Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
74112 Creu de parròquia https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-parroquia XVIII <p>La creu de parròquia és una creu de pedra sorrenca vermella situada a la serra de l'Arca. La seva funció era delimitar el terme de les parròquies d'Aiguafreda i del Brull. En el costat que s'orienta a Aiguafreda hi ha gravada la lletra 'A' i en la del Brull la 'B'. Al costat s'hi ha col·locat una fita de pedra moderna.</p> 08014-172 Serra de l'Arca 41.7910200,2.2808000 440243 4626824 08014 Aiguafreda Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74112-foto-08014-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74112-foto-08014-172-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. És compartida amb el terme del Brull. 94 47 1.3 2484 41 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
74047 Processó de Sant Miquel de Canyelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-sant-miquel-de-canyelles Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. MASNOU, J.M. (1988). La parròquia d'Aiguafreda a través de les visites pastorals (segles XVI-XIX). Temes Aiguafredencs V. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. XVII-XX Ja no es celebra. La processó de Sant Miquel de Canyelles es celebrava cada any el dia de Sant Miquel. Es sortia en processó des del poble fins a l'ermita, on es cantava per les ànimes del Purgatori, tot repartint l'almoina de pa beneït entre els participants. Juntament amb la processó de Lledànies i dels Apòstols, al segle XVII eren les úniques que no organitzava la confaria del Roser. 08014-118 Sant Miquel de Canyelles La processó del dia dels Apòstols ja consta que es feia a la consueta de 1636. La tradició manava que l'hereu del mas Boix del Brull havia de subministrar els panets que s'hi repartien. Abans de la Guerra Civil es celebrava el dia 8 de maig, que després passà al 29 de setembre. 41.7688500,2.2493600 437609 4624385 08014 Aiguafreda Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74047-foto-08014-118-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
74051 Les esquellotades https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-esquellotades AMADES, J. (1982). Folklore de Catalunya. Barcelona: Selecta. Programa de Festa Major, 1952. XIX És un costum desaparegut. Antigament era costum entre els aiguafredencs i aiguafredenques de fer les anomenades 'esquellotades'. Es feien en motiu de les segones núpcies quan, després de tornar els esposos de la 'passejada' o 'lluna de mel', se'ls rebia amb gran xivarri fent sonar esquelles o llaunes. Els veïns es reunien a la plaça i anaven en comitiva fins a la casa dels nuvis, presidits per personatge del general, que anava vestit amb ratlles vermelles i blanques, un tricorni d'almirall i un bastó de comandament. També hi havia un estandard per a la ocasió, on hi havia escrit 'VI, VI I SEMPRE VI'. El general anava acompanyat d'orquestra, que durant molts anys va ser el flaviol de l'avi Pastor i el bombo de l'avi Ros. Quan eren davant la casa feien enrenou fins que sortien els nuvis; aleshores la núvia havia de ballar amb el general i tots aquells que ho volguessin com exigia la tradició, ja que la durada del ball es relacionava amb la descendència que tindria. A continuació, el marit havia de convidar a beure vi a tot el seguici de gent. Si els nuvis es resistien a sortir, els esquellots es quedaven davant la casa els dies que calguessin. 08014-122 Aiguafreda En el Programa de Festa Major de l'any 1952 hi consta que aquest costum, que es feia en moltes d'altres poblacions catalanes, es va perdre feia pocs anys. 41.7688500,2.2493600 437609 4624385 08014 Aiguafreda Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 63 4.5 41 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
74064 Obrador de pipes de Can Jan Pau https://patrimonicultural.diba.cat/element/obrador-de-pipes-de-can-jan-pau <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> XIX-XX S'ha perdut. <p>Des de principi del segle XX, a la casa de Can Jan Pau s'hi va habilitar un obrador de pipes. Les soques de bruc obtingudes als boscos veïns eren portades a la casa amb matxos. Allà es separaven les soques, partint-les per la meitat amb una serradora tot fent llesques i rebutjant la part de les branques per obtenir-ne la part massissa. Aleshores, els daus resultants es col·locaven en una gran olla d'aram i es bullien durant 24 hores. Les peces es deixaven assecar de forma natural entre mig any i un any, ja que sinó podien esquerdar-se. D'aquí en sortien els escalaborns, que s'acabaven de processar en altres fàbriques per obtenir pipes Rellevat de molta qualitat, o bé les Marselleses. A Can Jan Pau encara s'hi conserven alguns escalaborns, l'olla d'aram on es bullien les soques i un paper amb les mides intenacionals que havien de tenir els escalaborns.</p> 08014-207 C. Major, 17 <p>Segons els propietaris, la casa de Can Jan Pau va començar com un hostal on els bohemis de Barcelona venien a menjar-hi la seva popular samfaina. Després va ser una bodega, una botiga de bicicletes...; fins que a principi del segle XX l'avi de l'actual propietari hi va començar un obrador de pipes. Inicialment, la serradora que feia servir funcionava amb una turbina situada al canal de Can Ponsic, que sovint resultava insuficient. Amb l'arribada de l'electricitat al poble l'any 1921, aviat es va instal·lar la corrent a l'obrador. El negoci va passar al seu fill, que va deixar de fabricar escalaborns a mitjans del segle XX.</p> 41.7684700,2.2496900 437636 4624342 08014 Aiguafreda Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74064-foto-08014-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74064-foto-08014-207-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús Inexistent 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98 60 4.2 2484 41 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
74070 Ball de la Varsoviana https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-varsoviana <p>PUJOL, F.; AMADES, J. (1936). Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. Dansa. Vol I. Barcelona: Imprenta Elzeviriana.</p> XIX-XX Ja no es balla. <p>La Varsoviana o Marsoliana era un ball típic que feien els aiguafredencs i aiguafredenques en sortir de l'ofici solemne de la Festa Major. La coreografia s'assemblava a la masurca i la balladora i el ballador dansaven abraçats. La indumentària era la caputxa en les dones i el gambeto en els homes. La lletra deia així: 'Marieta posa el peu aquí, Marieta posa el peu allà. Ella era tan eixerida que de seguit li va posar.'</p> 08014-213 Aiguafreda i l'Abella <p>La Varsoviana és una dansa d'origen polonès que es ballava en algunes poblacions catalanes però que fa anys que caigué en desús. A Aiguafreda, el ball es va popularitzar durant el segle XIX. L'entitat 'Amics de la sardana de la Vall del Congost' el va ballar en motiu de la celebració dels 1100 anys d'història d'Aiguafreda.</p> 41.7688400,2.2493600 437609 4624384 08014 Aiguafreda Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. També es coneixia com 'la Dansa'. 62 4.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
74071 La vella Bensor https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vella-bensor XIX-XX S'ha perdut. <p>Al poble d'Aiguafreda, quan es volia fer creure a les criatures se'ls amenaçava dient que vindria la Bensor. Aquest personatge està caracteritzat com una vella lletja i de mal caràcter que pegava als nens dolents.</p> 08014-214 Aiguafreda <p>L'espantacriatures de la vella Bensor és coneguda a Aiguafreda, el Figaró i altres localitats del Congost.</p> 41.7688400,2.2493600 437609 4624384 08014 Aiguafreda Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Sense ús 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
74080 Ball de les cols https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-les-cols <p>AMADES, J. (1982). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat. Programa de Festa Major 1952.</p> XVIII-XX És un costum que s'ha perdut. <p>Antigament, el Dimecres de Cendra era costum a Aiguafreda d'anar als horts de la població, acompanyats d'una orquestra, per buscar les cols més ufanoses. Tot seguit les portaven a l'hostal per fer un gran àpat tot ballant un contrapàs per pair-les millor.</p> 08014-140 Aiguafreda <p>Segons Amades, en el desaparegut arxiu parroquial, hi havia un document de finals del segle XVIII, on el bisbe de Vic Ramon de Marimon manava prohibir aquest costum perquè la gresca que el caracteritzava era impròpia per al primer dia de Quaresma. Tot i amenaçar d'excomunió a aquells que ho seguissin celebrant, aquesta costum tan arrelada no va deixar de fer-se.</p> 41.7688400,2.2493600 437609 4624384 08014 Aiguafreda Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Lúdic Inexistent 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98 63 4.5 2484 41 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
74081 Celebració del Divendres Sant https://patrimonicultural.diba.cat/element/celebracio-del-divendres-sant <p>AMADES, J. (1982). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat.</p> XIX-XX Ja no es celebra. <p>En algunes poblacions de l'Alt Congost, entre les quals contem Aiguafreda, era costum cantar les caramelles i el ball de cascavells el Divendres Sant al vespre. Hi participava el jovent del poble i era organitzat per la Confraria del Roser.</p> 08014-141 Aiguafreda <p>Segons Amades, durant el segle XVIII les autoritats episcopals van voler prohibir aquest costum per trobar-lo irreverent. Tan és així, que quan els pavordes de la confraria del Roser traspassaven el càrrec havien de fer prometre al substitut que no permetria el ball de les caramelles. Malgrat la religiositat de la gent, es va seguir celebrant perquè era un costum molt arrelat.</p> 41.7688400,2.2493600 437609 4624384 08014 Aiguafreda Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Lúdic 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 63 4.5 41 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
78932 Ofici de fuster https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-fuster <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.</p> XVI-XX La modernització del sector ha fet desaparèixer l'ofici tradicional. <p>L'ofici de fuster és una professió tradicional consistent en el treball artesanal de la fusta. A partir d'aquest material, s'obtenen mobles i altres objectes, tot utilitzant les eines pròpies com són la garlopa, l'escaire, la serra, el martell, etc. A Aiguafreda, aquesta activitat estava relacionada amb la reparació dels carrugatges de transport.</p> 08014-230 Aiguafreda <p>L'origen del veïnat de les Ferreries el trobem en els artesans que van instal·lar-se en la proximitat del camí ral, davant la necessitat que tenien els viatgers dels seus serveis. Els fusters es dedicaven eminentment a reparar els desperfectes dels carruatges. Al segle XVI ja hi trobem documentat un fuster anomenat Francesc Soler.</p> 41.7688400,2.2493600 437609 4624384 08014 Aiguafreda Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús Inexistent 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98 60 4.2 2484 41 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
78936 Ball del Patatuf https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-patatuf <p>AMADES, J. (1997). Danses de la terra: música i dansa tradicional a les comarques de Barcelona. Vol. 2. Tarragona: El Mèdol. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> XX Ja no es balla. <p>El ball del Patatuf és una dansa senzilla, sovint feta per nens, que s'havia ballat al poble d'Aiguafreda. Es ballava en parelles, que picaven de mans tres vegades, seguit d'un punteig . Després s'agafaven de les mans i cadascun feia mig risto i donaven un giravolt. Aleshores, es feia canvi de parella i es repetien les passes.</p> 08014-234 Aiguafreda 41.7688400,2.2493600 437609 4624384 08014 Aiguafreda Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 62 4.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
78937 Processó del dia dels Apòstols https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-del-dia-dels-apostols <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. MASNOU, J.M. (1988). La parròquia d'Aiguafreda a través de les visites pastorals (segles XVI-XIX). Temes Aiguafredencs V. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> XVII-XX És un costum que s'ha perdut. <p>La processó del dia dels Apòstols era una tradició en què els membres de la parròquia d'Aiguafreda anaven fins a Tagamanent. Juntament amb la processó de Lledànies i de Sant Miquel, al segle XVII eren les úniques que no organitzava la confaria del Roser.</p> 08014-235 Tagamanent <p>La processó del dia dels Apòstols ja consta que es feia a la consueta de 1636.</p> 41.7688400,2.2493600 437609 4624384 08014 Aiguafreda Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús Inexistent 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98 2116 4.1 2484 41 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
78938 Processó de les lledànies https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-les-lledanies <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. MASNOU, J.M. (1988). La parròquia d'Aiguafreda a través de les visites pastorals (segles XVI-XIX). Temes Aiguafredencs V. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. Programa de Festa Major 1952.</p> XIX-XX És un costum que s'ha perdut. <p>La processó de les lledànies es celebrava cada any el segon diumenge de Pasqua Florida. Era una processó rogativa que anava fins a la capella de Sant Salvador d'Avencó, tot cantant les lledànies. Segons el Programa de Festa Major de l'any 1952, a la tarda era costum fer una ballada on de forma excepcional, eren les dones qui triaven parella. La plaça del poble s'engalanava per a l'ocasió, a la qual assistien els pagesos de la rodalia. Juntament amb la processó dels Apòstols i de Sant Miquel, al segle XVII eren les úniques que no organitzava la confaria del Roser.</p> 08014-236 Sant Salvador d'Avencó <p>La processó del dia dels Apòstols ja consta que es feia a la consueta de 1636. Al Programa de Festa Major de l'any 1952 consta que encara es celebra.</p> 41.7688400,2.2493600 437609 4624384 08014 Aiguafreda Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
78941 Ballades al cim de Tagamanent https://patrimonicultural.diba.cat/element/ballades-al-cim-de-tagamanent <p>AMADES, J. (1982). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> XIX-XX Es tracta d'una costum desapareguda. <p>El dia 23 de juny era costum entre la jovenalla d'Aiguafreda i el Figaró de pujar al cim de Tagamanent a ballar. Per a l'ocasió s'encenien quatre fogueres al voltant de l'església, una en cada punt cardinal, que eren visibles des de la plana del Vallès i de Vic. S'hi aplegaven majoritàriament noies, que feien gresca al so de cançons alegres.</p> 08014-239 Tagamanent <p>Segons Amades, es tracta d'una costum semblant a la dels aplecs, a les danses de les fades celebrades al bosc, al costat de les fonts i certs arbres, o bé als balls sabatins de les bruixes dirigides pel diable.</p> 41.7688400,2.2493600 437609 4624384 08014 Aiguafreda Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 63 4.5 41 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
78972 Processó de cada diumenge https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-cada-diumenge <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya.</p> XX Ja no es celebra. <p>Els fidels del poble d'Aiguafreda sortien en processó el primer diumenge de mes al voltant de l'església. Al matí s'havia fet l'ofici i les absoltes pelc confrares difunts; a la tarda es resava el rosari, seguit de la processó i cantada de goigs.</p> 08014-270 Aiguafreda <p>Era organitzada per la Confraria del Roser.</p> 41.7688400,2.2493600 437609 4624384 08014 Aiguafreda Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
78973 Festa del Roser de Maig https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roser-de-maig-1 <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya.</p> XIX-XX Ja no es celebra. <p>La festa del Roser es celebrava a Aiguafreda el primer diumenge de maig. Consistia en la celebració de l'ofici solemne, seguit de la cantada dels goigs i una ballada popular.</p> 08014-271 Aiguafreda <p>La Confraria del Roser està documentada a Aiguafreda de Dalt des de l'any 1589 i aviat va esdevenir una de les més importants de la parròquia. Aquesta tenia dos administradors que s'escollien el dia de la seva festivitat, el primer diumenge de maig, que s'encarregaven de mantenir el seu altar. La capella del Roser no va obrir-se a l'església de Sant Martí fins al segle XVII. Poc després, l'any 1650, la Confraria va fer construir el retaule per la capella.</p> 41.7688400,2.2493600 437609 4624384 08014 Aiguafreda Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 157,64 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml