona', Informació Arqueològica, Núm. 30, Barcelona, Institut de Prehistòria i Arqueologia. GORGES, J.G. (1979) Les villes hispano-romaines. Inventaire et problematique archéologique, Paris, CNRS. RAURET, A.M. (inèdit) El proceso en la primitiva población del Panadés, Barcelona, Memòria de Llicenciatura, Universitat de Barcelona. RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | <p>El jaciment es troba a uns 200 metres de la casa de cal Bou en direcció a la masia de Llinda. Es troba en un camp a uns 2 metres per sobre del camí, en l'encreuament del que baixa cap a les Parets Antigues. La primera notícia la donà Pere Giró l'any 1932 quan explica que ha trobat nombrosos fragments de tegula i de ceràmica ibèrica comuna a torn. L'any 1969, el mateix Pere Giró i altres membres del Museu de Vilafranca descobriren vàries dòlia que es veien arrasades al marge, així com nombrós material ibèric. També s'observava una possible paret trencada i possibles marques d'altres dòlia i sitges (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 08013-117 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Prospectat per Pere Giró abans de la Guerra Civil i a finals de la dècada de 1960 (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 41.3820400,1.7629100 | 396561 | 4581907 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40427-foto-08013-117-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Són les fitxes 35 i 103 de GIRÓ (s.d.), A GIRÓ (inèdit) apareix els anys 1932, 1935 i 1969 (RIBÉ et al.; 1989-1998) | 83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
| 40392 | Cal Candi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-candi | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2516 ACCN</p> | XV-XVI | Molt reformada | <p>Estem davant d'una de les cases més antigues del nucli de les Gunyoles. Ha estat recentment reformada per ubicar-hi unes dependències municipals. Es tracta d'una edificació de planta rectangular, façanes de maçoneria irregular arrebossada i pintada en color groc, amb una arcada vista que dona a la plaça de l'església, que correspondria a dependències interiors de la casa. Per la façana que dona al carrer de Sant Salvador, els buits estan recercats de carreus, son plans i amb ampits. El buit central, a la planta baixa presenta arc de mig punt. Les cantonades són de carreus vistos. La teulada, a dos vessants, està feta amb teula àrab i presenta un senzill ràfec imbricat.</p> | 08013-82 | LES GUNYOLES, A08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Antiga casa de poble (INVENTARI, 1986: 27). L'any 1902 la finca pertanyia a Josep Cuscó Piqué, qui la va comprar en pública subhasta. La finca consta de l'antiga casa de Cal Candi i d'una altra de factura posterior al davant, Cal Cuscó, que ha estat enderrocada en la restauració de l'edifici per tal de poder convertir l'edifici en un centre municipal. Es posa en venda l'any 1968, essent inscrita a favor d'Eugènia Cabanillas Valls, veïna de Barcelona. Posteriorment, l'ajuntament la compra per l'import de 2.104 € . L'any 1988 s'acorda en ple municipal l'enderroc de Cal Cuscó.</p> | 41.3521300,1.7799700 | 397941 | 4578566 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40392-foto-08013-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40392-foto-08013-82-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La foto número 1 correspon al moment anterior a la restauració de la casa, i es del senyor Antoni Ràfols.. La fotografia numero 3 està feta pel Sr. Antoni Ràfols de Les Gunyoles, i correspon al moment de l'enderroc de l'antiga casa de Cal Cuscó, abans de convertir-se en dependències municipals. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||
| 41023 | Cal Carbó i pallissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carbo-i-pallissa | <p>Casa situada al costa de cal Fàbregas de Cantallops, en una zona de màxim interès des d'un punt de vista patrimonial. La casa es complementa amb la pallissa que encara es troba a l'altre costat del carrer de Santa Margarida que segueix el traçat de la carretera nacional, a tocar de la qual devia haver-hi l'era de la casa. Hi ha també al davant una sínia que es troba inclosa en fitxa independent.</p> | 08013-225 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3672100,1.7990700 | 399562 | 4580218 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41023-foto-08013-225-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | La pallissa es troba a l'altre costat de la carretera en les següents coordenades x=03995006 y=458089 z=288 | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||||
| 40464 | Cal Casino/Cal Sisco del Vailet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-casinocal-sisco-del-vailet | <p>FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid/Barcelona: C.S.I.C. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.</p> | XIV-XV | Totes les estructures estan patint la degradació pròpia que es produeix per l'efecte de trobar-se a l'intempèrie | <p>Edificació medieval ubicada a l'extrem sud-est del nucli de població que es va formar a redós de la torre de l'Arboçar de Baix. Es tracta de dos edificis principals enganxats perpendicularment que presenten els murs fets de tàpia, les parets arrebossades, alguna de les quals amb restes de grafitti i pintures gòtiques, i tot un seguit d'elements arquitectònics de diversa cronologia entre els que destaquen arcs de punt rodó de dovelles de pedra, arcs d'ogiva, finestres geminades gòtiques, cups d'època més recent, etc.</p> | 08013-154 | l'Arboçar de Baix 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). El seu topònim deu provenir de la existència en aquest indret d'un bon nombre d'arboços. Font Rius transcriu la carta de població de l'Arboçar: 'amb data del 25 d'agost de l'any 1035 (segons Font Rius, més aviat 1053) té lloc l'establiment de la quadra de l'Arboçar, efectuat per Ramon Berenguer I, comte de Barcelona a favor d'un tal Farriol i la seva esposa, Bonadona, amb la condició d'edificar-hi cases, una torre de defensa i engrandir les terres de conreu'. Farriol podia disposar lliurement d'aquestes propietats, però estava obligat a pagar cens, delmes i primícies (FONT RIUS, 1969) La casa devia formar part de les estructures annexes a la torre.</p> | 41.3294900,1.7610300 | 396320 | 4576075 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40464-foto-08013-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40464-foto-08013-154-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'una edificació molt notable sobre la qual sembla que es preveu una restauració | 85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||
| 40325 | Cal Castellet/La Castelleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-castelletla-castelleta | <p>LISTA (1825) Lista per aplegar lo salario del Senyor governador per lo Añ de 1825 (Arxiu particular Can Fontanals) MARGARIT, A (1983b) Seguint els trams de la Via Augusta I. De l'Estanyol al coll de Sesgarrigues. Barcelona: L'autor. TELL, Pere (1999c) 'Els noms de les cases III: La Garrofa i la Castelleta' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 30 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> | <p>Conjunt d'edificacions amb corrals que formen un petit caseriu coneguda sota el nom de 'La Castelleta'. En els seus paraments es conserven restes de tàpia. Es composa de tres cases de tipologia pròpia dels segles XVIII i especialment XIX i transició al XX. Les estructures arquitectòniques d'èpoques anteriors, si encara existeixen, es troben emmascarades. Les cobertes son a dues vessants i de teula àrab. Les parets, encara que en molt mal estat de conservació, es troben majoritàriament arrebossades. Alguns dels buits presenten ampits de pedra, conservant-se en molts elements de fusteria tradicional. No s'ha tingut accés a l'interior dels habitatges.</p> | 08013-15 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El 1825 surt esmentat el topònim anomenant una 'vinya de Castelleta' per la qual pagava Pere Raventós contribució (LISTA, 1825). Els amos de dos d'elles son els mateixos que de la Torre. Abans vivien en aquesta casa. Una de les edificacions principals està datada el 1837, i per informació oral se sap que hi havia viscut n'Antoni Catasús Poch, després el seu fill, Josep Catasús Pons, casat amb na Rosalia Vives, de la Granada. Actualment hi viu la seva néta Maria Dolors i la seva família. El nom de cal Castellet es perd en la memòria del temps (TELL, 1999c). Per a Mn. Antoni Margarit, qui parla del topònim Torres Beces referit a aquest indret, aquest topònim respon a l'existència de dues torres: Mas Bertran i La Castelleta. L'existència d'aquestes hauria de ser anterior a la repoblació' (MARGARIT, 1983b). L'any 1176 el monestir de Sant Cugat encomana a Bertran de Solario, és a dir l'amo de Mas Bertran, la 'baiulia' de Torres Beces, incloent-hi el 'Campo de Lupo' (MARGARIT, 1983a).</p> | 41.3824700,1.7405000 | 394688 | 4581982 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40325-foto-08013-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40325-foto-08013-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40325-foto-08013-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Al plànol oficial de la Generalitat apareix equivocat el topònim de cal Castellet, ja que apareix com a mas Bertran. | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
| 40388 | Cal Cinto/Casa d'Antoni Pinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cintocasa-dantoni-pinyol | XVIII | <p>Es tracta de dos immobles ubicats a la plaça de l'església de Sant Sebastià, que continuant en direcció sud formen al costat d'altra filera de cases, el carrer de Baix. CAL CINTO (Casa Antonio Pinyol, 1771, segons consta a l'arc d'entrada) es una casa de planta baixa i planta pis, amb teulada a dues vessants de coberta de teula àrab. Té finestres amb llindes de pedra. En origen aquesta casa segons sembla havia estat un sol edifici, que amb posterioritat es va compartimentar, així ho demostren algunes dependències interiors, com els cups de trepitjar el raïm que es troben a la planta baixa. Les seves estructures interiors han estat una mica modernitzades, però en conjunt conserven l'aire del segle XVIII, a més del mobiliari modernista que encara existeix a les diverses dependències principals de l'habitatge corresponent a l'actual can Cinto. Les façanes són planes, i es troben arrebossades, restaurades en el cas de cal Cinto, amb l'arrebossat de calç antic molt degradat en el cas de la casa adjacent. Les portes d'accés són de carreus disposats formant sengles arcs de mig punt. A la porta de Cal Cinto figura, dins una cartela ovoidal recercada per un cordill trenat a imitació d'un cordill de seda, la següent llegenda: 'Lo fet Jaime Piñol 1779'. Les finestres del primer pis es troben també recercades per carreus vistos, i algunes presenten ampits de pedra treballada.</p> | 08013-78 | Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS | <p>En origen devia ser una única casa que, amb posterioritat, es va compartimentar. Es coneixen dues dates de construcció 1771 i 1779. Al menys la de la dreta se sap, per la inscripció de la porta, que va ser feta per Jacint Pinyol. Es coneix per informació oral dels actuals propietaris, l'existència a sota de l'arc d'accés d'una sitja.</p> | 41.3810400,1.7658500 | 396805 | 4581792 | 1771 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40388-foto-08013-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40388-foto-08013-78-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Són un interessant exemple de construcció de mitjans segle XVIII dins el nucli de Sant Sebastià dels Gorgs, que forma un conjunt d'interès amb el monestir a l'ombra del qual es van construir, cal Bou Vell i Ca l'Esteve, així com amb la resta del carrer de Baix, que es va construir molt probablement a la fi de la centúria següent. | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||
| 40358 | Cal Cremet/Cal Cremat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cremetcal-cremat | <p>TELL, Pere (1999c) 'Els noms de les cases III: La Garrofa i la Castelleta' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 30 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> | XIX | <p>Conjunt constructiu que consta essencialment d'un cos principal de planta aproximadament rectangular, amb teulada a dos vessants, i un altre de secundari, dedicat a edificacions auxiliars. No s'ha tingut accés a l'interior. Per accedir a la casa hi ha un barri lateral amb porta d'arc escarser. Els murs es troben arrebossats.</p> | 08013-48 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Segons els germans Catasús, de la masia la Torre, la Maria Via Torres, que era la seva àvia, era filla d'aquesta casa, en la qual havia viscut la seva mare, que era filla de cal Torres de Sant Pere Molanta, i germana dels fundadors de les Bodegues Torres. Com a fill il·lustre hi ha el reverend Jaume Via Torres, que fou rector de Gelida i fundador del Funicular de Gelida (TELL, 1999c). Segons informació oral de Mn. Margarit el topònim antic d'aquesta casa era el de cal Carmet, i surt esmentada ja al segle X.</p> | 41.3788300,1.7387400 | 394535 | 4581580 | 1841 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40358-foto-08013-48-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es va restaurar l'any 1841, i ara mateix està patint reformes de condicionament per habitatge | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||
| 40321 | Cal Fàbregas/Can Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fabregascan-pujol | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2532 ACCN. MORATÓ I VIA, Salvador (1992 b) 'Rellotges de sol (II)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 4 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet.</p> | XVI | <p>Edifici de grans proporcions constituït per un cos central, de planta quadrangular i murs de mamposteria irregular i carreus regulars de pedra a les cantoneres. Té coberta a dues vessants de teula àrab. La porta d'accés és adovellada amb arc de mig punt. Són elements remarcables les finestres del pis principal, de pedra, amb motllures conopials i mènsules les laterals i amb una llinda trencaigües la central. Del conjunt destaca sobretot el finestral central, quadrat i quatripartit, amb una llinda trencaaigües, ja esmentada. Al seu costat s'endevina un rellotge de sol desdibuixat, del que tan sols resta el gnòmon. Les cantoneres de l'edifici són de carreus regulars de pedra tallada. Pel costat NW hi ha annexes els cups. Destaca també el gran jardí interior. A la planta baixa comença una escalinata de pedra que dona accés al primer pis, i en aquesta sala destaca també una guixaria decorada al sostre, així com un singular arc diafragmàtic. A la dreta de la porta d'accés i entre la planta baixa i el primer pis, es troba tot un marc de suport d'un rellotge de sol, malauradament totalment esborrat, del que tan sols resta el gnòmon. Altres dependències importants són les quadres, amb les menjadores i un cup rodó, l'hort amb una cisterna, unes construccions laterals que allotgen cinc cups quadrats que es feien servir pel raïm negre, el corral que encara es troba en una construcció davant la casa, a l'altre costat del carrer o la pallissa situada tocant a cal Carbó.</p> | 08013-11 | CANTALLOPS 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Masia d'origen medieval. En temps del rei Pere III el Cerimoniós (1319 - 1387) el lloc de Cantallops es citat com a possessió de Sant Pau d'Ordal, parròquia que depenia de Sant Sebastià dels Gorgs. No obstant això, el topònim Cantallops s'esmenta l'any 991 com a corresponent a una font al límit oriental al terme d'Olerdola. El nom Fàbregas s'associa a la casa el segle XIX, quant membres d'aquesta família, que vivien al Pla del Penedès, van comprar la casa, que va passar per línia materna a Serafina Fortuny Fàbregas.</p> | 41.3670300,1.7993800 | 399587 | 4580198 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40321-foto-08013-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40321-foto-08013-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40321-foto-08013-11-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Inclòs a l'inventari de l'Arxiu Històric del C.O.A.C. | 95|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||
| 40371 | Cal Fassinaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fassinaire | <p>MORATÓ I VIA, Salvador (1992 b) 'Rellotges de sol (II)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 4 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet.</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres i fent cantonada, ubicat al carrer carretera d'Olesa. Consta d'un cos principal, destinat a habitatge, i un altre ocupat per diverses dependències, i molt probablement antigament per una fassina. Destaca la façana, arrebossada, de regust neoclàssic, amb tres eixos de simetria marcats pels buits. La composició està realçada per l'eix central que recorda l'accés a un edifici de caire religiós, amb una finestra-fornicula sobre el portal d'accés, emmarcat per un fals marc encoixinat amb petites boles en baix relleu que emmarquen l'esmentada finestra-fornícula. El mateix sistema decoratiu es repeteix, encara que de manera menys artificiosa a la resta dels buits: els balcons dels eixos laterals de la primera planta, protegits mitjançant sengles baranes de fàbrica i sense ampits. A la planta segona, hi ha tres balconades de barana de ferro d'escassa ornamentació. La teulada és a dues vessants, i com a coronament, marcant la verticalitat de l'edifici es troba un frontó central d'obra amb decoració simple de boles de ceràmica vidrada en verd. Els laterals també presenten una mena de frontons trencats a les cantonades. Perpendicular, i per la traceria de la construcció, es desenvolupa una llotja amb coberta a un vessant. Els finestrals son d'arc de mig punt i es troben oberts al pati interior, protegit per una tanca de maçoneria massissa, i a l'exterior de la finca. Aquesta galeria oberta presenta ampits de ceràmica decorats. A la façana posterior de la casa, que dona dins un pati interior, hi ha un rellotge de sol. Està fet amb rajoles vidrades, i va ser refet dues vegades, una l'any 1959, en que es va substituir per un d'anterior, que era en relleu i molt semblant i que es va deteriorar amb el pas del temps, i una altra reforma amb posterioritat a aquesta data. El fons té dibuixat un vaixell de veles en color, potser per la relació que l'amo de la casa va tenir amb l'illa de Cuba. El quadrant no conté línies horàries i les hores són indicades amb les xifres corresponents, que són romanes i van de les 9 del matí a les 5 de la tarda (9/5) (MORATÓ I VIA, 1992b). Pels voltants encara són visibles elements que fan referència a la producció de vi: la porta lateral d'accés del raïm, una premsa de fus de ferro, restes de botes de cèrcols de ferro, etc.</p> | 08013-61 | Les Cabòries. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Sembla ser que la família s'estableix en aquest solar cap a l'any 1708. Van construir una fassina al costat de la casa (Informació oral del pare de la propietària).</p> | 41.3600400,1.7779400 | 397783 | 4579447 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40371-foto-08013-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40371-foto-08013-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Pere Llopart i altres | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||
| 40472 | Cal Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferret | XVIII | <p>És un complet conjunt d'elements destinats a una explotació racional del territori: la masia de Cal Ferret es troba en un petit replà dominant la vall, al peu del camí vell de Les Gunyoles a la Font del Cuscó. La casa, que es de planta quadrangular, presenta la façana principal plana, arrebossada i amb buits recercats mitjançant carreus de pedra la majoria. Algunes finestres tenen ampits de pedra. La porta d'accés es de llinda d'arc de mig punt i carreuada. Presenta una inscripció a la clau de l'arc amb la data de la seva construcció, 1756. Pel lateral hi ha una altra finestra carreuada amb ampit també de pedra que te una altra data, 1759, i que està tancada mitjançant una reixa de forja amb decoració vegetal de fus vertical del tradicional espí. La teulada és a dues vessants i la composició general de buits es irregular. Consta de planta baixa i planta pis. A més de la casa i les diverses dependències annexes, com els cups que hi ha darrera, un dels quals està aprofitat com a dipòsit d'acumulació d'aigua per la masia, s'hi troben també altres elements d'interès: un pou, una bassa anant cap avall en direcció a la Font del Cuscó, a l'esquerra i a tocar el camí, un forn d'obra molt probablement utilitzat per la construcció de la casa, un forn de calç, avui desaparegut, una era, i una alzina singular per les seves dimensions i estat de conservació. No s'ha tingut accés a l'interior.</p> | 08013-162 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>A diversos elements arquitectònics de la masia es troben les següents dates: 1756 a sobre de la porta principal d'accés; 1759, a la finestra lateral. La casa que veiem, doncs va adquirir la seva fesomia actual al segle XVIII.</p> | 41.3476700,1.7725000 | 397309 | 4578080 | 1756 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40472-foto-08013-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40472-foto-08013-162-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
| 40341 | Cal Jacas/Ca la Balbina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jacasca-la-balbina | XX | <p>Edifici exempt, noucentista, que presenta una composició simètrica de la façana, que està coronada per una balustrada. Té un garatge lateral (INVENTARI, 1986: 26). Destaca la composició i ornamentació de la façana (INVENTARI, 1986: 26). Es desenvolupa en alçada, en planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants amb petit replà pel davant a la part de l'habitatge, i plana a la part de les dependències annexes, com la cotxera. Mostra una ordenació interior típica de les cases entre mitgeres. Les obertures estan voltades per un marc en relleu i els coronaments decorats amb boles, garlandes i ceràmica blava. La façana principal presenta tres eixos de simetria, marcat pel central, a més del fris amb motius decoratius de la part de coronament, per un balcó amb reixa al primer pis i la porta d'accés, que es de llinda d'arc escarser.</p> | 08013-31 | Les Cabòries 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Va ser habitatge d'en Josep Prats, que va baixar des del nucli de Les Gunyoles fins la carretera.</p> | 41.3616300,1.7750400 | 397543 | 4579626 | 1929-30 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40341-foto-08013-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40341-foto-08013-31-3.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2517 ACCN | 106 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||
| 40423 | Cal Marcel/Casanova del Marcel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marcelcasanova-del-marcel | <p>RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | <p>El propietari del terreny informà Mn. Margarit que uns anys enrera, en plantar una vinya just darrera la casa, aparegueren restes ceràmiques i tègula concentrades en una de les cantonades més properes a la masia, on actualment hi ha una olivera. Encara es poden recollir fragments de dòlia, ceràmica ibèrica a torn i àmfora romana. Segurament es tracta d'una vil·la agrícola (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 08013-113 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Jaciment conegut per referències orals donades per Mn. Margarit als arqueòlegs que realitzaven la Carta Arqueològica (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 41.3792900,1.7401200 | 394651 | 4581629 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40423-foto-08013-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40423-foto-08013-113-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||
| 40393 | Cal Mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestres | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2515 ACCN. MORATÓ I VIA, Salvador (1992 a) 'Rellotges de sol (I)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 3 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet.</p> | XIX-XX | <p>Casa entre mitgeres i fent cantonada, composta de planta baixa i pis. Superfície de façana dividida en trams per línies motllurades horitzontals i segmentades verticals. El portal és d'arc de mig punt, dovellat, i presenta una inscripció superior. Al primer pis destaquen els balcons, d'un sol portal. Hi ha també una finestra lateral amb marc, ampit i llindes de pedra i una altra inferior amb barana que resulta destacable. El coronament és de terrat amb reixa. Es tracta d'un conjunt d'habitatges de valor tipològic (INVENTARI, 1986: 27). A la façana hi té sobreposat un rellotge de sol que està completament esborrat (MORATÓ I VIA, 1992a). El conjunt es complementa per les construccions que hi ha ocupant el solar de l'altre costat del carrer, on, per cert hi ha un mil·liari romà, que no ens va ser mostrat.</p> | 08013-83 | LES GUNYOLES, 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La casa presenta un valor arquitectònic indubtable, que no te sentit sense la valoració de l'entorn urbà. Aquest valor es fa extensible també al subsòl, ja que es molt probable la presència d'elements de vàlua arqueològica, com poden ser sitges, de les quals es coneix per informació oral la seva presència en tota aquesta zona de Les Gunyoles. També per informació oral se sap que el gruix de molts dels seus murs es potent, per la qual cosa alguns dels seus antics habitants pensaven que devien formar un conjunt amb les restes romanes de la torre que es troba a prop.</p> | 41.3523200,1.7797700 | 397924 | 4578587 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40393-foto-08013-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40393-foto-08013-83-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Aquesta casa forma tot un conjunt d'interès arquitectònic de caire netament urbà. Davant la casa hi ha la pallissa, també de valor patrimonial, on es troba un mil·liari romà. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||
| 40342 | Cal Pauet Ràfols/Cal Borrut/Cal Metge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pauet-rafolscal-borrutcal-metge | <p>LISTA (1825) Lista per aplegar lo salario del Senyor governador per lo Añ de 1825 (Arxiu particular Can Fontanals) INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2518</p> | XIX | <p>Edifici aïllat de planta quadrangular, composat de planta baixa, pis i golfes, amb coberta central a dues aigües i laterals amb terrats. La façana està arrebossada i presenta una composició simètrica que es desenvolupa en tres eixos. El central, amb porta principal d'accés amb arc de mig punt, al primer pis, i al mateix eix, que actua de centre compositiu, a l'altura del primer pis, s'obre un portal protegit per una balconada de ferro de decoració molt senzilla. A sobre, i com a coronament que enlaira l'edifici, hi ha un frontó neoclàssic al capdamunt, amb un ull de bou al timpà, i, sota la finestra, una línia que marca la separació d'aquest pis en relació al segon. En els eixos laterals, s'obren (per cadascun d'aquests) sengles finestres protegides mitjançant reixes al pis baix, balcons ampitadors al primer pis, amb brèndoles d'obra, i, finalment. La façana està rematada amb una balustrada recolzada en un entarimat que conté els buits de respiració de la coberta, i que es talla a l'eix central amb el pis de golfes sota el frontó. Els buits de les finestres estan tancats amb persiana de llibret mòbil. De l'interior en destaca la decoració i el mobiliari de l'època de la seva construcció, com per exemple, arques de núvia, etc... Forma part de la casa un interessant jardí tancat amb reixa que presenta la data d'execució: 1882. A més de l'edifici principal cal destacar el jardí amb quatre plataners que es van plantar en el moment de la construcció, així com una altra casa, de dimensions més reduïdes, que va fer un fill del Pau Ràfols; Rossend Ràfols, que era l'avi del propietari actual. Aquesta casa, de planta rectangular, presenta decoració de rajoles vidrades i altres elements afegits d'obra de fàbrica a la façana. D'altra banda, també hi ha un estany decoratiu darrera el conjunt i un interessant jardí, a més de la porta del baluard, que és de reixa i presenta la data de construcció o reforma d'aquesta casa, l'any 1882.</p> | 08013-32 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Dins un quadern de comptes d'Avinyonet del segle XIX, 'per aplegar lo Salari del Senyor Governador per lo añ de 1825', apareix esmentat un mas nou de Clariana, pel que pagava Joseph Ràfols, classificat dintre la tercera classe, al costat d''altra casa taulera de Ràfols' (LISTA, 1825). L'origen del nom i de l'existència d'aquesta casa cal situar-lo cap a 1880, en que un dels fills petits de can Ràfols dels Caus (Pau Ràfols) va construir la seva casa en aquest indret. El nom de cal Borrut o cal Metge, ve del fet que el seu penúltim propietari havia estat el metge del poble i es deia de cognom, Borrut.</p> | 41.3631600,1.7839100 | 398287 | 4579786 | 1882 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40342-foto-08013-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40342-foto-08013-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40342-foto-08013-32-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||
| 40322 | Cal Pere Nen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-nen | <p>ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | XIX | Ha estat recentment restaurada la façana respectant el seu estat original | <p>És una casa entre mitgeres, de planta baixa i pis. La seva tipologia respon a un model d'habitatge urbà propi de la transició del segle XVIII al XIX, amb planta baixa i pis i buits de petites dimensions. La façana es plana i està arrebossada, mentre que la teulada és de peces àrabs disposades a dues vessants, amb un petit ràfec d'imbricació. Els buits del primer pis són de petites dimensions i presenten ampits de pedra llaurada. A la planta baixa hi ha una finestra de proporcions verticals de dimensions que trenquen l'antiga modulació de l'edifici. La porta d'accés és d'arc de totxo sobre pedra llaurada, i una finestra petita, recercada en pedra s'obre a la dreta d'aquest accés. La planta es quadrangular i sembla que en origen devia correspondre a una mateixa tipologia almenys amb l'habitatge que encara avui existeix al costat, reformat recentment. Per la seva tipologia destaca com l'habitatge més representatiu de tot el carrer Nou, que va créixer al costat d'una important via de comunicació que seguia el traçat d'una de les carrerades que travessaven el municipi, la de la Cerdanya o de Puigcerdà.</p> | 08013-12 | CANTALLOPS.- 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El Pere nen venia de cal Geroni. Aquesta casa com les de la resta del carrer es van anar construint al llarg d'una important via de comunicació. Es conegut el trajecte de la llarga carrerada de la Cerdanya o de Puigcerdà que recollia els ramats de la Marina i els encaminava cap a les muntanyes pirinenques del Ripollès, el Berguedà i la Cerdanya, passant per Manresa i el Lluçanès. Pel terme municipal quan s'aproxima a la cruïlla de l'Arboçar s'enfila pel llom de la serra, enmig la vegetació, fins al pi del Barba. Pel corriol carener de la serra de les Gunyoles, s'arriba a la creu d'en Llanes i al poble de les Gunyoles, el qual travessa pel carrer de Montjuïc. Tramuntant el puig de la Mireta, on hi ha el cementiri, la carrerada davalla per un llom poc definit en direcció a can Ràfols dels Caus fins a trobar la carretera d'Olesa de Bonesvalls, la qual segueix fins a la creu de can Ràfols. Des de la creu, la carrerada davalla a l'esquerra (en aquest punt es coneix l'existència de corrals del Ràfols), per una pista que va a trobar el fons de la riera dels Pelagons, la qual segueix fins a Cantallops (a l'arribada al poble hi havia també un altre punt d'estada, a Ca la Modesta). El camí ramader travessa el poble pel carrer Nou, fins passar a l'altre terme municipal, en pujant per la carretera B-24 en direcció al Pago i pren la carretera de Sant Sadurní fins al trencant a mà esquerra de la pista que baixa a can Mata del Racó. El trajecte continuava fins a bifurcar-se: per als ramats que feien la transhumància als Pirineus, la carrerada seguiria cap a Manresa -pels Brucs i coll de Massana- i, pel Lluçanès, fins a les muntanyes de l'Alt Berguedà i el Ripollès (ROVIRA ET AL., 1999). Al seu pas per la transició actual entre el terme de Cantallops de Subirats i el d'Avinyonet, la carrerada va ser delimitada per un mur a fi d'evitar que el ramat fes malbé els cultius dels marges.</p> | 41.3676200,1.8009800 | 399722 | 4580261 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40322-foto-08013-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40322-foto-08013-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És l'únic edifici del carrer que es troba en la seva tipologia original de la transició dels segle XVIII al XIX. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||
| 40328 | Cal Roig/Cal Joan de cal Roig/Ca la Pona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roigcal-joan-de-cal-roigca-la-pona | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2510ACCN SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.</p> | XVIII | <p>Masia de tipus basilical (INVENTARI, 1986: 24), composta de planta baixa, pis i golfes. Portal d'arc de mig punt adovellat, amb grans carreus de pedra. Les finestres tenen ampits de pedra motllurats al primer pis. Hi ha una galeria de finestres d'arc a les golfes. Sobre l'ala lateral de solell hi ha una segona galeria d'arcades de mig punt. Davant la façana principal hi ha un baluard amb dues portes d'entrada, que conforma un petit carrer, juntament amb els edificis amb destí agrícola i de magatzems davanters. El barri es va construir l'any 1813, segons constava a les portes de fusta d'aquest. Forma un conjunt unitari amb la construcció que te al darrera, coneguda pel nom de Ca la Pona, tal i com pot observar-s'hi a les estructures interiors d'aquesta casa.</p> | 08013-18 | L'Arboçar de Baix 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Les estructures que es veuen i que formen el gros de l'edifici van ser construïdes el 1794 (data assenyalada en una totxana de la teulada). De tota manera n'hi ha d'altres estructures (arcs ogivals) que parlen d'una cronologia anterior. Amb posterioritat al segle XVIII s'han fet reformes. El besavi de l'actual propietari va adquirir la casa per subhasta. La història d'aquest traspàs de propietat es com segueix: els antics amos van morir sense descendència. La seva serventa i el mosso que els hi ajudaven es van casar i els amos els hi van cedir la casa petita que es va fer al costat lateral de la masia, i que encara es conserva. Aquesta dona (la serventa) era la germana del besavi de l'actual propietari i va proposar al seu germà que entre els dos la hi compressin a més d'unes terres que li corresponien a la propietat. Així ho van fer. Finalment, la casa va passar a Joan Raventós Raventós, que venia de Cases Blanques, de la casa coneguda com a Cal Dilluns. Abans de pertànyer a la família que actualment habita la casa, aquesta va ser comprada pel besavi de l'actual propietari que la va comprar amb la seva germana. -A la dècada de 1920, el Cafè de l'Arboçar era en aquesta casa. 'Allí els diumenges s'hi reunien caçadors, picapedrers, llenyataires.... Tenia molta vida!' (SADURNÍ ET AL., 2000).</p> | 41.3297300,1.7613400 | 396347 | 4576101 | 1794 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40328-foto-08013-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40328-foto-08013-18-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La casa pel darrera es diu ca la Pona, la qual presenta la data de 1813, i sense dubte devia tractar-se d'una sola edificació en origen. Conserva el remat carener de la teulada amb un clar valor, en origen, de protecció de la casa, dintre els costums apotropaics i ritus protectors relacionats amb l'habitatge. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||
| 40428 | Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-0 | <p>GIRÓ ROMEU, Pere (1979) 'Notes d'arqueologia de Catalunya. Barcelona', Informació Arqueològica, Núm. 30, Barcelona, Institut de Prehistòria i Arqueologia. RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | Sembla ser que a finals de la dècada de 1970 s'explanà el vessant sud-oest del promontori on encara hi ha la casa de can Ros, tot destruint les restes que hi havia en aquest punt (RIBÉ et al.; 1989-1998). | <p>A finals de la dècada de 1970 s'explanà el turonet on s'assenta can Ros per necessitats agrícoles i es traslladaren les terres a una zona més baixa provocant la destrucció total o parcial d'un jaciment ibèric. S'hi localitzaren més de 40 sitges i es pogué recollir part del material: ceràmica comuna a torn amb decoració pintada, ceràmica campaniana (una amb decoració de palmetes impreses) i molins de ma de gres entre d'altres restes no descrites. Les restes destruïdes formarien part d'un camp de sitges o zona d'emmagatzematge de les collites de la zona i que pertanyerien a un nucli d'habitació que podria estar més o menys a prop. La ceràmica permet donar una data de cap el segle II aC, però pot ser anterior (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 08013-118 | Cantallops, 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Es va recollir molt de material per part de Pere Giró en el moment de la destrucció de tot o part del jaciment. L'any 1998, quan es va fer la revisió de la Carta Arqueològica, no s'hi va trobar material (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 41.3678100,1.8021200 | 399818 | 4580281 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40428-foto-08013-118-1.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | A la zona marcada com a jaciment, no s'hi troba la casa de cal Ros. El topònim pot conduir a error. A més la descripció del jaciment sembla referir-se al lloc immediat a la casa. No es pot esbrinar amb exactitud, a través de la carta arqueològica la ubicació exacta del jaciment. No es troben materials superficials que ajudin a aclarir aquest dubte. A la plana penedesenca s'han trobat altres camps de sitges importants com la 'Vinya del Pau' i 'Mas Castelló' entre d'altres, sense haver trobat encara les restes que correspondrien a l'assentament al qual pertanyien les àrees de dipòsit (RIBÉ et al.; 1989-1998).. | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||
| 40502 | Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-1 | XV-XVI | <p>Edifici de planta rectangular, amb teulada a dues vessants amb ràfec simple i façanes arrebossades de calç. Presenta per darrera i pel costat esquerra, mirant de cara a la façana, altra edificació annexa amb destí agrari. Consta de planta baixa i pis. Resulta de màxim interès la façana: la porta principal d'accés està descentrada, a la esquerra, i és d'arc amb grans dovelles. A la dreta de la porta hi ha un gran contrafort en el qual s'obre un altre accés de buit amb llinda plana. Al primer pis hi ha tres finestres recercades en pedra vista, amb ampits. La que es troba a sobre de la porta principal pel costat dret, te dos arcs apuntats com a motiu decoratiu, i a la part dreta de la llinda, presenta una creu patada inscrita dins d'un cercle. També és d'arc conopial la de l'extrem dret.</p> | 08013-192 | Cantallops - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Sembla ser, al costat de Cal Fàbregas, Cal Peixò (avui desapareguda) i Cal Carbó (molt reformada), una de les cases més antigues del nucli de Cantallops que forma una mena de nucli diferencial per aquest costat de l'actual conjunt urbà, sota la plana d'en Bord i aprofitant l'amplitud de terrenys que provoca en aquest indret l'existència de la falla coneguda com de l'Arboçar. Aquest nucli es troba elevat a sobre de la plana que començant aquí s'obre en direcció a Avinyó, i els Gorgs. Aquest antic nucli de poblament es trobava al costat d'un antic camí, la carrerada que anava cap a la Cerdanya i Puigcerdà, que devia ser no tan sols via ramadera, sinó també camí de trànsit per les persones, i que anant cap a l'actual terme de Cantallops de Subirats, va procurar l'expansió del nucli de Cantallops d'Avinyonet tot formant un nou carrer a finals del XVIII, el carrer Nou.</p> | 41.3669000,1.7986000 | 399522 | 4580184 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40502-foto-08013-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40502-foto-08013-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40502-foto-08013-192-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||
| 41017 | Cal Salvet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-salvet | XX | <p>Casa aïllada, a tocar la carretera de Barcelona. Consta de planta baixa i planta pis. La planta és rectangular, i la teulada a dos vessants, amb coberta de teula àrab i amb ràfec de tortugada. La façana és plana i arrebossada. Presenta tres eixos de simetria, i els buits son plans i estan protegits per sengles guardapols. L'eix central està marcat mitjançant un balcó amb barana de ferro decorada. És una construcció del tipus habitatge en ciutat-jardí. Davant la casa hi ha un jardí protegit per un barri fet d'obra amb reixa intercalada agafada a pilars fets de maçoneria arrebossada i coronats per sengles capitells en forma de timpà amb el frontal decorat mitjançant tessel·les ceràmiques vidrades bicolors.</p> | 08013-219 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El pare de Carme Solé era el propietari de la línia d'autobusos a Barcelona.</p> | 41.3614500,1.7791400 | 397886 | 4579602 | 1915-25 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41017-foto-08013-219-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||
| 40339 | Cal Suau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-suau | XX | <p>Casa entre mitgeres i fent cantonada, composada de planta baixa, pis i terrat. La façana presenta una composició simètrica desenvolupada per tres eixos. El coronament està fet mitjançant una línia lleugerament ondulada. Les obertures superiors presenten trencaigües de ceràmica vidrada blava. Pel costat de la cantonada se li adossa un cos d'una sola planta, amb pinacles i boles decoratives. És interessant la porta d'entrada (INVENTARI, 1986: 26), amb arc escarser i bona reixa de taller. La façana principal es desenvolupa en tres eixos, el central dels quals es troba remarcat per una balcona amb reixa, i els laterals, per barana de fàbrica. Tots aquests buits presenten guardapols decoratius de rajola blava rematades en punta per un motiu decoratiu floral. Altres elements decoratius destacables són la utilització del trencadís de ceràmica vidrada en el coronament i en els pinacles i les plaques de ceràmica també vidrada amb temes decoratius de paneres de fruites i angelots al mateix lloc. Les finestres de la planta baixa estan protegides per reixes també decorades. Té un jardí lateral i posterior, tancat a l'exterior mitjançant una tanca d'obra i reixeria, que es troba decorada amb elements propis de l'estil noucentista: hidres i pannells ceràmics.</p> | 08013-29 | Les Cabòries 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Feta amb el creixement del nucli de població a mida que anava guanyant importància arran de la construcció de la carretera de Barcelona</p> | 41.3606400,1.7772900 | 397730 | 4579514 | 1901-20 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40339-foto-08013-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40339-foto-08013-29-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2519 ACCN | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||
| 40327 | Cal Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torrents | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2511ACCNIPAC. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.</p> | XVII-XVIII | <p>Casa entre mitgeres amb planta en forma de L, i coberta de teula àrab a dues aigües. Està composta de planta baixa i pis. Destaca de la façana, que és plana i està arrebossada, un gran portal d'arc de mig punt adovellat, amb carreus grans i allargats, ben tallats i regulars. També en una de les cantonades hi ha carreus vistos. A l'interior destaca un gran arc apuntat. Es conserva un arca de núvia de principis del segle XVIII.</p> | 08013-17 | Arboçar de Dalt. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La família originària d'aquesta casa, arrelà cap a l'any 1316 a l'Arboçar (SADURNÍ ET AL., 2000). L'any 1705, la viuda d'en Mata, Maria, es ven la casa i terres de l'Arboçar a favor d'en Francesc Torrents, botiguer de Vilafranca, per 1350 lliures (SADURNÍ ET AL., 2000).</p> | 41.3331100,1.7650900 | 396666 | 4576472 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40327-foto-08013-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40327-foto-08013-17-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | A les cases de la vora, també entre mitgeres, en resten d'altres, de portals. No són, però, de la mateixa categoria compositiva i de qualitat. Són arcs de mig punt més petits, tapats amb pintura i arrebossats, llindars motllurats o rebaixats. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||
| 40332 | Cal Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vendrell-0 | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2506ACCNIPAC</p> | XVIII | Molt reformat. Actualment s'està portant a terme una restauració que ha eliminat el barri i bona part dels elements d'època modernista que es conservaven a l'exterior de la casa. | <p>Masia del tipus basilical, composta de planta baixa, pis i golfa. El portal és d'arc de mig punt adovellat. La façana lateral i principal presenta balcons (alguns reformats), mentre que la posterior té finestres de dimensions reduïdes amb ampits, brancals i llindes de pedra. A l'entrada hi havia un baluard que arran de la darrera restauració dels seus nous propietaris ha desaparegut. Encara queden restes del jardinet amb escassos elements de caire modernista que fins la darrera intervenció constructiva presidien la fesomia dels voltants de la casa (INVENTARI, 1986: 25), destacant-se alguns exemplars arboris. Destaquen al seu interior els elements de fusteria que formaven part de la zona d'alcoves i la decoració de les bigues. Un altre element de màxim interès son les restes d'una premsa de dos fusos, apareguda a la planta baixa, durant les obres de restauració que s'estan portant a terme a l'actualitat, i que han estat perfectament integrades en la restauració de l'habitatge. A la façana principal s'ha de destacar un rellotge de sol. Presenta una petita línia horària que marca les hores, i aquestes són, a més, indicades amb números romans, que van de les 9 del matí a les 4 de la tarda (9/4). Encara que la façana on es troba sembla ser del 1727, no se sap la data del rellotge. A la part superior porta s'indica l'any 1965 en numeració romana, data aquesta molt probablement de la darrera restauració. Al pol del quadrant hi ha una il·lustració que és una cara que representa el sol, i a la part central trobem la següent inscripció: 'EL TEMPS ÉS OR'. Tot el rellotge està pintat amb tons grisencs (MORATÓ I VIA, 1992b).</p> | 08013-22 | les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Hi ha diverses dates que parlen de variats moments constructius en aquesta casa, així: sobre el portal de l'entrada hi ha la inscripció i data del 1727 (en una finestra en un pis més alt i a la dreta: sembla 1726), i a sota el nom del propietari en aquesta època: PAU (¿Vendrell?). Han d'ésser aquestes les dates d'erecció de la casa amb la fesomia aproximadament actual, sense les modificacions i ampliacions posteriors de: 1732 (en una finestra de la dreta del eix central de façana), obre una finestra de la façana posterior, la del 1746, i a sobre d'un balcó (a l'esquerra de l'eix central de façana i a l'alçada del primer pis) i d'una altra porta de llinda plana, la mateixa data de 1743. A sobra de la llinda plana de fusta d'una porta lateral (dreta a l'eix principal de façana) hi ha la data de 1774, la més moderna de les que es poden veure marcades a tots els elements arquitectònics de l'edifici. Tanmateix, els actuals propietaris, assenyalen que en el transcurs de les obres de remodelació que s'estan portant a terme, es va trobar una teula amb la data de 1700 (?).</p> | 41.3524200,1.7703300 | 397135 | 4578610 | 1727 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40332-foto-08013-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40332-foto-08013-22-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||
| 40436 | Cal Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vendrell-1 | <p>RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | <p>Assentament romà a una vinya a 1,3 Km a l'oest de les Gunyoles. La única referència sobre el jaciment fou facilitada per Magí Miret, el qual havia descobert fragments de ceràmica romana i tegula dispersos superficialment per la vinya, sense poder localitzar altres elements que permetessin precisar més la cronomogia i la funcionalitat (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 08013-126 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Magí Miret va descobrir el jaciment (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 41.3518400,1.7684800 | 396979 | 4578547 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40436-foto-08013-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40436-foto-08013-126-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||
| 40380 | Calvari i viacrucis de Les Gunyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calvari-i-viacrucis-de-les-gunyoles | <p>LLOPART, Pere (1979) 'Història. Record dels Nicolaus de Mossen Ramon Casajuana'. Arrels. Revista jovenil. Avinyonet del Penedès, juliol 1979.</p> | XX | <p>El calvari ha tingut diverses ubicacions, i avui es troba fora el nucli urbà, a tocar el camí vell de l'Arboçar, i molt a prop de la carrerada que va cap a la Font del Cuscó. Es tracta de tres creus de ferro agafades amb ciment a la roca. El calvari és el final d'un viacrucis de catorze estacions que comença a la plaça de l'església i que te les diverses estacions distribuïdes per tot el nucli urbà de Les Gunyoles, assenyalades mitjançant rajoles de ceràmica pintada en blau sobre blanc que es troben agafades als murs de les cases, a sobre de les quals hi ha una creu llatina.</p> | 08013-70 | Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El mossèn Ramon Casajuana va manar col·locar les estacions del calvari entre els anys 1939 i el 1946. Aquestes creus arribaven fins a altres tres de ferro a la muntanya del Carrer del Calvari (LLOPART, 1979). Ell viacrucis és una devoció cristiana que consisteix a resseguir, pregant i meditant davant catorze creus o estacions, els episodis del camí que féu Jesús amb la creu a coll (d'ací la locució llatina viacrucis, 'camí de la creu') de la casa de Pilat al Calvari, i que es clou amb els episodis de la crucifixió i l'enterrament. Es practica en grups, fent la volta a l'interior de l'església de Sant Salvador. Aquesta devoció, nascuda a l'època medieval tardana, pel desig de reproduir arreu l'antiga pràctica dels pelegrins que a Jerusalem seguien piadosament el carrer tradicional o Via Dolorosa que va del pretori de Pilat al Calvari i el Sant Sepulcre, va arrelar molt a Catalunya, no tan sols en les esglésies, sinó també als afores de les poblacions, on és freqüent que les estacions siguin erigides en un puig, dit normalment puig de les Tres Creus o calvari, escampant les estacions al llarg dels carrers dels pobles, com és el cas que ens ocupa.</p> | 41.3502600,1.7831800 | 398206 | 4578355 | 1939 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40380-foto-08013-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40380-foto-08013-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Pere Llopart, en 'Pere Pau' va col·locar el viacrucis | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||
| 41019 | Camí antic a la partida dels Masos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-a-la-partida-dels-masos | <p>Camí antic amb marques de roda al terra que s'inicia en un traçat evident en un encreuament de camins que venen del Nord i el Nord-est, a tocar el turonet on es troba la pallissa del Mestret i que continua cap al Sud-est, trobant-se amb el camí vell de les Gunyoles per l'esquerra i, per la dreta amb el camí de cal Vendrell. El camí travessa el jaciment arqueològic de cal Ferret. Als llocs on està enfonsat els marges queden molt elevats respecte del nivell actual de rodament, senyal de la seva indubtable antiguitat</p> | 08013-221 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3515600,1.7753900 | 397557 | 4578508 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41019-foto-08013-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41019-foto-08013-221-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | En la seva superfície es troben restes fossilíferes d'ambient marí. | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||||
| 40402 | Camí de la font del Cuscó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-font-del-cusco | <p>Partint de Can Filella, a tocar el camí de Sant Salvador de Les Gunyoles, s'inicia un camí de traçat antic, però reformat i ampliat, que voreja la serra de Les Gunyoles, passa a prop de Cal Ferret, i que finalment arriba fins a la font del Cuscó, mitjançant una forta pujada, encara que aquesta font ja es troba dins el terme municipal de Sant Cugat Sesgarrigues. Hi ha diversos punts interès de valor patrimonial al seu pas, com ara l'olivera mil·lenària coneguda com l'olivera d'en Roig, el pou de dalt i altres fonts que es troben perdudes a l'actualitat, a més de la bassa de Cal Ferret a tocar la masia del mateix nom. En direcció a la Font del Cuscó i pel marge esquerre del camí, es troba encara un bosc relativament frondós, que s'abandona a l'esquerra quan baixa a tocar la masia de Cal Ferret, i que després desapareix pel fet d'haver patit un greu incendi no fa massa temps, mentres que al marge dret s'estenen les extenses planes ocupades per amplis cultius sobretot vitivinícoles.</p> | 08013-92 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El camí ha estat molt usat per la gent de Les Gunyoles, i sobretot per les dones que anaven a fer la bugada moltes vegades a la Font del Cuscó.</p> | 41.3435300,1.7644700 | 396630 | 4577630 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40402-foto-08013-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40402-foto-08013-92-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Al traçat no s'observa cap zona pavimentada ni amb restes de les roderes dels carros. | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||
| 40374 | Camí de les Forques/Camí Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-forquescami-fondo | <p>Camí que parteix del Puig de les Forques d'Avinyonet, i discorreix paral·lel a l'actual carretera de Vilafranca, al costat d'una torrentera, anant després en direcció cap a Can Vendrell. A la vora es troba una fita de terme de pedra calcària que diu: 'TERME DE SAN CUGAT'. Acaba en aquest punt i d'allà surt un altre camí orientat en direcció 90º.</p> | 08013-64 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El 1592 apareix esmentat el lloc de Les Forques de les Gunyoles en un document, en el qual es parla d'un 'loco nuncupato 'que limita pel sud amb el Camí Reial de Vilafranca a Barcelona (Arxiu Parroquial de Sant Cugat Sesgarrigues. Capbreus de la Rectoria de Sant Cugat Sesgàrrigues, 10 de març de 1592, folis 42v i 43 r) (DOSSIER, 2001; JUNQUERAS; MARTÍ, 2001).</p> | 41.3605400,1.7726300 | 397340 | 4579508 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40374-foto-08013-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40374-foto-08013-64-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||||
| 40357 | Camí de Llinda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-llinda | <p>Antic camí que travessa el terme pel nord, i que segueix un eix amb direcció E-W. En la zona de contacte amb el terme municipal de La Granada, es troba amb el camí de la Carrerada. El camí posa en contacte elements patrimonials d'interès dintre el terme municipal d'Avinyonet, com el nucli de Sant Sebastià dels Gorgs, Cal Bou, els diversos jaciments arqueològics que es troben a prop seu, i arriba fins l'antiga capella de Llinda. Dins el seu traçat es pot destacar l'existència d'atzavares en les immediacions de la pujada al santuari de Llinda, o la també existència d'un mur de contenció de terres amb zones de desguàs en el límit de la propietat de cal Bou nou. No es veuen restes d'empedrat ni marques de carro dins el traçat actual.</p> | 08013-47 | Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS | <p>La capella apareix esmentada per primera vegada el 979 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001), (LLORACH SANTÍS, 1992b) en una donació que féu Sunifred d'una torre, unes cases i d'altres propietats que posseïa al terme d'Olèrdola. Una de les afrontacions dels alous cedits correspon al gual de Santa Margarida. Segons es desprèn d'un document de Sant Sebastià dels Gorgs, l'any 1024 s'hi feien obres. No tornem a tenir notícies de l'església fins el 1153. Aquell any, dins la capella de Santa Margarida i sota l'acolliment del prevere Berenguer Arnau, Pere Berenguer i uns altres homes convingueren cercar una concòrdia entre l'abat Ramon de Sant Cugat del Vallès i Ramon Mira, que pledejaven per la titularitat d'unes terres de Masquefa. Al final de l'edat mitjana la capella passà per força vicissituds, com ho demostra una visita pastoral feta el 1508. Santa Margarida necessitava en aquell moment una reparació del sostre i de les portes i no disposava ni de campana ni de cap tipus d'ornament. Més tard, per causes desconegudes es va perdre el record de la santa titular i l'església agafà el nom pel qual ara es coneix.</p> | 41.3814800,1.7638100 | 396635 | 4581844 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40357-foto-08013-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40357-foto-08013-47-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Les cotes han estat preses al començament del camí, a tocar Cal Bou Nou de Sant Sebastià dels Gorgs. | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||
| 41020 | Camí de Santa Susanna i camí del Dret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-santa-susanna-i-cami-del-dret | <p>VILLACAMPA VILLACAMPA, Jordi et al. (s.d.) Estudio histórico del caserío de Santa Susanna. Treball inèdit.</p> | <p>Es contemplen dos accessos a aquest llogarret. Per un costat, el camí d'ús actual, i per altre el que es coneix com a camí del dret. El camí d'ús actual, o camí de Santa Susanna, és un camí de muntanya de titularitat privada, encara que amb dret de pas, d'ús bàsicament agrícola i sociorecreatiu, ja que permet l'accés al caseriu i als seus conreus i també al Parc Natural del Garraf, on es desenvolupen activitats lúdiques com l'excursionisme (el camí es travessat en diversos punts senyalitzats amb el sender de gran recorregut GR-92), la bicicleta de muntanya, etc. La distància des de la urbanització de Can Mitjans fins al caseriu és de l'entorn de 1.800 metres i el volum de trànsit és molt baix, oscil·lant entre 1 i 10 vehicles al dia. Aquest camí forma part de l'anomenada Xarxa Viària Bàsica segons el Pla de Prevenció Municipal dels Incendis forestals (PPI) d'Avinyonet del Penedès. L'altre camí, el conegut com a camí del dret, i que va íntimament lligat a l'indret conegut com a els Pins de les Descàrregues. És un camí traçat al costat de l'anterior, i que mena recte fins al fons de la vall. Quasi desaparegut el seu traçat per manca d'ús, encara s'endevina per les pedres que marcaven els seus marges. Era d'ús fonamental pels carros que baixaven una vegada havien descarregat a dalt la collita del raïm.</p> | 08013-222 | Santa Susanna 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Hi ha una menció coneguda sobre el camí: i diu 'camino quo tendit versus Santam Susannam', en un Capbreu de 1681 (fol. 43) (VILLACAMPA et al s.d.). El camí del dret només es feia de baixada quan s'anava amb carros.</p> | 41.3336200,1.8135200 | 400719 | 4576472 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41020-foto-08013-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41020-foto-08013-222-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | L'actual camí de Santa Susanna permet l'accés als vehicles pesats i tot terrenys. | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
| 40506 | Camí del Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-casino | <p>FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid/Barcelona: C.S.I.C. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.</p> | <p>Es pot resseguir perfectament el camí des del nucli de l'Arboçar de Baix fins una mica més enllà del colomar medieval, on surt del terme d'Avinyonet. Aquest tram es molt evident. S'hi troben dos elements característics d'aquests camins de tradició medieval. En primer lloc, es pot endevinar, l'existència de roderes marcades a la roca. Són separades entre elles uns 120 - 130 cm. En segon lloc es poden veure restes de marges de pedra amuntegats als costats del camí, com si actuessin de mur separador dels camps encara existents sobretot al marge del costat superior. Un estudi intensiu pot ajudar a esbrinar la possibilitat de restes d'empedrat al seu traçat.</p> | 08013-196 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La datació d'aquest tipus de camins sempre és molt problemàtica. D'una banda cal tenir present els possibles precedents, d'època romana o potser anterior, difícils de conèixer amb seguretat. D'altra banda cal assenyalar les pervivències. Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). El seu topònim pot provenir de la existència en aquest indret d'un bon nombre d'arboços. Font Rius transcriu la carta de població de l'Arboçar: 'amb data del 25 d'agost de l'any 1035 (segons Font Rius, més aviat 1053) té lloc l'establiment de la quadra de l'Arboçar, efectuat per Ramon Berenguer I, comte de Barcelona a favor d'un tal Farriol i la seva esposa, Bonadona, amb la condició d'edificar-hi cases, una torre de defensa i engrandir les terres de conreu'. Farriol podia disposar lliurement d'aquestes propietats, però estava obligat a pagar cens, delmes i primícies (FONT RIUS, 1969)</p> | 41.3280900,1.7582200 | 396083 | 4575923 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40506-foto-08013-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40506-foto-08013-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40506-foto-08013-196-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94|85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,88 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.