Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78921 | Camí dels Morts d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-morts-daiguafreda-de-dalt | XVI-XIX | <p>El camí dels Morts és un antic vial que comunicava Aiguafreda de Dalt amb diversos masos que actualment pertanyen al terme de Seva. Entra en terme municipal d'Aiguafreda per l'Afrau, creuant la riera de Martinet fins arribar a Aiguafreda de Dalt. En els darrers anys ha estat ampliat.</p> | 08014-219 | Aiguafreda de Dalt | <p>El camí dels Morts d'Aiguafreda de Dalt era utilitzat pels habitants dels masos de la parròquia d'Aiguafreda</p> | 41.7893000,2.2649900 | 438928 | 4626644 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78921-foto-08014-219-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 78930 | Camí d'Aiguafreda al Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-daiguafreda-al-brull | XIX-XX | <p>El camí d'Aiguafreda al Brull transcorre per la Serra de l'Arca, passant per Can Bauma, Can Serra de l'Arca, el Serrat dels Moros, el Collet de la Costa i Can Brull, on entra en terme municipal del Brull.</p> | 08014-228 | Serra de l'Arca | 41.7843000,2.2719800 | 439504 | 4626084 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78930-foto-08014-228-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Antigament hi havia diverses variants, algunes de les quals s'han perdut. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 78935 | Resclosa i rec de la riera de Martinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-de-la-riera-de-martinet | <p>Programa de Festa Major, 2012.</p> | XIX-XX | La resclosa està molt malmesa i el rec ha estat mutilat. | <p>La resclosa i el rec de la riera de Martinet estan situats sobre el gorg de la resclosa. Es tracta d'una obra d'enginyeria que permet desviar l'aigua de la riera cap a un rec, que transcorre paral·lel al riu pel costat de migdia. La resclosa estava formada per un mur de pedra perpendicular al riu, el qual es troba molt malmès i s'hi escola l'aigua formant el salt d'aigua del gorg. El rec és fet de pedra seca, amb una obertura d'arc de mig punt ceràmic a l'inici. Pocs metres més avall, el rec ha estat mutilat.</p> | 08014-233 | Riera de Martinet | <p>Segons recull un article publicat en el Programa de Festa Major de l'any 2012, va fer construir la resclosa el Duc de Solferino durant la primera meitat del segle XX, per tal de regar els seus horts. Això no obstant, és probable que el seu origen sigui anterior.</p> | 41.7875700,2.2519900 | 437846 | 4626461 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78935-foto-08014-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78935-foto-08014-233-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||
| 78954 | Mina de Peu de Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-peu-de-costa | XX | <p>La mina de Peu de Costa és una petita cavitat artificial situada prop del pont de Peu de Costa, a tocar del camí d'Avencó. Des de la boca s'accedeix a una petita cambra circular, de molt poca fondària.</p> | 08014-252 | Camí d'Avencó | <p>La mina va obrir-se amb la finalitat d'extreure'n coure, tot i que ben aviat va quedar en desús.</p> | 41.7706900,2.2717600 | 439473 | 4624573 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78954-foto-08014-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78954-foto-08014-252-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 78966 | Pont de la carretera de Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-carretera-de-ribes | XX | <p>Pont d'un sol tram que permet salvar la riera d'Avencó al seu pas per la carretera de Ribes. És una estructura oberta en arc el·líptic de formigó, amb pilars superiors que sostenen el tauler. Els murs laterals són de pedra tallada disposada en filades. La barana és metàl·lica.</p> | 08014-264 | Ctra. De Ribes | 41.7630400,2.2522200 | 437841 | 4623738 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78966-foto-08014-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78966-foto-08014-264-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Està situat a tocar del Pont Nou. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 73930 | Font del Pontasco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pontasco | GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XX | La font del Pontasco està situada a la carretera de Ribes, prop de la seva confluència amb el carrer Major. Està construïda dins una estructura d'obra vista sobre un mur de pedra lligada amb morter. El brollador és una aixeta metàl·lica, sota el qual hi ha una pica rectangular de pedra. El seu entorn s'ha arranjat amb bancs d'obra i taules fetes amb moles. | 08014-52 | Ctra. De Ribes | La font rep el nom de la desapareguda casa del 'Pontasco', que estava situada en aquesta zona. Originalment, la font estava situada al capdevall del carrer Major. | 41.7707200,2.2479900 | 437497 | 4624593 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73930-foto-08014-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73930-foto-08014-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73930-foto-08014-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 73986 | Font dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-enamorats-3 | PAGESPETIT, L. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Sant Vicenç de Castellet: Farell. | XX | La font dels Enamorats és una de les fonts més conegudes d'Aiguafreda. Està situada a l'extrem de mestral del terme municipal, prop de la riera de Martinet. La font està construïda sobre un bloc de pedra on s'ha fet una pica quadrada i s'ha fixat un brollador metàl·lic. Ha estat arranjada amb murs, escales i bancades de pedra, a més de dos plafons on hi consta: 'Font dels Enamorats' i 'La parella enamorada / que ens plau anar acostats / per ells la font més preuada / és la font dels enamorats'. A prop seu s'han col·locat bancs i taules fetes amb moles procedents del molí de les Canes. | 08014-47 | Ctra. D'Aiguafreda de Dalt | 41.7817900,2.2471300 | 437436 | 4625823 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73986-foto-08014-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73986-foto-08014-47-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
| 73987 | Font Fresca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-fresca-0 | PAGESPETIT, L. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Sant Vicenç de Castellet: Farell. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. | XX | Des de fa uns anys hi brolla poca aigua. | La Font Fresca està situada a prop del conjunt d'Aiguafreda de Dalt a peu del camí que va al Saüc. Està construïda en un mur de pedra, on hi ha una petita obertura per on brolla l'aigua. Aquesta cau en dues petites piques de forma irregular, fetes amb pedra i morter. Ha estat arranjada amb murs, escales i bancades de pedra, a més d'un plafó on hi consta: 'Font Fresca'. A sobre la font hi ha la mina que l'abasta d'aigua. | 08014-48 | Camí d'Aiguafreda de Dalt al Saüc | Segons tradició popular, la fot fresca és la qua hauria donat el nom d'Aiguafreda ('Aquafrigida'). En motiu de la celebració dels 1100 anys d'Aiguafreda, la font va ser arranjada. | 41.7873300,2.2575100 | 438304 | 4626431 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73987-foto-08014-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73987-foto-08014-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 73988 | Font dels Balços | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-balcos | GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XVIII-XX | La font dels Balços està situada sobre la cinglera que hi ha davant la pedrera de Cruïlles. Està construïda en un mur de pedra seca, on hi ha fixat un brollador metàl·lic. L'aigua cau en una petita pica de pedra, on hi ha una petita canalització fins a una petita bassa situada al costat. A la pica també hi ha un petit sobreeixidor per on es perd l'aigua. Vorejant el mur hi ha una petita bancada. Uns quants metres més avall de la font hi ha una bassa ovalada de pedra que recollia l'aigua de la font. | 08014-49 | Cruïlles | La bassa que hi ha al costa s'utilitzava per abeurar el bestiar de Cruïlles. | 41.7772100,2.2563100 | 438195 | 4625308 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73988-foto-08014-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73988-foto-08014-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73988-foto-08014-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 73989 | Fonts d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonts-daiguafreda-de-dalt | XX | A l'entorn de l'església d'Aiguafreda de Dalt hi ha tres fonts construïdes per drenar l'aigua que transcorre pel subsòl del conjunt. La primera font està situada en el mur de tancament que conforma l'espai de l'antiga sagrera. Consta d'un brollador metàl·lic per on cau l'aigua en una pica circular de pedra. Al mur hi ha un plafó amb una imatge de l'abadessa Emma, amb un escrit en homenatge seu. La segona font està situada a tramuntana de l'església i es proveeix de l'aigua de la mina superior a través d'un tub de plàstic. Està construïda a l'extrem d'un dels contraforts del temple, amb un brollador metàl·lic que cau sobre una antiga pica de pedra rectangular. Pel que fa a la tercera font, està construïda a l'escala que va des de l'espai de la sagrera a la rectoria. Consta d'un brollador metàl·lic que cau sobre una mica de maó rectangular de maó revestit amb morter. | 08014-50 | Aiguafreda de Dalt | La primera font va ser arranjada en motiu de la celebració dels 1100 anys d'Aiguafreda. | 41.7885100,2.2576000 | 438313 | 4626561 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73989-foto-08014-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73989-foto-08014-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Les coordenades de la segona font són 438401, 4626790 i de la tercera 438392, 4626765. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 73990 | Font del Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-lleo-2 | Programa de Festa Major, 2005. | XX | Es troba molt deteriorada, coberta de vegetació i no hi brolla aigua. | La font del Lleó està situada en un costat del torrent dels Balços, en una zona coberta de vegetació. Està construïda en una estructura rematada per un capcer semicircular, a la part central de la qual hi ha la font. El brollador és un cap de lleó de ceràmica vidriada, molt deteriorat, sota el qual hi ha una pica semicircular d'obra. A banda i banda hi ha adossat un banc decorat amb ceràmica vidriada. | 08014-51 | Torrent dels Balços | La Font del Lleó va ser arranjada pel sr. Pi a principi del segle XX perquè els estiuejants de la colònia Llobeta poguessin passar-hi estones a la fresca. La font va fer-se molt popular, fins al punt que va il·lustrar el paper moneda municipal durant la Guerra Civil. | 41.7767100,2.2497000 | 437645 | 4625257 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73990-foto-08014-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73990-foto-08014-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73990-foto-08014-51-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneixia com la font del Xato o del Torrent. | 105|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 73994 | Mina i bassa de la Berlana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-bassa-de-la-berlana | Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc del Montseny. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. | XVIII | La mina ha estat destruïda i la bassa s'ha omplert de restes vegetals. | A les feixes que hi ha entre la masia de Can Brull i el torrent del Sepinar hi ha les restes d'una antiga mina d'aigua i la bassa. La mina d'aigua estava situada en una cota superior i actualment s'ha esfondrat. Poc més avall comunicava amb una petita bassa de planta semicircular, acabada amb pedres tallades de notables dimensions. | 08014-65 | Les Pinedes | Segons un testimoni oral, en aquesta bassa hi anaven a fer la bugada les dones de les masies de la rodalia. | 41.7883800,2.2709300 | 439420 | 4626538 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73994-foto-08014-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73994-foto-08014-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73994-foto-08014-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | L'abocament de restes vegetals a l'interior de la bassa en dificulta la localització. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 74007 | Molí de vent de Can Vilà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-can-vila | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. | XVIII-XX | En el mur de tancament de la finca de Can Vilà hi ha adossat un antic molí de vent aiguader. Es tracta d'un molí amb una torre troncocònica feta de pedra seca. Consta d'una petita porta al nivell superior des d'on comencen unes escales exteriors de pedra que permeten accedir al coronament. Aquí hi ha la roda amb les pales i el penell metàl·lics. | 08014-78 | Les Casades | Els molins aiguaders es construïen en l'àmbit rural per extreure aigua del subsòl aprofitant la força del vent. Segons un testimoni oral, originalment aquest molí estava situat dins la finca del Cerdà de Centelles, a la font que hi ha sobre la cinglera. A mitjans del segle XX l'artista Vilà Canyelles va ferlo portar a casa seva, on el va reconstruir. | 41.7689600,2.2596300 | 438463 | 4624389 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74007-foto-08014-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74007-foto-08014-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74007-foto-08014-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com el molí de vent de les Casades. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 74010 | Font del Saní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-sani | XVIII-XX | La font del Saní està situada al nord de la masia, prop del límit del terme municipal. Està construïda en un merge amb un petit mur de pedra, on hi ha fixat un brollador metàl·lic. L'aigua cau en una pica quadrada de pedra. A pocs metres a ponent hi ha una bassa de forma sinuosa, excavada en el terreny natural i reforçada amb murs de pedra seca. La bassa s'omple de l'aigua que s'escola per la cinglera. | 08014-81 | Serra de l'Arca | 41.7904500,2.2833800 | 440457 | 4626759 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74010-foto-08014-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74010-foto-08014-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74010-foto-08014-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | L'entorn de la font ha estat netejat i s'hi ha posat una senyal identificativa del Parc Natural del Montseny. | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
| 74013 | Creu del Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-sastre | GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. | XX | La creu del Sastre està situada a sobre la cinglera del Serrat dels Moros. És una estructura de pedra amb una creu metàl·lica fixada, els braços de la qual presenten terminacions corbades. A la base hi consta l'any '1962'. | 08014-84 | Serrat dels Moros | En Jaume Cortada de Can Sastre va suïcidar-se en aquest punt, on el seu fill hi col·locà la creu. | 41.7808900,2.2715500 | 439465 | 4625706 | 1962 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74013-foto-08014-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | La fotografia és treta de http://excursionismecientific.wordpress.com/ | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 74015 | Forn de Collderamona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-collderamona | Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Està cobert de pedres i no es conserva la part frontal. | Forn tradicional de calç que es troba situat en un marge prop del camí d'Aiguafreda al Brull. La cambra de combustió és de planta circular i està excavada sobre el terreny natural, amb la part superior reforçada amb pedra lligada amb fang. Ha estat tapat amb pedra calcària i restes vegetals. No conserva la boca. | 08014-86 | Camí d'Aiguafreda al Brull | 41.7875100,2.2758200 | 439826 | 4626438 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74015-foto-08014-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74015-foto-08014-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74015-foto-08014-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 74027 | Font de la Gallina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-gallina | PAGESPETIT, L. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Sant Vicenç de Castellet: Farell. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. | XX | No hi brolla aigua de forma contínua. | La font de la Gallina està situada al nord de Can Brull, a tocar del torrent. Està constituïda per un mur de pedra seca adossat en un marge, construït a dos nivells formant un banc a banda i banda. La part part central s'ha fet a mode de capcer amb un plafó decorat amb la imatge d'una gallina. Està feta en relleu, amb un motlle sobre una base de morter. A la part inferior hi ha gravat: 'FONT DE LA GALLINA'. El brollador és un petit tub, sota el qual hi ha una pica quadrada de pedra. En un costat de la font, sobre una cota superior, hi ha un dipòsit tancat amb candau, des d'on surt una canalització que va fins al costat de la font. Per salvar el camí que passa per sobre, hi ha un petit pont de pedra. | 08014-98 | Torrent de la Font del Pollancre | 41.7920700,2.2762800 | 439868 | 4626944 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74027-foto-08014-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74027-foto-08014-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 74053 | Font i bassa de Casanoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-bassa-de-casanoves | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. | XVIII | Les basses estan cobertes de vegetació. | La font de Casanoves està situada a mestral del mas Casanoves, prop del torrent de la Corredora. Es tracta d'una mina d'aigua que té el seu acabament en una font construïda en un mur de pedra lligada amb morter. Aquesta s'obre en arc rebaixat de pedra, a l'interior del qual s'embassa l'aigua en una pica, sense que hi hagi brollador. A continuació hi ha una petita canalització delimitada amb lloses verticals, que condueix l'aigua sobrant a un safareig rectangular. Més avall hi ha una bassa construïda aprofitant la roca natural, amb murs de pedra i excavada en el terreny. Aquesta s'omplia amb una mina oberta al damunt, on hi aflora roca natural per on es filtra l'aigua. | 08014-124 | Casanoves | 41.7762600,2.2591000 | 438426 | 4625200 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||
| 74066 | Pilar de Cal Recader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pilar-de-cal-recader | XVII | <p>A la planta baixa de Cal Recader s'hi conserva un pilar de pedra que constitueix un vestigi d'una edificació anterior. Té el fust rectangular amb els angles bisellats, pel que s'obté una secció octogonal. El pilar és faixat, compost de peces de pedra local de gres vermell. Només es conserva la meitat del capitell, compost per una motllura senzilla.</p> | 08014-209 | C. Major, 6 | <p>Cal Recader és una casa del segle XX que probablement va construir-se aprofitant les dependències de l'antic hostal de la plaça. Al segle XVIII les corts de l'hostal tenien una capacitat per una seixantena de mules i vuit carruatges (SOLÀ, 1983: 117), pel que hem de pensar que ocupava una extensió major que en l'actualitat. El pilar de Cal Recader hauria format part de l'estructura d'aquestes dependències.</p> | 41.7682200,2.2501400 | 437673 | 4624314 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74066-foto-08014-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74066-foto-08014-209-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 74072 | Creu de l'Aragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-laragall | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XX | <p>Creu situada a peu del camí de l'Aragall, abans d'arribar al mas. Es tracta d'una creu llatina de notables dimensions, feta amb vares de ferro trenades. Està fixada sobre una base metàl·lica on hi consta l'any '1994' en un costat i 'PT' a l'altre, i una pedra.</p> | 08014-132 | Camí de l'Aragall | <p>Anteriorment, en aquest indret hi havia una creu de fusta que, segons explica Garcia-Pey, podria haver estat construïda en el lloc on va morir un carlí.</p> | 41.7728900,2.2572600 | 438270 | 4624828 | 1994 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74072-foto-08014-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74072-foto-08014-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Isidre Vallbona | També es coneix com la creu de Vilardaga. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||
| 74079 | Refugi de Casanoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-casanoves | <p>CASANELLAS, F. (2013). Restes prehistòriques d'Aiguafreda i el seu entorn. Inèdit. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona.</p> | XVIII-XX | <p>El refugi de Casanoves és una estructura de pedra construïda aprofitant el desnivell natural del terreny. Es tracta d'un refugi parcialment excavat sota un gran bloc de roca, amb un petit mur de pedra seca en un costat. A l'interior s'hi va trobar un fragment de ceràmica que podria ser prehistòric.</p> | 08014-139 | Entre Casanoves i l'Aragall | <p>Va ser localitzat l'any 2012 per Joan de Arriba.</p> | 41.7761300,2.2587400 | 438396 | 4625186 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74079-foto-08014-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74079-foto-08014-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74079-foto-08014-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | A la Carta Arqueològica està inventariat com a 'prefitxa'. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||
| 74087 | Font de les Acàcies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-acacies-0 | XX | Està coberta de vegetació i no hi brolla aigua. | <p>La font de les Acàcies està situada en el marge d'un camp erm. Està constituïda per una estructura rectangular semisoterrada, feta de pedra lligada amb argamassa. En una de les cares interiors hi ha fixat un brollador metàl·lic, d'on actualment no en surt aigua. La font i el seu entorn, que havia estat habilitat amb taules i bancs, estan totalment coberts de vegetació.</p> | 08014-147 | C. Abadessa Emma | <p>El nom de la font té el seu origen en les acàcies que hi ha plantades en la seva proximitat.</p> | 41.7771100,2.2482400 | 437524 | 4625303 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74087-foto-08014-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74087-foto-08014-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 74092 | Portal de Can Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-can-cintet | XVIII | La part interior de l'orla es troba deteriorada. | <p>A la casa de Can Cintet s'hi conserva l'antic portal d'accés. És una obertura d'arc esglaonat de pedra carejada, amb una orla en relleu a la clau. La orla és ovalada i a la part interior hi ha inscrita una creu i l'any '1751'. A la part inferior hi ha dues petites volutes decoratives.</p> | 08014-152 | C. Major, 33 | 41.7689300,2.2489500 | 437575 | 4624394 | 1751 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74092-foto-08014-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74092-foto-08014-152-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 74094 | Basses de la Magisteria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-la-magisteria | XVI-XVIII | Està parcialment tapada de vegetació. | <p>Basses situades a la Serra de l'Arca, en l'indret conegut com la Magisteria. La primera bassa és d'aigua naixent i està situada al costat del camí que va de Can Serra de l'Arca a Sant Miquel. Es tracta d'una construcció allargada, amb murs de pedra lligada amb morter. La bassa és plena d'aigua i està parcialment tapada de joncs. A l'extrem de migdia hi ha el sobreeixidor, delimitat per una llosa de pedra. Des d'aquest punt, l'aigua s'escola aigües avall, fins a omplir la segona bassa, que actualment es troba perduda entre la vegetació.</p> | 08014-154 | Camí de la Serra de l'Arca a Sant Miquel | 41.7788400,2.2724300 | 439536 | 4625477 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74094-foto-08014-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74094-foto-08014-154-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 74100 | Mina i bassa de Can Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-bassa-de-can-bauma | XVIII-XIX | Està molt deteriorat i cobert de vegetació. | <p>La mina i la bassa de Can Bauma estan situades en una feixa a mestral de la masia de Can Bauma. La mina està construïda aprofitant el desnivell natural del terreny, amb la boca oberta en un mur de pedra seca. Sota d'aquesta hi ha una bassa rectangular feta de pedra, que conserva en alguns trams el revestiment de morter.</p> | 08014-160 | Camí de la Serra de l'Arca | 41.7733700,2.2635900 | 438796 | 4624876 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74100-foto-08014-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74100-foto-08014-160-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 74112 | Creu de parròquia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-parroquia | XVIII | <p>La creu de parròquia és una creu de pedra sorrenca vermella situada a la serra de l'Arca. La seva funció era delimitar el terme de les parròquies d'Aiguafreda i del Brull. En el costat que s'orienta a Aiguafreda hi ha gravada la lletra 'A' i en la del Brull la 'B'. Al costat s'hi ha col·locat una fita de pedra moderna.</p> | 08014-172 | Serra de l'Arca | 41.7910200,2.2808000 | 440243 | 4626824 | 08014 | Aiguafreda | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74112-foto-08014-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74112-foto-08014-172-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | És compartida amb el terme del Brull. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 74113 | Capelleta de l'Esperança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-lesperanca | <p>Programa de Festa Major de 1975.</p> | XIX-XX | <p>La capelleta de l'Esperança està situada en un extrem de la façana de Cal Sastre, prop de la confluència de la plaça Major i el carrer del Pont. És una fornícula semicircular que conté la imatge de la Mare de Déu de l'Esperança tancada amb vidre. S'emmarca amb gres vermell formant un arc de mig punt sobre pilastres amb capitells motllurats. La fornícula presenta un ampit amb decoració dentada a la base. A sota hi ha una llinda de gres on hi consta: 'ANYS 1854=1918 / 1936=1949'. La part superior de la fornícula i els costats tenen fixades unes petites llànties.</p> | 08014-173 | Plaça Major, 13 | <p>Segons creença popular, la pesta del còlera que va afectar Catalunya durant segona meitat del segle XIX va passar de llarg a Aiguafreda gràcies a la Verge de l'Esperança. Per aquest motiu, es va construir la fornícula en honor seu, on cada nit s'encenien tres làmpares votives de color lila, verd i vermell; símbol de la fe, l'esperança i la caritat, en record de la fe dels avantpassats i agraïment a la verge protectora. Les dates que hi ha a sota corresponen a les principals calamitats que han afectat al poble. Segons un testimoni gràfic antic, durant un temps la capella va estar tapiada.</p> | 41.7678500,2.2506000 | 437711 | 4624273 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74113-foto-08014-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74113-foto-08014-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 74114 | Refugi de la Casa Nova del Bruguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-la-casa-nova-del-bruguer | XVIII-XX | <p>El refugi de la Casa Nova del Bruguer és una estructura feta a partir de diverses roques de notables dimensions. Les pedres es recolzen unes sobre les altres, formant a l'interior un espai cobert, que s'ha excavat parcialment. A l'interior hi ha espai perquè s'hi arreceri una persona.</p> | 08014-174 | Els Plans | 41.8000400,2.2680300 | 439190 | 4627834 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74114-foto-08014-174-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Es troba a tocar del límit amb el terme municipal del Brull. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 74115 | Bassa i caseta del bagant de l'Aragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-i-caseta-del-bagant-de-laragall | XVIII | La bassa té el mur de migdia enderrocat. Estan coberts de vegetació. | <p>La bassa i la caseta del bagant de l'Aragall estan situats sobre els antics horts de la masia, en una zona actualment envoltada de bosc. La bassa és de notables dimensions i de planta rectangular, feta de pedra lligada amb morter i carreus escairats a les cantonades. El mur de migdia està construït de forma atalussada i està parcialment enderrocat; l'interior és ple de vegetació. Al costat de llevant hi ha adossada la caseta del bagant, una petita edificació de planta quadrangular construïda aprofitant el desnivell natural del terreny. S'obre amb un portal d'arc carpanell adovellat, amb la clau inscrita '1799'. Té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, feta de lloses amb els extrems motllurats. L'interior de la caseta es cobreix amb volta rebaixada revestida amb morter, on hi ha inscripcions datades entre finals dels segle XIX i principi del XX. Encara a l'interior, el mur de ponent és fet amb grans carreus i s'obre en un extrem amb el rec, que segueix paral·lel al mur de migdia. A la part central del mur de ponent hi ha un antic brollador amb una pica a sota; a tot el volt hi ha una bancada de pedra. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa. A pocs metres al nord de la caseta hi ha una altra boca feta en el mur de la bassa, feta de pedra treballada.</p> | 08014-175 | L'Aragall | <p>La bassa s'omplia de l'aigua del torrent i de la font de l'Aragall, entre les quals es van construir diverses mines d'aigua.</p> | 41.7740500,2.2590100 | 438416 | 4624955 | 1799 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74115-foto-08014-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74115-foto-08014-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74115-foto-08014-175-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||
| 74117 | Refugi de la Costa de Can Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-la-costa-de-can-brull | XVIII-XX | Els murs de pedra seca estan parcialment enderrocats. | <p>El refugi de la Costa de Can Brull és una estructura feta a partir de diverses roques de notables dimensions. La part frontal i laterals estan parcialment tancats amb murs de pedra seca. A l'interior del refugi i al seu voltant hi ha les pedres resultants de l'enderroc d'aquests murs.</p> | 08014-177 | Serra de l'Arca | 41.7848300,2.2728400 | 439576 | 4626142 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74117-foto-08014-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74117-foto-08014-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74117-foto-08014-177-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Al costat hi ha diversos ruscs d'abelles. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 74118 | Mina i bassa de Can Serra de l'Arca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-bassa-de-can-serra-de-larca | <p>ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial d'Aiguafreda. Madrid: Bubok Publishing, S.L.</p> | XVIII | La mina està apuntalada i la bassa ha estat mutilada. | <p>La mina i la bassa de Can Serra de l'Arca estan situades al nord de la masia, prop del camí que va a Casanoves. La mina està construïda en una cota superior i és construïda amb pedra seca. A causa del mal estat estructural que presenta, està reforçada amb diversos puntals metàl·lics. L'aigua brolla de la mina seguint un rec excavat al terreny. Més avall hi ha la bassa, de planta rectangular. És feta de pedra lligada amb morter i té el mur de migdia enderrocat a causa de l'obertura del camí.</p> | 08014-178 | Camí de Can Serra de l'Arca | <p>L'aigua de la mina es recollia a la bassa, que servia per regar les feixes inferiors.</p> | 41.7765400,2.2687000 | 439224 | 4625225 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74118-foto-08014-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74118-foto-08014-178-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||
| 74121 | Font del Saüc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-sauc | XVIII-XX | No hi brolla aigua. Algunes de les pedres s'han desprès i està tot cobert de vegetació. | <p>La font del Saüc és una mina situada en una feixa a llevant de la masia. Està construïda en un mur de feixa de pedra seca i és feta del mateix material. La mina està oberta a la part superior i presenta una llinda monolítica. Pel costat de migdia hi ha una rasa que drena l'aigua de les feixes cap a aquest punt. En una cota inferior hi ha una petita bassa que recollia l'aigua.</p> | 08014-181 | Camí del Saüc | 41.7855800,2.2557900 | 438160 | 4626237 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74121-foto-08014-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74121-foto-08014-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74121-foto-08014-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 74127 | Forn de calç de la Magisteria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-magisteria | XVIII-XX | La part frontal està parcialment enderrocada. | <p>Forn tradicional de calç que es troba situat en una feixa sobre la vinya del solell de Can Roig. La cambra de combustió és de planta circular i està excavada sobre el terreny natural. La part frontal està parcialment enderrocada, tot i que des de l'interior s'observen les restes de la boca, feta amb llinda de pedra. El forn està intercalat en un mur de feixa de pedra seca de notables dimensions.</p> | 08014-187 | Serra de l'Arca | 41.7777500,2.2734300 | 439618 | 4625356 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74127-foto-08014-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74127-foto-08014-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74127-foto-08014-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 78951 | Font de la Granota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-granota | XX | Només es conserva el trencadís a la part superior. | <p>La font de la Granota està situada sobre el torrent dels Balços. Es tracta d'una estructura recolzada en un marge, en forma d'arc de mig punt ceràmic que descansa sobre pilastres. La part interior està decorada amb trencadís de rajola vidriada, on hi ha l'any '1913'. A l'interior hi ha una petita pica quadrangular on es filtra l'aigua, que surt a l'exterior per un forat quadrangular. L'aigua cau en una pica semicircular i s'entolla davant de la font.</p> | 08014-249 | Torrent dels Balços | 41.7756700,2.2527000 | 437893 | 4625139 | 1913 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78951-foto-08014-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78951-foto-08014-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78951-foto-08014-249-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 105|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 78952 | Font de la Llobeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-llobeta | XX | <p>La font de la Llobeta està situada al costat del carrer de la Llobeta, a l'altre costat de la masia. La boca de la mina d'on prové l'aigua està situada davant la capella del Sagrat Cor, des d'on està canalitzada fins a la font. Aquesta està construïda en el mur de contenció d'una casa, on hi ha fixat el brollador metàl·lic. L'aigua cau en una bassa ovalada, acabada amb un mur de perfil sinuós en un extrem. Una part de l'aigua de la mina estava canalitzada fins a un rec on hi havia el safareig, actualment molt tapat de vegetació.</p> | 08014-250 | La Llobeta | 41.7773900,2.2501700 | 437685 | 4625332 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78952-foto-08014-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78952-foto-08014-250-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 78963 | Fites del Bruguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fites-del-bruguer | XIX | Dues de les fites estan tombades. | <p>Les fites del Bruguer indiquen els límits de la propietat d'aquesta masia del Brull. Es tracta de fites de pedra sorrenca vermella, amb la part superior rebaixada. En una de les cares hi ha gravat : 'BRUGUE'.</p> | 08014-261 | El Bruguer | 41.7990400,2.2659200 | 439014 | 4627725 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78963-foto-08014-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78963-foto-08014-261-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Les coordenades (UTM) de la segona fita són 439332, 4628258 ; i de la tercera: 439401,4628205. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 78967 | Rellotge de sol de Bellesguard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-bellesguard | XX | <p>El rellotge de sol de Bellesguard està situat a la façana de migdia de la casa. És un rellotge rectangular, construït en una finestra tapiada. La base és esgrafiada i el motiu central és un sol ceràmic representat de forma antropomorfa, que sosté en gnòmon amb la boca. Al seu voltant hi ha marcades les hores i a la part inferior s'hi llegeix: ' DE RELLOTGE DE SOL NO EN TE QUI EN VOL'.</p> | 08014-265 | Passeig de Catalunya, 8 | 41.7650400,2.2535100 | 437950 | 4623959 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78967-foto-08014-265-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 78968 | Pintures de Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-can-puig | XX | Va ser restaurat per Rosa Gasol i Anna Miquel l'any 2007. | <p>Al menjador de la casa de Can Puig, hi ha pintat un fris que ressegueix la línia del sòcol. És una pintura mural feta al tremp, on s'hi respresenta una sequència relacionada amb els jocs populars que es feien al carrer. Els personatges estan caracteritzats de forma caricaturesca, ataviats amb la indumentària de l'època. En en primer tram, hi ha concentrats un major nombre de personatges, que es van espaiant més en el darrer tram.</p> | 08014-266 | C. del Pont, 24 | <p>Les pintures les va encarregar el sr. Calixto Fontdevila a un pintor de Barcelona, qui les va pintar a la dècada de 1920. Va passar l'estiu a la casa i es va inspirar en la gent que passava per carrer.</p> | 41.7665600,2.2516100 | 437794 | 4624129 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78968-foto-08014-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78968-foto-08014-266-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 78969 | Font dels Avellaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-avellaners-0 | XVIII | No hi brolla aigua i està cobert de vegetació. | <p>La font dels Avellaners està situada sobre una feixa, en una zona on antigament hi havia plantats avellaners. Es tracta d'una mina construïda en el mur de feixa de pedra, que presenta una petita obertura quadrangular amb llinda de pedra. En una cota inferior hi ha una bassa rectangular, excavada del terreny natural amb murs de pedra lligada amb morter.</p> | 08014-267 | Al sud del Saüc | 41.7832300,2.2523100 | 437868 | 4625979 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78969-foto-08014-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78969-foto-08014-267-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 73942 | Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-10 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XX | La plaça Major d'Aiguafreda està situada al centre de la població i queda delimitada a garbí pel carrer Major, amb la confluència del carrer de la Mora vers a xaloc. Els edificis que mantenen la tipologia constructiva tradicional consten de planta baixa, pis i golfes i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. A nivell de façanes hem de destacar diversos elements constructius d'època moderna, com són un finestral d'arc conopial i la llinda de Ca l'Espardenyer, el portal d'arc de mig punt adovellat de Ca la Miquel i el portal de Can Casals, entre d'altres. Entre els elements destacables hi havia el portal amb llinda de fusta sobre impostes de Can Miró, que malgrat haver estat reconstruït ha perdut la fesomia primitiva. A Ca l'Espardenyer i Can Casals són igualment destacables les galeries que van obrir-se als nivells superiors de les cases durant el segle XIX. En aquesta època també van decorar-se algunes façanes amb franges horitzontals pintades en el revestiment de morter de calç, les restes del qual només s'observen a Can Casals. | 08014-3 | Plaça Major | El nucli d'Aiguafreda té el seu origen en el veïnat de les Ferreries, que va constituir-se a l'entorn del camí ral entre els segles XVI i XIX. Les primeres cases construïdes, destinades als habitatges i tallers d'artesans, van acabar configurant el carrer de la Mora, el carrer Major i del Pont i la plaça Major. Al segle XVII la plaça ja tenia un hostal, propietat dels senyors de Cruïlles, la capella sufragània de la Immaculada Concepció i diverses cases de tipologia tradicional. Els edificis eren eminentment de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'obrien a la plaça amb portalades d'arc de mig punt adovellat, d'arc pla de pedra carejada o bé amb llindes de fusta. Des del segle XIX fins a mitjans del XX l'ajuntament estava situat en un petit edifici situat al costat de la capella. Durant la segona meitat del segle XX l'estètica de la plaça va veure's sensiblement alterada amb l'enderroc de la capella i d'algunes cases, així com la construcció de la nova església enretirada respecte la resta de les cases. | 41.7680100,2.2505700 | 437709 | 4624291 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73942-foto-08014-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73942-foto-08014-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73942-foto-08014-3-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 73943 | Carrer de la Móra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-mora | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUIGFERRAT, C. (1989). Aiguafreda segons el capbreu de 1669-1670. Temes Aiguafredencs VI. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XVI-XX | El carrer de la Móra està situat al centre de la població, entre la plaça Major i el carrer de Fortià Solà. És un carrer molt curt on tradicionalment les cases estaven situades en un costat del carrer i a l'altre hi havia els horts i els coberts, on actualment hi ha habitatges moderns. Actualment s'hi conserven diversos edificis notables, construïts segons la tipologia tradicional. Són cases entre mitgeres, la majoria de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi conserven les portalades de pedra, entre les que destaca la d'arc de mig punt adovellat de Can Flequer, on s'hi conserva la clau datada més antiga del poble, de l'any '1566'. Els finestrals són majoritàriament d'arc pla de pedra carejada. Totes les façanes estan arrebossades i pintades de diferents tonalitats. | 08014-4 | C. de la Móra | El nucli d'Aiguafreda té el seu origen en el veïnat de les Ferreries, que va constituir-se a l'entorn del camí ral entre els segles XVI i XIX. Les primeres cases construïdes, destinades als habitatges i tallers d'artesans, van acabar configurant el carrer Major i del Pont, la plaça Major i el carrer de la Móra, que inicialment era el camí que anava cap a Tagamanent fins a Sant Cebrià de la Móra. Durant els primers mesos de la Guerra Civil, el comitè del POUM d'Aiguafreda va canviar el nom del carrer pel de Francesc Layret. | 41.7677900,2.2509600 | 437741 | 4624266 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73943-foto-08014-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73943-foto-08014-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73943-foto-08014-4-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 73954 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-18 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XX | El carrer Major és l'eix vertebrador del nucli antic d'Aiguafreda, situat entre la plaça Major i la carretera de Ribes. Tradicionalment, les cases es situaven a un sol costat del carrer, que s'obrien amb una zona d'horta davant del riu vers a llevant i a ponent pel vial mateix i per edificis auxiliars i horts. Aquests primers edificis construïts entre els segles XVI i XVIII estan localitzats davant la plaça de l'Ajuntament i al tram final del carrer. Són edificis entre mitgeres, de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Consten d'un o dos cossos i s'obren amb portals d'arc pla de pedra, alguns també eren adovellats, que en alguns casos estan datats. La majoria de cases que constitueixen el carrer van bastir-se entre els segles XVIII i principi del XX segons la tipologia tradicional. Són edificis de tres cossos i tres nivells d'alçat, amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les façanes de les cases del carrer estan arrebossades i pintades, excepte el Convent de les Missioneres que és de paredat comú vist. Entre les cases antigues s'hi intercalen edificis de factura moderna, com també a l'altre costat del carrer. | 08014-15 | C. Major | El nucli d'Aiguafreda té el seu origen en el veïnat de les Ferreries, que va constituir-se a l'entorn del camí ral entre els segles XVI i XIX. Les primeres cases construïdes, destinades als habitatges i tallers d'artesans, van acabar configurant el carrer Major i del Pont, la plaça Major i el carrer de la Móra. Des del segle XVIII alguns d'aquests edificis van ser reemplaçats per construccions més grans, que havien de complir tant les funcions residencials com d'hostaleria. L'increment del tràfic al seu pas per la vall del Congost i pel nucli d'Aiguafreda va ser el motiu perquè a mitjans del segle XIX es construís la carretera de Ribes. Amb això, es va alleugerir el volum de passatgers i mercaderies que passaven pel centre de la població però, per contra, va significar el tancament dels tallers d'artesans i d'hostals que fins aleshores hi havia establerts.També va canviar la fesomia del carrer la construcció del Convent de les Missioneres, tant per les seves notables dimensions com per l'estil eclèctic amb què va ser construït. Passada la Guerra Civil, el carrer Major va canviar de denominació pel de José Antonio. Durant la segona meitat del segle XX es van començar a construir habitatges a l'altre costat del carrer, així com la casa consistorial i la plaça. Al mateix temps, moltes de les cases primigènies van ser enderrocades o reformades per habilitar-hi habitatges moderns. | 41.7688100,2.2492100 | 437597 | 4624380 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73954-foto-08014-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73954-foto-08014-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73954-foto-08014-15-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 73957 | Carrer del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-pont-2 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVII-XXI | El carrer del Pont està situat entre la carretera de Ribes i la plaça Major, des d'on canvia de denominació pel de carrer Major. Al primer tram, fins a la confluència amb el carrer de Mossèn Josep Salvans, s'hi conserven diverses cases construïdes al segle XIX, excepte Can Perera, construïda entre els segles XVII i XVIII. Són edificis entre mitgeres, de dos o tres nivells d'alçat amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La majoria de portals són d'arc pla o d'arc escarser arrebossat o de pedra carejada, en alguns casos datats (com el número 5). Tant l'edifici de la rectoria com el de Can Mestret s'obren vers a migdia amb galeries porticades. Al tram final del carrer s'hi conserven diverses cases senyorials de principi del segle XX, com la Torre Viader o Can Franquesa. Les façanes són arrebossades i pintades, entre les que destaca la de la rectoria, decorada amb esgrafiats. Moltes de les cases antigues han estat enderrocades per construir-hi habitatges moderns. | 08014-18 | C. del Pont | El nucli d'Aiguafreda té el seu origen en el veïnat de les Ferreries, que va constituir-se a l'entorn del camí ral entre els segles XVI i XIX. Les primeres cases construïdes, destinades als habitatges i tallers d'artesans, van acabar configurant el carrer Major i del Pont, la plaça Major i el carrer de la Móra. Des del segle XVIII alguns d'aquests edificis van ser reemplaçats per construccions més grans, que havien de complir tant les funcions residencials com d'hostaleria. L'increment del tràfic al seu pas per la vall del Congost i pel nucli d'Aiguafreda va ser el motiu perquè a mitjans del segle XIX es construís la carretera de Ribes. Amb això, es va alleugerir el volum de passatgers i mercaderies que passaven pel centre de la població però, per contra, va significar el tancament dels tallers d'artesans i d'hostals que fins aleshores hi havia establerts. A principi del segle XX van començar a construir-se cases d'estiueig al carrer del Pont i al sector de ponent de la nova carretera. En el context de la Guerra Civil, el carrer del Pont va canviar de denominació per carrer Valldeneu i de la Victòria. Des de mitjans del segle XX, moltes de les cases primigènies van ser enderrocades o reformades per habilitar-hi habitatges moderns. | 41.7668400,2.2514300 | 437779 | 4624160 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73957-foto-08014-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73957-foto-08014-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73957-foto-08014-18-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | El seu nom fa referència al Pont de l'Abella on anava a parar i que va ser construït l'any 1740. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 73959 | L'Aragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laragall-0 | Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació. Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. DE ROCAFIGUERA, F. (1985). La documentació dels segles IX-XII sobre Aiguafreda. Temes Aiguafredencs II. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUIGFERRAT, C. (1989). Aiguafreda segons el capbreu de 1669-1670. Temes Aiguafredencs VI. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XIII-XX | L'Aragall és una masia construïda entre els segles XVII i XVIII sobre l'estructura d'una masia medieval. Va bastir-se aprofitant el desnivell natural del terreny, pel que la part primitiva es troba semisoterrada. També podria formar part d'aquesta construcció la torre semicircular de la part de mestral del conjunt. El mas modern va consolidar-se aprofitant aquests vestigis, així com per noves construccions, com són la capella i els annexes agrícoles, formant un pati frontal i posterior. Durant la segona meitat del segle XX es va fer una important reforma a la casa, ampliant el volum en alçada i vers a garbí, on s'han incorporat diversos elements que imiten la tipologia tradicional. El volum principal consta de semisoterrani, planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat amb un escut a la clau amb l'anagrama 'IHS' l'any '1604' i 'ARA...'. Seguint el mateix eix hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada amb la llinda inscrita: 'ISIDRO ARAGALL' amb l'any '1686' i l'anagrama 'IHS' intercalats. El cos de garbí presenta un gran pòrtic amb llinda de fusta i brancals de pedra, de factura moderna. A la part de gregal de la façana hi ha adossat en perpendicular un cobert i diversos volums superposats, des d'on comença una portalada amb brancals de pedra que tanca la part frontal de la casa. Aquest mur segueix en una cota inferior tot contenint el pati, on hi ha unes escales que descendeixen al nivell semisoterrat. Aquest espai està sostingut amb voltes de pedra i hi ha un portal d'arc pla de pedra que permet accedir a la casa pel semisoterrani. La façana de garbí presenta un cos avançat quadrangular obert amb dos portals d'arc de mig punt de pedra, la part superior del qual s'ha reconstruït i s'ha habilitat coma terrassa. Aquesta enllaça amb un balcó corregut que es prolonga a ambdós costats i que, com la resta d'obertures d'aquesta façana, són de factura moderna. La part de mestral acaba amb una torre semicircular construïda sobre la roca natural i que s'obre amb grans espitlleres. Al seu costat de tramuntana s'hi va adossar la capella del mas. El tractament exterior dels murs és la pedra vista, amb restes de morter de calç en alguns trams. Davant de la portalada d'entrada hi ha el pou de pedra de planta circular i cobert amb volta esfèrica. | 08014-20 | Camí de l'Aragall | La primera notícia documental del nom Aragall es remunta al segle XI, quan s'esmenta entre les afrontacions d'un alou de la Vila Pedrosa. Segons Fortià Solà, l'origen del mas Aragall el situem al voltant del segle XIII, quan ja es trobava sota el domini directe dels senyors de Cruïlles. L'any 1450 Pere Aregall i els principals caps dels masos d'Aiguafreda, van crear un censal per redimir els mals usos en favor de Pere Llobeta. En el fogatge de 1497 hi consta 'en Aregual' i en el de 1553 hi consta Francesc Aragall, així com Miquel Aragal del Mas. Al segle XVII era una de les propietats més grans del terme, dins la qual s'hi contaven diversos masos que havien adquirit recentment: Lledó, Pla, Vilademunt, Bellsolà i Serres. En aquest moment, el mas era una propietat emfitèutica dels Aimeric, pel que els Aragall només hi exercien el domini útil. Durant la Guerra de Successió el mas va ser saquejat, motiu pel qual els propietaris es van construir una casa al poble. En l'amirallament de l'any 1850 hi consta que pertanyia a Joan Aregall i Vila, àlies Caló. Durant la primera meitat del segle XX el propietari era Joan Aregall i Soler, que va exercir d'alcalde entre 1920 i 1922, així com l'any 1925. És probable que l'Aragall d'Aiguafreda tingui alguna relació amb el mas Aragall de Calldetenes, que en època medieval estava sota el domini del convent de Sant Tomàs de Riudeperes. | 41.7721000,2.2585400 | 438375 | 4624739 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73959-foto-08014-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73959-foto-08014-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73959-foto-08014-20-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 73964 | Conjunt Monumental d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-monumental-daiguafreda-de-dalt | BURON, V. (1980). Esglésies romàniques catalanes: Guia. Barcelona: Artestudi Edicions. Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. COMAS, P. (1994). Esglésies i ermites del Montseny i del seu entorn. Cardedeu: Museu- Arxiu Tomàs Balvey. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (dir.) (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008). Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. VALL, R. (1983). El romànic del Vallès. Sabadell: Editorial Ausa. | VI-XIX | L'església té deficiències estructurals importants i la resta d'edificacions presenten cert deteriorament. | El conjunt d'Aiguafreda de Dalt és el centre d'una antiga parròquia rural que va erigir-se en el lloc d'un vilar alt medieval. Els vestigis més antics localitzats fins al moment es localitzen en la cova-cripta, que ha estat identificada com una necròpoli dels segles VI i VII. En una cota superior s'hi va bastir una primera església consagrada al segle IX, sota l'advocació de Sant Martí, sobre la qual se'n faria una de nova al segle XII. L'edifici romànic era d'una sola nau amb absis semicircular, on s'hi obrien diverses fornícules amb columnetes. Al costat de migdia s'hi va fer el fossar i al de ponent es va edificar la rectoria. El temple va construir-se en una zona de gran riquesa hídrica, que almenys des de l'època moderna ha afectat la seva fonamentació. Per aquest motiu, van construir-se diversos cossos al seu voltant que van acabar tapant l'estructura romànica. A banda de la construcció d'aquests cossos, van obrir-se mines d'aigua al costat de llevant per tal de desviar-la i aprofitar-la per al rec. Al segle XVIII va construir-se un comunidor en un extrem del fossar, el qual quedà substituït a principi del segle XX per un petit cementiri situat a un centenar de metres al nord. Durant la segona meitat del segle XX, van fer-se diverses prospeccions on es van deixar al descobert els vestigis romànics del temple, com també es van enderrocar els cossos que el tapaven exteriorment. | 08014-25 | Aiguafreda de Dalt | La primera referència documental que tenim d'Aiguafreda es remunta a l'any 875, quan el comte Guifré el Pilós li fa donació a la seva filla Emma de diversos predis alodials per al sosteniment del cenobi de Sant Joan de les Abadesses, entre els quals trobem l'església de Sant Martí, Sant Pere i Sant Climent del Congost. El temple va ser consagrat pel bisbe Gotmar l'any 898, sota petició de l'abadessa Emma. Els vestigis materials localitzats a la cripta apunten a l'existència d'un lloc de culte anterior a l'església, amb enterraments datats entre els segles VI i VII. El temple erigit per Emma ja disposava d'un altar dedicat a Sant Pere l'any 1007, on s'hi va jurar el testament d'Obesind. A principi del segle XII es va construir una nova església sobre l'anterior, a petició del senyor del vilar d'Aiguafreda, Rotlan Guillem, del sacerdot Bernat Ramon i d'altres feligresos. Va ser consagrada pel bisbe de Vic, Arnau de Malla, el gener del 1105. La nova església tenia tres altars dedicats a Sant Martí, Sant Pere i Sant Climent, així com un cementiri i una sagrera, a l'entorn de la qual no s'hi va establir cap nucli de població. Durant el segle XV va afegir-se un altar dedicat a Nostra Senyora de Gràcia, així com posteriorment al Roser, a Sant Isidre i a Sant Antoni de Pàdua. Tanmateix, no va ser fins al segle XVII que van començar a afegir-se capelles laterals, entre les que hem de destacar la del Sant Crist, el qual va gaudir d'una gran devoció entre la població. Les intervencions d'aquest període van afectar l'estructura de l'església, que ja es trobava malmesa per les condicions d'humitat del subsòl, motiu pel qual van haver-se de reforçar fins a deixar ocult exteriorment l'edifici romànic. L'antic campanar d'espadanya va ser substituït per l'actual l'any 1668. Les pluges abundants de la primaversa de 1853 van afectar novament l'estructura de la construcció, que va ser reparada de nou gràcies a l'esforç dels feligresos. Uns anys més tard, l'església va perdre les seves funcions parroquials, que va adquirir l'església de la Immaculada Concepció, construïda al segle XVII en el petit nucli de població que s'havia creat a l'entorn del camí ral. Des d'aleshores, l'església antiga va començar a denominar-se 'Aiguafreda de Dalt'. El rector va residir-hi fins a l'esclat de la Guerra Civil, quan l'església va ser saquejada i va destruir-se la imatge del Sant Crist. L'any 1940 es va portar una nova imatge i el seu culte va quedar restituït. | 41.7886200,2.2575000 | 438305 | 4626574 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73964-foto-08014-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73964-foto-08014-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73964-foto-08014-25-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 92|94|98|85 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 73970 | Cases de la Llobeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-la-llobeta | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIX | El revestiment exterior es troba deteriorat i estan afectades d'humitats. | A la Colònia Llobeta hi ha diverses cases que van construir-se a finals del segle XIX com a residències temporals. Es tracta de dos volums de mateixes dimensions i característiques, que es situen a banda i banda del camí d'accés. Són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis. Tenen la coberta composta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, excepte al cos central que és perpendicular. La composició de les façanes està definida per una marcada simetria, amb eixos d'obertures d'arc escarser amb motllures superiors. Algunes de les finestres del pis principal tenen sortida a balcons de baranes forjades. El cos central té la finestra del pis tapiada i està rematada per un òcul. A nivell interior, estan distribuïts en vivendes independents a les quals s'accedeix per l'escala situada al cos central. El tractament exterior és arrebossat i pintat amb les obertures de diferent tonalitat. Seguint el camí hi ha diverses cases, entre les que destaca la situada davant de la masia, amb una tribuna a la façana i capcer sinuós. | 08014-31 | C. de la Llobeta, 21 | Les cases de la Llobeta les va fer construir Josep Pi i Buixó per allotjar-hi els estiuejants que hi feien estada. Segons un testimoni gràfic de principi del segle XX, el cos central d'una de les cases tenia més alçada i s'obria a la part superior amb un finestral geminat. | 41.7774800,2.2493400 | 437616 | 4625343 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73970-foto-08014-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73970-foto-08014-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73970-foto-08014-31-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | A l'Inventari- Catàleg del POUM d'Aiguafreda consta com a Masia de la Llobeta 2; a l'IPA es diu Colònia Llobeta | 102|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 73996 | Ca la Curta, Can Xescos i Can Tirola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-curta-can-xescos-i-can-tirola | GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XIX | Les cases del principi del carrer d'Avencó van ser construïdes durant el segle XIX. Són edificis entre mitgeres, de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Algunes de les obertures han estat modificades, de manera que l'únic portal que es manté és el de Can Xescos, d'arc carpanell de pedra. En aquesta casa també hi ha dues finestres al pis d'arc pla de pedra amb ampits també de pedra. A Ca la Curta s'hi conserva una finestra d'arc escarser amb ampit de pedra i a Can Tirola hi ha una finestra d'arc pla de pedra. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb una senzilla imbricació ceràmica. | 08014-67 | C. Avencó, 1-3-5 | Segons un testimoni gràfic de principi del segle XX, el portal de Can Tirola era com el de Can Xescos i, juntament amb Ca la Curta, tenien adossats uns cossos quadrangulars al costat, que podrien correspondre's amb pous o forns de pa. | 41.7658200,2.2539900 | 437991 | 4624045 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73996-foto-08014-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73996-foto-08014-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73996-foto-08014-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 74028 | Colònia Llobeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-llobeta | XIX-XX | L'entorn està força descuidat. | La colònia Llobeta està constituïda per diversos volums construïts entre finals del segle XIX i principi del XX al voltant d'una masia d'origen medieval. Les cases van bastir-se entre el bosc que hi havia a l'entorn del mas Llobeta, tot aprofitant el desnivell del terreny a partir de murs de contenció. A la cota inferior, a banda i banda del camí d'accés, hi trobem les dues cases principals, que albergaven diverses vivendes d'estiueig. Són dos volums de mateixes dimensions i característiques, de dos nivells d'alçat i façanes de composició simètrica. Sobre d'aquestes hi ha la masia per un costat, i diverses cases de construcció posterior, d'un i dos nivells d'alçat i de composició molt senzilla. Segueixen l'edifici de l'antic casino, actualment molt transformat i habilitat com a vivenda. A la part més alta del conjunt hi ha el Sagrat Cor de la Llobeta, una capella d'estil modernista que dominava tot el conjunt. L'entorn dels edificis va arranjar-se amb plantacions de plàtans a peu del camí, com també van construir-se bancs i taules sota les alzines centenàries que hi ha davant del mas. Al costat de l'ermita trobem una mina d'aigua que estava canalitzada fins a una bassa i a un antic safareig davant els antics horts. | 08014-99 | C. de la Llobeta | La Llobeta és una masia d'origen medieval que durant el segle XIX va ser adquirida per la família Pi. Poc després, Josep Pi i Buxó va començar a construir-hi la primera colònia d'estiueig d'Aiguafreda. L'arribada del ferrocarril a Sant Martí de Centelles va suposar un impuls del projecte, que cada cop atreia més barcelonins. L'any 1904 es van edificiar la capella del Sagrat Cor i el Casino, on s'hi organitzaven tot tipus d'activitats lúdiques, la més lluïda de les quals era la Festa Major. Amb l'esclat de la Guerra Civil, la Colònia va estar ocupada de forma permanent pels estiuejants. Durant els anys de postguerra, la família Pi va vendre bona part de les terres a la família Sitjar de Togores, propietaris del castell de Cruïlles. | 41.7772700,2.2494800 | 437627 | 4625319 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74028-foto-08014-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74028-foto-08014-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 74075 | Torres de les Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torres-de-les-ferreres | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XX | La segona casa del carrer Núria es troba en estat d'abandó. | <p>Les Torres de les Ferreres van construir-se a principi del segle XX. Són tres edificis aïllats construïts segons les mateixes dimensions i característiques constructives. Consten d'un sol nivell d'alçat i tenen la coberta a quatre vessants. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat i incorporen una motllura decorativa a la part superior. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb les obertures de diferent tonalitat, excepte a la primera, on s'ha repicat el revestiment i s'ha deixat amb pedra vista. Estan envoltades per un pati i tancades amb murs de pedra. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08014-135 | C. Núria, 1-3, Passeig de Catalunya, 12 | <p>Les cases van ser construïdes per les nebodes d'en Pere Grifell, ferrer d'ofici, motiu pel qual es coneixien com les Torres de les Ferreres.</p> | 41.7663400,2.2537600 | 437972 | 4624103 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74075-foto-08014-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74075-foto-08014-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74075-foto-08014-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||
| 74084 | Cases del carrer Major, 23-25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-major-23-25 | XVIII-XX | La coberta del número 23 presenta deficiències. | <p>Les cases situades als números 23 i 25 del carrer Major mantenen la tipologia constructiva típica del segle XVIII. Són dos edificis entre mitgeres i de planta quadrangular que s'estructuren en dues crugies. Consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El número 23 presenta diverses obertures d'arc pla de pedra carejada, entre les que destaca el portal inscrit: '1720'. El número 25 ha estat habilitat com a habitatge modern, s'han obert finestres d'arc pla arrebossat i s'ha pintat la façana, tot i que s'ha fet mantenint la volumetria original. El tractament dels murs és arrebossat i pintat.</p> | 08014-144 | C. Major, 23-25 | <p>El nucli d'Aiguafreda té el seu origen en el veïnat de les Ferreries, que va constituir-se a l'entorn del camí ral entre els segles XVI i XIX. Les primeres cases construïdes, destinades als habitatges i tallers d'artesans, van acabar configurant el carrer de la Mora, el carrer Major i del Pont i la plaça Major.</p> | 41.7686500,2.2493500 | 437608 | 4624362 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74084-foto-08014-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74084-foto-08014-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74084-foto-08014-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml