Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40318 | Església de Sant Salvador de Les Gunyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-salvador-de-les-gunyoles | <p>CAMPANARS D'AVINYONET (1994) Coses d'aquí. Campanars d'Avinyonet. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 10, juny 1994. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. CLARAMUNT et alii (1996) 'Inventari de les campanes – Sant Salvador de les Gunyoles – Avinyonet del Penedès' Campanars i campanes de l'Alt i Baix Penedès, INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núms. 2524 i 2534 ACCN MORATÓ I VIA, Salvador (1992 a) 'Rellotges de sol (I)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 3 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet. RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | XVIII | L'església presideix i contribueix a crear una petita plaça, i forma amb tot el casc antic de Les Gunyoles un conjunt molt harmoniós, la qual vista resta trencada per una restauració d'acabat molt poc afortunat que és visible des de la resta del poble, ocultant la noblesa de l'edifici. | <p>Gran edifici de caire religiós que consta de tres naus, la central de les quals presenta coberta amb volta de canó seguit amb llunetes, mentre que les laterals tenen coberta de volta d'aresta. La capçalera és quadrada, amb volta de quart d'esfera sobre trompes. El campanar, de planta quadrada, s'alça sobre una nau lateral i té coberta de pavelló. La façana, d'estructura senzilla, és coronada per un frontó rodó, té una rosassa i el portal d'accés és allindat, amb elements decoratius (pilastres laterals, frontó circular...) propis del Neoclasicisme. Destaca la torre campanar, que te 17 metres d'alçada, és de planta quadrada i es troba situada a la dreta de la façana. Presenta quatre finestres de mig punt i està rematada per una coberta de pavelló vestida amb teules. Conserva dues campanes, una a la finestra de la cara sud i l'altra a la finestra de la cara oest. La campana encarada al sud fa 35 centímetres de diàmetre i porta la següent inscripció: 'Jesús, maria, Joseph. 1701. Yauma Gomà'. La de la cara oest, medeix 70 centímetres de diàmetre i porta una inscripció que diu: 'Misionera. Guñolas 19 de marzo de 1952. Siendo cura párroco D. Francisco Monllau Benaiges. Pilar Cecilia. Refundida en abril de 1961. Fundición Salvador Manllús. València'. El seu nom és 'la Gran'. Pel lateral que dona a l'antic edifici de la rectoria, hi ha un rellotge de sol, que es va descobrir en fer les darreres obres de restauració de l'edifici l'any 1990. Està tallat a la pedra. La numeració, que va de les 6 del matí a les 6 de la tarda (6/6), barreja les xifres aràbigues i les romanes. Les primeres són el 6, el 7, el 8, el 9, l'11 i el 12, mentre que les romanes són el X, l'I, el II, el III i el IIII (MORATÓ I VIA, 1992a). L'interior del temple, de gran simplicitat, segueix les directrius del llenguatge clàssic. Destaca la pica baptismal d'estil romànic, que es troba als peus de la nau central, i que està decorada amb arquacions cegues. Un altre element d'interès són les pintures murals policromes que hi ha a l'absis, que representen els temes religiosos de l'Ascensió (amb el Crist dins d'una ametlla lluminosa, voltat d'apòstols en actitud d'esglai, vestits amb túniques i amb orla i disposats sobre un fons de paisatge -oblidant la llei de la perspectiva-), l'Anunciació i Sant Miquel.</p> | 08013-8 | LES GUNYOLES.- 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La parròquia de Sant Salvador de les Gunyoles apareix esmentada ja l'any 1185, separada de la de Sant Pere. L'església actual fou construïda en el segle XVIIII, segons indica la data del 1776 que figura en una inscripció de la llinda del portal d'accés, en la seva obra sembla ser que es van utilitzar carreus de la propera torre romana (INVENTARI, 1986: 23-24). El nou edifici és de proporcions més grans que l'anterior romànic, s'aixeca sota l'advocació de la Transfiguració del Senyor, patró de Les Gunyoles. Resulta interessant el seu campanar.</p> | 41.3522800,1.7801100 | 397953 | 4578582 | 1776 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40318-foto-08013-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40318-foto-08013-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40318-foto-08013-8-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Per la seva construcció es van utilitzar carreus de la torre romana de les Gunyoles (RIBÉ ET AL, 1989-1998). Inclòs a l'inventari de l'Arxiu Històric del C.O.A.C. Respecte del rellotge de la torre, com a curiositat, s'ha de dir que quan va ser descobert l'any 1990, se li va col·locar un gnòmon que, per desconeixement de l'operari, està mal orientat (MORATÓ I VIA, 1992a). | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||
| 40319 | Can Rialb / Casa Umbert / 'El Castell' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rialb-casa-umbert-el-castell | <p>CATÀLEG (1990). Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2531 ACCN MADOZ, Pascual (1847-1850) Diccionario Geogràfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Imprenta del Diccionario de D. Pascual Madoz. RIUS SERRA, JOSÉ (1981). Cartulario de 'Sant Cugat' del Vallés. 4 vols. Textos y estudios de la Corona de Aragón 3–6. Barcelona, 1946–47, 1981. Pere Roca i Garriga, ed. (Sabadell, 1981).</p> | XIV-XVI | Ha patit algunes reformes sobre tot a la part posterior de la casa | <p>Casa pairal aïllada, situada a prop de la torre romana, de planta quadrangular i amb un volum potent. La coberta és de teula àrab disposada a dues vessants. Es troba precedida d'un gran pati enllosat i envoltada de jardins, bosc i horts, amb un gran domini visual de les planes i la muntanya de Montserrat. L'edifici consta de soterrani, planta baixa i dos pisos. La porta principal d'accés és d'arc de mig punt, adovellada. Totes les obertures són emmarcades amb carreus de pedra, i algunes d'elles presenten elements decoratius del mateix material. Presenta finestrals gòtics, la major part d'ells amb festejadors interiors. L'edifici es cobreix amb teulada a dues vessants. Com a elements destacables del conjunt s'han de singularitzar els següents: la sala noble al primer pis de l'edifici, amb gerrer, finestres amb festejadors, guixeria profusament decorada al sostre, gran finestra quadrada modulada a quatre, buits recercats en pedra, alguns d'ells amb arcs conopials, i escala d'accés des de la planta baixa del mateix material. Encara que se sap per documentació oral de l'existència d'altres, avui no visibles, a la planta baixa es pot veure a l'actualitat una sitja de grans dimensions. La casa comprèn també la torre de cronologia romana, i es molt possible que formés en origen un conjunt arquitectònic que s'estendria als solars ocupats per les edificacions adjacents, com a Cal Mestres.</p> | 08013-9 | Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Se suposa que aquest 'castell' era situat al lloc on avui ha una mansió senyorial d'estil gòtic dels segles XIV-XV, molt refeta posteriorment, coneguda com 'el Castell'. Al seu costat hi ha una important torre escapçada de base circular (veure fitxa de la torre de Les Gunyoles). S'ha arribat a la conclusió que és un monument funerari romà, reutilitzat en època medieval com a torre de defensa (LLORACH SANTÍS, 1992a). El lloc de les Gunyoles s'esmenta per primera vegada el 978. L'any 981 el propietari de la fortalesa era Galí o Galindo: s'esmenta al Cartulari de Sant Cugat 'ipsum edificium', al testament sacramental de Galindo, datat el 5-9-981 (RIUS SERRA,1981, núm 136: 111). El testament es jurat al Kastrum Eraproniano, i parla dels alous de Ceguniolas: terres i vinyes, cultius i erms i també la seva turrem i ipsum edificium, els qual dóna a la seva muller Ermengarda i als seus fills (RIUS SERRA,1981, núm 136: 111). Un altre testament que aporta informació sobre Gunyoles és el d'Ermengol Llobató, el qual en trobar-se ferit al castell de les Gunyoles, el juliol del 1076, va nomenar marmessors i morí al cap de poc (LLORACH SANTÍS, 1992a). Al terme de les Gunyoles, s'hi establiren en un moment indeterminat del segle XII els templers. D'aquesta manera s'entén que el 1160 Bertran d'Olost i Pere de Torradella, comanadors templaris de les Gunyoles, donessin aquest terme, situat en el territori d'Olèrdola, a Joan de Bassa i el seu germà Pere perquè l'edifiquessin i cultivessin. El 1205 la preceptoria dels templers fou traspassada de les Gunyoles al Montmell i el lloc de les Gunyoles passà a mans del prior de l'Hospital (LLORACH SANTÍS, 1992a). El 1847, Madoz recull l'existència de 'un antiguo castillo y torre' a Les Gunyoles (MADOZ, 1847-1850, IX: 145).</p> | 41.3522700,1.7791600 | 397873 | 4578582 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40319-foto-08013-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40319-foto-08013-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40319-foto-08013-9-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Inclòs a l'inventari de l'Arxiu Històric del C.O.A.C. La masia i la torre del costat van ser restaurades a la dècada de 1960, i adaptades a conjunt residencial sota el nom de 'El Castell', nom aquest justificat en la aparença, encara que no en la història. | 93|94|95|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||
| 40311 | Torre de Les Gunyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-les-gunyoles | <p>BALIL, Alberto (1976) 'El monumento Funerario Romano de 'Les Gunyoles''. Zephyrus, XXVI-XXVII, pp: 389-399. Barcelona. CARBONELL I VIRELLA, Vicens (S.D.) Primeres notícies històriques de Les Gunyoles (Avinyonet). Document mecanografiat. Vilanova i la Geltrú. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2528 ACCN LLORACH SANTÍS, S. (1992a) 'Castells i edificacions militars de l'Alt Penedès'. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. p. 38. RIBAS, M (1967) 'La torre romana de les Gunyoles en Avinyonet' Ampurias, Vol. XXIX, pp. 275-281, Barcelona RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. RIUS SERRA, JOSÉ (1981). Cartulario de 'Sant Cugat' del Vallés. 4 vols. Textos y estudios de la Corona de Aragón 3-6. Barcelona, 1946-47, 1981. Pere Roca i Garriga, ed. (Sabadell, 1981).</p> | I-II | El monument va ser restaurat per la Diputació de Barcelona. | <p>A l'extrem oest de les Gunyoles, construïda sobre un morrot de penya. Dins el recinte enjardinat de Can Rialb (o Ca n'Umbert), al costat d'una casa pairal d'estil gòtic (s. XIV-XV), coneguda pel nom del Castell. És de planta circular i presenta 9 metres de diàmetre, arribant la part conservada a una alçada d'uns 11 m. El gruix dels murs, en la seva part alta, és de 1 m, amb rebliment d''opus caementicium'. És feta de pedra calcària i tosca, en 'opus quadratum' amb carreus disposats regularment. En la seva part més alta, a 7,25 metres sobre el sòcol, es conserven restes, avui completats, d'una motllura. El cos situat a sobre d'aquesta, va ser en bona part utilitzat per a la construcció de l'església parroquial. En la seva part baixa presenta un sòcol de disposició irregular, part vertical, part atalussada, de 2,10 metres d'alçada i un ressalt de 0,20. A la seva excavació es van localitzar restes d'una volta de formigó de calç, que encara conservava l'empremta de l'encanyissat de la sintra (RIBÉ ET AL, 1989-1998). També és interessant la notícia del descobriment d'una sitja a 14 metres a l'oest de la torre (RIBÉ ET AL, 1989-1998).</p> | 08013-1 | Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Sembla que es tracta d'un monument funerari romà de tipus turriforme, segons es desprèn de la seva posició (sense domini efectiu sobre el territori i al costat d'una via). Amb posterioritat al seu primitiu ús, s'hauria aprofitat com a torre de guaita i de defensa a l'època medieval. Va ser utilitzada com a pedrera en el segle XVIII per a la construcció de la església parroquial (BALIL, 1976). Surt esmentat el 981 al Cartulari de Sant Cugat: testament sacramental de Galindo, datat el 5-9-981 (RIUS SERRA,1981, núm 136: 111 i CARBONELL, S.D.): 'in termino de Olerdola, Cegoniolas' (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001: 2). El testament es jurat al Kastrum Eraproniano, i en ell es parla dels alous de Ceguniolas: terres i vinyas, cultius i herms i també de la seva turrem i ipsum edificium, els qual dóna a la seva muller Ermengarda i als seus fills (RIUS SERRA,1981, núm 136: 111).</p> | 41.3523000,1.7792900 | 397884 | 4578586 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40311-foto-08013-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40311-foto-08013-1-2.jpg | Legal | Antic|Romà | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Ornamental | 2020-10-13 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | L'església de Sant Salvador de les Gunyoles va ser construïda, en part, amb carreus d'aquesta construcció. IPAC Núm. 2528 ACCN Inclòs a l'inventari de l'Arxiu Històric del C.O.A.C. | 80|83 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||
| 40393 | Cal Mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestres | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2515 ACCN. MORATÓ I VIA, Salvador (1992 a) 'Rellotges de sol (I)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 3 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet.</p> | XIX-XX | <p>Casa entre mitgeres i fent cantonada, composta de planta baixa i pis. Superfície de façana dividida en trams per línies motllurades horitzontals i segmentades verticals. El portal és d'arc de mig punt, dovellat, i presenta una inscripció superior. Al primer pis destaquen els balcons, d'un sol portal. Hi ha també una finestra lateral amb marc, ampit i llindes de pedra i una altra inferior amb barana que resulta destacable. El coronament és de terrat amb reixa. Es tracta d'un conjunt d'habitatges de valor tipològic (INVENTARI, 1986: 27). A la façana hi té sobreposat un rellotge de sol que està completament esborrat (MORATÓ I VIA, 1992a). El conjunt es complementa per les construccions que hi ha ocupant el solar de l'altre costat del carrer, on, per cert hi ha un mil·liari romà, que no ens va ser mostrat.</p> | 08013-83 | LES GUNYOLES, 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La casa presenta un valor arquitectònic indubtable, que no te sentit sense la valoració de l'entorn urbà. Aquest valor es fa extensible també al subsòl, ja que es molt probable la presència d'elements de vàlua arqueològica, com poden ser sitges, de les quals es coneix per informació oral la seva presència en tota aquesta zona de Les Gunyoles. També per informació oral se sap que el gruix de molts dels seus murs es potent, per la qual cosa alguns dels seus antics habitants pensaven que devien formar un conjunt amb les restes romanes de la torre que es troba a prop.</p> | 41.3523200,1.7797700 | 397924 | 4578587 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40393-foto-08013-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40393-foto-08013-83-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Aquesta casa forma tot un conjunt d'interès arquitectònic de caire netament urbà. Davant la casa hi ha la pallissa, també de valor patrimonial, on es troba un mil·liari romà. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||
| 40376 | Les Gunyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-gunyoles | <p>ACTAS MUNICIPALS, 30 de desembre de 1836. Arxiu Municipal d'Avinyonet. PLADEVALL I FONT, Antoni; LLORACH I SANTIS, Salvador (1992) 'Sant Sebastià dels Gorgs'. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 79-82. PUIG I BOSCH, Ramon (1912) 'L'Apat'. Sant Sadurní d'Anoia.</p> | X | Les restauracions de la zona del nucli antic de les Gunyoles tenen un caràcter prou respectuós que permeten preservar el caràcter del nucli antic. | <p>El nucli de Les Gunyoles es troba en la cruïlla física de dos bons eixos de comunicació: Nord-Sud: carrerada de Cerdanya, i Oest–Est entre el Penedès i la zona litoral del Garraf . Aquesta fitxa comprenc tot el nucli de població, encara que en fitxa apart es consideren altres agrupaments urbanístics, com 'el nucli antic' o el Carrer de Montjuïc. D'aquesta zona destaquen pel seu valor patrimonial: PLAÇA ANSELM CLAVÈ núm. 1 (celler de planta baixa de totxo), 2, 3, 4 (són edifici de planta baixa o planta baixa i pis), 5 (reformada, tan sols queda l'estructura a dues vessants) CARRER DELS HORTS 1, 2 CARRER PADRÓ Aquest carrer té interès per haver estat picat a la roca. Tot i que les cases que donen al mateix han estat molt reformades. Destaca, però, la casa amb porta de pedra al C/ Padró, 1, amb una data del segle XVIII. CARRER DALT DE L'ERA, Puja fins l'antiga era on es troba la màquina del batre. Encara presenta al terra la roca picada. CARRER DEL PARE CARLES SURIÀ, que havia estat missioner a l'Índia. Encara que presentant moltes reformes de façana i volumetria, destaquen: números 3, 2, 5 (balcons d'ampit de pedra) En general es tracta de cases de planta baixa i pis, moltes d'elles amb celler al costat, però que estan patint un fort procés de remodelació sense cap control volumètric tradicional. LA SOLEIA, grup de cases que es troba en un extrem de la població, abocant-se al fons del Vedell i a la vessant del Puig de la Mireta. CARRER DE MONTJUÏC (en fitxa apart) CARRER D'ESPLUGUES. Núm. 7, casa de porta de llinda d'arc de pedra i davant la casa un pou antic. En general es pot considerar un nucli que encara s'està relligant entre Les Gunyoles i Montjuïc i on encara es poden trobar elements interessants de patrimoni, encara que tal vegada el més important és la conservació 'paisatgística' dels edificis i elements del poblament el que defineixen més clarament el caràcter del nucli.</p> | 08013-66 | Les Gunyoles. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Tot i que es de suposar l'existència de poblament en aquest indret potser que ja en època prehistòrica -sitges excavades a la roca o la hipotètica existència de zona d'hàbitat a les esplugues-, així com durant l'època romana -si s'accepta la cronologia de la torre coneguda com a la torre romana- ja com a microtopònim establert a l'ús comú dins el municipi, no se'n tenen notícies fidedignes fins l'època medieval. El topònim Cegunioles apareix escrit reiteradament des dels segles X i XI, tal com es posa de manifest en els següents documents (CARBONELL, S.D.): -Empenyorament d'una terra de Daco a Amado, al lloc de Cegunolas (12-XII-978) (Ant. Catedral de Barcelona, IV, núm. 443, fol. 191) -Testament sacramental de Galindo, datat el 5-9-981 (RIUS SERRA,1981, núm 136: 111) 'in termino de Olerdola, Cegoniolas' (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001: 2). El testament es jurat al Kastrum Erapropiano, i esmenta els alous de Ceguniolas: terres i vinyes, cultius i erms i també la seva turrem i ipsum edificium, els qual dóna a la seva muller Ermengarda i als seus fills. -Donació d'una casa a la Santa creu i Santa Eulàlia d'Olèrdola, al lloc que en diuen Cegoniolas (31-XII-991) (Ant Catedral Barcelona, IV, núm. 286 fol. 113) -Donació de terres al lloc que en diuen Cichoniolas, a la Seu de Barcelona (5-I-992) (CARBONELL, S.D.) -Donació a Sant Cugat d'un alou al lloc de Ceguniolas (3-V-992) (CARBONELL, S.D.) (RIUS SERRA,1981: núm. 282: 238). -Com a afrontació de la quadra de l'Arboçar, el 25-VIII-1056 (?) surt Cegunolas en un document conservat al cartulari de Poblet (CARBONELL, S.D.). -Testament del bisbe Umbert de Cervelló (any 1085). D'entre els marmessors que hi figuren en aquest document, es troba Raimundum Olibe de Ceguinolas, al qui el bisbe li deix a unes vinyes (és el mateix Ramon Oliva del document posterior). -Un document datat el 9-XI-1068, Raimundus Olivan i la seva muller Ledgardis (de Ciconiolis) venen al comte Ramon un alou que tenen a la parròquia de Sant Joan del Llobregat i Sant Just Desvern) (CARBONELL, S.D.). -El clergue Guillelmus Bernardi dóna a al beato Sebastiano un alou al terme de Ceguinoles s'esmenta el 1-V-1123, en que Sant Cugat varis (CARBONELL, S.D.) (RIUS SERRA,1981, núm. 866: 63). -Més mencions: el 16-II-1198: Guillelmo de Segunoles; en els capbreus de 1194 a 1208, Cecunioles i en una venda del 20-X-1218 (Cecuinolibus) (RIUS SERRA,1981, núm. 1287: 403). El topònim Les Gunyoles va experimentar una complexa evolució entre els segles X i XIII. Així, en el segle X, i tal i com ja s'ha vist, indicava un lloc (GRAN GEOGRAFIA: 1982, V) i un castell (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001). Al segle XI apareix l'església de Sant Salvador de les Gunyoles (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001). L'existència d'aquesta església no comportarà l'aparició immediata d'una parròquia diferenciada de la de Sant Pere d'Avinyó. Doncs, segons sembla, la divisió del terme d'Avinyonet en dues parròquies sembla remuntar-se a l'any 1185. La documentació parla de la ocupació de noves terres en aquest indret en 1164 (VILLACAMPA et al s.d.) una vegada la conquista de Tortosa, Lleida i Fraga permetin l'augment de la seguretat a la zona del Penedès. Al segle XII és atribuïble la pica baptismal d'immersió que es troba a ca l'Escofet, potser el testimoni material de caire religiós més antic conegut al nucli. Al terme de les Gunyoles, s'hi establiren en un moment indeterminat del segle XII els templers. D'aquesta manera s'entén que el 1160 Bertran d'Olost i Pere de Torradella, comanadors templaris de les Gunyoles, donessin aquest terme, situat en el territori d'Olèrdola, a Joan de Bassa i el seu germà Pere perquè l'edifiquessin i cultivessin. El 1205 la preceptoria dels templers fou traspassada de les Gunyoles al Montmell i el lloc de les Gunyoles passà a mans del prior de l'Hospital (LLORACH SANTÍS, 1992a).</p> | 41.3523500,1.7813700 | 398058 | 4578589 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40376-foto-08013-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40376-foto-08013-66-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La gent del poble troba quatre fets com a transcendents en la història del seu poble: 1, l'abastiment d'aigua, amb la construcció de pous, dipòsits i fonts (es contempla en fitxa apart), 2, la construcció de la carretera que baixa cap a Les Cabòries, 3, La Germandat de Sant Josep; 4, la creació de la Societat a ca la Xica. En fitxes associades manquen la 212 i la 220. (Continuació història) En la transició del segle XII al segle XIII, Gunyoles deixa de ser el topònim d'un lloc qualsevol, per esdevenir -possiblement sota l'impuls de l'Ordre del Temple (FONT RIUS, 1969, II: 670)- la seu d'una parròquia, tal com es posa de manifest en diversos contractes de compra-venda, com el signat el 20 d'octubre de 1218 sobre una venda de drets 'in termino castri de Olerdola, in quadra et parrochia de Cecuinolibus' , al mateix any: parrochia Salvatoris de Cegunoles', i 'Ceguniolis' en 1238 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001). L'any 1515 Les Gunyoles supera a Avinyó com el nucli de població més important del terme d'Avinyonet. Una nova església, construïda el 1776, substitueix l'anterior. Aquest nou edifici és de proporcions més grans i s'aixeca sota l'advocació de la Transfiguració del Senyor, patró de Les Gunyoles. El 1815 hi ha menció de la Quadra de 'las Gunyolas de Monjuich', per tal de fer 'terna de Batlle per dita quadra, se'n així que si era independent apareixia ni podia ni devia fer-la y per altre part expressava (l'alcalde Major de Vilafranca) lo que es dita quadra que no es mes que un poc de rocas ab set o buit casas y sos avitans tots pobres y ab aixo se enseña dit memorial al arcalde major de vilafranca antes de tirarlo al acuerdo y digue que ell nons o manaba al terma y que la orde bania de la sala (…)' (Arxiu Municipal d'Avinyonet: ACTAS MUNICIPALS, 30 de desembre de 1836). Dins el 'Nomenclàtor' de l'1 de gener de 1888 corresponent a la província de Barcelona, editat l'any 1892, figura 'el Lugar' de Les Gunyoles com el nucli més important del municipi d'Avinyonet, amb 118 edificis i 474 habitants de fet (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001). De 1817 fins a 1844 es troba escrit a la documentació: 'Ajuntament d'Avinyonet i Gunyoles' (PUIG I BOSCH, 1912) La seva carretera la van fer els mateixos veïns l'any 1948. El dia 17 de gener de 1945 es celebren solemnes festeigs amb motiu de la portada d'aigües, beneint-se les aigües noves a la plaça de l'Om. Fites importants al poble dins la seva història contemporània són les següents: l'any 1859 es crea la Germandat o Monte-Pio de Sant Josep. L'any 1877 al mes d'agost es va començar el pou gran, trobant-se, el 17 d'agost del 1878 l'aigua al pou de baix. El 1904 es construeix la sala de la societat de Les Gunyoles a Ca la Xica. Del 1915 al 1920 es construeix el dipòsit de dalt, a sobre del pou, del 1915 al 1920 es fan les primeres fonts. A l'agost del 1944 s'enruna la bassa de Cal Ferret, ocupada avui per una font. L'any 1928 arriba el llum, el 1932 es compra la màquina de batre. El telèfon es va posar l'any 1952 a cal Barnes. L'any 1940 es fa el camí del cementiri (el 1948 la carretera cap a Les Cabòries). L'any 1951 arriba la mare de Deu de Fàtima. L'any 1952 s'arranja el carrer de Montjuïc. Una dada d'interès vincula Les Gunyoles al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Se sap que entre els segles XI i XIII, el monestir tenia possessions a Les Gunyoles, concretament els masos de Malselliga o Massalliga (PLADEVALL; LLORACH, 1992). | 85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||
| 40505 | Celler de cal Mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-cal-mestres | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | XIX-XX | <p>Edifici de planta irregular, adaptat al terreny natural, amb tres naus . Combina les naus amb encavallades de fusta amb zones de sostre pla. Combina la pedra de maçoneria irregular amb el totxo, tot buscant el joc estilístic de la combinació de materials. Els paraments són de pedra i els recercats i elements decoratius, de ceràmica. Els vanos estan coberts amb arc escarser a la nau central amb timpà i òcul sobre l'accés i decoració mixtilínia, mentre que tenen llinda plana a la zona de façana de teulada terrassada, que es corona amb barana calada de totxo vist. Les entrades laterals són les típiques d'aquest tipus de construcció per tal de permetre descarregar i emmagatzemar el raïm. Al seu interior es conserven les botes de vi.</p> | 08013-195 | Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Agrupacions agrícoles de l'any 1927: Sindicat Agrícola d'Avinyonet I Unió Rabassaires de les Gunyoles (SADURNÍ, 2001).</p> | 41.3523400,1.7804800 | 397984 | 4578589 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És un molt bon exemple de celler tradicional al nucli de Les Gunyoles. | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||||||
| 41004 | La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-1 | <p>Informació oral d'en Pere Llopart Garriga, desembre 2002 INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2526 ACCN</p> | XX | <p>Casa entre mitgeres composta de planta baixa, pis i golfes. Composició simètrica de la façana, que es desenvolupa en tres eixos marcant el central, al primer pis, un balcó de portal únic amb barana de ferro senzillament decorada, i al segon pis, un portal central d'accés a l'immoble, que culmina en un arc rebaixat. Els altres buits de planta baixa i primer pis són finestres laterals, d'ampit molt més marcat i més estretes al segon pis. El pis superior presenta una galeria de 6 finestres dobles d'arc de mig punt emmarcades per superfícies en relleu rectangulars, i a sota de la galeria sobresurt una línia correguda que marca la separació de pisos i una altra d'impostes motllurada. El coronament està fet mitjançant un ràfec motllurat. Té sòcol i els laterals de la façana estan emmarcats per falsos carreus en relleu de dalt a baix. A dalt de la cantonada de la finestra dreta del primer pis hi ha un misteri del Viacrucis del poble de les Gunyoles.</p> | 08013-210 | Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3523700,1.7798500 | 397931 | 4578593 | 1934 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Josep Llopart | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||||||
| 40367 | Oficis desapareguts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oficis-desapareguts | <p>INFORMACIÓ ORAL: Josep Esteve Raventós de Les Gunyoles, Gener 2003. PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball.</p> | <p>L'OFICI DE PALMISSER. Era costum estesa la d'aprofitar el margalló que s'agafava a la muntanya per tal d'adobar-lo i preparar escombres i altres estris. Aquest costum es molt antic. Així es troba documentat, per posar un exemple, l'any 1163 pel territori del Garraf, concretament a l'indret conegut com a coma de Campdàsens. En aquell any, hi ha un document de cessió del rei Alfons per tal que es construís un monestir (el de Sant Vicenç). Aquests dominis eren freqüentats pels habitants dels termes veïns de Begues, Sitges i Eramprunyà per fer-hi pasturar bestiar i recollir llenya i arbustos –especialment la palma o margalló-, la qual cosa va ser causa en diferents ocasions de litigis amb el monestir (ROVIRA ET AL., 1999). A Les Gunyoles es feien escombres, cordes de palma i altres. La confecció d'escombres era molt popular, i els qui es dedicaven a fer cordes de palma, com Fèlix del Majofre, també ho eren (PUIG I BOSCH, 1912). Altres dedicacions molt comuns eren les de PASSADORS DE BIGUES, ESCORXAIRES I SERRADORS. Una altra dedicació era la d'APROFITAR LA BOGA DE LES BASSES. Abans, hi havia gent que s'ocupava de manera esporàdica d'apedaçar els culs de les cadires. Eren habitualment gitanos passavolants que aprofitaven la boga que creixia al fons de certes basses. Així està documentat en el cas de les Basses de Les Planes a l'Arboçar de Les Roques o a la bassa del Mas Sunyer. També hi havia gent dedicada a l'obtenció de PEDRA, CALÇ I CARBÓ. Hi ha molts indrets amb pedreres al terme municipal. Amb aquestes pedres extretes es feia calç i elements diversos, com ara moles de molí, basses de premsa, corrons per les eres, etc. Molts treballadors intercalaven varies ocupacions, d'acord amb la demanda i l'estació. Se sap que el 1905 diversos arboçarencs treballaven de picapedrers a la Pedrera del Bertran, a prop del terme municipal d'Avinyonet. El propietari cobrava de l'Estruch cinc pessetes a la setmana (SADURNÍ ET AL., 2000). No exactament com a ofici, però es recull aquí com a dedicació tradicional exclusivament femenina la de les esporgadores de vinyes. Les noies ja als 12 anys anaven a esporgar els ceps, costum aquesta que pot assimilar-se amb un cert tipus de ritus de fertilitat.</p> | 08013-57 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Un palmisser encara viu és en Josep Esteve Raventós, de Les Gunyoles, qui a més de ser palmisser també feia calç i carbó. Ell explica: 'erem tres xicots els que treballavem a jornal. Les escombres les feiem a l'estiu a Cal Berga. Tallavem el margalló a Santa Susanna, per que deixaven tallar. Els talls es feien cada dos anys i llavors rebrotaven. Es deixaven al costat de la planta 7 o 8 dies o 10-15, segons el temps que feia. Es transportaven les fulles a Les Gunyoles, allà s'agafaven a sobre d'una mena de banc 15 o 20 fulles amb un filferro i s'agafaven a una fusta (..). Al banc hi havia un pedal (..)' (INFORMANT: Josep Esteve Raventós de Les Gunyoles, Gener 2003).</p> | 41.3524700,1.7810800 | 398034 | 4578602 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40367-foto-08013-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40367-foto-08013-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40367-foto-08013-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | PUIG I BOSCH, Ramon (1912) 'L'Apat'. Sant Sadurní d'Anoia. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta. | 98|94 | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||||
| 40332 | Cal Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vendrell-0 | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2506ACCNIPAC</p> | XVIII | Molt reformat. Actualment s'està portant a terme una restauració que ha eliminat el barri i bona part dels elements d'època modernista que es conservaven a l'exterior de la casa. | <p>Masia del tipus basilical, composta de planta baixa, pis i golfa. El portal és d'arc de mig punt adovellat. La façana lateral i principal presenta balcons (alguns reformats), mentre que la posterior té finestres de dimensions reduïdes amb ampits, brancals i llindes de pedra. A l'entrada hi havia un baluard que arran de la darrera restauració dels seus nous propietaris ha desaparegut. Encara queden restes del jardinet amb escassos elements de caire modernista que fins la darrera intervenció constructiva presidien la fesomia dels voltants de la casa (INVENTARI, 1986: 25), destacant-se alguns exemplars arboris. Destaquen al seu interior els elements de fusteria que formaven part de la zona d'alcoves i la decoració de les bigues. Un altre element de màxim interès son les restes d'una premsa de dos fusos, apareguda a la planta baixa, durant les obres de restauració que s'estan portant a terme a l'actualitat, i que han estat perfectament integrades en la restauració de l'habitatge. A la façana principal s'ha de destacar un rellotge de sol. Presenta una petita línia horària que marca les hores, i aquestes són, a més, indicades amb números romans, que van de les 9 del matí a les 4 de la tarda (9/4). Encara que la façana on es troba sembla ser del 1727, no se sap la data del rellotge. A la part superior porta s'indica l'any 1965 en numeració romana, data aquesta molt probablement de la darrera restauració. Al pol del quadrant hi ha una il·lustració que és una cara que representa el sol, i a la part central trobem la següent inscripció: 'EL TEMPS ÉS OR'. Tot el rellotge està pintat amb tons grisencs (MORATÓ I VIA, 1992b).</p> | 08013-22 | les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Hi ha diverses dates que parlen de variats moments constructius en aquesta casa, així: sobre el portal de l'entrada hi ha la inscripció i data del 1727 (en una finestra en un pis més alt i a la dreta: sembla 1726), i a sota el nom del propietari en aquesta època: PAU (¿Vendrell?). Han d'ésser aquestes les dates d'erecció de la casa amb la fesomia aproximadament actual, sense les modificacions i ampliacions posteriors de: 1732 (en una finestra de la dreta del eix central de façana), obre una finestra de la façana posterior, la del 1746, i a sobre d'un balcó (a l'esquerra de l'eix central de façana i a l'alçada del primer pis) i d'una altra porta de llinda plana, la mateixa data de 1743. A sobra de la llinda plana de fusta d'una porta lateral (dreta a l'eix principal de façana) hi ha la data de 1774, la més moderna de les que es poden veure marcades a tots els elements arquitectònics de l'edifici. Tanmateix, els actuals propietaris, assenyalen que en el transcurs de les obres de remodelació que s'estan portant a terme, es va trobar una teula amb la data de 1700 (?).</p> | 41.3524200,1.7703300 | 397135 | 4578610 | 1727 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40332-foto-08013-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40332-foto-08013-22-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||
| 40353 | Creu de can Ràfols dels Caus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-can-rafols-dels-caus | <p>INVENTARI DE PATRIMONI (1990) Inventari d'Immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona.</p> | Restaurada en 1940 | <p>Al costat de la vella carretera d'Olesa de Bonesvalls, així com de la carrerada, s'alça aquesta creu de terme que porta el nom de la masia que es troba al costat. La creu és d'una sola peça pètria, de forma trevolada, i té fust de pedra de secció poligonal. Està recolzada a sobre d'una base cònica també de pedra amorterada. Presenta una inscripció que diu: 'restaurada el año 1940'. En una fotografia de l'any 1917, conservada al fons fotogràfic del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona, es pot veure una creu de tall més prismàtic.</p> | 08013-43 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS | <p>Aquesta creu, com també la de les Forques, la del Puig de la Mireta i la Creu d'en Llanes, van ser posades (o més aviat, restaurades) per mossèn Ramon Casajuana, durant els anys en que va estar a Avinyonet, és a dir entre 1939 i 1946. Sembla ser que la majoria ja hi eren, en els indrets en què van ser refetes. Se sap, a més, de l'existència d'altres quatre creus que presenten i/o presentaven la mateixa morfologia: una a la cruïlla del camí de Sant Pere d'Avinyó als Gorgs, potser coneguda com la de Santa Teresa, a l'indret que baixa a Can Porràfols; una segona a la carrerada, a la cruïlla de la carretera que baixa cap a Sant Sebastià dels Gorgs; la tercera al costat de la Masia de la Creu, origen segons l'opinió generalitzada, del topònim d'aquesta casa; i per últim, la quarta a la cruïlla de carrerades que es troba a prop del Mas Comtal.</p> | 41.3545100,1.8008000 | 399687 | 4578806 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40353-foto-08013-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40353-foto-08013-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40353-foto-08013-43-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||||
| 41018 | Creu i mirador del Puig de la Mireta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-i-mirador-del-puig-de-la-mireta | <p>INVENTARI DE PATRIMONI (1990) Inventari d'Immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. LLIBRE DEL COMÚ D'AVINYONET I GUNYOLES FET LO ANY 1815 Arxiu Municipal d'Avinyonet del Penedès. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | XX | Perd la capa de morter de recobriment de l'estructura de ferro, i la visibilitat de la inscripció. | <p>Creu a prop de carrerada, que es troba darrera el cementiri de les Gunyoles i dalt del cim de la Muntanya coneguda com 'El Puig de la Mireta'. S'enlaira en un indret singular com a mirador per les vistes sobre el Garraf (pel sud-est) i sobre la plana del Penedès (NO). La seva estructura és motllurada, i feta de formigó. Presenta una inscripció que diu: 'Puig de la Creu'.... Al vessant del puig, hi ha una imatge d'una Mare de Déu que va ser col·locada amb motiu de la Santa Missió l'any 1954, com en altres indrets del municipi, com per exemple Ca l'Amat a Sant Sebastià dels Gorgs o Ca l'Umbert, també a Les Gunyoles.</p> | 08013-220 | Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Es tracta d'una creu de terme reformada que es troba al costat del trajecte de la carrerada de la Cerdanya, que presenta a prop d'aquest indret el següent recorregut: pel corriol carener de la serra de les Gunyoles, s'arriba a la creu d'en Llanes i al poble de les Gunyoles, el qual travessa pel carrer de Montjuïc. Tramuntant el turó de la Mireta, on hi ha el cementiri, la carrerada davalla per un llom poc definit en direcció a can Ràfols dels Caus fins a trobar la carretera d'Olesa de Bonesvalls, la qual segueix fins a la creu de can Ràfols (ROVIRA ET AL., 1999). En aquest indret es va ubicar al segle XIX un cementiri. Al Llibre del Comú de l'Ajuntament d'Avinyonet i Gunyoles es diu que l'any 1816 una comissió de metges es va dirigir al lloc del Puig de la Mireta o cap de vall de la Coma, propietat de la vídua de D. Antoni Rialp, per inspeccionar l'indret (LLIBRE DEL COMÚ, 1815).</p> | 41.3550600,1.7849600 | 398363 | 4578885 | 1939 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41018-foto-08013-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41018-foto-08013-220-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Figura sense numeració a l'inventari d'immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal d'Avinyonet del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||
| 40410 | La Teuleria/Casa Teulera de Ràfols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-teuleriacasa-teulera-de-rafols | <p>LISTA (1825) Lista per aplegar lo salario del Senyor governador per lo Añ de 1825 (Arxiu particular Can Fontanals)</p> | La teulada ha estat reparada recentment ja que es trobava molt malmesa | <p>Edifici exempt fet al costat de la carretera, a la que dona la façana principal. Te planta rectangular i coberta de teula àrab disposada a dues vessants. El paredat és de maçoneria irregular amb morter de calç. Els buits (finestres) son plans i de proporcions reduïdes, deixat el de la porta d'accés principal, que es troba coronat mitjançant arc escarser pintat en blau. Les finestres de la façana principal, orientada a sud, presenten al primer pis ampits de pedra treballada. La coberta és a dues vessants i està resolta mitjançant peces de teula àrab. Presenta ràfec imbricat. Les cantonades estan fetes de carreuat vist.</p> | 08013-100 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Apareix esmentat en un document emès 'per aplegar lo Salari del Senyor Governador per lo añ de 1825', dintre la tercera classe, al costat d''altra casa taulera de Ràfols' (LISTA, 1825). Per informació oral es coneix la existència d'un antic forn d'obra a prop de la casa. Una altra dada d'interès es la utilització de desfet de forn de teula formant part de la construcció del mur que protegeix un hort de propietat –com també ho es la casa de la Teulera- de Can Ràfols dels Caus, que es troba a l'altre costat de la carretera, per la qual cosa no resulta estranya la possibilitat de l'existència d'un forn d'obra a les immediacions que donés nom a aquest indret.</p> | 41.3557100,1.7969100 | 399363 | 4578944 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40410-foto-08013-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40410-foto-08013-100-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||||
| 40348 | La Paret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-paret | <p>Sota el topònim de La Paret, hi ha un territori a prop del petit torrent de la Rasa Fonda i la carretera de Barcelona dominat pel cultiu de vinya i en extenses terrasses en el qual, per notícies oferides per Montserrat Rodríguez, a la dècada de 1980 es van agafar un parell de molins romans (veure foto 1) i una làpida de pedra anepígrafa de cantonades treballades en baixrrelleu, de la que es desconeix la seva ubicació actual. En un recorregut per l'indret, no es veu cap estructura ni resta ceràmica a la superfície.</p> | 08013-38 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El topònim de la Paret, proper a aquest indret, potser indicatiu d'alguna resta d'antigues estructures.</p> | 41.3581600,1.7722700 | 397306 | 4579245 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40348-foto-08013-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40348-foto-08013-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40348-foto-08013-38-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Dos molins romans es troven al pati de la casa de Montserrat Rodríguez, al carrer del Carme de Les Cabòries. Aquest punt no està inclòs dins la carta arqueològica de la Generalitat. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||||
| 40323 | Can Ràfols dels Caus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rafols-dels-caus | <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2538ACCNIPAC PUIG I BOSCH, Ramon (1912) 'L'Apat'. Sant Sadurní d'Anoia.</p> | XVIII | El propietari està fent una restauració amb molt d'encert i amb un estil prou modern i, alhora, respectuós. | <p>Masia fortificada. Es tracta d'un conjunt format per diverses construccions que presenten un volum considerable. L'edifici principal és de planta quadrangular, i consta de planta baixa, pis i golfes. Hi ha afegida una ala lateral. La coberta és a dues vessants. Té cantoneres de pedra, torrelles de planta circular amb templets als angles, amb cúpules i espitlleres, així com baluards (interior i exterior), l'exterior decorat amb pintura mural bicolor. El conjunt es troba complementat per una interessant capella, d'una sola nau amb coberta a dues vessants i volta escarsera amb llunetes i façana amb porta frontal allindada i ull de bou. Al seu interior, encara que en mal estat de conservació resten pintures murals. Destaquen de les seves dependències i elements de valor patrimonial: -la cuina, amb les grans piques (inclou una per desalar el bacallà), i la cuina econòmica. -les escales d'accés a la zona d'habitatge que es troba al primer i segon pis, amb interessant barana de ferro treballat a forja, calaixera original de la casa a la zona d'accés a l'habitatge, i pintures murals que essencialment reprodueixen escenes de cacera. Com a dada singular, es va col·locar com a remat de l'inici de la barana d'aquesta escala un trofeu que va rebre un germà de l'actual propietari com a premi guanyat a un concurs cinematogràfic concedit a una de les seves pel·lícules que es van filmar a la masia i al terme d'Avinyonet. -La llotja de totxo, avui en part cegada, que s'obre a l'alçada del tercer pis, i que donava llum a les dependències interiors, sobre la qual hi ha la tradició oral de que eren el lloc en què hi vivia el capellà que servia la capella de la masia. -el cosidor, de parets profusament decorades, amb tota la col·lecció de motlles de sastreria. -el gran forn de pa i altres dependències antigues, com l'oratori. -la pica de filtre, a prop del forn. -els paviments de rajoles d'argila, molts dels quals presenten les inicials del seu antic propietari Ràfols. -els paviments emmarcats dels patis interiors, que encara es conserven en relatiu bon estat de conservació, etc... Al costat de la masia hi ha un pou amb una mina on hi brolla l'aigua. Abans es repartia pels jardins i anava a parar una mica més endavant on encara es pot apreciar una gran bassa que arreplegava l'aigua de la font. Encara avui és un agradable racó. Una altra font d'interès hi havia hagut entre un roure i una torre elèctrica, dins la vinya del costat de la casa. Era una font de clot. Una explanació del terreny la va deixar penjada i avui no raja. Hi ha també les diverses construccions dedicades a celler que es troben a ple funcionament. Tanmateix es conserva, encara que una mica abandonat un petit bosquet de pins i altres espècies arbòries darrera la capella, així com un safareig dins un interessant recinte amb porta enreixada al qual ha estat impossible accedir per causa de l'abundosa vegetació que creix al seu interior. Una palmera washingtoniana es va plantar als voltants de l'any 1936 i dona la benvinguda a la masia, que tenia al davant l'era.</p> | 08013-13 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Encara que es suposa l'existència d'aquesta casa en l'edat mitjana, sembla ser que el gruix de l'edificació que veiem en l'actualitat va ser aixecat en èpoques menys reculades de la història, fonamentalment entre els segles XVII i XIX, tot i que s'han de suposar diverses obres de reforma i ampliació al llarg de la seva història, que a simple vista resulta impossible de detectar. La masia de Can Ràfols dels Caus ha tingut i te encara un gran pes específic en el conjunt patrimonial d'Avinyonet. Dotada d'unes extenses propietats, i amb una interessant ubicació en un punt estratègic de comunicacions, a prop de les carrerades i la vella carretera d'Olesa de Bonesvalls i Begues, va tenir un gran poder econòmic que es va traduir en l'aixecament de diverses construccions de gran interès que es poden resseguir de la observació directa de certs elements arquitectònics que es troben avui visibles. Així, en llindes i paviments poden llegir-se tota una seqüència cronològica que parla de moments en que la casa va patir importants ampliacions i modificacions: 1634 (porta d'accés exterior), 1674, 1764 (a la porta d'accés a la cuina del forn de pa), 1819 (capella) , 1833 (marcada en una altra porta d'accés que antecedeix a la de 1634), i al baluard interior, la del 1864. Una porta amb baluard precedeix l'accés i es troba al costat de l'era. Aquesta porta, quasi monumental, es troba policromada, presenta una mena d'escut que fa referència a la vinya, i es va construir el 1863. El 1912 es construeix així mateix, el gran celler que encara es troba en funcionament (segons data al paviment de ciment decorat). Hi ha, a més, una gran palmera washingtoniana plantada cap al 1936 que dona la benvinguda a la masia davant d'un dels elements fortificats de l'edifici central, i abans d'arribar al segon baluard . Te capella, que havia estat d'ús públic, que es contempla en fitxa apart, llac, jardí amb bancs, bosc i un gran safareig construït el 1886, segons consta a la gran porta de ferro de l'entrada. La casa es trobava al costat de la carrerada i en ella s'hi havien guardat ramats. Disposaven de dues pletes a prop del nucli central i una altra a cal Piulet. La capella que encara es conserva, era pública, encara que propietat de la masia, i per documentació escrita se sap que es trobava en perfecte estat i ple ús l'any 1910 (PUIG I BOSCH, 1912). La masia, fins el començament de la dècada de 1930 va ser propietat de Pere Ràfols i Trabal, el qual va ser alcalde d'Avinyonet del Penedès i promotor de l'actual Casa de la Vila i del Centre Cultural de Cantallops. L'any 1933 va ser adquirida per Jacint Esteva i Fontanet. Així, l'any 1942, el Sr. Esteva va deixar que filmessin a casa seva i a les rodalies la pel·lícula titulada: 'El ladrón del guante blanco'. Una altra pel·lícula allí filmada va ser 'El hijo de Maria' (la protagonista era Núria Espert).</p> | 41.3586300,1.8008700 | 399699 | 4579263 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40323-foto-08013-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40323-foto-08013-13-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Figura sense numeració a l'inventari d'immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal d'Avinyonet del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Un dels propietaris de la casa, Jacint Esteva Grewe, va ser director de cinema per la qual cosa es van gravar diverses pel·lícules, al llarg de la dècada de 1960, al terme d'Avinyonet i a casa seva. Una d'aquestes pel·lícules va rebre un trofeu, que el propietari actual va col·locar com a decoració de la barana de l'escala interior d'accés a les cambres. | 94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||
| 40451 | La carretera d'Olesa de Bonesvalls a Avinyonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-carretera-dolesa-de-bonesvalls-a-avinyonet | <p>Via de comunicació pavimentada, i de cabuda de dos carrils, de traçat antic, amb seguretat majoritàriament medieval, potser anterior, que pujant des del pla del Llobregat, puja, a tocar l'Eramprunyà, Begues, Olesa, fins arribar al terme d'Avinyonet, iniciant-se en el coll de Garró. Una vegada travessava la riera la primera masia que troba és la de can Ràfols dels Caus i d'allà segueix fins el nucli de les Cabòries on s'ajunta a la carretera general traçada en el segle XVIII. De tota manera, arran de l'estudi de plànols, sembla clar que en el seu traçat antic seguia fins a la creu de les Forques (on sortia a ma esquerra el camí de les Forques) i d'allà continuava per l'actual carrer Carrerada i seguia en direcció a la Granada per la carretera que segueix el traçat de la carrerada, fins que surt del terme municipal.</p> | 08013-141 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Des de l'Edat Mitjana, i fins al segle XVIII, en que es va obrir l'important via de comunicació que va suposar la carretera de Barcelona a València pel coll de la Creu d'Ordal, l'únic gran camí conegut en aquest territori era aquesta carretera. En endinsar-se al terme d'Avinyonet, a més de passar pel encreuament del camí de la urbanització de Can Mitjans i Santa Susanna, la primera casa del terme que es trobava era la de Can Ràfols dels Caus. En part segueix a tocar Avinyonet el traçat d'una carrerada. La importància d'aquesta ruta està en que consistia en el Camí Ral en època medieval. Al llarg del seu traçat hom troba elements com l'hospital medieval d'Olesa i el castell d'Eramprunyà que mostren la importància que va tenir. Per aquesta ruta sembla que van venir, en època altmedieval, moltes razzies tant per banda dels comtes de Barcelona com per part del califat de Còrdova, com ho prova la batalla de Begues, de l'any 985 quan el comte Borrell derrotà la reraguarda d'al-Mansur quan aquest tornava a la capital del califat després d'haver destruït Barcelona. Per aquí van passar, també, els reis catalans i aragonesos quan anaven de Barcelona cap el sud. Cal pensar també que, en època medieval, els camins reials eren també aprofitats com a carrerades pel bestiar.</p> | 41.3584800,1.7831900 | 398220 | 4579267 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40451-foto-08013-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40451-foto-08013-141-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Probablement el seu traçat antecedent era el de l'actual carrerada de Begues | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||||
| 41002 | Capella de can Ràfols dels Caus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-can-rafols-dels-caus | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2538ACCNIPAC PUIG I BOSCH, Ramon (1912) 'L'Apat'. Sant Sadurní d'Anoia.</p> | XIX | <p>Darrera la masia hi ha una capella. És un edifici de petites dimensions i consta d'una sola nau amb coberta a dues vessants i volta escarsera amb llunetes. Del conjunt sobresurt una espadanya sense campana. La façana és d'estructura senzilla, de maçoneria irregular i està arrebossada. Les cantoneres i els buits allindats de la façana estan recercats amb carreus vistos. A la llinda de la porta frontal d'accés hi ha gravada una creu ornamental com a mena d'escut que parla de la funcionalitat de l'edifici. A sobre de la porta hi ha un ull de bou que dona una tènue il·luminació a l'interior. A un costat i altre d'aquest buit, s'endevinen sengles rellotges de sol en mal estat de conservació. La nau central es troba profusament decorada mitjançant guixeries i pintures murals. Destaca el cor (havia tingut orgue) en el qual el seu propietari va deixar la seva firma al moment de la construcció i/o ampliació de l'edifici. En una placa de marbre, feta dins d'una veritable tradició neoclàssica, i col·locada al mig d'un frontó pintat a imitació de marbre, es pot llegir lo següent: 'LO FEU FER LO SOR. CHRISTOFOL RAFOLS I MESTRE. LO DIA 29 MARS DE 1819'. Davant la casa hi ha un atri-jardí amb moreres que fan ombra i que donen un caràcter tancat i intimista a la construcció, que presenta el seu accés flanquejat per sengles pilars a sobre dels quals el propietari actual ha col·locat no fa massa unes imatges de nens músics sobre hidries fetes en terracota, en substitució dels remats anteriors que es van fer malbé.</p> | 08013-209 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La masia de Can Ràfols dels Caus ha tingut i te un gran pes específic en el conjunt patrimonial d'Avinyonet. Dotada d'unes extenses propietats, i amb una interessant ubicació en un punt estratègic de comunicacions, a prop de les carrerades i la vella carretera d'Olesa de Bonesvalls i Begues, va acumular un gran poder econòmic que es va traduir en l'aixecament de diverses construccions de gran interès, que es poden datar entre els segles XVII i XIX. Se sap que el 1764 s'hi construeix una gran cuina amb forn de pa, i que anys més tard, el 1819 s'aixeca, si no existia abans ja un edifici precedent, la capella. Aquesta construcció que avui subsisteix es va dur a terme pel senyor Cristòfol Ràfols i Mestre, de la nissaga de propietaris que, des del segle XVII es coneixen amb seguretat associats a la masia fins arribar a la dècada de 1930 en que es va produir la venda a la família dels propietaris actuals. La capella de Can Ràfols dels Caus havia estat d'ús públic i molt probablement tingués capellà. La tradició oral diu que una de les alcoves de la planta alta de l'edifici es coneixia com el dormitori del capellà.</p> | 41.3588900,1.8009400 | 399705 | 4579292 | 1819 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41002-foto-08013-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41002-foto-08013-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41002-foto-08013-209-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 99|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||
| 40347 | Sindicat d'Avinyonet/Local de les Esquerres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-davinyonetlocal-de-les-esquerres | <p>EL LOCAL D'ESQUERRES (1995) 'El local d'esquerres' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 13-14, p. 31. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. EL LOCAL D'ESQUERRES (1997) 'El local d'esquerres' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 23 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2525 ACCN.</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrangular i coberta a dues vessants, amb façana principal de composició simètrica, amb portal central i finestres a banda i banda agrupades, a la zona superior, de dues en dues. Les façanes son planes i de maçoneria vista. Els buits de les finestres s'assenyalen mitjançant totxana. L'edifici ocupa una extensió superficial de 1254 m2. En principi havia estat destinat a bar i ball de saló.</p> | 08013-37 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>A principis del segle XX, sorgeixen associacions com la que va bastir aquest edifici, que creen espais on treballar i poder gaudir de les hores d'oci. El local va ser edificat pel Sindicat Agrícola Cooperatiu (Esquerra Catalana Unió de Rabassaires) amb les aportacions dels seus socis. La finca va ser comprada per aquesta entitat a Venancio Massana, qui tenia més propietats al costat (per l'oest de la finca). Després de la Guerra Civil, l'any 1939, la propietat del local, per decisió de la 'Comisión Interministerial Calificadora de Bienes Sindicales Marxistas' es va adscriure a la Delegación Nacional de Sindicatos de Falange Española Tradicionalista y de las JONS. L'any 1957, l'usdefruit de la finca va ser cedit gratuïtament, per un termini de trenta anys, a la 'Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos del Pueblo de Aviñonet'. Més tard, l'immoble, en virtut d'aquesta cessió, va ser utilitzat com a seu de la Cambra Agrària d'Avinyonet. Posteriorment, i segons resulta del registre de la Propietat, la titularitat de la finca correspongué a l'Administració de l'Estat. L'any 1986, i d'acord amb la legislació sobre cooperatives vigent a Catalunya, un grup de veïns van constituir la cooperativa 'Agrícola d'Avinyonet del Penedès, Societat Cooperativa Catalana Limitada', que va tenir fins a quaranta socis. La finalitat d'aquesta cooperativa, que es proclamava successora de l'antic Sindicat Agrícola Cooperatiu, inicialment propietari de la finca, era la de recuperar per al poble d'Avinyonet l'ús de la finca. Els intents reiterats de recuperar el local a través de la nova cooperativa no van reeixir. La manca de resultats i la impossibilitat d'aconseguir l'objectiu marcat va fer que la cooperativa es dissolgués l'any 1994 (EL LOCAL D'ESQUERRES, 1995). Finalment, per cessió gratuïta, el local va passar el 9 de setembre de 1995 a l'Ajuntament d'Avinyonet del Penedès (EL LOCAL D'ESQUERRES, 1997). Durant l'estada del mossèn Ramón Casajuana a Avinyonet, aquest celebrava la missa al local del Sindicat de Les Cabóries. Per tothom, aquest era conegut com el local de les esquerres.</p> | 41.3599500,1.7769900 | 397704 | 4579438 | 1925-29 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40347-foto-08013-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40347-foto-08013-37-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Pere Llopart | Es tracta d'un element que posseeix un alt valor social. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||
| 40381 | La Grava | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-grava | XX | <p>Grup de cases construïdes a tocar el camí que puja cap a la Plana d'en Bord. Aquest camí mena de Les Cabòries a Cap de Grill i Cantallops i a l'alt de la plana, a la zona coneguda com els quatre camins, te el punt de trobada amb d'altres dos: el de Clariana i el de Can Ràfols dels Caus a la Plana d'en Bord. Es tracta d'un conjunt d'habitatges construïts a peu de camí, que responen en conjunt a una tipologia tradicional pròpia de finals del XIX i començament del segle XX, amb planta baixa i pis, portes amb buits recercats amb guardapols arrebossats, plantes rectangulars i teulades a dues vessants de ràfecs simples.</p> | 08013-71 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Aquest grupet de cases, en la seva fesomia actual corresponen al començament del segle XX, encara que es suposa la seva existència en un moment anterior. Darrera el caseriu, hi ha el camp de futbol que es va construir en part amb les pedres procedents de l'enderroc de la casa Gran de Clariana.</p> | 41.3600800,1.7848700 | 398363 | 4579443 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40381-foto-08013-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40381-foto-08013-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Abans el caseriu comptava amb unes basses (avui són xups). Com a dada curiosa assenyalar que els veïns d'aquest grup de cases pagaven el cens d'un got d'aigua al propietari de can Ràfols, quan aquest passava pel camí en direcció a casa seva (informació oral Ferran Peral, gener 2003). Molt a prop, i als voltants de la dècada de 1920 es va construir el camp de futbol de la Grava. | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||||
| 40354 | Rellotge de sol de cal Fassinaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-fassinaire | <p>MORATÓ I VIA, Salvador (1992 a) 'Rellotges de sol (I)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 3 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet. MORATÓ I VIA, Salvador (1992 b) 'Rellotges de sol (II)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 4 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet.</p> | XX | Caldria tenir cura de l'element | <p>S'han localitzat al terme municipal d'Avinyonet 20 rellotges de sol que es troben en diversos estats de conservació. D'aquests s'ha escollit el de cal Fassinaire per la seva singularitat. A la façana posterior de la casa, que dona dins un pati interior. Està fet amb rajoles vidrades, i va ser refet dues vegades, una l'any 1959, en que es va substituir un d'anterior, que era en relleu i molt semblant i que es va deteriorar amb el pas del temps, i una altra reforma amb posterioritat a aquesta data. El fons té dibuixat un vaixell de veles en color, potser per la relació que l'amo de la casa va tenir amb l'illa de Cuba. El quadrant no conté línies horàries i les hores són indicades amb les xifres corresponents, que són romanes i van de les 9 del matí a les 5 de la tarda (9/5) (MORATÓ I VIA, 1992b).</p> | 08013-44 | Les Cabòries - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS | <p>Sembla ser que la família s'estableix en aquest solar cap a l'any 1708. Van construir una fassina al costat de la casa (Informació oral del pare de la propietària).</p> | 41.3600400,1.7776500 | 397759 | 4579447 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40354-foto-08013-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40354-foto-08013-44-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||
| 40371 | Cal Fassinaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fassinaire | <p>MORATÓ I VIA, Salvador (1992 b) 'Rellotges de sol (II)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 4 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet.</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres i fent cantonada, ubicat al carrer carretera d'Olesa. Consta d'un cos principal, destinat a habitatge, i un altre ocupat per diverses dependències, i molt probablement antigament per una fassina. Destaca la façana, arrebossada, de regust neoclàssic, amb tres eixos de simetria marcats pels buits. La composició està realçada per l'eix central que recorda l'accés a un edifici de caire religiós, amb una finestra-fornicula sobre el portal d'accés, emmarcat per un fals marc encoixinat amb petites boles en baix relleu que emmarquen l'esmentada finestra-fornícula. El mateix sistema decoratiu es repeteix, encara que de manera menys artificiosa a la resta dels buits: els balcons dels eixos laterals de la primera planta, protegits mitjançant sengles baranes de fàbrica i sense ampits. A la planta segona, hi ha tres balconades de barana de ferro d'escassa ornamentació. La teulada és a dues vessants, i com a coronament, marcant la verticalitat de l'edifici es troba un frontó central d'obra amb decoració simple de boles de ceràmica vidrada en verd. Els laterals també presenten una mena de frontons trencats a les cantonades. Perpendicular, i per la traceria de la construcció, es desenvolupa una llotja amb coberta a un vessant. Els finestrals son d'arc de mig punt i es troben oberts al pati interior, protegit per una tanca de maçoneria massissa, i a l'exterior de la finca. Aquesta galeria oberta presenta ampits de ceràmica decorats. A la façana posterior de la casa, que dona dins un pati interior, hi ha un rellotge de sol. Està fet amb rajoles vidrades, i va ser refet dues vegades, una l'any 1959, en que es va substituir per un d'anterior, que era en relleu i molt semblant i que es va deteriorar amb el pas del temps, i una altra reforma amb posterioritat a aquesta data. El fons té dibuixat un vaixell de veles en color, potser per la relació que l'amo de la casa va tenir amb l'illa de Cuba. El quadrant no conté línies horàries i les hores són indicades amb les xifres corresponents, que són romanes i van de les 9 del matí a les 5 de la tarda (9/5) (MORATÓ I VIA, 1992b). Pels voltants encara són visibles elements que fan referència a la producció de vi: la porta lateral d'accés del raïm, una premsa de fus de ferro, restes de botes de cèrcols de ferro, etc.</p> | 08013-61 | Les Cabòries. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Sembla ser que la família s'estableix en aquest solar cap a l'any 1708. Van construir una fassina al costat de la casa (Informació oral del pare de la propietària).</p> | 41.3600400,1.7779400 | 397783 | 4579447 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40371-foto-08013-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40371-foto-08013-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Pere Llopart i altres | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||
| 40457 | Carrerada de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-begues-0 | <p>ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | Força malmesa; llaurada, embrossada i asfaltada en la seva major part. | <p>La carrerada arrenca del coll de Garró, important cruïlla de carrerades on també fa cap la carrerada de la Cerdanya que, de les Gunyoles, es dirigeix per la riera dels Pelagons fins a Cantallops. El camí discorre des d'aquest punt fins a Olesa de Bonesvalls, sempre per la dreta de l'actual carretera. Des de la riera dels Pelagons, surt del terme d'Avinyonet i va a trobar la bassa de la Gavarra, seguint el seu trajecte fins arribar a Begues en un camí actualment molt desdibuixat.</p> | 08013-147 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Aquesta carrerada va ser antany un camí important. Camí ral de Barcelona per Gavà i Begues, a Vilafranca. Camí de Sant Jaume de Galícia que tenia parada a l'Hospital d'Olesa i que seguia per Vilafranca cap a la Llacuna i amunt. Gran carrerada que des del Pirineu, per Terrassa, Molins de Rei i Torrelles de Llobregat, arribava a Begues, porta d'entrada al Garraf i al Penedès.</p> | 41.3606900,1.8008400 | 399700 | 4579492 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40457-foto-08013-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40457-foto-08013-147-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Sense ús ramader en l'actualitat. Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret a passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (ROVIRA et al., 1999). | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||
| 40374 | Camí de les Forques/Camí Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-forquescami-fondo | <p>Camí que parteix del Puig de les Forques d'Avinyonet, i discorreix paral·lel a l'actual carretera de Vilafranca, al costat d'una torrentera, anant després en direcció cap a Can Vendrell. A la vora es troba una fita de terme de pedra calcària que diu: 'TERME DE SAN CUGAT'. Acaba en aquest punt i d'allà surt un altre camí orientat en direcció 90º.</p> | 08013-64 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El 1592 apareix esmentat el lloc de Les Forques de les Gunyoles en un document, en el qual es parla d'un 'loco nuncupato 'que limita pel sud amb el Camí Reial de Vilafranca a Barcelona (Arxiu Parroquial de Sant Cugat Sesgarrigues. Capbreus de la Rectoria de Sant Cugat Sesgàrrigues, 10 de març de 1592, folis 42v i 43 r) (DOSSIER, 2001; JUNQUERAS; MARTÍ, 2001).</p> | 41.3605400,1.7726300 | 397340 | 4579508 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40374-foto-08013-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40374-foto-08013-64-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||||||
| 40339 | Cal Suau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-suau | XX | <p>Casa entre mitgeres i fent cantonada, composada de planta baixa, pis i terrat. La façana presenta una composició simètrica desenvolupada per tres eixos. El coronament està fet mitjançant una línia lleugerament ondulada. Les obertures superiors presenten trencaigües de ceràmica vidrada blava. Pel costat de la cantonada se li adossa un cos d'una sola planta, amb pinacles i boles decoratives. És interessant la porta d'entrada (INVENTARI, 1986: 26), amb arc escarser i bona reixa de taller. La façana principal es desenvolupa en tres eixos, el central dels quals es troba remarcat per una balcona amb reixa, i els laterals, per barana de fàbrica. Tots aquests buits presenten guardapols decoratius de rajola blava rematades en punta per un motiu decoratiu floral. Altres elements decoratius destacables són la utilització del trencadís de ceràmica vidrada en el coronament i en els pinacles i les plaques de ceràmica també vidrada amb temes decoratius de paneres de fruites i angelots al mateix lloc. Les finestres de la planta baixa estan protegides per reixes també decorades. Té un jardí lateral i posterior, tancat a l'exterior mitjançant una tanca d'obra i reixeria, que es troba decorada amb elements propis de l'estil noucentista: hidres i pannells ceràmics.</p> | 08013-29 | Les Cabòries 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Feta amb el creixement del nucli de població a mida que anava guanyant importància arran de la construcció de la carretera de Barcelona</p> | 41.3606400,1.7772900 | 397730 | 4579514 | 1901-20 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40339-foto-08013-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40339-foto-08013-29-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2519 ACCN | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||
| 40418 | Creu de les Forques/Creu del Carme/Creu de la plaça de la Creu/Creu de cal Carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-les-forquescreu-del-carmecreu-de-la-placa-de-la-creucreu-de-cal-carbo | <p>INVENTARI DE PATRIMONI (1990) Inventari d'Immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. LLOPART, Pere (1979) 'Història. Record dels Nicolaus de Mossen Ramon Casajuana'. Arrels. Revista juvenil. Avinyonet del Penedès, juliol 1979.</p> | XX | Una mica esquerdada. La creu actual és una reposició d'una altra idèntica que va ser destruïda el 1936 | <p>Dins el nucli urbà, en un indret anomenat 'Les Forques', i en un extrem del carrer del Carme, es troba aquest element urbà que ha fet les funcions de creu de terme. És una creu de pedra de base quadrangular, que s'eleva a sobre d'un podi de dos graons d'alçada. El fust és poligonal, i la creu pròpiament dita està sobre un capitell llis i és de forma trevolada.</p> | 08013-108 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS | <p>Aquesta creu, com també la Cal Ràfols, la del Puig de la Mireta i la Creu d'en Llanes, van ser posades per mossèn Ramon Casajuana, durant els anys en que va estar a Avinyonet, és a dir entre 1939 i 1946. Sembla que la majoria ja hi eren als indrets en què van ser refetes. Se sap, a més de l'existència d'altres tres que presenten i/o presentaven la mateixa morfologia: una a la cruïlla del camí de Sant Pere d'Avinyó als Gorgs, potser coneguda com a de Santa Teresa, a l'indret que baixa a Can Porràfols; una segona a la carrerada, a la cruïlla de la carretera que baixa cap a Sant Sebastià dels Gorgs, i per últim, la tercera al costat de la Masia de la Creu, origen segons l'opinió generalitzada, del topònim d'aquesta casa. L'indret sembla que amb anterioritat es deia Guardiola, tal i com es pot llegir en un document del segle XVIII (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001).</p> | 41.3607400,1.7741200 | 397465 | 4579529 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40418-foto-08013-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40418-foto-08013-108-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Figura sense numeració a l'inventari d'immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal d'Avinyonet del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||
| 40349 | Societat cultural 'La Parra' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-cultural-la-parra | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2868 ACCN LA PARRA (1996) 'La Parra', 75è Aniversari. ' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 19, p. 13-15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> | XX | <p>Edifici exempt, de planta rectangular, coberta amb encavallada de fusta i teulada a dues vessants. A l'interior es conserva la sala de ball amb boca d'escenari, i el cafè. La façana principal té composició simètrica, amb un portal central i finestres amb llinda a banda i banda i arc de mig punt a la part superior. Davant la porta d'accés té un pati i una parra com a record del topònim que va prendre la societat des del moment de la seva fundació.</p> | 08013-39 | Les Cabòries - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Era conegut popularment com el local dels rics (informació oral de la Sra. Matilde Vendrell) . La societat es va constituir oficialment el dia 6 d'agost de 1921, i l'endemà s'inaugurava el local que ocupa ara mateix. El primer local era a Cal Ferlando, una casa al costat de la carretera d'Olesa, on hi havia una parra, per la qual cosa es va anomenar així la societat que va sortir d'aquesta casa. Aquí la gent que es reunia ballava. Això va pasar abans de 1929, segons sembla (informació oral Pere Llopart Garriga, 13 desembre de 2002). Sembla que tot comença quan d'una manera provisional, un grup de veïns que per raons ideològiques s'havia desmarcat de la Societat La Palma, que tenia com a lloc de la seva activitat el local de ca l'Ermità, va passar a reunir-se a la botiga d'en Teodor Massana de Cal Boter (actualment Cal Ferlando), on també es van celebrar alguns balls (hi havia una petita pianola en un armari de fusta penjat a la paret). Just a l'entrada de la casa, es distingia molt clarament una gran parra, la qual donaria nom a la nova entitat. Durant aquest temps de provisionalitat s'iniciaren les obres de construcció del nou edifici social. El nou local inicialment no disposava d'escenari, aquesta part de l'edifici seria efectuada amb posterioritat. La societat, anomenada des de la seva constitució com a Centre Agrícola La Parra, va passar posteriorment, després de diverses reformes estatutàries, a denominar-se societat La Parra, i ja actualment Centre Cultural i Recreatiu La Parra. L'any 1977 es va inaugurar una planta-altell de nova construcció en la qual s'ubicaria el cafè-bar de l'entitat, que fins aquell moment compartia espai amb la pròpia sala de ball i espectacles. L'any 1984, una comissió especial va ser l'encarregada de procedir a una total remodelació dels estatuts socials. Molt més simplificats i adequats per a la comprensió de tothom que tenien com a gran novetat el fet d'estar redactats per primera vegada íntegrament en català. Només es paralitzaria l'activitat de la Societat els anys de la Guerra Civil, en els quals es va utilitzar el local com a magatzem per part de la intendència. L'edifici ha estat testimoni de primera fila de la realització de la pràctica totalitat de les activitats festives i d'esbarjo, a mes de veure el naixement de les agrupacions dels balls populars, teatre i diables, actualment totes elles en tràmits legals de constitució com a seccions. La Festa Major es celebrava antigament en un envelat que es muntava davant el local (algun any s'havia arribat a fer a la vinya de Cal Venancio, i fins i tot a l'era de Cal Carbó), però a partir de la inauguració de la pista de la Casa de la Vila passaria ja, definitivament, a celebrar-se en aquest lloc. La Societat s'encarrega de la organització de la Festa Major (LA PARRA, 1996).</p> | 41.3608000,1.7758400 | 397609 | 4579533 | 1921 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Alt valor social. La data es troba inscrita en un totxo a la façana principal, a la dreta de l'espectador. Al costat de l'edifici actual hi havia hagut l'antiga carniceria del poble. | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||||
| 40338 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila | <p>INVENTARI DE PATRIMONI (1990) Inventari d'Immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2520 ACCN. LLIBRE DEL COMÚ D'AVINYONET I GUNYOLES FET LO ANY 1815 Arxiu Municipal d'Avinyonet del Penedès. LLOPART, Pere (1979) 'Història'. Arrels. Revista juvenil. Avinyonet del Penedès. Agost, 1979.</p> | XX | L'última restauració de l'edifici va eliminar els guixos decorats originals que es conservaven als sostres. | <p>Edifici aïllat, de planta rectangular i pis d'alçada. Té unes proporcions considerables. La façana està arrebossada i pintada en color crema, amb sòcol de color gris. La composició de la façana es desenvolupa en set eixos, disposats en tres cossos, un de central i dos de laterals, que es desenvolupen de la següent manera: un central, avançat i de major altura que els 6 restants, que es situen en número de 3, a banda i banda del central, que marca el centre de la composició arquitectònica. Aquest eix central forma un cos elevat i rematat mitjançant cornisa moltllurada i graonada que enlaira la composició. A sota del remat hi ha l'escut del municipi, amb les claus de Sant Pere, pintat de color vermell. Una balconada d'obra que forma el balcó presidencial sobresurt al primer pis de l'edifici, i està decorada amb traceria de trifolis, aquest element protegeix una obertura tripartita que completa el balcó. Tota la resta d'obertures presenten trencaigües d'obra. Una motllura horitzontal remarca la separació dels pisos. Les finestres són dobles al pis baix, i senzilles al primer pis, llevat de l'obertura del balcó central. A la part posterior de l'edifici hi ha uns interessants pilars d'obra que sustenten el pis. De l'interior s'han de destacar la reixeria, obra segurament local, els vitralls que tanquen algunes obertures i les columnes toscanes de fusta treballada, així com les escales d'accés al primer pis, amb barana de ferro forjat amb decoració floral i el balcó de racó interior de l'habitatge del mestre.</p> | 08013-28 | Les Cabòries 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>L'antic Ajuntament i escola pública havien estat situats en terrenys propietat dels Senyors de Can Porràfols, al carrer del Carme, en un solar al costat del local de la Societat La Parra. Sembla que durant un temps, essent alcalde Jacinto Pinyol, l'Ajuntament estava ubicat a la pallissa de Baqués (any 1843) (LLIBRE DEL COMÚ, 1815). Com que l'edifici estava ruïnós, doncs era fet de fang, s'edifica el nou Ajuntament i col·legis en terrenys dels senyors Font Rius i Pere Ràfols, de la masia de Can Ràfols dels Caus. Aquest Ràfols era aleshores l'alcalde i no tan sols va donar el terreny, sinó que també va costejar les obres. Els constructors van ser els 'Badocs' de Cantallops. El fuster que va fer tota l'obra de fusteria de l'edifici va ser Pere Llopart Marcé, més conegut com 'el pinta pedrissos'. El nou edifici va donar peu a formar-se el carrer Pere Ràfols, amb cases fetes per gent que vivien a Les Gunyoles, poble que anava a menys degut a que no tenia carretera i el camí quan plovia era intransitable per les fangueres que es formaven (LLOPART, 1979) . Està inscrit al registre de la propietat de Vilafranca del Penedès, llibre 11 d'Avinyonet, fol. 250, finca 805. En les Actes de l'Ajuntament d'Avinyonet conservades a l'Arxiu Municipal , corresponents a una sessió de l'any 1850, es troba el costum de com els regidors passaven el càrrec als seus successors. Que consistia en que se li posava a la mà dreta el bastó de comandament, en senyal de quedar ja possessionat del seu càrrec (a l'Ajuntament es conserven els bastons dels segles XIX i XX)</p> | 41.3608900,1.7794200 | 397908 | 4579539 | 1909 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40338-foto-08013-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40338-foto-08013-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40338-foto-08013-28-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Josep Llopart | Número 9 a l'inventari d'immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal d'Avinyonet del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. A la plaça de la Vila es van plantar unes acàcies al davant quant es va construir Com a petita col·lecció, es conserven tres bastons de comandament dels segle XIX i XX. | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||
| 40343 | Fons geològic i paleontològic procedent d'Avinyonet al Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-geologic-i-paleontologic-procedent-davinyonet-al-museu-de-vilafranca | <p>Inventari del Museu de Vilafranca-Museu del Vi</p> | Les col·leccions es troben en general en bon estat de conservació | <p>Sense precisió de l'indret de recollida (que no es pot facilitar pel Museu, per condició expressa establerta a les donacions corresponents), existeix dintre el fons de reserva i exposició del Museu una col·lecció de fòssils de la que es transcriuen els següents camps: l'inventari corresponent, amb la expressió del número de registre, el nom comú paleontològic, el tipus d'element, així com la font d'ingrés. Es presenta a continuació la relació de materials, ordenada per agrupacions tipològiques, descrivint cadascun dels elements i en els casos que no es fa expressió de la font d'ingrés és perquè aquesta es desconeguda: ALGA: regs. 4643, 4644, 4649, 4652 (algues calcificades, font d'ingrés Lluís Mossèn Via); 4662 (algues calcificades) BIVALVA: reg. 2610 (motlles intern i extern), 6045, 8245 (motlle, font d'ingrés Lluís Mossèn Via), 6060 (conquilles, font d'ingrés Rossend Olivella), 6066, 7931 (valves, font d'ingrés Rossend Olivella), 6070, 7721 (conquilles, font d'ingrés Lluís Mossèn Via), 6104, 6161, 7805, 7814 (valves, font d'ingrés Mossèn Lluís Via), 6113, 6128 (motlle, fons d'ingrès Lluís Mossèn Via), 6162, 7952 (valves), 6614 (motlle intern, font d'ingrès Lluís Mossèn Via), 6626 (valves, motlles intern i extern, font d'ingrés Lluís Mossèn Via), 6772, 8351, 9814 (motlle intern), 7750 (motlle), 8286, 8342 (valves, font d'ingrés Jordi Plans), 9882 (valves, motlle, font d'ingrés Jordi Plans) BRAQUIÜR: reg. 15.201 (closca, font d'ingrés Lluís Mossèn Via); 15.274 (closca, font d'ingrés Rossend Olivella). BRETXA TRAVERTÍNICA: reg. 3240. CORALL: esquelets de coralls, regs. 4701 (font d'ingrés Rossend Olivella), 4709, 4717, 4718 (font d'ingrés Jordi Plans), 4720 (font d'ingrés Lluís Mossèn Via) , 4728 (font d'ingrés Lluís Mossèn Via, Rossend Olivella, Pere Giró Romeu), 4752 (font d'ingrés Juan Miret Soler), 4788 (font d'ingrés Lluís Mossèn Via). EQUÍNID: reg. 12.091, 12.093 (esquelet, font d'ingrés Rossend Olivella).Microfòssil: reg. 2022 (esquelet, font d'ingrés Lluís Mossèn Via); 15.364 (font d'ingrés Jordi Plans); 15.366 (font d'ingrés Rossend Olivella) GASTERÒPODE: reg. 9929, 9952, 9959, 10.219, 10.260, 10.263, 10.268, 10.470, 10.473, 10.486, 10.494, 10.501, 10.507, 10.523, 10.541, 10.544 (conquilles, font d'ingrés Lluís Mossèn Via); 9935, 10.265 (conquilles); 9979, 10.499, 11.504, 11.565 (conquilles, font d'ingrés: Lluís Mossèn Via, Rossend Olivella, Pere Giró), 9994, 10.000, 10.498, 10.503, 10.548, 11.586 (conquilles, font d'ingrés Rossend Olivella), 10.204, 10.222, 10.233 (conquilles, font d'ingrés Jordi Plans); 10.249, 10.264, 11.611 (motlle extern, font d'ingrés Lluís Mossèn Via), 10. 253 (motlle intern, font d'ingrés Lluís Mossèn Via), 10.283, 10.497 (motlle intern, font d'ingrés Rossend Olivella); 10.295 (motlle intern i extern, font d'ingrés J. Ferrer); 10.369, 10.466, 10.492, 10.493, 10.536, 11.502, 11.721 (conquilles, font d'ingrés Jordi Plans); 10.454, 10.465 (conquilles, font d'ingrés Ramon Manyé); 12.299 (conquilles, font d'ingrés Lluís Mossèn Via i Moraleja); 10.562, 11.508 (conquilles). NAUTILUS: reg. 11.743 (motlle intern, font d'ingrés Lluís Mossèn Via) PEIX: reg. 12.123 (espina caudal i dents, font d'ingrés Jordi Plans) SENSE ESPECIFICAR: reg. 2541; 12.045 (esquelet, Lluís Mossèn Via)</p> | 08013-33 | 08720 - VILAFRANCA | <p>Aquestes col·leccions que augmenten el fons de reserva paleontològic del Museu de Vilafranca-Museu del Vi procedeixen de donacions fetes per gent que va recol·lectar aquests exemplars dins el terme d'Avinyonet, encara que per normes internes de la institució no sabem l'indret exacte de la seva procedència. Els donants van ser els següents: Rossend Olivella, Lluís Mossèn Via, Jordi Plans, Juan Miret Soler, a més altres dels que no figura el nom.</p> | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40343-foto-08013-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40343-foto-08013-33-3.jpg | Legal i física | Cenozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Per imperatiu intern del Museu, que considera aquesta una mesura de protecció patrimonial, no figura a l'inventari facilitat per la institució l'indret exacte de recollida dels materials. Las fotos que apareixen dins aquesta fitxa corresponen als següents materials: Fotografia 1- Venus MV-8.351 Fotografia 2-Turritela rotifera Fotografia 3- Ostres gryphoides MV-6.161 | 123 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||
| 40378 | Antics goigs d'Avinyonet del Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-goigs-davinyonet-del-penedes | XVIII | <p>Conjunt d'antics goigs que es cantaven en determinades festivitats. Els més antics que s'han trobat a Avinyonet són els de la Mare de Déu de Llinda, els de Sant Sebastià (als Gorgs), i els de Sant Salvador (a les Gunyoles). Es tracta d'unes composicions poètiques fetes per ser cantades, en llaor de la mare de Déu de Llinda i de Sant Sebastià i Sant Salvador. DE NOSTRA SENYORA DE LLINDA. Impressor Pere Alagret. Hi ha una impressió més antiga feta a l'Impremta Social de Vilanova i Geltrú l'any 1931 (col·lecció particular Oriol Puig Vidal) El text es com segueix: Oh Divina Emperadora Més que rosa en hermosura Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Molta gràcia os envià Lo Sagrat Emmanuel, Quan l'Àngel Sant Gabriel Maria os va anomenà; Nom de Gràcia donadora Per a tota criatura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Lo parir fou maravella Sens dolor i sens pecat, Al Verb de Déu Encarnat, Restant Vós sempre donzella: Suprema desterradora Del pecat y sa amargura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Los tres Reys del Orient, En Betlhem vos visitaren, I vostre Fill aodraren, Seguint lo Estel resplandent: Sent Vós la Estrella, Senyora Del Empíreo y sa hermosura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Fou gran goig i sublimat Senyora aquell que tinguereu Qun Vós del Sepulcre vereu A Jesús ressucitat, Triomfant en aquella hora Del Infern i presó obscura: Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. En Llenguas lo Esperit Sant, Sobre'l Col·legi baixà, I si a ells los illuminà, en Vós fou més abundant: puix la llum consoladora vos adornà de hermosura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. També aquí en lo mas de Llinda Teniu Vós Santa Capella, Donant sants consols en ella Com font que sempre se'ns brinda De gracias dispensadora Apartant tota negrura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. De Sant Sebstià la gent, En Vós té gran confiança, Puix qualsevol cosa alcansa Demanant devotament: Grans i xichs per Protectora Tenirvos tothom procura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. TORNADA Puix sou la Consoladora En la major apretura: Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura.</p> | 08013-68 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Cada Dilluns de Pasqua, la gent de Sant Sebastià dels Gorgs i dels voltants s'aplega a la capella de Llinda. Després de la celebració eucarística, que es fa davant la capella romànica, els feligresos canten els tradicionals Goigs de Nostra Senyora de Llinda, i exactament el mateix s'esdevé amb motiu de les altres festivitats de Sant Sebastià i Sant Salvador. L'origen d'aquestes composicions ja es troba al segle XII dins la literatura llatina medieval Catalunya, i hi ha diverses mostres en vers des del segle XIV -alguna de les quals podria ésser anterior- dels goigs terrenals; la més famosa i una de les més antigues és la 'Ballada dels goigs de nostra Dona en vulgar català a ball rodó', conservada al 'Llibre vermell de Montserrat'. De la Mare de Déu, hom passà, ja al mateix segle XV, a Jesucrist i als Sants. Des del segle XVI els goigs són impresos en fulls solts i propagats per les confraries i a les esglésies, als santuaris i a les ermites de tot Catalunya, amb texts sovint únics a tot arreu, però amb variants segons les diverses edicions. Durant els segles XVI-XVIII els goigs -composts a vegades per poetes coneguts, o per versificadors afeccionats, foren un instrument de conreu i de conservació de la llengua, i amés es van utilitzar sovint amb finallitats polítiques o burlesques.</p> | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40378-foto-08013-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40378-foto-08013-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40378-foto-08013-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La foto número 3 és una reproducció d'un altre goig que es conserva a l'interior de la capella de Llinda | 98|94 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||||
| 40403 | Costums religiosos desapareguts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-religiosos-desapareguts | <p>AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>1.EL RITUS DEL SALPÀS. Com a tot arreu, a cases i masies es feia per Setmana Santa la cerimònia del 'Salpàs' o benedicció de les cases, ritus aquest que durava el temps de fer la benedicció de tot el terme. Es parava taula amb unes tovalles ben blanques la sal i el llorer, i el capellà aplicava la sal a la porta de la casa mitjançant una canya. A la masia de Can Montergull i altres, encara es visible la creu on s'aplicava la sal a l'entrada de la casa. 2. ELS TOCS DE CAMPANES A les Gunyoles d'Avinyonet, en els enterraments, les campanes els deien: -Jau mort, mort jau... 3. RESAR EL ROSARI. 3.1. A principis del segle XX, totes les famílies resaven cada dia el rosari i s'agenollaven en recitar la Salve. 3.2. Cada cap de mes es feia una processó, tot resant el rosari, a les Tres Creus. També el dijous i divendres Sant. Sembla ser que la Confraria de Nostra Senyora del Roser de Les Gunyoles era l'encarregada d'organitzar aquest ritus. Cada any s'anaven rellevant les cases encarregades, així com també les processons de cada cap de mes, resant hi el rosari fins a les 'Tres Creus' (PUIG I BOSCH, 1912). 4. L'ANGELUS. Quan treballaven al camp o a la vinya, en sentir l'Àngelus s'agenollaven tot resant l'Avemaria. 5. REPARTIMENT DE GARLANDES. Per Sant Isidre, A Les Gunyoles, els administradors recorrien el poble, casa per casa, amb una panera de garlandes beneïdes, a talls i una banya. Obsequiaven amb un tros de garlanda cada família i, amb la banya, feien una creu a la porta principal. 6. SUBHASTA DE GARLANDA. A Les Gunyoles, per la festa del Roser, organitzada cada any per una família diferent, aquesta família que tenia al seu càrrec l'organització, regalava una garlanda als administradors perquè tenien cura de passar una capta per l'església. Després, aquesta crespella, juntament amb d'altres, era subhastada a la plaça de l'església, a benefici del Sant. La crespella, o garlanda grossa, també servia per la diada del Roser (PUIG I BOSCH, 1912). 7. SUBHASTA DEL PEU DEL PORC. A Les Gunyoles, per Sant Antoni, quan les famílies ja havien matat el porc i havien fet el present al senyor rector, aquest subhastava a la plaça un peu de porc per al manteniment de la Confraria de Sant Antoni. 8. PA DE MORTS. A Les Gunyoles, i amb motiu dels funerals d'un familiar, les cases riques donaven el 'pa de morts'; el repartien entre els pobres, mentre aquests resaven un parenostre pel difunt a la plaça. 9. OFERTORIS A L'ESGLÉSIA. A Les Gunyoles, als ofertoris, el poble donava preferència als amos i mestresses. 10. LA RIQUESA SOTA TÀLEM. A Les Gunyoles, les processons passaven pel davant de les cases més riques, i els seus propietaris eren els qui portaven el tàlem. 11. REPARTIMENT DE GARLANDES I BANYA. També a Les Gunyoles i pels Sants Innocents, els administradors de Sant Isidre passaven per les cases repartint trossos de garlandes o coques a 'talls i una banya' i fent, de passada, una creu a la porta de les cases. 12. FER UNA CREU A TERRA. Abans d'escampar la llavor en un camp, en començar la sembra, els pagesos de les Gunyoles feien una creu a terra amb un arreu, tot resant perquè Déu multipliqués aquella sembra (any 1885). 13. COSTUMS DE FERTILITAT. Quan se celebraven unes noces, els pabordesos de Sant Isidre esperaven als nuvis a la plaça amb una faixa, un ram i la morratxa, recitant versets per a fer saltar dinerets (PUIG I BOSCH, 1912). Altre versions recollides: lligaven una cinta que travessava la plaça, i el nuvi havia de saltar-la i donar una almoina als escolans. Altres dades: els pabordesos amb la faixa els hi barraven el pas als nuvis a la plaça. A la núvia (l'altra versió diu que a la parella) la ruixaven amb aigua d'olor, recitant a la vegada uns versets per fer-los saltar uns dinerets. També es ruixava amb l'almorratxa per la festa de Sant Pere d'Avinyó els administradors de la confraria: les dones ruixaven i els homes recollien l'almoina amb la safata del sant.</p> | 08013-93 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40403-foto-08013-93-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | (Continuació descripció) 14. CICLE FESTIU: 14.1. El dilluns de Pasqua es celebrava i es celebra encara l'aplec a l'ermita de la Mare de Déu de Llinda a Sant Sebastià dels Gorgs. A Les Gunyoles a Cal Forner es feien garlandes per Pasqua i es regalava una grossa amb fruita i ous a les Caramelles, i altra que es rifava pel ball de Pasqua. 14.2. El 6 d'agost, Sant Salvador, patró de les Gunyoles. 14.3. Santa Teresa era l'advocada contra la llagosta a Sant Pere d'Avinyó. És també la patrona 'moderna' de Cantallops. 15. CARNAVAL I QUARESMA. 15.1. DILLUNS DE CARNESTOLTES. El jovent anava a ballar a un altre poble, tot el dia, i els d'aquest venien a Les Gunyoles. 15.2. DIMARTS DE CARNAVAL. Els joves passaven per les cases disfressats acompanyats de dos ninots que ballaven, el Vellot i la Vellota, les gralles feien música i els nois captaven per la festa. Després cremaven aquestes dues figures. 15.3. DIMECRES DE CENDRA. El poble assistia al 'All i oli' menjant peix, i a última hora enterraven el Carnestoltes. 16. L'1 DE MAIG es feia la benedicció del terme, organitzant-s'hi una processó que arribava a la Creu d'en Llanes (PUIG I BOSCH, 1912). 17. Està documentat al segle XVI a la parròquia de Sant Pere d'Avinyó, el costum de deixar en el testament una ofrena de misses, costum aquest que era anomenat de Sant Amador (ESCOFET, 1981). | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||||
| 40406 | Fons arqueològic d'Avinyonet al Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-davinyonet-al-museu-de-vilafranca | <p>Com a materials arqueològics procedents d'Avinyonet, al Museu es troben sense inventariar, conservats als magatzems els materials següents, agrupats per jaciments i caixes: : 1. CAL BOU/CAMÍ CAPELLA LLINDA. 1 Varis. 2. CAL MARCEL. 1 Varis. 3. CAN FERRET. 1 Mitjana. 4. CAN RÀFOLS DELS CAUS. 1 Varis. 5. COLUMBARI DE L'ARBOÇAR. 1 petita (a destacar dins d'una capseta vidres romans). 6. COVA DEL FONDO DE LA COVA. Varis. 7. ESTEBAN FONTANALS. Varis. 8. GORNER. Varis. (En realitat és 1 nucli (?) de sílex). 9. LA TORRE. Varis. 10. MAS BERTRÀN. Varis. 11. MAS SUNYER. 1 Mitjana. 12. MONTRAGULL-MONTARGULL / VINYA D'EN ROMEU. 1 Varis. 13. SANTA MAGDALENA. 1 Varis. 14. SANTA SUSANNA. 1 petita. Inventariats: A la sales d'exposició: Número de registre : 2782 Nom de l'objecte : vas Ubicació : sala-17/vitrina-39/prestatge-2 Font d'ingrés : Pere Giró Romeu Lloc recol/jaciment: Avinyonet del Penedès Als magatzems: Número de registre : 7143 Nom de l'objecte : tallant metàl·lic Ubicació : colomar Font d'ingrés : Xavier Esteve Lloc recol/jaciment: Avinyonet del Penedès Número de registre : 7145 Nom de l'objecte : baioneta Ubicació : Colomar Font d'ingrés : Xavier Esteve Lloc recol/jaciment: Avinyonet del Penedès Número de registre : 7146 Nom de l'objecte : baioneta Ubicació : Colomar Font d'ingrés : Xavier Esteve Lloc recol/jaciment: Avinyonet del Penedès</p> | 08013-96 | 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40406-foto-08013-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40406-foto-08013-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40406-foto-08013-96-3.jpg | Legal i física | Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Foto 1,La Torre; Foto 2, Can Ferret; Foto 3, Cova del Fondo de la Cova. | 80|81|83|85|76 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||||||
| 40508 | Dites i corrandes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dites-i-corrandes | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>DE CAIRE GEOGRÀFIC I LOCALISTA: De Sant Pau són les boniques, A Lavern ja no ho són tant, A les Gunyoles, gitanos, I a Sant Cugat, la flor del camp. Entre Cantallops i Avinyonet, No en farem un pam de net. Cantallops, bona gent, Les Cabòries, per manar, Les Gunyoles, per cantar, I l'Arboçar i Sant Sebastià Només els volen per pagar. A les Gunyoles són gitanos, A sant Cugat, uns morts de fam, I els de Sant Pere, La flor del camp. DE CAIRE METEOROLÒGIC: A l'Arboçar es pronostica el temps amb aquesta dita: 'Garses cap a muntanya, mal temps al pla' . (SADURNÍ, 2001: II, 37) A Sant Pere Molanta diuen: 'Si sents les campanes de les Gunyoles, pluja segura'. (SADURNÍ, 2001: II, 37)</p> | 08013-198 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40508-foto-08013-198-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||||||
| 40509 | Nadales | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nadales | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>NADALES A Betlem fou nat el fill de Maria, A Betlem fou nat en una establia. Amb tanta pobresa naixia el Senyor, sense tenir tela ni drap de cotó. Els àngels del cel li fan melodia, Cantant vora d'ell amb gran harmonia. Tot el cel cobreixen encens i claror, Per fer saber al món la nova millor. Per salvar els homes i tots els mortals, Ha nascut Jesús la nit de Nadal. (Joan Via i Canals, Sant Sebastià dels Gorgs, oïda de la seva àvia que la va aprendre cap a la dècada de 1840) Mare Verge i sant Josep Volen complir una promesa, Se n'anaren a Betlem, Aquella ciutat tan bella. Sant Josep agafa el burret, La Verge la somereta, El bou no vol caminar I sant Josep li punxa l'esquena. Dalt del cel tingueu posada, Dalt del cel... (Les Gunyoles, Jaume Ràfols, 1918) Baixa a obrir la porta Que farem un sopar bo, Mataràs una gallina I per entrant un capó I per darrera passada Fes matar el millor moltó. Aniràs baix al celler, Pujaràs vi del millor, Botifarra i llonganissa I tot el que els sàpiga bo. Quan haguérem ben sopat Vareb fer un xic de so, Sant Josep fa la camada, La Verge fa el saltiró, El bon Jesús dues girades De punteta i de taló. (Francesca Taulats, l'Arboçar, oïda l'any 1866) Ai, Josep, vostre fill m'enamora, Tan petit, tan petit i no plora, Tan petit, tan petit. Si em voleu llogar, Sóc una minyona, Sé cuinar i pastar, Sé fer l'olla bona. Sé rentar els plats, Sé rentar la roba, Cuidaria el nin I la vostra esposa (Joan Via i Canals, Sant Sebastià dels Gorgs, oïda dels anys 1840)</p> | 08013-199 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40509-foto-08013-199-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||||||
| 40510 | Toponímia popular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toponimia-popular | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>AVINYONET: A la seva terra hi va molt bé el conreu de la vinya. CANTALLOPS: Els llops, prop de les cases del poble, udolaven cada nit en temps antic. LES CABÒRIES: Els seus primers pobladors baixaren de les Gunyoles i, a vegades, en anar a fer la casa, els deien; 'Esteu carregats de cabòries'. LES GUNYOLES: En la torre romana hi habitaven moltes cigonyes. D'aquest nom li ve l'actual. SANT SEBASTIÀ DELS GORGS: El nom de sant prové del monestir que li era dedicat. El segon és degut als clots d'aigua o gorgs; avui encara l'aigua s'hi atura, a baix, al torrent.</p> | 08013-200 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40510-foto-08013-200-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||||||
| 40988 | Oracions | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracions | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>ORACIÓ EN ANAR A CONFESSAR Dimoni, fuig del cor, Del cor i de la memòria, Jo me'n vaig a confessar Amb el rei etern de la Glòria. (Avinyó. 1945) ORACIÓ EN SORTIR DE CASA Ens n'anem a missa Amb tot el bon intent. Déu ens guardi del dimoni I de mala gent (Consell Puig, les Gunyoles, 1957) ORACIÓ TOT FENT FOC LES MESTRESSES Foc colgo, foc hi hai La Verge Maria per casa vagi. Foc colgo, foc hi haurà, La Verge Maria per casa anirà. (Consell Puig, les Gunyoles, 1955) ALTRES ORACIONS: El parenostre major: Qui la sap i no la diu A l'infern se'n va captiu, Qui la sent i no l'aprèn Déu li fa recordament, i qui la sap i no l'ensenya El seu cor passa gran pena. (Avinyó, 1943) PREGÀRIES PER MILLORES METEOROLÒGIQUES: ORACIÓ PIDOLANT BON TEMPS: Gloriós sant Pere, màrtir, Guardeu-nos de pedregada Per tota aquesta anyada. (Avinyó, 1945) Senyor, si és en vostra llei, en vostra justícia, en vostre amor i en vostra misericòrdia, que vingui, Senyor, un raig de llum del vostre diví amor, que il·lumini les consciències i les intel·ligències de tots, que es compleixin, Senyor vostres divines lleis. Amor i vida per a tots. Amén. (Avinyó, 1945) Pedra no, aigua sí. Déu, guarda els béns de tothom! (L'Arboçar, 1944). Santa Bàrbara va pel camp Tota vestida de blanc, De blanc i de negre Jesús!, com llampega! (Maria Rubió, l'Arboçar, any 1944) ORACIÓ PER QUAN HI HAVIA TEMPESTAT Santa Bàrbara, santa Elena, Santa Maria Magdalena, Totes tres van per un camp Vestides de negre i blanc Amb la llum de l'Esperit Sant. Qui tres voltes hi dirà, Tro ni llamps no el tocarà (Tres voltes recitada, amb un parenostre per cada santa) (Les Gunyoles, 1960) ORACIÓ A LA POSTA DE SOL. El sol ja se'n va a la posta, Bon Jesús, deu-nos la mà, Que sense l'ajuda vostra No em puc tenir ni passar. (Agenollant-se al tros i traient-se el barret) (Les Gunyoles, 1918). ORACIÓ DEMANANT PROTECCIÓ No em temptaràs, malvat, No em temptaràs mai pus, El dia de Santa Creu de maig Vaig dir mil vegades Jesús. (Les Gunyoles, 1880)</p> | 08013-202 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40988-foto-08013-202-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||||||
| 40990 | Rondalla del cep del dimoni i l'esbarzer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-del-cep-del-dimoni-i-lesbarzer | <p>Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>Nostre Senyor baixava de les muntanyes de Montserrat i a l'entrada d'Hostalets de Pierola es trobà amb el dimoni. Altres vegades ja havia ocorregut, i en aquests casos, el diable sempre tenia les de perdre. Aquesta vegada li digué: 'Fusteret, vols jugar a qui farà una planta millor?' Nostre Senyor ni li va contestar, però en pocs moments, un cep s'emparrava per un arbre que hi havia prop del camí, amb un penjoll de rossos raïms. El dimoni quedà tan bocabadat en veure un cep tan bonic que, tot nerviós, es posà a fer-ne un de semblant. Però allò que li sortí era més aviat un esbarzer, negre, ple de punxes, una veritable porqueria! El dimoni quedà tan avergonyit que desaparegué com per art d'encant. De llavors ençà, a l'esbarzer li quedà la mala anomenada de 'cep del dimoni' per part de tota la pagesia. (Josep Carreras, les Gunyoles, 1957) Una altra versió amb el mateix foins però sense dimoni seria la següent: ELS TRES CONSELLS AGRÍCOLES DE NOSTRE SENYOR. Diuen que Nostre Senyor li digué al gram en acabar-lo de crear: 'Arrela ben fortament a dins de la terra perquè els bons pagesos voldran fer-te perdre la mena'. A l'esbarzer li aconsellà: 'Esgarrapa fort allà on puguis perquè tindràs feina per poder sobreviure' El cep fou tranquil·litzat d'aquesta manera: 'Tu rai!, no patiràs ni mica ni gens; tot al contrari, seràs la planta més estimada de l'home. Dels teus raïms rossos n'extrauran un suc tan deliciós, anomenat vi, que cada vegada que els homes i les dones alçaran el porró, es sentiran tan feliços que et beneiran pels segles dels segles'. (Josep Carreras, les Gunyoles, 1956).</p> | 08013-203 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-13 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||||||
| 40992 | La parla local: expressions i vocabulari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-parla-local-expressions-i-vocabulari | <p>Informació oral Ton Ràfols, veí de les Gunyoles, març 2003 SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>A més de la pronunciació local de determinades paraules, com poden ser: CARRELADA per carrerada o MICOLAU, per Nicolau, PALMITO per margalló, MARGALLÒ per jonc ('juncus sp') o FERLANDO, per la castellanització de Ferrán=Fernando, etc... es troben tot un conjunt d'expressions que resulten patrimoni oral del municipi, i que es transcriuen a continuació en agrupacions temàtiques: FÓRMULES DE DICCIÓ: Saltar com un cabrit (L'Arboçar) Ser més lleig que matar un pare (Avinyó) Fes-li fer la senyora (=moure una cosa tot balancejant-la) (Avinyonet) VOCABULARI DEL VINYATER: -DEL TEMPS: -Boira salada: mata tota floració dels arbres, principalment la dels garrofers (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 49) -Cap de boira: núvol que deixa anar quatre gotes (l'Arboçar) . (SADURNÍ, 2001: II, 50) -Fer roviscol: pluja molt fina (L'Arboçar) . (SADURNÍ, 2001: II, 51) -Gambirots: núvols petits i lleugers que corren pel cel empesos pel vent sense cap malícia (L'Arboçar) . (SADURNÍ, 2001: II, 51) -Núvols rodons: núvols que, quasi sempre, són portadors d'aigua (Les Gunyoles) . (SADURNÍ, 2001: II, 54) -DE LES FEINES I EINES: Espigolaires: dones que, la verema estant acabada, collien els gotims que havien quedat als ceps (L'Arboçar). Durant la feina de camp es va recollir un costum de les noies espigolaires durant la nit de Sant Joan (veure fitxa relativa als costums desapareguts). Fogots: branques de pi lligades que es feien servir al forn Sitial: lloc pla on es formava la carbonera -DEL CELLER: Sobremost: most que es treia de la portadora, abans d'esprémer els raïms (Cantallops) (SADURNÍ, 2001: II, 88) Vi reforçant: Vi blanc amb brots de romaní, de què se servien per reforçar els infants, amb una cullerada havent dinat (L'Arboçar) . (SADURNÍ, 2001: II, 92) Xarops. Les mestresses eixerides coïen sucre amb una barreja de vi i aigua, fins que s'espesseïa, i hi afegien, més tard, substàncies medicinals. A les Gunyoles es feia el xarop de pàmpol. A l'Arboçar, el xarop de les cinc arrels (SADURNÍ, 2001: II, 92). TOPOGRÀFIC: La gent que viu a la zona del carrer de Montjuïc i immediacions deia tradicionalment: 'vaig en lloc', en referir-se a anar a la zona de l'església (Informació oral Ton Ràfols, veí de les Gunyoles, març 2003).</p> | 08013-204 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40992-foto-08013-204-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||||||
| 40994 | Medicina popular i curanderisme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/medicina-popular-i-curanderisme | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>HERBES REMEIERES: L'all ho curava tot! La diabetis desapareixia si es menjava una cabeça d'alls en dejú. Per al mal de queixal se'n posaven un gra a la boca. Si atacava el reuma, all. Si no volien ferir-se, menjaven un all al matí durant nou dies. Si picaven els penellons, els fregaven amb un all vell. Per al mal de gota, menjar com més alls millor! All i vi, remei dels pobres (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 115) La genciana. La seva arrel era un bon tònic per a les anèmies. En una tassa de cafè, plena d'aigua, hi posaven en remull un bocí d'arrel de genciana, deixant-la de 12 a 24 hores en remull. Es prenia en dejú. A l'Arboçar prenien genciana per rebaixar la pressió. Si vols agafar gana, pren en dejú la genciana (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 117) El noguer. Les seves flors, seques, donaven excel·lent resultat per a totes les afeccions de ronyó, i les seves fulles s'usaven per a rentats vaginals i combatre penellons: 10 grams per 1 litre d'aigua. Les seves arrels, bullides, feien baixar la febre. També es feia servir per purificar la sang, treure grans panses i furóncols: 2 litres d'aigua de noguer bullida, 20 gotes de tintura de iode, dos dies a sol i serena i beure'n en dejú un quart de litre (Les Gunyoles) (SADURNÍ, 2001: II, 118) La Rosella era molt utilitzada per a la tos dels infants, els calmava i els deixava dormir (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 119). TRACTAMENTS DE DIFERENTS MALS: Era costum entre les mestresses d'Avinyonet comprar a les dones dels pastors que feien la transhumància, oli de ginebre i trementina, per tal d'eliminar els cucs de la canalla. Aquestes venien amb els seus marits des de les terres altes i la gent gran les recorda portant unes faldilles molt llargues (Informació oral Ca la Modesta, març 2003). Carregament de pit i tos. S'eliminava amb una untura al pit del malalt composta de greix de gallina i ranci de porc (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 121) Mal de coll. Desfeien segó en una mica de vinagre i ho escaldaven fins a aconseguir una pasta ben espessa que aplicaven tot voltant el coll del malalt. Més aviat ho feien a l'hora d'anar a dormir (Cantallops) (SADURNÍ, 2001: II, 122). Es coneix l'existència d'un sanador que curava el mal de coll a Sant Sebastià dels Gorgs: l'avi de ca l'Anita. També es curava el mateix mal amb torrades amb alls posades al coll (informació oral Mas Bertràn, 2002).. També la flor de saüc s'aplicava en compreses calents per a diferents mals (informació oral Mas Bertràn, 2002). Oracions supersticioses per guarir el mal de ventre: Entre l'art i la tina Estava el Redemptor, A gust de la senyora I a disgust del senyor. Jesucrit, Nostre Senyor, amo bo i mestressa mala, Llit mullat i poca palla, Mal de ventre en terra caiga (Un paper de safrà damunt el llombrícol del malalt, tres vegades els versets i nou parenostres. Les Gunyoles, any 1945) (SADURNÍ, 2001: II, 169) Oració per guarir talls: Cristo i serres van a Roma, En serres se'n van, Cristo se'n torna. Mori serres, viva Cristo, Per la fe de Jesucristo. (Josep Romeu, Avinyó) Oració per guarir la vista i 'desfetes' (mal d'ulls): Herba de la desfeta, Tu que ets anada i no ets curada, Per la virtut que tens I Déu te l'ha dada, Per què diem t'ha ben feta? Perquè em curi la desfeta. Clara és la lluna, clar és el sol. (Amb nou fulles d'herba de la desfeta es senyava l'ull malalt. Les Gunyoles, 1955) Oració per curar les angines: Nostre Senyor i sant Pere van per un camí, Troben sant Magí i li diuen: -Magí, Magí, què fas aquí? Suqeu-les d'oli del llum I se't tornaran pansides (Els sanadors les 'trencaven' masegant un xic el canell o puny de la mà dreta, buscant 'el nervi', i després fregaven l'altre nervi del coll. Josep Carreres, les Gunyoles, any 1948) Conjur per fer-se passar el flat: Mata ets, mata seràs, Si no em cures el flat Te'n recordaràs (Tot sostenint un brot de mata. L'Arboçar, 1946)</p> | 08013-205 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40994-foto-08013-205-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | (Continuació descripció) Per guarir de llomat (dolor als lloms): Gloriós sant Maure, Que a la font anau, Que de la font tornau, D'aquella font tan pura, Guariu a .. (el nom) Del llomat o espunyidura. Per guarir de trencadura un infant: Era molt estès tal costum. Es tractava de despullar la criatura trencada, a les dotze de la nit de Sant Joan, i dues persones, que acostumaven a ser els padrins, se la passaven l'una a l'altra pel mig d'un tronc de roure o alzina que havien obert abans verticalment. La primera deia: Sant Joan et passa i l'altre contestava: Sant Pere et traspassa. En altres pobles deien: Teniu, Joan, us la torno curada. L'operació es repetia tres voltes i els assistents resaven tres parenostres. La roba la deixaven a la soca de l'arbre, i si aquest continuava vivint, era senyal que l'infantó estava guarit. (A les Gunyoles, l'any 1942, a aquesta cerimònia hi assistiren una quarantena de persones, a prop de la font del Cuscó, i hi hagué galetes i vi bo per a tots) (SADURNÍ, 2001: II, 195). Els curanderos i curanderes curaven erisipeles, d'espatllat, desfetes, etc. (PUIG I BOSCH, 1912). Foto 1: del Costumari Català de Joan Amades: curació de trencats | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||||
| 40996 | Tradició culinària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-culinaria | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>MENJARS TÍPICS Rovellons confitats. Quan a la casa hi havia abundància de rovellons, les mestresses es dedicaven a confitar-los per a l'hivern. Després de rascar la seva terregada, els tiraven dintre una olla d'aigua i quan aquesta havia arrencat el bull, els treien i els posaven en aigua saturada de sal. També d'altres els cobrien de sal. No cal dir que aquests bolets, abans d'ésser cuinats, calia posar-los llarga estona en aigua clara perquè perdessin la forta salabror que portaven (Maria Rubió, l'Arboçar). El sopar del Divendres Sant. Era auster i vegetarià: enciam i brotons amb allioli (Avinyó, 1908). Escudella de congre. Al segle XIX, els arboçarencs enfeinats amb el transport de llenya, amb carros, acostumaven a menjar escudella de congre, que les famílies havien condimentat el dia abans i que els carreters escalfaven al foc amb una cassola. L'escudella era feta de mongetes, patates, col i congre (SADURNÍ, 2001, II:225). Pollastre amb bolets. Net l'animal i reposades les carns un parell de dies després de sacrificat, l'enfarinaven i el posaven en un recipient amb un sofregit de ceba, tomàquet, uns alls i salpebre, tot mullat amb el brou dels menuts. Després d'una bona estona de cocció, hi afegien els bolets. Total una hora i mitja de foc (SADURNÍ, 2001, II: 227). Vi reforçant: Vi blanc amb brots de romaní, de què se servien per reforçar els infants, amb una cullerada havent dinat (L'Arboçar) . (SADURNÍ, 2001: II, 92). Xarops. Les mestresses eixerides coïen sucre amb una barreja de vi i aigua, fins que s'espesseïa, i hi afegien, més tard, substàncies medicinals. A les Gunyoles es feia el xarop de pàmpol. A l'Arboçar, el xarop de les cinc arrels (SADURNÍ, 2001: II, 92). Tenien fama: les perdius de l'Arboçar i els espàrrecs de Sant Sebastià dels Gorgs. (SADURNÍ, 2001, II: 223). RECEPTES DE QUARESMA: 1/CONGRE ESCALIVAT. Es dessalava el peix prèviament salat, i es posava a la brasa, acompanyat de verdures com pebrots escalivats i d'una salsa semblant al romesco, picant. 2/ARROS AMB CONGRE. Es posen a bullir 2 'grills' d'all, 1 patata, 1 raig d'oli d'oliva i el congre dessalat. Quan ha fet una bona bullida es treu el congre. Es trituren tots el ingredients i finalment s'afegeix l'arròs (a vegades també s'afegeixen fideus) al brou, de manera que quedi caldós. 3/El dimecres de cendra es feia allioli per acompanyar el peix. Era un acte potser comunitari.</p> | 08013-206 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40996-foto-08013-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40996-foto-08013-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40996-foto-08013-206-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Lúdic | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Foto 1: pintures murals a Can Ràfols dels Caus, amb un bodegó de caça. Fotos 2 i 3: cuina de Can Ràfols dels Caus, amb un detall de la pica per dessalar el peix salat. | 98|94 | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||||
| 40998 | Refranyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refranyer | <p>INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>DEL MES DE MARÇ: No sóc l'abril gentil, Sinò el març, marçot, Que em revenjo de tot Matant ovelles i ovellots I si et descuides, a tu i tot A la vora del foc (Josep Carreras, Les Gunyoles) -DITES I REFRANER DE LA VINYA I EL VI: Abans de Sant Josep, no podis un cep (Sant Sebastià dels Gorgs) El vi purga el ventre, neteja les dents, mata la fam, apaga la set, cria bons colors, alegra els cors i fa venir la son (Les Gunyoles) (SADURNÍ, 2001: II, 104) El vi, vendre i penedir (Les Cabòries) (SADURNÍ, 2001: II, 104) Fins per Nadal, podar no et cal (Les Gunyoles) (SADURNÍ, 2001: II, 104) Pel juliol, el raïm ha de dur dol (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 107) Pel setembre, neteja tines, portadores i premsa (Les Cabòries) (SADURNÍ, 2001: II, 107) Per Nadal, ametlles torrades i un porronet de vi (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 107) 'Poda'm abans de ploure, cava'm abans de podar i esmagenca'm abans de florir', diu la vinya (Les Gunyoles) (SADURNÍ, 2001: II, 108) Quan madura la móra, la vinya ja és bona (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 109) Si canta el mussol abans de brotar el cep, any de vi (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 110) Terra de pi, terra de vi (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 110) Terra de romaní, terra de poc vi (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 110) D'ALTRES OFICIS: 'Qui fa calç, sempre anirà descalç' (Josep Esteve), que es refereix a l'escassa remuneració de l'ofici. 'Per Santa Teresa, blat estessa' ALTRES All i vi, remei dels pobres (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 115) Si vols agafar gana, pren en dejú la genciana (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 117) VARIA: La dona, casada o monja (Les Gunyoles) Les polles de gener són les que ponen primer (L'Arboçar) Per Sant Antoni, la perdiu busca matrimoni (L'Arboçar) Per Pasqua, ous de garsa (L'Arboçar) Per Santa Creu, el llop ja hi veu (L'Arboçar) El llop sempre caça lluny del seu cau (Les Gunyoles) Per Sant Joan, a treure gram (Les Gunyoles) Per Sant Martí, cau la pinya del pi (L'Arboçar) Quan plou, el pagès no es mou (INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002) Si plou per Santa Quitèria, la collita a la misèria (Les Gunyoles) Si plou per la lluna vella d'agost, any de bolets (L'Arboçar)- La vella mai no mata el porc en lluna vella de novembre (L'Arboçar) Fins per Nadal, podar no et cal (Les Gunyoles) Una nevada per Nadal, de mitja femada val (Les Gunyoles) Ase vell, carregat de vicis (L'Arboçar) Al burro vell, poc verd (Les Gunyoles) Faves amb moll, faves al coll (Les Gunyoles) Qui ordieja menjuqueja (L'Arboçar) Terra a muntanya afarta i enganya (L'Arboçar) Llaura amb bou i seràs ric (Avinyó) Pla de civada no val res (Avinyó) L'aigua i el pa no es poden negar (L'Arboçar) Quan el sol es pon i té calçada, l'endemà arengada (Les Gunyoles) Qui no reposa fa poca cosa (Avinyó) El temps és com una mula, no recula (Avinyó) El ruc és dolent per llaurar i bo per traginar (L'Arboçar) Al sant que no li tinguis devoció, no li facis oració (L'Arboçar)</p> | 08013-207 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40998-foto-08013-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40998-foto-08013-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40998-foto-08013-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Foto 1: medalló amb aus de la sala de costura ubicada a la darrera planta de la masia de Can Ràfols dels Caus. Foto 2: celler de la caseta. Foto 3: vinyes al pla de Santa Susanna. | 98|94 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||||
| 41026 | Fons documental de l'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-comarcal-de-vilafranca | <p>COLL I FONT, M. Carme (1995-1997) Annex a l'Inventari dels Capbreus de l'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès (Segles XIV-XIX). Director Laureà Pagarolas. Màster en Arxivística. Departament de Geografia i Història. Universitat Rovira i Virgili.</p> | <p>Es troben les següents sèries documentals relatives a Avinyonet : 1, Registre d'hipoteques (1849-1857) PUEBLO DE AVIÑONET Y GUNYOLES. 2, INDICE DE PERSONAS DEL PUEBLO DE AVIÑONET (1766-1862) 3, CAPBREUS: L'ARBOÇAR 98 Censos Pia Almoina 1674 167, Capbreu de la abadia de Sant Pere de les Puelles 1594/1626 354 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1502-1512), 362 (Confessions dels Enfiteutes de Sant Joan de Jerusalem, 1730), 371 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem 1685-1692) AVINYONET 14 (Capbreu de Montserrat, 1695, 53 (Capbreu de la Pabordia de Vilafranca, 1543-1545), 61 (Capbreu de la Pabordia del Monestir de Sant Cugat, 1606), 69 (Capbreu del Prior de Sant Cugat, 1639), 76 (Capbreu de la Pabordia del Penedès de Sant Cugat 1697-1703), 84-86 (Capbreus de la Pabordia del Penedès del Monestir de Sant Cugat, anys 1818, 1818 i 1919), 92 (Pia Almoina 1500-1504), 96, 98 (Censos Pia Almoina 1755-1756), 161 (Capbreu de Montserrat, 1549-1550), 163 (Capbreu Sant Pau del Camp, 1630), 164 (Capbreu Sant Pere de les Puelles, 1508/1509), 201 (Capbreu Bisbe de Solsona, 1620), 293, 373 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1705), 376 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1740-1744), 455 (Dotalia de institució del benefici baix la invocació de Sant Marc Evangelista de l'església de Vilafranca, 1630-1667) 677, 679 CANTALLOPS 164 (Capbreu Sant Pere de les Puelles, 1508/1509), GUNYOLES, LES 5 (Capbreu Monestir Montserrat, 1538-1541), 337-339 (Capbreus de la Rectoria de Sant Salvador de Les Gunyoles, any 1557-1558, 1594, 1631-1649), 351 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1446 fol. 61 s.f.), 353 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1502-1511), 354 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1502-1512), -355 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1536-1537), 360 (Confessions dels alous dins les possessions de Sant Joan de Jerusalem, 1609-1610), 368 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1658-1666), 372 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1704-1705), -355 , 373, 376, 461 (Capbreu de l'altar de Sant Marc Evangelista de l'església de Vilafranca, 1841), 465, 674, 675, 677, 680, 681, 717, 718. Altres capbreus de Les Gunyoles : Capbreu de Josep Salmoy de Les Gunyoles 1640 i 1684 ; 717, Capbreu de las rendes del celebrant missa 1744-718 i Capbreu dels Salvà, (1451 -1791) 1451-674, 1505-675, 1791-677, 1597-679, 1604-680, 1649-681. SANT SEBASTIÀ DELS GORGS 4 (Monestir de Montserrat, 1537-1541), 5 (Capbreu Monestir Montserrat, 1538-1541), 6 (Capbreu de Montserrat, 1608-1612), 8 (Capbreu de Montserrat, 1695), 13 (Capbreu de Montserrat, 1736) , 16 (Capbreu de Montserrat, 1778-1797), 55 (Capbreu de la Pabordia del Monestir de Sant Cugat, 1548-1549), 61 (Capbreu de la Pabordia del Monestir de Sant Cugat, 1606).</p> | 08013-228 | 08720-VILAFRANCA | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41026-foto-08013-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41026-foto-08013-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41026-foto-08013-228-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Foto 1. NÚMERO 351 LES GUNYOLES. CAPBREU DE LA COMANDA DE SANT JOAN DE JERUSALEM 1446. Fotos 2 i 3 folis relatius a diversos capbreus: de Les Gunyoles i del segle XIV. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||||
| 41033 | Cançons agrícoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancons-agricoles | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>CANÇONS DE VEREMA: El vi ja el poden, Pere de la Mel el poda, Podint, podant el vi, Pere de la Mel Ja poda el vi. El vin ja l'ensofren, Pere de la Mel l'ensofra, Ensofrint, ensofrant el vi, Pere de la Mel Ensofra el vi. El vi ja el premsen, Pere de la Mel el premsa, Premsint, premsant el vi, Pere de la Mel Ja premsa el vi. El vi l'emboten, Pere de la Mel l'embota, Embotint, embotant el vi, Pere de la Mel Embota el vi. El vi se'l beuen, Pere de la Mel se'l beu, Bevint, bevent el vin, Pere de la Mel Ja es beu el vi. (Cançó oïda a les Cabòries l'any 1949, de procedència valenciana) CANÇÓ DEL BALL DE BASTONS Vostres goigs amb gran calor cantarem tot fent-vos llum. Guardeu-nos del mal de cap Borrascós Don Patantum. Sempre tenint al davant Una bóta de bon vi, I després d'estar ben tip, Rebeu calor i alegria Pròpia del saboróns xarrum. Són tots els vostres confrares Gent de molt bona mena, Tots devots d'aquell truà Que Patantum s'anomena. Tots beuen en el porró Perquè els posa oli al llum (Claudi Jofre, Avinyó, 1877) CANÇÓ DEL BALL DE BASTONERS Quan el pare va morir, Em va deixar una vinya, D'una vinya, una tira, D'una tira, un cep, D'un cep, un raïm, D'un raïm, un gotim, D'un gotim, una pansa! (Josep Carreres, les Gunyoles, 1922) CANÇONS AGRÍCOLES Damisel·la, damisel·la, Us voleu emmaridar? Aquí hi ha un perolaire Que molt bon marit serà. -Vés-te'n d'aquí que ets més negre que un pecat. Damisel·la, damisel·la, Terra negra fa bon blat. Damisel·la, damisel·la, Que la blanca el fa migrat. (Maria Mata Doria, l'Arboçar, 1958) Al sol li diuen Llorenç I a la lluna Margarida, Ella fa claror de nit I ell fa claror de dia (Josep Carreras, les Gunyoles, 1945) Encara que porti clenxa I el cabell a la romana, No m'enganyaràs a mi, Tap de carabassa vana! (L'Arboçar, 1925) Corrandes no són corrandes, Corrandes no són cançons, Mai no he vist millor barreja Que minyones amb minyons. Marieta de l'ull negre, No pas vós, que el teniu ros, Tota dona boniqueta Sol tenir el marit gelós. (Avinyó, 1888) DE LLAURADA Els quatre llauradors Com treballen, com treballen, Els quatre llauradors Com treballen de dos en dos. (fragment d'un ball, recitat per Josefa Almirall de l'Arboçar) L'amo ve de la llaurada Molt cansat i fatigat, Troba la porta tancada Amb clau i amb forrellat. No pot entrar per la finestra Si no és per un forat, Troba la mestressa a taula I un frare a cada costat. (Josep Carreras, les Gunyoles, 1935)</p> | 08013-235 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41033-foto-08013-235-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||||||
| 41034 | Cançons infantils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancons-infantils | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>CANÇONETES D'INFANTS Sant Nicolau, bisbe de pau, Panses i figues i nous i olives, I tot el que vulgueu, Caritat, senyores, caritat si us plau, Que venim de lluny i és Sant Nicolau (Les Gunyoles) La son son, se n'és anada, Déu li do bona tornada, Que ara mateix serà aquí De sota d'aquest coixí (L'Arboçar) CANÇÓ DE PASQUA Déus vós guard, padrí, La Pasqua ha vingut, Doneu-me la mona I Déu us doni salut (Les Gunyoles) JUGANT A CUIT I AMAGAR Quatre pedres hi ha al carrer, Jo les sé comptar molt bé Operquè són de xocolata. Una, dues, tres, quatre! (L'Arboçar) JUGANT A CUIT I AMAGAR Poma midora Que en salta la torre. N'és i n'és, quina hora és? Són les onze de quinquilla, N'ha passat el picarilla. Un plat d'arròs, pomes i peres, I tu... flors! (Les Gunyoles)</p> | 08013-236 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41034-foto-08013-236-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||||||
| 41035 | Cançons diverses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancons-diverses | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>CANÇONS DE DANSA I AMOR Les meves germanes em diuen Que a mi no em convé casar, Però elles amb els marits viuen I a mi em volen enganyar (Maria Rubió. L'Arboçar, 1905) CANÇONS DE CONTINGUTS VARIATS N'hi ha una monja, dintre un convent, Que de nit i de dia plora amargament. La Mare Abadessa li diu: -De què ploreu, monja, per què tant ploreu? -Ploro per un jove que n'és molt prudent, que si no m'hi caso, moriré per ell. -Moriu-ne, ja us enterrarem, les tombes són noves, les estrenareu. De flors i violes les enramarem. Darrera la tomba unes roses hi plantarem, En fan roses blanques, roses i clavells (Maria Rubió, l'Arboçar, 1947) Un pobre pagès Tenia una filla, Tenia quinze anys I encara no fila, Tralarà, tralarà, I encara no fila, Tralarà, tralarà, Ja mai filarà. (Maria Rubió, l'Arboçar, 1946) Sant Jaume, patró d'Espanya, Feu-me dormir tot el món, Que tinc la bugada estesa I la pasta bona al forn. Els bouets a la beurada, Els cantirets a la font, Sant Jaume, patró d'Espanya, Feu-me dormir tot el món. (Jaume Via, Sant Sebastià dels Gorgs, 1920) Sant Jaume de regalícia, Sant Jaume de regaló, Als homes xocolata I a les dones... cop de bastó! (Festes de Carnaval, les Gunyoles, 1915) CANÇONS LOCALS Le noies d'Olivella Totes són revellides Perquè es mengen les verdures Collides de quinze dies (Maria Rubió, l'Arboçar)</p> | 08013-237 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41035-foto-08013-237-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||||||
| 41036 | Rondalla del pastor i el jutge de pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-del-pastor-i-el-jutge-de-pau | <p>Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>Un pastor del Penedès, trobant-se a l'estiu a la Cerdanya amb el seu ramat, fou citat pel jutge per haver deixat entrar les seves ovelles en una cleda privada. El pastor es defensà com pogué, però el jutge li digué: -Els pastors, ho sabeu ben bé prou, sempre em veniu a contar falòrnies i mai no en teniu la culpa de res, però sou una colla de desvergonyits que sempre aprofiteu els prats on no teniu cap dret de compra per atipar les bèsties. El vell pastor li contestà: -Sempre esteu damunt els pastors, els pastors per aquí, els pastors per allà. Això és massa! Cal que sapigueu d'una vegada per totes que els guardians del bestiar som els homes que Nostre Senyor volgué al seu costat quan va néixer. Vet aquí perquè, quan ve Nadal, som presents els pastors al costat de Jesús. I voleu que us ho digui? Jo sóc vell i no he deixat mai d'anar, cada any, a veure els pessebres i, allà vora l'establia, sempre hi he vist pastors. Però de jutges de pau... sento dir-vos-ho, senyor, mai no n'hi he vist cap! (Ramon Catasús, pastor de l'Arboçar, 1951).</p> | 08013-238 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||||||
| 41037 | Rondalla de les cabres del monestir de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-de-les-cabres-del-monestir-de-montserrat | <p>Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>Un vellet de les Gunyoles contava, per l'any 1885, que a Montserrat hi vivien, en temps llunyans, un ramat de cabres salvatges que cada vespre baixaven dels cims més alts fins a les mateixes portes del monestir, on els frares les munyien. Acabada l'operació, aquestes se'n tornaven pels despenyadors, fins al dia següent. Un dia, un pelegrí que es trobava a Montserrat robà un cabridet. Des de llavors, les cabres no baixaren més al monestir. (Aquesta llegenda també fou recollida pel rei Alfons X el Savi, en les seves 420 cançons miracleres de la Mare de Déu. Set d'elles fan referència a la Moreneta).</p> | 08013-239 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||||||
| 41041 | Rondalla del mariscal Suchet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-del-mariscal-suchet | <p>Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>Aquest mariscal sembla que va viure una bona temporada en un hostal que hi havia on actualment es troba l'estanc, el bar Pep i el taller del fuster, al costat de la carretera a Avinyonet. Aquella casa durant molt de temps se l'ha coneguda amb el nom de cal Suchet (LLEGENDES, 1998).</p> | 08013-243 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És molt possible que en aquesta rondalla hi hagi segurament una bona part d'història, ja que aquest mariscal de Napoleó va estar al davant de l'exèrcit francès durant la Guerra de la Independència. Va prendre part en la conquesta de Lleida, Tortosa i València. En la retirada, encara va guanyar una batalla a Molins de Rei (el 10 de gener de 1814). | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||||||
| 41043 | Llegenda dels túnels secrets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-tunels-secrets | <p>Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>La llegenda parla d'una galeria subterrània de més de mig quilòmetre de llargària que hi havia a la torre de l'Arboçar de Baix (SADURNÍ ET AL., 2000). Altra llegenda parla d'un túnel existent a Santa Susanna, pel qual la gent durant la guerra del carlí, van sortir per tal de demanar ajuda a Ribes darrera de lo qual va haver-hi una gran matança (Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003).</p> | 08013-245 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41043-foto-08013-245-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Cova del Fondo Gran, que era l'altre extrem del passadís secret que segons la llegenda sortia de la torre de l'Arboçar de Baix; | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||||
| 41044 | Costums relacionats amb els fenòmens meteorològics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-relacionats-amb-els-fenomens-meteorologics | <p>AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>1. CREMA DE LLORER PER TALLAR LA TEMPESTA I LES PEDREGADES. Era corrent que a les cases es cremessin bé a la llar, bé a qualsevol foc encès dins la casa, fulles de llorer que s'havien beneït el dia de Rams (informacions orals presses a Can Montregull i a mas Bertran, juny 2002). 2. TREURE A LA FINESTRA LES TOVALLES. Es treien a la finestra les tovalles que cobrien la taula pel salpàs (AMADES, 2001, IV: 674) i també perquè allunyés els llamps i les pedregades (AMADES, 2001, II, 734; IV, 674) es treien a la finestra (informació oral pressa a mas Bertràn, juny 2002). 3. TREURE FORA LA CASA UNA PAELLA I UNS TRES PEUS. Quan pedregava es treia fora de la casa una paella de cul per amunt i uns tres peus de petges enlaire (AMADES, 2001, IV: 674). 4. TALLAR NÚVOLS. A l'Arboçar 'tallaven' els núvols amb ganivets, amb la mà esquerra, i a la mà dreta portaven un Sant Crist (1948) (SADURNÍ, 2001: II, 137) 5. ESCODRINYAR EL VENT DE MIGDIA. A l'Arboçar, escodrinyaven el vent del migdia del Dissabte de Glòria, que era el que portaria les tempestes d'estiu (SADURNÍ, 2001: II). 6. POSAR UN RAMET DE LLORER BENEIT A LA VINYA. Per Santa Creu, a la sortida d'ofici, es portava el ramet de llorer beneït a la vinya i es deixava sobre un cep, a fi que Déu els preservés del mal temps (SADURNÍ, 2001: II). 7. POSAR-SE LES CATIUSQUES. Quan llampegava les mares posaven als seus fills les catiusques (Informació oral Can Montragull, juny 2002). 8. BOIRA I BRUIXES. Deien que els dies de boira gebrada i els de pluja i sol eren els preferits de les bruixes, la qual cosa va donar peu a la dita 'Plou i fa sol, les bruixes es pentinen, plou i fa sol, les bruixes porten dol' (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 128)</p> | 08013-246 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||||||
| 41045 | Costumari propi de la nit de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costumari-propi-de-la-nit-de-sant-joan | <p>AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>1. ROQUES QUE S'AJUNTEN En el costumari i credenciari de la nit de Sant Joan es troben diversos costums i diferents creences que semblen reconèixer cultes de caràcter orogràfic o lític. Així és el cas d'un costum documentat per Joan Amades al terme d'Avinyonet, i que és la següent: es té la creença de que 'dues roques que es troben d'alt d'un puig proper a Avinyonet del Penedès (Les Cabòries), es van ajuntant a poc a poc. Quan es cloguin vindrà la fi del món. Des de fa temps que cada nit de Sant Joan van avançant; abans hi podia passar un home a cavall; més tard només hi passava a peu, per gras que fos, i ara ha d'estar molt magre per a poder-hi passar. La gent de la rodalia té el cas per un indici que la fi del món s'acosta' (AMADES, 2001, IV: 160). 2. SALTAR EL FOC. La nit de Sant Joan a les Cabòries creien que els qui saltaven el foc no moririen durant l'any. Els fadrins, per demostrar la seva virilitat, havien de saltar, com a mínim, set focs. A les Gunyoles, l'any 1935, encara hi havia qui per la vigília de Sant Joan anava per la muntanya, amb una canya verda, 'buscant la sort'. (SADURNÍ, 2001: II, 162). 3. PER CONÈIXER EL NOM DEL FUTUR MARIT. Les noies que anaven a esporgar la vinya la nit de Sant Joan preparaven un plat amb aigua i oli en el qual ficaven cargolats tants papers com pretendents coneixien. En cadascun d'aquests paperets escrivien el nom de cada noi que es pretenia. Després se n'agafava un i el que sortia era el noi que seria el futur marit. En tant que s'agafava el paper es recitava la següent oració: 'Sant Joan Baptista apòstol i evangelista, per la propietat que Deu us ha donat feu-me sortir el meu enamorat' (Informació oral Concepció Massana, juny 2001). 4. UNTAR AMB OLI L'ULL DE LES FIGUES. Un altre costum en el qual es troba protagonista un element del medi vegetal a la nit de Sant Joan, és el d'untar amb oli l'ull de les figues de manera que per Sant Pere ja eren madures (AMADES, 2001, IV: 96) (INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002). 5. SANACIONS DE TRENCADURA (veure fitxa dedicada a medicina popular). La nit de Sant Joan es passava per les branques d'un roure als nens herniats, i ho feien un Joan i un Pere (informació oral veïns d'Avinyonet, juny 2002). Era molt estès tal costum. En el cas dels nens es tractava de despullar la criatura trencada, a les dotze de la nit de Sant Joan, i dues persones, que acostumaven a ser els padrins, se la passaven l'una a l'altra pel mig d'un tronc de roure o alzina que havien obert abans verticalment. La primera deia: Sant Joan et passa i l'altre contestava: Sant Pere et traspassa, o la següent formuleta: '-Té Pere - Té Joan -Que es curi aquest infant' En altres pobles deien: Teniu, Joan, us la torno curada. L'operació es repetia tres voltes i els assistents resaven tres parenostres. La roba la deixaven a la soca de l'arbre, i si aquest continuava vivint, era senyal que l'infantó estava guarit. A les Gunyoles, l'any 1942, es va dur a terme una cerimònia d'aquestes a la que hi assistiren una quarantena de persones, a prop de la font del Cuscó, i hi hagué galetes i vi bo per a tots (SADURNÍ, 2001: II, 195) Altres indrets que semblaven propicis per aquestes cures, eren Avinyó, la Font del Molinet, la Font de la Canya, el torrent del Batlle i la Font del Cuscó . Cap els anys 1940-1950 es va passar un altre nen trencat en el bosc del Batlle a tocar el torrent del mateix nom. La gent anava amb espelmes. També se sap que sota el roure del Sebio Ferret Castellví s'havia fet aquesta cerimònia (INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002).</p> | 08013-247 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41045-foto-08013-247-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | (Continuació descripció) 6. La vigília de Sant Joan, els veïns de Les Gunyoles, sortien per la muntanya, amb una canya verda, a trobar la bona ventura. 7. EL TRESOR DEL PUIG DE LA MOLA. Un altre costum devia ser el de, a trenc d'alba de la nit de Sant Joan, anar a buscar la primera pedra on hi toca el sol dalt del puig de la Mola, ja que sota d'ella hi ha un tresor amagat (Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003). | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||||
| 41046 | Costums diversos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-diversos | <p>AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopèdia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>1. Pel dia de difunts es captava pa, tot dient un parenostre pels difunts de la casa. 2. ELS OUS DE LES GALLINES. Les mestresses sempre procuraven que el nombre d'ous que havien de covar les gallines fos imparell; altrament, molts ous en sortirien 'nials' (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 140) 3.CANVI DE ROBA EN DIVENDRES. A les Gunyoles, les mares obligaven els seus fills a canviar-se la samarreta gruixuda d'hivern per la prima d'estiu, sempre en divendres (1965) (SADURNÍ, 2001: II, 144). 4.PLANTAR UN LLORER. A Sant Sebastià dels Gorgs, plantar un llorer presagiava la mort de tota la família. 5. APROFITAR LA BOGA DE LES BASSES. Abans, hi havia gent que s'ocupava de manera esporàdica d'apedaçar els culs de les cadires. Eren habitualment gitanos passavolants que aprofitaven la boga que creixia al fons de certes basses. Així està documentat en el cas de les Basses de Les Planes de Les Roques. 6. LES PASTORES QUE VENIEN OLI DE GINEBRÓ I TREMENTINA. Era costum entre les mestresses d'Avinyonet comprar a les dones dels pastors que feien la transhumància, oli de ginebró i trementina. La trementina s'obtenia de la resina del pi roig. Aquestes venien amb els seus marits des de les terres altes i la gent gran les recorda portant unes faldilles molt llargues. L'oli de ginebró era un remei molt destacat per eliminar els cucs de l'intestí de la canalla (Informació oral Ca la Modesta, març 2003). També era empleat pel bestiar. Els pegats de trementina eren molt utilitzats contra el dolor, els cops i les torçades. Era bo també per a picades d'alguns animals, úlceres i grans infectats. 7. RITUS DE CONSTRUCCIÓ I APOTROPÀICS. En el transcurs de la feina de camp, s'ha pogut constatar la presència d'indicis de costums d'aquest tipus, com poden ser la existència de símbols protectors com: el remat de les teulades fet mitjançant dues tiges enfrontades, les creus marcades a les portes de les cases, o al sostre (s'ha conservat un interessant cas a la cara interior de la pedra central de la coberta d'una barraca), o les teules pintades amb el motiu de 'dent de llop', pintat o en reserva. Tot aquest simbolisme contribuiria sense dubte a reclamar una protecció sobrenatural per a l'edifici, aconseguida tant mitjançant el simbolisme de les creences institucionalitzades, com els signes protectors de pràctiques o creences esotèriques de les que s'ha perdut la memòria, però moltes vegades no la presència. 8. COSTUM PARTICULAR A SANTA SUSANNA. No coneixem si això es feia en altres llocs, però la tradició oral parla de la utilització d'una dependència al caseriu de Santa Susanna, que era coneguda precisament com a la 'sala dels nuvis', per passar una petita i econòmica lluna de mel pels recents casats a la masia. Així la parella els nuvis romandrien tancats i barrats en aquest espai durant un temps. Els aliments se'ls facilitaven per una petita obertura a la paret. 9. COSTUMS SUPERSTICIOSOS: 9.1. No rentar durant els nou dies que segueixen la mort d'un individu de la família. 9.2. Si el saler es gira, impensadament, indica dissort. 9.3. No entrar el ram de llorer beneït a casa al retornar de l'església per Sant Pere Màrtir 9.4. No dinar tretze comensals a taula.</p> | 08013-248 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41046-foto-08013-248-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 169,26 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/