Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78906 | Horts del Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-del-congost | <p>PUIGFERRAT, C. (1989). Aiguafreda segons el capbreu de 1669-1670. Temes Aiguafredencs VI. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XVI-XX | <p>Els horts del Congost estan situats entre el riu i les cases del carrer Major i del Pont. Es tracta d'una plana al·luvial que des d'antic ha estat aprofitada per al conreu d'horta, atès la fertilitat d'aquestes terres. La major part de les cases del carrer Major i del Pont disposaven del seu tros de terra encarat al riu, separats entre sí per murs de pedra. Com a resultat, trobem un mosaic agrícola de notable interès paisatgístic, històric i social.</p> | 08014-193 | Riu Congost | <p>En el capbreu de 1669-1670 ja hi consten els horts i les terres de regadiu prop del Congost. A mitjans del segle XIX una avinguda del riu va inundar i destruir els horts.</p> | 41.7683600,2.2489800 | 437577 | 4624331 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78906-foto-08014-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78906-foto-08014-193-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||
| 74032 | Capitell d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-daiguafreda-de-dalt | <p>PLADEVALL, A. (dir.)(1986). Catalunya Romànica. Museu Episcopal de Vic - Museu Diocesà i comarcal de Solsona, vol. XXII. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> | X | Es troba molt desgastat. | <p>El capitell d'Aiguafreda de Dalt és una peça probablement pre-romànica que es conserva al Museu Episcopal de Vic. És de petites dimensions, de forma tronco-piramidal i està fet amb pedra calcària. Presenta decoració tallada amb motius vegetals en dos nivells diferenciats, molt esquemàtica i tosca, fet que apunta a l'antiguitat de la peça.</p> | 08014-103 | Museu Episcopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | <p>Algunes fonts (PLADEVALL 1986: 40) apunten que podria tractar-se d'un capitell datable de la primera església de Sant Martí, consagrada l'any 898, per la tosquedat amb què està fet. Tanmateix, en aquest període es coneixen peces ben treballades, habitualment de marbre (BARRAL), tot i que no es descarta que pugui ser pre-romànic.</p> | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74032-foto-08014-103-1.jpg | Física | Pre-romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 91 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||
| 74068 | A Aiguafreda són xerraires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-aiguafreda-son-xerraires | <p>PARÉS, A. (2010). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62.</p> | XX | <p>'A Aiguafreda són xerraires; a l'Abella, cançoners; a Sant Antoni, cançonaires, i a Centelles botiflers'.</p> | 08014-211 | Aiguafreda | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||||
| 78922 | La Fundició d'en Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fundicio-den-serra | <p>PARELLA, J. (2004). La industrialització a Aiguafreda: aproximació al desenvolupament industrial de la població. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XX | Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se en desús. | <p>La Fundició és una nau industrial en forma de 'L' situada a la carretera de Ribes. Consta d'un sol nivell d'alçat, de major alçada a les cantonades, on hi ha els accessos. Les obertures són totes d'arc carpanell arrebossat i es distribueixen per les façanes de forma simètrica. El parament dels murs és maçoneria, revestits amb morter. Originalment la fàbrica estava composta de dues parts: la foneria on es feien les peces i el taller de mecanització on es muntaven i s'obtenia el producte final. Al pati de la fàbrica s'hi dipositava el ferro i el carbó que era portat en un forn, d'on sortia el ferro fos. Aquest es canalitzava i es portava dins un gresol fins a la boca d'entrada de les peces, des d'on adquirien la forma dels motlles.</p> | 08014-220 | Passeig de Catalunya, 49 | <p>L'empresa metal·lúrgica Material Téxtil, SA, coneguda popularment com 'la Fundició', va ser fundada per Josep Serra i Sió durant la dècada de 1920. La seva implantació va suposar molts canvis entre la població d'Aiguafreda, la més significativa de les quals és l'arribada de l'energia elèctrica al poble. Des dels seus inicis, es va dedicar a la fabricació de maquinària tèxtil, atesa la gran demanda que hi havia a l'àrea industrial del Ter. Aviat es va especialitzar en la construcció de politges armades de ferro fos. L'any 1935 el cap de l'empresa passà a ser el fill de Josep, Alexandre Serra Valls, i van passar diversos períodes d'expansió i de crisi a causa de la dependència que tenien del subministrament de carbó, que es feia a través del ferrocarril. Amb l'esclat de la Guerra Civil, es mantenir la producció, aquest cop per proveir d'armament el front republicà, fet que va alliberar els treballadors d'anar al front. L'any 1941 l'empresa passà a denominar-se CEMSA (Constructora Española de Maquinaria, SA) i al cap de pocs anys l'empresa va viure un període d'expansió notable, que va acompanyar-se de la diversificació de la producció a través de la construcció de maquinària tèxtil.</p> | 41.7693200,2.2498500 | 437650 | 4624437 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78922-foto-08014-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78922-foto-08014-220-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||
| 74067 | Retaule del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-roser-3 | <p>MASNOU, J.M. (1988). La parròquia d'Aiguafreda a través de les visites pastorals (segles XVI-XIX). Temes Aiguafredencs V. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XVII | <p>El retaule del Roser està situat a la capella lateral de l'església de Sant Martí. Es composa d'un sol nivell i està presidit per una fornícula semicircular custodiada per dues pilastres. Al centre hi ha una imatge moderna de la Mare de Déu del Roser, sota la qual hi ha l'altar. El retaule està coronat amb una cornisa i volutes als extrems. La tècnica del retaule és de talla de fusta daurada i policromada.</p> | 08014-210 | Aiguafreda de Dalt | <p>La Confraria del Roser està documentada a Aiguafreda de Dalt des de l'any 1589 i aviat va esdevenir una de les més importants de la parròquia. Aquesta tenia dos administradors que s'escollien el dia de la seva festivitat i que s'encarregaven de mantenir el seu altar. La capella del Roser no va obrir-se a l'església de Sant Martí fins al segle XVII. Poc després, l'any 1650, la Confraria va fer construir el retaule per la capella.</p> | 41.7885800,2.2575400 | 438308 | 4626569 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74067-foto-08014-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74067-foto-08014-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74067-foto-08014-210-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||
| 78971 | Festa de Pasqua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-pasqua-0 | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya.</p> | XX | <p>La festa de Pasqua és celebrada a Aiguafreda amb les cantades de caramelles el diumenge i dilluns de Pasqua. Els caramellaires fan un recorregut pels principals carrers del poble, tot fent parades per cantar i ballar. En acabat, la mainada passa a recollir la voluntat per les cases.</p> | 08014-269 | Aiguafreda | <p>L'antecedent de la festa el trobem en el cant dels goigs que feia la Confraria del Roser el Dissabte Sant i la nit de Pasqua. Durant la primera meitat del segle XX, els nens i nenes del poble anaven a cantar caramelles per les cases i se'ls donaven ous allà on anaven.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||
| 78972 | Processó de cada diumenge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-cada-diumenge | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya.</p> | XX | Ja no es celebra. | <p>Els fidels del poble d'Aiguafreda sortien en processó el primer diumenge de mes al voltant de l'església. Al matí s'havia fet l'ofici i les absoltes pelc confrares difunts; a la tarda es resava el rosari, seguit de la processó i cantada de goigs.</p> | 08014-270 | Aiguafreda | <p>Era organitzada per la Confraria del Roser.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||
| 78973 | Festa del Roser de Maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roser-de-maig-1 | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya.</p> | XIX-XX | Ja no es celebra. | <p>La festa del Roser es celebrava a Aiguafreda el primer diumenge de maig. Consistia en la celebració de l'ofici solemne, seguit de la cantada dels goigs i una ballada popular.</p> | 08014-271 | Aiguafreda | <p>La Confraria del Roser està documentada a Aiguafreda de Dalt des de l'any 1589 i aviat va esdevenir una de les més importants de la parròquia. Aquesta tenia dos administradors que s'escollien el dia de la seva festivitat, el primer diumenge de maig, que s'encarregaven de mantenir el seu altar. La capella del Roser no va obrir-se a l'església de Sant Martí fins al segle XVII. Poc després, l'any 1650, la Confraria va fer construir el retaule per la capella.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||
| 78932 | Ofici de fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-fuster | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.</p> | XVI-XX | La modernització del sector ha fet desaparèixer l'ofici tradicional. | <p>L'ofici de fuster és una professió tradicional consistent en el treball artesanal de la fusta. A partir d'aquest material, s'obtenen mobles i altres objectes, tot utilitzant les eines pròpies com són la garlopa, l'escaire, la serra, el martell, etc. A Aiguafreda, aquesta activitat estava relacionada amb la reparació dels carrugatges de transport.</p> | 08014-230 | Aiguafreda | <p>L'origen del veïnat de les Ferreries el trobem en els artesans que van instal·lar-se en la proximitat del camí ral, davant la necessitat que tenien els viatgers dels seus serveis. Els fusters es dedicaven eminentment a reparar els desperfectes dels carruatges. Al segle XVI ja hi trobem documentat un fuster anomenat Francesc Soler.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 60 | 4.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||
| 74064 | Obrador de pipes de Can Jan Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obrador-de-pipes-de-can-jan-pau | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XIX-XX | S'ha perdut. | <p>Des de principi del segle XX, a la casa de Can Jan Pau s'hi va habilitar un obrador de pipes. Les soques de bruc obtingudes als boscos veïns eren portades a la casa amb matxos. Allà es separaven les soques, partint-les per la meitat amb una serradora tot fent llesques i rebutjant la part de les branques per obtenir-ne la part massissa. Aleshores, els daus resultants es col·locaven en una gran olla d'aram i es bullien durant 24 hores. Les peces es deixaven assecar de forma natural entre mig any i un any, ja que sinó podien esquerdar-se. D'aquí en sortien els escalaborns, que s'acabaven de processar en altres fàbriques per obtenir pipes Rellevat de molta qualitat, o bé les Marselleses. A Can Jan Pau encara s'hi conserven alguns escalaborns, l'olla d'aram on es bullien les soques i un paper amb les mides intenacionals que havien de tenir els escalaborns.</p> | 08014-207 | C. Major, 17 | <p>Segons els propietaris, la casa de Can Jan Pau va començar com un hostal on els bohemis de Barcelona venien a menjar-hi la seva popular samfaina. Després va ser una bodega, una botiga de bicicletes...; fins que a principi del segle XX l'avi de l'actual propietari hi va començar un obrador de pipes. Inicialment, la serradora que feia servir funcionava amb una turbina situada al canal de Can Ponsic, que sovint resultava insuficient. Amb l'arribada de l'electricitat al poble l'any 1921, aviat es va instal·lar la corrent a l'obrador. El negoci va passar al seu fill, que va deixar de fabricar escalaborns a mitjans del segle XX.</p> | 41.7684700,2.2496900 | 437636 | 4624342 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74064-foto-08014-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74064-foto-08014-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 60 | 4.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||
| 74096 | Pedrera de Cruïlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-cruilles | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XX | <p>La pedrera de Cruïlles està situada en una cinglera sobre el camí que va a Cruïlles, poc després del trencall que va a l'Aragall. Es tracta d'una zona on s'hi va extreure pedra calcària i que encara presenta els talls fets a la roca. S'hi poden observar fins a tres punts d'extracció.</p> | 08014-156 | Camí de Cruïlles | <p>La pedrera va ser explotada a la dècada de 1960, tot aprofitant l'expansió urbanística que es va viure al país. La pedra obtinguda es destinava a material de construcció, ja sigui de pedra i lloses com de calç. Va tenir molt poca continuïtat a causa de la poca rendibilitat.</p> | 41.7774700,2.2560200 | 438171 | 4625337 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74096-foto-08014-156-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||
| 78911 | Can Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casals-1 | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XVII-XIX | Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada. | <p>Can Casals és una casa del segle XVII que va consolidar-se durant el segle XIX. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i d'una sola crugia. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal amb llinda plana amb incisió conopial que descansa sobre impostes i brancals de pedra, on s'hi converva la porta original. Les finestres de la planta baixa i del pis són d'arc pla arrebossat. El finestral de sobre el portal té sortida a un balcó de baranes forjades. Les golfes s'obren amb dos pòrtics d'arc escarser. El tractament dels murs és arrebossat amb morter de calç, on s'entreveuen les restes de pintura ocre i blava. El ràfec està acabat amb cabirons de fusta.</p> | 08014-198 | Pl. Major, 17 | <p>La darrera ferreria censada de la plaça d'Aiguafreda estava situada a la casa de Can Casals, que va funcionar fins a la dècada de 1920. Aleshores hi residia el ferrer Pere Grifell i Vilardaga, que també va fer d'alcalde entre 1923 i 1924 després del cop d'estat de Primo de Rivera. Més endavant, hi va residir un sabater d'ofici.</p> | 41.7679600,2.2502700 | 437684 | 4624285 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78911-foto-08014-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78911-foto-08014-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78911-foto-08014-198-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També conegut com la Ferreria. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||
| 78924 | Can Jan Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jan-pau | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XVIII-XX | <p>Can Jan Pau és una casa construïda al segle XVIII que va ser notablement reformada durant la segona meitat del segle XX amb l'obertura de noves finestres al pis i la construcció del pis superior. És un edifici cantoner de planta quadrangular i dues crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Totes les obertures són de pedra de factura moderna, excepte el portal d'arc pla de pedra carejada. A la façana posterior també s'hi conserva un portal de les mateixes característiques. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08014-222 | C. Major, 17 | 41.7684700,2.2496900 | 437636 | 4624342 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78924-foto-08014-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78924-foto-08014-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78924-foto-08014-222-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||
| 78933 | Fonda de Can Mingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonda-de-can-mingo | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XX | <p>La fonda de Can Mingo era un edifici del segle XIX que va ser reconstruït fa uns anys seguint la tipologia constructiva de l'anterior. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La planta baixa s'obre amb dos portals i els pisos superiors es composen segons tres eixos d'obertures, totes d'arc pla amb emmarcament de pedra. A la resta de façanes les obertures són d'arc pla arrebossat. El tractament exterior dels murs és arrebossat. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08014-231 | C. Major, 15 | <p>La fonda va pertànyer a Domingo Vila, motiu pel qual era coneguda com a Fonda Vila o Can Mingo. Va ser una de les fondes de més anomenada de la població.</p> | 41.7683800,2.2497900 | 437644 | 4624332 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78933-foto-08014-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78933-foto-08014-231-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||
| 78934 | Festa de Tot Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-tot-sants | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XX | <p>La festa de Tot Sants es celebra cada any el diumenge anterior a la festivitat de Tot Sants. La celebració consisteix en una castanyada popular a la plaça Major acompanyada per una cobla que toca sardanes.</p> | 08014-232 | Aiguafreda | <p>Durant la primera meitat del segle XX, a Aiguafreda ja es celebrava la festa de Tot Sants amb una castanyada popular i vi ranci.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||
| 78940 | Festa de Corpus Christi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-corpus-christi-0 | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XX | <p>La festa de Corpus es celebra cada any a Aiguafreda amb el tradicional ofici solemne i la processó. La missa es celebra la tarda de diumenge, que va precedida per la processó. Al capdavant d'aquesta el mossèn porta la custòdia sota tàlem, acompanyat dels infants que han fet la comunió el diumenge abans. La comitiva transcorre pels principals carrers del poble, que han estat engalanats amb catifes de flors i domassos als balcons el matí del mateix dia.</p> | 08014-238 | Aiguafreda | <p>La festa del Corpus s'ha celebrat a Aiguafreda de forma ininterrompuda durant tot el segle XX. Antigament es feien les enramades, en què les cases i els carrers es guarnien amb rams i es col·locaven altars al carrer. Des de mitjans del segle XX es van fer diverses variacions en la festivitat, com és la incorporació de catifes de flors o catifes de dibuix. Després d'uns anys sense fer-se les catifes, l'any 1999 va recuperar-se la tradició.</p> | 41.7680000,2.2503800 | 437693 | 4624290 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78940-foto-08014-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78940-foto-08014-238-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | S'han unificat les dues fitxes de l'IPEC 'Corpus Christi' i 'Processó de Corpus' en una de sola. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||
| 78970 | Festa de Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-reis-2 | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XX | <p>La festa de Reis es celebra cada any la nit de Reis a Aiguafreda i Sant Martí de Centelles amb la tradicional cavalcada, que surt de l'estació de tren. Els infants d'ambdues poblacions reben la comitiva reial amb fanalets encesos. El recorregut acaba a l'Ajuntament, on cada rei fa un parlament i obsequien amb regals a tota la mainada.</p> | 08014-268 | Aiguafreda | <p>La festa es celebra sense gaires variacions des de la primera meitat del segle XX, quan els nens rebien els reis amb atxes, que havien fet tot cantant 'Reis d'Orient, porteu coses, porteu coses, Reis d'Orient, porteu coses a la gent'.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||
| 78925 | Fàbrica tèxtil del Sr. Badia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-textil-del-sr-badia | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. PARELLA, J. (2004). La industrialització a Aiguafreda: aproximació al desenvolupament industrial de la població. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. PORTET, J. (2010). La cooperativa 'la Favorecedora obrera' d'Aiguafreda (1924-1963). Temes Aiguafredencs X. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.</p> | XIX | <p>La fàbrica del sr. Badia és un edifici industrial construït durant la segona meitat del segle XIX. És una nau de planta rectangular amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal presenta tres obertures d'arc pla arrebossat de mitjanes dimensions, de les mateixes característiques que les que s'obren a les façanes laterals, on segueixen una composició simètrica. La part posterior de la nau respon a una ampliació, amb la mateixa alçada i coberta que l'anterior, tot i que les finestres es troben tapiades. El tractament dels murs és arrebossat amb morter, amb un sòcol de pedra. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08014-223 | C. Major, 59 | <p>La primera indústria tèxtil d'Aiguafreda s'hi va establir durant la segona meitat del segle XIX, quan un tal Comas de Manlleu va fundar-hi una fàbrica d'anglesines. Més tard, en Clariana hi va fer mocadors, fins que el senyor Badia hi va introduir la producció de tovalloles de ris. Tenia sis telers manuals i les condicions de treball de les teixidores, que havien d'assumir les despeses del funcionament de les llums de carbur, van propiciar que s'hi realitzés la primera vaga del poble. L'any 1913 va passar a mans dels srs. Serra i Figueres. L'any 1921 hi van introduir els primers tel·lers mecànics, aprofitant l'arribada de l'electricitat al poble.</p> | 41.7700200,2.2478100 | 437481 | 4624516 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78925-foto-08014-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78925-foto-08014-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78925-foto-08014-223-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com a Can Serra i Figueres. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||
| 78937 | Processó del dia dels Apòstols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-del-dia-dels-apostols | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. MASNOU, J.M. (1988). La parròquia d'Aiguafreda a través de les visites pastorals (segles XVI-XIX). Temes Aiguafredencs V. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XVII-XX | És un costum que s'ha perdut. | <p>La processó del dia dels Apòstols era una tradició en què els membres de la parròquia d'Aiguafreda anaven fins a Tagamanent. Juntament amb la processó de Lledànies i de Sant Miquel, al segle XVII eren les úniques que no organitzava la confaria del Roser.</p> | 08014-235 | Tagamanent | <p>La processó del dia dels Apòstols ja consta que es feia a la consueta de 1636.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||
| 78938 | Processó de les lledànies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-les-lledanies | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. MASNOU, J.M. (1988). La parròquia d'Aiguafreda a través de les visites pastorals (segles XVI-XIX). Temes Aiguafredencs V. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. Programa de Festa Major 1952.</p> | XIX-XX | És un costum que s'ha perdut. | <p>La processó de les lledànies es celebrava cada any el segon diumenge de Pasqua Florida. Era una processó rogativa que anava fins a la capella de Sant Salvador d'Avencó, tot cantant les lledànies. Segons el Programa de Festa Major de l'any 1952, a la tarda era costum fer una ballada on de forma excepcional, eren les dones qui triaven parella. La plaça del poble s'engalanava per a l'ocasió, a la qual assistien els pagesos de la rodalia. Juntament amb la processó dels Apòstols i de Sant Miquel, al segle XVII eren les úniques que no organitzava la confaria del Roser.</p> | 08014-236 | Sant Salvador d'Avencó | <p>La processó del dia dels Apòstols ja consta que es feia a la consueta de 1636. Al Programa de Festa Major de l'any 1952 consta que encara es celebra.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||
| 73953 | Casal Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-sant-jordi | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XX | <p>El casal Sant Jordi és una torre construïda durant la primera meitat del segle XX sota la influència de l'estètica noucentista. És un edifici aïllat de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està orientat a ponent i es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat. El finestral central té sortida a un balcó de baranes de forja, sobre el qual s'ha afegit amb lletres de forja 'CASAL SANT JORDI' i un plafó ceràmic amb la imatge de Sant Jordi. A la resta de façanes, les obertures es distribueixen de forma aleatòria i també són d'arc pla, excepte una de mig punt de la façana de tramuntana. A la façana de migdia s'hi adossa una torre quadrangular de tres nivells d'alçat i la coberta a quatre vessants. Entre la torre i la façana hi ha un porxo amb pilars de maó, que a la part superior està habilitat com a terrassa. Les obertures de la torre són d'arc pla a la planta baixa i al pis i d'arc carpanell al segon pis. Els nivells de fojats es posen de manifest a l'exterior a través d'una cornisa que ressegueix tot l'edifici i la torre. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. L'estructura de la construcció va haver-se de reforçar mitjançant tirants. Davant de les façanes de migdia i tramuntana hi ha el jardí, amb una font, parterres i bancs per seure. Queda tancat per un mur de pedra amb pilars de maó i baranes de forja.</p> | 08014-14 | Ctra. De Ribes, 12 | <p>El Casal Sant Jordi va ser construït durant la primera meitat del segle XX per Alfons Galí, motiu pel qual la casa es coneixia com a Can Galí. A principi de la dècada de 1980 va ser adquirida per l'Ajuntament d'Aiguafreda, que va habilitar-ne una part com a Centre d'Assistència Primària i l'altra com a casal d'avis.</p> | 41.7671900,2.2519900 | 437826 | 4624198 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73953-foto-08014-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73953-foto-08014-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73953-foto-08014-14-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com a Can Galí. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||
| 73975 | Jaciment paleontològic de la riera d'Avencó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-riera-davenco | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment paleontològic de tipus marí que es troba situat a la vall de la riera d'Avencó, prop de l'ermita de Sant Miquel. Segons consta a la Carta Arqueològica, l'estratigrafia es correspon al Paleozoic, del Carbonífer Dinantià Visceà, on s'observen pissarres carbonoses amb abundant presència de graptòlits. S'hi va localitzar la següent fauna: Monograptus priondon, Dilograptus, Phillipsia i Drevermania.</p> | 08014-36 | Riera d'Avencó | 41.7690400,2.2672000 | 439092 | 4624393 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 1792 | 5.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||||
| 73933 | Geozona discordança del Brull i Paleozoic d'Avencó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/geozona-discordanca-del-brull-i-paleozoic-davenco | <p>Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>La geozona està situada a la zona de la riera d'Avencó, en terme municipal d'Aiguafreda, i la zona de Puig Castellar, en terme del Brull. En aquest punt, hi afloren dues unitats geològiques: el sòcol paleozoic i la cobertora mesozoica-cenozoica. Al sòcol s'hi troben seqüències de l'Ordovicià superior, on hi afloren formacions fossilíferes d'interès.</p> | 08014-55 | Riera d'Avencó | 41.7707100,2.2685400 | 439205 | 4624577 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73933-foto-08014-55-1.jpg | Inexistent | Mesozoic|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 122|123 | 1792 | 5.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||
| 74085 | Capella de la Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-sagrada-familia-1 | <p>GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic.</p> | XIX | <p>La capella de la Sagrada Família és un temple d'estil eclèctic construït a finals del segle XIX, integrat a l'edifici del Convent de les Missioneres. És un edifici d'una sola nau de planta rectangular, coberta amb volta de canó amb arcs de diafragma que descansen sobre una cornisa i pilastres. Sobre el cor hi ha dos llunetes on s'obren dues portes des d'on les monges de clausura accedien a la capella. La part del presbiteri està coberta amb volta rebaixada amb llunetes i s'obre a la nau amb arc carpanell. Sobre d'aquest hi ha una gran fornícula amb una pintura de la Sagrada Família. Als peus del temple hi ha el cor, d'arc rebaixat. Des de l'exterior, l'entrada al temple es fa a través d'un portal d'arc de mig punt ceràmic amb un petit guardapols, sobre el qual hi ha una rosassa ceràmica. Remata l'edifici un campanar d'espadanya ceràmic amb cornises i arcuacions cegues als costats. Els murs es mantenen amb la maçoneria vista. pla damunt la qual s'hi llegeix 'DOMUS DEI (et) PORTA COELI', amb columnetes a l'intradós i motius vegetals. El portal està cobert per un nàrtex d'arc apuntat sostingut amb mènsules i dues columnetes que descansen sobre una barana d'obra. La part frontal del nàrtex, les cantonades de l'edifici, el ràfec i la rosassa estan decorats amb frisos vegetals L'estructura està reforçada amb contraforts de pedra i ceràmica. El tractament dels murs és arrebossat a la façana i de pedra vista a la resta.</p> | 08014-145 | C. Major, 27 | 41.7687500,2.2490100 | 437580 | 4624374 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74085-foto-08014-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74085-foto-08014-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74085-foto-08014-145-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||
| 78916 | Santa Maria d'Aiguafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-daiguafreda | <p>GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XX | <p>L'església de Santa Maria va construir-se durant la segona meitat del segle XX. És un edifici aïllat de planta rectangular i d'una sola nau amb coberta composta a dos vessants. La façana principal combina el ple i el buit amb la incorporació de vitralls contraposats amb murs de pedra vista. En un extrem hi ha el campanar triangular, rematat per les campanes i una creu metàl·lica.</p> | 08014-203 | Pl. Major, 3 | 41.7684400,2.2502900 | 437686 | 4624338 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78916-foto-08014-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78916-foto-08014-203-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Joan Antoni Cendoya | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||
| 74061 | Can Mossèn Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mossen-josep | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XIX | El revestiment de la façana es troba deteriorat. | <p>Can Mossèn Josep és una casa del segle XIX construïda al carrer Major. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis presenta diverses obertures d'arc pla arrebossat distribuïdes de forma aleatòria. El finestral central del pis i els dos de les golfes tenen sortida a balcons de baranes forjades i bases motllurades, com també ho estan els ampits de les finestres del pis. El ràfec està acabat amb cabirons. El tractament exterior del mur és arrebossat.</p> | 08014-204 | C. Major, 3 | <p>A finals del segle XIX hi vivia el mossèn Josep Vall, que va acabar donant nom a la casa.</p> | 41.7680600,2.2501500 | 437674 | 4624296 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74061-foto-08014-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74061-foto-08014-204-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||
| 74062 | Can Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pastor-2 | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XVIII | <p>Can Pastor és una casa del segle XVIII construïda a la confluència del carrer Major i la plaça. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i una sola crugia. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un gran portal d'arc pla arrebossat amb brancals de pedra. El pis s'obre amb un finestral d'arc pla de pedra carejada, que té sortida a un balcó de baranes forjades. A nivell de les golfes hi ha una finestra d'arc pla arrebossat protegida amb una barana de fusta. El ràfec està acabat amb cabirons, en un dels quals hi ha fixada una corriola, amb rajola decorativa intercalada. El tractament exterior del mur és arrebossat i pintat.</p> | 08014-205 | C. Major, 1 | <p>En aquesta casa hi vivia Albert Cruells, pastor i flabiolaire molt conegut entre els aiguafredencs i aiguafredenques.</p> | 41.7680200,2.2502000 | 437678 | 4624292 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74062-foto-08014-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74062-foto-08014-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74062-foto-08014-205-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||
| 74072 | Creu de l'Aragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-laragall | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XX | <p>Creu situada a peu del camí de l'Aragall, abans d'arribar al mas. Es tracta d'una creu llatina de notables dimensions, feta amb vares de ferro trenades. Està fixada sobre una base metàl·lica on hi consta l'any '1994' en un costat i 'PT' a l'altre, i una pedra.</p> | 08014-132 | Camí de l'Aragall | <p>Anteriorment, en aquest indret hi havia una creu de fusta que, segons explica Garcia-Pey, podria haver estat construïda en el lloc on va morir un carlí.</p> | 41.7728900,2.2572600 | 438270 | 4624828 | 1994 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74072-foto-08014-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74072-foto-08014-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Isidre Vallbona | També es coneix com la creu de Vilardaga. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||
| 74075 | Torres de les Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torres-de-les-ferreres | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XX | La segona casa del carrer Núria es troba en estat d'abandó. | <p>Les Torres de les Ferreres van construir-se a principi del segle XX. Són tres edificis aïllats construïts segons les mateixes dimensions i característiques constructives. Consten d'un sol nivell d'alçat i tenen la coberta a quatre vessants. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat i incorporen una motllura decorativa a la part superior. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb les obertures de diferent tonalitat, excepte a la primera, on s'ha repicat el revestiment i s'ha deixat amb pedra vista. Estan envoltades per un pati i tancades amb murs de pedra. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08014-135 | C. Núria, 1-3, Passeig de Catalunya, 12 | <p>Les cases van ser construïdes per les nebodes d'en Pere Grifell, ferrer d'ofici, motiu pel qual es coneixien com les Torres de les Ferreres.</p> | 41.7663400,2.2537600 | 437972 | 4624103 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74075-foto-08014-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74075-foto-08014-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74075-foto-08014-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||
| 74124 | Font de Ca la Curta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-la-curta | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XX | <p>La font de Ca la Curta està situada davant d'aquesta casa, adossada en un mur a l'altre costat del carrer. És una construcció quadrangular de maó, que s'obre a la part central en arc de mig punt. Aquí hi ha fixada una aixeta metàl·lica, per on cau l'aigua fins a una pica de formigó. El coronament de l'estructura és esgraonat, amb un fris decoratiu de rajola blava.</p> | 08014-184 | C. Avencó | <p>La font estava situada en un pati del qual tenien cura els veïns més propers. L'obertura del carrer va fer que s'hagués de col·locar en el lloc actual.</p> | 41.7656800,2.2537500 | 437971 | 4624030 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74124-foto-08014-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74124-foto-08014-184-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com la font de Sant Joan. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||
| 74126 | Can Tropes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tropes | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XIX | El revestiment es troba deteriorat. | <p>Can Tropes és una casa del segle XIX dividida en dos habitatges independents amb un frontis unificat. És un edifici entre mitgeres i de dues crugies crugies. Consta d'un sol nivell d'alçat i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament amb un finestral d'arc pla a cada costat i dos portals d'arc escarser al centre, tots emmarcats amb una motllura. A sobre dels portals hi consta 'A' i 'B' respectivament. La part superior està acabada amb una cornisa senzilla i els forats de ventilació de la coberta, rematat per un gran capcer esgraonat. El tractament dels murs és arrebossat amb franges incises imitant carreus.</p> | 08014-186 | C. del Pont, 36 | <p>A mitjans del segle XIX hi va residir la família Capsal.</p> | 41.7662500,2.2518800 | 437816 | 4624094 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74126-foto-08014-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74126-foto-08014-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74126-foto-08014-186-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||
| 74063 | Can Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xic | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XVIII | <p>Can Xic és una casa de poble construïda ente els segles XVIII i XIX. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos, definits per obertures d'arc pla. El portal i una de les finestres de les golfes és de pedra carejada i la resta són arrebossades. Al pis trobem un finestral amb sortida a un balcó de baranes forjades i a l'altre eix un plafó ceràmic amb la imatge de la Mare de Déu de la Mercè. Al coronament de l'edifici hi ha una imbricació de rajols ceràmics, sota els cabirons que sostenen la teulada i que indiquen una ampliació en alçada de la construcció. El tractament exterior és arrebossat i pintat de color blanc, amb un sòcol de pedra afegit modernament.</p> | 08014-206 | Pl. Major, 18 | <p>A principi del segle XX la planta baixa de la casa estava habilitada com a botiga d'ultramarins, regentada per en Miquel Salgot. Amb l'arribada del telèfon al poble, va instal·lar-se la primera central telefònica a la botiga de Can Xic, motiu pel qual hi havia sovint cues de persones esperant el seu torn per poder telefonar. Actualment, s'hi conserva la botiga tal i com era.</p> | 41.7679800,2.2502400 | 437681 | 4624287 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74063-foto-08014-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74063-foto-08014-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74063-foto-08014-206-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||
| 78910 | Can Capçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-capcal | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. PUIGFERRAT, C. (1989). Aiguafreda segons el capbreu de 1669-1670. Temes Aiguafredencs VI. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XVII-XIX | <p>Can Capçal és una casa del segle XVII que va consolidar-se durant el segle XIX. És un edifici entre mitgeres, de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons dos eixos d'oberures d'arc pla arrebossat, excepte el portal i el finestral principals, que són d'arc carpanell adovellat i de pedra carejada, respectivament. Aquest finestral té la llinda inscrita amb l'any '1743' i l'anagrama de Crist amb una creu intercalats. Al primer pis els finestrals tenen sortida a un balcó corregut de baranes forjades, mentre que les del segon pis ho fan a balcons individuals. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08014-197 | Pl. Major, 11 | <p>El nom Capsal el trobem documentat a les Ferreries almenys des de la segona meitat del segle XVII, quan en un capbreu consta un tal Salvador Capsal i Toll, sastre d'ofici. Tanmateix, en aquesta època la casa pertanyia a Isidre Figuera (PUIGFERRAT 1989:66). Segons un testimoni gràfic de principi del segle XX, la façana es conserva com aleshores, llevat del marc pintat que envoltava les obertures. Garcia-Pey (1997: 58) apunta que es coneixia com en Capçal el pare d'una tal Lidovina, motiu pel qual la casa també es coneixia com a ca la Lidovina.</p> | 41.7679900,2.2508400 | 437731 | 4624288 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78910-foto-08014-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78910-foto-08014-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78910-foto-08014-197-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||
| 78927 | Cafè de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cafe-de-baix | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XIX | <p>El Cafè de Baix va construir-se durant el segle XIX davant l'antic camí ral. Es composa per dos volums diferenciats, el que es coneix com a Can Valeri i el que era el Cafè de Baix pròpiament dit. El primer és un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat emmarcats amb una motllura. A nivell de la planta baixa, al centre hi ha el portal emmarcat de pedra i en un costat s'ha obert un gran portal amb aparador. Els finestrals dels pisos superiors tenen sortida a balcons de baranes forjades, un dels quals és corregut. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, excepte la planta baixa que s'ha revestit amb lloses de pedra. El segon edifici també consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures són d'arc pla arrebossat, excepte un portal d'arc escarser ceràmic de la planta baixa. L'eixamplament del carrer que segueix aquest edifici s'ha solucionat amb un angle arrodonit. El parament dels murs és arrebossat i pintat, excepte a la planta baixa que s'ha repicat i s'observa la pedra vista.</p> | 08014-225 | C. del Pont, 14 | <p>La societat aiguafredenca de principi del segle XX tenia dos espais de reunió al centre de la població: el Cafè de Baix o Cafe Farrès i el Cafè de Dalt o Cafè Esport, separats ideològicament entre els regionalistes i els republicans, respectivament. Entre les activitats que s'hi realitzaven, destacaven les sessions de cinema i la sala de ball.</p> | 41.7677500,2.2504900 | 437702 | 4624262 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78927-foto-08014-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78927-foto-08014-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78927-foto-08014-225-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||
| 78928 | Cafè de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cafe-de-dalt | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XIX | <p>El Cafè de Dalt és un edifici del segle XIX. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons eixos, d'arc pla arrebossat amb una motllura superior. Els finestrals del pis tenen sortida a dos balcons correguts de baranes forjades. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. A l'interior, hi ha una gran sala on s'hi realitzaven les activitats socials.</p> | 08014-226 | C. del Pont, 7 | <p>La societat aiguafredenca de principi del segle XX tenia dos espais de reunió al centre de la població: el Cafè de Baix o Cafe Farrès i el Cafè de Dalt o Cafè Esport, separats ideològicament entre els regionalistes i els republicans, respectivament. Entre les activitats que s'hi realitzaven, destacaven les sessions de cinema i la sala de ball. Passada la Guerra Civil, va utilitzar-se com a seu d'Acció Catòlica i com a teatre.</p> | 41.7676200,2.2507900 | 437727 | 4624247 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78928-foto-08014-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78928-foto-08014-226-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||
| 78929 | El Cine d'en Francès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cine-den-frances | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XX | Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se sense ús. | <p>El cine d'en Francès és un edifici industrial construït durant la primera meitat del segle XX. Es tracta d'una nau de planta rectangular, d'un sol nivell d'alçat i la coberta de teula plana a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Totes les obertures són d'arc carpanell arrebossat, excepte un petit òcul situat a la part superior de la façana. El tractament dels murs és arrebossat. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08014-227 | Passeig de Catalunya, 24 | <p>L'edifici va ser concebut com una fàbrica propietat de Francesc Serra, però aviat va habilitar-s'hi un cinema mut. Molts dels actes festius de la població van passar a celebrar-se aquí. Per deformació del nom del propietari, la gent el coneixia com el 'cine d'en Francès'.</p> | 41.7673600,2.2528500 | 437898 | 4624217 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78929-foto-08014-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78929-foto-08014-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78929-foto-08014-227-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||
| 78975 | Brucdemir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brucdemir | <p>DE ROCAFIGUERA, F. (1985). La documentació dels segles IX-XII sobre Aiguafreda. Temes Aiguafredencs II. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. PUIGFERRAT, C. (1989). Aiguafreda segons el capbreu de 1669-1670. Temes Aiguafredencs VI. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XIII | Es troba en estat ruïnós. | <p>Brucdemir és una antiga masia de la qual només se'n conserven restes de fonaments. És una estructura de notables dimensions, feta de pedra lligada amb morter. Es troba coberta de vegetació.</p> | 08014-273 | Carena de Brucdemir | <p>En un document del segle XII on Pere Ramon de Vilanova i la seva esposa estableixen a Pere Llobet un alou dins la parròquia de Sant Martí d'Aiguafreda, hi consta 'bruger de Mir' entre les afrontacions. El mas va quedar deshabitat després de la crisi que va afectar el país entre els segles XIV i XV. L'any 1499 Bernardí Joan de Cruïlles va establir el mas Brucdemir a Pere Casanoves. Segons el capbreu de 1527 hi consta que el mas Casanoves havia de pagar un cens pel dret de passatge, per tenir un camí que comunicava ambdós masos. En el capbreu del 1669-1670 encara consta que estava agregat al mas Casanoves, que seguien sota domini directe dels senyors d'Aiguafreda. Al segle XVIII ja devia trobar-se en estat ruïnós, ja que se'n perden les referències documentals.</p> | 41.7911700,2.2705100 | 439388 | 4626848 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78975-foto-08014-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78975-foto-08014-273-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||
| 73940 | Casal de Cruïlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-cruilles | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol. II. Barcelona: Rafel Dalmau. Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. PLADEVALL, A. (dir.) (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> | XIV-XX | El casal es troba en bon estat de conservació, però el mur que es conserva davant amenaça ruïna per l'heura que hi creix. | <p>El casal de Cruïlles és un edifici que té el seu origen en una fortificació baix medieval, de la qual en queda part de l'estructura i les restes de dues torres. Entre aquests dos vestigis hi ha el volum principal que es correspondria amb la sala, datable entre els segles XIV i XV, que probablement quedava tancada amb un pati clos al sector de llevant. Als segles XVI i XVIII van consolidar-se nous volums aprofitant les restes existents, per tal d'habilitar-lo com a masia. El procés de deteriorament del casal va accentuar-se durant el segle XX, quan presentava un estat ruïnós en bona part dels volums. A finals del segle XX va ser reconstruït per adaptar-lo com a habitatge, tot aprofitant els murs existents i les pedres de l'enderroc en els murs nous . És un edifici constituït per tres volums construïts aprofitant el desnivell natural del terreny i que es tanquen formant un pati interior. El volum principal és de planta rectangular, està situat al costat de ponent i es prolonga vers a tramuntana. S'hi observen restes d'espitlleres, tot i que la major part de les obertures estan situades al mur de ponent i es van afegir en el moment de la reconstrucció. El mur de llevant d'aquest volum és l'original, mentre que bona part del mur de ponent s'ha reconstruït. Igualment es van afegir el forjat del primer pis i una coberta a dos vessants, tot i que el pany de mur posterior s'ha mantingut sobresortint respecte la resta. L'entrada al casal es fa pel volum situat a migdia, a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat. Sobre d'aquest hi ha els brancals de pedra d'una obertura, que va rematar-se formant un arc de mig punt en el moment de la reforma. Aquest volum està situat de forma perpendicular al primer, és de menys alçada i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El tercer volum està situat a llevant i es disposa de forma paral·lela al primer. També hi veiem diverses obertures de factura moderna, com és la finestra geminada de la part posterior. Sota d'aquesta en sobressurt una pedra esculpida, molt erosionada, que va localitzar-se entre les pedres de l'enderroc i va afegir-se en aquest indret. També hem de destacar l'existència d'un portal original d'arc de mig punt adovellat situat a la façana de llevant. Aquest volum té la coberta a un vessant que fa el desaiguat a ponent, tot i que els murs perimetrals la superen en alçada. El pati que hi ha entre aquests volums queda tancat per un mur situat a tramuntana i que s'obre amb un portal d'arc de mig punt adovellat. El parament dels murs és de carreus petits disposats en filades, molts dels quals van recol·locar-se en el moment de la reconstrucció. Al mur de llevant s'hi conserva bona part del parament original, amb carreus de majors dimensions i filades més regulars que a la resta. Davant del primer volum destaca un mur que forma cantonada i que té una alçada i amplada considerables, que apunta a ser un vestigi d'una primera edificació. És probable que les restes d'una estructura circular situades a la part de tramuntana també formin part de la construcció primitiva. També hem de remarcar que a l'interior del primer volum s'hi conserva l'antiga llar de foc de pedra presidida per un escut, tot i que es troba molt erosionada.</p> | 08014-1 | Camí de Cruïlles | <p>El casal de Cruïlles era el centre jurisdiccional d'una quadra on residien els senyors d'Aiguafreda, que probablement estava situada en el vil·lar d'Aiguafreda que consta en l'acta de consagració de Sant Martí de l'any 898. La quadra comprenia a més de l'actual terme d'Aiguafreda, l'Abella, Valldeneu, Bertí, el Brull, la Mora i Tagamanent. En l'acta de consagració de l'església de Sant Martí de l'any 1105, trobem documentat per primera vegada a Rotllan Guillem d'Aiguafreda. El casament de la pubilla Beatriu d'Aiguafreda amb Ramon de Vilargent durant el segle XIII va significar l'extinció del nom d'Aiguafreda a favor de Vilargent, com també passà amb Basella al segle següent. Durant el segle XIV la quadra d'Aiguafreda passà a ser baronia per la cessió que li fa el rei Pere 'el Cerimoniós' a Bernat de Cabrera, primer comte d'Osona, junt amb diverses quadres i termes de la contrada. El monarca li imposa d'enrunar els castells d'aquests llocs, pel que probablement el d'Aiguafreda fou enderrocat. A mitjans del segle XV, Aldonça de Basella va casar-se amb Guerau Gilabert de Cruïlles i de Cervelló, procedent del llinatge baixempordanès, i van reedificar el casal. Durant el segle XVI, els Cruïlles van adquirir la quadra d'Aiguafreda del vescomte de Cabrera. Ja en aquest moment, el casal està en mans de Bernat d'Aimeric, casat amb Guiomar de Cruïlles, que residien entre Barcelona i Manresa i deixaren el casal en règim de masoveria. Al segle XVIII els Aimeric van emparentar amb els Pignatelli. En el context de la guerra napoleònica va ser saquejat i derruït de nou, motiu pel qual el seu propietari, el baró de Pignatelli, va ser indemnitzat. L'any 1957 l'Ajuntament d'Aiguafreda i els propietaris del castell van demanar una subvenció al Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona per poder reconstruir el castell de Cruïlles, obra que va fer-se uns anys més tard.</p> | 41.7803600,2.2558700 | 438161 | 4625658 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73940-foto-08014-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73940-foto-08014-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73940-foto-08014-1-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||
| 74079 | Refugi de Casanoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-casanoves | <p>CASANELLAS, F. (2013). Restes prehistòriques d'Aiguafreda i el seu entorn. Inèdit. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona.</p> | XVIII-XX | <p>El refugi de Casanoves és una estructura de pedra construïda aprofitant el desnivell natural del terreny. Es tracta d'un refugi parcialment excavat sota un gran bloc de roca, amb un petit mur de pedra seca en un costat. A l'interior s'hi va trobar un fragment de ceràmica que podria ser prehistòric.</p> | 08014-139 | Entre Casanoves i l'Aragall | <p>Va ser localitzat l'any 2012 per Joan de Arriba.</p> | 41.7761300,2.2587400 | 438396 | 4625186 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74079-foto-08014-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74079-foto-08014-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74079-foto-08014-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | A la Carta Arqueològica està inventariat com a 'prefitxa'. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||
| 73941 | Sant Martí d'Aiguafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-daiguafreda | <p>BURON, V. (1980). Esglésies romàniques catalanes: Guia. Barcelona: Artestudi Edicions. Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. COMAS, P. (1994). Esglésies i ermites del Montseny i del seu entorn. Cardedeu: Museu- Arxiu Tomàs Balvey. GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc del Montseny. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. OLIVER, J.; JAIME, M. (2013). 'La cova-cripta d'Aiguafreda i l'església de Sant Martí en els inicis del procés de feudelització', VIII Jornades d'Estudiosos del Montseny. Girona: Universitat de Girona. PLADEVALL, A. (dir.) (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, A. (1999). Guies Catalunya Romànica Comarcals: el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Pòrtic. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008). Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. VALL, R. (1983). El romànic del Vallès. Sabadell: Editorial Ausa.</p> | XII-XVII | Presenta deficiències estructurals importants, amb l'absis desplomat i grans esquerdes en bona part dels murs. | <p>Sant Martí del Congost és una església romànica construïda durant el segle XII sobre una església anterior. La planta de l'edifici era rectangular amb l'absis semicircular i s'hi accedia per un portal adovellat situat a la façana de migdia. Les reformes més notables del temple van fer-se durant el segle XVII, amb la construcció de les capelles laterals i la sagristia, l'obertura d'un nou portal al mur de migdia i la construcció del campanar. A causa de les deficiències estructurals que patia, entre el segle XVII i XVIII va reforçar-se la part de l'absis i s'hi va adossar dependències de la rectoria. És un edifici de planta de creu llatina amb l'absis no marcat en planta a l'exterior i semicircular a l'interior. La nau està coberta amb volta de canó, que descansa sobre la cornisa de les parets laterals. Les capelles laterals s'obren a la nau amb arcs de mig punt sobre pilastres de pedra i estan cobertes amb volta d'aresta. L'absis està cobert amb volta de quart d'esfera i presenta set fornícules separades amb columnetes, que van posar-se al descobert en una prospecció que va fer-se durant la segona meitat del segle XX. Als peus del temple hi ha el cor sostingut amb bigues de fusta, al qual s'accedeix per unes escales de cargol. Al seu costat hi ha el portal primitiu tapiat, d'arc de mig punt adovellat, i sobre el cor hi ha una finestra romànica geminada, que va quedar oculta amb la construcció del campanar de torre. La il·luminació de nau es resol únicament per un un òcul situat en el mur de ponent, al costat del qual es van obrir dos petits portals. L'accés a l'església es fa des de migdia per un portal d'estil renaixentista, amb pilastres acanalades als brancals i llinda motllurada, que està coberta per un porxo creat en l'espai d'unió amb la rectoria. La façana de ponent estava tapada per diversos cossos relacionats amb la rectoria, que van ser enderrocats i han deixat a la vista la base del campanar torre i la façana de tramuntana de la rectoria. Entre els murs de llevant i tramuntana hi ha diversos contraforts. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa revestits amb morter de calç, tot i que en algunes parts com al campanar presenta carreus de petites dimensions.</p> | 08014-2 | Aiguafreda de Dalt | <p>El temple va ser consagrat pel bisbe Gotmar l'any 898, sota petició de l'abadessa Emma. Els vestigis materials localitzats a la cripta apunten a l'existència d'un lloc de culte anterior a l'església, amb enterraments datats entre els segles VI i VII. El temple erigit per Emma ja disposava d'un altar on s'hi va jurar el testament d'Odesind. A principi del segle XII es va construir una nova església sobre l'anterior, a petició del senyor del vilar d'Aiguafreda, Rotlan Guillem, del sacerdot Bernat Ramon i d'altres feligresos. Va ser consagrada pel bisbe de Vic, Arnau de Malla, el gener del 1105. La nova església tenia tres altars dedicats a Sant Martí, Sant Pere i Sant Climent, així com un cementiri i una sagrera, a l'entorn de la qual no s'hi va establir cap nucli de població. Durant el segle XV va afegir-se un altar dedicat a Nostra Senyora de Gràcia, així com posteriorment al Roser, a Sant Isidre i a Sant Antoni de Pàdua. Tanmateix, no va ser fins al segle XVII que van començar a afegir-se capelles laterals, entre les que hem de destacar la del Sant Crist, el qual va gaudir d'una gran devoció entre la població. Les intervencions d'aquest període van afectar l'estructura de l'església, que ja es trobava malmesa per les condicions d'humitat del subsòl, motiu pel qual van haver-se de reforçar fins a deixar ocult exteriorment l'edifici romànic. L'antic campanar d'espadanya va ser substituït per l'actual l'any 1668. Les pluges abundants de la primaversa de 1853 van afectar novament l'estructura de la construcció, que va ser reparada de nou gràcies a l'esforç dels feligresos. Uns anys més tard, l'església va perdre les seves funcions parroquials, que va adquirir l'església de la Immaculada Concepció, construïda al segle XVII en el petit nucli de població que s'havia creat a l'entorn del camí ral. Des d'aleshores, l'església antiga va començar a denominar-se 'Aiguafreda de Dalt'. El rector va residir-hi fins a l'esclat de la Guerra Civil, quan l'església va ser saquejada i va destruir-se la imatge del Sant Crist. L'any 1940 es va portar una nova imatge i el seu culte va quedar restituït.</p> | 41.7886300,2.2574700 | 438302 | 4626575 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73941-foto-08014-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73941-foto-08014-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73941-foto-08014-2-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com a Sant Martí d'Aiguafreda de Dalt. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||
| 74078 | El pastor d'Aiguafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pastor-daiguafreda | <p>BOADA, M.; CASAS, P. ; CAMPDEPADRÓS, J. (1993). Llegendes de Sant Miquel del Fai. Figueres: Edicions Brau.</p> | XIX | <p>Explica la llegenda que hi havia un pastor que venia a una font de la muntanya d'Aiguafreda a portar a beure el seu ramat. Pel motiu que sigui, el pastor va ser desterrat a Mallorca, però abans va anar a trencar la font perquè ningú més pogués gaudir-ne. Un cop a Mallorca, va anar a parar en un poble on tots estaven capficats perquè fins aleshores tenien una font molt valorada i que de cop i volta havia deixat de brollar, deixant-los així en la misèria. Quan va preguntar des de quan passava això, va comprendre que tenia a veure amb la que havia malmès a Aiguafreda. Així que va demanar a aquella gent que si aconseguien que fos perdonat i pogués tornar a la seva terra, els tornaria l'aigua. Així ho van fer, pel que el pastor pogué tornar a Aiguafreda a reparar la font. Des d'aleshores, la font de Mallorca tornà a tenir aigua.</p> | 08014-138 | Aiguafreda | <p>Aquesta llegenda va ser publicada per primera vegada en el llibre 'Costums i tradicions del Vallès', editat a Granollers l'any 1882.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||
| 74095 | L'Avencó d'Aiguafreda i l'Avencó de Bigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lavenco-daiguafreda-i-lavenco-de-bigues | <p>BOADA, M.; CASAS, P. ; CAMPDEPADRÓS, J. (1993). Llegendes de Sant Miquel del Fai. Figueres: Edicions Brau. CARDONA, F.; DE ARRIBA, A.; CUENCA, J. (2012). 'De l'Avencó d'Aiguafreda a l'Avencó de Bigues. Més de deu quilòmetres de curs subterrani', Exploracions. Núm. 20. Barcelona: Ed. Espeleo Club de Gràcia.</p> | XIX | <p>Segons tradició popular, l'aigua de la riera d'Avencó és engolida prop del seu aiguabarreig amb el riu Congost per brollar de nou al terme de Bigues i Riells, en un indret també conegut com l'Avencó, prop de la casa Noguera. Malgrat el primer conflueix al Congost i el segon al Tenes i que entre tots dos fenòmens hi ha més de 10 quilòmetres i els cingles de Bertí, es creu que les aigües comuniquen de forma subterrània. El nom d'Avencó està documentat per primer cop en l'acta de consagració de Sant Martí de l'any 898, i es creu que és la saviesa popular que en relacionar tots dos fenòmens, van denominar la sorgència de Bigues amb el mateix nom. Segons expliquen, quan la riera d'Aiguafreda baixa plena, l'aigua brolla amb més força a Bigues, encara que a la vall del Tenes no hi hagi plogut gens.</p> | 08014-155 | L'Avencó | <p>Aquest fenòmen ja va ser explicat per Pascual Madoz l'any 1845 en el seu 'Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus possesiones de Ultramar'. També va ser publicat per Maria de Bell-lloc l'any 1882 i uns anys més tard pel geòleg Norbert Font i Sagué, considerat pare de l'espeleologia catalana. Aquest últim va visitar el lloc acompanyat de Francesc Maspons, i va concloure que tanmateix les aigües estaven connectades de forma subterrània. Tot i així, també trobem articles contraris a la relació d'Avencó d'Aiguafreda i de Bigues, com trobem en les diverses edicions del mapa de l'Editorial Alpina. El darrer estudi realitzat per Ferran Cardona, Àngel de Arriba i Josep Cuenca, apunta que a nivell geològic és factible que la creença popular sigui certa. Sigui com sigui, el fenòmen no ha estat comprovat científicament ni s'ha fet una coloració que ho confirmi.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||
| 78936 | Ball del Patatuf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-patatuf | <p>AMADES, J. (1997). Danses de la terra: música i dansa tradicional a les comarques de Barcelona. Vol. 2. Tarragona: El Mèdol. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XX | Ja no es balla. | <p>El ball del Patatuf és una dansa senzilla, sovint feta per nens, que s'havia ballat al poble d'Aiguafreda. Es ballava en parelles, que picaven de mans tres vegades, seguit d'un punteig . Després s'agafaven de les mans i cadascun feia mig risto i donaven un giravolt. Aleshores, es feia canvi de parella i es repetien les passes.</p> | 08014-234 | Aiguafreda | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||
| 74081 | Celebració del Divendres Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celebracio-del-divendres-sant | <p>AMADES, J. (1982). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat.</p> | XIX-XX | Ja no es celebra. | <p>En algunes poblacions de l'Alt Congost, entre les quals contem Aiguafreda, era costum cantar les caramelles i el ball de cascavells el Divendres Sant al vespre. Hi participava el jovent del poble i era organitzat per la Confraria del Roser.</p> | 08014-141 | Aiguafreda | <p>Segons Amades, durant el segle XVIII les autoritats episcopals van voler prohibir aquest costum per trobar-lo irreverent. Tan és així, que quan els pavordes de la confraria del Roser traspassaven el càrrec havien de fer prometre al substitut que no permetria el ball de les caramelles. Malgrat la religiositat de la gent, es va seguir celebrant perquè era un costum molt arrelat.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||
| 74080 | Ball de les cols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-les-cols | <p>AMADES, J. (1982). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat. Programa de Festa Major 1952.</p> | XVIII-XX | És un costum que s'ha perdut. | <p>Antigament, el Dimecres de Cendra era costum a Aiguafreda d'anar als horts de la població, acompanyats d'una orquestra, per buscar les cols més ufanoses. Tot seguit les portaven a l'hostal per fer un gran àpat tot ballant un contrapàs per pair-les millor.</p> | 08014-140 | Aiguafreda | <p>Segons Amades, en el desaparegut arxiu parroquial, hi havia un document de finals del segle XVIII, on el bisbe de Vic Ramon de Marimon manava prohibir aquest costum perquè la gresca que el caracteritzava era impròpia per al primer dia de Quaresma. Tot i amenaçar d'excomunió a aquells que ho seguissin celebrant, aquesta costum tan arrelada no va deixar de fer-se.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 63 | 4.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||
| 78941 | Ballades al cim de Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ballades-al-cim-de-tagamanent | <p>AMADES, J. (1982). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XIX-XX | Es tracta d'una costum desapareguda. | <p>El dia 23 de juny era costum entre la jovenalla d'Aiguafreda i el Figaró de pujar al cim de Tagamanent a ballar. Per a l'ocasió s'encenien quatre fogueres al voltant de l'església, una en cada punt cardinal, que eren visibles des de la plana del Vallès i de Vic. S'hi aplegaven majoritàriament noies, que feien gresca al so de cançons alegres.</p> | 08014-239 | Tagamanent | <p>Segons Amades, es tracta d'una costum semblant a la dels aplecs, a les danses de les fades celebrades al bosc, al costat de les fonts i certs arbres, o bé als balls sabatins de les bruixes dirigides pel diable.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||
| 73931 | Font de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-3 | XIX | La font de la Plaça està adossada en un extrem de l'edifici de l'hostal. Està constituïda per una estructura de pedra on hi ha fixades dues aixetes metàl·liques. L'aigua cau en una pica de pedra tallada de forma rectangular, que descansa sobre una base amb mènsules. La part superior està coronada a mode de pinacle, on hi ha inscrit l'any '1871'. | 08014-53 | Plaça Major | Segons testimonis gràfics de principi del segle XX, tenia una roda metàl·lica per bombar l'aigua. | 41.7680800,2.2503700 | 437692 | 4624298 | 1871 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73931-foto-08014-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73931-foto-08014-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||
| 73934 | Riu Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-congost-1 | El riu Congost neix a Sant Cugat de Gavadons, a la Plana de Vic, i transcorre per diversos municipis d'Osona i el Vallès Oriental fins a l'aiguabarreig amb el riu Mogent, on formen el Besòs. El tram d'Aiguafreda transcorre pel sector de ponent del terme municipal, fent de límit amb els termes de Centelles i Sant Martí de Centelles. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diverses hortes, molins i rescloses. A nivell natural, en aquesta zona es conserva la vegetació de ribera de forma residual, a causa de la pressió urbanística a què ha estat sotmès. | 08014-56 | Sector de ponent del terme municipal | 41.7686400,2.2482500 | 437517 | 4624362 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73934-foto-08014-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73934-foto-08014-56-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||||
| 73935 | Riera d'Avencó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-davenco | La riera d'Avencó neix massís del Montseny, en terme municipal del Brull i desemboca al riu Congost entre els termes d'Aiguafreda i Sant Martí de Centelles. Al seu tram inicial rep el nom de Picamena, que al llarg del seu recorregut rep l'aigua de diverses rieres i torrents, entre les que hi trobem la riera del Burguès, el torrent de les Ferreres, el torrent del Clot i la riera de la Figuera, entre d'altres. El tram d'Aiguafreda transcorre pel sector de migdia del terme municipal, fent de partió amb el terme de Tagamanent. Les seves aigües netes i l'estreta vall per on discorre el fan un indret singular, on hi ha diversos salts d'aigua i gorgs destacats. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diversos molins i rescloses. A nivell natural, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els verns, salzes, àlbers, pollancres, freixes i saücs. Malgrat el cabal d'aigua és pràcticament continu, al seu tram final sol estar eixut, ja que es filtra i circula pel subsòl. | 08014-57 | Sector de migdia del terme municipal | 41.7693500,2.2677200 | 439136 | 4624427 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73935-foto-08014-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73935-foto-08014-57-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||||
| 73982 | Can Perera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-perera-0 | XVII-XVIII | Can Perera és un casal del segle XVIII construït segons la tipologia clàssica de tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla de pedra carejada, excepte les dues arrebossades de la planta baixa. L'eix central està format per un portal d'arc pla adovellat i un finestral d'arc pla de pedra carejada, aquest darrer amb l'intradós motllurat i la llinda inscrita amb l'any '1731' i l'anagrama de Crist intercalat. Els tres finestrals del pis tenen sortida a balcons de baranes forjades i els dels eixos laterals presenten llindes de pedra incorporades amb posterioritat. Les golfes s'obren amb dues finestres d'arc pla de pedra carejada. A la façana posterior s'hi conserva una llinda datada de '1699'. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. L'acabat exterior és arrebossat. | 08014-43 | C. del Pont, 8 | L'origen del nom Perera el trobem en un descendent del mas Perera de Tagamanent, que va venir a Aiguafreda i que va acabar establint-se en aquesta casa. Després de la Guerra Civil s'hi va habilitar una fusteria, amb una nau situada al pati posterior. | 41.7674700,2.2507700 | 437725 | 4624230 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73982-foto-08014-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73982-foto-08014-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73982-foto-08014-43-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,74 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/