Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73930 | Font del Pontasco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pontasco | GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XX | La font del Pontasco està situada a la carretera de Ribes, prop de la seva confluència amb el carrer Major. Està construïda dins una estructura d'obra vista sobre un mur de pedra lligada amb morter. El brollador és una aixeta metàl·lica, sota el qual hi ha una pica rectangular de pedra. El seu entorn s'ha arranjat amb bancs d'obra i taules fetes amb moles. | 08014-52 | Ctra. De Ribes | La font rep el nom de la desapareguda casa del 'Pontasco', que estava situada en aquesta zona. Originalment, la font estava situada al capdevall del carrer Major. | 41.7707200,2.2479900 | 437497 | 4624593 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73930-foto-08014-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73930-foto-08014-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73930-foto-08014-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 73988 | Font dels Balços | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-balcos | GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XVIII-XX | La font dels Balços està situada sobre la cinglera que hi ha davant la pedrera de Cruïlles. Està construïda en un mur de pedra seca, on hi ha fixat un brollador metàl·lic. L'aigua cau en una petita pica de pedra, on hi ha una petita canalització fins a una petita bassa situada al costat. A la pica també hi ha un petit sobreeixidor per on es perd l'aigua. Vorejant el mur hi ha una petita bancada. Uns quants metres més avall de la font hi ha una bassa ovalada de pedra que recollia l'aigua de la font. | 08014-49 | Cruïlles | La bassa que hi ha al costa s'utilitzava per abeurar el bestiar de Cruïlles. | 41.7772100,2.2563100 | 438195 | 4625308 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73988-foto-08014-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73988-foto-08014-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73988-foto-08014-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 73991 | Can Mirabó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mirabo | GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XIX | Es troba en estat ruïnós. | Can Mirabó és una masia que es troba en estat de ruïna avançat. Únicament se'n conserven els fonaments, que formen una estructura de planta rectangular. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa. Al costat de la casa hi ha les restes d'una petita bassa. A pocs metres de la casa, a l'altre costat del camí, hi ha una roca amb una incisió quadrada que algunes fonts apunten que es tracta de les restes de la premsa de vi de la casa. | 08014-62 | Les Pinedes | A mitjans del segle XIX hi residia la família Serra. | 41.7823900,2.2608000 | 438573 | 4625880 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73991-foto-08014-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73991-foto-08014-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73991-foto-08014-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | En un pi al costat de les ruïnes s'hi ha fixat un cartell identificatiu. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 73996 | Ca la Curta, Can Xescos i Can Tirola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-curta-can-xescos-i-can-tirola | GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XIX | Les cases del principi del carrer d'Avencó van ser construïdes durant el segle XIX. Són edificis entre mitgeres, de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Algunes de les obertures han estat modificades, de manera que l'únic portal que es manté és el de Can Xescos, d'arc carpanell de pedra. En aquesta casa també hi ha dues finestres al pis d'arc pla de pedra amb ampits també de pedra. A Ca la Curta s'hi conserva una finestra d'arc escarser amb ampit de pedra i a Can Tirola hi ha una finestra d'arc pla de pedra. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb una senzilla imbricació ceràmica. | 08014-67 | C. Avencó, 1-3-5 | Segons un testimoni gràfic de principi del segle XX, el portal de Can Tirola era com el de Can Xescos i, juntament amb Ca la Curta, tenien adossats uns cossos quadrangulars al costat, que podrien correspondre's amb pous o forns de pa. | 41.7658200,2.2539900 | 437991 | 4624045 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73996-foto-08014-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73996-foto-08014-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73996-foto-08014-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 74002 | Can Sandro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sandro | GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XVIII-XX | Can Sandro és una casa construïda al segle XVIII. És un edifici entre mitgeres que s'estructura en dues crugies, qua s'han dividit en dos vivendes independents. Consta de planta baixa i pis amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, de les quals la del cos principal és de major alçada. Les obertures són d'arc pla de pedra, algunes de factura moderna. Són originals el portal, amb la llinda inscrita amb l'any '1792', i la finestra superior del segon cos. El tractament dels murs és la pedra vista. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica. | 08014-73 | C. Major, 55 | A mitjans del segle XIX hi residia Josepa Alexandro. | 41.7696700,2.2480100 | 437498 | 4624477 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74002-foto-08014-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74002-foto-08014-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74002-foto-08014-73-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Al Catàleg-inventari del POUM formen un conjunt les cases de Can Sandro, Ca l'Olesa i Can Sors. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 74033 | Comunidor d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comunidor-daiguafreda-de-dalt | GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. ROVIRÓ, X. (2000). 100 llegendesde la Plana de Vic. Sant Vicenç de Castellet: Farell. | XVIII | Ha estat restaurat. | El comunidor és un edifici del segle XVIII construït en l'espai de l'antiga sagrera d'Aiguafreda de Dalt, aprofitant el mur de tancament del mateix. És una petita construcció porxada de planta quadrangular i coberta a quatre vessants. Presenta un pedrís amb quatre pilars d'obra que sostenen l'estructura de fusta de la coberta, amb la clau inscrita amb l'any '1731'. Al centre hi ha un petit altar amb una creu metàl·lica fixada, que també trobem al coronament de la façana. A l'interior el paviment és fet amb cairons ceràmics. A les llates de fusta que sostenen la coberta, al sector occidental, hi ha una altra data inscrita: 1787. | 08014-104 | Aiguafreda de Dalt | El comunidor va construir-se davant l'església de Sant Martí per resguardar-s'hi el capellà quan foragitava els temporals i beneïa el terme a través de les oracions, acompanyat del so de les campanes. Fou restaurat per la Diputació de Barcelona l'any 1962 a petició de l'ajuntament. | 41.7884200,2.2574900 | 438304 | 4626552 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74033-foto-08014-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74033-foto-08014-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74033-foto-08014-104-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 74013 | Creu del Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-sastre | GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. | XX | La creu del Sastre està situada a sobre la cinglera del Serrat dels Moros. És una estructura de pedra amb una creu metàl·lica fixada, els braços de la qual presenten terminacions corbades. A la base hi consta l'any '1962'. | 08014-84 | Serrat dels Moros | En Jaume Cortada de Can Sastre va suïcidar-se en aquest punt, on el seu fill hi col·locà la creu. | 41.7808900,2.2715500 | 439465 | 4625706 | 1962 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74013-foto-08014-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | La fotografia és treta de http://excursionismecientific.wordpress.com/ | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 74006 | Sant Tomàs de l'Aragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-tomas-de-laragall | GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. | XVIII | Sant Tomàs de l'Aragall és una capella construïda al segle XVIII dins el recinte que tanca el mas. És un edifici de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. La nau consta de dos trams separats per un arc presbiteral de mig punt. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra. Està coronat per un campanar d'espadanya d'un sol ull. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa. | 08014-77 | L'Aragall | 41.7722600,2.2583800 | 438362 | 4624757 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74006-foto-08014-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74006-foto-08014-77-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 73969 | Sagrat Cor de la Llobeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrat-cor-de-la-llobeta | GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | S'hi han fet pintades vandàliques i es troba en estat ruïnós. | La capella de la Llobeta és un temple d'estil modernista construït a principi del segle XX a la part més elevada de la colònia d'estiueig. És un edifici d'una sola nau de planta de creu llatina i absis poligonal. La nau està coberta amb arcs de diafragma ceràmics, mentre que la part del creuer ho està amb volta de creueria. Entre la nervadura de pedra de l'absis s'intercalen frisos pintats amb motius vegetals, que també trobem en la decoració dels culs de llàntia. En dues de les parets de l'absis hi han escrites les promeses que va fer Jesús a Santa Margarita de Alacoque i als devots del seu Sagrat Cor. En un costat del presbiteri hi ha la sagristia i als peus del temple hi ha el cor. La il·luminació de la nau es feia a través de finestres d'arc apuntat amb guardapols situades a les capelles laterals i a l'absis, que es troben tapiades, així com per una rosassa amb motllures vegetals situada sobre el cor. L'entrada al temple es fa a través d'un portal d'arc pla damunt la qual s'hi llegeix 'DOMUS DEI (et) PORTA COELI', amb columnetes a l'intradós i motius vegetals. El portal està cobert per un nàrtex d'arc apuntat sostingut amb mènsules i dues columnetes que descansen sobre una barana d'obra. La part frontal del nàrtex, les cantonades de l'edifici, el ràfec i la rosassa estan decorats amb frisos vegetals L'estructura està reforçada amb contraforts de pedra i ceràmica. El tractament dels murs és arrebossat a la façana i de pedra vista a la resta. | 08014-30 | C. de la Llobeta, 21 | La capella de la Llobeta va construir-se per encàrrec de Josep Pi i Buixó, qui va promoure la construcció de diverses torres destinades a l'estiueig. La primera pedra va col·locar-se l'any 1904, sota la benedicció del bisbe de Vic Josep Torras i Bages. | 41.7777300,2.2505500 | 437717 | 4625370 | 1904 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73969-foto-08014-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73969-foto-08014-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73969-foto-08014-30-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 73968 | La Llobeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llobeta | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació. Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XIII-XIX | La Llobeta és una masia d'origen medieval que va ser ampliada i reformada durant el segle XIX. En aquest moment, es van construir nous cossos i es va consolidar la façana actual, tot modificant algunes de les obertures, la coberta i el coronament. Es composa de dos volums perpendiculars que es tanquen formant un pati frontal. El principal és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, d'arc pla de pedra carejada, excepte el portal d'arc de mig punt. La part de llevant presenta una alçada inferior i una finestra de factura antiga, així com una part semisoterrada. Sobre el primer pis hi ha pintat un rellotge de sol ovalat. Com a capcim de la façana, es va construir un capcer escalonat. A la façana de ponent s'hi adossa un petit cos porxat a la planta baixa i amb terrassa superior, a la qual s'hi pot accedir a través d'una escala exterior adossada en paral·lel a la façana. Les obertures del pis són d'arc pla arrebossat i estan decorades amb guardapols. El segon volum està orientat a ponent i és de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures de la planta baixa són d'arc pla arrebossat i la resta són d'arc escarser emmarcades amb una motllura. Està coronada per un petit capcer semicircular. A les façanes de migdia i llevant hi ha adossats sengles porxos amb terrasses superiors. El tractament exterior dels murs d'ambdós volums és arrebossat i pintat. Davant la casa hi ha l'era, sostinguda per un mur de contenció, i al costat de tramuntana hi ha un antic cobert. | 08014-29 | C. de la Llobeta, 24 | Segons Fortià Solà, el mas Llobeta està documentat des del segle XIII. Estava sota el domini directe dels senyors d'Aiguafreda, als quals pagaven nombrosos tributs, entre els quals hi havia el que l'eximia de moldre als molins de la quadra. L'any 1450, Antoni Llobeta i els principals caps dels masos d'Aiguafreda, van crear un censal per redimir els mals usos en favor de Pere Llobeta. En el llibre de la Baronia d'Aiguafreda, hi consta un cens de l'any 1403 amb la Guillermina Llobeta. En el fogatge de l'any 1497 hi figura 'en Lobeta' i en el de 1553 hi consta la vídua Margarida Lobera. Durant el segle XVII, consta que l'hereu del mas tenia una peça de terra al veïnat de Vilapedrosa que, com el seu mas, estaven sota el domini directe dels senyors d'Aiguafreda. Tant en el cens de 1835 com en l'amirallament de l'any 1851, hi consta Ramon Pi com a propietari del mas, senyalat amb el número 15. Entre finals del segle XIX i principi del segle XX el propietari Josep Pi i Buxó va començar a construir una colònia d'estiueig a l'entorn del mas. Segons un testimoni gràfic de principi del segle XX, la casa del costat tenia l'any '1897' inscrit al capcer. | 41.7772100,2.2498500 | 437658 | 4625312 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73968-foto-08014-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73968-foto-08014-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73968-foto-08014-29-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 73939 | La Costa de Can Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costa-de-can-brull | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació. Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. PUIGFERRAT, C. (1989). Aiguafreda segons el capbreu de 1669-1670. Temes Aiguafredencs VI. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial d'Aiguafreda. Madrid: Bubok Publishing, S.L. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XV-XX | Es troba en estat ruïnós. | La Costa de Can Brull és una masia d'origen medieval que va consolidar-se en època moderna. Es troba en estat ruïnós, tot i que les restes conservades permeten identificar-ne la volumetria original i les característiques constructives. Està construïda a la part alta de la serra, des d'on gaudeix d'unes vistes panoràmiques excepcionals de la vall d'Avencó i el Tagamanent. És un edifici de planta rectangular i s'estructura en tres crugies, de les quals la de gregal correspon a una altra etapa constructiva. En aquesta hi ha una finestra d'arc pla de pedra carejada. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, amb carreus a les cantonades. Davant la façana de ponent hi ha les restes d'un petit cos auxiliar. | 08014-61 | Serra de l'Arca | Segons Fortià Solà, el mas Costa està documentat des del segle XIII. A principi del segle XV el mas Costa, que tenia units els masos Brullet i la Bordadeprim, ja estava sota el domini directe dels senyors d'Aiguafreda, als quals pagaven nombrosos tributs. L'any 1450, quan Gabriel Costa i els principals caps dels masos d'Aiguafreda, van crear un censal per redimir els mals usos en favor de Pere Llobeta. En el fogatge de 1497 hi consta 'la costa' i en el de 1553 hi figura Bartomeu Costa. Segons el capbreu de 1669-1670, el mas Costa encara estava sota el domini dels senyors d'Aiguafreda. Aleshores la casa es trobava en mal estat, fins al punt que el seu propietari, Benet Garriga de Centelles, fa una demanda al batlle d'Aiguafreda exposant-li la necessitat de restaurar-la. Més endavant va agregar-se al mas Brull i passà a ser conegut com la Costa de Can Brull. A l'amirallament de 1851 hi consta Segimon Pladelasala com a propietari, senyalat amb el número 9. | 41.7848100,2.2727400 | 439567 | 4626140 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73939-foto-08014-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73939-foto-08014-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73939-foto-08014-61-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 73994 | Mina i bassa de la Berlana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-bassa-de-la-berlana | Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc del Montseny. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. | XVIII | La mina ha estat destruïda i la bassa s'ha omplert de restes vegetals. | A les feixes que hi ha entre la masia de Can Brull i el torrent del Sepinar hi ha les restes d'una antiga mina d'aigua i la bassa. La mina d'aigua estava situada en una cota superior i actualment s'ha esfondrat. Poc més avall comunicava amb una petita bassa de planta semicircular, acabada amb pedres tallades de notables dimensions. | 08014-65 | Les Pinedes | Segons un testimoni oral, en aquesta bassa hi anaven a fer la bugada les dones de les masies de la rodalia. | 41.7883800,2.2709300 | 439420 | 4626538 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73994-foto-08014-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73994-foto-08014-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73994-foto-08014-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | L'abocament de restes vegetals a l'interior de la bassa en dificulta la localització. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 73977 | Jaciment de la Serra de l'Arca I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-serra-de-larca-i | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. CASANELLAS, F. (2013). Restes prehistòriques d'Aiguafreda i el seu entorn. Inèdit. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. VILA, L. (1994). 'El megalitisme al Montseny', Lauro, núm, 7. Granollers: Museu de Granollers. | Ha estat destruït. | Es tracta d'un dolmen actualment destruït, del qual només se'n reconeix una llosa tombada envoltada de les pedres que l'haurien constituït. Segons explica qui el va descobrir, Mn. Fortià Solà, 'era constituït per grosses lloses de pedra, que formaven una cambra rectangular, coberta per altres lloses semblants, d'uns 3 metres de llargada per 1'70 d'amplada i 1'80 ms. d'elevació. Un petit i baix corredor deixava penetrar a l'interior, i un túmulus d'uns 10 m. de diàmetre, fet de terra i rengleres de pedres dretes en degradació, protegia tota la construcció'. | 08014-38 | Serrat dels Moros | Va ser descobert l'any 1914 per Mn. Fortià Solà, atret pel nom 'arca' de la serra, que semblava designar la presència d'un monument primitiu. L'any següent, el Centre Excursionista de Vic l'explorà detingudament i hi va localitzar abundant material ceràmic, sílex i ossos humans. És d'especial rellevància un ganivet de sílex de grans dimensions que s'hi va trobar que, com la resta de material, va ser dipositat al Museu Episcopal de Vic. Posteriorment, l'antic propietari del terreny, el senyor Frederic Vilademunt hi va fer una intervenció. Durant la segona meitat del segle XX va ser destruït i algunes fonts (VILA, 1994: 5) apunten que les lloses van ser portades a la casa de Can Brull. | 41.7818400,2.2720600 | 439508 | 4625811 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73977-foto-08014-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73977-foto-08014-38-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També conegut com el Dolmen del Serrat dels Moros. | 76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 73973 | Necròpolis de Collderamona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-collderamona | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. | IX-XII | En una zona propera al camí antic del Brull a Aiguafreda s'hi va localitzar una necròpolis constituïda per sis tombes. No s'hi va trobar material associat que permetés determinar-ne una cronologia, tot i que a la Carta Arqueològica consta com a medieval. | 08014-34 | Serra de l'Arca | Va ser descoberta per un pagès de Seva i documentada per Joan López. | 41.7865700,2.2755400 | 439802 | 4626333 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73973-foto-08014-34-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | A l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat s'ha denominat erròniament Collderomanes. | 85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 73974 | Dolmen de Cruïlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-cruilles | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. | Es troba destruït. | El dolmen de Cruïlles és una cista rectangular que estava formada per tres grans lloses i un túmul. Actualment se'n conserven les dues lloses laterals i les restes del túmul. S'hi van localitzar les restes òssies humanes infantils i adultes. Entre el material que s'hi ha recollit hi ha sílex, ceràmica a mà i objectes d'os. | 08014-35 | Les Pinedes | Va ser descobert i excavat pel Centre Excursionista de Vic l'any 1916, on s'hi va dipositar el material localitzat. Posteriorment, s'hi han fet actuacions per part d'afeccionats i clandestins. La darrera intervenció la va promoure l'Ajuntament d'Aiguafreda l'any 2005, tot i que se'n desconeixen els resultats. | 41.7804700,2.2608000 | 438571 | 4625667 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73974-foto-08014-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73974-foto-08014-35-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També conegut com a Dolmen de Cal Cabrer. | 76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 73978 | Jaciment de la Serra de l'Arca II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-serra-de-larca-ii | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. VILA, L. (1994). 'El megalitisme al Montseny', Lauro, núm, 7. Granollers: Museu de Granollers. | Ha estat reconstruït. | El dolmen de la Serra de l'Arca II és una cista rectangular que va ser reconstruïda sense criteri historiogràfic. Originalment media 2,90 metres de llargada, 1,2 d'amplada i 1,90 d'alçada. Durant la primera meitat del segle XX només conservava dretes dues lloses, així com el túmul. S'hi van localitzar fragments d'ossos i dents, així com ceràmica amb desgreixant de quars. | 08014-39 | Camí d'Aiguafreda al Brull | Va ser descobert per Josep Maria Gudiol i el Centre Excursionista de Vic, poc després del megàlit de la Serra de l'Arca I. Fortià Solà apunta que va ser utilitzat com a refugi de carboners perquè no s'hi va trobar res. L'any 1963 Batista va excavar-lo de nou i no va trobar fragments d'ossos. El propietari de Can Brull va reconstruir-lo poc després. | 41.7859200,2.2720200 | 439509 | 4626264 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73978-foto-08014-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73978-foto-08014-39-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També s'anomena Dolmen de la Costa de Can Brull. | 76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 73942 | Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-10 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XX | La plaça Major d'Aiguafreda està situada al centre de la població i queda delimitada a garbí pel carrer Major, amb la confluència del carrer de la Mora vers a xaloc. Els edificis que mantenen la tipologia constructiva tradicional consten de planta baixa, pis i golfes i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. A nivell de façanes hem de destacar diversos elements constructius d'època moderna, com són un finestral d'arc conopial i la llinda de Ca l'Espardenyer, el portal d'arc de mig punt adovellat de Ca la Miquel i el portal de Can Casals, entre d'altres. Entre els elements destacables hi havia el portal amb llinda de fusta sobre impostes de Can Miró, que malgrat haver estat reconstruït ha perdut la fesomia primitiva. A Ca l'Espardenyer i Can Casals són igualment destacables les galeries que van obrir-se als nivells superiors de les cases durant el segle XIX. En aquesta època també van decorar-se algunes façanes amb franges horitzontals pintades en el revestiment de morter de calç, les restes del qual només s'observen a Can Casals. | 08014-3 | Plaça Major | El nucli d'Aiguafreda té el seu origen en el veïnat de les Ferreries, que va constituir-se a l'entorn del camí ral entre els segles XVI i XIX. Les primeres cases construïdes, destinades als habitatges i tallers d'artesans, van acabar configurant el carrer de la Mora, el carrer Major i del Pont i la plaça Major. Al segle XVII la plaça ja tenia un hostal, propietat dels senyors de Cruïlles, la capella sufragània de la Immaculada Concepció i diverses cases de tipologia tradicional. Els edificis eren eminentment de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'obrien a la plaça amb portalades d'arc de mig punt adovellat, d'arc pla de pedra carejada o bé amb llindes de fusta. Des del segle XIX fins a mitjans del XX l'ajuntament estava situat en un petit edifici situat al costat de la capella. Durant la segona meitat del segle XX l'estètica de la plaça va veure's sensiblement alterada amb l'enderroc de la capella i d'algunes cases, així com la construcció de la nova església enretirada respecte la resta de les cases. | 41.7680100,2.2505700 | 437709 | 4624291 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73942-foto-08014-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73942-foto-08014-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73942-foto-08014-3-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 73945 | Antigues escoles públiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-publiques | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Les antigues escoles públiques d'Aiguafreda és un edifici construït durant la primera meitat del segle XX sota la influència de l'estètica noucentista. És un edifici constituït per tres volums que es distribueixen formant una 'L'. El cos central és de planta quadrangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla. El finestral de l'eix central té sortida a un balcó suportat per mènsules i que té les baranes de forja. Les golfes s'obren amb una finestra triforada amb columnetes. Els angles cantoners, els ampits i les llindes de les obertures i una imbricació que ressegueix l'edifici a l'alçada del primer nivell estan acabats amb ceràmica, que contrasta amb l'arrebossat dels murs. Els dos volums secundaris són perpendiculars al primer i es prolonguen vers el sud i l'est respectivament. Consten d'un petit cos quadrangular i de menor alçada que els uneix amb el volum principal, amb una terrassa transitable a la part superior. Els dos volums són d'un sol nivell d'alçat i tenen la coberta a dos vessants. Al seu extrem exterior presenten un porxo amb una finestra ceràmica triforada d'arc apuntat, a més de columnes ceràmiques i mènsules com a elements decoratius. El tractament dels murs és arrebossat amb un sòcol de pedra. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08014-6 | C. Salvador Dachs, 6 | Les escoles municipals d'Aiguafreda van començar-se a construir a la dècada de 1920, quan era alcalde Ramon Figueras. El terreny on s'edificà fou cedit pel propietari del mas Avencó, el garriguenc Salvador Dachs, al qual se li va dedicar el carrer de davant en senyal d'agraïment. Es va encarregar de la construcció el sr. Riera i van inaugurar-se oficialment l'any 1931. El cos central era utilitzat com a casa dels professors i els laterals eren les aules de l'escola. | 41.7682400,2.2524800 | 437868 | 4624315 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73945-foto-08014-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73945-foto-08014-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73945-foto-08014-6-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Manel Puig | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 73946 | Can Casades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casades | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Can Casades és una torre construïda durant la primera meitat del segle XX segons l'estètica noucentista. És un edifici aïllat de planta quadrangular amb un cos avançat en un extrem de la façana principal. Consta de planta baixa i golfes i té la coberta composta de teula plana. S'hi accedeix per una escala amb balustrada adossada de forma paral·lela a la façana. Les finestres de la planta baixa són d'arc carpanell amb guardapols decoratius, mentre que les de les golfes són biforades. El nivell de forjat de les golfes es posa de manifest a l'exterior a través d'una cornisa decorativa, entre les quals hi ha els forats de ventilació de la coberta. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb les cantonades, cornises i guardapols ressaltats amb diferent tonalitat; a més d'un sòcol de pedra. El ràfec està acabat amb cabirons. El jardí de la casa queda frontalment tancat per un mur perimetral que consta d'una portalada en cada extrem, amb pilars amb capitells decorats a base de petits còdols. | 08014-7 | Passeig de Catalunya, 46 | 41.7691400,2.2515100 | 437788 | 4624415 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73946-foto-08014-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73946-foto-08014-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73946-foto-08014-7-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 73947 | Casa a la carretera de Ribes, 44 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-carretera-de-ribes-44 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Casa construïda durant la primera meitat del segle XX segons la influència de l'estètica noucentista. És un edifici de planta rectangular que està constituït per dues vivendes independents. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Totes les obertures del frontis són d'arc escarser emmarcats amb ceràmica; a la planta baixa trobem tres portals i dues finestres intercalades. Al pis hi ha dos finestrals amb sortida a balcons d'obra de base motllurada. Les cantonades i els nivells de forjat estan acabats amb ceràmica que, juntament amb les obertures, contrasten amb el parament dels murs de paredat comú. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08014-8 | Ctra. De Ribes, 44 | 41.7687400,2.2506000 | 437712 | 4624372 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73947-foto-08014-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73947-foto-08014-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73947-foto-08014-8-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 73948 | Torre Viader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-viader | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | La Torre Viader és una casa senyorial construïda durant el primer terç del segle XX segons l'estètica noucentista. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc de mig punt, on destaca una tribuna semicircular situada a l'eix central. Sobre d'aquesta hi ha una cornisa i un ràfec amb coberta de teules ceràmiques vidriades, des d'on arrenquen els capcers esgraonats que coronen cadascuna de les façanes. El capcer de la principal presenta l'any '1922', així com en cada extrem dues columnes amb capitells d'estil dòric que sostenen travessers de fusta. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. A la façana de tramuntana hi ha adossat un cos de planta baixa habilitat com a terrassa transitable a la part superior, delimitat amb barana de balustrada i coronat per una gelosia. Davant la casa, a l'altre costat del carrer, hi ha el pati, tancat per un mur d'obra amb barana de forja. A l'interior s'observa un banc d'obra adossat en cada costat, així com un fanal de forja a la part central sobre un pilar de pedra. | 08014-9 | C. del Pont, 38 | 41.7661200,2.2519300 | 437820 | 4624080 | 1922 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73948-foto-08014-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73948-foto-08014-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73948-foto-08014-9-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Joaquim Blanch Cairó | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 73949 | Casa a la carretera de Ribes, 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-carretera-de-ribes-21 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Casa construïda a principi del segle XX sota una certa influència de l'estètica modernista. És un edifici aïllat de planta rectangular i d'un sol nivell d'alçat. Té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla emmarcades amb una motllura. Corona la façana un capcer semicircular amb l'any '1903' inscrit a la part central. El tractament dels murs és arrebossat, amb les motllures de diferent tonalitat. | 08014-10 | Ctra. De Ribes, 21 | 41.7670800,2.2516700 | 437799 | 4624186 | 1903 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73949-foto-08014-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73949-foto-08014-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73949-foto-08014-10-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 73954 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-18 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XX | El carrer Major és l'eix vertebrador del nucli antic d'Aiguafreda, situat entre la plaça Major i la carretera de Ribes. Tradicionalment, les cases es situaven a un sol costat del carrer, que s'obrien amb una zona d'horta davant del riu vers a llevant i a ponent pel vial mateix i per edificis auxiliars i horts. Aquests primers edificis construïts entre els segles XVI i XVIII estan localitzats davant la plaça de l'Ajuntament i al tram final del carrer. Són edificis entre mitgeres, de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Consten d'un o dos cossos i s'obren amb portals d'arc pla de pedra, alguns també eren adovellats, que en alguns casos estan datats. La majoria de cases que constitueixen el carrer van bastir-se entre els segles XVIII i principi del XX segons la tipologia tradicional. Són edificis de tres cossos i tres nivells d'alçat, amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les façanes de les cases del carrer estan arrebossades i pintades, excepte el Convent de les Missioneres que és de paredat comú vist. Entre les cases antigues s'hi intercalen edificis de factura moderna, com també a l'altre costat del carrer. | 08014-15 | C. Major | El nucli d'Aiguafreda té el seu origen en el veïnat de les Ferreries, que va constituir-se a l'entorn del camí ral entre els segles XVI i XIX. Les primeres cases construïdes, destinades als habitatges i tallers d'artesans, van acabar configurant el carrer Major i del Pont, la plaça Major i el carrer de la Móra. Des del segle XVIII alguns d'aquests edificis van ser reemplaçats per construccions més grans, que havien de complir tant les funcions residencials com d'hostaleria. L'increment del tràfic al seu pas per la vall del Congost i pel nucli d'Aiguafreda va ser el motiu perquè a mitjans del segle XIX es construís la carretera de Ribes. Amb això, es va alleugerir el volum de passatgers i mercaderies que passaven pel centre de la població però, per contra, va significar el tancament dels tallers d'artesans i d'hostals que fins aleshores hi havia establerts.També va canviar la fesomia del carrer la construcció del Convent de les Missioneres, tant per les seves notables dimensions com per l'estil eclèctic amb què va ser construït. Passada la Guerra Civil, el carrer Major va canviar de denominació pel de José Antonio. Durant la segona meitat del segle XX es van començar a construir habitatges a l'altre costat del carrer, així com la casa consistorial i la plaça. Al mateix temps, moltes de les cases primigènies van ser enderrocades o reformades per habilitar-hi habitatges moderns. | 41.7688100,2.2492100 | 437597 | 4624380 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73954-foto-08014-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73954-foto-08014-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73954-foto-08014-15-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 73956 | Can Bellavista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellavista-0 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Bellavista és una torre senyorial construïda durant el primer terç del segle XX segons la influència de l'estètica noucentista. És un edifici de planta rectangular i amb la coberta composta i una torre quadrangular situada a l'extrem de mestral. La casa consta de planta baixa i pis, excepte la torre que consta de quatre nivells d'alçat. Les obertres de la planta baixa són d'arc pla arrebossat, amb una senzilla motllura a la part superior. Les finestres del pis i la torre són d'arc carpanell arrebossat, excepte les del quart pis de la torre, que són de mig punt i ofereixen vistes panoràmiques sobre la zona. Els nivells de forjat de la torre també es posen de manifest a l'exterior amb una motllura senzilla. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08014-17 | Passeig de Catalunya, 27 | La casa va ser construïda per Jaume Sobrevies durant la dècada de 1920. Com a anècdota, sabem que durant la Guerra Civil un aiguafredenc es va amagar a les golfes de la casa per no haver d'anar al front. El propietari de la finca veïna de Can Fontdevila, Calixte Fontdevila, li va vendre la casa a Maria Riba el juny de 1942. En aquell moment, la casa presentava una divisió horitzontal on hi havia un habitatge per cada germana. El juny de 1982 compra la casa Joan Vergés, qui li vendrà als propietaris actuals l'any 1997. La van restaurar en la seva totalitat l'any 2000 i van unificar els dos habitatges que la constituien. | 41.7655600,2.2531100 | 437918 | 4624017 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73956-foto-08014-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73956-foto-08014-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73956-foto-08014-17-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 73957 | Carrer del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-pont-2 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVII-XXI | El carrer del Pont està situat entre la carretera de Ribes i la plaça Major, des d'on canvia de denominació pel de carrer Major. Al primer tram, fins a la confluència amb el carrer de Mossèn Josep Salvans, s'hi conserven diverses cases construïdes al segle XIX, excepte Can Perera, construïda entre els segles XVII i XVIII. Són edificis entre mitgeres, de dos o tres nivells d'alçat amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La majoria de portals són d'arc pla o d'arc escarser arrebossat o de pedra carejada, en alguns casos datats (com el número 5). Tant l'edifici de la rectoria com el de Can Mestret s'obren vers a migdia amb galeries porticades. Al tram final del carrer s'hi conserven diverses cases senyorials de principi del segle XX, com la Torre Viader o Can Franquesa. Les façanes són arrebossades i pintades, entre les que destaca la de la rectoria, decorada amb esgrafiats. Moltes de les cases antigues han estat enderrocades per construir-hi habitatges moderns. | 08014-18 | C. del Pont | El nucli d'Aiguafreda té el seu origen en el veïnat de les Ferreries, que va constituir-se a l'entorn del camí ral entre els segles XVI i XIX. Les primeres cases construïdes, destinades als habitatges i tallers d'artesans, van acabar configurant el carrer Major i del Pont, la plaça Major i el carrer de la Móra. Des del segle XVIII alguns d'aquests edificis van ser reemplaçats per construccions més grans, que havien de complir tant les funcions residencials com d'hostaleria. L'increment del tràfic al seu pas per la vall del Congost i pel nucli d'Aiguafreda va ser el motiu perquè a mitjans del segle XIX es construís la carretera de Ribes. Amb això, es va alleugerir el volum de passatgers i mercaderies que passaven pel centre de la població però, per contra, va significar el tancament dels tallers d'artesans i d'hostals que fins aleshores hi havia establerts. A principi del segle XX van començar a construir-se cases d'estiueig al carrer del Pont i al sector de ponent de la nova carretera. En el context de la Guerra Civil, el carrer del Pont va canviar de denominació per carrer Valldeneu i de la Victòria. Des de mitjans del segle XX, moltes de les cases primigènies van ser enderrocades o reformades per habilitar-hi habitatges moderns. | 41.7668400,2.2514300 | 437779 | 4624160 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73957-foto-08014-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73957-foto-08014-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73957-foto-08014-18-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | El seu nom fa referència al Pont de l'Abella on anava a parar i que va ser construït l'any 1740. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 73958 | Can Bellit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellit | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIX | La coberta presenta deficiències. | Can Bellit és una masia del segle XIX que ha quedat integrada dins l'entramat urbà. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures, totes elles d'arc pla de pedra. A l'eix central trobem em portal, amb la llinda inscrita: ' FELIX BELLIT 1862'. Els finestrals del pis i el central de les golfes tenen sortida a balcons de baranes forjades. Les façanes laterals i posterior presenten el mateix tipus d'obertures, també disposades formant eixos. | 08014-19 | C. Núria, 56 | La casa de Can Bellit va ser construïda per Fèlix Bellit i Artigas, procedent del mas Bellit de Tagamanent, durant la segona meitat del segle XIX. La seva filla Margarida, hereva de la masia, va casar-se amb en Joan Colomer de Taradell. El seu fill Nicolau Colomer va ser alcalde d'Aiguafreda entre els anys 1902 i 1904. Durant la dècada de 1970 la masia va ser adquirida per l'Ajuntament d'Aiguafreda, que la va destinar a centre cultural i d'entitats. | 41.7710100,2.2503800 | 437696 | 4624624 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73958-foto-08014-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73958-foto-08014-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73958-foto-08014-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 73961 | Can Sors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sors-2 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVIII-XX | Can Sors és una masia del segle XVIII que va habilitar-se com a vivenda moderna durant la segona meitat del segle XX. És un edifici aïllat de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, entre les quals hi ha dues llindes inscrites: 'FORTIA VILA 1788' al portal i 'ANY 1778' en un finestral. En la darrera restauració van afegir-se algunes obertures de pedra i un rellotge de sol situat a la part superior de la façana. A la façana de gregal hi ha diverses finestres d'arc pla de pedra carejada, una de les quals està inscrita amb l'any '1728'. El tractament exterior dels murs és de pedra vista lligada amb pòrtland. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. | 08014-22 | C. Major, 53 | Durant el segle XVIII la casa pertanyia a Fortià Vilà, quan algunes fonts apunten que funcionava com un molí. Més endavant, va ser utilitzada com a fusteria i com a esperdanyeria. | 41.7695900,2.2481200 | 437507 | 4624468 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73961-foto-08014-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73961-foto-08014-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73961-foto-08014-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Antigament es coneixia com a Can Fortià. Formen un conjunt amb les cases de Can Sandro i Ca l'Olesa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 73963 | Pont de Picamena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-picamena | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIX | Està parcialment cobert de vegetació i les pedres dels extrems del tauler s'estan desprenent. | Pont d'un sol tram que permet creuar la riera d'Avencó, prop de les ruïnes de la masia de Picamena i del límit del terme municipal. L'estructura s'obre en arc de mig punt de ceràmica col·locada a plec de llibre. El mur és de maçoneria i el tauler no té baranes. Segueix el pont un gorg allargat. | 08014-24 | Riera d'Avencó | 41.7890000,2.2892500 | 440943 | 4626594 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73963-foto-08014-24-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 73970 | Cases de la Llobeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-la-llobeta | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIX | El revestiment exterior es troba deteriorat i estan afectades d'humitats. | A la Colònia Llobeta hi ha diverses cases que van construir-se a finals del segle XIX com a residències temporals. Es tracta de dos volums de mateixes dimensions i característiques, que es situen a banda i banda del camí d'accés. Són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis. Tenen la coberta composta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, excepte al cos central que és perpendicular. La composició de les façanes està definida per una marcada simetria, amb eixos d'obertures d'arc escarser amb motllures superiors. Algunes de les finestres del pis principal tenen sortida a balcons de baranes forjades. El cos central té la finestra del pis tapiada i està rematada per un òcul. A nivell interior, estan distribuïts en vivendes independents a les quals s'accedeix per l'escala situada al cos central. El tractament exterior és arrebossat i pintat amb les obertures de diferent tonalitat. Seguint el camí hi ha diverses cases, entre les que destaca la situada davant de la masia, amb una tribuna a la façana i capcer sinuós. | 08014-31 | C. de la Llobeta, 21 | Les cases de la Llobeta les va fer construir Josep Pi i Buixó per allotjar-hi els estiuejants que hi feien estada. Segons un testimoni gràfic de principi del segle XX, el cos central d'una de les cases tenia més alçada i s'obria a la part superior amb un finestral geminat. | 41.7774800,2.2493400 | 437616 | 4625343 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73970-foto-08014-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73970-foto-08014-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73970-foto-08014-31-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | A l'Inventari- Catàleg del POUM d'Aiguafreda consta com a Masia de la Llobeta 2; a l'IPA es diu Colònia Llobeta | 102|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 73962 | Pont de Peu de Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-peu-de-costa | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. CAMPILLO, X. ; LÓPEZ-MONNÉ, R. (2010) El llibre dels camins. Manual per esvair dubtes, desfer mites i reivindicar drets. Tarragona: Arola Editors. | XVIII-XX | Pont d'un sol tram que permet creuar la riera d'Avencó, prop de la seva confluència amb la riera de la Figuera. L'estructura presenta tres etapes constructives que per les seves característiques situem al segle XVIII i XX. La part més antiga està construïda sobre la roca natural i s'obre al nord en arc de mig punt de pedra disposada a plec de llibre. Els altres trams responen a les successives ampliacions del camí, la darrera feta amb volta de maó pla i obertura d'arc escarser. El mur és de maçoneria i el tauler està delimitat amb baranes metàl·liques, que van reemplaçar-ne unes de fusta. | 08014-23 | Riera d'Avencó | 41.7707100,2.2724100 | 439527 | 4624575 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73962-foto-08014-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73962-foto-08014-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73962-foto-08014-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com el Pont d'en Pere Curt. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 73951 | Can Franquesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-franquesa | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2006). Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. | XIX-XX | Can Franquesa és una casa del segle XIX que va ser reformada durant el primer terç del segle XX segons l'estètica noucentista. Es composa de dues parts diferenciades a nivell compositiu. És un edifici entre mitgeres, amb els dos volums de planta baixa, pis i golfes i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El primer volum té el frontis compost segons tres eixos simètrics d'obertures d'arc pla, totes elles envoltades per una motllura decorativa. El finestral de l'eix central té sortida a un balcó de baranes forjades i la base inscrita: '1810'. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. El segon volum està definit per un gran arc de ferradura eixamplada a la planta baixa, dos finestrals d'arc pla amb motllures al pis i dos finestres més a les golfes d'arc mixtilini. La façana està rematada per una cornisa motllurada i un capcer de perfil irregular. La unió entre ambdós volums s'ha resolt exteriorment en el tractament dels murs, que imita carreus encoixinats. | 08014-12 | C. del Pont, 22 | 41.7666200,2.2514900 | 437784 | 4624136 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73951-foto-08014-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73951-foto-08014-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73951-foto-08014-12-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 73955 | Can Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-figueres-4 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2006). Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. | XX | El revestiment de la façana està deteriorat. | Can Figueras és una casa de la primera meitat del segle XX construïda sota la influència de l'estètica noucentista. És un edifici entre mitgeres i de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla amb una motllura superior a mode de guardapols. A l'eix lateral hi ha una finestra singular que trenca la simetria de la façana i que presenta una estètica propera al modernisme. És d'arc carpanell amb la base més estreta, està tancada amb una reixa forjada i té una clau decorativa a la part superior. Els finestrals del pis tenen sortida a balcons de baranes forjades; sobre el central hi ha pintat l'any '1924' dins d'una orla. A la part superior del frontis trobem els forats de ventilació sota coberta decorats amb motius vegetals. El ràfec està acabat amb cabirons amb rajols intercalats. El tractament exterior és arrebossat i pintat, amb un sòcol de pedra a la base. | 08014-16 | C. Major, 45 | És probable que la casa fos construïda durant la primera meitat del segle XX per algun membre del desaparegut mas Casades, nom amb el qual també és coneguda aquesta casa. Actualment es coneix com a Can Figueras pel nom dels seus propietaris. | 41.7692000,2.2485500 | 437542 | 4624424 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73955-foto-08014-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73955-foto-08014-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73955-foto-08014-16-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com a Can Casades. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 73967 | Villa Francisca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-francisca | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2006). Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. | XX | La Villa Francisca és una torre d'estil modernista construïda a principi del segle XX. És un edifici de planta quadrangular amb una torre quadrangular adossada a l'extrem de ponent de la façana de migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La torre presenta quatre nivells d'alçat i té la coberta a quatre vessants. Les obertures de la construcció són d'arc mixtilini, algunes amb guardapols decoratiu i les del nivell superior de menors dimensions i agrupades a mode de galeria. En un extrem de la façana de ponent hi ha adossades unes escales exteriors amb un pilar de pedra amb decoració vegetal que condueixen a una porta d'entrada, situada a tramuntana. En aquesta darrera façana hi ha adossat un cos poligonal habilitat com a terrassa transitable a la part superior. La façana de migdia presenta dues galeries horitzontals de tres pòrtics d'arc rebaixat, ceràmics a la planta baixa i arrebossats al pis. Els pòrtics de la planta baixa, on hi ha un portal d'accés, estan tancats amb reixat de forja. Les façanes de ponent i llevant estan rematades per un notable capcer sinuós decorat als extrems amb fulles d'acant. El ràfec està acabat amb cabirons i la coberta de la torre presenta ceràmica vidriada. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat amb un sòcol de pedra, així com esgrafiats vegetals al capcer de ponent i a la torre, on hi consta respectivament 'ANY 1906', 'VILLA FRANCISCA' i un rellotge de sol. A la planta baixa s'hi conserven diversos elements decoratius modernistes, com són els vitralls i obertures amb motius florals, la barana forjada de l'escala, els paviments de mosaic i la llar de foc. La casa està envoltada per un jardí ampli, on s'hi conserva la portalada original i una casa-masoveria. | 08014-28 | C. Abadessa Emma, 16 | La va fer construir el sr. Ignasi Font, qui va cedir-la a la Congregació de les Missioneres de la Sagrada Família de Natzaret després de la Guerra Civil. Aleshores passà a ser coneguda com 'El Pilar' i es destinà a l'acolliment de nenes desvalgudes. Més tard, es destinà a casa d'exercicis espirituals. Després d'estar uns anys desocupada, l'any 2007 va ser reformada per utilitzar-se com a casa de colònies. | 41.7782100,2.2490800 | 437595 | 4625424 | 1906 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73967-foto-08014-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73967-foto-08014-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73967-foto-08014-28-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Rafael Sorarrain Milans del Bosch | També es coneix com la Casa de les Missioneres de Natzaret, Can Font, la Torre Llobeta o el Convent de la Llobeta. | 105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||
| 73952 | Can Fontdevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontdevila-0 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2006). Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. PORTET, J. (2010). La cooperativa 'la Favorecedora obrera' d'Aiguafreda (1924-1963). Temes Aiguafredencs X. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XX | Can Fontdevila és una torre senyorial construïda a durant el primer terç del segle XX segons l'estètica noucentista. La casa està construïda de forma preeminent respecte el nivell del carrer, separada d'aquest per un mur frontal de pedra i balustrada ceràmica i dos trams d'escales. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla amb impostes a l'intradós, de la mateixa tipologia que les de la resta de façanes. La façana principal presenta una terrassa sostinguda amb columnes helicoïdals d'obra vista, que es prolonga per les façanes laterals i que actua com a porxo de la planta baixa. Com a remat de les façanes principal i posterior trobem un capcer sinuós amb franges motllurades d'obra. A l'extrem de llevant de la façana posterior hi ha una torre de tres nivells d'alçat i coberta a quatre vessants, que conté la caixa d'escala per accedir al pis. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat de color blanc, sobre el que ressalten els motius blaus al voltant de les obertures i els elements decoratius d'obra. A l'interior s'hi conserva la distribució i el paviment de mosaic de l'època. La casa es troba envoltada per un jardí amb grans arbres que l'oculten parcialment. | 08014-13 | C. Sant Ramon, 1 | A mitjans del segle XIX el Sr. Agustí Fontdevila va comprar l'edifici conegut com l'hostal de Can Met. El seu fill Calixte Fontdevila Colom va der-se construir una torre a l'entrada del poble l'any 1923, després de viure uns anys a la casa del carrer del Pont. El sr. Fontdevila va participar activament en la vida política local de la primera meitat del segle XX, com a candidat de la Lliga i Jutge de Pau d'Aiguafreda. Entre 1933 i 1934 va crear una fàbrica tèxtil al nucli d'Aiguafreda, que més endavant es traslladaria als afores amb el nom de RITESA. | 41.7654500,2.2528400 | 437895 | 4624005 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73952-foto-08014-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73952-foto-08014-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73952-foto-08014-13-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També és coneguda com a Can Calistro. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 73944 | Convent de les Missioneres de la Sagrada Família de Natzaret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-de-les-missioneres-de-la-sagrada-familia-de-natzaret | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2006). Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XIX | El Convent de les Missioneres és un edifici d'estil eclèctic construït durant la segona meitat del segle XIX. La tipologia constructiva és la d'una casa-noviciat, amb la capella central i el conjunt de dependències distribuïdes entorn seu. És un edifici de notables dimensions constituït per dos volums de tres crugies units per un cos central que es correspon amb la capella. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons nou eixos, definits per obertures d'arc de mig punt ceràmic a la planta baixa i guardapols motllurat. El primer volum té el portal a l'eix lateral i una finestra biforada superior. En el pis les finestres són d'arc rebaixat ceràmic i presenten guardapols conopials, mentre a nivell de les golfes les finestres són biforades d'arc mixtilini ceràmic. El coronament està decorat amb arcuacions ceràmiques i una cornisa ceràmica. El segon volum segueix el mateix esquema compositiu que el primer, tot i que la decoració és més esquemàtica, tant en els guardapols com en les arcuacions. Així mateix, els nivells de forjat es manifesten exteriorment amb cornises ceràmiques, de les quals la del remat adquireix certa volada. Les finestres del pis i de les golfes són d'arc pla i les de l'eix central són biforades. La simetria de la façana es veu interrompuda per la presència de la capella, tant per l'òcul central com per l'espadanya que sobresurt del coronament. Del primer volum en destaca la lluerna amb finestres d'arc conopial i cornisa decorativa, la galeria de tres pòrtics ceràmics de la façana lateral i el pòrtic d'arc carpanell ceràmic i decoraració lobulada de la façana posterior. La façana posterior del segon volum presenta dues galeries horitzontals de dos pòrtics d'arc carpanell arrebossat. El tractament exterior dels murs és de paredat comú vist on ressalten els elements ceràmics, excepte la posterior del segon volum que és arrebossada i pintada de color blanc. Davant d'aquesta hi ha unes escales amb barana de balustrada que dóna accés al pati. | 08014-5 | C. Major, 27 | La casa-noviciat de les Filles de la Santa Casa de Natzaret va ser fundada l'any 1894 pel pare Josep Manyanet. Va assistir a la inauguració del convent el bisbe de Vic, el doctor Morgades. Al principi la congregació estava formada per sis monges i la mare superiora Encarnació Colomina, que van fer-se cura de l'escola de les nenes de la població. A partir de l'any 1950 va passar-se a denominar Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, i poc després van començar a impulsar la seva obra per tot el món, complementant-ho amb l'ensenyament. | 41.7687600,2.2490700 | 437585 | 4624375 | 1894 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73944-foto-08014-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73944-foto-08014-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73944-foto-08014-5-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 102|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 73971 | Hostal de la Polla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-la-polla | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PORTET, J. (2010). La cooperativa 'la Favorecedora obrera' d'Aiguafreda (1924-1963). Temes Aiguafredencs X. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XIX | Es troba en estat d'abandó i pateix deficiències estructurals. | L'hostal de la Polla és una posada construïda al segle XIX a peu de l'antic camí ral de Barcelona a Vic. Està constituït per diversos volums, dels quals el principal és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos, definits per finestres amb llinda de fusta. A la planta baixa hi ha duess obertures d'arc carpanell ceràmic, una de les quals ha estat reformada i l'altra tapiada. A la façana lateral de migdia trobem el portal principal, amb llinda de fusta i un pedrís al costat. La resta de la façana està tapada per un cos adossat de forma perpendicular, de dos nivells d'alçat i la coberta a un sol vessant. Està definit per una galeria horitzontal de quatre pòrtics d'arc rebaixat, amb un pilar central i la resta acabats amb culs de llàntia. A la planta baixa hi ha un gran portal amb llinda de fusta i brancals ceràmics, que per les seves dimensions podria haver estat l'entrada dels carruatges. A migdia d'aquest cos s'hi adossa un cos annex amb un portal amb llinda de fusta força deteriorada on hi ha inscrit l'any '1817'. A la part posterior hi ha diversos cossos annexes, la majoria dels quals estan en estat ruïnós. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa en tots els volums, excepte la part de tramuntana del volum principal, que presenta una part de tàpia. El volum principal i el de migdia estan arrebossats amb morter de calç. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. | 08014-32 | Ctra. De Ribes, 120 | Antigament es coneixia com a Can Barré. En l'amirallament de l'any 1929 hi consta 'l'hostal de la Pabla', propietat d'Isidre Cruells. L'any 1946 un batalló d'infanteria va fer estada a Aiguafreda, alguns soldats del qual van allotjar-se a l'hostal. Les despeses dels mateixos les havia de sufragar el poble, especialment els estiuejants i el hisendats locals. | 41.7743100,2.2474200 | 437453 | 4624992 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73971-foto-08014-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73971-foto-08014-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73971-foto-08014-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 73943 | Carrer de la Móra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-mora | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUIGFERRAT, C. (1989). Aiguafreda segons el capbreu de 1669-1670. Temes Aiguafredencs VI. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XVI-XX | El carrer de la Móra està situat al centre de la població, entre la plaça Major i el carrer de Fortià Solà. És un carrer molt curt on tradicionalment les cases estaven situades en un costat del carrer i a l'altre hi havia els horts i els coberts, on actualment hi ha habitatges moderns. Actualment s'hi conserven diversos edificis notables, construïts segons la tipologia tradicional. Són cases entre mitgeres, la majoria de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi conserven les portalades de pedra, entre les que destaca la d'arc de mig punt adovellat de Can Flequer, on s'hi conserva la clau datada més antiga del poble, de l'any '1566'. Els finestrals són majoritàriament d'arc pla de pedra carejada. Totes les façanes estan arrebossades i pintades de diferents tonalitats. | 08014-4 | C. de la Móra | El nucli d'Aiguafreda té el seu origen en el veïnat de les Ferreries, que va constituir-se a l'entorn del camí ral entre els segles XVI i XIX. Les primeres cases construïdes, destinades als habitatges i tallers d'artesans, van acabar configurant el carrer Major i del Pont, la plaça Major i el carrer de la Móra, que inicialment era el camí que anava cap a Tagamanent fins a Sant Cebrià de la Móra. Durant els primers mesos de la Guerra Civil, el comitè del POUM d'Aiguafreda va canviar el nom del carrer pel de Francesc Layret. | 41.7677900,2.2509600 | 437741 | 4624266 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73943-foto-08014-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73943-foto-08014-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73943-foto-08014-4-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 73950 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-11 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Programa de Festa Major, 2003. | XIX | La rectoria d'Aiguafreda és una casa del segle XIX d'estil eclèctic. És un edifici cantoner de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos, definits per un portal d'arc escarser i una finestra d'arc pla a la planta baixa i dos finestrals d'arc pla arrebossat al pis. Aquests tenen sortida a balcons de baranes forjades i ampits motllurats. La façana de | 08014-11 | C. del Pont, 13 | Va ser restaurada per Mn. Salvans l'any 1916. En senyal de gratitud pels anys de servei al poble, els feligresos li van regalar a Mn. Salvans una placa commemorativa, que va posar a la galeria. Amb l'esclat de la Guerra Civil, el comitè local del POUM va confiscar l'edifici, hi van establir el seu quarter general i van destruïr la placa. | 41.7673200,2.2511000 | 437752 | 4624214 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73950-foto-08014-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73950-foto-08014-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73950-foto-08014-11-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 102|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 74022 | Aplec de Sant Salvador d'Avencó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-salvador-davenco | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | L'aplec de Sant Salvador d'Avencó es celebra cada any el primer diumenge d'agost. L'acte principal és l'ofici solemne en honor al Sant. A la sortida, es fa una ballada de sardanes. | 08014-93 | Sant Salvador d'Avencó | 41.7661400,2.2640700 | 438829 | 4624073 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 74023 | Aplec de tardor a Aiguadreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-tardor-a-aiguadreda-de-dalt | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | L'aplec de tardor es celebra a Aiguafreda de Dalt el diumenge més proper a la festa de la Santa Creu. L'acte principal és l'ofici solemne en honor a la Santa Creu, amb cantada dels goigs en honor al Sant Crist. A la sortida es ballen sardanes i es convida als assistents a un vermut. | 08014-94 | Aiguafreda de Salt | L'antecedent de l'aplec de Tardor és la festa del Sant Crist d'Aiguafreda, que fins el 1931 es celebrava el dia del Trobament de la Santa Creu, el 3 de maig. L'any 1931, mossèn Jaume Sunyer va renovar la festa i la va fixar pel segon diumenge de setembre, dia de l'Exaltació de la Santa Creu. Per a l'ocasió, es van editar uns nous goigs. | 41.7883100,2.2574000 | 438296 | 4626539 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 74024 | Baixada del Sant Crist d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baixada-del-sant-crist-daiguafreda-de-dalt | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. | XVIII-XX | La baixada del Sant Crist és una tradició que es celebra el Divendres Sant. Al matí un grup de parroquians va a peu fins a Aiguafreda de Dalt per portar la imatge del Sant Crist en braços fins a l'església de Santa Maria. Allà es celebra un ofici solemne. Al vespre, la processó del Via Crucis surt pels carrers del poble. La imatge serà portada de nou a Aiguafreda de Dalt el dia de l'aplec de l'Ascenció del Senyor. | 08014-95 | Aiguafreda de Dalt | A la consueta parroquial de 1701 ja hi consta la processó del Via Crucis. | 41.7883100,2.2574000 | 438296 | 4626539 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74024-foto-08014-95-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Les fotografies són d'UNESCOCAT. | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 74025 | Processó del Via Crucis d'Aiguafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-del-via-crucis-daiguafreda | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. | XVIII-XX | La processó del Via Crucis es celebra el Divendres Sant. Al matí es fa la tradicional baixada del Sant Crist, que es porta a l'església de Santa Maria fins al vespre. Aleshores, surt la processó encapçalada pel mossèn i una petita creu, seguida pels veïns del poble, que sostenen espelmes i torxes enceses. Tanca la processó la imatge del Sant Crist, acompanyada pel cor que entona la Passió. Durant la processó, es fan parades en les diferents estacions, on el mossèn llegeix els passatges de la Bíblia tot rememorant el camí de la Creu que va fer Jesucrist. La processó finalitza de nou a l'església, on la imatge és col·locada al costat de l'altar, on romandrà fins a l'Ascenció. | 08014-96 | Aiguafreda | A la consueta parroquial de 1701 ja hi consta la processó del Via Crucis. | 41.7685200,2.2503000 | 437687 | 4624347 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 74007 | Molí de vent de Can Vilà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-can-vila | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. | XVIII-XX | En el mur de tancament de la finca de Can Vilà hi ha adossat un antic molí de vent aiguader. Es tracta d'un molí amb una torre troncocònica feta de pedra seca. Consta d'una petita porta al nivell superior des d'on comencen unes escales exteriors de pedra que permeten accedir al coronament. Aquí hi ha la roda amb les pales i el penell metàl·lics. | 08014-78 | Les Casades | Els molins aiguaders es construïen en l'àmbit rural per extreure aigua del subsòl aprofitant la força del vent. Segons un testimoni oral, originalment aquest molí estava situat dins la finca del Cerdà de Centelles, a la font que hi ha sobre la cinglera. A mitjans del segle XX l'artista Vilà Canyelles va ferlo portar a casa seva, on el va reconstruir. | 41.7689600,2.2596300 | 438463 | 4624389 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74007-foto-08014-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74007-foto-08014-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74007-foto-08014-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com el molí de vent de les Casades. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 74053 | Font i bassa de Casanoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-bassa-de-casanoves | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. | XVIII | Les basses estan cobertes de vegetació. | La font de Casanoves està situada a mestral del mas Casanoves, prop del torrent de la Corredora. Es tracta d'una mina d'aigua que té el seu acabament en una font construïda en un mur de pedra lligada amb morter. Aquesta s'obre en arc rebaixat de pedra, a l'interior del qual s'embassa l'aigua en una pica, sense que hi hagi brollador. A continuació hi ha una petita canalització delimitada amb lloses verticals, que condueix l'aigua sobrant a un safareig rectangular. Més avall hi ha una bassa construïda aprofitant la roca natural, amb murs de pedra i excavada en el terreny. Aquesta s'omplia amb una mina oberta al damunt, on hi aflora roca natural per on es filtra l'aigua. | 08014-124 | Casanoves | 41.7762600,2.2591000 | 438426 | 4625200 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 74047 | Processó de Sant Miquel de Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-sant-miquel-de-canyelles | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. MASNOU, J.M. (1988). La parròquia d'Aiguafreda a través de les visites pastorals (segles XVI-XIX). Temes Aiguafredencs V. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XVII-XX | Ja no es celebra. | La processó de Sant Miquel de Canyelles es celebrava cada any el dia de Sant Miquel. Es sortia en processó des del poble fins a l'ermita, on es cantava per les ànimes del Purgatori, tot repartint l'almoina de pa beneït entre els participants. Juntament amb la processó de Lledànies i dels Apòstols, al segle XVII eren les úniques que no organitzava la confaria del Roser. | 08014-118 | Sant Miquel de Canyelles | La processó del dia dels Apòstols ja consta que es feia a la consueta de 1636. La tradició manava que l'hereu del mas Boix del Brull havia de subministrar els panets que s'hi repartien. Abans de la Guerra Civil es celebrava el dia 8 de maig, que després passà al 29 de setembre. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74047-foto-08014-118-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 74030 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-10 | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Programa de Festa Major, 1952. | XX | La Festa Major d'Estiu es celebra cada any entre els dies 15 i 18 d'agost. La festa comença amb l'ofici solemne i el repic de campanes a la sortida. A partir d'aleshores s'organitzen diversos actes lúdics com són balls, cantada d'havaneres, jocs infantils i àpats populars. Com a cloenda, hi ha la Tornaboda a les Alzines d'Avencó. | 08014-101 | Aiguafreda | La Festa Major d'Estiu va començar-se a celebrar a principi del segle XX en motiu de la construcció de noves torres a l'entorn de la carretera. Es feia el dia 15 d'agost , dia de l'Assumpció de Maria i s'organitzava conjuntament amb el veïnat de l'Abella. Per a l'ocasió s'engalanaven les façanes de les cases amb rams de boix. A la plaça es ballaven el xotis, la masurca i la polca. Aviat la festa va assolir un gran protagonisme, amb l'organització de grans envelats amb les millors orquestres i focs d'artifici. A la dècada de 1960, amb el declivi d'estiuejants a la població, la festa va passar a celebrar-se de manera més modesta i la Festa Major d'Hivern va tornar a ser la més reeixida. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 74031 | Festa Major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-10 | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Programa de Festa Major, 2000. | XIX- XX | La Festa Major d'Hivern es celebra cada any el cap de setmana més proper al dia 8 de desembre. La festa comença amb el pregó de Festa Major a l'Ajuntament, seguit de la funció de teatre. El dia següent hi ha el repic de campanes i l'ofici solemne. A partir d'aleshores s'organitzen diversos actes lúdics com són balls i concerts, campionats, jocs infantils i àpats populars. Per acabar la festa, hi ha el Sorteig de Quintos, els organitzadors de la festa. | 08014-102 | Aiguafreda | La Festa Major d'Hivern es celebrava el dia 8 de desembre en honor a la Immaculada Concepció de la Mare de Déu. L'acte principal era l'ofici solemne i resada de rosari a la tarda. A la plaça Major s'hi muntava l'envelat i hi havia ball amb orquestra. Des de mitjans del segle XX l'organitzaven els 'quintos' de la lleva de cada any. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 74009 | Pont de l'Abella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-labella-0 | LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. MARISTANY, M. (1998). Ponts de pedra de Catalunya. Barcelona: Editorial 92. | XVIII | El pont de l'Abella està situat sobre el riu Congost i comunica els pobles d'Aiguafreda i l'Abella. Consta de tres arcs carpanells adovellats, el central de majors dimensions, i presenta arquets de desguàs ovalats també adovellats. Els estreps estan fixats a la roca del llit del riu i els tallamars són semicirculars amb acabament esgraonat. El parament del pont és fet de pedra local lligada amb argamassa; el dels ampits pertany a una etapa constructiva posterior. Al tauler s'hi ha col·locat un paviment modern. | 08014-80 | Riu Congost | El pont de l'Abella era una antiga construcció que comunicava els veïnats d'Aiguafreda i l'Abella a la proximitat del camí ral. El creixement d'aquests veïnats i probablement el seu mal estat de conservació van propiciar que durant el segle XVIII el pont fos substituït per un de nou. En el seu diari de l'any 1785 Francisco de Zamora va visitar el poble de l'Abella i fa esment del pont: '... En el que hay un puente de tres ojos, hecho el año 1740, que es bueno y útil'. A la barana del pont hi havia una orla motllurada amb l'any '1740' inscrit, que va conservar-se fins a finals del segle XX. En motiu de la construcció de la C-17 l'any 1986, va quedar ocult sota un viaducte d'aquesta carretera. Les excavacions arqueològiques que van fer-se al seu entorn van permetre documentar-hi un tram del camí empedrat, que probablement es correspon amb les restes de la via romana que comunicava Barcino i Ausa. | 41.7642600,2.2519400 | 437819 | 4623873 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74009-foto-08014-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74009-foto-08014-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74009-foto-08014-80-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 74036 | Gegants d'Aiguafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-daiguafreda | LAGLERA, A. [et al.] (1998). Els gegants del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. | XX | Els gegants d'Aiguafreda s'anomenen Guifré el Pelós i Baronessa de Cruïlles. El gegant és fet de cartró-pedra i fusta i representa el comte català amb un vestit i capa medievals i una espasa al cinturó. A la mà sosté un pergamí que representen els privilegis que el comte va atorgar als habitants de la vall del Congost. La geganta també és feta de cartró-pedra i fusta i representa la noble del llinatge que habitava el castell de Cruïlles amb un vestit i capa medievals. Porta l'escut de Cruïlles al pit i en una mà sosté un pom de flors. | 08014-107 | Ajuntament d'Aiguafreda. Pl. Ajuntament, 1 | Les festes populars d'Aiguafreda estaven amenitzades per un grup de capgrossos des de la dècada de 1940, que ballaven al so del flaviol d'Albert Cruells i el bombo de Joan Miró. Amb el pas dels anys, els capgrossos van deixar de sortir, de manera que les festes van passar a ser amenitzades pels gegants de les poblacions veïnes. Va ser així fins a la dècada de 1980, quan l'Ajuntament d'Aiguafreda va encarregar-ne uns de propis a la Casa Ingenio. Els gegants Guifré el Pelós i la Baronessa de Cruïlles van ser presentats oficialment el dia 25 de setembre de 1983 a la plaça de l'Ajuntament per l'aleshores secretari municipal, el senyor Albert de Sicília Cruells. Des d'aleshores, surten en les cercaviles de la Festa Major d'Estiu i d'Hivern, així com per la de les poblacions veïnes, sovint acompanyats pels capgrossos. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74036-foto-08014-107-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 73986 | Font dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-enamorats-3 | PAGESPETIT, L. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Sant Vicenç de Castellet: Farell. | XX | La font dels Enamorats és una de les fonts més conegudes d'Aiguafreda. Està situada a l'extrem de mestral del terme municipal, prop de la riera de Martinet. La font està construïda sobre un bloc de pedra on s'ha fet una pica quadrada i s'ha fixat un brollador metàl·lic. Ha estat arranjada amb murs, escales i bancades de pedra, a més de dos plafons on hi consta: 'Font dels Enamorats' i 'La parella enamorada / que ens plau anar acostats / per ells la font més preuada / és la font dels enamorats'. A prop seu s'han col·locat bancs i taules fetes amb moles procedents del molí de les Canes. | 08014-47 | Ctra. D'Aiguafreda de Dalt | 41.7817900,2.2471300 | 437436 | 4625823 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73986-foto-08014-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73986-foto-08014-47-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,14 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml